tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésmésdiari DIMECRES30 DE NOVEMBRE DE 2011

núm. 1.930www.diarimes.com

INCLUYE CAVA YUVAS DE LA SUERTE

TELS. PARA RESERVAS: 977 548 741 · 977 801 911 · 609 149 986

La canària, cantant un dels temes del seu nou treball, ‘Buenos días mundo’. Tot i acudir una hora tard a la cita, l’espera va valer la pena.

CRISTINA AGUILAR

La cantant Rosana aixeca passions a El Corte Inglés de TarragonaSOCIETAT La cantant va signar autògrafs a tots els que es van acostar al centre comercial. P6

Els agents de la Costa Daurada rebutgen la taxa turísticaGOVERN El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ja va assegurar que aquest és un debat que fa anys que està sobre la taula, però que s’ha de tractar amb el sector. P2

AVUI TAMBÉ

TARRAGONA

Ferits dos treballadors per cremades després de fer una inspecció en un forn de l’empresa Sirusa. P3

CAMP DE TARRAGONA

Artur Mas i l’ambaixador de Rússia presideixen avui una nova edició de la Nit del Turisme. P10

Detenen un veí de Reus que tenia una ordre de recerca i ingrés a presó i que va intentar fugir. P11

Un veí de Reus denuncia el tracte que va rebre durant un escorcollL’operació estava encapçalada pels Mossos d’Esquadra, amb el suport de la Urbana. P7

D’Alessandro anuncia que Álex Ortiz serà titular dissabteEl central andalús substituirà Xisco Campos, lesionat en el darrer partit de Lliga. P14

2 - diarimés 30/11/11TARRAGONA

LAIA DÍAZLa setmana passada el sec-tor turístic va sentir tocar campanes. Quan el presi-dent de la Generalitat, Ar-tur Mas, va anunciar una bateria de mesures recap-tatòries per tal d’equilibrar els pressupostos públics catalans, en va obviar un que es filtraria a la premsa hores després: la implanta-ció d’una taxa turística.

Una notícia que ha caigut com una gerra d’aigua fre-da a la Costa Daurada i que ha posat d’acord tots els agents turístics del territo-ri. Probablement, els més perjudicats en el cas que la mesura tirés endavant de cara a aquest 2012 serien els hotels i els càmpings.

La presidenta de l’Associ-ació Hotelera Salou-Cam-brils-la Pineda-Vila-seca, Maria Eugènia Arbó, es mostrava molt preocupada per la poca informació que hi havia al respecte i remar-cava que «els hotels ja tenen fixats els preus i les condi-cions amb els touropera-dors de cara al 2012. Com ho hauríem de fer ara?». Per la seva banda, Berta Cabré, presidenta de l’Associació de Càmpings de la demar-cació, es mostrava sorpresa per com s’havia fet l’anunci i afegia que «tenim compe-tidors directes que no apli-quen cap taxa i els clients tontos no són i sempre bus-quen la millor oferta, així que s’hauria de veure com ens posiciona això en el mercat».

També van dir la seva els regidors dels diferents mu-

nicipis de la Costa Daura-da. La regidora de Turisme de Tarragona, Patrícia An-ton, afirmava que en el cas

que s’acabi aplicant és «im-prescindible que reverteixi de forma directa en el sec-tor i que ajudi a potenciar

les zones turístiques». Des de Reus, la seva homòloga, Alícia Alegret, remarcava que caldria mirar amb lupa

la lletra petita i que tenia el dubte de saber si els els di-ners «anirien a parar al ter-ritori, perquè el turisme de

la Costa Daurada no pot pa-gar la Costa Brava».

El regidor de Turisme de Salou, Benet Presas, recla-mava una reflexió conjun-ta entre sector públic i pri-vat per «arribar a posicions d’unitat i de consens» afe-gint però, que «a priori és una mesura que no és ben rebuda pel sector turístic de l’allotjament». Xavier Graset, regidor de Vila-se-ca, afirmava que es tractava d’una «notícia que no agra-da al sector i cal més infor-mació sobre aquest pro-nunciament del conseller».

Finalment, el regidor cambrilenc, Xavier Mar-tí, reclamava un estudi per calcular l’impacte que la taxa podria tenir perquè «el turisme és un dels pocs sectors econòmics que està resistint la crisi i el que s’ha de fer és mimar-lo».

Segons les informaci-ons aparegudes, Mas hau-ria posat sobre la taula en el Consell de Govern del passat dia 22 la possibilitat

d’impulsar una taxa turísti-ca que s’aplicaria a les per-noctacions dels visitants de tot Catalunya i que serviria per finançar la promoció del sector i probablement unes altres despeses. Una informació que el conse-ller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, no va desmentir sinó que, fins i tot, va recordar que es trac-tava d’un debat permanent des de feia anys, però que no es tiraria endavant sen-se parlar-ne amb el sector. És per això, que durant els propers dies la Generalitat ja ha començat a convocar trobades amb els agents del sector per tractar aquesta qüestió.

El territori es mostra contrari a la implantació d’una taxa turística

PROMOCIÓ

Els principals agents de la Costa Daurada rebutgen aquesta mesura que podria impulsar la Generalitat

Podria resoldre problemes

El professor de la UOC i expert en planifica-ció del turisme, Fran-cesc González, explica-va que la implantació d’una taxa turística «és una decisió política que ha d’anar recolzada pel sector turístic si no vol trobar-se amb impedi-ments greus». Segons González, «aplicada correctament pot ser-vir per aportar recur-sos i finançar polítiques turístiques o resoldre problemes derivats del desplegament de l’acti-vitat turística».

Entre els anys 2002 i 2004, el Govern Balear –dirigit durant aquest període per una coali-ció de progrés– va po-sar en marxa el cobra-ment de l’Ecotaxa, que es recaptava als hotels (un euro per persona i dia) i que pretenia pro-tegir el territori i recu-perar les zones turísti-ques degradades. Però d’altres ciutats euro-pees apliquen taxes des de fa poc. És el cas de Venècia i Florència, que des de l’1 de juli-ol cobren als turistes entre un i cinc euros per nit, en funció de la categoria de l’hotel.

Patrícia AntonRegidora de Turisme de

Tarragona«El més important és que reverteixi de for-ma directa en el sector i que ajudi a potenciar les zones turístiques de cada ciutat i que poten-ciï el sector hoteler»

Alícia AlegretRegidora de Turisme de

Reus«No sabem si la taxa aniria a parar al terri-tori, però el que no pot ser és que el turisme de la Costa Daurada pagui els recursos de la Costa Brava»

Xavier GrasetRegidor de Turisme de

Vila-seca«És imprescindible que abans d’aplicar una nova taxa es parli amb els representants de totes les associacions professionals del sec-tor turístic»

Ma. Eugènia ArbóPresidenta de l’Associació

Hotelera«Els establiments ho-telers ja han fixat els preus i les condicions amb els touroperadors de cara al 2012. Com ho hauríem de fer ara si apliquen la taxa?»

Durant els propers dies la Generalitat es reunirà amb els agents del sector per tractar la qüestió

Benet PresasRegidor de Turisme de

Salou«Cal una reflexió con-junta entre sector pú-blic i privat per arribar a posicions d’unitat i de consens per acabar valorant els avantatges i els inconvenients»

Xavier MartíRegidor de Turisme de

Cambrils«Cal un estudi per cal-cular l’impacte que po-dria tenir perquè el tu-risme és un dels pocs sectors econòmics que resisteix la crisi i se l’ha de mimar»

Què li semblaria que es cobrés una taxa turística?

diarimés - 330/11/11 TARRAGONA

REDACCIÓDos treballadors van re-sultar ferits per cremades d’aigua aquest dimarts a la matinada a la incineradora Sirusa de Tarragona, situ-ada al polígon Riuclar. Se-gons va informar el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), es tracta d’un home de 39 anys, que va resultar greu i va ser traslladat a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron de Barcelona i d’un altre de 49 anys, en es-tat menys greu, que en un primer moment va ser eva-cuat a l’Hospital Joan XXIII

i posteriorment derivat a la unitat de cremats de l’Hos-pital de la Vall d’Hebron. El SEM va activar dues uni-tats.

Els fets es van produir a dos quarts de dues de la matinada d’ahir, segons Si-rusa, quan es va procedir a fer una inspecció –després de procedir en condicions de seguretat a aturar un dels forns– perquè s’havia detectat una anomalia en el panell de control.

Segons informa la ma-teixa empresa, les cendres resultants del procés d’in-

cineració barrejades amb aigua per refredar els mate-rials que surten de la com-bustió van ser els produc-tes que van provocar les cremades als treballadors. La investigació continua-va ahir oberta per aclarir la causa i com s’havien pro-duït els fets.

Els Mossos d’Esquadra realitzen la investigació. Els serveis d’inspecció de Treball de la Generalitat van començar ahir la ins-trucció de les diligències. Tot i l’accident, la planta continuava ahir operativa

al 50% amb l’altre forn. Pel que fa el pronòstic dels dos treballadors, encara es desconeix. Els Mossos d’Es-

quadra i els serveis d’ins-pecció de Treball de la Ge-neralitat han començat la instrucció de les diligènci-

es oportunes. En els dar-rers 4.000 dies, la planta no havia patit cap accident si-milar.

LABORAL

Un dels operaris està ferit greu a l’hospital de la Vall d’Hebron

Dos treballadors de Sirusa resulten ferits per cremades després de realitzar una inspecció a un dels forns

Malgrat l’incident, la planta d’incineració Sirusa continuava treballant ahir al 50%.

CRISTINA AGUILAR

4 - diarimés 30/11/11TARRAGONA

POLÍTICA

CiU aposta per reduir el cost de la institució del Síndic de Greuges

REDACCIÓEl grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Tarrago-na proposa diverses idees per permetre la supervi-vència de la institució del Síndic de Greuges.

Segons CiU, el Síndic de Greuges hauria de ser una figura «de recone-gut prestigi jurídic», i per això creuen que es podria arribar a un acord amb la Facultat de Ciències Ju-rídiques que permeti als docents destacats de la URV dur a terme les tas-ques de Síndic, així com

també es podrien trobar professionals que po-guessin realitzar aquesta tasca amb la complicitat del Col·legi d’Advocats de Tarragona «amb un cost merament simbòlic».

Des de CiU creuen que d’aquesta manera es re-duirien els costos «de ma-nera molt significativa», ja que consideren que la figura del Síndic treballa per la qualitat democrà-tica de les institucions, «però no pot tenir un cost que el faci insostenible i en comprometi la viabi-litat».

Volen que sigui una figura de prestigi

SANITAT

ALBA PORTAEls llits de la tercera plan-ta de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona es van reo-brir ahir, segons va infor-mar la secció sindical de la CGT.

Agustí Aragonès, repre-sentant del sindicat, va explicar que, a causa de la «pressió assistencial», ja que a les set del matí d’ahir hi havia nou perso-nes a Urgències esperant

a ser ingressades, es van reobrir aquests llits que, segons el mateix sindicat, es van tancar la setmana passada.

D’altra banda, avui a les dues de la tarda hi haurà una nova concen-tració a les portes del centre hospitalari, per mostrar el rebuig dels tre-balladors a les retallades que es produeixen en el sector de la sanitat.

Reobren la tercera planta de l’Hospital Joan XXIII

ALBA PORTALa immigració al barri de Sant Salvador, les barreres arquitectòniques a la ciu-tat o el futur de la Ciutat de Repòs i Vacances són algu-nes de les problemàtiques que ahir, els estudiants de Periodisme de la Universi-tat Rovira i Virgili, van ex-posar davant de represen-tants polítics de la ciutat. Es tracta d’una activitat que es va realitzar per segon any consecutiu i en la qual, les darreres setmanes, han es-tat treballant set equips d’estudiants, que han es-tat en contacte amb diver-ses associacions tarragoni-nes per analitzar els seus problemes. Arran d’aquest treball, van sorgir les set exposicions que es van pre-sentar ahir.

El primer tema que es va tractar va ser la falta d’inte-gració que senten els veïns de la zona de Llevant. «Ja no és un espai de segona resi-dència, ara és de primera, i hi ha unes necessitats», exposaven els alumnes. La feina dels estudiants, que van desenvolupar les se-ves habilitats comunicati-ves, va ser reconeguda pels polítics presents a l’acte, el regidor del Partit Popular Josep Acero, el regidor de Convergència i Unió Xa-vier Quintana, i el regidor de Relacions Ciutadanes i Universitat, el socialista

Francisco Zapater, que van reconèixer les mancances d’aquesta zona de la ciutat.

El debat va continuar amb una exposició sobre la immigració a Sant Sal-vador, on un 33% dels ve-ïns són nouvinguts, i amb un reclam dels represen-tants veïnals: que no s’es-

tigmatitzi el barri, i que no s’assocïi immigració amb problemàtica. Unes peti-cions que van estretament lligades amb les mesures de convivència «en els dos sentits», com van defensar els estudiants, que els veïns volen que es continuïn im-pulsant.

L’activitat va servir per tractar més temàtiques, com les barreres arquitec-tòniques, un aspecte en el qual cal continuar progres-sant, com s’ha fet els dar-

rers vint anys, o la figura del regidor de barri i la partici-pació ciutadana, entre d’al-tres. Però, a banda de les anàlisis, les recomanacions i les propostes fetes, el més destacat d’aquesta iniciati-va és el cara a cara al qual van sotmetre els estudiants a veïns i polítics. Un exerci-ci de debat en el qual amb-dues bandes, sovint massa allunyades, van compartir inquietuds i punts de vista amb un sol objectiu, fer una Tarragona millor.

Els estudiants van analitzar els problemes de les associacions tarragonines

UNIVERSITAT

Els estudiants de Periodisme exposen els problemes veïnals de la ciutat

Cara a cara entre polítics i veïns de Tarragona

L’acte va tenir lloc ahir al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili.

CRISTINA AGUILAR

diarimés - 530/11/11 TARRAGONA

Diferents representants comercials i de l’Ajuntament van presentar ahir la campanya promocional.

CRISTINA AGUILAR

La Part Alta repartirà més de 1.500 premis entre tots els qui hi comprin

COMERÇ

LAIA DÍAZPotenciar el comerç de la Part Alta. Aquest és el prin-cipal objectiu de la campa-nya «Un Nadal irresistible» en què participaran al vol-tant d’un centenar de boti-gues i restaurants del casc antic.

Entre tots els seus cli-ents, els comerços reparti-ran butlletes per rascar i es

podran aconseguir més de 1.500 premis directes: 200 obres d’art originals, 105 dinars en establiments gas-tronòmics de la zona i 1.200 exemplars del joc Tarraco-polis. Aquells, però, que no tinguin la sort de topar-se amb una butlleta guanya-dora podran participar en el sorteig d’una gran pane-ra de Nadal.

La campanya està im-pulsada pels diferents col-lectius del casc antic i pel Pla Integral de la Part Alta (PIPA). Precisament, el re-gidor que gestiona el pla, Joan Sanahujes, va avançar que s’ha aconseguit pror-rogar el PIPA per dos anys més ja que, si no, a finals d’aquest 2011 el pla hauria finalitzat.

Tarragona vol ser un exemple d’estalvi energètic de cara als Jocs del 2017

MEDI AMBIENT

REDACCIÓL’alcalde de Tarragona, Jo-sep Fèlix Ballesteros, va presentar ahir al migdia davant d’experts mundials en ciutats sostenibles i efi-cients l’aposta de Tarrago-na per convertir-se en una ciutat «més saludable, sos-tenible i amb més qualitat de vida».

«Hem d’aprofitar la cele-

bració dels Jocs Mediterra-nis perquè a la ciutat quedi un llegat vinculat a l’eco-nomia del coneixement i la preservació del medi ambi-ent com a contribució per a les futures generacions. Volem que la transformació de Tarragona vagi més en-llà dels 15 dies que celebra-rem els Jocs», va explicar l’alcalde.

La intervenció s’emmar-ca dins del programa del I Congrés Smarts Cities que se celebra del 29 de novem-bre al 2 de desembre a Bar-celona. Un esdeveniment que reuneix experts que busquen transformar ciu-tats per fer-les més sosteni-bles i eficients amb l’objec-tiu de millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

6 - diarimés 30/11/11TARRAGONA

Guanyar espai sense perdre l’estilDECORACIÓ

En una llar sempre hi ha un racó per incorporar un sofà convertible amb un llit o, ara també, en una llitera per oferir als convidats una estança còmoda i agradable a la llar

Molts s’han trobat amb el fet que a casa s’ha de quedar algun familiar o amic i es necessita espai extra. Són situacions comunes que de vegades comporten algun maldecap. Alguns privilegi-ats tenen a les seves llars una habitació destinada als convidats, però amb les mi-des dels pisos actuals això

és cada vegada més difícil. Ara bé, hi ha solucions en-ginyoses sense renunciar a l’estil decoratiu personal.

En primer lloc, hi ha els sofàs convertibles, en les modalitats de sofà-llit i sofà-llitera. N’hi ha de diversos tamanys i models, i amb el temps han guanyat en co-moditat. El sofà en una habi-

tació o en el mateix saló pot ser un perfecte llit auxiliar.

També es pot optar per amagar el llit dins dels mo-bles; a banda de guardar el llit dins l’armari actualment hi ha propostes elegants i fàcils que sorprenen, com un llit elevat que quan es necessita es baixa i així es maximitza l’espai. Una altra

alternativa possible són els puff-llit, que es poden tro-bar fàcilment a qualsevol establiment de mobles i de-coració. Els puffs es poden convertir en plegatins amb els seu sommier o bé en ma-talassos tous per a passar una nit. Un conjunt d’idees per acomodar els convidats i guanyar espai. Un dels molts models de sofà-llitera que hi ha en el mercat.

CEDIDA

LAIA DÍAZLa cantant Rosana va sig-nar ahir al vespre exem-plars del seu nou disc Bue-nos días mundo a El Corte Inglés de Tarragona.

Al voltant d’un cente-nar de persones l’espera-ven al centre comercial i, tot i arribar gairebé una hora més tard del previst,

Rosana va ser rebuda amb tots els honors. Després de cantar alguna de les can-çons del seu nou treball, la cantant va signar au-tògrafs a tothom qui li ho va demanar (hi havia una noia que s’esperava des de les tres de la tarda). Du-rant la breu actuació mu-sical una de les fans va

trucar a la seva mare, re-sident a l’Uruguai, perquè pogués escoltar en directe un fragment d’una cançó.

Aquest nou treball està compost per tretze can-çons més properes al rock que al pop, però en aques-ta ocasió Rosana també s’atreveix, per primera ve-gada, amb el reggae.

Unes cent persones es van congregar al centre comercial

Rosana signa exemplars del seu nou disc a El Corte Inglés de la ciutat

SOCIETAT CRISTINA AGUILAR

A més de signar autògrafs, Rosana també va cantar en directe algunes de les seves noves cançons.

LAIA DÍAZEncara falten més de sis mesos perquè Bruce Springsteen torni a aterrar a Barcelona (el 17 de maig actuarà a l’Estadi Olímpic), però la febre que desper-ta es va deixar veure ahir a bona part dels punts del país on s’havien posat a la venda les entrades pel seu concert.

Els 50.000 tiquets es van posar a la venda a les deu del matí i al cap de vint mi-nuts el sistema informàtic es va col·lapsar i era impos-sible aconseguir-ne cap des de casa per internet, per te-lèfon o des d’algun dels es-tabliments on es venien. Al Carrefour de Tarragona hi havia gent esperant des de les vuit del matí que fins a quarts d’una del migdia no va poder comprar les pre-uades entrades, una escena que també es va repetir a la botiga Qui’k de Reus.

Diego Vidal, de l’establi-

ment Shiva Music de Tar-ragona, va explicar que la més matinera «ha estat una dona que s’ha plantat a la porta de la botiga a les sis del matí!». Vidal afir-mava que a la tarda enca-ra estaven rebent un munt de trucades de gent que els preguntava si el sistema funcionava «perquè ens di-uen que des dels domicilis

particulars encara és im-possible aconseguir-ne».

Springsteen obrirà la gira europea a Sevilla, tres dies abans d’actuar a Barcelona. Es diu que Springsteen po-dria oferir a la capital cata-lana un segon concert en el cas que les entrades s’esgo-tin ràpidament, una infor-mació que, de moment, la banda no ha confirmat.

MÚSICA

Algunes botigues van patir el bloqueig del sistema de venda

La febre per Springsteen arriba també a Tarragona

A la botiga Qui’k de Reus s’hi van donar cita molts aficionats.

OLÍVIA MOLET

diarimés - 730/11/11 REUS

JOAN MARC SALVATEl propietari del bar La Trobada, ubicat a la plaça d’Antoni Pedrol Rius, ha in-terposat una denúncia al jutjat d’Instrucció número 2 de Reus pel tracte «indig-nant» sofert en un escorcoll que va tenir lloc el passat 11 de novembre al seu local. L’amo del bar fa constar que l’operatiu, encapçalat pels Mossos d’Esquadra amb el suport de la Guàrdia Urba-na de Reus, hauria trencat «tres taules del menjador, una taula del replà i que ho han tirat tot per terra». El propietari i la seva dona, present en el moment dels fets, afirmen que les forces de seguretat no només van inspeccionar les persones que en aquell moment es trobaven a l’establiment, sinó que també s’hauria fet passar a dins del local «gent

que nosaltres mateixos no deixem entrar perquè ens porten problemes».

Fonts presents durant la batuda asseguren que els cossos de seguretat hauri-en entrat al local utilitzant, presumptament, «un excés de força, donant cops amb les porres contra el mobili-ari». Segons han informat, se’ls hauria deixat de cos nu per escorcollar-los.

Fonts policials han expli-cat que es tracta d’un dis-positiu habitual que s’em-para en la Llei de seguretat ciutadana 1/92 i pel qual no es requereix una ordre ju-dicial, com reclamaven els propietaris del bar. La in-tervenció, que es va allar-gar un parell d’hores, va acabar amb a la identifica-ció de 26 persones per part dels Mossos d’Esquadra, però sense cap detenció.

Alhora, es van aixecar qua-tre actes administratives. D’una banda, per tinència il·lícita de substàncies es-tupefaents –cocaïna, hai-xix i marihuana, totes elles en quantitats menors– i, de l’altra banda, per possessió d’armes: un puny americà, una defensa i una defensa de fusta (porra).

Escorcolls habitualsAquests dispositius, segons fonts policials, tenen lloc de manera habitual per detec-tar i comprovar infraccions administratives, «assegu-rar la pacífica convivència» o «garantir la seguretat ciu-tadana», com dicta la Llei de seguretat ciutadana. Una intervenció similar es va dur a terme al carrer Xa-vier Gambús, al costat del bar La Trobada, en un locu-tori el dia anterior.

SUCCESSOS

En l’operació, liderada pels Mossos, es van aixecar quatre actes administratives per drogues i armes

El veí mostra els danys ocasionats presumptament per la policia.

OLÍVIA MOLET

Un veí interposa una denúncia per tracte «indignant» en un escorcoll

REDACCIÓFiraReus, Centre de Fires i Convencions pren part a la fira internacional EIBTM, The Global & Events Exhi-bition, que es realitza fins demà al recinte Gran Via 2 Barcelona. La participació en el congrés –el més im-

portant del seu àmbit a Eu-ropa– ha de permetre Fira-Reus iniciar nous contactes amb organitzadors profes-sionals de congressos d’ar-reu del món.

En aquest sentit, l’apos-ta de FiraReus a l’EIBTM passa per presentar la seva

oferta centrant-la en les ca-racterístiques tècniques de les instal·lacions i explicant l’oferta cultural, gastronò-mica i d’oci de Reus i el seu entorn. Precisament, a més de la presència a l’estand N-500 de l’EIBTM, FiraReus també té prevista una pre-

sentació més personalit-zada dels nous espais i de l’oferta lúdica davant d’una quinzena de professionals. Aquesta presentació es rea-litzarà avui al migdia.

L’organització calcula que durant els tres dies que dura l’EIBTM més de 14.000

professionals del sector d’esdeveniments, congres-sos i reunions, visitaran la fira amb la finalitat de bus-car nous espais on celebrar els actes que organitzen i d’incloure nous emplaça-ments en els seus catàlegs.

L’edició de l’any passat va permetre que des de Fira-Reus s’iniciessin contactes amb més d’una setantena d’agències i organitzadors professionals de congres-sos i esdeveniments. En-guany, s’espera un millor resultat pel que fa a con-tractes comercials.

CONVENCIONS

FiraReus explica la gastronomia, l’oci i l’oferta cultural al congrés d’EIBTMLa participació a l’esdeveniment ha de permetre iniciar nous contactes comercials

Jornada de treball i reflexió per part dels voluntaris lingüístics

El Centre de Normalitza-ció Lingüística de l’Àrea de Reus organitza el 17 de desembre, de les 10 del matí a les 2 del mig-dia, una jornada de tre-ball i reflexió amb tots els voluntaris que han participat alguna vegada en el programa «Volun-tariat per la llengua» des que es va posar en mar-xa al Baix Camp i el Prio-rat l’any 2003. La jornada vol servir per compartir experiències comunes i reconèixer la tasca que han fet aquestes perso-nes de suport al foment de la llengua catalana. El programa de voluntariat vol ser una eina a l’abast d’aquelles persones no catalanoparlants que vo-len viure a Catalunya en català amb normalitat.

El Mas Carandell organitza la segona jornada d’FP

Entitats del món de la formació, empreses i agents socioeconòmics es trobaran, demà a tres quarts de 9 del matí, a la jornada que organit-za Mas Carandell al Tec-noparc sobre «Formació professional i el mercat de treball». Els principals objectius són conèixer les actuals oportunitats professionals i de com-petitivitat, especialment en relació a la innovació i la internacionalització; fomentar la creació d’em-preses i l’ocupació de qualitat a Reus i el Camp de Tarragona, i impulsar el treball en xarxa entre el teixit productiu, les entitats educatives i els agents socioeconòmics per afavorir el desenvolu-pament territorial.

8 - diarimés 30/11/11REUS

S. CASESMozart, Mascagni, Bellini, Donizzeti i Rossini. Algu·nes de les obres més reco·negudes d’aquests autors seran interpretades avui per la soprano Maria Espa·da i l’orquestra Camerata XXI, dirigida excepcional·ment per la directora invi·tada Gabriella de Esteban,

en el marc de la Gala lírica per commemorar el 125è aniversari de la Cambra de Comerç de Reus.

Un Teatre Fortuny fins la bandera acollirà l’acte, que començarà a les nou del vespre i serà presentat per la periodista Helena García Melero. En acabar la Gala, que durarà prop més d’una

hora, es servirà un sopar fred a El Círcol, a càrrec dels prestigiosos restau·radors Joan Bosch i Diego Campos –ambdós amb Es·trelles Michelin– i el Mestre pastisser Albert Poy. Espa·da està considerada una de les millors veus no només del panorama líric espa·nyol, sinó d’arreu del món.

La soprano Maria Espada actua amb l’orquestra Camerata XXI

La Cambra de Comerç commemora el 125è aniversari a ritme de ‘bel canto’

CELEBRACIÓ OLÍVIA MOLET

El Teatre Bartrina, seu de Camerata XXI, acull els assajos de la Gala que tindrà lloc avui al Fortuny.

Cal Massó presenta el projecte artístic ‘TV participativa i www’

El Centre d’Art Cal Mas·só acollirà demà, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la presentació dels projectes «TV participati·va i la www», a càrrec del col·lectiu Arnolfini i Barri TV. L’activitat, dins el Pro·grama d’Art Multimèdia (PAM 2011), pretén relacio·nar la creació artística amb els portals de publicació i emissió en streaming de ví·deo per a la difusió de pro·jectes artístics.

Pellicer visita el barri Niloga per detectar millores a la via públicaL’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va visitar ahir el barri Niloga, en el marc del programa de visites als barris que s’està du·ent a terme des de prin·cipi de mandat. Pellicer, acompanyat del regidor de Via Pública, Hipòlit Monseny, i la regidora de Participació i Ciutada·nia, Àngels Tello, i la pre·sidenta de l’Associació de Veïns 25 de Setembre, Angelina Pla, va recórrer el barri i va poder escol·tant les reivindicacions de l’associació de veïns i detectant les millores necessàries en diferents elements a la via públi·ca. Així, durant la visita d’ahir es van detectar al·gunes actuacions a rea·litzar, com la instal·lació d’alguns llums per mi·llorar la sensació de se·guretat dels veïns, pintar de nou algun pas de via·nants, o ubicar algunes jardineres a punts con·crets del barri. En alguns punts, com al carrer Ro·bert Aguiló, ja s’ha instal·lat un banc i s’hi està col·locant una jardinera.

diarimés - 930/11/11 REUS

FELICITATS Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarra-gona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer

Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrò-

nica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació res-pecte a la data de publicació.

Les fotos en suport paper no es retornaran.

Avui el millor pare del món fa 60 anys. FELICITATS PAPA! Les teves filles, dona, germana i família que t’estima.

INFRAESTRUCTURES

REDACCIÓEn una entrevista al pro-grama El matí de Catalu-nya Ràdio, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va assegu-rar ahir que la pujada de taxes de l’Aeroport del Prat quan es privatitzi servirà per fomentar els aeroports secundaris com Lleida, Gi-rona o Reus. El conseller va assegurar que Aena no pot pujar les taxes de Reus

i Girona «perquè el seu gran client –Ryanair– es retira-rà d’aquests aeroports si això passa. Recoder també va insistir que no li agrada l’actual sistema de subven-cions a companyies aèries, però que així es generen oportunitats pel territori i pel turisme a la Costa Dau-rada i la Costa Brava. «Per cada euro invertit a l’Ae-roport, es genera negoci i ocupació per la zona».

Recoder: «La privatització del Prat serà una oportunitat per Reus»

DISTINCIONS

REDACCIÓLa Generalitat va donar a conèixer ahir les perso-nes i empreses guardo-nades amb les medalles i plaques al treball Presi-dent Macià, premis cre-ats l’any 1938. En total, 16 persones i vuit empreses d’arreu de Catalunya. En aquest sentit, Reus ha sor-tit molt ben parada. Així, han estat guardonats amb la medalla al treball

pels seus mèrits laborals el president d’Industri-as Rodríguez (Virginias), Andreu Rodríguez, i l’ac-tual president d’honor del Grup d’Empreses Borges, Antoni Pont.

Per la seva banda, JU-BUS - Industrias Juan Busquets ha estat guar-donada amb una placa al treball en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial.

