INTRODUCCIÓ A L’ESCULTURAINTRODUCCIÓ A L’ESCULTURA

TÈCNIQUES EMPRADES TÈCNIQUES EMPRADES EN ESCULTURAEN ESCULTURA

ies montsacopa. Olot

ESQUEMA

FUNCIONS Decorativa:

En funció d’un altre monument (relleu) Amb valor propi (exempta)

Estructural: quan forma part de l’edifici Urbanisme: quan es relaciona amb l’espai circumdant Barreja entre escultura i arquitectura (sobretot des del barroc)

ASPECTES TÈCNICS Tècniques: talla, fosa, modelat, forja Eines Materials: tous i durs Tipus: exempta i relleu Segons el que representen: bust, tors, estàtua, grup

ASPECTES FORMALS Temes: abstractes, figuratius Composició: piramidal, diagonal, altres Qualitat i textura: Rugositat de la pell, llisa, qualitat de la roba,...

ESCULTURA

DefinicióRepresentació de qualsevol tema en tres dimensions.No només té una funció decorativa, sinó que també ha tingut, tradicionalment, una funció màgica i religiosa.

Segurament és la primera de totes les arts.

Aspectes tècnics Les tècniques es refereixen a la manera com es treballen els materials, els procediments.

Així doncs, aquestes tècniques van molt lligades als materials que es fan servir.

Talla

Consisteix en treure material amb les eines adequades. Es fa servir amb la pedra, la fusta i l’ivori

Fosa o buidat

Consisteix en la preparació d’un motlle on s’aboca el metall fos.

Quan ja s’ha refredat, el motlle es trenca i apareix l’obra. Una tècnica específica és la de la cera perduda

Modelatge

Consisteix en afegir o treure material manipulable.

Es fa servir amb la cera, l’estucat, el fang i el guix (o escaiola)

Forja

Consisteix en modificar un metall sotmès a altes temperatures, i donar-li la forma desitjada

Materials tous

Fang: Argila natural, composada de silicat d'alumini, a vegades contaminat per òxid de ferro.Es treballa afegint material (modelat) i presenta el problema de la poca resistència al propi pes.Es pot coure (terracota, ceràmica, pisa, majòlica, porcellana o gres) o no i aplicar color o no.

Guix: substància natural presentada en forma de pols blanca, formada per sulfat de calç. Es treballa endurint-lo amb aigua i amb la tècnica del motlle, untat amb greix.

Cera: s’utilitza una composició formada per cera d’abelles amb greix animal, trementina i betum per donar-li color i duresa quan estigui seca.Es treballa com el fang.

Estucat: barreja de pols de marbre, alabastre o guix i calç morta. S’empra en reproduccions de baixos relleus, i per a escultures que han de ser policromades. És lleuger i barat, però fràgil.

Materials durs

Metall: bronze, aliatge de coure, i estany or i plata. Treballats amb tècnica de forja. Si es combina or i ivori s'anomena

criso-elefantina ferro, forjat i fos plom, llautó i acer

Pedra: és el material més emprat al llarg del temps. Es treballa amb la talla roques dures: marbres roques toves: alabastre, sorrenques, calcàries roques molt dures: eruptives(basalt, pòrfir, jaspi, diorita, sílex, granit,...

Fusta: és un material delicat per les condicions que requereix. Ha d’estar ben seca, sense esquerdes i nusos, i tallada en el moment adient.

fustes toves: pi, cirerer, perer fustes semi toves: noguer, xiprer, alzina, til·ler, olivera fustes dures: caoba, eben, roure, boix.

MaterialsAltres materials: l'escultura contemporània fa servir materials que estan a l’abast, a vegades de rebuig o efímers: fibra de vidre, vinil, metacrilat, paper, pedra artificial, resines, sorra, gel,...

Neó, niló, sorra i gel

EinesLes eines que es fan servir per a fer una escultura van molt lligades al material emprat.La majoria són eines que punxen o tallen.L’escultor ataca la matèria pressionant directament amb l’eina o picantL'esforç de l’escultor és físic, de la mateixa manera que el del pintor és mental

PUNXÓ: instrument en forma de punxa que forada i treu material. Es fa servir en la tècnica de talla.

CISELL: instrument tallant de fulla recta que serveix tant per treballar pedra com metall

BURIL: eina que s’utilitza per treballar el metall.

RASPADOR: serveixen també per allisar o suavitzar com els abrasius, però en aquest cas són indicats per treballar el metall i la fusta. El més conegut és la llima.

❧ GÚBIA: Instrument tallant de fulla corba, el que permet anar formant les superfícies còncaves i convexes. N’hi ha per treballar la pedra i per treballar la fusta.

❧ MARTELL: instrument que serveix per acompanyar i augmentar la força dels punxons en el procés de desbastat del material, sobretot la pedra.

❧ TREPANT i TALADRE: serveixen per foradar o profunditzar la pedra. Actua a percussió, amb una punxa llarga i recargolada que provoca grans forats. L’ús del trepant és molt indicat per al treball de barbes i cabells, fosses nasals i interior de l’oïda.

