SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Desembre / 2010 - núm. 366

O C B de Sant Joan Desembre / 2010 - n ú m . 3 6 6•Mel i Sucre

mel i sucre

2

Notícies locals REDACCIÓ

Reflexions municipals JOAN SASTRE

Converses amb els amics ANTONI SASTRE

La família Ferriol i sa Bastida FRANCESC CANUTO

Veus de dona ÀNGELA MORAGUES

Foto PEP GAYÀ

Dalt del turó CLIMENT PICORNELL

Meteorologia JOSEP ROIG

Imatges per al record AMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Excursions JOSEP BAUÇÀ “DES SAIG”

Esports JAUME ALBERT MIRÓ

Frases fetes JOAN SASTRE

Passatemps ARNAU MORATINOS

Cuina d’aquí i d’allà SACRAMENT FERRER

Agenda REDACCIÓ

mel i sucreDesembre 2010. Núm. 366

Revista d’informació general

EditaAssociació Mel i Sucre Sant Joan

Local socialCarrer de Ramon Llull, 48, 07240 Sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,

Joan Moratinos, Joan Sastre, Antònia Bauzà

Col·laboradors 2010Antoni Sastre, Joan Sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu Sastre,Joan Moratinos, Joan Font, Antònia Bauzà, Climent Picornell,Amador de sa Plaça, Amador Passol, Pep Gayà, Josep Roig,Sacrament Ferrer, Arnau Moratinos, J.J. Mas, Quintos ‘89, JoanFrancesc Riera, Sandra Erwin, Francesc Canuto, Joan Jordà,Andreu Bauçà, Joan Roig, Lluïsa Febrer, Climent Picornell Munar,Catalina L. Gayà, Miquel Pastor, Associació Coral de Sant Joan,Margalida Català, Margalida Munar, Pep des Saig.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu Sastre / Joan Font

CobertaObres a l’entrada del camí de Petra (foto de Joan Font).

ContracobertaFelicitació nadalenca (il·lustració de Lluïsa Febrer).

Els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: S’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per laREDACCIÓ. Els altres, són responsabilitat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva disposició una seccióde CARTES AL DIRECTOR que admet escrits que complesquinles següents condicions:• L’extensió màxima és 1 foli mecanografiat a 2 espais.• Les cartes han d’anar signades per l’autor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

mel366 22/12/10 10:27 Página 2

mel i sucre

connecta’t ahttp://www.melisucre.cat/

vídeos dels plenaris • enquestes • fotografies

3

1 L’Ajuntament de Sant Joan harepartit la tradicional felicitaciónadalenca, amb el programa d’ac-tes per celebrar aquestes festes.Els actes són aquests:

El divendres 17 es va inaugu-rar l’exposició del VII Concurs deFotografia de Natura “MemorialCliment Picornell”, a la sala d’ac-tes de la Casa de la Vila.

El dimecres 22, el patge reialarribà a l’escola. Després, hi vahaver concert de nadales i xocola-tada per als nins a l’Escorxador.

Dia 23, Concert de Nadal del’Escola de Música, a la Casa deCultura.

El divendres 24, matines a les20 h.

El dia de la Segona Festa, 26de desembre, visita del jurat delConcurs de Betlems, i concert deles corals de Sant Joan i SonServera, amb el cant de la Sibil·la,

per celebrar que fa poc ha estatdeclarat per la UNESCO Patrimo-ni Cultural Immaterial de la Hu-manitat.

El darrer dia de l’any, l’Ajun-tament ofereix una actuació musi-cal, raïm i cava per a tothom baixdel campanar, des de poc abans demitjanit.

El dimecres 5 de gener arriba-ran els Reis d’Orient. Abans dellliurament de regals, es donaran elspremis del Concurs de Betlems.

El dissabte 8, el musicòlegAmadeu Corbera vendrà a parlardel cant de la Sibil·la. Després dela seva conferència es farà unreconeixement públic als santjoa-ners que han participat en aquestcant. L’acte és organitzat perl’Obra Cultural Balear i l’Asso-ciació Coral de Sant Joan i es faràa l’església parroquial amb tot unmuntatge artístic i musical.

1 Ha mort Miquel Gual, un delsgrans ciclistes que ha donat SantJoan. Nascut l’any 1919, va serprofessional entre 1945 i 1956, iacumulà un total de 44 victòries:8 etapes de la Volta a Espanya, 10de la Volta a Catalunya, el Cam-pionat d’Espanya per regions, eltrofeu Masferrer i el Circuit deGetxo. Prengué part en el Tour, elGiro i la Vuelta, on acabà quart el1945 i novè el 1948. Va ser unbon escalador i el primer ciclistaespanyol amb una nòmina fixamensual.

1 El darrer dissabte de novem-bre, una festa al bar-restaurant Casa Tia va acabar amb incidents. Secelebrava l’aniversari de l’actualdirecció del local i ho animaven elgrup de Batucada, Sa Sini Band iMaria Patatilla. Un grupet d’as-sistents, bastant amarats d’alco-hol, varen moure brega, a la quales va afegir altra gent, i que va re-querir la presència de la GuàrdiaCivil. Els danys varen ser sobretotmaterials. Un cotxe que estavaaparcat al carrer va quedar sensedos vidres: el de darrera el varenrompre amb una envestida enplanxa i un de lateral va cedir aforça de martellejar-lo amb el cap.

Tot i que s’havia avisat a laGuàrdia Civil, els agents no es pre-sentaren fins que tot ja havia aca-bat i, a més, amb poques ganesd’intervenir, segons els testimonis.

notícies locals

La premsa local i també la de Barcelona es va fer ressò de la mort del corre-dor Gual.

mel366 22/12/10 10:28 Página 3

“Memorial Climent Picornell”,coordinat pel Servei de Protecciód’Espècies de la Conselleria deMedi Ambient i Mobilitat. Elsguanyadors han estat:

– Fauna: “A s’Albufera”, deToni Garau.

– Macro i Flora: “Sis cavalletsenamorats”, de Carlos AbrahamSampol.

– Paisatge: “Clarejar en elbosc”, de Carlos Pache.

– Premi de l’Ajuntament deSant Joan: “Figuera de Montuïri”,de Pau Genestra.

– Categoria especial L’Àguilapeixatera: “La mirada”, de Chav-dar Plamenov.

– Premi popular: “Quin bere-nar!”, de Guillem Mayol.

1 Entre els actes que organitza laCasa del Pare Ginard, el 3 de de-sembre, al bar Centro, hi va haveruna fusió de gloses i música, acàrrec dels germans Martorell i enMateu “Xurí”. Aquests experi-ments donen fe de la vitalitat de lanostra cultura popular.

1 El dimarts 7 de desembre(dissabte d’una festa) els quintosd’enguany i els de l’any que veorganitzaren (sota el capell del’Ajuntament) una festa a l’Es-corxador, per celebrar que uns

mel i sucre

1 L’Ajuntament de Sant Joan haaprovat la moció sobiranista peldret de decidir. Hi votaren a favorl’Assemblea per Sant Joan, el PPi el PSOE. Per contra, UM s’hi vaabstenir i la regidora no adscrita,que abans era d’UM, hi votà encontra. La plataforma Avançam,promotora de les mocions muni-cipals, ha decidit que l’acte con-junt de tots els municipis, en prin-cipi previst per fer a Inca aquestdesembre, finalment es durà aterme pel gener.

1 El passat dia 23 de novembrees varen lliurar els premis del VIIConcurs de Fotografia de Natura

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

Tots els productes per a ca vostra

4

La Casa Museu Pare Ginard va organitzar una cantada de nadales a càrrec del grup musical Música Nostra, que enalgunes de les seves peces fou acompanyada per la Coral de Sant Joan.

mel366 22/12/10 10:28 Página 4

mel i sucre

vénen i els altres se’n van. Actuàel grup Deskansados i un grupextern.

1 El dissabte 11 de desembre esva fer una xerrada sobre medita-ció. Estava organitzada pel grupde dones del Col·lectiu Teranyinesi va tenir també lloc a l’Escor-xador. Es tractava d’aconseguirentrenar l’atenció amb diferentspropostes: observar conscient-ment la respiració, la relaxació detotes les parts del cos, el descansde la ment, la visualitzaciód’imatges, sons, records... i d’al-tres, amb l’objectiu d’asserenar lament. Va dirigir aquest taller l’es-pecialista Paco Argenter.

1 Es va presentar el Pronòsticsantjoaner 2011, a l’Escorxador,el 12 de desembre, en un acte enquè prengueren part molts delsautors, i que comptà amb lapresència de familiars de la perso-na homenatjada, en aquesta oca-sió Miquel Ferriol Company, “elsen Pericàs”. Juntament amb elsarticles dedicats a aquest perso-natge i les seccions habituals(santoral, hortet del padrí, anyagrícola, etc.), el tema monogrà-fic d’enguany és “El bestiar decabestre”. Hi ha articles sobreclasses de bestiar, elements mate-rials, cavalleries i carruatges facent anys, el bestiar de les posses-sions, “En Gelat feia parades”,

dites i refranys i una poesia d’enJaume Santandreu. El Pronòstictambé recorda el 25 aniversari del’escola de Sant Joan.

1 D’ençà de l’entrada en vigorde l’Ordenança de circulació, haproliferat el nombre de guals per-manents que s’han instal·lat a lesportasses de Sant Joan. Segons lanormativa és obligatori tenir unallicència municipal per entrarvehicles dins les cotxeries (o, engeneral, per travessar amb uncotxe per damunt la voravia). Arahem d’esperar que l’Ajuntamentsigui diligent a l’hora de retirarels vehicles mal aparcats quefacin nosa, ja que aquesta és

supermerca t

p r ò x i mCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

5

La Coral de Sant Joan i la de Son Servera han ofert dos concerts de Nadal a les esglésies parroquials dels seus poblesrespectius, amb el programa que feren als concerts realitzats per terres franceses el desembre del 2009.

mel366 22/12/10 10:28 Página 5

mel i sucre

l’única manera perquè la gents’avesi a respectar els guals.

1 Segueixen les obres d’accésper a vianants a la nova residènciade la tercera edat. S’està fentfeina des d’una mica més enda-vant de la creu d’en Revull i finsa la residència. El tros més com-plicat, que és la punta que estàben davant la creu, sembla quehaurà d’esperar ja que, a més deser el més necessari, també és elmés costós perquè hi ha una ca-seta. De moment, el que més hacanviat és l’accés al camí de lesCasetes, que amb aquestes obresserà molt més ampli, per a la qualcosa s’ha hagut de tomar la casetaque hi donava accés. Cal afegir, amés a més, que la construcció dela residència està gairebé acaba-da, fins i tot s’hi han vist camionsde de mobiliari diversos.