Virginias, Borges i Jubus, guardonats pels mèrits laborals

MUNICIPAL

Alegret: «Amb Rajoy aconseguirem ser referent econòmic»

REDACCIÓ«Els reusencs han ratifi-cat amb aquestes elecci-ons generals que volen el canvi, que estan cansats del model de ciutat que l’esquerra ha implantat durant més de 30 anys a Reus i que, el Reus del se-gle XXI passa per les pro-postes del Partit Popu-lar». Així va afirmar ahir la presidenta del PP de Reus i primera tinent d’al-calde, Alícia Alegret, en el marc de la junta local que va celebrar dilluns el PP de Reus per valorar els resultats de les darreres

eleccions. Alegret, a més de celebrar els bons resul-tats aconseguits a la capi-tal del Baix Camp, també va fer referència al canvi polític al Govern estatal. «Amb Mariano Rajoy a la Moncloa, a partir d’ara, trucarem més sovint a la porta del Govern Cen-tral per tal d’impulsar els grans projectes de ciutat i aconseguir que Reus si-gui, a mitjà termini, un dels principals referents empresarials, congres-suals i econòmics de Ca-talunya. I ho aconsegui-rem», va afirmar.

A la Junta Local del PP de Reus

10 - diarimés 30/11/11CAMP DE TARRAGONA

VILA-SECA

Artur Mas i l’ambaixador de Rússia presideixen la XXII Nit del Turisme

A.G.La Diputació de Tarragona celebra avui, 30 de novem·bre, la XXII edició de la Nit del Turisme que, com a clo·enda de la temporada turís·tica 2011, tornarà a aplegar el sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Enguany la cita esta·rà presidida per Artur Mas, president de la Generali·tat de Catalunya, i comp·tarà amb l’assistència de l’ambaixador extraordinari i plenipotenciari de la Fe·deració de Rússia a Espa·nya i Andorra, Alexander I. Kuznetsov, i del ministre

de Turisme i Medi Ambi·ent del Govern d’Andorra, Francesc Camp. Aquests detalls els van explicitar el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el president del Patronat de Turisme de l’ens, Albert Ba·tet, i el gerent d’aquest or·ganisme, Octavi Bono.

La cita, a la qual s’hi aple·guen cada any més de 500 persones vinculades al sector turístic públic i pri·vat del Camp de Tarrago·na i de les Terres de l’Ebre, té un doble objectiu: que els professionals del sec·tor contrastin experiències

i valorin els resultats de la temporada, d’una banda, i reconèixer aquelles perso·nes i entitats que han excel·lit en la seva tasca a favor del turisme al territori amb

els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà, de l’altra.

Una Nit dedicada a RússiaEl president Josep Poblet va

comentar que la XXII Nit del Turisme «estarà dedi·cada a Rússia», i va desta·car que el rus és un sector turístic que «tot i estar molt lluny de casa nostra, valora molt les qualitats del nostre territori». Poblet incidí en el creixement que durant els últims anys ha experi·mentat el turisme rus. En aquest sentit, el 65% dels russos que arriben a Espa·nya tenen com a destinació final Catalunya, i d’aquests, aproximadament, el 60% pernocten a la Costa Dau·rada, va dir el president del Patronat, Albert Batet.

En la trobada es lliuraran els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà en pro del sector

A la vetllada es reconeix la iniciativa i la tasca de persones i entitats en favor del turisme

VALLS

El primer pessebre vivent al Barri Antic aplega 600 voluntaris

ANTONI GUASCHLa iniciativa de mun·tar un pessebre vivent al Barri Antic, que neix a la regidoria de Dinamitza·ció Social i a l’entorn de la Llei de barris, es cova des de fa un any al centre cí·vic la Fusta –a la Muralla del Carme, 24–, amb l’an·hel i la il·lusió de 600 vo·luntaris i 25 entitats de la ciutat, assenyalava ahir la Montse Vall, tècnica mu·nicipal. Un projecte, que pretén involucrar tothom i promocionar el rovell de l’ou, de llarg recorre·gut i en el qual es treballa de valent des del mes de juny a través de diverses

comissions –d’actors i fi·gurants, de vestuari, de música, etc.–. La idea és explicar amb 60 escenes la història del Cristianis·me en general i, de retruc, de la ciutat de Valls.

Tot un món en quatre dies, del 27 al 30 de de·sembre propers, amb més de 170 actors i figurants de mitjana al dia, que es visualitzaran de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre en un recorregut de mig quilò·metre des de la Baixada a l’Església, l’Hort del Rec·tor o els carrers del Mur i de l’Església fins als Arcs del Celler del Paborde.

Es farà del 27 al 30 de desembre

L’alcalde, Albert Batet, va visitar els que aprien el vestuari.

OLÍVIA MOLET

EL VENDRELL

A.G.La Junta Local de Segure·tat, reunida ahir al matí a l’ajuntament del Vendrell, va servir per constatar que la tasca conjunta entre Po·licia Local i el cos dels Mos·sos d’Esquadra ha donat un any més els seus fruïts, i s’ha traduït en una dismi·nució global de les activi·tats delictives al municipi en els darrers vuit mesos. Tot i això, l’alcalde Benet

Jané va posar de manifest la necessitat «de continuar i ser perseverant en l’estra·tègia duta a terme fins ara». En concret, sobre el top manta, l’alcalde va asse·nyalar que hores d’ara no·més es detecten de forma puntual quatre o cinc ve·nedors a Coma·ruga, i que la Policia local i els Mossos hi continuen fent tasques preventives i de control d’aquesta activitat il·legal.

L’acció conjunta de Mossos i Policia Local redueix els delictes

L’ajuntament va acollir ahir la reunió de la Junta Local de Seguretat.

CEDIDA

diarimés - 1130/11/11 CAMP DE TARRAGONA

FELICITATS Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarra-gona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer

Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrò-

nica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació res-pecte a la data de publicació.

Les fotos en suport paper no es retornaran.

Muchas felicidades en el día de tu santo, Andrès. Besos de tu familia.

ALBA PORTAAgents de la Policia Local del municipi de Constantí van detenir, dilluns a dos quarts d’onze de la nit, un home que tenia una ordre de recerca i ingrés a presó.

Segons van informar fonts municipals, el detin-gut és un home veí de Reus

de 47 anys.Els fets van tenir lloc al

nucli urbà d’aquest muni-cipi del Tarragonès, quan l’home va veure els agents del cos policial i va comen-çar a córrer per fugir-ne.

Llavors, es va iniciar una persecució a peu que va acabar amb la detenció de

l’home.Quan el van detenir, els

agents de la Policia Local de Constantí es van adonar que l’home tenia un gran nombre d’antecedents po-licials, així com van veure que duia una arma blanca i diverses substàncies estu-pefaents.

Després d’aquests fets, els agents del cos policial local van traslladar l’home detingut a les dependèn-cies policials dels Mossos d’Esquadra i, segons fonts d’aquest cos policial, l’or-dre de detenció estava eme-sa per un jutjat de Lleida, tot i que no en van trans-cendir els motius.

Segons van informar fonts dels Mossos d’Esqua-dra, l’home detingut, Anto-nio G. F., ja ha passat a dis-posició judicial i ara és el jutge qui ha de decidir so-bre el cas.

Els fets van succeir dilluns a dos quarts d’onze de la nit

Detenen un veí de Reus de 47 anys amb una ordre de recerca i ingrés a presó

CONSTANTÍ

LA RIBA

Un camió amb pasta de pinyol perd la càrrega i causa retencions

Un camió carregat amb pasta de pinyol per fer oli d’oliva va perdre la càrre-ga ahir al matí a la Riba i va causar retencions d’entre mig quilòmetre i un qui-lòmetre a la C-14, segons el Servei Català de Trànsit. Mentre van durar les tas-ques de neteja de l’asfalt, els vehicles van circular pel voral. La incidència viària va afectar els dos sentits de la marxa. ACN Diversos operaris van treballar per netejar la carretera.

ACN

Una dona de 74 anys resulta ferida lleu per l’explosió d’un dipòsit de propà

CALAFELL

ACNUna dona de 74 anys va re-sultar ferida lleu ahir al matí per l’explosió d’un di-pòsit de propà en un pis del carrer Cunit, número 8, a la urbanització Bellamar de Calafell.

Segons van informar els Bombers de la Generalitat, els fets es van produir al voltant de les deu del matí

quan, a causa de l’explosió del dipòsit de propà, que es trobava a l’interior de la cuina de l’habitatge, les fi-nestres de l’immoble es van trencar i van ferir la dona.

A més, a causa de l’acci-dent, va produir-se alguna petita esquerda a les parets de càrrega de l’edifici. Tot i això, el tècnic municipal que es va traslladar fins a

l’immoble va determinar que l’estructura no havia patit danys estructurals. La dona ferida va ser tras-lladada fins a l’Hospital de Calafell.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar dues dota-cions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques.

12 - diarimés 30/11/11OPINIÓ La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redac-ció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mà-xim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

diarimésEdita: Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659Distribució controlada:

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Eloi Tost, Susanna Cases. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

C/ Sant Agustí, 21, 3r.43003 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21C/ Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41www.diarimes.com

Amb la col·laboració de:

Les darreres declaracions de la Portaveu de l’equip de govern posen de manifest la confu-

sió total amb què actuen els mem-bres de l’equip de Ballesteros. En aquestes declaracions es confonen intencionadament conceptes eco-nòmics bàsics, sempre per intentar amagar la situació financera real de l’Ajuntament de Tarragona. L’úni-ca resposta davant la crisi real de l’Ajuntament ha estat la de tirar les pilotes fora i no assumir cap tipus d’autocrítica. Deixem clars alguns conceptes que Ballesteros i els seus no volen ni veure en pintura: El pressupost s’anticipa a la des-pesa. No a la inversa. Els diners no es reprodueixen per generació es-pontània, ni es poden imprimir en una impressora municipal. El rigor pressupostari vol dir que es gasten els diners en allò que es tenia pre-vist gastar-los, no en allò que vo-lem, i s’hi ha imprevistos es cer-quen solucions financeres legals. El que no pot ser és que cada plenari se’ns presentin imprevistos com si fossin la cosa més normal. Quel-

com no va bé... La intervenció de l’Ajuntament, que cal recordar és un cos de fun-cionaris independents i de solvèn-cia més que contrastada i que mai s’han deixat influir per interessos partidistes, ha dictaminat que els moviments corresponents a trans-ferències a l’EMT o bé provisions

per la realització d’un pàrquing dissuasiu, presentats en el darrer plenari per part de l’equip de Ba-llesteros, tenen advertiments d’il·-legalitat i de nul·litat. No és el primer cop que això suc-ceeix i tampoc és el primer cop que l’equip de Ballesteros no fa cap cas de les severes advertències. En una fugida endavant perillosa, aquest equip de govern pren decisions de transferències de milions d’euros sense tenir cap tipus de consigna-ció per fer-ho. S’han abocat diners a l’EMT que no estaven pressupos-tats amb aquest objectiu. Balles-teros i el seu equip han agafat els diners de la caixa de l’Ajuntament i, sense la prèvia consignació per-ceptiva, han transferit 2MEUR per tapar el forat de l’EMT, sense que això tingui cap seguretat financera darrera. Els avisos de nul·litat i d’il·legalitat són advertències molt serioses que posen en evidència que aquest equip de govern no està fent les co-ses com s’han de fer. No han pre-sentat cap tipus de pla d’estalvi ni per l’Ajuntament ni per les Em-

preses Municipals. Es van anunci-ant mesures sense cap coherència que posen en perill esdeveniments de projecció de la ciutat i en canvi s’aboquen tots els esforços en per-petuar situacions de desconcert fi-nancer. Els problemes de l’Ajuntament no es solucionaran embolicant encara més la troca. El cas de l’EMT és el més evident: despesa corrent que no es pot pagar perquè el pressu-post per fer-ho s’ha esgotat pagant altres despeses que no eren ni les nòmines dels treballadors ni el ga-soil dels autobusos. Aquesta és la veritat que no volen dir. El que sí que fan és confondre als ciutadans i ciutadanes de Tarrago-na amb anuncis que un diuen blanc per córrer al dia següent i dir negre. Allò que anuncia el Tinent d’Alcal-de d’Hisenda ho desmenteix la Por-taveu, allò que anuncia la Portaveu ho desmenteix l’Alcalde i així conti-nuem sense saber què faran i com ho faran. És normal que la gent es-tigui farta d’aquest vodevil. S’han de prendre decisions? Doncs, que ho facin.

EDITORIAL

La taxa turística, un impost que podria gravar, en poca mesura, els preus als turistes, és rebutjada, a priori, pel sector turístic de la Costa Daurada. Mal-grat tot, avui, més que mai, la taxa turística cobra sentit. Estalvi, eficiència i afany recaptatori són alguns dels conceptes que es barallen en la crisi eco-nòmica i atributs intrínsecs a aquest impost que, per altra banda, ja es cobra a la majoria de països europeus als viatgers. L’associació hotelera Salou-Cambrils-la Pineda tem que el que és només una possibilitat per al govern de la Generalitat acabi cobrant forma a mitjà termini, quan els preus per al 2012 ja estan tancats. Malgrat tot, diuen, no és la primera vegada que el go-

vern provoca una globus sonda per recollir les impressions de l’opinió públi-ca abans d’implementar mesures. Sembla clar, però, que el sector turístic re-clama un debat a fons i el consens de tots els agents implicats per instaurar aquesta taxa. El discurs de les administracions locals, llurs economies depe-nen del turisme, no ha estat allunyat, durant aquests anys enrere de l’objec-tiu final que persegueix la taxa. Municipis com Salou, per posar un exemple, s’han queixat històricament d’haver d’encaixar amb les arques municipals l’increment exponencial de la població durant els mesos de temporada alta. En aquest sentit, la taxa turística, ben aplicada, pot aportar solucions.

La taxa turística

TRIBUNA

Ballesteros abandona el rigor pressupostari

Victòria FornsPortaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

MÉS CONFIDENCIAL

Joan Aregio i Lluís Balart, a les municipalsAquells que introdu-eixin la paraula Tar-ragona a la viquipè-dia podran llegir, per exemple, que el con-junt arqueològic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Hu-manitat per la UNES-CO el 30 de novembre de l’any 2000. O que la Rambla Nova és el pas-seig més important de Tarragona. O fins i tot, que la plaça Imperial Tàrraco és el punt on conflueixen les carre-teres de València o de Lleida. Però també s’hi pot trobar una dada molt curiosa. I és que, segons aquesta enci-clopèdia virtual, Joan Aregio va aconseguir, com a cap de llista de CiU, 7 regidors a les eleccions municipals del 2011 i que Lluís Ba-lart en va sumar 1 amb ICV-EUiA-EPM. Unes dades molt curioses tenint en compte que els resultats són certs, però els caps de llista estan desfasats...

A la viquipèdia els resultats de les municipals són correctes, però no els caps de llista

CARTES

¿Vivimos en tiempos violentos?Inicialmente quiero distinguir entre agresividad y violencia. La primera es el motor de la se-gunda, aunque no siempre lo es porque «todos los impulsos son agresivos, pero es posible ser agresivo sin ser hostil ni pro-ductor de conflictos», porque la agresividad puede ser coo-perativa, como señala el an-tropólogo Ashley Montagú. Sin embargo cuando se expresa ex-ternamente como algo que vio-la o fuerza su raíz es cooperati-va (via en griego, y vis en latín), y resulta una energía que se en-carna en el hombre y en la soci-edad de forma negativa.

Nuestra sociedad frustra nu-estros íntimos deseos, y se refu-erza así esta situación interna de agresividad, por el ambiente de «desconfianza y hostilidad que nos rodea». «La frustra-ción conduce a alguna forma de opresión» (Dr. Castilla del Pino). Porque nuestra socie-dad hace desear, y promete, a través de la propaganda/publi-cidad más de lo que realmente da. Y, aunque se consiga, tam-poco asegura el objeto poseído, produciéndose así el fenómeno frustrador del “temor a perder el objeto”. Y todo ello frustra de tal modo a muchos, sobretodo a jóvenes, que estalla en ellos la carga de violencia acumula-da por la sociedad, en forma de

agresividad que necesita salir por algún sitio. También influye negativa-mente el fenómeno descubier-to por Durkheim, del desorden social por ausencia de leyes co-múnmente admitidas; fenóme-no que llamó «anomia», pro-ducto de la sociedad actual, a la vez desintregado la criticable y criticada sociedad anterior, y no haberla sustituido por otra nueva sociedad más humana y coherente. Nuestra sociedad es incoherente con valores co-munes y que queremos desar-rollar. Esta disgregación puede llevarnos al fenómeno contra-rio para compensar la angustia anterior, y convertirnos así en un animal iconolatra. Porque

la educación, la familia, la jus-ticia, la Iglesia, y el Estado, de-berían controlar la agresión y al estar en crisis, no lo hacen, a lo cual se une el descrédito de las mismas. Frente a lo anterior una Prevención, bien hecha, en base a una correcta educación desde muy abajo. Francisco M. VañoTarragona

S’ha de saber de totEstic molt enfadat per les acu-sacions que estic sentint sobre l’anterior govern, no hi ha dret, les manipulacions que sento només se les creuen persones que no volen indagar de veri-tat el que va passar. Parlen que han deixat la caixa totalment

buida i els acusen de “maniro-tos” i això no és totalment cert, són experts en manipulacions i més quan tenen mitjans d’in-formació i els seus periodistes al seu abast.Saben en quants habitants vam créixer a Catalunya des de l’any 2002 fins al 2008? Un milió! Sa-ben quin any va començar el tripartit a governar-nos? 20-12-2003. Així què volem? con-tinuar amb les mateixes infra-estructures com ara col·legis, hospitals, carreteres, etcètera? Això només ho feia el govern del President Pujol, que durant 23 anys ben poca cosa va fer, això sí, ens recomanava que féssim molts fills perquè està-vem quedant curts de personal,

però no comptava que, ja que nosaltres no fèiem nens, van arribar de fora i ara el Sr. Duran i Lleida es queixa que neixen més Mohameds que Jordis.Tots els governs del món i enca-ra més els d’aquí fan les coses a terminis, o sigui, a “plazos”, com dèiem abans quan érem pobres. Així no és d’estranyar que quan el tripartit va entrar a la Generalitat va trobar als ca-laixos moltes factures per pa-gar valorats per milers de mi-lions i no van fer gaire soroll com ho han fet els de l’actual govern. És allò que qui estigui lliure de culpa que tiri la pri-mera pedra. Joaquim ManrubiaReus

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 46. Novembre de 2011

ACTUALITAT EMPRESARIAL

www.cronica.diarimes.com

ElixPolymers s’independitza i obté un contracte de distribució per fora d’Europa

P10

A partir d’ara, els productes ABS, de les marques Lustran o Novodur, passaran a ser Elix ABS

Vallvé Corredors d’Assegurances, 100 anys de professionalitat en el sector

P18-19

L’empresa familiar de Tarragona, regentada per la quarta generació, va ser fundada l’any 1912

Grup Borges incrementa vendes amb un 12% al tancar l’exercici

P10

Les vendes superen els 500 milions d’euros, amb uns beneficis nets de més de 10 milions d’euros

La SEE celebrarà la jornada «L’estat del benestar, situació actual i futur» el proper 15 de desembre

P13

P8-9

Albert Colomer. Director de Reempresa

«Les empreses es fan per obrir, créixer i cedir, no per tancar-les»

L’eficiència energètica al sector hoteler comença la seva implantació per tal de rebaixar despesa, aconseguir valor afegit i tenir cura de l’entorn

La reducció de costos animala sostenibilitat hotelera

P4-5

El Port de Tarragona invertirà més de 48 milions l’any 2012

Principalment es destinaran al

desenvolupament de la ZAL i la terminal

intermodal ferroviària

P15

Destinarà 300.000 euros a millorar la producció

Schorn surt de l’ERO voluntari i farà noves inversions

P6-7

Les grans cadenes hoteleres ja estan aplicant mesures en aquest sentit, amb estalvis de fins al 50% segons el tipus d’instal·lació

Virginias aconsegueix la certificació IFS per les seves plantes productives de ReusEl segell de qualitat certifica el nivell de transparència en seguretat alimentària de la cadena productiva

P16-17

2 REPORTATGECONSUM

Mentre tot el món està pen-dent de la s i t u a c i ó

de Grècia i Itàlia, i de l’evolució dels mercats, en el sector dels béns de consum de luxe, es troba un oasi econòmic marcat per una previsió de ven-des de 191.000 milions d’euros, un 10% més que l’any passat a nivell glo-bal, segons es desprèn de les dades que ens dóna l’informe “Luxury Goods Worldwide Market Study” publicat per la consulto-ra Baine&Company, so-bre la situació d’aquest, i que ve a consolidar les bones xifres de les dife-rents marques de luxe, com Hermés, LVMH o Tiffany, que han incre-mentat les seva factu-ració en més del 20%. El rànquing l’encapçala LVMH, que en els pri-mers mesos de l’any va guanyar 1.300 milions euros, un 25% més que el mateix període de l’any passat o la PPR (inclou marques com Gucci o Yves Saint Laurent), que ha guanyat 1.463 mili-ons d’euros, un 27% més que l’any 2010. Aquest

fet també es veu reflec-tit a les borses europees ja que, mentre que les grans empreses petrolie-res o financeres perdien pes, les d’aquest sector guanyaven la carrera. Se-gons la consultora, això no serà un fet extraordi-nari sinó que desafiant les previsions negatives que els experts donen de cara l’any vinent, esperen superar els 230.000 mi-lions d’euros el 2014. I és que encara que sembli mentida aquest mercat desperta passions, sobre-tot el segment de la roba, complements i calçat, i no és estrany veure cues en plena recessió, davant de botigues com H&M el primer dia que es posa a la venda la col·lecció exclusiva per aquesta de Versace.

Però tot això ve pre-cedit per uns anys en què aquest sector havia notat una gran baixa-

da dels seus ingressos, a causa de la recessió i que els anomenats rics van tancar l’aixeta, ara no és que tots els més adine-rats hagin tornat a treu-re el seu bitlleter, que sí, però l’arribada de nous rics provinents de països emergents com la Xina o Rússia, amb un poder adquisitiu alt, ha fet pos-sible que les xifres del negoci dels productes de marca arribin a aquests ratis i esquivin la crisi, i a més les mantinguin o fins i tot les augmentin. Amb menys incidència, els despuntaments verds que s’han notat en les econo-mies europees i america-nes també han ajudat. A aquests s’hi ha de sumar la sorprenent recupera-ció de l’economia japo-nesa, era el segon mercat del luxe més important per darrere dels Estats Units, que després d’uns anys de decreixement als

Els productes d’alt ‘standing’ preveuen una facturació que superarà els 190.000 milions d’euros aquest any, principalment per l’entrada de mercats emergents com el de Xina i Rússia i el seus turistes. La recuperació econòmica d’Estats Units, Europa i Japó també ha influït perquè aquest sector doni dades tan positives i burli la situació econòmica global.

EL DETALL

Agents econòmicsEls principals motius els trobem amb l’entrada dels mercats emergents com Xina o Rússia i

l’inici de la recuperació als EUA i al Japó

Núria Arlandes

El mercat del luxe esquiva la crisi i preveu facturar un 10% més que el 2010

Els cotxes d’alta gamma es disparen

Amb un sector automobilístic a la vora de l’abisme amb baixades es-pectaculars tant de producció com de vendes a causa de la recessió, ens trobem el mercat del cotxe de gam-ma alta que ni la nota ni la pateix, sinó que, al contrari, acusa aug-ments de vendes amb valors de molt abans de la crisi. Així, segons l’As-sociació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions, les vendes de vehicles d’alta gamma a Catalu-nya han crescut un 10,47% respecte de les dades de l’any anterior, no-més a Girona es nota un petit des-cens, mentre que a Tarragona s’han mantingut i a Lleida i Barcelona han crescut una mitjana del 13%. El model de vehicle més venut ha es-tat el turisme de luxe, que ha dupli-cat vendes respecte de l’any passat, amb un percentatge d’un 123,46% més, en detriment dels tot terrenys de la mateixa categoria.Pel que fa als resultats de les mar-ques més prestigioses del mercat au-tomobilístic, trobem que Ferrari va

vendre el primer semestre de l’any 3.577 unitats, un 19,6% més que l’any passat, qualificat per la mar-ca italiana com a rècord històric. D’aquestes 378 van anar destinades al mercat xines, i que suposa aug-mentar les vendes de tot l’any 2010, quan se’n van vendre 300. Bentley segueix en la mateixa línia i aquest semestre han venut 4.000 cotxes, quasi com tot l’any passat, amb una previsió de tancar l’any amb més de 7.000 unitats, d’aquestes el 67% s’han quedat a Xina. Rolls Royce on les seves vendes globals van aug-mentat un 64%, i que suposa arri-bar a nivells de 2003, i la majoria van anar destinats al mercat asià-tic. Per acabar, Porsche va vendre més de 100.000 automòbils a nivell global en els deu primers mesos de l’any, un 28,2% més que l’any pas-sat. El que tenen tots en comú és l’entrada massiva de compradors dels mercats asiàtics amb un crei-xement de vendes del 170% i Orient Mitjà amb un 40%.

EN CONTEXT

3Novembre de 2011

quals s’ha de sumar les conseqüències directes de l’ocorregut a Fukushi-ma, han vist com les da-des s’estan recuperat fins arribar a un 2%.

Pel que fa productes amb més sortida, com ja hem dit abans, la roba, calçat i complements són

els productes estrella, però el sector de la joie-ria i rellotgeria el seguei-xen, amb un creixement del 18%.

El luxe a TarragonaEn aquest sentit, Salva Minguella, propietari de la Joieria Zaida de Tar-ragona, ens explica que l’entrada del turista rus s’ha notat en les vendes d’aquest tipus de produc-tes, “no ha estat una xifra molt alta però ha sumat i això ha fet que hagi ale-gria, que ja és prou. El que més hem notat és que es torna a apostar pels productes refugi, és a dir, les marques de tota la vida, perquè tam-bé han baixat preus. Per exemple, la marca Rolex ha revifat en rellotgeria,

però en joieria no. El que s’ha notat molt és la puja-da de la petita venda, de fins a 400 euros, perquè s’ha tornat als regals per dates assenyalades, com per exemple els aniver-saris, etc. Hem de pensar que els preus de la joieria i rellotgeria a Rússia són entre dues i tres vegades més cars”.

Pel que fa als turistes xinesos, a la ciutat no hi ha encara cap tipus d’afluència però es creu que acabaran venint.

El que està clar és que el mercat de l’alt estàn-ding està esquivant la crisi, a passes ageganta-des ja sigui per l’entrada de nous mercats, o bé simplement per l’aposta per un valor segur com és una marca.

El mercat ‘gourmet’ s’obre portes

El sector dels productes delicates-sen s’està ampliant cap a l’exterior, sobretot a Europa. Un exemple ha estat aquest any el naixement del clúster Catalonia Gourmet, com-post per empreses elaboradores d’aquest tipus productes amb l’ob-jectiu de potenciar-los, sobretot de cara a l’exportació, que ara en és un mercat en alça, sobretot a països del nord d’Europa. I és que el bon menjar no ha per-dut pistonada sinó que poder de-gustar delicatessen i tenir-les a l’abast sempre és un punt a favor. Així, Carrefour té previst obrir un establiment dedicat a aquest tipus de productes a França en un dels punts més exclusius de París, la pla-ça de la Madeleine, i que s’anome-narà Les Halles de la Madeleine, de més de 3.000 m2 es podrà trobar els productes més exclusius, des de xocolates i dolços o formatges i embotits d’alta qualitat fins a les conserves d’importació més impor-tants. Tot aquest desplegament amb

la intenció de poder conquerir la butxaca dels viatgers i turistes que visiten la ciutat. Però no és l’únic, Auchan inaugurarà a Marsella la tenda Auchan Gourmand, amb més de 4.500 m2, oferirà productes frescos, plats preparats, i articles de bellesa amb un denominador comú, tots delicatessen i amb l’ob-jectiu d’ampliar la seva oferta als seus clients. Però, en aquest sentit, el projecte de la marca distribuï-dora Carrefour serà únic a França. El Corte Inglés, per la seva banda, també ha estat conscient d’aquest segment gastronòmic, i des del seu departament El Club del Gourmet. Es pot trobar una gran selecció d’alta gastronomia, a més d’un am-plia selecció de vins. Instal·lat als seus centres més emblemàtics com el de la Castellana a Madrid, també es poden adquirir per internet i es pot triar entre gran varietat de de-lícies tant nacionals com internaci-onals. Així, el menjar bé i bo està de moda per tothom.

EN CONTEXT

LA XIFRA

230mil milions d’euros

es preveu que ingressaran les grans

marques d’aquí al 2014

Un port d’alt ‘standing’ a Salou

L’arribada massiva de turistes rus-sos amb un gran poder adquisitiu a la Costa Daurada ha fet que s’obris-sin altres perspectives i necessitats turístiques a la zona. Així, Salou va presentar a la fira Barcelona Mee-ting Point en el marc de la Jorna-da Bilateral Espanya-Rússia el seu projecte d’un nou port esportiu de luxe que s’ha de construir a la zona de la Pedrera de Cap de Salou i l’únic construïble a Catalunya, pre-vist pel «Pla de Ports 2007-2015» i que, juntament amb els tres camps de golf de PortAventura, suposarà un gran ressort turístic per acollir turisme nàutic i «sènior», segons paraules de l’alcalde, Pere Grana-dos. La inversió serà de 60 mili-ons d’euros i preveu la construcció d’uns 920 amarres amb eslores que van dels 10 als 30 metres i per em-barcacions a 17 metres de calat. A més, al marge de la zona nàutica, hi haurà també un espai per a club social i comercial. Ara l’Ajunta-ment està buscant inversors privats

per poder dur a terme aquesta in-versió i el mercat rus es mira amb bons ulls. Juntament amb aquest projecte, també es va presentar el Pla parcial urbanístic del Sector 03 que conté una zona hotelera amb més de 4100 llits, i que suposaria una inversió de més de 400 mili-ons d’euros, una ciutat esportiva de més de 10 hectàrees amb 20 mili-ons d’euros d’inversió i un complex d’indústria lleugera amb un parc de negocis.A, tot això el sector immobiliari de gamma alta està vivint una època daurada amb l’arribada dels russos a la Costa Daurada que han trobat aquí una oportunitat per invertir i poder disfrutar del temps i la gas-tronomia. Els preus dels habitatges solen oscil·lar entre els 400.000 euros i els dos milions. Així, urba-nitzacions com la Llosa i Vilafor-tuny de Cambrils, amb cases ideals per als inversors russos, són un en-clavament molt atractiu per poder-hi invertir.

