Balanç polític i futur.

Reflexió sobre la desafecció política

Jordi Guillot

41

UPEC Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) és filla d’un llinatge que no vol que resti desconegut. Fills i néts de les aspiracions de les classes populars catalanes del segle xix, plasmades en el seu vell lema “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços”, fills i néts de l’esforç de la primavera republicana dels anys trenta on s’anunciava que “Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència” i fills i néts de l’antifranquisme social i polític que aconseguí reconstruir la raó democràtica al nostre país, volem que el llegat del passat també teixeixi el nostre present cap al futur.

Assessorament lingüístic: Montse Alba Coordinació de la publicació: Montse Alba

Edita: UPECProducció: Primera ImpressióISBN. 978-84-614-9654-9DL. B-13476-2011

El contingut d’aquesta publicació pot ser reproduït, sempre que se’n citi la procedència.

Aquest llibre està imprès en paper certificat FSC, Boscos BenGestionats, Fonts controlades i fusta i fibra reciclada.

UPEC Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Nou de Sant Francesc, 4208002 Barcelona Tel. 93 343 74 72

info@upec.cat / www.upec.cat

Balanç polític i futur. Reflexió sobrela desafecció política

Jordi Guillot vicepresident d’Iniciativa per Catalunya-Verds i senador per

Barcelona, portaveu adjunt de l’Entesa Catalana de Progrés,també presideix la Comissió de Cooperació Internacional per al

Desenvolupament

Durant els últims 30 anys hem vist un creixentnivell de descontent de la població, sobretot entreles classes populars, a Catalunya i Espanya, peròtambé a la majoria de països de la Unió Europea ials EUA, envers les seves institucions democràti-ques.

Exemples d’aquest descontentament, que s’ha tra-duït ja en empipament, és la creixent abstenció dela ciutadania en les eleccions.

Nombrosos estudis sobre la desafecció s’han cen-trat en l’anàlisi dels comportaments electorals dela població i en la dinàmica dels partits, i en parti-cular en la concentració de poder en els aparellsdels partits. Aquest tema té el seu interès peròobvia un aspecte central com és la creixent relacióentre poder econòmic i poder polític, que ha estatdisminuint la qualitat de les nostres democràcies i

5

que s’ha accentuat d’una manera molt marcadaels darrers anys. L’enorme concentració de podereconòmic facilitat per les polítiques liberals (queha comportat, també, la concentració del podermediàtic) ha provocat un enorme increment de laseva influència en el món polític i en les decisionsque es prenen. Hi ha una desconnexió amb lavoluntat popular, que freqüentment entra en con-flicte amb els interessos d’aquell establishmenteconòmic-mediàtic.

Es produeix una enorme distància entre el que lapoblació desitja i el que els parlaments aproven.La gran majoria de les classes populars desitgenmesures redistributives que dificultin la concentra-ció en les rendes superiors, que la població contri-bueixi a l’estat segons les seves capacitats, queels serveis públics siguin distribuïts segons lesnecessitats de la ciutadania, que es redueixi lapobresa i que s’augmenti l’estàndard de vida deles famílies.

Pel predomini de les polítiques neoliberals a lamajoria dels països, o als seus governs, s’hanestat desenvolupant polítiques públiques que hanfacilitat la concentració de les rendes en les ren-des superiors, s’han desenvolupat polítiques fis-

6

cals regressives, que han diluït la universalitzacióde drets laborals i social, convertint sistemes uni-versals en sistemes assistencials de tipus benèficque han augmentat la pobresa i les desigualtats, ique han disminuït la capacitat adquisitiva de lesfamílies, forçant-les a endeutar-se. Totes aquestespolítiques liberals s’han fet sota la influència delcapital financer i empresarial (promogudes per lamajoria dels mitjans) argumentant que eren lesúniques possibles en un món globalitzat que nopermetia altres opcions. S’argumentava un deter-minisme econòmic que anul·lava la voluntat políti-ca.

La sentència del TC també pot contribuir a la des-afecció. De què serveixen els parlamentaris i elvot del referèndum si al final un tribunal ho can-via? En trenta anys de democràcia no s’haviarecorregut mai un Estatut. Ni el sentit del votpopular s’havia canviat d’una manera tan evident.