1 La Coral de Sant Joan, el pas-sat diumenge dia 19 de desembre,va realitzar un concert a l’esglésiade Son Servera, juntament amb lacoral d’aquella localitat. El dia dela segona festa el repetiren a lanostra vila. A ambdues actuacionsoferiren al seu públic el programade Nadal que dugueren a termeals concerts que varen realitzar latemporada passada a terres fran-ceses, en què destacava la inter-pretació del Cant de la Sibil·la. Lacoincidència de dates va fer queenguany no es pogués dur a termela tradicional cantada de nadalespels carrers de la nostra vila.

6

El Col·lectiu Teranyines va presentar el “Pronòstic santjoaner 2011”. En-guany ret homenatge com a personatge popular al “sen Pericàs” i pega un copd’ull al bestiar de cabestre, a més de les seccions habituals.

La “meditació” fou el centre de la xerrada que va dur a terme Paco Argenter,que a la instantània és presentat per Margalida Munar, membre de Tera-nyines, organitzadora de l’acte.

mel366 22/12/10 10:28 Página 6

mel i sucre

7

mel366 22/12/10 10:28 Página 7

mel i sucre

8

va explicar que havia tingut con-verses amb els duenyos (sí, sí,duenyos, dit seu) de sa Bastidasobre el camí públic per pujar alpuig de Sant Nofre. És de dominipúblic que aquest camí passa perben davant les cases, restant inti-mitat als seus moradors, i la pro-posta consisteix en desviar aquestcamí per un altre indret, lluny deles cases, i inclou habilitar unespai públic al cim del puig, i unaplanificació per la reconstruccióde l’ermita de Sant Nofre, actual-ment en estat ruïnós. Arribat eltorn de preguntes, hi va haver unpoc de tot. La portaveu d’AxSJva mostrar la seva sorpresa tantper la proposta en si com per lamanera de presentar-la, sensehaver generat cap debat sobre laconveniència o no de fer-hi feina,i tot i que va opinar que actual-ment hi ha coses molt més neces-sàries per fer des de l’Ajunta-ment, també va declarar queestaven disposats a fer-hi feinaper valorar si la proposta presen-tada era la més convenient pelpoble. El portaveu de PSOE vatrobar a faltar tota classe d’infor-mes tècnics i jurídics, arribant atitllar la proposta escrita quehavia presentat el batle de “treballd’estudiant d’ESO”. També va dirque s’havia preocupat de mante-nir alguns contactes amb la pro-pietat, constatant un interès espe-cial perquè es dugués a termel’actuació. Es va mostrar a favord’encetar les negociacions, peròamb tota la informació tècnicaaclarida, i amb el compromís deconvidar un membre de cada gruppolític municipal a les reunionsque es facin. El portaveu d’UMva donar tota la raó a tothom, i va

havia tingut ocasió d’anar-hi. Esveu que d’ençà que els seus anticsaliats li prengueren sa vara haperdut quasi tot l’interès pel deve-nir diari del poble. Finalment, elbatle es va avenir a acceptar lacondició de reclamar a la cons-tructora que arreglés els desper-fectes, i el punt es va aprovar per8 vots a favor (3 PP, 3 AxSJ, 1PSOE i 1 UM), i l’abstenció de laregidora no adscrita.

Acte seguit, es va passar adebatre el següent punt de l’ordredel dia, la proposta de data de laFira 2011. El batle va passar laparaula al regidor de festes, queva explicar que enguany el primerdiumenge d’abril és el Diumengede Pasqua, i a l’objecte que nocoincidissin les dates, va fer laproposta de passar la fira el segondiumenge d’abril, que va ser ac-ceptada per unanimitat.

La proposta escrita que haviapresentat el batle va set titlladapel portaveu del PSOE de “tre-ball d’estudiant d’ESO”

En el cinquè punt va arribaruna curiosa proposta del batle:Proposta d’accés públic al Puigde Sant Nofre. I dic curiosa per-què si dies abans haguéssim fetuna enquesta als ciutadans i ciuta-danes del poble a veure quinesactuacions consideraven que l’a-juntament havia de posar en mar-xa durant aquest darrer mig anyde legislatura, segurament ningúo quasi ningú hauria pensat enaquesta. Bé el fet és que el batle

Sessió ordinària de dia 30 denovembre de 2010

La sessió va començar ambl’assistència de tots els regidors iuna desena de persones entre elpúblic.

El primer i segon punts forende pur tràmit, i així es varen apro-var els esborranys de les actesdels dies 27/07 i 28/09 de 2010, iforen escoltats els Decrets debatlia dictats des de la darrerasessió ordinària.

El tercer punt també pareixiaque havia de ser de pur tràmit,però els qui assistim assíduamenta les sessions plenàries d’aquestalegislatura, ja estem acostumats aveure com es genera un intensdebat polític a partir de punts queen principi pareixien de pur trà-mit. Aquest tercer punt proposavala devolució de la fiança a l’obra“Reestructuració i millora de laPlaça Joan Carles I” a l’empre-sa Cobra Instalaciones y servi-cios SA, sobre la qual la oposiciója havia fet alguna intervenció enl’apartat de precs i preguntesd’una sessió anterior, anunciantque hi havia observat algunsdefectes. Així, els partits de laoposició (AxSJ i PSOE) reitera-ren l’existència de defectes im-portants en una revisió ocular quehavien efectuat dies abans, i esvaren avenir a votar favorable-ment a condició que l’empresaadjudicatària arreglés aquests de-fectes sense càrrec. El portaveud’UM va trobar que la oposiciótenia raó, però que s’havia deretornar la fiança com més aviatmillor, i la regidora no adscrita vaintervenir per dir que no haviaanat a veure la plaça perquè no

ajuntamentReflexions municipals

JOAN SASTRE JOAN

mel366 22/12/10 10:28 Página 8

mel i sucre

afegir que més que informes tèc-nics haurien de ser jurídics, peròque segons ell aquesta actuaciós’havia de fer. La regidora no ads-crita va trobar que aquesta pro-posta arribava un poc tard, que noli veia el sentit, i va acabar reblo-nant que “hi deu haver altrescoses que no sabem”. Finalment,el batle va decidir no passar elpunt a votació, però en el seuargumentari va arribar a dir tantesvegades que la proposta haviasortit d’ell, i no de la propietat,que em va arribar a fer pensar queper ventura la regidora no adscri-ta tenia raó en la seva frase la-pidària. Per acabar d’arrodonir lacosa, algú del públic va comentarque l’ajuntament no havia d’obli-dar que per mor de la propietat desa Bastida l’estació de Sant Joandel tren està allà on està, i no mésa prop del poble. Vaig pensar queaquest comentari podria obrir unainteressant línia d’investigacióper qualque historiador local, per

saber almenys quina part de veri-tat contenia.

A partit del punt sisè es vadonar un fet singular: es varendebatre quatre mocions de l’opo-sició, cosa que crec que és la pri-mera vegada que passa en talnúmero d’ençà que tenim ajunta-ments democràtics. AxSJ en vapresentar una sobre el dret adecidir i consultes populars, iuna altra per donar suport a lacandidatura de la Serra de Tra-muntana com a patrimoni de lahumanitat. La segona es va apro-var per unanimitat sense debat,però la primera sí que en va gene-rar de debat, i molt. Per començarel PSOE s’hi va mostrar a favor sies rectificava un paràgraf, va con-tinuar UM dient que no hi estavani a favor ni en contra (un intentde nedar entre dues aigües?), i vaacabar les intervencions el PPdient que no podia acceptar ques’inclogués la paraula “autodeter-minació” en el seu redactat. Així

les coses, es va passar a votació elpunt, amb el resultat de 4 vots afavor (3 AxSJ i 1 PSOE), 4 encontra (3 PP i 1 regidora no ads-crita) i 1 abstenció (UM). Segonsla Llei de Règim Local, en casd’empat es fa una segona votacióen la qual el batle té vot de quali-tat (compta com a 2), i així es vafer, però just abans de passar aaquesta segona votació, AxSJ vaacceptar retirar la paraula “auto-determinació”, i els resultatsforen de 7 vots a favor (3 PP, 3AxSJ i 1 PSOE), 1 en contra (re-gidora no adscrita) i 1 abstenció(UM), resultant aprovada la mo-ció. O sigui, que per obra i gràciadel PP es va excloure la possibili-tat de decidir l’autodeterminaciódel dret a decidir... Vaja, trob queaixò és com que eixalar les ales aun ocell, i llavors tirar-lo en l’airei dir-li: “vola, ocellet!”. L’esclatés segur...

Les dues mocions del PSOEtractaven sobre la declaració de

9

mel366 22/12/10 10:29 Página 9

mel i sucre

d’AxSJ de conèixer l’estat de tra-mitació del catàleg del PatrimoniHistòric de Sant Joan.

I va acabar amb una tanda depreguntes sobre alguns incidentsd’ordre públic, sobre la vetlada deboxa que hi ha haver al poliespor-tiu municipal, demanant el nivellde participació de l’ajuntament enla seva organització, i quin rendi-ment n’havia tret, i finalmentsobre quina acollida havia tingutper part del nostre consistori lavisita de la caravana en defensadel poble Saharià, i quines reivin-dicacions havien fet.

També hi va haver algunaintervenció de la regidora no ads-crita, però jo me vaig haver d’ab-sentar per qüestions personals, demanera que no puc ni vull donarfe del que va dir.

Evidentment tampoc no pucdonar fe de si el batle va rebatre ono aquests precs i preguntes, peròconeixent “es panyo” sí que m’a-treviré a dir que, si ho va fer, vaser per donar tota la raó a totes lesintervencions, i per assegurar queja ho tenia tot previst, i que lessolucions per ventura se torbarienuna “miconeua” per allò de “sacrisis”, dels problemes informà-tics i de l’excés de feina que s’hagirat devers l’ajuntament des defa poc temps ençà, però que esta-ven encaminades.

I bé, què voleu que vos digui,de tot plegat? Com diuen els vellsdel poble: “i amb aquest so l’en-terraren...”

Sobre el catàleg de bens delPatrimoni Històric de Sant Joan, aveure quan se posaria a fer-hifeina l’equip de govern, ja que sivolen presentar un catàleg con-sensuat, necessitarien bastant detemps, ja que hi ha moltes cosesper parlar.

AxSJ va haver de retirar laparaula “autodeterminació” dela moció sobre el dret a decidirper propiciar la seva aprovació

Per part del PSOE hi va haverels següents:

Que l’ajuntament atengui a lamajor brevetat les peticions quese li varen fer en el seu momentdes del Consell Escolar, sobre totles referides a la regularitat delservei de neteja.

