Tema 7

11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXV11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXVSEGONA MEITAT segle XVISEGONA MEITAT segle XVI

EUROPAEUROPA SUPERASUPERA LA GREU CRISI GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANASUPERASUPERA LA GREU CRISI GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANA

VISIBLEVISIBLE EN: EN:CREIXEMENT ECONÒMICCREIXEMENT ECONÒMICCREIXEMENT ECONÒMICCREIXEMENT ECONÒMIC

ENRIQUIMENT ENRIQUIMENT de la de la BURGESIABURGESIAENRIQUIMENT ENRIQUIMENT de la de la BURGESIABURGESIAENFORTIMENT ENFORTIMENT de la de la MONARQUIAMONARQUIAENFORTIMENT ENFORTIMENT de la de la MONARQUIAMONARQUIA

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLACREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLACREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLACREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLA

INCREMENT INCREMENT de la de la POBLACIÓPOBLACIÓMOTIUMOTIU

DESAPARICIÓDESAPARICIÓ de les EPIDÈMIESEPIDÈMIES i L’AUGMENTAUGMENT de la NATALITATNATALITATDESAPARICIÓDESAPARICIÓ de les EPIDÈMIESEPIDÈMIES i L’AUGMENTAUGMENT de la NATALITATNATALITAT

L’AUGMENT DE LA DEMANDA AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES TERRES ABANDONADES TORNEN A CULTIVAR-SETORNEN A CULTIVAR-SE i SE N’HI VAN INCORPORAR NOVESVAN INCORPORAR NOVES

L’AUGMENT DE LA DEMANDA AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES TERRES ABANDONADES TORNEN A CULTIVAR-SETORNEN A CULTIVAR-SE i SE N’HI VAN INCORPORAR NOVESVAN INCORPORAR NOVES

GENERARÀ EXCEDENTS EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARANES COMERCIALITZARANGENERARÀ EXCEDENTS EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARANES COMERCIALITZARAN

11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXV11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXVEL DESENVOLUPAMENT COMERCIALEL DESENVOLUPAMENT COMERCIALEL DESENVOLUPAMENT COMERCIALEL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

LES NECESSITATSNECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR

L’ACTIVITAT COMERCIALACTIVITAT COMERCIALLES NECESSITATSNECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR

L’ACTIVITAT COMERCIALACTIVITAT COMERCIAL

COMERÇ TERRESTRE COMERÇ TERRESTRE ES VA REVITALITZARVA REVITALITZAR

COMERÇ TERRESTRE COMERÇ TERRESTRE ES VA REVITALITZARVA REVITALITZAR

LES RUTES MARÍTIMES RUTES MARÍTIMES del MEDITERRANI MEDITERRANI ,del BALTICBALTIC i del MAR del MAR del

NORD, NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT REPENDRE L’ACTIVITAT COMERCIALCOMERCIAL

LES RUTES MARÍTIMES RUTES MARÍTIMES del MEDITERRANI MEDITERRANI ,del BALTICBALTIC i del MAR del MAR del

NORD, NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT REPENDRE L’ACTIVITAT COMERCIALCOMERCIAL

CONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇl’EXPANSIÓ del COMERÇCONSEQÜÈNCIESCONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇl’EXPANSIÓ del COMERÇ

L’AUGMENTAUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANAPRODUCCIÓ ARTESANAL’AUGMENTAUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANAPRODUCCIÓ ARTESANA

EL DESENVOLUPAMENDESENVOLUPAMENT de les MANUFACTURESMANUFACTURESEL DESENVOLUPAMENDESENVOLUPAMENT de les MANUFACTURESMANUFACTURES

El CREIXEMENT de les CIUTATS CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL PORT FLUVIIAL o MARITIM MARITIM importantEl CREIXEMENT de les CIUTATS CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL PORT FLUVIIAL o MARITIM MARITIM important

11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXV11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXVL’L’ESPENDOR ESPENDOR de la BANCAde la BANCA

MERCADERS NECESSITAVEN MERCADERS NECESSITAVEN CAPITALCAPITAL PER PER FINANCIAR els GRANS VIATGES FINANCIAR els GRANS VIATGES i les i les

MERCADERIESMERCADERIES que VOLIEN que VOLIEN VENDRE i COMPRAR VENDRE i COMPRAR MERCADERS NECESSITAVEN MERCADERS NECESSITAVEN CAPITALCAPITAL PER PER FINANCIAR els GRANS VIATGES FINANCIAR els GRANS VIATGES i les i les

MERCADERIESMERCADERIES que VOLIEN que VOLIEN VENDRE i COMPRAR VENDRE i COMPRAR BANCABANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A COM A PRESTAMISTA de PRESTAMISTA de

CAPITALSCAPITALSBANCABANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A COM A PRESTAMISTA de PRESTAMISTA de

CAPITALSCAPITALS

L’ASCENS de la BURGESIAL’ASCENS de la BURGESIA

BURGESIABURGESIA es BENEFIACIABENEFIACIA del CREIXEMENT CREIXEMENT de les ACTIVITATS MANUFACTURERES ACTIVITATS MANUFACTURERES i de la BANCA BANCA

BURGESIABURGESIA es BENEFIACIABENEFIACIA del CREIXEMENT CREIXEMENT de les ACTIVITATS MANUFACTURERES ACTIVITATS MANUFACTURERES i de la BANCA BANCA

PODER ES BASAVA, PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ SINÓ en la POSSESIÓ de POSSESIÓ de CAPITALCAPITAL, , que INVERTIA INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVESACTIVITATS PRODUCTIVES

PODER ES BASAVA, PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ SINÓ en la POSSESIÓ de POSSESIÓ de CAPITALCAPITAL, , que INVERTIA INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVESACTIVITATS PRODUCTIVES

CAPITALISME COMERCIAL

CAPITALISME COMERCIAL

11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXV11. La . La RECUPERACIÓRECUPERACIÓ del segle del segle XVXVL’L’ENFORTIMENTENFORTIMENT de la de la MONARQUIAMONARQUIA

MONARQUIA AUTORITARIAMONARQUIA AUTORITARIA

REISREIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODERORGANITZACIÓ del PODERREISREIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODERORGANITZACIÓ del PODER

Segle Segle

xvxv

REFORMESREFORMES PER ENFORTIRENFORTIR LA SEUA LA SEUA AUTORITATAUTORITAT:REFORMESREFORMES PER ENFORTIRENFORTIR LA SEUA LA SEUA AUTORITATAUTORITAT:

VAN CREAR EXERCITS PERMANENTSEXERCITS PERMANENTSVAN CREAR EXERCITS PERMANENTSEXERCITS PERMANENTS

VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA INSTAURAR UNA BUROCRACIA i una HISENDAHISENDA PER CONTROLARCONTROLAR el INGRESSOS i les DESPESES

VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA INSTAURAR UNA BUROCRACIA i una HISENDAHISENDA PER CONTROLARCONTROLAR el INGRESSOS i les DESPESES

VAN CREAR UNA DIPLOMACIA CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATSESTATS ALIATSVAN CREAR UNA DIPLOMACIA CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATSESTATS ALIATS

EXEMPLESEXEMPLES DE MONARQUIES AUTORITÀRIES FOREN:

EXEMPLESEXEMPLES DE MONARQUIES AUTORITÀRIES FOREN:

REIS CATÒLICS REIS CATÒLICS a CASTELLAREIS CATÒLICS REIS CATÒLICS a CASTELLA

LLUÍS XI LLUÍS XI a FRANÇALLUÍS XI LLUÍS XI a FRANÇAENRIC VIII ENRIC VIII a ANGLATERRAENRIC VIII ENRIC VIII a ANGLATERRA

1. La RECUPERACIÓ del segle XV QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:

1. QUE VA COMENÇAR A EUROPA, CAP A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XVI, UNA VEGADA SUPERADA LA GREU CRISI DEL FINAL DE L’EDAT MITJANA?

2. PER QUIN MOTIU ES VA INCREMENTAR LA POBLACIÓ AL SGLE XV, i QUE VA PRODUÏR L’AUGMENT DE LA DEMANDA EN L’AGRICULTURA i QUE ES VA FER AMB ELS EXCEDENTS?

3. QUINES FOREN LES CONSEQÜÈNCIES DE L’EXPANSIÓ COMERCIAL?4. PER QUIN MOTIU, LA BANCA,VA ADQUIRIR MOLTA IMPORTÀNCIA

COM A PRESTAMISTA DE CAPITALS i QUE ES VA CREAR PER A PODER FACILITAR ELS INTERCANVIS i PAGAMENTS?

5. LA BURGESIA, D’ON OBTENIA ELS SEUS BENEFICIS, EN QUE BASAVA EL SEU PODER ECONÒMIC i DE QUE VA ESTABLIR LES BASES?

6. LA MONARQUIA AUTORITARIA, QUINES REFORMES VA CREAR PER ENFORTIR LA SEUA AUTORITAT i ASSENYALA EXEMPLES DE MONARQUIES AUTORITÀRIES i els SEUS REIS?

22..L’L’HUMANISMEHUMANISME22..L’L’HUMANISMEHUMANISMEDEFINICIÓDEFINICIÓ

MOVIMENT de RENOVACIÓ MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURALCULTURAL que es va que es va ESCAMPAR per ESCAMPAR per EUROPAEUROPA, CAP a la , CAP a la PRIMERA MEITAT del segle XVIPRIMERA MEITAT del segle XVI

MOVIMENT de RENOVACIÓ MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURALCULTURAL que es va que es va ESCAMPAR per ESCAMPAR per EUROPAEUROPA, CAP a la , CAP a la PRIMERA MEITAT del segle XVIPRIMERA MEITAT del segle XVI

CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES

POSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓNHOME COM A CENTRE DEL MÓNPOSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓNHOME COM A CENTRE DEL MÓN

EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ i el CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ i de LLIBERTATLLIBERTATEXALÇA L’ÈSSER HUMÀ EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ i el CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ i de LLIBERTATLLIBERTAT

S’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINAS’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINA

S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNICINTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNIC, BASANT-SE EN L’EXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓEXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓ

S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNICINTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNIC, BASANT-SE EN L’EXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓEXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓ

UTILITZAUTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ CULTURALCULTURAL, EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GRECSUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GREC

UTILITZAUTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ CULTURALCULTURAL, EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GRECSUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GREC

ERASMO de ROTTERDAMERASMO de ROTTERDAM FOU EL REPRESENTANT MÉS REPRESENTANT MÉS

DESTACAT DESTACAT DE L’HUMANISME CRISTIÀHUMANISME CRISTIÀERASMO de ROTTERDAMERASMO de ROTTERDAM FOU EL REPRESENTANT MÉS REPRESENTANT MÉS

DESTACAT DESTACAT DE L’HUMANISME CRISTIÀHUMANISME CRISTIÀ

22..L’L’HUMANISMEHUMANISME22..L’L’HUMANISMEHUMANISMEEXPANSIÓEXPANSIÓ de L’HUMANISME de L’HUMANISME

VA SER VA SER IMPULSADA IMPULSADA PER:PER:VA SER VA SER IMPULSADA IMPULSADA PER:PER:

La La INVENCIÓ de INVENCIÓ de l’IMPREMTAl’IMPREMTAVA FACILITARFACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBREIMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBRES i L’AUGMENTAUGMENT dels

LECTORSLECTORSVA FACILITARFACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBREIMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBRES i L’AUGMENTAUGMENT dels

LECTORSLECTORS

Les Les ACADÈMIESACADÈMIESVAN SER ELS GRANS IMPULSORES GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA PENSAMENT HUMANISTA i es VAN

CENTRARCENTRAR en els ESTUDISESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA i la FILOSOFIAVAN SER ELS GRANS IMPULSORES GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA PENSAMENT HUMANISTA i es VAN

CENTRARCENTRAR en els ESTUDISESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA i la FILOSOFIA

Les Les UNIVERSITATSUNIVERSITATSVAN TINDRE UN PES IMPORTANT PES IMPORTANT en la FORMACIÓ FORMACIÓ ii TRANSMISSIÓ TRANSMISSIÓ dels

NOUS CONEIXEMENTSNOUS CONEIXEMENTSVAN TINDRE UN PES IMPORTANT PES IMPORTANT en la FORMACIÓ FORMACIÓ ii TRANSMISSIÓ TRANSMISSIÓ dels

NOUS CONEIXEMENTSNOUS CONEIXEMENTS

RENAIXEMENTRENAIXEMENTSIGNIFICATSIGNIFICAT

RENAIXEMENTRENAIXEMENT de la CULTURA de l’ANTIGUITATCULTURA de l’ANTIGUITAT, al INTERESSAR-SEINTERESSAR-SE el LITERATS i ARTISTES LITERATS i ARTISTES pels AUTORS i OBRES AUTORS i OBRES dels CLASSICS CLASSICS

GRECOLLATINSGRECOLLATINS

2. L’HUMANISME QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:

1.DEFINEIX HUMANISME i INDICA LES SEUES CARACTERÍSTIQUES i el REPRESENTANT MÉS DESTACAT DE L’HUMANISME CRISTIÀ?

2.PER QUINS TRES MITJANS i DE QUINA FORMA, ES VA EXPANDIR i IMPULSAR L’HUMANISME?

3.QUE EREN ELS MECENES i ASSENYALA EL NOM D’ALGUNS D’ELLS?

