4 La contra

QuimIsern

Tècnic de so

Joan Ramon EscodaCeller Escoda Sanahuja

No et consideres un productor de vi. Com et podem

presentar? Agricultor? Ramader? Artesà?…Una mica de tot plegat. Agricultor, petit ramader, artesà... amb això em sem-bla que n’hi ha prou. Quan vaig començar ho tenia més enfocat a la viticultu-ra i el món del vi però amb el temps he anat donant menys importància al vi i més a l’agricultura general.

La teva manera d’enten-dre la vida i l’agricultura et porta a fer agricultura biodinàmica. I es reflec-teix al vi. Quines caracte-rístiques té aquest vi?Depèn. Jo faig diferents vins i cada vi i cada a-nyada té notes gustatives diferents. La base és oferir un vi sa. Evidentment en unes dosis normals perquè si te’n veus dues ampolles, per molt natural que sigui el vi, t’engataràs. Jo bus-cos unes característiques sobretot de sanitat, més que gustatives. Jo no bus-co una perfecció aromàtica sinó que el producte que et posis al cos sigui sa.

Quines intervencions es fan a les vinyes per acon-seguir un vi biodinàmic? Són diverses coses. No llaurar, treballar amb her-ba, posar uns fems de qua-litat, uns determinats pre-

parats… Ara portem dos anys de sequera important i aquest any hauré de llau-rar per donar una mica de respir a la planta…

Per exemple, no regues la vinya perquè dius que això és alterar l’anyada…A mi m’agrada fer vins d’anyada, que són vins que expressen realment com ha anat l’any. Si regues ja es-tas condicionant i canviant el vi. Fas que les anyades siguin més similars les unes amb les altres. Són vins correctíssims però que perden aquest punt d’autenticitat, d’expressar com ha anat l’any climàti-cament. Hi ha anys que plou molt i surt un vi que no té res a veure amb el

dels anys que plou poc. Ni d’aroma, ni de gust, ni tan sols de grau. Això és el que no vull que passi amb el meu vi.

Aquest tipus d’agricul-tura és més barat. El vi ha de ser més barat?Això ja depèn de cadascú i de les despeses que té. Es poden trobar vins naturals barats. En pots trobar des de 4 o 5 euros fins a 25. El més car és la infrastructura del celler i en general tot el que no és esctrictament el cultiu de la vinya.

Aconsella’ns una anyada.La del 2004 però no me’n queda cap ampolla. Direm la de 2011.J.V.

Joan Ramon Escoda és un dels pioners de l’agricultura biodinàmica. Ha participat al taller Vins singulars dels Països Catalans. El taller se segueix impartint cada tarda entre les tres i les cinc.

Tot i que de vegades pas-sa una mica desaparcebut, darrera de cada espectacle hi trobem Quim Isern i el seu company d’equip Llu-ís Martos. “Vaig venir per primera vegada a l’UCE fa vint-i-quatre anys per fer de tècnic en un concert de Ma-ria del Mar Bonet, tot i que ja n’havia sentit a parlar. A partir d’aquí, he vingut cada any a treballar-hi”, explica.

La seva tasca és impres-cindible per a poder dur a terme els espectacles i con-ferències de l’UCE, “con-sisteix a proporcionar els aparells de llum i so que es necessiten per a actes i ac-tuacions” i, tot i tenir molta feina, “nosaltres l’estrès no el contemplem. El secret per no atabalar-se és divertir-se mentre es treballa. Aquesta feina la portem a dins.”

I d’anècdotes no en falten: “Hi va haver un any que cada nit es disparaven les alarmes del pavelló. Sempre hi ha certes complicacions que acabem resolent”.

