40

4. Recursos naturals i activitat econòmica a la Costa Brava actual

4.1 L'aigua com a recurs

Els municipis de la Costa Brava s'han abastit tradicionalment de recursos hídrics superficials i de pous que arribaven a les aigües subterrànies més superficials. Amb les creixents demandes associades al desenvolupament turístic de gairebé tota la Costa Brava va ser necessari cercar formules que garantissin el subministrament d'aigua potable fins i tot en els mesos de més demanda i menys disponibilitat de recursos, a l'estiu. En ocasions de forma planificada, en d'altres com a resposta a un conflicte generat per una sequera puntual però intensa, la majoria dels municipis han anat diversificant les seves fonts de subministrament. Si bé algunes poblacions segueixen abastint-se d'algun aqüífer local de dimensions modestes, en els darrers anys totes elles han hagut de perforar nous pous des dels quals proveir-se. En d'altres ocasions ha estat necessari anar més enllà, i cercar aigua en aqüífers més profunds, o bé en aqüífers més distants, ubicant els pous sobre terrenys d'algun municipi proper i transportant l'aigua a través de canalitzacions. En alguns casos l'externalització de la font de subministrament és extrema, connectant les xarxes municipals a les aigües embassades a les capçaleres o trams mitjans de rius que desemboquen a la Costa Brava: la Muga i el Ter. Malgrat la seguretat que, a priori, garanteixen algunes d'aquestes opcions, la major part dels municipis analitzats diversifiquen les seves fonts de subministrament, encara que sigui mantenint els antics pous per a casos d'emergència puntual. En el present apartat s'analitza, primerament, les característiques de les fonts de subministrament d'aigua potable que utilitzen els municipis de la Costa Brava. Seguidament s'exposa breument la situació actual de cadascun dels municipis en relació al seu abastament d'aigua. 4.1.1 Fonts de subministrament d'aigua potable a la Costa Brava

Les fonts que subministren aigua potable als municipis de la Costa Brava són de dues naturaleses ben diferents. D'una banda s'exploten les aigües superficials, mentre que de l'altra es disposa d'una sèrie d'aqüífers dels quals s'abasteixen força nuclis. Dins cadascun dels grups hi ha també certa diversitat de característiques, algunes de les quals poden ser rellevants en relació als possibles efectes del canvi climàtic. És per això que tot seguit es repassa individualment cadascuna d'aquestes fonts d'aigua ressaltant-ne els trets més característics. − Embassament de Portbou

Amb una capacitat d'emmagatzematge inferior a 1 hm3, l'embassament de Portbou és fruit d'una petita presa que recull les aigües de la conca de la Riera de Portbou, amb una superfície de 3 km2. La modèstia d'aquest recurs sols permet abastir d'aigua potable el nucli de Portbou. Fou inaugurat l'any 1974.

− Embassament de Boadella L'únic embassament present a la conca del riu Muga té una capacitat d'emmagatzematge màxima de 62 hm3, tot recollint les aigües d'escorrentia generades per una conca de 182 km2 de superfície. Acabada de construir l'any 1969, la presa de Boadella va ser dissenyada amb els objectius de proveir d'aigua potable la ciutat de Figueres, laminar les avingudes del riu i sobretot per tal de posar en producció terrenys agrícoles fins llavors de secà de la plana de l'Alt Empordà. Amb els anys, però, Boadella s'ha convertit en la principal font de subministrament d'aigua potable per a diversos nuclis ubicats al llarg del curs de la Muga com Empuriabrava o Roses i fins i tot de nuclis pertanyents a d'altres conques com són els casos de Llançà o de Cadaqués. Aquests darrers quatre nuclis consumeixen poc més de 5 hm3 anualment.

41

− Embassaments del Ter

Sota aquesta agrupació s'hi inclouen tres embassaments construïts a principis de la dècada de 1960 al curs mig del riu Ter, amb una capacitat d'emmagatzematge combinada de 402 hm3. El primer d'aquests embassaments és el de Sau, amb un volum màxim de 169 hm3 que recull les aigües d'una conca de 1.564 km2. Aigües avall s'hi aixeca la presa de Susqueda, capaç de retenir 233 hm3 d'aigua provinent d'una conca de 1850 km2. El tercer embassament presenta una entitat molt menor, amb un volum màxim de 2 hm3, i és que la principal funció d'aquest reservori és la regulació de les aigües que es deriven cap a les estacions de tractament d'aigua potable de Cardedeu i Montfullà. Aquestes plantes tracten les aigües per tal de poder-les distribuir a la xarxa de la regió metropolitana de Barcelona i a la regió de Girona i la Costa Brava respectivament. Així doncs, acaben essent diverses les poblacions de l'àmbit d'estudi que reben aigua procedent dels embassaments del Ter, són, concretament: Palamós, Calonge, Castell-Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d'Aro. En l'actualitat s'estan executant les obres que també han de permetre connectar aquesta darrera xarxa amb l'estació de tractament d'aigua potable de Torrent i que abasteix, entre altres, els municipis de la Costa Brava de Pals, Begur i Palafrugell.

− Aqüífers al·luvials de l'Albera i Cap de Creus Sota aquesta denominació s'hi agrupen tres formacions d'aqüífers al·luvials com són els associats a la riera de Colera o Molinars, a la riera del Port de la Selva i a la riera de Llançà. L'extensió d'aquestes formacions és d'uns 6 km2 sota els traçats dels esmentats cursos hidrològics. La recàrrega conjunta dels aqüífers s'estima en uns 1,9 hm3 anuals, que s'aboquen al mar o bé són parcialment aprofitats per diverses captacions. Els municipis que s'abasteixen de manera total o parcial d'aquests reservoris són els de Colera, Llançà i el Port de la Selva. Donada la seva naturalesa i configuració, el sistema d'aqüífers al·luvials de l'Albera i Cap de Creus presenta un risc elevat de salinització per intrusió marina.

− Aqüífer de l'Empordà El denominat aqüífer de l'Empordà és un extens sistema d'aigües subterrànies que es desplega a l'àrea de la depressió de l'Empordà, en 614 km2, englobant totalment o parcial una setantena de municipis gironins. Es tracta d'aqüífers majorment confinats, dominats per litologies detrítiques no al·luvials. Malgrat la complexitat i extensió que presenta aquest sistema, s'ha pogut estimar que la seva recàrrega anual és d'uns 34 hm3. Aquest volum tan substancial és molt poc explotat per part dels municipis de la Costa Brava, ja que pocs d'ells s'ubiquen en el seu domini, i els que ho fan disposen d'alternatives de captació freàtica menys costoses. Això fa que les pressions per extracció d'aigua d'aquest sistema siguin poc significatives en relació a les pressions que rep el seu estat químic, amenaçat per les activitats que hi impacten. La ubicació de l'aqüífer impedeix que aquest estigui amenaçat directament per la intrusió salina.

− Aqüífer fluviodeltaic del Fluvià – Muga Aquest sistema d'aigües subterrànies s'estén al llarg de 184 km2 del curs baix dels rius Fluvià i Muga, des de Figueres fins al mar. De naturalesa al·luvial, hi dominen els aqüífers lliures superficials, essent-hi també present un aqüífer semiconfinat profund. La pressió extractiva sobre aquest aqüífer és moderada, anant la major part de les aigües bombejades cap a usos agrícoles i una desena part cap al proveïment de càmpings i àrees residencials properes a la costa, així com de nuclis com Sant Pere Pescador o l'Armentera. Durant la dècada de 1980 aquesta formació presentà evidents signes de sobreexplotació. La perforació de dos pous que havien de proveir d'aigua potable Roses i Cadaqués va produir un greu episodi d'intrusió marina que no se solucionà fins l'any 1987 en abandonar-se'n l'explotació. Per la topografia plana dels terrenys on s'ubica i la naturalesa litològica dels sòls que el constitueixen, aquest aqüífer presenta una elevada vulnerabilitat a la salinització per intrusió marina.

42

− Aqüífer dels paleògens del Baix Ter

Aquest sistema d'aqüífers està constituït per tres grans masses d'aigües subterrànies, dues de les quals se situen per sota dels municipis de la Costa Brava estudiats, principalment a Torroella de Montgrí i Pals. Els materials que els formen són sobretot detrítics, i tot i que algunes masses d'aigua són lliures, la major part són aqüífers confinats. La gran profunditat a la qual s'ubiquen les aigües, sumada a la presència d'altres aqüífers més superficials, provoquen que les extraccions d'aquest sistema siguin molt moderades, de l'ordre de 1 hm3 anual. Així, la principal amenaça que pateix el sistema és de naturalesa qualitativa, a causa de la seva proximitat al mar, que en pot causar la salinització.

− Aqüífer fluviodeltaic del Ter Estenent-se 165 km2, tots ells aflorant, inclou parcialment els municipis de l'Escala, Torroella de Montgrí i Pals a l'àrea d'estudi. Es tracta d'un aqüífer superficial, tot i que també compta amb estrats més profunds, oscil·lant entre els 3 metres i els 50 metres sota la superfície de la plana, dominat per materials al·luvials i aqüífers lliures. L'explotació de les seves aigües és substancial, estimant-se en uns 25 hm3 cada any, si bé els recursos del reservori ascendeixen a uns 73 hm3. La major part d'aquestes extraccions estan destinades a l'abastament urbà, tan dels municipis sota els quals s'ubica l'aqüífer com dels municipis integrants de la Mancomunitat de la Costa Brava Centre, entre ells Palafrugell i Begur. Els pous que abasteixen aquests nuclis estan situats a Gualta i l'Escala, i la seva activitat intensiva provoca acusats cons de depressió a les capes freàtiques del seu voltant. Aquest tipus d'impacte s'ha anat agreujant amb l'augment de les extraccions a partir de la dècada de 1970. La proximitat del mar, la topografia plana del Baix Ter, i la presència de litologies permeables facilita una recàrrega d'aquests cons amb filtracions d'aigua salabrosa, que salinitza l'aqüífer durant determinades èpoques, evidenciant l'alt risc d'intrusió salina que suporta aquest sistema. La qualitat de les seves aigües també es veu amenaçada per la presència d'una activitat agrícola intensiva en superfície, fet que afavoreix l'escolament d'agroquímics i pesticides que s'ha provat que contaminen les seves aigües.

− Aqüífers al·luvials de la Baixa Costa Brava Sistema de diverses masses d'aigua subterrània situades entre al centre i al sud de la Costa Brava, entre els municipis de Palafrugell i Lloret de Mar, amb orientació majorment perpendicular a la línia de costa i una extensió total d'uns 41 km2. Les masses d'aigua solen presentar dos nivells, l'un de superficial i un de profund, i en tots els casos associats a cursos hidrològics de poca entitat com són el Ridaura, o les rieres de Tossa, de Lloret, de Calonge o d'Aubi. El balanç hídric del sistema és complex, ja que a més d'estar fragmentat en diverses masses i capes, se n'extreuen uns 5 hm3 anuals, però alhora se n'hi retornen uns 0,6 provinents de les estacions depuradores d'aigües residuals properes a través dels al·luvials del Ridaura i de la riera de Tossa. Aquest retorn serveix per minimitzar els problemes de salinització d'uns reservoris altament vulnerables per aquesta dinàmica i sobre els quals recau la responsabilitat de proveir fins a 3,8 hm3 cada any per al subministrament d'aigua potable. El fenomen de la intrusió salina, juntament amb l'abocament d'aigües procedents de tractaments secundaris a les estacions depuradores, es tradueixen en concentracions força elevades de substàncies com ara amoni, nitrats, clorurs, sulfats i també metalls que amenacen la qualitat química de les aigües.

− Aqüífer al·luvial de la baixa Tordera i delta Un aqüífer superficial i un de profund conformen aquesta formació d'una superfície màxima de 21 km2 que s'estenen al tram més baix del riu Tordera, fins que aquest desemboca al mar. La tipologia litològica dominant és l'al·luvial, i malgrat la presència de formacions confinades, hi dominen els aqüífers lliures. La pràctica totalitat del volum d'aigua que aquest aqüífer pot subministrat és extreta. Són uns 37 hm3 anuals que es destinen en un 70% al subministrament d'aigua potable. Aquesta utilització intensiva del reservori, evidenciada també per les més de

43

500 captacions registrades, ha provocat des dels anys 1970 la proliferació de cons de depressió per bombament, que han anat canviant d'ubicació a mesura que es reduïa la pressió sobre uns pous i se n'obrien d'altres. En l'aspecte químic, es sistema també es veu perjudicat per la intensa activitat humana que es detecta a la superfície, traduint-se en concentracions molt elevades de nitrats (per sobre dels 50mg/l que converteixen l'aigua en no potable sense tractament previ) i la presència de metalls. Valors puntualment elevats de clorurs i conductivitat també posen de manifest el risc d'intrusió salina al qual està subjecta aquesta massa.

4.1.2 L'abastament dels municipis de la Costa Brava

En aquest apartat es fa un breu repàs de quines són les fonts de subministrament d'aigua de les poblacions de la Costa Brava. A tal finalitat també s'ha creat el mapa 2, il·lustratiu de la tipologia de font de cada municipi. − Portbou

El municipi de Portbou s'abasteix principalment de l'aigua embassada per la petita presa de la qual disposa el poble. Addicionalment, s'aprofiten les aigües subterrànies que es filtren provinents de les vessants més orientals del Massís de l'Albera, antigament única font d'abastiment.

− Colera Colera s'abasteix exclusivament dels pous que accedeixen a les aigües de l'aqüífer associat a la riera de Colera o Molinars. Per tal de respondre als increments de demanda en els darrers anys s'han obert noves perforacions. A causa de la sequera dels anys 2007-2008 s'ha plantejat la possibilitat de connectar la xarxa municipal a la conducció que proveeix Llançà des de la conca de la Muga.

− Llancà Malgrat que Llançà va resoldre els seus problemes d'abastiment d'aigua potable amb la connexió de la seva xarxa a la que proveeix aigua des del pantà de Boadella l'any 1987, la població segueix mantenint actius diversos pous que capten aigua de l'aqüífer associat a la riera de Llançà. La sequera de la campanya 2007-2008 ha forçat la recuperació del funcionament de diversos pous de la població i fins i tot l'obertura de noves captacions.

− El Port de la Selva Al Port de la Selva hi desemboquen dues rieres que recullen aigües d'escorrentia del Cap de Creus. Aquests dos cursos porten associat un sistema d'aqüífers dels quals el municipi es proveeix d'aigua a través de diverses perforacions. Com en el cas de Llançà, la pertinaç sequera de 2008 forçà l'execució de noves perforacions.

− Cadaqués Després d'alguns anys abastint-se de les aigües de l'aqüífer fluviodeltaic de la Muga i Fluvià, els problemes associats a la sobreexplotació que presentava aquest sistema freàtic es van solucionar amb la connexió de Cadaqués a la xarxa que aportava aigua des del pantà de Boadella, a la conca de la Muga.

− Roses Va experimentar una evolució idèntica a la de Cadaqués, passant d'abastir-se de les aigües subterrànies a fer-ho del pantà de Boadella. Malgrat això, la població segueix mantenint alguns pous i fins i tot aquest any 2008 ha recuperat els dos pous que havien caigut en desús i que antigament proveïen la base militar del Pení.

44

− Castelló d'Empúries

El nucli de població més gran de Castelló d'Empúries, Empuriabrava, també apostà a finals dels anys 1980 abastir-se de les aigües de Boadella. El nucli de Castelló d'Empúries, en canvi, segueix aprovisionant-se d'aigua a través de l'explotació dels aqüífers locals: el de l'Empordà i el fluviodeltaic de la Muga i el Fluvià.

− Sant Pere Pescador Els diversos pous dels quals disposa el municipi aporten l'aigua de l'aqüífer fluviodeltaic de la Muga i el Fluvià que es consumeix a Sant Pere Pescador.

− L'Armentera L'aqüífer fluviodeltaic de la Muga i el Fluvià proveeix l'aigua que el municipi de l'Armentera necessita.

− L'Escala Les extraccions d'aigua subterrània provinents a l'aqüífer fluviodeltaic del Ter per tal de subministrar d'aigua potable el municipi de l'Escala provoquen un important con de depressió a l'esmentat aqüífer. Tot just l'any 2007 es va obrir un nou pou, mentre que l'any 2008 es planteja la possibilitat de crear-ne més.

− Torroella de Montgrí Tradicionalment, un municipi ubicat sobre el delta del riu Ter com és Torroella de Montgrí tenia en els aqüífers superficial associats al sistema fluvial una font segura de subministrament hídric. Amb la sobreexplotació d'aquestes fonts, però, els pous de Torroella han experimentat greus problemes de salinització per intrusió salina. Des de la dècada de 1980 la vila s'abasteix de tres pous ubicats a Gualta i Canet de la Tallada.

− Pals

Com en el cas de Torroella de Montgrí, Pals s'abastí fins temps recents dels aqüífers fluviodeltaics locals, fins que la salinització de les aigües resultant d'una sobreexplotació del recurs ho feu inviable. En l'actualitat, Pals depèn de les aigües provinents dels pous de Gualta, tractades a Torrent i emmagatzemades als dipòsits del propi municipi, tot gestionat per la Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent. En breu aquest sistema quedarà connectat a la xarxa de la Costa Brava centre que rep les aigües tractades des de l'aqüífer del Pasteral, al riu Ter.

− Begur Les deus de les quals s'abastia antigament el municipi són totalment insuficients per cobrir la demanda actual. La connexió a la xarxa gestionada per la Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent ha garantit el subministrament durant els darrers anys, i en pocs mesos ha d'entrar en funcionament la connexió amb les aigües provinents de la conca del Ter.

− Palafrugell

La ubicació de la població permetia tradicionalment aprofitar les aigües subterrànies locals. Malgrat això, la creixent demanda tant per a usos urbans com industrials varen facilitar la connexió del municipi a la xarxa de la Mancomunitat de Palafrugell, Begur, Pals, Regencós i Torrent per tal de fer venir aigües des dels pous de Gualta. Com la resta de poblacions de la mancomunitat, aviat Palafrugell es veurà afavorida per la connexió amb la xarxa de la Costa Brava centre.

45

− Mont-ras Mont-ras s'abasteix, com ha fet sempre, de la deu superficial ubicada a la Pedrera Morena i aprofita també els dos aqüífers que hi ha al municipi.

− Calonge

Calonge disposa d'aigües de l'aqüífer de la baixa Costa Brava, ja que s'ubica en el seu límit més septentrional, alimentat per la riera de Calonge. Malgrat que no ha renunciat a seguir utilitzant aquestes aigües, el subministrament d'aigua de boca prové de la xarxa que abasteix el sector de la Costa Brava centre des de la conca del Ter, a l'embassament del Pasteral i a través de la planta de Montfullà.

− Palamós Després d'anys de dependre de l'aqüífer local, reforçat per les aportacions de la Riera d'Aubi, en l'actualitat l'abastament d'aigua potable de Palamós depèn de les aigües provinents dels embassaments del Ter i tractada a Montfullà.

− Santa Cristina d'Aro

Al llarg de la vall d'Aro s'hi troben encara molts pous en estat d'explotació. L'aqüífer es veu aquí reforçat per la presència del curs del Ridaura. No obstant, la xarxa de la Costa Brava centre assegura el subministrament del municipi.

− Castell – Platja d'Aro

Castell – Platja d'Aro combina l'explotació de les aigües subterrànies recarregades pel Ridaura amb l'abastiment a partir de la xarxa de la Costa Brava centre gestionada pel Consorci de la Costa Brava. Aquesta entitat ha demostrat que, de fet, és menys costós energèticament rebre les aigües de la conca del Ter que explotar el recurs local de l'aqüífer de la baixa Costa Brava.

− Sant Feliu de Guíxols

Després de proveir-se durant anys dels recursos subterranis locals, i més tard de les aigües provinents del sistema del Ridaura, en l'actualitat el subministrament d'aigua de Sant Feliu de Guíxols depèn en major part de les aigües del Ter servides a la xarxa de la Costa Brava centre.

− Tossa de Mar Durant les primeres fases del seu creixement la població confià en els recursos subterranis associats a la Riera de Tossa. Des de l'any 2000 rep, addicionalment, les aigües provinents de l'aqüífer de la Tordera, tractades al municipi de Tordera. Des de l'any 2002, a més, part d'aquest cabal prové de l'estació dessalinitzadora ubicada a Blanes.

− Lloret de Mar

En un cas similar al de Tossa de Mar, Lloret de Mar s'abastí tradicionalment dels aqüífers locals, en aquest cas reforçats per la presència de la Riera de Lloret. La connexió a la ETAP de Tordera i posteriorment a la dessalinitzadora de Blanes complementen el subministrament en l'actualitat.

− Blanes La situació geogràfica privilegiada de Blanes, sobre l'aqüífer fluviodeltaic de la Tordera facilita que encara en l'actualitat el municipi faci ús dels múltiples pous que hi ha repartits per la plana. Malgrat això, Blanes compta amb la primera estació dessalinitzadora de Catalunya, que a més de proveir aigua als veïns de la zona tot disminuint la pressió exercida sobre l'aqüífer de la Tordera, també en proveeix als municipis propers, com Lloret de Mar i Tossa de Mar.

46

47

48

4.2 Morfologia de la Costa Brava

4.2.1 Morfologia general

La Costa Brava té una longitud de 221 quilòmetres, dels quals 57 corresponen a platges de sorra. Segons Obrador et al. (1971) la Costa Brava es pot dividir en tres sectors clarament diferenciats geomorfològicament: − Zona nord. La costa compresa entre Portbou i Roses està formada per terrenys paleozoics

pertanyents a la zona axial pirinenca que han experimentat fenòmens metamòrfics més o menys intensos. La costa és alta, amb penya-segats i retallada per algunes cales, com les del Port de la Selva, Llançà o Cadaqués.

− Zona centre. Inclou de manera més o menys rectilínia la costa baixa, pantanosa, amb cordons litorals de dunes, de tot l'Empordà. El Massís del Montgrí, de tipus calcari, divideix la vasta plana en l'Alt i el Baix Empordà. A excepció d'aquest tram del massís, dominat per penya-segats i interessants accidents morfològics, la zona centre de la Costa Brava es caracteritza per la presència de grans platges, desenvolupades gràcies a les aportacions de sediments dels rius Muga i Fluvià a la badia de Roses, i dels rius Ter i Daró a la badia de Pals.

