3_textos_escrits[1]

8/12/2019 3_textos_escrits[1]

1/158

Generalitat de CatalunyaDepartament dEducaci

Textos escrits

Mdul com

mbit de la Comunicaci

Graduat en Educaci Secundria

3

Q U

A D E R

N D

E

T R E B A L L


2/158

SUMARIORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS 7INTRODUCCI 9PUNT DE PARTIDA 11

UNITAT 1 QUATRE RATLLESQU APRENDRS? 14CONTINGUTS 15ACTIVITATS DAPRENENTATGE 26ACTIVITATS DAVALUACI 35SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 40SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 46QU HAS TREBALLAT? 50COM HO PORTO? 51

UNITAT 2 DEMANA-HO PER ESCRITQU APRENDRS? 53CONTINGUTS 54ACTIVITATS DAPRENENTATGE 72ACTIVITATS DAVALUACI 79SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 84SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 90QU HAS TREBALLAT? 93COM HO PORTO? 94

UNITAT 3 BARREJA DE TEXTOSQU APRENDRS? 96CONTINGUTS 97ACTIVITATS DAPRENENTATGE 110

ACTIVITATS DAVALUACI 118SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 123SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 128QU HAS TREBALLAT? 131COM HO PORTO? 132

UNITAT 4 PASSEM-HO EN NETQU APRENDRS? 134CONTINGUTS 135ACTIVITATS DAPRENENTATGE 143ACTIVITATS DAVALUACI 150


3/158

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 154SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 158QU HAS TREBALLAT? 161COM HO PORTO? 162


4/158

O R G A N I T Z A C I D E L S M

D U L S I L E S U N I T A T S

7

C o m u n i c a c i

3 . T

E X T O S E S C R I T S

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATSA linici delmdul trobars sempre dos apartats:

Introducci del mdul:s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com oopcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: El text periodstic, Unitat2...). Tamb hi trobars un quadre amb els continguts de cada unitat.

Punt de partida:Situa i fa reflexionar sobre els aspectes que es treballaran en el mdul. Ser-veix per preguntar-te qu saps sobre el tema que es tractar abans de co-menar les unitats.Cada unitat didctica est estructurada en:

Qu aprendrs?:Sn els objectius que es treballaran en la unitat i que al final haurs dhaver asso-lit. Inclou tamb lapartat Com ho trobars? on hi ha els continguts de la unitat.

Bloc de continguts1. PER APRENDRE: Continguts relacionats amb el tema central de la unitat.2. LLENGUA I SOCIETAT: Continguts que relacionen el tema central de la

unitat amb continguts lingstics i sociolingstics.3. GRMATICA: Aspectes relacionats amb lortografia, la morfologia i la sin-

taxi que sn necessaris per treballar el tema central de la unitat.Les explicacions que fan referncia a la gramtica i a lortografia castella-na shan escrit en aquesta llengua i van precedides al comenament pelsmbol i finalitzen amb el smbol .

4. LXIC: Continguts i estratgies per aplicar i millorar la comprensi i pro-ducci de les paraules i el seu significat.

Bloc dactivitatsACTIVITATS DAPRENENTATGE:Contenen activitats per practicar els con-tinguts explicats en el bloc anterior. Les activitats daprenentatge estan sepa-rades pels mateixos apartats que hi ha en el bloc de continguts ( Per aprendre, Llengua i societat, Gramtica i Lxic ).ACTIVITATS DAVALUACI:Sn activitats que engloben tots els aspectesque shan treballat en la unitat i representen la consolidaci dels objectiusplantejats al principi daquesta.

Bloc de solucionsSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE:Sn les respostes deles activitats daprenentatge.SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI:Sn les respostes de les ac-tivitats davaluaci.

Qu has treballat?:s un mapa conceptual que resumeix els continguts que shan estudiat en launitat, serveix per recordar breument tot el que sha aprs.

Com ho porto?:s un quadre dautoavaluaci que indica si shan assolit els objectius de launitat en relaci amb les activitats.


5/158

9

I N T R O D U C C I

C o m u n i c a c i

3 . T


INTRODUCCIEl mdul que tens a les mans es titula Textos escrits i s el tercer mdul del primernivell de lmbit de la comunicaci del GES.

MDULS COMUNS1. La premsa Nivell 12. Comprensi oral3. Textos escrits4. Llegir per...5. Temes i mites Nivell 26. Lectura de la imatge7. Comentari de textos no literaris8. Teatre Nivell 39. Club del llibre

10. Cinefrum

Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques:

Unitat 1 Quatre ratllesUnitat 2 Demana-ho per escritUnitat 3 Barreja de textosUnitat 4 Passem-ho en net

Quadre de continguts MDUL 03 TEXTOS ESCRITS:

Per aprendre

Llenguai societat

Gramtica

Lxic

Unitat 1Textos decomunicacipersonal. La nota.La carta. La postal.

El registrecolloquial.El registre vulgar.

Loraci: SNsubjecte i SVpredicat.El verb: les formespersonals.(estructura delverb). Les formesno personals.Conjugacions.Verbs regulars iirregulars.

Ortografia de r/rr.La polismia.

Unitat 2Textos decomunicacilaboral. Lainstncia. Elcurrculum.El registreestndard.

El verb:Formes simples iformes compostesEls temps verbalssimples dindicatiu:- Present- Passat- Futur- CondicionalSignes depuntuaci: el punt.

Les majscules.Ortografia de b/p.La sinonmia.

Unitat 3Introducci a latipologia textual.La descripci. Lanarraci. Lainstrucci.El registrecientificotcnic.

El verb:els temps verbalssimples desubjuntiu.Limperatiu.s de les formesno personals.Signes depuntuaci: la coma.La diresi.Ortografia de d/t.

Lantonmia.

Unitat 4Elements nolingstics del textescrit. Pargraf.Marges. Interlineat.Tipus de lletra.Noves tecnologiesi processadors detextos. Unasocietat que usa lallengua.El verb:els temps verbalscompostosdindicatiui subjuntiu.Signes depuntuaci: el punti coma i els dospunts.Laccent diacrtic.Ortografia de g/c.

El camp semntic.La famlia lxica.


6/158

C o m u n i c a c i

3 . T


11

P U N T D E P A R T I D A

PUNT DE PARTIDA

Per comenar el mdul et presentem una bateriade preguntes per introduir-te als continguts que hitrobars. D'aquesta manera podrs veure qu

saps sobre el tema.Marca amb una creueta segons el que spigues:

Abans de comenar el mdul... Em sona Em sembla Ho sabriaque ho s explicar

S escriure notes, cartes personals i postals?

S com s una instncia, un curriculum vitaei una carta de presentaci?

S quins tipus de textos existeixen i quinescaracterstiques tenen?

S redactar textos descriptius, narratiusi argumentatius?

S presentar correctament els textos que escric:pargrafs, lletres, marges...?

S aprofitar els processadors de textos perescriure ms fcilment i rpid?

S quins registres de la llengua existeixen?S les caracterstiques de cada registre?

S identificar el registre d'un text a partir de lesexpressions que s'utilitzen?

S quan he d'utilitzar un registre formal?

S com s'usa la llengua en les noves tecnologies?

S com s la llengua en els correus electrnics,els xats i els missatges de mbil?

?


7/158

12

P U N T D E P A R T I D A

C o m u n i c a c i

3 . T


Em sona Em sembla Ho sabriaque ho s explicar

S reconixer oracions i distingir-ne el subjectei el predicat?

S com s un verb i quins temps verbalshe d'utilitzaren cada cas?

S reconixer la persona, el nombre, el tempsi el mode de formes verbals regulars?

S quines sn les formes no personals del verb?

S puntuar textos amb comes, punts, puntsi coma i dos punts?

S qu s l'accent diacrtic i distingir el significatde cadascun dels mots?

S qu s la diresi i en quins casos l'hed'escriure?

S escriure correctament r /rr?

S escriure correctament p/b, t/d, c/g?

S qu s un mot polismic?

S quan dues paraules sn sinnimes? Iantnimes?

S qu s un camp semntic? I una famlia lxica?


8/158

13

U N I T A T 1

Q U A T R E R A T L L E S

C o m u n i c a c i

3 . T


Unitat 1QUATRE RATLLES


9/158

U N I T A T 1

Q U

A P R E N

D R

S ?

C o m u n i c a c i

3 . T


QU APRENDRS?En aquesta unitat treballars els diferents textos escrits que pots trobar ala vida quotidiana. Al final de la unitat podrs:

Conixer els trets bsics de la nota, la carta i la postal.

Redactar correctament notes, cartes i postals.

Reconixer els registres no formals de la llengua: el registre colloquial iel vulgar.

Reconixer les oracions i els elements que la conformen: el Subjecte i elPredicat.

Identificar verbs i conixer-ne les seves caracterstiques.

Escriure i pronunciar correctament r/rr.

Conixer i usar adequadament alguns mots polismics.

COM HO TROBARS?