Algunes dades

De l’Enquesta social europea: A Catalunya(setembre 08-gener 09) constatem que aCatalunya tenim un problema de desafecció políti-ca que es manifesta en:

7

- Un molt baix nivell d’interès per la políti-ca i un baix sentiment d’eficàcia política.

- Una forta desconfiança envers els polí-tics, els partits polítics i el sistema judicial.

- Un grup de ciutadans (10%) incapaçosd’ubicar-se ideològicament en l’eix esquerra-dreta.

- Un escàs nivell d’informació sobre temespolítics i d’actualitat.

A Catalunya tenim uns nivells de participació simi-lars als d’Europa, excepte en:

- La participació en manifestacions (molt més elevada la dels catalans).

- La realització de boicots a productes (més elevada la dels europeus).

- La participació mitjana en eleccions generals és similar a la del conjunt de l’Estat, però és inferior tant en les elec-cions locals com en les autonòmiques.

8

- La participació disminueix en totes les eleccions a mesura que augmenta la població dels municipis, amb excepció de la ciutat de Barcelona.

- L’edat, com en molts altres països, és una variable que defineix actituds políti-ques i comportaments electorals: com menys edat, menys participació política i electoral.

- Les actituds ciutadanes sobre la política estan caracteritzades per un baix interès, una dificultat per a la comprensió de la política, una desconfiança notable en la capacitat ciutadana per influir en les deci-sions o una baixa valoració de les institu-cions polítiques.

- A més de l’abstenció, cal tenir en comp-te: la tendència al creixement del vot nul, la baixa afiliació als partits i sindicats, l’a-parició de mobilitzacions polítiques alter -natives i el declivi d’associacions socials, cíviques, etc.

9

Amb tot, aquest sentiment de malestar és compa-tible amb un molt alt grau d’adhesió a la democrà-cia com a sistema de govern.A més, cal afegir-hi:

- el canvi en els valors dominants de la nostra societat, que accentuen l’individua-lisme, l’aspiració de més benestar perso-nal i menys preocupació per l’interès general;

- la globalització econòmica i social, que limita els marges d’actuació i l’efectivitat dels poders polítics tradicionals;

- la inadaptació de les institucions políti-ques i dels partits a les condicions de la societat actual i la percepció de la política com un “espectacle”;

- el rol dels mitjans de comunicació, que alimenten una imatge parcial, banal i negativa de la política.

10

Causes de la desafecció segons alguns estu-dis

Alguns estudis constaten que existeix la percepcióentre la població catalana que hi ha una classepolítica constituïda, fonamentalment, per profes-sionals del càrrec la prioritat dels quals és pugnarentre ells per les quotes de poder, però que alho-ra, com a grup, funcionen de manera cohesionadaper mantenir els seus privilegis col·lectius.

L’espai polític ja no és vist pels ciutadans com unespai de l’esfera pública, sinó que simplement espercep com la superposició dels espais dels inte-ressos privats d’aquells que es dediquen a la polí-tica.

Els mitjans de comunicació no compleixen la sevamissió i la informació que transmeten als ciuta-dans és discutida, distorsionada, incompleta i inte-ressadament parcial, aquests tenen la percepcióque no disposen d’un coneixement nítid i veraç.

La desafecció política enfonsa les seves arrels enla falta d’un relat col·lectiu de transformació queil·lusioni i impliqui els ciutadans.

11

Davant aquests reptes i altres de magnitud sem-blant, els ciutadans desdenyen la simple gestiódel dia a dia i demanen projectes de llarg abast ilideratges sòlids que els condueixin.

Els ciutadans desafectes, llevat d’algunes excep-cions, no fan referències especials ni induïdes a latransformació de les estructures internes dels par-tits o a les formes d’elecció dels candidats ambnoves lleis electorals. Aquests són factors instru-mentals que, sens dubte, són necessaris però nimolt menys suficients.

Gran part dels ciutadans desafectes, malgrat l’acti-tud aparentment escèptica, demostren, mitjançantles solucions que imaginen, que necessiten creu-re, que necessiten tenir confiança en alguna cosai, sobretot, en algú.

Preocupació des de l’esquerra

Veiem, per tant, amb preocupació com una part dela població s’allunya cada vegada més de la políti-ca, excepte en moments puntuals de forta tensiósocial.

