5 ESTRATEGIA 5 1 El Conreu de Les Avellanes

7/31/2019 5 ESTRATEGIA 5 1 El Conreu de Les Avellanes

1/10

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura.

1

CICLE SUPERIOR DE PRIMRIA

TALLER DE LECTURAEstratgia lectora treballada: Avaluar si es va produint la comprensi dall que es llegeix i

autoregular la comprensi.

EL CONREU DE LES AVELLANES

Al nostre pas, el conreu davellaners data dantic. Com que ni el clima ni la terra no sn

pas iguals a tot arreu, hi ha zones amb millors condicions per al conreu daquest arbre, o

sigui lavellaner (Corylus avellana), que deu el nom a la ciutat dAbella, a la Campnia

(Itlia), on hi abundaven molt. Aix, lavellana del Camp de Tarragona s gustosa al

paladar, tot i que el seu conreu ha passat per una llarga crisi.

La Mas s un petit municipi de lAlt Camp, prop de Valls, que es caracteritza per tenir un

gran conreu davellaners. Hi passa el riu Francol que neix a lEspluga de Francol, a la

Conca de Barber, i va a desembocar a ponent del port de Tarragona-. Aquest riu rega

tota la part dhorta, que s on hi ha sobretot plantacions davellaners.

Davellanes nhi ha de diverses menes, i les denominacions que reben depenen fora de

la contrada: lavellana negreta -que s una mica esclafada i punxeguda-, la treneta, la

constant -del nom de Constant, municipi del Tarragons-, lavellana culplana, el pauetet,

etc.

Lavellana del Camp de Tarragona s molt apreciada en pastisseria: en fan coca, gelat i

torrons; tamb elaboren un licor davellana. A Valls fabriquen unes galetes fetes ambavellana, que en diuen enxanetes de Valls i que tenen un gust exquisit. El rap amb

avellanes s un plat de cuina conegut, sucs i bo. Lavellana produeix un oli fi que susa

com a lubricant i la closca davellana nhi ha que la fan servir per a les estufes.

Les plegadores (recollidores davellanes)

Abans, les avellanes les plegaven a m, duna en una. Les avellanes ms primerenques

ja es comenaven a plegar pels volts de la Mare de Du dAgost (15 dagost), per

aquells mateixos avellaners, avui van ms endarrerits. Perqu per Santa Magdalena,


2/10


2

lavellana s plena diu la veu del poble-. I tamb diu que, per Sant Roc, lavellana cau

del floc. Desprs venia encara una segona plegada i, finalment, espigolar, que vol dir

arreplegar les avellanes que quedaven per al final.

Avui es fa una sola plegada, que sol ser pel setembre, i ja no s manual sin amb

mquines, que tot ha canviat.

Carles Riera, El conreu de les avellanes (Adaptaci). Cavall Fort, nm. 787, pg. 6 i 7

CONNEXI:

- Estem tan acostumats a menjar alguns fruits (en aquest cas fruits secs) que sovint noens preguntem don provenen, quin tipus darbre els dna, com es recullen, quan esrecullen... En aquest text mirarem de donar algunes respostes i fer una mica de llumsobre un daquests fruits secs: lavellana.

- Una ancdota illustradora:

- Escolti, qu senduu, daqu? Que aix t amo! cridava un pags a unsenyor que collia avellanes dins dun camp.

- Oh! Per si les agafo de terra! feia sorprs.

* * * * * * * * * *

MODELATGE:

Presentaci de lestratgia:

Avaluar si es va produint la comprensi dall que esllegeix i autoregular la comprensi

Per al treball daquesta estratgia incidirem, bsicament, en tres aspectes:

Al final de cada pargraf, ens farem diverses preguntes per posar en evidncia lacomprensi, progressiva, del text.

Tindrem cura que les preguntes plantejades abastin les tres tipologies: literals,interpretatives o inferencials i les crtiques.

Cal tenir en compte que no totes les preguntes que el lector es fa tenen resposta en elmateix moment, ni sempre, aquesta resposta, ha de ser necessriament correcta.

En qualsevol cas, el lector necessita, per a la comprensi del text, poder respondres ales preguntes que ell mateix es va formulant. Per aix, si cal, haur de dinformar-se de

la resposta o preguntar-la per altres mitjans. s obvi que, si es tracta dinformacirellevant, aquestes respostes les necessitar per comprendre el text.


3/10


3

Al final de cada pargraf anirem avanant, tamb, en la compleci dun quadre queposi de manifest com avana la informaci nova que saporta al text.

De tant en tant, es podr comentar com va esmenant o confirmant all que el lector vaentenent, confrontant-ho amb la informaci que aporta el text. I, si cal, autoregulant lacomprensi en el cas que, en un primer moment, hagi sigut incorrecta.

* * * * * * * * * *

1a part del text

Al nostre pas, el conreu davellaners data dantic. Com que ni el clima ni la terra no snpas iguals a tot arreu, hi ha zones amb millors condicions per al conreu daquest arbre, osigui lavellaner (Corylus avellana), que deu el nom a la ciutat dAbella, a la Campnia(Itlia), on abundaven. Aix, lavellana del Camp de Tarragona s gustosa al paladar, tot ique el seu conreu ha passat per una llarga crisi.

Preguntes i respostes proposades per posar en evidncia la comprensi,progressiva, del text

a) Literals:

- De quin pas prov el nom davellana?- El nom de lavellana prov dItlia.

b) Interpretatives:

- Per qu no seria possible trobar cultius davellaners en pasos freds, com per exemple laSibria?- El conreu de lavellana necessita dun clima temperat, mediterrani. El clima fred matarialarbre.

c) Crtiques:

- Com pot ser que un fruit sec tan sabors com lavellana pugui passar per perodes de crisi,en el seu conreu?- La competncia entre els diferents pasos mediterranis per vendre avellanes ms b de preuha provocat que molts pagesos hagin de malvendre les collites i, potser, abandonar elsconreus.

Informaci, acumulativa, aportada pel text

1r pargraf 2npargraf3rpargraf

4tpargraf

5pargraf

6pargraf

. Lavellaner s un conreu antic a Catalunya.

. El clima de Catalunya s adequat per alconreu de lavellana.

. Al Camp de Tarragona hi ha molt conreudavellana.

. Lavellaner (Corylus avellana) prov dItlia, dela ciutat dAbella, a la Campnia.


4/10


4

2a part del text

La Mas s un petit municipi de lAlt Camp, prop de Valls, que es caracteritza per tenir ungran conreu davellaners. Hi passa el riu Francol que neix a lEspluga de Francol, a laConca de Barber, i va a desembocar a ponent del port de Tarragona- . Aquest riu regatota la part dhorta, que s on hi ha sobretot plantacions davellaners.


a) Literals:

- Com es diu el riu que rega bona part de les plantacions davellanes de les comarques deTarragona?- El riu que rega lhorta amb avellanes del camp de Tarragona s el Francol.

b) Interpretatives:

- Lavellaner s un tipus darbre de sec o de regadiu?- Si els avellaners del camp de Tarragona es conreen en una horta i necessiten laigua del riuFrancol s perqu s un cultiu de regadiu.

c) Crtiques:

- s comprensible la preocupaci de la gent del camp de Tarragona per la falta daigua delsseus rius? Per qu?

- Bona part del regadiu de les hortes tarragonines prov de lEbre i del Francol, per tant, elspagesos daquests llocs estan molt sensibilitzats per conservar laigua dels seus rius, evitartransvasaments, etc.


1r pargraf 2n pargraf 3r pargraf 4t pargraf 5 pargraf 6 pargraf

. Lavellaner s un conreu antica Catalunya.

. El clima de Catalunya sadequat per al conreu delavellana.

. Al camp de Tarragona hi hamolt de conreu davellana.

. Lavellaner (Corylus avellana)prov dItlia, de la ciutatdAbella, a la Campnia.

