4. Taxa de canvi - URVgandalf.fee.urv.cat/professors/AntonioQuesada/Curs1415/... · 2015. 3....
22
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 1 4. Taxa de canvi 1. La taxa de canvi Definició 1.1. La taxa de canvi nominal (o, abreujant, taxa de canvi) entre dues monedes és el preu d’una moneda en termes de l’altra. La taxa de canvi possibilita fer servir a una altra economia el poder de compra domèstic. La taxa de canvi és la variable macroeconòmica bàsica que connecta economies amb diferents monedes. Exemple 1.2. Si ൌ 2 $/€, llavors un euro s’intercanvia per dos dòlars: el preu en dòlars d’un euro són dos dòlars. L’invers ′ ൌ 1/2 $/€ d’ ൌ 2 $/€ mostra quants euros es poden obtenir per un dòlar: el preu en euros d’un dòlar són 0,5 euros. En conseqüència, tant com ′ expressen la mateixa informació. 2. Expressant la taxa de canvi Definició 2.1. Expressada en cotització directa, les unitats de la taxa de canvi són unitats monetàries domèstiques / unitats monetàries estrangeres. Definició 2.2. Expressada en cotització indirecta, les unitats de la taxa de canvi són unitats monetàries estrangeres / unitats monetàries domèstiques. Exemple 2.3. Si l’euro és la moneda domèstica, aleshores ൌ 2 $/€ expressa la taxa de canvi en cotització indirecta. Quan la pesseta era la moneda espanyola, la cotització directa era la norma: ൌ 150 Pts/$. Remarca 2.4. El sistema de cotització escollit determina les unitats d’. La cotització directa és la manera “natural” d’expressar una taxa de canvi. El preu domèstic d’una mercaderia s’expressa generalment com a unitats monetàries domèstiques per unitat de la mercaderia; per exemple, 1,2 € per quilogram de farina. Considerant la moneda estrangera com una altra mercaderia, el preu de la moneda estrangera s’expressaria com unitats monetàries domèstiques per unitat monetària estrangera. Malgrat això, la cotització indirecta és més convenient perquè un augment del valor de la moneda domèstica (en relació amb una moneda estrangera determinada) es representa mitjançant un increment de la taxa de canvi quan s’expressa indirectament, però es representa mitjançant una caiguda quan la taxa de canvi s’expressa directament. 3. Apreciació d’una moneda Definició 3.1. La moneda (divisa) s’aprecia en relació amb la moneda (divisa) si augmenta el nombre d’unitats d’ que una unitat d’ pot comprar. Si la moneda sʹaprecia en relació amb la moneda , aleshores incrementa el seu valor en termes d’. Quan s’empra la cotització indirecta, la moneda domèstica sʹaprecia quan la taxa de canvi augmenta. Quan s’empra la cotització directa, la moneda domèstica sʹaprecia quan la taxa de canvi disminueix.
Transcript of 4. Taxa de canvi - URVgandalf.fee.urv.cat/professors/AntonioQuesada/Curs1415/... · 2015. 3....
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 1
4. Taxa de canvi 1. La taxa de canvi
Definició 1.1. La taxa de canvi nominal (o, abreujant, taxa de canvi) entre dues monedes és el preu d’una
moneda en termes de l’altra.
La taxa de canvi possibilita fer servir a una altra economia el poder de compra domèstic. La taxa de canvi
és la variable macroeconòmica bàsica que connecta economies amb diferents monedes.
Exemple 1.2. Si 2$/€, llavors un euro s’intercanvia per dos dòlars: el preu en dòlars d’un euro són
dos dòlars. L’invers ′ 1/2$/€ d’ 2$/€mostra quants euros es poden obtenir per un dòlar: el preu
en euros d’un dòlar són 0,5 euros. En conseqüència, tant com ′ expressen la mateixa informació.
2. Expressant la taxa de canvi
Definició 2.1. Expressada en cotització directa, les unitats de la taxa de canvi són unitats monetàries
domèstiques /unitats monetàries estrangeres.
Definició 2.2. Expressada en cotització indirecta, les unitats de la taxa de canvi són unitats monetàries
estrangeres/unitats monetàries domèstiques.
Exemple 2.3. Si l’euro és la moneda domèstica, aleshores 2$/€expressa la taxa de canvi en cotització
indirecta. Quan la pesseta era la moneda espanyola, la cotització directa era la norma: 150Pts/$.
Remarca 2.4. El sistema de cotització escollit determina les unitats d’ .
La cotització directa és la manera “natural” d’expressar una taxa de canvi. El preu domèstic d’una
mercaderia s’expressa generalment com a unitats monetàries domèstiques per unitat de la mercaderia;
per exemple, 1,2€ per quilogram de farina. Considerant la moneda estrangera com una altra mercaderia,
el preu de la moneda estrangera s’expressaria com unitats monetàries domèstiques per unitat monetària
estrangera. Malgrat això, la cotització indirecta és més convenient perquè un augment del valor de la
moneda domèstica (en relació amb una moneda estrangera determinada) es representa mitjançant un
increment de la taxa de canvi quan s’expressa indirectament, però es representa mitjançant una caiguda
quan la taxa de canvi s’expressa directament.
3. Apreciació d’una moneda
Definició 3.1. La moneda (divisa) s’aprecia en relació amb la moneda (divisa) si augmenta el nombre
d’unitats d’ que una unitat d’ pot comprar.
Si la moneda sʹaprecia en relació amb la moneda , aleshores incrementa el seu valor en termes d’ .
Quan s’empra la cotització indirecta, la moneda domèstica sʹaprecia quan la taxa de canvi augmenta.
Quan s’empra la cotització directa, la moneda domèstica sʹaprecia quan la taxa de canvi disminueix.
Exemp
euro p
canviat
Exemp
dos eu
compra
4. Dep
Defini
nombr
Si es
indirec
directa
Exemp
un eur
canviat
Exemp
amb u
d’acon
5. El m
http://e
ple 3.2. En
odia ser c
t per dos d
ple 3.3. En
uros per a a
ar un ien, m
reciació d’
ició 4.1. Un
e d’unitats
s deprecia
cta, la mon
a, la moned
ple 4.2. En
ro podia se
t per nomé
ple 4.3. En
un euro es
nseguir nom
mercat de d
n.wikipedia
Fig. 1. Ta
passar d’
anviat per
dòlars, raó
passar d’
aconseguir
moti pel qu
’una mone
na moneda
s d’ que u
en relació
neda dom
da domèsti
passar d’
er canviat
és un dòlar
passar d’
s podia co
més 0,5 ien
divises
a.org/wiki/F
axa de canv
Introducció a la
= 1$/€ a
r només un
per la qua
2€/¥ a
r un ien; d
ual l’euro h
eda
a (divisa)
una unitat d
amb , al
mèstica es d
ica es depr
2$/€ a
per dos d
r, de mane
1€/¥
omprar un
ns, de mane
Foreign_exc
vi $/€, 4 gen
a Macroeconomia
a ′ 2$/€
n dòlar; de
l l’euro ha
a ′ 1€/¥
després de
ha guanya
es depre
d’ pot com
leshores
deprecia q
recia quan
a ′ 1$/
dòlars; des
ra que l’eu
a ′ 2€
ien; desp
era que l’eu
change_ma
ner 1999 4
a ǀ 4. Taxa de canv
€, l’euro sʹ
esprés de
guanyat v
¥, l’euro sʹa
la reducci
at valor.
ecia en rel
mprar.
redueix el
quan la tax
la taxa de
/€, l’euro e
sprés de la
uro ha perd
€/¥, l’euro
prés de l’a
uro ha per
arket
4 març 201
vi ǀ 18 de març de
aprecia en
l’augment
valor.
aprecia en
ió de la tax
ació amb l
l seu valor
xa de can
canvi augm
es deprecia
a caiguda
dut valor.
o es deprec
augment d
rdut valor.
5
2015 08.44 ǀ 2
n relació am
de la taxa
relació am
xa de canv
la moneda
r en terme
vi disminu
menta.
a en relació
de la taxa
cia en relac
de la taxa
Defin
divis
comp
El me
finan
del m
trans
fou d
l’abri
2007
les tr
ves.
són b
trans
mb el dòla
a de canvi
mb el ien. I
vi, només
a (divisa)
s d’ . Qua
ueix. Quan
ó amb el d
a de canvi,
ció amb el
de canvi,
nició 5.1.
ses és el
pravenda d
ercat de di
ncer més g
món. La m
saccions a
de 5,3 bilio
il de 2010
7). Entre el
ransaccion
Els princi
bancs. Mé
saccions so
ar. Inicialm
i, un euro
nicialment
cal un eur
si dismin
an la cotitz
n la cotitz
dòlar. Inici
, un euro
l ien. Inici
un euro
. És mer
mercat pe
de monede
ivises és el
gran i més
mitjana di
l’abril de
ons de dòl
0; 3,3 a l’a
l 70% i el 9
ns són esp
ipals parti
s del 50%
on interban
ment, un
pot ser
t, calien
ro per a
nueix el
zació és
zació és
alment,
pot ser
alment,
permet
rcat de
er a la
es.
mercat
s líquid
ària de
e 2013
ars (4a
abril de
90% de
peculati‐
icipants
%de les
ncàries.