Aquesta desafecció política està acompanyadaper expressions socials com:

12

- desvalorització d’allò públic;

- debilitat del compromís cívic i social;

- augment de la individualització;

- recerca del benefici personal;

- debilitat dels lligams de llarg recorregut amb entitats, moviments socials, sindi-cats, etc.

- més segregació en detriment dels inte-ressos de la classe treballadora;

- seguiment de les pautes marcades pels mitjans de comunicació.

Aquests valors de l’hegemonia cultural de la dretahan debilitat el compromís i la militància en lesorganitzacions clàssiques de la classe obrera (sin-dicats i partits polítics, associacions de veïns i veï-nes, moviment popular i cultural, economia social,cooperativisme...) i han generat en moltes perso-nes una ostensible pèrdua de credibilitat enversles nostres institucions públiques. Aquest retrocésen la participació social i política i llunyania de lesinstitucions es desenvolupen en una situació eco-

13

nòmica i política d’hegemonia del capitalisme glo-bal, de creixement de la precarietat i la inestabilitatlaboral, de domini absolut del consumisme, la producció depredadora del medi ambient, etc.Aquest allunyament i debilitat democràtica tambéés causat per certes decisions i pràctiques delsgoverns municipals, de la Generalitat i l’Estatespanyol. Aquestes decisions i pràctiques, espe-cialment dels governs d’esquerres, de vegadesgeneren desil·lusió per la manca de visualitzacióde resultats ràpids que moltes vegades són mar-cats per la correlació de forces en el si delsgoverns, perquè no es compleixen els compromi-sos programàtics o no s’explica per què no espoden complir i perquè es cau massa sovint a nomantenir un contacte permanent amb la ciutada-nia, s’abandonen el carrer i la mobilització.També la desafecció i la desmobilització les patimquan les accions dels governs d’esquerres quesón autèntics avenços no s’acompanyen i defen-sen per les capes populars, els treballadors i lestreballadores davant la mobilització reaccionàriade l’espai social, polític i mediàtic de la dreta.

Rendició de comptes, explicació dels resultatsobtinguts amb l’aplicació de les polítiques i elsprogrames desenvolupats per les institucions

14

Ètica del bon govern: mesures dirigides a pro-moure un exercici honest i eficaç de l’acció degovern per tal de mostrar exemplar una moral dela gestió pública.

Sensibilització ciutadana i enfortiment delcapital social, per incrementar la consciència cívi-ca i política i la promoció dels valors democràtics,així com millorar la capacitat de les organitzacionssocials per fer efectius els seus projectes associa-tius i la seva implicació en els afers públics.

En aquest sentit, cal donar un nou impuls alsmecanismes bàsics de la representació institucio-nal.

1. L’elecció de representants:

- L’elecció de representants és la forma més genuïna i clàssica de participació democràtica i necessita una mirada inno-vadora que vulgui conjurar els seus perillsi aprofitar les seves potencialitats.

- Cal introduir mitjans d’accés a la infor-mació respecte de les actuacions públi-ques que garanteixin el coneixement d’a-

15

llò que estan fent els representants institu-cionals, la transparència en la gestió pública i la rendició de comptes de les accions realitzades.

2. La deliberació pública:

- Les actuacions dels poders públics seran més riques i eficaces si neixen fruit d’espais de diàleg i contrast d’opinions, deperíodes de consulta pública.

- La ciutadania, les organitzacions socials,econòmiques, sindicals i polítiques poden fer aportacions i suggeriments a la pro-posta inicial.

- Un altre espai de deliberació pública el constitueixen els òrgans consultius, pro-moguts per les institucions i que apleguendiferents tipus de persones. Però cal millorar-ne el funcionament per evitar la creació d’espais creats ad hoc per defen-sar interessos amagats.

16

3. La decisió directa:

- En alguns sistemes polítics existeix la possibilitat que determinades decisions siguin preses directament per la ciutada-nia quan és convocada específicament per fer-ho.

- Aquests instruments de participació directa tenen avantatges i inconvenients i cal analitzar-ne la complexitat per veure lapossibilitat d’incorporar-los al funciona-ment ordinari del sistema polític.