33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSA33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSAREFORMAREFORMA

SONSONCANVISCANVIS QUE ES DONEN EN L’’ESGLÉSIAESGLÉSIA, DAVANT EL MALESTARMALESTAR PEL

RUMB QUE HAVIA PRESCANVISCANVIS QUE ES DONEN EN L’’ESGLÉSIAESGLÉSIA, DAVANT EL MALESTARMALESTAR PEL

RUMB QUE HAVIA PRES

CAUSESCAUSESLUXE EXAGERAT LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICAL’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICALUXE EXAGERAT LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICAL’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA

L’L’ESCASSA CULTURA ESCASSA CULTURA i el RELAXAMENTRELAXAMENT dels COSTUMS COSTUMS del CLERO CLEROL’L’ESCASSA CULTURA ESCASSA CULTURA i el RELAXAMENTRELAXAMENT dels COSTUMS COSTUMS del CLERO CLERO

La COMPRAVENDA COMPRAVENDA de de CÀRRECS ECLESIÀSTICS CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR ACONSEGUIR BENEFICIS ECONÒMICSBENEFICIS ECONÒMICS i NO COM FRUIT NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSAVOCACIÓ RELIGIOSA

La COMPRAVENDA COMPRAVENDA de de CÀRRECS ECLESIÀSTICS CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR ACONSEGUIR BENEFICIS ECONÒMICSBENEFICIS ECONÒMICS i NO COM FRUIT NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSAVOCACIÓ RELIGIOSA

La VENDA de BUTLES VENDA de BUTLES ii INDULGÈNCIES INDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ OBTINDRE el PERDÓ dels PECATSPECATS, EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA

LECTURA DE LA BIBLIALECTURA DE LA BIBLIA

La VENDA de BUTLES VENDA de BUTLES ii INDULGÈNCIES INDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ OBTINDRE el PERDÓ dels PECATSPECATS, EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA

LECTURA DE LA BIBLIALECTURA DE LA BIBLIA

33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSA33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSALa RUPTURARUPTURA de MARTÍ LUTERMARTÍ LUTER

MARTÍ LUTERMARTÍ LUTERMARTÍ LUTERMARTÍ LUTER

SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR VA OBSERVAR LA

DECADÈNCIA MORALDECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA

SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR VA OBSERVAR LA

DECADÈNCIA MORALDECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA

ERAERA

VA CRITICARCRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA i va ELABORARELABORAR UNA NOVA NOVA DOCTRINADOCTRINA

VA CRITICARCRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA i va ELABORARELABORAR UNA NOVA NOVA DOCTRINADOCTRINA

95 TESIS95 TESIS, en 1517, en 1517

CRITICAVACRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA DOCTRINA CATÒLICA i la JERARQUIA JERARQUIA ECLESIÀSTICAECLESIÀSTICA

CRITICAVACRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA DOCTRINA CATÒLICA i la JERARQUIA JERARQUIA ECLESIÀSTICAECLESIÀSTICA

NEGAVA NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES VALOR de les INDULGÈNCIES i el PODER PODER de l’ESGLÉSIA per OTORGAR-LESOTORGAR-LES

NEGAVA NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES VALOR de les INDULGÈNCIES i el PODER PODER de l’ESGLÉSIA per OTORGAR-LESOTORGAR-LES

PROPOSAVA PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA RELIGIOSITAT NOVAPROPOSAVA PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA RELIGIOSITAT NOVA

33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSA33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSALa RUPTURARUPTURA de MARTÍ LUTERMARTÍ LUTER

MARTÍ LUTERMARTÍ LUTERMARTÍ LUTERMARTÍ LUTERPROPOSTES o PRINCIPIS BÀSICS: PROPOSTES o PRINCIPIS BÀSICS:

REFORMAREFORMASALVACIÓ SALVACIÓ per la FE i FE i NO PERNO PER les BONES OBRESBONES OBRESSALVACIÓ SALVACIÓ per la FE i FE i NO PERNO PER les BONES OBRESBONES OBRES

SACERDOCI UNIVERSAL, SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIXCONVERTEIX en SACERDOTSACERDOTSACERDOCI UNIVERSAL, SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIXCONVERTEIX en SACERDOTSACERDOT

AUTORITAT AUTORITAT de la BIBLIA, BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENTINTERPRETA LLIUREMENTAUTORITAT AUTORITAT de la BIBLIA, BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENTINTERPRETA LLIUREMENT

LUTERLUTER TAMBÉ: TAMBÉ:LUTERLUTER TAMBÉ: TAMBÉ:NEGAVA NEGAVA L’AUTORITATAUTORITAT del PAPA PAPA i de la JERARQUIA JERARQUIA

ECLESIÀSTICAECLESIÀSTICANEGAVA NEGAVA L’AUTORITATAUTORITAT del PAPA PAPA i de la JERARQUIA JERARQUIA

ECLESIÀSTICAECLESIÀSTICAELIMINAVA ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES ORDES RELIGIOSES ELIMINAVA ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES ORDES RELIGIOSES

PROHIBIA PROHIBIA el CULTE a les IMATGESCULTE a les IMATGESPROHIBIA PROHIBIA el CULTE a les IMATGESCULTE a les IMATGES

SOLS CONSERVABA SOLS CONSERVABA dos SAGRAMENTSSAGRAMENTS: BAPTISME BAPTISME i EUCARISTIAEUCARISTIASOLS CONSERVABA SOLS CONSERVABA dos SAGRAMENTSSAGRAMENTS: BAPTISME BAPTISME i EUCARISTIAEUCARISTIA

VA TINDRE el SUPORT SUPORT dels PRÍNCEPS i NOBLES ALEMANYS PRÍNCEPS i NOBLES ALEMANYS que VOLIEN FER-SE VOLIEN FER-SE amb les PROPIETATS de l’ESGLÉSIAPROPIETATS de l’ESGLÉSIA i REFORÇAR el SEU REFORÇAR el SEU

PODERPODER

VA TINDRE el SUPORT SUPORT dels PRÍNCEPS i NOBLES ALEMANYS PRÍNCEPS i NOBLES ALEMANYS que VOLIEN FER-SE VOLIEN FER-SE amb les PROPIETATS de l’ESGLÉSIAPROPIETATS de l’ESGLÉSIA i REFORÇAR el SEU REFORÇAR el SEU

PODERPODER

33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSA33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSAEl PROTESTANTISME a EUROPA El PROTESTANTISME a EUROPA

ES VA ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT DIFONDRE RÀPIDAMENT per per GRAN PART d’EUROPA GRAN PART d’EUROPA i i PARALEL.LAMENT PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTESNOVES DOCTRINES REFORMISTES

ES VA ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT DIFONDRE RÀPIDAMENT per per GRAN PART d’EUROPA GRAN PART d’EUROPA i i PARALEL.LAMENT PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTESNOVES DOCTRINES REFORMISTES

