3.- LA PAU DELS VENCEDORS. En 1919 es reuneixen a París els presidents dels països vencedors per a

imposar les condicions de pau a Alemanya. Els vencedors tenen interessos molt diferents: França que Alemanya li

pague el cost de la guerra, EUA un nou ordre mundial estable, Itàlia que li donen els territoris promesos i G.B. una posició intermèdia.

3.1.- Els tractats de pau. 3.2.- La Societat de Nacions (SDN). 3.3.- Una pau inestable.

“Des de tots els punts de vista, em sembla que ens hem d’esforçar per establir un acord depau com si fórem àrbitres imparcials, oblidant les passions de la guerra. Aquest acord haurà de tindre tres objectius: davant tot, fer justícia als aliats, tenint en compte la respon-sabilitat d’Alemanya en els orígens i els mètodes de la guerra; seguidament, l’acord s’hade fer de tal forma que un govern alemany conscient de les seues responsabilitats pugasignar-lo estimant que pot complir les seues obligacions; per últim, aquest acord no hauràde tindre cap clàusula que puga provocar noves guerres, i haurà d’oferir una alternativa albolxevisme, perquè serà per a la gent raonable una solució igualitària del problema europeu”.Memorandum de Lloyd George (president britànic), 25 de març del 1919.

“Espere que Vosté estiga d’acord, en principi, com el senyor Lloyd George, en la modera-ció que és necessari mostrar amb Alemanya. No volem ni podem destruir-la: la nostramajor errada seria donar-li raons poderosos per a una revenja. Clàusules excessivessembrarien la llavor segura de la guerra (...). És necessari que evitem donar als nostresenemics la impressió d’injustícia. No tem per al futur les guerres preparades per complotssecrets dels governs, sinó més bé els conflictes creats pel descontent de les poblacions. Si nosaltres mateix som culpables de cometre una injustícia, aquest descontent és inevi-table.”El president Wilson (EUA) dirigint-se a Clemenceau en el Consell dels Quatre.

“Prenc nota de les paraules i de les excel·lents intencions del president Wilson. Ell elimi-na el sentiment i el record: és ací on tinc una observació que fer respecte al que acaba dedir. El president dels EUA desconeix el fons de la naturalesa humana. El fet de la guerrano pot ser oblidat. Amèrica no ha vist aquesta guerra de prop durant els tres primers anys;nosaltres durant aquest temps vam perdre un milió i mig d’homes. No ens queda mà d’obra. Els nostres amics anglesos, que han perdut menys que nosaltres, però també han patit molt, em comprendran.Les proves que hem hagut de passar han creat un sentiment profund sobre les reparacionsque ens són degudes; i no es tracta sols de reparacions materials: la necessitat de repara-cions morals no és menys forta (...).Busqueu fer justícia als alemanys. No es penseu que ells ens van a perdonar, buscaran l’ocasió de la revenja, res acabarà amb la ràbia d’aquells que han volgut establir la seuadominació en el món i que s’han cregut tan prop d’aconseguir-ho.”El cap del govern francès, Georges Clemenceau, dirigint-se al Consell dels Quatre.

3.1.- Els tractats de pau (I).El precedent dels 14 punts de Wilson (intent de pau, 1918): llibertat de navegació, liberalisme

econòmic, creació de la SDN, autodeterminació de les nacions, renúncies territorials alemanyes

TRACTAT DE VERSALLES

És una imposició dels vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot → resentiment

Art. 231.- Els governs aliats i associats declaren i Alemanya reconeix, que Alemanyai els seus aliats són responsables, per haver-los causat, de tots els danys soferts pels governs aliats i els seus associats i els seus habitants com a conseqüència de la guerra,a la qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya i dels seus aliats.

Tractat de Versalles. Part VIII. Reparacions.

Condicionspolítiques

Pèrdues territorials alemanyes: Alsàcia i Lorena (França), Eupen i Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i Danzig

Es prohibeix la unió d’Alemanya i la nova república d’ÀustriaPèrdua i renúncia a totes les colònies: passen a ser mandats dels aliats

Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la independènciad’Àustria dins de les fronteres que es fixen en un tractat celebrat entre les potències aliades i associades, i reconeix que aquesta independènciaserà inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de la Societatde Nacions.

Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols sobre les seuespossessions d’Ultramar en favor de les potències aliades i associades...

3.1- Els tractats de pau (II).

Reparacionsde guerra

Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França

Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a França

Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant

Cessió de totes les colònies

Art. 232.- Els governs aliats i associats exigeixen, i Alemanya s’hi compromet, que siguen reparats tots els danys causats a lapoblació civil de les potències aliades i associades i als seus béns.Art. 233.- La quantia d’aquests danys, per la reparació dels quals Alemanya ha de pagar, serà fixada per una comissió inter-aliada, que prendrà el títol de Comissió de Reparacions.

Tractat de Versalles, Part VIII, Reparacions.