EN CONTEXT

TOP 10 MARQUES DE LUXE

MARCAVOLUM DE

VENDES (M $)2011

VOLUM DE VENDES (M $)

2010

VALORACIÓ DE LA

MARCA

IMPACTE DE LA

MARCA

VARIACIÓ DE

VALOR

1 Louis Vuitton 24,312 19,781 5 7 23%

2 Hermès 11,917 8,457 5 8 41%

3 Gucci 7,449 7,588 5 4 -2%

4 Chanel 6,823 5,547 5 9 23%

5 Cartier 5,327 3,964 5 6 34%

6 Rolex 5,269 4,742 5 5 11%

7 Hennessy 4,997 5,368 5 8 -7%

8 Moët & Chandon 4,570 4,279 5 8 7%

9 Fendi 3,422 3,199 5 5 7%

10 Burberry 3,379 - 4 7 -

Font: Millward Brown Optimor (incl. dades de BrandZ i Bloomberg)

4 ACTUALITAT

–Quina és la lectura que hem de fer després de les dades de setem-bre quant a tràfic?El Port de Tarragona ha viscut un mes de setem-bre molt positiu en el tràfic de mercaderies. Se-gons dades facilitades pel departament d’Estadísti-ca de l’Autoritat Portuà-ria de Tarragona (APT), el setembre del 2011 ha estat el millor mes de tots els temps, amb un moviment de 2.967.247 tones i un 13,4% d’aug-ment respecte al ma-teix mes de l’any passat (en què es van moure 2.615.498 tones). Amb aquests resultats, les pre-

visions de tancament de l’exercici són positives malgrat la parada tècni-ca de Repsol durant el primer trimestre que va deixar de moure milió i mig de tones de merca-deria. Encara que el més important és l’augment de l’activitat en tots els segments portuaris.–Quines són les líni-es a seguir per poder continur amb aquestes xifres?L’augment de l’activi-tat en tots els segments demostra que anem en la bona línia, i que som atractius per a qualsevol tipus d’indústria que vul-gui treballar amb nosal-

tres. Mantenim la nostra confiança per aconseguir liderar la recuperació econòmica del territori però hem de ser encara més competitius per po-der atreure les grans na-vilieres procedents dels mercats asiàtics i conso-lidar-nos com una de les grans portes d’entrada i sortida de mercaderies a Europa.–Quins són els sectors pels quals s’ha d’apos-tar més per repetir aquestes dades? Al Port de Tarragona hem de continuar pres-sionant perquè el pro-jecte del Corredor del Mediterrani no es quedi

només en un projecte. També seguim defensant que hi ha una solucions transitòries, tècnicament aprofitables que ens per-metran accedir a l’am-ple de banda internaci-onal en menys de tres anys, enllaçant el Port de Tarragona amb Cas-tellbisbal. Una lleugera modificació de la via ja existent de la costa, que uneix Tarragona amb la línia barcelonina de Cas-tellbisbal, ens aportaria una solució transitòria i eficaç a les necessitats logístiques del nostre territori, mentre espe-rem la construcció del corredor del Mediterra-

ni. El Port de Tarragona i el conjunt del territori, amb connexió de l’ample europeu, podran ser un important competidor dels grans ports nòrdics.

Per tot això, i com hem dit en reiterades ocasi-ons, Tarragona no pot esperar. Des del Port de Tarragona també apos-tem perquè la A-27 ar-

Núria Arlandes

INFRAESTRUCTURES

Josep AndreuPresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

«La connexió de l’ample europeu ens posicionarà com un gran competidor dels ports nòrdics» El Port de Tarragona, amb unes xifres rècord de moviments de mercaderies, s’està posicionant com un dels enclavaments logísitcs més importants del Mediterrani, quant a entrada i sortida de productes a Europa. En el seu horitzò, el Corredor del Mediterrani, el desenvolupament de la nova ZAL, la terminal intermodal ferroviària, l’ampliació del Moll de la Química i el tràfic de mercaderies.

Demarcació de Tarragona

Consulteu la nostra ofertaformativa a la web:http://www.enginyerstarragona.com

JORNADASOFTWARE D’ENGINYERIA PER

INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI-CTEPer donar a conèixer als assistents els processos

d’introducció de dades i comprovació de resultats a realitzar amb el programa, sota l’enfocament d’un

projecte senzill.

Aplicació Software de: Climatització Solar tèrmica

Salubritat Lampisteria, Sanejament

Incendi Il·luminació

Gas Electricitat Parallamps

AMB ELS ENGINYERSAMB LA SOCIETAT

5Novembre de 2011

ribi fins a Montblanc, almenys des d’allí es pot enllaçar amb l’autopista ja existent fins el nord de la península. Aquests són dos projectes irrenunci-

ables per a nosaltres i el conjunt del territori; si no, hipotecarem el nos-tre futur.Al Port de Tarragona, es-tem realitzant l’ampliació

del Moll de la Química que permetrà l’entrada a Tarragona els vaixells de mercaderies químiques més grans del moment, també estem desenvolu-pant la nova zona d’acti-vitats logístiques (ZAL) i finalitzant l’ampliació de la terminal de conteni-dors DP World Tarrago-na. I, per acabar, desen-volupant el projecte de la nova estació intermodal entre els molls de Cantà-bria i Andalusia–Operacions com les del Zim Tarragona al Port o Ership amb la compra de Seporta, en què es pot traduir a curt termini?Aquestes operacions ja s’estan traduint en el tre-ball que estem fent amb la comunitat portuària i que ens situen com un dels ports més impor-tants d’Espanya i líders en el Mediterrani. El Port amb apostes com la de ZIM, o la d’Ership, té un bon present i un magnífic futur. Aquestes apostes, mostren la continuïtat i l’esforç que s’està duent a terme per a créixer i millorar, no s’ha d’obli-dar que ZIM permetrà enllaçar per via directa Tarragona i les empreses del territori amb Xina.–En quin punt es troba la concessió del ZAL al Port de Tarragona i què suposarà?S’espera que el proper 2012, el Port de Tarra-

gona estarà en condici-ons de fer la concessió de les 100 hectàrees d’acti-vitats logístiques per a les empreses que vulguin treballar amb nosaltres i també per les empreses del nostre territori.–El Corredor del Medi-terrani, farà més atrac-tiu per les empreses de mercats emergents com l’asiàtic el Port de Tar-ragona com a enclava-ment logístic, llavors el tercer fil, és una opció o una obligació?El desenvolupament eco-nòmic del territori i el nivell de competitivitat de les empreses depenen, en gran manera, i cada cop més de la seva capa-citat de connexió amb els mercats internacionals. L’aposta de la Unió Eu-ropea per l’Eix Mediter-rani i per la resta de cor-redors del continent és òbviament positiva per al Port. El territori està en condicions d’accedir a l’ample de via interna-cional per transportar mercaderies en menys de tres anys. Així ho demos-tren els estudis que hem realitzat al Port de Tar-ragona sobre la viabilitat del projecte del tercer fil. L’aposta pel tercer fil és transitòria fins a la con-nexió definitiva amb el corredor, per la qual cosa no podem perdre aquest tren. Si el Corredor del Mediterrani fos una re-alitat demà, des del port

de Tarragona tindríem capacitat a curt termi-ni de començar a enviar trens de mercaderies, sense comptar amb els nous tràfics als quals el Port podria optar de les grans zones productives de Xina, i altres mercats emergents d’Àsia, que actualment accedeixen a Europa pel Mediterrani i que tenen com a desti-nació els ports nòrdics, ja que disposen de millor connexió ferroviària amb el continent.–El port de Tarragona com a escala de grans creuers, segueix sent una assignatura pen-dent?El nostre territori i el Port de Tarragona hem de creure en l’aposta pel tràfic de creuers, i l’Auto-ritat Portuària ha de ser la institució que ha de liderar les negociacions amb les companyies de creuers. Tant la ciutat com el territori tenen potencial turístic sufici-ent per millorar substan-cialment aquesta aposta. Creiem que els creuers són un dels grans eixos estratègics del Port i que han de diversificar els nostres mercats, a més a més d’estar al servei del territori. Els creuers de-penen de les navilieres, i des del Port és més fàcil entendre’ns perquè par-lem el mateix llenguatge. El Port de Tarragona està en contacte amb diverses

companyies amb l’ob-jectiu de captar un gran operador de creuers, que porti de 10.000 a 15.000 passatgers de forma regular, i partir d’aquí, ja estaríem situ-ats en el mapa d’aquest mercat de creuers, i tot seria més fluid. L’estratè-gia passa per trobar una única naviliera capaç de portar 15 escales d’uns 1.000 passatgers cada any. Amb això es podria garantir l’arribada al Port de Tarragona de 15.000 turistes anualment. Aquest és el camí a se-guir. L’actual àrea d’aten-ció al passatger per a l’ar-ribada de creuers al Port és suficient per aquesta primera fase del projecte per atreure embarcaci-ons turístiques.–Amb aquestes opcions damunt de la taula, què queda per seguir treba-llant?El Port de Tarragona té previst un seguit d’ac-tuacions per l’any 2012 d’uns 48,5 milions d’eu-ros d’inversió destinats majoritàriament en el desenvolupament de la zona d’activitats logísti-ques (ZAL) i la terminal intermodal ferroviària; l’ampliació del Moll de la Química; i l’esplanada de ribera a ponent del con-tradic. A més també, com he dit abans, l’aposta pel tràfic de creuers de l’Au-toritat Potuària de Tarra-gona.

Josep Andreu va accedir a la presidència del Port a principis de l’any passat

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

TràficsEl mes de setembre ha estat molt positiu en

el tràfic de mercaderies amb un moviment de 2.967.247 tones, un 13,4% més que l’anterior

CreuersSón un dels grans eixos estratègics del Port

que han de diversificar els nostres mercats, a més d’estar al servei del territori

En estos momentos de tantos nuevos y complejos cambios, los profesionales, creo que inconscientemente prefiero

pecar de inocente, se desnudan quitándo-se los brillantes ropajes que les cubrían en el facilón y lujurioso mercado de demanda donde los vientos soplaban a favor del éxito,

con suficiente fuerza para superar sus erro-res, fruto de sus limitaciones tanto técnicas, como humanas. Muchos de los profesionales que ahora han acabado en el doloroso paro, creían que el mérito del éxito era de su lide-razgo y que la pleitesía que le rendían los que se le acercaban, era fruto de su poder. Ahora quizá desnudos, se están enterando que la pleitesía era al cargo, ocupe quien lo ocupe, y su poder se lo daba la marca de su empresa valorada en el mercado y enterándose que en el mercado de oferta, tarde siempre es tarde. La supervivencia de una buena marca, en este veloz tránsito de un plácido mercado de demanda, con cola de clientes que no podían escoger y en consecuencia exigir al super-competitivo de oferta, galopante, mediático y global donde ahora los clientes pueden es-

coger y opinar a través de las redes sociales y en consecuencia ser mas exigentes en la búsqueda de su felicidad, requiere de pro-fundos cambios de todo poniendo la organi-zación de las empresas y a sus profesionales patas arriba. El gran reto radica en descubrir dentro y fuera de la empresa, a los líderes capaces de gestionar el cambio con éxito, sabiendo resolver la oposición mental y a ve-ces física de los que solo quieren mantener su estatus, privilegios, rutinas, ubicaciones, y prebendas, sin darse cuenta que sus sueldos solo los pagan las ventas, ningún cliente re-tribuye su trabajo si no sabe y consigue la felicidad solicitada.

Como dice el mejor tenista del mundo, Rafa Nadal: “para ser el mejor hay que tener talento y trabajar como el que mas”. Para

ayudarle a mirarse al espejo, le detallo los diez talentos que deben tener como mínimo los líderes:

Conocimientos + Talento + CompromisoObviamente, cuantos más profesionales nos rodeen encallados en sus privilegios, hacien-do dictados del pasado, convirtiendo las nue-vas oportunidades en un pesimismo público contaminante con los brazos caídos y la in-teligencia ausente, más difícil nos lo estamos poniendo para poder aprovechar las nuevas exigencias de los clientes y volver a tener éxi-to. Por el contrario, cuantos más líderes con estas diez características nos rodeen, más fá-cil lo tendremos para poder aprovechar los cambios que nos rodean cargados de nuevas oportunidades.

TRIBUNA

El líder se hace o nace DOMÈnECh BiOSCA.President Educatur

6 ACTUALITAT

L’estalvi energètic abaixa costos i dóna valor afegit

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EL SECTOR HOTELER

El sector hote-ler és un dels més sensibles a l’hora d’aplicar polítiques d’efi-

ciència energètica ja que per la seva idiosincràsia el seu consum és molt alt i per tant la seva despe-sa. Els grans edificis, les instal·lacions que neces-siten per poder donar un bon servei al client, fan que es comencin a plantejar posar-li el fre, i conscienciar-se que l’es-talvi energètic pot passar a ser una opció clara, a l’hora de reduir costos al mateix temps que tenen

cura del medi ambient i que amb l’entrada de turistes cada vegada més conscients d’aquest tema donen un valor afegit als seus establiments.

Així, aquest mes de la mà de l’Institut Tecnolò-gic Hoteler (IHT), van or-ganitzar una jornada de Sostenibilitat i Eficièn-cia Energètica en hotels, amb col·laboració amb l’IDAE i amb Gas Natural a Tarragona, entre d’al-tres ciutats, amb la inten-ció de conscienciar els hotelers que millorar en serveis energètics i im-plantar mesures d’estalvi poden reduir els costos fins a un 50% segons la instal·lació.

Segons, Coralía Pino, cap de projectes d’IHT, «la reducció de costos és un gran potencial per tal de que es puguin conscien-ciar aquest tipus d’em-preses. Les grans cadenes hoteleres ja ho estan apli-cant, però els petits i mit-jans establiments, encara no ho estan fent, perquè tenen el convenciment que tenen un preu molt elevat, i no és així, sinó que es poden fer millores a a poc a poc, com canviar les bombetes tradicionals per il·luminació led, per exemple. A més, l’aparició de les energies renova-bles molt barates, quant al volum de consum, al no estar subjectes als canvis

de preus d’energia, ja que tot es tramita a través de contractes amb empreses de serveis energètics pels quals tu pagues amb part del que t’estalvies, fins que s’acaba el contracte i passa a ser gestionat per l’hotel, amortitzant la in-versió». Pel que fa al con-cepte de sostenibilitat, Del Pino ens explica que «el client que ve als nos-tres establiments, està cada vegada més consci-enciat en aquest sentit, sobretot els provinents del Nord d’Europa, així que a més es guanya amb valor afegit».

En relació al finança-ment d’aquestes millores, Del Pino ressalta que a

l’Institut hi ha línies de finançament adreçades a aquest sector, i que a més a més les inversions són d’una amortització molt ràpida.

Termes de Montbrió, un exempleA la jornada hi van as-sistir representants de diversos establiments ho-telers de Catalunya per explicar les seves expe-riències, entre ells, Marc Antoni Massó, director fi-nancer de l’Hotel Termes de Montbrió, que va ex-posar el seu cas concret.Aquest establiment cons-ta de 4 edificis, unes 10 àrees d’extensió, amb un total de 214 habitacions,

sales de conferències, jar-dí botànic i balneari, amb un gran volum de con-sum elèctric, i van decidir fer una aposta clara tant per reduir despeses com per tenir cura del medi ambient. Una vegada analitzats els punts més sensibles i més necessaris en aquest sentit, es van disposar a dur a terme els canvis, tenint en compte, la inversió a realitzar i els beneficis tant econòmics com ecològics. Aquests van passar per substituir tota la instal·lació lumíni-ca incandescent i pràcti-cament la totalitat de les al·lògenes, per bombetes led i de baix consum. A més, van apostar per

En els temps que vivim la sostenibilitat s’ha posat al capdavant dels objectius principals en tots els sectors. En aquest sentit, l’eficiència energètica està prenent un paper protagonista dins el sector hoteler tant per reduir costos com per donar valor afegit als seus establiments

Núria Arlandes

7Novembre de 2011

instal·lar una planta de cogeneració de 500kw amb gas natural, que alimenta totes les seves instal·lacions. Es va subs-tituir el gas propà per gas natural liquat(GNL), instal·lant una planta de GNL així com refer i ampliar la xarxa de gas existent, amb què han aconseguit disminuir aproximadament un 50% del cost de gas. L’aigua termal usada a l’Aquato-nic i balneari, brolla entre 40o i 80o i només és per ús medicinal. Per mante-nir-la, tenen calderes de suport, que és on entra la cogeneració, amb la im-plantació d’un “district

heating”, instal·lat prop de l’Aquatònic, amb dos dipòsits de 20m3 d’aigua a 90o, que aprofiten per generar electricitat i ven-dre-la a la xarxa, aconse-guint reduir la seva factu-ra elèctrica. El total de la inversió és d’1Meur que amortitzaran en un mà-xim de 5 anys, per donar una dada, la il·luminació ha costat 10.000 euros, només en material, que es preveu amortitzar en 2 anys. Pel que fa al finan-çament, s’ha aconseguit a través de la línia d’ajut ICO Renove Turismo i fons propis. La valoració ha estat molt positiva, i s’ha traduït amb un hotel més eficient, amb menys despesa i valor afegit da-vant d’altres de les matei-xes característiques.

FOTO:CEDIDA

La jornada es va centrar en la importància d’implantar mesures eficients en els establiments hotelers i els seus avantatges

LA XIFRA

50per cent del cost energètic es pot

arribar a estalviar amb eficiència

CONSUM

El consum nadalenc es conté i s’alenteix el mercat laboral

Aquest any, la prospe-ritat nadalenca no es veurà reflectida ni en el consum ni l’ocupació. La situació econòmica que s’està vivint i les pers-pectives que s’esperen de cara a l’any vinent han provocat que el consum es contingui, de manera que es preveu un nivell de consum sense alegria i amb xifres semblants a l’any passat, segons l’es-tudi de Deloitte del con-sum nadalenc 2011. De l’informe es desprèn que cada espanyol es gastarà al voltant de 688 euros, un 1,98 euros més que l’any passat, mostrant per primera vegada en quatre anys un lleuger increment. Però segons, un document encarregat per Kelkoo, Espanya és l’únic país europeu que preveu una disminució de la despesa del voltant del 0,1%, però millora si ho comparem amb l’any 2009 que van baixar un 1,2%.

D’aquest últim estudi es desprèn que les ven-des online a tot el ter-

ritori tindran un paper molt important a l’hora de potenciar el sector de vendes minoristes, amb un augment previst del 45,5%, uns 450 milions d’euros, i es preveu que el panorama pels establi-ments a peu de carrer no sigui tan positiu i esti-men una baixada de ven-des de l’1,6% (480 mi-lions d’euros). Aquestes poden representar un 4,6% de les vendes to-tals d’aquesta època. En canvi, per Deloitte, les vendes es caracteritza-ran per ser multicanals, amb la presencial com la fórmula més utilitza-da, ja que mirar, reme-nar, comparar, rebuscar, comprar, i la facilitat per poder tornar el que s’ad-quireix són els motius principals per aquest

tipus de compra. Segui-dament trobem que la venda online de produc-tes serà encara reduïda, però amb una clara ten-dència a l’alça.De totes maneres, el que està clar és que l’alt ni-vell d’atur i l’escàs crei-xement del PIB (0,7%) ha influït negativament en la predisposició del consumidor a realitzar una gran despesa per aquestes dates.

Parada de l’ocupacióPel que fa a les ofertes de treball que per aques-ta època descongestio-naven el mercat laboral, aquest any, segons l’in-forme realitzat per Adec-co, per primera vegada des que ha començat la crisi no serà així aquest any 2011.

Els mesos de novem-bre, desembre i gener, que abans de la crisi suposaven un creixe-ment en la contractació d’entre el 30% i el 40% respecte a la resta de mesos de l’any, segons xifres facilitades per Eu-rovendex, la companyia especialitzada en out-sourcing comercial del Grup Adecco, es veuran seriosament estancats en la propera campanya nadalenca. Aquest fet es produeix per prime-ra vegada des de l’ini-ci de la recessió, on els increments rondaven el 5% i el 15%. Tot i així, alguns sectors especí-fics demandaran perso-nal extra en les últimes setmanes de l’any. Una campanya més, seran els sectors vinculats tradici-onalment amb el Nadal i, per tant amb el consum, els que més llocs de tre-ball generin, com l’alta perfumeria i cosmètica, jogueteria, distribució, imatge i so. No obstant això, el perfil més buscat serà, el del promotor co-mercial per a grans su-perfícies.

El que està clar és que el Nadal tampoc es salva dels efectes que la crisi està tenint en les con-ductes de consum.

Les fórmules que s’utilitzaran per realitzar compres seran tant de manera presencial com a través d’internet

EL DETALL

RepercussióEl sector minorista és el que es veurà més afectat, es calcula que les vendes podrien

disminuir un 1,6% aquest 2011

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Les xifres tant de consum com d’ocupació de cara a la propera campanya de Nadal no són gens positives. Per primera vegada des de l’inici de la crisi, la despesa es frenarà i les ofertes de treball es mantindran en els mateixos ratis que l’any passat

Els anunciants aposten per internet amb un creixement del 14,7%

La inversió publicitària preveu una baixada del 2,9% el 2011, que fa pensar que si no millora el context econòmic podria ser més accentuada aquest final d’any, segons previsions del panell anunciant Zenthinela. Pel que respecta a seg-ments, a la televisió disminuirà un 5,1% a les cadenes generalistes, un 0,8% en els canals te-màtics i un 13,1% a les locals. Per la seva part, en diaris de pagament es calcula que baixarà fins al 12,4%; un 12,2% en els gratuïts, un 8,5% a les re-vistes, suplements, un 8,9% i al cinema, un 5,5%. Pel que fa a internet, augmentarà un 14,7%, i un 11,7% en els mòbils. Dins de la web, pugen els anuncis gràfics i el vídeo, amb un 14,6%./EP

BREUS ACTUALITAT

8 PROTAGONISTES

–La crisi ha portat al tancament d’empreses però també a l’època daurada dels emprene-dors?El que la crisi ha fet re-alment és ajudar a enten-dre la figura de l’empre-nedor, i adonar-se que les feines xollo no exis-teixen. En moments com aquest l’autònom i els emprenedors tenen més capacitat de reacció que una persona per comp-te d’un altre que està a l’atur, té més capacitat de moviment. La clau és invertir en tu mateix, per això el pla B per l’atur és l’autoocupació. És a dir, s’ha d’apostar per la figura de l’autònom, i es crearà ocupació i riquesa empresarial.–Quan parlem de reem-presa, què hem d’en-tendre?Que és la reflexió sobre el model d’emprenedoria en què vivim. La idea que

teníem fins ara del que era un emprenedor l’hem de canviar, fa 25 anys que m’hi dedico, i a altres pa-ïsos ja ho han fet, a Euro-pa ja existeix la figura del transfer business davant d’això ens estem perdent alguna cosa. A Catalu-nya es creen al voltant de 100.000 empreses i se’n tanquen 99.000 en els bons anys i en els dolents unes 112.000, això ens fa veure que s’ha de canviar el sistema i aquí entra la reempresa. Un mecanisme pel qual un empresari cedeix tot els passius i actius de la seva empresa en funcio-nament inclosos els re-cursos humans, treballa-dors, clients, proveïdors a un altre emprenedor, que compra aquest nego-ci i que està en disposició de seguir gestionant-lo i fer-lo créixer amb l’avan-tatge que des del primer dia facturarà. A través

de la reempresa volem salvaguardar el patrimo-ni econòmic del nostre país, el teixit empresarial i l’ocupació.–Per poder ser una re-alitat, què es necessita?Primer de tot un canvi de mentalitat, les empre-ses no es fan per obrir i tancar, sinó per obrir, fer créixer i cedir, i n’hem de ser conscients. La reem-presa entronca amb una sèrie de directives eu-ropees, sobre el transfer business, no és que se’ns hagi ocorregut a nosal-tres sinó que ja existia, i comporta un canvi de mentalitat, la d’empre-sari propietari a empre-sari gestor, jo gestiono aquesta empresa i demà la pot gestionar un altre.–Quin és el perfil que ha de tenir una persona per ser un reemprene-dor?D’entrada, sóc del parer que ho pot ser tothom,

Un reemprenedor té un lloc de treball molt sem-blant al d’un treballador per compte d’un altre, el que passa és que el risc l’assumeixes tu, però és un risc molt rebaixat. El risc no és més que una valoració de diferents al-ternatives; per una ban-da, tens la possibilitat que la feina no et vagi bé i, per l’altra, que si no ho fas, tampoc t’anirà bé. A més, arriba en un moment dolç, tenim una estadística que ens diu que unes 120.000 em-preses tancaran en deu anys només per jubilació, empreses que desaparei-xeran si no s’assumeix la seva gestió. Amb aques-tes tens assegurada una continuïtat, que pots millorar i que pot durar molt més. D’aquestes a Tarragona n’hi ha unes 11.000 o 12.000 que són unes 1.000 cada any, no ens podem permetre

el luxe de tancar-les, per-què això implica la pèr-dua de llocs de treball i d’un mercat que potser si innoven podem reem-prendre. Hem de pensar en l’empresa no com una carrera en solitari que

ha de començar com un esprint i d’acabar amb una marató, sinó com una carrera de relleu, que passes el testimoni a un altre i aquest altre fa un altre tram, i després d’uns anys, a un altre.

Núria Arlandes

INICIATIVA EMPRESARIAL, LA REEMPRESA

Albert ColomerDirector de la Reempresa. Des de fa 25 anys dirigeix la fundació Privada per la promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CPAC)

«Intentem salvaguardar el nostre patrimoni industrial, econòmic i capital humà»

PROTAGONISTES

KEpa Díaz SErà EL noU DirEctor DE DoW chEmicaL a tarragona

A partir de l’1 de gener de 2012, Kepa Díaz de Mendi-bil serà el nou director del Complex Industrial de Tarra-gona, en substitució d’Anton Valero, que es centrarà exclusivament en tasques de Presidència i Direcció Gene-ral d’Espanya i Portugal. Fins ara, Díaz era el director de producció d’hidrocarburs de

Tarragona, càrrec que desenvolupava des de 2008 després de tornar al complex de coordinar les dife-rents plantes de la química a l’Orient Mitjà.

cEciLia BonED, nova conSELLEra DELEgaDa D’arvaL ESpanya

miqUEL moLinS, noU prESiDEnt DE La fUnDació Banc SaBaDELL

Cecilia Boned ha estat desig-nada nova consellera delega-da i directora general d’Arval Espanya, des d’on liderarà l’estratègia de la companyia de rènting del grup francès BNP Paribas en el mercat espanyol, imprimint un estil de direcció basat a enfortir les sinergies entre equip i àrees. Fins ara, Boned, ocu-

pava la Direcció General adjunta d’Arval i assumeix la responsabilitat de consolidar el creixement de l’empresa.

Miquel Molins ha estat no-menat president de la Funda-ció Banc Sabadell, càrrec que Joan Corominas i Vila ha exercit els 13 darrers anys. Molins és doctor en història i teoria de l’art i professor titular d’història i teoria de l’art contemporani a la UAB. Professor de les escoles Eina i Massana de Barcelona i

director de tesis del Màster Metròpoli de la UPC. Actualment és professor de teoria i art contempo-rani a la UAB i director de Fund. Banco Herrero.

9Novembre de 2011

–Quins són els motius de cessió del 15% d’em-preses que no tanquen per problemes econò-mics?A banda de la jubilació que ja hem comentat, la successió familiar. Fins

ara, les petites empreses passaven el testimoni als seus fills, com un meca-nisme de manteniment del patrimoni industri-al, això s’ha perdut. Ara es troben que no tenen relleu perquè els temps

canvien, cedir-lo tant a una persona aliena a l’empresa com a un tre-ballador de la mateixa empresa com podria ser una solució. L’altra opció és en el marc dels gremis, on es poden intercanviar empreses entre els dife-rents gremis. I finalment, apostar pel creixement de les empreses. Tenim un percentatge molt ele-vat d’empreses petites, si reprenem, podem ampli-ar-la amb empreses amb la mateixa activitat a di-ferents punts geogràfics, i es facilitaria el creixe-ment corporatiu. –Els bancs han de do-nar més facilitats da-vant d’un reemprene-dor? És clar, és una empresa en marxa, no és el mateix que estudiar una empre-sa que jo m’he inventat des de zero, té un giro, un rènting i unes capacitats; per tant, dins de les di-ficultats financeres que hi ha, que no és un pro-blema de la reempresa sinó general, té un valor afegit, ja funciona. Les entitats financeres hau-rien d’apostar per aquest tipus de iniciatives.–Quin finançament hi ha per aquest tipus d’iniciatives?Hi ha el Fondo per al Plan de Continuidad Empresarial de l’ICO, específic per aquest ti-pus d’operacions de 20 milions d’euros, que no és fàcil perquè tots sa-

bem com funciona l’ICO. Després hi ha les pròpies fonts de finançament de l’empresa, perquè quan agafes la gestió d’un ne-goci, ja està en marxa i tens una roda de prove-ïdors i clients als quals ja pots facturar o cobrar, també tindràs els comp-tes al banc. En aquests moments els bancs estan en la lògica del rènting no de garanties, les em-preses en funcionament ja tenen rènting, en vida normal de les entitats fi-nanceres no haurien de tenir cap problema per obtenir finançament. –A Catalunya amb un instint empresarial in-nat, és més fàcil d’en-tendre?Aquí tenim un avantatge hi ha molta petita em-presa i en altres llocs no, i sense això no es podria entendre aquesta inicia-tiva, perquè la visió de la reempresa és amb peti-tes empreses de diversos sectors, és l’empresari de tu a tu, no una corpora-ció. Però també hi ha els escamats, els autònoms que es donen d’alta i que tanquen la paradeta, uns 200.000 a Catalunya en quatre anys, i de tots els sectors.–Quins són els sectors econòmics de les em-preses que teniu?Hi ha molt del de sempre, que és serveis i hostale-ria, però hi ha una dada que és molt encoratja-dora, que si li preguntes

a un reemprenedor quin tipus d’empresa vol, a diferència dels empre-nedors clàssics, un 30% demana indústria i a la nostra base de dades hi ha un 31% d’indústries per cedir. Amb això hi ha un tret sectorial que ens interessa i és que dóna un valor afegit més gran a l’empresa de la indús-tria que en la de serveis, perquè és més costós po-sar-les en marxa des de 0 i la fa més atractiva per la reempresa. Per la resta hi ha molt de tot, ens in-teressa treballar on n’hi hagi menys, on hi faci falta.–Prendre el testimoni de la gestió d’una em-presa és molt fàcil de dir però de fer?És molt més fàcil del que sembla, tot i que té unes dificultats intrínseques importants, perquè no és com anar a un lloc de treball on t’asseus i et di-uen el que has de fer sinó que intervenen diverses persones, el que s’ho ven, els treballadors amb qui t’has d’interrelacionar, etc., gestionar una em-presa no és el més fàcil del món, però aquesta ja està en marxa, tot depèn del perfil que tinguis com a empresari perquè n’hi ha molts, i has de saber el que vol i si hi ha un mercat ha de buscar-lo. Al final és simplificar-ho una mica, no crec que si-gui més difícil portar una empresa que una família.

