3.Políticas Activas y Pasivas Actuales. Úrsula. Júlia. Beatriz

8/18/2019 3.Políticas Activas y Pasivas Actuales. Úrsula. Júlia. Beatriz

1/24

POLÍTIQUES ACTIVES I

PASSIVES ACTUALSRecursos per a persones de difícil Inserció

MP04 INSERCIÓ SOCIOLABORAL

ÚRSULA MARÍN

JÚLIA MOLAS

BEATRIZ MARTÍNEZ

PROFESSOR: ALBERT COROMINAS


2/24

2

1. Fixa’t en la pàgina:

https://www.sepe.es/contenidos/personas/encontrar_empleo/normativa/politicas

_activas_empleo.html

1.1. Entra al document del Plan Anual de Políticas de Empleo 2015. Fixa’t en

els 5 objectius estratègics. (71999)

A- Millorar els llocs de feina dels joves i desenvolupar el Pla d'Implementació de la

Garantia Juvenil a Espanya.

B-

Afavorir els llocs de feina d'altres col·lectius especialment afectats per ladesocupació, en particular les persones majors de 45 anys que siguin aturats de

llarga durada i beneficiaris del PREPARA.

C- Millorar la qualitat de la formació professional per a l' ocupació que es tradueix

com un major impacte en termes d'inserció i de millora en el rendiment en el

lloc de treball.

D- Reforçar la vinculació de les polítiques actives i passives d'ocupació, com a

forma d'oferir la millor protecció i vies de retorn a l' ocupació per a les persones

en situació d'atur.

E- Impulsar l'emprenedoria com a part inseparable de l'activació i recuperació de

la feina.

1.2. Fixa’t en els 6 eixos de les polítiques actives (72022)

EIX 1: Orientació.

EIX 2: Formació.

EIX 3: Oportunitats de feina.

EIX 4: Igualtat d’oportunitats a l’accés a un lloc de feina.

EIX 5: Emprenedoria.

EIX 6: Millora del marc institucional del “Sistema Nacional de Empleo”.

https://www.sepe.es/contenidos/personas/encontrar_empleo/normativa/politicas%20_activas_empleo.htmlhttps://www.sepe.es/contenidos/personas/encontrar_empleo/normativa/politicas%20_activas_empleo.htmlhttps://www.sepe.es/contenidos/personas/encontrar_empleo/normativa/politicas%20_activas_empleo.htmlhttps://www.sepe.es/contenidos/personas/encontrar_empleo/normativa/politicas%20_activas_empleo.html


3/24

3

1.3. Fixa’t en els serveis i programes a Catalunya (72039)

A partir dels diferents sis eixos de les polítiques actives, la comunitat autònoma de

Catalunya té un total de 39 serveis i programes propis, i 40 serveis i programes comuns

del Sistema Nacional de Empleo. Això representa un total de 79 serveis. Cada

Comunitat Autònoma exerceix les seves funcions necessàries per la gestió de la

intermediació laboral i de les seves polítiques actives de feina.

1.4. (Comenta tot el què t’ha sorprès, no entenguis, qüestions...) (1punt)

Per avaluar el grau de compliment dels objectius estratègics del PAPE, en aquest any

2015 incorpora un complet sistema de 27 indicadors, elaborat sobre la base de la

participació activa de les Comunitats Autònomes.

Com a novetats en aquest PAPE de l’any 2015, destaca la consolidació del finançament

per a la col·laboració amb Agències de Col·locació, i el increment de la dotació

destinada a finançar els programes i serveis d’orientació per la feina i per millorar la

modernització dels SEPE.

Si comparem els serveis i programes a Catalunya amb la resta de les comunitats

autònomes, trobem que Catalunya es troba en segona posició del total de programes

que realitza, per darrere de Galícia.

En el PAPE només s’enumeren els serveis i programes i no diu res de co m i de quina

manera els portaran a terme. Trobem que no aclareix el paper de les Agències de

Col·locació en relació amb la prestació d’aquests serveis.

Creiem que caldria reduir la taxa d’atur d’aquells col·lectius de difícil inserció, com

podria ser els majors de 45 anys, els joves, els discapacitats, els immigrants, les dones,

etc. S’hauria de donar més oportunitats, més llocs de feina, més formació i menys

retallades en matèria laboral per aquests col·lectius.

No veiem una evolució en el tema econòmic, veiem una Espanya que proposa i dona

solucions, però sense portar-los a terme.


