Prova de comprensió lectora Segon Cicle

Exemples de proves de comprensió lectora de català Cicle mitjà

Les proves de comprensió lectora de català que segueixen han estat publicades1 i formen part d’un estudi realitzat, per encàrrec del Depar-tament d’Ensenyament, per mestres i pedagogues, amb l’assessorament de professors de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquest llibre inclou una àmplia introducció sobre què entenen les autores per comprensió lectora i suggeriments per fer el seguiment del seu aprenentatge; proves de comprensió lectora per als cursos de 3r, 4t, 5è i 6è d’educació primària, amb informació sobre el seu procés d’elaboració i els resultats de l’anàlisi psicomètrica que va fer-se i valoració dels resultats.

En aquest dossier s’inclouen les proves corresponents al curs de 4t, junt amb les normes d’aplicació i la correcció i valoració de resultats.

Les proves han estat concebudes dins un ampli marc d’avaluació de la competència lectora. Els textos d’aquestes proves inclouen les distintes àrees del currículum acadèmic de l’alumnat al quan van destinades; amb la finalitat d’atendre la flexibilitat lectora, s’han recollit textos de diferents tipologies textuals. Pel que fa a les tasques a realitzar, s’han considerat les dimensions cognitives següents: comprensió literal, reorganització, inferencial i crítica.

Normes d’aplicació

Aquestes proves poden ser aplicades individualment, però el mes usual és fer-ne l’aplicació col·lectiva a un grup classe, d’aquesta manera es tindrà una visió més acurada de la competència lectora de cada estudiant, com també del nivell global del grup amb el qual s’ha de treballar.

El conjunt de textos preparat per a cada nivell formen una unitat que contempla diferents aspectes de la comprensió lectora, per tant, no tenen cap valor passats independentment d’aquest conjunt.

El material que cada escolar ha de tenir durant la prova és el següent:

Quadern de textos del curs corresponent: - ACL-4 per a l’alumnat de 4t d’educació primària. Estris per escriure. Full de respostes per a 4t, cas que es triï aquest sistema per respondre.

Per tal que la prova sigui realitzada amb el màxim d’objectivitat i condicions favorables per a l’estudiant, es recomana de passar-la a primera hora del matí, en un clima de concentració i tranquil·litat. Els infants han d’estar convenientment separats per evitar que es pugui copiar.

1 Català, G., Català, M., Molina, E. i Monclús R.: Avaluació de la comprensió lectora. Editorial Graó. Barcelona, 1996.

Es recomana passar-la en dues sessions, per tal que el cansament no influeixi en els resultats.

El temps estimat de treball efectiu és d’una hora, però, en fer-ho en dues sessions, haurem de preveure uns tres quarts d’hora per a cadascuna, a fi de deixar temps suficient a l’alumnat més lent.

A fi que puguin entendre bé la mecànica de la prova, els primers cops que es passa s’ha de començar pel text d’entrenament, és el que està encapçalat amb el títol “Exemple per comentar col·lectivament”:

En primer lloc, es demana als nois i noies que el llegeixin individualment i en silenci.

A continuació la mestra o el mestre el llegeix en veu alta, fent èmfasi en l’entonació.

Es planteja la primera pregunta i es llegeixen les cinc alternatives. Després de deixar un espai perquè pensin quina és l’opció correcta, es

demana a algun alumne que respongui quina ha triat i que raoni el perquè. Contrastar la seva resposta amb la donada pels altres nois i noies.

Això es va fent amb totes les preguntes de l’exemple, comentant conjuntament aquells aspectes que els poden ser conflictius.

Cal remarcar que moltes vegades no trobaran explícitament en el text la resposta a les qüestions, però aquesta es pot deduir si es llegeix bé i se’n comprèn el conjunt.

Convé advertir-los que han de llegir cada text a poc a poc, rellegir-lo si cal per estar segurs d’haver-lo entès bé i tornar-hi sempre que sigui necessari. També, que han de llegir cada pregunta i considerar totes les cinc respostes possibles, escollint la que d’entre totes es considera la més adequada pel sentit del text, més enllà de la subjectivitat personal. En cas de dubte, han de triar la que creuen més probable i només deixar de contestar quan, si ho fessin, seria totalment a l’atzar.

En cada pregunta només es pot marcar una sola lletra, que correspon a una alternativa: A), B), C), D) o E). La manera de fer-ho és la següent:

Si responen sobre el mateix qüestionari han d’encerclar la lletra corresponent a l’alternativa triada. En cas que l’alumne o l’alumna cregui que s’ha equivocat, pot rectificar ratllant la lletra marcada en primer lloc i encerclant aquella que considera més encertada, o simplement esborrant si ho ha fet amb llapis. En el text d’exemple ja ve marcada la de la primera pregunta, però en els primers cursos convé indicar a la pissarra com s’ha de fer.

És recomanable seguir aquesta sistema en el curs de 4t. Si contesten sobre el full de respostes hauran de marcar amb una creu

damunt de l’opció seleccionada. En cas d’error, un cercle l’anul·la, o millor si s’esborra.