Hem de canviar la men-talitat des de petits, ens han educat en la segure-tat laboral per damunt de la iniciativa empresarial. –Quina ha estat la res-posta que heu tingut fins ara tant de reem-prenedors com de ce-dents?Ara, he passat d’explicar-ho a que m’ho expliquin a mi. Et vénen a veure dient que volen continu-ïtat a la gestió de la seva empresa i no saben com fer-ho i els assessorem. Tenim una base de da-des a tot Catalunya, que volem que sigui per a tot-hom, un punt de trobada empresarial. Tot i això, fins que no tens un gruix important no es comen-cen a tancar operacions però ja hem tancat 17 casos, des de 5.000 eu-ros per un quiosc fins als 350.000 d’una empre-sa del sector industrial. Volem empreses normals que paguin les seves des-peses, els sous i amb mer-cat; les visionem una a una, demanem balanços, comptes d’explotació, seiem amb l’empresari, i així ja en descartes mol-tes, perquè a vegades et volen deixar un mort. La reempresa no és l’únic pla B n’és un més. Pel que fa als reemprenedors, també parlem amb ells si tenen finançament o no, ha de ser una persona que quan se li plantegi un problema hi doni so-lucions.

Albert Colomer, director de reempresa a Cecot i director executiu de la CPAC

FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

ReemprendreMecanisme pel qual un empresari cedeix

el global de la seva empresa a un altre per seguir la seva activitat

GestióHem de canviar de mentalitat i entendre la

gestió empresarial com una carrera de relleus, passant el testimoni a un altre

Després de la resposta electoral de la ciutadania, ara el que toca, de manera urgent, és posar-nos tots,

cadascú en la seva parcel·la petita o gran, a endegar les actuacions que el país neces-sita per trobar la sortida al panorama so-cioeconòmic que ens envolta.

És evident que el marc general no provo-ca l’optimisme per ningú, però el que és inapel·lable és la necessitat de portar a ter-me una sèrie d’actuacions concretes de ma-nera prioritària i a tots els nivells.

El fet objectiu de la davallada de la deman-da, amb conseqüències concretes, com l’atur, la caiguda del patrimoni familiar i empresarial i, el desànim com a regla general, necessiten ac-tuacions inajornables i, per tant, és vital que es prenguin els acords que calguin per recuperar un orgull, avui embargat pel model vigent.

La coherència a l’hora d’impulsar de-terminats posicionaments, com els que fan referència al mercat laboral, el món financer i, sobretot, l’autocontrol de to-

tes les Administracions en la seva capacitat de despesa, hauran de ser arguments vitals d’aquí a final d’any; però és que a més això haurà de ser possible fer-ho amb l’entesa màxima de tots els actors de la nostra societat, partits, sindi-cats, empresaris, teixit

social, que s’haurà de “pringar”, si realment tenen vocació de buscar les alternatives que necessiten.

Una vegada més i, per molt que algú no ho pugui entendre així, la política haurà de fer el seu paper des del seny, així com el món empresarial, malgrat la seva situa-ció precària, també haurà de saber fer els esforços que calguin; sense oblidar els sin-dicats, autèntics interlocutors, malgrat les seves mancances, d’un món que ha de gau-dir d’un protagonisme indiscutible.

El model tecnocràtic de Grècia i Itàlia, amb dirigents “suposadament apolítics”, crec que no són una solució, ja que no es pot marginar el debat polític per molt que el seu descrèdit també sigui un fet evident, fer-ho seria el primer pas d’una deslegiti-mació democràtica inacceptable.

wwww.lluisbadia.cat

TRIBUNA

Empresa/políticaLLUÍS BADiA.Advocat

10 EMPRESA

Elix Polymers vola sola i obté distribuïdor per fora d’Europa

REESTRUCTURACIÓ EMPRESARIAL

A questa quími·ca, dedicada a la fabricació i producció d’additius per

a plàstics tècnics (ABS) per Ineos, des d’aquest mes d’octubre està actu·ant com a productor in·dependent de la gamma de productes ABS i les seves especialitats per Europa. A partir de mit·jans de 2012 els additius ABS de les marques Lus·tran i Novodur amb els quals actuava passaran a tenir el nom comer·cial Elix, sense variar el codi identificatiu. Això significa que de cara als clients canvia el nom

però no les característi·ques del producte, que segueix com fins ara. A més, tot el procés pro·ductiu es realitzarà a les mateixes instal·lacions de Tarragona, amb les ma·teixes matèries primeres i sobre la mateixa base de propietat intel·lectual i tecnològica del procés, tal com era amb Lustran i Novodur.

Aquesta és la culmina·ció d’un llarg procés que va començar l’any 2009 amb la creació d’Elix Po·lymers dins del paraigua d’Ineos, empresa matriu, per la reorientació del negoci i donar valor afe·git a la marca. Dos anys després Ineos i Basf van presentar una carta d’in·tencions per formar una joint venture davant del comitè de la competència

d’Europa, la qual s’accep·ta excepte per Europa on hi ha una concentració excessiva de domini del mercat d’ABS; per això, la nova aliança comer·cial va decidir crear una empresa perquè els fes la competència a Europa, sempre que comercialit·zés i produís l’ABS per al mercat europeu, i aquí va entrar en joc la planta tarragonina.

Així, la desinversió d’aquesta companyia va començar el passat mes de juny i aquest mes d’octubre s’ha comple·tat, amb la desvinculació total d’Ineos i Basf, de la línia ABS.

Col·laboració amb ShulmanAmb tot això, el mes d’ octubre Elix Polymers va

signar un conveni de col·laboració amb Shulman per la distribució dels seus productes als paï·sos on Shulman està més implantat. Aquest és un pas molt important tant pel volum de mercaderi·es que mourà com per la presència que pot tenir a mercats emergents on fins ara no tenia entrada.Davant d’aquests fets, per l’any vinent la companyia té una previsió de creixe·ment d’un 2%, ja que el principal mercat al qual van dirigits és l’europeu, i en aquests moments la situació econòmica és complexa. Fora d’Europa es troben amb altres pro·blemes com la paritat en·tre euro i dolar o l’entra·da dels mercats asiàtics. Malgrat això, tenen grans perspectives.

Aquesta empresa, amb seu al polígon industrial de Bayer, s’ha segregat d’Ineos i Basf per poder comercialitzar els seus productes a Europa sota la marca comercial d’Elix. A més, ha signat amb Shulman un acord de distribució als països on té més presència.

FOTO: CEDIDES

Núria Arlandes

Elix Polymers a partir l’any vinent comercialitzarà amb el nom ElixABS els fins ara Lustran i Novodur, sense variació del codi identificatiu

LA XIFRA

2per cent és el

creixement de vendes previst per l’any

vinent

RESULTATS FINANCERS

El Grup Borges incrementa un 12% les vendes amb 529 MeurLa multinacional ha tan·cat l’exercici d’aquest any amb grans xifres de creixement malgrat el context econòmic global. Els principals ratis del grup presenten dades de creixement i confirmen que l’estratègia presa ha estat un referent pel que fa a estendre l’estil de vida mediterrani a la res·ta del món. Així, les vendes s’han in·

crementat un 12% fins arribar als 529 milions d’euros, davant els 474 milions de l’any passat, dels quals el 71% són en exportació. Els be·neficis nets es situen en 10,2 milions d’euros, un increment del 28%. Pel que fa a tones comerci·alitzades, la xifra arriba a les 345.000, cosa que significa un 20% més que en el mateix exercici

de l’any passat. Tot això confirma l’aposta pel creixement, l’expansió internacional i la gene·ració de valors a través de les seves marques, que en inversió de publicitat i promoció s’ha traduït en un augment del 9% en marca pròpia. Pel que fa a la creació de llocs de treball, s’ha incrementat la plantilla fins arribar a les 811 persones. A

més, quant a treballa·dors amb discapacitat, superen el 2% exigit per llei, que complementen amb col·laboracions amb diferents col·lectius. En relació a la internaciona·lització de la companyia, aquest any ha obert una delegació a Polònia i ha consolidat la de l’Índia, que va ser posada en marxa l’exercici anterior. Aquestes es sumen a les

que ja té als principals països del món. Actual·ment està present, a ban·da de les filials espanyo·les, als Estats Units, on en té tres; al Brasil, Xile, França, Rússia, Xina i el Marroc. L’aposta pel compromís social i laboral s’ha vist guardonada amb el dis·tintiu «Igualtat a l’em·presa» pel ministeri de Sanitat amb el qual es

consolida com a referèn·cia en la implantació de polítiques socials en el si de l’empresa. Borges Mediterranean Group manté la comer·cialització dels seus pro·ductes en marques com Borges, Popitas, Star, Cara Mia, Tramier o Al·ferdous, amb un denomi·nador comú, transmetre els valors del mediterra·nian life&quality.

11Novembre de 2011 PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

Superada la feixuga campanya electoral amb els retrets partidistes, les propostes utòpiques i l’electoralisme com a base per qualsevol argument, ara toca “l’aterratge” a una realitat que segueix plena dels mateixos problemes que ja teníem, però amb la necessitat urgent de trobar sortides possibles pels nous responsables de l’Executiu.

És evident que són molts els temes que necessitem solucionar per “abans-d’ahir”, però seria bo que els nous titulars del poder de l’Estat prioritzessin una sèrie de qüestions, que semblen emblemàtiques si realment volem sortir de la situació crítica que avui ens supera.

La necessitat de fer una anàlisi objectiva sobre uns pressupostos públics, als quals s’hauran de buscar quines partides són prescindibles, haurà de ser una prioritat sense gaires endarreriments, i és en aquest punt que la Societat d’Estudis Econòmics ha endegat pel proper 15 de desembre una Jornada per parlar d’un tema que considerem fonamental pel nostre futur, “La situació actual i futura del model d’estat de benestar”.

Mitjançant una sèrie d’intervencions de referència i el posterior debat, esperem

trobar conclusions a dues qüestions fonamentals, “economia, benestar i seguretat” i posteriorment “estratègies socials i econòmiques a implementar”, creiem que en la base d’aquestes dues definicions es poden fixar posicionaments de futur que al menys puguin aportar noves idees en un tema que ens afecta de manera general.

Podrem comptar amb personatges públics, del més alt nivell, de la nostra societat, crec que també és una garantia per poder treballar en una qüestió que, a ben segur, requerirà de molt debat i consens per sortir endavant.

És una evidència fora de discussió que les notícies sobre el cost del

finançament de l’estat (prima de risc), l’increment desbocat de l’atur, la caiguda de la iniciativa empresarial o la manca de competitivitat de la nostra economia, són fets que hauran de corregir-se en els propers mesos, i que això no pot ser competència exclusiva del nou govern; per tant, seria bo buscar per part de tots, els acords que calguin per fer el que toca, sabent explicar les variables, especialment aquelles que es produiran si realment no es porten a terme determinades actuacions, i que cada “actor” assumeixi les seves competències i responsabilitats.

La parálisis de la economía o la ausencia de créditoJuan Gallardo. Membre de l’executiva de la SEE

No hace falta ser muy perspicaz para verificar que el ac-ceso al crédito sigue cerrado a cal y can-to. Tras tres largos años de crisis, las entidades financie-ras siguen sin poder facilitar a sus clien-

tes las necesarias facilidades, para que éstos puedan respaldar sus decisiones de consumo e inversión.

Parecía que con la culminación de la re-estructuración de las cajas de ahorros, se abriría una pequeña rendija, y que el cré-dito volvería a fluir, una vez restaurada la confianza en el sector financiero español, pues cabe no olvidar que éste es clara-mente deficitario en términos de recursos, y que necesita de ingentes aportaciones foráneas para desenvolverse con norma-lidad.

Sin embargo, un nuevo aldabonazo vuelve a sacudir a los cimientos del sec-tor financiero. Las exigencias de mayor ca-pital y, por lo tanto, de solvencia, deman-

dadas por las autoridades, y en particular por la European Banking Authority (EBA), que quiere fortalecer de forma inmediata y contundente a las denominadas entidades sistémicas, es decir, a las grandes o muy grandes y a aquellas cuyos problemas pu-eden poner en jaque a todo el sector a ni-vel europeo, supondrán un brutal drenaje de liquidez de los mercados, dejando a las familias y al tejido productivo al albur de una financiación cada vez más escasa, cara e incierta.

Estas exigencias, que pasan por reflejar eventuales pérdidas contables, derivadas de la depreciación de la deuda soberana de determinados países periféricos, tambi-én provocarán que las entidades más ex-puestas sufran extraordinariamente.

Por esta razón, una nueva oleada de fusiones y consolidaciones será una nue-va realidad casi de forma inmediata. Así, muchas de las entidades que han sido intervenidas por el banco de España o a las cuales el FROB ha tenido que capitali-zar por la vía de urgencia, a buen seguro desaparecerán, quedando integradas en grupos cada vez mayores y, cabe esperar,

más sólidos.En este sentido, no deja de resultar cu-

rioso que Cataluña, que había sido el pa-radigma de un ámbito territorial donde sus cajas de ahorros vertebraban ampliamen-te su sistema financiero, pueda quedar con tan solo una de ellas, y que el resto: hasta nueve, hayan desaparecido engulli-das por una vorágine financiera que nadie se hubiera atrevido a atisbar en 2007. Lo dramático de la cuestión es que, en 2012, familias y empresas van a seguir pasán-

dolo cada vez peor, pues la falta de finan-ciación es equivalente a la economía, a lo que el riego sanguíneo al cuerpo: si no fun-ciona bien, el sujeto enferma y, eventual-mente, muere.

Cuidado pues con llevar la ortodoxia de las recapitalizaciones y de las mejoras de solvencia de las entidades financieras a su máxima expresión, pues es posible que en 2013 el panorama económico esté tan de-teriorado que tal ejercicio haya devenido en absolutamente fútil.

La falta de financiación es equivalente a la economía, a lo que el riego sanguíneo al cuerpo: si no funciona bien, el sujeto enferma y, eventualmente, muere.

12 EMPRESA

L’habitatge és un dret constitucional i nosaltres hem tin-gut històricament el desig de ser propi-etaris. La cultura de la propietat és molt nostra. Durant els anys de la bogeria immobiliària (1997 -

2007) es van fer moltes transaccions que no s’haurien d’haver fet. El sistema finan-cer va facilitar que molts poguessin adqui-rir un immoble i ara paguen les conseqüèn-cies de decisions quelcom irresponsables, per part de tothom. Des de gener de 2008 el Consejo General del Poder Judicial ha emès un total de 140.485 notificacions i embargaments. En els sis primers mesos de 2011, es porten 32.010 avisos dramà-tics. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Cai-xes i Assegurances (Adicae) calcula que unes 300.000 famílies no poden pagar la seva hipoteca i podrien rebre ordres de desnonament en els pròxims mesos. En-tre 2007 i 2010 la xifra acumulada a la pro-víncia de Tarragona és de 8.884. Un infor-me publicat recentment manifestava que la xifra d’habitatges embargats posats a la venda a Espanya superava les 100.000, i que en cas de seguir l’actual tendència, aquests dígits podrien arribar a quadrupli-car-se en els propers anys.

La Plataforma Afectados por la Hipote-ca (PAH) denuncia que entre 2004 i 2007, els preus augmentaren de forma increïble i els bancs donaven préstecs a tothom, tot i que de vegades no complissin tots els requisits necessaris. La PAH reivindica la dació en pagament, de tal manera que el deute quedi cancel·lat amb l’entrega de les claus a l’entitat financera. Adicae pro-posa al Govern central una moratòria de tres anys amb finançament de l’ICO, per tal d’apaivagar la situació de moltes famí-lies i calcula que faltarien 1.000 milions d’euros. El PAH també demana al Govern

que creï un parc de pisos en lloguer per a famílies amb problemes econòmics, amb els cents de mils habitatges buits existents a Espanya.

Què proposaven els partits polítics en els seus programes electorals del 20-N?

El PSC vol: 1- Nova Llei Hipotecària que normalitzi la dació pactada entre deutors hipotecaris i entitats financeres i també proposa una nova llei d’insolvència perso-nal; 2- Donar sortida als 700.000 habitat-ges acabats i no venuts. Per tant, proposa desenvolupar el mercat de lloguer i actua-litzar la deducció per compra per a les ren-des de 24.000 a 30.000 euros.

El PP proposa: 1- Aplicar a la compra-venda de l’immoble i de forma transitòria l’IVA superreduït i recuperar la deducció en l’IRPF; 2- Reformar la llei concursal per tal d’introduir en els procediments d’insol-vència de les persones físiques “mecanis-mos de liberación de los deudores tras la ejecucución del patrimonio embargable” i 3- Plans de lloguer per facilitar als qui te-nen majors dificultats per a la compra, te-nint en compte la renda per càpita de la llar.

CiU proposa: 1- Reactivar el mercat immobiliari allargant la reducció del tipus impositiu del 4% en el IVA fins al 2013; 2- Ajudes fiscals en el lloguer tant per a l’ar-rendatari com per al propietari i 3- Dació en paga en casos de “bona fe” i que abans de l’execució hipotecària hi hagi períodes de carència en els supòsits d’atur o malal-ties greus.

IC/Verds demana: 1- Que les entitats intervingudes pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària/FROB apliquin imme-diatament la dació en pagament i 2- Plans d’habitatge autonòmics, i ells han de dis-senyar la seva política adient.

ERC en el seu programa defensa: 1- Dació en paga, la il·legalització de les clàusules que fixen un límit a la variació a la baixa dels interessos de les hipoteques i evitar desnonaments; 2- Les entitats afec-

tades pel FROB han de posar en lloguer el seu estoc, el 40% a preu social i 3- Crear el fons de solidaritat urbana per facilitar als ajuntaments complir l’objectiu del 15% del parc d’habitatge per a polítiques socials.

La construcció no remunta però sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, òbviament, un abans i

un després del 2008. Aquesta crisi tan llar-ga ens ha obligat a tots plegats a canviar el xip, però sense perdre ni aniquilar allò que durant tant de temps hem estat aixe-cant i hem aconseguit. Malauradament, la realitat actual és que darrera de cada des-nonament hi ha una família, un drama per-sonal i també molta demagògia.

Segons una en-questa de caire in-ternacional, feta pública pel “World Economic Forum”, on s’analitzen els factors amb més traves per fer nego-cis a l’Estat espan-yol, se n’esmenten

dos d’emblemàtics, l’accés al finançament i l’existència d’unes relacions laborals res-trictives.

És evident que, avui en dia, un proble-ma vital per endegar qualsevol iniciativa empresarial radica en la impossibilitat de trobar suport financer per portar a terme el repte que suposa posar en marxa una empresa i, conseqüentment, crear llocs de treball, una qüestió imprescindible per tor-nar al camí del creixement. Reconegut el problema “financer”, moltes són les raons que ens hi han portat, des de la insolvèn-cia en la gestió dels seus responsables

fins a la pròpia manca de rigor de l’ens de control, el Banc de Espanya, però sense oblidar l’aposta cega en el monocultiu que representava tot el relacionat amb la cons-trucció.

Davant del panorama exposat, una qüestió de futur hauria de ser que el proper govern es fixés com un fet prioritari, recon-duir el sistema financer, amb totes les con-seqüències, demanant les responsabilitats que pertoquin i buscant que torni a com-plir el seu fi fonamental de tornar el crèdit a la nostra societat; a més, també hauria de fer-ho amb el mínim cost per la ciutada-nia, que en cap cas pot ser copartícip de la desfeta anunciada que avui ens envolta.

Pel que respecta a les restriccions la-borals, el que és evident és que la refor-ma laboral portada a terme, fa uns mesos, pel govern socialista de manera unilateral, sense cap tipus de suport, ni partidista, ni sindical, ni empresarial, ha estat un gran fracàs que ens ha portat al mapa frustrant que avui tenim; per tant, també aquí hau-

ria d’existir la voluntat per buscar una sor-tida possible per adequar el nostre mo-del vigent a un nou marc regulatori que posi les bases per tornar al creixement de l’ocupació.

Segurament els propers mesos no es-taran orfes de desavinences generals de tot tipus, però el que no seria de rebut és obviar que el tema de donar el màxim su-

port a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu comú de tots; pensar que les solucions als nostres problemes vindran de fora, o serà amb un nou model, encara en la seva gènesi, és autoengan-yar-nos i continuar per la via de la frustra-ció compartida de molta gent, apostant per una impotència general de la qual hem de fugir de manera urgent.

Creixement o frustració i impotènciaR. Xavier Franquet Sendrós. Membre de l’executiva de la SEE

El drama de la hipotecaJosep Maria Buqueras Bach. Membre de l’executiva de la SEE

Segurament, els propers mesos no estaran orfes de desavinences generals de tot tipus, però el que no seria de rebut és obviar que el tema de donar el màxim suport a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu comú de tots

La construcció no remunta però sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, òbviament, un abans i un després del 2008.

13PROTAGONISTESSOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONANovembre de 2011

Un dels factors de-terminants pel de-senvolupament so-cioeconòmic d’una regió és la infraes-tructura i la inter-connexió d’un ter-ritori tant en el seu interior i amb el seu exterior. La regió

del Camp de Tarragona té un posiciona-ment privilegiat amb un clima temperat i bones possibilitats de connexions exteri-ors per terra, mar i aire però no té un bon desenvolupament de les infraestructures d’interconnexió. La població del Camp de Tarragona en l’any 2010 era de 485.484 habitants empadronats, és a dir un 6,46% de la població de Catalunya; aquests qua-si 500.000 habitants estan distribuïts prin-cipalment en un triangle geogràfic definit pels seus extrems en Tarragona: 140.184 habitants, Reus: 106.622 habitants, Cos-ta Daurada (Cambrils, Salou, Vila-seca): 80.811 habitants; la resta dels 157.867 habitants del Camp de Tarragona es dis-tribueixen en poblacions menors en una distància en línia recta no superior als 40 km. La densitat de població en el triangle del Camp de Tarragona es de 2.559 hab./km2; Barcelona Ciutat té 15.969 hab./km2 i Madrid Ciutat té 5.334 hab./km2. Aques-ta comparativa deixa en clar desavantat-ge el Camp de Tarragona en infraestruc-tures d’interconnexió, i fan reflexionar que tenim un dèficit apreciable en vies locals. Cal unificar criteris de mobilitat i desenvo-lupament en un ens integrador.

Una altre factor a considerar és la defi-citària xarxa de carreteres secundàries del Camp de Tarragona amb poblacions me-nors; cal desenvolupar les vies que millo-rin la mobilitat i disminueixin el temps entre els nuclis principals i la resta de poblaci-ons.

El model de mobilitat basat en una gran urbs és un model esgotat. Cal apos-tar per nuclis de població de no gaire més de 300.000 habitants distribuïts per tot el territori català; aquest model socioeconò-mic permet disminuir els costos dels ha-bitatges, millorar la mobilitat de persones i negocis entre nuclis urbans, vertebrar el territori i disminuir l’agressió sobre el medi ambient que sovint genera riscos naturals

innecessaris. El model radial cal canviar-lo cap a un model vertebrador del territori.

Un altre factor a considerar són les in-fraestructures internes dels nuclis urbans; cal apostar pel transport públic urbà eco-eficient; Catalunya no ha fet els deures en mobilitat sostenible tal com es pot en mol-tes ciutats del centre d’Europa; entre altres exemples, cal apostar pel transport en bi-cicletes, el vehicle elèctric i una xarxa de tramvies que permetin millorar el trànsit de les ciutats i millorar la qualitat de vida.

En definitiva, cal apostar pel desenvo-lupament i modernització de la xarxa de carreteres locals i pel transport urbà més ecoeficient com a dos pilars bàsic del mo-dels de mobilitat més sostenible econò-micament i mediambientalment, i buscar fórmules adients en la seva inversió i de-senvolupament.

Dèficit d’infraestructures bàsiques de mobilitatCarles Hellin. Membre de l’executiva de la SEE. Geòleg i empresari

Cal apostar pel

desenvolupament i

modernització de la xarxa

de carreteres locals i pel

transport urbà més ecoeficient

com a dos pilars bàsics dels

models de mobilitat més

sostenibles econòmicament i

mediambientalment

Situació i futur de l’estat del benestarEl proper dijous 15 de desembre es farà la jornada«L’Estat de Benes-tar, situació actual i futur», organitzada per la Socie-tat d’Estudis Econòmics de Tarragona (SEE). Aquesta es dura a terme a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona a les 16:30 hores. L’objectiu és parlar amb profunditat so-bre les perspectives de fu-tur, del model d’estat de be-nestar, en especial la seva

viabilitat. Durant aquesta cita es celebraran dues tau-les rodones obertes, la pri-mera sobre «l’Economia, benestar i seguretat» amb ponents de la talla de Car-me Borbones, presiden-ta de Càritas a Catalunya, i moderada per Josep M. Buqueras. La segona serà sobre «Estratègies socials i econòmiques», amb Salva-dor Guillermo, de FEPIME, i responsables polítics, i com a moderador, Rafa Muñoz.

La clausura anirà a càrrec de Lluís Badia, president de la SEE, i Josep Lluís Cleri-es, conseller de Benestar Social.

Des que es va iniciar la crisi del deute so-birà a Europa, hem assistit a la caigu-da fulgurant de cinc Governs (Regne Unit, Portugal, Irlan-da, Grècia i Itàlia). Itália, després de la dimissió de Il Cavali-

ere Berlusconi, antítesi en la seva propos-ta del model tècnic que sembla que propo-sarà el nou executiu del professor Mario Monti, treballa amb molta empenta i ra-pidesa per evitar la fallida general; men-trestant, la tensió creix sobre Espanya. En aquesta situació sentim parlar contínua-ment als mitjans de comunicació de plans de rescat, però la pregunta que ens fem tots és si aquests plans poden garantir al-guna cosa més que els països malaura-dament intervinguts puguin simplement complir amb les obligacions assumides amb els seus creditors, o poden suposar símptomes reals de recuperació dels seus deutes nacionals que els permetin finan-çar-se de forma sostenible amb subhastes de deute.

A ningú se li escapa que totes les me-sures d’austeritat adoptades pels diferents Governs de l’Eurozona no poden tenir efectes immediats, és per tant una qües-tió de temps, un temps de què desgracia-dament no disposem dels denominats pe-rifèrics, tal com evidencia la situació dels països que estem al límit de l’abisme: Es-panya i Itàlia. La crisi del deute sobirà va començar per a Itàlia amb una rendibili-tat del 4% del bonus a 10 anys (maig de 2010), un punt menys del que li demanen avui per les lletres a tres mesos, i ara està en el 6,7%. Al cas espanyol també el 4% va ser el punt de partida i hem arribat des-graciadament al 6,1% actual.

Els analistes autoritzats entenen que la relaxació de la pressió sobre els deutes sobirans nacionals passa o bé per introdu-ir mecanismes d’unió fiscal dintre de l’Eu-rozona o bé per una intervenció del Banc Central Europeu,qüestions actualment descartables i en tot cas sense previsió temporal d’execució amb una situació que com l’actual exigeix mesures immediates.

Així doncs, la conclusió a la qual podem arribar és que els tan actualment anome-

nats rescats només garanteixen el finan-çament dels països que es troben en si-tuacions econòmiques més dolentes, però no suposen l’inici de la solució dels pro-blemes ni del creixement econòmic. A títol d’exemple cal indicar que Portugal no ha pogut evitar que el PIB del tercer trimes-tre registrés una contracció de l’1,7%. La Comissió Europea pronostica una caiguda del PIB real el 2012 per a Portugal (-3%) i Grècia (-2,8%) i creixement nul per a Es-panya (0,7%) i Itàlia (0,1%). Per a Irlanda la previsió és de l’1,1%.

Per tant, entenc que les tasques dirigi-des a assolir el creixement econòmic ne-cessàriament han de ser portades a ter-me pels Governs de cada país membre i no precisament demanant pròrrogues de compliment temporals als deures que ens marquen a Brussel·les, tal com proposa el Sr. Pérez Rubalcaba, sinó fent els deures de forma immediata.

Una situació delicada en un entorn molt exigent, sembla que l’alegria o la tranquil-litat als mercats tenen una durada cada cop més reduïda.

Una situació molt delicada en un entorn molt exigentManuel Fernández Rozado. Advocat

Els tan actualment anomenats

rescats només garanteixen

el finançament dels països

que es troben en situacions

econòmiques més dolentes,

però no suposen l’inici de la

solució dels problemes ni del

creixement econòmic

La jornada tindrà lloc a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona el proper 15 de desembre a les 16:30 hores

14

Quin és l’escenari econòmic espanyol?

Fins ara, hem anat perdent pisto-nada, amb un creixement cada ve-gada més baix; per altra banda, els costos laborals estan pujant més que l’IPC i més que la mitjana eu-ropea, això vol dir que estem per-dent competitivitat, no només som el país que té la taxa d’atur més alta d’Europa, sinó que el rànquing que fa The Economist de 43 països del món amb dades fiables, només un supera a Espanya, Sud-àfrica. Ens han rebaixat la perspectiva de crei-xement en un 0,7%, que és el ma-teix que 0, és a dir, estem millorant en molts punts sense crear llocs de treball perquè no es crea ocupació fins a créixer a l’1,8%; per tant, no creem ocupació i no només això, sinó que quan es destrueix un lloc de treball no es recupera, de mo-ment, llevat que canviï l’evolució de l’economia, amb aquestes perspec-tives no tindrem més ocupació o en tindrem poca, hi ha menys deman-da interior, això significa menys in-gressos, menys impostos que re-captar, i amb un deute disparat, per ara no tindrem facilitat alguna per pagar-lo. Això és el que tenim i ens indica que hem de canviar la pauta que seguim; si no, no tindrem crei-xement. De vegades per poder evo-lucionar, s’ha de tocar fons, i si som sensats podrem sortir d’aquesta.

I les solucions per on passen?Per trencar amb això, no cal ser

dràstic, s’han d’assumir tres o qua-tre coses, i sortirem guanyant, que és del que es tracta. Els problemes que tenim vénen donats per una si-tuació laboral que des del punt de vista normatiu és la mateixa que hi havia amb Franco, la d’una econo-mia tancada. Ara el que hem de fer és entrar a la pauta d’una economia oberta, s’han de negociar els sa-laris en funció de la competitivitat, així podrem pujar. Hem de plante-jar l’activitat productiva pensant que tothom té coses a dir, i cal escoltar-los, com passa a Alemanya o Fran-ça, on el lema és «treballar junts», és a dir, direcció i treballadors sa-ben que tenen una cosa en comú, i es respecten. Ens hem de treure pors a l’hora de contractar, quan en una empresa cal decidir si es queda una persona bona o no perquè se li acaba el contracte s’ha d’apostar per ella, i per això s’ha de provisi-onar com a dret del treballador, en altres països ho fan. Són coses en què hem d’anar posant-nos al dia. Hem de simplificar les lleis, som dels països amb més càrregues le-gislatives, i una fiscalitat molt alta,

i això ens treu competitivitat. Hem d’evitar l’absentisme laboral sense justificar, les nostres empreses són comprades i les seves produccions van fora perquè les pegues que hi ha aquí per treballar són comple-xes, i el que volen és produir i ven-dre i aquí és molt difícil fer-ho.

Així, fórmules com el canvi productiu, internacionalització i exportació, són sortides reals?