− Zona sud. Entre la punta de”Es Forn”, a Pals, i el delta de la Tordera s'imposa una costa de penya-segats força retallada formada per terrenys granítics i metamòrfics de l'Era Primària. Alguns cursos torrencials desemboquen en aquesta costa, procés que ha afavorit l'aparició de petites badies en les quals hi apareixen petites platges de sorra. És del cas de Lloret de Mar, Tossa de Mar o Sant Feliu de Guíxols, tot i que són les de la Vall d'Aro i de Calonge les que assoleixen unes majors dimensions.

Al municipi més meridional de l'àrea d'estudi, Blanes, s'inicia un nou tipus de costa corresponent al delta del riu Tordera i dominat, per tant, pels sediments quaternaris dipositats pel riu. La morfologia d'aquesta costa s'ha vist fortament alterada per la urbanització litoral, que pràcticament ocupa tota la línia de costa entre els darrers penya-segats i la desembocadura del riu, límit del terme municipal. 4.2.2 Morfologia de la zona centre de la Costa Brava

La incidència que pot tenir una eventual crescuda del nivell del mar serà molt superior en aquelles zones de costa amb un gradient de pendents baix, costes obertes. És evident, doncs, que l'estudi de les zones de penya-segats al nord i al sud de la Costa Brava tenen menys interès en relació a aquesta possible problemàtica que la zona central. La geomorfologia d'aquestes costes de la plana empordanesa és similar pel litoral altempordanès i baixempordanès. Així, ambdues platges presenten, en aquelles zones que no han estat urbanitzades o fortament alterades per l'activitat antròpica, dues zones de característiques particulars. La zona litoral s'estén perpendicularment a la línia de costa des del trencant de les onades fins el primer cordó de dunes. Es tracta d'una franja habitualment emergida, tret de períodes puntuals de temporal, durant els quals s'inunda. A tocar del mar s'hi configura el que es coneix com a berma, és a dir, una zona de pendent relativament pronunciat que es forma com a conseqüència de l'impacte de les onades. La seva alçada i posició va canviant amb el temps per causa dels temporals, les oscil·lacions del nivell del mar com a conseqüència de canvis en la pressió atmosfèrica o per incidència de les moderades marees que també afecten el Mediterrani. Aquesta variabilitat fa oscil·lar ostensiblement l'amplada de la segona franja de la zona litoral, l'acumulació de sorra que es coneix popularment com a platja. Els processos d'erosió, transport eòlic, inundació puntual i

49

sedimentació que dominen en aquesta franja determinen una morfologia essencialment plana, dominada per la presència de sorres soltes, que per acció del vent dibuixen lleugeres ondulacions (ripple marks) i que poden rebre deposicions com restes de mol·luscs, restes d'algues i fulles de posidònia o fins i tot elements que els rius hagin transportat fins al mar. La zona continental del litoral empordanès està caracteritzada per una major estabilitat en el temps i en l'espai. Aquesta zona s'iniciaria al cordó de dunes litoral. En bona part del litoral considerat aquest cordó està fixat per vegetació de perfil baix, si bé en algunes coses conviu amb un cordó actiu, generalment de dimensions més reduïdes i que en zones especialment alterades per l'activitat antròpica és l'únic que hi és present. L'origen d'aquestes formacions és la sorra de la zona litoral, d'una granulometria constantment fina. Els cordons de dunes es poden veure interromputs puntualment per passadissos que durant els temporals connecten les aigües del mar amb les zones d'aiguamoll que hi ha rereduna. El millor exemple d'aquest sistema es troba entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, a la platja de Can Comes. Allà, el sistema d'aiguamolls està ben conservat, amb llacunes, localment anomenades “llaunes”, de morfologia allargada perpendicular a la línia de costa. En d'altres zones aquest espai marjalenc interior s'ha vist substituït per conreus o altres usos. És el cas, per exemple, de la platja de Pals, on rere les dunes, encara molt ben conservades i de notables dimensions, s'hi erigeixen urbanitzacions i carrers que discorren entre pinedes. En el pitjor dels casos, la transformació d'aquests espais i l'explotació de les dunes han provocat remarcables alteracions en les dinàmiques naturals de la costa, que en la recerca d'un nou equilibri ha tendit a reduir les amplades de les platges. És el cas, per exemple, de les platges que s'ubiquen entre el nucli de Roses i la marina de Santa Margarida. És, també, el cas de les platges ubicades en altres sectors de la Costa Brava, siguin al Cap de Creus o al llarg del Massís de l'Ardenya. La pressió urbanística experimentada a primera línia de costa i la construcció d'instal·lacions portuàries esportives i espigons ha provocat greus alteracions del règim natural amb conseqüències erosives sobre moltes platges i cales, reduïdes en molts casos a una estreta franja de sorra. 4.3 L'agricultura actual

4.3.1 Usos del sòl agrícoles actuals

Els municipis de la Costa Brava disposen d'unes 13.000 hectàrees de terrenys agrícoles, això és prop del 20% del total de la seva superfície conjunta. L'activitat agrícola, si bé té menys pes econòmic que temps enrere, segueix essent avui dia un sector important pel paisatge de la Costa Brava, sobretot en municipis de les planes de l'Alt Empordà i del Baix Ter. En el cas més extrem, el de Castelló d'Empúries, els terrenys agrícoles ocupen més de la meitat del terme municipal, mentre que per sota d'aquest llindar, però amb ocupacions substancials d'entre el 25% i el 50%, s'hi situen municipis com l'Armentera, Sant Pere Pescador, l'Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Palafrugell o Mont-ras. Si bé les proporcions són molt menors als municipis més abruptes i escarpats al llarg de la costa, en cap d'ells l'agricultura hi és totalment aliena, i en alguns casos aquesta pot desenvolupar un paper clau en aspectes estratègics com pot ser la prevenció d'incendis forestals al Cap de Creus, al Massís del Montgrí, al Massís de Begur o al Massís de Cadiretes. La figura 1 il·lustra la distribució de les superfícies agrícoles, indistintament del seu ús. Aquestes dades ratifiquen la importància que té analitzar quines són les característiques d'aquests conreus per estudiar com els canvis en el clima previstos a la Costa Brava poden afectar l'agricultura i el paisatge.

50

Figura 1. Els municipis de la Costa Brava amb les superfícies agrícoles superposades en negre. Font: Elaboració pròpia. Tal i com es reflecteix a la taula 14 que segueix, la gran majoria de les 13.025,04 hectàrees de terrenys agrícoles presents a la zona d'estudi estan dedicades al conreu d'herbacis, que sense incloure els arrossars tenen una extensió de 9.192,9 ha, fet que suposa més del 70% de la superfície agrícola total.

Coberta Àrea (ha) Percentatge

Arrossars 748.20 5.74%

Conreus herbacis (no arrossars) 9192.90 70.58%

Hivernacles 23.55 0.18%

Conreus llenyosos (no vinyes) 2173.18 16.68%

Vinyes 369.19 2.83%

Conreus abandonats - boscos 11.92 0.09%

Conreus abandonats - matollars 197.38 1.52%

Conreus abandonats - prats 273.40 2.10%

Conreus en transformació 35.31 0.27%

Total 13025.04 100.00%

Taula 14. Ocupació de les cobertes del sòl agrícoles als municipis de la Costa Brava. Font: elaboració pròpia a partir de la segona edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF.

51

La distribució dels conreus herbacis és també la més dispersa de totes les cobertes, trobant-se'n en major o menor superfície a tots els municipis. Malgrat això, la seva presència es concentra en tres zones: a la plana de l'Alt Empordà (Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, l'Armentera i l'Escala), a la plana del Baix Ter (Torroella de Montgrí i Pals) i als municipis closos entre el Massís de les Gavarres i el Mar (Palafrugell, Mont-ras, Palamós i Calonge) (veure mapa 1). Tot i que la resolució de la informació disponible no permet determinar-ho, no sembla excessivament arriscat diferenciar les zones on aquests conreus herbacis estan representats per cereals de regadiu i on ho estan per cereals de secà. Els dos primers clusters o grups de municipis tenen una vocació agrícola clarament de regadiu, mentre que al darrer conjunt hi dominen conreus cerealístics d'hivern, molt més adaptats a la menor disponibilitat de recursos hídrics dels municipis on s'ubiquen. Els possibles efectes del canvi climàtic es poden fer sentir d'una manera diferent en cadascun d'aquests grups. Tampoc la coberta del sòl dedicada als conreus llenyosos (sense incloure les vinyes) permet distingir entre dos tipus de conreus llenyosos de naturaleses ben diferents. Aquesta coberta, la segona en magnitud, domina el 16,68% de l'àrea considerada, amb 2.173 ha. Aquest valor total inclou tant conreus de fruiters com conreus d'olivera. La resposta d'aquests dos conreus davant un escenari de canvi climàtic pot ser ben diferent en cada cas, ja que els conreus de fruiters es caracteritzen per tenir elevats requeriments hídrics i s'han d'ubicar en terrenys fèrtils, mentre que l'olivera no necessita d'aportacions d'aigua addicionals a les que rep en un any de pluviositat mitjana i prefereix sòls argilosos. Aquestes necessitats tan dispars faciliten descriure la seva distribució sobre l'àrea d'estudi. Així, a la cartografia es detecten masses substancials de fruiters a les dues planes deltaiques de la zona: a la de l'Alt Empordà, sobretot a Sant Pere Pescador i l'Armentera i a la de la plana del Baix Ter, dins el terme de Torroella de Montgrí. Aquests tres municipis copen més de la meitat de la superfície de conreus llenyosos i es pot estimar que la pràctica totalitat dels fruiters amb un miler d'hectàrees. La superfície restant correspondria a conreus d'oliveres, molt més dispersos al llarg de l'àrea d'estudi i sense formar agregacions tan aparents. Els municipis que en presenten masses més contínues són Cadaqués i Roses a les vessants del Cap de Creus i Torroella de Montgrí a la façana sud del Massís del Montgrí (veure mapa 2). El tercer conreu per superfície ocupada és el de l'arròs, amb 748 ha i un 5,74% de l'àrea agrícola total. D'aquestes, poc més de 600 ha se situen entre els termes de Pals i Torroella de Montgrí, mentre que les 140 ha restants s'ubiquen a Castelló d'Empúries, sobre terrenys inclosos dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. En ambdós casos els arrossars se situen en terrenys molt plans i a una cota molt baixa respecte el nivell del mar. Aquesta situació pot fer el conreu força vulnerable a alguns dels efectes del canvi climàtic previstos (veure mapa 3). Les 369,19 ha de les vinyes situen aquest conreu com el quart amb més ocupació a la Costa Brava, amb un 2,83% de la superfície agrícola. Tota la producció vitícola queda recollida sota la denominació d'origen Empordà. La seva presència és especialment destacada al municipi de Calonge, tradicionalment vinculat a aquesta activitat, que reuneix 137 ha de vinyes (veure mapa 4). Altres municipis on la presència de vinyes és significativa són Colera, Llançà i Roses, on la vinya compleix una funció productiva però també una funció de prevenció de la propagació d'incendis forestals destacable. L'ordenació del territori i el paisatge que contempli la implantació d'aquest conreu en zones propenses a experimentar incendis pot contribuir a mitigar-ne els efectes. Les categories que el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya dedica als conreus abandonats sumen a la Costa Brava unes 500 ha, fet que suposa prop d'un 4% de l'àrea considerada. Dins el conjunt s'hi troba una coberta, la batejada com a conreus abandonats – prats, que intenta reflectir la presència de superfícies d'antiga pastura. A la cartografia s'aprecia com la informació disponible té molt poca capacitat de resolució d'aquesta coberta, ja que classifica sistemàticament com a camps de conreus herbacis parcel·les que corresponen al característic paisatge de closes de les planes

52

empordaneses. És, doncs, una coberta infravalorada per les dades d'ocupació, si bé és cert que es tracta d'una coberta del sòl minoritària. Les closes ocupen alguns dels fondals de la plana més propers al litoral i de sòls salins. D'altres conreus abandonats convertits en prats o les pastures convencionals se situen també en punts més muntanyosos on generalment són pasturats per ramats d'ovelles. 4.3.2 Evolució dels usos del sòl agrícoles

L'any 1957 l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica va dur a terme un vol fotogràfic a la Costa Brava. Aquelles imatges serveixen avui dia per determinar els usos del sòl dominants en aquelles dates, essent el moment històric més reculat del qual es pot disposar d'una cartografia de molt detall i alta fiabilitat. L'evolució històrica dels usos del sòl que permeten analitzar aquelles imatges i que ha conduit a la situació descrita fins aquest punt és de clara regressió. El treball de Martí (2005) titulat “La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: anàlisi de l'evolució (1956-2003), diagnosi de l'estat actual i prognosi de futur” estima, per una àrea d'estudi i una classificació dels usos del sòl molt similars als del present treball, una superfície agrícola d'unes 16.000 ha l'any 2003. Tot i la relativa distància, d'unes 3.000 ha més, respecte les nostres estimacions, són xifres prou comparables, especialment si s'atén que el treball de Martí quantifica en més de 24.000 ha els sòls agrícoles l'any 1957. La regressió, segons aquestes dades del 32%, és molt evident. Malgrat aquesta informació, també cal tenir present que les dinàmiques s'han produït de forma diferenciada en funció del tipus de conreu. Així, el conreu herbaci és el gran responsable de la regressió conjunta de les cobertes agrícoles, ja que de fet és l'únic ús agrícola que cedeix superfície. De les més de 22.000 hectàrees que se'n registraven la dècada de 1950 a la Costa Brava, s'ha passat a menys de la meitat a principis del segle XXI. La resta de superfícies agrícoles, en canvi, han experimentat totes increments de major o menor magnitud. Així, les plantacions d'arbres haurien multiplicat per 8 la seva ocupació, de la vintena d'hectàrees fins les més de 150 ha, o bé els conreus arboris, que passarien en mig segle de menys de 1.000 hectàrees a més de 1.500 ha. Aquests increments no poden, en cap cas, compensar la pèrdua d'espai agrícola destinat a herbacis. Les causes d'aquesta dinàmica són variades, i sens dubte complexes. En qualsevol cas, la dominància dels factors socioeconòmics sembla evident. L'evolució dels mercats dels productes del camp ha forçat l'abandonament d'aquells terrenys menys rendibles, per centrar la producció a les zones més fèrtils, preparades pel treball de maquinària de major envergadura. Paral·lelament, moltes petites explotacions han cessat la seva activitat i la propietat segueix un procés de concentració en menys mans, que també ajuda a l'abandonament de petites peces de terra poc accessibles i poc rendibles. L'abandonament de terres sol dur associada una expansió de les masses de vegetació espontània, una successió que s'ha produït al voltant del 20% de les terres agrícoles de 1957. Finalment, el fort desenvolupament turístic a la major part de les poblacions costeres, ha restat terrenys de gran aptitud agrícola per alimentar el creixement urbanístic d'aquests municipis. La magnitud d'aquesta conversió no és tampoc gens menyspreable, rondant novament un 20% dels terrenys antigament agrícoles, o el que és el mateix, unes 4.000 ha. Així doncs, de moment no sembla que es pugui atribuir a cap tipus de canvi en les condicions climàtiques les transformacions experimentades per les cobertes del sòl agrícoles a l'àrea d'estudi. En el futur, però, sí que és possible que aquest esdevingui un condicionant a l'hora de conrear unes determinades espècies o varietats o unes altres. Són ben coneguts, per exemple, els efectes que distintes condicions meteorològiques tenen sobre les produccions vitivinícoles. A més de les limitacions o reaccions dels mateixos cultius, cal valorar també factors exògens a la pròpia activitat agrícola que la condicionen fortament i que es poden veure afectats pel canvi climàtic. Es tracta, per exemple, de la possibilitat de manca d'aigua per a regadiu en el cas que es produeixi una disminució

53

en la precipitació o un increment en la demanda destinada a d'altres usos. En aquests supòsits, el treball de determinats conreus es podria veure fortament condicionat, i el d'altres afavorit. Per tal de poder fer cap predicció de l'evolució futura dels usos del sòl agrícoles al canvi climàtic és necessari, doncs, conèixer les característiques, necessitats i vulnerabilitats dels principals conreus de la Costa Brava. 4.3.3 Característiques, necessitats i vulnerabilitats dels conreus

Aquest apartat se centrarà en els 6 conreus més comuns actualment a la Costa Brava i mirarà de descriure'n les característiques bàsiques, enumerar les seves necessitats en relació al clima i la meteorologia, així com atendre als principals factors, tant endògens com exògens, que en poden afectar la presència o distribució futura. − Blat de moro

El blat de moro (Zea mays) és una de les espècies vegetals emprades en agricultura més productives (fins a 12.000 kg de gra per hectàrea). Això ha fet que sigui, segurament, el conreu entorn al qual més recerca s'ha fet amb l'objectiu d'aconseguir varietats híbrides competitives i més recentment d'aconseguir varietats genèticament modificades altament rendibles i resistents a les patologies. Aquest factor ha generat un gran nombre de varietats conreables, i que les diferències entre elles en relació als requeriments s'hagin anat ampliant. Malgrat aquest fet, el blat de moro segueix essent un conreu molt dependent de dos factors clau: temperatura i aigua. La sembra no es pot fer amb temperatures menors a 10ºC, i és necessari que aquesta augmenti amb el temps. Quan la plàntula sorgeixi a la superfície cal que les temperatures voregin els 15ºC, i que en el moment de la floració aquesta s'hagi situat per sobre dels 18ºC. Durant la fase de creixement les temperatures ideals s'han de distribuir entre els 24ºC i 30ºC. Temperatures superiors als 30ºC produeixen problemes en l'absorció d'aigua a les arrels, així com dificultats en l'emissió de pol·len. És convenient, també, que les temperatures nocturnes no siguin excessivament càlides, ja que la planta estaria excessivament activa, gastant energia (Guerrero 1987). En relació a l'aigua, el blat de moro en té una demanda molt gran, sobretot durant la fase de creixement i floració. Al final del seu cicle vital, en canvi, és necessària l'absència de pluges que faciliti l'assecament del gra, fet que n'assegurarà la conservació, i que permeti, també, la recol·lecció de la collita amb maquinària pesant. En aquest sentit, pluges intenses o continuades durant l'època de recol·lecció poden comprometre la totalitat o part de la campanya (Guerrero 1987). A la Costa Brava, en l'actualitat, les condicions climàtiques permeten realitzar la sembra de varietats de cicle llarg a partir de la segona quinzena de març, mentre que la recol·lecció es pot arribar a iniciar poc abans de setembre, tot allargant-se fins ben entrat l'octubre i excepcionalment principis de novembre. El blat de moro és propens a veure's afectat per múltiples patologies, des de les causades per fongs fins als danys a la seva estructura o producció causats per cucs, aranyes, escarabats i erugues.

54

− Userda

L'userda (Medicado sativa) és una planta lleguminosa emprada com a farratge que pot ser conreada tant en regadiu com en secà. Es tracta d'una planta relativament poc exigent en relació a les condicions climàtiques, ja que pot germinar a partir dels 2ºC, fent-ho més ràpidament a major temperatura, i trobar l'òptim en aquesta fase de germinació entre els 28ºC i els 30ºC. Tot i que amb temperatures mitjanes anuals a partir de 15ºC ja creix una producció rendible, el seu òptim, segons les varietats, se situa entre els 18ºC i els 28ºC. L'userda pot tolerar temperatures extremes de fins 15ºC sota zero (Arbi et al. 1979). En els mesos hivernals els camps d'userda entren un període vegetatiu durant el qual el seu creixement és pràcticament nul. Durant la resta de l'any, en canvi, la pràctica agronòmica consisteix en deixar créixer la planta fins que aquesta està prop de la seva talla màxima, moment en el qual la seva massa de farratge quedaria estancada. S'aprofita aquest moment per realitzar el dall del farratge, tot reiniciant el cicle. En funció de la meteorologia de cada campanya, el nombre de dalls a la zona d'estudi oscil·la entre els 5 i els 7. Cada plantació pot ser explotada durant 4 o 5 temporades (Sisquella et al. 2004). Tot i que l'userda necessita grans quantitats d'aigua per obtenir produccions abundants és una espècie molt resistent a la sequera, gràcies a disposar d'un sistema radicular molt potent, amb una arrel principal que arriba a profunditats de 2 a 5 metres i de la qual emanen abundants arrels secundàries (Guerrero 1987). La major part de l'userda conreada a la Costa Brava correspon a un ecotipus local denominat “Empordà” (Caparrós 2005). Aquesta varietat es caracteritza per tenir una longitud del període vegetatiu mitjana, gran resistència a la fred, molt persistent, molt productiva, resistent a les malalties, tot resultant en un farratge de gran qualitat (Llovet 1963, Hidalgo 1970, Hycka 1982, del Pozo 1983, Lloveres et al. 1998). Les patologies de l'userda poden ser causades per la presència de plagues de coleòpters i papallones o bé derivar de malalties causades per fongs i bacteris com el míldiu o Rhizoctonia (Guerrero 1987).