Que l’equip de govern tingui encompte que en el mes de juliol de2011 tornarà a caducar la mora-tòria per la modificació de lesNormes Subsidiàries, i no hi haconstància que l’ajuntament hagifet gaire feina en aquest tema. Enconcret va demanar si hi haviahagut al·legacions, quantes, si ha-vien estat contestades, o informa-des, si el batle feia comptes tornara convocar reunions sobre aquesttema, en quina situació es trobavenles llicències d’obres que es “cola-ren” durant els dies d’impàs, i fi-nalment es va sumar a la petició

dia 25 de novembre com a diainternacional contra la violènciade gènere, i sobre les violacionsdels drets humans al SàharaOccidental, i ambdues forenaprovades per unanimitat sensecap intervenció. Vaig pensar que acap de les dues devia sortir laparaula “autodeterminació”...

En el punt d’informacions và-ries el batle va donar compte d’al-gunes ajudes que l’ajuntamenthavia demanat a diverses adminis-tracions supramunicipals, i delsdies en què estaran exposades a LaSala les fotografies del Concursde Fotografia de Natura Memo-rial Climent Picornell d’en-guany: des del 17 de desembre de2010 fins el 7 de gener de 2011.

I, finalment, en el punt dePrecs i preguntes hi va haver elssegüents:

Per part d’AxSJ:Pregant que el consistori cer-

qui una solució que permeti evitarels continus incidents de trànsitque s’esdevenen en el tram decarrer del Consistori entre elcarrer Major i el de Bellavista,que amb la nova Ordenança deCirculació ha esdevingut un ver-tader punt negre de la circulaciód’automòbils dins el casc urbà.

Pregant que es comprovi laqualitat de l’aigua del nostre poud’abastiment de la xarxa d’aiguapotable, mitjançant anàlisis perlaboratoris independents, i que elsresultats s’exposin en el tauló d’a-nuncis de l’ajuntament.

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

10

mel366 22/12/10 10:29 Página 10

mel i sucre

11

mel366 22/12/10 10:29 Página 11

la cria de porcells petits, i a lafinca de Son Gual hi tenia elsengreixadors per a porcs grassos.

En Josep, com a mercader, pri-mer va començar comprant porcsgrassos, però el seu plat fort fouquan a Sant Joan es va posar demoda les engreixades de bous ivaques. Tenia un conveni ambalguns abastidors –com n’Antoni

Vidal, en Damià Perelló i algunsaltres, i darrerament amb en Fran-cesc Roses–, i en Josep Costacomprava ao negociava el vuitan-ta per cent de la producció debous de carn que es produïa alnostre poble.

Normalment, l’encarregat detransportar els animals al seu destíera en Joan Cotanet –Joan BauzàBonet–, el qual, a més de fer migparell amb les bísites en les laborsde fora vila, també era el compta-ble dels negocis que feia en Cos-ta, i fins i tot després d’havercobrat dels abastidors, en Cotanetse’n duia part dels doblers a caseva i així el diumenge dematí, a

una taula dins el cafè des Centro,pagaven els que hi anaven percobrar. S’ha de tenir en compteque en aquella època les entitatsbancàries que hi havia al poblefuncionament molt tímidament.

En Josep Costa va morir l’any1971 a l’edat de 65 anys.

Joan Barceló Mesquida, nebotpolític de Josep Costa per part de

la seva esposa Catalina CostaSalom, va intentar continuar elnegoci del conco en Josep, peròva durar pocs anys perquè aviats’adonà que era un negoci com-plicat i que es tractava d’una feinaque no li venia de gust i a poc apoc se’n va desfer i va tornar a laseva vida habitual.

L’hort de Son Gil

A principis dels anys seixantaes va fundar l’hort de Son Gil,parcel·la d’unes setze quarteradesja separades de la possessió ma-triu. L maniobra era dirigida perl’amo en Biel de Son Gual i des-

mel i sucre

En Josep Costa

Josep Costa Font, Carlos,vivia al carrer del Sol, 10, junta-ment amb la seva germana Cata-lina. Els dos germans eren els quehavien quedat fadrins dels cincfills de mestre Carles Costa, casatamb na Joanaina Font Ferriol. En

Josep Costa, a més de conrar lesseves terres, també era mercadero comprador de porcs, bous i al-tres classes d’animals, per carn, jaque estava ben relacionat ambmatancers i abastidors de la sevaèpoca.

En Josep, a més de mercader,es pot dir que també era productorja que va tenir una boveria a unsolar de sa Creu, entre el xalet dedon Manuel i ca mestre JoanTurricano; allà hi feia engreixadesde set o vuit bous. També teniauna granja a uns solars de s’Es-caleta confrontant amb el carrerd’en Socies i el carrer des Mira-dor, on tenia sis o set truges per a

converses amb elsamics

Andreu Bauzà Bauzà, Gana.

AGRICULTURA I RAMADERIA AL SEGLE XX (IX)

Bous i vaquesANTONI SASTRE “DE SA BOTIGUETA”

12

Rosa Mas Antich, Frarona.Josep Costa Font.

mel366 22/12/10 10:29 Página 12

s’anaven construint les cases perhabitar-hi els hortolans i poctemps després també s’hi cons-truïren unes vaqueries amb 22colls per a vaques de munyir i uncorral per als vedells d’engreix.

La vaqueria de l’hort de SonGil estava dotada de munyidoresmecàniques, molí per moldre elpinso per al bestiar, màquinasegadora i recol·lectora per trans-portar l’alfals i el farratge i altreseines pròpies per al bon funciona-ment de la producció de llet.

Segons conta n’Andreu, du-rant bastant de temps fou el pro-ductor que més litres de llet diarienregaven al recol·lector. Mu-nyien dues vegades cada dia, propde la vaqueria tenien una picaamb aigua fresca i hi posavenunes gerres en remull perquè lallet es refredàs; quan l’aigua de lapica agafava temperatura, la can-viaven per aigua fresca treta del’hora.

Quan el negoci de la llet va par-tir a anar malament, varen vendretotes les vaques a una vaqueria perposar-hi pollastres i gallines pone-dores, i pel que fa als sementers onabans sembraven farratgeres, par-tiren a plantar-hi exclusivamenthortalisses de mercat.

Els actuals propietaris són elmatrimoni format per AntoniCompany Bonet i Antònia BauzàMas, filla d n’Andreu i na Rosa.

A n’Andreu, als seus vuitanta-set anys, encara li agrada anarcada dia a Son Gil. Assegut dins

prés d’haver aconseguit un boncabal d’aigua partiren per sem-brar-hi hortalisses. Els primershortolans foren el matrimoni for-mat per Andreu Bauzà Bauzà iRosa Mas Antich; mentrestant

mel i sucre

el porxo escolta la ràdio o llegeixel diari o alguna revista, perquèla salut ja no li permet treballardins l’hort.

Després de l’amo en Biel,l’hort de Son Gil passà a propietat

Tomeu Matas Gayà, Sabater.

Joan Matas Gayà, Sabater.

Catalina Fullana Bergas, de SonDuran.

Joanaina Fullana Bergas, de SonDuran.

13

mel366 22/12/10 10:29 Página 13

naina Antich Gual, Boneta, enca-ra que aquest darrer matrimoni hiestaren poc temps perquè en Mi-quel va tenir problemes de salut iel va substituir el seu germà Joan,recent casat amb na Catalina Fu-llana Bergues, de Son Duran.

En aquella època tenien a laboveria deu vaques de munyir inou o deu vedells per engreix.També compraren un vedell perbrau a l’amo en Biel de sa Vall,pel qual pagaren vint mil pesse-tes, i al cap d’uns anys el varenvendre a en Caragol de Montuïriper vint mil pessets, el mateixosdoblers que n’havien pagat depetit, tot i que estimaren l’animalen uns mil quilos de pes.

Segons diuen, aquest brau elsva donar un bon rendiment perquètreia molt bé i podien vendre elsvedells a bon preu i algunes vede-lles per braves, i a més els mena-

ven moltes vaques per aturir icobraven cent pessetes per vaca.

A Mallorca, per la dècada delsanys seixanta, les agències deviatges organitzaven excursionspels turistes i a l’hort de Son Co-melles, cada dimecres, s’hi atura-ven alguns autocars de turistes,principalment suecs, que visita-ven les vaqueries, la casa, la cuinai rebost i també els sementersd’arbres fruiters. Abans d’anar-se’n na Paulina, que era la queguiava l’excursió, passava per lacasa i els dava cent pessetes depropina per cada autocar, i ja hocrec si estaven llépols es esta-dants!, a més, era un estímul pertenir-ho tot a punt de revista.

A Son Comelles hi va néixerun vedell ben abrinat i amb bonapinta, normalment el pes normald’un vedell acabat de néixer erad’una cinquantena de quilos i

mel i sucre

de Margalida Truyols Camps,neboda de l’amo en Biel, casadaamb el metge Montserrat Galmésde Manacor, actualment represen-tat pel seu fill Martí.

L’hort de Son Comelles

L’hort de Son Comelles és unaporció de terra d’unes trenta quar-terades desferrades de la posses-sió matriu, que està ran de lacarretera de Manacor a mitjancamí entre Montuïri i Vilafranca.En aquella època era propietat dela família de l’amo en Bernadí deSolanda.

Bernadí Oliver Matas, de So-landa, casat amb na MargalidaLlull Pastor, de Santa Margalida,vivien a Sant Joan, al carrer Be-llavista, a la casa que actualmenthabita en Miquel Mena, casatamb n’Antònia de s’Hostalet..

El matrimoni de l’amo en Ber-nadí de Solanda i na MargalidaLlull tengueren dos fills i unafilla: n’Antoni es va casar a Mon-tuïri, en Miquel va morir jove i naMaria es casà amb en GuillemBover, de Vilafranca, que forenels que després es feren càrrec del’hort de Son Comelles.

A la darreria de la dècada delsanys cinquanta anaren d’amitgersa l’hort de Son Comelles en To-meu Matas Gayà, Sabater, casatamb na Joanaina Fullana Bergues,de Son Duran, i Miquel MatasGayà, Sabater, casat amb na Joa-

14

Joan Bermejo Jonquera. Antònia Nigorra Picornell, Sabatera.

mel366 22/12/10 10:29 Página 14

aquest en va fer devers setanta.En Tomeu, el dissabte el va dur almercat de Ciutat, en aquella èpo-ca el mercat de bestiar es feia alcapdavall de les Avingudes, acontinuació d’on hi havia "esBaratillo", i el va vendre per cincmil pessetes, mentre que dels nor-mals se’n pagaven unes tres mil ide les femelles unes dues mil.

A l’hort de Son Comelles hitenien un sementer de vessó quees va fer maolt bo. A l’hora desegar-lo, entre veïnats i amicsarribaren a ser deu homes, queamb una falcella per hom segarenfins que no hi va haver cap bridret. Després d’alguns dies, que elvessó ja era eixut, tractaren de fer-ne un paller a prop de les vaque-ries. Els que traginaven amb elcarro llarg eren en Rafel Ferro ien Tomeu Sabater, i els que com-ponien eren en Joan Sabater i enToni des Molins, que bravejavenque els havia sortit molt bé. Pertal motiu, en Tomeu Sabater elsva fer aquest cançó:

En Joan va fer un palleramb en Toni des Molins.Deien: noltros som fins,no trobau que mos ha sortit bé?Però l’ondemà ploguéi s’amarà per dedins,que a trossos i bocinsel varen haver de desfer.

