45

A través de la cançó i les activitatsrelacionades amb la música podemfomentar i permetre que se sentinles veus de tots els nens i les nenes,individualment o en grup, id’aquesta manera facilitar el co-neixement de cadascun i cadas-cuna dels integrants del grup,per després sumar-les i participard’una experiència compartida, quepot ser tan divertida, bonica, crea-tiva, com la cançó o l’activitat hopermeti.

Així mateix, qualsevol manifestaciómusical té una dimensió culturalimportant: la música no és nomésun mitjà de comunicació i expres-sió, sinó també el reflex i el resultatd’una determinada manera d’en-tendre les coses i de veure el món.I, per tant, és un dels elementsimportants en els processos iden-titaris de les persones. La músicaens permet, d’una forma vivenciali positiva, l’acostament i l’intercanvientre les diverses cultures.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

46

Ummi, ummi, ma aglaha.Ganni, ganni, ma ansaha.

Quli, quli, ma ahlaha.Ana abguiha, ana ahwaha.Ana abguiha, ana ahwaha.

UMMI

Àfrica-Marroccançó edats recomenades

Traducció:

Mare, mare, que preciosa!Canta, canta, no t’oblido!Digues, digues, que dolça!

Jo t’estimo, jo t’estimo!Jo t’estimo, jo t’estimo!

47

REFERÈNCIA

Tradició oral.

CD 1 Diversita’t Pista 11 (EMMCan Ponsic).

PROPOSTA DE TREBALL

És una bona cançó per introduirel coneixement de les diferentsrealitats culturals i socials del nostreentorn i de les relacions que s’hiestableixen. És una cançó que pro-posem per fer un treball temàticsobre les diferents formes de fa-mília i les relacions i vincles fami-liars.

A partir de l’aprenentatge de lacançó i de recollir les realitats fa-miliars que viuen els nens i lesnenes del grup, podem buscarl’ajuda de la família perquè ensensenyin més cançons del mateixtema. Així trobem una ocasió per-fecta per conèixer les famílies iaprofundir-hi els vincles i les rela-cions (siguin d’on siguin). La di-versitat i les similituds en les formesfamiliars, ja ho veurem i potserens sorprendrà, no sempre té re-lació amb la procedència cultural.

Com a activitats complementàries,podem fer un mural o alguna altraactivitat de plàstica (podria seralguna cosa per regalar a la mare).També podem proposar una acti-vitat de trobada amb les mares,

en la qual els nens i les nenesdediquen molt especialmentaquesta cançó a la seva mare.

També podem proposar un treballlingüístic: podem aprofitar que lacançó és en àrab. Aprendre-la itreballar la fonètica, a partir de latranscripció que presentem il’enregistrament, i el lèxic a partirde la traducció. Si en el grup hiha nens i/o nenes que parlin àrab(la cançó, concretament, és endialecte marroquí), ens poden aju-dar en aquest treball. També espot demanar la col·laboraciód’alguns pares i/o mares. En aquestcas, la cançó és una ocasió perfectaper fer un reforç positiu als infantsàrabs del grup i per establir col·la-boracions amb les famílies (és unaocasió ideal per iniciar relacionsamb les famílies d’altres orígens,demanant-los més cançons, traduc-cions..., i anar creant un vincleque tingui continuïtat).

En l’apartat de Més repertori in-cloem algunes cançons que tambéparlen de la mare (tot i que ambgrau de dificultat diferent): Mamma(Rússia), Mareta (Catalunya).

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

48

Conejito blanco come lentejasY le gustan tanto que mueve las orejas

Así, así, así, las orejas mueve así.

Conejito blanco come maizY le gusta tanto que mueve la narizAsí, así, así, la nariz se mueve así.

Conejito blanco come patatasY le gustan tanto que mueve las patas

Así, así, así, las patitas mueve así.

Conejito blanco come malezaY le gusta tanto que mueve la cabeza

Así, así, así, la cabeza mueve así.

CONEJITO BLANCO

Amèrica-Colòmbiacançó / audició edats recomenades

49

OBSERVACIONS

Parlar de plats a l’hora de parlarde diversitat és molt habitual. Ésun bon recurs, fàcil i atractiu, peròsempre que n’extraguem algunacosa: no és tastant plats diferentsque treballem la diversitat, sinóen la relació que establim amb lesfamílies, en l’oportunitat que do-nem a cada nen i nena de parlardels seus costums, de conèixeralguna cosa més dels altres...