Al mai
(15,6%
Americ
(2,5%)
l’euro (
Figura
Exemp
2014 i
esterlin
6. Una
Imagin
per un
les ofer
canvi d
Alesho
ciutada
oferent
aquesta
oferent
Exemp
10, 10
, i
i ),
La mat
funció
de la f
ofereix
(eix ho
Quan
origina
ig de 2014
%), Barclays
ca Merill L
. Les divis
(33,4%), el
a 2. Taxes d
ple 5.2. La F
el 18 de m
na s’apreci
versió no
nem tots el
na oferta o
rtes de mé
de l’oferent
ores és po
ans de l’eu
ts, la quan
a funció q
ts que fan o
ple 6.1. Hi
0 , 20, 30
. La funci
35 55
teixa anàlis
EU es pod
funció és
xen $ dòla
oritzontal)
els eixos
alment con
4, els 10 p
s Investme
Lynch (4,3
ses més in
l ien (23%)
de canvis, 28
Figura 2 m
març de 20
à amb rela
estàndard
ls oferents
licitació d
s petita a m
t que fa l’o
ossible def
urozona) qu
ntitat total
quan hi ha
ofertes am
ha quatre
i 5, 15 .
ió EU ser
5 (l’oferta d
si és aplica
dria definir
“US”). La
ars a canvi
mesura la
s’inverteix
nvexa es to
Introducció a la
principals
ent Bank (
3%), Roya
ntercanviad
), la lliura e
8 febrer 201
mostra que
015 (la taxa
ació al dòla
d del mode
d’euros, q
el tipus
més gran r
oferta: el pr
finir una f
ue, per
l $ de dò
molts ofe
mb taxa de c
oferents d
Les taxes
ria tal que
de , i )
able als ofe
r (en la me
Figura 4
de € euro
quantitat
xen, per t
rna còncav
a Macroeconomia
participan
(10,9%), U
al Bank of
des per val
esterlina (1
14 i 18 març
l’euro s’ha
a de canvi
ar canaden
el del merc
que els ven
, , que s
ràtio / . L
reu al qual
funció crei
1, 2, … ,
òlars que e
rents. La c
canvi infer
d’euros, ,
de canvi a
10 10
) i 50
erents de d
esura que e
dibuixa la
os. Aquest
de dòlars
tal de pre
va, tal com
a ǀ 4. Taxa de canv
nts van ser
UBS AG (10
f Scotland
lor són el
11,8%), el d
ç 2015 (€1e
a depreciat
cau d’1,38
nc (la taxa d
cat de divi
nen a canv
significa “d
La raó /
l l’oferent e
ixent EU
, associa am
els ofere
convexitat
rior apareix
, i . L
associades
0 (l’oferta d
105 (l’ofer
dòlars a can
els oferent
a funció U
ta funció se
i l’eix d’or
esentar sim
m indica la F
vi ǀ 18 de març de
r: Citi (quo
0,8%), HSB
(3,2%), B
dòlar (87%
dòlar austr
euro val 1,0
t en relació
8$/€ a 1,0
de canvi pu
ses
vi de dòlar
dóna’m d
associada
està dispos
(atès que
mb la quan
ents dema
de la func
xen primer
Les seves
són 4, 1, 1
de l’oferen
rta dels qu
nvi d’euro
s de dòlars
US; en un p
eria convex
rdenades (
multàniame
Figura 5.
2015 08.44 ǀ 3
ota de me
C (7,1%),
NP Pariba
% de quot
ralià (8,6%
05844 dòlar
ó amb el dò
05$/€). En
uja d’1,85C
s. Cada of
dòlars i et
amb l’ofer
sat a donar
els oferen
ntitat € d’
nen a can
ció se segu
r en la func
ofertes son
1,5 i 3. L’or
nt ), 30
atre oferen
s. Una fun
s són típica
punt com
xa si es dib
(vertical) m
ent les fu
ercat, 16%
JP Morgan
as (3,1%) i
ta diària a
%) i el franc
rs) |http://w
òlar entre
n el mateix
C$/₤ a 1,88
ferent se su
donaré
rta , ex
r euros i re
nts d’euro
’euros ofer
nvi. La Fig
ueix de la
ció EU.
n, respectiv
rdenació d
40 (l’of
nts).
nció creixen
ament am
els ofer
buixés en e
mesura la q
uncions US
), Deutsch
n (5,5%), B
i Goldman
a l’abril de
suís (5,2%
www.x‐rate
el 28 de fe
x període l
8 C$/₤).
uposa repr
euros”. Or
xpressa la
bre dòlars
s són típi
rta pels p
gura 3 rep
premissa
vament, 1
de les ofert
ferta dels o
nt US anàlo
ericans, l’e
rents (ame
el pla on l’a
quantitat d
S i EU, la
he Bank
Bank of
n Sachs
e 2013),
%).
s.com/
ebrer de
la lliura
resentat
rdenem
taxa de
.
icament
primers
presenta
que els
15, 60 ,
es és ,
oferents
oga a la
etiqueta
ericans)
abscissa
d’euros.
funció
Fi
La Figu
el volu
de canv
Per a ju
volum
Figura
Comen
represe
pagaríe
particip
estan d
euros p
entrar
a oferir
pot ser
Amb to
dòlars
només
estarien
americ
igura 3. Ofe
Figura
ura 6 reune
um d’euros
vi. Geomèt
ustificar l’
intercanvi
6, i el cas e
nçant amb
entaria l’of
em $ dòla
pants euro
disposats a
pels $ dò
en el merc
r € euros,
r considera
ot, quelcom
i pagaríem
els partici
n disposat
cans deman
erents d’eur
a 5. Com un
eix les fun
s i dòlars in
tricament,
afirmació
iat d’euros
en què és s
la Figura 6
ferta dels p
ars per ells
opeus que
a lliurar €
lars: $ eu
cat: la funci
, on €
at una pred
m de simil
m € euros
ipants que
ts a lliurar
nden meny
Introducció a la
ros que dem
n funció con
cions EU i
ntercanvia
aquesta ta
que rep
s és difere
superior s’
6, suposem
participant
s”. Si el pu
e ofereixen
euros a ca
uros (punt
ió EU estab
€. Atès qu
dicció fiabl
lar té lloc a
s per ells”.
e ofereixen
$ dòlars
ys en contr
a Macroeconomia
manden dòla
nvexa semb
US. El mod
at: €∗ es be
axa és el pe
resenta el
nt de €∗ . E
analitza m
m que els p
ts american
unt indiq
n el volum
anvi de $ d
). Però, s
bleix que, a
ue el punt
e de la qua
al punt . A
Si el punt
n la quanti
a canvi de
rapartida p
a ǀ 4. Taxa de canv
ars
bla còncava
del resulta
escanvien p
endent de l
volum de
El cas en q
mitjançant l
participants
ns. En el pu
qués el volu
m € d’eur
dòlars perq
si $ dòlar
a canvi de
portaria
antitat inte
Aquest pu
t represen
itat $ de
e € euros
per $ dòla
vi ǀ 18 de març de
Figura 4. O
quan es can
nt s’empra
per $∗ dòla
la recta *
e divises in
què el volu
a Figura 7.
s american
unt els a
um de div
ros aconse
què, segon
s es pague
$ dòlars,
a , el pun
ercanviada
nt és com
ntés el vol
dòlars aco
s en la mes
ars: € euro
2015 08.44 ǀ 4
Oferents de d
nvien les eti
arà per a p
ars. El quoc
que uneix
ntercanviad
um és infer
.
ns demanen
mericans a
vises interc
eguirien dò
ns la funció
en pels eur
hi ha parti
nt no és
de divises
m si els eu
lum de div
onseguirien
sura que, s
os (punt )
dòlars que d
iquetes dels
predir que e
cient $∗/ €
l’origen am
des, supos
rior a €∗ e
n només €
anuncien:
canviat, ale
òlars. Aqu
ó EU, sol∙lic
ros, més e
icipants eu
estable i, c
s.
uropeus cri
vises interc
n euros. A
segons la f
.
demanden
s eixos
el punt d
€∗ estableix
mb el punt
sem el con
es consider
€ euros. El
“volem €
eshores no
uests parti
citen meny
uropeus v
uropeus di
com a resu
idessin “vo
canviades,
Aquests am
funció US,
euros
defineix
x la taxa
t .
trari: el
ra en la
l punt
euros i
més els
icipants
ys de €
voldrien
isposats
ultat, no
olem $
llavors
mericans
aquells
Figu
Que no
què vo
americ
quan s
motiu,
americ
El pun
mercat
punt ,
La Fig
Supose
a paga
euros (
obtenir
dòlars
Figu
ura 6. Conve
omés € eu
oldrien inco
cans que of
se’ls oferei
tampoc
can s’hi afe
nt reprodu
t i mouran
, el mercat
ura 7 anal
em que rec
ar $ dòlar
(on €
r els € eu
(on $
ura 8. Els am
ergència al p
uros es can
orporar‐se
fereixen la
ixen € eu
podria c
egirien als e
ueix la situ
n el mercat
t passarà d
litza l’altra
clamen €
s per € eu
€) a canvi
uros que el
$ ). Aquest
mericans vo
Introducció a la
punt des d
nviïn per
a l’interca
diferència
uros, els am
considerar‐
existents, f
uació del p
t de a .
e a . I ai
a possibili
€∗ . Com
uros. Però
i de $ dò
ls europeu
t procés d’a
olen pagar m
a Macroeconomia
de l’esquerr
$ dòlars d
anvi més pa
a $ $ hi
mericans s
‐se un est
fent que el
punt , raó
Atès que l
ixí success
itat: què p
m diu la fun
segons la
òlars (aque
us porten a
ajustamen
més pels eu
a ǀ 4. Taxa de canv
ra
deixaria in
articipants
i voldrien e
se’ls voldr
tat estable
mercat es
ó per la qu
la situació
sivament. A
passaria si
nció US, el
a funció EU
est és el p
al mercat,
nt d’ofertes
uros Fig
vi ǀ 18 de març de
Figura 7. C
satisfets al
s dels que o
entrar, al m
ien empor
(o punt
deplaci de
ual la concl
de mercat
Aquesta di
els americ
ls participa
U, els parti
punt de l
els americ
i contraofe
gura 9. Els e
2015 08.44 ǀ 5
Convergènci
lguns parti
ofereixen e
mercat: tal
rtar a canv
de repòs)
el punt al
usió és qu
t associada
nàmica ev
cans dema
ants ameri
cipants eu
la funció E
cans (punt
ertes a la ll
uropeus vo
ia al punt
icipants am
els $ dòla
com assen
vi de $ d
del merc
l punt .
