Montserrat Roig Vida · Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona:...

4
Montserrat Roig El cant de la joventut CLUB DE LECTURA 69 20 de març del 2017 Vida Monsterrat Roig i Fransitorra neix a l’Eixample de Barcelona ek 13 de juny del 1946. És filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop (Barcelona 1902-1987), que conrea també la narrativa, la biografia i el teatre, i que està en contacte amb escriptors com Prudenci Bertrana i altres modernistes. Cursa l’ensenyament primari a l’escola de la Divina Pastora, i el secundari a l’Institut Montserrat. És a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual on coneix, entre d’altres, l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui després mantindrà una estreta amistat. En aquesta època, ja llegeix autors com Manuel de Pedrolo, Bertold Bretch, Narcís Oller, Friedrich Dürrenmatt o Roselló-Porcel. Obté el seu primer premi literari amb un poema de caire religiós sobre la patrona del centre de secundària on estudia. Es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Encara estudiant, l’any 1966 participa en la Caputxinada, moviment de protesta de diversos intel·lectuals a Barcelona, abans del Maig Francès. Aquest mateix any es casa, amb tan sols vint anys; un matrimoni que dura només tres anys i que ella mateixa diu sovint “que vol oblidar”.

Transcript of Montserrat Roig Vida · Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona:...

Page 1: Montserrat Roig Vida · Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987. L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona:

Montserrat Roig

El cant de la joventut

CLUB DE LECTURA 69 20 de març del 2017

Vida Monsterrat Roig i Fransitorra neix a l’Eixample de Barcelona ek 13 de juny del 1946.

És filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i Llop (Barcelona 1902-1987), que conrea

també la narrativa, la biografia i el teatre, i que està en contacte amb escriptors com

Prudenci Bertrana i altres modernistes.

Cursa l’ensenyament primari a l’escola de la Divina Pastora, i el secundari a l’Institut

Montserrat. És a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual on coneix, entre d’altres,

l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui després mantindrà una estreta amistat.

En aquesta època, ja llegeix autors com Manuel de Pedrolo, Bertold Bretch, Narcís

Oller, Friedrich Dürrenmatt o Roselló-Porcel. Obté el seu primer premi literari amb

un poema de caire religiós sobre la patrona del centre de secundària on estudia.

Es llicencia en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Encara estudiant, l’any

1966 participa en la Caputxinada, moviment de protesta de diversos intel·lectuals a

Barcelona, abans del Maig Francès. Aquest mateix any es casa, amb tan sols vint

anys; un matrimoni que dura només tres anys i que ella mateixa diu sovint “que vol

oblidar”.

Page 2: Montserrat Roig Vida · Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987. L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona:

Treballa en diferents feines editorials, entre les quals la de la confecció de la primera

etapa de la Gran Enciclopèdia Catalana, i té el seu primer fill. En aquesta època

guanya els primers premis literaris, com ara el dels Jocs Florals de Caracas, el de Sant

Adrià i el de reportatges de Serra d'Or per a escriptors joves. Obté el premi Recull i,

amb la narració guanyadora i un altre aplec escrit posteriorment (Molta roba i poc

sabó...), obté el Víctor Català (1970), que li obre les portes a l'edició comercial.

Precisament s'assabenta que és guanyadora d'aquest premi quan, hores abans de la

nit de Santa Llúcia, el 13 de desembre del 1970, juntament amb un col·lectiu

d'intel·lectuals i artistes, participa en una tancada al Monestir de Montserrat per

protestar contra l'anomenat "procés de Burgos", que condemnarà a mort, sota la

ratificació de Franco, uns membres d'ETA. Ella mateixa defineix aquesta experiència

amb les paraules següents: "Vaig entrar a Montserrat com a 'llicenciada' i en vaig

sortir com a 'escriptora'".

Després de diverses temptatives polítiques, es presenta a les llistes del Partit

Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) al Congrés de Diputats, per acte testimonial,

amb el número deu, convençuda que no obtindrà l'acta de diputada. Més endavant

abandona el partit quan aquest travessa una de les primeres crisis internes. A partir

del 1977 conviu amb Joaquim Sempere, qui més tard serà el traductor a l'espanyol

del seu llibre El cant de la joventut (El canto de la juventud. Península, 1990), i amb

qui té un segon fill. Es declara admiradora literària de l'escriptora Mercè Rodoreda,

que considera la seva "mestra", i confessa en algunes entrevistes que l'únic que l'ha

fet sentir "realitzada com a dona" ha estat tenir dos fills i dedicar-se a

escriure.