− Blat

El blat (Triticum sp.) és el cereal d'hivern més estès a la Costa Brava, on és el conreu més comú de les zones de secà i emprat en la rotació dels camps de regadiu. El blat, com d'altres cereals d'hivern com l'ordi o la civada, és sembrat a la tardor, entre novembre i desembre, sobre sòls amb percentatges d'humitat d'entre el 50% i el 70% per tal que, una vegada germinat i hagi començat la seva fase de creixement, es vegi frenat per les freds i gelades hivernals. Aquesta frenada en el seu desenvolupament hivernal afavoreix el sistema radicular, que guanya longitud i profunditat, element fonamental en fases de desenvolupament posteriors. Sobretot a la primavera, les arrels seran les responsables d'aconseguir l'aigua que la planta necessitarà per formar l'espiga i granar, en una de les fases més crítiques del conreu. A més, durant aquesta estació les temperatures elevades perjudiquen el blat, que no granarà amb tot el seu potencial (Guerrero 1987). L'aigua també és un factor clau a la primavera. Si bé el conreu pot tirar endavant amb només uns 300 o 400 mm de pluja, és necessari que aquests estiguin molt ben distribuïts. Així, durant l'hivern és millor una estació seca, ja que l'acumulació d'aigua al sòl provoca el deteriorament

55

ràpid i asfíxia de les arrels. Durant l'estació primaveral, en canvi, s'ha de concentrar la major part de la precipitació. A causa de la irregularitat de les pluges sempre és desitjable que caiguin entre 500 i 600 mm (Guerrero 1987). En aquelles zones on rarament s'assoleixen aquests paràmetres de precipitació, i en canvi hi ha disponibilitat d'aigua, el blat pot ser lleugerament irrigat, generalment per aspersió. Aquesta és una pràctica que, de moment, no s'observa a la Costa Brava. D'entre les múltiples patologies que poden afectar el desenvolupament de les plantes de blat (siguin per fongs o plagues d'insectes), una de les més comunes manté una estreta relació amb el clima. El rovell es produeix per presència d'un fong (Puccinia sp.) que afecta la fulla de la planta de blat. Hiverns de temperatures suaus i humits afavoreixen l'aparició d'aquesta patologia a la primavera. La generació d'espores d'aquest fong, però, cessa quan les temperatures sobrepassen els 23-25ºC. A la Costa Brava les dues varietats de rovell més comunes són el rovell groc i el rovell bru. Les diferents varietats de blat presenten també respostes diferents a cadascuna de les patologies (Guerrero 1987, Serra 2007)

− Fruita dolça La fruita dolça que es produeix a la Costa Brava correspon a dos grups fruiters amb unes necessitats i vulnerabilitats diferents, sobretot en relació al factor de temperatura, el més important per aquests conreus. En primer lloc és comú el conreu de la poma i la pera, excepcionalment el cirerer. Aquests conreus es caracteritzen per una necessitat del que es denomina fred hivernal. La correcta brotada i floració d'aquestes espècies es produeix només si durant el període vegetatiu hivernal les gemmes han experimentat temperatures baixes i fins i tot gelades lleus. De no produir-se aquestes freds, la brotada dels peus és més tardana, algunes gemmes es mantenen latents o es desprenen i la floració és més irregular i esglaonada. A l'estiu aquests conreus són els conreus de fruita dolça més sensibles a les calors extremes (Rebour 1971). Un segon grup de fruiters trobats habitualment a la Costa Brava està constituït pel presseguer, també el nectariner i excepcionalment l'albercoquer. El fred hivernal és encara necessari en aquest grup, però amb una incidència menor sobre el desenvolupament primaveral dels peus respecte pomeres i perers. La resistència a períodes de fred extrem és menor que en el grup anterior, essent especialment perjudicials períodes de fred durant l'estació primaveral, però en canvi a l'estiu aquestes espècies toleren millor episodis de calor extrema (Rebour 1971). Tret de les varietats de muntanya o de vinya, amb superfícies testimonials a la Costa Brava, la fruita dolça en aquest àmbit té elevats requeriments d'aigua per aconseguir produccions en quantitat. Això implica la necessitat d'irrigació dels arbres, amb l'agreujant que l'estrès hídric dels peus no sols repercuteix sobre la producció anual immediata, sinó també sobre la de la següent temporada, que resultaria menor. La pluja a la primavera i a la tardor afavoreix l'aparició de plagues i malalties sobre tots els fruiters, fet que exigeix una freqüent aplicació de pesticides per tal de prevenir l'aparició de míldiu i oidium. Aquests fongs també es veuen afavorits per humitats ambientals elevades, una circumstància molt habitual a la Costa Brava fins i tot en períodes càlids (Rebour 1971). Encara en relació a la precipitació cal esmentar que totes les varietats de fruita dolça són especialment sensibles a episodis de tempesta, especialment quan aquestes van acompanyades de pedra. Un impacte lleu afecta la qualitat del producte, mentre que un impacte major pot arribar a fer perdre completament el fruit.

56

− Vinya i olivera

Aquests dos conreus llenyosos de secà s'ubiquen en àrees similars, als terrenys argilosos dels pendents on no arriba el regadiu. Les seves necessitats són semblants. Tot i que toleren bé les temperatures hivernals baixes i també les gelades lleus, que no facin baixar les temperatures més enllà dels -8ºC, aquestes espècies no requereixen d'un període de fred hivernal per desenvolupar-se bé. Només les gelades tardanes de primavera són perjudicials per al desenvolupament dels peus. Toleren bé episodis de calor intensa a l'estiu (Rebour 1971, Montero 1998). Així, a diferència del que passava amb la fruita dolça, en aquest cas el factor determinant per a la producció no són les temperatures, sinó la disponibilitat hídrica. En ser conreus de secà, depenen íntegrament de la precipitació que es produeixi al llarg de l'any. Els majors requeriments de les plantes arriben en els períodes de brotada, floració i maduració, entre febrer i agost (Montero 1998). En el cas de la vinya, un excés de precipitació pot comportar fàcilment l'aparició de fongs i altres patologies, així com problemes en el desenvolupament de la planta i el fruit a causa de la poca disponibilitat d'oxigen al sòl, que es veu desplaçat per l'aigua. En contrapartida, un cert grau d'estrès hídric durant la fase final de maduració del raïm pot ser desitjable, ja que afavoreix la qualitat de la producció de vins i caves que en resultarà (de Juan et al. 1998).

57

58

59

60

61

4.4 Turisme a la Costa Brava

4.4.1 Clima i turisme

Parlar de Costa Brava és parlar de turisme. La mateixa denominació de “Costa Brava” va ser encunyada oficialment l'any 1908 amb l'objectiu de distingir aquest pintoresc tram del litoral català. A partir de la dècada de 1950, i sobretot durant la de 1960 la Costa Brava esdevé una marca, evocadora de petites platges envoltades de penya-segats i d'un paisatge equilibrat entre els elements naturals del medi i una acció humana que hi ha integrat petits pobles de pescadors o pagesos i també un medi rural de gran qualitat estètica. Per molts, tot i les transformacions que s'han produït d'ençà d'aquelles dates, aquest segueix essent l'autèntic reclam de la Costa Brava, el tret distintiu que li confereix un valor afegit com a destinació turística (Nogué 2005). És evident, però, que a més del paisatge hi ha molts altres factors que determinen l'èxit o el fracàs de qualsevol regió amb vocació turística. La infraestructura turística, unes bones comunicacions o una conjuntura econòmica favorable són alguns dels factors que modulen l'èxit de qualsevol destinació turística. Un dels factors més prominents, però, és el de la meteorologia i el clima de la regió d'acollida (Lise i Tol 2002). I en un indret com la Costa Brava, a la qual bona part de la massa visitant prové del centre i nord d'Europa i s'hi desplaça atreta per la possibilitat de prendre el sol a les seves extenses platges de sorra o bé arrecerada en petites cales, aquests elements desenvolupen un paper clau (WTO 2003). A més de variables com la quantitat de dies d'estiu assolellats, hi ha d'altres aspectes relacionats amb el clima que també tenen incidència en la capacitat d'atracció de visitants i que sovint passen més desapercebuts. Així, per exemple, una disminució de les precipitacions en una regió turística pot posar en compromís la disponibilitat de recursos hídrics que tan imprescindibles són per desenvolupar una activitat turística de masses. Una sintètica recerca bibliogràfica permet analitzar amb major detall quins són els aspectes relacionats amb el clima que podrien veure's modificats pel canvi climàtic tot alterant el model turístic actualment implantat a la Costa Brava. − Temperatura. S'ha demostrat que temperatures per sobre dels 31ºC disminueixen el confort de

les persones (Travel Research International Limited 2003). En climes tropicals, on habitualment es depassa aquest llindar, la infraestructura turística procura condicions més favorables dins els edificis per mitjans artificials, i per tant, amb costos energètics i ambientals addicionals (IPCC 2007).

− Precipitacions. La presència de precipitacions, o tan sols d'una nuvolositat abundant, durant la temporada turística a la Costa Brava sol comportar una disminució en les ocupacions que es deixen sentir encara durant la temporada següent. És el cas, per exemple, de l'estiu de 2002, que essent relativament humit i sobretot ennuvolat va propiciar una lleu disminució del flux de visitants rebuts (veure apartat 4.4.2.1).

− Disponibilitat hídrica. Parcialment vinculat amb el factor anterior, el de les precipitacions, la possibilitat d'assegurar al visitant el subministrament d'aigua de qualitat i amb abundància és determinant per a l'activitat turística, que es mostra molt sensible davant la seva possible mancança (Saurí i Llurdés 2005). El consum d'aquest recurs es dispara, a més, si es recompten els consums de piscines i dels camps de golf.

− Disponibilitat de platja. Malgrat que en indrets com les platges de Castelló d'Empúries, les de Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí o Pals, la franja de sorra és molt àmplia i més que suficient per acollir tot el flux de visitants, en d'altres poblacions la disponibilitat de platja pot arribar ser una limitació física per al turisme. És el cas, per exemple, d'algunes platges de Roses,

62

la Platja Gran de Lloret de Mar o la de Blanes. La presència d'episodis de temporal de llevant previs a la temporada turística agreugen l'estat de les platges i obliguen a fer grans inversions per a la seva regeneració (veure, per exemple: El Punt 8-5-2008, El Punt 20-5-2008).

− Qualitat de les aigües de bany. La qualitat de les aigües de bany és un dels quatre puntals que contribueixen a l'atorgament de l'ecoetiqueta de bandera blava que oneja a 31 platges de la Costa Brava (Blue Flag 2008). Un cop superats problemes de sanejament de les aigües que es patien en el passat, actualment només abocaments o puntuals aparicions de taques d'hidrocarburs semblen posar en risc la qualitat química de les aigües. La creixent presència de meduses, però, amenaça ara el gaudi del bany (El Punt 6-7-2008).

− Salubritat pública. La presència de malalties de fàcil contagi en ambients tropicals frena en bona mesura la presència de turisme en moltes destinacions (IPCC 2007). En l'actualitat la Costa Brava no experimenta aquest tipus de problemes, tot i que l'aproximació d'espècies exòtiques com el mosquit tigre des de les costes de Barcelona demostra la potencial vulnerabilitat davant la propensió d'aquest tipus d'afeccions i la prosperitat dels seus vectors de transmissió.

− Singularitat paisatgística. El paisatge de la Costa Brava, de les planes empordaneses o del delta de la Tordera presenta una fesomia particular, que està determinada, entre molts d'altres factors, per la presència d'un determinat clima. El paisatge és un dels factors que sempre incideixen en l'elecció de qualsevol destí turístic, a la Costa Brava, a més, aquest esdevé un valor afegit a la qualitat del destí (Ballester et al. 2006, Roca et al. 2008).

Tan important com l'anàlisi dels factors vinculats al clima que són d'importància per al turisme a la Costa Brava és tenir en compte les condicions climàtiques i meteorològiques que afecten els territoris d'origen dels visitants. Així, el gruix de turistes que visiten la Costa Brava prové del centre i nord d'Europa (veure apartat 4.4.2.2). Cal tenir present que bona part del pes en la seva elecció del Mediterrani en general i de la Costa Brava en particular com a destinació on passar uns dies d'estiu es basa en l'absència de platges, calor i sol a les regions d'origen. Canvis en aquestes condicions locals en origen podrien alterar enormement els patrons de desplaçaments d'estiueig (WTO 2003). 4.4.2 Oferta i demanda turística a la Costa Brava

Totes les previsions indiquen que diferents destinacions turístiques percebran de manera diferent els efectes del canvi climàtic en funció del tipus de turisme que atreguin, de quina sigui la seva oferta turística. Per tal d'arribar a determinar quin pot ser l'impacte que possibles canvis en el clima podrien tenir sobre l'activitat turística a la Costa Brava és imprescindible conèixer quina és l'oferta turística en relació a les infraestructures de les quals es disposa i també conèixer el perfil del visitant que en fa ús, ja que determinats perfils poden respondre a canvis en el clima i la meteorologia de maneres diferents. 4.4.2.1 La infraestructura turística de la Costa Brava

D'acord amb dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'any 2006 hi havia als municipis de la Costa Brava un total de 167.047 places d'allotjament turístic disponibles (IDESCAT 2008). Aquesta dada amaga al darrera una gran diversitat d'oferta i també una distribució geogràfica desigual. La major part de les places ofertes, més de 100.000, corresponen a places de càmping, repartides entre les 92 instal·lacions que n'hi ha a la Costa Brava (veure taula 15). L'any 2003 es van registrar als càmpings de la Costa Brava més d'un milió de visites, que van suposar més de 7 milions de pernoctacions (ETC 2004). La tendència en el temps demostra una disminució de la popularitat dels

63

càmpings ja que l'any 2007 el nombre d'usuaris va baixar del milió i les pernoctacions van quedar limitades a 6,7 milions (OTC 2008). Els municipis amb una major vocació per aquest tipus de turisme són: Torroella de Montgrí, Sant Pere Pescador, Castell-Platja d'Aro, Blanes, Castelló d'Empúries i Calonge, superant cadascun d'ells les 8.000 places. Són tots ells municipis amb unes característiques morfològiques aptes a aquesta finalitat, amb planes que proporcionen l'espai extensiu que aquestes infraestructures requereixen. El gruix de les places de càmping es reparteix entre instal·lacions de primera i segona categoria, corresponent-ne menys de 5.000 a dos càmpings de categoria de luxe a Pals i Santa Cristina d'Aro, així com unes 3.500 als sis càmpings de tercera categoria. L'activitat campista resulta la més estretament relacionada amb les característiques ambientals i climàtiques, ja que no sols els seus usuaris hi van atrets per l'oferta majoritària de sol i platja de la Costa Brava, sinó que a més estan exposats a la bondat dels meteors o a la seva inclemència. Els hotels dels municipis de la Costa Brava posen a disposició dels visitants uns 65.000 llits, dels quals prop de la meitat corresponen a hotels de 3 estrelles d'or (veure taula 16). El sector hoteler, però, sí que presenta un cert biaix cap a l'oferta de places de menys categoria ja que gairebé 10.000 de les localitats corresponen a establiments d'una sola estrella, per les 543 distingides amb 5 estrelles d'or. Pel que fa a la distribució geogràfica d'aquests llits i categories aquesta és força variable. Lloret de Mar aporta pràcticament la meitat de les places i dels establiments, sense distingir-s'hi cap especialització. Molt per darrere s'hi situen Tossa de Mar i Roses, amb unes 7.000 places cadascun. Tots dos municipis evidencien una certa especialització en establiments de la franja més baixa de categories. A l'altre extrem de la balança s'hi situa Castell-Platja d'Aro, que concentra gairebé la meitat de l'oferta de llits de 5 estrelles de la Costa Brava. A la resta de municipis les instal·lacions hoteleres són molt més discretes. Malgrat que l'oferta de places dels hotels és menor que la dels càmpings, el fet que aquestes instal·lacions estiguin menys subjectes a les condicions meteorològiques favorables facilita que la seva funcionalitat s'allargui més en el temps i juntament amb el fet que les estades mitjanes hi són més curtes, tot desembocant en una rotació major, el balanç anual final és que acaben acollint més visitants. L'any 2003 en van ser més de 2 milions, amb prop de 10 milions de pernoctacions registrades, uns valors que segueixen una tendència creixent amb el temps (ETC 2004, OTC 2008). El turisme rural és una variant que en els darrers anys ha experimentat un gran auge a tot Catalunya. L'oferta d'aquest tipus d'establiment sol anar lligada al gaudi d'un medi rural o natural amb tranquil·litat, sense les aglomeracions que es registren als enclavaments eminentment turístics. És precisament per aquesta raó que als municipis de la Costa Brava, amb forta vocació pel turisme de masses, hi ha una molt baixa implantació d'establiments que ofereixin aquest tipus d'allotjament. Els 9 municipis en els quals s'ubica algun d'aquests establiments disposen d'un total de 181 places (veure taula 17). Aquest tipus de turisme rural és el menys sensible davant les variabilitats meteorològiques i registra ocupacions força regulars al llarg de l'any (OTC 2008). A més dels allotjaments hotelers, càmpings i negocis de turisme rural hi ha encara una altra forma d'allotjament quantitativament molt important a la Costa Brava. Es tracta de la segona residència. És un fenomen que es va popularitzar sobretot durant la dècada de 1970, quan un públic principalment estranger adquiria una casa o apartament en urbanitzacions com la d'Empuriabrava. Posteriorment un públic català i espanyol es va anar incorporant a aquesta modalitat residencial, a mesura que noves urbanitzacions sorgien a la majoria de les poblacions litorals: Roses, l'Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Calonge, Lloret de Mar, Blanes, etc (Fraguell 1994). La conversió que recentment han experimentat moltes d'aquestes urbanitzacions cap a primeres residències, el fet que molts dels contactes entre propietaris i llogaters es faci sense intervenció ni coneixement de les administracions, la irregularitat de les visites al segon habitatge i les diferències estructurals de cada cas d'habitatge en particular fa molt complicada l'estimació de les places disponibles en segones residències a la Costa Brava. Actualment s'estima que als municipis de la

64

Costa Brava hi ha al voltant de 200.000 habitatges emprats com a segona residència, fet que suposaria al voltant d'un milió de places d'aquest tipus (Sabrià 2005). L'ocupació d'aquestes instal·lacions assoleix els seus nivells màxims a l'estiu i durant la major part de caps de setmana de l'any en el cas dels propietaris provinents de l'àrea metropolitana de Barcelona. S'estima que la taxa d'ocupació d'aquests habitatges ronda el 25% anual, amb la qual cosa el nombre de pernoctacions podria aproximar-se als 90 milions. La infraestructura turística de la Costa Brava va més enllà de l'oferta de places d'allotjament. Si bé el perfil dels establiments hotelers i càmpings de la Costa Brava evidencia que la demanda primera dels visitants que acullen se centra en el sol i la platja durant l'estació estival, a la zona s'ofereixen d'altres atractius als visitants. A les comarques de la Costa Brava hi ha catalogades més de 100.000 hectàrees com a espais d'interès natural, moltes d'elles agrupades dins els Parcs Naturals de Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà i de l'anunciat Parc Natural del Massís del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Juntament amb els naturals, hi ha espais d'interès cultural i històric, com pot ser el castell del Montgrí, les ruïnes d'Empúries, la vila romana de Tossa de Mar, o més a l'interior el Conjunt Històric de Peratallada, la zona arqueològica d'Ullastret o fins i tot el call jueu de Girona o el Museu Dalí de Figueres. A nivell local no hi ha municipi de la Costa Brava que no disposi d'algun tipus de museu o col·lecció, sigui genèric o temàtic, o que no exposi els elements més rellevants conservats d'un passat medieval o en alguns casos encara més antic. Aquests atractius solen esdevenir complementaris a l'oferta principal destinada al bronzejat. L'oferta lúdico-esportiva també és remarcable, amb la presència d'una dotzena d'instal·lacions de golf o pitch & putt, així com la presència d'uns 13.000 amarradors fixos destinats a la navegació esportiva. Al nucli de l'Estartit és especialment remarcable l'activitat lligada al submarinisme a les Illes Medes, amb més de 10.000 immersions anuals. A Empuriabrava hi destaca l'activitat del paracaigudisme, amb més de 120.000 salts cada any. Aquestes dues darreres activitats tenen la capacitat d'atraure visitants d'arreu del món i amb un règim menys estacional que les activitats relacionades amb el sol i la platja. Finalment, Lloret de Mar ha guanyat amb els anys una particular fama internacional en l'àmbit de l'oci nocturn que atrau anualment als seus carrers milers de joves europeus que complementen el seu consum de sol i platja amb el d'alcohol. 4.4.2.2 La demanda turística a la Costa Brava

Les dades indiquen com, quantitativament, la demarcació turística de la Costa Brava és la més potent de Catalunya, reunint una tercera part de la demanda turística de Catalunya en nombre de visitants i el 40% de les pernoctacions (Oliver 2005). La major part del contingent visitant està format per estrangers, un grup que en els darrers anys ha incrementat fortament la seva presència, amb nombres que actualment ronden els 6 milions de visitants de fora de l'estat. El turisme espanyol a la Costa Brava suposa al voltant de mig milió de visites, amb un pes relatiu menor que el que té aquest turisme al conjunt de Catalunya (OTC 2008). El turisme català tampoc és representat a la demarcació amb el pes que té, per exemple, a la ciutat de Barcelona, però en canvi és el conjunt més responsable del creixement sostingut que ha experimentat la segona residència a la Costa Brava des de la dècada de 1960 i fins l'actualitat (Fraguell 1994). Tot i que hi ha escassetat de treballs que desgranin la diversitat de turistes que s'amaga rere aquestes xifres, d'acord amb alguns treballs realitzats a nivell local, no sembla arriscat aventurar que la procedència dels turistes estrangers està en consonància amb les dades més generals recollides a escala catalana (Ballester et al. 2006; Lloret de Mar 2008). Així, el major contingent de turistes estrangers provindrien de França, amb aproximadament la quarta part del total. Els seguirien els provinents del Regne Unit, i en un tercer graó els originaris d'Alemanya i els del Benelux. Per

65

darrera s'hi situarien Italians i Russos. Aquest darrer grup, de gran emergència en les darreres temporades, sí que sembla mostrar una especial predilecció per la Costa Brava en comparació amb altres destinacions del principat (OTC 2008, Lloret de Mar 2008). En contraposició al turisme massificat, la gran majoria de la demanda de turisme rural prové d'un públic domèstic, de Catalunya mateix. Les principals demandes dels turistes que visiten la Costa Brava tenen a veure amb la sortida de la rutina, el clima que s'hi troba i els paisatges dels quals gaudir (Lloret de Mar 2008, Roca et al. 2008). Es tracta, doncs, d'unes demandes poc exclusives, que no requereixen d'unes despeses mitjanes elevades, fet que explica, per exemple, el clar domini de la presència d'establiments hotelers en la franja de qualitat mitjana-baixa o que a la Costa Brava s'hi concentri pràcticament la meitat de l'oferta campista de Catalunya. Diversos autors han advertit des de fa molt temps de la perillositat que té aquest model de turisme davant la competència que moltes altres regions poden representar a l'hora d'oferir un producte similar (Cals 1982, Donaire 2005). En les dades estadístiques, però, no es reflecteix cap autèntic canvi en el model turístic en els darrers anys, de manera que el sector segueix essent molt vulnerable davant fluctuacions econòmiques conjunturals o en front de canvis que puguin afectar els productes turístics oferts: sol, platges i en menor mesura paisatge.