PER APRENDRE Textos de la vida quotidiana:

La nota

La carta personalLa postal

LLENGUA I SOCIETAT Els registres no formals de la llengua:

El registre colloquialEl registre vulgar

GRAMTICA

Loraci. El Subjecte i el Predicat El Verb:

Formes personals del verb. Estructura del verb (morfemes flexiusde: persona, nombre, temps, aspecte i mode)

Formes no personals del verb (infinitiu, participi i gerundi)Les tres conjugacions verbalsVerbs regulars i verbs irregulars

Ortografia de les consonants r / rr

LXIC Introducci a la semntica Els mots polismics

14


10/158

15

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


1. PER APRENDRE

Textos de la vida quotidiana

Deixar missatges: LA NOTASi vols deixar un encrrec o fer saber un fet puntual a una persona del teu en-

torn i aquesta persona no hi s, li pots escriure una nota i deixar-la-hi en unlloc visible perqu la pugui llegir quan arribi. Segur que has escrit algun copnotes com aquestes:

Una nota s un text molt breu amb qu un emissor proporciona per escrit una in-formaci concreta al receptor.

En general si la nota va adreada a una persona coneguda, hi predomina unto de confiana i familiaritat que permet eliminar determinades informacionsque sn compartides per emissor i receptor.

Analitzem aquest exemple:

Qui s lemissor? s una persona de la famlia, ja coneguda i per tant no calsignar la nota. El tractament s de tu (arribis, comena).

Qui s el receptor? Probablement una persona que viu a la mateixa casa que

el qui escriu la nota.Quin s el propsit de la nota? Donar una informaci puntual: ha hagut desortir per anar a una entrevista de feina i recorda al receptor que cal prepararel sopar perqu tenen convidats.

Qu observem des del punt de vista de la llengua?

La llengua utilitzada en aquesta nota s espontnia, pertany a un registre in-formal perqu es tracta dun escrit ds privat, adreat a alg de lmbit fami-liar (els del 5 en lloc de dir: els vens del cinqu; preparar la teca , en lloc dedir: preparar el sopar)

He anat a compraral sper.Tornar cap a les19h Petonets,

Clara

Miquel,He anat a l'entrevista de feina.Aquesta nit vnen els del 5.Quan arribis, comena a preparar la teca.

MareHa trucat l'avi. Diuque li truquis, quet'ha d'explicar unacosa.

Pep

JuanHay que comprar:leche, azcar, de-tergenteACURDATE!

Ana


11/158

16

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Caracterstiques de la nota personal: s breu i la informaci apareix ordenada lgicament. Cont aquestes parts: el nom de la persona a qui va adreada, la informaci

que es vol transmetre i el nom de la persona que lescriu. s del registre no formal de la llengua.

En canvi, si la nota sadrea a una persona amb la qual no tenim una relacipersonal (alg de lmbit laboral o alg que no coneixem personalment) lanota haur de contenir informaci complementria til per al receptor i utilit-zarem el registre formal de la llengua.

Observa aquest model de nota formal:

Si observes aquest petit imprs, veurs que la informaci s molt precisa i elgrau de formalitat del missatge s ms alt que el de la nota personal.

La nota formal t les caracterstiques segents: El tractament s devost Apareix sempre signada per lemissor . Cont la data i lhora en qu sha escrit per tal que el missatge sigui complet i

efica.

(Fes les activitats daprenentatge 1, 2 i 3)

A latenci de:Sra. MuozHora: 10h Data: 11.02.05

DURANT LA SEVA ABSNCIA

El Sr./La Sra.: Sr. IzquierdoDe:Gestoria Trmitnm. de telfon 657 88 55 79

ha telefonat ha vingut a visitar-lo/la

tornar a telefonar

vol que vost el/la visitivol que vost li telefoni URGENT

Ha deixat aquest encrrec:Necessita urgentment la comanda de material doficina queva sollicitar la setmana passada.


12/158

17

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Enviar notcies des de lluny: CARTES PERSONALS I POSTALSDe vegades enviem cartes o postals als nostres amics i familiars amb la inten-ci de felicitar, de donar notcies nostres si som de viatge o de vacances en al-gun lloc, o simplement escrivim amb la intenci de mantenir el contacte ambel destinatari. Aquests tipus descrits sn personals, tenen un to de cordiali-tat i confiana.

La carta:La carta personal acostuma a tenir cinc parts:

Lencapalament: cont la data i el lloc des don senvia lescrit.

La salutaci: abans de comenar a escriure el contingut, sacostumen a uti-litzar frmules daquest tipus seguides pel nom del destinatari i separadesper una coma o per dos punts:

En catal: En castell:Benvolgut/da/s/des... Querido,-a...Estimat/da... Apreciado,-a...Hola... Hola...

El cos: s el contingut que sescriu (felicitacions, excuses, descripci dunviatge, notcies sobre les vacances, etc.)

El comiat: sacostumen a utilitzar frmules seguides duna coma del tipus:

En catal: En castell:Fins ben aviat, Hasta prontoCordialment, Cordialmente,Rep una forta abraada, Saludos,Molts petons, Un abrazo / un beso

La firma: el nom de la persona que escriu la carta.

(Fes les activitats daprenentatge 4, 5, 6 i 8)

La postal:Llegeix aquesta postal. Fixat en el llenguatge utilitzat i observa la disposicidel text en lespai:

Observa:Varietat dentonacionsMots que imiten sorollsFrases inacabadesRegistre no formal

Com va tot, famlia?Per aqu, fantstic!Uf! La calor...! Les platgessn allucinants.Ens ho estem passant denassos! Per cert, diu el Pepque ell no torna, que esmunta l'oficina al Carib.PETONS!

Pep, Dani , NriaFamlia Ribera MartCarrer Nou 24 2n 1a08339 Matar


13/158

18

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


El propsit de la postal acostuma a ser concret: felicitar, vacances, viatges....El contingut de la postal s breu perqu lespai de qu disposem s limitat. Lainformaci que shi dna s general i anecdtica, no acostuma a tenir massaimportncia.

La postal, com la carta, cont:

La data i el lloc des don sescriu, una salutaci, un contingut general i curt,una frmula de comiat i la firma.

La part dreta de la postal est reservada per escriure-hi clarament el nom icognoms del destinatari, ladrea completa (carrer, municipi i tamb el passi senvia de lestranger).

Les funcions del llenguatge que predominen tant en la carta personal com enla postal sn:

La funci referencial: centrada en el referent (s a dir, en la informaci quevolem donar) perqu en general es descriu una ciutat o un pas, es narra algu-na ancdota o sexplica alguna experincia personal. La informaci apareixde manera ordenada i clara, el llenguatge utilitzat ha de ser precs per evitarlambigitat.

La funci expressiva: centrada en lemissor que vol transmetre el seu estatdnim, les seves emocions i sentiments. En aquest cas el llenguatge utilitzats espontani i cont els elements bsics de la comunicaci oral (que ja vremexplicar en el mdul C02): varietat dentonacions, s dexclamacions, motsque imiten sorolls, repeticions, etc.

(Fes lactivitat daprenentatge 7)

2. LLENGUA I SOCIETAT

Els registres no formals: colloquial i vulgarEn lapartat anterior shan vist models de documents que utilitzen els regis-

tres no formals de la llengua com la nota o la carta personal. Els registres noformals de la llengua es caracteritzen per la seva espontanetat. En general,aquests registres sn orals i poc preparats i apareixen bsicament en la con-versa o el monleg, tot i que a vegades tamb sescriuen, com has vist a la-partat anterior. Tamb poden aparixer en certs espais televisius dentreteni-ment que pretenen connectar rpidament amb el pblic, en telesries quevolen reproduir la vida quotidiana, en els cmics o en novelles amb personat-ges populars, etc.

Els registres no formals de la llengua estan formats pel registre colloquial i

pel registre vulgar.


14/158

19

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


El registre colloquial rep tamb el nom de llengua familiar, ja que s el regis-tre que utilitzem per parlar amb la gent que ens envolta en situacions infor-mals prpies de la vida quotidiana. s la varietat que sutilitza ms habitual-ment en la major part de les nostres relacions.

Elregistre colloquial es caracteritza perqu: Generalment s oral. No t transcendncia i el seu objectiu bsic s la comunicaci. s fuga, no perdura en el temps. Fa s duna gran economia de mitjans expressius. Pel que fa a la fontica, posa poca atenci a lhora darticular els sons, cosa que

provoca elisions: ca nostra (casa nostra), tronja (taronja), quranta (quaranta),etc.; como (comido), na (nada), to (todo), etc.

Pel que fa a la morfologia, apareixen formes verbals diferents de les normati-ves: sapiguer (saber), volguer (voler), tindre (tenir), etc.;), and (anduve), sentaros (sentaos), callaros (callaos), etc.

Pel que fa al lxic, usa termes genrics (cosa , interessant , tema ...), frases fetesi onomatopeies.

Finalment, el fet de ser un registre bsicament oral fa que lentonaci es con-verteixi en un element de gran importncia.

Per la seva banda, el registre vulgar coincideix amb el colloquial en ls demots i construccions incorrectes: aixins no tens que vindre aquesta tarda? (per aix no has de venir aquesta tarda? ). Hi ha, a ms, un gran s de paraulesconsiderades socialment com a tabs o la presncia de mots grollers i parau-lotes.

El registre vulgar comparteix les caracterstiques del registre colloquial, per ams: Presenta una gran quantitat dinsults, paraules grolleres i referncia als tabs

socials. Des dun punt de vista normatiu, s encara menys elaborat que el registre

colloquial.

(Fes les activitats daprenentatge 9 i 10)


15/158


16/158

21

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Aquestes noies treballaven tot el dia. Anaven massa cansadesi no sortien de gresca.

