AMANIDA DE COUSCOUS 250 gr. de cous-cous 2 tomàquets 20 gr. de mozza-rella Fulles fresques d’alfàbrega i menta

Nous, panses, dàtils ( opcional) ½ vas de suc de llimona ½ vas d’oli d’oliva Sal Posar el couscous en una font i cubrir-lo amb aigua bullint, ta-par-ho tot amb un drap durant 10 min. Agegir-hi un raig d’oli i remenar-ho per tal que no s’enganxi. Tallar els tomàquets, la mozza-rella, les fulles de menta i l’alfàbrega i barrejar-ho tot amb el couscous i el suc de llimona, l’oli i la sal. Si voleu hi podeu afegir panses.

Et proposem unes quantes receptes, fàcils de fer. Et divertiràs i als qui convidis t’ho agraïran. Bon profit i bon estiu!!

HALWACHMAR, pasta de dàtils Ingredients: Per a la massa ¼ kg de farina 2 cullerades de mantega 1 cullerada d’aigua de flor de taronger 1 cullerada de llevat Per al farcit ¼ kg de dàtils 100 g de nous 1 cullerada de canyella Per banyar la pasta 150 g de sucre glaç Elaboració Poseu els dàtils al bany maria perquè quedin tous. Posteriorment aixafeu-los amb una forquilla. Després tritureu les nous, i barre-geu-ho amb els dàtils. A part barregeu la farina amb la mantega i l’aigua de flor de taronger. Treballeu aquesta massa amb les mans. Després estireu la massa amb l’ajut d’un corró, fins que us quedi ben fina. Amb l’ajut d’un motlle talleu la massa en forma rodona. Agafeu el farcit de dàtils i poseu-ne una petita quantitat sobre cada cercle de pasta, emboliqueu-ho i amb l’ajut d’unes pinces feu-hi unes marques fent un dibuix. Així quedaran ben tancades. Escalfeu el forn a 170 ºC i feu coure les pastes entre 15 i 20 minuts.

CAMBUR ( postre veneçolà) 2 plàtans cambur ( són més petits que el plátan i la banana) formatge oli Posar els plàtans cambur tallats en làmines allargades en una paella amb oli calent i fregir-los fins que quedin ben daurats. Afegir-hi el formatge fins que es fongui i enretirar-los del foc

Nº 2

3r. trimestre CURS 2004-05

SUMARI

1r. d’ESO anem a les ruïnes d’Empúries.

Concurs de titelles per Sant Jordi. Dep. de visual i plàstica.

Deixaran d’una vegada de contaminar-nos el poble?

4t. D’ESO se’n va a Italia!!

Un nou 2n. de batxillerat es gradua.

Sergio Povea, Carlos Gómez, Jennifer Martín, Míriam Pinto, Raquel Sotillo, Carlos Luque, Josep Mª Pérez, Esmeralda robles, Víctor Sánchez, Iris Cas-tellanos, Mireia López, Lídia Lorenzo, Elisavet Tevar, Daniel Cuevas, Vanesa Fernández, Àgata Joaquin, Mari Luz Urendes. Coordinació: Maria López del Castillo i Ruiz

Després d’un curs de constants angoixes, decepcions, disputes, mals ente-sos, aborriment, apatia, fer safareig i enredar la troca, ara, a tots, per fi, ens toca descansar. Però no us deixeu portar pel costat fosc! No menyspreem aquells aspectes que han satisfet la nostra existència. La força sempre ens acompanya. No patiu, el poder de la concentració i la serenitat, en front de l’odi, sempre acaben vencent. Tots som petits “Jedais”. Qui no sap controlar la seva força i vèncer l’odi? I és que, a l’ombra de les lluites i mals de cap, sempre hi ha la “llençadora” que guanya la cursa, plena d’obstacles i perills. El poder de la ment és molt gran. És qüesitó de no rendir-se. Però... Ahhhh l’imperi! , l’imperi sempre contraataca!!!! Fins el setembre, nou episodi. I ara, bon estiu.

Uns veïns es troben al carrer i un li diu a l’altre: - Jo no em puc llevar els matins. - Doncs jo sempre em llevo a les tres. - I com t’ho fas? - Doncs conto una, dues i tres!!

- Doctor, doctor, tinc un testicle de ferro i un altre de fusta! - I vostè té fills? - Sí, Robocop i Pinotxo.