De fet, aquesta dedicació gairebé vocacional és el que la fa entrar al món de la

narrativa ja de ben jove. La seva intenció de dedicar-se professionalment a la

literatura li fa alternar la narrativa amb l'assaig, la biografia, la crònica, el

periodisme, tant escrit com audiovisual, sense oblidar el teatre. Fa alguns viatges

becats, en un dels quals escriu la crònica L'agulla daurada (1985), sobre el setge de

Leningrad a la Segona Guerra Mundial. Abans ha estat també a Anglaterra, primer

com a lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol (1973-74) i després

com a professora visitant a Glasgow, a la Universitat d'Strathclyde (1983). Des de

molt aviat té una idea clara del que per ella és la literatura i, concretament, la

novel·la, gènere en el qual farà obres com Ramona, adéu (1972), El temps de les

cireres, que guanya el premi Sant Jordi 1976, L'hora violeta (1980), L'òpera

quotidiana (1985), La veu melodiosa(1987): "El que importa en una novel·la és la

selecció de detalls, el clima i el llenguatge. El contingut sempre hi és. És la forma que

li dóna el/la novel·lista allò que fa que l'escriptura sigui o no convincent". Fidel a

aquesta convicció, les seves novel·les beuen de les fonts de la societat del seu

temps. Així, El temps de les cireres és un retrat i una mirada crítica a un segment

social que es pot concretar en els fills de la Primavera de Praga i el Maig Francès. Els

personatges són de carn i ossos, i les pulsions sentimentals hi són tan importants

com la meditació benèvola sobre la condició humana.

D'altra banda, a La veu melodiosa, una de les últimes publicacions de la seva

trajectòria, la mirada ja és plena de compassió, fins al punt que s'estilitza totalment i

dóna per resultat un personatge gens comú, l'Espardenya, un adolescent tan

especial com ho és la Colometa de la seva admirada Mercè Rodoreda, en La plaça

del diamant. A L'òpera quotidiana, la ironia (de la qual mai és exempta l'obra de

Roig) adopta un primer i exclusiu pla. I a El cant de la joventut, recull de narracions,

no sols ha eixamplat la geografia sinó també el registre anímic. A Digues que

m'estimes encara que sigui mentida, el personatge és la mateixa autora, en una

mena de memòries literàries, on recull apunts principalment sobre la literatura i la

creació literària.

Maria Aurèlia Capmany i Monsterrat Roig

Publicat ja pòstumament, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert

1990-1991 recull les últimes col·laboracions de Roig com a articulista al diari Avui,

que escriu diàriament, quan ja se li ha declarat el càncer, fins a l'últim dia,

ingressada a causa d'un procés irrevocable que acaba amb la seva vida el 10 de

novembre de 1991. Tota la seva trajectòria literària, breu però intensa, està

marcada per una obsessió: "Sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que

veig".

Text extret de: http://www.escriptors.cat/autors/roigm

Page 3: Montserrat Roig Vida · Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987. L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona:

Obra Novel·la Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62, 1972.(BR)

El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62, 1976.(BR)

L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62, 1980.

L'òpera quotidiana. Barcelona: Planeta, 1982.(BR)

La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62, 1987.

Narrativa breu Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta, 1971.

(Edicions 62, 1978)

El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62, 1989.(BR)

De finestres, balcons i galeries, dins Barceldones. Barcelona: L’Eixample, 1989,

Antologiesdecontes

CAPMANY, Maria Aurèlia; ROIG, Montserrat. De veu a veu: contes i

narracions. Barcelona: Cercle de lectors, 2001 (BR)

Teatre

Reivindicació de la senyora Clito Mestres [seguit d'El mateix paisatge]. Barcelona: Edicions 62, 1992.

Crítica literària o assaig

Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.

¿Tiempo de mujer? Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1980.

Mujeres en busca de un nuevo humanismo. Barcelona: Salvat, 1981.

El feminismo. Barcelona: Aula Abierta Salvat, 1984.

L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 1985. (BR)

Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona:

Edicions 62, 1987.

L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona: Edicions

62, 1990.

Digues que m'estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari

d’escrirue i el vici compartit de llegir. Barcelona: Edicions 62, 1991 (BR)

Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 [recull

d'articles pòstum]. Barcelona: Edicions 62, 1992.

La lluita contra l'oblit: escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de

Mauthausen i Altres Camps de Concentració Nazis, 2001.

Sobre la seva vida i obra Què podeu trobar a la biblioteca Bac de Roda AYMERICH, Pilar; PESSARODONA, Marta. Montserrat Roig: un retrat.

[Barcelona] : Institut Català de la Dona, 1994

JULIÀ, Lluïsa. Montserrat Roig : en el vintè aniversari de la seva mort; Josep M.