CALVINISMECALVINISMEERA MÉS RADICAL MÉS RADICAL que el LUTERANISME i DEFENSAVADEFENSAVA la DOCTRINA DOCTRINA de la PREDESTINACIÓde la PREDESTINACIÓ DÉU VA ESCOLLIR els seus FILLS ABANS de

la CREACIÓ del MÓN

ERA MÉS RADICAL MÉS RADICAL que el LUTERANISME i DEFENSAVADEFENSAVA la DOCTRINA DOCTRINA de la PREDESTINACIÓde la PREDESTINACIÓ DÉU VA ESCOLLIR els seus FILLS ABANS de

la CREACIÓ del MÓN

TAMBÉ DEFENSAVA DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ i per tant l’EXIT ALS NEGOCIS l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADASENYAL PREDESTINADA

TAMBÉ DEFENSAVA DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ i per tant l’EXIT ALS NEGOCIS l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADASENYAL PREDESTINADA

AQUESTES DOCTRINES CALVINISTESDOCTRINES CALVINISTES, ES VAN ESCAMPAR PERVAN ESCAMPAR PER:-FRANÇAFRANÇA i i VAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTSHUGONOTS-ANGLATERRAANGLATERRA, ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANSPURITANS-ESCOCIAESCOCIA, ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANAL’ESGLÉSIA PRESBITERIANA, BASADA en la idea DE LA PREDESTINACIÓ

AQUESTES DOCTRINES CALVINISTESDOCTRINES CALVINISTES, ES VAN ESCAMPAR PERVAN ESCAMPAR PER:-FRANÇAFRANÇA i i VAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTSHUGONOTS-ANGLATERRAANGLATERRA, ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANSPURITANS-ESCOCIAESCOCIA, ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANAL’ESGLÉSIA PRESBITERIANA, BASADA en la idea DE LA PREDESTINACIÓ

ES VA PROPAGAR PER SUÏSSAES VA PROPAGAR PER SUÏSSA

33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSA33. La REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSAEl PROTESTANTISME a EUROPA El PROTESTANTISME a EUROPA

ANGLICANISMEANGLICANISME

AL NEGAR-LINEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VIIENRIC VIII L’L’ANUL.LACIÓ ANUL.LACIÓ del SEU MATRIMONI del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ

AL NEGAR-LINEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VIIENRIC VIII L’L’ANUL.LACIÓ ANUL.LACIÓ del SEU MATRIMONI del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ

MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIAACTA de SUPREMACIA, en 1534MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIAACTA de SUPREMACIA, en 1534

ON es DECLARAVADECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA SEPARAVA de ROMA i es

PROCLAMAVA, ENRIC VIIIPROCLAMAVA, ENRIC VIII, com CAP SUPREM CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA l’ESGLÉSIA d’ANGLATERRAANGLATERRA

ON es DECLARAVADECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA SEPARAVA de ROMA i es

PROCLAMAVA, ENRIC VIIIPROCLAMAVA, ENRIC VIII, com CAP SUPREM CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA l’ESGLÉSIA d’ANGLATERRAANGLATERRA

EL VA CREAR a ANGLATERRA ANGLATERRA el MONARCA ENRIC VIIIENRIC VIIIEL VA CREAR a ANGLATERRA ANGLATERRA el MONARCA ENRIC VIIIENRIC VIII

MOTIUMOTIU

3. La REFORMA RELIGIOSAQUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:

1. PER QUIN MOTIU i CAUSES ES VA PRODUIR LA REFORMA DE L’ESGLÉSIA?

2. QUI ERA MARTÍ LUTER, EN QUINS PRINCIPIS ES BASAVA LA REFORMA QUE PROPOSAVA, QUE NEGAVA, ELIMINAVA,PROHIBIA i de QUI VA REBRE EL SUPORT?

3. EL CALVINISME, QUE DEFENSAVA, PER ON ES VA ESTENDRE i QUIN NOM REBIA EN TERRES de FRANÇA, ANGLATERRA i ESCOCIA?

4. L’ANGLICANISME, QUI EL VA CREAR, PER QUÈ i QUE ES DECLARAVA EN L’ACTA DE SUPREMACIA de 1534?

4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICA4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICAFORMESFORMES PER PER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓDETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANAREFORMA LUTERANAFORMESFORMES PER PER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓDETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANAREFORMA LUTERANA

PERSEGUIR els PROTESTANTSPERSEGUIR els PROTESTANTSPERSEGUIR els PROTESTANTSPERSEGUIR els PROTESTANTS

FER una REFORMA de l’ESGLÉSIAFER una REFORMA de l’ESGLÉSIAFER una REFORMA de l’ESGLÉSIAFER una REFORMA de l’ESGLÉSIA

La LLUITA CONTRA LLUITA CONTRA elsels PROTESTANTS PROTESTANTSLa LLUITA CONTRA LLUITA CONTRA elsels PROTESTANTS PROTESTANTS

FORMESFORMESLa CREACIÓ del SANT OFICI o INQUISICIÓ ROMANALa CREACIÓ del SANT OFICI o INQUISICIÓ ROMANA

ERA UN TRIBUNAL PERMANENT TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA i de CASTIGAR els DELICTES CONTRA la FECASTIGAR els DELICTES CONTRA la FE,

SOTMETENT als SOSPITOSOS a un JUDICIJUDICI: ACTE de FEACTE de FE, on els CONDEMNATS HAVIEN D’ABJURAR PÚBLICAMENT D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES i ALESHORES PODIEN TORNAR PODIEN TORNAR AL SI

de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS a la FOGUERACONDEMNATS a la FOGUERA

ERA UN TRIBUNAL PERMANENT TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA i de CASTIGAR els DELICTES CONTRA la FECASTIGAR els DELICTES CONTRA la FE,

SOTMETENT als SOSPITOSOS a un JUDICIJUDICI: ACTE de FEACTE de FE, on els CONDEMNATS HAVIEN D’ABJURAR PÚBLICAMENT D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES i ALESHORES PODIEN TORNAR PODIEN TORNAR AL SI

de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS a la FOGUERACONDEMNATS a la FOGUERA

La CONGREGACIÓ de l’INDEXLa CONGREGACIÓ de l’INDEX

ENCARREGATENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATPUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATÒLICA i que els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIRCATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR

ENCARREGATENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATPUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATÒLICA i que els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIRCATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR

1122

11

4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICA4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICAEl CONCILI de TRENTOCONCILI de TRENTOEl CONCILI de TRENTOCONCILI de TRENTO

