TEMA 13. LA GLOBALITZACIÓ: CAP A UN SISTEMA GLOBAL

1.- UN SISTEMA MUNDIALLa globalització és el fenomen de creixent interdependència econòmica,política, social i cultural de tots els països del món. Es va iniciar cap els anys 90 del segle XX, i els seus trets principals són:– Cobertura mundial, gràcies a la millora de les comunicacions i dels mitjans de transport– Immediata, gràcies a les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions totes les zones del món estan connectades en temps real– És un fenomen bàsicament econòmic.– Ha transformat les formes de produir, viure i relacionar-se a escala mundial– Ha creat una consciència global, especialment en temes com la sostenibilitat del planeta o els drets socials i les desigualtats. Aquesta consciència s'ha estructurat al voltant d'organitzacions dependents de l'ONU i organitzacions de la societat civil (ONG's)La globalització econòmica s'organitza al voltant de tres centres de poder: Estats units, la Unió Europa i Japó, amb centres creixents com Austràlia, l'Índia, la Xina i el Brasil. Les empreses de cada regió tenen àrees preferents d'influència, que no són fixes ni exclusives.La globalització econòmica presenta tres trets principals:– Concentració de capitals i formació de grans empreses– Defensa de la lliure competència: segons alguns, la inexistència de barreres duaneres afavoreix tothom al regular els preus, però segons d'altres només té sentit entre països iguals, per evitar desequilibris.– Facilitat de moviment dels capitals, mitjançant les borses mundials: els diners s'inverteixen allà on les possibilitats de guanys són més grans i amb capital estranger es pot finançar el creixement del país. Però els capitals també poden fugir en cas de problemes polítics o econòmics, provocant greus crisis de difícil solució.

4.- GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT (I)Per poder comparar les condicions de vida i la riquesa dels diferents països, s'han cercat diferents indicadors del nivell de vida dels seus habitants. Dos dels més importants són el consum de calories (les 2.400 diàries són la quantitat diària necessària, i uns 850 milions de persones no hi arriben). La línia de pobresa humana (LPH) determina la quantitat de persones que viuen en un país amb menys diners dels considerats imprescindibles. És un indicador variable segons els països, però els seus resultats són comparables. L'índex de desenvolupament humà (IDH), a més d'indicadors econòmics (PIB real per capita), inclou també indicadors de benestar, com l'educació i l'esperança de vida.L'economia global ha generat grans desigualtats econòmiques entre unes regions i altres. – Als EUA, la UE i Japó la renda per habitant i any era, al 2006, d'uns 35.000 dòlars– En canvi, la major part de països subsaharians i asiàtics, tenen una renda inferior als 1000 dòlars.5.- GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT (II)Les diferències de benestar entre països rics i pobres no paren de créixer. Juntament amb el PIB, altres dos indicadors ho senyalen clarament. L'esperança de vida mitjana als països desenvolupats arriba als 78 anys, i als subdesenvolupats només arriba als 53. A l'Àfrica subsahariana la xifra encara baixa més, fins els 46 anys, a causa de la incidència de les guerres, les fams i el SIDA, bàsicament. L'educació també marca grans diferències: als països desenvolupats l'alfabetització és pràcticament total, i a molts països el percentatge de població alfabetitzada és encara mínim. L'accés a l'educació és obligatori i gratuït a molts països, i a d'altres es reserva a una elit econòmica i social que domina el país. Les nenes tenen una accés molt limitat a molts països.Més de 800 milions de persones passen fam al món, per causes naturals (sequeres, inundacions, glaçades, plagues...) i causes humanes (guerres, utilització de terres de conreu per a productes d'exportació...).

Per contra, als països desenvolupats l'obesitat s'ha convertit en una epidèmia que afecta pern igual a nens i adults a causa del consum excessiu de calories.