Dues noies es troben a la disco i una li diu a l’altre: - Sabies que el teu novio havia estat primer el meu? - M’havia comentat que havia comès algunes estupideses, però no em va dir quines!

de Víctor i Carlos

La serie de Naruto ara mateix, només està en japó, pero aquí podem disfrutar de els comics. Els jocs han sortit a molts jocs, pero en es-panya tindrem que espe-rar un temps. Aquests jocs han estat creats per la playstation 2 i per la gamecube, pero ja estan en procés de fer-lo per la DS.

Naruto, provablement la millor serie japonesa, manga. Naruto es la serie revolució a tot japó, no nomes perque el seu creador sigui el de Dragon Ball , si no, perque té una barreja de humor , accio, aventura i els dibuixos molt ben fets.

El joc que està adalt, es el segon joc de la serie naruto(naruttimeto hero 2) per la playstation 2.

Comic 1 (serie naruto)

El seinen manga és el denominat manga per adults.No per això és només ex-clusivament per adults sinó que més aviat es refereix més a una recomanació, ja que en aquests tipus de comics aparei xen escenes de molta violència i de sexe totalment explícit(només en alguns casos. Aquests comics són a partir de 16 anys. Els creadors d'aquests comics ho dibuixen des d'aquest punt de vista perquè volen retratar el màxim possible la realitat i la pressió en que sotmeten als seus perso natges.Alguns exemples són Gantz (Hiroya Oku)o o El arma definitiva(Shin Takahashi). A continuació et mostrem un breu resum de "el arma definitiva": Dos estudiants viuen una intensa historia d'amor mentres es veuen inmersos en un greu conflicte mundial. Chise, la protagonis-ta, amaga un secret, quan en el seu país la necessiten, es converteix en l'ar-ma més letal del planeta.

Recomano a la gent, més gran de 13 anys, que li agradi de llegir, el llibre Calles frías. És molt interssant, i de bona qualitat. És un llibre que parla sobre els rodamons.

És una mica emotiu, i alhora cruel. Cruel pel què fa l’home amb els rodamons. Crec que qui se’l llegeixi li pot agradar perquè és molt real. Real, sobretot, per la manca d’oportunitats que els rodamons tenen per viure com una gran majoria i envoltats de gent cruel que els maltracta. Asma Amarki 3r.B

Ja fa temps que li vam regalar a un amic un llibre que es titulava: Prohibit als pares . És un llibre que pot interessar molt als adolescents que tenen molts dubtes sobre coses de la vida: els cos d’ella, el d’ell, la masturba-ció, el teu primer cop, les postures preferides, etc. Anònim 3r.

Us parlaré d’un llibre molt interssant, molt ben redactat i on els seus personatges viuen moltes aventures: El príncipe de la niebla Tracta d’una familia que se’n van a viure al costat de la platja i es troben un gat negre molt estra-ny… La filla gran s’enamora d’un noi que coneix en aquesll poble. Hi ha molts enigmes per resoldre. El recomano a tots aqueslls qui us agradi molt la lectura. Aquest llibre és fácil de llegir i alhora una mica intrigant, però al final del llibre es reso-len tots els problemes. Sincerament, és un dels llibres que més m’ha agradat, entre d’altres. La veritat és que a mi no m’agrada tant de llegir, però quan el vaig comen-çar em vaig quedar enganxada, i ara lle-geixo més que abans. Llegiu-lo!!!

Us recomano la pel.lícula “Braveheart”, dirigida i protagonitzada per Mel Gibson. La pel.lícula, d’unes 3 hores de durada, explica la història de William Wallace i la independèn-cia d’Escòcia. La pel.lícula està perfectament feta. Mel Gibson m’impressiona moltíssim. Com es pot ser tan bon director i tan bon actor? A la pel.lícula, les bata-lles entre anglesos i es-cocesos són increïbles. Hi ha escenes que et fan saltar de ràbia, com la de quan maten a la dona del Wallace, o quan els an-glesos s’emporten a les dones en el moment que es casen per estrenar a les dones. Sens dubte, l’escena que més ràbia em fa és quan torturen a Wallace. Us torno a dir que la veieu, perquè és genial aquesta pel.lícula. Adrià Grané. 3r.B

Si voleu passar una mica de por… us recomano la pel.lícula “Ojiva”. La pel.lícula tracta sobre Qua-tre joves que juguen a aquest joc, i els seus efectes els hi juguen una mala passada. D.S. 3r.