Benet i Jornet. Montserrat Roig : el valor de la paraula compromís. Frederic

Roda Montserrat Roig, una ruta decisiva Els articles de Montserrat Roig, a

l'escenari !. Serra d'or. Montserrat : Monestir de Montserrat, 1955-. 0037-2501.

Núm. 619/620 (jul./ag.2011) p. 34-43 b10675541

CARRUESCO, A. [et al.] Montserrat Roig : el compromís d'una escriptora.

Montcada i Reixac : Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura,

1996

GARCIA, Betsabé. Amb uns altres ulls : la biografia de Montserrat Roig.

Barcelona : Roca, 2016

SIMÓ, Isabel-Clara. Si em necessites, xiula. Barcelona : Edicions 62, 2005

Isabel Clara-Simó i Montserrat Roig, 1984

Page 4: Montserrat Roig Vida · Barcelona a vol d'ocell [amb fotografies de Xavier Miserachs]. Barcelona: Edicions 62, 1987. L'autèntica història de Catalunya [amb dibuixos de Cesc]. Barcelona:

Opinions

El cant de la joventut

“El cant de la joventut és un recull de vuit narracions sobre la joventut perduda, el

sexe, la memòria i l'oblit. Amb un estil poètic i alhora irònic, Montserrat Roig recrea

magistralment en aquest llibre l'estil i l'atmosfera que l'han acreditada com una de

les veus més personals i rigoroses de la literatura catalana del seu moment.”

http://www.escriptors.cat/autors/roigm

“L’última obra narrativa de Monsterrat Roig és un llibre de contes, El cant de la

joventut. Es tracta d’un recull de vuit contes que va rebre crítiques excel·lents, fins i

tot per part dels crítics més repatanis a acceptar una dona entre els notables de la

literatura catalana – una constant històrica de la qual la Roig sempre va ser víctima;

una víctima lúcida sense dubte, però impotent davant de la misogínia imperant”.

(*Isabel-Clara Simó. Si em necessites, xiula. Barcelona: Edicions 62, 2005)

Montserrat Roig “Conversa literària amb Marta Nadal”(fragments)”

Nadal: El Cant de la joventut presenta una tendència molt més introspectiva i

intimista respecte a l’anterior novel·la. Fins i tot m’ha semblat veure-hi, de fons, una

meditació sobre el que t’és, ara, el fet literari. Literatura i vida es lliguen a la recerca

de la veritat en un llibre on fons i forma són també indestriables. En aquest sentit, El

Cant de la joventut és un cant a la maduresa literària?

Roig: Ui, no, seria molt pedant per part meva de creure-m’ho! A més, possiblement

això també podia passar amb els anteriors llibres als quals no vull renunciar, El Cant

de la joventut no seria el que és sinó fos per l’obra que l’ha precedit. El que passa és

que segur que jo no sóc la mateixa d'abans. Et diria que en aquest llibre tinc la

sensació que, molt sovint, els qui escrivim som transmissors de veus desconegudes

que queden penjades a l’aire, que de vegades no podem arribar a copsar, a escoltar.

[ ] A la meva obra hi ha una mica de mort i una mica de naixement, en moments

determinats, això lligat., és clar, a la meva evolució personal. Com la Mercè

Rodoreda d’Aloma no és la mateixa de la de Mirall trencat. El que sí que he notat en

aquest llibre és la sensació de sentir aquestes veus que et deia abans, que queden

penjades a l’aire i que hi són sense saber que hi són, però, en tot cas, el que cal fer

és escoltar-les. TORRAS, Meri . Montserrat Roig “Conversa literària amb Marta Nadal”(fragments”). Dins MALÉ, Jordi;

BORRÀS, Laura (ed.). Poètiques catalanes del segle XX. Barcelona: UOC, 2008, p. 276-277

“Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens

llegirà, i en llegir-nos, farà una obra més gran, quasi perfecta, una

obra diferent. Aleshores comença el plaer del lector i acaba la nostra

feina” Fragment de Digues que m’estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer

solitari d’escriure i el vici compartit de llegir.

“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini” Frase extreta d’una entrevista a Montserrat Roig a Mundo diaro, el 1978.

BIBLIOTECA BAC DE RODA C. d'en Bac de Roda, 1 bis. 08510. Roda de Ter. Tel.: 938540077. A/e:[email protected] Web: www.rodadeter.cat/biblioteca Facebook: www.facebook.com/BibliotecaBacdeRoda Biblioteca Virtual: http://bibliotecavirtual.diba.cat

© Biblioteca Bac de Roda, 2017