A la segona, el subjecte sha suprimit, perqu tenim un context que ens per-met deduir que el subjecte de la frase s aquestes noies . En oracions senseSN hem de parlar de subjecte ellptic .

(Fes les activitats daprenentatge 11, 12 i 13)

El verb (I)Com acabem de veure, el verb s lelement indispensable de loraci. Elsverbs poden expressar accions, estats o processos. Comprova-ho tu mateix apartir daquesta nota:

Aixsurto, donar, escampar, tornar , denoten accions i, en canvi, sento o ne- cessito denoten estats o processos.

Les formes personals: lestructura dels verbs

Les formes personals tenen una terminaci o morfema que indica la persona, elnombre, el temps, laspecte i el mode:

Lexema MorfemaPersona: primeraNombre: plural

Cant -em Temps: presentAspecte: imperfectiu

Mode: indicatiuElsmorfemes de persona relacionen el verb amb una persona gramatical, re-presentada pels pronoms personals: jo, tu, ell/ ella, nosaltres, vosaltres,ells/elles: deman -o, deman-es, deman-a, deman-em, deman-eu, deman-en .


Els morfemes de nombre ens indiquen si el verb es refereix a un subjecte ensingular o en plural:

Tots anem de pressa.La Laura estudi a per als exmens.

Joan:Surto a donar un tomb; emsento molt angoixada i ne-cessito escampar la boira.Suposo que tornar aviat.

Merc


17/158

22

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Els morfemes de temps ens indiquen el moment en qu es produeix laccidel verb. Sn el present , el passat i el futur :

Dinem al restaurant de la cantonada. (present)Sortirem diumenge cap a Pars. (futur)

Ploraven perqu estaven tristos. (passat)

Laspecte indica si lacci verbal s acabada o conclosa (perfectiu) o si ja shainiciat i en desconeixem lacabament (imperfectiu).

Vaig caminar pel parc. (acci acabada)Camina sense rumb. (acci inacabada)

Elmode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Existei-xen tres modes:

Lindicatiu: expressa accions o fets reals. T sempre molta pressa.El subjuntiu: pot expressar desig, voluntat, condici. Volem que us decidiu avui.Limperatiu : expressa ordre o manament. Sortiu daquesta sala!

Les formes personals i no personalsQuan ens referim a un verb, ho fem a partir de linfinitiu, s a dir, una de lesformes no personals dels verbs . Sanomenen aix perqu no admeten al seudavant cap subjecte ni cap pronom personal, ja que no es poden conjugar icom a conseqncia, no poden constituir mai el nucli del SV. Les formes nopersonals dels verbs sn:

Linfinitiu: Voler s poder .Elgerundi: Tot tornant cantarem una can.Elparticipi: Comptat i debatut .

Les conjugacions verbalsHi ha tres models de conjugacions verbals organitzades segons les desinn-cies dels infinitius:

La primera, amb lexema acabat en -ar: deman-ar, trig-ar, escur-ar...La segona, amb lexema acabat en -er o -re: tm-er, vnc-er, viu-re...La tercera, amb lexema acabat -ir: dormi-ir, sent-ir, flor-ir...



18/158

23

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Els verbs regulars i els irregularsSegons la morfologia, els verbs es poden classificar en:

Verbs regulars. Segueixen els models de les tres conjugacions regulars: can-tar, tmer, dormir.

Verbs irregulars. No segueixen el model de les conjugacions regulars, sinque presenten alteracions, que poden afectar el lexema o el morfema. Sonverbs irregulars: estar, ser , conixer, riure , conduir .

Les tres quartes parts del verbs catalans pertanyen a la primera conjugaci iexcepte estar i anar , tota la resta sn regulars. Per poder conjugar verbs da-questa conjugaci pots prendre com a model els morfemes que apareixen ennegreta. Fixa-thi:

El verbo Persona y nmero

El trato de formalidad: usted / ustedes va seguido del verbo en tercera persona.

Formas no personales

Verb regular Verb irregular

treballar anar

Present dindicatiu Present dindicatiu

Jo treball -o Jo vaig

Tu treball-es Tu vas

Ell/ella treball-a Ell/ella va

Nosaltres treball -em Nosaltres anem

Vosaltres treball -eu Vosaltres aneu

Ells/elles treball-en Ells/elles van

personas del singular personas del plural

1 yo trabaj-o 1 nosotros, -as trabaj-amos

2 t trabaj-as 2 vosotros, -as trabaj-is

3 l/ella trabaj-a 3 ellos/ellas trabaj-an

infinitivo gerundio participio

trabaj-ar trabaj-ando trabaj-ado

tem-er tem-iendo tem-ido

part-ir part-iendo part-ido


19/158

24

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Conjugaciones verbales

Los verbos se agrupan en tres conjugaciones, segn la terminacin de sus in-finitivos:

Ortografia

Les consonants r / rrLa pronunciaci de la erra no presenta cap mena de dificultat. Noms cal te-nir en compte els casos en qu no es pronuncia, es pronuncia de forma sim-ple (suau), o es fa mltiple (forta). La r pot sonar suau en paraules com ca ra, iforta en mots com ca rro. Fixat que el so de la r soposa en mots com:

mira/mi rrapare/pa rracera/se rra

a) Escrivim una sola erra, per pronunciem erra mltiple :

A principi de paraula: r oure, r emor, r iure, r oca, r omntic...Desprs de consonant : en r abiar, en r egistrar, En r ic...Desprs de vocals, en mots compostos: a r tmia, contra r evoluci, anti r et- ric ...

b) Escrivim i pronunciarem erra mltiple:

Entre vocals: pa rr a, so rr a, ca rr er...

c) La erra a final de mot s muda en el casos segents:

Els infinitius:sorti r , casa r , passa r , vnce r ...

En mots monosillbics:cla r , du r , po r ...En paraules derivades que tenen sufix -ar: olivar, arrossar, canyissar...-er : fuster, camioner, carrer...-or: impressor, abundor, claror ...


Ortografia de r/rr

Se escribe r al principio de palabra o en interior tras l, n, s: redaccin, alrede- dor, honra , etc.Se escribe rr cuando va en interior de palabra, entre vocales: horror, barra,etc.

Primera conjugacin: infinitivo en -AR (am-ar, hablar, cerrar, enviar ...)

Segunda conjugacin: infinitivo en -ER (com-er, perder, tener, saber ...)

Tercera conjugacin: infinitivo en -IR (viv-ir, sentir, dormir ...)


20/158

25

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


En palabras compuestas se escribe rr cuando su sonido se pronuncia fuerteentre vocales: pararrayos, antirreglamentario, etc.


4. LXIC

Relacions entre paraules pel significat: polismiaEs van asseure al banc que hi ha al mig de la plaa.Porta els diners al banc i ingressals.Els pescadors van trobar un banc de sardines i van aconseguir una bona pes-ca.

Acabes de llegir tres frases on apareix una mateixa paraula, banc. Aquesta

paraula no t un nic significat: a la primera frase,banc s un tipus de seient. a la segona,banc s una entitat que es dedica a guardar diners i a fer prs-

tecs. a la tercera frase, banc fa referncia a un grup de peixos que es traslladen junts.

La paraula banc s una paraula polismica perqu t ms dun significat.

En el diccionari els diferents significats o accepcions duna paraula apareixennumerats.



21/158

U N I T A T 1

A C T I V I T A T S D A P R E N E N T A T G E

C o m u n i c a c i

3 . T


ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE

Activitat 1

Llegeix les notes segents. Classifica els elements de cada nota dacordamb la graella:

Activitat 2Llegeix aquestes notes. Segur que has observat que contenen algunserrors. Subratlla i modifica els elements que no sn adequats a la intencicomunicativa i al grau de formalitat:

Torna a escriure la nota correctament.

26

Ester,On dimonis sn lesclaus del cotxe? Si lestens, deixa-les sobrela taula. Apa, finsdesprs, despistada.

Jaume

Salutaci:Comiat:Registre de llenguaTractament: de tu de vostExpressions colloquials:

21.5.02 (11h.)Sra. Sala,Ha trucat el Sr. Prezper demanar elpressupost de lainstallaci elctrica.Tornar a trucar a les14h.

Llus Garriga

Sr. DavidTens el sopar a lanevera.No m'esperis, arribartard.Li prego que accepti lesmeves disculpes.Atentament,

La mare23.3.03 (17h.)

Salutaci:Comiat:Registre de llenguaTractament: de tu de vostExpressions colloquials:

Boada

Que ha trucat la Marta Pons,aquella dona que vol les mostres depintura. Que diu que les vol ja i quetornar a fer un truc cap a les 16h.Petons, fins ara.

DataHora: Joan Martinez


22/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 3Escriu la nota que escau a cada una daquestes situacions:

a) Obres larmari de la cuina i veus que sha acabat loli. Deixa una nota alteu company de pis perqu en vagi a comprar.

b) Treballes en una oficina. Ha trucat un client demanant una reuni ambel/la teu/va cap. Deixa una nota al/a la teu/va cap per donar-li tota la in-formaci.

c) Has de dir a la famlia que no sopars a casa perqu tens una cita ambuns amics i arribars tard. Escriu la nota que escau.

d) Has discutit amb el/la teu/va company/a i has estat desagradable ambell/a. Escriu-li una nota amistosa demanant-li disculpes.