4/24

4

Els cinc objectius estratègics no donen cobertura als milions d’aturats (22,20%) que hi

ha actualment a Espanya. Creiem que a Espanya li manca un pla real, eficient i dràstic

per tal d’intervenir per evitar aquest increment d’atur.

Hi ha sectors que en diferents temporades de l’any poden crear feina, com és el cas de

l’hostaleria, però quan acaben la temporada “alta” torna a incrementar la taxa d’atur a

Espanya. Així com també passa amb els menors de 25 anys, que fora de temporada

escolar o universitària comencen a buscar feina per cobrir despeses la resta de l’any.

Un important percentatge dels aturats necessita reciclatge professionalment, per tant

és important que es realitzin reformes estructurals dels cursos de formació, perquè

aquests es puguin adaptar a les necessitats de cada empresa.

Si no es donen unes solucions per aquells col·lectius de llarga durada, cada vegada serà

més complicat que puguin trobar una feina que s’adapti a les seves necessitats i a les

seves competències professionals i formatives.

Si es realitzés aquest últim objectiu d’impulsar la emprenedoria, es crearien nous llocs

de feina, i per tant podria baixa la taxa d’atur. Però per poder ser emprenedor es

necessita valentia, iniciativa, creativitat, i altres qualitats difícils per aquests temps de

crisis. S’hauria de promocionar i donar més informació a les escoles, a diferents

institucions, etc, per tal de fomentar aquest esperit d’emprenedoria.

Els eixos de les polítiques actives, són molt globalitzades, sense fer esment de com

serà la pràctica i de com realitzar els diferents 6 eixos. Segons l’An nex IV del PAPE

2015, de pressupostos generals de l’Estat 2015 (milers d’euros) s’han destinat o es

destinaran 2.059.688,18€ en l’eix de formació, i es destinaran 1.996.872,79€ enoportunitats de feina, seguit del primer eix d’orientació, amb 250.962,83€, en un quart

lloc 100.000,00€ l’eix 6 de millora del marc institucional del Sistema Nacional de

Empleo, i com a últims llocs, l’eix 5 de l’emprenedoria amb 27,242,08€ i l’eix 4

d’igualtat d’oportunitats amb 960,18€.

Creiem que deixar com a últim lloc l’eix 4: Igualtat d’oportunitats en l’accés a la feina,

és una conclusió desencertada, és molt important que hi hagin igualtat d’oportunitats


5/24

5

sense cap discriminació i donant llocs de feina per aquells col·lectius amb menys

recursos i amb més estigmatitzacions dintre de la societat.

Destinar la taxa màxima de pressupostos generals a la formació, és un altre punt juga

amb desavantatges per la creació de llocs de treball, aquesta opció la ficaríem com a

segona opció. Com a primera opció pressupostària nosaltres haguéssim escollit l’eix 3:

d’oportunitats de feina, ja que és un problema actual i això es veu reflectit en

l’economia actual.

Segons l’Annex I, el total de serveis i programes diferents són 442, destinant 116

programes i serveis a l’eix de la formació. Després trobem que a les comunitats

autònomes manquen de cursos de formació, o bé no especialitzats en la brancaformativa que estàs buscant.

2. Explica amb cert detall dues mesures concretes aplicades a Catalunya sobre

polítiques actives (1.5 punts).

Existeixen quatre modalitats de polítiques actives; la formació de treballadors ja

estiguin ocupats o a l’atur; incentius al sector privat per a la contractació (generalment

bonificacions en les cotitzacions socials a les empreses); serveis d’assessorament i

seguiment (que realitzen les oficines públiques d’ocupació); i per últim programes de

creació directa d’ocupació pública (normalment ocupació subvencionada per

col·lectius més desfavorits).

El que més pot ajudar a una persona aturada a curt termini es proporcionar-li

assistència per a la cerca d’ocupació. Així, quan una persona es queda sense feina, el

primer pas seria realitzar un anàlisi exhaustiu del seu perfil per veure quines

qualificacions posseeix, quines alternatives se li poden recomanar, ajudar-li per que

aprengui a buscar treball, a redactar sol·licituds d’ocupació, fer-li participar en

reunions periòdiques setmanals o quinzenals; entre d’altres serveis, en definitiva tot el

que es pugui denominar activació.