De 9 a 12 del migdia. CIÈNCIA I TECNOLOGIA: Cosmologia – Moments estel·lars de la història de l’univers (de 9 a 2/4 d’11); L’uni-vers a gran escala (de 2/4 d’11 a 12). PENSAMENT: Els filòsofs catalans durant les primeres dècades del franquisme – L’exili dels filòsofs (de 9 a 12). DRET: El dret català de successions al s. XXI – Lliçó inau-gural (de 9 a 2/4 d’11); Successió mortis causa a les Illes Balears (de 2/4 d’11 a 12). HISTÒRIA: La his-tòria nacional de les nacions sense Estat – Historiar els moviments na-cionals (de 9 a 2/4 d’11); El llegat del republicanisme en la historio-grafia catalana (de 2/4 d’11 a 12). LITERATURA: L’obra poètica de Sebastià i Pons (de 9 a 2/4 d’11); La relació de Sebastià Pons amb la lite-ratura occitana (de 2/4 d’11 a 12). LLENGUA: Aprendre a gestionar la informació amb els nous recursos a la xarxa (de 9 a 2/4 d’11); La Bona Pronunciació (de 2/4 d’11 a 12). MÚSICA: Música i patrimoni mu-sical als Països Catalans – Eduard Toldrà (de 9 a 2/4 d’11); Frederic Mompou (de 2/4 d’11 a 12). JOR-NADES: III Jornades de la Funcació Josep Irla de l’UCE (a 2/4 de 12).A les 12 del migdia. ACTE: L’orga-nització territorial: de les necessitats d’avui a les de demà.De 3 a 2/4 de 5 de la tarda. CIÈN-CIA I TECNOLOGIA: La relativi-tat d’Einstein. PENSAMENT: Els filòsofs catalans durant les primeres dècades del franquisme. HISTÒ-RIA: La història de les nacions sen-se estat: Catalunya – Josep Termes i els plantejaments sobre el catala-nisme. LITERATURA: L’assaig I. LLENGUA: Introducció a la realitat sociolingüística del País Valencià. MÚSICA: Música i patrimoni mu-sical als PPCC. TALLERS: de 3 a 5. JORNADES: II Jornades del Cercle Català de Negocis.A les 5 de la tarda. COMMEMO-RACIÓ: Joan Coromines i Pompeu Fabra.A les 9 del vespre. MÚSICA I TE-ATRE: Associació Teatral Analfa-bEltica.A les 11 de la nit. MÚSICA I TE-ATRE: Gegants i grallers de St. An-dreu; Anna Maluquer. CINEMA: La mosquitera.

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera.Fotografia: Josep M. Montaner.

Ajudant de redacció: Clara Montaner i Violant Maluquer.Assessorament informàtic: www.catux.org

Edita: equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

“Jo busco que el producte que et posis al cos sigui sa”

L’entrevista

Tornaveu.Diari de Prada Dilluns, 20 d’agost del 2012

Gent de l’UCE

Enguany coincideixen diversos aniversaris relacionats amb compositors catalans: el centenari de Xavier Montsalvatge (Girona 1912 - Barcelona 2002), el cinquantenari de la mort d’Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú 1895 - Barcelona 1962) i Ricard Lamote de Grignon (Barcelona 1899 - 1962) i els vint-i-cinc anys de la mort de Frederic Mompou (Barcelona 1893 - 1987) i Manuel Blancafort (la Garriga 1897 - Barcelona 1987). La Universitat Catalana d’Estiu ha aprofitat aquests aniversaris per a organitzar un seguit de cursos en els quals s’analitza la trajectòria i l’aportació de cadascun d’ells, així com també es valorarà la significació del moment històric essencial en la música catalana, que comprèn des del noucentisme, fins la generació de la Guerra Civil. A més, també es fan uns cursos sobre jazz a Catalunya.

El patrimoni musical dels Països Catalans

L’UCE AL DIA

Repensar el mapa territorial

Des de fa uns anys, les di-putacions són en el punt de mira. Cal suprimir-les per a simplificar l’estruc-tura administrativa i es-talviar, o per contra, són organismes necessaris per a garantir la representació del territori i donar servei mancomunat als ajunta-ments? El debat és calent, i al Principat encara més, perquè existeix una plani-

ficació de vegueries que no acaba de concretar-se per discrepàncies políti-ques. En tot cas, des de les diputacions es recorda que són una eina bàsica per a moltes poblacions, que al-trament no tindrien accés a serveis bàsics.