15.LA GLOBALITZACIÓ: ELS FENÒMENS MIGRATORIS

0.- FACTORS PER A L'ESTUDI DE LA POBLACIÓLa població dels llocs es modifica al llarg del temps, segons la relació entre el creixement natural i el saldo migratoris.El creixement natural consisteix a la diferència entre els naixements i defuncions al llarg de l'any. La natalitat s'estudia mitjançant dues taxes: la taxa de natalitat relaciona el nombre de naixements amb la població d'un territori (infants nascuts/població total x 1000) i la taxa de fecunditat relaciona el nombre de naixements amb la població femenina en edat reproductiva (infants nascuts en un any/dones entre 15 i 49 anys X 1000). Per a créixer, és necessari que l'actual generació sigui substituïda per una altra, i per aconseguir-ho, el mínim de fills per parella ha de ser 2'1 fills.La mortalitat s'estudia mitjançant dues mitjançant dues taxes, la taxa de mortalitat (persones mortes durant un any/població total X 1000) i taxa de mortalitat infantil (infants menors d'1 any morts/total de naixements X 1000). L'esperança de vida és el càlcul de la mitjana de la vida de les persones. L'esperança de vida sempre és més elevada entre les dones que entre els homes, i a Espanya és de 77 anys pels homes i de 83 per les dones.Els moviments migratoris impliquen desplaçaments de població amb intenció de residir-hi. Per tan, l'emigrant d'un lloc (qui marxa) és l'immigrant d'un altre (qui arriba). La diferència entre emigrants i immigrants és el saldo migratori.El creixement total és la suma del creixement natural i del saldo migratori.La gràfica que s'utilitza per estudiar les poblacions és la piràmide de població. A la piràmide es representa el % de població que es troba a cada segment d'edat (dividits entre homes i dones). La piràmide dona una idea de l'estructura de la població i de la seva evolució probable, formant tres tipus de piràmide:– Piràmides expansives: amb la base molt ample i la cúpula reduïda, amb predomini de la població jove. Població creixent– Piràmides regressives: escassa base i cúpula ample. Poblacions envellides i sense creixement, amb predomini dels adults i els ancians.– Piràmides estancades: la base i la cúpula són estretes, i predomina la població adulta. Són societats amb molta arribada de població immigrant adulta, que compensa la manca de natalitat.Les piràmides distingeixen tres grups d'edat: joves (0-14 anys), adults (15-64 anys) i ancians (+65 anys).

1.- LA MIGRACIÓ AVUIEls corrents migratoris actuals afecten actualment a tots els països, ja sigui com a emissors o com a receptors d'emigrants.Podem diferenciar els migrants segons tres factors:– Segons la formació: hi ha migrants qualificats, que no troben feines del seu nivell al seu país d'origen. També n'hi ha sense formació, sense accés a l'educació al seu país d'origen i limitats a les feines poc qualificades i mal pagades als països de destinació.– Segons la situació laboral/legal: els legals tenen la residència temporal o permanent reconeguda pel govern del país de destinació; els refugiats, perseguits al seu país per motiu de conflictes politics, de religió, de tendència sexual, religiosos...; els indocumentats són el producte d'una immigració il·legal i massiva, residents sense documentació al país de destinació. Exemples de migracions d'indocumentats són els espatlles mullades mexicans al sud d'E.U.A. i els africans al sud de la U.E.– Segons l'àmbit de desplaçament: poden ser interns si es desplacen dins el seu país d'origen, o exteriors si els migrants es desplacen a d'altres països.

Actualment es calcula que el 2% de la població mundial és població migrada (tot i que les xifres d'immigració il·legal farien augmentar aquest percentatge). Les migracions tenen diferents motius, que podem distingir entre factors d'expulsió i factors d'atracció.– Factors d'expulsió: la major part de migracions tenen motius econòmics (cerca de feina i possibilitats de prosperar), i la resta es dividirien en causes polítiques (guerres, persecucions), causes mediambientals (terratrèmols, sequeres...) o socioculturals (cerca de major llibertat, atracció de les ciutats...).– Factors d'atracció: L'existència de feina abundant i un nivell de vida elevat són factors d'atracció per molts immigrants. L'extensió del mode de vida occidental fa que les sèries de TV i les pel·lícules, que ofereixen una visió idealitzada de la vida a Occident també és un factor de migració, a la cerca d'aquestes societats riques i idealitzades.