Art. 45.- En compensació per la destrucció de les mines de carbó del nord de França, i amb càrrec a l’import de la reparacióde danys de guerra deguda per Alemanya, aquests cedeix a França la propietat sencera i absoluta, franca i lliure de deutes i càrregues, amb dret exclusiu d’explotació, de les mines de carbó situades a la conca del Sarre (...)Art. 51.- Els territoris cedits a Alemanya en virtut dels preliminars de pau signats a Versalles el 26 de febrer del 1871 (Alsàciai Lorena), (...) queden reintegrats a la sobirania francesa a partir de l’armistici de l’11 de novembre del 1918.

Condicionsmilitars

Abolició del servei militarDesarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes

Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys i desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres

Art. 173.- Quedarà suprimit a Alemanya tot servei militar obligatori. L’exèrcit alemany sols podrà constituir-se i reclutar-semitjançant voluntaris (...)

Art. 160.- Des d’aquest moment, la totalitat dels efectius de l’exèrcit alemany no deurà excedir de 100.000 homes, inclosos elsoficials i dipòsits, i serà destinat exclusivament al manteniment de l’ordre i en el territori i a la policia de les fronteres (...).Art. 169.- Dins del termini de dos mesos, (...) les armes, les municions i el material de guerra alemany, fins i tot el destinat a ladefensa contra aeronaus, existents a Alemanya i que superen les quantitats autoritzades, hauran de ser lliurats als governs de les principals potències aliades i associades per a que siguen destruïts o inutilitzats (...).Art. 190.- Queda prohibit a Alemanya construir o adquirir altres vaixells de guerra que els destinats a substituir a les unitatsarmades previstes en aquest tractat (...).Art. 198.- Les forces armades d’Alemanya no poden tindre aviació militar ni naval (...).

Art. 180.- Totes les fortaleses i fortificacions de campanya situades en territori alemany a occident de la línia traçada a 50quilòmetres a l’est del Rhin seran desarmades i desmantellades.Art. 428.- A títol de garantia d’execució, per part d’Alemanya, del present Tractat, els territoris alemanys situats a l’oest delRhin, juntament amb els caps de pont, seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període dequinze anys des de que entre en vigor el Tractat (...).

Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es recupere econòmicament delsefectes de la guerra i generarà un fort ressentiment en el poble alemany

El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del nazisme i la IIª Guerra Mundial

“El Tractat de Versalles, en particular, va ser un dels acords més controvertits que mai s’han signat, i fins i tot va ser criticaten els països aliats per la seua extremada duresa amb els alemanys, els quals, sense dubte, protestarien tan violentament que seria impossible evitar, més tard o més prompte, una altra guerra.No es necessari realitzar la crònica detallada de la història del període d’entreguerres per a comprendre que el Tractat de Ver-salles no podia ser la base d’una pau estable. Estava condemnat al fracàs des del principi i, per tant, l’esclat d’una nova guerraera pràcticament segur.”N. LOWE: Guia Ilustrada de la Historia Moderna, Londres, 1997.

3.1.- Els tractats de pau (III).ALTRES TRACTATS

Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda auna xicoteta república alpina, se li imposen reparacions i se li prohibeix unir-se a Alemanya

Trianon: Hongria perd l’eixida a la mar i territoris en favor de la nova Txecoslovàquia, Iugoslàvia i Romania

Sévres: Turquia deixa de ser un imperi i cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i elsterritoris d’Orient Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel)

Neuilly: Bulgària cedeix territorisa Grècia

3.2.- La Societat de Nacions.

Es crea per fomentar la col·laboració entre països i evitar els conflictes, per a vigilar elcompliment dels tractats de pau i fomentar el desarmament general

Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament dels EUA es va negar a entrari als països vençuts i la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi → acabarà fracassant

PREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a la guerra i mantindre a la llum del dia les relacionsinternacionals, fundades sobre la justícia i l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudesd’ara endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar escrupolosament totes les obliga-cions dels tractats en les relacions mútues dels pobles organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat deNacions: (...)Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de l’Assemblea o del Consell esprendran per unanimitat dels membres representats en la reunió (...).Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la reducció dels armaments nacionalsal mínim compatible amb la seguretat nacional (...)Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota agressió exterior la integritatterritorial i la independència política present de tots els membres de la Societat (...).Art. 161.- Si un membre de la Societat recorrira a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto com si haguera comés un acte deguerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es comprometen a trencar immediatament tota relació comercial ofinancera amb ell (...).LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).

3.3.- Una pau inestable.Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: EUA s’aïlla i no entra a la SDN, els

vençuts es queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del nazisme), Itàlia norep els territoris que li havien promès, la URSS és aïllada, les noves fronteres són criticades,...

Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la normalitat, continuen explotats,però amb un nou referent: la nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera

Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa: els espartaquistes alemanys,Baviera, Hongria, França, Itàlia, Gran Bretanya i Espanya

La revolució espartaquista a Alemanya: el KPD (Liebcknecht, Luxemburg) intenten una revolució només acabar la guerra → forta repressió per part del govern socialdemòcrata

Pèrdues territorials + mala situació econòmica + por de la burgesia a una revolucióobrera = ascens del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya)