3 de juny del 2018. Govern recuperatDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018 ls que publiquen llibres es guarden...

Edició de LleidaDIUMENGE · 3 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14656 - AVUI / Any XL. Núm. 13526 - EL PUNT

2,50€

1818

70-1

1772

74w

8011

75-1

1787

81®

Avui amb El Punt Avui

Avui ambEl Punt Avui

DIÀLEG · El president catalàconvida Pedro Sánchez a“enraonar, prendre riscos inegociar de govern a govern”

Govern recuperat

155 · Es posa fi automàticamenta set mesos d’intervenció política,fet que el president Torra demanaprendre “sense eufòria” perquès’està “lluny d’on voldríem ser”

SIMBOLISME · La presade possessió dels consellerses converteix en un emotiuhomenatge als empresonats iexiliats a través dels seus familiars

Els nous consellers i el president Torra a la sala Tarradellas, a punt de començar la primera reunió de govern ■ JUANMA RAMOS

P6-12

EUROPA-MÓN P28-30

Promet el càrrec de presidentespanyol amb un panorama incert,mentre el PP anuncia la “reconquesta” Prometent el càrrec ■ ACN

Sánchez iniciaun mandat deresistència

POLÍTICA P17

Llum verd delsmilitants del PSCde Badalona a lamoció de censuraEl 92,65% dels participantsen la consulta donen suport alcandidat a l’alcaldia Àlex Pastorperquè faci fora Dolors Sabater

CULTURA P34,35

Primavera Soundbat rècords ambmés de 60.000assistents diarisArctic Monkeys van ser ahir elprincipal reclam de la darrerajornada d’aquesta divuitenaedició del festival barceloní

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018

ls que publiquenllibres es guarden

sovint una pàgina perinscriure-hi una dedi-catòria. Aquestsbreus redactats solen

contenir missatges implícits de més omenys importància. A vegades tenenuna punta de malícia: “A tots els meusfamiliars, llevat de dos”. Les especula-cions es disparen. Altres vegades, sug-gereixen alguna dolça revenja. El popu-lar P.G. Wodehouse, l’escriptor humo-rístic anglès, era donat a posar comici-tat a la mateixa dedicatòria: “A l’amictal i qual, sense l’encoratjament i co-mentaris constants del qual aquest lli-bre hauria pogut estar acabat de famolt de temps”. Hi ha casos, però, enquè la dedicatòria agafa una dimensiótan íntima com inefable. Penso en Ju-lian Barnes, el més elegant dels narra-dors anglesos contemporanis, ques’ha passat la vida dedicant els seus lli-bres a la Pat, la seva esposa i agent li-terària. Desgraciadament, Pat Kava-nagh va morir fa deu anys. Fins llavors,els llibres de Barnes portaven aquesta

inscripció: “To Pat”. A partir de la sevadesaparició l’escriptor va canviar lleu-gerament el text de les dedicatòries. Elvidu Barnes va quedar devastat i va es-criure un llibre extraordinari on sensemencionar-la hi planava l’absència ir-remeiable de la seva dona. A partir dellavors les dedicatòries deien: “For Pat”.Un subtil matís semàntic que indicavaque els llibres, ara, eren una ofrena alseu record. Els devots lectors de Bar-nes hem anat passant de “To Pat” a“For Pat” amb emoció continguda, fas-cinats per la lleialtat del nostre home.Per això quan el gener es va publicar elseu darrer llibre, The Only Story, vamquedar desconcertats. Per primera ve-gada un llibre de Barnes no anava de-dicat a la Pat. Ara hi deia “To Hermio-ne”, el nom de la seva amiga HermioneLee, una distingida professora de lite-ratura. Tenim dret a especular? Quantdura un dol? Com es fa per mantenir-se fidel als records i seguir compro-mès amb la vida? En algunes dedica-tòries hi ha brevíssimes, commovedo-res, declaracions de principis.

E

Keep calmMiquel Berga

Dedicatòries

Els devots lectors de Barneshem anat passant de “To Pat”a “For Pat” amb emociócontinguda, fascinats per lalleialtat del nostre home

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

e estat uns pocs dies a Nàpolscoincidint amb la moció de cen-sura contra Mariano Rajoy i he

tornat just quan Pedro Sánchez erainvestit com a nou president del go-vern espanyol. Tot i que ara viatgemsempre (i massa) connectats, estant afora se m’ha fet estrany: és cert que lasentència sobre el cas Gürtel ha sigutdeterminant per a la caiguda de Rajoy,però, havent-hi tants indicis de la cor-rupció del PP, no se li podia haver do-nat abans el foglio de via? Quins inte-ressos o especulacions polítiques hanretardat aquest acomiadament?

El cas és que aquests últims dies,passejant pels carrers caòtics d’unaciutat fascinant que deu ser de les po-ques que resten a Europa on la vidaurbana no està del tot homogeneïtza-da o globalitzada, pensava en allò queRoberto Saviano, fent-ho tan bé queha de viure amagat per evitar que elmatin, ha explicat a Gomorra sobre laCamorra: està estesa a tota la socie-tat, de manera que ni s’hi veu perquèés a tot arreu. Durant temps hi haviala idea que la màfia (a Nàpols, la Ca-morra) era una organització amb una

H

estructura paral·lela, o potser subter-rània, a la de l’estat. Fins que la justí-cia italiana va ser capaç d’afrontaruna evidència: la Democràcia Cristia-na de Giulio Andreotti no només ha-via sobreviscut llargament implan-tant-se com un partit estat, sinó encomplicitat amb la màfia (almenys lasiciliana). L’evidència de tal corrupcióva comportar la desaparició de la DC,

però no pas la de la màfia.Aclaparada per la bellesa de Nàpols

i a la vegada esquivant la brutícia delsseus carrers, pensava en aquestes co-ses, entre d’altres. En tornar, he sen-tit el discurs al Congrés de Joan Tardàrecordant-ne un altre de memorableal qual li poso el títol de Caza menor ycaza mayor: s’hi refereix al fet queuna cosa són els corromputs (caçamenor) i una altra, encara pitjor, sónels corruptors (caça major). Abans defer memòria dels perquès de la con-frontació de Catalunya amb el governdel PP i les estructures de l’Estat es-panyol, Tardà va denunciar novamentl’oligarquia dels corruptes i dels cor-ruptors. El PP ha estat condemnatcom una organització corrupta ambl’objectiu de mantenir-se en el poder,però restaran impunes les empreses icorporacions corruptores pel seu be-nefici? Fins a quin punt la corrupciós’ha estès en la societat espanyola enla mesura que se l’ha consentit comuna cosa normal i que molts ciuta-dans han votat els corruptes potserfins creient que rebrien les engrunesde la corrupció?

“Una cosa sónels corromputs (caçamenor) i una altra,encara pitjor, són elscorruptors (caçamajor)

Imma Merino

Fins on arriba la corrupció?

Ombres de Primavera

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018

o és gens menor, gens, que hà-gim fet fora el PP del govern es-panyol; i no és gens menor,

gens, que hi hagi nou govern a Catalu-nya i que des d’ahir, ara sí, ja no hi ha-gi 155. Però fuetejats, flagel·lats i fus-tigats emocionalment com estem des-prés de vuit mesos en què ens han es-tat governant no només des de llunysinó a la contra, correm el perill d’in-terpretar com una victòria coses queno ho són. D’interpretar com una vic-tòria que ja tinguem govern i d’inter-pretar, sobretot, que hem entrat enun període de normalitat. No es con-fonguin. Que tinguem govern, i queahir hi hagués la primera reunió del’executiu català en vuit mesos, és unabona notícia; però és també l’accepta-ció que ni Puigdemont ni Sànchez niTurull han pogut ser presidents, i l’ac-ceptació que ni Turull ni Rull ni Puigni Comín han pogut ser consellers.Correm el perill, doncs, fuetejats, fla-

N “Fuetejatsemocionalmentcom estem, aracorrem el perilld’interpretar comuna victòria cosesque no ho són

gel·lats i fustigats emocionalment comhem estat aquests darrers mesos,d’aplaudir coses que no són. De consi-derar que seria un èxit que Sánchezara nomenés un ministre de Fomentcatalà (ai, Miquel Valls!) o de conside-rar que seria un èxit el trasllat delspresos polítics a presons catalanes (ai,Ada Colau!). Síndrome d’Estocolm,

se’n diu, d’això. O és que aquests dar-rers mesos no han vist ministrablesdel PSOE com Borrell a actes de Socie-tat Civil Catalana? O és que no hau-rien d’estar en llibertat els presos polí-tics, i no pas a presons catalanes?Aquests darrers mesos hem patit, so-fert, aguantat i permès tant que araqualsevol signe de normalitat semblauna victòria. I d’aquí al perill de caurede nou en l’autonomisme (un perillque hi serà, i Quim Torra en rebrà lapressió tant des de fora com des dedins del propi govern) n’hi va un pam.“Avui s’acaba el 155. Sense eufòria,perquè som lluny d’on volíem ser”, vadir ahir Quim Torra en la seva inter-venció. Està bé que ho recordés, i queens ho recordem tots plegats en elspròxims mesos. Som lluny d’on volíemser, i hi ha presos, exiliats i judicis a lavista. Tota la confiança al nou govern.Tota. Però que no oblidi que la victòriaés una altra cosa.

Lluny d’on volíem serXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

El govern de la Generalitat vainiciar ahir una nova etapa

amb la presa de possessió dels con-sellers i conselleres. Un acte revestitamb tota la solemnitat que suposala retirada del nefast article 155, pe-rò sobretot encarna una victòria delrepublicanisme sobre el cop contrales institucions de Catalunya. Lapresa de possessió d’ahir de l’execu-tiu va tenir dos eixos fonamentals.L’un, revestir el nou govern de lacontinuïtat democràtica necessàriaenllaçant amb el govern legítim delpresident Puigdemont i el vicepresi-dent Junqueras i amb la generosarenúncia dels consellers vetats frau-dulentament per Rajoy. I, l’altre, re-ivindicar, amb la preeminència delsfamiliars, els presos polítics i exiliatsper la persecució de l’Estat, alsquals es va qualificar de “far”.

L’executiu presidit per QuimTorra ha de ser també un governper avançar. En paraules del presi-dent, assumint “el compromísd’avançar d’acord amb el referèn-dum de l’1-O cap a un estat indepen-dent en forma de república”. I un ex-ecutiu per avançar en la cohesió so-cial. Un govern per a tothom com esva comprometre el president.L’anunci que va fer Torra que una deles primeres mesures serà “la crea-ció d’un pla per recuperar les lleis iles mesures de caràcter social quevan ser suspeses pel TC” és un mag-nífic instrument de fons republicàper aconseguir-ho. Finalmentaquest és un govern que haurà detrobar, malgrat les immenses difi-cultats, la via de resolució del con-flicte polític amb l’Estat espanyol.La nova presidència de Pedro Sán-chez inaugurada també ahir és unaoportunitat. Ara toca esperar que elnou mandatari espanyol sigui re-ceptiu a l’oferiment de diàleg llançatnovament ahir pel president Torra:“Parlem, enraonem, prenguem ris-cos vostès i nosaltres.”

Un governTorra peravançar

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El PP ha paït malament la moció de censura queels ha fet fora de la Moncloa i ja esmola les einesper recuperar el poder acabat d’ocupar pels infi-dels socialistes. “No ens rendirem. Avui començala reconquesta”, advertia ahir sense pèls a la llen-gua la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig.

Marit de Carme Forcadell

Expulsar els infidels

Familiars dels presos i exiliats catalans, entre ellsBernat Pegueroles, parella de Carme Forcadell,van protagonitzar ahir la part més emotiva de lapresa de possessió del nou govern amb la lecturade les cartes enviades des de la presó o de l’exili.Un acte ben merescut de desgreuge i homenatge.

-+=

-+=

Donar nom al guardóMaria Rius

Les veus de la presó i l’exiliBernat Pegueroles

-+=

Isabel Bonig

Maria Rius ha aplegat prou mèrits a la seva carre-ra –més de 370 llibres i fundadora de l’Associaciód’Il·lustradors de Catalunya– per haver estat laprimera a rebre el nou premi anual a la trajectòriaprofessional i al mateix temps ser escollida perdonar nom a aquest guardó.

Fundadora de l’Associació d’Il·lustradors de Catalunya

Presidenta del PP valencià

De reüllMontse Oliva Vilà

No se liperdonarà

cte de covardia? Pur egoisme? Tacticisme malentès? Dirigents del PP no amagaven aquests dies

el seu enuig pel fet que Mariano Rajoy no haguéspresentat la dimissió per evitar que prosperés la mocióde censura i allargar la presència dels conservadors algovern tant com els hagués estat possible. No es creuenels arguments que esgrimia l’entorn del president pernegar-se a fer el gest: “Suposaria admetre una culpa i noevitaria que Pedro Sánchez es presentés a una moció decensura i la guanyés.” Excuses de mal pagador, diuen.

Opinen que la renúncia s’hauriapogut revestir de patriotisme il’arribada del socialista hauria estatmolt més complicada perquè elsque divendres el van avalar, sihaguessin tingut temps de negociarno li haurien dit que sí de franc. Perquè no ho va fer, doncs? La respostadels detractors és perquè va pensar

que la dimissió l’expulsava definitivament de la política iell no tenia clar què volia fer. I, al damunt, l’obligava aimprovisar la successió: havia de triar una candidata auna investidura –fallida o no–, i a qui assenyalavaperquè no es desfermés una guerra interna? A Sáenz deSantamaría o a Cospedal? La batussa hauria estattremenda! A Ana Pastor com a dirigent de consens? Uf,massa complicat. Rajoy va optar per no fer res irefugiar-se en un restaurant tota la tarda. I això, encaraque no s’ho cregui, aquesta vegada els que fins ara lireien totes les gràcies no li ho perdonaran.

A

Rajoy no vadimitir per noexpulsar-sede la política iimprovisar lasuccessió

http://epa.cat/c/n9v9af

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La Comissió de Venècia instaRajoy a negociar. L’entitatrespon a Puigdemont amb unacrida a pactar, cosa que el PPrebutja.

10anys

20anys

Pedro Solbes ajorna ara lesbalances fiscals. José LuisZapatero es va comprometre afer-les públiques abans del 8 dejuny.

Sancristóbal, governador civilde Biscaia quan Marey va sersegrestat, formula les primeresacusacions directes contraBarrionuevo i Vera.

A negociar Balances fiscals El PSOE i els GALTal diacomavui fa...

a estat una set-mana intensa i

sorprenent que ha fetun pas més en la im-placable davallada dela manera de fer cons-

titucionalista que va començar a lesEspanyes el 1977 i que s’està ensor-rant. Mai no s’havien hagut de repetireleccions espanyoles i li va passar aRajoy. Mai no havia deixat d’haver-hiun bipartidisme al Congrés dels Dipu-tats, i l’aparició de Podemos i de Ciuta-dans va trencar el bipartidisme es-querra-dreta. Mai no havia funcionatuna moció de censura de les tres ques’havien presentant en els darrers 38anys, i divendres Rajoy i el seu governse’n van haver d’anar a casa seva.També, és clar, mai no s’havia aplicat el155 que ha quedat, teòricament, anul-lat amb la presa de possessió dels con-sellers de la Generalitat. I, és clar, maino hi havia hagut una decisió majorità-ria del poble català de decidir el seu fu-tur, expressada primer a la consultadel 9-N i posteriorment al referèndumde l’1-O, que ha portar a una reacció

des dels budells dels poders de l’estatque ha comportat que el 2018 tinguempresos polítics i polítics exiliats, per noparlar de les retallades brutals en elsdrets constitucionals de llibertat d’ex-pressió, llibertat d’impremta i llibertatde reunió. Rajoy ja no és el presidentespanyol però en el fons res no ha can-viat tant. O sí, preparem-nos. El PP, finsara manaire, i Ciutadans, que es pen-saven que aviat serien els reis delmambo, aniran a sac contra tot el quepassi a Catalunya. I per anar contra elfeble govern del PSOE, a part de dir-losde tot i acusar-los sense treva, utilitza-ran Catalunya i la voluntat dels cata-lans. Ja s’ha vist. Suárez i González alCongrés es van dir de tot, però educa-dament. Ara, Rajoy ha perdut les for-mes. I que ni el PP ni Ciutadans vagin ala presa de possessió del govern delpresident Torra és una falta de respec-te i una no acceptació dels resultatselectorals. Això té un nom i el sap tot-hom. Preparem-nos, carregaran contratot. I tot i el dolor pels absents, seràuna gran oportunitat per a Catalunya.

H

Full de rutaJordi Grau

Hora depreparar-se

Que ni el PP ni Ciutadansvagin a la presa de possessiódel govern Torra és una faltade respecte i de noacceptació dels resultatselectorals

“El Suprem cercaa la desesperadal’indret d’on poderpouar algun rajolíde violència

existència de presos polítics enel segle XXI en un país de laUnió Europea s’esdevé fet real,

per inversemblant que sembli. Noabunden, però, les anàlisis de les reso-lucions judicials que permeten soste-nir l’afirmació. A elles m’agradaria re-ferir-me, malgrat esdevenir impossibleper una enervant raó física: la mancad’espai que les raons periodístiques im-posen. Com practicar en les tan ex-igües línies de què disposo una aproxi-mació mínimament digna a interlocu-tòries del Tribunal Suprem de moltís-sims folis que una crítica rigorosa per-metria desmuntar peça a peça per veu-re’n el seu artifici, la seva construcció avoltes escandalosament fal·laç?