L’empresa Ciments Molins ja fa 75 anys que funciona al nostre poble de Sant Vicenç dels Horts. 75 anys donant llocs de treball i millorant la pro-ducció, però no millorant la qualitat de vida dels vicentins, i produint rique-sa, però per a qui?.Les associacions de veïns porten anys anant-los-hi al da-rrera lluitant contra la contaminació que aquesta fàbrica produeix, amb con-tinu fum de pols de ciment embussant desaigües, ennegrint teulades, cotxes pintats de ciment, per no dir dels gasos que escupen les xemeneies, gasos que no volen explicar quins són, provocant un aire irrespirable en els nostres barris amb les freqüents visites als metges i despeses en medicaments. Cementos Molins Industrial, S.A. té prevista una inversió per renovar les instal.lacions. El projecte incorpora les teconolgies més avançades, tant des del punt de vista industrial, com mediambiental, preservant l’activitat, llocs de treball, indústria auxiliar, etc. Ara falta que aquest projecte tingui en comte de veres la qualitat de vida i la preservació del medi en el qual vivim els vicentins. Alumne de 4t., membre de l’Associació de veïns el Trèvol

La nostra opinió sobre aquesta empresa de Cementos Molins és que per molt que donin treball i millorin la producció, que per una banda està bé, no hem d’oblidar que no deixen de contaminar, afectant a la salut de tots els vicentins. Creiem que podrien posar aquesta fàbrica en un lloc més desèrtic, on no hi hagi tanta població, i que abans de gas-tar diners en medicines i arriscant la vida dels vicentins que se’ls gastin ells traslla-dant-la a un lloc que no perjudiqui a la salut. Tancar-la no, perquè dóna llocs de treball i això és bo per l’economia dels vicentins. Míriam 2n C i Iris 2n. A

Opino que la fàbrica de Ce-mentos Moins està perjudi-cant a la salut del poble perquè desprèn molt de fum, i aquest ciment es que-da per tot arreu. Però aquesta fàbrica també dóna feina a moltes famílies, i crec que el que haurien de fer és regular tots els fums, pols i gasos, tan no-cius que expulsen. Jennifer Martín 2n C

El passat 26/4/05 tots els primers vam anar d’excursió a Empuréis, a veure les restes gregues i romanes. Les dues hores d’autobús les vam passar cantant i fent fotos i… per fi! Vam arribar. Vam esforzar i van venir Quatre guies disfressats de romans; era estrany veure’ls així, però feien gràcia. Primer vam anar a les restes romanes. Vam veure una casa, el forum, un temple… fins arribar a l’entrada del poblat. Hi havia un maó que tenia for-ma de genitals, i deien que si el tocaves et donarien sort… més tard vam anar al poblat grec i ens el van esn-senyar. Después vam anar al museu i después a dinar. Hi havia un paisatge molt bonic i s’hi estava molt bé! Quan vam acabar de dinar vam anar a jugar i a mullar-nos amb aigua. A mi em va agra-dar molt la sortida, però no va tenir tant d’èxit amb els meus companys. Igualment jo us recomano que hi aneu. Abigail Urbaneja 1r.B

Maqueta d’un campament romà. Alberto., Làzaro i Eric. 1r. A d’ESO

El pasat 22 d’abril, vam celebrar Sant Jordi al institut. Aquest any, escollir taller va ser diferent que l’any pasta: els nois i noies de batxi-llerat ens van passar un full amb tots els tallers. Havíem de numerarlos

del que més ens agradava al que menys i així ells sabrían els que preferím. Els tallers eren coreografía, maquillatge, in-formàtica, karaoke, malabars, creps, espelmes, xurros, futbol, bàsquet, jocs de taula, etc. Després de fer els tallers, vam estar tots reunits en el pati per veure els premis de poesia, prosa… També, la nostra directora va fer els seu comiat i va explicar-nos perquè deixava de ser directora. A la una i mitra, va sonar el timbre com sempre i vam marxar cap a casa. Mireia López 2nA