CONTRAREFORMACONTRAREFORMA22

ESMOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA

ECLESIÀSTICAECLESIÀSTICAMOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA

ECLESIÀSTICAECLESIÀSTICA

OBJECTIUSOBJECTIUSCORREGIR els ERRORS PROPISCORREGIR els ERRORS PROPIS

DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICADEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA

CONCILI de TRENTOCONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563

CONCILI de TRENTOCONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563

VA CONFIRMARVA CONFIRMARVA CONFIRMARVA CONFIRMARELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICADOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICA, PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT FE ERA IMPORTANT PERÒ QUE LA SALVACIÓPERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉTAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRESLES BONES OBRESELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICADOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICA, PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT FE ERA IMPORTANT PERÒ QUE LA SALVACIÓPERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉTAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRESLES BONES OBRES

ELS SETS SAGRAMENTSSETS SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA i el CULTE CULTE a la MARE de DÉU MARE de DÉU i als SANTSSANTSELS SETS SAGRAMENTSSETS SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA i el CULTE CULTE a la MARE de DÉU MARE de DÉU i als SANTSSANTS

VA DECLARAR DECLARAR LA VULGATALA VULGATA, LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA L’ÚNICA INTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIAINTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIAVA DECLARAR DECLARAR LA VULGATALA VULGATA, LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA L’ÚNICA INTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIAINTERPRETACIÓ VÀLIDA DE LA BIBLIA

4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICA4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICACONCILI de TRENTOCONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i

1563 CONCILI de TRENTOCONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i

1563

MESURESMESURES per REFORMARREFORMAR l’ADMINSTRACIÓADMINSTRACIÓ i la DISCIPLINA ECLESIÀSTICA DISCIPLINA ECLESIÀSTICA MESURESMESURES per REFORMARREFORMAR l’ADMINSTRACIÓADMINSTRACIÓ i la DISCIPLINA ECLESIÀSTICA DISCIPLINA ECLESIÀSTICA

PROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIESPROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIES

CREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLEROCREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLERO

OBLIGAR AL CLERO a RESIDIR en la SEUA DIOCESIS i als SACERDOTS en la seua PARROQUIA

OBLIGAR AL CLERO a RESIDIR en la SEUA DIOCESIS i als SACERDOTS en la seua PARROQUIA

QUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR i RESPECTARA EL CELIBATQUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR i RESPECTARA EL CELIBAT

LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA

LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA

4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICA4. 4. LaLa CONTRAREFORMA CATÓLICA CONTRAREFORMA CATÓLICALa DIFUSIÓ DIFUSIÓ de la CONTRAREFORMACONTRAREFORMA

CREACIÓ CREACIÓ i REFORMA REFORMA de les ORDES RELIGIOSESORDES RELIGIOSESCREACIÓ CREACIÓ i REFORMA REFORMA de les ORDES RELIGIOSESORDES RELIGIOSESREFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINSREFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINS

CREACIÓ de la COMPANYA de JESUSCOMPANYA de JESUS, els JESUITES, FUNDADA PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540,

CREACIÓ de la COMPANYA de JESUSCOMPANYA de JESUS, els JESUITES, FUNDADA PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540,

INSTRUMENT INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de DIFUSIÓ de la CONTRAREFORMAla CONTRAREFORMA

INSTRUMENT INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de DIFUSIÓ de la CONTRAREFORMAla CONTRAREFORMA

La PREDICACIÓPREDICACIÓ, la CONFESSIÓCONFESSIÓ, els MISSIONS MISSIONS i SOBRETOT

L’ENSENYAMENTENSENYAMENT per mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS CREACIÓ de NOMBROSOS COL.LEGISCOL.LEGIS

La PREDICACIÓPREDICACIÓ, la CONFESSIÓCONFESSIÓ, els MISSIONS MISSIONS i SOBRETOT

L’ENSENYAMENTENSENYAMENT per mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS CREACIÓ de NOMBROSOS COL.LEGISCOL.LEGIS

VA CONVERTIR

MITJANSMITJANSD’ACTUACIÓD’ACTUACIÓ

4. La CONTRAREFORMA CATÒLICAQUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:

1. QUINS DOS MITJANS, VA UTILITZAR L’ESGLESIA CATÒLICA, PER DETENIR LA RÀPIDA DIFUSIÓ DE LA REFORMA LUTERANA PER EUROPA?

2. QUE ERA LA CONGRAGACIÓ DEL SANT OFICI i COM ACTUAVA EN ELS ANOMENATS ACTES DE FE?

3. QUE ES LA CONTRAREFORMA,QUINS OBJECTIUS TENIA i QUE ES VA CREAR i QUANT VA DURAR, PER ACONSEGUIR LA SEUA FINALITAT?

4. QUINES MESURES ES VAN ADOPTAR AL CONCILI DE TRENTO, PER REFORMAR L’ADMINISTRACIÓ i DISCIPLINA ECLESIÀSTICA?

5. QUINA NOVA ORDE RELIGIOSA VA SORGIR PER FER CONÉIXER EL NOU ESPERIT RELIGIÓS, QUI LA VA FUNDAR i QUINS EREN ELS SEUS MITJANS D’ACTUACIÓ?

6. EN BASE AL QUADRE de la PÀGINA 117 del LLIBRE,INDICA 5 DIFERENCIES ENTRE CATÒLICS i PROTESTANTS

5.i 65.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENTESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i la i la PINTURA ITALIANESPINTURA ITALIANES

RENAIXEMENTRENAIXEMENTDEFINICIÓDEFINICIÓ

NOVA CONCEPCIÓ de L’ARTNOVA CONCEPCIÓ de L’ART, BASADABASADA en les IDEES HUMANISTESIDEES HUMANISTES, que va COMENÇAR a ITÀLIA ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTOXV (QUATTROCENTO) i que va tindre el seu

MÀXIM ESPLENDOR MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO)XVI (CINQUECENTO)

NOVA CONCEPCIÓ de L’ARTNOVA CONCEPCIÓ de L’ART, BASADABASADA en les IDEES HUMANISTESIDEES HUMANISTES, que va COMENÇAR a ITÀLIA ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTOXV (QUATTROCENTO) i que va tindre el seu

MÀXIM ESPLENDOR MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO)XVI (CINQUECENTO)

CARACTERÍSTIQUES:CARACTERÍSTIQUES:S’INSPIRAVA INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, L’ANTIGUITAT, RECUPERANT RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSICS’INSPIRAVA INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, L’ANTIGUITAT, RECUPERANT RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSIC

CONSIDEREN CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSAL’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSA, com un , com un TOT HARMÒNICTOT HARMÒNICCONSIDEREN CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSAL’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSA, com un , com un TOT HARMÒNICTOT HARMÒNIC

INTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓEXALÇAR LA PERFECCIÓINTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓEXALÇAR LA PERFECCIÓ