PROPOSTA DE TREBALL

Amb aquesta cançó podem propo-sar un treball similar al de la fitxaanterior, a partir del contacte ambel cos, les diferents parts del cos.

Per aprendre la cançó, ho faremper frases, insistint en el gest cadavegada que calgui moure una partdel cos.

Podem fer un joc d’endevinalles,“¿qué mueve el conejito cuando co-me lentejas? ¿Y cómo las mueve? ¿Ycuando come patatas?”... Tambépodem demanar als nens que ges-ticulin, i endevinar què han menjat.

I a partir d’aquí, veure què menjacadascú, quins aliments coneixemo no, quins ens agraden, quins nohem provat mai. També ens permetun treball de col·laboració ambles famílies: podem proposar quecada nen ens porti algun menjarque li agradi i que sigui habituala casa seva i així solucionar elberenar per uns quants dies, o béaprofitar si hi ha alguna festa ocelebració perquè les famílies por-tin menjars diferents... L’excusa ésel de menys, l’important és el tre-ball de cooperació amb les fa-mílies.

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 12 (Cantoa-legre).

És una cançó colombiana, però detotes maneres, sospitem que hi haalguna versió també en castellà,espanyola, que malauradamentno tenim.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

50

Si estàs trist, i et manca l’alegriaCorre, fes fora la malenconia

Vine amb mi, t’ensenyaréLa cançó de la felicitat

(dum, dum, dum)

Bat les ales, mou les antenesDóna’m les dues potetes

Vola per aquí, vola per allàLa cançó de la felicitat

LA CANÇÓ DE LA FELICITAT

Europa-Catalunyacançó edats recomenades

REFERÈNCIA

Tradició oral (apresa de gent d’es-plais).

CD 1 Diversita’t Pista 13 (EMMCan Ponsic).

Si estàs trist (Posem cara trista)Corre, fes fora la malenconia (Amb els braços espolsem les penes)

Vine amb mi (Amb el dit fem el gest de “segueix-me”)Bat les ales (Movem els braços, flexionats, com si fóssim gallines)

Mou les antenes (Dos dits damunt del cap es mouen)Dóna’m les dues potetes (Ens agafem les mans amb la persona

que tenim a la dreta)Vola per aquí, vola per allà (Movem les mans, en plan hawaians)

La cançó de la felicitat (Donem una volta)Dum-dum-dum (Piquem de mans seguint el ritme, i tornem a començar)

51

PROPOSTA DE TREBALL

És una cançó d’animació molt fàcili divertida, que va molt bé percomençar l’activitat. Si estàs trist otrista, vine amb mi, que t’ensenyaréla cançó de la felicitat: és la invitaciód’aquesta cançó, que si bé potsemblar una mica cursi per a nensmés grans, ofereix una recepta quetots voldríem tenir en alguns mo-ments de la nostra vida. Com lescançons per dir hola, ens serveix

per parar atenció en les personesdel grup, i per donar-los un espaiperquè es preguntin i ens expliquincom estan.

Pot servir per escalfar l’ambient iintroduir altres activitats. Per apren-dre-la, ho farem per frases, gesti-culant com més ens agradi.

Ens col·loquem en rotllana, comsi féssim una dansa i gesticulemmentre cantem:

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

52

De cançons i de follies jo us en cantaré deu milQue les porto a la butxaca enfilades en un fil

La-ra-ra-rai...

Altres estrofes populars:

La noia d’aquesta casa si en té el cabell molt fiSi me’n donés tres o quatre per cordes de violí.

Tens la cara pigada com un cel tot estrellatCada piquet una rosa florida en el mes de maig

Corrandes són corrandes i cançons són cançonsNo hi ha pas millor barreja que minyones amb minyons.

El meu germà se diu Ximo, jo li dic sempre XoximI un cosí de Barcelona quan mos escriu li diu Quim.

Algun dia m’alegrava ara no m’alegro no,Perquè se m’ha barrejada l’alegria amb la tristor

Maria, la Xirivia, no tiris aigua al carrerQue mullaràs la corranda, ara que ballem tan bé!

CORRANDES

Europa-Catalunyacançó / dansa edats recomenades

OBSERVACIONS

Quim Maideu, en la seva Crestomatia de cançons tradicionals catalanes,recull aquests exemples. L’activitat és adaptable fàcilment a altres edatsperquè el joc de diàlegs i comentaris pot fer-se a molts nivells: sàtira,crítica, provocació, etc. Sempre des de l’humor.

53

PROPOSTA DE TREBALL

Per a la dansa, fem una rotllanaagafats de les mans i saltem quatrepasses endins i quatre enfora duesvegades (La-ra-ra-rai).