Recuperar la societat des de l’esquerra

Moltes persones que s’incorporen a la implicaciósocial i també d’altres que participen o han partici-pat de les organitzacions obreres tradicionals tro-ben identificació en noves plataformes i xarxesque es doten de funcionament i d’organitzaciómés flexibles, que dediquen les seves anàlisis i elseu temps, la seva capacitat de mobilització, laseva recerca de recursos i suports, a temes mésespecífics: solidaritat, defensa dels serveispúblics, gènere, sexualitat, expressions culturals,drets civils, drets humans, foment de la pau,defensa del territori, etc.

17

És important que les forces d’esquerres contri-buïm a resoldre una contradicció important que esva repetint. Després d’accions, reivindicacions omesures institucionals aconseguides, què enqueda, d’organitzat? Com donar continuïtat a lesenergies socials i polítiques que s’han mobilitzat?Com fer que després d’una campanya de recollidade signatures o d’una llei s’enforteixi significativa-ment la xarxa social que pot continuar avançanten allò que s’ha defensat o aconseguit? Hi hamolts exemples (ILP 0-3 o SFC, el NO a la guerra,llei contra la violència de gènere, l’internacionalis-me, la defensa de la sanitat pública, el foment dellaïcisme...) que ens fan veure que per donar conti-nuïtat a les lluites i les conquestes socials ésnecessari garantir la continuïtat associativa i l’arre-lament pel territori de les diverses formes de parti-cipació social.

Massa sovint, les forces polítiques pretenen sepa-rar la política de la societat. Massa sovint es venpúblicament la política com una cosa de professio-nals, fins i tot alguns accepten que existeix la clas-se política. Massa sovint es fa publicitat d’unaconcepció de la política neutral, que no defensa ocastiga interessos socials o de classe. Massasovint es pretén fer creure que les iniciatives

18

socials no tenen res a veure amb la política.Massa sovint hi ha espais socials que pretenenimpedir la participació de partits polítics d’esquerres.Massa sovint la independència necessària demoviments, organitzacions i plataformes es con-verteix en indiferència cap a la política.Per avançar l’esquerra, per fer més societat i perfer front a les conseqüències de les polítiquesneoliberals i l’hegemonia del capitalisme, cal recu-perar el diàleg entre les organitzacions socials iles forces polítiques d’esquerres.Cal una política amb causa, que connecti amb elsconflictes socials reals, econòmics, ecològics inacionals, una política ètica, que doni sentit al vota les forces d’esquerres.

El Govern de la Generalitat i la participació

El Govern de la Generalitat impulsa des del 2003,per primer cop a Catalunya, una política públicade participació ciutadana. Es va crear la DireccióGeneral de Participació Ciutadana, una iniciativainèdita a l’Estat, que tenia la voluntat de millorarles relacions entre la ciutadania i els poderspúblics per mitjà d’instruments que complementenla democràcia representativa.

19

Per impulsar aquesta política, es van obrir espaisper desenvolupar processos de participació ciuta-dana dins de la Generalitat. Avui la participacióciutadana d’àmbit nacional s’ha consolidat gràciesa la feina compartida dels diferents departamentsde la Generalitat, dels ens locals, de les organitza-cions socials, del món acadèmic i dels ciutadans iles ciutadanes que hi han participat a títol indivi-dual.

S’ha facilitat la realització d’un nombre importantd’accions i estratègies que han cercat la implicacióde la ciutadania.

S’ha anat consolidant un teixit institucional quepromou o dóna suport a les polítiques de partici-pació.

El Pla s’estructura en cinc eixos estratègics i onzelínies d’actuació que constitueixen el tronc centralde la política de foment de la participació ciutada-na de la Generalitat de Catalunya per al període2008-2010. També descriu les actuacions previs-tes i les classifica en un tipus d’actuació participa-tiva, alhora que conté informació sobre les unitatsresponsables i les unitats col·laboradores, el

20

calendari i els recursos necessaris per dur-les aterme.

Recentment, ha posat en marxa l’elaboració delLlibre verd de la qualitat democràtica, per tald’impulsar el debat públic necessari a l’entorn dela participació ciutadana i la qualitat democràtica.Es pretén abordar, entre altres temes: Què han defer els poders públics? Quin ha de ser el seu com-promís? Què pot fer la ciutadania per exercir laseva capacitat d’intervenció en els afers col·lec-tius? Quin paper tenen les organitzacions socials?Hi ha àmbits de decisió directa de la ciutadania?Amb l’objectiu de generar una àmplia reflexió irecollir propostes per dissenyar i implementar polí-tiques més eficaces de participació ciutadana imillora de la qualitat democràtica, s’han organitzatdiferents formats de debat: cursos, seminaris, jor-nades, tallers, laboratoris d’idees, fòrums.