. Altres comarques amb molt conreudavellaners sn: Alt Camp i Concade Barber.

. El riu Francol rega tota lhortadaquestes plantacions davellaners.

3a part del text

Davellanes nhi ha de diverses menes, i les denominacions que reben depenen fora dela contrada: lavellana negreta -que s una mica esclafada i punxeguda-, la treneta, la

constant -del nom de Constant, municipi del Tarragons-, lavellana culplana, elpauetet, etc.


5/10


5


a) Literals:

- Quines varietats davellanes sn les ms conegudes?- Davellaners nhi ha de moltes varietats: negreta, treneta, constant, culplana, pauetet, etc.

b) Interpretatives:

- Com es podria dir una avellana la forma de la qual fos molt arrodonida?- Qualsevol nom que fos allegric seria vlid: la rodoneta, larrodonida, la piloteta, etc.

c) Crtiques:

- s bo per als consumidors davellana que hi hagi tantes varietats daquest fruit? Elconsumidor, quan en compra, shi fixa en la varietat davellana que compra?- En general, el consumidor, quan compra avellanes, es fixa poc en la varietat que compra. Iencara shi fixa menys si la varietat davellana es troba en algun tipus de menja: xocolata ambavellana, torro davellana, etc.


1r pargraf 2n pargraf 3r pargraf 4tpargraf5

pargraf6

pargraf

. Lavellaner s un conreu antica Catalunya.

. El clima de Catalunya sadequat per al conreu delavellana.

. Al camp de Tarragona hi hamolt de conreu davellana.

. Lavellaner (Corylus avellana)prov dItlia, de la ciutatdAbella, a la Campnia.

. Altres comarquesamb molt conreudavellaners sn: AltCamp i Conca deBarber.

. El riu Francol regatota lhorta daquestesplantacionsdavellaners.

. Davellanes nhi ha demoltes varietats: negreta,treneta, constant, culplana,pauetet, etc.

4a part del text

Lavellana del Camp de Tarragona s molt apreciada en pastisseria: en fan coca, gelat itorrons; tamb elaboren un licor davellana. A Valls fabriquen unes galetes fetes ambavellana, que en diuen enxanetes de Valls i que tenen un gust exquisit. El rap ambavellanes s un plat de cuina conegut, sucs i bo. Lavellana produeix un oli fi que susacom a lubricant i la closca davellana nhi ha que la fan servir per a les estufes.


a) Literals:

- Explica algunes utilitats de lavellana a la cuina.- Les utilitats de lavellana a la cuina sn molt variades: pastisseria (coques, galetes, gelats,torrons...), licor davellana, peix (rap) amb avellanes...

b) Interpretatives:

- En quines altres menges estem acostumats a trobar-hi, tamb, avellanes?- Xocolata amb avellana, derivats de pastisseria i rebosteria, etc.


6/10


6

c) Crtiques:

- Del fet que lavellana tingui tantes utilitats, sen podria deduir que t moltes qualitatsalimentries? O b, caldria pensar que els pagesos se les empesquen per dir que lavellanas molt bona posant-ne per tot arreu? Qu en penses, tu?- Les dues coses poden ser veritat i una ra enforteix laltra.


1r pargraf 2n pargraf 3r pargraf 4t pargraf 5pargraf6

pargraf

. Lavellaner s unconreu antic aCatalunya.

. El clima de Catalunyas adequat per al conreude lavellana.

. Al camp de Tarragonahi ha molt de conreudavellana.

. Lavellaner (Corylusavellana) prov dItlia,de la ciutat dAbella, ala Campnia.

. Altres comarquesamb molt conreudavellaners sn:Alt Camp i Concade Barber.

. El riu Francolrega tota lhortadaquestesplantacionsdavellaners.

. Davellanes nhiha de moltesvarietats: negreta,treneta, constant,culplana, pauetet,etc.

. Lavellana s present enmoltes menges: pastisseria(coca, gelat, torr, galetes,etc.)