Al voltant de l’any 1963, elsgermans Tomeu i Joan Sabater,casats amb les germanes Joanainai Catalina de Son Duran, decidi-ren vendre per valor d’unes centcinquanta mil pessetes tota la sevapart de les vaqueries a en ToniFraró i n’Arnau Bomber, que fo-ren els nous estadants de l’hort deSon Comelles. N’Antoni Fraró ila seva esposa hi visqueren durantcinc o sis anys, fins que passarend’amitgers a l’hort de ca donXim, a Can Picarola.

Després d’en Toni Fraró, elsnous estadants de l’hort de Son

Comelles fou el matrimoni d’enJoan Bermejo Jonquera, casat ambn’Antònia Nigorra Picornell,Selletera, filla del selleter Pico i naPereta Picornell, els quals tambépassaven molts de dies per SonComelles aidant la filla i el gendreen les tasques de la vaqueria.

Fou per aquells mateixos anysque a l’hort de Son Comellesampliaren i posaren noves vaque-ries amb munyidores mecàniques;també modificaren el donador, queera el lloc apropiat per quan haviende donar les vaques al brau.

En Martí i na Martina

En Martí Nero, de Vilafranca,casat amb na Martina BauzàMorlà, de Son Alegre, havienregentat durant uns quinze anys lavaqueria de Son Castanyer, quedeixaren per passar a l’hort deSon Comelles, on també habita-ren durant quinze anys, tal vegadaels més esponerosos de l’anome-nat hort de Son Comelles, finsque va arribar la decadència delpreu de la llet i foren moltes lesvaqueries que hagueren de tancari abandonar tota la inversiaó feta,tant en construcció com en ma-quinària moderna.

mel i sucre

N’Antoni des Molins

Antoni Company Florit, desMolins, va heretar dels seus paresuna finca de prop de cinc quarte-rades que fa partió amb l’hort deSon Comelles. A la finca hi hauna antiga torre de molí i unacaseta i segons diuen era la torrede l’antic molí de Son Baco,encara que els actuals propietarissempre ho han anomenat SonComelles.

N’Antoni des Molins va co-mençar amb una vedella que vasurar amb biveró: cada dia dema-tí, d’anada a Son Comelles s’atu-rava a la possessió d’Horta il’amo en Pep Bonet li arrambava

un barralet de llet fins que lavedella va ser surada. Amb elsanys, n’Antoni va tenir unavaqueria amb cinc o sis vaques,que munyia a mà.

Per la proximitat amb l’hort deSon Comelles, compartien ambels estadants moltes feines prò-pies de la temporada i en lloc depagar amb doblers quasi sempresolia acabar amb una bauxa, ialguna vegada disbauxa.

(Continuarà.)

Antoni Mas Antich, Fraró.

Antoni Company Florit, des Molins.

15

mel366 22/12/10 10:29 Página 15

mel i sucre

16

Amb el malnom de sa Bastida,han estat conegudes a travésdels anys, diverses famílies

del poble o externes, pel fet de haverconrat o habitat a les terres d’aquestaantiga possessió. Dels arrendadorsque conraren les terres d’aquestaexplotació agrària volem destacar,principalment, a la família Ferriol,nissaga originària de Sineu, de la qualquatre dels seus descendents s’establi-ren a Sant Joan perpetuant el llinatge iel malnom que encara perdura.

La data més antiga d’aquestafamília, de la qual disposam per ara,és de l’any 1829 en què entrarend’arrendadors a la possessió de saBastida. El contracte fou per espai desis anys, però posteriorment n’hemlocalitzat un altre de l’any 1843 perd’altres sis anys més. Per altra banda,el padró de població de l’any 1851,custodiat a l’Arxiu Municipal de SantJoan registra altre cop aquesta famí-lia a la possessió de sa Bastida. Aixídoncs, són pel cap baix, 22 anysd’estada de la família Ferriol a lapossessió.

1. ANTONI FERRIOL PUIG-GRÒS, ARRENDADOR DE SABASTIDA

Antoni Ferriol Puig-gròs (n.c.1794) fill de Joan i Margalida Puig-gròs, casat amb Margalida FusterRiutort, natural de Sineu és el genear-ca de la nissaga. Al contracte d’ar-rendament de la possessió de sa Bas-tida, que veurem posteriorment,consten com a fiadors Rafel FusterBauçà i el seu fill Gabriel Fuster Riu-tort, casat amb Rosa Gelabert, sogre icunyat, respectivament d’AntoniFerriol, tots naturals de Sineu. Antonii Margalida tengueren 6 fills:

1. Margalida Ferriol Fuster(1813-1888) de sa Bastida. Casadaamb Bernadí Font Calvó (1811-

1889) Tronca, moliner d’ofici. Laseva descendència ja la varem estu-diar al Pronòstic Santjoaner de l’any2006.1

2. Joan Ferriol Fuster (n.1815) de sa Bastida. Casat ambAntònia Munar Bauçà (n. 1815) deSon Munar. Habitaven a fora vila, aCan Rigo, paratge ubicat a darrereSon Brondo, dins el terme municipalde Sant Joan. Els seus descendentshan estat coneguts com de sa Bas-tida, de Son Munar, Fang, Sinever.

3. Antoni Ferriol Fuster(1818-1893) menor, de sa Bastida.Casat amb Miquela Bauçà Font (n.1827). Tengueren 7 fills dels qualsuna filla matrimonià a Sineu. Aques-ta branca és la de més nombrosa des-cendència i els seus membres hanestat coneguts com de sa Bastida,Ferriol, des Sord, Valera, Maiolí,Carlos. Posteriorment enviudà i escasà de segones núpcies amb Mique-la Company Matas (1829-1905) Pe-ricassa.

4. Jaume Ferriol Fuster (n.1824) de sa Bastida. Casat amb Ma-ria Munar Gil (n. 1836) de Sineu. Vaseguir professionalment les passesdel seu pare, sabem per un documentde l’any 1869, que era l’arrendadorde sa Bastida.2 Tengueren 4 fills isembla que tots s’establiren a Sineu.

5. Gabriel Ferriol Fuster(1828-1902) de sa Bastida. Casat ambMiquela Mayol Barceló (1828-1876)de sa Font. Estaven domiciliats el1864 al carrer de ses Parres (Amistat)núm. 20, però habitaven a Son Teiet.Fills d’ambdós foren Antoni FerriolMayol (1861-1938) prevere, conegutcom el capellà cordeta i Joana AinaFerriol Mayol (1871-1944), esposa deJoan Verger Ribas (1862-1921)Fraret, metge, de Montuïri.

6. Pere Josep Ferriol Fuster(n. 1832). El padró de l’any 1851

registra que estava domiciliat aPalma. No tenim més notícies al res-pecte.

2. EL CONTRACTE D’ARREN-DAMENT DE LA POSSESSIÓ DESA BASTIDA

El document3 data de l’any 1829i com hem dit anteriorment, és l’anyen què la família Ferriol va arribar aSant Joan. En aquelles saons el pro-pietari de sa Bastida era Francesc Xa-vier Rocabertí, marqués de Bellpuig.Aquests tipus de documents són unafont importantíssima d’informació,l’estudi i anàlisi d’aquestes fontsdocumentals, a banda de proporcio-nar la coneixença d’una munió d’ele-ments de la vida quotidiana d’aquellaèpoca, aporten, a través dels pactesentre el senyor i l’arrendatari, unainformació molt valuosa respecte del’explotació de la possessió. Així,sabem perquè a sa Bastida no hi hahagut mai celler, malgrat tenir unaconsiderable extensió plantada devinya: la verema la traginaven a laposada que tenien a Sineu. La vinya,no estava inclosa en les amitges, peròl’arrendador l’hi havia de donar duesrelles cada any i podia servir-se’n deles sarments. La llenya, la palla, elfems del bestiar, els roters, el garri-guer, el guaret, els arbres, les millo-res a la possessió, el bestiar..., totaixò estava regulat a través dels pac-tes. A tall de curiositat, el contracteregistra que l’arrendador, tenia l’o-bligació de mantenir dons cans decaça pel senyor. El Puig de SantOnofre disposava de tres barreres,una per accedir a la pleta del puig,altra al tancat o soll del puig, on hitenien els porcs i altra a la partió de lapossessió amb Son Tei. El documenttambé especifica que la pleta del puighavia d’estar ben enrevellada a lafinalització del contracte, la qual cosa

investigació

La família Ferriol i la possessió de sa Bastida

FRANCESC CANUTO BAUÇÀ

mel366 22/12/10 10:29 Página 16

mel i sucre

posa de manifest l’antiga pràcticad’utilitzar les branques de revell(Olea europaea v. Oleaster) perconstruir tanques o bardisses, ja siaper encorralar o per protegir els cul-tius del bestiar.

3. TRANSCRIPCIÓ DEL CON-TRACTE D’ARRENDAMENT

Dia devuyt del mes de desembredel añy del

Naxament del Señor mil vuit-cents vint y nou

En nom de Déu y de la sua divi-na gràcia amen: Sia a tots notori ycosa manifesta que jo don BernatSerra visí de la present ciutat dePalma capital del Reyne de Mallorca,en el consepte de apoderat generaldel excel·lentíssim señor don Fran-cisco Xavier Rocabertí de Dameto yBoxadors Español y Núñez de SantJuan, marqués de Bellpuig, conde deZavellà, en la ciutat de Barcelonadomiciliat, mediant escriptura delsdotse de abril del pròcsim passat añymil vuitcens vint y vuit, autorizada

per don Juan Baptista Maymó y So-riano, notari públich del número yCol·legi de esta ciutat de Barcelona,cuya còpia autèntica y legalitzada endeguda forma queda recondida yregistrada a requisició mia en notasdel receptor de la present, de tot monbon grat y certa ciència, libre y es-pontànea voluntat ab tenor de esteinstrument y en la forma que méstenga lloch en dret, otorch que don enarrendament com ja en dias pasatsverbalment y de fet lo vaix verificar,a vos Antoni Ferriol, conrador, maritde Margarita Fuster, fill de Juan y deMargarita Puiggros consortes, estadifunta y aquel vivent, natural y visíde la vila de Sineu, una de las delReyne de Mallorca, present al otorga-ment de esta escriptura y abaixacceptant y als vostros, la posesió dedit mon principal anomenada laBastida, situada en lo districte de lavila de Sant Juan, altre de las de ditReyne, ab exclusió però de la viña dela matexa posesió, per temps y espayde vuyt añys, fèrtils o estèrils, que ja

comensaren a córrer y han de contardesde el dia vuyt de setembre proppasat en avant y conclouran en lavigília de igual dia del añy venidormil vuitcents trenta y set, per laànnua mercè que infra se dirà, y ablos pactes, condicions reservas yobligacions siguents:

1. Que vos, dit conductor, haveude cuidar y conrar la referida posesióa ús y costum de bon conrador yaportar la matexa a cuatre sementerssens poder-los variar ni alterar, baixla pena de pagar los perjuys que perinobservància de lo sobredit se irro-garan a mon principal.