Per descomptat el que exporta té més on recolzar-se que el que no. Les nostres exportacions estan pu-jant però cada vegada menys que els altres països del nostre entorn, els nostres preus pugen més que en altres llocs i perdem competiti-vitat. Els nostres sous es guien per l’IPC, i això no és la nostra guia, és

el nostre problema, tot va relacionat amb la competitivitat i Espanya està molt lluny. Tots els països industri-alitzats estan per sobre de nosal-tres i això ha de canviar. França és un país bastant seriós, i estan molt preocupats per aquest tema, en un estudi que han realitzat hi ha dues coses que han destacat com a més rellevants: una és el treball conjunt i l’altra, com dur a terme la innova-ció, és a dir que els investigadors treballin conjuntament amb les em-preses.

La política de subvencions que s’està realitzant, és la cor-recta?

Si es donessin bé, seria fantàs-tic, però com sabrà algú que és bona una cosa que no coneix ni té

perquè conèixer-la. S’estan donant subvencions que no van enlloc, en el context que estem vivint són in-visibles, i això vol dir que es tiren molts diners. És molt millor rebai-xar els impostos a les persones que estan demostrant que poden com-petir que no pas a les que no han demostrat res només perquè en un paper posa que van fer-ho. O sigui que estem traient la sang i l’energia a la gent que ho fa i ho donem a qui que està per veure si ho fa. Cal pen-sar en tothom i no finançar coses ir-rellevants perquè no és ètic.

Amb tot això, amb els bancs què hem de fer?

Hi ha bancs i bancs, n’hi han que no han fet bé els deures i n’hi ha que sí i segueixen estan bé. Amb el tema de les hipoteques, s’ha fet un abús sense mirar ni a qui ni amb què, ha estat una mala praxi, que els ha portat a la situació actu-al. Portarà un temps recuperar-nos, però el deute familiar i l’empresari-al ja no puja sinó que està baixant; en canvi, el públic segueix pujant i cada vegada has de pagar més pel mateix. A més, seguim tenint dèficit públic i exterior; en la despesa pú-blica s’ha de ser molt sobri i reduir-la però cal donar possibilitats a les empreses per tirar endavant, expor-tar i contractar i això requereix que el sector públic pagui, que és el mo-rós més important del país.

S’hauria de privatitzar?No cal però ha de fer el seu pa-

per, marcar el rumb, no és millor una administració per ser més gran sinó més eficaç, ha d’orientar o ins-peccionar, no gestionar.

Perilla l’estat del benestar, tal com està la situació econòmica?

No, el que hem de fer és que l’es-tat ajudi a qui no pot valer-se per sí mateix, però no a tots. Necessitem que hi hagi una implicació de les persones, res és gratis, i el que és gratis el paguem tots, si parlem del copagament, és un tiquet mode-rador, només una mica, ho fan en molts altres països, perquè nosal-tres no. El que és gratis té una de-manda infinita, i això és el que ens està passant. Som poc solidaris i estem fastiguejant les empreses i abusem de moltes coses.

Quines perspectives tenim de cara al 2012?

No ho sé, sincerament. Si ens posem les piles ens en sortirem, però està tot molt complicat i això dóna molt mala imatge de cara a l’exterior. Hem de ser optimistes si som conscients dels nostres proble-mes i deixem els abusos de banda, ho aconseguirem.

«Els sous es guien per l’IPC, i aquest no és la nostra guia, és el nostre problema»

Joaquín Trigo. Director general de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE)

En la despesa pública s’ha de ser molt sobri i reduir-la però cal donar possibilitats perquè les empreses tirin endavant i puguin exportar i contractar.

Ens han rebaixat la perspectiva de creixement en un 0,7%, que és el mateix que 0, és a dir, estem millorant en molts punts sense crear llocs de treball perquè no es crea ocupació fins a créixer a l’1,8%.

S’estan donant subvencions que no van enlloc; és millor rebaixar impostos a les persones que estan demostrant que poden competir que no a les que no han demostrat res només perquè ho posa en un paper.

EMPRESA 15Novembre de 2011

15Novembre de 2011

Schorn passa pàgina i afronta el futur amb noves inversions

Schorn tanca el concurs volun-tari de creditors, en què va en-trar l’any 2006

a causa de la denegació per falta de disponibilitat pressupostària per part de la Generalitat, per realitzar el projecte de millores tecnològiques en indústria càrnia per al desenvolupament de la seva activitat, amb el manteniment del total de la seva plantilla. L’aixeca-ment de l’ERO voluntari s’ha dur a terme a tra-vés dels recursos propis

generats per l’empresa, per adhesió i suport dels creditors concursals, com el d’una entitat fi-nancera que els va obrir una línia de descomptes. Segons ha explicat Isidre Guitart, gerent del grup, «així hem evitat la liqui-dació de l’empresa i fer fora la plantilla, que hem mantingut i, fins i tot, incrementat en alguns moments». El deute total pujava a quatre milions d’euros amb una vuitan-tena de creditors majori-tàriament del sector car-ni i industrial.

En aquest sentit, se li ha realitzat una condona-ció del deute del 45 per

cent de mitjana amb la previsió de retorn d’1,3 milions d’euros a pagar una part en 15 anys a les entitats financeres i la part restant fins a cinc anys a la resta de credi-tors. També es va remar-car que l’any que va en-trar en concurs va tancar amb una facturació de 5,85 milions d’euros i ara arriben als set milions d’euros.

Noves inversions Amb aquestes xifres i amb una producció de 2,5 milions de quilos de productes, bàsicament salsitxes i embotits fres-cos, fumats o assecats, la

càrnia ha dibuixat un full de ruta amb l’objectiu de consolidar-se a nivell nacional, reforçar la seva línia pel canal Horeca de distribució (hotels, ca-feteries i bars) i obrir-se mercat a nivell interna-cional. Actualment, ja exporta a Grècia i Fran-ça i comença a obrir-se portes al mercat rus, on el bacó és el que té més

sortida en aquest país, segons expliquen.

Per aquests motius l’empresa desplegarà a partir de l’any vinent el seu calendari d’inversi-ons, quan invertirà mes de 300.000 euros en maquinària d’última ge-neració, per una banda, que permeti assegurar la qualitat del procés productiu, i amb la qual

incrementarà la seva producció fins a sis to-nes diàries i aconseguirà reduir-ne els costos. Per l’altra banda, millorarà l’àrea d’envasat i filete-jat. Es preveu una terce-ra tanda d’inversions de cara al 2013-2014 que inclou la millora de l’àrea d’encaixat i de paletitza-ció.

Pel que fa a nous pro-ductes, tenen previst llançar al mercat, «la cal-çotada a casa» que inclou tot el necessari per fer una calçotada i que s’es-calfa al microones.

Schorn és una empresa 100% catalana i amb més de 40 anys d’història.

L’empresa de productes carnis, ubicada a Riudoms, tanca el concurs voluntari de creditors i dóna pas a una nova etapa per consolidar-se a nivell nacional, reforçar el canal Horeca i obrir mercat fora de les nostres fronteres; invertirà més de 300.000 euros el 2012

Núria Arlandes EL DETALL

InversionsS’invertiran més de 300.000 euros en

maquinària de nova tecnologia per l’actualització del procés de producció

PROJECTES EMPRESARIALSFOTO: OLÍVIA MOLET

Schorn es dedica a l’elaboració de productes carnis de primera qualitat i està ubicada a Riudoms

16 EMPRESA

Virginias fa un pas endavant i aconsegueix la certificació IFS

ALIMENTACIÓ

Després de di-verses inver-sions a les seves plantes p r o d u c t i -

ves tant a la de Reus, on s’elaboren torró, caramel i xocolata, com a la de Ta-llers Baix Camp de Reus, on s’elaboren les neules, cucurutxos per gelat i ara també xocolata, que ha suposat la compra d’una nova linia i millores en el procés productiu, han aconseguit l’IFS, un se-gell de qualitat per les empreses proveïdores a minoristes de marques pròpies i que certifica el nivell de transparència de tota la cadena produc-tiva de cara als clients i consumidors, quant a se-

guretat alimentària.Aquest només és un

pas més per aquesta companyia que és líder a Espanya en productes sense sucre, i que elabo-ra torrons, galetes i cara-mels amb marca pròpia i per marques de distribu-ïdor. Els seus productes els trobem als prestatges de les cadenes de distri-bució més importants de l’Estat, com Alcampo, El Corte Inglés o Carrefour on arriben des de les seves plataformes logís-

tiques, a supermercats, grans o petits als quals es distribueixen des del seus set centres logístics com els que tenen a Ma-drid, Antequera, Castelló i Portugal. Pel que fa a l’exportació, estan pre-sents a diferents parts del món, principalment a l’Orient Mitjà, a paï-sos com Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Iraq, Síria, Líbia i el Líban, on tenen el magatzem de distri-bució que s’encarrega de fer arribar els seus

productes als supermer-cats a tota aquesta zona. També els podem trobar a Europa i Sud-amèrica. En aquest sentit, Helena Rodríguez, adjunta de di-recció, ens explica que «a l’Orient Mitjà estan més sensibilitzats en aquest tipus de productes sense sucre, i en canvi a Europa ens trobem que són més reticents, però també hi estem exportant». Ara en aquests moments a Líbia i Síria tenen les vendes paralitzades a causa de la primavera àrab, però esperen tornar-hi tan aviat com s’estabilitzin. Pel que fa a la crisi també s’ha notat en el món del dolç, «ara s’ha de treba-llar molt més que abans però les vendes van crei-xent a poc a poc», ens co-

Aquesta empresa de Reus, líder a nivell nacional en productes sense sucre, gràcies a l’elaboració i la producció de galetes, caramels i torrons, ha aconseguit a les seves plantes de Reus la certificació International Food Standard (IFS) per proveïdors de marca pròpia.

Núria ArlandesEL DETALL

Agents humansA la planta certificada amb l’IFS, Tallers Baix Camp, hi treballen 85 persones amb algun

tipus de disminució

INFRAESTRUCTURES

Alvargonzalez obté el 100 per cent de SeportaEl grup navilier de Gijón ha adquirit la totalitat de l’empresa de Serveis Portuaris de Tarragona (Seporta), a través de la seva filial, Ership, amb l’objectiu de reforçar la seva posició dins de l’autoritat portuària amb la qual opera des de fa anys. Així, amb aquesta

operació Ership passarà a moure 1,5 milions de tones anuals pel port de Tarragona i es converteix en una de les seves em-preses més importants.

Seporta va ser fundada l’any 2003 per realitzar les descàrregues, con-signacions i emmagatze-matges de les mercade-

ries de Interpec Ibérica, la fins ara propietària.

Les seves instal·lacions disposen de 23.500 metres quadrats d’emmagazematge co-bert, dues grues mòbils, pales carregadores i di-versa maquinària del port i mou 600.000 to-nes anuals.

FOTO

: CED

IDA

SEPORTA va ser fundada l’any 2003 a l’Autoritat Portuària de Tarragona

17Novembre de 2011

menta Rodríguez.

ProductesI és que la gamma de pro-ductes és molt àmplia, «tenim una gran gamma de torrons, amb sucre i sense, de quasi un cen-tenar de gustos diferents. En caramels també hi ha una gran varietat, de sen-se sucre i sense gluten amb eucaliptus o mel i llimona o els tradicionals de menta o els dobles per als més petits, en fem una mitjana de set milions al dia. Pel que fa a les ga-letes, hi ha la línia B-San

o Nova Forma, a més a més de cinc varietats di-ferents sense gluten. Els sense sucre i sense glu-ten, malgrat que són més cars, tenen molt bona rebuda al mercat, sobre-tot amb persones que pateixen intoleràncies alimentàries. Les galetes Hello Kitty són les que tenen més èxit entre els més petits d’aquests col-lectius, perquè fins ara no podien menjar-ne i ara ho poden fer», ens comenta Rodríguez. En aquest sentit, una de les novetats d’aquest any és Mi primera virginias que és per als més petits no con-té ni gluten ni lactosa i és per posar a les papilles; en aquest moment s’està preparant la seva sortida al mercat. «La veurem a

les prestatgeries en poc temps, hi estem treba-llant, el que passa és que ens estem centrant en la campanya de Nadal», matisa Rodríguez. I és que l’època nadalenca és una de les més fortes que té l’empresa, i suposa un 30% del total de la seva facturació. El torró és el producte estrella amb un 50% de quota al mercat

català i un 30% de quo-ta a l’espanyol, la resta s’exporta. Però a ban-da dels torrons, també tenen molta sortida els bombons, les porcions de torró amb sucre i sense o les mini delícies, entre d’altres. Com a novetat aquest any per Nadal, han preparat torrons ar-tesans pel segment gour-met de l’alimentació amb un packaging de luxe que farà les delícies de qual-sevol paladar. «Estem ve-ient una clara tendència a l’alça del mercat delica-tessen i volem anar cap allà. És una manera de potenciar l’artesania en l’elaboració de productes com el torró. Un exem-ple és la nostra gamma premium», puntualitza Rodríguez. Entre els seus

projectes comercials hi ha l’obertura cap altres canals com l’Horeca o el vending, «en aquests moments estem presents a les estacions de servei de Repsol, però ja estem treballant en packagings per a poder arribar a aquests canals» segueix Rodríguez.

InnovacióTota aquesta varietat en la seva oferta té una res-posta clara per part de l’Helena Rodríguez, «la nostra fortalesa és la in-novació, des de sempre hem fet una aposta clara per la I+D, és el nostre puntal. En el nostre sec-tor sempre has d’estar innovant. Al nostre labo-ratori hi treballen més de 12 persones en nous

productes i noves gam-mes per poder cobrir les necessitats dels nostres clients. És el que ens ha portat a ser líders del mercat a Espanya i a ser una empresa competitiva, i no ho hem deixat de fer des dels nostres inicis».Tota la seva producció es realitza en tres plantes, a la de Reus s’elaboren els torrons, els caramels i el xocolata, al Taller Baix Camp de Reus, on hi tre-ballen 85 persones amb algun tipus de discapaci-tat, les neu·les, cucurut-xos i ara amb les noves instal·lacions la xocolata i a la de Lleida les galetes sense banyar de xocolata.La plantilla ronda les 250 persones però en mo-ments de més producció poden arribar a les 400.

FOTO: OLÍVIA MOLET

A les plantes de producció que tenen a Reus s’elaboren

les galetes, caramels i banyats de xocolata de la seva àmplia gamma, que va des de torrons fins les galetes, passant per les

llaminadures

LA XIFRA

7milions de caramels diaris es produeixen

a les seves instal·lacions de Reus

ADQUISICIONS

Lutton podria comprar la factoria del grup SOS a SevillaLa importadora i expor-tadora d’arròs de Reus podria passar a controlar la fàbrica que té el Grup SOS Alimentària a Sevi-lla, que està gestionada per la seva filial Sevilla Rice Company, l’antiga Arroz SOS Sevilla, i que va quedar fora de les ne-gociacions per la compra del grup per part d’Ebro Foods i que podria ser una realitat a finals

d’aquest any, principis de l’altre. Segons hem pogut saber, en aquests moments l’arrossera està en negociacions perquè això sigui una realitat. Així, Luton passaria de tenir el 25% de fins ara al 100%, ja que el 75% de les accions en aquests moments estan en mans del grup SOS. Per a l’empresa, és un pas important perquè

d’aquesta manera que-daria a les seves mans tot el procés productiu, ja que en aquesta planta sevillana realitzen tota la seva activitat de manipu-lació de l’arròs, des de treure’n la closca fins al seu envasat. El producte final s’exporta totalment cap a Europa. Aquest fet pot conduir l’empresa cap un gran creixement empresarial, al qual s’ha

de sumar l’augment de preus d’aquest producte.Grup SOS l’any 2009 va decidir posar a la venda aquesta filial, juntament amb la comercialitzado-ra de dàtils i fruits secs, Bernabé Biosca, que des de 2010 pertany a una empresa de Tunísia, aquest és el motiu pel qual Sevilla Rice Com-pany va quedar fora de l’acord per adquirir Ebro

Foods, la divisió arrosse-ra del grup alimentari, amb un valor de més de 200 milions d’euros.Per altra banda, Arros-saires del Delta està ne-gociant la compra de la marca d’arròs Nomen, pertanyent a Ebro Foods. El preu de venda ronda els 50 milions d’euros i podria ser una realitat en aquests dies. La Comis-sió Nacional de Compe-

tència (CNC) va aprovar al setembre la compra per part d’Ebro Foods del negoci arrossaire de SOS, actual Deoleo, a Es-panya, subjecta als com-promisos de qui n’ad-quireixi la llicència per 10 anys, amb opció de compra de la marca ar-rossera, així com que ha de vendre les marques La Parrilla, La Cazuela, Pavo Real y Nobleza.

18 EMPRESA

Vallvé Corredors d’Assegurances, 100 anys de professionalitat

EMPRESES AMB HISTÒRIA

L’any vinent Va-llvé Corredors d’Assegurances complirà 100 anys en el món

assegurador, darrere que-den molts anys de treba-llar en aquest sector, que van començar l’any 1912 de la mà de Santiago Va-llvé, i que ja el 1913 va aconseguir ser nomenat comissionat principal per Tarragona i província, per La Catalana Com-panyia d’Assegurances. La primera oficina la va

tenir al carrer Major de Tarragona per poste-riorment traslladar-se al carrer Sant Miquel, on els assumptes més impor-tants es tractaven al por-tal mateix. L’any 1933, amb la intenció de donar un nou impuls al nego-ci familiar, Joan Vallvé Morera, advocat de pro-fessió, s’incorpora a la corredoria, i aconsegueix ser nombrat delegat pro-vincial del que abans era Generali, així com del Banc Vitalici d’Espanya, i és que els temps han canviat molt i abans les companyies estaven es-

pecialitzades en diferents tipus d’assegurances. Amb la arribada de nous temps i noves línies de negoci, l’any 1969 es traslladen al que són les oficines de Rambla Nova, on encara estan ubicades. Però no és fins l’any 1974, quan Xavier Vallvé, que des de l’any 1966 treballa al despatx del seu pare, passa a ser corredor d’assegurances, cosa que permet ampliar notablement el nom-bre de companyies i de serveis. Aquest fet, unit a l’arribada l’any 1980 dels primers ordinadors

L’empresa, situada a la Rambla Nova de Tarragona, fa més de quatre generacions que ofereix els serveis d’assessorament en el món de les assegurances. Des de 1912 que aquesta família de corredors no ha deixat de treballar per satisfer les necessitats dels seus clients de manera eficient i professional

Actualment l’empresa està dirigda per la quarta generació amb la Carlota

i l’Alejandra Vallvé al capdavant. La seva activitat

va començar l’any 1912 al carrer Major de Tarragona

Núria Arlandes

ANIVERSARI

Media Markt celebra el seu desè aniversari a CatalunyaA principis de mes la cadena líder d’Europa en comerç d’electrònica de consum, va celebrar el seu desè aniversari a Catalunya. Des que va obrir l’any 2000 la seva primera tenda a la co-munitat ja en són nou d’establiments oberts, entre els quals el de Ta-rragona, a Les Gavarres,

l’any 2005. Per aquest esdeveniment totes les tendes van oferir pro-ductes a preus molt as-sequibles, i amb grans avantatges de finança-ment. A Tarragona van tenir gran afluència de públic i de vendes.

Amb l’arribada de Media Markt a Catalun-ya, va canviar el negoci

de l’electrònica, la infor-màtica i l’entreteniment i es va reactivar la com-petència en el sector. En aquests anys, l’oferta de les botigues s’ha con-solidat amb un ampli assortiment als millors preus i amb nombroses promocions i campan-yes de màrqueting en tots els formats.

FOTO

: CED

IDA

19Novembre de 2011

al centre de treball, van fer que el negoci evolu-ciones a passes ageganta-des, ja que la introducció de les noves tecnologies han marcat un abans i un després en tot el sistema de treball, permeten que es poguessin fer tot tipus de consultes, connexions entre companyies, i un dels més importants la cura del medi ambient i de l’entorn, a l’eliminar el paper, ja que totes les pòlisses, sinistres, i tot tipus de documents, una vegada escanejats des-apareixen físicament.A tot això, l’any 2003

s’incorpora la Carlota Va-llvé i posteriorment l’any 2009 la seva germana, l’Alejandra Vallvé, totes dues llicenciades en ad-ministració i direcció d’empreses, donant en-trada a la quarta genera-ció dins del món de la co-rredoria d’assegurances, i que van donat i se-gueixen fent un nou en-foc a l’empresa incorpo-rant nous productes amb acords amb altres com-panyies asseguradores, por donar cobertura a les necessitats pel que fa a assegurances als clients de forma més específica,

com ara per farmàcies, restaurants, pimes, etc. En aquest sentit, actual-ment acaben de signar un acord de col·laboració amb l’AEHT una oferta específica pel sector de l’hostaleria que estimen pot representar un es-talvi, a igual cobertura, d’un mínim del 15% en els primers que tinguin subscrites en aquests moments.

Evolució del negociTota aquesta tasca duta des l’any 1912, s’ha vist recompensada amb l’evolució del volum de

primes, que demostra la gran confiança que els seus clients tenen en la seva experiència i professionalitat a l’hora d’assessorar-se per sa-ber quin pot ser el ser-vei que més necessita o que més s’adapta al seu establiment. Així, al fi-nalitzar l’any 1912, el volum de primes ronda-va les 62.371 pessetes d’aquells temps, l’any 1935 ja arribaven a les 359.406 pessetes i ac-tualment estan al voltant dels 4 milions d’euros. Conscients que cada as-segurança té la seva par-

ticularitat, han estructu-rat les seves instal·lacions amb diferents departa-ments, com són sinis-tralitat, comptabilitat, producció particulars o producció rams indus-trials, per donar un mi-llor servei, i tot està ges-tionat per un equip humà de set professionals que busquen, sempre, oferir la millor solució assegu-radora i la millor atenció en el tràmit de sinistres.

Projectes de futurA curt termini, a can Vallvé creuen que l’assessorament, l’estudi

de garanties i la trami-tació personalitzada de sinistres cada dia tin-dran més importància i seran més necessaris per la societat, per això no deixaran d’estar-hi presents. A diferència d’altres canals de distri-bució d’assegurances, els agents i corredors, i Vallvé en particular, han d’estar sempre en con-tacte amb els seus clients. A les empreses formem part del seu entramat, as-sessorant-los en gestions d’assegurances que són cada vegada més i de més responsabilitat.

NOVES INSTAL·LACIONS

grc obre una planta de reciclatge de runa a la conca de BarberàGestió de runes de la Construcció (GRC), em-presa mixta participada per l’Agència de Resi-dus de Catalunya i al-tres entitats i empreses, dedicada a la gestió de residus de la construcció i la demolició, ha posat en funcionament la seva primera planta de reci-clatge de residus de la construcció a l’Espluga de Francolí, juntament

amb l’empresa local de-dicada a l’extracció i producció d’àrids, Ber-contres. Aquest nou cen-tre es suma a les 8 instal-lacions de reciclatge que l’empresa té a Catalunya. La nova instal·lació compta amb una superfí-cie total de 10.000 m2, està situada al polígon industrial del munici-pi, i es preveu que rebi anualment 6.000 tones

de residus de tot tipus de materials provinents de la construcció de no-ves edificacions, infra-estructures i enderrocs que es duguin a terme a la Conca de Barberà, per ser reciclats i donar-los nous usos.En aquest sentit, es vol aconseguir l’aprofita-ment de les fraccions reutilitzables dels ma-terials rebuts i transfor-

mar-los en noves matèri-es primeres que es poden tornar a reincorporar al cicle constructiu. Així, els àrids reciclats s’empren en la produc-ció de materials prefa-bricats, com també a base de carreteres i ca-mins, l’anivellament de terrenys, la formació de capes drenants i d’altres processos d’enginyeria civil. Tot això amb el fi

d’evitar l‘esgotament dels recursos naturals i fomentar el respecte pel medi ambient.Aquesta instal·lació que ja ha entrat en funcio-nament, preveu donar feina en fases inicials vora de quatre persones que es poden incremen-tar a mesura que es de-senvolupi l’activitat i del volum de runa que entri mensualment.

En aquests moments GRC compta amb 10 instal·lacions a la de-marcació de Tarragona, entre dipòsits per emma-gatzemar la runa, plantes de residus i de transfe-rència, on les construc-tores acumulen la runa per després enviar-se a reciclar. Estan situades a diverses poblacions de tota la demarcació, com Tarragona o Tortosa.

20 REPSOL

En un món en procés de canvi constant i vertigi-nós, que necessita cada vegada més energia a causa de l’increment de població en regions del món que s’estan urbanit-zant de manera creixent i que fins ara tenien con-sums d’energia per càpi-ta i per tant de benestar molt baixos, les empreses energètiques tenim la responsabilitat de posar tots els mitjans per ser capaços d’atendre una impressionant demanda d’energia creixent.

A més a més, el submi-nistrament d’energia no es pot fer de qualsevol manera sinó amb criteris cada vegada més exigents de sostenibilitat, perquè la nostra generació no esgoti recursos que són limitats, i de minimit-zació de l’impacte me-diambiental, tant de la producció com de l’ús de l’energia, especialment en relació amb l’escalfa-ment global.

Cada un d’aquests dos reptes són en si matei-xos molt importants però combinats són d’una en-vergadura formidable. A Repsol estem convençuts que la recerca i la innova-ció, impulsats per l’ener-gia del talent de les nos-tres persones treballant

en xarxa i de forma coo-perativa amb grups cien-tífics d’excel·lència, es-panyols i internacionals, són l’únic camí per tenir alguna possibilitat d’èxit en trobar grans solucions per als grans reptes.

En definitiva, a Repsol creiem que només amb recerca i innovació, és a dir amb tecnologia, se-rem capaços de crear un nou model energètic intel·ligent capaç d’asse-gurar el subministrament de forma sostenible i més competitiva.

El Centre de Tecnolo-gia Repsol a Mostoles és el nucli on concentrem els nostres projectes d’R

+ D + i. Allà, més de 400 investigadors dissenyen solucions energètiques innovadores amb l’ob-jectiu de convertir-les en realitats comercials més netes i competitives.

Com a exemple d’algu-na de les línies d’activitat del Centre de Tecnologia Repsol es pot esmentar:

• Tecnologies per produir més energia:Com el projecte Calidos-copi per millorar la taxa d’èxit quan es busquen nous recursos d’hidrocar-burs al subsòl. El projecte Sherlock que desenvolu-pa noves tecnologies ge-ològiques per disminuir

el risc geològic i millorar l’eficiència de la produc-ció. O el desenvolupa-ment de biocombustibles de tercera generació mit-jançant la investigació i el cultiu de microalgues amb alta productivitat i que no requereixen per créixer terrenys fèrtils ni aigua dolça.

• Tecnologies per transformar els recursos energètics de forma més eficient:Tecnologies de processos i catàlisi per millorar l’efi-ciència energètica i me-diambiental dels nostres processos de refinament o petroquímica, com la

coproducció de biocom-bustibles alimentant olis i greixos al nostre esque-ma de refinançament o la tecnologia d’asfalts verds, que inclouen un betum desenvolupat amb com-ponents provinents del reciclatge de pneumàtics usats i que permet elimi-nar més de 10.000 tones de residus de pneumàtics anualment.

• Tecnologies per utilitzar l’energia de forma més eficient:Tecnologia per desenvo-lupar biocombustibles de segona generació a par-tir de cultius energètics sostenibles i optimitzats

per a les noves motorit-zacions més eficients o tecnologies per impul-sar l’electrificació del transport mitjançant el desenvolupament de la primera xarxa de recàrre-ga de vehicles elèctrics a Espanya.

• Tecnologies per reduir els gasos d’efecte hivernacle:Tecnologia d’optimit-zació de processos i in-tegració energètica per impulsar objectius d’efi-ciència energètica més ambiciosos o el desenvo-lupament de les tecnolo-gies necessàries per fer tècnica i econòmicament viables la captura i em-magatzematge geològic del CO2 emès per les nostres operacions

• Recerca bàsica en disciplines com la biologia, que a llarg termini poden generar noves solucions científiques en l’àmbit de l’energia.A través de línies com les esmentades Repsol fa una inversió contínua, sistemàtica i enfocada en R+D+i per fer possi-ble un model energètic més eficient i sostenible, capaç de donar resposta simultàniament als dos grans reptes esmentats, la seguretat en el submi-nistrament i la reducció de les emissions de CO2, assegurant alhora la com-petitivitat del sistema energètic i la seva soste-nibilitat.

El centre està ubicat a Móstoles i s’hi concentren més de 400 investigadors per dissenyar les solucions energètiques més innovadores

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Centre de Tecnologia Repsol

Conveni amb la Cambra de Comerç de Reus amb motiu del seu 125è aniversari

Repsol i Cambra de Comerç de Reus van signar un acord de col·laboració per a la celebra-ció dels actes commemoratius del 125è aniversari de la fun-dació de la Cambra.

La signatura del conveni res-pon a la voluntat de Repsol de col·laborar amb les instituci-ons i entitats que afavoreixen el desenvolupament econòmic i social del territori.

Repsol ha acceptat l’oferi-ment de la Cambra de Reus i assumeix el paper de col-laborador en aquesta efemèri-de, oferint el seu patrocini als actes que s’han programat, du-

rant els mesos de novembre i desembre de 2011, amb motiu del 125è aniversari de l’entitat.

La signatura del document es va realitzar a la seu corporati-va de la Cambra de Comerç de Reus, i s’han reunit a tal efecte el president de la de la Cam-bra, Isaac Sanromà, i el direc-tor del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pe-drerol.

Durant la trobada els sig-nants del conveni van aprofitar per intercanviar impressions sobre assumptes d’interès per a les dues organitzacions, in-cidint especialment en els de

caire econòmic. Al finalitzar l’acte, Joan Pe-

drerol va expressar la felicita-ció de Repsol a la Cambra de Comerç “per la seva dilatada i rellevant trajectòria a favor del

progrés empresarial de les nos-tres comarques”.

Per la seva banda, Isaac San-romà, president de l’ens, va agrair el suport rebut i ha de-clarat que “Repsol és una peça

important per al desenvolupa-ment econòmic del territori, per la seva dimensió, i especial-ment per la seva actitud de su-port a les entitats i institucions de l’entorn”.

FOTO: CEDIDA

• El conveni l’han signat el president de la Cambra, Isaac Sanromà, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol

Isaac Sanromà i Joan Pedrerol van signar el conveni de col·loboració a la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Reus

• En aquestes instal·lacions desenvolupen tots els seus projectes de R+D+i per un nou model energètic més net i sostenible

CEPTA 21Novembre de 2011

La Confederació Empresari·al de la Província de Tarra·gona (CEPTA) ha organitzat una trobada entre empresa·ris de Sèrbia i responsables de les empreses de les co·marques tarragonines per intercanviar experiències i visió de negocis i establir contactes per treballar con·juntament.

L’acte que es durà terme demà dimecres 30 de no·vembre, respon a la volun·tat de CEPTA d’obrir nous canals internacionals per a les empreses de la província, en una època de crisi en què cal promoure l’obertura de fronteres i l’intercanvi co·mercial amb altres països.