TOTHOM FOCALITZA LA CENSURA en el ma-gistrat Llarena, negligint-se, però, que ellmai no hauria gosat posar fil a la seva ras-tellera d’aberracions jurídiques sense te-nir plena consciència del suport incondi-cional que als seus capciosos escrits ator-garia la sala d’apel·lacions del Suprem,formada per tres magistrats més, und’ells pretesament “progressista”.

L’ LA INTERLOCUTÒRIA de 17-4-18, per ex-emple, resulta antològica, no només enfer del tot seu l’esbiaixadíssim relatfàctic de Llarena (que es remunta nimés ni menys que a l’any 2012), sinóperquè, sense el menor pudor, al·lu-deix, pràcticament com a element sufi-cient per conformar el tipus penal derebel·lió, a “un concert de voluntatsorientat a aconseguir la independèn-cia, aconseguir una important mobilit-zació ciutadana i aconseguir que la ciu-tadania emergeixi com l’agent políticque impulsa el procés d’independèn-cia”.

COM QUE NO POT SER MÉS OBVI que aquest“concert de voluntats orientat a la inde-pendència” és un fet neutre, del tot irre-llevant per al dret penal, el Suprem cercaa la desesperada l’indret d’on poder po-uar agònicament (encara que sigui enmiserables gotes) algun rajolí de violèn-cia. Però la realitat és tossuda; és total-ment erma d’aquesta mínima i absoluta-ment necessària violència que reclama lafigura penal de la rebel·lió. Com solucio-nar, doncs, la quadratura del cercle? No liqueda a l’alt tribunal més remei que ima-ginar el que haurien d’haver imaginat elsdirigents independentistes, és a dir, que“hi podia haver violència” atès que els in-vestigats “van induir uns dos milions depersones a sortir al carrer per votar” (dosmilions de persones arterosament mani-pulades, doncs, i sense pensament propi,mers autòmats).

NOMÉS AMB RAONAMENTS d’aquest cali-bre pot entendre’s la desesperació delprofessorat de dret penal de tot Espanya.I podríem anar seguint i seguint analit-zant aquestes patètiques resolucions delSuprem espanyol.

Ponç Feliu. Escriptor

ArtificisTribuna

Amb Ciutadanscom aquest...b A Albert Rivera no se li potnegar el seu carisma, brillantororatòria i domini escènic. Toteselles virtuts formals, però quequeden anihilades per un dis-curs demagògic, tergiversadori sectari. Quan dibuixa un jo-vent català adoctrinat pedagò-gicament contra Espanya i es-tigmatitza públicament mes-tres presumptivament impli-cats; quan denuncia un apart-heid lingüístic al castellà; quanequipara l’independentisme al23-F o al terrorisme etarra;quan sembra zitzània per con-vertir el 155 en un decret pseu-dodictatorial...; en definitiva,quan presenta una Catalunyaabsolutament esmicolada tal-ment com si fos l’antiga Iugos-làvia, Rivera ordeix una fabula-ció apocalíptica per treure’n rè-dit electoral i projecció perso-nal. Com a bon aspirant a arri-bista, l’amic Rivera atia la fo-guera de la discòrdia generant

un brou de cultiu que delectaels seus acòlits i enfelloneix elsseus detractors, cosa que, con-juntament, satisfà la seva prin-cipal aspiració: el sadollamentdel seu desmesurat ego polí-tic, tan gran que ha estat ca-paç de vendre la seva ànimaa la mateixa ombra del diable.Amb Ciutadans comaquest...ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Els millors deuresper vacancesb Estem arribant a finals decurs, molts pensem que jas’acaba i que estem molt aprop de conquerir el cim. Somconscients que arriben les va-cances i això, no ens enga-nyem, ens agrada a tothom.Les vacances serveixen perdesconnectar, per trencar larutina, per fer coses diferents iper gaudir de la vida familiar.Freqüentment, es qüestiona lafinalitat dels deures d’estiu;

quaderns que l’escola recoma-na als alumnes i que haurand’entregar quan arribin al se-tembre. El més important noés fer deures, sinó que es man-tingui la continuïtat de l’apre-nentatge. És per això que enCesare Cata (professor italià)ha elaborat una llista amb unsdeures molt especials: apaga elmòbil, passeja pel bosc i escol-ta el silenci. Fa molt que no hofas, oi? Doncs aquest estiu,prova-ho. L’estiu inspira aven-tures i somnis. Atreveix-te a fer-los realitat. Tu pots! Si estàstrist o espantat, no et preocu-pis: l’estiu, com totes les granscoses, trastorna l’ànima.JOAN CHIRIVELLASant Just Desvern (Baix Llob.)

Som-hi, doncs

b El previst canvi de govern es-tatal, socialistes en lloc de po-pulars, pot contribuir a aplanarles relacions entre Catalunya iEspanya, tant en el tema eco-nòmic com social i nacional. No

serà per satisfer del tot les in-tencions independentistes, apart de l’alliberament dels pre-sos, però sí per convèncer losque un govern moderat i dialo-gant permetrà restablir acordsque reforcin bases nacionalis-tes, com són la llengua, les in-fraestructures i la negociaciód’un referèndum acordat. L’ac-tual president de la Generalitat,el Cercle d’Economia i la majo-ria de col·lectius polítics estand’acord a iniciar converses d’altnivell amb el nou govern deMadrid, cal aprofitar l’ocasió,sense línies vermelles. Som-hi,doncs!!!JAUME VALLÉSSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

FE D’ERRADES: Àlex Granaderoés voluntari col·laborador delsSSTT del departament de Jus-tícia en la secció de Medi Oberti la seva experiència no està re-lacionada amb la delinqüènciaamb bandes, com es deia a lainformació publicada el 23 demaig a la secció de Nacional.

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018

SísifJordiSoler

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN I CONSELLER D’ECONOMIA

“Ja no hi ha 155 ni intervenció de les finances”La frase del dia

“Divendres vaperdre l’Espanyamonolítica que vaentregar als jutgesla solució de laqüestió catalana

a corrupció i el conflicte català hanfet caure Mariano Rajoy com a pre-sident del govern espanyol. La sen-

tència de la Gürtel ha estat la causa prin-cipal, immediata, que ha precipitat un in-esperat retorn del Partit Socialista a lapresidència del govern després d’una mo-ció de censura que Pedro Sánchez haguanyat amb només 84 escons del seupartit. Si no hi hagués hagut una decisiócompartida d’una majoria absoluta perfer fora Mariano Rajoy, la moció de cen-sura no hauria prosperat.

ELS DOS GRUPS SOBIRANISTES CATALANS,PDeCAT i ERC, difícilment haurien votatun candidat socialista que ha fet causacomuna amb el govern Rajoy per aplicarel 155 i les mesures que han neutralitzatles institucions polítiques catalanes enels últims mesos. En paraules del diputatJoan Tardà, no s’ha produït un sí a Sán-chez sinó un no a Rajoy, ofegat per múlti-ples casos de corrupció i després d’unaprimera sentència en ferm de l’Audien-cia Nacional que involucra el Partit Popu-lar en una gran trama de corrupció quearrenca l’any 1989.

ENCARA QUE HAGUÉS SOBREVISCUT a lamoció de censura, Rajoy tenia els diescomptats com a president del governmalgrat l’aprovació dels pressupostospels interessos i càlculs del PNB, que hasabut, com sempre, jugar a la carta gua-nyadora. Primer, per obtenir grans avan-tatges econòmics amb Rajoy i segon, perpoder seguir influint en un govern Sán-chez que obre una nova etapa en la políti-ca espanyola. El divendres va guanyarl’Espanya plural, compartida, i va perdrel’Espanya monolítica que havia entregatals jutges la solució de la qüestió catalanaoblidant-se que els tribunals no poden re-soldre un problema que té arrels políti-ques. És paradoxal que al final no hagi po-gut controlar els jutges i que una sentèn-cia de l’Audiencia Nacional hagi estat elpretext per perdre el govern. El PP pen-

L sava que la corrupció no passaria facturai que alhora controlava la magistraturaper protegir-se de les corrupteles degrans dimensions que hem vist a Madrid,València i altres indrets. La democràciaque es desprèn de la Constitució és la queha foragitat un govern de dretes i haobert un nou temps polític d’una grancomplexitat.