2. Que vos, dit arrendatari, nopodreu tallar abre algun de dita pose-sió que sie viu, ni permètrer ni darlicència a persona alguna de tallar-neni de aportar-se’n lleña, encara quesian roters de la matexa posesió, baixla pena de tres lliuras ban per cadavegada que contravindreu, adamés depagar el dañy y perjuys que de ello sehaguesen causat a mon principal ylos gastos de los estimadors que per

17

Can Dameto, antiga posada de sa Bastida, ubicada a la plaça des Mercadal (Sineu).

mel366 22/12/10 10:29 Página 17

dit conductor col·locar las cavalgadu-ras en las estables y mantenir-las depalla y de ferratge si ni haurà, sensque per esto se vos hage de bonificarcosa alguna.

13. Que me reservo facultat deposar un garriguer en dita posesiósempre que me aparexerà y serà decàrrech de vos dit conductor el man-tenir-lo a costas vostras de pa y com-panatge y de mon principal el pagar-li son salari.

14. Que sempre y cuant el pre-dio Son Brondo que poseiex laexcel·lentíssima señora condesa dePeralada mare de mon principal noestiga donat en arrendament, serà dela obligació de vos dit conductor elsubministrar alfaus del hort de ditaposesió la Bastida, mentres ni hage,per el abasto de los nadisos de laguarda de aquell predio.

15. Que en este arrendament nova comprès el delmari pertañent a laCavalleria de mon principal, anome-nada la Bastida, y per lo mateix deu-reu vos dit conductor pagar el delmade los fruyts, bestiar et àlias de ditaposesió al col·lector de aquella ycorrent de conte de mon principal,subministrar també una bístia per eltemps de la sua recaudació.

16. Que a la fi del present arren-dament no podreu vos dit conductordexar més estims de bestiar fems niformiguers que los que rebreu a soningrés y en cuant a gorets vos seràpermés dexar deu cuarteradas ultradels rebuts.

17. Que en lo nom que ús, tindréfacultat de posar una egua en clase debarquera inmiscuida en la guarda delas de dita posesió, la cual y la suanàcsia deureu vos dit conductor apa-centar y cuidar en dita guarda y res-pondrer del desfalco que acàs seexperiment durant este arrendamentsempre que provenga per omisió oculpa vostra.

18. Que sens descuento de laànnua mercè que infra se dirà haveude invertir annualment durant estearrendament en milloras fahedoras endita posessió y paratge de ella queper mi vos serà designat, la cantidatde trenta y sis lliuras mallorquinas,

6. Que igualment deureu vos ditconductor plantar en dita posesiócada añy de los que ha de permanè-xer este arrendament en el puesto queper mi en dit non vos serà señalat vinty cinch figueras y per quiscuna que ala fi del mateix entregareu brancadas,se vos satisfaran vint sous y per lasque no lo seran en dita ocasió vospagaré son valor arbitral per peritoselegidors per ambas parts.

7. Que vos, dit conductor, nopodreu donar rotas en las garrigas yparatges incultos de dit predio, ni aunen el puesto que las donà en altretemps Miquel Mas, conductor quefonch de ella; ans bé me reservofacultad en dit nom de donar las queme aparexeran de conte de mon prin-cipal, en cuyo cas y per dit efecte dedonar-se, deveu vos dit conductorsubministrar un parell per señar lascuarteradas y no tenint obligació losroters de entregar el censal a la sobre-dita posada de Sineu, haureu vos ditconductor de aportar-lo a la matexa acostas vostras.

8. Que igualment me reservo yno va compresa en este arrendamentla Vela de terra que se troba dins lamencionada viña, comensant al últimmarge del hort.

9. Que en ningun añy de estearrendament podreu treurer palla nifems de dita posesió, sinó que preci-sament deuran consumir-se en laconró de la matexa y lo últim añydeureu dexar tota la palla de la culli-ta estojada en la pahisa y de la queacàs no hey cabrà fer-ne pallers benacondicionats per la sua conservacióy custodia.

10. Que tota la nàcsia del bestiarde dita posesió la deureu señar ab elseñal de la matexa y no podreu enmanera alguna variar-lo ni usar dealtre encara que sia barquera pròpia.

11. Que sempre y cuant duranteste arrendament me aparexerà en ditnom tenir dos cans de caza en la refe-rit posesió, deureu vos dit conductorcuydar y mantenir-los sens estipendisalgun.

12. Que totes les vegadas que ditmon principal o algú de la sua famí-lia pasarem a dita posesió deureu vos

el seu justipreci deuran ser elegits perambas parts; la lleña però que preci-sament necesitareu per el consumo yabasto de la casa de dita posesió deu-reu tallar-la en el paratge de la garri-ga ahont se ocasionarà menos dañysy no la podreu tallar dins la pleta ano-menada del Puig de Sant Onofre,sens expresa licència de mon princi-pal o de son representant.

3. Que sin embargo de no que-dar compresa en este arrendament laviña de dita posesió, serà de la obli-gació de vos dit conductor llaurar lamatexa viña a costas vostras, a ús ycostum de bon conrador, durant cadaañy de los vuyt prenostats, las duasreyas que se acostuman per son boncultivo, a saber, una per el mes defabrer y la altre per el mes de maig, ytambé deureu aplegar las sarments delas que podreu utilizar vos o igual-ment del principal de dita viña per elpasto precisament del vostro bestiarde llana y no de altre espècia, baix lapena de pagar los dañys y perjuysque de la inobservància de lo sobreditse haguesen irrogat a mon principal.

4. Que durant este arrendamentserà també de la obligació de vos, ditconductor, el haver de subministrarcada any un carro ab el parell y carre-ter per ayudar a transportar la veremade dita viña al cup del seller que témon principal en la mencionada vilade Sineu, sens que per rehó de losobredit se vos hage de bonificarcosa alguna y si tant solament mante-nir el carreters.

5. Que vos dit conductor nopodreu impedir que se fasen millorasen dita posesió de cualsevol clase siandurant este arrendament, mentres queno estiga sembrat el puesto ahont sehagen de fer, ans bé, serà de la vostraobligació el haver de contribuir perdit efecte en vint y cinch jornals decarro cada añy, no esent en temps demesas, sens que per dits jornals se voshage de bonificar cosa alguna, y si lotindré a bé o aparexerà a mon princi-pal deureu mantenir de pa y compa-natge a los traballadors de ditas millo-ras donant-vos per quiscun de ells unabarcella de blat cada semmana y unsou cada dia per companatge.

mel i sucre

18

mel366 22/12/10 10:29 Página 18

mel i sucre

19

endamés de haver de subministrar alos mestres y manobres o jornalersque en ella se emplearan el com-panatge corresponent y el haver detrasportar tots los materials que senecesitaran per la inversió de ditacantidat, sens que per ello se voshage de bonificar cosa alguna y lapartida que de número de la annualexpresada aparexerà no haverse in-vertida a la fi del present arrenda-ment la deureu satisfer encontinent.

19. Que cada añy de los vuytprefinits para la duració de estearrendament adamés de las obliga-cions prenotadas, deureu vos dit con-ductor entregar y pagar per ànnuamercè de dita posesió y a riesgos ycostas vostras, posar en poder meu ycasa de mon principal en esta ciutat,de una part cincuanta cuarteras deblat de la millor calidat, nou, net yporgat per el temps de la cullita y dealtre la cantidat de trescentas lliurasde la sobredita moneda ab diner efec-tiu metàl·lich y sonant y no ab valesReals ni altre paper amonedat, paga-doras ab tres iguals tersas anticipadasefectuadoras a saber: la primera alingrès a dit arrendament, dia vuyt desetembre, la segona dia vint de de-zembre y la tercera dia vuyt de maigy axí en semblants dias cada any delos succesius durant dit arrendamenty no esent puntual en el pago de ditastersas y ànnua mercè frumentaria, perel mateix fet podrà mon principal oson representant, de pròpia autoridatexpel·lir-vos de dita posesió, en cuyocas cesarà y se darà per finit estearrendament.

20. Que adamés de las obliga-cions sobreditas deureu també vos dit

conductor entregar y a riesgo y costasvostras aportar y posar en poder meuy casa expresada de mon principal enesta ciudat lo siguent a saber: cuatrecapons bons y grasos per el dia deSant Tomàs apòstol, una añella de laprimera cria y de las millors de laguarda per el Dimecres Sant, mamantfins dit dia, un quintar de formatge boy axut fet en el mes de mars, un quin-tar de llana de la millor a la tisora yun tocino de past tendre de pes decatorse a quinse arrovas que deureuentregar per el dia que vos seràdemanat desde primer de novembrefins dia vint del mes de janer. Y final-ment duas carretadas de palla apor-tadas a costas vostras a la sobre-mencionada casa posada de monprincipal en la vila de Sineu per el diaque se vos demanaran.

21. Que vos dit conductor deu-reu a la fi de este arrendament resti-tuir i dexar en dita posesió tots losestims de ganado mayor y menor, lla-vors, gorets, arreus et àlias de lamatexa, ab la matexa bondat, espècie,estimació y valor que los rebereu ason ingrès, que per composició entrede vos y el anterior conductor són losque este havia de entregar y cuyaconsistència per dit efecte de la suarestitució que deureu verificar se des-criu en este instrument y són comsegueix:

Estims de bestiar de labranzaPrimo, un parell de muls some-

rins ab sos coxins collars y cadenas asaber, un de deu añys y lo altre deonse estimats per peritos en setanta ycinch lliuras. Són 75 L

Més altre parell, de un cavall

pare pèl negre y de una mula eguina,estimat també per peritos com elanterior, de respectiu nombrament delas parts en cent lliuras. Són 100 L

Més un parell de bous per llau-rar de edat de vuyt añys quiscun, esti-mat també per peritos en setanta ycinch lliuras. Són 75 L

Estims de eguasPrimo cuatre eguas, a saber, una

de pèl negre clenxada, de edat dequinse añys, altre de pèl negre deedat de cinch añys, altre rotge tambéde cinch añys y la altre negre de edatde tretse añys estimadas de perjunt endocentas y vint lliuras. Són 220 L

Més una somera pèl negre deedat de sis añys estimada devuyt lliu-ras. Són 18 L

Més un gorà pèl negre de edatde nou añys ab cadena y collar esti-mat també per peritos en vuytantalliuras. Són 80 L

Estims de bestiar lanarMés coranta ovellas del señal

del lloch bonas y rebedoras, estima-das a rahó de tres lliuras quiscuna ésson total valor cent y vint lliuras. Són120 L

Més vint tohisas del señal dellloch bonas y rebedoras estimadas arahó de una lliura y deu sous cadauna, valen trenta lliuras. Són 30 L

Més dos merdans, també delseñal del lloch bons y rebedors, justi-preciats a rahó de cuatre lliuras quis-cun, és son valor vuyt lliuras. Són 8 L

Estims de bestiar porquíMés cuatre trutges, duas porcas-

tras, cuatre porchs grosos senats, set

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel366 22/12/10 10:29 Página 19

mel i sucre

20

dor, altre en la matexa aboval y por-tal de la pahisa; duas en el corral dela era y la altre en lo corral de dins laclasta, totas bonas y rebedoras.