En total, una delegació d’empreses de diferents sec·tors de Sèrbia es traslladarà fins a les comarques de Tar·ragona per participar en la missió, que finalitza el pro·per 2 de desembre, que s’ha mostrat especialment inte·ressada en sectors com la construcció, la química (la ciutat de Pancevo compta amb una refineria de petro·li i diverses plantes quími·ques) manteniments indus·trials, hostaleria, jardineria i il·luminació. A la trobada hi assistiran representants

de prop de quinze empreses locals, que tindran l’ocasió de participar en els networ·kings –trobades o reunions personalitzades segons el sector o els interessos de cada empresa– que es du·ran dut a terme a les instal·lacions de l’Hotel Urbis.

L’objectiu d’aquesta tro·bada és estrènyer llaços amb aquesta comunitat i compa·rar sistemes productius, així com establir futures relaci·ons comercials i de negocis. Durant la jornada, un dels objectius principals serà enfortir els contactes entre les organitzacions i desco·brir nous enfocaments de negoci. La comitiva sèrbia serà rebuda pel president de CEPTA, J. Antoni Bel·monte, i el tinent d’alcalde de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarrago·na, Francisco Zapater, que rebrà el seu homòleg, Filip Mitrovic, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mancebo (Sèrbia). A la tarda, la dele·gació d’empresaris tarrago·nins i serbis seran rebuts per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que, juntament amb el regidor de Treball i Activació Eco·nòmica de Tarragona, Javi·

er Villamayor, esperant que la delegació d’empresaris serbis gaudeixin de la seva estada a la ciutat. D’altra banda, durant els dies que la comitiva de treball sèrbia estarà en terres tarragoni·nes es concertaran diferents visites de treball a empreses locals.

Pla de Suport a la Internacionalització de CEPTAAquesta trobada de treball entre empresaris de les co·marques de Tarragona i de Sèrbia s’emmarca dins del Pla de Suport a la Interna·cionalització que CEPTA ha engegat durant aquest 2011. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar noves ei·nes a les empreses de la pro·víncia que vulguin obrir·se a nous mercats, una estratègia que cada cop adopten més empreses locals en època de crisi. Des de la confederació empresarial es considera que la internacionalització empresarial és un valor afe·git per a les empreses del territori i que cal que els emprenedors locals disposin d’un servei que els ofereixi solucions i consells pràctics a l’hora d’obrir el seu mer·

cat a l’exterior, també i que és totalment imprescindible que es formin equips de tre·ball amb la participació de persones i empreses exper·tes en comerç internacional.

La iniciativa té el suport actiu de Human Manage·ment Systems, el Col·legi de Duanes de Tarragona, Banc Sabadell Atlàntic i Campa·badal Corredoria d’Assegu·rances i s’afegeix a les ex·periències que ja s’han dut a terme amb la República de Nigèria i els Estats Units, entre d’altres.

Empresaris de Sèrbia participen en un ‘networking’ amb empreses de la província, de la mà de CEPTA

TROBADA EMPRESARIAL

En un món laboral en constant canvi i trans·formació, formar·se dins del lloc de treball és una de les condicions impres·cindibles per actualitzar coneixements i cal, més que mai, que els respon·sables de l’empresa tin·guin en compte els cur·sos i seminaris com un actiu important a l’hora de mantenir la frescor i la innovació de la seva activitat. Els cursos que ofereix la Confederació Empresarial a Reus i els centres col·laboradors del Baix Camp, també poden ser una opció và·lida per aquelles perso·nes que estiguin a l’atur i vulguin encarar un nou

futur professional. CEPTA fa una aposta

clara per la formació de treballadors en actiu i aturats a les seves seus, una oferta de programes de formació que poden seguir·se de manera pre·sencial i també, com a novetat, a través del nou centre virtual de forma·ció que la confederació empresarial posarà en funcionament ben aviat.

També, CEPTA Reus acollirà, fins a finals d’any, una gran diversi·tat de cursos dedicats a les branques més deman·dades pels treballadors, com són els seminaris dedicats a la informàtica i l’ofimàtica (Power Po·

int, disseny web i tot el que fa referència al co·neixement de sistemes informàtics) i el perfecci·onament d’idiomes, amb l’anglès a tots nivells.

A un altre nivell, CEP·TA està amatent a tots els cursos que fan refe·rència al desenvolupa·ment de coneixements d’eines aplicades a ha·bilitats directives, amb cursos adreçats a parlar correctament en públic, desenvolupament de la intel·ligència emocional, negociació estratègica, lideratge personal i l’es·timulació de l’art de la negociació. En un altre àmbit, també s’oferiran fins a finals d’any i tot el

2012 programes forma·tius adreçats al desen·volupament d’habilitats aplicades al lloc de tre·ball, amb propostes com el PNL o programació neurolingüística, xarxes socials aplicades a l’en·torn de treball i molts altres.

Tots els interessats en formació amb Certifica·ció Oficial ORACLE tam·bé poden consultar tota l’oferta que la confedera·ció empresarial posa a la seva disposició.

A banda, el centre de formació empresarial de CEPTA Reus ofereix ser·veis de formació contí·nua i de reciclatge pro·fessional (manipulació

d’aliments, monitor/a de menjador, formació en vehicles de magatzem a través de carnet de car·retoner frontal i retràctil, pont grua, plataformes elevadores o gestor de magatzem), programes a mida adaptats a les em·preses, gestió de forma·ció bonificada i serveis de consultoria integral.

L’oferta completa dels cursos que CEPTA orga·nitza a la seu de Reus i en altres centres oficials del Baix Camp, suposa més de 4.000 hores de formació diversa, i es pot consultar a la pàgina web de la Confederació (www.cepta.cat) i al telèfons 977 211 966 i 977 323 552.

FORMACIÓ

Com rendibilitzes el teu lloc de treball?

L’objectiu d’aquesta trobada és impulsar la relació comercial amb les empreses locals. La delegació sèrbia s’ha mostrat especialment interessada a participar en les reunions de treball dels sectors de la construcció, indústria química, manteniments industrials i els sectors de l’hostaleria i el turisme, entre d’altres

Una delegació d’empreses de diferents sectors de Sèrbia es traslladarà a les comarques de Tarragona per mantenir reunions personalitzades amb empresaris locals i conèixer noves oportunitats de negoci

Consulta l’oferta formativa de CEPTA a Reus i el Baix Camp

22 TENDÈNCIESTENDÈNCIESMOTOR

Preu Per determinar

Cilindres/Vàlvules4-16

Consum mitjà (l/100 km)7,1

Cilindrada1598ccFrens

ABS amb REF i AFUPotència

115 a 6000 Kw CEEPar motor màxim

4000 rpmPneumàtics

225/50R17VAcceleració 0/100

9,7 segonsVelocitat Màx.

202Km/hEmissions CO2

165 g/kmCombustible

Sense plom 95 RON mini

fitXa tÈcnica

El premium que trenca tots els esquemes

CITROËN DS5

Innovació, refinament i disseny són els tres con-ceptes que millor des-criuen a l’últim llançament de la línia distintiva de Citroën,el DS5. Aquest model està dirigit a aquells que estimen els vehicles “Premium”, però volen trencar amb la visió con-servadora que ofereixen els models de gamma alta del mercat. Per això, compta amb el primer mo-tor híbrid dièsel del món, un lloc per la conducció inspirat en l’aeronàutica, una línia trencadora i un interior amb materials nobles.El seu exterior, inspirat en el concept car C-Sportlounge, combina harmònicament elements de les berlines de luxe, els monovolums i els coupés esportius per crear una es-tètica nova, que transmet sensacions dinàmiques i habitabilitat interior.Amb una longitud de 4,52 m (és a dir, 25 cm menys que un Citroën C5 berli-na), una amplada de 1,85 mi una alçada de 1,51 m, la seva carrosseria té caràcter i és compacta. El seu radi de gir de 11,2 me-tres el situa entre els més

manejables del segment.Aquestes dimensions compactes a l’exterior no suposen de cap manera, poc espai a bord. El seu maleter, de fins a 465 litres VDA, no té res a envejar al d’un break d’aquest mateix segment. Pel que fa a l’habitabilitat i l’accessibilitat, s’accedeix còmodament a les places davanteres i del darrere, gràcies a les seves 5 por-tes, i hi ha espai més que suficient perquè els seus 5 ocupants se sentin com a casa i a gust dins seu.A més de per la seva am-plitud, l’interior destaca pel seu refinament. Els materials nobles, com el cuir Club i l’alumini es combinen d’una manera única per crear un am-bient luxós i acollidor. El seu lloc de conducció, amb el seu innovador sostre “cockpit” i el seu quadre d’instruments envoltant, s’inspira en el món de l’aeronàutica.El Citroën DS5 incorpora el millor de la tecnolo-gia de de la marca, com el control de tracció intel·ligent, la segona generació de l’alerta de canvi involuntari de carril,

els llums de carretera automàtiques, el “head-up display”, o la càmera de marxa enrere.Aquest model serà, a més, el primer model de la marca dotat amb la tec-nologia full-hybrid dièsel Hybrid4, que ofereix al mateix temps prestacions (200 cv, 4 rodes motrius), noves sensacions de con-ducció (utilització urbana elèctrica, augment de l’acceleració en la manera Sport), amb emissions re-duïdes a 99 g/km de CO2.El seu llançament està pre-vist per al primer trimestre de 2012.

La nova berlina és una de les grans novetats de la marca de cara al 2012

Nou Lancia Thema

Després d’un temps d’adaptació a la seva nova etapa amb Chrysler, Lancia treu per l’any 2012 dues novetats, la nova berlina Thema i el monovolum Voyager. Amb la berlina, la marca automobilística torna als seus orígens amb la recuperació d’un dels compo-nents de la seva gamma dels anys vui-tanta per rellevar el seu model Thesis, una berlina que va estar al mercat durant el període que va del 2002 al 2009. També trobem al darrere,

però, la influència de la Chrysler 300 i que fa tornar a la italiana aquest selecte segment. Aquest model té estil, exclusivitat i tecnologia que farà les delícies del conductor. L’avantatge com a fabricant de la ita-liana és que aquest terreny no es nou pels seus tècnics i dissenyadors, i els ha resultat molt més fàcil transmetre al Thema l’essència del 300 americà juntament amb el plus de la persona-litat de la casa Lancia.

philips presenta la nova gamma de docking fidelio per android

NOVETATS

Per tal de donar sempre un gran quali-tat al so, Philips reforça aquesta gamma d’equips per fer-los compatibles amb els smartphones Android i tauletes. Aquests estan basats amb els mateixos sistemes d’altaveus que incorporen els productes Fidellio per la gamma Apple, però compatibles amb telèfons Android i tauletes, per treure’n una emocionant i impressionant qualitat de so, amb un únic connector per qualsevol telèfon.

La sèrie S-frame Wi-fi de Sony amb panell tàctil

Els nous models WA700 i W700 són els primers models frame que es con-necten a la teva xarxa Wi-fi domèstica, accedint a les fotografies del teu PC, correu electrònic o a les imatges dels teus amics a Facebook, sense cables ni necessitat d’usar targetes de memòria; a més, és més fàcil de mantenir ac-tualitzat el teu marc de fotos amb imatges noves, ja que mostren automàti-cament les que tinguis emmagatzemades als correus web o facebook.

philips afegeix Spotify a la seva gamma d’alta fidelitat

Philips anuncia la incorporació del servei Spotify als productes de la seva gamma Streamium MCi8080 i MCi900, mitjançant l’actualització del software. Així, s’obtindrà l’accés a un ampli món de música amb un catàleg de milions de cançons, amb l’excepcional qualitat de so que donen aquests aparells, oferirà al consumidor la millor experiència per disfrutar de la seva música preferida a qualsevol lloc de la seva casa.

23Novembre de 2011

El primer cotxe elèctric pensat, desenvolupat i fabricat a Espanya ja és una realitat. SEAT ha presentat el prototip Altea XL Electric Ecomo-tive, un vehicle de propulsió totalment

elèctrica i zero emissions de CO2. A més, el fabri-cant espanyol també ha mostrat el nou prototip Lleó TwinDrive Ecomotive, un vehicle híbrid endollable. En els propers mesos, SEAT cedirà unitats d’ambdós models a Administracions Públiques de Catalunya i de Madrid, a empreses i institucions perquè els incorporin a les seves flotes de vehicles. Aquesta prova permetrà recollir dades sobre l’ús dels cotxes i avaluar-los perquè, a mitjà termini, SEAT fabriqui vehicles elèctrics en sèrie. La companyia preveu llançar al mercat el primer híbrid elèctric endollable el 2015 i, un any després, un cotxe elèctric.

Lexus ocupa el primer lloc dins de les marques premium segons l’estudi Consumer Reports `2011 Annual Car Reliability Survey, i ha ascendit 7 posicions aconseguint la segona posició general. Aquest estudi és publicat anualment als EUA per una organització independent de consumidors. Lexus només és superada per la marca Scion, marca destinada exclusivament al mercat nord-americà i desenvolupada per Toyota Motor Corporation.Els notables resultats obtinguts són en gran part a causa de les excel·lents crítiques i comentaris dels consumidors sobre el nou Lexus CT 200h, el qual ocupa la primera posició entre tots els vehicles

avaluats en ma-tèria de fiabilitat. L’estudi reafirma el lideratge de la marca en qualitat, fiabilitat i la gran qualitat de la tecno-logia Lexus Hybrid Drive.

http://www.portalpipe.com

LLIBRES

LA XARXA

Web per la iniciació en l’exportació de les pimesEl PIPE, Pla de Iniciació a la Promoció Exterior, te com objetiu d’iniciar-se en la exportació a les pimes espanyoles. Aquest programa está orga-nitzat i dirigit per l’esforç conjunt de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i el Con-sell Superior de Cámbres de Comerç, amb la col·laboració de les Comunitats Autónomes i les Cambres de Comerç.

http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos

El portal de serveis climàtics com a eina eficaç per la planificacióL’objectiu principal és convertir la informació climatològica en un instrument eficaç per poder planificar i prendre decisions per múltiples usuaris, les seves activitats d’aquests poden veure’s afectades per l’evolució del clima a dife-rents escales. A més, agrupa tot tipus de dades i informacions sobre aquesta matèria a Espanya i contribueix a un coneixement més ampli.

Seat presenta el primer vehicle elèctric 100% espanyol

Lexus, la marca premium millor valorada pels consumidors

Com s’influeix en els hàbits de compra

títol: Así se manipula a un con-sumidorautor: Martin LindstromEdita: Gestión 2000temàtica: Marketing

L’autor, expert en màrqueting, acusa la que ha estat la seva in-dústria, i explica què passava a porta tancada dins de les grans multinacionals pel que fa als trucs i trampes psicològiques que utilitzen per rentar-nos el cervell i aconseguir que com-prem les seves marques comer-cials.

L’impacte de les xarxes socials en l’empresa

títol: La empresa en la Web 2.0autor: Javier CelayaEdita: Gestion 2000temàtica: Xarxes socials

Aquest és el primer llibre que es ven fragmentadament a tra-vés d’Apple Store, per capítols. A més, és una edició ampliada i actualitzada en gran part del seu contingut, i ens submergeix en el concepte de la web social i determina les implicacions que pot tenir en el model de negoci de cara al futur.

L’economia en cinc lliçons

títol: El liberalismo no es pe-cadoautor: Carlos Rodríguez i Juan Ramón RalloEdita: Deusto

El liberalisme, com a sistema econòmic i social, no és pecat; així ho diuen els dos autors del llibre, on expliquen les raons per què el liberalisme ha de ser una doctrina, des del punt de vista macroeconòmic i micro-econòmic, i s’ha de tenir en compte a la societat actual com un sistema vàlid.

Prendre decisions amb criteri

títol: El pequeño libro de las grandes decisionesautor: Mikael Krogerus i Roman Tschäppeler Edita: Alienta

Aquest és un llibre que pre-tén ser un manual intel·ligent i divertit per resoldre les qüesti-ons més complexes del nostre entorn vital i professional. Dins de les seves planes s’inclouen els cinquanta models de tomes de decisions més representatius, descrits de forma breu i acompa-nyats per un gràfic il·lustratiu.

La càmera de fotos més ràpida del món amb tecnologia de mirall translúcid

Sony ha posat a la venda la nova A77, incorporant les últimes millores en tecnologia de mirall translú-cid convertint la SLT-A77 amb lents intercanviables en la més ràpida i sensible de la seva categoria. La revisió ergonòmica ha originat un nou disseny de l’empunyadura i un nou botó tàctil per la funció “ulls vermells” mentre es visualitza a través del visor Tru-finder Oled XGA d’alta resolució. Aquesta és la successora de la 700 DSLR.

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Directora comercial: Contxi Joancomercial@tshcomunicacio.comRedacció: Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané

TSh COMUniCACiÓ 2008, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA

La gran obsessió que tenen els internautes per compartir les seves malalties a

portals com Facebook o Twitter serà aprofitada per l’empresa america-na Sickwether per poder ajudar les companyies relacionades amb l’as-sistència sanitària a ela-borar la campanya pu-blicitària que necessitin i col·locar els seus anuncis a l e s pàgines

web més indica-des.

Per exemple, pàgines com la de Google on es pot visualitzar en un mapa la incidència de la grip a nivell global o una altra que mostra la del dengue, malaltia amb símptomes semblants a l’escarlatina, a partir de les consultes realitzades al buscador, que mal-grat ser dades informa-tives es poden utilitzar per qualsevol fi sempre que es compleixen les condicions pactades pel buscador. Així, aquesta companyia vol anar un pas més enllà i amb les dades públiques sobre

salut que naveguen per internet, sobretot en els murs de les xarxes soci-als, les aprofita a través de la seva proposta per poder guiar les empreses del sector sanitari en el segment assistencial cap a les pàgines web on re-alment sigui més acon-sellable posar la seva p u b l i - citat. Així,

parau les c o m

« n a s tapat» o «fe-bre» podran ser paraules claus per poder trobar-les. La idea va sorgir de Graham Dodge, Ceo de la companyia ubicada a Baltimore, amb una gran tendència a la hipocon-dria que li feia desitjar una eina per localitzar els símptomes i efectes de diferents malalties en un mapa i si hi havia algú que tenia els mateixos símptomes que ell per poder compartir i així no sentir-se sol i trobar-se

millor.Alguns experts en la

dimensió social i empre-sarial de les TIC apunten que les malalties sempre han tingut més de soci-als que de biològiques, en totes les cultures, i curar una malaltia és tan important com compar-tir-la que al mateix temps significa entendre-la.

Encara que sembli que això ja estava inventat perquè de fòrums sani-taris se’n troben a tota la xarxa, la diferència

del projecte de Stic-kweather ,

que va

llançar en versió beta a l’octubre, ve per la visualització de dades i la hiper-segmentació que sembla que consti-tueixi una evolució lògica del màrque-ting pels productes del sector sanitari, perquè encara que sembli men-tida els internautes cada vegada estan més preo-cupats per la seva salut, així com per la utilització d’aquesta informació a les xarxes socials.

XIFRES I LLETRES

190.000euros és l’impacte econòmic del 11è Cicle del Curs Europeu de Neuroradiologia al Palau Firal

907.000.000d’euros ha recaptat la Seguretat Social per la prevenció contra la morositat i la lluita antifrau

E rcros FlixLa Comissió de Seguritat Integral de la Feique ha pre-miat el centre d’Ercros a Flix, per no haver enregistrat cap accident laboral durant l’any 2010. Aquest és el segons any consecutoiu sense accidents. La fàbrica de Flix, que opera en les divisions de Química bàsica i Alimentación animal, fabrica sosa càustica i clor, a partir dels quals produeix hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i, a par-tir d’aquest, fosfat dicàlcic que s’usa en la fabricació de pinsos per a l’alimentació animal.

Aprofita les hipocondries a la web per campanyes publicitàries

M. Jackson guanya 122 Meur aquest 2011Així, el cantant ame-ricà que va morir el mes de juliol de 2010 encapçala el rànquing de famosos morts que més guanyen, amb 122 Meur des de l’octubre de 2010 fins a l’Novembre de 2011, el segueixen Elvis Presley amb 40 Meur 34 anys després de la seva mort i Ma-rilyn Monroe amb 18 Meur ocupa el tercer lloc, segons la revista Forbes. Aquestes xifres són gràcies pel que fa a Jackson al 50% que posseeix del seu catàleg de Sony/Atv Music Publishing que conté artistes com els Beatles, Elvis Presley, Eminem o Bob Dylan. Però qui més influeix en aquests números és el Cirque du Soleil, ja que aquest any va pre-sentar Viva Elvis i ara han presentat Michael

Jackson: The immor-tal World Tour, que

hi ha previstes 150 actuacions d’aquí al juliol. Pel que als altres com-ponents de la llista, el quart lloc l’ocupa Charles Shulz

creador de Snoopy,

seguit de Liz Taylor i John

Lenon amb 8,7 Meur, 4,3 Meur és el mínim per sortir

a la llista.

màrqueting sanitari 2.0

Mentre el món econòmic pateix els efectes continus de les dades ne-gatives que ens porta el context econòmic, el luxe segueix una tendència a l’alça que en principi

no preveu una baixada a curt termini sinó, al contrari, pujarà més. Aquesta dada destaca no ja per la seva magnitud sinó pel fet que un sector tan frívol com aquest esquiva la mala maror que porta la recessió als altres. El secret l’hem de buscar en el renaixement de les economies americana i japonesa, sumat a l’entrada dels països com Xina o Rússia, en plena emergència. Aquesta podríem dir que és l’explicació més lògica, però també hi ha lletra petita. Quan es va entrar en la crisi del 93, l’alt estànding també va ser una contraposició aquesta, mentre pujaven l’atur, els ròlex, cartier, porsches, etc. anaven creixent a passes agegantades, la raó primordial es troba en el típic costum que hi ha de primar l’aparença, és a dir, les vendes pujaven perquè la gent no volia que el seu veí sabés que estava en crisi i no podia permetre’s seguir amb el seu alt nivell de vida. Així, podíem trobar persones damunt d’un mercedes en diumenge i després anar amb metro per no poder-se permetre’s el luxe, mai millor dit, de treure’l més sovint. Potser ara no estem parlant del mateix, i que cap època de recessió és igual, però fa pensar. A tot això, en plena precampanya nadalenca, una de les èpoques de l’any de més consum, les altes taxes d’atur i les dades de l’IPC no donen molt bones notícies pel que fa a la despesa dels consumidors; en concret, les previsions tiren cap a una contenció, fet que pot provo-car la baixada de les vendes, sobretot les dels minoristes a peu de carrer. A més, pel que fa a l’increment d’ofertes de treball per dinamitzar el mercat laboral, les dades no ens fan cap gràcia; no serà, igual que en anys anteriors, on hi havia un despuntament en aquest sentit, aquest any no hi haurà més del que hi ha. Així, que aquest any ni feina ni revitalització consumista, s’haurà d’esperar l’any i vinent i tornar a fer la carta...

Les dues cares de la mateixa moneda...

EDITORIAL

diarimés - 1330/11/11 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

SUCCESSOS

EFELa Policia va desallotjar, ahir a última hora de la tar-da, el recinte i els voltants de l’ambaixada britàni-ca a Teheran, després que la legació patís tres assalts d’estudiants islàmics que protestaven per les noves sancions imposades per Londres a l’Iran. A mitja tarda, un grup d’estudiants islamistes va assaltar ahir l’ambaixada britànica a Te-heran (Iran) i van saquejar i destruir alguns documents als seus locals, al voltant de les 18:00 hora local (14:30 GMT).

Tot i l’actuació de la po-licia, que envolta la legació

del Regne Unit, situada en una àmplia finca del nord de Teheran, els estudiants van aconseguir enfilar-se al mur de l’ambaixada amb banderes i pancartes i un

grup nombrós va entrar en les instal·lacions.Els con-centrats, estudiants ultra-conservadors del règim islàmic, van fer públic a úl-tima hora de la tarda un co-municat en què reiteraven

la petició que s’expulsi im-mediatament l’ambaixador britànic i es trenquessin to-talment les relacions amb el Regne Unit, país al qual denominen «la guineu ve-lla». L’incident es produeix dos dies després que el Par-lament iranià ratifiqués per àmplia majoria una llei per rebaixar el nivell de les re-lacions amb el Regne Unit al rang d’encarregat de ne-gocis, cosa que suposa la retirada d’ambaixadors.

Els estudiants amenaça-ven amb l’ocupació perma-nent, com va passar amb la d’Estats Units el 4 de no-vembre de 1979, que va du-rar 444 dies.

La policia va desallotjar a última hora el recinte i els voltants

Un grup d’estudiants assalta fins a tres cops l’ambaixada britànica a Teheran

El Parlament iranià vol rebaixar el nivell de les relacions amb el Regne Unit

El Govern insta Rajoy a aclarir els ingressos per elaborar els pressupostos

POLÍTICA

ACNEl portaveu del Govern, Francesc Homs, va instar ahir el proper president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a aclarir el panora-ma d’ingressos per poder elaborar amb rigor els pres-supostos del 2012. Homs va alertar que el Govern con-tinua tenint «incerteses massa grans» al respecte,

d’entrada sobre pagament pendents com la disposi-ció addicional tercera, 750 milions d’euros que encara no s’han abonat malgrat el compromís de l’actual pre-sident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, Homs va alertar que no co-brar aquesta quantitat di-ficultaria complir amb el dèficit del 2,6% marcat per

al 2011. En tot cas, va rei-terar la voluntat de portar els comptes al Parlament abans d’acabar l’any. Tam-bé va parlar de pagaments futurs, perquè encara no se sap si el Govern espa-nyol pagarà el fons de com-petitivitat, i el mateix passa amb l’impost de patrimo-ni, que no queda clar si es mantindrà.

Comencen a negociar la reducció de sous de treballadors públics

Govern i sindicats co-mencen a negociar, a partir de les nou del matí d’avui, la reducció dels salaris dels treballadors públics i les mesures que afectaran algunes de les seves condicions la-borals. Just el dia abans que comencin de mane-ra oficial aquestes nego-ciacions, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va lloar la feina i la pro-fessionalitat dels emple-ats públics. A més, tam-bé els va instar a seguir l’exemple del sector pri-vat que aquest dilluns va escenificar el Tercer Acord Interprofessional. Es preveu que les conver-ses s’allarguin com a mí-nim fins divendres quan també està convocada la mesa de negociació. ACN

CiU i PP mantenen la primera reunió de contacte al Congrés

El portaveu parlamenta-ri de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, i la nú-mero dos de Mariano Ra-joy, Soraya Sáenz de San-tamaría, van mantenir ahir la primera reunió de contacte al Congrés dels Diputats després de les eleccions. Segons fonts de la federació naciona-lista, va ser una trobada «cordial» en la línia de les relacions que van mante-nir en la passada legisla-tura. En declaracions als mitjans prèvies a aques-ta reunió, Josep Antoni Duran i Lleida va obrir la porta a la col·laboració entre CiU i el PP a l’hora d’aprovar mesures «va-lentes». CiU, a més, aspi-ra també a ser a la Mesa del Congrés. ACN

UGT presenta un recurs per cobrir les baixes dels professors

UGT va presentar un re-curs davant la Conselle-ria d’Ensenyament con-tra la decisió de deixar de nomenar professors substituts els dilluns. Fa uns dies, aquest departa-ment va decidir nomenar els substituts els dime-cres i divendres, enlloc de dilluns i divendres, cosa que, segons UGT, fa que s’incompleixi l’acord de cobrir les baixes des del primer dia. ACN

14 - diarimés 30/11/11ESPORTS

VICENTE M. IZQUIERDOJorge d’Alessandro ja ha de-cidit, i ahir va exposar pú-blicament el seu veredicte. L’entrenador del Gimnàstic de Tarragona ha optat per Álex Ortiz per substituir el lesionat Xisco Campos a l’eix de la defensa, fent pas-sar l’andalús per davant de Pedro Mairata i convertint-lo en el nou acompanyant d’Arzu a l’eix de la rereguar-da.

Segons l’argentí, Ortiz s’ha guanyat a pols la titu-laritat, ja que «ha treballat perfecte; per tant, serà el substitut de Xisco», un Xis-co –la nit d’ahir va ser ope-rat a la Clínica Quirón de Barcelona pel doctor Ra-mon Cugat– que es va tren-car a El Collao en cinquè metatarsià del seu peu es-querre, lesió que el mantin-drà allunyat dels terrenys de joc durant aproxima-dament tres mesos. Pre-cisament, el tècnic grana creu que «trobarem a faltar l’aportació de Campos, tant a nivell professional com personal, ja que és tot un exemple a seguir».

El bon rendiment que ha ofert Álex Ortiz en les dues estones que ha dis-putat amb D’Alessandro a la banqueta –contra Alcor-

cón i Alcoià– han provocat que l’entrenador s’hagi de-cidit per aquest jugador, en comptes d’un Mairata a qui, segons el tècnic, enca-ra li falta un punt per poder competir, tot i que «està en un procés excel·lent» per poder aconseguir-ho.

Qui també serà nove-tat a l’onze titular és Berry Powel, el qual avui es rein-corporarà amb la resta del grup als entrenaments i serà la referència ofensiva, deixant a la banqueta Bor-ja Viguera el qual, segons D’Alessandro, «va treba-

llar molt bé davant l’Alco-ià. Encara li falta una mica per arribar al seu millor moment de forma, però ho aconseguirem».

El de Buenos Aires, a més, aplaudeix el detall que va tenir Powel, ja que aquest passat cap de setmana es va desplaçar amb la resta de l’equip a Alcoi per donar suport als companys, tot i saber que no podria jugar a causa de les seves molès-ties.

FUTBOL

Berry Powel tornarà a l’onze després de recuperar-se de la seva lesió

D’Alessandro escull Álex Ortiz per substituir el lesionat Xisco Campos

Ortiz, a l’esquerra, lluitant amb un rival acompanyat del lesionat Campos, a la dreta, el curs passat.

CEDIDA

«Trobarem a faltar l’aportació de Campos a nivell professional i personal», diu el tècnic

Sobre Viguera, l’argentí opina que «encara li falta per arribar al seu millor moment de forma»

FUTBOL

REDACCIÓAquells que portin ali-ments tindran l’entrada gratuïta, aquest diumen-ge a les dotze del migdia, per assistir al CF Pobla de Mafumet-AE Prat, de la Tercera.

Així, el conjunt poblenc va presentar ahir la cam-panya Suma’t, mitjançant la qual l’entitat vol solida-ritzar-se amb tota la soci-etat que en aquests mo-ments pateix problemes econòmics.

Els jugadors de la pri-mera plantilla també re-

alitzaran les seves apor-tacions diumenge i els aliments aniran destinats al Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona. També aporten sucre un establiment i oli Agrícola-Oliverera.

El president de la Pobla, Josep Mir, destaca que «és la primera vegada que posem en marxa aquesta iniciativa, i creiem que és necessària perquè el club sempre s’ha caracteritzat per donar un cop de mà a aquells que més ho ne-cessita».