La part improvisada se la pensenels nens i les nenes per parellesinventant-se moviments lliurement,seguint alguna consigna (cames,braços, expressions, tot el cos...) olliurement.

Per aprendre la cançó, primer can-tem la tornada (podem acompan-yar-nos tot picant de mans). Perparelles, els nens es pensen undiàleg fet amb rimes i rodolins de8 síl·labes.

El diàleg es pot establir a partirde consignes temàtiques, facilitantalgunes paraules que rimin, etc.

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 14 (Brifània).

Els balladors o cantadors improvi-sen “sobre la marxa” les estrofesde les corrandes, normalment perparelles.

Podeu trobar diferents tonades decorrandes amb les partitures cor-responents a la Crestomatia decançons tradicionals catalanes deQuim Maideu (Eumo Ed., 1992).

Així, per exemple, poden haverde preguntar-se l’un a l’altre: Quèels agrada i què no, i inventar unalletra que parli de l’altre/a, podenfer una descripció, dir què pensende, fer broma amb el company...

També poden haver d’inventar lacorranda incloent determinadesparaules que rimin: jugar / estu-diar / caminar / pensar...pell /cervell / farcell / mantell...alt /tabal/general / principal...

Les nostres corrandes podran parlardel grup, dels companys, del barri,de com estem...

El treball inclou, doncs, la creaciópròpia, la relació entre els nens,la reflexió conjunta dels versosinventats, el gaudi i la rialla col·lec-tius...

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

68

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

54

Solo voy con mi penasola va mi condena,correr es mi destinopara burlar la ley.

Perdido en el corazónde la grande Babylon,

me dicen el clandestinopor no llevar papel.

Pa una ciudad del norteyo me fui a trabajar,

mi vida la dejéentre Ceuta y Gibraltar.Soy una raya en el mar,fantasma en la ciudad,mi vida va prohibida

dice la autoridad.

Solo voy con mi pena,sola va mi condena,correr es mi destinopor no llevar papel.

Perdido en el corazónde la grande Babylon,

me dicen el clandestino,yo soy el quiebra ley.

Mano negra clandestina,peruano clandestino,africano clandestino,

marijuana ilegal.

Solo voy con mi pena,sola va mi condenacorrer es mi destinopara burlar la ley.

Perdido en el corazónde la grande Babylon

me dicen el clandestinopor no llevar papel.

CLANDESTINO (Manu Chao)

Europa-Françaaudició edats recomenades

55

OBSERVACIONS

Com en altres activitats, és fona-mental tenir en compte quin tipusde missatge donem en parlar deltema que proposem. Més enllà deles informacions que rebem habi-tualment des dels mitjans de co-municació, pensem que val la penaposar-nos de l’altra banda per unaestona i intentar entendre la vivèn-cia de les persones que estan ensituació d’il·legalitat. Hem d’inten-tar fugir de prejudicis i visionsestereotipades, tant negatives compositives, i fer un exercici d’objec-tivitat: més enllà del que pensemsobre la immigració il·legal, ésevident que les persones que pa-teixen els efectes de la Lleid’estrangeria (algunes esdevenen“il·legals” aquí; d’il·legal no sen’és, sinó que s’està en situaciód’il·legalitat) tenen moltes dificul-tats per desenvolupar la seva vidai això els pot suposar una vivènciamolt dura i difícil (o dramàtica).

Hi ha altres cançons que tractenel tema i que incloem en l’apartatde Més repertori: Salam Rashid (JoanManel Serrat), Visa para un sueño(Juan Luis Guerra).

PROPOSTA DE TREBALL

Aquesta cançó ens permet fer untreball molt interessant de laqüestió de la immigració il·legal,introduint-hi la veu i el punt devista dels “clandestins”. És unabona qüestió per parlar nonomés del fenomen migratori,l’actual Llei d’estrangeria, la im-migració il·legal, sinó també dela vivència de les persones quearriben i molt especialment delsque no tenen documentació. Toti que també podem aprendre-la,pensem que val més fer-ne audi-ció.

A partir de la cançó, podem pro-posar diverses activitats, especial-ment amb els més grans: un debatsobre la qüestió de la “il·legalitat”de les persones, un exercici deredacció (cadascú inventa un per-sonatge d’un “clandestí”, amb lesseves motivacions, la seva trajec-tòria, les seves dificultats...), untreball de recerca d’informaciósobre la immigració il·legal (a tra-vés de diaris i revistes, a Internet...).