Y últimament la Pleta del Puigde Sant Onofre, ben enravellada.

Y finalment és pacte que vos ditconductor no podreu ecsimir-vos dela ecsacta y puntual observància delas condicions ab que este arrenda-ment queda acordat, ni pretenir baxa,descuento ni minoració de la ànnuamercè y reservas de sobre estipulada,en tots ni en alguns de los vuyt añysprofinits para la sua duració, per nin-gun motiu ni pretexto, ni menos perinfortuni de temps o cas fortuït,celeste o terrestre, sòlit o insòlit, pen-sat o impensat, cualsevol sia queacontesca dins dit termini sens ex-cepció alguna, pues ha de ser deconte càrrech y perill de vos dit con-ductor, cualsevol cas funest succeies-ca durant este arrendament. Y deureusaisfer al notari receptor de este ins-trument el salari paper sellat y còpiadel mateix per ambas parts.

Ab cuyas condicions, pactes,ànnua mercè, reservas y obligacionsde sobre expresadas y no de altremanera, jo el antedit don BernatSerra en el concepte mencionat donen arrendament a vos antes nominatAntoni Ferriol la prenotada posesió(...).

Notes

1. Vegeu: Francesc Canuto Bauçà, “Sobre elmalnom Tronca i el llinatge Font”, PronòsticSantjoaner 2006. Col·lectiu Teranyines, SantJoan, pàg. 69-85.

2. 1869, octubre 3. “Se presentó Jayme Ferriol,conductor del predio la Bastida y previo elcorrespondiente permiso manifestó verbal-mente al Ayuntamiento (...).” (Arxiu Muni-cipal de Sant Joan, Llibre d’Actes 1869, reg.12/2, f. 27).

3. Arxiu del Regne de Mallorca, protocol5972, f. 146-151, notari Pere Josep Ferrer.

Més un cosi plantat y altre dinsla entrada de la casa, bons y rebedors.

Més una olla colera y duas ferra-das, un carabassot de posar sal y unbuydador.

Més tres llums vells y un murterde pedra ab se masa de fust.

Més setse ribelles verdes, duasollas y una casola mitjansera, unribell de escurar, tres plats verts gransy una graxonera de terra.

Més una pella de aram de pes detres lliuras vella.

Més una caldera de aram de pesde catorse lliuras.

Més una llosa de aram de pes demitge lliura.

Més una olla de aram de pes devint y una lliura bona y nova.

Més una alfàbia vinagrera yaltre de posar oli.

Més un cavall de fust de format-jar y cuatre culleras petitas de ídem.

Més una pastera de alzina moltgran bona, ab son cernador y sedàs deserras.

Més uns ferros de allar bons depes de deu lliuras.

Més una prensa de prensar for-matge, duas palas de forn y tres bur-jons.

Més un cubell de fust ab soscongreñs y se falladora.

Més una escala de garbetjar abcinch escalons, altre escala deempahisar evaluada nou sous y vuitdiners, una bastimenta de garbetjar yuna sembradora.

Més un poal de fust ab cèrcolsde ferro estimat una lliura sis sous.

Més cuatre reyas de llaurar depes de perjunt de vint y cinch lliuras.

Més un molí de sanch condret ycorrent, y un banch de fust vell.

Més un poch de lleña estimadanou sous.

Més tretse barreras, a saber: unaen el portell del Puig de Sant Onofre,altre en lo asoll de los porchs en elmateix puig, altre en lo altre portellde dit puig que se troba en la partióde Son Tey, altre en lo portell delhort, altre en lo asoll prop del pou,altre en lo corral de las cabras, altreen las casas de Son Moro, altre dinslo aboval en el portal del desmama-

porcells y porcellas y un verro esti-mat tot de perjunt en cincuanta y cua-tre lliuras. Són 54 L

Estims de carroMés un carro ab tots sos arreus

estimat en trenta lliuras. Són 30 L

GoretsMés cent trenta y duas lliuras

importe de vuytanta y vuyt cuartera-das de goret de una reya, estimadas arahó de una lliura y deu sous, cuyonúmero resulta per la sua canació,atès el respectiu de reyas de que secomponen dits gorets són 132 L

Estims de femsMés docentas carretadas de

fems amuntonats estimats a rahó desis sous per carretada, és son valorsexanta lliuras. Són 60 L

Estims de hortolisasMés las hortalisas del hort, pe-

brers, mongetas, carabasas, alfaus,planters, cols mudadas y tomatigue-ras, estimat tot en vuyt lliuras, cuatresous. Són 8 L 4 s

LlavorsPrimo, cincuanta cuarteras de

blat, esto és, quinse de coll de rosí ytrenta y cinch de totas llavors, bo,nou, net y rebedor. Són 50 cuarteras.

Més cincuanta cuarteras de ordibo, net y rebedor. Són 50 cuarteras.

Més vint y cinch cuarteras decivada bona, neta y rebedora. Són 25cuarteras.

Més sis cuarteras de favas,bonas y netas. Són 6 cuarteras.

ArreusPrimo, tres aradas, un axanguer

ab se traga, dos jous armats ab sescamellas y tres corretjadas ab sos ras-tells de ferro, tot bo y rebedor.

Més sis morrions, un arer y un ti-ràs, tot usat, y duas pales de era vellas.

Més cinch esquellas ab ses llen-guas y cuyrols y cuatre picarols deovellas, tot bo y rebedor.

Més una taula llarga de menjarab tres banchs y altre banch sens res-palda.

mel366 22/12/10 10:29 Página 20

mel i sucre

22

mel366 22/12/10 10:30 Página 22

mel i sucre

23

mel366 22/12/10 10:30 Página 23

mel i sucre

Me fan pensar sobre ladisjuntiva entre Ciutati Part Forana. Vaig a

Etcètera, un programa de televi-sió que fa la productora de XescMulet, presentat pel manacoríToni Tugores. Surten temes comque la denominació de part foranasobreviu, de quan a tot el territoride Mallorca no hi havia més queuna ciutat i a més enrevoltada demurades. Les circumstàncies hancanviat molt, però hi continuahavent ciutadans i forans, encaraque aquests no siguin els pagesosd’un temps i les condicions devida i de mobilitat hagin variat elcent per u. És cert que l’articula-ció del sistema urbà de Mallorcas’ha reestructurat amb petites ciu-tats que fan de capitals de comar-ca, Manacor, Inca o pobles quetenen entorn de deu mil habitants.Al Pla, però, cap poble passa delssis mil i alguns d’ells no arriben almilenar. La debilitat representati-va en les institucions històriques(el sindicat de fora o el veguer defora) s’ha esvaït. I sinó, preneuexemple dels forans en els òrganspolítics actuals, començant pelpresident balear Francesc Antich

(d’Algaida) o la presidenta deMallorca Francina Armengol(d’Inca). Aquestes i altres idees–com si les Germanies condicio-naren la pagesia molts d’anys–sorgiren al programa.

He rebut la revista DescobrirCatalunya nº 150 amb un repor-tatge de l’escriptor català JordiPuntí, on hi relata la seva visió delPla: “Set dies al cor de Mallorca”.Vaig parlar aquest estiu amb ellmentre feia el treball de camp.Excel·lent i interessant ja que ésuna mirada externa sobre la nostrarealitat. Puntí hi sent “la màgiarural del Pla de Mallorca” o “per-cep una presència latent de la re-ligió i sobretot de les devocionsarcaiques”. Deu ser així. El re-dactà quan “els camps segats depoc brillaven amb una llum tandaurada i sota el cel tan blau queet cremava la vista”. Ara és hi-vern i fa un fred que pela. Hepegat foc a un bon tió i mostr larevista a madò Magdalena Baste-ca –que acaba d’entrar– ja queservidor hi surt retratat, devoral’estàtua del papa Pius XII que hiha al nostre corral, la que va co-

manar mon pare a l’escultor Fran-cesc Salvà. “Quantes vegades hiva anar a Roma ton pare?”, dema-na na Magdalena. “No ho record,més de cinquanta”. “Jo” diu ella“un pic hi vaig anar amb ell ipujàrem a la cúpula de Sant Pere;quan s’acabava s’arrambador deferro, era de corda fins que sortiesdefora. Jo me vaig arrambar mas-sa i una arracada feta d’un botó decordonsillo me va caure per avall.En baixar ton pare mos digué:‘ara vos podreu confessar, els quitengueu pecats petits ho podreufer en grupo’, i tots agenollatsmos confessàrem, i passava uncapellà i mos pegava un toc ambuna canyeta al cap i els nostrospecats quedaven perdonats”.

Imatges i pulsions d’abans id’ara se mesclen dins la mevapart forana: els paisatges d’untemps i les gents variades quel’han poblada aquests darrers vinti cinc anys. Avui la meva germa-na m’ha donat la corneta del padríMiquel, que ma mare guardava.“Te’n recordes del padrí To-meu?”, me diu na Margalida,

daltdel turó

Apunts del Pla (cornetes, bufetes i mandarines antigues)

CLIMENT PICORNELL

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

24

mel366 22/12/10 10:30 Página 24

mel i sucre

“tocava el cornetí el vespres d’es-tiu a Son Horrac, de les altres pos-sessions, lluny i tot, el sentien i aalgunes ballaven d’aferrat, lesdones amb les dones, això sí”.“Estava privat de menjar dolç,però quan sabia que hi havia cocadins el rebost i ningú el veia, comun nin petit que fa una cosa malfeta, hi entrava i, furtivament, enmenjava. ‘Padrí que heu menjatcoca?’. ‘Joooo...? noooo!’ I duiatota la pitrera plena de sucre i demiques”.