6

6

1 estrella

2 estrelles

3 estrelles

4 estrelles

5 estrelles

Total

Nom

bre Places

Nom

bre Places

Nom

bre Places

Nom

bre Places

Nom

bre Places

Estab

limen

ts Places

Portbou

4

78

1

41

0

0

0

0

0

0

5

119

Colera

1

20

3

106

0

0

0

0

0

0

4

126

Llan

çà

8

321

7

267

1

86

0

0

0

0

16

674

el Port de la Selva

3

78

4

182

0

0

0

0

0

0

7

260

Cad

aqués

3

64

12

435

4

347

0

0

0

0

19

846

Roses

12

1.046

16

1.247

18

4.081

2

350

1

62

49

6.786

Castelló d'Empúries

5

180

3

181

2

958

2

100

0

0

12

1.419

San

t Pe

re Pescador

3

114

0

0

1

19

0

0

0

0

4

133

l'Escala

9

319

6

246

2

219

0

0

0

0

17

784

Torroe

lla de Mon

tgrí

10

636

8

591

4

626

1

78

0

0

23

1.931

Pals

1

23

2

43

1

258

1

240

0

0

5

564

Beg

ur

1

10

5

151

2

134

3

372

0

0

11

667

Palafrugell

5

175

7

238

10

749

1

18

0

0

23

1.180

Mon

t-ras

0

0

1

17

0

0

0

0

0

0

1

17

Calon

ge

6

176

4

266

4

597

1

204

0

0

15

1.243

Palamós

2

157

4

234

5

634

0

0

1

28

12

1.053

San

ta Cristina d'Aro

4

114

0

0

0

0

2

255

0

0

6

369

Castell - Platja d'Aro

7

700

8

590

14

1.965

5

742

2

248

36

4.245

San

t Feliu

de Guíxols

13

471

3

158

6

651

3

516

0

0

25

1.796

Tossa de Mar

31

1.627

20

2.005

9

2.396

4

914

0

0

64

6.942

Lloret de Mar

38

3.032

28

2.891

48

15.416

24

8.843

1

205

139

30.387

Blanes

4

173

12

755

8

2.680

1

276

0

0

25

3.884

Total

170

9514 154

10644 139

31816 50

12908 5

543

518

65425

Taula

15.

Oferta

hotelera

segons

categories

als

municipis

de

la

Costa

Brava

l'any

20

06.

Fon

t:

IDESCAT

2008

.

6

7

Lu

xe

Prim

era

Seg

ona

Tercera

Total

Nom

bre

Places

Nom

bre

Places

Nom

bre

Places

Nom

bre

Places

Estab

limen

ts Places

Colera

0

0

0

0

1

600

1

225

2

825

Llan

çà

0

0

0

0

1

348

0

0

1

348

el Port de la Selva

0

0

0

0

3

1.621

0

0

3

1.621

Cad

aqués

0

0

0

0

1

525

0

0

1

525

Roses

0

0

0

0

3

1.963

1

138

4

2.101

Castelló d'Empúries

0

0

4

7.781

1

958

0

0

5

8.739

San

t Pe

re Pescador

0

0

3

9.258

4

2.286

0

0

7

11.544

l'Escala

0

0

2

3.038

3

2.255

0

0

5

5.293

Torroe

lla de Mon

tgrí

0

0

3

7.578

6

3.916

1

945

10

12.439

Pals

1

2.370

3

3.851

1

703

0

0

5

6.924

Beg

ur

0

0

1

265

1

493

0

0

2

758

Palafrugell

0

0

2

3.041

2

920

0

0

4

3.961

Mon

t-ras

0

0

0

0

2

1.213

0

0

2

1.213

Calon

ge

0

0

3

6.673

2

1.123

1

320

6

8.116

Palamós

0

0

2

2.448

2

783

1

1.133

5

4.364

San

ta Cristina d'Aro

1

2.558

0

0

1

748

0

0

2

3.306

Castell - Platja d'Aro

0

0

2

6.448

3

2.548

1

700

6

9.696

San

t Feliu

de Guíxols

0

0

0

0

1

383

0

0

1

383

Tossa de Mar

0

0

5

6.554

0

0

0

0

5

6.554

Lloret de Mar

0

0

1

1.560

3

1.861

0

0

4

3.421

Blanes

0

0

0

0

12

9.310

0

0

12

9.310

Total

2

4928

31

58495

53

34557

6

3461

92

101441

Taula

16.

Oferta

de

càmpings

segons

catego

ries

als

mun

icipis

de

la

Costa

Brava

l'any

20

06.

Fon

t:

IDESCAT

2008

.

68

Allotjament rural independent

Masies Cases de poble Total allotjaments

Nombre Places Nombre Places Nombre Places Nombre Places

Castelló d'Empúries 2 13 2 20 1 14 5 47

Sant Pere Pescador 0 0 2 25 0 0 2 25

l'Armentera 5 25 0 0 0 0 5 25

l'Escala 2 12 0 0 0 0 2 12

Torroella de Montgrí 2 11 0 0 0 0 2 11

Pals 4 17 1 15 0 0 5 32

Palafrugell 1 10 0 0 0 0 1 10

Santa Cristina d'Aro 0 0 1 15 0 0 1 15

Sant Feliu de Guíxols 1 4 0 0 0 0 1 4

Total 17 92 6 75 1 14 24 181

Taula 17. Oferta d'allotjament de turisme rural segons tipus als municipis de la Costa Brava l'any 2006. Font: IDESCAT 2008.

69

5. Impactes del canvi climàtic

5.1 Introducció

Tal i com es comentava a la introducció del present treball, l'anàlisi dels possibles efectes del canvi climàtic a la Costa Brava és una qüestió molt complexa en la qual s'interrelacionen múltiples factors i també escales de treball, tot plegat dificultant l'obtenció d'una conclusió senzilla i inequívoca. Per tal d'analitzar amb tota la cura possible les diverses dimensions del canvi climàtic a la Costa Brava s'ha optat per una aproximació que atomitzi la complexitat de les relacions causa efecte i les seves retroaccions en un nombre limitat de processos més o menys senzills i sobre els quals es poden fer estimacions amb un cert grau de fiabilitat, sigui mitjançant resultats quantitatius o qualitatius. La figura 17 intenta reflectir la naturalesa i magnitud de les 27 relacions de causalitat que s'han identificat. Entre aquestes es poden distingir dos tipus de relacions ben diferents. D'una banda les relacions d'impacte directe, representades amb fletxes sòlides, intenten reflectir els impactes que canvis en les 4 variables climàtiques estudiades al llarg de la present recerca poden exercir sobre els 4 àmbits de caràcter geogràfic que han estat presos en consideració. Les fletxes representades amb línia discontínua il·lustren les relacions que hem denominat indirectes, és a dir, aquelles relacions que s'estableixen entre els 4 àmbits geogràfics i que si bé deriven del canvi climàtic no en són una conseqüència directa, sinó que són dinàmiques alterades en el marc d'algun altre àmbit geogràfic. A tall d'exemple que pugui ajudar a esclarir el significat d'aquestes relacions indirectes, es pot avançar com a relació d'aquest tipus l'impacte que el canvi en la morfologia de la costa pot exercir sobre el turisme. El fet que el nivell del mar pogués augmentar no evitaria que vinguessin turistes, però en canvi un increment del nivell del mar sí que pot provocar impactes directes sobre les platges, que aquestes es veiessin reduïdes i aquest canvi morfològic sí que podria afectar l'afluència turística. Es tracta, doncs, d'una evident relació d'impacte indirecte de l'increment del nivell del mar sobre el turisme a través de la modificació de la morfologia litoral. Per ambdós casos, els de relacions directes i de relacions indirectes, a la figura 17 es recull la magnitud de l'impacte a través de la modulació del gruix de les fletxes. En el cas de les relacions directes es disposa de fins a 3 gruixos diferents per reflectir la magnitud de l'impacte, essent el major gruix el corresponent als impactes que es consideren majors i el gruix més fi a aquells impactes previsiblement menys importants o fins i tot anecdòtics. En el cas dels impactes indirectes, per la seva menor fiabilitat, s'ha optat per oferir només dues categories de magnitud, i per tant de gruix de línia. Novament, a més gruix de línia, major magnitud de l'impacte previst. Finalment, a la figura 17 es fa intervenir una tercera variable en la presentació dels continguts

7

0

Figu

ra 17. M

odel relacional d

e causes i im

pactes del canvi climàtic a la Costa Brava.

que complem

enta les inform

acions exp

osades en els dos paràgrafs anteriors, és el color. C

adascuna de les variables clim

àtiques estudiades pren un

color de línia diferent per il·lu

strar els seus im

pactes. L

a lectura dels im

pactes in

directes s'ha de fer amb cura, tenint m

olt p

resent la variable clim

àtica

de la qual p

rocedeixen a través de la lectura del seu color. A

ltrament és fàcil q

ue la m

ultiplicitat de relacion

s indirectes amb igual o

rigen i d

estí

prov

oqui la con

fusió o barreja de les mateixes.

L'anàlisi de cadascun

a de les relacion

s identificades començarà posant l'atenció sob

re els im

pactes directes, per analitzar seguidament els im

pactes

previstos indirectes. E

n am

bdós casos l'ordre qu

e se seguirà serà el vertical, començant pels im

pactes dels canv

is en els règims de temperatures, seguint

pels canvis en la precipitació, la variació del n

ivell d

el m

ar i finalm

ent abo

rdant els im

pactes relacionats amb les alteracion

s del règim

d'insolació.

Totes les estimacions que seguidament es presentin es basaran en les dades compilades i com

entades en apartats anteriors, i correspo

nents a mod

els de

predicció per mitjans del segle XXI.

71

5.2 Anàlisi dels impactes directes

5.2.1 Anàlisi dels impactes directes causats pels canvis en els règims de

temperatures

− Sobre l'agricultura

Els conreus més estesos als terrenys agrícoles de la Costa Brava són els cereals herbacis. Els d'hivern, blat, ordi i civada, poden patir especialment els efectes de l'increment de temperatures previst per a la primavera. Aquests increments poden afectar directament la generació del gra i per tant al quantitat de producció final. L'increment de temperatures previst per a l'estació estival no hauria d'afectar aquest conreu, ja que durant aquesta estació les plantes ja estan morint i assecant-se, veient-se fins i tot afavorides per temperatures més elevades. D'altra banda, l'altre cereal herbaci conreat extensament a la Costa Brava, el blat de moro, pot experimentar més problemes sobretot en l'estació estival, coincidint amb les fases més crítiques del seu desenvolupament: el creixement i la floració. Temperatures diürnes més elevades poden inhibir l'absorció d'aigua a les arrels, i per tant dificultar el desenvolupament dels peus, mentre que temperatures nocturnes majors, previstes en consonància amb una amplitud tèrmica major, poden provocar un increment en l'estrès de les plantes, també en contra de la producció. Els avenços tecnològics, amb el desenvolupament de noves varietats més resistents o adaptades a noves condicions climàtiques poden mitigar aquests efectes potencialment perjudicials. La userda és un dels conreus que pot veure's afavorit per increments en les temperatures a les estacions primaveral i estival. A més de contribuir a augmentar les produccions i escurçar els períodes entre dos dalls, l'increment de temperatures pot avançar el final de l'estat de letargia hivernal de les plantes, tot provocant que comencin a desenvolupar-se abans, revertint positivament en la producció total anual. Els conreus de fruiters poden ser uns altres dels damnificats pels increments de les temperatures. Si bé per pomeres i perers seria especialment crítica la pujada de temperatures hivernals i sobretot una desaparició dels períodes de gelada, la seva baixa tolerància a temperatures extremadament altes, previstes pels estius, comprometrà fortament el futur d'aquests conreus a la Costa Brava. Per contra, conreus de presseguers i nectariners, menys necessitats del fred hivernal i més tolerants a temperatures extremes podran resistir millor els canvis en els règims de temperatures. Aquests canvis també poden, en el cas del conreu de fruiters, afavorir la introducció a la Costa Brava d'espècies tradicionalment conreades més al sud, com poden ser els cítrics. Els canvis en els règims de temperatures no haurien d'afectar excessivament les oliveres, però en canvi, l'altre conreu llenyós comú a la Costa Brava, la vinya, sí que podria veure disminuïda la seva producció tant en qualitat com sobretot en quantitat.

72

− Sobre la disponibilitat hídrica

Tot increment de temperatures comporta una major pressió sobre els sistemes hidrològics, siguin superficials o subterranis, dels quals la Costa Brava s'abasteix. Amb l'increment de les temperatures previst sobretot per als mesos de primavera i estiu, aquest fet és encara més patent. Cal tenir present que és precisament durant aquestes èpoques quan la vegetació natural està en ple desenvolupament i per tant evapotranspira majors volums d'aigua, que resta de les conques. A més, la pròpia evaporació superficial de les masses d'aigua i de la humitat dels sòls provocaran un dèficit hídric major en ambdós sistemes, i serà necessari un major volum d'aigua procedent del següent episodi plujós per tal de recarregar-los. En definitiva, amb una disminució de l'escorrentia superficial i de la infiltració als sistemes d'aqüífers derivats de l'increment de les temperatures és evident que la disponibilitat d'aigua per a les activitats antròpiques disminuirà. Fer una quantificació d'aquest impacte requeriria d'uns balanços de major detall als disponibles per aquest treball. De tota manera, tenint en compte que les taxes d'explotació de les fonts actuals ja ronda molts anys el seu límit màxim, sembla clar que, amb uns increments de temperatures de l'ordre de 1ºC vers mitjans del segle XXI i molt majors posteriorment, la regressió dels recursos hídrics situaria la Costa Brava en una situació d'incapacitat per cobrir les demandes hídriques que ja té en l'actualitat en el cas de mantenir-se invariades les fonts d'abastament i els hàbits de consum. Davant un escenari, tanmateix molt previsible, de creixement de les demandes aquesta situació pot agreujar-se encara molt més.

− Sobre el turisme

L'increment de temperatures fins a uns nivells que superen els llindars de confort per a l'espècie humana són garantia d'una disminució en el flux de turistes que escolliran la Costa Brava com a destinació turística estival. Les dinàmiques que es preveuen, però, van acompanyades de dues oportunitats per al sector turístic i de serveis associats. I és que amb increments de les temperatures, sobretot a la primavera, però també a la tardor i a l'hivern, la temporada turística trobarà en les dues estacions d'entretemps unes bones condicions per atraure visitants. Si les temperatures nocturnes experimenten també un augment, com sembla que s'intueix en la tendència històrica, és probable que tardor i sobretot primavera puguin arribar a substituir l'estiu com a centre de la temporada turística. D'altra banda, el fet que en d'altres destinacions del mediterrani es prevegin increments de temperatures per a l'estiu encara majors que la prevista a la Costa Brava pot permetre a aquesta darrera destinació acollir, durant un temps, un flux de turistes que cercarà condicions de temperatura més benignes. L'anàlisi dels canvis en els fluxos de turistes que es preveuen amb una pujada de les temperatures a tot l'àmbit mediterrani també fa témer l'emergència de noves destinacions que en l'actualitat no reuneixen encara unes condicions climàtiques suficientment temperades com per acollir un perfil de visitant com el de l'actual Costa Brava, és a dir, a la recerca d'oferta de sol i platja. És per aquesta raó que la capacitat d'atracció de visitants de la Costa Brava haurà d'acabar adaptant-se, més tard o més d'hora, a les noves condicions mitjançant la desestacionalització de la

73

temporada, o bé oferint un producte totalment diferent de l'actual, més que no pas intentant atraure turistes refugiats d'altres destinacions amb condicions previsiblement pitjors durant la canícula. D'altres aspectes associats a l'increment de temperatures previst i vinculats al turisme poden derivar de l'estat de les platges. Una de les hipòtesis més esteses que explicaria la proliferació de nombrosos bancs de meduses davant tot el litoral català ja no només durant els mesos d'estiu, sinó cada cop més al llarg de tot l'any, és que són espècies que es veuen afavorides pels increments de temperatura de l'aigua del mar que s'estan registrant. Un escenari en el qual les temperatures s'incrementarien encara més aniria associat amb tota probabilitat a una major expansió d'aquests éssers. Si la presència de meduses es convertís en plaga, aquesta podria pertorbar greument la indústria turística.

5.2.2 Anàlisi dels impactes directes causats pels canvis en els règims de

precipitacions

− Sobre l'agricultura

L'efecte directe de les disminucions de precipitacions previstes per mitjans del segle XXI sobre l'agricultura pot incidir sobretot en les produccions de cereals d'hivern, vinyes i oliveres, ja que són els conreus de la Costa Brava no irrigats i que per tant depenen molt directament dels volums precipitats i de la seva distribució en el temps. El cereal d'hivern no es veuria afectat per la major disminució de la precipitació, d'un 40% o més, prevista per l'estiu, ja que durant aquesta estació el conreu ja ha conclòs el seu cicle vital. Si les tendències menys significatives de reduccions també a la resta d'estacions es compleixen el conreu de cereal d'hivern es pot veure negativament afectat. En alguns anys de sequera hivernal actuals alguns camps presenten problemes de desenvolupament i mala granació, amb major recurrència d'hiverns i primaveres entre un 16% i un 25% més secs episodis com aquests es repetirien més freqüentment. Les vinyes sí que es veurien directament afectades per la gran disminució de precipitació prevista pels estius de mitjans de segle, ja que és durant aquesta estació quan la planta ha d'absorbir aigua del sòl per omplir el gra de raïm. També la brotada del mes de març es podria veure compromesa després d'hiverns secs. L’augment de precipitacions previst per a la tardor, més moderat i més incert, ajudaria a pal·liar parcialment l’efecte de la sequera, però en canvi afavoriria la proliferació de malalties vinculades a la humitat que poden aparèixer en les darreres fases del desenvolupament del fruit, i també facilitaria que en època de verema es produïssin situacions d'inundació dels camps que en dificulten o endarrereixen la recol·lecció. Segons les prediccions, aquestes tendències es podrien capgirar vers la segona meitat de segle. El cas de l'olivera és semblant al de la vinya, en el sentit que una disminució de les precipitacions minvaria la quantitat de la collita que es podria realitzar. Sotmeses a situacions d'estrès hídric extrem com les que es poden augurar, sobretot durant la

74

segona meitat del segle, algunes plantacions ubicades sobre sòls amb poca capacitat de retenció de la humitat poden perillar. Finalment, un increment de la torrencialitat que acompanyaria la disminució de precipitació a l’estiu, fa preveure un augment dels danys que fenòmens meteorològics violents com ara les pedregades o les ventades causen sobre l’agricultura en aquesta època de l’any.

− Sobre la disponibilitat hídrica

Una disminució d'entre el 10% i el 25% en les precipitacions anuals que rebria la Costa Brava d'aquí uns 40 anys és una previsió severa en relació a la disponibilitat de recursos hídrics tenint en compte que ja en l'actualitat molts anys registren sequeres que comprometen el subministrament d'aigua a diverses poblacions. Igualment important és la previsió de distribució de les precipitacions al llarg de l'any. En aquest aspecte la disminució general de la variabilitat, o el que és el mateix, un augment de la regularitat pot ser una espasa de doble tall. D'una banda, el fet de tenir precipitacions menys concentrades al llarg de l'any afavoreix una disminució dels consums demandats per part dels diferents usos. Una major regularitat de les pluges també comporta una menor dependència de grans reservoris d'aigua com són els embassaments, ja que teòricament els períodes secs disminuirien de durada. En contrapartida, un menor volum precipitat combinat amb un major repartiment del mateix implica una disminució tant en l'escorrentia superficial com en la infiltració a estrats del sòl profunds. En conseqüència, tant els reservoris superficials com els subterranis veurien molt minvades les aportacions d'aigua, fet que convertiria la Costa Brava en més vulnerable davant episodis puntuals de sequera. En aquest sentit l'aigua embassada i emmagatzemada als aqüífers pot disminuir en un percentatge sensiblement superior al del 25% previst per les precipitacions en els models més pessimistes.

− Sobre el turisme

Un dels factors meteorològics que més modulen la cancel·lació de reserves turístiques en l'últim moment són els episodis de pluja. Hi ha turistes que davant previsions de pluges abundants o continuades prefereixen anul·lar les seves reserves. Així, en estius frescos i/o plujosos com el de 2003 es registren descensos de l'afluència turística a la Costa Brava. És de preveure, doncs, que tota disminució de les precipitacions anirà associada a una millor condició per al turisme i per tant a majors garanties per a l'èxit del sector. El fet que les disminucions més accentuades i probables es prevegin per a l'estiu afavoreix encara més aquesta casuística, mentre que les disminucions més moderades de primavera i tardor també afavoreixen, encara que de manera més tangencial i moderada, el turisme de sol i platja habitual de la Costa Brava. Si la tendència que s'observa tímidament en els registres de torrencialitat del darrer mig segle es consolida, és a dir, si a l'estiu s'experimenten episodis de pluges torrencials més freqüentment, és probable que els efectes de les localitzades inundacions que provoquen es repeteixin més sovint. Aquesta problemàtica és

75

especialment de témer en nuclis que en l'actualitat ja presenten problemes de drenatge amb pluges intenses, com podrien ser Roses, l'Estartit, Sant Antoni de Calonge o Tossa de Mar. A la resta de municipis, el risc que pugui suposar aquesta eventual dinàmica dependrà de la mesura en la qual els seus ordenaments urbanístics evitin l'exposició de nous creixements a les rierades.