ue més eur
a amb és
ventualmen
andessin m
icans nomé
uropeus no
EU). Malau
t ) únicam
larga cond
olen pagar m
des de la d
mericans, d
ars. En conc
nyala la fun
dòlars. Per
at: nous o
opeus entr
s anàloga a
nt porta al
més de €∗
és estan di
omés ofere
uradament
ment ofere
dueix al pu
menys pels
dreta
degut a
cret, els
nció US,
aquest
oferents
raran al
a la del
punt .
euros?
isposats
eixen €
t, per a
ixen $
nt .
dòlars
Les Fig
disposa
americ
US. Si s
Les con
volum
(defini
mercat
La Figu
que ab
implica
i (ii) la
Les Fig
particip
d’euro
euros a
Aquest
familia
represe
7. La v
En la v
només
l’euro
s’assum
decreix
Fig.
gures 8 i 9
ats a don
cans es rep
s’assumeix
nseqüèncie
de transac
da pel pen
t) s’increme
ura 9 ident
bans pels d
a: (i) que el
taxa de ca
gures 8 i 9
pants ame
s) i que els
a canvi de
ts resultats
ars de fun
entar i ana
ersió estàn
versió està
dues divis
és la mone
mirà que: (
xent; i (iii)
10. Represe
9 apliquen
nar més dò
resenta en
x que el me
es de tenir
ccions aug
ndent de
enta (el pe
tifica els ef
dòlars. Aix
l volum de
anvi mercat
suggereix
ericans con
s participan
dòlars). El
s també p
ció d’ofert
litzar el m
ndard del m
àndard el m
ses es cons
eda domès
(i) la funci
ambdues f
entació gràfi
Introducció a la
n el model
òlars a ca
n la Figura
ercat es trob
r els partici
gmenta (mé
la recta q
endent de l
fectes deriv
xò es repre
e negoci ca
t puja (el p
en que les
nsiderin l’
nts europe
s esdeveni
poden obte
ta i deman
ercat de di
model del
mercat de
sideren: la
stica i el d
ió d’oferta
funcions s’
ica del mod
a Macroeconomia
. La Figur
anvi d’eur
7 mitjança
ba inicialm
ipants ame
és dòlars e
ue uneix l
a recta ′*
vats del fet
esenta amb
au (per exe
pendent de
dues font
euro més
eus trobin e
iments con
enir‐se en
nda. Aque
ivises.
mercat de
divises es
moneda d
dòlar la mo
a (d’euros)
’intersecten
del del merc
a ǀ 4. Taxa de canv
ra 8 mostr
ros. Aques
ant un desp
ment en el p
ericans dis
es canvien
l’origen am
és superio
t que els pa
b un movi
emple, la qu
e la recta ′
ts bàsiques
atractiu (
el dòlar me
ntraris port
un model
est model
e divises
s modelitz
domèstica i
oneda este
€ és crei
n en nomé
cat de divise
vi ǀ 18 de març de
a els efect
sta modifi
plaçament
punt , eve
sposats a p
per més e
mb el pun
or al pende
articipants
ment de la
uantitat d’
′* és més gr
s d’un incr
que els en
enys desitj
tarien a un
equivalen
es descriu
a com un
l’estrange
angera. Co
ixent; (ii) l
s un punt.
La
mo
qu
és
ind
De
mo
pa
can
de
*
es
2015 08.44 ǀ 6
es del fet
cació en l
a l’esquer
entualmen
pagar més
uros); i (ii)
nt que ide
nt de la rec
europeus
a funció EU
euros inter
ran que el
ement de l
ncoratja a
able (que e
na caiguda
nt formula
u a continu
mercat co
era. La inte
om al mod
a funció d
a Figura 10
odel del
uantitat és
la taxa
directamen
efinició 7.1
odel del
rell ( *, €
nvi és *,
manda d’e
és la taxa d
que els am
la disposi
rra (cap am
nt es traslla
dòlars pel
) la taxa de
entifica l’es
cta *).
vulguin o
U a la dre
rcanviada
pendent d
la taxa de
donar mé
els encorat
de la taxa
at emprant
uació i ser
ompetitiu.
erpretació p
del del me
de demand
0 represen
mercat de
el volum
de canvi
nt.
1. L’equilib
mercat d
€*) tal que
l’oferta d’
euros és ta
de canvi d
mericans e
ció a pag
munt) de la
adarà al pu
ls euros só
e canvi de
stat de rep
ferir meny
ta. El pas
baixa de
de la recta
canvi són
és dòlars a
tja a donar
de canvi.
t les nocio
rà l’escolli
Per a simp
per defecte
rcat de liq
da (d’euros
nta gràficam
e divises,
d’euros i
$/€ expr
bri de mer
e divises
e, quan la t
’euros és
ambé €*. E
’equilibri.
estiguin
gar dels
a funció
unt .
ón: (i) el
mercat
pòs del
ys euros
d’ a
€ a €);
*).
que els
a canvi
r menys
ons més
it per a
plificar,
e és que
quiditat,
s) € és
ment el
on la
el preu
ressada
rcat del
és un
taxa de
€* i la
El valor
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 7
8. Demanda d’euros
La demanda d’euros és, al mateix temps, oferta de dòlars. Els agents que demanden euros tenen dòlars i
volen comprar béns i/o actius financers europeus.
La funció de demanda es decreixent perquè una reducció d’ fa que es necessitin menys dòlars per a
comprar un euro. Això fa els béns i actius financers europeus comparativament més barats. Per a
comprar més béns i actius europeus es demanden més euros. El següent esquema resumeix l’argument
que justifica que implica quantitat demandada d’euros.
menys dòlars necessaris per a comprar un euro preu en dòlars de béns i actius financers europeus quantitat demandada per americans de béns i actius financers europeus quantitat demandada per americans d’euros (per a comprar els béns i actius financers europeus addicionals)
9. Oferta d’euros
L’oferta d’euros és, al mateix temps, demanda de dòlars. Els agents que ofereixen euros volen dòlars per
a comprar béns i/o actius financers americans.
La funció d’oferta és creixent perquè un augment d’ fa que s’obtinguin més dòlars per cada euro, la qual
cosa abarateix comparativament els béns i actius financers americans. Per a comprar més béns i actius
americans es demanden més dòlars, oferint‐se més euros a canvi. El següent esquema resumeix
l’argument que justifica que implica quantitat oferta d’euros.
més dòlars rebuts per un euro preu en euros de béns i actius financers americans quantitat demandada per europeus de béns i actius financers americans quantitat oferta per europeus d’euros (per a comprar els béns i actius financers americans addicionals)
10. Model del mercat de divises: alguns exemples
Exemple 10.1. Figura 11: efecte sobre la taxa de canvi d’equilibri d’un augment del PIB europeu. Si el
PIB europeu puja, els europeus disposen de més renda per a gastar. És previsible que augmentin el seu
consum. En particular, els europeus gastaran més en béns americans. Per a poder pagar la compra
addicional de béns american, els europeus demandaran més dollars. Com a conseqüència, atès que la
demanda de dòlars pot ser identificada amb l’oferta d’euros quan les úniques divises són euros i dòlars,
els europeus incrementaran l’oferta d’euros. Això desplaça la funció d’oferta d’euros € cap a la dreta,
causant una davallada de la taxa de canvi. Un augment del PIB europeu causa una depreciació de l’euro.
Exemple 10.2. Figura 12: efecte sobre la taxa de canvi d’equilibri d’un augment del PIB americà. Com
s’ha argumenta en l’Exemple 10.1, un increment del PIB d’una economia produeix una depreciació de la
moneda domèstica. D’aquí que un augment del PIB dels EUA deprecia el dòlar respecte de l’euro. Que el
dòlar es depreciï en relació amb l’euro equival a què l’euro s’apreciï amb relació amb el dòlar. En resum:
el creixement del PIB americà porta a una apreciació de l’euro.