6/24

6

A Catalunya disposem de diferents serveis públics gratuïts a través dels quals ens

podem beneficiar d’un seguit de polítiques actives per una millora d’accés al món

laboral. L’oficina de Promoció Econòmica (OPE) i el Servei d ’ Ocupació de Cataluña

(SOC), són alguns exemples:

L’oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de Manlleu és un servei

públic gratuït eficient i de qualitat que pot proporcionar aquest suport a les persones

que es trobin en situació d’atur i de millorar la seva possibilitat d’accés al treball. Els

serveis que ofereix aquesta oficina a aquestes persones són; una formació laboral per

a la millora de les competències professionals, orientació laboral, també es podran

inscriure en la seva borsa de treball i podran obtenir un impuls a l’accés i l’ús de les

TIC.

També ofereix serveis a les empreses, aquests són; atenció a les empreses i als

emprenedors; dinamització empresarial i comercial; formació i assessorament

empresarial; i també gestió de mercats ambulants.

Així com serveis per a la ciutat i el territori com; promoció de la ciutat (cultural,empresarial, turística...), planificació estratègica, organització de les fires i

esdeveniments generadors d’activitat econòmica a la ciutat, protecció i millora del

medi ambient i gestió sostenible del territori.

L’OPE compta per poder dur a terme el funcionament de tots els seus serveis amb un

seguit de xarxes, aquestes són www.opemanlleu.cat , que es la seva web des de la qual

les persones es poden subscriure al butlletí; www.femxarxa.cat , que és el seu blog

empresarial; www.manlleuempreses.com ,on es pot trobar el directori en línia de les

empreses i comerços de Manlleu; www.premisinovacat.com , on apareix informació

sobre premis empresarials a la innovació; www.manlleuconnecta.net , que és la xarxa

d’Internet municipal, i per últim www.elcanal.cat , que és l’espai d’ocupació i formació

d’aquesta xarxa.

Aquesta última, El canal, és una iniciativa conjunta de la Oficina de PromocióEconòmica de l'Ajuntament de Manlleu i la Fundació Mil·lenari. L'objectiu és crear un

http://www.opemanlleu.cat/http://www.opemanlleu.cat/http://www.opemanlleu.cat/http://www.femxarxa.cat/http://www.femxarxa.cat/http://www.manlleuempreses.com/http://www.manlleuempreses.com/http://www.manlleuempreses.com/http://www.premisinovacat.com/http://www.premisinovacat.com/http://www.manlleuconnecta.net/http://www.manlleuconnecta.net/http://www.manlleuconnecta.net/http://www.elcanal.cat/http://www.elcanal.cat/http://www.elcanal.cat/http://www.elcanal.cat/http://www.manlleuconnecta.net/http://www.premisinovacat.com/http://www.manlleuempreses.com/http://www.femxarxa.cat/http://www.opemanlleu.cat/


7/24


8/24

8

Curs – Les claus per trobar feina

Les claus és un curs específic de recerca de feina basat en el model d’Ocupabilitat per

Competències. Consta de cinc sessions de dues hores i una sessió d’orientació

individual i revisió de currículum.

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ TIC

Cursos d’informàtica:

Curs d’alfabetització digital. Per a usuaris que no han fet servir mai un ordinador.

Curs d’Informàtica bàsica. Per assolir les competències bàsiques per a la recerca de

feina: processador de textos, correu electrònic, navegació per Internet.

Curs de preparació ACTIC nivell mitjà. Curs intensiu de 6 sessions.

Sessions TIC dels dijous.

Tallers temàtics sobre diversos temes TIC. Es faran un seguit de sessions que potenciïn

l’ús del programari lliure tant per les tasques més quotidianes (ofimàtica amb

LibreOffice), fins a programes de disseny que poden substituir les aplicacions més

cares (Gimp i Inkscape).

AULA SEFED. TALLERS D’ANGLÈS

English Corner. Taller de conversa nivell B2

English Corner. Taller de conversa nivell B1

English for Travellers. Taller de conversa nivell A2


9/24

9

El Servei d’ Ocupació de Cataluny a (SOC), és un altre servei amb el que comptem a

Catalunya, el qual les seves actuacions estan destinades a incentivar el treball a través

de l’ intermediació laboral. Per aquest fi, també compta, entre altres mecanismes, amb

una xarxa d’oficines que són les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) www.oficinadetreball.cat .

Entre els seus serveis, així com també la OPE, compten amb una de les actuacions més

importants per incentivar el treball, com són els cursos de formació per potenciar

aquesta i la requalificació professional, per així adquirir les habilitats necessàries per

accedir a determinats treballs.