27


23/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 4Llegeix aquest carta personal. Separa i escriu el nom de les parts:

Activitat 5

Imagina que has descriure una carta a aquests destinataris. Escriu lesfrmules de salutaci i comiat, en castell i en catal, ms adequades pera cada cas:

SALUTACI COMIATa) una carta formal al/a ____________ ____________

la director/a duna escolab) una carta personal ____________ ____________

a la teva mare/al teu parec) una carta personal ____________ ____________

a la teva parella

Activitat 6

Per un error informtic shan barrejat dues cartes, amb graus de formali-tat diferents. Separa-les:

Londres, 20 de juliol de 2004 Hola, Clara! Distingida senyora Li escric aquesta carta amb la intenci de saludar-la. Qu fas? Darrerament no mhas escrit ni una trista ratlla, ja esta b! Eh? A veure si no ets tan mandrosa! Fa temps que no rebo notcies seves i espero que es trobi b.

28

Manresa, 2 d'abril de 2003

Estimada Mireia,Com ests? Jo ltimament estic fet pols. Entrela feina i els estudis, no paro ni un moment!Aviat haur de fer una pila d'exmens i javeurem com aniran. El que ms em costa sn lesmatemtiques, com sempre. Ja saps que no heestat mai gaire bo per als nmeros, per no etpots imaginar els meus progressos. B, suposo quea l'estiu podr desconnectar uns dies. Hem pensata fer un viatge a Menorca. Hi anirem amb avi iens hi estarem deu dies, ja t'enviarem una postal.Escriu-me aviat i envia'm fotos de la famlia.Una abraada,

Miquel


24/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Jo mho estic passant molt b aqu a London. He conegut molta gentnova.

Aquesta ciutat s una passada. Sempre hi ha coses a fer. Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de Londres amb

companyia de la famlia. Estem fets pols perqu ens passem el dia, i la nit tamb!, amunt i avall. Aquesta ciutat t molts atractius: els monuments, els museus, les

passejades a peu. Que si avui anem al teatre, que si desprs anem a un concert, en fi, aix

s massa! Quan sacosta el vespre, ens trobem fatigats, per alhora desitjosos de

gaudir de les representacions teatrals i els concerts nocturns. B, noia, suposo que tests morint denveja, oi que s? Sovint pensem en vost i ens agradaria tenir-la amb nosaltres. Rebi una forta abraada, Apa. Et deixo. Molts, molts petons! Anna.

29

CARTA FORMAL

CARTA INFORMAL


25/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 7Observa aquesta imatge. Completa la postal inventant un text a partir de laimatge. Recorda que el text de la postal s molt espontani.

Activitat 8Ara, imagina que has descriure una carta per als teus avis explicant-los elteu viatge a Grcia. Abans de comenar pensa en:

la intenci de la carta: informar-los sobre el teu viatge. el grau de formalitat: adreces la carta als teus avis, sn persones grans,

per tant, el to del text haur de ser ms formal. recorda que has dincloure les cinc parts de qu consta carta.

30

Atenes,_______ _______ ______________famlia!Grcia s___________________ ________________________________________________Lambient___________________! ________________________________________________ ___________________Daqu uns dies____________ ____________________________________________________________________________! Carme, Jordi i Cludia


26/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


LLENGUA I SOCIETAT

Activitat 9Cita algunes paraules o construccions prpies de registres no formals.

Activitat 10Digues algunes caracterstiques del registre colloquial.

GRAMTICAActivitat 11Daquesta relaci, destria quines es poden considerar oracions i quines no.

Ex. LEullia estrena cotxe nou. Oraci El mestre matemtiques. No

En Jaume un croissant.T una casa molt ben decorada.En Joan sembla distret.El Jordi internet.La Merc agafa el tren cada dia.En Ramon conferncies a lAteneu.La Pilar pinta un quadre.En Josep massa feina.En Gust plega de la feina a les 5.La Llusa acompanya el pare.Son pare t mal de coll.En els enunciats en qu has considerat que no eren oraci, qu hi falta?

Activitat 12Daquestes frases subratlla les paraules que formen el subjecte. Et potsformular la pregunta qui:

Ex.El noi/s molt educat (Qui s molt educat? El noi)

La Llusa viu en un carrer molt estret.Els nois volen anar al cinema.La mare t una cadernera cantadora.La camisa no t botons.El cotxe no corre gaire.La branca del pi va caure ahir.En Joaquim treballa en una fbrica.

31


27/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Lhorari de botiga s de 9 del mat a 9 del vespre.El catal s una llengua romnica.Les abelles viuen en comunitat.

Activitat 13Escriu ara les paraules que formen el predicat de les frases anteriors.

Ex. ... s molt educat.----------

Activitat 14Relaciona els verbs daquestes frases amb el pronom personal (jo, tu,ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles) que correspongui.

Ex.Ells/elles han sortit de marxa.

....................heu visitat el museu dHistria de Barcelona.

....................surt de viatge aquesta mateixa tarda.

.....................vam menjar un croissant per esmorzar.

.....................tinc molta feina per fer.

.....................aneu al zoo de Barcelona.

.....................sabem que all no era possible.

.....................necessita ms informaci complementria.

.....................sn addictes a les compres.

.....................tens una mansi per viure-hi.

.....................feien quadres molt interessants.

Activitat 15Classifica els infinitius segents segons siguin de la primera, segona o ter-cera conjugaci:

alimentar, codificar, envellir, combinar, dubtar, tmer, menjar, dormir, pas-sejar, treure, treballar, estimar, tossir, caminar, demanar, collir, poder, saber,riure, cloure, cercar, voler, fer, complaure, fugir, arribar, tancar, avaluar,agrair, escollir, trcer

32


28/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


1a

2a

3a

- Quina terminaci tenen els verbs de la primera conjugaci? I els de la se-gona? I els de la tercera?

Activitat 16Omple els buits de les paraules segents amb la grafia r o rr:

ca...es, ...ambla pe... co...entfol...e so...oll ma...o ma...con...ear madu...aci romegue...a gue...a...abis fe...o ca...o a...ibarmand...a ca...etejar cla...edat prend...

LXIC

Activitat 17Une correctamente las dos columnas para formar una nueva palabra com-puesta:

contra rayos para regular i rector auto ropa vice reglamentario guarda retrato anti revolucin (Ex. contrarrevolucin)

Activitat 18Relaciona aquestes definicions amb la paraula corresponent

patr RonyonadaGuia espiritual en algunes comunitats religio-ses.

llom Indret on el tren es detura per tal que pugin ibaixin els viatgers.Casa on, a canvi de diners, donen allotjament imenjar.

pastor Cadascuna de les quatre parts de lany: prima-vera, estiu, tardor, hivern.Part del llibre on suneixen els fulls.

33


29/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


estaci Propietari duna empresa.Model de paper, cartr... segons el qual es ta-llen alguns objectes.

hostal Persona que porta a pasturar el bestiar.Ocell extic de color viu.

papagai

Activitat 19Quines de les paraules de lexercici anterior sn polismiques?

Activitat 20Fes frases on es vegin diferents significats daquestes paraules.copa

pota

entrada

guia

gota

porta

serra

coll

Activitat 21Explica els diferents significats de la paraula cap en aquestes frases:

Es va fer un cop al cap.No va comprar cap moble en aquella botiga.En Roger no hi cap en aquest cotxe.Diumenge anirem al cap de Creus.Elcap li ha dit que li apujaria el sou.

34


30/158

U N I T A T 1

A C T I V I T A T S D A V A L U A C I

C o m u n i c a c i

3 . T


ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1Completa el buits amb el mot ms adient:

La nota s un text molt ____________ amb qu lemissor dna per escrituna ______________ concreta al receptor.

A la nota personal el tractament s ______________ i a la nota formal eltractament s ____________. La nota formal cont informacions comple-mentries com la __________ i l________ en qu sha escrit.

Activitat 2Escriu les notes segents:

a) Has danar al cinema amb uns amics. Vols avisar el teu company de pisque hi ha pollastre a la nevera per sopar. Demana disculpes per no podersopar amb ell i avisal que arribars tard.

b) Treballes en una oficina i ha trucat un client fora enfadat per reclamaruna comanda. Es tracta dun encrrec molt urgent.

Activitat 3Cita i explica les parts duna carta.

35


31/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 4Escriu una postal a un/a amic/ga per felicitar-lo/la pel seu aniversari.

Activitat 5Qu diferencia el registre colloquial del registre vulgar?

Activitat 6Quines daquestes frmules et semblen colloquials i quines vulgars?

Vs a pastar fang! Quina putada!Vs a la porra! Quina mala jugada!Vs a la merda! Per fora

La mare que et va fer! Per collonsVs a prendre pel cul! La mare que et va parir!

Activitat 7Destrieu el SN i el SV de les frases segents:

Ex. La noia / va marxar dexcursi.SN SV

La Maria no acaba de trobar-se b.

En Joan va tancar la porta amb fora.

El doctor noms recepta antibitics.

36


32/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Molta gent va haver de fugir del seu pas.

Tots van recrrer les muntanyes a peu.

Els accidents de trnsit es podrien evitar.

La llum del sol illuminava el bosc.

El seu rostre es va tornar seris.

La Joana far la interpretaci dissabte.

La seva mare necessita terpia urgentment.