F
Exemp
europe
més ba
compa
consum
Europa
(els eu
americ
compra
increm
Exemp
americ
els acti
que els
d’actiu
Per (ii)
d’euro
Figura 11. E
ple 10.3. Fi
ea. Una pu
arats que e
arativamen
midors eur
a. L’augme
uropeus de
canes mou
ar menys b
ment de la t
Figura 13. P
ple 10.4. Fi
cana. Una p
ius finance
s actius fin
us financers
), els amer
s, de mane
fecte d’un a
igura 13: e
ujada de la
els béns eu
nt més cars
ropeus a i
ent d’impo
emanden m
la funció d
béns europ
axa d’infla
Pujada de la
igura 13: e
puja de la
ers europeu
nancers am
s american
ricans reta
era que €
Introducció a la
augment de
efecte sobr
taxa d’inf
uropeus pe
que els bé
importar m
ortacions e
més dòlars
de demand
peus). Am
ació europe
a taxa d’infl
efecte sobr
taxa d’inte
us als inve
mericans als
ns, la dema
allen la de
es belluga
a Macroeconomia
el PIBeurop
re la taxa
flació europ
er als cons
éns americ
més béns d
europees d
s per a co
da d’euros
bdós desp
ea deprecia
lació europe
re la taxa
erès dels E
ersors euro
s inversors
anda de dò
emanda d’
a a l’esquer
a ǀ 4. Taxa de canv
peu
de canvi d
pea (i) fa q
sumidors e
ans per als
dels EUA
dels EUA d
omprar mé
€ a l’esq
plaçaments
a l’euro.
ea
de canvi
EUA (i) fa m
opeus i (ii)
s american
òlars i l’ofe
’actius fina
rra. Una tax
vi ǀ 18 de març de
Figura 12. E
d’equilibri
que els bén
europeus
s consumid
i (ii) fa re
esplaça la
és béns am
uerra (els a
s fan caure
Figura 14. P
d’equilibr
més atract
fa menys a
ns. Per (i), e
rta d’euros
ancers eur
xa d’interè
2015 08.44 ǀ 8
Efecte d’un
i d’un aug
ns america
i (ii) fa qu
dors ameri
eduir les im
funció d’o
mericans).
americans
e la taxa de
Pujada de la
ri d’un au
ius els acti
atractius el
els europeu
s, desplaça
ropeus i, a
ès més gran
augment d
gment de
ans siguin c
ue els béns
icans. El tr
mportacio
oferta d’ eu
La caigud
demanden
e canvi. Pe
a taxa d’int
ugment de
ius finance
ls actius fin
us increme
ant‐se la fu
així, redue
n als EUA d
del PIBamer
la taxa d’i
comparativ
s europeus
et (i) encor
ns america
uros € a l
da d’impor
n menys eu
er consegü
erès americ
la taxa d’
ers america
nancers eu
enten la de
unció € a la
eixen la de
deprecia l’e
ricà
inflació
vament
s siguin
ratja els
anes d’
la dreta
rtacions
uros en
üent, un
cana
’interès
ans que
uropeus
emanda
a dreta.
emanda
euro.
11. Arb
Defini
un ben
Defini
garante
Mentre
ha gai
opcion
12. Arb
Defini
El patr
eventu
La codreta i
La vel’euro e
Resum
a algun
s’equil
compo
bitratge i e
ició 11.1. A
nefici segur
ició 11.2. E
eixen un b
e que un es
rebé res f
ns, immoble
bitratge es
ició 12.1. L
Figura 1
ró pot repe
ualment mo
ompra d’e
l’euro s’ap
enda d’eur
es deprecia
mint, 2
n valor en
ibren simu
ortessin com
especulació
Arbitratge f
r.
Especulació
enefici seg
speculador
fora dels t
es, derivat
pacial
’arbitratge
5. Exemple
etir‐se: €1
odifiquen e
euros dels
precia a Lo
ros a Nova
a a Nova Y
2$/€ puja i
ntre 2 i 3.
ultàniamen
m si fossin
Introducció a la
ó
fa referènc
ó és el ma
gur.
r assumeix
tentacles d
ts financers
e espacial t
e d’arbitratg
$3 €els preus.
arbitratgis
ondres. Con
a York dels
York. Conc
i 3$/
Assolit aq
nt amb el
un únic m
a Macroeconomia
cia a transa
ateix que a
x un risc, u
de l’arbitra
s, contracte
reu profit
ge espacial
1,5 $4,5
€
stes a Lond
nclusió: l’e
s arbitratgi
clusió: l’eur
/€ cau. Eve
quell valor
mateix va
mercat.
a ǀ 4. Taxa de canv
accions que
arbitratge
un arbitratg
atge i l’esp
es de futur
de la difer
E
a
L
p
l
g
i
5 €2,25
dres despl
euro s’apre
istes despl
ro es depre
entualmen
r, l’arbitrat
alor de la t
vi ǀ 18 de març de
e, aprofitan
amb l’únic
gista obté u
peculació:
r…
rència de p
Exemple
3$/€
arbitratgist
Londres, o
per a vend
len 3 dòlars
€1 ve
genera un
invertit (un
$6,75
laça la fun
ecia on és b
laça la func
ecia on és c
nt (potser e
tge espacia
taxa de ca
2015 08.44 ǀ 9
nt‐se de di
ca diferènc
un benefici
mercader
reus en dif
12.2. Sigu
a Nova Y
ta compra
on compra
re’ls on só
s per a teni
enut a Nova Yor
guany se
na taxa de b
€3,375
nció de dem
barat (part
ció d’oferta
car (part es
n minuts),
al ja no és
anvi. Això
iferències d
cia que le
i segur, lliu
ries, bons,
ferent llocs
ui 2$
York; vegeu
aria euros
ar un euro
ón cars (a N
nir un euro)
rk $3 venu
egur de 0,5benefici de
… Aque
manda d’e
dreta de la
a d’euros
squerra de
, ambdós p
s possible
fa que tot
de preus, g
s transacci
ure de riscs
divises, a
s.
$/€a Lon
u la Figura
on són ba
o val dos
Nova York
). La seqüè
ut a Londres €
5 euros peel 50%).
estes trans
euros € c
a Figura 15
€ cap a la
e la Figura
preus conv
i els dos m
ts dos mer
generen
ions no
s. No hi
accions,
ndres i
a 15. Un
arats (a
dòlars)
k, on ca‐
ència
1.5
er euro
saccions
cap a la
5).
a dreta i
15).
vergiran
mercats
rcats es
13. Arb
Defini
Exemp
produc
tercera
cancel∙
$/€
Però 16 sónmanere
cicles s
Un del
4¥ 4
Com s’
de ¥. E
raó per
és que
bitratge tri
ició 13.1. L
ple 13.2. Le
cte de dues
a taxes no
la en 3 ¥/$
€ 2$/€.
1 € 4 $
1 és equivn equivalen
es d’intent
següents.
ls cicles ge
4/3$ 2/
’ha indicat
l pas “1 €
r la qual $/
l’escletxa e
iangular
’arbitratge
es taxes de
s taxes és d
es poden
$ 4 ¥/€. P
Això vol d
$ ¥ ¥ €
valent a 3nts atès qu
tar aprofit
enera guan
/3€. El cic
t, $
¥¥
€ € 2$” fa a/¥ puja. I e
entre anar
Introducció a la
e triangular
canvi són
diferent a l
multiplic
Prenent la
dir que hi h
i a 5 peue les tres
ar les dife
nys; l’altre,
cle de l’esqu
$
€ : anar di
apreciar el
el pas “6 directame
Fig
a Macroeconomia
r s’aprofita
2$/€, 3 ¥/
la tercera (e
ar i que d
inversa
ha oportun
2 € 5 ¥
erquè les t
creen el m
erències de
, pèrdues.
uerra crea
irectament
dòlar, fet
1,5€” faent i indirec
g. 16. Exemp
ǀ 4. Taxa de canvi
a de diferè
/$ i 4 ¥/€.
en el prod
del produc
$/¥ de 3 ¥
nitats d’arb
¥ $ $ €
tres condue
mateix cicle
e preus. C
El cicle de
beneficis:
t d’$ a € és
que fa dism
a apreciar l
cta es tanc
ple d’arbitra
i ǀ 18 de març de
ncies de pr
L’arbitratg
ucte cal qu
cte resulti
¥/$ un pro
bitratge. Hi
eixen al m
e € ¥ ada maner
e la dreta j
1€ 2$
s més prof
minuir $/€
l’euro, de m
a, tal com
atge triangu
2015 08.44 ǀ 10
reus que in
ge triangul
ue una taxa
una taxa,
ducte amb
i ha six seq
3 6
ateix cicle
$ €. Cora està rep
just a sobr
6¥ 1
fitós que an
€. El pas “2
manera qu
il∙lustra la
ular
nvolucren
lar només
a es cancel
ja que ca
b sentit s’o
qüències d’
$ € ¥¥ € $
€ $ onclusió: h
presentada
re produei
1,5 €.
nara indire
2$ 6¥” ue ¥/€ augm
Figura 16.
a tres divis
pot tenir l
∙li). La seg
ap moneda
obté: $/¥
’intercanvi
¥
$.
¥ €. I 2hi ha nomé
a per un d
x pèrdues
ectament a
fa aprecia
menta. El r
.
ses.
loc si el
gona i la
a no es
4 ¥/€
is:
2 , 4 i és dues
dels dos
: 1€
a través
r el ien,
resultat
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 11
14. Com fer‐se milionari en un dia
Exemple 14.1. Sigui 2$/€avui i suposem que expecto que ′ 1,9$/€demà. Imaginem que la taxa
d’interès diària és 3‰. Si la meva expectativa és correcta, em puc fer milionari demà.
Aquesta és la recepta. Demano un préstec de, posem, 100milions d’euros. Demà hauré de tornar aquest
import més uns interessos de 300.000. Amb els 100milions d’euros, i donada la taxa 2$/€, compro
200milions de dòlars. Els podria prestar a un dia, aquests dòlars, però el dia ja ha estat prou dur. Així
que descanso i m’espero a demà.
Ja és demà i he encertat. Venc els 200 milions de dòlars a la taxa ′ 1,9$/€ i rebo 105.263.157 euros (els
gairebé 90 cèntims restants, deixats de propina). A continuació pago els deutes: 100 milions d’euros més
els interessos de 300.000 euros. I finalment busco un paradís fiscal on portar els guanys: 4.963.157 euros.
Què passa si vaig errat i, per exemple, ′ 2,1$/€? Llavors tinc un petit problema: donada aquesta taxa
només rebo 95.238.095,23 euros pels 200milions de dòlars i no tinc prou per a pagar el préstec.