5.2.3 Anàlisi dels impactes directes causats pels canvis en el nivell del mar

− Sobre l'agricultura

L'increment del nivell del mar pot provocar la immersió de superfície terrestre actualment emergida (veure propers guions). No hi ha terrenys agrícoles situats dins l'àmbit espacial afectat per aquesta regressió de la línia de costa, però sí que és possible que en zones planes, aquesta regressió forci una reordenació dels usos del sòl en una franja que superarà l'estrictament afectada per la immersió. Així, tant a la plana de l'Alt Empordà, com al litoral del Baix Ter hi ha terrenys agrícoles que es troben just al darrera de cordons de dunes conservats en millor o pitjor estat. La pressió exercida per un increment del nivell del mar pot facilitar entrades d'aigua marina durant els temporals i, juntament amb les dinàmiques eòliques, forçar els cordons de dunes o masses de sorra a desplaçar-se terra endins. És probable que als terrenys agrícoles adjacents, per tal d'evitar problemes d'entrada d'aigua salada o de colgament de sorres, no els quedi altra alternativa que deixar de ser conreats en una franja d'amplada similar a la guanyada pel mar. Aquesta dinàmica es percep com a potencialment molt impactant als conreus d'arròs ubicats a la plana del Baix Ter. Aquesta zona, a més de tenir uns terrenys agrícoles amb cotes molt poc més elevades que el nivell del mar, és explotada fins molt a prop de la platja, amb la qual cosa l'impacte del canvi climàtic hi pot ser molt patent. En contrast, zones com la reserva natural integral de “Les Llaunes”, dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà” poden actuar com a zones tampó, capaces d'absorbir l'avanç de la línia del mar en detriment d'espais de vegetació litoral però salvaguardant els terrenys agrícoles que hi ha més a l'interior.

− Sobre la disponibilitat hídrica

Moltes de les fonts subterrànies d'aigua explotades en l'actualitat ja es troben en situacions de gran estrès durant temporades de sequera com la viscuda entre els anys 2007 i 2008. En el cas dels sistemes litorals aquesta pressió es manifesta amb l'increment de la conductivitat de les aigües extretes, en l'inici del seu procés de salinització. Una extracció d'aigua d'aquestes fonts que no es pugui veure compensada per una recàrrega de l'aqüífer facilita l'entrada d'aigua marina que transporta aquestes sals. Si el nivell del mar s'incrementa entre 10 i 25 centímetres des d'ara fins a mitjans de segle, és molt probable que els volums d'aigua que es puguin extreure d'aquests sistemes subterranis litorals s'hagin de disminuir dràsticament per tal d'evitar la seva degradació per salinització. Així doncs, l'increment del nivell del mar repercuteix molt directament sobre la disponibilitat d'aigua a la Costa Brava, ja que les extraccions d'aquestes aigües subterrànies, sobretot per a ús domèstic, són encara quantitativament importants, amb municipis que en depenen totalment per al seu abastament d'aigua potable (veure apartat 4.1).

76

Els sistemes més afectats per aquesta dinàmica seran els aqüífers al·luvials de l'Albera i Cap de Creus, els de la baixa Costa Brava i els de la Baixa Tordera i el seu delta. També es veuran afectats, però en menor mesura a causa de la seva major dimensió, els aqüífers de les planes: aqüífer de l'Empordà, aqüífer fluviodeltaic de la Muga-Fluvià, aqüífer fluviodeltaic del Ter i aqüífer dels paleògens del Ter.

− Sobre la morfologia de la costa

Malgrat que la resolució del model digital d'elevacions del qual disposem no permet determinar amb total precisió l'impacte que una pujada del nivell del mar d'entre 10 i 25 centímetres prevista per mitjans del segle XXI pot tenir sobre la morfologia de la Costa Brava, sí que permet realitzar simulacions que n'ofereixen una certa orientació. A la figura 18 s'hi mostra l'efecte que l'increment del nivell del Mediterrani segons aquestes dues mesures podria causar en una franja de costa prop de la desembocadura del riu Ter i a la platja de Palamós i Sant Antoni de Calonge. La franja clara correspon a l'extensió que es veuria submergida amb un increment de 10 centímetres, mentre que el color fosc és indicatiu de la immersió resultant d'un increment de 25 cm. La no contemplació per part del model d'elements tan rellevants com són els espigons que s'ubiquen davant la costa de Sant Antoni de Calonge posen de relleu les seves limitacions, fet que obliga a prendre les dades que en resulten com a merament orientatives vers la distribució i magnitud dels canvis.

77

Figura 18. Extracte de la simulació d'increment del nivell del mar en 10 i 25 centímetres en dos sectors de la Costa Brava: a la zona de la Pletera, entre l'Estartit i la desembocadura del Ter i a la platja de Palamós i Sant Antoni de Calonge.

Mitjançant la simulació hem pogut constatar com les zones de roca escarpada gairebé no veurien modificada la seva morfologia. Es podria produir un cert impacte sobre l'organització de comunitats d'algues i animals que s'estratifiquen a les roques on trenquen les onades, però l'efecte sobre les formes de la costa seria mínim. A les platges obertes, en canvi, siguin les llargues platges sorrenques de les planes de l'Alt Empordà i el Baix Ter o siguin les cales de sorra relativament petites escampades pel Cap de Creus o l'Albera, s'observen notables regressions de la línia de costa cap a l'interior. A les zones on el gradient de pendent és menor, com és el cas de la zona del Baix Ter il·lustrada a la figura 18, la regressió s'estima d'uns 25 metres amb una pujada de 10 centímetres i d'uns 70 metres amb l'increment de 25 centímetres. La superfície de platja que quedaria submergida per la totalitat de la Costa Brava seria d'una cinquantena d'hectàrees amb la pujada menor i d'unes 150 ha segons el pitjor escenari.

78

5.2.4 Anàlisi dels impactes directes causats pels canvis en els règims d'insolació

− Sobre l'agricultura

Els mínims canvis previstos en els règims d’insolació i de radiació solar fan pensar que no hauran d’afectar excessivament cap dels camps presos en consideració. En el cas de l’agricultura el lleu increment estival previst pot tenir una petita influència positiva sobre l’activitat fotosintètica de les plantes, per bé que aquesta es veurà molt més condicionada per d’altres factors que poden incidir en la direcció contrària. A més activitat de les plantes, majors aportacions d’aigua i nutrients requeriran.

− Sobre la disponibilitat hídrica

L’aportació energètica major que suposa un increment de la insolació estival contribuirà a una major taxa d’evaporació de les aigües superficials. La magnitud d’aquest fenomen, però, es preveu molt discreta, i sens dubte serà superada molt àmpliament per d’altres dinàmiques que actuaran en la mateixa direcció.

− Sobre el turisme

Una major insolació afavoreix, en principi, l’activitat turística, ja que la principal demanda de bona part dels visitants de la Costa Brava és, precisament, el sol. En contrapartida, una major radiació pot contribuir a augmentar la freqüència de malalties cutànies. En qualsevol cas, és sabut que aquestes incidències depenen molt més dels horaris de l’exposició al sol i dels hàbits de protecció davant les radiacions ultraviolades que de la quantitat total de radiació que arriba a la superfície terrestre.

5.3 Anàlisi dels impactes indirectes

5.3.1 Anàlisi dels impactes indirectes causats pels canvis en els règims de

temperatures

− A través de l'agricultura sobre la disponibilitat hídrica

L'agricultura és el principal consumidor de recursos hídrics a Catalunya i també de la Costa Brava. S'ha comentat en un dels punts anteriors (veure apartat 5.2.1) com l'increment previst a les temperatures no es preveu que pugui provocar una transformació dramàtica al camp, més enllà d'afavorir determinats conreus en detriment d'altres. Així doncs, les varietats de regadiu és probable que segueixin conreant-se a les planes de l'Alt Empordà i del Baix Ter. És evident, però, que si les temperatures primaverals i estiuenques augmenten, aquests conreus estaran sotmesos a una major pressió associada a l'estrès hídric, ja que l'aigua del sòl es perdrà més ràpidament i també espècies com el blat de moro

79

evapotranspiraran majors volums d'aigua a l'atmosfera. La conseqüència directa d'aquest fenomen és la necessitat d'irrigar amb major freqüència els camps que continguin aquests conreus tot repercutint en la necessitat d'utilitzar un major volum d'aigua per fer arribar les produccions a bon port. De no reduir-se l'extensió de regadiu a la Costa Brava, o si no se'n fa una gestió més eficient del reg, l'increment de temperatures obligarà el sector agrícola a utilitzar més aigua, tot reduint la disponibilitat hídrica del conjunt del sistema.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre l'agricultura

A l'apartat 5.2.1 s'exposava com l'increment previst de temperatures per mitjans del present segle comportarà una disminució dels recursos hídrics superficials i subterranis que són susceptibles de ser explotats a la Costa Brava. Essent l'agricultura el principal consumidor d'aquests recursos, tant dels superficials a través de derivacions, canals i sèquies com dels subterranis mitjançant pous, resulta evident que la disminució del recurs pot afectar greument l'activitat primària. Tenint en compte que és l'agricultura el primer sector productiu que es veu obligat a cessar d'utilitzar l'aigua davant episodis d'escassetat d'aquest recurs, és possible que el sector hagi de convertir en secà una superfície equivalent a la que s'irrigaria amb l'aigua que l'increment de temperatures restarà als reservoris.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre el turisme

L'efecte que la disminució de la disponibilitat de recursos hídrics associada a l'increment de temperatures previst pot tenir sobre el turisme és similar al que pot tenir sobre l'agricultura. L'escassetat del recurs obligaria a prendre mesures d'estalvi que podrien afectar l'activitat turística. A diferència del que passava en relació al sector primari, el sector del turisme gaudeix de diversos avantatges. En primer lloc, l'aigua que es consumeix vinculada al turisme és un volum que s'estima relativament petit en comparació amb l'emprat en agricultura, amb la qual cosa l'estalvi global que pot afavorir el sector és també relativament petit. A més, tal i com s'ha comentat, en base a experiències recents, es pot constatar com és l'agricultura, i no la indústria o el turisme, el sector que es veu obligat a renunciar a l'ús de l'aigua en primer lloc en cas d'escassetat. Així doncs, cal concloure que la manca de disponibilitat hídrica hauria de ser autènticament severa per afectar el sector terciari. En darrer lloc, la producció d'aigua d'ús domèstic compta ja en l'actualitat amb mitjans tecnològics que permeten dessalar l'aigua de mar, amb la qual cosa la font primària del recurs és virtualment inesgotable. D'acord amb les intencions de l'administració, instal·lacions com la planta dessalinitzadora que hi ha a Blanes s'hauran d'anar generalitzant a d'altres punts del territori a mitjà i llarg termini. Aquesta casuística blindaria en bona mesura el sector turístic tant de les sequeres provocades per increments de la temperatura associats al canvi climàtic com les derivades d'altres fenòmens.

80

− A través del turisme sobre la disponibilitat hídrica

S'ha vist prèviament com els increments esperats de temperatura per causa del canvi climàtic poden afectar el calendari turístic a la Costa Brava vers l'any 2050. El turista, com a important consumidor que és d'aigua destinada a l'ús domèstic, està directament vinculat a la pressió que exerceix el sector sobre la disponibilitat de recursos hídrics. Aquesta correlació, doncs, fa que la disponibilitat d'aigua vagi molt lligada a la presència de turistes al llarg de l'any. En un escenari com l'apuntat més amunt, en el qual la temporada turística es desestacionalitza, reforçant-se a la primavera i tardor i essent menys popular a l'estiu, el nombre total de turistes que es podrien acollir al cap de l'any pot augmentar, de tal manera que la pressió sobre uns recursos hídrics disminuïts per altres efectes del canvi climàtic podria esdevenir encara superior. L'efecte positiu en relació a la gestió de l'aigua de la dinàmica acabada d'apuntar és la major regularitat de l'afluència de turistes. És a dir, si primavera i tardor atrauen visitants, mentre que a l'estiu se'n perden, els consums d'aigua per part dels usos turístics tendirà a equiparar-se al llarg d'aquestes estacions. Aquesta circumstància faria la gestió del recurs, tant del seu subministrament com del seu sanejament, més senzilla, tot evitant situacions de grans demandes molt puntuals en el temps com en l'actualitat. La infraestructura per realitzar aquesta gestió no haurà de ser tan sobredimensionada com ho ha de ser en l'actualitat i instal·lacions com plantes dessalinitzadores serien molt més eficients.

5.3.2 Anàlisi dels impactes indirectes causats pels canvis en els règims de

precipitacions

− A través de l'agricultura sobre la disponibilitat hídrica

Al llarg de la història recent l'agricultura empordanesa ha tendit a la intensificació de les seves produccions, molts cops amb la promoció de conreus de regadiu. Com es veia en apartats anteriors, la superfície d'aquest tipus de conreu als municipis de la Costa Brava és remarcable. El sosteniment d'aquesta activitat depèn doncs, en gran mesura, de la disponibilitat d'aigua. Intentar mantenir la superfície actual de conreus irrigats en un escenari de canvi climàtic que suposarà una dràstica reducció de les precipitacions i dels volums embassats pot generar un estrès als sistemes hídrics i a les reserves d'aigua que podria amenaçar el sosteniment de tot el sistema de subministrament als distints sectors que se'n serveixen.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre l'agricultura

Si bé l'efecte directe d'una disminució en la precipitació total acumulada al llarg de l'any afecta l'agricultura directament a través de les possibilitats de reeiximent dels conreus que depenen del règim natural de pluges com són cereals d'hivern, vinyes i oliveres, els altres conreus també en poden experimentar els efectes indirectes. Conreus com el blat de moro, la userda o els fruiters depenen en gran mesura o totalment de la possibilitat de ser irrigats. Així, una disminució com la prevista per mitjans del present segle, associada a una dràstica disminució dels recursos hídrics

81

emmagatzemats en embassaments i aqüífers, tindrà serioses repercussions sobre el model d'agricultura actual de la Costa Brava. Amb menors precipitacions, menors volums d'aigua emmagatzemada als pantans i sistemes subterranis i una activitat turística que ha demostrat tenir preferència en l'ús dels recursos hídrics per davant de l'agricultura, sembla clar que l'escassetat d'aquest recurs abocarà l'activitat agrícola a una important conversió del seu model productiu. Així, la superfície de regadiu es veurà reduïda en una proporció semblant a la de disminució dels recursos hídrics. Com a alternativa, i donada la situació també complicada que poden viure els altres conreus, els de secà, també és possible que es doni una reconversió massiva cap al conreu de cereals d'hivern, tot destinant els recursos hídrics a donar un reg de suport a aquests conreus i assegurant-ne així la màxima producció. Tot i que el benefici econòmic derivat d'aquesta conversió es veuria disminuït, la rendibilitat aconseguida per metre cúbic d'aigua destinada a reg augmentaria, el seu ús seria més eficient.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre el turisme

Com l'increment de temperatures previst, també la disminució de la precipitació comportarà una regressió en la disponibilitat hídrica. En anys extrems o després de períodes anormalment llargs de sequera pot arribar a quedar compromès el subministrament d'aigua per al turisme. Si bé és difícil que s'arribi a un punt en el qual s'hagin de fer restriccions a l'ús de boca de l'aigua, sí que és més possible que la impossibilitat d'omplir piscines, de regar jardins o d'irrigar la gespa dels camps de golf acabi esdevenint un factor desincentivador per a molts turistes. Situacions com aquesta es perceben com a properes ja en l'actualitat, de tal manera que les disminucions de precipitació previstes, reduint possiblement en més del 25% els recursos hídrics disponibles, poden fer-les esdevenir habituals. La resposta del sector turístic a aquest repte passarà probablement per reorientar alguns dels aspectes de l'oferta que es fa al turista, tot desincentivant l'ús d'aigua per a determinats usos, com el regadiu de jardins i parterres, o fins i tot renunciant a l'atracció d'un tipus de turisme que exigeix d'una gran despesa hídrica com l'associat a la pràctica del golf.

− A través del turisme sobre la disponibilitat hídrica

La desestacionalització del turisme que actualment es concentra a l'estiu induïda per l'increment de temperatures fins extrems poc confortables a l'estiu i valors més agradables durant primavera i estiu pot comportar un increment net de l'afluència turística a la Costa Brava (veure apartat 5.2.1). Aquesta tendència es pot consolidar amb la disminució prevista en les precipitacions també en les estacions de primavera i tardor. Aquesta dinàmica pot comportar un increment paral·lel de les demandes d'aigua per part d'aquest nou flux turístic, refermant la pressió que aquest sector exercirà sobre els recursos hídrics i que s'afegiran a la major escassetat de recurs ja discutida en d'altres apartats.

82

5.3.3 Anàlisi dels impactes indirectes causats pels canvis en el nivell del mar

− A través de la disponibilitat hídrica sobre l'agricultura

Allà on no arriben canals de regadiu per abastir d'aigua de reg l'agricultura de regadiu, aquesta es fonamenta en l'extracció d'aigües subterrànies. La franja litoral de zones agrícoles no n'és una excepció i sovint hi ha pous que s'abasteixen d'aqüífers molt propers al mar. La salinització d'aquests aqüífers pot convertir la seva aigua en inservible per a l'agricultura, ja que continguts elevats de sals a les aigües provoquen no sols la ràpida deshidratació de les plantes sinó també l'addició d'aquestes sals al sòl, minvant-ne enormement la capacitat productiva. La quantificació d'aquest possible impacte és molt difícil de realitzar donat l'estat d'al·legalitat de moltes perforacions i la impossibilitat d'estimar-ne els volums explotats. Només a l'àmbit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà els pous que exploten el freàtic amb finalitats de reg agrícola es compten per desenes, si bé en la majoria dels casos és conegut que suposen extraccions de volums força petits. Així, no sembla arriscat afirmar que en el conjunt de la Costa Brava el nombre de pous potencialment afectats poden superar el centenar.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre el turisme

La salinització dels aqüífers vinculada a l'increment del nivell del mar previst pot causar problemes també en l'abastiment d'aigua potable d'alguns municipis amb gran activitat turística. Si les extraccions amb finalitats de regadiu agrícola, molt més quantioses, no cessen abans de la salinització del recurs, és probable que campanyes turístiques en anys de sequera puguin patir les conseqüències de manca de subministraments. Cal no oblidar que el turisme és molt sensible davant condicions que puguin afectar la qualitat de la seva estada, com és el cas de la manca d'aigua ja sigui pel bàsic ús de boca, com per omplir piscines, regar jardins i camps de golf, etc.

− A través de la morfologia de la costa sobre el turisme

Un dels efectes del canvi climàtic que es preveu més sever per al turisme deriva dels canvis morfològics que experimentaran alguns trams de litoral de la Costa Brava. L'afectació exposada en apartats anteriors (veure apartat 5.2.3) incideix negativament de dues formes sobre l'activitat turística. En primer lloc, la regressió de les platges de sorra pot suposar la desaparició física d'un dels objectes de desig de la majoria de turistes que visiten la costa gironina. Algunes platges obertes, que sovint disposen de terrenys amb vegetació de maresma o camps agrícoles just al darrere del cordó de dunes que limita la platja, poden veure's simplement reubicades més a l'interior, potser experimentant únicament canvis menors en la forma o puntualment amplada. D'altres platges, en canvi, són molt limitades en amplada, ja que són cales de major o menor extensió. Sovint, a més, aquestes platges de tipus tancat queden closes entre el propi mar i usos antròpics en forma de nuclis urbans, urbanitzacions o vies de comunicació. És el cas de platges com les de Portbou, Colera, platja de Garvet a Llançà, la del port de

83

Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Riells a l'Escala, Aiguablava a Begur, Tamariu, Llafranc, Calella de Palafrugell, Castell, la Fosca de Palamós, Sant Antoni de Calonge, Platja d'Aro, Sant Pol, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Cala Llorell, Lloret, Fenals de Lloret de Mar, o la del Port de Blanes. També algunes platges més obertes disposen d'aquest tipus de configuració, amb la infraestructura turística a tocar de la platja, és el cas de les platges de Roses, Empuriabrava, l'Estartit i Pals. Totes les platges amb aquest tipus de distribució d'usos hauran d'afrontar la desaparició d'una part o fins i tot la pràctica totalitat del seu recurs turístic bàsic: la sorra. La segona de les problemàtiques per al turisme associada a la regressió de les platges com a conseqüència de l'increment del nivell del mar entre 10 i 25 centímetres en els propers 40 anys és l'estat de desempar en el qual quedarà part de la infraestructura turística. La regressió o desaparició de la franja de sediment impedirà que aquesta segueixi absorbint gran part de l'energia que es projecta a la costa en episodis de temporal. Aquesta energia impactarà de manera molt més directa sobre passeigs marítims, edificacions, ports, carrers i carreteres que s'ubiquen en aquest front marítim. Els episodis de degradació i destrucció d'aquestes estructures, que ja s'experimenten en l'actualitat i sempre amb grans perjudicis econòmics, poden tornar-se molt més recurrents i assolir majors magnituds.

5.3.4 Anàlisi dels impactes indirectes causats pels canvis en els règims d'insolació

− A través de l'agricultura sobre la disponibilitat hídrica

Una major activitat fisiològica de les plantes de conreu impulsada per un increment en l’energia solar interceptada requereix d’una major extracció d’aigua del sòl per al manteniment d’aquesta activitat. L’increment de pressió que això pot suposar sobre els recursos hídrics totals seria, en tot cas, mínima.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre l'agricultura

La creixent evaporació incentivada per la major radiació solar estiuenca suposarà una lleu disminució del recurs hídric del sistema, i per tant de la disponibilitat que en tindrà l’activitat agrícola.

− A través de la disponibilitat hídrica sobre el turisme

Tota pressió addicional que sigui exercida sobre els sistemes hídrics és un impacte negatiu en relació al manteniment de l’activitat turística amb les taxes de consum d’aigua actuals. La contribució que pot fer en aquest apartat l’augment radiatiu és ínfim en comparació amb la que deriva d’altres dinàmiques previstes.

− A través del turisme sobre la disponibilitat hídrica

Si l’augment de la radiació solar estival atrau un major flux turístic, és evident que la pressió que exercirà aquest sector sobre els recursos disponibles serà major, si es

84

produeix en les condicions actuals. Per contra, si el fenomen és percebut com un augment del risc per a la salut, llavors això pot detreure del volum de turistes que visitaran la Costa Brava a l’estiu. En aquest cas, la demanda d’aigua disminuiria en una mesura proporcional o almenys es desplaçaria cap a d’altres punts del calendari amb menor risc. En qualsevol cas, el nombre de turistes als quals pot influir aquest fenomen, tant en una direcció com en l’altra, sembla reduït.