. Es fa servir per fer licors, per

condimentar plats de peix...

. Tamb sen fa un oli i fins itot saprofita la clova percremar.

5a part del text

Les plegadores (recollidores davellanes)Abans, les avellanes les plegaven a m, duna en una. Les avellanes ms primerenques

ja es comenaven a plegar pels volts de la Mare de Du dAgost (15 dagost), peraquells mateixos avellaners, avui van ms endarrerits. Perqu per Santa Magdalena,lavellana s plena diu la veu del poble-. I tamb diu que, per Sant Roc, lavellana caudel floc. Desprs venia encara una segona plegada i, finalment, espigolar, que vol dirarreplegar les avellanes que quedaven per al final.


a) Literals:

- Tradicionalment, com es feia la recollida davellanes?- La recollida davellanes, abans, es feia a m. El procs comenava a mitjans dagost, msendavant sen feia una altra de plegada i, finalment, sespigolava, per recollir les que encaraquedaven.

b) Interpretatives:

- Generalment, els pagesos de lavellana sempre tenen cura de mantenir net, sense herbes,el sotabosc dels avellaners. Quina deu ser la ra de tenir-ne tanta cura?- Lavellana cal collir-la del terra, per aix, tant si es pleguen a m com amb maquinria, smolt ms fcil collir-les, si no hi ha herbes o matolls. Els esforos esmerats per netejar elsotabosc dels avellaners, surten a compte a lhora de collir les avellanes del terra.


7/10


7

c) Crtiques:

- Aplegar avellanes era una feina que podia ocupar temporers, joves estudiants, etc. i ajudar-los a guanyar alguns calerons. En aquest cas, la mecanitzaci del camp ha destrut aquestsllocs de treball. Qu en penses de tot plegat?- La mecanitzaci del camp, com en altres mbits de lactivitat humana, t dues lectures: fabaixar els preus del producte i prescindeix, alhora, de molts llocs de treball. Aquest s un llarg

debat que no t soluci: sn les dues cares de la mateixa moneda.


1r pargraf 2n pargraf 3r pargraf 4t pargraf 5 pargraf 6pargraf. Lavellaner s unconreu antic aCatalunya.


. Al camp de Tarragona

hi ha molt de conreudavellana.


. Altrescomarques ambmolt conreudavellanerssn: Alt Camp iConca deBarber.

. El riu Francol

rega tota lhortadaquestesplantacionsdavellaners.

. Davellanesnhi ha demoltes varietats:negreta,treneta,constant,culplana,pauetet, etc.

. Lavellana spresent en moltesmenges:pastisseria (coca,gelat, torr,galetes, etc.)

. Es fa servir per ferlicors, per

condimentar platsde peix...

. Tamb sen fa unoli i fins i totsaprofita la clovaper cremar.

. Abans, les avellaneses recollien a m.

. Shi feien diverses

recollides: la 1a amitjans dagost; la 2ams endavant.Finalment,sespigolava, peraplegar les que encarahavien quedat senserecollir.

6a part del text

Avui es fa una sola plegada, que sol ser pel setembre, i ja no s manual sin ambmquines, que tot ha canviat.


a) Literals:

- En quin mes se sol fer, actualment, la recollida davellanes?- Actualment la plegada davellanes se sol fer pel setembre.

b) Interpretatives:

- Per qu, abans, shavien de fer tantes recollides davellanes i ara noms sen fa una?- El canvi climtic ha canviat el procs de maduraci del fruit de larbre, i la mecanitzacigaranteix que una plegada sigui suficient per recollir, dun cop, tot el fruit sec i aix abarateixel producte.

c) Crtiques:

- La mecanitzaci de la recollida davellanes t avantatges i ajuda a rebaixar el preu delproducte. Quins podrien ser els inconvenients?


8/10


8

- Els inconvenients, com ja hem comentat, vnen de la manca de contractaci de temporers,joves i altres persones per a la recollida del fruit.