El SOC ofereix els seus serveis als treballadors que estiguin inscrits com demandantsd’ocupació, tant persones que es trobin en situació d’atur, com persones que vulguin

canviar de treball o millorar-lo.

També ofereix els seus serveis als treballadors autònoms i a les empreses que

presenten les seves ofertes de treball a través del SOC, buscant a aquells

treballadors/es que tinguin el perfil més adequat al requerit per l’empresa.

Aquest és un servei públic gratuït, que compleix fundamentalment, la funció

d’intermediador laboral, és a dir, posar en contacte a les persones que busquen treball

(inscrites com demandants d’ocupació) amb les empreses que necessiten treballadors.

Pel que fa als cursos de formació que ofereix el SOC, es pot trobar un cercador perquè

la persona pugui buscar la formació que millor s’adapta segons el seu perfil

professional.

Tant per a persones que estan treballant com per a persones que es troben en situació

d’atur, a través del SOC, es pot trobar ofertes laborals a Catalunya, a l’Estat Espanyol i

també en els països de la Unió Europea.

Els cursos de formació professional per a l’ocupació són programes formatius teòrico

– pràctics que tenen per finalitat millorar la qualificació professional i/o la capacitat

d’inserció laboral mitjançant l’assoliment i el perfeccionament de les competències

professionals de les persones treballadores. S’adrecen a persones treballadores ensituació d’atur.

http://www.oficinadetreball.cat/http://www.oficinadetreball.cat/http://www.oficinadetreball.cat/


10/24

10

També hi ha la possibilitat de realitzar formació a distància mitjançant el programa e-

formació, que consta de més de 80 especialitats, entre 25 i 50 hores de durada.

La formació contínua pretén millorar la qualificació professional de les persones

treballadores per tal d’adaptar els seus perfils a les necessitats empresarials. Va

dirigida principalment a treballadors/ores en actiu, tot i que permet també l’accés de

treballadors/ores en situació d’atur.

Actualment disposen de 111 cursos disponibles.

3.

Elabora un quadre resum amb les principals polítiques passives. (beneficiaris,condicions, durada ...). Fixa’t si n’hi ha per col·lect ius de difícil inserció. (1.5

punts).

Les polítiques passives d’ocupació són un conjunt de normes i de mesures de protecció

econòmica per a les persones que es troben en situació de desocupació, aportant així

ajudes de caràcter econòmic per tal que aquestes persones mantinguin un nivell mínimd’ingressos. Aquestes mesures tenen com a objectiu compensar la situació de

desequilibri que suposa la pèrdua d’ingressos a través de prestacions per desocupació,

subsidis, pensions, prestacions per a la jubilació anticipada, etc.

Poden ser contributives, quan tenen com a objectiu proporcionar prestacions de les

rentes salarials que la persona ha deixat de concebre per la pèrdua d’una ocupació o

de la reducció d’una jornada, o poden ser també no contributives, quan garanteix la

protecció a les persones treballadores desocupades.

Així doncs, podem trobar diferents tipus de polítiques passives, però principalment es

divideixen en dos grans eixos. Per una banda doncs, trobem la política de prestació per

atur, la qual va dirigida a totes aquelles persones que han perdut la feina i tanmateix,

els ingressos bàsics. Aquesta política ofereix prestacions per tal de que es pugui

disposar d’uns ingressos mínims garantits, els quals totes les persones hi tenen dret.


11/24

11

Aquesta ajuda actua com a estabilitzador econòmic i a la vegada social, mantenint així

les demandes dels/les consumidors/es.

Per altra banda, també brinda ajudes de jubilació anticipada, adreçades a la necessitat

d’impulsar la inserció i la contractació laboral dels joves deixant així més oportunitats a

aquest, a través de la via de l’abandonament laboral per part de les persones més

grans.

Si tornem a tenir en compte però la situació econòmica actual en la que ens trobem,

on les persones que reben una pensió de jubilació augmenten cada vegada més i els

treballadors disminueixen, aquestes mesures poden començar a decaure per aquest

mateix fet.

Cal tenir present, que aquestes polítiques estaven principalment pensades per a ser

concebudes sobretot en èpoques d’atur per a la part de la població que quedava fora

del mercat de treball i/o per a famílies en situació de pobresa, per tant, són ideades

per a ser instaurades en un període curt de temps. Avui en dia però, a causa dels alts

nivells d’atur en els que ens trobem, els recursos econòmics que ofereixen les

polítiques passives cada vegada són més grans i paral·lelament, el problema de l’atur

del nostre país no es redueix.