15. Posició llarga i posició curta
Definició 15.1. La venda en descobert (short‐selling, estar curt o adoptar una posició curta) és la“[…]
pràctica de venda de béns, generalment valors, que han estat rebuts en préstec dʹun tercer […] amb la
intenció de tornar‐los a comprar en una data posterior, i procedir a retornar‐los a qui va fer‐li el préstec
[…] amb l’esperança dʹaconseguir un benefici” (Viquipèdia).
El venedor en descobert expecta aprofitar‐se d’una baixada del preu dels béns (o actius financers) entre
la venda i la recompra. A la inversa, el venedor en descobert perdrà si el preu del bé o actiu s’apuja.
Definició 15.2. La posició llarga o estar llarg (going long) és l’estratègia contrària a la venda en descobert
(posició curta): comprar expectant una puja del preu.
L’Exemple 14.1 il∙lustra la venda en descobert: es va assumir un deute en euros perquè s’expectava una
depreciació de l’euro. Així, comprant dòlars s’expectava obtenir més euros pels mateixos dòlars i ser
capaç de retornar el deute amb euros més barats.
Remarca 15.3. Per a limitar la volatilitat dels mercats, al setembre de 2008 es van establir restriccions a la
venda en descobert. De fet, la venda en descobert és un mecanisme detonant de crisis canviàries.
16. Taxa de canvi fixa i taxa de canvi flotant
Hi ha dos sistemes canviaris bàsics: el sistema de taxa de canvi fixa i el de taxa de canvi flotant.
Definició 16.1. En un sistema de taxa de canvi fixa el govern tria un valor oficial de la taxa de canvi entre
la moneda domèstica i alguna moneda estrangera (o conjunt d’elles) i assumeix el compromís de
defensar (garantir) aquest valor al mercat de divises comprant o venent la moneda domèstica. Si el valor
de la moneda domèstica queda lligat al valor d’una altra divisa, aquesta segona es diu la divisa àncora.
Defini
determ
La rest
coneixe
Defini
el valo
17. Inte
Sigui
taxa. Su
taxa fix
horitzo
govern
Podria
€ per
la func
Per a a
de dem
dòlars.
central
Figura
18. Cri
Defini
defens
ició 16.2. E
mini el valo
ta de siste
en com sis
ició 16.3. E
r de la taxa
ervenció e
′ la taxa d
uposem qu
xa sigui ′v
ontal traçad
n desitja. La
semblar q
a assolir
ció d’oferta
assolir el va
manda de
Així donc
l els ha de t
a 17. Interve
sis canviàr
ició 18.1 (im
ada, això é
n un sistem
or de la tax
emes són u
temes de t
En un sistem
a canvi com
en el merca
de canvi fi
ue el valor
vol dir que
da sobre e
a solució é
que el banc
. La prime
a d’euros. E
alor ′des
€ a ′€. L
cs, en el pa
tenir (o aco
enció del BC
ries i atacs
mprecisa).
és, assolida
Introducció a la
ma de taxa
a de canvi
una combi
taxa de can
ma de taxa
mprant o v
at de divis
ixa, amb el
de la taxa
e el banc ce
el valor ′.
és demanda
c central p
era opció n
El que el ba
d’ el ban
La compra
as d’ a , e
ordar un p
C amb mone
s especulat
. Una crisi
a mitjançan
a Macroeconomia
a de canvi f
.
inació dels
nvi flotant r
a de canvi f
venent divi
es
l govern d
de canvi e
entral ha d
El problem
ar més eur
ot desplaç
no és viabl
anc central
nc central h
d’euros p
el banc cen
préstec de d
eda infraval
tius
i canviària
nt la interv
ǀ 4. Taxa de canvi
flotant (o f
s dos siste
regulada (
flotant reg
ises quan e
delegant en
en el merca
d’intervenir
ma és que,
ros per a in
çar la funci
le, atès que
l sí pot fer
ha de dem
per a apuja
ntral gasta
dòlars, típi
lorada
típicamen
venció del b
i ǀ 18 de març de
flexible) el
emes anter
managed flo
gulada (“di
el govern h
n el banc c
at és ′
r per a por
en el pun
ncrementar
ió € per a
e el banc ce
és expand
andar els e
ar el seu va
dòlars. Òb
icament am
Figura 1
nt té lloc qu
banc centra
2015 08.44 ǀ 12
govern de
riors. Aque
oat regimes
rty float”) e
ho creu opo
central el s
; vegeu el
rtar l’equili
nt , el mer
r el seu val
a assolir el
entral no p
dir la funció
euros sufic
alor des d’
bviament,
mb un altre
8. Tractant
uan una ta
al.
eixa que el
ests sistem
s).
el govern p
ortú.
sostenimen
l punt en
ibri de mer
rcat no val
lor.
punt o b
pot forçar u
ó de deman
cients per a
’ fins a ′
per a vend
e banc cent
d’evitar un
axa de can
mercat de
mes interm
pretén influ
nt del valo
n la Fig. 17.
rcat sobre
lora l’euro
bellugar la
una contra
nda d’euro
a moure la
s’ha de pa
dre dòlars
tral)
na crisi canv
nvi fixa no
divises
medis es
uenciar
or de la
. Que la
la línia
com el
a funció
acció de
os.
a funció
agar en
el banc
viària
pot ser
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 13
I si el participants en el mercat creuen que la taxa no pot ser defensada? Probablement, vendran en
descobert: expectant que l’euro perdi valor, manllevaran euros i els convertiran en dòlars en el mercat de
divises. Això desplaça la funció € a la dreta, fent que l’euro es depreciï. I té lloc una profecia
autocomplida: el que la gent fa en resposta al que creu que passarà contribueix a què passi el que creu
que passarà.
Exemple 18.2. La Figura 18 representa els esdeveniments que precipiten una crisi canviària. La taxa de
canvi fixa és ′ i el mercat es troba inicialment en el punt 0. Un atac especulatiu es duu a terme
mitjançant una venda massiva d’euros, per a recomprar‐los després a una taxa inferior. L’atac desplaça
€ d’ € a € , movent l’equilibri de mercat de 0 a 1. Per a defensar la taxa fixa, el banc central reacciona
venent dòlars, bellugant € de € a €. L’equilibri passa del punt 1 al punt 1′.
Un atac especulatiu es manifesta mitjançant un venda massiva d’euros, per a recomprar‐los més tard a
un preu inferior. L’atac desplaça € d’ €a € , movent l’equilibri de mercat del punt 0 a l’1. Per a defensa
la taxa fixa, el banc central ven dòlars, desplaçant‐se € des d’ € a €. L’equilibri de mercat es trasllada
del punt 1 al punt 1′.
Digressió 18.3. A priori, una divisa pot igualment apreciar‐se que depreciar‐se. Per aquest motiu, muntar un
atac especulatiu sense més informació és una aposta amb probabilitat d’èxit del 50%, una aventura no gaire
engrescadora per a un epeculador. A més, alguns especuladors poden apostar que la divisa es depreciarà al
mateix temps que d’altres aposten que s’apreciarà. Per consegüent, els dos atacs es poden neutralitzar
mútuament o, en tot cas, poden facilitar la defensa de la taxa fixa. Així que, per a engegar un atac especulatiu
alguna raó ha d’apuntar cap a una modificació persistent de la taxa de canvi en un dels dos sentits, amount o
avall. Per tant, hi ha d’haver un tret objectiu de l’economia que creï una tèndencia a l’apreciació o depreciació
de la divisa. Aquest tret coordinarà les apostes dels especuladors en un únic sentit: o bé tots ells creuen que
tindrà lloc una apreciació o tots ells creuen que tindrà lloc una depreciació. D’aquí que un atac especulatiu és
més probable que es produeixi per causa d’alguna circumstància objectiva els efectes de la qual sobre la
divisa són exarcerbats per l’atac. A banda, és més fàcil per al banc central lliutar contra l’atac si la moneda
està apreciant, atès que el banc central només necessita vendre quelcom que el banc posseeix en abundància:
la moneda pròpia. Com a resultat, la crisi canviària típica es produeix quan es llença un atac especulatiu
contra una moneda perquè alguna característica de l’economia automàticament porta a la moneda a
depreciar‐se (per exemple, la taxa d’inflació domèstica és superior a la taxa d’inflació de la resta del món).
Exemple 18.2 (continuació). Un segon atac mou € d’ € a € , assolint‐se 2. Si el banc central encara té
prou reserves de dòlars, l’equilibri pot ser mogut fins a 2′. Si no, l’atac triomfa i l’equilibri de mercat
roman al punt 2: el triomf de l’atac acaba provcant una intensa caiguda de la taxa de canvi. En aquest
cas, el govern accepta la nova taxa i devalua la moneda (redueix la taxa de canvi fixa).
19. Revaluació i devaluació
Definició 19.1. Una devaluació és una reducció d’una taxa de canvi fixa i es produeix quan el govern
accepta que la taxa fixa prèvia no pot ser mantiguda, perquè aquesta taxa provoca la sobrevaloració de la
moneda domèstica en relació amb el seu valor de mercat (presumiblement, el seu valor “fonamental” o
sostenible).