Activitat 8Llegeix atentament aquest text:

En Cintet i en Mateu venien sovint i en Mateu cada dia estava ms enamo-rat de la Griselda i deia, quan estic amb la Griselda magafen tots els des-mais del cor... I en Quimet i en Cintet li deien que el trobaven malalt del capperqu lamor lafeblia i ell vinga parlar de la seva Griselda i era veritat queno sabia parlar de res ms i sanava tornant com un beneit tot i que jo melestimava molt. I deia que el primer dia de casat, el que no saguantavademoci era ell perqu deia que els homes sn ms sensitius que les do-nes i que de poc que es desmaia en el punt de trobar-se sols. I en Quimet,gronxant-se una mica en la seva cadira, reia per sota del nas i amb en Cin-tet li aconsellaven que fes una mica desport perqu amb el cos cansat el

cap no li treballaria tant, perqu si es passava el dia noms pensant en lamateixa cosa, acabaria a dins duna camisa amb unes mnigues molt llar-gues, lligades a lesquena amb un nus de mariner.

(Merc Rodoreda, La plaa del Diamant . Club Editor Jove. )

a) Subratlla tots els verbs que apareixen en el text.b) A continuaci, classificals en dues columnes, segons siguin formes per-

sonals o formes no personals.

Formes personals Formes no personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

c) Desprs, agafa la columna de les formes personals i classifica-les enfunci del temps que expressen: present, passat o futur.

Present Passat Futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

37


33/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 9Partint del model del present dindicatiu dels verbs regulars, conjuga elpresent dindicatiu dels verbs:

Acabar Baixar CridarJo acabo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Activitat 10Classifica els mots segents, segons es pronunci o no la r final:

aparador, cor, llavor, llar, claror, amor, escorxador, tercer, saber, carcter,

factor, abocador, contestador, plaer, or, forner, treballadorEs pronuncia la r final No es pronuncia la r final

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Activitat 11Omple els buits amb les paraules corresponents. Si sn polismiques apa-reixen en ms duna frase.

Pissarra, campana, vestit, bol graf, bateria, ulleres

Ha anat a lptica perqu necessita unes ............................. noves.La ............................. de lesglsia no parava de tocar.El mestre escrivia a la ............................. amb guixos de colors.La modista li va fer un precis .............................Lexamen shavia de fer amb un .............................de color blau.Van aparcar en .............................La paret de casa s tota de .............................El cotxe no funciona, no t .............................Com que sha espatllat el ventilador, han anat a comprar una .........................Per berenar sha menjat unes .............................

38


34/158

U N I T A T 1


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 12Busca veinte palabras polismicas en esta carta.

Domingo, 3 de agosto de 2002

Querida Margarita:

Te escribo desde la playa de la Concha, en San Sebastin.

Por fin puedo lucir el biquini naranja de volantes que me compr en el Ras-tro. Me lo estoy pasando bomba: por la maana me doy un bao, por la tar-de paseo y tomo un helado, por la noche salgo de marcha y me dedico a lasalsa y al merengue en la disco.

Recuerdos de Modesto, un cabo un poco golfo que he conocido y que tieneun tipo que te mueres.

Un beso muy fuerte,Estrella

39


35/158

U N I T A T 1

S O L U C I O

N S A C T I V I T A T S D A P R E N E N T A T G E

C o m u n i c a c i

3 . T


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

PER APRENDRE

Activitat 1Salutaci: EsterComiat: Apa, fins desprs, despistada.Registre de llengua: no formalTractament: de tu de vostExpressions colloquials:on dimonis sn.../ apa.../

Salutaci: Sra. SalaData: 21.5.02Hora: 11hRegistre de llengua: formalTractament: de tu de vost

Activitat 2

a. b.

La nota a:

- s una nota de feina.- La salutaci s incompleta.

- El registre utilitzat no s adequat.- El comiat no s adequat.- s necessari posar la data i lhora.

La nota b:

- s una nota informal adreada a un familiar.- La salutaci no s adequada.- El tractament ha de ser de tu.- El comiat no s adequat.- No cal posar el dia i lhora.

40

Sr. DavidTens el sopar a lanevera.No m'esperis, arribartard.Li prego que accepti lesmeves disculpes.Atentament,

La mare23.3.03 (17h.)

BoadaQue ha trucat la Marta Pons,aquella dona que vol les mostres depintura. Que diu que les vol ja i quetornar a fer un truc cap a les 16h.Petons, fins ara.DataHora: Joan Martinez


36/158

U N I T A T 1

S O L U C I O


C o m u n i c a c i

3 . T


Soluci orientativa

a. b.

Activitat 3Resposta oberta. Recorda: has descriure textos breus, ordenats i amb elgrau de formalitat adequat.

Activitat 4

41

David,Tens el sopar a la

nevera.No mesperis, arribartard.Perdona, per tinc cosesa fer.Un pet, fins desprs.

La mare

Sr. Boada,Ha trucat la sra. Marta Pons per

reclamar les mostres de pintura.Les necesita urgentment i tornara telefonar a les 16h.Atentament,

Data: 22.3.03Hora: 11h Joan Martinez

Manresa, 2 d'abril de 2003

Estimada Mireia,Com ests? Jo ltimament estic fet pols. Entre lafeina i els estudis, no paro ni un moment!Aviat haur de fer una pila d'exmens i javeurem com aniran. El que ms em costa sn lesmatemtiques, com sempre. Ja saps que no heestat mai gaire bo pels nmeros, per no et potsimaginar els meus progressos. B, suposo que al'estiu podr desconnectar uns dies. Hem pensata fer un viatge a Menorca. Hi anirem amb avi iens hi estarem deu dies, ja t'enviarem una postal.Escriu-me aviat i envia'm fotos de la famlia.

Una abraada,

Miquel

encapalament

salutaci

cos

comiat

firma


37/158

U N I T A T 1

S O L U C I O


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 5Soluci orientativa:

SALUTACI COMIAT

a. Senyor / Senyora; Benvolgut/da Atentament; Cordialment

b. Estimats pares Una abraada / Petonsc. Hola... / Estimat/da... Molts petons

Activitat 6CARTA FORMALLondres, 20 de juliol de 2004

Distingida senyora,

Li escric aquesta carta amb la intenci de saludar-la. Fa temps que no rebonotcies seves i espero que es trobi b.

Estic passant uns dies molt agradables a la ciutat de Londres en compan-yia de la famlia. Aquesta ciutat t molts atractius: els monuments, els mu-seus, les passejades a peu. Quan sacosta el vespre, ens trobem fatigats,per alhora desitjosos de gaudir de les representacions teatrals i els con-certs nocturns.

Sovint pensem en vost i ens agradaria tenir-la amb nosaltres.

Rebi una forta abraada,

AnnaCARTA INFORMALLondres, 20 de juliol de 2004

Hola, Clara!

Qu fas? Darrerament no mhas escrit ni una trista ratlla, ja est b! Eh?

Jo mho estic passant molt b aqu, a London. He conegut molta gentnova.

Aquesta ciutat s una passada. Sempre hi ha coses a fer. Estic feta polsperqu ens passem el dia, i la nit tamb!, amunt i avall. Que si avui anem alteatre, que si desprs anem a un concert, en fi, aix s massa.

B, noia, suposo que tests morint denveja, oi que s?

Apa. Et deixo. Molts, molts petons!Anna.

42


38/158

U N I T A T 1

S O L U C I O


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 7Resposta oberta.


LLENGUA I SOCIETAT

Activitat 9Resposta oberta. Exemples en catal: ca nostra (casa nostra), tronja (ta-ronja), quranta (quaranta), sapiguer (saber), volguer (voler), tindre (tenir),etc.; Exemples en castell: como (comido), na (nada), to (todo), and (an-duve), sentaros (sentaos), callaros (callaos), etc. Tamb les paraules grolle-res formen part del registre vulgar.

Activitat 10s oral; no t transcendncia; fa s duna gran economia de mitjans ex-pressius; posa poca atenci a lhora darticular els sons; apareixen formesno normatives; usa termes genrics de gran abast semntic; lentonaci hit una gran importncia.

GRAMTICA

Activitat 11En Jaume un croissant. No

T una casa molt ben decorada. OraciEn Joan sembla distret. OraciEl Jordi internet. NoLa Merc agafa el tren cada dia. OraciEn Ramon conferncies a lAteneu. NoLa Pilar pinta un quadre. OraciEn Josep massa feina. NoEn Gust plega de la feina a les 5. OraciLa Llusa acompanya el pare. OraciSon pare t mal de coll. Oraci

Activitat 12La LlusaEls noisLa mareLa camisaEl cotxeLa branca del piEn JoaquimLhorari de botiga

El catalLes abelles

43


39/158

U N I T A T 1

S O L U C I O


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 13...viu en un carrer molt estret....volen anar al cinema....t una cadernera cantadora....no t botons....no corre gaire....va caure ahir....treballa en una fbrica....s de 9 del mat a 9 del vespre....s una llengua romnica....viuen en comunitat.

Activitat 14Heu visitat el museu dHistria de Barcelona. VosaltresSurt de viatge aquesta mateixa tarda. Ell/ellaVam menjar un croissant per esmorzar. NosaltresTinc molta feina per fer. JoAneu al zoo de Barcelona. VosaltresSabem que all no era possible. NosaltresNecessita ms informaci complementria. Ell/ellaSn addictes a les compres. Ells/ellesTens una mansi per viure-hi. TuFeien quadres molt interessants. Ells/elles

Activitat 15

Primera conjugaci: alimentar, codificar, dubtar, demanar, cercar, arribar,tancar, avaluar, caminar, estimar, treballar, passejar, menjar, combinar.

Segona conjugaci: tmer, treure, poder, saber, riure, cloure, voler, fer,complaure, trcer.

Tercera conjugaci: envellir, dormir, tossir, collir, fugir, agrair, escollir.

Activitat 16cares rambla per correntfolre soroll marro marrconrear madu raci romegue ra guerrarabis ferro carro arribarmandra carretejar cla redat prend r

LXIC

Activitat 17para rayos pararrayosiregular irregularvicerector vicerrectorguarda ropa guardarropaantireglamentario antirreglamentario

44


40/158

U N I T A T 1

S O L U C I O


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 18Patr: 1. Propietari duna empresa 2. Model de paper, cartr... segons elqual es tallen alguns objectes

Llom:1. Ronyonada 2. Part del llibre on suneixen els fulls.

Pastor: 1. Guia espiritual en algunes comunitats religioses. 2. Persona queporta a pasturar el bestiar.

Estaci: 1. Indret on el tren es detura per tal que pugin i baixin els viatgers.2. Cadascuna de les quatre parts de lany: primavera, estiu, tardor, hivern.

Hostal: Casa on, a canvi de diners, donen allotjament i menjar.

Papagai: Ocell extic de color viu.

Activitat 19Sn paraules polismiques: patr, llom, pastor, estaci.

Activitat 20Alguns dels significats de les paraules proposades sn aquests:

Copa : recipient amb peu, trofeu, part superior de larbre...Pota : extremitat dels animals, p. de gall, pea que serveix per aguantar unmoble...Entrada : lloc per on sentra, bitllet que permet accedir a un lloc, primer pa-gament duna cosa que es paga a terminis, de diccionari...Guia : del verb guiar, persona que ensenya el cam, llibre que cont informa-ci duna ciutat, pea duna mquina que serveix per dirigir el movimentduna altra pea...Gota : petita quantitat dun lquid, forma de presentaci dun medicament,malaltia inflamatria...Porta : del verb portar, pea feta de ferro o fusta que permet entrar i sor-tir...Serra : del verb serrar, eina que serveix per serrar, grup de muntanyesColl : part del cos que uneix el cap amb el tronc, part del vestit que envoltael coll, part estreta dun objecte (ampolla, recipient...)...

Activitat 21Cap:

part del cos 0 zero del verb caber punta de terra que entra mar endins persona que dna ordres o que est per sobre dels altres

45


41/158

U N I T A T 1

S O L

U C I O N S A C T I V I T A T S D A V A L U A C I

C o m u n i c a c i

3 . T


SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1La nota s un text molt breu amb qu lemissor dna per escrit una infor-maci concreta al receptor.

A la nota personal el tractament s de tu i a la nota formal el tractament sde vost . La nota formal cont informacions complementries com ladata i lhora en qu sha escrit.


Activitat 3La carta personal acostuma a tenir cinc parts:

Lencapalament: cont la data i el lloc des don senvia lescrit. La salutaci: abans de comenar a escriure el contingut, sacostumen a

utilitzar frmules daquest tipus seguides pel nom del destinatari i se-parades per una coma o per dos punts:

En catal: En castell:Benvolgut/da/s/des + nom del destinatari Querido,-aEstimat/da.. + Apreciado,-aHola... Hola...

El cos: s el contingut que sescriu (felicitacions, excuses, descripcidun viatge, notcies sobre les vacances, etc.)

El comiat: sacostumen a utilitzar frmules seguides duna coma del ti-pus:

En catal: En castell:Fins ben aviat, Hasta prontoCordialment, Cordialmente,Rep una forta abraada, Saludos,Molts petons, Un abrazo / un beso

La firma: el nom de la persona que escriu la carta.

Activitat 4Resposta oberta.Recorda que has de posar tota la informaci necessria i que el llenguatgeha de ser espontani.

Activitat 5En el registre vulgar hi apareixen (a ms de les caracterstiques prpies delregistre colloquial) una gran quantitat dinsults, paraules grolleres i refe-rncia als tabs socials. Fa menys cas de la normativa que el registrecolloquial.

46


42/158

U N I T A T 1

S O L


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 6COLLOQUIAL:vs a pastar fang!; vs a la porra!; la mare que et va fer!; qui-na mala jugada!; per fora. VULGAR:vs a prendre pel cul!; vs a la merda!;la mare que et va parir!; quina putada!; per collons.

Activitat 7La Maria/ no acaba de trobar-se b.

SN SV

En Joan / va tancar la porta amb fora.SN SV

El doctor / noms recepta antibitics.SN SV

Molta gent / va haver de fugir del seu pas.SN SV

Tots / van recrrer les muntanyes a peu.SN SV

Els accidents de trnsit / es podrien evitar.SN SV

La llum del sol/ illuminava el bosc.SN SV

El seu rostre / es va tornar seris.

SN SVLa Joana / far la interpretaci dissabte.

SN SV

La seva mare / necessita terpia urgentment.SN SV

Activitat 8Els verbs del text apareixen subratllats

a) En Cintet i en Mateu venien sovint i en Mateu cada dia estava ms enamo-rat de la Griselda i deia, quan estic amb la Griselda magafen tots els des-mais del cor... I en Quimet i en Cintet lideien que el trobaven malalt del capperqu lamor lafeblia i ell vinga parlar de la seva Griselda i era veritatque no sabiaparlar de res ms i sanava tornant com un beneit tot i que jome lestimava molt. Ideia que el primer dia de casat, el que no saguanta-va democi era ell perqu deia que els homes sn ms sensitius que lesdones i que de poc que es desmaia en el punt de trobar-se sols. I en Qui-met, gronxant-se una mica en la seva cadira, reiaper sota del nas i amb enCintet liaconsellaven que fes una mica desport perqu amb el cos cansat

el cap no li treballaria tant, perqu si es passava el dia noms pensant enla mateixa cosa, acabaria a dins duna camisa amb unes mnigues moltllargues, lligades a lesquena amb un nus de mariner.

47


43/158

U N I T A T 1

S O L


C o m u n i c a c i

3 . T


b) Formes personals: venien, estava, deia, estic, magafen, deien, troba-ven, lafeblia, vinga, era, sabia, sanava, lestimava, saguantava, sn,desmaia, reia, aconsellaven, fes, treballaria, passava, acabaria.Formes no personals: parlar, tornant, trobar-se, gronxant-se, pensant.

c)Present: estic, magafen, sn, desmaia, fesPassat: venien, estava, deia, deien, trobaven, afeblia, era, sabia, sanava,lestimava, saguantava, reia, aconsellaven, passavaFutur: treballaria, acabaria.

Activitat 9Acabar Baixar CridarAcab -o baix -o crid -oAcab -es baix -es crid -esAcab -a baix -a crid -aAcab -em baix -em crid -emAcab -eu baix -eu crid -euAcab -en baix -en crid -en

Activitat 10Es pronuncia la r final: cor, llar, amor, carcter, or.

No es pronuncia la r final: aparador, llavor, claror, escorxador, tercer, saber,factor, abocador, contestador, plaer, forner, treballador.

Activitat 11Ha anat a lptica perqu necessita unes ulleres noves.La campana de lesglsia no parava de tocar.El mestre escrivia a la pissarra amb guixos de colors.La modista li va fer un precis vestit .Lexamen shavia de fer amb un bolgraf de color blau.Van aparcar en bateria .La paret de casa s tota de pissarra .El cotxe no funciona, no t bateria .Com que sha espatllat el ventilador, han anat a comprar una campana .Per berenar sha menjat unes ulleres .

48


44/158

U N I T A T 1

S O L


C o m u n i c a c i

3 . T


Activitat 12Las palabras polismicas aparecen subrayadas.

Domingo, 3 de agosto de 2002

Querida Margarita :

Te escribo desde la playa de la Concha, en San Sebastin .

Por fin puedo lucir el biquini naranja de volantes que me compr en el Ras-tro. Me lo estoy pasando bomba, por la maana me doy un bao, por la tar-de paseo y tomo un helado, por la noche salgo de marcha y me dedico a lasalsa y al merengue en la disco.

Recuerdos de Modesto, un cabo un poco golfo que he conocido y que tieneun tipo que te mueres.

Un beso muy fuerteEstrella

49


45/158

QU HAS TREBALLAT?50

U N

I T A T 1

Q U

H A S T R E B A L L A T ?

C o m u n i c a c i

3 . T



46/158

C o m u n i c a c i

3 . T


51

U N I T A T 1

C O M

H O P

O R T O ?com

ho porto?

He aprs a... Activitats Activitats Si/No/daprenentatge davaluaci A mitges

Conixer els trets bsics de la nota, la carta i 1, 2 i 4 1 i 3la postal

Redactar correctament notes, cartes i postals 3, 5, 6, 7 i 8 2 i 4

Reconixer els registres no formals 9 i 10 5 i 6de la llengua:el registre colloquial i el vulgar.

Reconixer les oracions i els elements que 11, 12 i 13 7

la conformen: el Subjecte i el PredicatIdentificar verbs i conixer-ne les seves 14 i 15 8 i 9caracterstiques

Escriure i pronunciar correctament r/rr. 16 i 17 10

Conixer i usar adequadament alguns 18, 19, 20 i 21 11 i 12mots polismics

Qu he aprs i qu em falta:

Ara que ja has arribat al final de la unitat noms et queda comprovar quhas aprs i adonar-te, si s el cas, dall que et queda per aprendre.

Omple la graella segent amb S / No / A mitges:

Quadre dautoavaluaci


47/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


Unitat 2DEMANA-HO PER ESCRIT

52


48/158

U N I T A T 2

Q U

A P R E N D

R E

S ?

C o m u n i c a c i

3 . T


53QU APRENDRS?En aquesta unitat tractarem els diferents textos escrits que podem trobaren la nostra vida quotidiana i, concretament, en el mn laboral. Al final dela unitat podrs:

Conixer les caracterstiques bsiques de la instncia, el currculum i lacarta de presentaci.

Redactar correctament instncies, currculums i cartes de presentaci.

Identificar i usar adequadament el registre estndard.

Distingir formes verbals simples i compostes.

Conixer les formes simples dindicatiu dels temps verbals i saber-lesusar correctament segons el context.

Utilitzar de forma correcta el punt i les majscules.

Escriure i pronunciar correctament b/p.

Reconixer i usar sinnims en els textos propis.

COM HO TROBARS?

PER APRENDRE

Textos del mn laboral: La instncia o sollicitud El currculum La carta de presentaci

LLENGUA I SOCIETAT El registre estndard

GRAMTICA

El verb: Formes simples i formes compostes Els temps verbals simples dindicatiu (present, passat, futur i

condicional) Signes de puntuaci. El punt. Les majscules Ortografia de b/p

LXIC La sinonmia


49/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


1. PER APRENDRESegurament algun cop has consultat la secci danuncis del diari amb la in-tenci de trobar feina. Llegeix aquest anunci:

Per poder optar a aquesta oferta laboral, caldr que elaboris dos documentsmolt importants en la comunicaci laboral: la instncia i el currculum.

Demana-ho per escrit: la instncia o la sollicitudLa instncia s un escrit que serveix per fer una petici que sadrea a ladminis-traci pblica o a un organisme. La instncia s, doncs, un document administra-tiu i la seva redacci ha de ser concisa i clara.

Per redactar amb correcci aquest tipus descrit, segueix aquest model:

Dades personals : El nom i els cognoms, el nmero de carnet didentitat, la-drea i el telfon. Si escau, cal posar la professi.

Lexposici: s la part de lescrit on sexposen les circumstncies i les raonsque motiven la sollicitud.Per comenar lexposici cal escriure en majscules el verb EXPOSO (en pri-mera persona) separat del pargraf explicatiu pel signe de puntuaci : dospunts. La redacci daquest apartat comena amb un Que .

La sollicitud: En aquest apartat hi consta all que es demana. La demandaha de ser concisa, clara i breu. Aquest pargraf sinicia amb el verb DEMANOo SOLLICITO.

La signatura : Desprs sescriu el lloc i la data, i la signatura a m.La destinaci : El nom de la persona o de lorganisme al qual sadrea la solli-citud, sha de posar al peu de la pgina i en majscules .Si sadrea a una persona cal posar el tractament (senyor/a) i el crrec queexerceix el destinatari.

Pel que fa al tractament personal, cal dir que el ms habitual en les relacionsadministratives i comercials s el de vs, que va seguit per un verb en la se-gona persona del plural o el de vost, que va seguit per un verb en la tercerapersona del singular.

Observa la distribuci de la informaci i lestil de redacci de la instncia ambrelaci a lanunci anterior:

54

Ajuntament

PORTERS -MANTENIDORS PISCINAMONITORS CASAL ESPORTIU

INFORMACI: a l'ajuntament de 8 a 15h, o b al telfon 999 17 17 50.PRESENTACI D'INSTNCIES: fins el dia 31 de maig. S'ha d'adjuntarcurrculum i fotocpia DNI.

CONTRACTACI DE PERSONAL

ACTIVITATS DESTIU


50/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T



Ara redactem laltre document que es demana a lanunci: el currculum

La teva targeta de presentaci: el currculumSi vols optar a aquest lloc de treball, set demana que envis el teu curriculum vitae, que s una expressi que en llat vol dir alguna cosa aix com carrerade la vida.

Elcurrculum s un document escrit que sadrea a una empresa o una personaamb la intenci de donar a conixer el nostre perfil professional per sollicitar unlloc de treball. En el currculum ho expliquem gaireb tot de nosaltres: les dadespersonals, la formaci acadmica, el nivell de coneixements, lexperincia laboralo les llenges que parlem. s una eina que serveix per desenvolupar-se i promo-cionar-se en un ofici o professi.

Quan selabora el currculum sha de tenir cura de laspecte formal del docu-

ment, s a dir, ha de ser net i ordenat.Dades que han de constar en el currculum:

1. Dades personals: El nom i cognoms, el nm. de DNI, la data i el lloc de naixe-ment, ladrea completa i el nm. de telfon o ladrea de correu electrnic.

2. La formaci acadmica: En aquest apartat shan de citar els estudis realit-zats i els ttols obtinguts, amb les dates i el lloc on es van cursar. s reco-manable posar noms la titulaci de ms nivell que shagi obtingut, no calcitar les titulacions inferiors (per exemple, si laspirant ha acabat el batxi-llerat ja no caldr esmentar leducaci secundria).

55Ester Roman Puigamb DNI 430628020 que visc al Carrer Major, 80 4t 1a17907 Sarri de Ter - Tel 999178078

EXPOSO:

Que he tingut coneixement de la convocatria de contractaci de personal per a activi-tats d'estiu. Que em considero capacitada per a poder-m'hi presentar.Per aquest motiu,

DEMANO:

Que s'admeti el meu currculum a fi que sigui valorat per optar a les places convocadesper a monitors de casal esportiu.

Sarri de Ter, 24 de maig de 2002

AJUNTAMENT DE SARRI DE TER


51/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


3. Altres cursos: En aquest apartat cal especificar cursets o estudis no re-glats, fent-hi constar el lloc, la data de realitzaci i la durada.Tamb s necessari informar del coneixement de llenges i s bo indicar elgrau de competncia en cadascuna daquestes habilitats: comprendre, par-lar, llegir i escriure.

4. Lexperincia professional: Sespecifica la trajectria professional i ses-menten els diferents llocs de treball que shan ocupat. Es poden escriureles dades per ordre cronolgic, s a dir, comenar per les dades ms anti-gues i acabar per les ms recents o b posar les dades en ordre invers, fentconstar al principi el lloc de treball ms recent, fins arribar al ms antic.

Un consell: no hi fa res si tenim un currculum breu, s normal si optem ales nostres primeres feines, s millor aix que no pas posar informaciirrellevant o incoherent.

5. Dades complementries: Aquest apartat no s necessari, per el pots in-cloure si creus que hi ha informaci que pugui ser dinters per a la perso-na que selecciona o per al lloc de treball al qual saspira: si es disposa decarnet de conduir, si ss membre duna associaci o ONG, etc.

6. Si conv, es pot afegir un apartat on constin les dades de les persones quepuguin donar referncies sobre el treball i les aptituds que shan esmentat.

7. Al finalse signa i sescriuen a sota el nom i la data .


56

CURRCULUM VITAE

DADES PERSONALSEster Roman PuigDNI: 430628020Nascuda el 8 de setembre de 1982, a GironaAdrea: Carrer Major, 80 4t 1a17907 Sarri de TerTelfon 999178078 - e-mail: [email protected]

FORMACI ACADMICATcnic en conducci d'activitats fsicoesportives en el medi natural - IES Josep Pla, any 1999

ALTRES CURSOSCurs d'animaci sociocultural (30 h) - Direcci General d'Ocupaci , Girona, l'any 2000Jocs i esports per a nens i nenes (60 h) - Direcci General de Joventut, Girona, l'any 2002IIdiomes: catal parlat i escrit

castell parlat i escritangls parlat

EXPERINCIA PROFESSIONALMonitora de colnies Casal El Volc: estiu 1999 i 2000Monitora esportiva al Centre Cvic El mol de Paper: curs 2000-01

DADES COMPLEMENTRIESCarnet de conduirCurs de socorrisme (Creu Roja de Girona, 1998)

Ester Roman PuigSarri de Ter, 24 de maig de 2002


52/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


Documents adjunts: la carta de presentaciPer poder presentar-nos a la selecci de personal, es pot redactar una cartade presentaci que acompanyar el currculum.

Una carta de presentaci s una carta formal. Sadjunta al currculum i shiexposen els motius pels quals la persona interessada presenta la seva candi-datura per a un lloc de treball.

Vegem el que ha de seguir una carta de presentaci:

NomAdrea

Referncia (de lanunci de feina)Destinatari (nom de lorganisme o empresa a qui sadrea la carta)

SalutaciCos

Introducci Explicaci Conclusi

Comiat

SignaturaLloc i data

Observa i llegeix aquest exemple de carta de presentaci per sollicitar la fei-

na anunciada anteriorment:

57

Ester Roman PuigCarrer Major, 80 4t 1a17907 Sarri de Ter

Referncia: Contractaci de personal activitats d'estiuAjuntament de Sarri de Ter

Senyors,

Us escric aquest carta en relaci amb l'anunci de contractaci de monitors de casal esportiu, publicat al

Diari de Girona el dia 12 de maig de 2002.Estic molt interessada en aquesta feina i em considero capacitada per desenvolupar-la amb eficcia.Des de sempre he estat fora vinculada al mn de l'esport i en conec b les tcniques per iniciar els jo-ves en la seva prctica, grcies a la meva experincia professional en casals d'estiu i centres cvics (ve-geu el currculum adjunt).

Espero la vostra resposta.

Atentament,

Sarri de Ter, 24 de maig de 2002


53/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


Sha descriure a dalt i a lesquerra el nom i ladrea de qui envia la carta.

Desprs, escriure la referncia de lanunci i el nom deldestinatari (la personao empresa que ofereix el lloc de feina).

A sota, la salutaci que ha de ser formal i neutra (i separada de la resta del

text per una coma). Per exemple: Senyor/a,Recordem que sha devitar la discriminaci per ra de sexe, s millor utilitzarles formes corresponents als dos gneres, perqu no sempre coneixem elsexe del destinatari.

A continuaci sescriu tota la informaci que volem donar i demanar, s elque sanomena cos del la carta. Podem organitzar el cos de la carta en trespargrafs breus i separats per dos espais.

El primer pargraf s una introducci on sespecifica la referncia al lloc detreball al qual saspira i si escau el mitj de comunicaci i la data en qu ha es-tat publicada loferta laboral.

Ex. Us escric en relaci amb la plaa de ... que anuncieu a ...

El segon pargraf cont la informaci que es vol donar del perfil acadmic olaboral. A ms, es pot argumentar per qu lemissor es considera capacitatper desenvolupar la feina que sanuncia.

Ex. Sc... i tinc experincia en...// Em considero capacitat per fer aquesta feina.

El tercer pargraf cont la conclusi on es pot expressar lesperana de res-posta.

Ex. Us demano que tingueu en compte la meva candidatura.. // Confio que... // Espero la vostra resposta...

Finalment, sescriu un comiat que pot ser qualsevol frmula del tipus:

Atentament,// Rebeu una salutaci cordial,

Calsignar la carta i escriure a sota el lloc i la data .


58


54/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


2. LLENGUA I SOCIETAT

El registre estndardDins dels registres formals, nhi ha un que t una importncia especial: estracta de lestndard.

Lestndard s una varietat comuna per sobre de dialectes i registres que una co-munitat adopta com a model lingstic global.

El registre estndard sacostuma a basar en la varietat que t un nombre msgran de parlants o en aquella que tradicionalment sha considerat ms presti-giosa. En el cas del catal, lestndard est basat en el catal central i en elcas del castell, sha basat en la varietat del centre dEspanya, prpia de Cas-tella i Madrid. De totes maneres, normalment sintenta que alguns trets co-muns de diferents varietats dialectals shi vegin reflectits. A ms, els usuarisde lestndard mantenen la fontica prpia del seu dialecte.

Lexistncia de lestndard no implica el seu s en tots els mbits. Les varietatsdialectals o els registres no sn incorrectes i sn patrimoni i riquesa de la llen-gua. Cal saber utilitzar cada registre en el context adient, per aix no vol dir queun sigui millor que un altre, noms que cada un t la seva funci i moment ds.

Lestndard s el model de llengua que utilitzen normalment els mitjans decomunicaci, el que saprn a lescola o quan sestudia un idioma estranger iel que usa ladministraci. s un registre que facilita la comunicaci entre elsparlants dun mateix idioma, ja que s una varietat que vol ser neutra i poc

marcada dialectalment i socialment.Al contrari que els registres no formals, lestndard t molt present la norma-tiva i, de fet, s el registre que lestableix. No noms existeix un estndard es-crit, sin que tamb disposa dun registre oral com el que sutilitza en els in-formatius radiofnics o televisius.

En el quadre segentes poden veure les caracterstiques del registre estndard.

Caracterstisques del registre estndard

Facilita la comunicaci entre tots els membres de la comunitat lingstica persobre de diferncies dialectals o de registre.

s el registre que sensenya a lescola i el que fan servir ladministraci i els mitjans de comunicaci.

Es basa en la normativa gramatical. T pretensi de neutralitat i intenta evitar colloquialismes, vulgarismes i dia-

lectalismes. Cal no confondrel amb la llengua ds familiar i quotidi, ja que lestndard s

un registre formal. No sha didentificar exclusivament amb la llengua escrita, perqu existeix tam-

b un estndard oral.


59


55/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


60 3. GRAMTICA

El verb (II)El verb s la part ms important de loraci i tamb la ms variable, tal comvam comprovar quan estudivem els morfemes verbals (unitat 2). Conixer lamorfologia verbal et ser molt til per redactar amb facilitat els documentsadministratius.

Els verbs i les conjugacions

Comenarem estudiant els verbs regulars. Aquests verbs sn primordials,perqu si sabem els morfemes dun verb model per a cada conjugaci, en po-drem conjugar tota la resta.

Utilitzarem com a model de la primera conjugaci el verb cantar ; de la sego-na, el verb tmer i de la tercera, el verb dormir. Observa en el quadre les for-

mes que corresponen a lindicatiu, al subjuntiu i a limperatiu. En aquesta uni-tat noms ens ocuparem de lindicatiu.

Quadres de conjugaci dels verbs cantar , tmer i sentir en catal:

Presentcantocantescanta

cantemcanteucantenPretrit imperfetcantavacantavescantavacantvemcantveucantavenPretrit perfetcant cantarescantcantremcantreucantarenI tamb: Forma perifrsticavaig cantarvas va vam o vrem vau o vreu van Futur simplecantarcantarscantarcantaremcantareucantaran

CANTAR (1a conjugaci)

INDICATIU CONDICIONAL

Pretrit indefinithe cantathas ha

havem (o hem) haveu (o heu) han Pretrit pluscuamperfethavia cantathavies havia havem haveu havien Pretrit anteriorhagu (o vaig haver) cantathagueres (o vas haver) hagu (o va haver) hagurem (o vam haver) hagureu (o vau haver) hagueren (o van haver)

Futur composthaur cantathaurs haur haurem haureu hauran

Simplecantariacantariescantaria

cantaremcantareucantarien

PresentcanticantiscanticantemcanteucantinPretrit imperfetcantscantessiscantscantssimcantssiucantessin

IMPERATIUcantacanticantemcanteucantin

Composthauria cantathauries hauria

haurem haureu haurien

Pretrit perfethagi cantathagis hagi hgim hgiu hagin Pretrit pluscuamperfethagus cantathaguessis hagus hagussim hagussiu haguessin

INFINITIUPresent: cantarPassat: haver cantat

GERUNDIPresent: cantantPassat: havent cantat

PARTICIPIcantat, cantadacantats, cantades

SUBJUNTIU


56/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


61

Presenttemotemstemtemem

temeutemenPretrit imperfettemiatemiestemiatememtemeutemienPretrit perfettem temerestemtemrem

temreutemerenI tamb: Forma perifrsticavaig tmervas va vam o vrem vau o vreu van Futur simpletemertemerstemertemeremtemereutemeran

TMER (2a conjugaci)


Pretrit indefinithe temuthas ha havem (o hem)

haveu (o heu) han Pretrit pluscuamperfethavia temuthavies havia havem haveu havien Pretrit anteriorhagu (o vaig haver) temuthagueres (o vas haver) hagu (o va haver) hagurem (o vam haver)

hagureu (o vau haver) hagueren (o van haver)

Futur composthaur temuthaurs haur haurem haureu hauran

Simpletemeriatemeriestemeriatemerem

temereutemerien

PresenttemitemistemitememtemeuteminPretrit imperfettemstemessistemstemssimtemssiutemessin

IMPERATIUtemtemitememtemeutemin

Composthauria temuthauries hauria haurem

haureu haurien

Pretrit perfethagi temuthagis hagi hgim hgiu hagin Pretrit pluscuamperfethagus temuthaguessis hagus hagussim hagussiu haguessin

INFINITIUPresent: tmerPassat: haver temut

GERUNDIPresent: tementPassat: havent temut

PARTICIPItemut, temudatemuts, temudes

SUBJUNTIU


57/158

U N I T A T 2

D E M A N A - H

O P E R E S C R I T

C o m u n i c a c i

3 . T


62

El mode indicatiu

Lindicatiu s el mode de la realitat, s a dir, lacci del verb es presenta com a realo amb possibilitats de ser realitzable en el present, en el passat o en el futur. Estconstitut per deu formes diferents, que al quadre apareixen aparellades o rela-cionades entre si: el present amb el pretrit indefinit; el pretrit imperfet amb elpretrit plusquamperfet; el pretrit perfet amb el pretrit anterior i aix successi-vament. Comprova-ho tu mateix.

Possiblement thas adonat duna altra cosa; hi ha temps simples i temps com-postos:

Els temps simples consten dun sol verb. A lindicatiu tenim cinc formes simples,el present, el pretrit imperfet, el pretrit perfet, el futur i el condicional : canta- va, cantar, cantaria. ..

Els temps compostos consten de dos verbs: el verb haver ms el participi del verbque ens aporta el significat, per exemple he cantat , havia cantat , haur cantat ,

hauria cantat .

Presentsentosentssentsentim

sentiusentenPretrit imperfetsentiasentiessentiasentemsenteusentienPretrit perfetsent sentiressent sentrem

sentreusentirenI tamb: Forma perifrsticavaig sentirvas va vam o vrem vau o vreu van Futur simplesentirsentirssentirsentiremsentireusentiran

SENTIR (3a conjugaci)


Pre

3_textos_escrits[1]

Documents

Transcript of 3_textos_escrits[1]