Vaig a veure madó Miquela,una veinada, molt estimada, depetits ma mare ens hi deixava aestones. Ara viu amb la filla aforavila. Seu i s’escalfa a una ca-milla amb un braseret elèctricdamunt del qual hi han posat unabanastra, com als de caliu, perprotegir les sabates de la dona queno se’n tem i hi posa els peusdamunt fins que l’olor de gomacremada avisa. “Estau bé?” “Ja hoveus, calenta, però m’enyor delpoble. Saps com pas els dies? Idòjo t’ho diré. Avui he començat pelcarrer de s’Arraval on, per cert, hiva néixer ton pare. Jo començ apensar, a la primera casa hi haviaels Borretes, que eren vuit, lapadrina, ell, la dona –una de canBustris– i cinc fills. Tres masclesi dues femelles: Tòfol, Amador,Felip, Praxedis i Gabriela. TenienSon Costí i una bona soll alcorral. La mare va morir de venatapada de na Gabriela... Llavorsvenia Can Sospeta: aquí acabàque només hi havia en Gori, elfill, fadrí i pubil, que un ase limossegà una mà i li arrabassà dosdits... Llavors venia cas Ferrer,tenien onze fills...”. I així passaels dies repassant carrers i carrersdel seu poble, fent inventari dedones, homes, fills, filles, propie-tats i fesomies. Manté la seva

memòria esmolada. Però s’enyorade ca seva, la casa que va vendrela filla per comprar-se un pis aPalma a una barriada de l’Eixam-ple, ara plena d’immigrants, su-permercats i locutoris.

Abans de tornar, m’atur al cafè.“Tens mala color!” Li diu l’amoen Toni Pericota a n’en Joan Es-caboter. “Ara ho deia a n’en Mel-cior: en Xesc té color com degeniva de mort, d’aquelles figuesde carn blanquinosa, brutenca”. “Iquina color voleu que tengui si hetornat de Son Dureta fa quatredies? M’han tret pedres de sabufeta de sa fel”. I ja s’ha aixecatla camiseta i mostra la panxa alspersonatges que s’escalfen. “Va-ja! I no tens cap merxa”. “Idò, arano fan tall, m’han fet tres fora-dins”, i assenyala el paisatge delventre després de la batalla. “Perun forat t’hi afiquen una televisiói pels altres dos els aparatos iobren sense haver d’obrir”.

“N’han de sebre!” diu un Sèbiode per Ses Roques. “I molt”, rea-firma l’amo en Toni des Capri-xoll, “però molt, jo que n’he morta centenars de porcs si qualquepic tocava sa bufeta de sa fel ivessava, ja podia tirar es fetge iho veia amb sos meus ulls, si hohagués hagut de fer mirant unatelevisió, pensa tu!”

Reprenc el camí cap al turó perdevora una paretota, alta, d’es-quena d’ase, antiga, però ben con-servada. Per damunt hi guaita unmandariner antic, d’aquells quefan fruites pinyolenques i la pell,quan les peles, amara els dits d’a-quella olor cítrica que perfuma lacasa tot el dia. En du a carretades,és un arbre vell i de soca genero-sa, tanmateix ningú les hi cull.Però li és ben igual, l’any que veen torna a fer malgrat en aquelltrast, un temps jardí, que tanca laparet alta i venerable no hi entraningú fa anys.

Direcció General de Política Lingüística

25

mel366 22/12/10 10:30 Página 25

mel i sucre

Comentari al mes de novembre

El novembre d’enguany haregistrat un descens important dela temperatura, tant respecte al’octubre (hem passat dels 17,7 ºCde temperatura mitjana d’aquestmes als 13,4 ºC del novembre)com respecte al novembre del2009, en què la temperatura mit-jana fou dels 15,6 ºC. El gràfic deles temperatures del novembreens mostra una baixada importantdel termòmetre a partir de mitjanmes. Fou especialment freda ladarrera setmana del mes, on lesmitjanes no aconseguiren sobre-passar els 10 ºC. El novembre de2010 s’ha semblat més, en quant ala temperatura, al novembre de2008 que anotà una temperaturamitjana de 12,7 ºC.

El pluviòmetre ha sumat 39,6mm; els dies de pluja s’han con-centrat a la primera setmana i,especialment, en els quatredarrers dies del mes. Nou descensde l’evaporació mitjana que hapassat dels 3 ml del mes passat als2,5 ml, com a conseqüència delsvalors elevats d’humitat i delrefredament de l’atmosfera

meteorologiaDades de l’estació meteorològica

del CP Son JunyJOSEP ROIG

MES DE NOVEMBRE 2010 2009

Temperatura mitjana 13,4 ºC 15,6 ºC

Temperatura més alta 20,7 ºC (dia 3) 25,2 ºC (dia 16)

Temperatura més baixa 6,4 ºC (dia 29) 7,9 ºC (dia 10)

Pluviometria 39,6 mm 23,4 mm,

més 3 mm per boira

Velocitat mitjana del vent 9,1 Km/h 7,8 Km/h

Velocitat màxima del vent 66 Km/h (dia 9) 88,5 Km/h (dia 8)

Direcció del vent predominant O-NO SO

Humitat mitjana 73,16 % 72,60 %

Pressió mitjana 1009,61 mb 1015,42 mb

Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,5 ml/dia 2,7 ml/dia

26

DESEMBRE 2010 (fins a dia 19)

Temperatura mitjana 10,7 ºC

Temperatura més alta 20,8 ºC (dia 8)

Temperatura més baixa 3,1 ºC (dia 16)

Pluviometria 29,3 mm

Velocitat mitjana del vent 8,9 Km/h

Velocitat màxima del vent 69,2 Km/h (dia 15)

Direcció del vent predominant O-SO

Evaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,3 ml/dia

mel366 22/12/10 10:30 Página 26

mel i sucre

L’aire ha presentat una dinà-mica important al llarg del mescom ho indiquen els valors baixosde la pressió atmosfèrica, ambuna mitjana de 1009,61 mb, i lavelocitat mitjana dels 9,1 Km/h.El vent ha entrat de manera pre-dominant entre la direcció deponent i la de mestral.

Comentari al mes de desembre

La fredor s’ha accentuat en elque duim de desembre; les tempe-ratures han seguit baixant, llevatd’una petita treva els dies del pontdel 6 al 8. L’onada de fred delsprimers dies de desembre va dei-xar la primera nevada als cimsmés alts de la Serra de Tramun-tana, el dia 3; el fenomen es tornàrepetir els passat dies 15 i 16 on laneu arribà a cotes més baixes. ASant Joan, en alguns moments deldijous 16, va estar a punt de qua-llar aquesta però finalment es vaquedar en una mena d’aigua neu.El gràfic de temperatures dibuixamolt bé aquestes dues caigudes dela temperatura en aquests dies deles nevades.

La tardor s’acomiada tambéenguany amb fred i neu com l’anypassat. L’hivern comença oficial-ment el dia 21, a les 23:38 h,moment en què es produeix elsolstici d’hivern i s’acaben elsdies més curts de l’any.

27

Il·luminació de la Terra durant el solstici d’hivern

mel366 22/12/10 10:31 Página 27

mel i sucre

28

Sant Joani els

santjoaners

Imatges per al recordAMADOR DE SA PLAÇA, AMADOR PASSOL

Per Nadal, tot el món cristià cele-bra amb joia el naixement de Jesús.

A la nostra vila, les matines deNadal se celebren amb gran solem-nitat, amb l’església molt ben ador-nada: neules, ramellers, betlem...

El vertader protagonista de lesmatines és el cant de la Sibil·la, amés de l’anunci de l’Àngel i elsermó de la Calenda.

Des de fa segles, Mallorca conser-va aquest càntic singular i de granbellesa. D’origen remotíssim, anti-gament es cantava a Catalunya,Aragó, Castella, Portugal, França iItàlia; ara només resta a Mallorca ia l’Alguer de Sardenya.

És recent la declaració per laUnesco de la Sibil·la com a patri-moni immaterial de la humanaitat,Aquesta declaració del tradicionalcant és motiu d’orgull, és tot un símbol d’amor a les nostres arrels culturals.

Per això, volem fer un petit homenatge amb aquestes fotografies a persones que, al nostre poble, els darrersvint-i-cinc anys han participat a les matines. Volem donar les gràcies a totes les persones que, amb la sevaaportació fotogràfica, l’han fet possible. Molts d’anys.

Fotografia 1: Sibil·la (Catalina Roig Bauçà), Àngel (Joana Estelrich Blanch) i Pastorets, a la capella delConvent de les Monges, l’any 1972.Fotografia 2: Sibil·la (Joana Estelrich Blanch), l’any 1973.Fotografia 3: Sibil·la (Margalida Estelrich Blanch), l’any 1977.Fotografia 4: La Sibil·la (Guillem Company Bauçà) acompanyada de dos escolanets, dirigint-se a cantar.Fotografia 5: Sibil·la (Guillem Company Bauzçà), l’any 1990.Fotografia 6: Sibil·la (Catalina Barceló Roig), l’any 1993.Fotografia 7: Àngel (Bàrbara Barceló Roig), l’any 1993.Fotografia 8: Àngel (Bàrbara Gayà Bujosa,) l’any 1995.Fotografia 9: Sibil·la (Francisca Julià Florit).Fotografia 10: Àngel (Raquel Menasalvas Fontirroig), l’any 2003.Fotografia 11: Andreu Joan Bauzà Company va fer el sermó de la Calenda de l’any 2003.Fotografia 12: Àngel (Núria Morey Camacho). Fotografies 13 i 14: el cant de la Sibil·la.

mel366 22/12/10 10:31 Página 28

mel i sucre

29

mel366 22/12/10 10:31 Página 29

mel i sucre

30

mel366 22/12/10 10:32 Página 30

mel i sucre

31

mel366 22/12/10 10:32 Página 31

mel i sucre

32

mel366 22/12/10 10:32 Página 32

mel i sucre

PLANTERS

ORNAMENTALS

NI

CO

LA

U Producció i comercialitza-

ció de plantes i planters

ornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

Fusteria en generali mobles de cuina

Carrer dels Molins, 4 • Tel: 971 52 63 85

N’Andreu Galmés, en Gor-fes i es Col·lega estavemavorrits d’enamorar so-

meres i altres animals de pagesiaper Ses Illes i au... que feim?...com deuen ser els muls somerinsde Pirineus? I si partim a fer unestudi sobre activitat sexual de lesraces autòctones pròpies de leszones que fa fred?... de passadapodriem fer qualque coseta demuntanya... Au cap a Benasque!!!

La Vall de Benàs ens donava labenvinguda amb temperatures perdavall dels –10 graus... quan mosvarem mirar lo ximples que erenles botes que haviem duit elstres... un poc més i ens posam aplorar com a anneres sense pinso.

Recent arribats ens quedavendues hores per la hora Alfa (cone-guda col·loquialment per l’hora defer birres). Anem a fer un reco-neixement de la muntanya!!!...Tenim un aspirant a geògraf(n’Andreu) no ens podem perdre(un pollastre davant una triturado-ra de carn pensant que s’en va defesta...). Ens vàrem perdre perògracies a la interpretació demapes del pregeògraf varem treu-re es pollastre de davant sa tritu-radora.... Si haguès estat per en

esports4 Grapes a Pirineus

JAUME ALBERT MIRÓ

Gorfes o per Es Col·lega es po-llastre i sa trituradora haguessintengut un debat interessant. Elmoment inicial es va salvar ambbastant dignitat... Hora Alfa...

com que avui és el primer diafarem dues hores alfes no fos cosaens falti temps després.