PEDRO SÁNCHEZ PRESIDIRÀ un govern fe-ble i haurà d’escoltar les peticions d’Uni-dos Podemos amb un Pablo Iglesias quedemana ja formar part del govern i tambéconcórrer a les eleccions en un front d’es-querres junt amb els socialistes. La cor-rupció i la posició intransigent en el con-flicte català, deixant-ho tot en mans delsjutges i no promovent atansaments emo-cionals i polítics amb amplis sectors de lasocietat catalana, han fet caure la ideamonolítica i única que es té d’Espanya. Larigidesa en tractar la qüestió catalana hafet créixer l’independentisme i alhora haalimentat el partit de Ciutadans, queavui és la primera força política al Parla-

ment tot i que no té cap possibilitat de go-vernar perquè no té amics ni aliats.

L’ESQUERRA S’HA UNIT PER FER FORA RAJOYperò sense els partits nacionalistesaquesta operació no hauria estat possi-ble. Pedro Sánchez ha de formar govern iha de presentar un programa creïble quepugui satisfer totalment o parcialmentaquelles formacions que l’han fet presi-dent. El PNB és més que possible que liexigeixi l’atansament dels presos etarresal País Basc al marge d’altres peticionsd’ordre econòmic i polític.

QUÈ FARÀ AMB L’INDEPENDENTISME catalàque l’ha votat, encara que sigui tapant-seel nas, respecte als empresonats i als queestan repartits per Europa? Un aspectepositiu serà que al més aviat possible estrobin Sánchez i Torra per enraonar i veu-re quina manera es pot trobar per repren-dre les relacions entre els dos governs. Lesparaules despectives de Sánchez respec-te a Quim Torra són molt recents i tambéestà en la memòria fresca de l’indepen-dentisme el suport del PSOE al desplega-ment de l’article 155. El que és cert, però,és que la voluntat de parlar pot trencar elgel que ha refredat qualsevol possibilitatde trobar punts mínims d’encontre percomençar a refer un nou marc de rela-cions dintre del marc constitucional.

EL PRESIDENT TORRA no ho té tampoc fàcil.La CUP ja ha dit que la participació en la vo-tació per fer fora Rajoy no li agrada gensperquè és tornar a formar part de les insti-tucions espanyoles. En la mateixa direcciós’han expressat la presidenta de l’ANC, Eli-senda Paluzie, i altres veus conegudes del’independentisme que ha trencat mental-ment i políticament amb Espanya. Quinaserà l’actitud de Carles Puigdemont? Unaúltima consideració és que Pedro Sánchezno podrà esgotar la legislatura fins al 2020.Haurà de convocar eleccions més d’horaque tard per legitimar a les urnes el seu pa-per com a president del govern.

Lluís Foix. Periodista

Pluralisme i monolitismeTribuna

entre a Madrides produeix el

fet excepcional queprevisiblement donael tomb a la política del’estat, amb la caiguda

de Rajoy i la seva cort corrupta, propde casa nostra plana una moció decensura que obre un munt d’interro-gants. L’alcaldessa de Badalona, Do-lors Sabater, veu amenaçada la conti-nuïtat del govern municipal per unacord de socialistes i populars per pre-sentar un govern alternatiu.

Malgrat que els números eren proujustos, fou fàcil que Sabater arribés al’alcaldia badalonina, quan hi havia undesig compartit per fer-ne fora Albiol.La ciutat necessitava una regeneraciódemocràtica i deu regidors, recolzatsdes de fora per socialistes i conver-gents, decidiren un govern de progrés.S’anaren reconstruint els ponts tren-cats, a vegades amb dificultats per lli-gar voluntats, i un nou estil es feu benpalès. La ciutat somreia.

Però el 155 ha fet la seva feina i l’en-trada al repte de les pròximes munici-pals també hi digué la seva. Albiol voltornar amb força per conquerir el re-ducte del populisme espanyolista. I elPSC es trobà amb un caramel enveri-nat. Amb tres regidors pot rebre l’alcal-dia de mans d’Albiol, però fent un go-vern conjunt on el Partit Popular tin-dria deu regidors i exerciria el seu pesnumèric. Un govern municipal en mansd’aquells que costà tant fer fora.

Quan s’albiren nous temps en la po-lítica catalana i espanyola, PP-PSC po-den convertir Badalona en el reductede velles polítiques clientelars, per so-bre d’allò que aconsella la regeneraciódemocràtica. La possible moció decensura és molt més que la consolida-ció del 155, és l’abraçada de l’os quepot donar un vencedor i molts perde-dors. Queda temps, poc, per evitar-ho.

M

De set en setJaume Oliveras

Censura

La d’ahir al Palau de la Ge-neralitat va ser una presade possessió del governmés efectiva que mai tot ique també amb major sim-bolisme. No només desblo-queja la formació de go-vern sinó que posa fi auto-màticament a la interven-ció política directa de laGeneralitat per part delgovern espanyol amb el155 durant set mesos –laincògnita serà veure fins aquin punt el nou i impre-vist president espanyol, elsocialista Pedro Sánchez,renunciarà a mantenir laintervenció financera im-posada pel govern de Ra-joy abans i tot d’executarel 155.

Com a contrapès al’austera presa de posses-sió del president Torra, ladels consellers va tenirahir un simbolisme foradel normal perquè, comp-tat i debatut, ni Puigde-mont ni cap dels exconse-llers ha pogut repetir en elcàrrec. Torra i el seu nougovern van convertir l’ac-te d’ahir en un desgreuge iun homenatge a tots ells através de Lluís Puig, JosepRull, Antoni Comín i JordiTurull, els consellers queTorra havia nomenat perun decret que no s’ha fet

efectiu per la negativa delgovern de Rajoy a legiti-mar-lo mitjançant la pu-blicació al DOGC. Peròtambé un homenatge a laresta de polítics presos iexiliats a través de l’expre-sidenta del Parlament,Carme Forcadell, la veu dela qual els va recordar atots amb nom i cognoms.

A l’inici de l’acte delmigdia al saló Sant Jordi,en presència dels expresi-dents Maragall, Montilla,

Mas, l’alcaldessa Colau il’absència de l’expresidentPujol, els familiars delspresos polítics i exiliatsvan rebre un llarg aplaudi-ment a la seva entrada,com també el mateix pre-sident Quim Torra acom-panyat del president delParlament, Roger Tor-rent. Els crits de “Lliber-tat” amb què van ser re-buts els familiars es vanallargar abans que la CoralCantiga iniciés la interpre-tació del Cant de la Senye-ra.

Després que la filla dePuig, les dones de Rull iTurull i la germana de Co-mín llegissin els seus dis-cursos de renúncia, elpunt àlgid va arribar ambles paraules de l’expresi-denta del Parlament enboca del seu marit. Forca-dell va recordar Jordi Sàn-chez, Jordi Cuixart, Car-les Puigdemont, OriolJunqueras, Joaquim Forn,Dolors Bassa, MeritxellSerret, Marta Rovira i An-na Gabriel. Després de re-cordar també tots els ciu-tadans ferits per les càrre-gues policials de l’1-O, For-cadell va fer una crida a nooblidar els líders polítics isocials que són a la presó oa l’exili, un gest que va pro-vocar l’aplaudiment dem-peus dels assistents a l’ac-te.

El secretari del govern,Víctor Cullell, va llegir eldecret de nomenamentdels nous consellers –sethomes i sis dones– i Torraels va fer prometre el càr-rec.

“D’acord amb la llei”Els noms forts del govern,Pere Aragonès (ERC) i El-sa Artadi (JxCat), van serels primers de prometre elcàrrec “amb lleialtat alPresident de la Generali-tat” i “al servei de Catalu-nya” però també “d’acordamb la llei”. Tot seguit fe-ien el mateix Ernest Mara-gall, Miquel Buch, JosepBargalló, Alba Vergés, Da-mià Calvet, Laura Borràs,Ester Capella, Chakir elHomrani, Àngels Chacón,Jordi Puigneró i TeresaJordà.

El president Torra vatancar l’acte recordantque la presa de possessiósignificava la fi automàti-ca del 155, un fet que vademanar prendre “senseeufòria” perquè s’està en-cara “molt lluny d’on vol-dríem ser”. Torra va com-prometre el govern amb el

mandat de l’1-O per “serdignes” d’un “poble ma-dur” que aquell dia va de-mostrar “una resistènciatenaç i dolorosa” mentrepatien les càrregues de laGuàrdia Civil i la PolicíaNacional als col·legis elec-torals.

Un compromís que, se-gons ell, suposa avançarcap a la consecució d’un

“estat independent en for-ma de república” per a Ca-talunya. Torra anunciavaun pla per recuperar leslleis i mesures socials tom-bades pel Tribunal Consti-tucional i reafirmava coma propòsit irrenunciable larestitució del govern Puig-demont, l’alliberamentdels presos i el retorn delsexiliats. Però el gest políticmés important de Torrava ser la petició de diàlegdirecte amb el ja nou presi-

dent espanyol, Pedro Sán-chez, tenint en compteque el líder socialista haviapres possessió del càrrec aMadrid poca estonaabans. Torra demana aSánchez diàleg i negocia-ció entre els dos governs ivalentia per “prendre ris-cos” en aquesta interlocu-ció. Si el govern espanyolestà disposat a prendreaquests riscos, el català licorrespondrà prenent-netambé, li prometia.