ARTISTESARTISTES VOLIEN PLASMAR VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESA IDEALOBRES la BELLESA IDEAL, CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu i per això es van

PREOCUPARPREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESAESTUDIAR la NATURALESA i l’ANATOMIA HUMANAl’ANATOMIA HUMANA

ARTISTESARTISTES VOLIEN PLASMAR VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESA IDEALOBRES la BELLESA IDEAL, CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu i per això es van

PREOCUPARPREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESAESTUDIAR la NATURALESA i l’ANATOMIA HUMANAl’ANATOMIA HUMANA

L’ARTART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA i es va OBRIROBRIR a TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA

L’ARTART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA i es va OBRIROBRIR a TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA

ARTISTES SIGNEN ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES SEUES OBRES i VAN COMENÇAR COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI TINDRE PRESTIGI i rebre RECONEIXEMENT SOCIAL RECONEIXEMENT SOCIAL

ARTISTES SIGNEN ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES SEUES OBRES i VAN COMENÇAR COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI TINDRE PRESTIGI i rebre RECONEIXEMENT SOCIAL RECONEIXEMENT SOCIAL

ARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURAARQUITECTURACARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES

INSPIRADAINSPIRADA amb als MODELS GRECOROMANSMODELS GRECOROMANS, com FOREN els COLUMNESCOLUMNES, PILARS PILARS dels TRES ORDRES GRECS i ROMANS, els ARCS de MIG PUNTARCS de MIG PUNT, FRONTONSFRONTONS, CORNISES CORNISES i

CÚPULES

INSPIRADAINSPIRADA amb als MODELS GRECOROMANSMODELS GRECOROMANS, com FOREN els COLUMNESCOLUMNES, PILARS PILARS dels TRES ORDRES GRECS i ROMANS, els ARCS de MIG PUNTARCS de MIG PUNT, FRONTONSFRONTONS, CORNISES CORNISES i

CÚPULES ESGLÉSIESESGLÉSIES amb PLANTA CENTRALITZADAPLANTA CENTRALITZADA, PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA

PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUSESGLÉSIESESGLÉSIES amb PLANTA CENTRALITZADAPLANTA CENTRALITZADA, PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA

PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUS

ARQUTECTES DESTACATSARQUTECTES DESTACATS i i OBRESOBRES::

AL QUATTROCENTO:AL QUATTROCENTO:- FILIPPO FILIPPO BRUNELLESCUI, BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SAN LORENZOL’ESGLÉSIA de SAN LORENZO, de FLORÈNCIA- LEON BAPTTISTA LEON BAPTTISTA ALBERTIALBERTI- FILIPPO FILIPPO BRUNELLESCUI, BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SAN LORENZOL’ESGLÉSIA de SAN LORENZO, de FLORÈNCIA- LEON BAPTTISTA LEON BAPTTISTA ALBERTIALBERTI

5.i 65.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENTESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i la i la PINTURA ITALIANESPINTURA ITALIANES

AL CINQUECENTO:AL CINQUECENTO:- DONATO DONATO BRAMANTEBRAMANTE, , va INICIAR INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANOBASÍLICA de San PEDRO del VATICANO- MIGUEL ANGELMIGUEL ANGEL, , que va ACABAR ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO

i VA CONSTRUIR la GRAN CÚPULA GRAN CÚPULA

- DONATO DONATO BRAMANTEBRAMANTE, , va INICIAR INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANOBASÍLICA de San PEDRO del VATICANO- MIGUEL ANGELMIGUEL ANGEL, , que va ACABAR ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO

i VA CONSTRUIR la GRAN CÚPULA GRAN CÚPULA

ESCULTURAESCULTURAESCULTURAESCULTURACARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES

INTERÉSINTERÉS PER PER REPRESENTAR EL COS HUMÀREPRESENTAR EL COS HUMÀ, PRENENT COM A , PRENENT COM A REFERÈNCIAREFERÈNCIA ELS ELS MODELS MODELS DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANADE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA

INTERÉSINTERÉS PER PER REPRESENTAR EL COS HUMÀREPRESENTAR EL COS HUMÀ, PRENENT COM A , PRENENT COM A REFERÈNCIAREFERÈNCIA ELS ELS MODELS MODELS DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANADE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ de de TEMES MITOLÒGICSTEMES MITOLÒGICS, AMB UNA , AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL INCIDÈNCIA ESPECIAL del del NUSNUS, el , el RETRAT de BUSTOS RETRAT de BUSTOS i el i el RETRAT EQÜESTRERETRAT EQÜESTRE

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ de de TEMES MITOLÒGICSTEMES MITOLÒGICS, AMB UNA , AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL INCIDÈNCIA ESPECIAL del del NUSNUS, el , el RETRAT de BUSTOS RETRAT de BUSTOS i el i el RETRAT EQÜESTRERETRAT EQÜESTRE

ESCULTORS DESTACATS ESCULTORS DESTACATS i i OBRESOBRES::- DONATELLO, DONATELLO, amb la seua obra del amb la seua obra del DAVIDDAVID- LORENZOLORENZO GHIBERTI GHIBERTI, que va fer les PORTES del BAPTISTERIPORTES del BAPTISTERI, de la CATEDRALCATEDRAL de

FLORÈNCIAFLORÈNCIA- MIGUEL ÀNGELMIGUEL ÀNGEL, , que amb el PREDOMINI de les LÍNIES CORBESPREDOMINI de les LÍNIES CORBES, que REFORCEN REFORCEN

el DINAMISMEDINAMISME, la recerca de les PROPORCIONS recerca de les PROPORCIONS i L’EQUILIBRI i l’EXPRESSIÓ L’EQUILIBRI i l’EXPRESSIÓ dels

SENTIMENTS. En OBRES com: la PIETAT, el DAVID i el MOISÉSla PIETAT, el DAVID i el MOISÉS

5.i 65.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENTESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i la i la PINTURA ITALIANESPINTURA ITALIANES

S’UTILITZEN COM A S’UTILITZEN COM A MATERIALSMATERIALS el el MARBREMARBRE i el i el BRONZEBRONZES’UTILITZEN COM A S’UTILITZEN COM A MATERIALSMATERIALS el el MARBREMARBRE i el i el BRONZEBRONZE

PINTURAPINTURAPINTURAPINTURACARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES

VOLUNTADVOLUNTAD de de REPRODUIR la REALITAT REPRODUIR la REALITAT de la MANERA de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE, MÉS FIDEL POSSIBLE, UTILITZANT COM AUTILITZANT COM A RECURSOS RECURSOS: : -LA LA PERSPECTIVAPERSPECTIVA, , per crear una per crear una sensació de profunditat sensació de profunditat en una en una superfície planasuperfície plana-La SLa SUBSTITUCIÓUBSTITUCIÓ del del FONS DAURATS GÒTICS FONS DAURATS GÒTICS per per PAISATGES ARQUITECTÒNICS PAISATGES ARQUITECTÒNICS i i NATURALSNATURALS