5.4 Síntesi

El model de possibles impactes del canvi climàtic a la Costa Brava presentat a la figura 17 no sols permet visualitzar les direccions i magnituds d'impactes directes i indirectes, sinó que també és útil per a la identificació dels efectes que tindran una incidència més transversal sobre tots els àmbits d'estudi considerats, i que per tant mereixen major atenció. Aquestes situacions es produeixen quan grans impactes directes i indirectes convergeixen sobre un mateix àmbit. El cas més flagrant d'aquesta situació, i es pot confirmar a través del que s'ha recollit en els punts anteriors d'aquest apartat dedicat a impactes, és la problemàtica vinculada a la disponibilitat hídrica. Els recursos hídrics es veuen compromesos, d'acord amb les previsions dels models climàtics, per part de totes les variables considerades. Així, la disminució prevista de precipitacions se suma al major estrès del sistema hídric causat per unes temperatures previsiblement molt superiors, a un increment del nivell del mar que pot afectar els aqüífers litorals i a un increment de la insolació que també contribuirà a reduir la disponibilitat del conjunt del sistema. Els dos sectors productius estudiats, agricultura i sector turístic, també es veuran afectats per aquestes dinàmiques i hi respondran exercint encara una major pressió sobre la mateixa disponibilitat hídrica, de manera que aquesta rebrà impactes indirectes a través d'aquests dos àmbits. Tenint en compte que la disponibilitat hídrica és un factor que afecta molt directament aquests sectors, tal i com ho evidencien les fletxes corresponents a impactes indirectes que en surten, es pot identificar l'aprofitament dels recursos hídrics com el camp on el canvi climàtic tindrà més incidència a la Costa Brava. Tenint en compte que dos sectors productius molt importants tant per a l'economia com per al territori de la Costa Brava, com són agricultura i turisme, depenen ambdós en bona mesura d'aquests recursos hídrics, el canvi climàtic podria desencadenar una situació de conflicte evident entre aquestes activitats en relació a l'aigua. En punts anteriors ja s'avançava com, donat que l'activitat turística genera una quantitat de riquesa (en termes econòmics i d'ocupació laboral) per metre cúbic d'aigua emprat molt superior a la que pot aconseguir l'agricultura, aquest sector sempre ha gaudit de prioritat per a l'ús de l'aigua en casos de sequera en front de l'agricultura. Això fa témer que haurà de ser el sector primari el que haurà de fer un major esforç d'adaptació o transformació de la seva activitat, mentre que el turisme podrà, segurament, mantenir un model d'activitat semblant a l'actual, almenys durant els propers anys, en els quals els efectes del canvi climàtic encara no es facin notar tant com ho faran a mitjans de segle. Un altre punt que fa ser l'agricultura més vulnerable en front del canvi climàtic és la menor disponibilitat d'alternatives viables que té. I és que tal i com s'ha anat apuntant en apartats anteriors, sense aigua amb la qual regar, no hi ha cap conreu que es vegi beneficiat per les condicions climàtiques que sembla ser que es presentaran. Els pocs

85

conreus que es podrien veure beneficiats dels canvis, com ara la userda i algunes varietats de blat de moro o sorgo, requereixen d'aigua de reg per prosperar. Els conreus de secà es veuran afectats gairebé sempre de forma negativa pels canvis en les diferents variables climàtiques preses en consideració. L'activitat turística, en canvi, si bé es pot veure perjudicada per factors gens menyspreables com són el notable increment de les temperatures estiuenques o els canvis que es produiran en la morfologia de les costes, es pot veure en contrapartida beneficiada per algunes dinàmiques. S'apuntava, per exemple, com la temporada turística es podrà allargar pels extrems de primavera i tardor, i com de retruc això pot facilitar la gestió d'infraestructures com les plantes de producció d'aigua potable a través de la dessalinització. Així doncs, l'impacte que pot tenir el canvi climàtic sobre el turisme pot no ser completament negatiu, especialment en el cas que el sector sàpiga adaptar-se bé a les noves condicions. No s'albira, en canvi, cap tipus d'efecte positiu en l'increment previst del nivell del mar. Si bé aquest és força discret, el model desenvolupat sembla indicar com l'impacte sobre la costa pot ser força sever. Especialment afectades serien les zones de costa baixa, amb platges de sorra. Novament, l'impacte d'aquesta dinàmica transcendeix estrictament la transformació geomorfològica litoral per afectar, sempre negativament, els sectors productius i els recursos hídrics dels quals depenen. Finalment, resta sols apuntar que és molt probable, o fins i tot segur, que els impactes del canvi climàtic no es limitaran als enumerats fins aquí, sinó que sens dubte aniran acompanyats de transformacions que no han estat tingudes en compte en aquest treball o que simplement desconeixem en aquest moment. A tall d'exemple, es poden considerar les interaccions que s'han reflectit a la figura 17 i que no han estat avaluades en profunditat. Així canvis en alguna de les variables pot portar canvis que ara són inesperats en d'altres variables o dinàmiques, de manera que n'intensifiquin o esmorteeixin els impactes. Aquestes incerteses tan grans que inevitablement impregnen tot intent d'avaluar els impactes del canvi climàtic, i més a una escala tan local com és l'àmbit de la Costa Brava, obliguen a prendre els resultats aquí presentats com a estimacions del que possiblement sigui el resultat final. Aquesta condició ha de ser, doncs, també molt present en el proper apartat, en el qual es mirarà d'apuntar estratègies per fer front de la millor manera possible als impactes acabats de presentar.

86

6. Conclusions

6.1. El canvi climàtic observat

6.1.1. Temperatura

� La Costa Brava ha mostrat un augment de temperatura significatiu des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. A mitjans del segle XX va haver-hi una certa davallada, però a partir de 1980 hi ha un increment sense precedents.

� Entre 1970 i 2005 a la Costa Brava hi ha un augment de l’ordre de 0,6ºC/

dècada, essent molt pronunciat a la primavera i més moderat a l’hivern, però amb tendències significatives en totes les estacions de l’any.

� Es detecta una certa reducció de l’amplitud tèrmica diària per un increment

major de les temperatures mínimes que de les màximes.

6.1.2. Precipitació

� Els totals anuals tant de la Costa Brava com del conjunt de les conques del Ter i

el Fluvià mostren una davallada de la precipitació de gairebé d’un 10% al llarg de la segona meitat del segle XX, tot i que no és significativa.

� L’hivern és l’única estació on es detecta un cert augment (no significatiu) de les

precipitacions al voltant d’un 15% durant el període 1951-2000. La tardor és l’estació amb una major extensió superficial de la reducció de la precipitació a la Costa Brava. D’altra banda, a les conques del Ter i el Fluvià és l’estiu la que té una disminució gairebé significativa, del 25%, per al conjunt de totes les sèries (recordem que és l’estació més plujosa de l’any a les capçaleres d’aquestes conques).

� La preocupant davallada de la precipitació primaveral que ha tingut lloc a la

segona meitat del segle XX a la Península Ibèrica només es detecta a la Costa Brava sud i moderadament a les conques altes.

� Aquestes tendències estacionals poden estar vinculades a canvis recents en la

circulació atmosfèrica. La reducció de les precipitacions primaverals poden estar relacionades amb circulacions zonals més persistents associades a fases extremes positives de l’AO o la NAO, i el cert ascens hivernal a una tendència negativa del WeMOi.

� Quant a la variabilitat i la torrencialitat de la precipitació, no hi ha canvis

destacats. Hi ha un cert descens anual de la irregularitat de la precipitació. Els únics augments tant de la variabilitat com de la torrencialitat es concentren a l’estiu.

6.1.3. Altres variables

87

� La insolació de la Costa Brava té una evolució en forma de “V” des dels anys 30 fins a l’actualitat que és consistent amb l’evolució de la insolació a nivell planetari. Entre 1960 i 1985 es dóna un període de menys radiació, però la tendència actual a la Costa Brava és un increment sostingut de la insolació que podria estar associat a una davallada de la nuvolositat.

� Els augments del nivell del mar que estan tenint lloc a la Mediterrània són els

més baixos de la forquilla de valors prevista a nivell global (poc més d’1 mm/ any).

� El nivell del mar a la Costa Brava ha augmentat 4 cm en les darreres dues

dècades. No obstant, s’han detectat tendències oposades en zones properes com Mallorca. Les causes d’aquestes variacions poden estar més relacionades amb camps de pressió que a canvis estèrics de les masses d’aigua.

6.2. El clima futur

6.2.1. Temperatura

� Els models prediuen un increment entre 1 i 1,5ºC de la temperatura mitjana anual a la Costa Brava durant la primera meitat del segle XXI, que podria agreujar-se fins a 4ºC per a finals de segle.

� Els majors increments de temperatura tindran lloc a l’estiu i els més moderats a

l’hivern. � Al contrari que la tendència global i del que s’ha detectat fins el moment

present, l’amplitud tèrmica diària tendirà a augmentar perquè es preveu que les temperatures màximes s’incrementin més que les mínimes.

6.2.2. Precipitació

� Els models prediuen una reducció significativa de la precipitació total anual al voltant del 15% per a mitjans de segle al conjunt de la Costa Brava i de les conques.

� L’estació estival és aquella que tindrà una reducció més agreujada,

aproximadament d’un 40% per a mitjans de segle, associada a un augment de la irregularitat pluviomètrica.

� Els patrons de teleconnexió indiquen que hi haurà una circulació zonal més

persistent en general, que afavorirà aquesta reducció de la precipitació anual, però alhora també una reducció de la seva variabilitat per un increment dels totals pluviomètrics d’origen en fronts atlàntics.

� Les pluges torrencials podrien ser més freqüents a la primavera per un augment

de la irregularitat vinculada a una tendència negativa del WeMOi en aquesta estació.

88

6.2.3. Altres variables

� La insolació serà moderadament més elevada a mitjans del segle XXI respecte a finals del segle XX. Es preveuen augments per als mesos de maig i juny, i un lleuger descens en alguns mesos de la meitat freda de l’any.

� Es calcula que el nivell del mar a la Costa Brava augmentarà al voltant d’uns 15

cm al llarg d’aquesta primera meitat del segle XXI. Serà a causa, principalment, de la incorporació de més massa d’aigua a la conca provocada pels diferents desgels i als canvis de temperatura i salinitat que donaran lloc a una expansió de les masses d’aigua.

6.3. Recursos naturals i activitat econòmica a la Costa Brava actual

6.3.1. L’aigua com a recurs

� Els municipis de la Costa Brava utilitzen principalment tres tipus diferents de

fonts d’abastament d’aigua potable: petits aqüífers locals, grans aqüífers i embassaments. Aquestes fonts es completarien amb un petit embassament local (Portbou) i una planta dessalinitzadora (Blanes). La diversificació és gran i molts municipis combinen aquestes fonts, tot i que els municipis on el pes urbà i turístic és major tendeixen a connectar-se (i per tant dependre) cada vegada més de l’abastament procedent dels embassaments.

� La vulnerabilitat dels municipis de la Costa Brava a patir manca d’aigua potable

és, en general, elevada a causa dels riscos de sequeres i de salinització dels aqüífers litorals.

6.3.2. Morfologia de la Costa Brava

� La Costa Brava té una longitud de 221 km, dels quals 57 km corresponen a

platges de sorra, molt més vulnerables que la costa rocosa davant un increment del nivell del mar.

� Bona part de les platges obertes de les badies de Roses i Pals conserven un

sistema de dunes i en alguns casos maresmes prelitorals que poden esmorteir els efectes d’un increment del nivell del mar. Les platges ubicades en cales del Cap de Creus o la Costa Brava sud queden closes entre el mar i infraestructures i poden patir, per tant, efectes més severs per impossibilitat d’adaptació a una nova morfologia.

6.3.3. L’agricultura actual

� Els municipis de la Costa Brava reuneixen 13.000 hectàrees de terrenys

agrícoles. La majoria d’aquests corresponen a conreus herbacis (70%), seguits per conreus llenyosos (17%) i arrossars (6%).

89

� La tendència històrica ha estat regressiva, amb l’abandonament de més de

10.000 hectàrees de conreus des del 1957. Malgrat això, també es registra una intensificació de l’activitat amb el foment de conreus més intensius i consumidors de recursos hídrics (blat de moro, arròs i fruiters).

� La vulnerabilitat dels diferents conreus que es practiquen a la Costa Brava

davant el canvi climàtic varia en funció de cada classe i variable climàtica. A grans trets, però, els efectes d’increments de les temperatures i disminució de les precipitacions són negatius per a la major part dels conreus.

6.3.3. El turisme

� Les condicions climàtiques i meteorològiques són un dels factors clau per al

turisme de la Costa Brava. � Els municipis de la Costa Brava presenten força desigualtats en la seva oferta

d’allotjament turístic, però en conjunt són una destinació de gran pes a Catalunya pel que fa a places de càmping (unes 100.000) i també hoteleres (unes 65.000). El total de pernoctacions anual supera els 17 milions i ha seguit experimentant un lleuger increment en els darrers anys. La segona residència suposa uns 200.000 habitatges als municipis de la costa gironina.

� La major afluència de turistes prové de França, seguida del Regne Unit,

Alemanya i el Benelux, Itàlia i finalment Rússia. L’ocupació de la segona residència i dels allotjaments rurals respon a un perfil domèstic, sovint procedent de l’àrea metropolitana de Barcelona

6.4. Impactes

6.4.1. Impactes sobre la disponibilitat hídrica

� Tots els factors apunten a una disminució notable dels recursos hídrics

disponibles per als municipis de la Costa Brava. La disminució de precipitacions i sobretot l’increment de temperatures en seran els responsables directes, mentre que el major proveïment d’aigua que requerirà l’activitat agrícola constituirà la principal pressió indirecta.

� Les conseqüències d’aquesta menor disponibilitat de recursos poden tenir un

especial impacte sobre la mateixa activitat agrícola, tot i que en episodis especialment greus també poden afectar el sector turístic.

6.4.2. Impactes sobre l’agricultura

� Els impactes directes de les variacions previstes del clima no són especialment

preocupants per a l’activitat agrícola, que pot trobar estratègies de mitigació dels efectes negatius recorrent a conreus i varietats més adaptats a les noves condicions. Els efectes indirectes, en canvi, són especialment greus per a l’agricultura ja que la disminució dels recursos hídrics (per manca de

90

precipitacions, competència d’altres sectors i salinització d’aqüífers per sobreexplotació i increment del nivell del mar) pot comprometre la viabilitat dels conreus de regadiu, més rendibles econòmicament, en bona part de la Costa Brava.

� El simple manteniment de la pressió que exerceix el sector agrícola sobre els

recursos hídrics superficials i subterranis en un escenari de canvi climàtic com el previst pot agreujar encara més la mancança del recurs per a d’altres activitats. Si el sector no afronta transformacions profundes la seva demanda d’aigua no es mantindrà estable, sinó que s’incrementarà.

6.4.3. Impactes sobre el turisme

� Els canvis previstos en els règims de temperatura afectaran l’activitat turística de

dues maneres. L’increment de temperatures a l’estiu les portarà fins a nivells poc confortables que disminuiran l’atractiu de la Costa Brava com a destinació turística. El mateix increment, en canvi, juntament amb la disminució de la precipitació, podria afavorir l’auge de la tardor i sobretot la primavera com a estacions aptes per a l’activitat turística en la qual està especialitzada la Costa Brava.

� El turisme pot rebre impactes indirectes del canvi climàtic netament negatius.

L’increment del nivell del mar, tot i ser moderat, pot comportar la immersió de fins a més de 100 hectàrees de platges sorrenques, en molts casos sense que existeixi una possibilitat real de reordenació dels usos del sòl litorals. D’altra banda l’escassetat d’aigua pot malmetre algunes campanyes turístiques.

6.4.4. Impactes sobre la morfologia de la costa

� L’increment previst del nivell del mar tindrà efectes poc apreciables sobre els

trams de costa rocosa de la Costa Brava. Les platges de sorra de la Plana de l’Alt Empordà, del Baix Ter, del Delta de la Tordera i les ubicades en petites cales, poden patir un remarcable retrocés de la línia de mar terra endins. En les zones no urbanitzades això forçarà una reordenació dels usos del sòl, retrocedint la franja de sorra, les dunes i els sistemes de maresmes de rereduna, allà on siguin presents. L’impacte sobre les zones urbanitzades serà molt major i requerirà d’una costosa gestió.

91

7. Estratègies d’adaptació al canvi climàtic

Al marge de les mesures de mitigació (disminució de les emissions de diòxid de carboni atmosfèric) que des de la voluntat política i social i l’ordre econòmic es puguin emprendre per tal defer front als efectes del canvi climàtic, cal que la Costa Brava desenvolupi estratègies d’adaptació per tal de preparar-se a les condicions canviants, tant des del punt de les activitats econòmiques com des de l'adaptació d'infraestructures. Ambdues estratègies, l'adaptació i la mitigació, seran imprescindibles per tal de pal·liar els impactes que el canvi climàtic pot ocasionar a la Costa Brava. En aquest darrer apartat es presenten algunes posibles estratègies i propostes d’adaptació a desenvolupar en cada un dels àmbits o sectors desenvolupats en aquest estudi: l’agricultura, la disponibilitat hídrica, la costa i el turisme. ÀMBIT AGRICULTURA: A la Costa Brava, l’impacte del canvi climàtic sobre l’agricultura depèn sobretot de la disponibilitat hídrica. Es podria donar el cas que, si es garantís el subministrament del reg a les planes agrícoles de la Costa Brava, les zones de regadiu podrien inclús augmentar llur productivitat. S'anticipa una agudització del conflicte entre agricultura i turisme pels recursos hídrics. El sector agrícola està més exposat per ser el major consumidor i per trobar-se en els últims llocs en la llista de prioritats en cas de sequera. Per tant, serà important fer-ne un bon ús, millorar-ne la seva distribució i l’eficiència en els sistemes de reg. A. SELECCIÓ DE CONREUS MÉS ADAPTATS ALS NOUS ESCENARIS CLIMÀTICS A1. Potenciació de varietats més adaptades a l’augment de la temperatura i a la major amplitud tèrmica (userda, cítrics) i reducció d’aquelles més vulnerables a aquest canvis (civada, blat, ordi, pomera, perer, presseguer). En alguns casos, com el del presseguer, es podria paliar amb un canvi en la varietat d’espècies, però en el cas de les pomeres i els perer el risc és més gran. A2. Conversió de part de la superfície de regadiu a secà per tal d’ajustar-se a la disponibilitat hídrica. En general, caldrà potenciar les varietats més adaptades a la reducció de la disponibilitat hídrica (vinya, olivera) i reduir d’aquelles més vulnerables a l’estrés hídric (arròs, blat de moro), tot i que caldrà estar atent a les diferents característiques agrícoles locals que es donen a la Costa Brava. B. IMPLANTACIÓ DE SISTEMES DE REG EFICIENT B1. Regeneració d'aigües residuals urbanes i utilització per al reg agrícola. B2. Establiment d'un sistema de compensacions per tal d'evitar que l'extracció agrícola provoqui la salinització dels aqüífers litorals. B3. Proporcionar un reg de suport a conreus d'hivern, vinya i oliveres per als moments de manca d’aigua.

92

B4. Implantació progressiva dels sistemes tècnics (microirrigació, canalització del regadiu, etc.) que millorin la distribució de l’aigua i l’eficiència en el seu ús. C. CANVI DE LES PRÀCTIQUES DE CONREU I LES DATES DE PLANTACIÓ. ÀMBIT AIGUA : Les accions a emprendre dins l’àmbit de l’aigua han d’atendre tant a la gestió de l’aigua davant la previsible reducció de la seva disponibilitat com a la protecció davant els episodis d’intenses precipitacions que poden donar lloc a inundacions més freqüents i de major magnitud. Tant en un cas com en un altre, les estratègies adaptatives poden ser de caràcter estructural (incrementar l’oferta) i/o no-estructural (gestionar la demanda). A continuació es relacionen algunes de les possibles actuacions a emprendre en ambdós sentits:

A. INCREMENT DE L’OFERTA D’AIGUA : A1. Increment de les infraestructures d’embassament i regulació de l’aigua. Actualment l’ACA està estudiant augmentar la capacitat d’embassament del pantà de Boadella, construir un nou embassament a l’Orlina i millorar la gestió de l’embassament de Portbou. Caldrà valorar l’impacte ambiental i social que aquestes actuacions (o qualsevol altre projecte de nous embassaments a les conques que abasteixen o puguin abastir la Costa Brava) pugui tenir. A2. Noves captacions d’aigua dels aqüífers. La reobertura, manteniment i/o les noves captacions d’aigua dels rics aqüífers de les planes al·luvials ha de constituir una important font d’abastament d’aigua. Però caldrà fer front als creixents problemes de sobreexplotació i contaminació (nitrats i salinització) dels mateixos. A3. Transvasaments o augment dels cabals trasvassats. Les opcions de transvasar aigua del Roine o de la interconnexió de conques (Ter, Tordera, Fluvià, Muga) presenten elevats costos econòmics, ambientals i socials a considerar. A4. Construcció de plantes dessalinitzadores. L’ACA està estudiant la possibilitat de construir una nova dessaladora a la conca de la Muga. La construcció de noves plantes dessaladores, com la ja existent a Blanes, és una opció costosa econòmicament i ambiental però que pot suposar una reducció important de recursos hidrològics en aquest espai litoral. A5. Regeneració d'aigües residuals. Les experiències de regeneració d’aigües residuals urbanes (depuradora d’Empúriabrava, per exemple) plantegen fins al moment limitacions d´ús pel que fa a la qualitat (regs de camps de golf i usos públics). Cal innovació tecnològica per millorar la qualitat de l’aigua resultant, de tal manera que es pugui plantejar, per

93

exemple, la seva injecció als aqüífers o l’ampliació dels usos de l’aigua residual regenerada (usos agrícoles, usos domèstics). B. CONSTRUCCIÓ D’OBRES HIDRÀULIQUES PER FER FRONT A LES

INUNDACIONS B1. Construcció d’embassaments i preses de capçalera a les rieres litorals. L’elevat cost econòmic i ambiental ho desaconsella. B2. Canalitzacions, murs de contenció, motes i altres obres hidràuliques a rius i rieres L’elevat cost econòmic i ambiental ho desaconsella. Únicament aconsellable de tenir en compte com a possibilitat en aquells trams urbans altament inundables. B3. Espigons i altres obres de protecció/defensa de la franja costanera. L’elevat cost econòmic (sobretot de manteniment) i ambiental només pot plantejar-se per trams de costa concrets i sempre tenint en compte tant el nivell d’incertesa pel que fa a la resistència estructural de la infraestructura i el seu disseny funcional, com l’horitzó temporal. C. MILLORA EN LA GESTIÓ DE LA DEMANDA D’AIGUA C1. Polítiques d’estalvi de l’aigua per a usos domèstics (política de preus, incentius fiscals a l’estalvi d’aigua, etc.). Cal un elevat compromís entre tots els agents socials involucrats (institucions públiques, sector privat, ciutadania). C2. Increment de l’estalvi per a reg agrícola a través de la implantació de sistemes de reg més eficients. Algunes de les actuacions realitzades fins al moment en aquest sentit (substitució del reg a manta per la microirrigació, la canalització del regadiu al Baix Ter, per exemple) suposen un estalvi considerable d’aigua tot i que requereixen d’una elevada inversió econòmica no exempta de costos ambientals. Requereix de la col·laboració estreta entre els regants i les institucions públiques competents. D. DISMINUCIÓ DE L’EXPOSICIÓ I LA VULNERABILITAT AL RISC

D’INUNDACIÓ. D1. Limitar l’ocupació humana dels espais inundables a través d’una política restrictiva en els usos del sòl permesos. Aquestes limitacions són especialment complicades de realitzar en aquells espais urbano-turístics ja existents. D2. Millora dels sistemes de prevenció i protecció humana enfront de les inundacions (actuacions de correcció hidrològico-forestals a les capçaleres fluvials, plans d’emergència, assegurances postcatàstrofe, etc.).