En l’Ex
2 i el b
a nova
Defini
Exemp
“dimec
a sorti
predec
descob
defens
20. La t
Figura
Opcide cap
de l’eu
supran
monetà
país (o
conver
caixa d
Opcila taxa
aleshor
es pot i
xemple 18.
anc centra
taxa de ca
ició 19.2. U
ple 19.3. U
cres negre”
ir del Mec
cesor de l’
bert. Els di
ar futilmen
trinitat im
19. La trinit
ió 2. Caixa
ital implic
uzona han
nacional, e
ària resulta
o països) al
rtir en la m
de conversi
ió 3. Contr
a de canvi)
res s’han d
intercanvia
2, si els pa
al no té dòl
anvi fixa sig
Una revalua
Un atac esp
” (Black We
canisme E
’euro). Sor
iaris inform
nt el valor
mpossible
tat impossib
a de conve
ca que la p
escollit aq
el Banc C
ant s’anom
l qual s’an
moneda qu
ió en els 19
rols de cap
) i el valor
d’establir c
ar al merca
Introducció a la
articipants
lars suficie
gnifica dev
ació és la m
peculatiu
ednesday). A
uropeu de
ros va gu
maren que
de la lliura
o trilema d
Defini
trinitat
simult
u
u ll
Una ju
monet
cau. P
divises Opcident i
ble
rsió. Opta
política mo
questa opc
entral Eur
mena “caix
ncora la tax
e fa d’ànco
990s quan
pital. Si s’e
r interior (
controls de
at de divise
a Macroeconomia
en el merc
nts per a s
valuar la ta
modificació
famós i re
Aquell dia
e Taxes de
uanyar pro
e el Treso
a esterlina.
de l’econo
ició 16.1. D
t impossib
tàniament
una taxa de
una política
liure mobi
ustificació d
tària que a
Per a soste
s i, així, M1
ió 1. Deixa
cap contro
r per la fix
netària no
ció: la seva
ropeu. Qu
a de conve
xa de canv
ora qualse
s’establí la
scull contr
taxa d’inte
e capital (la
es.
ǀ 4. Taxa de canvi
cat creuen
sostenir un
axa de canv
ó d’una tax
eexit. Es p
a George So
e Canvi (u
op d’un m
or britànic
.
omia obert
Deguda al
ble és el
e canvi fixa
a monetàri
ilitat intern
de la impo
augmenta M
enir , cal
1 es reduei
ar flotar la
ol de capita
xació de la
o pugui ser
a política m
uan un pa
ersió”. El s
vi i, a tal e
evol volum
a taxa fixa
rolar tant e
erès) decid
a Xina fins
i ǀ 18 de març de
que el valo
n valor sup
vi.
xa de canvi
produí el 1
oros es va f
un acord
miliard de
es va pol
a
l Premi N
trilema s
a,
ia indepen
nacional de
osibilitat és
M1, la taxa
comprar
ix. La Figu
a moneda.
al implica t
a taxa de ca
r independ
monetària
aís tria aq
seu objectiu
fecte, ha d
m de moned
u a u amb
el valor ext
dint sobre
s fa poc) q
2015 08.44 ǀ 14
or “correct
erior, decl
i fixa a un
16 de sete
fer famós p
de mante
e dòlars v
lir 27 mili
obel d’Eco
egons el
dent, i
e capital (ca
que si és
a d’interès
moneda d
ra 19 most
Triar una p
tenir una ta
anvi i per
dent. Es po
s’ha deixa
questa opc
u és adopt
d’estar la c
da domèst
eldòlar es
terior de la
la política
ue limiten
te” és l’ass
larar el me
valor supe
embre de
per forçar
eniment de
venent lliu
iards de ll
onomia Ro
qual no é
ap control
s fixa i s’ap
domèstic
domèstica
tra les opci
política mo
axa flexibl
permetre
ot interpret
at en man
ció aïllada
tar la polít
caixa ha d’
tica. Argen
statuniden
a moneda
a monetàri
n quanta m
ociat amb
rcat de val
erior a l’ini
1992, l’an
el govern b
e taxes de
ures esterli
liures trac
obert Mun
és possibl
de capital
plica una p
cau i, per
en el me
ions.
onetària in
e (UK, Can
la lliure m
tar que els
ns d’una au
ament, l’au
tica monetà
estar dispo
ntina va ten
c.
domèstica
ia a implem
moneda dom
el punt
lor com
icial.
omenat
britànic
e canvi,
ines en
tant de
ndell, la
le tenir
).
política
r tant,
ercat de
ndepen‐
nadà).
mobilitat
s països
utoritat
utoritat
ària del
osada a
nir una
a (fixant
mentar,
mèstica
21. El t
Figura 2
Hi ha t
trilema
cionals
Podem
globali
Opcinacion
hipergl
ser con
domès
la polít
adopta
Quan s
jacket).
Les exi
trilema de
20. El trilem
tres opcion
a captura. “
s, desanten
m limitar la
itzar la dem
ió 1. La co
als no in
lobalitzat,
nsistents am
tica sigui a
tica domès
ant mesure
una polític
mercats la
desregulac
mantenir e
assegurar
s’adopten
El govern
igències de
institucion
democràti
es redueix
els impost
els objectiu
Rodrik
ma de Rodri
ns per a po
“Podem re
nent les fue
a globalitza
mocràcia, a
otilla daura
nterfereixen
llavors les
mb les dem
atractiva p
stica s’ha d
es i polítiqu
ca monetàr
aborals “fle
ció, privati
els imposts
que l’econ
aquestes
n que la po
e l’econom
ns que d
ic (bancs ce
x l’assegura
ts sobre em
us de polít
Introducció a la
Definició
conseqüè
sector rea
Definició
entre de
podem te
vegada nació. Si
llavors e
democràc
Dani Rod
world econ
ik
osar remei
estringir la
etejades ec
ació, amb l
al cost de la
ada (The G
n la circu
s lleis inter
mandes de
er, i es gua
de subordi
ues com ar
ria estricta
exibles”;
ització i m
s (particula
nomia roma
mesures e
orta s’allibe
mia global d
dissenyen
entral, regu
ança social
mpreses i so
tica se subo
a Macroeconomia
ó 21.1. E
ències de
al com del
ó 21.2. El
emocràcia
enir hiperg
… Si volei volem p
ens hem
cia amb l’e
drik (2011)
nomy.
a la tensió
democràc
conòmique
’esperança
a sobirania
Golden Str
ulació de
rnes i les p
la hipergl
anyi la con
inat al com
a
(tight mon
inimització
arment, els
an suficien
es diu que
era d’oblig
dicten la po
la polític
uladors i su
l (es privat
obre les ren
ordinen al
ǀ 4. Taxa de canvi
El terme
la interna
financer).
trilema f
nacional
globalitzac
em hipergl
preservar l
d’oblidar
estat nació,
): The glob
ó entre la d
cia en inter
es i socials
a de constr
a nacional.
raightjacke
e béns, se
polítiques d
lobalització
nfiança, de
mpliment d
ney);
ó de la inte
s imposts s
ntment obe
e l’estat na
gacions i co
olítica dom
ca econòm
upervisors
titza);
ndes més a
mantenim
i ǀ 18 de març de
“globaliza
cionalitzac
onamenta
i mercats
ció, democr
lobalització
l’estat nac
de la de
, cal dir ad
alization pa
democràcia
rès de mini
que l’econ
ruir la legit
” Dani Rod
et). Hiperg
erveis i c
domèstique
ó i, en part
inversors
de les cond
ervenció pú
sobre el cap
erta a la res
ació porta
ondicionan
mèstica. Sig
mica esde
s dels merc
altes dismi
ment de la “
2015 08.44 ǀ 15
ció” fa r
ció dels m
l de polít
s globals;
ràcia i auto
ó i democr
ció i tenir
emocràcia.
éu a una g
aradox: dem
a nacional
imitzar els
nomia glob
timitat dem
drik, The g
globalitzac
capitals. S
es (especia
ticular, am
i comercia
dicions de
ública (“go
pital i les e
sta del món
La Cotilla
nts interns
gnes de dur
venen “in
cats);
inueixen; i
“confiança
referència
mercats do
tica de Ro
vegeu la
odetermin
ràcia, cal r
r també h
I si vol
globalitzaci
mocracy an
i els merc
costs de tr
bal ocasion
mocràtica i
globalization
ció vol dir
Si un est
alment, la t
mb assegura
ants interna
e la globali
overn petit
empreses)
n (“fronter
a Daurada
de caire s
r la cotilla:
ndependen
dels merc
al procés
omèstics (t
odrik o la
Figura 2
nació nacio
renunciar a
hiperglobal
lem comb
ió profund
d the futur
cats globals
ransacció i
nalment pr
interna. O
n paradox.
que les fr
at nació
tributària)
ar que l’eco
acionals. P
ització eco
t”);
a nivells ba
res obertes
(Golden S
social o eco
nts” del
ats”.
s i les
ant del
a tensió
20. “No
nal a la
a l’estat
lització,
inar la
da.”
re of the
s que el
interna‐
odueix.
podem
ronteres
esdevé
han de
onomia
Per això,
nòmica
aixos;
s”).
Straight‐
onòmic.
control
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 16
Opció 2. El compromís de Bretton Woods (versió escanyolida de la globalització). El compromís
comporta una disciplina internacional reduïda: cada estat nació disposa de prou llibertat per a perseguir
objectius domèstics, com el desenvolupament, però si s’apliquen restriccions als fluxos de capital flows.
Com que els estats poden triar com desenvolupar‐se, les diferències domèstiques poden augmentar.
Opció 3. Governança global. L’opció de governança global involucra liquidar l’estat nació per a tenir polítiques democràtiques i hiperglobalització. Aquesta opció requereix traslladar la política al nivell
global, en el sentit que els organismes que dicten les lleis són supranacionals (la Unió Europea és un
exemple regional). Les dificultats amb aquesta opció provenen de la possibilitat que existeixi massa
diversitat entre els estats nacions com per a fer del federalisme global una opció pràctica.
22. Una conjectura
Conjectura 22.1. És més difícil que una economia romangui en un estat no espontani que que l’assoleixi.