En relació amb les despeses de les polítiques passives, en l’Estat espanyol es troben en

primer lloc europeu, on durant els últims anys, la despesa ha anat creixent

consideradament a arrel també de la crisi econòmica i l’augment d’atur en el que ens

trobem.

Si parlem però de les despeses per persona aturada en les polítiques passives, l’Est at

Espanyol queda per sobre de la mitjana de la Unió Europea però pel que fa a la

protecció social, si el comparem amb altres països, queda per sota la majoria de

gairebé tots.

Finalment, és positiu que es coneguin els impactes que les polítiques passives

d’ocupació produeixen sobre les condicions de la vida de les persones les quals en

disposen el seu servei. Les crítiques més importants a remarcar que han rebut


12/24

12

aquestes polítiques són les conseqüències financeres pel que fa les despeses en

prestacions per desocupació, els efectes de la recerca activa d’ocupació per part dels

aturats i per acabar, l’augment de l’atur a llarga durada el qual pot acabar portant -nos

cap a un sistema amb un excés de prestacions.

SUBSIDI PER DESOCUPACIÓ

És una prestació assistencial i té com objectiu complementar la protecció de laprestació de caràcter contributiu en les situacions d’atur. Consta d’una prestacióeconòmica, i en el seu cas, l’abonament a la Seguretat Social de la cotització per a la

jubilació. L’acció protectora compren, a més a més, accions específiques de formació,perfeccionament. Orientació, reconversió i inserció professional a favor delstreballadors desocupats. La duració és en funció de la modalitat de subsidi.

REQUISITS

Estar a l’atur

No tenir dret a la prestació contributiva per

desocupació.

Estar inscrit com a demandant de feina, mantenint

aquesta inscripció durant tot el període de percepció i

subscriure el compromís d’activitat.

No tenir rendes de qualsevol naturalesa que en

còmput mensual siguin superiors al 75% del Salari

Mínim Interprofessional (SMI), exclosa la part

proporcional de dues pagues extraordinàries.

Durant tota la percepció del subsidi ha de mantenir

tots els requisits.

QUANTIA

El 80% de l’Indicador Públic de Renta d’Efectes

Múltiples.

En el cas de pèrdua de feina a temps parcial, aquesta

quantia es percebrà en proporció a les hores

prèviament treballades en l’últim contracte.

Durant la percepció del subsidi per desocupació per atreballadors majors de 55 anys, la entitat gestora


13/24

13

(SEPE) ingressarà les cotitzacions a la seguretat social

corresponents a la jubilació.

BENEFICIARISA. Treballadors que han esgotat la prestació contributiva

per desocupació i tenen responsabilitats familiars.

B. Treballadors que han esgotat la prestació contributiva

per desocupació, majors de 45 anys i que non tinguin

responsabilitats familiars.

C. Treballadors emigrants retornats.

D. Treballadors que al produir-se la situació legal dedesocupació no han cobert el període mínim de cotització peraccedir a una prestació contributiva.

E. Ex presidiaris.

F. Treballadors declarats plenament capaços o que hanperdut la condició de pensionistes d’incapacitat per millorad’una situació de gran invalidesa, incapacitat permanentabsoluta o total per la professió habitual.

G. Subsidi per desocupació per a treballadors majors de 55anys.

A. TREBALLADORS QUE HAN ESGOTAT LA PRESTACIÓ CONTRIBUTIVA PERDESOCUPACIÓ I TENEN RESPONSABILITATS FAMILIARS

REQUISITS Haver gastat la prestació per desocupació.

Figurar inscrit com a demandant de feina durant eltermini d’un mes des de l’esgotament de la prestaciócontributiva i mantenir la inscripció durant tot elperíode de percepció del subsidi.

Tenir responsabilitats familiars.


14/24

14

DURACIÓ Sis mesos prorrogables, amb prèvia sol·licitud de la personainteressada, amb un màxim de 18 mesos.

B. TREBALLADORS QUE HAN ESGOTAT LA PRESTACIÓ CONTRIBUTIVA PERDESOCUPACIÓ, MAJORS DE 45 ANYS I QUE NON TINGUIN RESPONSABILITATS

FAMILIARS

REQUISITS Haver esgotat la prestació contributiva.