VOLUNTADVOLUNTAD de de REPRODUIR la REALITAT REPRODUIR la REALITAT de la MANERA de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE, MÉS FIDEL POSSIBLE, UTILITZANT COM AUTILITZANT COM A RECURSOS RECURSOS: : -LA LA PERSPECTIVAPERSPECTIVA, , per crear una per crear una sensació de profunditat sensació de profunditat en una en una superfície planasuperfície plana-La SLa SUBSTITUCIÓUBSTITUCIÓ del del FONS DAURATS GÒTICS FONS DAURATS GÒTICS per per PAISATGES ARQUITECTÒNICS PAISATGES ARQUITECTÒNICS i i NATURALSNATURALS

LES LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADESTÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al van ser, al PRINCIPI PRINCIPI els els FRESC FRESC i la i la PINTURA PINTURA al TREMPal TREMP i al i al FINALFINAL, la , la PINTURA a L’OLIPINTURA a L’OLI, barrejat amb pigments naturals, barrejat amb pigments naturals

LES LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADESTÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al van ser, al PRINCIPI PRINCIPI els els FRESC FRESC i la i la PINTURA PINTURA al TREMPal TREMP i al i al FINALFINAL, la , la PINTURA a L’OLIPINTURA a L’OLI, barrejat amb pigments naturals, barrejat amb pigments naturals

PINTORS DESTACATSPINTORS DESTACATS i i OBRESOBRES::

AL QUATTROCENTO:AL QUATTROCENTO:

- MASACCIOMASACCIO, , que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI - PIERO DE LA FRANCESCA,PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREULLEGENDA de la VERA CREU- SANDRO BOTICELLI, SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUSEL NAIXEMENT de VENUS

- MASACCIOMASACCIO, , que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI - PIERO DE LA FRANCESCA,PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREULLEGENDA de la VERA CREU- SANDRO BOTICELLI, SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUSEL NAIXEMENT de VENUS

5.i 65.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENTESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i la i la PINTURA ITALIANESPINTURA ITALIANES

PINTURAPINTURAPINTURAPINTURAPINTORS DESTACATSPINTORS DESTACATS i i OBRESOBRES::

AL C INQUECENTO:AL C INQUECENTO:

- LEONARDO DA VINCILEONARDO DA VINCI,, INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA PERSPECTIVA AÈRIA i de la TÈCNICA TÈCNICA del SFUMATOdel SFUMATO. DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA LA GIOCONDA i la SANTA CENASANTA CENA

- RAFAELRAFAEL,, VA DER UN GRAN RETRATISTA GRAN RETRATISTA i va DESTACAR PEL DOMINI DOMINI TOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIATOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIA de les seues COMPOSICIONSCOMPOSICIONS. DESTACA en obres com L’ESCOLA D’ATENES, L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR A les ESTANCES VATICANESESTANCES VATICANES

- MIGEL ÀNGELMIGEL ÀNGEL, , ESCULTOR ESCULTOR i TAMBÉ PINTORTAMBÉ PINTOR, que tenia un GRAN GRAN CONEIXEMENTCONEIXEMENT dels VOLUMS VOLUMS del COS HUMÀ COS HUMÀ i la GESTUALITATGESTUALITAT PER EXPRESSAR SENTIMENTSEXPRESSAR SENTIMENTS. La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els FRESCOSFRESCOS de la CAPILLA SIXTINA, al VATICÀCAPILLA SIXTINA, al VATICÀ

- LEONARDO DA VINCILEONARDO DA VINCI,, INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA PERSPECTIVA AÈRIA i de la TÈCNICA TÈCNICA del SFUMATOdel SFUMATO. DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA LA GIOCONDA i la SANTA CENASANTA CENA

- RAFAELRAFAEL,, VA DER UN GRAN RETRATISTA GRAN RETRATISTA i va DESTACAR PEL DOMINI DOMINI TOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIATOTAL del DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIA de les seues COMPOSICIONSCOMPOSICIONS. DESTACA en obres com L’ESCOLA D’ATENES, L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR A les ESTANCES VATICANESESTANCES VATICANES

- MIGEL ÀNGELMIGEL ÀNGEL, , ESCULTOR ESCULTOR i TAMBÉ PINTORTAMBÉ PINTOR, que tenia un GRAN GRAN CONEIXEMENTCONEIXEMENT dels VOLUMS VOLUMS del COS HUMÀ COS HUMÀ i la GESTUALITATGESTUALITAT PER EXPRESSAR SENTIMENTSEXPRESSAR SENTIMENTS. La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els FRESCOSFRESCOS de la CAPILLA SIXTINA, al VATICÀCAPILLA SIXTINA, al VATICÀ

5.i 65.i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENTESPERIT del RENAIXEMENT: ARQUITECTURA, ESCULTURA : ARQUITECTURA, ESCULTURA i la i la PINTURA ITALIANESPINTURA ITALIANES

PARALELAMENTPARALELAMENT, en L’ESCOLA DE VENECIAL’ESCOLA DE VENECIA, van DESTACAR els PINTORS PINTORS GIORGIONE i TICIÀGIORGIONE i TICIÀ, que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIADONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGEPAISATGE i als TEMES TEMES

ANECDÒTICSANECDÒTICS

PARALELAMENTPARALELAMENT, en L’ESCOLA DE VENECIAL’ESCOLA DE VENECIA, van DESTACAR els PINTORS PINTORS GIORGIONE i TICIÀGIORGIONE i TICIÀ, que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIADONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGEPAISATGE i als TEMES TEMES

ANECDÒTICSANECDÒTICS

ELS GRANS ARTISTESELS GRANS ARTISTESELS GRANS ARTISTESELS GRANS ARTISTES

5 i 6. L’ESPERIT del RENAIXEMENT:l’ARQUITECTURA,L’ESCULTURA i la PINTURA ITALIANES

QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:1. QUE VA SER EL RENAIXEMENT i QUE EL VA

CARACTERITZAR?2. QUINES CARACTERÍSTIQUES PRESENTAVA

L’ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT i QUINS FOREN ELS PRINCIPALS ARQUITECTES?

3. QUE VA CARACTERITZAR L’ESCULTURA DEL RENAIXEMENT i QUINS ESCULTORS VAN DESTACAR?

4. LA PINTURA DEL RENAIXEMENT, PER QUÈ ES VA CARACTERITZAR i QUINS PINTORS VAN DESTACAR AL QUATTROCENTO?

5. ASSENYALA LES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES i OBRES dels TRES PINTORS PRINCIPALS DEL CINQUECENTO?