La Universitat Catalana d’Estiu proposa un debat reposat sobre l’organitza-ció territorial i les neces-

sitats presents i futures en aquest sentit. Avui, a les 12 del migdia a l’am-fiteatre, hi intervindran el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el president de la Diputació de Girona, Jau-me Torramadé. També hi intervindrà el professor de geografia a la Universitat

Diari de PradaTORNAVEU Dimarts, 21 d’agost del 2012

Jau

me

Lla

dó

Tir

all

on

ga

L’UCE als mitjansde comunicació

La defensa de la llengua catalana a les Illes

L’acte de concessió dels pre-mis Canigó a l’Obra Cultural Balear (OCB) i a Josep Miquel Vidal es va convertir en una aferrissada defensa de la llen-gua catalana a les Illes en uns moments d’extrema dificultat.

El primer a intervenir va ser el director general d’Universitats del Govern Balear, Miquel Deyà, que va glossar la figura de Vidal tot destacant-ne l’activisme en favor de Menorca. En recollir el premi, Vidal va advertir que

ell ho havia tingut molt fàcil en comparació a les genera-cions actuals.

La glossa de l’Obra Cultu-ral Balear va anar a càrrec del professor de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni, que va fer un repàs dels 50 anys d’història de l’entitat. La vi-cepresidenta de l’entitat, Ma-risa Cerdó va ser especialment crítica en la seva intervenció, qualificant al president del Govern Balear, Jaume Bauzà,

d’“antipresident”, tot afirmant que ha declarat una guerra oberta contra el català i contra tots els signes de catalanitat.

La intervenció de Cerdó va provocar l’enuig de Mi-quel Deyà, que va abandonar la sala abans que s’acabés l’acte. L’últim a intervenir va ser el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, que va advertir que la història marca que els mals governants acaben caient.

Després de la incursió al documental 3055, Jean Leon, Agustí Vila tornava el 2010 a la ficció per dirigir una pro-posta radical i arriscada: La mosquitera. El film va ser guardonat als festivals Karlovy Vary i Valladolid, en re-coneixement a una història cuinada amb ingredients que semblen adequats per a un convencional exercici costu-mista. Res més lluny d’això. El retrat de família benestant que proposa Vila és ple de personatges atrapats perma-nentment pel dubte i la contradicció, per la incompatibili-tat entre allò que desitgen i allò que la consciència els dic-ta que haurien de fer. El director tensa les situacions fins al límit i converteix el drama en una comèdia molt negra.A les 11 de la nit Al cinema Lido

Utilitzeu el hashtag #ucestiu per parlar de l’UCE

La  #UCEstiu  és  un  excel·lent espai  de  debat  i  amb  grans ponents,  però  sovint  les mi-llors discussions no es donen a les aules...@josep_arisa

Demà a  l’UCE de Prada a  les 17  h Magda Oranich  i  Josep Huguet  homenatgen  Tísner, un  nacionalista  d’esquerres @Josep_Huguet

La  premsa  nord-catalana  ex-plica les mobilitzacions per la independència, que van pas-sar per l’UCE Nació Digital (20-08-2012)

El Govern català defensa que sigui  un  patronat  qui  esculli els rectors universitarisEuropa Press

El  proper  dimecres  22  a  les 17  h  a  la  #UCE  a  Prada  de Conflent:  Nosaltres  els  fus-terians amb @agusticerda @OBorrasAnna,  toni  infante  i josep guia@esquerrapv

Prada acull aquesta nit dues manifestacions de cultura popular molt diferents però alhora molt arrelades al territori: el Cant de la Sibil·la i els gegants de Sant Andreu de Barce-lona. A les nou de la nit, al recinte de l’església de Prada, s’interpretarà el Cant de la Sibil·la en al seva versió algueresa, que difereix de la mallorquina perquè qui canta és un canonge que puja a la trona acompanyat de dos nens que porten l’espasa i el símbol de la justícia respectivament. Tradicionalment, el Cant de la Sibil·la és l’obertura de la Missa del Gall que se celebra a la mitjanit de Nadal i obre la cerimònia religiosa pròpiament dita. Els algueresos han donat a aquest cant un gran sentit religiós, sense oblidar el fort lligam amb la llengua catalana. D’altra banda, a la plaça els Coloms, l’àvia Orfila, l’avi d’Orient i en Galtetes seran els personatges de la Colla de Geganters de Sant Andreu del Palomar, que ens rebran tot ballant i interpretant les seves danses acompanyats per la seva colla de grallers. Prèviament, però, al recinte de l’UCE, de 3 a 6, podrem conèixer de més a prop aquest món amb un taller participatiu de gegants. Ens de Comunicació

Gegants, grallers i Cant de la Sibil·la

2 Viu l’UCE 3 Viu l’UCE

EL RACÓ DE LA CULTURA POPULAR

Mercè Rodoreda

Sembla que va ser durant el seu primer exili, a Bor-deus, que Rodoreda va començar a escriure Isa-bel i Maria. La novel·la, que restà inacabada, no es publicaria fins al 1991. El llibre pren el nom de la filla i la mare protagonis-tes i conté bona part dels elements que després es trobaran a La plaça del Diamant o a Mirall trencat. “Encara sembla que vegi les maletes al peu del reixat i sembla que encara senti la recomanació de la meva mare: «No perdis les claus de les maletes. Torna a mi-rar el portamonedes». La meva mare les havia lliga-des, juntes, amb un cordill de color rosa d’aquells de pastisseria. Vam dinar més d’hora i en havent dinat em vaig anar a vestir. Quan vaig estar llesta, i mentre em rentava les mans, van trucar. El taxi era davant de la porta. La meva mare va cridar-me i cadascuna va agafar una maleta i la va pujar al cotxe. El nos-tre veí les va instal·lar. El meu oncle, que de seguida d’haver dinat se n’havia anat al jardí, féu exacta-ment com si no el sentís-sim. «El dia que marxaràs de casa no et voldré veure ni et voldré sentir la veu »”.Isabel i Maria. La Partença a París.

LA HISTÒRIA DE L’UCE EN IMATGES LLETRES

Tornaveu.Diari de Prada Dimarts, 21 d’agost del 2012 Tornaveu.Diari de Prada Dimarts, 21 d’agost del 2012

Diuen...

RECITAL POÈTIC

Santi Miret i Anna MaluquerAnna Maluquer és rapsoda, i Santi Miret, músic. Junts presenten aquesta nit a les 23 hores (a l’amfiteatre) un recital poètico-musical en què el llaüt barroc i la tiorba de Santi Miret embolcallarà la veu de Maluquer.

El repertori que podrem sentir aquesta nit com-prèn textos de Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, J.V. Foix i Màrius Torres, entre d’altres. Pel que fa a l’acompanyament musical, Miret tocarà peces de Johann Sebastian Bach, de diversos autors del barroc italià i al-gunes adaptacions fetes per a tiurba de temes populars catalans. Pareu atenció al llaüt barroc de Miret, perquè ell mateix n’és el luthier que l’ha construït.

CINEMA

La mosquitera

Ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra Prada va ser el refugi que va permetre a l’exiliat Pompeu Fabra no renunciar als seus princi-pis, i on va esperar la mort. Des del 28 de desembre del 1948, reposa al cementiri de la vila. Cada any, l’UCE honora el símbol de la perennitat de la nostra llengua amb una ofrena floral davant la seva tomba. Avui, a les 16h, tothom qui vulgui assistir-hi es pot reunir a l’entrada principal de la Universitat, des d’on s’organitzaran els cotxes per al transport.

A les 11 de la nit A l’amfiteatre