La necessitat de la reforma electoral aEspanya

A Espanya cal una reforma de la llei electoral coma mesura d’un enorme valor per democratitzar lanostra democràcia incompleta. Ha estat sempre

21

un principi elemental en l’afer públic que la sobira-nia ha de basar-se en la voluntat de la ciutadania,entre la qual, cada ciutadà ha de tenir el mateixpoder d’incidència en les institucions democràti-ques. Una persona, un vot, és l’expressió bàsicad’un sistema democràtic. Existeixen, no obstantaixò, regles en el sistema electoral que fan, compodria dir-se irònicament, que alguns vots siguinmés iguals que uns altres. És a dir que tenenmajor capacitat d’influència que uns altres i aques-tes normes i regles esbiaixen la capacitat d’in-fluència de manera que uns tenen molta mésinfluència a costa d’uns altres que en tenenmenys. Això ocorre particularment en aquells paï-sos, com Espanya, on el sistema electoral ésescassament proporcional, és a dir que el percen-tatge de membres de les corts (o dels parlamentsautonòmics) no es correspon amb el percentatgedel vot. Segòvia requereix només 30.000 vots pertriar un membre de les corts, mentre queBarcelona o Madrid requereixen més de 150.000vots. Aquest enorme desfasament (que discriminales classes treballadores que viuen principalmenta les grans urbs) potencia les zones conservado-res i petites a costa de les àrees més progressis-tes i grans.

22

Defensem la reforma del sistema electoral espanyolperquè l’actual és injust, discriminatori i limita elpluralisme. En les eleccions del 2008 el resultat noés gens proporcional. IU/ICV-EUiA, amb gairebéun milió de vots, obté només 2 escons. De fet,cada escó costa a la coalició d’esquerres quasi500.000 vots, mentre que el PSOE i el PP tenenprou amb uns 65.000 vots per obtenir un escó.ICV-EUiA obté un diputat per Barcelona. IU obtéun diputat per Madrid.

És a dir, quasi 700.000 persones d’esquerres, quehan votat, no estan representades al Congrés delsDiputats. Per tant, no es respecta, en la pràctica,el principi democràtic i constitucional d’una perso-na-un vot, en la distribució d’escons.

Hi ha, en general, una relació directa que commés proporcionalitat en un sistema democràtic,major és la participació i major és el desenvolupa-ment social d’un país. I d’aquí es desprèn l’enor-me importància i urgència de fer una autènticareforma de la llei electoral.

23

Consell Social

•ComissionsObreres-CCOO•UnióGeneraldeTreballadors-UGT

•FundacióJosepIrla•Fundaciól’Alternativa•FundacióNousHoritzons•FundacióRafaelCampalans•FundacióCiprianoGarcía•FundacióJosepComaposada•FundacióCatalunyaSegleXXI•FundacióPereArdiaca•FundacióFerreriGuàrdia•FundacióLaFàbrica•FundacióTerra•AteneusLaics•Cooperacció•EntornSCCL•EscolaLliureElSol•Món-3•SOSRacisme

•AccióEscoltadeCatalunya•AccióJove-JovesdeCCOO•AssociacióCatalanaperlaPau•AssociaciódeJovesEstudiantsdeCatalunya-AJEC•Associaciód’EstudiantsProgressistes-AEP•Avalot•CasalsdeJovesdeCatalunya•Col·lectiusdeJovesComunistes-CJC-JoventutComunista•ESPLAC-EsplaisCatalans•EstudiantsenAcció•JoventutSocialistadeCatalunya•Jovesd’EsquerraVerda-JEV

•AssociacióCatalanad’InvestigacionsMarxistes•CàtedraUNESCOdeSostenibilitatdelaUPC•CoordinadoraperalaMemòriaHistòricaiDemocràticadeCatalunya•SinPermiso•Suburbe-AssociacióCulturalEstenentelDesastre•DeBarrissccl

Amb la col·laboració de

Ponències 2010

Les solucions passen per l’esquerra

UPEC Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya