6 HORA NOVA figueres 3 d'octubre de 2006 1.556

L'edifici de Ruiz-Geli provoca lesprimeres controvèrsies ciutadanes

Maqueta del projecte d'edifici que es proposa ubicar al carrer AmpleENRIC RUIZ-GELI

Una operació antidroga al barrigitano acaba sense detinguts

MOSSOS D'ESQUADRA

REDACCIÓ / Figueres

Una trentena d'agents delsMossos d'Esquadra van parti-cipar, la setmana passada, enuna operació antidroga al barride la comunitat gitana de Fi-gueres, sense que es practiquéscap detenció. La policia va en-trar en un pis que feia mesosque s'estava investigant com apresumpte centre de venda dedroga, d'on es van incautar 35grams de cocaína, 48 pastillesutilitzades com a substància detall, diners en efectiu i joies de

procedència desconeguda (veurefotografia). En el moment del'operació, que rebia el nomd'Alba, no hi havia ningú al'interior de l'habitatge, on hiresideixen persones vinculadesal clan dels Salazar.

El dispositiu es va realitzarpocs dies després de la macro-operació de seguretat ciutada-na "Tardor", tot i que fonts delsMossos d'Esquadra l'han des-vinculat. Segons la policia, lainvestigació per tràfic de dro-gues va començar el mes de març.

BREUSLlum verda al projected'urbanització del primertram del carrer Nou

La junta de govern local del'Ajuntament de Figueres vaaprovar ahir dilluns el projected'urbanització del carrer Nou,en el tram comprés entre la Ramblai el carrer Rutlla. El cost de lesobres és d'uns 250.000 euros,dels quals més de la meitat se-ran subvencionats per la Dipu-tació de Girona. La resta es fi-nançarà mitjançant contribucionsespecials. L'Ajuntament preveucomençar els treballs de millo-ra urbana d'aquest ram de ca-rrer a principis del proper mesde gener, després de les vacan-ces de Nadal.

Els afectats per la NovaEstació editen un vídeosobre l'any de protestes

L'associació d'afectats pel plaurbanístic de la Nova Estacióde Figueres han editat un vídeoque recull el procés que han patitaquest darrer any. El muntatgeté el nom de "Crònica d'un anyd'angoixa i enganys" i és espe-cialment crític amb l'equip degovern del PSC i el grup de CiUa l'oposició, que de moment dónasuport al projecte. El Pla pre-veu l'enderroc d'unes quarantacases del carrer Avinyonet.

CARLES ARBOLÍ / Figueres

El projecte de l'arquitecteEnric Ruiz-Geli per al futurcentre cultural Joaquim Xirauno deixa indiferent i el seuinnovador aspecte -200màstils flexibles de 50 metresd'alçada- ha provocat ja lesprimeres reaccions, a favor ien contra.

Pel grup municipal d'ERC,la proposta és "interessant". "Noens espanta la modernitat", diuel seu portaveu, Francesc Ca-net. La crítica del principal grupde l'oposició és més política:"S'adiu molt amb el tarannà del'alcalde Armangué, habituat apresentar molts projectes, peròsense concretar-ne cap". ERCconsidera que forma part del"disseny virtual de la ciutat" icreu que, possiblement, Figue-res té altres prioritats.

En la mateixa línia s'expressael portaveu de CiU, Santi Vila.Segons ell, "ve a ampliar la llargallista de projectes Fum quel’alcalde presenta sistemàtica-ment cada quatre anys, abansde les eleccions". Arquitectò-nicament, per CiU també és unaproposta "interessant", tot i quelamenten que s'hagi presentat"sense disposar de cap consig-nació pressupostària per a fer-lo efectiu ni, pitjor encara, sen-se haver pensat perquè serviria".Més crític és el grup del PP. Elportaveu Joan Casas el qualifi-ca de "projecte faraònic" i de-mana que si s'ha de fer, es facia les afores.

PREUS DEL MERCATSessió de la llotja de divendres 29 de setembre de 2006

LLOTJA DE CONTRACTACIÓDE GIRONA

Sector porcí preu en viu variació

Porc selecte 1,107 -0,050Porc normal 1,095 -0,050Porc gras 1,083 -0,050Godalls de 20 kg 35 repeteixCanal segona 1,46Truges 0,45 repeteix

Sector carni (preu indicatiu) preu tendència

Pernil cuit 2,38/2,41 -0,05Pernil rodó 2,50/2,53 -0,03Espatlla sense pell 1,66/1,69 -0,03Panxeta 2,03/2,06 -0,03Bacó sense os 2,43/2,46 -0,03Greix canal 0,78/0,81 =Papada 1,03/1,06 =Font: Mercat Càrnic de Barcelona

Sector boví E U R O P Variació

Vedell(de 281 kg – 320 kg) s/c 3,60 3,45 3,18 - -0,06Vedell(de 241 kg – 280 kg) s/c 3,60 3,45 3,21 2,71 -0,06Vedell(de 200 kg – 240 kg) s/c 3,60 3,45 3,21 2,71 -0,06Vedella(de 261 kg – 300 kg) s/c 3,40 3,36 -Vedella(de 221 kg – 260 kg) s/c 3,61 3,52 3,06 -Vedella(de 180 kg – 220 kg) s/c 3,79 3,67 3,27 2,40 -

Vaca: - - 2,16 1,68 1,20 -

Comentari: Es baixa el mascle per la major oferta i les vendes baixen

Sector cereals i altres preu tn variació

Blat – pinso (destí): 163 +2,00Blat de moro – francès (destí): 158 =Blat de moro – país (origen): 150 =Civada 162 =Gluten Feed (origen – Port de Tarragona): 121 =Mandioca (Port de Tarragona): - -Ordi 146 +1,00Polpa remolatxa (Port de Tarragona): 128 =Soja 44% (origen fàbrica Barcelon): 180 -3,00Sègol (Port de Tarragona): 140 +1,00Pèsol proteginós (Port de Tarragona): 168 +1,00Favons (destí): 161 =Segones – a dojo (destí): 110 +2,00Garrofes a dojo – trossejades (origen): 119 =Arròs Granza de Pals – origen (a dojo): 840 =Userda de l’Empordà – origen 1a 12% hu 84 =Userda de l’Empordà – origen 2a cat. 72 =Userda de l’Empordà – origen 3a cat. 60 =Palla d’ordi de l’Empordà – or bala grossa - -Palla de blat de l’Empordà – or bala grossa - -Greix 3-5º acidesa: 495 +15,00

Sector oví

Preus de cotització sacrificat amb pesatge en canal, posat al corral de l’escorxadorXaiXai fins a 10,9kg/canal 8,80Xai d’11 a 12,7kg/canal 8,50Xai de 12,8 a 14,5kg/canal 7,80Xai més de 14,6 kg/canal 6,30

Comentari: Repetició de preus

Sector fruiter preu

Poma de Girona 1a cat (80/85) -Poma Golden 1a cat (75/80) -Poma Golden 2a cat (65/70) -

1.556 3 d'octubre de 2006 HORA NOVA 27

HORA NOVA no comparteix necessàriament l’opinió dels seusarticulistes habituals o col·laboradors. L’opinió del Periòdics’expressa únicament mitjançant els editorials.HN és una publicació democràtica i respectuosa de les diferents

ideologies. Qualselvol reproducció del seu contingut ha d’indi-car la procedència.La pàgina digital del Periòdic www.horanova.cat està prote-gida per la Llei.

Eduard Vivas i Llorens

De sobte el món haquedat sorprès perla violenta reacció

islàmica a la conferènciapronunciada pel PapaBenet XVI a la seva antiga universitatde Ratisbona, de la qual en fouprofessor per més d’una dècada.Parlava com a catedràtic, tot i essentel Pontífex de l’Església Catòlica,a un públic d’élit intel·lectual queomplia de gom a gom l’Aula Magna.Passats els primers moments, consideroamb serenitat l’esdeveniment com uncas únic en la història de la cultura,que marcarà època. Ell volia il.luminarla qüestió debatuda entre la raó i lafe, la ciència i la divina revelació,proposant que la veritat suprema calcercar-la en la concordança entre elsdos pols, esforçant-nos tots en superardivergències. Aquest fou el tema,com seguint el solc marcat per JoanPau II en l’encíclica Veritatis splendor.Joseph Ratzingder escollí la sevaestimada universitat per explicar-lo.

L’acte acadèmic es celebrà el dimartsdia 12 de setembre. Quan no hi haviaencara temps de llegir-la i assimilar-la en la seva integritat, ha sorprés ladura i fins vehement reacció de l’islam,exigint inclús amb amenaça laimmediata retractació i àdhuc peticiópública de perdó a Benet XVI, perunes ratlles al.lusives al seu llibre -considerat sagrat-, l’Alcorà. Eldiumenge següent, dia 17 en la homiliade la Missa Major de La Jonquera,vaig defensar-lo públicament,començant per afirmar que no haviallegit el text de la conferència i parlavainformat només per la premsa,prometent pronunciar-me amb claredatdesprés d’estudiar-lo. Ho faig ara.

Abans, però, proposo un contrast:La reacció personal del Papa ha estatbreu, sincera i humil. La vaticana,de caire polític, ha movilitzat els nuncisdels païssos de majoria islàmica pertal que expliquin el pensament deBenet XVI, promotor del diàleg entrereligions. Després, el silenci del mónoccidental, tant dels polítics com delsintel.lectuals, començant pels delsseus mateixos oients en l’Aula Magnade la Universitat, trencat per la defensade la Presidenta del Govern alemany.Més tard ha començat a minvarl’aferrissada postura islàmica, peróen el sector més integrista preval laintransigència. Recentment hemescoltat per televisió les paraulesfavorables del nostre PresidentZapatero. M’ho explico tot des del’angle psicològic, perquè vivim enun temps de pensament dèbil iraonament lent. Aquest serà el motiuque en la història de la cultura, percontrast, ressaltarà el de Benet XVI

Controvertida conferènciade Benet XVI

com un far lluminós en mig de laconfusió actual; el dret islàmic basaten l’Alcorà no es pot imposar al móni la Humanitat ho reconeixerà poc apoc gràcies a ell, per la supremaciade la seva ensenyança. Llegit iesquematitzat el seu discurs, elresumeixo per als lectors.

Benet XVI començà dient: “És unmoment molt emocionant trobar-mealtra vegada a la Universitat i, uncop més, explicar una lliçó”. Parlavades de la seva antiga càtedra recordantla unió i bona armonia entre tots elscatedràtics, fins que es trencà quanun d’ells afirmà que passava un fetmolt rar, ja que dues facultatss’ocupaven del que no existia: “Déu”.L’ateisme plantejà la qüestiód’interrogar-se sobre Déu d’un costatper mitjà de la raó i de la fe per l’altre.Llavors recordà haver llegit els diàlegseditats pel professor Teodor Khouryde Münster entre l’emperador deBizanci Manel II el Paleòleg i unsavi persa, sobre el cristianisme il’islam, contraposant la Bíblia il’Alcorà. Cità d’aquest la sura 2, 256que diu traduïda al català: “No hiha d’haver coacció en la religió. Labona direcció es distingeix ben clarde l’esgarriament”. I en contradiccióamb aquest principi al.ludia a la guerrasanta, quan en aquells dies elsmusulmans assetjaven la seva Capitalen nom d’Alà, demostrant que noactuaven segons la raó, sinó ambviolència. L’Emperador formulàllavors aquesta conclusió: “Laconvicció d’obrar contra la raó estàla contradicció amb la naturalesa deDéu”.

D’aquí explicà Benet XVI l’evolucióhistòrica fonamentada amb el nombíblic de Déu “YAHWEH”, expressata Moisès en el Sinaí; continuà fentreferències a la Bíblia i en concretal “LOGOS”, dient que el pròlegde Sant Joan ha d’il.luminar la raóhumana; proseguí citant breumentels Sants Pares de l’Església, la teologia

escolàstica i la síntesi entre el pensamentgrec i la fe. En un nou moment exposàla ruptura produïda en el segle XVIamb la Reforma protestant, que acceptànomés la Bíblia interpretada lliurement;vingueren tot seguit el racionalismede Kant i el liberalisme dels seglesposteriors, tema que afirmà havertractat en el seu discurs inaugural enla universitat de Bonn l’any 1959.D’aquí en seguí la radicalització entrela fe i la raó, la ciència i la religió.Nous descobriments han manifestatl’estructura de la matèria i elfuncionament de l’energia, d’on se’ndedueixen conclusions científiques,les quals marginen la divina revelació,situació perillosa per a la mateixaHumanitat des de l’angle de la fe ide la moral. Enfront d’aquestasituació, cal reconèixer sense reservesles modernes ciències de l’esperit enhonor a la veritat suprema.

Benet XVI a la fi de la seva disertacióarribà a aquesta conclusió: “Nomésl’aconseguirem si la raó i la fe avancenjuntes, si superem els límits imposatsper la raó i obrim nous horitzons.Falta una gran valentia per aventurartota l’amplitud de la raó i no la negacióde la seva grandesa; és aquest tambéel programa amb el qual la teologia,ancorada en la fe bíblica, ingressaen el debat dels nostres temps. Noactuar raonablement d’acord amb elLOGOS és contrari a la naturalesade Déu, ja digué Manel II. En eldiàleg entre les cultures, invitem alsnostres interlocutors a trobar aquestgran LOGOS i aquesta amplitud dela raó. La tasca de la universitat ésel seu redescobriment constant”.Davant la lliçó universitària del papala reacció islàmica està fora de contexti a tots ens ensenya les línies del veritableprogrés humà en ordre a la veritatsuprema. Els lamentables episodispassats ens indueixen a valorar el mèritde l’excatedràtic Joseph Ratzinger,incidint en l’encíclica de Joan PauII “Esplendor de la veritat”.

El caràcterfiguerenc, ai!

Carles Arbolí

A vegades semblem parits per l’enemic.Catastrofistes i negatius, res enssembla bé. Sovint ancorats en el

passat, vivint de records, la nostàlgia d’allòque podia haver estat, de marcat conservadorisme,val més no tocar res que segur que ho espatllem.Aquest és un retrat frívol del figuerenc. I dic frívolperquè generalitzar és sempre un risc, però sobretotperquè, afortunadament, és un model a la baixa.Però m’atreviria a dir que és molt genuí de determinatssectors de la capital altempordanesa i la història n’ésplena d’exemples. I si a aquest tarannà immovilistai encarcarat hi afegim el lament, llavors ja tenim elprototip ideal. No només no deixem fer res, sinóque ens estem contínuament emmirallant en els altres,però no per aprendre’n, sinó per lamentar-nos. Allàsí que en saben, i no com fem aquí. Allò sí que ésuna bona idea, i no el que han fet aquí. I així passemels dies, les setmanes, els mesos i els anys.Dic tot això com a prolegomen de tot el que hauremde sentir aquests propers dies, setmanes i mesos apartir de l’avantprojecte de l’arquitecte -semblaimpossible, però és figuerenc!- Enric Ruiz-Geli,que ha dissenyat un edifici amb 200 màstils flexiblesque arribaran fins els 50 metres d’alçada i que esvol construir a l’espai que ocupa actualment l’antigabiblioteca del carrer Ample. N’hi ha que ja s’estirenels cabells només de pensar-hi. Això de l’art, il’arquitectura de Ruiz-Geli és art, és tan subjectiuque malament aniríem si l’edifici agradés a tothom.Però a mi m’encanta perquè estic convençut que,en el fons, està dissenyat per ser una provocació alcaràcter dels figuerencs. No cal ser bruixot per endevinarque en pocs dies en sentirem de tots colors. Ningúpensa en el brutal atractiu que podria representarcom a element revitalitzador del centre històric. Ningúté en compte que estem davant d’un projecte dissenyatper un arquitecte de prestigi internacional. Ningúrecorda que l’arquitectura contemporània, sobretotlligada a equipaments culturals, s’està convertintarreu d’Europa en un element fonamental en larecuperació dels nuclis antics. Ningú es vol imaginarque la singular construcció de Ruiz-Geli pot ser unimportant atractiu per a molts visitants i, per tant,un atractiu més del centre de la ciutat. Ningú raonaque l’edifici estarà alineat i a pocs metres de la imponentseu del Casino Menestral Figuerenc, en procés dereforma. Dos sensacionals exemples arquitectònics,un del segle XIX i l’altre del XXI. Preferim pensaren els inconvenients, que si farà soroll -l’arquitecteha repetit per activa i per passiva que no en faràgens ni mica-, que si la tramuntana pot trencar elsmàstils... I sorgeix una conclusió brillant, que jas’ha deixat sentir en els ambients més ultraconservadors:que ho construeixin a les afores de la ciutat. Comla pesta, quant més lluny millor.Mantinc l’esperança, però, que alguna cosa pot estarcanviant, quan des dels grups de l’oposició, nomésel PP -és el que li toca, suposo- ha criticat el projectei la seva ubicació. ERC i CiU qüestionen altres aspectes,però tots dos coincideixen a qualificar-lo d’un projecte“interessant”. És un pas endavant, i no parlo depolítica sinó de caràcter. D’aquest caràcter dels figuerencsque ens ha convertit en experts del segle passat,vividors del present i cecs davant del futur. Gràcies,Ruiz-Geli.

carboli@horanova.es

Armangué frena les dues dimissionsperò no evita l’erosió del govern

29 de setembre de 2006 / Número 1.555 • Degà de la premsa comarcal / Any XXIX • www.horanova.cat 1 €

La variant deltren costarà120 milionsGeneralitat i Foment jahan pactat la supressió dela via a Figueres, el nou traçati la nova estació. (Pàgina 6)

Visites gratisal patrimonii tres firesLes Jornades Europees dePatrimoni se celebren a setmunicipis de la comarca,mentre Camallera, l’Escala iVentalló protagonitzen lesfires del cap de setmana.(Pàgines 31 i 32)

Un edifici de50 metresd’alçada alcentre deFigueres

ENRIC RUIZ-GELI

(Pàgina 5)

AGENDA I OCIDE CAP

DE SETMANA

La meteorologiaafecta l’anxovai l’oliveraEl temps irregular estàcondicionant els bancs depesca d’anxova entre elspescadors de l’Escala i laproducció d’oli als trulls dela comarca. (Pàgines 7 i 15)

(Pàgines 3 i 4)

Fotomuntatge de l’aspecte de l’obra de Ruiz-Geli, vista des del carrer Ample

El centre cultural Joaquim Xirau,obra de Ruiz-Geli, tindrà 200màstils que oscil·laran amb el ventL’Ajuntament de Figueres aporta un nou elementa la revitalització del centre històric amb una apostaper l’arquitectura contemporània de prestigi. L’edifici,que substituirà l’antiga biblioteca del carrer Ample, seràuna espectacular i innovadora construcció de 50 metresd’alçada, que estarà coronada per uns 200 màstils defibra de vidre o carbó que oscil·laran al ritme que limarqui la tramuntana. El projecte, obra del conegutarquitecte figuerenc, Enric Ruiz-Geli, acollirà el cen-tre cultural Joaquim Xirau i està pressupostat en 2,5milions d’euros.

2 HORA NOVA 29 de setembre de 2006 1.555

EL SEMÀFOR

EDITORIAL

FORA D’HORA

LLUÍS LLAURADÓ

Semàfor groc aldirector general de Pesca,Martí Sans, perquè tot ique la Generalitat fa algunsestudis per fer front a ladavallada de l’anxova, elspescadors pensen que sóninsuficients.

Martí Sans Joan Armangué Enric Ruiz-GeliSemàfor verd a

l’alcalde de Figueres,Joan Armangué, perhaver aconseguit queFoment i Generalitat jahagin pactat la supressióde la via del tren al seupas pel centre.

Semàfor verd al’arquitecte figuerenc,Enric Ruiz-Geli, que hasorprès tothom ambl’innovador disseny delcentre cultural JoaquimXirau. Un projecte queno deixa indiferent.

Un circuitde cronologia,

metrologiai climatologiaSi el Departament d’Educació i

Universitats de la Generalitat no ensenganya -cosa que lògicament nocreiem- a Figueres s’ha de muntar,a partir del més d’octubre -és a dirde la setmana vinent- un circuitsobre cronologia, metrologia iclimatologia. Forma part d’unapromoció de passejades per lahistòria i per la ciència que esrealitzen a sis ciutats de Catalunya.A part de Figueres hi ha Lleida, Tar-ragona, Girona, Manresa i Tortosa.

La iniciativa -que encara s’ha depresentar a casa nostra- té cabuda enuna pàgina de publicitat delDepartament que apareix a revistesespecialitzades com un circuit perconèixer la història de la ciència i latècnica a travès d’indrets ipersonatges protagonistes del’evolució científica.

Malgrat els esforços de l’alcalde deFigueres, Joan Armangué, perreconduir la crisi generada per les

renúncies dels regidors Jesús Quiroga i EnricMacau, l’equip de govern ha quedat tocat,especialment en allò que fa referència a lesrelacions entre diversos regidors del grupsocialista. L’escenificació de dimecres passat,en un intent per donar una imatge denormalitat, no amaga la importància que hatingut la rebequeria dels dos regidors, adscritsa la formació Ciutadans pel Canvi. No ésadmissible que dos representants del governde la ciutat amenacin de dimitir perquè no elshan col·locat -almenys a un d’ells- a les llistesdel PSC al Parlament, en una clarademostració que els interessos partidistes il’ambició personal han passat per davant del’interès de ciutat que se li ha de suposar aqualsevol regidor d’un govern municipal.Però tampoc es pot justificar l’actuació del’alcalde i del primer secretari del PSC, PereCasellas, que no només van amagar la crisi al’opinió pública, sinó que també van mantenirdesinformats a alguns regidors del seu mateixgovern. No és aquesta la millor manera demantenir cohesionat a un equip per afrontarla crucial recta final del mandat.

Crisi tancada?

El mestre Francesc Pujol, organista de la catedral de Girona, va serl’encarregat de tocar l’orgue de l’església de Santa Maria de la Candelerade Castelló d’Empúries, el passat diumenge, coincidint amb la celebracióde la festa de proclamació del títol de basílica menor per al temple. Va serla cara amaga de la diada, tot i que la seva música va esdevenir un delsprincipals protagonistes.

La cara amagada de la festaHORA NOVA està sotme-sa al control de l’Oficina deJustificació de la Difusió

HORA NOVA és membre fundador del’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

HORA NOVA s’acull a la Llei 1/1998 dePolítica Lingüística de la Generalitat i alsajuts de la Diputació de Girona.

President: Antoni Escudero i MartínezDirectora: Helena Solà i Salvatella

Subdirector: Josep M. Bernils i VozmedianoCap de redacció: Carles Arbolí i Padrosa

Redacció: Magda Bartomeu, Lídia Cerdà,Assumpta Martínez, Marta Puigsegur, Ivan Pulido,

Imma Torres, Alina Vallmajó, Joan Ayats (correcció)Cap d’edició: Frederic MerseburgerEdició: Marc Bech, Neus Subirana

Cap comercial: Josep PuigPublicitat: Maria P. Valdivieso, Lluís Vallmajó

Administració: Cristina Ortega, Lola Sánchez, Sígrid Turrà

Col·laboradors: Narcís Bagué, Carles Bayés,Josep M. Bernils i Mach, Marc Campdelacreu, Jair

Domínguez, David Frigola, Henar Galán, Josep Matas, ConxiMolons, Jordi Oliveres, Francesc Picas, Montse Pous, Lluís

Ribera, José Luis Torres, Xavier Valeri,Santi Vila, Eduard Vivas

Vocal consell administració: Abel Escudero

Fundadors d’HORA NOVA:Carles López Cusí, Emili Casademont,

Alejandro Liaño, Vicenç Burgas

Avinguda de Salvador Dalí, 62 - 17600 FigueresTel. 972 50 59 58 - Fax 972 50 06 66

Imprès a Rotimpres SADistribuït per Vilarroya SA. DL B-18920-77

horanova@horanova.cat - E. digital: www.horanova.cat

Editat per NOVES EDICIONS ALTEMPORDANESES, SLU

1.555 29 de setembre de 2006 HORA NOVA 5

CARLES ARBOLÍ / Figueres

Un innovador edifici projectatpel prestigiós arquitecte EnricRuiz-Geli està cridat a ser elnou símbol del centre històricde Figueres. La construcció,que farà les funcions de centrecultural, tindrà una alçada de50 metres gràcies a uns 200màstils que oscil·laran amb elvent i produiran l'energiasuficient per subministrarelectricitat a tot l'edifici.

A m b a q u e s t p r o j e c t e ,l'Ajuntament de Figueres segueixel camí que han obert altres ciu-tats, que han apostat perl'arquitectura contemporània deprestigi com a element revita-litzador dels centres històrics.L'encàrrec l 'ha executa tl'arquitecte Enric Ruiz-Geli, undels pocs de l'Estat espanyol queha exposat al MOMA de Nova

Un espai culturalde nova generacióenfocat cap a l'art

contemporaniEl centre cultural Joaquim

Xirau forma part del Llibre Blancde la Cultura i allà es defineixcom a centre cultural de novageneració. En el document esdefineix aquest futur equipa-ment com a "obert, transparenti transversal" amb l'objectiu"d'assaborir totes les discipli-nes artístiques en tots els for-mats, fent una funció d'àgoracontemporània que faciliti lacomunicació cultural virtual ireal, amb la presència física oelectrònica dels consumidorsculturals". Aquest definició, decaràcter molt generalista, s'hauràde concretar en els propers mesos,però l'arquitecte Ruiz-Geli java avançar que "els contingutss 'hauran d' igua lar ambl'arquitectura perquè cal unarelació en equilibri entre els doselements". L'alcalde, JoanArmangué, tampoc va avançardetalls sobre el contingut del'edifici, malgrat que tot indi-ca que serà una gran platafor-ma cultural, on les noves tec-nologies hi jugaran un papermolt important. El centre cul-tural també tindrà un espai acústical soterrani.

Els 200 màstils quecoronaran la construccióoscil·laran amb el vent i

produiran energia

Un modern edifici de 50 metres d'alçadaserà el nou símbol del centre històric

El prestigiós arquitecte figuerenc Enric Ruiz-Geli ha dissenyat l'innovador centre cultural que substituirà l'antiga biblioteca

La maqueta del projecte mostra una aproximació de l'innovador aspecteque tindrà el futur centre cultural Joaquim Xirau, al carrer Ample

York i que, a més, és figuerenc.I el seu projecte no deixa indife-rent a ningú. Es tracta d'un edi-fici de tres plantes, amb façanade vidre, que estarà coronat peruns 200 màstils de fibra de vidreo carbó que oscil·laran amb elvent i que arribaran a una alçadade 50 metres. Al caràcter inno-vador de les seves característi-

ques arquitectòniques s'hi afe-geix un altre element completa-ment pioner: les oscil·lacions delsmàstils, que estaran equipats ambuna sèrie de sensors, generaranla suficient energia elèctrica perabastir tot l'edifici. "L'energia

de la tramuntana transformadaen energia de la cultura", diu Ruiz-Geli.

I és que la construcció s'ubicaràa l'espai que ocupa actualmentl'antiga biblioteca del carrer Amplei farà les funcions de centre cul-

tural. En aquest sentit, l'edificis'alinearà amb el carrer Ample,la qual cosa permetrà guanyarun important espai públic al'entrada del carrer Moreria.L'arquitecte assenyala que aquestedifici, del qual ja se n'ha fetl'avantprojecte, està inspirat enla natura, busca el contacte per-manent amb el cel empordanés iun "diàleg amb la resta de cons-truccions verticals de la ciutat".

No farà soroll

Ruiz-Geli assegura que mal-grat l'alçada i la flexibilitat delsmàstils, "la seva oscil·lació noproduirà cap mena de soroll".El pressupost de l'obra és de 2,5milions d'euros i es convertiràen el primer gran treball de Ruiz-Geli a la ciutat de Figueres.

L'alcalde de Figueres va ex-plicar que a partir d'ara es pas-sarà a redactar el projecte execu-tiu del futur centre cultural, querebrà el nom de Joaquim Xirau,amb l'objectiu de deixar-lo en-llestit al final del mandat i a puntper a la seva execució. La inten-ció és que una part del finança-ment es pugui cobrir amb ajudesi convocatòries de les diferentsadministracions i ja s'ha avançatque el projecte, per les sevesinnovadores característiques,optarà a les ajudes de la UnióEuropea, en especial en la partque fa referència als criteris desostenibilitat. L'edifici tindrà unasuperfície de 800 metres quadratsi també vol ser, segons Ruiz-Geli,"un homenatge efímer i fugaç ala poesia de Xirau".