La presa de possessió esva fer en presència de re-presentants de tots elsgrups parlamentaris ex-cepte Cs, PP i la CUP. Elsdos primers van fer publi-citat de la seva negativa aassistir-hi i la CUP es va li-mitar a justificar la sevaabsència per “donar totala centralitat” a la 1a As-semblea Nacional de Do-nes que la formació cele-brava ahir mateix a SantPere de Ribes.

El nou govern catalàmostrava ahir mateix quehavia pres el control delDOGC publicant la presa depossessió dels càrrecs quehavia tingut lloc al matí. ■

Xavier MiróBARCELONA

Diàleg,presos i155 foraHOMENATGE · Els nous consellers prenien ahir possessiócedint el protagonisme als empresonats i exiliats que no hanpogut ser-ho SÁNCHEZ · Torra demana al seu nou homòlegespanyol que assumeixi riscos i promet correspondre-li

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“S’ha de poderdesplegar l’agendamodernitzadora eninfraestructures omedi ambient”Josep RullEXCONSELLER EMPRESONAT

“Fem un pas al costatamb el mateix esperitde servei amb quèvam accedir alcàrrec”Antoni ComínEXCONSELLER EXILIAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“A cada problema,una solució. A pesarde la presó, al meu cornomés hi hagratitud”Jordi TurullEXCONSELLER EMPRESONAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El govern amb els familiars delspresos i exiliats ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El govern pren elcontrol del DOGC ipublica ja la presade possessió

“Tenir políticsempresonats éssurrealista.Calen més dretshumans”

Creix la demandatot i que el cost nobaixa dels 2.000euros perinfantament

MayteMartín,‘cantaora’ deflamenc

Més de 330donespareixen cadaany a casaNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 20186 |

El nou vicepresident del Go-vern i conseller d’Economia,Pere Aragonès, anunciavaahir que “des de dilluns ma-teix” s’aixecarà “la interven-ció financera” de la Generali-tat “per decisió del govern deCatalunya”. Segons informaACN, Aragonès ho va dir a la

tarda a Sant Feliu de Llobre-gat durant el seu primer actepúblic després de prendrepossessió. El vicepresident vacelebrar que “després de me-sos” per fi s’ha constituït elgovern de la Generalitat i“s’ha acabat el 155”. “Ja no hiha 155 ni intervenció de les fi-

nances”, exclamava. Arago-nès també va demanar diàlega Sánchez: “No renunciï a res,tampoc nosaltres renuncia-rem a res, però hem de situarel diàleg com dos governsresponsables. El govern de laGeneralitat està disposat ipreparat.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aragonès diu que aixecaran la intervenció financera

ConsellerEl Homrani

L’APUNT nament injust, El Homrani prové del sindicalisme itambé d’una família d’immigrants marroquins, ca-talans de Granollers. Farà història en ser el primerconseller d’origen musulmà a Catalunya i això noens sorprèn perquè sabem que el que se li valora ésjustament el seu origen: la lluita obrera per una so-cietat més lliure i justa. Sort i encerts, conseller.Eva Garcia Pagán

L’Honorable conseller Chakir El Homrani Lesfar el vaigtractar durant la seva etapa al capdavant de l’Avalot,l’agrupació de joves de la UGT de Catalunya, i en elsanys més durs de la crisi va promoure campanyes so-nades com la d’Amb l’aigua al coll per denunciar el pro-blema del mileurisme i l’atur juvenil. Com Dolors Bas-sa, de qui pren el càrrec en préstec pel seu empreso-

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

117077/1188459L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president TorraHem de fer que laRepública sigui un

exemple de garantia dedrets per a tothom, senseexcepcions

“

Que el veritablemotor del canvi

republicà pel qualtreballarem siguin elsdrets socials

“

Siguem orgullososdel nostre temps i no

el malversem. Tenim unmandat republicà idemocràtic per complir

“

Avui s’acaba l’article155, però sense

eufòria, perquè som moltlluny d’on voldríem ser

“

Mirem endavant perconstruir aquest futur

millor per a tothom. LaRepública serà la casa detots

“

El poble de Catalunyaha demostrat ser un

poble madur. Fa vuitmesos va demostrarresistència tenaç

“

Hem de ser dignesd’aquest poble i

d’aquest moment. Som ungovern per a tothom, ambun mandat republicà

“

President PedroSánchez: parlem,

enraonem, prenguemriscos, vostès i nosaltres, inegociem

“

Hem de servir unaciutadania que

mereix més assistènciasocial i atenció pública demés qualitat

“

El diàleg ésimprescindible per

resoldre conflictes com esresolen arreu en el móncivilitzat

“

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

ou president a La Moncloa,nou govern a la Generalitat.Cau Mariano Rajoy, cau

l’article 155. Cares noves a unabanda i a l’altra per procedir a ladesescalada. La presa de posses-sió d’ahir a Sant Jaume va tornara recuperar la pompa que no vatenir la del president, Quim Torra.Un saló Sant Jordi ple d’autori-tats, sense rojigualdas, ni fotogra-fies de monarques espanyolsd’origen francès, ni crucifixos, niBíblies, ni tampoc els autoexclo-sos representants del PP, de Ciu-tadans i de la CUP. Només unsant Jordi de plata sobre la taulanoble de fusta.

Els familiars dels presos polí-tics i dels exiliats van entrar endarrer terme, mentre els convi-dats els ovacionaven amb crits dellibertat. Van seure a un costat,amb els membres del nou governal davant. Les llàgrimes es vessa-ven a banda i banda. Ho va dir el131è president de la Generalitat:“Avui s’acaba l’article 155, senseeufòria.” No hi havia eufòria, peròsí molta emoció i esperança.

Abans de la presa de posses-sió, alguns dels familiars van llegircartes dels represaliats: AlbaPuig, filla de Lluís Puig; MeritxellRuiz, esposa de Josep Rull; Beto-na Comín, germana de Toni Co-mín; Blanca Bragulat, muller deJordi Turull; i Bernat Pegueroles,marit de Carme Forcadell, que vademanar que no s’oblidi la situa-ció dels perseguits. En les missi-ves, Rull, Turull, Comín i Puig vanvoler solemnitzar la seva renúnciaa ser restituïts. “La possibilitatd’allargar el 155 m’ha portat a ferun pas al costat i avui ho comuni-co de manera pública”, va llegirComín. “Mai no m’he sentit ces-sat. L’únic que podia fer-ho era elpresident Puigdemont, que em vanomenar, i en tot cas el Parla-ment. He mantingut la condicióde conseller amb tota la dignitatque he estat capaç. Servir el paísés un dels honors més grans. Pe-rò vista la situació de bloqueigque de manera ignominiosa haimposat l’Estat, presento la mevarenuncia al càrrec”, va explicarRuiz en nom de Rull.

La interpretació del ball del’Àliga de la Patum, amb la tenorade Jordi Molina, va acabar d’en-sulsiar les emocions. Després depronunciar les paraules “sí, hoprometo” complir fidelmentd’acord amb la llei les obligacionsdel càrrec al servei de Catalunya iamb lleialtat al president de la Ge-neralitat), cada un dels set conse-

N

llers i sis conselleres va abraçar elpresident de la Generalitat, el delParlament, Roger Torrent, i el fa-miliar de l’exiliat o pres de la con-selleria que hereta. Davant la difi-cultat de fer-ho d’una altra mane-ra, els traspassos de carteres esvan consumar amb aquestesabraçades. Pere Aragonès amb ladona d’Oriol Junqueras, Elsa Arta-di amb la de Turull, Maragall ambla de Raül Romeva, Miquel Buchamb la de Joaquim Forn, DamiàCalvet amb la de Rull, Chakir ElHomrani amb la germana de Do-

lors Bassa, Jordi Puigneró amb laconsellera Meritxell Borràs... Espe-cialment aplaudida va ser la d’Es-ter Capella amb Carles Mundó ola de la trasbalsada Laura Borràsamb la filla de Puig.

El dia abans, les republicanesEster Capella i Teresa Jordà ha-vien defenestrat Rajoy del governespanyol amb el seu vot en la mo-ció de censura com a diputadesal Congrés, una medalla que janingú no els podrà treure i que elsdonava un plus de prestància.