Una proposta complementària potser la presentació de casos de per-sones que visquin o hagin viscutproblemes associats amb la mancade documentació. Pot ser moltinteressant convidar persones ques’hagin trobat en aquesta situació,o almenys donar-ne testimoni através d’històries de vida, presen-tació de casos reals...

REFERÈNCIA

Manu Chao, CD Clandestino. Segell:World Music.

Segurament podem trobar altrescançons que directament o indirec-ta tractin el tema de la immigracióil·legal, i també les podem utilitzarper al treball que proposem. Detota manera, aquesta cançó deManu Chao és especialment inte-ressant per treballar-ho des delpunt de vista dels mateixos“il·legals” o “clandestins”.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

56

Erase una vezun lobito bueno

al que maltratabantodos los corderos (bis).

Y había tambiénun príncipe malo

una bruja hermosay un pirata honrado (bis).

Todas estas cosashabía una vez

cuando yo soñabaun mundo al revés (bis).

ÉRASE UNA VEZ (Paco Ibañez - poema de José Agustín Goytisolo)

Europa-Espanyacançó / audició edats recomenades

57

PROPOSTA DE TREBALL

Aquesta cançó ens serveix per trac-tar el tema dels estereotips i elsprejudicis. A partir del poema po-dem reflexionar sobre la imatgeque tenim dels altres i les genera-litzacions que fem (“els immigrantssón...”, “les dones són...”, “els gi-tanos són...”). Proposem fer primerl’audició i aprendre després lacançó, amb el suport del poemade Goytisolo. Després d’una pri-mera reflexió sobre la lletra i elsignificat, fem un exercici de de-tectar prejudicis i imatges negativessobre el nostre entorn (amb elscol·lectius que formen part delgrup i els que ens envolten), i, apartir d’aquí, imaginem un mónal revés.

Podem fer activitats per imaginaraquest món al revés: des de ferun mural amb els nous versos queproposem, fins adaptar la cançócanviant-li la lletra... També podemproposar un debat sobre els nostresprejudicis i com condicionen lapercepció que tenim dels altres.

OBSERVACIONS

Hem de vigilar, a l’hora d’imaginarun món al revés, de no caure enl’elaboració de nous prejudicispositius, tan incorrectes com elsnegatius. Fixem-nos en el poemade Goytisolo: no diu que els llopssiguin bons, sinó que una vegadahi havia un llop que ho era. Elmissatge, per tant, ha de ser queles generalitzacions són incorrectes,que cada persona és diferent i queno podem jutjar els altres senseconèixer-los.

Es podria fer un treball similar,d’imaginar un món diferent, ambcançons que trobem a l’apartat deMés repertori o que podem trobarfàcilment: Tinc armaris farcits desomnis, Imagine de John Lennon,etc. Però també podem utilitzaraltres exemples de món somiat,com el de Martin Luther King, ola pel·lícula Shreck, que trencatots els estereotips referits als contesclàssics.

REFERÈNCIA

Paco Ibañez: Paco Ibáñez en el Olym-pia.

CD Paco Ibáñez canta a J. AgustínGoytisolo (Segell: A flor de tiempo).

En les nostres percepcions, la ima-tge de l’altre no necessàriamentestà basada en una experiènciareal. Fem generalitzacions basadesen prejudicis i estereotips: tots elsllops són dolents, les bruixes llet-ges... Però la realitat no té perquècoincidir amb aquestes imatges.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

58

Petiteta l’han casada,la filla del Carmesí;

de tan petiteta que erano se’n sap calçar i vestir

Qui l’en té, l’amor, l’en deixa;qui no en té, en vol tenir.

Lo comte la hi ha deixada,de set anys no hi vol dormir,

l’ha deixada a ca sa mareperquè no el sap servir.

Qui l’en té...

I se n’ha anat a la guerrasols per deixar-la engrandir;

des del dia de les nocesset anys trigarà a venir.

Qui l’en té...

Al cap d’aquesta setenason marit torna a ser aquí.

Ja en pega un truc a la porta:-Carmesina, baixa a obrir.-

Qui l’en té...

Pregunta a la seva mareque lo truc ne va sentir:- A on és la Carmesina,

mare, que no em baixa a obrir?Qui l’en té...

- Com ne baixarà, la trista,si no és en tot per ací?

El rei moro se l’ha enduta,disset llegües lluny d’ací.

Qui l’en té...

- Mare, baixeu-me la capa,la capa de bombosí;cercaré la Carmesina

ni que m’haja de morir.Qui l’en té...

Aniré de porta en porta,com un pobre pelegrí;

aniré de porta en porta,tot captant del pa i del vi.

Qui l’en té...

Arribant a Moreriademana el més dret camí,

i el primer castell que troba

n’és el del rei sarraí.Qui l’en té...

Ja se’n va de porta en porta,tot captant del pa i del vi;

a la segona portetala Carmesina trobí;

Qui l’en té...

la veu a la finestreta,que s’afanyava a cosir. (...)- Feu caritat, Carmesina,

a n’el pobre pelegrí;Qui l’en té...

feu-li caritat, mestressa,per l’amor de Jesucrist.

- Com voleu que vos ne facisi no sóc mestressa aquí?

Qui l’en té...

Torneu demà a les nou horeso passat demà al matí.

Ja estaran fetes les nocesdel rei moro i de mi,

Qui l’en té...

I llavors seré mestressade tot lo que hi haurà aquí. –

El rei moro se l’escoltapassejant-se pel jardí.

Qui l’en té...

- Carmesina, amb qui enraones?- Amb un pobre pelegrí (...)- Carmesina, fes almoina,

fes almoina al pelegrí;Qui l’en té...

Para-li la taula blancaamb el bon pa i el bon vi,

dóna-li beure amb una tassa,amb una tassa d’or fi –

Qui l’en té...

Mentre parava la taulaja n’arrenca un gran sospir.- De què sospireu, senyora,per què feu tan gran sospir?

Qui l’en té...

- Amb el posat i amb la cara

LA FILLA DEL CARMESÍ

Europa - Catalunyaaudició edats recomenades

59

m’apar que us havia vist,pels ulls i la barba rossa

vós sembleu el meu marit;Qui l’en té...

l’espasa que porteu semblala que li veia cenyir.

- No sospireu, no senyora,no sospireu més per mi,

Qui l’en té...

que qui us parla, Carmesina,és vostre estimat marit.Voleu venir, Carmesina,

Voleu’s-en venir amb mi?Qui l’en té...

- Sí, per cert, el senyor comte,que ja fóssem pel camí;

llarga me n’és tota espera,voldria ja haver sortit.

Qui l’en té...

Ell se’n va dins de l’establea cercar el millor rossí,

ella se’n puja a la cambraa cercar el millor vestit

Qui l’en té...

Carregaren d’or i sedestant com el cor els va dir.Quan tenen el que volien

es posaren en camí.Qui l’en té...

Així que el castell deixavenel rei moro es deixondí,

mes quan va saber la fuitabon tros lluny n’eren d’allí.

Qui l’en té...

El rei moro sa gent cridaque els vagin a aconseguirn’agafa ell mateix l’espasa

i també els vol assolir.Qui l’en té...

I amb pressa els corre al darrereper podè’ls aconseguir;

quan en són a prop de l’aiguael rei creu que els va a assolir;

Qui l’en té...

quan son ‘l’altra part de l’aiguael pont es va migpartir.- Ara sí que serà teva,

gran traïdor de pelegrí;Qui l’en té...

set anys que te l’he nodridadel bon pa i del bon vi,

set anys que te l’he vestidade domàs i carmesí,

Qui l’en té...

set anys te l’he mantingudasense poder-me’n servir.Poncelleta te l’emportes,

ai, traïdor de pelegrí.Qui l’en té...

60

PROPOSTA DE TREBALL

Proposem utilitzar aquesta audiciócom a excusa per parlar de l’úsdel terme “moro”: què vol dir, comi quan l’utilitzem, si és convenientutilitzar-lo... Pot ser un bon mo-ment perquè els nens que podemidentificar com a “moros” tambéhi diguin la seva. Però també perveure quins altres termes poten-cialment ofensius utilitzem en elgrup i com els podríem substituiro quin procés hauríem de fer per-què deixessin de ser-ho.

D’altra banda, també ens permetfer una revisió del nostre passathistòric (ens podem ajudar d’altresmaterials didàctics i de consulta):l’existència d’Al-Andalus i el queva comportar, des de l’origen iesplendor fins a la decadència i al’edicte d’expulsió dels reis catòlics;les tensions i lluites entre moros icristians (recreades en les actualsfestes) pel manteniment de lesfronteres d’Al-Andalus i dels regnescristians; la terra de marca; etc. Itambé val molt la pena reflexionarsobre l’evolució d’aquest terme, isobre l’evolució de la relació entreel món musulmà i el món occiden-tal, l’actual situació d’aquests paï-sos, la immigració... Seria prouinteressant proposar un debat en-torn d’aquestes qüestions, o unbreu treball de recerca sobre ones fan les festes de moros i cristians,o fins i tot si en països musulmanshi ha festes semblants o coms’imaginen els cristians des delmón musulmà.

OBSERVACIONS

Amb els més petits, evidentment,un treball d’aquest tipus és mésdifícil, perquè no tenen el grau dereflexió i anàlisi que poden tenirels més grans i no es pot plantejarde la mateixa manera. En tot cas,però, a través de Moros vénen, sique es pot introduir la idea de lafigura del moro històric a travésd’algun conte (fins i tot inspirat enLa filla del Carmesí o en algun altre),fent referència també a les festesde moros i cristians, a la figura delrei moro que podem trobar engegants i capgrossos...

Cal estar atent a la lletra de lacançó, perquè hi apareixen ideesi visions clarament discriminatòriesde les dones (a la segona estrofa:l’ha deixada a ca sa mare / perquèno l’en sap servir) i fan referènciaa determinades pràctiques queactualment es consideren negatives(la casen tan petiteta que no s’ensap calçar i vestir), etc. Evidentmenttotes aquestes qüestions, com laque plantejàvem de l’ús del con-cepte moro i la moral final (elscristians guanyen, fins i tot ambl’ajuda d’un miracle), s’han decontextualitzar degudament: ésuna cançó molt antiga que reflec-teix una manera de veure el móni de plantejar les relacions comple-tament diferent a l’actual.

Vegeu l’activitat del taller de titellesproposada a partir d’aquesta au-dició. Amb relació al treball devocabulari potencialment ofensiu,

REFERÈNCIA

La versió que presentem és unaadaptació reduïda de la que recullJoaquim Maideu al seu Llibre decançons. Crestomatia de cançonstradicionals catalanes.

CD 1 Diversita’t Pista 15 (Brifània).

Aquesta cançó és especialmentinteressant com a exemple de lapresència de la figura del moro enla cultura popular catalana, queens enfronta a l’ús d’un termepolíticament incorrecte, però moltestès en el nostre llenguatge (enreferència a tot el que identifiquemcom a magrebí, àrab, musulmà),i en algunes manifestacions cultu-rals (gegants, festes de moros icristians...). Hi ha un cert debatsobre la conveniència d’ensenyari aprendre cançons en les que apa-regui aquest terme, precisamentperquè és considerat ofensiu. No-saltres considerem que no hi had’haver cap problema per utilitzar-lo sempre que es contextualitzidegudament i que, a més, pot serinteressant treballar-lo i treballarla imatge que tenim de l’altre através de les cançons.

61

especialment el que s’utilitza perparlar del altres diferents, propo-sem algunes cançons que podeutrobar, a tall d’exemple, enl’apartat de Més repertori: Duermenegrito, Gitano de temporá de Rai-mundo Amador (vegeu també fi-txes de Gitanitos y morenos). Tambépodem trobar connexions ambaltres cançons conegudes (Angelitosnegros) i amb la visió que dónatota la poesia de Garcia Lorca delpoble gitano.

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

62

POLONESA. MÚSICA UNIVERSAL PER MARXAR

Europa / Amèrica - Estats Unitsdansa edats recomenades

PROPOSTA DE TREBALL

El cap de dansa pren una parellai es fa una fila de parelles.

Seguint la pulsació de la música,la fila es desplaça en línia rectafins al final de l’espai intentantrespectar les frases musicals: unavegada al final, la parella se separaa dreta i esquerra tornant al llocd’origen (seguint dues línies ima-ginàries paral·leles a la central).Totes les parelles imiten la primera.

Seguint aquesta dinàmica, es vanfent figures com les dibuixades (oaltres que us pugueu inventar).

Quan s’han fet diverses figures,s’evoluciona cap a una rotllana iel/la cap de dansa fa un movimentinventat seguint la música que laresta imita; a continuació passa un“testimoni” (barret, mocador...) ala persona del costat, que inventauna altra cosa, i així successiva-ment.

És una activitat que permet obser-var, i (si es creu convenient) ferobservar al grup aspectes com:seguir un cap, adaptar-se al canvide paper, essent a vegades cap ia vegades “seguidor”, reaccionsindividuals davant de situacionsdiverses (sentir-se observat, impro-visar, facilitat d’integració en elgrup, seguretat en un mateix, ca-pacitat d’orientació espacial enfunció d’un mateix i del grup...).