Figurar inscrit com a demandant de feina durant el

termini d’un mes des de l’esgotament de la prestaciócontributiva i mantindré aquesta inscripció durant tot

el període de percepció del subsidi.

Tenir 45 anys.

DURACIÓ Sis mesos improrrogables.

C. TREBALLADORS EMIGRANTS RETORNATS

REQUISITS

Ser espanyol.

Figurar inscrit com a demandant de feina durant el

termini d’un mes i mantindré aquesta inscripció

durant tot el període de percepció del subsidi sense

haver rebutjat oferta de feina ni haver-se negat a

participar.

No tenir dret a la prestació contributiva per

desocupació per cotitzacions acumulades durant els 6


15/24

15

anys anteriors a la sortida del país.

DURACIÓSis mesos prorrogables amb prèvia sol·licitud de la persona,

amb un màxim de 16 mesos.

D. TREBALLADORS QUE AL PRODUIR-SE LA SITUACIÓ LEGAL DE DESOCUPACIÓ NOHAN COBERT EL PERÍODE MÍNIM DE COTITZACIÓ PER ACCEDIR A UNA PRESTACIÓ

CONTRIBUTIVA

REQUISITS

Estar en situació legal de desocupació.

Inscriure’s com demandant de feina en el termini de

15 dies següents des de la situació legal de

desocupació.

Tenir cotitzats per la Seguretat Social al menys tres

mesos (si es tenen responsabilitats familiars), o sis

mesos (si no es tenen), i no haver cobert el període

mínim de cotització per tenir dret a prestacions

contributives.

DURACIÓ Va en funció dels mesos cotitzats que tingui la persona i

també de que tingui o no responsabilitats familiars.

E. EX PRESIDIARIS

REQUISITS Haver sigut lliurat de la presó i no

tenir dret a la prestació

contributiva per desocupació.

Que la privació de llibertat hagi

set d’una duració superior als 6

mesos. També serien beneficiaries les


16/24

16

persones menors alliberats d’un

centre d’internament en el qual

fossin ingressats en aquest com a

conseqüència de delictes.

En el cas que la persona foscondemnada a presó per fets

terroristes, a més a més de

complir els requisits esmentats,

s’ha de tenir constància de

l’abandonament d’aquests grups

terroristes i/o altres delictes

relacionats.

Si la persona va ser condemnada

per abusos i/o agressions sexualsa menors o a delictes relacionats

amb prostitució, a més a més

també de complir els altres

requisits, s’haurà de realitzar una

petició expressa de perdó a la

víctima o víctimes del seu delicte.

DURACIÓ Sis mesos prorrogables fins a un màximde 18 mesos.

F. TREBALLADORS DECLARATS PLENAMENT CAPAÇOS O QUE HAN PERDUT LACONDICIÓ DE PENSIONISTES D’INCAPACITAT PER MILLORA D’UNA SITUACIÓ DE GRAN

INVALIDESA, INCAPACITAT PERMANENT ABSOLUTA O TOTAL PER LA PROFESSIÓ

HABITUAL

REQUISITS La persona ha de figurar inscrit

com a demandant de feina durant

el termini d’un mes i mantenir

aquesta inscripció durant el

període de percepció del subsidi,

sense haver rebutjat cap oferta de

feina ni haver-se negat a

participar en accions de promoció


17/24

17

i formació professional.

Haver set declarat plenament

capaç o invàlid en el grau

d’incapacitat permanent parcialper la professió habitual.

DURACIÓ Sis mesos prorrogables, amb un màxim

de 18 mesos.

G. SUBSIDI PER DESOCUPACIÓ PER A TREBALLADORS MAJORS DE 55 ANYS

REQUISITS

Tenir 55 anys i complir els

requisits per accedir als subsidis

següents:

- Haver esgotat una prestació

contributiva per desocupació.

- Ser treballador espanyol emigrant

retornat de països no pertinents a

la Unió Europea, Espai Econòmic

Europeu i ni Austràlia ni Suïssa.

- Ser lliurat de presó (amb més de

sis mesos a la presó) sense dret a

prestació contributiva per

desocupació.

- Haver set declarat plenament

capaç o invàlid com a

conseqüència d’una millora de

situació de gran invalidesa o

incapacitat permanent absoluta.

- Estar en situació legal de


18/24

18

desocupació, no tenir dret a

prestació contributiva per

desocupació per no haver

complert el període mínim de

cotització.