Un camí llarg i fosc, és el resultat d’un altre curt i clar. Tothom tem aquest horrible viatge, i molt poca gent s’ho desitja a ningú altre. Aquest camí, te la imatge de doloro-sa, encara que la vida ho sigui molt més, perquè amb la mort s’acava el dolor. Agraïts estem de la gent que el viatge l’ha fet i ens ha donat vida. Quan un familiar, amic o conegut, t’anuncia que algun familiar, amic o conegut viatja a l’altre món, que hi penses? Res, perquè no ho saps assi-milar. Al principi no notes l’absència de ningú, només te’n fas a la idea de que no hi és. És quan passa el temps que te n’adones del que estimaves a aquella persona, si és que realment senties la seva mort, i notes la seva absència, que et provoca un buit que mai es tornarà a omplir. Tristor. Tristor és el que provoca veure que et falta algú. Algú amb qui has compartit coses i secrets, algú amb qui has rigut i plorat. Encara que no estigui amb nosaltres a aquest món, no és mort. Morirà quan morim, i amb nosaltres el seu record. Potser és trista la mort, però ho és més la vida, perquè quan neixes s’obren totes les portes a la tristesa i al patiment. En canvi, amb la mort es tanquen totes i, estàs més segur.

Ja no et pot passar res. Molt bonic és que no se t’oblidi per alguna cosa que aportes al món men-tre eres viu. Per alguna cosa bona, no per res dolent. Quan li preguntem a algú pel teu nom, ningú en tot el món et pogués contes-tar que et coneix, és llavors quan podrem dir que hem mort. Adrià Grané. PRIMER PREMI PROSA. 2n. Cicle d’ESO

El dia 28 d’abril els alumnes de 3r. C i D vam anar d’excursió al Garraf per fer una activitat d’experimentals. A l’arribar a Gavà entràrem a un museu i ens van explicar els tipus de pedres que hi ha al Garraf. Després d’analitzar els tres tipus de pedres, en un taller, vam anar cap a la muntanya. Vam pujar a l’autobús fins arribar a un caminet. Caminant per la muntanya anàvem fent activitats observant els arbres i les pe-dres tot prenent nota en el dossier. A l’acabar vam tornar a l’autobús i cap a la platja a dinar. Feia un dia molt assolellat i calorós. Allà vam estar una bona estona ju-gant i prenent el sol. A dos quarts de cinc vam tornar cap a Sant Vicenç dels Horts. Melani Martínez. 3r. C

El dia 21 d’abril els alumnes de 2n d’ESO vam anar a fer de monitors a l’escola Sant Josep. Al arribar, ens van desixar una estona per esfor-zar al pati i van tenir el detall de donar-nos begudes. Després, vam anar distribuint-nosen grups en les diferents proves: maquillatge, es-tirar la corda, ping-pong, cicle motor, pintura de mans, posar la cua a l’ase, etc. Tots estàvem una mica nerviosos perquè pensàvem que no sortiria bé, que algun nen es podria fer mal, però va passar tot el con-trari. Va surtir molt bé tot i que vam tenir algun petit problema. Fins i tot, alguns professors ens van felicitar. Mireia López 2n.A

El dia 29 de març, tots els alumnes de quart d’ESO estàvem molt nerviosos per-què aquell mateix dia agafaríem un vaixell anomenat Fantàstic, que ens portaria cap a Italia. A les 6:45 vam pujar al vaixell, tots ens vam quedar bocabadats perquè era super-luxós. Vam dormir al vaixell, bé, la majoria de la gent no va dormir en tota la nit per-què van baixar a la discoteca a ballar tota la nit, i fins i tot hi va haver gent que es va quedar desperta tota la nit per veure la sortida del sol a les 6 del matí. A les 3:45 del dia següent vam arribar al port de Gènova. Era un lloc molt muntan-yós i molt bonic, però Génova no el vam visitar, només la vam veure desde el vaixell i desde l’autocar una mica. Vam trigar Quatre hores a arribar a Mon-tecattini, que estava a proa de Florència. Allà hi vam passar dues nits. Sempre menjàvem pasta (ara ja mai en vull, quan la meva mare fa…) i unas mica de carn i fruita de postre. El primer dia vam anar a Florència. A quasi tots va sr la ciutat que més ens va agradar. Vam veure uns museus molt inte-ressants de moltes obres d’art, com ara Miquel Àngel, Leonardo Da Vinci… i vam tornar a l’hotel. Per la nit gairebé tots vam anar a la discoteca. Era molt petita,