El Pobla-Prat serà gratuït per aquells que aportin aliments

Mir, a la dreta, amb Josep Maria Gasull (Agrícola-Oliverera).

HÉLDER MOYA

diarimés - 1530/11/11 ESPORTS

VICENTE M. IZQUIERDOEspectacular, d’escàndol, irrepetible... Poques ex-pressions poden descriure el que està aconseguint en-guany el primer equip del Club Atlètic Roda de Barà, que viu el moment més dolç de les darreres temporades.

En les darreres campa-nyes, aquest conjunt sem-pre ha lluitat per l’ascens de categoria, però enguany sembla que pot ser la ven-çuda. I és que l’esquadra que entrena el nouvingut Raúl Martín és el líder in-discutible del grup tercer de Tercera Catalana, amb uns números que espan-ten tots aquells equips que també volen jugar l’any vi-

nent a Segona Catalana, però que hauran de realit-zar un esforç sobrehumà per deixar fora de combat un Roda de Barà que, en els dotze partits disputats, ha guanyat en onze ocasions i ha empatat un partit, sense cap derrota. O, el que és el mateix, 34 punts de 36 pos-sibles.

En els disset grups que componen aquesta catego-ria a Catalunya no hi ha cap equip que hagi sumat tants punts com els tarragonins. Tot i això, sí que hi ha un conjunt que podria fer-ho si n’aconseguís un en un par-tit que es va haver d’ajornar. Es tracta de l’Equipo Ja, que milita en el grup desè de

Tercera, equip que ha gua-nyat els onze partits que ha disputat. Tret d’aquest, hi ha pocs equips que hagin passat la barrera dels tren-ta punts, com l’Ametlla de Mar (grup 1), el Llavane-res (4), el Campdevànol (5), l’Atlètic Barceloneta (11) o el Miralcamp (14), tot i que, tots ells, sense arribar als 34 punts del Roda.

El bon moment dels ro-

dencs ve motivat, segons el seu entrenador, per «la gran competitivitat que hi ha a la plantilla. Tenim 24 o 25 ju-gadors entrenant, i això és impensable a la Tercera Ca-talana. Els futbolistes que gaudeixen de menys minuts mantenen el bon nivell dels entrenaments, i això sem-pre és molt positiu». L’en-trenador, a més, ha canviat completament la forma de

jugar del seu equip, posant algunes pinzellades del fut-bol que es practica al nord d’Espanya. I és que Martín ha arribat aquesta tempo-rada al Roda procedent de La Rioja, on ha entrenat a diversos equips de la Terce-ra Divisió.

«Vaig aterrar aquí sense conèixer ni els jugadors ni les categories, però sí que sabia com era el futbol ca-

talà, ja que en alguna oca-sió he estat seleccionador a la meva terra i m’he enfron-tat a combinats catalans», manifesta el tècnic, el qual destaca que el nivell futbo-lístic a Catalunya i La Rioja és similar, el que varia és la forma de jugar, ja que «allí es practica un futbol més físic, mentre que aquí hi ha jugadors amb més qualitat tècnica».

Del seu equip, a més, l’entrenador en destaca la fortalesa defensiva, ja que ha encaixat cinc gols «i, a més, només n’hem rebut en tres partits. Això vol dir que en vuit duels hem deixat la porteria a zero», detalla. En aquest sentit, Raúl Mar-tín declara que «la clau és la implicació defensiva de tots els jugadors».

Pel que fa a objectius, Martín ironitza assegurant que «aquí a Catalunya s’ha posat molt de moda amb Josep Guardiola el fet de dir que el màxim objectiu sempre és el proper partit. D’aquesta manera, el nos-tre és guanyar diumenge el Constantí» equip que, juntament amb el mateix Roda, el Llorenç, el Cunit i el Pla de Santa Maria són els candidats, segons Mar-tín, a pujar de categoria.

FUTBOL

L’equip ha sumat 34 punts de 36, ha anotat 47 dianes i n’ha encaixat 5

No hi ha ningú que s’atreveixi a tossir el CA Roda de Barà de Raúl Martín

L’equip rodenc, durant l’entrenament de divendres passat.

OLÍVIA MOLET

FUTBOL

EFEAnthony Choco Lozano, ju-gador cedit pel València a l’Alcoià, assegura que al seu equip li està faltant «la sort que es necessita per deci-dir partits molt igualats, com el de dissabte contra el Nàstic».

El davanter, a més, expli-ca que «tot el que sigui pun-tuar està bé, millor que per-dre, està clar, però s’ha de sumar de tres en tres per

escapar de la zona baixa». Tot i donar per bo el punt contra el Nàstic, a terreny propi, l’hondureny deixa clar que «si algú va fer mè-rits per aconseguir la victò-ria, aquest va ser el nostre equip». «Vam posar més ga-nes per guanyar i, al final, gairebé perdem el partit per aquella pilota que ells van llançar al pal als mi-nuts finals», sentencia el futbolista.

Lozano valora positivament el punt sumat contra el Nàstic dissabte

16 - diarimés 30/11/11SERVEIS

Tanatori, plaça Pablo Picasso, 1, Reus. Telèfon 24 hores 977 750 422www.sfreus.cat, servei de condols electrònics

Cementiri, avinguda de la Pau s/n, Reus tel. 977 341 272Crematori, avinguda de la Pau s/n, Reus tel. 977 127 502

GESTIÓ DE SERVEIS FUNERARIS REUS SA (CEMENTIRI) - REUS

En/Na MARIA LUISA SANROMA SEDO sol·licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter ‘Provisional’, corresponent a la sepultu-ra de TOMBA núm. 25 de l’Illa PASSEIG CENTRAL del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d’acord amb el/s article/s 54 I 57 de l’Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació, puguin oposar-s’hi els qui creguin de tenir el dret legí-tim amb la manifestació de les al·legacions davant de les oficines d’aquesta entitat.

PÀDEL

Les instal·lacions del Club Tennis Tarragona van ser l’escenari, aquest cap de setmana, del Campionat de Catalunya per equips menors de pàdel, que va comp-tar amb set competidors, entre ells l’entitat local. El CT Tarragona va finalitzar en tercera posició, després de caure 2-1 a les semifinals davant el Club Ciutat Diago-nal de Barcelona, el qual va perdre l’enfrontament final contra el Fibra Sports. REDACCIÓ

Els menors del CT Tarragona, tercers al català

CEDIDAALPINISME

Inauguren un nou rocòdrom al local social dels Xiquets del Serrallo

REDACCIÓEl passat cap de setmana es va realitzar l’acte d’inau-guració de la remodelació del rocòdrom que han por-tat a terme la Colla Xiquets del Serrallo i Club Alpí K2, i que es troba dins del local social de Xiquets del Serra-llo, al carrer Nou de Santa Tecla, 9. La seu va quedar petita per la nombrosa as-sistència de socis i simpa-titzants del món casteller i muntanyenc. Tant Jordi Vi-dal, president dels Xiquets del Serrallo, com Pau Sa-las, president del Club Alpí K2, van constatar la col-

laboració i l’agermanament de les dues entitats, amb la signatura del corresponent conveni que determina la utilització gratuïta del ro-còdrom per als associats de les dues entitats.

Els dies d’obertura del ro-còdrom són tots els dilluns i tots els dimecres, no fes-tius, de dos quarts de set de la tarda a nou del vespre. Les dues entitats n’oferei-xen l’ús amb total gratuïtat amb l’únic condicionant de formar part de la colla cas-tellera, o d’estar associat i també federat en el cas del Club Alpí K2.

Cal destacar, com a clo-enda de l’acte, la presen-tació d’un audiovisual en exclusiva i projectat per primera vegada, de la con-questa del Manaslu de 8.165 metres d’alçada, la

vuitena muntanya més alta de la terra situada a l’Himà-laia nepalès, comentat per dos dels alpinistes que el van conquerir, Carme Co-mes i Òscar Cadiach, qui va ser el guia de l’expedició.

Obrirà els dilluns i els dimecres

La inauguració va tenir una bona acollida.

LLUÍS PONS

Tarragona.

Francisca Bertran Vinaixa. Ha mort a l’edat de 83 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a l’esglésla de Sant Joan.

Rosa Miguel Asensio. Ha mort a l’edat de 81 anys. El seu fune-ral serà avui, a les onze del matí, a l’església de Santa Clara.

Reus.

Araceli Unda de Val. Ha mort a l’edat de 74 anys. El seu funeral serà avui a les 9h a l’església de Sant Bernat.

Carmen Remedios Flores. Ha mort a l’edat de 77 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30h a l’església de Sant Bernat.

DEFUNCIONS

diarimés - 1730/11/11 CULTURA

El cicle de Cinema d’Igualtat projecta demà en dues sessions el film ‘Elisa K’

CALAFELL

A.G.Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena, és la pel·lícula del desembre progra·mada en el cicle de Cinema d’Igualtat, que organitza l’Ajuntament de Calafell. El film es projectarà demà di·jous, 1 de desembre, als ci·nemes MCB. Com totes les d’aquest cicle, la pel·lícula és gratuïta i es projecta en

dues sessions: a les quatre de la tarda i a les deu de la nit. Després de la primera es fa un col·loqui posteri·or amb els assistents sobre el tema plantejat a la pel·lícula. Els debats són con·duïts per Drac Màgic, grup empresarial expert en ci·nema de dones. Elisa K nar·ra la història d’una nena a punt de fer 11 anys. Els pa·

res d’Elisa s’han separat, i anirà a passar uns dies a Barcelona, amb el pare i els germans. Quan tor·na al poble està estranya, però ningú no s’adona de què li passa, i ella no és ca·paç d’explicar·ho. Anys més tard, amb 24, recorda de sobte alguna cosa horrible, i truca a la seva mare es·pantada demanant·li ajut.

MÚSICA

Els Buhos presenten les cançons a les barques Montserrat i C. Barral

Davant de més de 150 per·sones el grup calafellenc Buhos va presentar, a l’an·tiga destil·leria de l’Hostal, les cançons dedicades a les barques Montserrat i Car·los Barral, de l’associació de navegació tradicional Patí Català Calafell. L’origi·nalitat fou el tret significa·tiu de tota la vetllada, que fou retransmesa íntegra·ment per Calafell Ràdio en la veu de Ferran Barri. A.G. Un moment de l’actuació de Buhos a l’antiga destil·leria de l’Hostal.

CEDIDA

Ajut al concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls

L’Ajuntament de Valls, d’acord amb el conveni amb la secció de cinema de l’AAEET, ha concedit una subvenció de 9.000 euros per a la realització de la 17a edició del concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls. La fase final d’aquest certamen va comptar amb 297 pel·lícules, de les quals 97, escollides per un primer jurat, es van poder veure a la biblioteca popular de Valls en la fase final. A.G.

El cor Veus Blanques acostarà les cançons de les escoles bressol

Les cançons que es can·ten a les escoles bressol del Vendrell s’escoltaran el dis·sabte 17 de desembre a les 12 del migdia a l’auditori gran de l’Escola Municipal de Música Pau Casals. El cor Veus Blanques, dirigit per Montserrat Meneses, serà l’encarregat d’inter·pretar·les amb l’acompa·nyament d’Ensemble Ca·sual, una variant del grup vendrellenc Ço del Botafoc. A.G.

18 - diarimés 30/11/11CLASSIFICATSches con puerta automática, zona comunitaria con pisci-na, casas de buena calidad y diseño desde 290.000euros www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93.

BOMONT. CaMpO de gOlf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baños, gran salón-hall, cocina indepen-diente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y

garaje para 2 coches, calefac-ción y jardín de 878 m2 en Urbanización La Barquera. Precio 220.000 euros. Tel. 666.982.904

VIMBOdÍ. Vendo casa. Tel: 675.739.579 – 977 75.23.42

Vel MORell- C/ JaCINT Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitaciones, baño y aseo, amplio come-dor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2,

buenas vistas, plaza parking moto + plaza moto. Opor-tunidad. 360.000 euros. Tel: 609.44.22.39

TaRRagONa ÁTICO RaM-Bla NOVa Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Po-sibilidad de plaza de apar-camiento para dos coches. 977.24.21.60/www.rapejun.com

TaRRagONa C/ paRe palaU-RaMBla NOVa Ha-bitatge de 3 dormitoris, molt bon estat Armaris empotrats, dos banys, calefacció, Possi-blitat d’aparcament 219.000 euros. 977.24.21.60. www.rapejun.com

ZONa UNIVeRsIdad. IM-peCaBle. MUy soleado. Piso de 3 habitaciones. 2 baños. Cocina indepen-diente. A/C. Calefacción. Posibilidad de parking y trastero. 220.000 euros. TEL: 977.25.09.93

saNT peRe I saNT Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina e qui-pada, ga leria, saló-menjador. To tal ment reformat + mo-bles. Preu 105.000 eu ros. Tel. 977 20.12.55. Ne go ciable.

Altres poblacions

ReUs. CaMÍ aleIxaR, 50. Pis cantoner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948

RIUdeCaNyes. VeNda de Casa, 186 m2, per entrar a viure. Preu 162.500 euros. Tel. 628.852.372

ReUs. pIs de 3 habitacions, calefacció, 1er. sense ascen-sor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03

BaIx CaMp. Casa de poble 320 m2, bones vistes, moltes possibilitats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803.

RIUdOMs. ÚlTIMs pIsOs pROMOCIÓ OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habi-tacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb ter rassa solarium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí. Piscina comunitària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Quali-tats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10.

alfORJa. se VeNde Casa-ChaleT de 197 m2, con

IMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

TORRefORTa , BONITO pIsO de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente refor-mado. Tel. 615. 891. 932

ROVIRa I VIRgIlI (ZONa UNIVERSIDAD). Impecable. Muy soleado. Piso de 3 ha-bitaciones. 2 baños. Cocina independiente. A/C. Calefac-ción. Posibilidad de pàrking y trastero. 220.000 euros. Tels. 977 250 993 / 609 442 239.

VeNdO pIsO CéNTRI-CO, de 60 m2, 2 hab., con trastero. A re for mar. Tel. 671.031.627. Pre cio negocia-ble.

saNT peRe I saNT Pau, pi so de diseño. Plan ta baja, Ed ificio Mi ra mar II. Tel. 691.215.484

BONITO pIsO seMINUe-VO en Violant d´Hongria. 3 dormitorios (1 de ellos sui-te), con 2 baños completos, galería y terraza. Pavimento de parquet. Parking inclui-do. Con zona comunitaria y soleado. Precio económico, subrogación hipoteca 100%. 977.214.713

TaRRagONa Calle sMITh CasTellaRNaU Obra nue-va. Entrega inmediata. hIpO-TeCa 100% 2 habitaciones, calefacción, parquet, arma-rios empotrados 130.000 euros 977.24.08.12/ www.ambientia.es

TaRRagONa Calle Cas-TellaRNaU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipote-ca 100% 3 habitaciones y 2 baños. Esquinero, cale-facción, parquet, armarios

empotrados. 186.000 euros. 977.24.08.12

se VeNde pIsO seMINUe-VO, en Països Catalans. 3 dormitorios (1 suite) y 2 baños. con cochera doble, y trastero incluidos. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias. Des-cuento de más de 70.000 euros, me urge venta. 977.214.713

TaRRagONa Calle peRe MaRTell Obra nueva. En-trega inmediata. Hipoteca 100% Úitimo piso 2 Habi-taciones, 2 baños, cocina independiente, Parquet, bomba de calor, armarios empotrados. 170.300 euros. 977.24.44.66 / www.ambien-tia.es

el seRRallO, OBRa NUe-Va, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados, cu-quísimos, edificio “Ser Ma-rino”, acabados modernos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 150.000 euros.T.609.44.22.39

TaRRagONa. paRC de la CIUTAT. Piso 120m2, 4 habitaciones, 2 baños, im-pecable, bien orientado,

garaje privado, nueva a es-trenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46.

MONTBRIÓ. Ref. 595. pIs semi-nou. 80 m2 utils. Anti-guitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina america-na equipada. Bomba de ca-lor i a/c. Ter rassa 20 m2. Pis-cina comunitaria. Pàrquing. Molt lluminós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10.

pROMOCIÓ OBRa NOVa a RIUDOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb ter rassa solàrium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10

Ref 5239 ReUs pIsO de 75 m2 de 3 hab, comedor, coci-na, calef. ascen. zona carre-four. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053

pallaResOs, OBRa NUe-Va JUNTO al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia coci-na, lavadero, gran salón co-medor, garaje para varios co-

amueblado. Piscina comu-nitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39

de paRTICUlaR a paR-TICUlaR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Ur-banització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361

la seCUITa. OBRa NUeVa. 1 dorm. A/A, parquet, cocina e qui pada. Pàr quing. 123.000 eu ros. Tel. 977 24.42.44

VIla-seCa. pIsO de 3 dor-mitorios, co ci na in de pen di-ente, sin as censor, 144.240 eu ros. Abs te ner se a ge n cias. Tel. 639.184.934

Locals, Oficines,Naus, Pàrquings,

Terrenys

salOU, ZONa pUeBlO TeRReNO para unifamiliar

SALOU. ZOnA ESti-vAL. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Coci-na con despensa, obra vista manual, buenos acabados,

zona comunitaria con piscina, 390.000€. tEL: 977.25.09.93-

609.44.22.39

AtEnCión invErSOr! Venta

de pisos nuevos alquilados. Retorno

inmediato! Empieza a cobrar beneficios desde

el primer día. Con garantías de cobro y

mantenimiento durante 5 años. Financiables. Aprovecha el Iva del

4%. Tarragona Centro. 615.019.699

SE vEnDE PiSO DE OCASión en tarra-gona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormitorios y 2

baños. Bien distribui-do y amplio, 115m2.

Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefacción de gas. Zona con todos los servicios: instala-ciones deportivas,

colegios, guarderías, CAP, etc... Oportu-nidad única 30% de

descuento. infórmate sin compromiso

977.214.713

rEUS. PASSEiG SUnYEr. Pis alt

exterior de 90m2, 3 hab., menjador de

30m2, 1 bany, cuina amb galeria, galeria,

calefacció i a/a. Parking opcional a la mateixa finca. Preu:

135.500€tELF: 652.960.787

Salou. Far Salou. Primera linea de mar, apartament ampli de 2 habitacions dobles, cuina independent, 2 banys, salo-menjador

amb terrassa 15m2 davant mar, excelentes vistes.

Preu: 137.000 EUROS TELF: 615.620.161

Roda de Barà. Oferta increíble! Piso

amueblado en el centro del pueblo, 85m2 + solárium

de 80m2 + parking en la misma finca. 3 dormitorios, 2 baños, cocina, lavadero. Todo

exterior con mucha luz. Finca de 7 años.

120.000 euros. 606 982 743

Xalet reformat Urb. remei Alcover. 160 m2 en dues plantes, 4 hab., 2 sales grans,

2 lavabos, cuina equipada. Jardí

400 m2, barbacoa i piscina. 275.000

euros negociables. tel. 606.661.781

diarimés - 1930/11/11 CLASSIFICATSde unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

Plaça Pàrquing Antoni Cardona i Grau nº7, ample i planta baixa, 28.000 euros. Tel. 680.240.212

Plaza de Parking. zona Gasómetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083

Salou, zona eStival, terreno urbanizado para construcción de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93.

reuS niloga. Es ven pàr-king per dos cotxes amb tras-ter. Tel. 630.426.544

Se BuSCa Plaza de par-king en alquiler zona rambla nova- balcon del mediterra-neo. Tel: 670.44.91.78

terreno en Salou Carretera de la cos-ta, para edificar edifi-cio plurifamiliar de 12 viviendas.T.97725.09.93

vendo Parking zona Plaza Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/mediano. Tel.: 696.863.847

Salou, zona PueBlo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

Serrallo. venta de CaSa antigua para cons-truir 4 pisos. C/ Sant Pere.

300.000 euros negociables. TEL: 609.44.22.39

Salou, C/ llorer zona Estival, terreno para construc-ción de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93.

nau en venda riudomS. Superficie 520 m2. Nau apa-rador. Parket. Oficines. Fals sostre. Instal·lació elèctrica. Boques d’incendi. Extractors. Ben comunicat. Facilitat apar-cament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10

vaPor, loCal de 95 m2, exterior, vistes a la plaça dels Infants, instal.lacions fetes. 695 euros/ mes NOU HÀBI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

• Lloguer

Tarragona

Pere martell, PiS S/ nou de 2 dorm, s- menjador amb

balcó, cuina independent amb vitro, ascensor, moblat i com. inclosa. 450 euros/ mes. NOU HÀBITAT CON-FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

marquéS de guad el gelú, pis de 3 dorm., s- menjador amb balcó, cuina amb vitro, 1 bany, exterior assoleiat, armaris encastats, pk exterior i com. inclosa. 500 euros/ mes. NOU HÀ-BITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

C/ eiviSSa, PiS S- nou de 1 dorm., s- menjador, cui-na, bany complert, armaris encastats, a/a fred i calor, as-censor, amb mobles, terrassa de 50 m2. 475 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

l´alBada, PiS S/ n de 3 dorm, s- menjador amb 2 balcóns, 2 banys, cuina offi-ce amb galeria, a/a, ascen-sor, pk i com. inclosa. 500 euros./ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

marqueS de monto-liu.- PiS de 3 dorm. dobles, sala menjador amb terrassa, cuina independent, 3 banys, exterior, assoleiat, calefaccio,

ascensor, parquing moblat i com. Inclosa 750 euros/ mes. NOU HÀBITAT CON-FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

St. antoni mª Claret, 2 dorm , cuina, bany, s- men-jador, com. inclosa...375 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Portalet-rBla vella, PiS d’1 dormitori + vestidor/es-tudi, s-menjador, cuina, bany complet, moblat i com. in-closa. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Altres poblacions

la Pineda. PiSoS nuevoS a estrenar. Con y sin mue-bles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independien-te. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. 600 euros, con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39

reuS. Se alquila haBi-taCión para estudiantes con baño y derecho a cocina. Tel. 690.037.325

la Pineda. PiSoS nuevoS a estrenar. Con y sin mue-

bles. Preciosos. Modernos. De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independien-te. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. 600 euros con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39

alforja, PiS S/ nou de 2 dorm., s- menjador , cuina americana amb vitro, 1 bany, a/a , parquing i com. inclo-sa. 375 euros/ mes. Opció mobles. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

vila-SeCa zona CaStell , edifici exclusiu de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, moblat , terrassa. pàrquing opc., co-munitat inclosa, 450 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

reuS velòdrom, pis s/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys , as-censor, zona ajardinada amb piscina i pk, com. inclosa. 650 euros/ mes. NOU HÀ-BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

reuS.-C/ antiquariS, PiS S/ reformat de 3 dorm., s- menjador, cuina amb vitro, 1 bany, exterior 450 euros/

mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

Perafort, C/ SolanS - pis de 2 dorm., s- menjador, cuina americana, bany com-plert, balcó, moblat, exterior, assoleiat , parquing i com. in-closa. 390 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

reuS, St. magí alegre , pis s/ nou d 1 dorm., sala-menjador amb balcó, cuina americana, 1 bany complert, assoleiat, moblat, ascensor,

pk 450euros. NOU HÀ BI-TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

reuS velòdrom, PiS S/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys, ascensor, zona ajardinada amb piscina, com. inclosa. 580 euros/ mes. NOU HÀ-BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

PoBla de montornèS, PiS reformat d’1 dormitori, sala menjador, cuina ame-ricana, bany complet, amb com. inclosa. 325 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

reuS velòdrom, PiS S/ n de 1 dorm. s- menjador, cuina amb vitro, bany com-plert, ascensor,moblat, zona ajardinada amb piscina, pk i com. inclosa. 425 euros/ mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

vila-SeCa, C/ heura, PiS s-nou de 4 dorm., s- menja-dor amb terrassa, cuina in-dependent, 2 banys, armaris encastats, calefaccio, ascen-sor i parquing. 500 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

LA POBLA DE MAFUMET

Chalet con jardínCompre a precio de

alquiler por738 euros/mes

sin entrada.VEALO EN YOUTUBE.COM (buscar chalets

la Pobla)Tel: 977.84.28.21

La peça queli falta

al teu negoci:la millor

promocióde les teves

ofertes

977 211 154

Anunciar-te al Diari Més et garanteix que cada dia milers de persones veuran la teva publicitat i a uncost molt raonable.Aprofita-ho!

Venta de tRaSteROS, paRkingS de moto y coche.

Varios tamaños. en tarragona ciudad.

Buenas condiciones. 977.214.713

20 - diarimés 30/11/11CLASSIFICATSsors tècnics superiors de l’Administració, temari i tests propis. Liders en % a Cata-lunya. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. 977 22 22 77. www.aulamag-na.es.

AsociAción TArrAco Minusválidos ofrece tra-bajo a gente disminuida ó personas mayores de 40-50 años. Tel. 653.550.885

Mossos d’EsQuAdrA, PoliciEs locAls, Bom-bers, Agents Rurals, Fun-cionaris de Presons. AULA MAGNA. Professors: Coma-naments Policials i restes cossos (Engeniers Forestals, Comanaments Bombers…), docents de la pròpia Escola de Policia, Psicòlegs Policials, Especialistes en Psicotècnics càlcul, abstracte, verbal. Gran diversitat horària. Tracte just: quotes mensuals sense fi-nanciació. Líders absoluts en aprovats a Catalunya. 977 22 22 77. www.aulamagna.es.

sE oFrEcE sEÑorA para limpieza. Económico. Tel: 650.355.613

AJunTAMEnTs: AuxiliArs AdMinisTrATius. AulA Magna Gran núm. de places a la provincia: Tarragona, Reus, Cambrils, Salou,… Alt percentatge d’aprovats. Pro-fessorat composat per Secre-taris, Cap RRHH, Tècnics Su-periors,… Tracte just: quotes mensuals sense financiació. Líders absoluts a Catalunya. 977 22 22 77. www.aulamag-na.es.

Ascensor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787

TREBALLsE oFrEcE sEÑorA para trabajos hosteleria, domésti-cos... TEL 637 181 694

PrEciso chicA PArA chAlET relax, zona Tarrago-na. Tel. 616.020.395

EMPrEsA lídEr Al sEc-Tor del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. In teres sats /ades tru car al 696. 979.769 per a con-certar entrevista.

AuMEnTA Tus inGrEsos www.TrAbAJArYA.coM. Tel. 93-100-01-10

s´oFErEix conducTor cAMió i autobus amb expe-riència. Tel: 618.037.860

busco socio, centro de terapias alternativas. Tarra-gona centro. Tel. 650.631.708

EMPrEsA GEsTió EMPrE-sAriAl nEcEsiTA comercial comarca Baix Camp, es valo-ra experiència en el camp del seguro-immobiliària-forma-ció i gestió d’empreses. Tel. 687.250.733

TrAbAJos dE PinTor. In-teriores, fachadas escaleras y locales. Precios económicos. Tel. 679.766.423

EscolA d’EsQuí dE lA MolinA PrEcisA Moni-Tors d’EsQuí i Esnow-boArd, per la temporada d’hivern. Formació continua a càrrec de l’empresa. Tel. 972 14.50.62. mail: altacer-danya@altacerdanya.com

oPosicions GEnErA-liTAT: AdMinisTrATius, cos Gestió, Superior, Jus-tícia, Presons, Professors d’Autoescola, Mestres, … AULA MAGNA. Profes-

AlbAÑilEriA rEAlizAMos TodA clAsE de trabajos. Presupuestos sin compro-miso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

COMPRES

TAROT

lA bruJiTA hEchicErA ¡nAcí para ayudarte! Viden-cia, Tarot, Péndulo. Aciertos garantizados. 608.536.753. Aclara tus dudas. ¡Llámame! Atiendo 24h. Mayores de 18 años

TAroT MAriluz te solu-ciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años. 806.544.007

¿TE GusTAríA TrAbA-JAr En un TAnATorio? Consíguelo haciéndote tanatoestético/a. Preparación acreditada por la Asociación de Tanatopraxia, prácticas reales 902.110.239

ciclEs ForMATius – AulA MAGnA. Aconsegueix el títol de grau mig: Gestió Adminis-trativa, Auxiliar d’Enfermeria (curs d’enfermeria), Emer-gències Sanitàries, .. I de Grau Superior: Animació d’Activitats Físicoesportives, Secretariat. Educació Infantil, Prevenció de Riscs Laborals, … Sense dubte la formació és el millor antídot de la crisi. Obté una titulació oficial de FP amb Aula Magna. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. 977 22 22 77. www.aulamagna.es.

EMPrEsA lídEr Al sEc-Tor del moble necessita repartidor/muntador de mo-bles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats tru-car al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores

¿TE GusTAríA TrAbAJAr En unA FunErAriA? Con-síguelo haciéndote Operario Funerario. Preparación acre-ditada por la Asociación de Tanatopraxia, prácticas reales 902.104.268

inGrEsos ExTrAs. TEl. 91 101.81.59

chicA rEsPonsAblE dE vilAllonGA del Camp con experiencia se ofrece para cuidado de niños y personas mayores. Interesados llamar 685 269 279.

REFORMES LLAR

sE oFrEcE PAlETA PArA hacer reformas en general. Económico y serio. Tel. 615.891.932

MATEu. rEPArAcionEs, ElEcTricidAd, FonTAnE-ríA, gas. Autorizado. Tel. 649.178.296

hAcEMos AlbAÑilEríA, ElEcTricidAd, FonTA-nEríA, pintura, pladur. Pre-supuestos económicos. Tel. 600.776.788

MonTroiG dEl cAMP, Pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb pis-cina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CON-FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys,

Naus, Pàrquings, Locals

vilA-sEcA , zonA cAs-TEll , locals nous per estre-nar, 62’86 m² a 650 euros/mes, 86’93 m² a 850 euros/mes. NOU HÀ BI TAT CON-FORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

AlQuilo PàrQuinG sATA, ramón i cajal. Tel: 678.324.023

sE AlQuilA dEsPAcho-oFicinA En el vivero em-presarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones y baños. Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 200 euros/mes. Posibilidad de coworking para autóno-mos. 977.214.713

AlQuilo PárQuinG cerca Corte Inglés. Coche grande + moto. Tel: 657.339.801

AlQuilo PArQuinG vidal i barraquer. Tel: 638.355.639

locAl coMErciAl En TA-rrAGonA C/CASTELLARN-AU. Obra nueva, 100m2 de

superfície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Es lloGA dEsPATx cèn-Tric. Tarragona centre. Tel. 650.631.708

APodAcA.- locAl dE 300 m2 + 100 m2 d’oficines, instal.laciòns fetes, cèntric. 1.250 euros/ mes. NOU HÀ-BITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

lloGuEr. PAssEiG. PriM. Pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef.

TAroT cArlA cArbó. Sólo necesito fecha de nacimien-to, 806.517.132. Mayores 18 años. Precio máx. 1,51 euros.

vidEnTE (cobro lA vo-lunTAd). Tel: 977 31.67.10 - 699.847.505

AMISTAT cEnTro dE AMisTAd pare-jas, grupos y cenas.Tel. 977 24 38 70 - 671 327 565

chico 28 AÑos busca chi-ca, soltera, sin cargas para re-lación seria y estable, no im-porta físico. Tel. 669.820.446

ALTRES

¿TE dEbEn dinEro? llá-MAnos. Tel: 625.905.701

rEus. sEnYorA GrAn ofe-reix vivenda a canvi de com-panyia. Amb referències. Tel. 977 36.03.96

Les Borges deL Camp. poLigon

industriaL. en lloguer nau

acondicionada de 280m2 amb pati,

entrada de camions i local oficinas mateix

loc de 150m2 amb tots els serveis. es lloga conjuntament o per separat. preu

oBert. teLF: 615.620.161

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ.Cambia tus joyas

usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/

kg. Abierto domingos hasta medio día.

Nueva tiendaC/ Gandesa, 30

TorrefortaC/ 20, 56 Bonavista

TEL. 692.228.340

COMPRA DE ORO MÁXIMA COTIZACIÓN, RESCATE DE PÓLIZA DE EMPEÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTORETA

Nº 2 REUS PARKING GRATUITO

TEL 977 33 33 10 -977 24 21 84

AVICULTOR con experiencia, se necesita para

controlar granjas integradas. Se ofrece

puesto estable con porvenir.

Tel: 977 – 30.26.14

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima

tasación. Raval Martí Folguera, 27 Reus Tel

977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28

PRUDIX COMPRO ORO

JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN

ENGAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE,

O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24,

EN BENVINGUT SOCIAS Nº32

(EL VENDRELL) 977 18.15.15

MURAL-GAS. Empresa autorizada en: energía solar, calefacción,

electricidad, gas, fontanería.Proyectos - presupuestos,averías, urgencias 24 hrs.

660.921.053

se aLquiLa despaCho-

oFiCina en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero

dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para

autónomos. Sin costes de alta. Parking

incluido. Derechos especiales para el

complejo deportivo. desde 150€/mes.

977.214.713

¿SIGUES BUSCANDO LA PAREJA ADECUADA?Nosotros te ayudamos

a encontrarla.www.maisol.com

695.410.052

diarimés - 2130/11/11 CLASSIFICATSCURS AUTOMAQUILLATGE dIA 3 desembre de 10 a 14h, inclou material i dos-sier: 20 euros. Realitzat per Montse Ferrando, centre BONA IMATGE. Places limi-tades. Info. Tel. 616.728.220

dINERO RAPIdO. No im-porta deudas, embargos, asnef. Con la garantía de su piso, casa ó finca. Todo ante Notario. Tel. 692.637.887

¿NECESITAS dINERO? LLá-MAME. TEL. 625.905.701

Chico catalán recoge chata-rra y todo tipo de electrodo-mésticos viejos a domicilio. GRATIS.Tel: 650.600.900

MOTOR

RELAX

FRANCéS NATURAL, be-sos, caricias, masajes… Tel: 671.788.470

REUS 50 – 1h. de masaje. Quiero ofrecerte calidad… solita. Tel: 690.166.376

¡¡URGENTE!!! Preciso chica piso relax zona Vendrell. Tel: 671.383.618

20 EUROS. CARMEN co-lombiana. Novedad. Tel: 680.907.818

ANdALUZA, madurita, servi-cio completo30 e. muy mor-bosa. Tel: 619.658.520 Reus

NOVEdAdES francesa...mexicana... turca... españo-la... 686.832.016 ¡Completí-simas! Máxima discreción. ¡Salidas!

CATALANA dIPLOMAdA: excelente masaje erótico, muscular, californiano...deli-cioso final. Tel. 977 20.26.20

VENdRELL. Brasileña joven-cita, viciosa. Tel: 698.238.748

TARRAGONA. ELI morenaza espectacular, latina muy ca-liente. Tel: 651.045.359

PURI. 100 pecho, compla-ciente, morbosa. Discreción. Recibo sola. 1 hora 60 e.Tel: 649.191.271 Salidas.

TARRAGONA. MARTA mo-renaza latina, super bom-bón, completísima. Tel: 651.543.945

VENdRELL. ChICA exu-berante, discreta y particu-lar. Placer al máximo. Tel: 647.254.331

LAURA cariñosa, masajes en camilla eróticos y relajan-tes. Citas concertadas. Reus. 693.677.913

LUCIA 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje re-lajante. Todos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083

ESPAñOLA 25 añitos, be-lleza, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servi-cios. 699.242.637

REBECA CINCUENTONA en Reus. Todo de todo, griego profundo. Tel. 698.792.204

BUSCO MUJERES PARA PISO REUS. TEL. 698.792.204

MARTA guapa, cariñosa, dul-ce y complaciente, hora 60e, todos los servicios. Reus. 626.317.701

CRISTINA. Cuerpo mo-delo. 2 servicios 40E. Tel: 648.132.051

CINQUENTONA. REUS. Tel: 622.856.384

YANIRA áRABE, grie-go y mucho más… Tel: 653.613.385.

MASAJISTA IMPRESIO-NANTE, cuerpo 10, cariño-sa, masaje, completa, 40 E. Tarragona. Tel: 605.084 885

URGEN SEñORITAS latinas y españolas entre 18 y 25. Piso relax Tarragona. Tel. 692.863.983 - 977.11.20.90

MARINA RUSA, besucona, económico. Tel. 977 32.15.68

NECESITO ChICAS para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226

TRAVESTI 30 e. Todo com-pleto sin prisas, sin tabús. Tel: 697.630.642 Reus

SE ALQUILA habitación por horas, para relax, especial parejas y chicas indepen-dientes. Tel. 615 383 697

VENdRELL. JOVEN, atrac-tiva, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 673.190.621

ESTRELLA CATALANA, todo lo que pidas. Tel. 977 32.15.68

CATALANA RELLENITA, be-sos con lengua, francés com-pleto, griego, parejas, salidas. Tel. 681.158.712

URGEN SEñORITAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamien-to. Tel. 647.738.478

AZUCENA 24 años, guapísi-ma, dulce, cariñosa, masaje relajante. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236

ChICAS CALIENTES jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádi-cas. Mayores de 18 años. 803.544.009.

ChICA JOVEN, novedad en Vendrell. Discreta, sensual, recibo sola. Piso privado. Tel: 667.247.399

REUS. MARITXELL catalana, madura, muy complaciente. Tel. 688.313.590

REUS. MARISA Y CRISTINA sexo anticrisis, 25 euros. Tel. 633.805.896

¡¡¡RUSA NUEVA!!! 30e. Sin prisas. Tel. 693.971.734 Reus

“PALACETE dE LAS SIRE-NAS” tu casa de confianza en Tarragona. 6 hermosas chicas para hombres de buen gusto. Tel: 977 11.20.90

ChICAS RECIBIMIENTO PERSONALIZAdO, Sola en casa, discreción absoluta, camilla, masaje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. ROCÍO: 38 españo-la – 635.997.659 / ANA: 44 española – 626.932.377.

dOS ChICAS encanta-doras te esperamos en Reus, supereconómico. Tel: 648.266.866

MÓNICA rellenita, francés completo, griego y beso ne-gro. Reus. Tel. 693.731.224

PATRICIA. JOVENCITA, ca-riñosa, 30 e. media hora. Reus. Tel: 603.649.911

ROSA, ALICANTINA, pe-ludita, 45 años, Reus. Tel: 628.179.115.

JESSICA. 21 años, “cuerpo de sirena”. Tel: 685.725.676

NOVEdAd. MAdURITA, complaciente…sin prisas, sin límites (privado) Salou. Tel: 688.244.380

RECIEN SEPARAdA, atrac-tiva, sensual, morbosa… Recibo sola. 1 hora 60 e. Tel: 680.970.343. Salidas 24 hrs.

dANIELA. GUAPÍSIMA masajista, “bonitos pechos grandes”, delgadita, masaje californiano (relajante mus-cular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francés completo, camilla, vibrador de cintura, lence-ría erótica. 30 euros. Tel: 672.753.937

CRISTINA NOVEdAd. Ca-talana, 40 años, cariñosa, complaciente. Tardes. Reus. Tel: 654.165.072

SALOU. MARTA catalana 40. Atractiva, completísima, 40 euros. Tel: 664.506.522

REUS CAROLINA Y LAU-RITA, sexo en la cocina. Tel. 698.294.198

NOVEdAd KATY en Reus. 22 a, 100 pecho. Fran-cés natural. Sí a todo. Tel: 603.246.635

ChICAS NUEVAS y COM-PLETAS. 30e. servicio com-pleto. Tel: 696.255.672 Reus

áRABE, 22 años, guapí-sima, sexy, buen cuerpo, con pecho, caderas, muy dulce. Griego. Masaje. Todo lo que pidas.... Salidas. Tel: 696.393.256

SABRINA. COMPLETÍSI-MA, madurita, atractiva. Tel: 609.059.507

SALOU NECESITA chica tra-vesti, relax, buena presencia, mucho trabajo. 627.642.374

LUCY JOVENCITA, nueva en Reus. 24 hrs. 25 completo. Tel: 683.116.136

VENdRELL. RELLENITA, pe-chugona, sola. Solo maduri-tos. Tel. 664.722.333

hERMOSA MASAJISTA ca-naria, 28 a. 40 euros. 1 hora 70 euros. Servicio completo. Tel: 683.335.003

JENNIFER. 24 añitos, ca-talana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel. 697.411.514

ELLA PORTUGUESA insa-tisfecha, sexo 100%, 120 pecho, deshinibida total. Tel: 648.868.875

REUS 18 años, recién llega-da. Tel. 633.805.896

PRIVAdO MORBO, sen-sualidad, discreción, ele-gancia. Todos los servicios. CREIXELL. Tel. 658.490.672

REUS SUSI busca su lobito, 25 euros. Tel. 698.570.558

dOS AMIGAS españolas, muy discretas. Todos los servicios. Torreforta. Tel: 606.386.967

REUS CARMEN pelirroja, ca-talana, completo, 29 euros. Tel. 693.705.656

NOVEdAd. BELLA niñata transexual, 23 cm. Sexo puro y duro. Tel: 605.956.909

REUS LAURITA 22 años, dulce y cariñosa. Tel. 698.294.198

NUEVA CATALANA, morena, 115 pecho. Tel. 652.593.908

ANTICRISIS. CATALA-NA, masaje final feliz. Tel: 610.686.779

ANA MAdURITA todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652

ANTICRISIS. CANARIA 115 pecho. Masaje final. Tel: 636.397.809

TANIA ESPAñOLA ¡¡30 euros sexo!! Tel. 628.984.219

NOVEdAd EN SALOU ¡Real-mente sola y desnuda! Gua-písima, 160 pecho natural, muy completa. Tel. 672 586 408

TARRAGONA MÓNICA, morenaza, brasileña, 1,70 estatura, 58 Kg. Todos los servicios. Tel. 693.974.765

ANA RUBIA delgadita, com-pleta, 20 e. Tel: 682.734.969

dANIELA. GUAPA, simpáti-ca, cariñosa. Piso discreto. 30 euros. Reus. Tel. 692.740.035

RUBITA MASAJISTA ninfó-mana, todo sí, francés sín, griego. Tel. 646.435.840

LOLI EN Reus. 140 pecho, sí a todo, 20 euros completito. Tel: 658.693.917

ANA madurita, SONIA cua-rentona, EVA 30, IVONE 24. Todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652

AMA SOFIA, sado-erótico, arnés, lluvia. Discreción. CREIXELL. Tel. 630.458.207

ITALIANA JOVENCITA fina (cita previa Tarragona) Tel. 977 23.24.07

dIVORCIAdA. SEXO. Pago yo. 636366297

GUAPÍSIMA JOVEN. Cuerpo impresionante, masaje, com-pleta. 40E. Atrévete!! Tarrago-na. Tel: 669.262.608

MÓNICA. Catalana, En-cuentros con

rigurosa discreción. Creixell-Tarragona.

682.529.074

SIMplEMENTE SIlvIA. Catalana, estudiante, iniciándome. SEGUR-CAlAFEll.

662.047.400

NOElIA. Atractiva, sensual francés

hasta final y más…. SEGUR DE CAlAFEll.

610.589.727

MAlAGUEÑA en Tarragona. Grandes pechos.

Recibo sola.Máxima discreción.

697.568.128

MADURITA.TORREDEMbARRA.

FRANCéS 15.COMplETO 25.

675.613.177

ESpAÑOlA EMpRESA-RIA, NO pROFESIONAl, hORAS CONCERTADAS. CREIxEll-TARRAGONA.

TEl. 608.411.781

COMpRO COChES,FURGONETAS,4x4Pagamos en efectivo

no imPorta estado

con/sin itv

TEl: 615.994.876

22 - diarimés 30/11/11CLASSIFICATS

diarimés - 2330/11/11 SERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Andreu i Justina.

TELÈFONS D’INTERÈSURGÈNCIESBombers.................................................................................................... 085Emergències................................................................................................112Urgències.(Ambulàncies)......................................................................... 061CAMBRILSAjuntament.................................................................................977.79.45.79Policia.local............................................................................... 977.79.45.66Centre.d’Assistència.Primària.(CAP)......................................977.36.30.74SALOUAjuntament................................................................................977.30.92.00Policia.local................................................................................977.30.92.12VILA-SECAAjuntament................................................................................977.30.93.00Policia.local................................................................................ 902.734.196Ambulatori................................................................................. 977.39.40.27TORREDEMBARRAAjuntament................................................................................977.64.00.25CAP.............................................................................................977.64.38.09Policia.local...............................................................................977.64.60.05

FARMÀCIESTARRAGONA:

Fuertes Edo, Ma. Assumpció

Raval,.56.(La.Canonja).

(24.hores).

977.54.50.90

Cabrito Serra, Ma. Teresa

Ramón.y.Cajal,.37

977.21.22.86

REUS:

Guillen-Navàs-Sentis-

Villanueva

Av..Paisos.Catalans,.116.dreta

(24.hores)..

977.32.27.51.

Ferrús Pàmies, Montserrat

Wad.-Ras,.1.(Diürn)

977.31.25.48

AGENDAREUS. Exposició. 45 Concurs fotogràfic «Aplec Baix Camp» 2011Fins.el.10.de.desembre.al.Centre.de.LecturaSALOU. Exposició. Les pintures d’Ester TironiFins.l’11.de.desembre.a.la.Torre.VellaTARRAGONA. Exposició. ‘Llums i ombres’ de l’artista Esther AriasFins.el.14.de.desembre.al.Tinglado.1.del.Port.de.TarragonaCAMBRILS. Exposició. Inauguració del II Concurs Expo-sició Ornitològic.A.les.18.hores.a.la.Cooperativa.Agrícola.de.Cambrils

L’HORÒSCOP

Potser notareu oposició per part d’una persona i/o d’una situació que es posi costa amunt, però troba-reu la manera per encarrilar-ho.

ÀRIES21/03 al 20/04

Dia positiu en allò relacionat amb la vida social. En canvi, rumieu bé qualsevol decisió professional, ja que podríeu preci-pitar-vos.

TAURE21/04 al 21/05

Potser tindreu al-gun cop de sort, i gaudireu d’es-pontaneïtat per atraure-la. Podeu tenir-la en estudis, temes legals o en els viatges.

BESSONS22/05 al 21/06

Jornada adient per desfer-vos de pro-blemes, ja siguin emocionals o eco-nòmics. Gaudiu de protecció davant dels problemes que tingueu.

CRANC22/06 al 23/07

La relació amb els altres prendrà el paper central. Això tant pot ser a través de la parella o un soci, com de persones que tro-beu casualment.

SAGITARI23/11 al 21/12

Dia satisfactori en el pla pràctic, ja que potser troba-reu alguna ganga. També podeu tenir l’ocasió d’introduir alguna millora a la feina.

CAPRICORN22/12 al 20/01

Claredat d’idees que us afavorirà en allò que feu. En tot cas, també poden donar-se circum-stàncies que afa-voreixin el vostre propòsit.

AQUARI21/01 al 19/02

La jornada podria comportar cer-ta dosi de tensió. Però les tensions que hi hagi en el fons us ajudaran a superar un as-sumpte pendent.

PEIXOS20/02 al 20/03

Bon dia per fer plans amb la pare-lla o amb socis, ja que us serà més fà-cil trobar els punts de coincidència tan socials com econòmics.

LLEÓ24/07 al 23/08

El dia pot portar tràfecs, sobretot pel que fa a com-promisos socials i professionals. La jornada pot ser productiva en molts sentits.

VERGE24/08 al 23/09

Avui sembla que tindreu oportuni-tat de millorar. Per a c o n s e g u i r - h o , analitzeu a fons els assumptes que ara tingueu entre mans.

BALANÇA24/09 al 23/10

Passareu per al-guna preocupació relacionada amb la família o la llar. En tot cas, el dia us afavoreix per a tas-ques que requerei-xin concentració.

ESCORPÍ24/10 al 22/11

TVE106:00 Noticias 24h06:30 Telediario matinal09:00 Los desayunos de TVE10:15 La mañana de La 114:00 Informativo territorial14:30 Corazón de...15:00 Telediario 116:05 El tiempo16:15 Amar en tiempos revueltos17:05 La fuerza del destino18:10 La casa de al lado19:00 + Gente21:00 Telediario 222:05 El tiempo22:15 Comando actualidad00:15 59 segundos01:45 La noche en 24 horas03:25 TVE es música04:00 Noticias 24 horas

TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ

LA SEXTA07:00 La Sexta En Concierto08:15 Este Es Mi Barrio09:15 Crímenes imperfectos11:15 Crímenes Imperfectos: Australia12:25 Al Rojo Vivo13:55 LaSexta Noticias 1ª Edición15:00 LaSexta Deportes15:30 Bones17:05 Navy, investigación criminal18:55 Navy, investigación criminal19:55 LaSexta Noticias 2ª Edición20:55 LaSexta Deportes21:30 El intermedio22:25 The Walking Dead23:15 Person of Interest00:10 The Killing01:05 Escudo humano01:55 ¿Quién vive ahí?02:15 Astro tv

TVE213:00 Para todos La 214:40 Documentales culturales15:30 Premios Telefónica Ability Awards15:35 Saber y ganar16:05 Grandes documentales17:55 Documentales culturales18:55 Biodiario19:00 El vínculo con la tierra19:30 Para todos La 220:00 Tres 1420:30 Redes 2.021:00 Documentales culturales21:25 Sorteo Bonoloto22:00 Apocalipsis: La Segunda Guerra Mundial23:55 La 2 Noticias00:20 Crónicas01:05 Documentales culturales01:55 Los conciertos de Radio 3

TV306:00 Notícies 3/24 08:00 Els matins 13:16 El Gran Dictat 14:00 Telenotícies comarques 14:24 El medi ambient 14:30 Telenotícies migdia 15:39 Cuines 15:46 La Riera 16:35 Divendres 18:24 Julie Lescaut 20:16 Esport Club 20:36 Espai Terra 21:00 Telenotícies vespre 21:53 Sense ficció 23:08 Especial 30 Minuts 15 anys: retrat d’una generació23:54 Pel· lícula: Les hores del dia01:37 Les germanes McLeod 02:18 Ventdelplà

ANTENA 306:15 Las noticias de la mañana09:00 Espejo público12:15 Karlos Arguiñano en tu cocina12:45 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson15:00 Antena 3 Noticias 116:00 La previsión de las 416:15 Bandolera17:15 El secreto de Puente Viejo18:30 Ahora caigo19:45 Atrapa un millón21:00 Antena 3 Noticias 221:40 La previsión de las diez21:45 El Hormiguero 3.022:30 Tu cara me suena01:00 Maneras de vivir02:00 PokerStars: estrellas en juego02:45 Una semilla, una vida03:15 Únicos

CANAL REUS TV13:05 Natura’t13:30 Fent Goma14:00 Notícies. Primera edició14:30 Vins a vins15:00 Tribuna16:00 Notícies16:30 Fent Goma17:00 Tribuna18:00 Notícies18:30 La Malla Tendències 19:00 Furgoaddictes19:15 Avui Mercat19:30 Esports en Xarxa20:00 Notícies. Segona edició20:30 Punt de Trobada21:30 Empreses22:00 Notícies22:30 Punt de Trobada23:30 Batega

CUATRO06:30 Puro Cuatro06:45 El zapping de Surferos07:30 O el perro o yo08:00 Top Gear10:15 Alerta Cobra12:30 Las mañanas de Cuatro14:00 Noticias Cuatro 114:50 Noticias Cuatro deportes 115:45 Castle16:35 Castle17:30 Salta a la vista18:30 El Comecocos18:55 UEFA Europa League21:00 Noticias Cuatro deportes 221:30 Las noticias de las 222:30 Millennium (la serie)00:30 Gala Premios Ondas 201102:15 Último aviso03:00 Cuatro Astros

TAC 1213:00 Interès 13:30 Saló de Plens 14:00 Noticies 12 14:30 Saló de Plens 15:00 Interès 15:30 Socarrats 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Saló de Plens 18:30 Interès 19:00 Furgoaddictes 19:15 Avui Mercat 19:30 Esports en xarxa 20:00 Noticies 12 20:30 12 Qüestions 21:30 Top Motor 22:00 Noticies12 22:30 Reemissió 00:00 Batega

TELECINCO06:30 Informativos Telecinco Matinal09:00 El programa de Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y viceversa14:30 De buena ley15:00 Informativos Telecinco 15h15:45 Sálvame diario20:00 Pasapalabra21:00 Informativos Telecinco 21h22:00 Vuélveme loca esta noche22:30 Tierra de Lobos00:00 Más allá de la vida02:30 Locos por ganar04:00 Infocomerciales05:00 Fusión sonora

CANAL CATALÀ08:30 Business12:00 Platinum13:00 Tarragona Opina 14:00 T-notícies14:30 Racons 15:00 Tarragona Opina 16:00 T-notícies 16:30 Fil a l’agulla 17:00 Tarragona Opina18:00 T-notícies 18:30 Catalunya Opina20:30 T-notícies 21:00 Carson & Carson22:00 Tarragona Opina23:00 Autobahn Pop23:30 La ronda01:10 T-notícies 01:30 Tarragona Opina02:30 Autobahn Pop

CINEMA CARTELLERA

TARRAGONAOCINETARRAGONAOcine1 Kerity,lacasadelscontes 12.30Ocine1 Undiossalvaje 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 0.15Ocine2 LagranaventuradeWinter 12.15 - 16.00 - 18.15Ocine2 Enxaneta3D 20.30Ocine2 Tiburón3D 22.30 - 00.30Ocine3 Tintin3D 16.00 - 18.15Ocine3 Tintin3D 20.30 - 22.40 Ocine4 Tintin 12.15 - 15.55 - 18.10 - 20.25Ocine4 Habemuspapam 22.40 - 00.40Ocine5 Winx3D,laaventuramágica 12.30 - 16.30 Ocine5 Ungolpedealtura 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45Ocine6 Unmétodopeligroso 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45Ocine7 Elgatambbotas 12.15 - 16.15 - 18.15 - 20.15 Ocine7 Criadasyseñoras 22.15Ocine8 Todounhombre 12.00 - 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00Ocine8 Anonymous 00.00Ocine9 Asesinosdeélite 12.00 - 17.00 - 19.45 - 22.30 - 00.45Ocine10 Amanecer 12.15 - 17.00 - 19.30 - 22.00 Ocine10 Detrásdelasparedes 00.15Ocine11 Premonición 12.00 - 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45Ocine12 Kikasuperbruixa 12.30 - 16.00 - 18.00Ocine12 LondonBoulevard 20.00 - 22.15 - 00.30Ocine13 Elgatoconbotas3D 12.00 - 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 -00.00Ocine14 Elgatambbotes3D 17.00 - 19.00 - 21.00 - 23.00Ocine15 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45Ocine16 Elgatoconbotas 12.30 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.40 - 00.45

VILA-SECAOCINEVILA-SECAOcine1 Ungolpedealtura 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.20 (div. a dg.) - 22.40

(div. a dg.) - 00.45(div. i dis.)Ocine1 LondonBoulevard dil. a dij. : 20.15 - 22.30

Ocine2 Tintin 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 00.50 (div. i dis.) / dil. a dij. : 17.30Ocine2 Margincall 20.30 - 22.45Ocine3 Kikasuperbruja dis. i dg. : 16.05Ocine3 Asesinosdeélite 18.00 - 20.20 - 22.40 /div. i dis. : 00.50Ocine4 Amanecer 17.00 (dis. i dg.) - 19.30 - 22.00 - 00.30 (div. i dis.)Ocine5 Elgatoconbotas3D 16.30 (ds. i dg.) - 18.30 - 20.30 -

22.30 - 0.30 (dv. i ds.)Ocine6 Elgatoconbotas 16.00 (dis. i dg.) - 18 - 20 - 22 - 00.00 (div. i ds.)Ocine7 LagranaventuradeWinter 16.00 (dis. i dg.) - 18.15Ocine7 Cincometroscuadrados 20.30 - 22.30 - 00.40 (div. i dis.)Ocine8 LondonBoulevard 16.00 (dis. i dg.) - 18 - 20.15 -

22.30 - 0.45 (div. i dis.)Ocine8 Amanecer dil. a dij. : 17.30 - 20.00 - 22.30Ocine9 Amanecer 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.50 (div. i dis.)Ocine10 Tintin3D 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.30

REUS

REUSPALACESala1 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Sala2 Eva 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala3 Ungolpedealtura 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30Sala4 LasaventurasdeTinTin 16.00 - 18.15 - 20.30 - 10.30Sala5 ElGatoconbotas 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala7 Tiburón:lapresa 16.00 - 18.15 - 20.30Sala8 KikaSuperbruja 16.00 - 18.15 - 20.30

Mésinformacióaltelèfon977754978

LAURENREUSMULTICINESLauren1 Asesinosdeélite 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40Lauren2 Tiburón:lapresa 22.35 Lauren2 LagranaventuradeWinter 16.00 - 18.10 - 20.25Lauren3 Ungolpedealtura 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.35Lauren4 KikaSuperbruja2 16.20 - 18.30 - 20.30 / Dil a Dij : 16.20 - 18.30Lauren4 Laguerradelosbotones 22.40 / Dil a Dij : 20.20 - 22.40

Lauren5 LasaventurasdeTinTin 17 - 19.20 - 22.30Lauren6 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45Lauren7 Mientrasduermes 16.10 - 18.15Lauren7 Detrásdelasparedes 20.35 - 22.35Lauren8 Todounhombre 16.25 - 18.25 - 20.25 - 22.30Lauren9 Elgatoconbotas 16.05 - 18 :10 - 20 :15 - 22:20

Peramésinformacióivendaanticipadad’entrades:www.laurencinemas.net

ELVENDRELLOCINEOcine1 KikaSuperbruja2 12.00 - 16.15 / dil. a dij. : 16.00Ocine1 Asesinosdeélite 18.20 - 20.30 - 22.40 - 00.50 /

dil. a dij. : 17.50 - 20.00 - 22.10Ocine2 Elgatoconbotas 11.50 - 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 00.20 /

dil. a dij. : 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00Ocine3 Amanecer 11.50 - 15.50 - 18.00 - 20.15 - 22.30 - 00.45Ocine4 LagranaventuradeWinter 11.50 - 16.50 /

dil. a dij. : 16.00 - 18.10 - 20.15 - 22.20Ocine4 Ungolpedealtura 18.25 - 20.25 - 22.30 - 00.40 /

dil. a dij : 16.10 - 18.10 - 20.15 - 22.15Ocine5 Guerradebotones 16.10 - 20.20 - 22.25 - 00.30 7 dil. a

dij. :16.10 - 20.15 - 22.20Ocine5 LasaventurasdeTintin 11.50 - 18.10 / dil. a dij. : 18.10Ocine6 Lospitufos 12.00Ocine6 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 1.00 /

dil. a dij. : 15.50 - 18.00 - 20.10 - 22.20Ocine7 Elgatoconbotas3D 12.00 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.45 - 00.40/

dil. a dij. : 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.10Ocine8 LasaventurasdeTintin3D 12.00 - 16.15 - 18.25 - 20.30 /

dil. a dij. : 16.10 - 18.15 - 20.15Ocine8 Tiburón3D 22.40 - 00.45 / dil. a dij. : 22.20

OCINE:902170831/977660778

24 - diarimés 30/11/11A L’ÚLTIMA

SUDOKUL’ACUDIT Napi

Nivell mitjà

17º 8ºTemperatura

màxima

Temperatura mínima

Espai patrocinat per:

EL TEMPS

Estat del cel:Previsions de cel serè o poc ennuvolat en gene-ral, amb el pas de fran-ges de núvols alts i prims al llarg de tot el dia. Tot i així, a ponent i a punts del Prelitoral sud hi hau-rà estrats baixos que dei-xaran el cel cobert o molt ennuvolat durant tota la jornada.

ALBA PORTALa sisena producció pròpia de la Sala Trono convertirà, des d’aquest diven-dres i durant tot el mes de desembre, aquest espai teatral de Tarragona en un cabaret de sàtira política. Bildel-berg Club Cabaret, de Toni Orensanz i Oriol Grau, converteix la reunió se-creta de les persones més poderoses del món en un espectacle que engloba diverses disciplines artístiques, com el ball, el cant o la màgia. La idea va sorgir arran de la reunió que el club va mantenir a Sitges l’any passat. «És com si fos una reunió en la qual les diferents ponènci-es es converteixen en diferents números tea-trals», explica el direc-tor i intèrpret de l’es-pectacle, Oriol Grau.

Però tot i que la intenció d’aquesta producció teatral, del qual se n’han programat tretze sessions, fins i tot el dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any, és fer riure els espectadors, «també és un espectacle amb contingut, i volem que la gent surti preocupada, perquè

no deixa de ser una obra denúncia», assegura Grau.

De fet, durant la representació de Bildelberg Club Cabaret es tracten te-mes «verídics, que surten als diaris». «Parlem de nens robats, del control alimentari mundial i de la gran preo-cupació d’aquest grup de poderosos, que és la reducció de la població», co-menta l’actor i director de l’espectacle.

Els tres actors de l’obra, Oriol Grau, Paloma Arza i Josep Ferré, interpre-ten durant 75 minuts una vintena de

personatges que con-vertiran el públic en les elits que dominen el món, i per això els espectadors seran els encarregats de pren-dre decisions «molt importants» amb les

seves votacions, que introduiran do-sis d’improvisació a l’espectacle. Ara bé, tot i que els espectadors «han d’es-tar disposats a jugar», comenta Grau, que no s’espanti ningú, «no els farem fer el ridícul», però sí que tindran oca-sió de posar-se a la pell de qui té el po-der absolut.

TEATRE

La Sala Trono es converteix en un cabaret de sàtira políticaDurant tot el mes de desembre es podrà veure la producció pròpia de la sala tarragonina

El públic de l’espectacle tindrà ocasió de posar-se a la pell de qui té el poder absolut

Josep Ferré, Ori-ol Grau i Paloma Arza interpreten una vintena de personatges.

CRISTINA AGUILAR