Recuperat el Parlament, recu-

perada la figura del president, re-cuperat el govern després de 218dies i foragitat el repressor de LaMoncloa, Torra va prendre la pa-raula per adreçar-se directamental flamant cap de l’executiu espa-nyol, Pedro Sánchez, i apel·lar-lo aparlar i a enraonar, que no és elmateix. El president va instar elseu homòleg a “prendre riscos” ia negociar “de govern a govern”,de tu a tu. Torra va rubricar la se-va intervenció amb un “tenim unmandat republicà que hem decomplir, posem-nos a la feina” i

un “visca Catalunya lliure”.“De 1939 a 1977 la Generalitat

fou mantinguda a l’exili pels presi-dents Companys, Irla i Tarrade-llas”, recorda una placa del sa-ló. Un llaç groc ocupava la cadirade Carles Puigdemont. A la sego-na fila s’asseien tots els presi-dents de la Generalitat vius ex-cepte Jordi Pujol. El senador JoséMontilla aplaudia els nomena-ments i els escrits dels represa-liats. Al seu costat, Pasqual Mara-gall es fregava els ulls orgullós delseu germà novament conseller icantava a cor què vols Els sega-dors amb el braç a l’espatlla delseu successor. L’esposa de Mara-gall, Diana Garrigosa, intercanvia-va mirades de complicitat ambBetona Comín. L’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, a qui elscongregats a la plaça de SantJaume van cridar “visca l’ambi-güitat”, va comentar la jugadaamb Torra, alguns consellers, Xa-vier Domènech i José Montilla.Barrejats entre el públic també hihavia els exconsellers Neus Mun-té i Francesc Homs.

En acabat, el govern va sortir ala galeria gòtica per fer-se la tra-

dicional fotografia de rigor, queaquesta vegada va tenir una se-gona part al pati dels Carruatgesamb els familiars. A continuacióels nous consellers van anar en-trant amb els seus vestits, corba-tes i llaços grocs a la Sala Tarra-dellas, buida des de l’octubre pas-sat, on van celebrar la primera re-unió de l’executiu, mentre elsconvidats s’escampaven pel patidels Tarongers sota l’atenta mira-da del bust de l’avi Macià.

A la mateixa hora es compliauna primera promesa de Torra, eldesplegament d’una pancarta albalcó de la Generalitat amb el le-ma “Llibertat presos polítics i exi-liats” i un llaç groc que farà com-panyia al de l’Ajuntament. A baix,la gent reivindicava “Puigdemont,el nostre president” i esperava lasortida dels assistents per fer-losun passadís, termòmetre d’admi-ració popular. L’advocat de Puig-demont, Jaume Alonso-Cuevillas,era aclamat com una estrella delrock. I amb el govern tornaven lesprotestes: un grup de manifes-tants reclamava més places d’es-cola pública.

Demà al matí els consellers en-traran als seus departaments res-pectius per saludar els treballa-dors i acabar d’espantar el fan-tasma del 155. Rescatat el govern,faltarà rescatar la normalitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Traspàs sense eufòria

A dalt, els presidents Torra i Torrent. A sota, Miquel Buch abraçant l’esposa de Joaquim Forn, Laura Masvidal, ial costat, els presidents Mas, Montilla i Maragall amb el llaç groc al lloc de Puigdemont ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els consellers Rull,Turull, Puig i Comínsolemnitzen la sevarenúncia a ser restituïts

Emili Bella


1784

01-1

1893

09T

Reprendre el camí que ha-via obturat la tenalla for-mada per l’acció judicialdel Tribunal Constitucio-nal i la política del PartitPopular amb l’aplicació del’article 155 sobre l’admi-nistració de la Generali-tat. El president QuimTorra va anunciar ahir da-vant del seu equip de con-sellers que la prioritat delgovern haurà de ser reacti-var les 16 lleis que avui dia

estan suspeses per sen-tències de l’alt tribunal es-panyol, així com restituirtot allò que ha quedatanul·lat per la intervencióde la Generalitat, tant enel capítol de personal comen el de l’acció política.

En el capítol de lleis inormes, la feina que li ve asobre a l’executiu és mo-numental, perquè més en-llà de les 16 lleis suspeses,a hores d’ara són més d’uncentenar les normes legalsque estan aturades en al-gun o altre moment de la

seva tramitació. Els càl-culs fets des de l’associacióServidors.cat, que ha mo-nitoritzat l’aplicació del155 assenyalen 71 inicia-tives legislatives que handecaigut al Parlament deCatalunya, des de lleis entramitació fins a proposi-cions de llei, a les quals calsumar 16 lleis que ja haviacomençat a tramitat el go-vern Puigdemont i 26 nor-mes més de desenvolupa-ment de lleis en vigor, ja si-gui reglaments o decrets.Aquest últim capítol no és

menor, ja que és a travésd’aquesta normativa derang inferior que es donacontingut i forma a leslleis.

Pel que fa a les normessuspeses al Constitucio-nal, el govern buscarà no-ves vies legislatives per su-plir els textos que han que-dat paralitzats i senseefectes. Això és el que es vafer, per exemple, quan elTC va rebutjar en duesocasions la legislació cata-lana sobre pobresa ener-gètica. Els àmbits sobre els

quals ara s’haurà de tor-nar a legislar és el consumi els horaris comercials,l’agència tributària i l’im-post sobre els bancs, nor-mativa sobre audiovi-suals, fracking o igualtatde gènere.

Hi ha un altre tipusde lleis aturades pel TCde contingut netamentpolític i que suposaran eltermòmetre de fins a quinpunt el govern Torravol fer república, tal com elmateix president va pro-clamar ahir. Es tracta de

les llei sobre políticaexterior o la del procésconstituent.

Primera restitucióDels primers embats delnou govern, se’n va parlarahir en la primera reunióde l’executiu que es va ferimmediatament desprésde la presa de possessió.Entre els acords presosdestaca el nomenamentdels secretaris generalsdels departaments, aixícom del director de l’Ofici-na del President, càrrecque ocuparà Josep Rius.Aquest és un dels 359 càr-recs que van ser destituïtsen aplicació del 155, per-què Rius ja es va encarre-gar de dirigir l’oficina du-rant el mandat del presi-dent Carles Puigdemont.En aquest sentit cal consi-derar el nomenamentcom la primera restitucióque du a la pràctica el go-vern de Quim Torra.

Pel que fa al capítol desecretaris generals, desta-ca l’entrada de BrauliDuart a Interior, abando-nant la direcció de la Cor-poració Catalana de Mit-jans Audiovisuals o la dePatrícia Gomà a Justícia,deixant la direcció generalque ocupava amb Mundó.Han estat ratificats en elcàrrec: Ferran Falcó, aTerritori; Dolors Portús, aCultura; Josep Ginesta, aTreball, i David Mascort, aAgricultura.

A última hora d’ahir, al-gunes de les conselleriesvan difondre la que serà laprimera agenda dels seusmàxims responsables enel primer dia de feina. Lanova titular de salut, AlbaVergés, es reunirà a la con-selleria per analitzar elsefectes del 155, mentreque el conseller d’Educa-ció, Josep Bargalló, visitia-rà Badalona. ■

Jordi PanyellaBARCELONA

Més de cent lleis i normesesperen l’impuls del governa El president Quim Torra anuncia que la primera ocupació serà recuperar les lleis aturades pelConstitucional a El 155 ha paralitzat l’acció legislativa del Parlament i del Consell Executiu

Una dona fotografiant ahir la pancarta acabada de penjar al balcó del Palau de la Generalitat reclamant llibertat per als presos polítics ■ QUIQUE GARCIA /EFE


l 155 va ser el colofó. Un mesabans, al setembre, el minis-tre d’Hisenda, CristóbalMontoro, ja havia donat el

tret de sortida a l’asfíxia financerade la Generalitat amb la intervencióde les seves finances. L’excusa vaser el referèndum: es va establir unfeixuc sistema per vigilar que capdespesa pública no anava destinadaal que Madrid considerava una acti-vitat il·legal, però l’extrema buro-cràcia i el control de la guardiolas’han mantingut més enllà de l’1d’octubre i segueixen avui vigents.Tot es remunta, però, encara mésenrere. El 155 ha estat la cireretadel pastís d’una estratègia cuinada afoc lent que es va intensificar quanCarles Puigdemont va accedir a lapresidència de la Generalitat. Que elgovern central i el Tribunal Consti-tucional fessin pinya per limitar lacapacitat legislativa del Parlamentno era nou, però sí la virulència. Niuna sola regulació impulsada du-rant el mandat de Puigdemont vaaconseguir tirar endavant, de ma-nera que Catalunya s’ha quedat sen-se llei contra els desnonaments isense normativa per reduir lesemissions contaminants, entre mol-tes altres. Per si no n’hi hagués prouamb potinejar les finances i aniqui-lar la capacitat legislativa del Parla-ment per controlar la Generalitat, elpresident Mariano Rajoy i el seuequip van fer el 27 d’octubre un pasendavant inèdit i van treure la pols aun article de la Constitució fins lla-vors desconegut per la majoria demortals. Des de llavors i fins als nos-tres dies, l’activitat del govern ha es-tat totalment bloquejada. Ajudesque Madrid ha negociat en nom deCatalunya –a la baixa i sense possi-bilitat de rèplica–, subvencions aentitats i projectes que s’han dene-gat, plans que s’han cancel·lat perfalta de pressupost o perquè nos’han seguit els calendaris previs-tos... Qui coneix el dia a dia de l’ad-ministració i ha patit aquesta situa-ció d’extrema anormalitat asseguraque el mal està fet i que encara queel 155 per fi s’aixequi, el seu efecteperdurarà en el temps.