Figurar inscrit com demandant de

feina durant el termini d’un mes.

Haver cotitzat per desocupació un

mínim de sis anys.

DURACIÓ Fins a arribar a l’edat de jubilació.

PRESTACIÓ D’ATUR

REQUISITS Inscriure’s com a demandant d’ocupació.

Demanar cita prèvia a la web (SEPE).

A partir del dia 181, es comença a cobrar el 50% de la

base reguladora.

Documentació del sol·licitant.

Llibre de família.

Certificat d’empresa o empreses on ha treballat els

últims 6 mesos.

QUANTIALa quantia de la prestació d’atur es calcula a partir de la base

reguladora de cada treballador.

L’import és:

Durant els 180 primers dies 70% de la base

reguladora.

A partir del dia 181 50% de la base reguladora.


19/24

19

BENEFICIARIS Persones que hagin perdut la feina involuntàriament i hagincotitzat a la Seguretat Social al llarg d’un període de més de360 dies.

DURADA

La durada dependrà del període d’ocupació de la persona:

Des de 360 fins a 539 dies 120 dies de durada de la

prestació.

Des de 540 fins a 719 dies 180 dies de durada de la

prestació.

Des de 720 fins a 899 dies 240 dies de durada de laprestació.

Des de 900 fins a 1.079 dies 300 dies de durada de

la prestació.

Des de 1.080 fins a 1.259 dies 360 dies de durada

de la prestació.


de la prestació.


de la prestació.

Des de 1..800 fins a 1.979 dies 600 dies de durada

de la prestació.


de la prestació.

Des de 2.160 dies 720 dies de durada de la

prestació.


20/24

20

RENDA ACTIVA D’INSERCIÓ (RAI)

REQUISITS Estar desocupat/a i inscrit/a com a

demandant de feina i mantenir

aquesta inscripció durant tot el

període de percepció de la

prestació.

Ser menor de 65 anys.

No tenir ingressos mensuals

superiors al 75% del Salari Mínim

Interprofessional (SMI).

Si existeix cònjuge i/o fills/es

menors de 26 anys o majors

discapacitats, o menors acollits, i

la suma de les rendes de tots els

integrants no superi el 75% del

SMI.

No haver sigut beneficiari delPrograma de Renta Activa

d’Inserció en els 365 dies anteriors

a la data de sol·licitud del dret a la

admissió del programa.

No haver sigut beneficiari de tres

Programes de Renta Activa

d’Inserció anteriorment.

QUANTIA El 80% mensual de l’Indicador Públic de

Renta d’Efectes Múltiples.

BENEFICIARIS Persones que es troben a l’atur i no tenendret a la prestació contributiva ni al

subsidi per desocupació.


21/24


22/24

22

4. Reflexions personals sobre l’abast de les polítiques de treball. (1 punt).

La situació laboral que anys enrere deixava a milions d’aturats al carrer, continua

existint. A Espanya predomina la precarietat laboral, la dificultat per trobar un lloc de

feina, la falta de finançament de polítiques actives i com a conseqüència, la falta

d’oportunitats per aquelles persones sense feina.

Les polítiques passives d’ocupació conceben projectes i mesures, de les quals tenen

com a objectiu respondre a les demandes i a les necessitats de les persones que es

troben a l’atur, fent així una millora de la seva situació econòmica per tal que puguin

mantenir un nivell mínim d’ingressos.

Pel que fa les prestacions de l’atur, els ingressos que aquestes polítiques aporten a les

persones que més ho necessiten, són aportacions que fan possible que puguin cobrir

les necessitats bàsiques i per a que aquestes persones puguin començar a sortir se’n

de les seves situacions actuals; així doncs, creiem que són imprescindibles i que són un

molt bon servei que l’Estat ofereix.

Per altra banda, l’Estat Espanyol té les xifres i els nivells més alts de persones que es

troben sense feina. Aquest fet comporta que cada vegada hi hagin més persones amb

pocs ingressos econòmics i amb una situació precària de pobresa. Per tant, aquestes

ajudes són necessàries per a poder cobrir les seves necessitats.

En quant a la jubilació anticipada, opinem que és una molt bona oportunitat per als

joves, el fet de poder tenir l’ocasió d’optar per la inserció i la contractació laboral,

tenint en compte els temps que ens trobem actualment.