Es pot comentar amb el grup coms’han sentit quan seguien la dansa,quan els tocava inventar un movi-ment o so perquè tothom el repe-tís, quan formaven par del grupque repetia...

En aquest tipus de reflexió trobemimplícit el paper o rol que cadascúfa en cada moment i la capacitatque cadascú té per adaptar-se alscanvis.

REFERÈNCIA

Tradició oral. Apresa en un cursamb Verena Maschat.

CD “Polonaisen & leichte Tänze”,Ed. Fidula CD 4420. Peça PrincessMargaret’s Fancy (Popurri de me-lodies angleses).

Si no els trobeu, podeu fer servirCD amb marxes per caminar (decirc, marxes de Johan Strauss...).

És un tipus de dansa que convidaa la participació col·lectiva perquè només cal que els participantscaminin i segueixin el que fa elcap.

La dansa permet ralaxar l’ambient,facilita la complicitat, i de maneraespontània els i les participantssomriuen i gaudeixen sense pensargaire.

El fet que el pas de la dansa siguinomés caminar facilita als nois i ales noies vèncer la vergonya inicial.

Figura 1 Figura 2 Figura 3 Figura 4

Figura 5 Figura 6

cadena arcs galop lateral

Per acabar i improvisar

63

OBSERVACIONS

Aquest tipus de proposta tambées pot fer amb activitats musicalsque demanin diferents rols de par-ticipació intercanviables entre elsmembres del grup: cànons ambsolo-tutti, crida resposta, rodesd’obstinats instrumentals, corporalsen les quals intercalem momentsde solos o petits grups d’im-provisació...

=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”

=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals

=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)

=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

64

UN RAP SOBRE... (Alumnes de l’IES Miquel Tarradell)

Europa - Catalunyaaudició/cançó(recitat - treball de creació col·lectiva)

edats recomenades

Les estrofes són en castellà i se les han inventat els nois i les noies de l’Institut. El fet que sigui bilingüe no ésperquè sí, ni per descuit, com tampòc no ho és el contingut de la lletra, que diu molt de la realitat del barrien poques paraules:

4 Al barri del Raval, de la ciutat de Barcelona, hi arriben moltes persones emigrades.Alguns vénen de l’Estat espanyol i altres d’arreu del món.Un grup de nois i noies de tercer d’ESO de l’IES Miquel Tarradell, situat en aquell barri, han fet, recitat i ballat Un rap del Raval.

La proposta d’aquesta activitat és fer un rap com a treball de creació sobre la realitat del nostre entorn. L’exempleque proposem és el que van fer els alumnes de l’IES Miquel Tarradell, del barri del Raval de Barcelona.

La lletra del la tornada del rap4 és:

Som ciutadans del RavalUn barri vell i plural

Som ciutadans del RavalEscenari teatral

Recer d’esperança on tothom dansaBarri vell barri nou rovell de l’ouEspai d’acollida i punt de partida

Potser véns, potser vas, terra de pas

“Somos la peña del Ravalestamos en el barrio para alegrar,las calles están llenas de historia,

a veces es infierno y a veces gloria.Hay peña de todo el mundoincluyendo a los vagabundos

Gente rica, gente pobre...Aquí está lo que corresponde”“Estamos felices y contentos

de este barrio y sus momentosLas vacaciones van a llegary del Insti nos vamos a pirar

Antes era el chino, ahora es el Raval,ahora es un barrio más originalCon tantas obras en la ciudad

a este barrio lo van a maquear”

65

Va marxar de casa i no hi tornarà

Se largó de casa, nunca regresó

PROPOSTA DE TREBALL

Podeu escoltar el rap dels alumnesde l’IES Miquel Tarradell. La lletraconvida a reflexionar sobre realitatsque afecten els individus i als co-l·lectius de la nostra societat.

Quan convertim el vers en RAPtriem un ritme determinat per ales paraules. Sabíeu que la majoriade frases musicals que coneixeus’organitzen en cicles de 8 pulsa-cions? (Podeu intentar escoltaralguna cançó que us agradi icomptar les pulsacions de cadafrase).

Intenteu dir un d’ aquests versosen vuit pulsacions i amb aire derap.

OBSERVACIONS

El tema que triem per fer el nostrerap determinarà el contingut quevulguem treballar d’observació-reflexió col·lectives.

Així, si el tema que triem és elpropi grup i els seus membres,l’activitat quedarà emmarcada enun treball de reconeixement d’unmateix i de l’altre i de cohesió degrup, però alhora pot esdeveniruna activitat de percepció de lesdiverses realitats del grup (barri,ciutat…) i un acostament a unarealitat plural.