94

ÀMBIT COSTA: Les costes sedimentàries de la Costa Brava, en especial els deltes i aiguamolls (delta de la Tordera, aiguamolls del Baix Ter i de l’Alt Empordà) seran les més afectades per l’augment del nivell del mar. Les estratègies adaptatives podran ser de retrocès de les activitats de primera línia del litoral o de protecció d’aquestes mitjançant infraestructures de defensa. A. REUBICACIÓ D’USOS I ACTIVITATS DELS TRAMS DE COSTA MÉS VULNERABLES. Reordenació dels usos i cobertes del sòl litorals d’aquelles espais més vulnerables atenent a la successió platja, dunes, maresmes, espai agrícola i urbanització. B. CONSTRUCCIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE DEFENSA I PROTECCIÓ COSTANERA. La història de les obres de defensa de la costa del Maresme i la Baixa Tordera demostra que aquesta estratègia només pot plantejar-se per trams de costa concrets i sempre tenint en compte l’horitzó temporal.

ÀMBIT TURISME: L’increment de les temperatures mitjanes pot esdevenir un factor positiu per al turisme de sol i platja, el dominant a la Costa Brava. Per contra, els impactes negatius vindran més de la davallada en la disponibilitat hídrica i la pèrdua de platges. A. DESESTACIONALITZACIÓ DE LA TEMPORADA TURÍSTICA, DES DE L'ESTIU CAP A LA PRIMAVERA I LA TARDOR L’allargament de la temporada turística cap a la primavera i cap a la tardor pot ajudar, tanmateix, a la reordenació del sector, amb actuacions com la diversificació de l’oferta, la millora de la qualitat i la disminució de la capacitat de càrrega del litoral. B. APROFITAR QUE EN D'ALTRES ESPAIS TURÍSTICS MEDITERRANIS ELS IMPACTES NEGATIUS SERAN MÉS PRÒXIMS EN EL TEMPS I MÉS INTENSOS C. ADOPCIÓ DE MESURES D'ESTALVI D'AIGUA PER A USOS DOMÈSTICS.

D. REGENERACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS I UTILITZACIÓ PER AL REG DE JARDINS PÚBLICS I PRIVATS.

E. CONSTRUCCIÓ D’OBRES DE DEFENSA DEL LITORAL I/O REORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES (veure àmbit “Costa”). En ambdós casos, els costos econòmics, ambientals i/o socials poden ser molt elevats.

95

ANNEX

Primavera (CB)

(interpolació a partir de les 23 sèries de la regió I, II i III)

1951-1975 1976-2000 (1976-2000) – (1951-1975)

Mitjana pluviom

ètrica (mm)

CV (%)

S1

Figura 1. A. Mitjana pluviomètrica primaveral per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). B. Coeficient de variació (CV) anual en % per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). C. Índex de disparitat consecutiva (S1) anual per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta).

166 mm 168 mm (+1,2 %)

55 % alt

49 % (-6 punts) moderat-alt

0,79 moderat-alt

0,65 (-0,14) moderat

A

B

C

96

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada de les 12 sèries estrictament

de la CB; en el cas dels patrons de teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precipitació CB (12 sèries)

-0,070 NO NO

WeMOi -0,085 NO NO NAOi -0,016 NO NO AOi +0,120 NO NO

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació Costa Brava (12 sèries)

-0,08 -0,36 -0,05

Significativa (95% del nivell de confiança)

NO SÍ NO

(A dalt) Tendències de la precipitació primaveral de la mitjana de les 12 sèries estrictament de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 12 sèries de la CB. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 12 sèries de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi. Primavera 1951-1975 1976-2000 Diferència

CI (índex de concentració) 0,56 (moderat) 0,56 (moderat) 0 ID (intensitat diària) (mm/dia) 8,1 (alta) 7,8 (alta) -0,3

Càlcul de l’índex de concentració (CI) i de la intensitat diària (ID) primaveral per als subperíodes 1951-1975, 1976-2000 i la diferència entre ambdós períodes per a la sèrie de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà).

PRIMAVERA

97

Estiu (CB)

(interpolació a partir de les 23 sèries de la regió I, II i III)

1951-1975 1976-2000 (1976-2000) – (1951-1975)

Mitjana pluviom

ètrica (mm)

CV (%)

S1

A. Mitjana pluviomètrica estival per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). B. Coeficient de variació (CV) anual en % per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). C. Índex de disparitat consecutiva (S1) anual per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta).

110 mm 114 mm (+3,6 %)

52 % alt

58 % (+6 punts) alt

0,72 moderat-alt

0,56 (-0,16) moderat

A

B

C

98

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada de les 12 sèries estrictament de

la CB; en el cas dels patrons de teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precipitació CB (12 sèries)

-0,004 NO NO

WeMOi -0,163 SÍ NO NAOi +0,014 NO NO AOi +0,048 NO NO

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació Costa Brava (12 sèries)

+0,27 -0,13 -0,11

Significació (95% del nivell de confiança)

NO NO NO

(A dalt) Tendències de la precipitació estival de la mitjana de les 12 sèries estrictament de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 12 sèries de la CB. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 12 sèries de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi.

Estiu 1951-1975 1976-2000 Diferència

CI (índex de concentració) 0,60 (alt) 0,62 (alt) +0,02 ID (intensitat diària) (mm/dia) 7,8 (alta) 8,8 (alta) +1,0

Càlcul de l’índex de concentració (CI) i de la intensitat diària (ID) estival per als subperíodes 1951-1975, 1976-2000 i la diferència entre ambdós períodes per a la sèrie de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà).

ESTIU

99

Tardor (CB)

(interpolació a partir de les 23 sèries de la regió I, II i III)

1951-1975 1976-2000 (1976-2000) – (1951-1975)

CV (%)

S1

A. Mitjana pluviomètrica tardorenca per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). B. Coeficient de variació (CV) anual en % per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). C. Índex de disparitat consecutiva (S1) anual per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta).

243 mm 229 mm (-5,8 %)

56 % alt

56 % (0 punts) alt

0,69 moderat

0,54 (-0,15) baix

A

B

C

100

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada de les 12 sèries estrictament de

la CB; en el cas dels patrons de teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precipitació CB (12 sèries)

-0,032 NO NO

WeMOi -0,064 NO NO NAOi -0,145 NO NO AOi +0,020 NO NO

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació Costa Brava (12 sèries)

-0,42 -0,26 +0,02

Significació (95% del nivell de confiança)

SÍ NO NO

(A dalt) Tendències de la precipitació tardorenca de la mitjana de les 12 sèries estrictament de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 12 sèries de la CB. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 12 sèries de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi. Tardor 1951-1975 1976-2000 Diferència

CI (índex de concentració) 0,60 (alt) 0,60 (alt) 0,0 ID (intensitat diària) (mm/dia) 12,8 (molt alta) 12,7 (molt alta) -0,1

Càlcul de l’índex de concentració (CI) i de la intensitat diària (ID) tardorenca per als subperíodes 1951-1975, 1976-2000 i la diferència entre ambdós períodes per a la sèrie de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà).

TARDOR

101

Hivern (CB)

(interpolació a partir de les 23 sèries de la regió I, II i III)

1951-1975 1976-2000 (1976-2000) – (1951-1975)

Mitjana pluviom

ètrica (mm)

CV (%)

S1

A. Mitjana pluviomètrica hivernal per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). B. Coeficient de variació (CV) anual en % per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta). C. Índex de disparitat consecutiva (S1) anual per al subperíode 1951-1975 (columna esquerra), subperíode 1976-2000 (columna central) i diferència entre ambdós subperíodes (columna dreta).

145 mm 156 mm (+7,6 %)

68 % molt alt

62 % (-6 punts) molt alt

1,03 molt alt

0,69 (-0,34) moderat

A

B

C

102

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada de les 12 sèries estrictament de

la CB; en el cas dels patrons de teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precipitació CB (12 sèries)

+0,032 NO NO

WeMOi -0,131 SÍ SÍ NAOi +0,210 NO NO AOi +0,310 SÍ SÍ

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació Costa Brava (12 sèries)

-0,43 -0,50 -0,17

Significació (95% del nivell de confiança)

SÍ SÍ NO

(A dalt) Tendències de la precipitació hivernal de la mitjana de les 12 sèries estrictament de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 12 sèries de la CB. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 12 sèries de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi. Hivern 1951-1975 1976-2000 Diferència

CI (índex de concentració) 0,56 (moderat) 0,58 (moderat) +0,02 ID (intensitat diària) (mm/dia) 8,6 (alta) 8,5 (alta) -0,1

Càlcul de l’índex de concentració (CI) i de la intensitat diària (ID) hivernal per als subperíodes 1951-1975, 1976-2000 i la diferència entre ambdós períodes per a la sèrie de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà).

HIVERN

103

Primavera (conques del Ter i el Fluvià)

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada segons tot el període d’estudi

1951-2000 de les 19 sèries estrictament de les capçaleres del Fluvià i del Ter; en el cas dels patrons de

teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precip. capç. CB (19 sèries)

-0,111 NO NO

WeMOi (índex de la WeMO) -0,085 NO NO

NAOi (índex de la NAO) -0,016 NO NO AOi (índex de l’AO) +0,120 NO NO

-2,00

-1,50

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

1951 1956 1961 1966 1971 1976 1981 1986 1991 1996

-4,8 % / dècada

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació capçaleres CB (19 sèries)

-0,15 -0,34 -0,01

Significativa (95% del nivell de confiança)

NO SÍ NO

(A dalt) Tendències de la precipitació primaveral de la mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB i mitjana pluviomètrica de les 19 sèries. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 19 sèries de les capçaleres de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi.

PRIMAVERA Mitjana pluviomètrica de les 19 sèries: 239 mm

104

Punt d’observació Comarca CV (%)

1951-1975

CV (%)

1976-2000 S1 1951-1975 S1 1976-2000

Balenyà Osona Moderat-alt Moderat-alt Moderat Baix

Vallter el Ripollès Moderat-alt Moderat Moderat Baix

Camprodon el Ripollès Moderat Moderat Moderat Molt baix

Ribes de Freser el Ripollès Moderat Baix Moderat Molt baix

Campdevànol el Ripollès Moderat-alt Baix Moderat Molt baix

Ripoll el Ripollès Moderat Baix Moderat Molt baix

Santa Maria de

Besora Osona Moderat-alt Moderat Moderat Baix

Borgonyà Osona Moderat Moderat Moderat Baix

Torelló Osona Moderat Moderat Baix Baix

Vic (seminari) Osona Moderat Moderat-alt Moderat Baix

Vic (Sant Cristòfol) Osona Moderat Moderat-alt Moderat Baix

Gurb Osona Moderat Moderat Moderat Baix

Vilanova de Sau Osona Moderat-alt Moderat-alt Moderat-alt Moderat

les Planes

d’Hostoles la Garrotxa Moderat-alt Moderat-alt Moderat Moderat

Amer la Selva Moderat-alt Alt Moderat-alt Moderat

Sant Martí de

Llémena el Gironès Moderat-alt Moderat-alt Moderat Moderat-alt

la Vall d’en Bas la Garrotxa Moderat-alt Moderat-alt Moderat Moderat

Castellfollit de la

Roca la Garrotxa Moderat Moderat-alt Moderat Baix

Pardines el Ripollès Moderat-alt Baix Moderat Molt baix

PRIMAVERA Molt baix Baix Moderat Moderat-alt Alt Molt alt

CV (%) <20 20-29 30-39 40-49 50-59 ≥60

S1 <0,40 0,40-0,54 0,55-0,69 0,70-0,84 0,85-0,99 ≥1

Coeficient de variació (CV) en % i índex de disparitat consecutiva (S1) de les 19 sèries de precipitació de les capçaleres de la CB per als subperíodes 1951-1975 i 1976-2000 a la primavera.

105

Estiu (conques del Ter i el Fluvià)

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada segons tot el període d’estudi

1951-2000 de les 19 sèries estrictament de les capçaleres del Fluvià i del Ter; en el cas dels patrons de

teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precip. capç. CB (19 sèries)

-0,127 NO NO

WeMOi (índex de la WeMO) -0,163 SÍ NO

NAOi (índex de la NAO) +0,014 NO NO AOi (índex de l’AO) +0,048 NO NO

-1,50

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

1951 1956 1961 1966 1971 1976 1981 1986 1991 1996

-5,0 % / dècada

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació capçaleres CB (19 sèries)

+0,15 -0,09 -0,08

Significativa (95% del nivell de confiança)

NO NO NO

(A dalt) Tendències de la precipitació estival de la mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB i mitjana pluviomètrica de les 19 sèries. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 19 sèries de les capçaleres de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi.

ESTIU Mitjana pluviomètrica de les 19 sèries: 261 mm

106

Punt d’observació Comarca CV (%)

1951-1975

CV (%)

1976-2000 S1 1951-1975 S1 1976-2000

Balenyà Osona Moderat Moderat-alt Baix Moderat

Vallter el Ripollès Moderat Moderat-alt Baix Baix

Camprodon el Ripollès Moderat Moderat Baix Molt baix

Ribes de Freser el Ripollès Moderat Moderat Baix Baix

Campdevànol el Ripollès Moderat Moderat Baix Molt baix

Ripoll el Ripollès Moderat Moderat Molt baix Baix

Santa Maria de

Besora Osona Moderat Moderat Molt baix Baix

Borgonyà Osona Moderat-alt Moderat-alt Baix Molt baix

Torelló Osona Moderat-alt Moderat-alt Moderat Baix

Vic (seminari) Osona Moderat-alt Moderat-alt Baix Moderat

Vic (Sant Cristòfol) Osona Moderat-alt Alt Baix Moderat

Gurb Osona Moderat Moderat-alt Moderat Baix

Vilanova de Sau Osona Moderat Moderat Baix Baix

les Planes

d’Hostoles la Garrotxa Moderat Moderat-alt Baix Molt baix

Amer la Selva Moderat Alt Baix Baix

Sant Martí de

Llémena el Gironès Moderat Alt Baix Baix

la Vall d’en Bas la Garrotxa Moderat-alt Moderat-alt Baix Baix

Castellfollit de la

Roca la Garrotxa Moderat Moderat Baix Molt baix

Pardines el Ripollès Moderat Moderat Baix Baix

ESTIU Molt baix Baix Moderat Moderat-alt Alt Molt alt

CV (%) <20 20-29 30-39 40-49 50-59 ≥60

S1 <0,40 0,40-0,54 0,55-0,69 0,70-0,84 0,85-0,99 ≥1

Coeficient de variació (CV) en % i índex de disparitat consecutiva (S1) de les 19 sèries de precipitació de les capçaleres de la CB per als subperíodes 1951-1975 i 1976-2000 a l’estiu.

107

Tardor (conques del Ter i el Fluvià)

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada segons tot el període d’estudi

1951-2000 de les 19 sèries estrictament de les capçaleres del Fluvià i del Ter; en el cas dels patrons de

teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precip. capç. CB (19 sèries)

-0,033 NO NO

WeMOi (índex de la WeMO) -0,064 NO NO

NAOi (índex de la NAO) -0,145 NO NO AOi (índex de l’AO) +0,020 NO NO

-2,00

-1,50

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

1951 1956 1961 1966 1971 1976 1981 1986 1991 1996

-1,3 % / dècada

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació capçaleres CB (19 sèries)

-0,27 -0,21 -0,03

Significativa (95% del nivell de confiança)

NO NO NO

(A dalt) Tendències de la precipitació tardorenca de la mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 19 sèries de les capçaleres de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi.

TARDOR Mitjana pluviomètrica de les 19 sèries: 250 mm

108

Punt d’observació Comarca CV (%)

1951-1975

CV (%)

1976-2000 S1 1951-1975 S1 1976-2000

Balenyà Osona Moderat-alt Moderat Moderat Baix

Vallter el Ripollès Moderat-alt Moderat-alt Molt baix Moderat-alt

Camprodon el Ripollès Alt Moderat-alt Baix Moderat

Ribes de Freser el Ripollès Moderat Moderat-alt Baix Moderat

Campdevànol el Ripollès Moderat-alt Moderat Baix Baix

Ripoll el Ripollès Moderat-alt Moderat Baix Moderat

Santa Maria de

Besora Osona Moderat-alt Moderat Baix Baix

Borgonyà Osona Moderat-alt Moderat Baix Baix

Torelló Osona Moderat-alt Moderat Baix Molt baix

Vic (seminari) Osona Moderat-alt Moderat Moderat Baix

Vic (Sant Cristòfol) Osona Moderat-alt Moderat Baix Baix

Gurb Osona Moderat-alt Moderat Baix Baix

Vilanova de Sau Osona Alt Moderat Moderat Baix

les Planes

d’Hostoles la Garrotxa Alt Moderat Baix Baix

Amer la Selva Moderat-alt Moderat Moderat Baix

Sant Martí de

Llémena el Gironès Moderat-alt Moderat Baix Baix

la Vall d’en Bas la Garrotxa Moderat-alt Moderat Baix Baix

Castellfollit de la

Roca la Garrotxa Alt Moderat-alt Baix Moderat

Pardines el Ripollès Moderat-alt Moderat-alt Baix Moderat

TARDOR Molt baix Baix Moderat Moderat-alt Alt Molt alt

CV (%) <20 20-29 30-39 40-49 50-59 ≥60

S1 <0,40 0,40-0,54 0,55-0,69 0,70-0,84 0,85-0,99 ≥1

Coeficient de variació (CV) en % i índex de disparitat consecutiva (S1) de les 19 sèries de precipitació de les capçaleres de la CB per als subperíodes 1951-1975 i 1976-2000 a la tardor.

109

Hivern (conques del Ter i el Fluvià)

(valor Z en el cas la precipitació: mitjana de la precipitació normalitzada segons tot el període d’estudi

1951-2000 de les 19 sèries estrictament de les capçaleres del Fluvià i del Ter; en el cas dels patrons de

teleconnexió: valor de l’índex)

Tendència (1951-2000) z/ dècada Significació segons

t-test (95%)

Significació segons

Mann-Kendall test

(95%)

Precip. capç. CB (19 sèries)

+0,056 NO NO

WeMOi (índex de la WeMO) -0,131 SÍ SÍ

NAOi (índex de la NAO) +0,210 NO NO AOi (índex de l’AO) +0,310 SÍ SÍ

-1,50

-1,00

-0,50

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

1951-1952 1956-1957 1961-1962 1966-1967 1971-1972 1976-1977 1981-1982 1986-1987 1991-1992 1996-1997

+4,0 % / dècada

Coef. Corr. Pearson

(1951-2000) WeMOi NAOi AOi

Precipitació capçaleres CB (19 sèries)

-0,47 -0,47 -0,12

Significativa (95% del nivell de confiança)

SÍ SÍ NO

(A dalt) Tendències de la precipitació hivernal de la mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB, de l’índex de la WeMO (WeMOi), de l’índex de la NAO (NAOi) i de l’índex de l’AO (AOi). (Al centre) Representació gràfica de l’evolució de la precipitació mitjana de les 19 sèries de les capçaleres de la CB. (A baix) Coeficient de correlació de Pearson entre la mitjana pluviomètrica de les 19 sèries de les capçaleres de la CB i el WeMOi, NAOi i AOi.

HIVERN Mitjana pluviomètrica de les 19 sèries: 165 mm

110

Punt d’observació Comarca CV (%)

1951-1975

CV (%)

1976-2000 S1 1951-1975 S1 1976-2000

Balenyà Osona Molt alt Molt alt Moderat-alt Moderat-alt

Vallter el Ripollès Alt Molt alt Moderat-alt Alt

Camprodon el Ripollès Molt alt Molt alt Molt alt Moderat-alt

Ribes de Freser el Ripollès Moderat-alt Molt alt Moderat Moderat-alt

Campdevànol el Ripollès Molt alt Molt alt Moderat-alt Alt

Ripoll el Ripollès Alt Molt alt Moderat Alt

Santa Maria de

Besora Osona Alt Molt alt Moderat Moderat-alt

Borgonyà Osona Molt alt Molt alt Moderat-alt Moderat-alt

Torelló Osona Molt alt Molt alt Moderat-alt Moderat-alt

Vic (seminari) Osona Molt alt Molt alt Moderat Moderat-alt

Vic (Sant Cristòfol) Osona Molt alt Molt alt Moderat-alt Moderat-alt

Gurb Osona Molt alt Molt alt Moderat-alt Moderat-alt

Vilanova de Sau Osona Molt alt Molt alt Moderat-alt Alt

les Planes

d’Hostoles la Garrotxa Molt alt Molt alt Alt Alt

Amer la Selva Molt alt Molt alt Moderat-alt Alt

Sant Martí de

Llémena el Gironès Molt alt Molt alt Alt Alt

la Vall d’en Bas la Garrotxa Molt alt Molt alt Moderat-alt Alt

Castellfollit de la

Roca la Garrotxa Molt alt Molt alt Alt Alt

Pardines el Ripollès Alt Molt alt Moderat-alt Alt

HIVERN Molt baix Baix Moderat Moderat-alt Alt Molt alt

CV (%) <20 20-29 30-39 40-49 50-59 ≥60

S1 <0,40 0,40-0,54 0,55-0,69 0,70-0,84 0,85-0,99 ≥1

Coeficient de variació (CV) en % i índex de disparitat consecutiva (S1) de les 19 sèries de precipitació de les capçaleres de la CB per als subperíodes 1951-1975 i 1976-2000 a l’hivern.