però ens ho vam pas-sar molt bé. Al dia següent can-viàvem d’hotel, però abans d’anar a l’altre hotel vam anar a Pisa a menjar a un hotel al costat de la torre. Vam arribar a l’altre hotel. Era més bonic que l’altre. Per la nit el primer dia vam anar a la platja i vam passejar una llarga estona fins que vam aconseguir que els profes ens deixessin tornar a l’hotel peruè ja tots teníem mol-ta son. Al dia següent vam anar a Venecia. Era una ciutat molt maca i romàntica, però estava plena de gent. Molts de nosaltres vam comprar un munt de records a les tendes que havien muntat. Vam veure també la plaça de San marcos que era molt bonica, i a les sis vam tornar a l’hotel. Al dia següent vam veure molts llocs però el més bonic jo crec que va ser Verona (on és el balcó de la Julieta). Tots vam posar fulls a la paret del balcó on tothom en-ganxa coses d’enamorats. Després vam anar a Milan que vam estar una hora no-més i finalment vam tornar al vaixell que ens tornava a portar cap a Barcelona.

Mai oblidaré aquesta experien-cia i us la recoma-no a tots. Laura Pérez Pé-rez. 4t.A

Noelia Galán 1r.D

Si voleu saber què farem i on anirem, podeu entrar a: http://www.loch-ness.org.uk/loch-ness-photos.htm http://www.visithinglands.com/ http://www.edinburgh.org/ http://www.scotland-photo-library.co.uk/photonet/edinburgh/edinburgh.html

JORDI’S LETTERS Tuesday, 4th of June 1787 Dear mother, I hope you are well and in good health. We arrived in Cádiz early in the morning and now I have some moments to write before it is time to resume work again. The crossing went well The sea was smooth and we did not have any unexpected problems. I am well and in very good spirits. The job is a little tiring sometimes because you need to be con-stantly aware of everything around you. All the sails and the masts have to be supervised every day since any broken piece of cloth or rotten wood could cause serious delays. The men have to be in-structed and their work checked. You have to make sure that everybody is doing their job. The sailors are very friendly. Some are very young and excited although also a little bit scared. Even when they have to do menial tasks like cleaning the decks they seem happy and joyful. The Captain, Mr. Russell, is very demanding with us apprentices but he is not a bad man. I understand that he has a very hard job and he must be strict with us all. I cannot believe I am finally here. I know you must be worried, mother but do not fret about me. Think instead that your son is doing really what he loves to do. Your dear son, Jordi

El passat trimestre, els alumnes de 1r. de Batxillerat vam presentar en anglès “A Tale of Familias” al Departament d’Educació per a aconseguir un viatge a Edimburg. El projecte consisteix en la descripció de la vida d’una familia burguesa catalana a finals del segle XVIII a través de cartes, diaris i altres fonts visuals i escrites. Un cop a Escòcia, parlarem de la vida d’una familia escocesa del mateix temps. Sembla que els ha agradat i ens han fi-nançat el viatge!!! Marxem el 18 de juny i ens estarem dues setmanes. Ens han dit que els es-cocesos mengen a les dotze i sopen a les set, a veure com s’entén això!

La meva experiència en el treball de recerca. Quan ens van donar a escollir els temes de treball de recerca em va costar decidir quin agafar. Hi havia, entre molts, el tema de Gegants i Cap grossos, que de seguida em va fer pensar amb la meva tieta Sílvia, que hi està ben ficada, ella em podria ajudar! Ja tenia el tema, però tot i així ho veia molt difícil: no sabia com podria omplir 30 pàgines, només parlant de gegants, i només feia que pensar en el dia 6 d’abril, que hauria de fer l’exposició oral. Però vaig anar seguint unes pautes: Primer de tot pensar en una hipòte-sis, basant-me en la intuició i el poc que ja coneixia del tema. A partir d’aquí vaig elaborar un guió amb tot el que podria parlar dels gegants i classificant-ho per temes: la seva història, com s’elaboren, els seus balls, un dia amb els gegants a la Festa Major, la seva restauració… I vaig començar a buscar informació. Trobar informació no ha estat gens