El rap és un clar exemple de mes-tissatge entre tradicions musicalsafricanes i europees.

El tipus de moviment que el/lacantant-recitador/a fa té moltspunts de dansa “anclada en laterra”, tan característics de dansesde països d’Àfrica Negra. El fet de“rapejar” va lligat a recitar de ma-nera més o menys improvisadaallò que passa, sobre allò que esreivindica o protesta, allò que pot-ser no es considera “políticamentcorrecte”... Ho trobem en moltesi diverses tradicions. Sense mou-re’ns de la Península Ibèrica, tro-bem corrandes als Països Catalans,els bertzolaris d’Euskadi, les coplesde Castella, les lamentacions delcante a Andalusia, etc.

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 16 (Alumnesde l’IES Miquel Tarradell. Extretdel CD Contrastos).

Penseu una mica en el perquèd’ambdues coses i parleu-ne unamica amb els companys i les com-panyes de grup.

El fet de convertir els versos enRAP ens ha permès dir-los, tocari ballar en grup i participar totsjunts.

A partir d’aquest primer vers (od’un altre que us agradi) podeuintentar fer un rap i acompanyar-lo amb percussió (amb el propicos, podeu construir-vos alguncaixó...), i qui sap... potser acabeudalt d’un escenari davant de com-panys, família i amics.

Bona sort!

Si voleu saber una història de vida, d’amor i ràbiaescolteu amb atenció la veu que des d’aquí us canta...no és pas ni jove ni vell, l’home que va cap a casa...el negoci va prou bé, l’espera un bon plat a taula.

Però un vespre, sense saber com, el negoci ha anat a l’aigua,el portal ara és tancat, no hi ha família ni casa.

L’home marxa carrer avall fins que ha arribat a la Rambla,pel carrer d’Elisabets s’endinsa sense recança

i arriba al cor del Raval, dels seus carrerons i places.La plaça de la Gardunya li fa de casa i de cambra,s’estira, el terra és fred,... el vent el frega i el glaçai quan gira els ulls al cel mil estrelles l’acompanyen.

Ja han passat cinc anys d’allò, el barri ara sembla un altre,s’ha vestit de cases noves, de places i carrers amples,però quan hi passegeu feu-ho amb atenta mirada,

hi veureu l’home, ara vell, que busca entre les deixalles.De ben poc ha de servir rentar carrers i façanessi el Raval és testimoni de solituds insondables.

Fins quan no arribarà el dia en què canviï la històriai la veu que aquí escolteu es fongui entre la memòria.

Adaptació d’un blues de Louis Amstrong.

66

Amèrica-Estats Unitscançó / audició edats recomenades

3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

UN BLUES AL RAVAL (Adapt. Ester Bonal)

OBSERVACIONS

Aquest blues de Louis Amstrong,adaptat per Ester Bonal, el vantreballar els alumnes de 4t d’ESOde l’IES Miquel Tarradell. En vamfer una adaptació amb un textadaptat al context del nostre barri,però que respectava el sentimentbarrejat de ràbia, impotència iinjustícia que caracteritza les lletresdels blues dels negres americans.També deixa, però, una escletxaa l’esperança en els dos darrersversos.

Musicalment, vam treballar sobrela roda d’acords dels 12 compassosdel blues clàssic i vam respectar elfraseig de 3 frases de 4 compassos(AAB – les dues primeres són igualsi la darrera accentua la “queixa”).Sobre la roda d’acords del blues,els nois i les noies inventaven obs-tinats amb els instruments Orff(xilòfons, metalòfons, carillons) iamb instruments de percussió in-determinada.

67

REFERÈNCIA

CD 1 Diversita’t Pista 17 (alumnesde l’IES Miquel Tarradell, extretdel CD Contrastos).

PROPOSTA DE TREBALL

Amb aquesta cançó introduïm untema que té a veure amb la diver-sitat i que sovint deixem de banda.Es tracta de la marginació, delsexclosos de la societat, exemplificaten els sense-sostre. És clar que enparlar d’immigració ja podem to-car aquesta qüestió, però cal teniren compte que no és el mateixtema.

A partir d’aquesta cançó, podemfer una proposta similar a la quefem a la fitxa de Clandestino: treballde recerca, generació de debats,ampliar el coneixement del tema,etc.

En l’apartat de Més repertori in-cloem el clàssic de Lou Reed Takea walk on the wildside, que ens parladel mateix tema.