111

Referències bibliogràfiques del punt 2. El canvi climàtic observat

Azorin-Molina C, Lopez-Bustins JA. 2008. An automated sea breeze selection technique based on regional

sea-level pressure difference: WeMOi. International Journal of Climatology 28, 1681-1692. Bindoff, N.L., J. Willebrand, V. Artale, A, Cazenave, J. Gregory, S. Gulev, K. Hanawa, C. Le Quéré, S.

Levitus, Y. Nojiri, C.K. Shum, L.D. Talley and A. Unnikrishnan (2007), Observations: Oceanic Climate Change and Sea Level. In: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.

Brunet M, Aguilar E, Saldié O, Sigró J, López D. 1999. Evolución térmica reciente de la región catalana a partir de la construcción de series climáticas regionales. I Congreso de la Asociación Española de Climatología 1: 91-101, Barcelona.

Brunet M, Aguilar E, Saladié O, Sigró J, López D. 2001a. The Variations and Trends of the Surface Air Temperature in the Northeastern of Spain from Middle Nineteeth Century Onwards. A: Brunet i López (eds.). Detecting and Modelling Regional Climate Change. Springer. Berlín, DE, pp. 81-93.

Brunet M, Aguilar E, Saladié O, Sigró J, López D. 2001b. Differential Response of Northeastern Spain to Asymmetric Trends in Diurnal Warming Detected on a Global Scale. A: Brunet i López (eds.). Detecting and Modelling Regional Climate Change. Springer. Berlín, DE, pp. 95-107.

Brunet M., P. D. Jones, J. Sigró, O. Saladié, E. Aguilar, A. Moberg, P. M. Della-Marta, D. Lister, A. Walther, and D. López 2007. Temporal and spatial temperature variability and change over Spain during 1850–2005, Journal of Geophysical Research, 112, D12117, doi:10.1029/2006JD008249.

Calbó, J., A. Sánchez-Lorenzo, J. Martín-Vide, M. Brunetti (2008). Aspectos climatológicos y evolución temporal de la nubosidad en la Península Ibérica (1961-2004). En SIGRÓ, J.; BRUNET, M. y AGUILAR, E. (Eds): Cambio Climático Regional y sus Impactos, Publicaciones de la Asociación Española de Climatología, Serie A, nº 6, 57-67.

De Castro M, Martín-Vide J, Alonso S. 2005. El Clima de España: pasado, presente y escenarios de clima para el siglo XXI. Impactos del Cambio Climático en España, 64 pp.

Easterling DR, Horton B, Jones PD, Peterson TC, Karl TR, Parker DE, Salinger MJ, Razuvayev V, Plummer N, Jamason P, Folland CK. 1997. Maximum and minimum temperatures for the globe. Science 277: 364-367.

González-Hidalgo JC, Lopez-Bustins JA, Stepanek P, Martin-Vide J, De Luis M. 2008. Monthly precipitation trends on the Mediterranean façade of the Iberian Peninsula during the second half of the 20th century (1951-2000). International Journal of Climatology, doi:10.1002/joc.1780

Institut Català d'Energia (2001), Atles de radiació solar a Catalunya. Edició 2000, Generalitat de Catalunya, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, Barcelona, 149 pp.

IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) 2007. http://www.ipcc.ch Jones PD, Hulme M. 1996. Calculating regional climatic time series for temperature and precipitation: methods

and illustrations. International Journal of Climatology 16: 361-377. Karoly, DJ, Braganza K, Stott PA, Arblaster JM, Meehl GA, Broccoli AJ, Dixon KW. 2003. Detection of

human influence on North American climate, Science, 302: 1200 – 1203. Labitzke K and Kunze M. 2005. Stratospheric temperatures over the Arctic: Comparison of the three data

sets. Meteorologische Zeitschrift 14 (1): 65-74. López-Bustins JA. 2006. Temperatura de la estratosfera polar y precipitación de la Península Ibérica en

marzo (1958-2000). V Congreso de la Asociación Española de Climatología 5: 175-189, Zaragoza.

López-Bustins JA. 2007. L’Oscil·lació de la Mediterrània Occidental i la Precipitació als Països

Catalans. Tesi doctoral, inèdita, 400 p. Lopez-Bustins JA, Sanchez-Lorenzo A, Azorin-Molina C, Ordóñez-López A. 2008a. Tendencias de la

precipitación invernal en la fachada oriental de la Península Ibérica. En SIGRÓ, J.; BRUNET, M. y AGUILAR, E. (Eds): Cambio Climático Regional y sus Impactos, Publicaciones de la Asociación Española de Climatología, Serie A, nº 6, 161-171.

Lopez-Bustins JA, Martin-Vide J, Sanchez-Lorenzo, A. 2008b. Iberia winter rainfall trends based upon changes in teleconnection and circulation patterns. Global and Planetary Change, Volume 63, Issues 2-3, Pages 171-176

Martín-Vide J. 1987. Propiedades y aplicaciones de un índice de disparidad en pluviometría. X Congreso Nacional de Geografía (AGE) 1: 267-276.

Martín-Vide, J. 2003. El temps i el clima. Departament de Medi Ambient i Editorial Rubes, Barcelona, 127 p. Martin-Vide J. 2004. Spatial distribution of a daily precipitation concentration index in peninsular Spain.

International Journal of Climatology 24: 959-971.

112

Martin-Vide J, Lopez-Bustins JA. 2006. The Western Mediterranean Oscillation and rainfall in the Iberian Peninsula. International Journal of Climatology 26 (11), 1455-1475.

Maugeri M, Brunetti M, Monti F, Nanni T. 2004. Sea-Level pressure variability in the Po plain (1765-2000) from homogenized daily secular records. International Journal of Climatology 24: 437-455.

Meehl GA, Washington WM, Ammann CM, Arblaster JM, Wigley TML, Tebaldi C. 2004. Combinations of natural and anthropogenic forcings in twentieth century climate, Journal of Climate, 17: 3721–3727.

Millán MM. Estrela MJ, Miró J. 2005. Rainfall Components: Variability and Spatial Distribution in a Mediterranean Area (Valencia Region). Journal of Climate 18: 2682-2705.

Paredes D, Trigo RM, Garcia-Herrera R, Trigo IF. 2006. Understanding precipitation changes in Iberia in early spring: weather typing and storm-tracking approaches. Journal of Hydrometeorology 7: 101-113.

Pons, X. 1996. "Estimación de la Radiación Solar a partir de modelos digitales de elevaciones. Propuesta metodológica". A: VII Coloquio de Geografía Cuantitativa, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección. Juaristi, J. i Moro, I. (eds.) Vitoria-Gasteiz.

Ninyerola, M., Pons, X., Roure, J.M. 2000. "A methodological approach of climatological modelling of air temperature and precipitation through GIS techniques", International Journal of Climatology, 20, 1823-1841.

Rodrigo FS, Trigo RM. 2007. Trends in daily rainfall in the Iberian Peninsula from 1951 to 2002. International Journal of Climatology 27: 513-529.

Saladié O. 2003. Variaciones y tendencia secular de la precipitación en el sector nororiental de la Península Ibérica (1850-2000). Tesi doctoral. Director: Diego López Bonillo (URV). Tutora: Montserrat Jardí i Porqueres (UB). Departament de Geografía Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona.

Salat, J., J. Pascual (2006). Principales tendencias climatológicas en el Mediterraneo noroccidental, a apartir de más de 30 años de observaciones oceanográficas y meteorológicas en la costa catalana. A: Cuadrat Prats et al. (Eds). Clima, sociedad y medio ambiente, Publicaciones de la Asociación española de climatología, A5, pp. 283-290.

Sanchez-Lorenzo, A., Brunetti, M., Calbó, J., Martin-Vide J. (2007), “Recent spatial and temporal variability and trends of sunshine duration over the Iberian Peninsula from a homogenized dataset”. J. Geophys. Res., 112, D20115, doi: 10.1029/2007JD008677.

Shindell DT, Schmidt GA, Miller RL, Rind D. 2001. Northern Hemisphere winter climate response to greenhouse gas, ozone, solar and volcanic forcing. Journal of Geophysical Research 106 (D7): 7193-7210.

Stefanicki G, Talkner P, Weber RO. 1998. Frequency Changes of Weather Types in the Alpine Region since 1945. Theoretical and Applied Climatology 60: 47-61.

Stepanek, P. 2005. AnClim – Software for Time Series Analysis. Dept of Geography, Faculty of Natural Sciences, MU, Brno. 1.47 MB.

Trenberth KE, Jones PD, Ambenje P, Bojariu R, Easterling D, Klein Tank A, Parker D, Rahimzadeh F, Renwick, JA, Rusticucci, M, Soden B, Zhai P. 2007. Observations: Surface and Atmospheric Climate Change. In: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.

Trigo IF. 2006. Climatology and interannual variability of storm-tracks in the Euro-Atlantic sector: a comparison between ERA-40 and NCEP/NCAR reanalyses. Climate Dynamics 26: 127-143.

Vargas Yáñez, M., M.C. García Martínez, F. Moya Ruiz, E. Tel, G. Parrilla, F. Plaza, A. Lavín (2007), Cambio climático en el Mediterráneo español, Instituto Español de Oceanografía, Ministerio de Educación y Ciencia, 171 pp.

Referències bibliogràfiques punt 3. El clima futur

Arribas A, Gallardo C, Gaertner MA, Castro EM. 2003. Sensivity of the Iberian Peninsula climate to a

land degradation. Climate Dynamics 20: 477-489. Beniston M, Stephenson DB, Christensen OB, Ferro CAT, Frei C, Gollete S, Halsnaes K, Holt T, Jylhä K,

Koffi B, Palutikof J, Schöll R, Semmler T, Woth K. 2007. Future extreme events in European climate: an exploration of regional climate model projections. Climatic Change 81: 71-95.

Cernocky T, Sánchez-Lorenzo A, Téllez Jurado B, Martín-Vide J. 2008. Modelización cartográfica mediante SIG del coeficiente de variación de la pluviometría anual y mensual en Cataluña. En

113

ESTRELA, M.J. (Ed.): Riesgos climáticos y cambio global en el mediterráneo español ¿hacia un clima de extremos?. CEAM, Colección Interciencias UNED Alzira-Valencia, 215-233 pp.

Christensen OB, Christensen JH. 2004. Intensification of extreme Euroepan summer precipitation in a warmer climate. Global and Planetary Change 44: 107-117.

Christensen, J.H., coordinador. 2005. Prediction of Regional scenarios and Uncertainties for Defining EuropeaN Climate change risks and Effects (PRUDENCE) Final Report. Disponible a http://prudence.dmi.dk/.

Christensen, J.H.; B. Hewitson; A. Busuioc; A. Chen; X. Gao; I. Held; R. Jones; R.K. Koll;, W.-T. Kwon; R. Laprise; V. Magaña Rueda; L. Mearns; C.G. Menéndez; J. Räisänen; A. Rinke; A. Sarr; P. Whetton. 2007. Regional Climate Projections. A: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Solomon, S.; D. Qin; M. Manning; Z. Chen; M. Marquis; K.B. Averyt; M. Tignor; H.L. Miller (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.

Easterling DR, Horton B, Jones PD, Peterson TC, Karl TR, Parker DE, Salinger MJ, Razuvayev V, Plummer N, Jamason P, Folland CK. 1997. Maximum and minimum temperatures for the globe. Science 277: 364-367.

INM. 2007. Generación de escenarios regionalizados de cambio climático para España. Primera Fase. 145 pp.

IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change) 2007. http://www.ipcc.ch Lehner B, Döll P, Alcamo J, Henrichs T, Kaspar F. 2006. Estimating the impact of global change on flood and

drought risks in Europe: A continental, integrated analysis. Climatic Change 75: 273-299. López-Bustins JA, Salvà-Catarineu M, Cernocky T. Càlcul i cartografia de la irregularitat pluviomètrica

temporal a Catalunya mitjançant tècniques SIG. II Congrés Català de Geografia, en premsa. Meehl, G.A., T.F. Stocker, W.D. Collins, P. Friedlingstein, A.T. Gaye, J.M. Gregory, A. Kitoh, R. Knutti,

J.M. Murphy, A. Noda, S.C.B. Raper, I.G. Watterson, A.J. Weaver and Z.-C. Zhao, (2007). Global Climate Projections. In: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor and H.L. Miller (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, United Kingdom and New York, NY, USA.

Piani F, Crisci A, De Chiara G, Maracchi G, Meneguzzo F. 2005. Recent trends and climatic perspectives of hailstorms frequency and intensity in Tuscany and Central Italy, Nat. Hazards Earth Syst. Sci., 5, 217-224.

Sánchez E, Gallardo C, Gaertner MA, Arribas A, Castro M. 2004. Future climate extreme events in the Mediterranean simulated by a regional climate model: a first approach. Global and Planetary Change 44: 163-180.

Shindell DT, Schmidt GA, Miller RL, Rind D. 2001. Northern Hemisphere winter climate response to greenhouse gas, ozone, solar, and volcanic forcing. Journal of Geophysical Research 106: 7193-7210.

Sneyers R. 1992. On the use of statistical analysis for the objective determination of climatic change. Meteorologische Zeitschrift 1: 247-256.

Tsimplis, M.N., Marcos, M., Somotet, S. (2008). 21st century Mediterranean sea level rise: Steric and atmospheric pressure contributions from a regional model. Global and Planetary Change, doi:10.1016/j.gloplacha.2007.09.006.

Referències bibliogràfiques del punt 4.1. L’aigua com a recurs

Agència Catalana de l'Aigua 2005: Caracterització de masses d'aigua i anàlisi del rist d'incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomunitàries) en compliment als articles 5, 6 i 7 de la Directiva. (Document IMPRESS). Obtingut en línea de: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1206154461208200586461 en data de 22/05/2008. Ajuntament de Colera 1984: Pla General Municipal d'Ordenació. Obtingut en líniea de: http://ptop.gencat.net/rpucportal/inici/ca/index.html en data de 27/05/2008. Ajuntament de l'Armentera 1998: Normes subsidiàries de planejament. Text Refós. Obtingut en líniea de: http://ptop.gencat.net/rpucportal/inici/ca/index.html en data de 27/05/2008.

114

Ajuntament de l'Escala 1993: Text refós del Pla General d'Ordenació Urbana. Obtingut en líniea de: http://ptop.gencat.net/rpucportal/inici/ca/index.html en data de 27/05/2008. Ajuntament del Port de la Selva 2004: Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Text refós. Obtingut en línea de: http://ptop.gencat.net/rpucportal/inici/ca/index.html en data de 27/05/2008. Consorci de la Costa Brava 2008: Dades obtingudes en línea de: http://www.ccbgi.org/abastaments.php Referències bibliogràfiques del punt 4.2. Morfologia de la Costa Brava

Obrador, A.; Pallí, Ll.; Rosell, J.; Trilla, J. 1971: Morfología de la costa baja en la provincia de Gerona. Revista de Girona 55:29-36. Referències bibliogràfiques del punt 4.3. L’agricultura actual Arbi, N.; Smith, D.; Bingham, E.T. 1979: Dry matter and morphological responses to temperatures of alfalfas strains with differing ploidy levels. Agronomy Journal 71:573-577. Caparrós, G. 2005: Caracterització morfològica de l'ecotipus d'userda Empordà. Inèdit. Treball final de carrera. Universitat de Girona, Girona. de Juan, J.A.; López, H.; Montero, F.J.; Sajardo, E. 1998: Los efectos del estrés hídrico en las plantas de vid. Dins: Montero, F.J.; Brasa Ramos, A. 1998: El viñedo en Castilla-La Mancha ante el siglo XXI. El sector vitivinícola y el agua. Universidad de Castilla la Mancha, Cuenca. Guerrero, A. 1987: CUltivos herbaceos extensivos. Mundi-prensa, Madrid. del Pozo, M. 1983: La alfalfa. Su cultivo i aprovechamiento. Mundi-Prensa, Madrid. Hidalgo, F. 1979: La alfalfa Aragón y su mejora de conservación. Pastos 9:58-71. Hycka, M. 1976: Alfalfas en el secano Aragonés. Anales de la Estación Experimental de Aula Dei 13:290-300. LLoveras, J.; López, A.; Betbesé, J.; Bagà, M. 1998: Evaluación de las variedades de alfalfa en los regadíos del Valle del Ebro, Análisis de las diferencias intervarietales. Pastos 28:37-56. LLovet, J. 1963: El binomio forraje-ganado. El cultivo de la alfalfa en los secanos del Ampurdán. Instituto de Biología Aplicada 34:67-79. Martí, C. 2005: La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l’evolució (1956-2003), diagnosi de l’estat actual i prognosi de futur. Inèdit. Tesi doctoral, Universitat de Girona. Girona. Montero, F.J. 1998: El viñedo en zonas semiáridas del mediterráneo. Dins: Montero, F.J.; Brasa Ramos, A. 1998: El viñedo en Castilla-La Mancha ante el siglo XXI. El sector vitivinícola y el agua. Universidad de Castilla la Mancha, Cuenca. Rebour, H. 1971: Frutales mediterráneos. Mundi-prensa, Madrid. Serra, J. 2007: Full tècnic, conreus extensius. IRTA Mas Badia, la Tallada d'Empordà, Girona. Sisquella, M.; Lloveras, J.; Álvaro, J.; Santiveri, P.; Cantero, C. 2004: Tècniques de cultiu per a la producció de panís, blat i alfals en regadius de la vall de l'Ebre. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal. Universitat de Lleida, Lleida. Referències bibliogràfiques punt 4.4. El turisme

Ballester, R.; Espinet, J.M.; Rigall, R. 2006: Anàlisi del perfil dels visitants de Lloret de Mar. Any 2005. Informe Final. Inèdit, Universitat de Girona.

115

Blue Flag 2008: Programa Bandera Blava. Dades estadístiques obtingudes del web http://www.blueflag.org en data de 25-8-2008. Cals, J. 1982:La Costa Brava i el Turisme. Estudis sobre la política turística, el territori i l'hoteleria. Kapel, Barcelona. Donaire, J.A. 2005: La lògica espacial del turisme a la Costa Brava. Dins: Debat Costa Brava. Congrés: un futur sostenible. Edició en CD, Girona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona. El Punt 20-5-2008: Regeneren la platja de Sant Antoni amb la sorra extreta del dragatge de la de Palamós. Notícia disponible a: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2862431 El Punt 6-7-2008: Tornen les meduses. Notícia disponible a: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2922337 El Punt 8-5-2008: Blanes «inaugura» la nova platja de s'Abanell amb tot un tram sense arreglar. Notícia disponible a: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2847858 ETC (Estudis de Turisme de Catalunya) 2004: Dades bàsiques. Any 2003. Barcelona, Direcció General de Turisme, Generalitat de Catalunya. Fraguell, R.M. 1994: Turisme residencial i territori. La segona residència a la regió de Girona. Girona, L'Eix Editorial. IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) 2008: Dades estadístiques obtingudes del web: http://www.idescat.cat/ en data de 11-8-2008. IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change 2007: Climate Change 2007 – Impacts, Adaptation and Vulnerability. Edició online descarregada de: http://www.gtp89.dial.pipex.com/index.htm a data de 6-6-2008. Lise, W.; Tol, R.S.J. 2002: Impact of Climate on Tourist Demand. Climatic Change 55:429-449. Lloret de Mar 2008: Informe Global de l'estudi de la demanda de Lloret de Mar 2007. Elaborat per Consultur, Ajuntament de Lloret de Mar. Nogué, J. 2005: La Transformació del Territori i del Paisatge de la Costa Brava (1956-2003) Situació Actual i Propostes d'Actuació. Dins: Debat Costa Brava. Congrés: un futur sostenible. Edició en CD, Girona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona. Oliver, J. 2005: El model turístic de la Costa Brava a l'inici del S.XXI: estació d'enllaç o final d'etapa?. Dins: Debat Costa Brava. Congrés: un futur sostenible. Edició en CD, Girona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona. OTC (Observatori de Turisme de Catalunya) 2008: Països d'origen del turisme. Any 2007. Obtingut del web: http://www.gencat.cat/diue/serveis/estudis_estadistiques/estadistica_1/ en data de 11-8-2008. Roca, E.; Riera, C.; Villares, M.; Fragell, R.; Junyent, R. 2008: A combined assessment of beach occupancy and public perceptions of beach quality: A case study in the Costa Brava, Spain. Ocean & Coastal Management (In press). Sabrià, M. 2005: La Recerca del Reequilibri en l'Oferta Turística de la Costa Brava. Dins: Debat Costa Brava. Congrés: un futur sostenible. Edició en CD, Girona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona. Saurí, D. i Llurdés, J.C. 2005: El turisme. Dins: Llebot, J.E. i Jorge Sánchez, J.: Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Generalitat de Catalunya.

116

Travel Research International Limited 2003: La corrélation entre le tourisme et le changement climatique. A: 1st. International Conference on Climate Change and Tourism. Djerba, Tuníssia 9-11 Abril 2003. WTO (World Tourism Organization) 2003: Climate Change and Tourism. Proceedings of the 1st. International Conference on Climate Change and Tourism. Djerba, Tuníssia 9-11 Abril 2003. Referències bibliogràfiques punt 5. Impactes

Eisenreich, S.J. (coord.) 2005: Climate Change and the European Water Dimension. Itàlia, European Commission - Joint Research Centre. Llebot, J.E., Jorge Sánchez, J.: Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Generalitat de Catalunya. Martín Vide, J.; Llebot, J.E.; Padilla, E.; Alcántara, V. 2007: Aspectes econòmics del canvi climàtic. Barcelona, Caixa Catalunya. Ministerio de Medio Ambiente 2004: Impactos en la costa española por efecto del cambio climático. Santanderm Ministerio de Medio Ambiente. Stern, N. 2006: Stern Review on the Economics of Climate Change. Cambridge University Press, Cambridge, UK.