La primera mesura –i la més visi-ble– va ser la decapitació del go-vern. Segons l’inventari que periò-dicament actualitza la web Servi-dors.Cat, 254 treballadors públicshan estat cessats, la majoria delsquals formaven part dels gabinetsdel president i dels consellers. Es

E

tractava de depurar càrrecs peròtambé organismes no afins, així quetambé s’han eliminat fins a 24 òr-gans públics, entre ells el Diplocat,que treballava per la projecció inter-nacional de Catalunya, i totes lesdelegacions del govern a l’exterior.Suprimides les competències queno tocaven, els ministres de cadaram van assumir la responsabilitatde les diferents conselleries peròtant pel perfil baix que s’ha intentatadoptar com pel desconeixement

de la realitat catalana, els interes-sos creuats i la desídia, tot ha que-dat parat. No només perquè s’ha ha-gut de demanar permís a Madridper a qualsevol tràmit o despesa –elDepartament de Salut ha fet més de25.000 declaracions responsablesper demostrar que els diners que esgasten en ecògrafs o gases no esdestinen a actes sediciosos – sinóque massa cops no s’han atès peti-

cions urgents o la resposta ha estatun “no procede”. Centenars d’enti-tats i institucions n’han patit lesconseqüències: la Fundació Arrels,la Federació de Persones Sordes deCatalunya, l’hospital d’Igualada,que no ha pogut comprar un TAC, oels Bombers, que no poden adquirir80 vehicles de rènting aparaulats.

Els més vulnerablesS’han aturat també projectes vitalscom el programa de recol·locació depersones refugiades a Catalunya, elpla de millora a les residències de lagent gran o el que preveu l’adquisi-ció de 235.000 pisos per a políti-ques socials. Tampoc s’estan conce-dint noves ajudes de la Renda Míni-ma d’Inserció i no s’està desplegantel programa, que no només incloul’ajuda econòmica sinó també la in-serció laboral i social dels sol·lici-tants. Els col·lectius més vulnera-bles, com sempre, són els que aca-ben rebent més. Al novembre, laDGAIA va denunciar que l’aplicaciódel 155 havia fet endarrerir la posa-da en marxa de 200 noves placesper a adolescents estrangers de-semparats. Van dormir durant set-manes en llocs insalubres.

El temps passa de pressa. Fa jamig any que les 44 obres del ReialMonestir de Sixena que estaven alMuseu de Lleida van ser trasllada-des a l’Aragó perquè la Generalitatno va poder presentar recurs, peròcom que Madrid és ara qui repre-senta els interessos del govern, Ca-talunya ha acabat perdent en totesles batalles, com ara la negociaciódel repartiment dels recursos eco-nòmics del Plan Vivienda de l’Estat.Els efectes són incomptables, nonomés per la quantitat sinó pel seuimpacte futur. Com reflexionava enaquest diari fa pocs dies Manel Fer-ré, president del Consorci de Salut iSocial de Catalunya, l’esforç delsprofessionals està compensant enmolts casos la delirant burocràcia ila greu falta de recursos, però “quela població no estigui notant l’apli-cació de l’article 155 quan acudeixal seu centre de salut o hospital novol dir que pròximament el ciutadàno acabi pagant les conseqüènciesd’aquesta situació rebent una aten-ció sanitària i social pitjor de la quehagués tingut sense el 155”. “Eltemps i els indicadors ens ho di-ran”, apuntava en una reflexió ex-tensiva a tots els àmbits. ■

155, la cirereta del pastís

254treballadors pú-blics han estat ces-sats des que va co-mençar a aplicar-seel 155.

24organismes hanestat eliminats, en-tre ells el Diplocat iles delegacions delgovern a l’exterior.

80vehicles de rèntingno poden rebre elsBombers de la Gene-ralitat perquè Ma-drid no dona permís.

DATA Des del 27 d’octubre, l’activitat de l’administració està paralitzada IMPACTE · El bloqueig ha afectat centenarsd’entitats i projectes CASOS S’han cancel·lat el de millora de residències de la gent gran o el de recol·locació de refugiatsFUTUR Malgrat que s’aixequi l’article, els efectes d’aquesta anòmala situació es mantindran en el temps

Laia BrugueraBARCELONA

Una treballadora de la residència de gent gran Mas Piteu de Barcelona atén una de les àvies que hi viuen ■ JOAN MANUEL RAMOS FERNÁNDEZ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Madrid ha negociat ennom de Catalunya sempreen detriment dels seusinteressos


8011

75-1

1893

73T

em de celebrar la constitu-ció del nou Govern. Certa-ment, no és el que legíti-

mament volíem, Puigdemont se-gueix a Berlín. Però és el Governque ens permetrà seguir, amb elpresident Torra al capdavant,amb el mandat democràtic del 21de desembre i de l’1 d’octubre.

Tenim Govern, però no norma-litat. La normalitat, entesa com asuperació de la crisi política, tri-garà a arribar. No és sols la des-aparició del 155 el que facilitarà lanormalització. Aquesta trigarà aarribar tant com els poders del’Estat espanyol acceptin el canvide paradigma per a la vida políti-ca catalana i espanyola que va re-presentar l’1 d’octubre. O en elpitjor dels casos, aquesta norma-litat arribarà amb la desapariciódel sobiranisme polític i social deCatalunya. La normalitat quebusquen els poders polítics del’Estat és aquesta última, la nos-tra desaparició. La normalitat quenosaltres busquem és la de l’ac-ceptació de la voluntat democrà-tica expressada a les urnes.

Una de les dificultats és que lapolítica, tant a Catalunya com aEspanya, es troba avui atrapadaen un bucle. Sense una normali-tat a Catalunya es fa difícil l’esta-bilitat política a les institucionsespanyoles. I la feblesa de les ma-jories electorals a Espanya, lespresents i les futures, fa impensa-ble avançar de pressa cap a lanormalitat a Catalunya. La derivade la sentència Gürtel no fa mésque aguditzar els inestables equi-libris que avui es donen a la políti-ca espanyola. Aquesta legislaturaestà morta, la qüestió solament

H

consisteix a saber quan seran lesnoves eleccions, si a la pròximatardor o bé a la tardor del 2019.

Volent derrotar el sobiranismea qualsevol preu i al marge de lesurnes, una part de la política es-panyola ha quedat atrapada a lesseves pròpies xarxes dialèctiques.La demonització que alguns mit-jans de comunicació, PP, PSOE iCs han fet del sobiranisme, perjustificar la repressió i l’excepcio-nalitat política i judicial imposadades de l’1 d’octubre, els ha acabatatrapant. Cal afegir a aquest es-cenari la ja més que probable so-litud que la Justícia espanyola(que és qui lidera el càstig políticcontra el sobiranisme) s’està tro-bant a Europa, amb el rebuig deles seves tesis a Bèlgica, Alema-

nya, el Regne Unit i Suïssa. En aquest escenari, nosaltres

els sobiranistes ens hem de man-tenir amb les prioritats clares iamb el cap fred. Què vol dir això?Al meu entendre, dues coses bà-siques: preservar el mandat de l’1d’octubre i no defugir per cap raóla governabilitat a Catalunyamentre sigui aquest el mandat ales urnes.

Per tot el que s’ha dit, hem deser conscients que a Espanya nohi ha un interlocutor clar. La fe-blesa dels possibles interlocutorsno facilita que puguin afrontar elrepte de solucionar la crisi políti-ca. Ara: contràriament al que al-guns podrien creure, aquest es-cenari espanyol no ens fa neces-sàriament més forts a nosaltres.

L’absència d’un interlocutor sòlidmai no és una bona notícia. Pertot això, i davant de tanta incerte-sa, valoro la constitució del nouGovern a Catalunya. La política,entre altres coses, és la gestió delpoder, i el poder que un abando-na tendeix a ser ocupat per algúaltre. En aquest sentit, el GovernTorra compleix un dels dos objec-tius que al meu entendre són irre-nunciables: oferir la governabilitatals ciutadans des del control deles institucions pròpies. Sobrel’altre objectiu, el mandat de l’1d’octubre, el missatge és ben clar,apareix un nou paradigma polític.Cal abandonar la idea que la in-dissoluble unitat de la nació espa-nyola mantingui la posició domi-nant en l’ordenament constitucio-

nal, per tal que la voluntat ciuta-dana expressada a les urnes siguiel nou principi rector. El dret a de-cidir és imbatible, democràtica-ment parlant. Les urnes són elmillor fre contra les imposicionsdel poder, i també l’instrumentmenys dolent per resoldre civilit-zadament qualsevol conflicte po-lític. No aporto res de nou, rellegirels clàssics del pensament políticés sovint molt útil per trobar llumal camí i sortides a la crisi.

No sempre les causes demo-cràtiques i justes són fàcils de

guanyar, i les injustes i democràti-cament reprovables no semprecauen pel seu propi pes. Si bus-quem la normalitat, que no ésmés que superar d’una vegadaper totes aquesta crisi imposadaper la negativa dels poders del’Estat espanyol a acceptar que,en democràcia, no hi ha bé supe-rior a protegir que l’opinió ciuta-dana expressada a les urnes, noens queda més que persistir, per-sistir i persistir. L’1 d’octubre vamarcar un abans i un després enel potencial democràtic de la vo-luntat de decidir el nostre futur ales urnes. La solució segueix tro-bant-se en el lliure exercici d’auto-determinació.

*(Aquest article va ser escritdijous, abans que se sabés el re-sultat de la moció de censura aMariano Rajoy)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Governar serà persistir

La façana del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

No sempre lescauses democràtiquesi justes són fàcilsde guanyar

Jordi Sànchez*Diputat de Junts per Catalunya


1602

82-1

1885

35T

Amb els antecedents de lasetmana passada, quandesprés dels incidents deCanet de Mar es va arribara prohibir la plantada decreus grogues a la platja, hihavia preocupació per unpossible enfrontament en-tre les dues protestes designe contrari convocadesahir a Mataró. La manifes-tació convocada per Ta-bàrnia, Resistència Mata-ró i els Segadors de Mataróen defensa de la unitatd’Espanya havia desper-tat totes les alarmes. I mésencara quan els CDR vananunciar una concentra-ció antifeixista davant de

l’ajuntament, el punt onhavia de finalitzar la mar-xa unionista. Així quel’Ajuntament va decidirextremar les mesures deseguretat i va muntar undispositiu de mossos d’es-quadra i policia local quevan blindar l’ajuntament.Els CDR van haver de can-viar la ubicació de la pro-

testa i es van concentrar alcarrer de la Riera.

La manifestació uni-onista va partir a les cincde la tarda del monumenta Miquel Biada, promotordel ferrocarril a Espanya,que justament ahir al matíva aparèixer pintat degrog, i va recórrer els car-rers cèntrics de la ciutatamb banderes espanyolesi crits de “Puigdemont apresó”.

El moment de màximatensió es va produir quanels manifestants unionis-tes, uns 400, van passar aprop del cordó policial, apocs metres de l’ajunta-ment. A l’altra banda, elsCDR, molt indignats pelfet que l’Ajuntament go-vernat pel PSC hagués au-toritzat aquesta marxa almunicipi, van cridar forta-ment a favor de la Repúbli-ca i la independència.

Amb la manifestacióconvocada amb el lemaTornem a ser la locomoto-ra d’Espanya es preteniaarrossegar fins a Matarómilers de persones defen-sores de la unitat d’Espa-nya. Van ser uns pocs cen-tenars. ■

Tensió sota control entreunionistes i CDR a Mataróa Mossos i policia local blinden l’ajuntament i munten un cordó per evitar enfrontaments entre elsdos col·lectius a La manifestació espanyolista va punxar i només va atreure unes 400 persones

RedaccióMATARÓ

400persones van participar en lamanifestació unionista convo-cada ahir al centre de la ciutatde Mataró.

Els Mossos i la policia local de Mataró van muntar un cordó de seguretat entre els CDR ila manifestació unionista ■ CDR MATARÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 17

75400754107542075430754407545075460754707548075490

75401754117542175431754417545175461754717548175491

75402754127542275432754427545275462754727548275492

75403754137542375433754437545375463754737548375493

75404754147542475434754447545475464754747548475494

75405754157542575435754457545575465754757548575495

75406754167542675436754467545675466754767548675496

75407754177542775437754477545775467754777548775497

75408754187542875438754487545875468754787548875498

75409754197542975439754497545975469754797548975499

82100821108212082130821408215082160821708218082190

82101821118212182131821418215182161821718218182191

82102821128212282132821428215282162821728218282192

82103821138212382133821438215382163821738218382193

82104821148212482134821448215482164821748218482194

82105821158212582135821458215582165821758218582195

82106821168212682136821468215682166821768218682196

82107821178212782137821478215782167821778218782197

82108821188212882138821488215882168821788218882198

82109821198212982139821498215982169821798218982199

300300300420300300300420300

5.840

360360360360360360360360360480

600300300420300300300300300300

300300300300300300300300300420

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300600300420300300300

300300300300300300300300300300

360360480360360660360480

5.900360

480360360360360480360360

120.060360

30010.300300420300300300420300300

360360360360360360360360360480

300300300420300300300300300300

300300300300300300300300300420

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300420300300300

600300300300300300300300300300

10.360360480360360360360480360360

600.300360360360360480360360360360

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

.....

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

.....

��

��

��

��

��

��

��

��

��

83903070

911

40278232

93 28745734344

28644666

107 322845890828788

10977909599

1.500120120

18060

300300120

120 1.5001.500300

300300120

300 1.68036036018018060

78036018018060

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les

sis sèries dels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

SORTEIG DEL D IA 2 de j uny DEL 2018

Deu sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL44

18

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 42.000.000 € EN PREMIS

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

Els militants van donarahir suport al PSC de Ba-dalona perquè tiri enda-vant la moció de censuracontra l’alcaldessa de Gua-nyem Badalona, DolorsSabaté. Van votar 311 mi-litants, dels aproximada-ments 500 que hi ha a laciutat, dels quals el 92,6%ho va fer a favor, segonsvan informar ahir al ves-pre fonts del partit.

El candidat a l’alcaldia,Àlex Pastor, que comptaamb el suport del PP i Cs,va dir després de conèixerl’escrutini que la moció decensura de Pedro Sànchezque ha aconseguit fer foraMariano Rajoy de la presi-dència del govern espa-nyol no té per què interfe-rir en el procés local i queiniciarà converses en breuamb la resta de forma-cions per tirar endavant lamoció de censura.

El PSC va anunciar que

presentaria una moció decensura contra l’alcaldes-sa Dolors Sabater desprésque el passat 7 de maigaquesta perdés una qües-tió de confiança per apro-var els pressupostos mu-nicipals.

El PSC va decidir tirarendavant la moció de cen-sura tot i que només tétres regidors al municipi.Pastor ha insistit per acti-va i per passiva que si pre-senta la moció és perquèSabater “ha incomplert

sistemàticament els pac-tes”, tant en l’àmbit socialcom en la qüestió “identi-tària” i ha acusat l’alcal-dessa d’haver tingut “pa-ralitzada la ciutat”. “El quefem és mirar per Badalo-na, que mereix un governque només tingui encompte la ciutat”, va reite-rar ahir.

En el camí cap a la pre-sentació de la moció ha es-tat clau el paper de Xavier

García Albiol, que ja ha ditpúblicament que pensadonar suport a la moció ifins i tot que no té intencióde reclamar l’alcaldia tot ique el seu grup del partitpopular té 10 regidors i encanvi el del PSC única-ment en té 3. Aquesta pos-tura del PP s’ha arribat aveure com un regal enveri-tat i és per això que el PSCva decidir sotmetre laqüestió a l’opinió de la mili-

tància, que ahir, tot i elcanvi en el panorama polí-tic espanyol, va decidir do-nar suport a la moció decensura contra l’alcaldes-sa de Guanyem Badalona.

El secretari d’organit-zació del PSC, SalvadorIlla, va defensar ahir la mo-ció de censura perquè, se-gons ell, Sabater ha “enga-nyat i traït” perquè ha in-complert els acords que lavan fer alcaldessa. ■

a El socialista Àlex Pastor compta amb el suport del PP iCs per fer fora Guanyem Badalona a Asseguren que elcanvi a Espanya no ha d’interferir en el procés local

V.P.BADALONA

La militànciadiu sí a la mocióde censura delPSC a Badalona

Una militant del PSC de Badalona, ahir, en el moment de la votació ■ ACN

3 de juny del 2018. Govern recuperatDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018 ls que publiquen llibres es guarden...

Documents

Transcript of 3 de juny del 2018. Govern recuperatDIUMENGE, 3 DE JUNY DEL 2018 ls que publiquen llibres es guarden...