❧ ABRASIUS: serveixen per allisar la superfície de la pedra i el marbre. En són la pedra tosca (volcànica), l’esmeril i la sorra de mar.

Eines

TipologiesExempta: la figura es presenta independent del marc arquitectònic i permet contemplar l’escultura des de qualsevol angle (360º).

Relleu: l’objectes escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d’un bloc o pla. És tridimensional però no es pot contemplar des de qualsevol angle.

Poden ser de quatre tipus:

1. alt relleu: si està constituït per formes que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.

Tipologies2. mig relleu: la figura sobresurt la

meitat del seu volum.

3. baix relleu: les figures sobresurten menys

de la meitat del seu volum, fins i tot molt poc.

4. relleu excavat o refós: quan la línia del contorn de les figures o formes és excavada, no sobresurt del pla o només és una silueta enfonsada.

Tipologies segons el que representenBust (o retrat): representació parcial de la figura humana, només la part superior: cap, coll i part superior del tòrax.

Tors: representació

parcial de la figura humana,

sense el cap ni les extremitats.

Grup: representa dues o més figures

humanes o animals, o totes dues,

en el mateix tema.

TipologiesEstàtua: figura humana tallada que segons la seva actitud pot ser:

1. Dempeus: representa una figura única situada en

posició de peu dret.

2. Jacent: la figura es representa ajaguda.

Tipologies3. Sedent: representa una figura en posició asseguda.

4. Eqüestre: la figura representada dalt de cavall

5. Orant: representa una figura, o més, de genolls o en actitud de pregària.

Aspectes formalsAspectes temàtics:

AbstracteFiguratiu: humana,

animals, de gènere

Composició:

Piramidal Diagonal Altres

Qualitats i textures: només

s’aprecien amb el tacte i varia segons la

naturalesa i el tractament dels materials

emprats:

RugositatLlisa

Qualitat de les robes o de la pell

Funció de l’escultura Decorativa: en funció d’un altre monument

(relleu) o amb valor per ella mateixa (escultura exempta)

Estructural: quan forma part de l’edifici

Urbanisme: en relació amb l’espai

Confusió entre escultura i arquitectura: es dona a partir del Barroc

Primeres escultures

Tècnica de la cera perduda 1.

El Primer Motlle

El primer motlle és el motlle mestre ja

que procedeix de l’argila original (figura

1). Està fet d’un cautxú especial suportat

per un casc de guix (figura 2). El cautxú

enregistra els detalls esculpits en l’argila

(figura 3). Quan l’escultura d’argila es

buida i malmet, el buit que en resulta

s’omple amb la cera calenta (figura 4).

Tècnica de la cera perduda. 2

El Segon Motlle Ceràmic

Quan la cera es perfecciona (figura 5),

s’encaixona en el segon motlle de ceràmica

(figura 6). Aquest motlle es fa de material

ceràmic perquè ha de poder suportar l’alta

temperatura del bronze fos(uns 1204°C).

Després, el motlle de ceràmica —amb el casc

de cera dins— s’introdueix en un forn

industrial para fondre la cera (figura 7).

D’aquesta manera, la cera es converteix en

"cera perduda" ja que es fon i desapareix.

Aleshores el bronze fos s’aboca en l’espai buit

que ha deixat la cera en fondre’s (figura 8).

Tècnica de la cera perduda. 3Després de refredar-se el motlle es martelleja amb cura per

a separar i exposar el casc de bronze. Finalment el bronze

perfecciona el seu acabat soldant, llimant i polint (figura 9).

L’acabat i la pàtina

En aquesta fase s’hi afegeixen al bronze els tocs finals de

l’acabat per aconseguir un acabat satisfactori. Finalment s’hi

agrega la pàtina i el color si cal.

S’aconsegueix manualment, escalfant el bronze i aplicant

combinacions de productes químics que controlen el color

del procés natural d’oxidació (figura 10). La pàtina dona

colors rics i profunds que es converteixen en una part

permanent de l’escultura.

Finalment sobre l’escultura es marca el número de l’edició i

la marca de la fundició i l’escultura s’encera per a protegir la

pàtina. (figura 11).

Tècnica dels puntsUna escultura en marbre o en qualsevol tipus de pedra no es fa directament en

aquest material, sinó que, normalment, es realitza primer en un material tou, fang

o guix i en unes dimensions que no necessàriament són les definitives.

Per passar d’un model en guix a l’escultura de marbre es fa servir un sistema de

línies de plomada i sistemes de medició de diferents calibres.

El mètode implica l’ús d’un instrument de medició i dues

tarimes diferents sobre la que situa el model i el marbre.

Al mig d’ambdues hi ha el punter que permet calibrar les

diferències i semblances entre totes dues figures.

Els grecs sembla que ja van emprar aquest mètode.

Napoleó, de Canova, amb les marques dels punts sobre el guix