1r pargraf 2n pargraf 3r pargraf 4t pargraf 5 pargraf 6 pargraf. Lavellaner s unconreu antic a Cata-lunya.


. Al camp de Tarragonahi ha molt de conreudavellana.


. Altres co-marquesamb moltconreudavellanerssn: AltCamp iConca deBarber.

. El riuFrancol regatota lhortadaquestesplantacionsdavellaners.

. Davellanesnhi ha demoltes varietats:negreta,treneta,constant,culplana,pauetet, etc.

. Lavellana spresent en moltesmenges: pastis-seria (coca, gelat,torr, galetes, etc.)

. Es fa servir per ferlicors, per condi-mentar plats depeix...

. Tamb sen fa unoli i fins i totsaprofita la clovaper cremar.

. Abans, les avella-nes es recollien am.

. Shi feien diversesrecollides: la 1a amitjans dagost; la2a ms endavant.Finalment,sespigolava, peraplegar les que en-cara havien quedatsense recollir.

. Avui dia, la plegadadavellanes es fa demanera mecanitzada,i sol ser pel setem-bre.


9/10


9

Text proposat per a la prctica de lalumnat

Avaluar i integrar, de manera crtica, la nova informacii remodelar, si cal, les idees inicials.

EL CONREU DE LES AVELLANES(continuaci)

1a part del text

Els avellaners volen ser ben cuidats. Abans shavien de cavar, rasclar, deixar-los

arreglats. I... a esperar que caiguin les avellanes!

Les avellanes es collien de terra i es tiraven en una senalla. Quan la senalla era plena es

passaven a un sac. Amb carros, els pagesos traginaven els sacs des del camp cap a

casa; o, si eren avellaners de lhort, a tocar a casa, el transport se solia fer amb carretons.

Remenar sacs era una feina sacrificada, per aquella gent no sen podia pas estar, que

b calia guanyar-se les garrofes amb les avellanes.

2a part del text

Els avellaners volen aigua. Sovint els pagesos eren avisats per un pregoner que els

comunicava el dia que els tocava regar a lhorta. Hi havia laiguader que era qui

sencarregava de repartir laigua per al reg.

3a part del text

Fires i concursos

A Alcover, la fira del Remei sol ser dedicada a la promoci de lavellana i es fan, entre

altres activitats, concursos de pastissos amb aquest fruit sec com a ingredient. Tamb a

Valls, durant la primera setmana dagost, se celebra una fira on shi exposa fruita seca i,

no cal dir-ho, avellanes de les que fan ms goig.

4a part del text

s llavors que a la capital de lAlt Camp sorganitzen curses de portadors de saques


10/10


10

davellanes, curses que, per cert, com ms va ms xit tenen: joves valents, nois i noies,

traginen saques de cinquanta-vuit quilos, ells, i de vint-i-vuit quilos, elles, durant un

quilmetre i mig al llarg del passeig de lEstaci de Valls, a partir de les onze de la nit.

5a part del text

Lavellana s cosa sana resa un eslgan modern-, i s perqu rebaixa els ndexs de

colesterol. El sector de lavellana ha patit, per, una forta crisi i ja shan abandonat molts

camps davellaners. Els pagesos diuen que els preus de lavellana estan per terra, que

lavellana turca t uns tractes preferents al mercat europeu.

6a part del text

Tamb shan fet concursos per exemple a Vilallonga del Camp, una altra poblaciavellanera- de recollecci mecanitzada davellanes: en un daquests certmens, lequip

guanyador en va recollir 425 kg en una hora i mitja (per classificar els equips es tingu en

compte el pes de lavellana collida, el nombre de persones integrants de lequip, els

minuts emprats i el carburant utilitzat durant el concurs).

Carles Riera, El conreu de les avellanes (Adaptaci). Cavall Fort, nm. 787, pg. 7

5 ESTRATEGIA 5 1 El Conreu de Les Avellanes

Documents

Transcript of 5 ESTRATEGIA 5 1 El Conreu de Les Avellanes