Arribada a l’alberg... dormimamb 20 tios més... festa de salsit-xes...

Venia gent de totes les zones,però el més important per nos-altres seria un tio català que vadesbancar en Carritxó en la cursaper ser l’home més despistat delmón...

Era el nostre col·lega Juanpe...després de viure amb ell durant 4dies varem saber que tenia duesqualitats de forma immensa: laprimera, ser despistat i la segonaser bona persona. Persona capaçde enamorar-se de la visió de mi-rar els voltors mentre estava esca-lant a 500 metres d’enterra i nopensar a passar la corda per elspunts d’assegurament !!!

El segon dia de fred intens ensrecordava a la trutjada de l’anyanterior, quan vam anar a esquiaramb tenda de campanya i el pri-mer dia la madona del campingens va dir que no mos cobrava peravançat perquè no aguantaríemels 5 dies dormint a una tenda,nevant a defora...

D’aquest dia a l’escalada a una

34

mel366 22/12/10 10:32 Página 34

mel i sucre

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30 h a 13:00 hde 15:00 h a 20:00 h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ Ramon Llull, 12 • 07240 Sant JoanTel: 971 52 65 33

cascada de gel, en quedam amb lafrase que ens va dir en Jaime quanli vam demanar com és fa per es-calar amb els grampons i el piolet,el nostre Guia d’Alta Muntanyaens va respondre que a l’escaladaamb grampons només hi ha unanorma: NO CAURE MAI, perquèamb la caiguda es pot clavar ungrampó a qualsevol lloc... mosvarem mirar l’entrecuix amb por ivarem fer unes pregaries al PatoDonald ( Deu per els creients).

Nosaltres tres ens vam quedaramb la seva frase...ell es va que-

35

dar amb la sensació que tots els deSes Illes bevem com a xots...

Els dies vinents el nostre guiai la resta de les 16 persones quehabitaven a la nostra habitacióconfirmarien la seva teoria que elsmallorquins tenim dues coses quesón Patodonils (sagrades per elsseguidors d’en Teo), una és elmenjar... i l’altra, l’hora ALFA.

D’aquest viatge (de formapersonal) em qued amb la certesaque aquell que ha partit 6 diesabans ja no tornarà mai del viat-ge, es quedarà allà... el que torna

és un altre. El que torna és aquellque sap que aquest curs d’alpi-nisme és el començament de unnou camí. Començament d’unsnous mons per explorar, que comsempre, el repte serà continuarafrontant la por a tot el que ens ésdesconegut.

P.S. Els ases de Pirineus ens vanacollir dins la païssa, però noposaré detalls sexualment carnalsperquè pensam que la zoofíliaencara són camins massa vergesper a la societat...

mel366 22/12/10 10:32 Página 35

mel i sucre

36

frases fetesTotes les masses fan mal

JOAN SASTRE JOAN

Indica que qualsevol actuaciófeta sense mesura ni control potresultar contraproduent, i gene-

rar problemes importants i de difí-cil solució, per molta bona voluntatque hi hagi.

Habitualment, la part contràriadel mal és el plaer, però com diu lasaviesa popular, “els extrems setoquen”, i arriba un moment en quèun excés de plaer reverteix negati-vament en qui l’experimenta: unplaer físic dut a l’extrem pot arribara deteriorar el cos, i un plaer psíquictambé dut a l’extrem pot esdevenirobsessió, i arribar a deteriorar osten-siblement l’intel·lecte. Cada any peraquestes dates celebram les festesde Nadal, Cap d’Any i Reis, a lesquals hem d’afegir les de Sant

Antoni, i alguns les de Sant Sebas-tià, i és un dels moments en el qualmolts de nosaltres, que compartimel privilegi de viure almenys unapart de la nostra vida al primer món,podem experimentar en primerapersona una de les accepcions d’a-questa dita. En aquells temps pretè-rits, en els quals no hi havia l’a-bundància de tot com hi ha ara, eldinar d’aquestes festes eren unamanera per les classes populars depassar gust de menjar a balquena, illevar-se de damunt mesos de priva-cions alimentàries: fotien unesbones panxades que els ajudaven apassar aquells dies de poca claror ide fred intens, i els preparava perafrontar els mesos previs a la prima-vera. Eren, però, unes panxades

molt puntuals, que el cos assimilavasense massa problemes, i que certa-ment acumulaven alguns greixos ireserves, però tot tornava al seu llocen recuperar la minsa alimentacióhabitual al llarg de les properes set-manes. Ara, però, per norma generalja no vivim les penúries que visque-ren els nostres antecessors, i les pan-xades no es limiten a una o dues entotes les festes, sinó que arribam al’extrem de “dia sí, dia també”, quea vegades per afegitó feim extensiua qualsevol època de l’any. És unamassa dins una massa, i si “totes lesmasses fan mal”, vés que ha de feruna massa de masses. Idò això, quevagin de gust les festes, però ambmoderació... si podem. Moltsd’anys, bon Nadal i feliç 2011.

mel366 22/12/10 10:32 Página 36

mel i sucre

37

passatempsMots enquadrats núm. 16

ARNAU MORATINOS BORDOY

mel366 22/12/10 10:33 Página 37

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀ mBistec del llibre farcit

SACRAMENT FERRER

Aquesta recepta és un poc laboriosa, peròexquisida; era una de les especialitats de lameva mare, ella l’elaborava sempre que tení-

em una festa senyalada. La carn de vedella és una carn que conté una gran

diversitat d’aminoàcids i proteïnes, vitamina B i ésrica en minerals com el ferro i el zinc. Aquest darrerenforteix el sistema immunològic.

A la carnisseria, demanau un bistec de vedella delllibre i us l’han d’obrir.

Ingredients

Per al bistec:a Un bistec del llibrea Pastanagues (una o dues)a Xulla salada (blanca)a 2 ous bullitsa Fil de randa

Per a la guarnició:a 250 g de xampinyonsa 250 g de mongetes tendresa 150 g de pastanagaa 400 g de tomàtigaa 300 g de cebaa Xerès sec

Per al puré de patates:a 1 quilo de patatesa 30 g de mantegaa 200 cc de lleta Nou moscada

Preparació

a Bullir dos ous durant deu minuts. Pelar i tallar per

llarg en quatre trossos.

a Col·locar el bistec ben pla. Salpebrar i compondre

damunt el bistec, a tiretes, les pastanagues, la xulla i

els ous bullits.

a Enrotllar i fermar ben fort.

a Sofregir amb oli d’oliva dins una greixonera gros-

sa el bistec enrotllat i fermat.

a Una vegada ben sofregit, treure’l i, llavors, dins el

mateix oli, fer un bon sofregit de ceba i tomàtiga.

a Tornar el bistec dins la greixonera i afegir una

copa de xerès sec.

a Posar l’aigua (un litre i mig), perquè ha de bullir

una hora i mitja.

a A part, bullir les verdures. Primer les pastanagues

i les mongetes tendres; als 20 minuts, posar els xam-

pinyons. Ha de bullir tot junt 20 minuts més.

a Passada l’hora i mitja, treure el bistec i el brou

amb el sofregit i passar-lo pel xinès o passapurés.

a Mesclar les verdures amb la salsa i, calent, tirar-

ho per damunt el bistec del llibre, que abans haurem

fet a tallades rodones.

a Acompanyar de puré de patates.

38

mel366 22/12/10 10:33 Página 38

mel i sucre

39

agenda

Horaris de trenACTUALITZAT (07-2008)

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de Sant Joan)

Sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.

Palma - Sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.

Sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - Sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitaridilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPAC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 2 de gen. Montuïridia 9 Petradia 16 Porreresdia 23 Sant Joandia 30 Vilafrancadia 6 de feb. Ariany

el sol

surt es pon

1 gener 08.08 17.3415 08.07 17.4731 07.57 18.0515 febrer 07.41 18.23

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 55 00 80Urgències UVI 061PAC (Vilafranca) 971 56 07 50Centre sanitari 971 52 65 08Apotecaria 971 52 62 52Policia Local 630 98 35 92Guàrdia Civil 971 56 00 27Policia Nacional 091Ajuntament 971 52 60 03GESA 971 55 41 11Centre meteor. 971 26 46 10OCB 971 72 32 99

Dies assenyalats

Gener: Santa Maria (1), els Reis (6), Sant Antoni (17), SantSebastià (20), Sant Vicenç (22), Sant Tomàs d’Aquino (28).

El mes

“Per Sant Antoni gelades i per Sant Llorenç calorades”. Ésun dels mesos més freds i humits de l’any, encara que elshorabaixes es comencen a allargar. Diuen que la lluna vellade gener és la millor per fer llenya i que no es podreixi tanaviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipus d’arbresfruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pel minvant).Podeu també sembrar alls, cebes, patates i porros per lalluna vella, tomàtigues per la nova i lletugues per la plena.És temps de néixer mens i fer les darreres matances si enca-ra teniu el porc. Ah! i pensau que els que tengueu bestiarpodeu dur-lo a beneir per Sant Antoni.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’A. Ginard i A. Ramis, a mésd’altres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a divendres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

Dilluns, dimecres i divendres: de 8 h a 14 h

Dimarts i dijous: de 10 h a13 h i de 16 h a 19 h

Dissabte: de 10 h a 13 h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Gener de 1991

• El santjoaner Josep Fuster,empleat de “la Caixa”, va sernomenat encarregat de lesrelacions de la seva entitatamb les associacions de terce-ra edat de les Balears.• Continuava la davallada de-mogràfica. Durant l’any ante-rior, hi va haver 16 morts inomés 9 naixements. Això sí,la gent es casava molt, ja quees registraren 23 matrimonis.• Varen caure 630 litres, unamica més que la mitjana anual.

Gener de 2001

• Es va inaugurar el nou localde l’apotecaria. Fins aleshoresestava situada al carrer Major,davant el pub 3/2.• La santjoanera Joana Estelr-ich va participar en l’enregis-trament d’un CD amb LaQuarta Sciència i Consort ofMusicke.• Es va presentar Amicbò, unainiciativa d’agermanament en-tre Sant Joan i Santa Cruz dela Sierra, a Bolívia, per im-pulsar l’educació de la infàn-cia i la joventut.

la lluna

28 desem. quart minvant4 gener nova12 quart creixent19 plena26 quart minvant3 febrer nova

mel366 22/12/10 10:33 Página 39

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan Desembre / 2010 - núm. 366

O C B de Sant Joan Desembre / 2010 - n ú m . 3 6 6•Mel i Sucre