Rodrik (One economics, many recipes: globalization, institutions, and economic growth, 2007, p. 43) considera
la Conjectura 22.1 quan l’estat de l’economia és el creixement: “Sostenir el creixement econòmic és més
difícil que engegar‐lo”. La globalizació definiria un altre estat (al qual una economia no arriba
espontàniament) sotmès a la Conjectura 22.1: cal més esforços per a mantenir una economia globalitzada
que no pas per a globalitzar‐la. Argentina en els 1990s esdenvingué hiperglobalitzada molt depressa,
però el cost de mantenir‐la en aquest estat es tornà insostenible i conduí a la catastròfica crisi de 2001
(que va llegar el terme “corralito” a futures generacions i als dipositants de Banca Privada d’Andorra).
23. Taxa de canvi real
Definició 23.1. La taxa de canvi real és el preu relatiu dels lots de béns que defineixen l’IPC de dues
economies: és el preu del lot d’una economia en termes del lot de l’altra. Específicament:
∗
on s’expressa en cotització indirecta, és l’IPC domèstic i * és l’IPC estranger.
Grosso modo, la taxa de canvi real és la taxa de canvi nominal expressada en termes de béns, on el terme
“béns”s’interpreta com el lot de béns de l’IPC. Concretament, la taxa de canvi real expressa la taxa a la
qual el lot domèstic basket (béns domèstic) poden intercanviar‐se pel lot estranger (béns estrangers).
Equivalentment, la taxa de canvi real és la taxa de canvi nominal ajustada per índexs de preus de les
dues economies. Val la pena destacar que es mesura en lots estrangers/lot domèstic.
Exemple 23.2. Amb 4$/€, 100€/lot i * 200$/lot , quants lots es poden obtenir a partir
d’un lot ? Com que 100, un lot es pot vendre a canvi de 100€. Donada la taa 4$/€, 100€ es
canvien per 400$. Amb 400$ i * 200, es poden comprar dos lots . Això vol dir que el poder
adquisitiu d’un lot són dos lots . En símbols, 2lots /lot . Aplicant la fórmula de la taxa de
canvi real, 4 100/200 2lots /lot (4 100 és el cost en dòlars del lot ).
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 17
24. Competitivitat d’una economia
La taxa de canvi real és una mesura de la competitivitat: com més petit , més gran la competitivitat de
l’economia domèstica.
Exemple 24.1. En passar d’ 1 a 2 empitjora la competitivitat domèstica: amb 1, els
estrangers poden aconseguir un lot domèstic amb només un dels seus lots; amb 2, han de lliurar dos
dels seus lots per a aconseguir un lot domèstic. Anar d’ 1 a 2 significa que és més car per als
estrangers aconseguir el lot domèstsic, fent així que l’economia domèstica sigui menys competitiva.
25. Apreciació real i depreciació real
Definició 25.1. Una apreciació real és un augment d’ : un empitjorament de la competitivitat domèstica.
Una apreciació real de la taxa de canvi implica que el lot domèstic pot comprar més lots estrangers: el
poder adquisitiu del lot domèstic s’incrementa.
Definició 25.2. Una depreciació real és una davallada d’ : una millora de la competitivitat domèstica.
Una depreciació real de la taxa de canvi implica que el lot domèstic pot comprar menys lots estrangers: el
poder adquisitiu del lot domèstic minva.
26. Paritat del poder adquisitiu PPA
Definition 26.1. La teoria de la paritat del poder adquisitiu PPA és la teoria que diu que, a llarg termini,
es modifica per a fer que sigui igual a 1 i, com a resultat, un lot domèstic es canvia per un lot
estranger (ambdós lots tenen el mateix poder adquisitiu).
Definition 26.2. La taxa de canvi de paritat del poder adquisitiu és la taxa de canvi nominal que
fa que 1; això és, */ .
Si els lots domèstic i estranger són el mateix, PPA manté que el preu del lot ha de ser igual a les dues
economies quan s’expressa en la mateixa moneda: *, que es compleix si .
Definition 26.3. Si , llavors la moneda domèstica es diu sobrevalorada (respecte del seu valor de
paritat). Si , es diu infravalorada. El percentatge de sobrevaloració és
.
Example 26.4. Si * 100$, 50€ i 4$/€, l’euro està sobrevalorat respecte del dòlar. De fet, ∗/ 100/50 2$/€. El resultat és raonable: atès que els béns dels EUA costen el doble que els
béns a Eurolàndia, la paritat del poder adquisitiu requereix que 1€ pugui comprar 2$. Tenir 4 en
comptes de 2 comporta que l’euro té més poder de compra del poder que hauria de tenir: amb 50€,
es pot comprar un lot a Eurolàndia; donat 4, 50€ poden comprar dos lots en els EUA. L’euro està un
100% sobrevalorat: 1 100%.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 18
27. PPA i arbitratge comercial
Definition 27.1. L’arbitratge comercial consisteix en la compra de béns on són barats i en la seva venda
on són cars.
En absència de costs de transport, es pot justificar la PPA mitjançant l’arbitratge comercial.
Exemple 27.2. Suposem que només una mercaderia pot circular entre Eurolàndia i els EUA: manuals de
Macroeconomia. El preu d’un manual als EUA és * 100$; a Eurolàndia, 50€. Assumint que 4
$/€, resulta que el preu en dòlars d’un manual europeu és 4$/€ 50€ 200$.
Així doncs, el manuals són barats als EUA: expressat el preu d’un manual en la mateixa moneda (dòlars),
el seu preu a Eurolàndia 200 és superior al seu preu als EUA 50 . La Figura 21 indica què farien els
arbitratgistes comercials (assumint que el cost de traslladar manuals entre economies és zero).
Un arbitratgista americà comprarà manuals als EUA per a més tard enviar‐los a Europa. Un cop venuts
allà, els euros obtinguts es canvien per dòlars.
Un arbitratgista europeu convertirà primer euros en dòlars; amb aquests, comprarà manuals als EUA; i
remetrà els manuals a Eurolàndia per a vendre’ls allà.
Mercat americà de manuals Mercat europeu de manuals Mercat de divises
$/manual €/manual $/€
100 * 4
50
Figura 21. Arbitratge comercial i paritat del poder adquisitiu
La compra de manuals als EUA farà apujar *. La venda dels manuals a Eurolàndia farà caure .
L’augment de la demanda de dòlars provoca una reducció de la taxa de canvi . Inicialment, 4 50
* 100. Per causa de l’arbitratge, tendeix a minvar i * tendeix a pujar. Eventualment,
*. Aquesta condició atura l’arbitratge i fa que assoleixi el seu valor */ de PPA.
€
′€ €
manuals manuals
€
′
′
= americans compren manuals als EUA = els venen a Europa = canvien € per $
= europeus canvien € per $ = compren manuals als EUA = els venen a Europa
∙
*
28. L’ín
Defini
teoria d
Taulahttp://ww
Figura 2
ndex Big M
ició 28.1. L
del poder a
a 22. L’indeww.economist
23. Índex BM
Mac
L’índex Big
adquisitiu
x BM,06/09t.com/news/bu
M, gener 20
Introducció a la
g Mac BM
escollint la
9/1986 usiness‐and‐fi
014
a Macroeconomia
M és un in
a Big Mac
Exemple
1986. La
Prenent E
260P
La taxa
Resultat:
%
Segons
eventual
nance/2163976
ǀ 4. Taxa de canvi
ndex const
com a lot d
e 28.2. La p
Taula 22
Espanya co
Pts/BM. El
∗ 1,6026
de canvi d
: la pesseta
ó
la PPA,
lment s’apr
62‐our‐article‐
i ǀ 18 de març de
truït pel se
de béns.
primera ta
mostra el
om l’econo
l preu als E
0USD/BM0Pts/BM
de mercat
a estaba inf
aleshores
reciés en re
‐1986‐introduc
2015 08.44 ǀ 19
etmanari T
aula de l’ín
l primer c
omia domè
EUA era *
2325
USDPts
era 1
fravalorada
10013
s era d’
elació amb
cing‐big‐mac‐
Les
nen
(gen
gen
sobr
de v
dòla
http
fina
our
http
fina
som
qe‐a
Figu
The Econom
ndex BM: 6
càlcul de l’
èstica, el p
1,60USD
Ds
3252
PtUS
133 <
a. El valor
33 162,5162,5
’esperar
b el dòlar.
‐index‐origins
Figures 2
n els tres
ner de 201
ner de 201
revaloració
vàries div
ar segons l
p://www.eco
ance‐and‐ec
r‐bun‐loving
p://www.eco
ance‐and‐ec
me‐currencie
and‐cheap‐
ura 24. Índe
mist per a t
6 de setem
’índex BM
preu d’una
D/BM. Per
tsSD
162,5
16
exacte és
100 18
que la
‐hamburger‐s
23 i 24 pro
darrers
4, juliol de
15) del g
ó o infrava
vises respe
l’índex Big
onomist.com
conomics/21
g‐guide‐cur
grease‐pro
onomist.com
conomics/21
es‐lose‐weig
‐oil‐others‐b
o
ex BM, gener
testar la
mbre de
M index.
BM era
tant,
PtsUSD
62,5 .
8,15%.
pesseta
standard
oporcio‐
càlculs
e 2014 i
grau de
aloració
ecte del
g Mac.
m/news/
1595037‐
rrencies‐
oof‐taper
m/news/
1640370‐
ght‐diet‐
bulk‐up‐
oily‐and
r 2015
Taula 2
Exemp
era $2.