fácil, tenia molts obstacles; quasi bé no trobava res a les biblio-teques, i per Internet poca cosa. Tot el que vaig trobar d’informació va ser directament amb les persones que sabien del tema. Així, a poc a poc vaig anar donant cos al meu treball. Respecte a les meves angoixes a l’exposició oral, jo recomano que por-teu molt de suport gràfic; a mi em va ajudar molt per desenvolupar el tema amb més fluidesa i seguretat. De fet, si has estat treballant tot l’any, buscant informació i destriant-la, quan arriba l’exposició no cal que et preocupis perquè el què has de dir és tot allò que tu ja has realitzat. Jo creia que el treball d’investigació seria molt més difícil; veure’l des de fora, sense haver-lo iniciat, semblava una gran feina, complexe i difícil. Però un cop començat les dificultats les anava superant i m’anava sentint més segura Ànims pels qui encara l’heu de fer!!!!!! Vanessa Carrasco 2n. Batxillerat.

Soberana y alta señora: El ferido amado suyo esta aquí esperando que su queridísima amada, Dulci-nea del Toboso, le dé una respuesta a su carta. Ese ferido soy yo, Don Qui-jote de la Mancha, un caballero andante enfermo de amor por mi dulcísima doncella y le envío la salud que yo no tengo. Su fermosura sería mi mayor tesoro, junto con su valor de doncella, pero lo único que le pediría sería que sus desdenes no fueran para mí, porque entonces sería como una batalla dura y duradera y no sabría decirle, amada Dulcinea, si podría sostenerme en pie sin su amor. Si me quisieras tuyo soy y si no haz lo que quieras con migo, porque yo no soy nada sin ti y al acabar con mi vida estaremos los dos contentos: habré satis-fecho a tu crueldad y a mi deseo. Tuyo hasta la muerte. El Caballero de la Triste Figura (Mari Luz Prendes 2n. d’ESO)

¡ Oh mi bella Dulcinea del Toboso! No veo ni el momento, ni el lugar,para poder contemplar tu

belleza corporal. No dejo de pensar en ti, tu cara, tus ojos, tus labios carnosos, tu piel de terciopelo,

tu cabello que acaricia la suave brisa del mar. Cuento los días, los minutos, los segundos, para poder estrecharte entre mis brazos,

acariciar tu piel, besar tus labios, para poder amarnos

hasta el fin de nuestras vidas. Amada mía, mi bella Dulcinea del Toboso.

Si me amas como yo te amo a ti, espero que me respondas, con tu amor,

para que mi pobre corazón se llene de felicidad junto a ti.

Deseo con toda mi alma y mi corazón, que podamos encontrarnos algún día,

donde tu corazón dicte, el día, en que tú quieras, para poder demostrarte todo el amor que siento por ti.

Hasta entonces, estaré esperando tu respuesta, y con todo mi amor, mi bella Dulcinea,

me despido finalmente de ti. ¡Te quiero!

Tuyo por siempre.

Mª Ángeles Díaz 1r. D

Carta de Don Quijote de la Mancha a Dulcinea del Toboso. Vuesa merced, Dulcinea, me tiene ferido hasta las profundidades del cora-zón. He enfermado, pues; por tu ausencia si vos no me queréis. Seguro estoy de que moriré pues no existió jamás un amor tan grande como el que fue impuesto por ti la más fermosa de las damas que existen en esta parte del mundo. Me habéis hecho enloquecer por que eres mi enemiga pero muy que-rida mía, así que por vuestro hechizo de amor al fin moriré por vuestra es-tampa no puedo sino morir queriéndote como siempre te querré. Atentamente, Don Quijote de la Mancha, el caballero de la triste figura. (Carlos Ureña Martín. 2n.B)

Querida Dulcinea: Te escribo desde lejanas tierras para que sepas que te sigo queriendo. Estar sin tu presencia es peor que luchar contra guerreros, gigantes o cualquier otro ser. Estar sin tu presencia es como estar solo en el desierto. Cada día que paso sin ti me pesa más el corazón. Recordar tu mirada me proporciona la luz necesaria para vivir cada día. Tus ojos me dan la fuerza para seguir adelante. Tus carnosos labios son rojos como los rubíes y bellos como las rosas. Estar con tigo es mi consuelo más profundo ya que me ayudas a no avergn-zarme de soñar. Cuando miro hacia el cielo y veo las estrellas, las miro con la esperzanza de hallarte en ellas. Cuando recibas esta carta léela en voz alta y estate muy atenta, porque ai-rás mi voz que aletea a tu alrededor sin parar. Espero consolarte con esta carta y hacerte más leve la espera. Quería hacerte saber que pienso en ti en cada momento y que volveré para verte en cuanto pueda. Con mucho cariño a su amada de: Don Quijote de la Mancha. Laura Hernández i Abigail Urbaneja de 1r.B)