Per tant, les polítiques passives d’ocupació són ajudes directament de cara a les

persones, al seu benestar, a les seves necessitats primordials i també als seus drets, els

quals al capdavall, són elements completament justos i necessaris per a tots i totes.

Segons fons de la UGT, aquest PAPE de l’any 2015 parteix d’una foto distorsionada del

mercat laboral espanyol, eludint les conseqüències negatives de la reforma laboral del


23/24

23

Govern. El sindicat critica que aquest Pla continuista amb els anteriors, no ha comptat

amb la participació dels interlocutors socials, compta amb un finançament insuficient i

reflecteix importants discrepàncies amb els Pressupostos Generals de l'Estat 2015 en

mesures de polítiques actives.Aquesta publicació de la UGT, manifesta que aquest document amaga els veritables

problemes de feina a Espanya, ja que el PAPE 2015 hauria de partir d’un anàlisis real

del mercat de treball espanyol, on es reflecteixin la elevada taxa d’atur (especialment

en majors de 45 anys i joves), el efecte desànim; la qualitat dels llocs de feina creats,

basats en la temporalitat, en jornades a temps parcial, augments de les hores

extraordinàries; l’extensió de l’atur de llarga durada. Amb aquest últim punt es podria

derivar un perill per patir desigualtats i augmentar la pobresa en el país.

Segons la Ministra de “Empleo y Seguridad Social del Gobierno de España” Fátima

Báñez, destaca que el mercat laboral d’Espanya ha donat un gir de 180 graus amb la

recuperació de la economia; en definitiva, ara es crea feina, indefinida i a temps

complert. Aquesta afirmació és totalment inapropiada i incerta, ja que moltes

persones han de buscar una segona feina per poder pagar totes les despeses familiars,

han de recolzar-se amb ajudes alimentàries, han de conformar-se amb una feinaprecària i diferent del sector que t’has especialitzat.

Segons la font de “Fedea”, a principis dels 90, les despeses en Espanya en Polítiques

Actives de Feina eren dels més baixos de la UE. En canvi, des de finals dels 90, Espanya

ha augmentat la seva despesa en referència als països del seu entorn.

Fent referència al diari “La Nueva España”, del pressupost total d’aquest pla, que

ascendeix a 4.788 milions d’euros, es distribuiran entre les Comunitats Autònomes uns1.543 milions d’euros (un 17% més que a l’any 2014), un import que al mes de juliol

van avançar 51’5 milions d’euros per l’ajuda a la reinserció laboral dels aturats de

llarga duració. Un total de 129 dels 1.543 milions es destinaran específicament al

programa d’activació de feina, que proporciona una ajuda de 426 euros a cada aturat

de llarga durada amb càrrega familiar i sense ingressos.

Des de principis de l’any 2000 i fins al 2011, la despesa en Polítiques Actives de Feina a

Espanya ronda el 0,9% del PIB, la qual cosa suposa una despesa més gran que països


24/24

24

del sud d' Europa, com Itàlia, Portugal i Grècia, però clarament inferior als països

nòrdics i a altres com Bèlgica, Holanda o fins i tot França. No obstant això, la despesa

que Espanya realitza en Polítiques passives (fonamentalment en prestacions per atur),

aconsegueix el 3,1% del PIB.Observem que en aquest pla no es treballa juntament amb altres sectors socials, per

tal de donar resposta a aquelles persones sense feina. No es fomenta la cohesió i per

tant si no treballem units per poder incrementar l’economia del país i baixar la taxa

d’atur, mai s’arribarà a solucionar el gran problema que existeix, la crisi econòmica.

5.

Webgrafía.

www.ugt.es

www.sepe.es

www.Ine.es

www.fedea.net

http://agora.xtec.cat/ies-antoni-pous/moodle/
http://www.ugt.es/http://www.ugt.es/http://www.sepe.es/http://www.sepe.es/http://www.ine.es/http://www.ine.es/http://www.fedea.net/http://www.fedea.net/http://agora.xtec.cat/ies-antoni-pous/moodle/http://agora.xtec.cat/ies-antoni-pous/moodle/http://agora.xtec.cat/ies-antoni-pous/moodle/http://www.fedea.net/http://www.ine.es/http://www.sepe.es/http://www.ugt.es/

3.Políticas Activas y Pasivas Actuales. Úrsula. Júlia. Beatriz

Documents

Transcript of 3.Políticas Activas y Pasivas Actuales. Úrsula. Júlia. Beatriz