3.- ELS EFECTES DE LES MIGRACIONSLes migracions tenen efectes econòmics importants, ja que la població emigrant re-envia importants remeses de divises als seus països d'origen, i beneficien les economies de destinació al revitalitzar el mercat laboral (població jove disposada a fer una gran diversitat de feines).L'emigració qualificada empobreix el país emissor i enriqueix el receptor. L'arribada massiva d'immigrant sense qualificar també modifica les pautes demogràfiques, rejovenint la piràmide demogràfica amb un increment de la taxa de natalitat.La immigració també ha permès una major diversitat cultural a totes les societats. Tradicionalment ha existit una corrent migratòria de les antigues colònies cap a les seves metròpolis. Actualment, les xarxes d'emigració (legals o no) s'aprofiten de la globalització i de l'ocupació precària per moure centenars de milers de persones des dels països pobres als rics. Actualment també hi ha països antigament emissors d'emigrants que ara són receptors d'immigració, com Espanya.La contractació d'il·legals als països rics és una dinàmica creixent des dels anys 90. Les xarxes d'immigració il·legal van moure, l'any 2004, uns 7.500 milions de dòlars a nivell mundial.

16. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES

1.- RELACIONS ENTRE NATURA I SOCIETATAl llarg de la història les societats han tingut diferents maneres de relacionar-se i explotar els recursos naturals. Es poden resumir en tres models:– Dependència de la natura: Fins el s. XIX totes les societats humanes vivien bàsicament de l'agricultura i la ramaderia. La tecnologia de la que es disposava era molt elemental, i la producció molt escassa. Els recursos minerals (ferro, coure, estany, plata, or) s'obtenien amb grans dificultats i en quantitats reduïdes. La relació amb la natura era molt estreta, i es sentia com una dependència plena.– A partir de la revolució industrial va ser possible una explotació més intensa dels recursos naturals de tot tipus. La facilitat per explotar els recursos i convertir-los en béns de consum va crear la imatge de la natura com a font inesgotable de recursos, base per un creixement econòmic permanent. Les societats humanes es van sentir propietàries de la Terra i els seus recursos.– Actualment hi ha la consciència de la capacitat limitada dels recursos de la terra, i de l'impacte sobre el medi que pot resultar de la nostre explotació dels recursos. Les societats humanes comencen a sentir-se responsables de la situació ambiental de la Terra.El consum de recursos naturals de les societats humanes actuals és insostenible per dos motius:– La sobreexplotació dels recursos: els recursos es consumeixen a un ritme molt més elevat del que pot produir-los i reciclar-los la natura. Això ha portat al possible exhauriment de certs recursos (petroli, aigua potable) i a l'extinció de centenars d'espècies animals i vegetals.

– Certs productes industrials i certs hàbits de vida generen gran quantitat de residus i exigeixen un consum elevat d'energia. A més, generen molta contaminació i acumulació de residus al terra, l'aigua i l'aire.Aquests fenòmens fan créixer la consciència ecològica a les societats i els governs, que intenten imposar una actitud positiva envers l'explotació dels recursos naturals, cercant una cultura del desenvolupament sostenible.

5.- LA GESTIÓ DELS RESIDUS I EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLEUn exemple de creixement sostenible és la bona gestió dels residus, que reduiria el consum de matèries naturals i la contaminació. Els productes industrials es produeixen en massa de forma molt ràpida, però la seva degradació, un cop convertits en residus, és molt lenta. Els envasos d'usar i llençar generen una sobreexplotació dels recursos i un gran volum de residus. La utilització de materials molt resistents i la barreja de diferents materials al mateix contenidor dificulta la seva degradació i el seu reciclatge.Els contenidors específics per a cada residu, les depuradores d'aigua i les incineradores de residus són bons sistemes per eliminar-ne sense afectar el medi ambient. Actualment es realitzen moltes campanyes destinades a conscienciar els consumidors a adoptar costums de consum responsable i a reciclar de forma eficaç. La idea del reciclatge eficient és: Reduir, Reciclar, Reutilitzar.