77. La DIFUSIÓ DIFUSIÓ deldel RENAIXEMENT RENAIXEMENT aa EUROPA EUROPA77. La DIFUSIÓ DIFUSIÓ deldel RENAIXEMENT RENAIXEMENT aa EUROPA EUROPARENAIXEMENT VA RENAIXEMENT VA TRANSPASSARTRANSPASSAR el MARC ORIGINA D’ITÀLIA i es va el MARC ORIGINA D’ITÀLIA i es va

CONVERTIRCONVERTIR EN UN EN UN ART EUROPEU i UNIVERSALART EUROPEU i UNIVERSAL

LLOCSLLOCS, , CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES i i ARTISTESARTISTES, per on es va , per on es va DIFONDRE::LLOCSLLOCS, , CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES i i ARTISTESARTISTES, per on es va , per on es va DIFONDRE::

FLANDESFLANDESGUST PELS DETALLSGUST PELS DETALLS, el REALISMEREALISME i els RETRATSRETRATS i QUE NO S’INSPIRAVA en NO S’INSPIRAVA en

l’ANTIGUITAT GRECOROMANAl’ANTIGUITAT GRECOROMANAGUST PELS DETALLSGUST PELS DETALLS, el REALISMEREALISME i els RETRATSRETRATS i QUE NO S’INSPIRAVA en NO S’INSPIRAVA en

l’ANTIGUITAT GRECOROMANAl’ANTIGUITAT GRECOROMANA

ARTISTA DESTACAT ARTISTA DESTACAT va ser: : PIETER BRUEGHEL el VELLPIETER BRUEGHEL el VELLARTISTA DESTACAT ARTISTA DESTACAT va ser: : PIETER BRUEGHEL el VELLPIETER BRUEGHEL el VELL

FRANÇAFRANÇAVA VA DESTACAR L’ARQUITECTURADESTACAR L’ARQUITECTURA, amb la , amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUSCONSTRUCCIÓ de PALAUS, per a la , per a la

REALESA i la NOBLESA , REALESA i la NOBLESA , CARACTERITZATSCARACTERITZATS per les seues per les seues FORMES AGOSARADES FORMES AGOSARADES i i la seua la seua INTEGRACIÓ en la NATURALESAINTEGRACIÓ en la NATURALESA

VA VA DESTACAR L’ARQUITECTURADESTACAR L’ARQUITECTURA, amb la , amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUSCONSTRUCCIÓ de PALAUS, per a la , per a la REALESA i la NOBLESA , REALESA i la NOBLESA , CARACTERITZATSCARACTERITZATS per les seues per les seues FORMES AGOSARADES FORMES AGOSARADES i i

la seua la seua INTEGRACIÓ en la NATURALESAINTEGRACIÓ en la NATURALESA

ALEMANYAALEMANYALALA PINTURA PINTURA es es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS i i van DESTACAR van DESTACAR els els

RETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICSRETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICSLALA PINTURA PINTURA es es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS i i van DESTACAR van DESTACAR els els

RETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICSRETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICS

PINTORS DESTACATS PINTORS DESTACATS FORENFOREN: : ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS CRANACH el VELLCRANACH el VELL

PINTORS DESTACATS PINTORS DESTACATS FORENFOREN: : ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS CRANACH el VELLCRANACH el VELL

7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT a EUROPA

QUESTIONS CLAUS PER LA PROVA:1. INDICA ELS LLOCS PER ON ES VA DIFONDRE i EXPANDIR EL

RENAIXEMENT FORA D’ITÀLIA i ASSENYALA LES CARACTERÍSTIQUES QUE EL DIFERENCIAVEN DEL ITALIÀ i el NOM D’ALGUNS DELS ARTISTES MES DESTACATS, D’AQUESTS LLOCS

2. 2. IDENTIFICARIDENTIFICAR, CADA ARTISTA DEL RENAIXEMENT, amb L’ASPECTE L’ASPECTE ARTISTICARTISTIC EN QUE VA DESTACVA DESTACARAR ( ARQUITECTURA, ESCULTURA o ARQUITECTURA, ESCULTURA o PINTURAPINTURA):

- MIGUEL ANGEL: - RAFAEL: - MASSACCIO: - DONATELLO: - BOTICELLI: - A. DÜRER: - PIETER BRUEGHEL PIETER BRUEGHEL el VELL el VELL - L. GHIBERTI: - L. B. ALBERTI:- L. GHIBERTI: - L. B. ALBERTI: - F. BRUNELLESCHI: - D. BRAMANTE: - LEONARDO DA VINCI:- F. BRUNELLESCHI: - D. BRAMANTE: - LEONARDO DA VINCI: - - HANS HOLBEIN: - TICIÀ: - PIERO DE LA FRANCESCA:HANS HOLBEIN: - TICIÀ: - PIERO DE LA FRANCESCA:

TEMATEMA 77: ELEL NAIXEMENT del MÓN MODERN NAIXEMENT del MÓN MODERN ACTIVITATS FINALS ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA PROVA i

ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES PÀGINES

124 i 125124 i 125 EFECTUAR:

L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA CONCEPTUAL

L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTESL’ACTIVITAT 5: APRÉN a ANALITZAR una

PINTURA RENAIXENTISTAL’ACTIVITAT 6: COMPLETA LA TAULA

ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:1.1. RESPONDRERESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i

REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT --- valor 5 punts2.2. DEFINIR, DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES

BÀSIQUES --- valor 1 punt3.3. IDENTIFICARIDENTIFICAR, PRINCIPIS RELIGIOSOS SEGONS CORRESPONGUEN als

CATÒLICS o als PROTESTANTS, de L’ACTIVITAT 6, del PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt

4.4. REALITZAR UN EIX CRONOLÒGICREALITZAR UN EIX CRONOLÒGIC, AMB LES DADES TREBALLADES DEL TEMA i SELECCIONADES DE L’EIX CRONOLÒGIC DE L’INICI DEL TEMA -- valor 0,5 punts

5.5. IDENTIFICARIDENTIFICAR, ARTISTA DEL RENAIXEMENT, amb L’ASPECTE ARTISTICL’ASPECTE ARTISTIC EN QUE VA DESTACVA DESTACARAR ( ARQUITECTURA, ESCULTURA o PINTURAARQUITECTURA, ESCULTURA o PINTURA) dels ACTIVITATS CLAUS -- valor 0,5 punts

6.6. FRASESFRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIRCONVERTIR LES FRASES FALSES EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES i QUESTIONS CLAUS --- valor 1 punt

7.7. TEXT PER INTERPRETARTEXT PER INTERPRETAR, RELACIONAT EN ASPECTES DEL TEMA i RESPONDRE ALS QUESTIONS PLANTEJADES--- valor 1 punts

TEMATEMA 77: EL NAIXEMENT del MÓN MODERNEL NAIXEMENT del MÓN MODERN