La PPA
la infra
la BM
Prenen
$/¥),
infrava
Taula 2
Les da
que es
damun
aprecia
ruble r
25. Índex BM
ple 28.4. Do
74. Als EU
A prediu qu
avaloració
donada la
nt la perspe
/ * és la
aloració:
%
26. Índex BM
des de la T
depreciess
nt de tot, e
ació inclou
rus (infrava
M, 22/01/20
onada la ta
A, el preu
ue, a la lla
deriva de
a taxa de c
ectiva xine
a taxa de
ó
M, 22/01/20
Taula 26 in
sin són el
el suís fran
uen el iuan
alorat més
Introducció a la
014 | http://b
axa de can
era 4,62$.
rga, el bolí
la compar
canvi). La
esa com a d
canvi de
ó 100 /
015 | http://b
ndiquen, s
real brasil
nc (gairebé
xinès, l’eu
d’un 70%
a Macroeconomia
bigmacinde
nvi de mer
El iuan es
ívar s’haur
ració de
infravalor
domèstica,
PPA (tam
/ / ∗
/ ∗
bigmacinde
egons la P
er, la lliura
é un 58%
uro, la rúpi
). Els qui h
ǀ 4. Taxa de canvi
La
ca
de
BM
Ex
45de
BMs’h
pr
fue
ex.org/
cat el gene
stava infrav
ria de dep
(el preu al
ració resul
, 1/ /
mbé en $/¥
100 / ,
La
ge
pr
25
s’h
6
Re
el
a 6
dò
rep
ex.org/
PPAbasada
a esterlina
sobrevalor
ia índia, el
hagin de re
i ǀ 18 de març de 2
a Taula 25
lcular el gr
e vàries div
M el 22 de g
xemple 28.
5 bolívares fe mercat 6M era 7,1hagués com
reu als EUA
erte estava
er de 2014
valorat un
reciar i el i
ls EUA de l
lta del fet
*. Mentre
¥). De fet,
, / ,
, / ,
a Taula 26
ener de 20
rova la pred
5. Per exem
ha depreci
,29 Bs. F./$
especte de
iuan s’ha
6,21 ¥/$ (g
òlar s’expr
presenta u
a en l’índex
a britànica
rat). Les d
l bolívar ve
epetir el cu
2015 08.44 ǀ 20
5 facilita i
rau de sob
vises respe
gener de 2
.3. A Vene
fuertes (Bs.6,29Bs. F./$5$. Si la mplert, hau
A). En rela
sobrevalo
4, el preu e, ,
,
iuan s’hau
la BM) amb
que */
e 1/ és la t
, amb 1/
100 ,
mostra inf
015 i pot s
dicció basa
mple, tal co
iat un 728
$ i gener d
la Xina, a
apreciat: d
gener de 20
essa en co
una depreci
x BM, les d
(lleugeram
divises de l
eneçolà i, d
urs veuran
informació
brevaloraci
ecte del dò
014.
eçuela, el p
F.). Donad$, el preu a PPA enturia d’hav
ació amb e
orat un ,
,
en dòlars d
40% resp
uria d’apre
b */ (el
, atès
taxa de can
i / * e
,
,
formació r
ser empra
ada en les
om s’havia
8,29% entr
de 2015 5
a diferència
de 6,05 ¥/$
015). Atès
otització di
iació del 2,
divises que
ment), la co
les que ca
de manera
l’any vinen
ó detallada
ó o infrava
lar segons
preu de la
da la taxa d
en dòlars
tre Bs. F. iver estat 4,6el dòlar, el ,
,54%
de la BM a
pecte del dò
ciar. Al ca
preu a la X
que 2,74
nvi de mer
es pot calc
40,6%.
rere l’índex
da per a p
dades de l
a predit, el
re gener d
2,1 Bs. F./$
a de la pre
$ (gener de
que la tax
irecta, la v
,64%.
e caldria e
orona suec
ldria esper
a mé destac
nt què ha p
a per a
aloració
l’index
BM era de canvi
s d’una
i dòlar
62 $ (el l bolívar
%.
la Xina
òlar.
s xinès,
Xina de
4,62.
rcat (en
cular la
x BM al
posar a
a Taula
l bolívar
de 2014
$ .
edicció,
e 2014)
xa iuan‐
variació
xpectar
ca i, per
rar una
cada, el
passat.
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 21
29. Paritat relativa del poder adquisitiu
Definició 29.1. La paritat relativa del poder adquisitiu, la versió dinàmica de la paritat (absoluta) del
poder adquisitiu, manté que la taxa de canvi es mou per a neutralitzar diferències de la taxa d’inflació.
En concret, sigui la taxa d’apreciació de la taxa de canvi entre dues monedes, on és el valor
corrent de la taxa de canvi i és el seu valor en el període immediatament anterior. Sigui la taxa
d’inflació domèstica, i * la taxa d’inflació estrangera, entre els mateixos dos períodes. La versió exacta
de la paritat és 1 , en tant que 2 és la seva formulació habitual, que és una aproximació d’ 1 .
1 1 ∗
1 1
* 2
Si l’euro és la moneda domèstica, el dòlar la moneda estrangera i les unitats d’ són $/€, aleshores 2
diu que la taxa d’apreciació de l’euro respecte del dòlar és aproximadament igual a la diferència entre la
taxa d’inflació americana i la taxa d’inflació europea.
Exemple 29.2. Si * 5% i 25%, aleshores, per 2 , 525 20%: cal que l’euro es depreciï un
20% per a compensar que els preus europeus creixen 20 punts més ràpida que els preus americans.
Remarca 29.3. La PPA absoluta implica la PPA relativa, però no a la inversa: si la PPA absoluta se satisfà,
llavors 1 pot obtenir‐se de la següent manera.
1 1
1
1
∗
∗∗
∗
1∗
1
1∗
1
1 ∗
1
30. La paritat no coberta de taxes d’interès (o paritat no coberta d’interessos)
Definició 30.1. La paritat no coberta de taxes d’interès estableix una relació entre la taxa d’interès
domèstica , la taxa d’interès estrangera * i la taxa esperada d’apreciació de la moneda
domèstica respecte de la moneda estrangera. La versió exacta de la paritat no coberta de taxes d’interès
és 3 , tot i que la formulació habitual de la paritat és 4 (on les taxes s’expressen en tant per u).
∗
1 3
* 4
L’equació 3 es pot justificar per la igualtat de la rendibilitat d’invertir domèsticament i invertir a
l’estranger. En concret, imaginem que un inversor té un euro per a prestar en el període . El préstec es
retorna en 1. La taxa d’inerès domèstica entre i 1 és . La taxa d’inerès estrangera entre i 1
és *. La taxa de canvi en és $/€. Llavors l’inversor s’enfronta a les dues opcions de la Figura 27.
Opció 1. Prestar en l’euro en l’economia domèstica. En aquest cas, en 1, l’invesor rep 1 euros.
Opció 2. Prestar en l’euro en l’economia estrangera. Aquesta opció requereix canviar l’euro per
dòlars (donat que la taxa de canvi és $/€) per a prestar a continuació els dòlars a l’estranger. Com a
conseqüència, en 1, l’inversor rep 1 * dòlars. Si, en , l’inversor expecta que la taxa de canvi en
1serà , aleshores l’inversor anticipa obtenir 1 * / euros.
PPA
Introducció a la Macroeconomia ǀ 4. Taxa de canvi ǀ 18 de març de 2015 08.44 ǀ 22
període període 1
prestar 1€ a casa 1 €
1€
prestar 1€ a fora canviar per $ 1 * $ 1 * €
Fig. 27. Justificació de la paritat d’interessos no coberta
La presumpció que ambdues opcions generen el mateix resultat implica que
1 1 *
o, equivalentment,
1 1 *
que equival a
1 1 1 1 *.
Això és,
1 ) ∙ 1 1 *
Per tant,
1 ∙ 1 *
Aïllant s’obté 3 . L’aproximació 4 de 3 se segueix de la hipòtesi que és prou petita. Per a un
valor d’ suficientment petit, 1 i d’aquí que 4 aproximi 3 .
Una interpretació de 4 és la següent. Suposem que la taxa d’interès estrangera * és més gran que la
taxa d’interès domèstica . Això significa que * 0. La condició 4 de paritat d’interès manté que, en
aquest cas, caldria expectar una apreciació de la moneda domèstica: 0 (això comporta ).
Aquesta apreciació és necessària per a compensar el fet que la inversió a l’estranger és, en termes de
taxes d’interès, més profitosa. Dit d’una altra manera, la rendibilitat superior d’invertir fora es redueix
per la pèrdua experimentada en convertir la moneda estrangera en moneda domèstica en el mercat de
divises, de manera que el resultat net d’invertir fora és el mateix que el d’invertir a casa.
Remark 30.2. El terme “no coberta” es refereix al fet que és una expectativa, no un valor real: l’opció
d’invertir a l’estranger no està coberta contra el risc d’una errònia predicció de la taxa de canvi.
Si la taxa d’interès domèstica és més gran que la taxa estrangera, * 0, aleshores 4 requereix que
s’expecti una depreciació de la moneda domèstica: 0 (això és, ).
Example 30.3. Suposem que 5% i * 25%. Llavors, per 4 , s’ha de tenir que * 0,250,05 0,2 20%: l’expectativa ha de ser que la moneda domèstica s’apreciarà un 20%. Segons la versió
exacta 1 de la paritat, ∗
, ,
, ,
, 0,238 23,8%.Atès que 5% no és un valor
petit de la taxa d’interès domèstica, 3 i 4 són significativament diferents.
Remark 30.4. Si les paritats 2 i 4 se satisfan, i les expectatives són correctes, * , * , i . Així, * ∗ : el diferencial d’inflació entre països reflecteix el diferencial d’interessos.