El passat dia 22 d’abril es van lliurar els premis de l’activitat als cinc grups que van aconseguir finalitzar tot el recorregut. La classificació va ser: Primer classificat: grup RODRÍGUEZ & CIA format per Mª José Ojeda, Safira i Evelyn Rodrí guez i Beatriz Papasseit, de Batxi-llerat, amb 77 dies. Segon classificat: grup NEKO format per Mª Estela Caballero, Aitor Díaz i Dani Santander, de 3r. D’ESO, amb 61 dies i 6 hores. Tercer classificat: grup WHALY, format per MIreia López, Raül Ca-brera, Braulio Pérez i Cecil ia alegre, de 2n d’ESO, amb 45 dies i 12 hores. Cinquè classificat: grup LAS NENAS, format per Tatiana Navidad, Laura Sánchez, Míriam Pin to i MelissaMartínez de 2n d’ESO, amb 35 dies. El grup guanyador va rebre com a premi un globus terraqui. Tots els grups van ser obse-quiats per la seva participació amb un diploma, el llibre de “La volta al món en vuitanta dies” de Jules Verne i un val per una sortida “La volta a……..en me-nys de vint-i-quatre hores” que es farà el més de maig. Volem felicitar des d’aquí a tots els participants i sobre-tot als cinc grups que van aca-bar, per la seva constància, esforç i treball. Esperem que l’any vinent ens trobem una altra vegada i que els participants siguin més i s’ho passin tan bé o més que en aquesta edició. L’organització.

ESTIMAT AVI Quan te’n vas anar Plena de ràbia em vaig quedar El meu estimat avi Havia marxat. Quan vaig anar a l’hospital, Tot ja havia passat No et vaig poder dir adéu, Perquè vas començar el teu viatge Molt lluny dé mi, i dels que esti-mem. Per això vaig escriure aquesta poe-sia. Totes les nits penso en tu I en tot el que hem fet junts, Ara sé que estàs en un lloc millor Només volia dir-te Si m’etstiguessis escoltant Que ets, i has sigut el millor avi Que ningú ha tingut mai. Amb aquesta esperiència he après Que hem de dir a les persones Que les estimem Perquè quan menys ho esperem Comencen el viatge Que tothom algun dia fem. Fins aviat estimat avi. Mireia Rodríguez SEGON PREMI POESIA 1r.cicle d’ESO

POESIA En el dia d’avui L’unic que em falta és viatjar. Visitaré algun lloc? Intriga és el que tinc. Ara penso en l’estiu Tardes assolellades en la platja. Gaudint del paradís. Entusiasmada estic. Del meu futur no sé res. Estic aamoinada Les setmanes passen i passen Sempre a la meva casa. Mentre escric aquesta poesia Estic pensant en el meu viatge. Us l’explicaré: Sols a la plaja Sol, aigua i terra. Ombra tinc amb el para-sol Mentre ell es banya. Només sóc feliç tenint-lo amb mi Insignificants són els diners. Sempre viatjarà amb mi. Pamela Domínguez 2n. PREMI POESIA 2n. Cicle d’ESO

Hakima Ahaddouch

PR

IMER

PRE

MI PO

ESIA

1r. Cicle d’ESO

PRIM

ER PRE

MI PO

ESIA

. 1r. Cicle d’ES

O

INOBLIDABLE Espera neguitosa, Situació estressant, Segons, minuts Minuts, hores Dia clau, Vaixell espectacular, Diversió exaltant, Festa desmesurada, Arribada esperada, Visita guiada, Monuments gegants, Hotels inesperats, Turisme esgotador, Més festa, Més diversió, Dormir poc, Ballar molt, Alegria pel cos, Diversió sense nom, Trist comiat, Vaixell de tornada, Arribada triunfal, Nostàlgia. Míriam Alonso PRIMER PREMI POESIA 2n. cicle d’ESO