Aquest sistema es pot utilitzar a 6è. Hi ha també la possibilitat de crear un full de respostes susceptible de ser

corregit amb lectura òptica.

No se’ls pot donar cap ajut de vocabulari. Cal indicar-los que si tenen algun dubte no l’han de preguntar a la mestra, perquè probablement el podran resoldre ells mateixos rellegint el text.

S’ha d’insistir que no és una prova de rapidesa, que cal llegir amb molta calma, entenent molt bé què es demana.

A partir d’aquí, ja no es faran més aclariments, ni es donarà cap més tipus d’ajut. Cal demanar un silenci absolut fins a l’acabament del treball. Els alumnes aniran llegint i resolent els textos tots sols, amb independència i seguint cadascú el seu ritme individual.

En els textos que presenten la informació de forma gràfica tampoc no se’ls pot donar cap ajut, ja que el que interessa precisament és saber com interpreten aquest tipus d’informació.

Sempre és convenient que l’escolar faci una revisió del treball abans de lliurar-lo.

A mesura que vagin acabant, l’ensenyant recull el quadern de la prova de cadascú evitant que hi hagi soroll que pugui molestar la concentració dels que encara no han acabat. Una alternativa possible és que tinguin preparat un llibre de lectura que utilitzaran autònomament.

Correcció i valoració dels resultats

L’alumnat no ha de veure mai la correcció de les proves, ni s’han de fer explicacions ni aclariments posteriors, ja que s’invalidarien com a tals. Cal tenir present que com a tota prova només s’ha d’utilitzar per a la finalitat que li és pròpia i mai com a material d’aprenentatge.

Ja que es considera molt important la valoració de l’ensenyant, es suggereix que abans de corregir la prova es faci una aproximació del resultat que es preveu per a cada escolar i que posteriorment es compari amb la puntuació obtinguda.

És important assegurar-se que cada infant contesta totes les preguntes de la forma més correcta possible per tal de poder avaluar els resultats globals de la prova. Si algun alumne deixa algunes preguntes en blanc per indecisió cansament o per altres motius, convé facilitar-li el moment i la situació adients per acabar les que li falten.

Per part de l’ensenyant la correcció és molt àgil: només cal comparar les respostes donades amb la taula de respostes correctes. Per cada resposta encertada donarem un punt, i la suma de totes ens donarà la puntuació total.

Puntuació màxima:

ACL-4: 28 punts

Si l’escolar ha marcat dues alternatives o més, o ha deixat alguna pregunta sense contestar, la puntuació d’aquell ítem serà zero.

Amb el resultat total es consultarà la taula de barems i s’obtindrà la puntuació corresponent en decatipus.

Si s’observa que els resultats globals de la prova s’aparten de les expectatives respecte d’algun alumne, tant per molt com per poc, convé analitzar les respostes que ha donat i els errors que ha comès. Així es pot detectar que potser ha llegit precipitadament i ha triat l’opció més literal, que ha anteposat la seva experiència al sentit de l’autor o autora, etc. També pot ajudar a la interpretació tenir en compte el tipus de pregunta: literal, reorganització, inferencial, crítica.

Analitzant amb deteniment la prova, aquesta ens pot aportar elements de judici per valorar les estratègies que acostuma a seguir l’estudiant d’interpretar la informació: si té en compte els coneixements previs del tema i és capaç d’utilitzar-los, si domina el vocabulari en relació amb l’edat, si té facilitat per inferir situacions no suficientment explícites, si és àgil en reorganitzar o sintetitzar un text, etc.

A fi de poder apreciar visualment els resultats de cada infant i de tot un grup classe, podem situar les puntuacions en una gràfica i fer una apreciació de conjunt. Aquest punt de mira ens pot portar a reflexionar sobre el nivell general assolit, i la relació que hi ha entre aquest i el treball realitzat fins aleshores per millorar la comprensió lectora. Si comparem els resultats obtinguts a començament de curs i els que obtindrem cap al final, ens pot servir per avaluar el progrés aconseguit, tant de cada escolar com del conjunt de la classe.

També es poden situar les puntuacions en decatipus en una gràfica de freqüència i així s’obtindrà un perfil del grup.

És essencial que els resultats d’aquesta prova (o de qualsevol altra) es valorin tenint en compte la situació inicial de l’alumnat, el treball realitzat a l’aula per millorar la comprensió lectora i altres aspectes individuals o generals que hagin pogut incidir en els resultats. Les proves d’ACL ens ajuden a objectivar una situació, a tenir un element més de valoració de l’alumnat per tal de promoure estratègies superadores. En cap cas no es faran servir com a instrument de classificació o encasellament, ja que perdrien el valor que els hem volgut donar: d’eina de detecció del nivell global de comprensió lectora, útil per realitzar una programació més ajustada, tant a les necessitats de cada escolar com a les del grup classe.

Clau de respostes

ACL-4

Curs: 4t d’educació primària

Text Pregunta Alternativa correcta

4.1 1234

DCBE

4.2 5678

DBCA

4.3. 91011

CAE

4.4 121314

ECA

4.5 15161718

CDCE

4.6. 192021

CEB

4.7. 22232425

BDDE

4.8 262728

DBA

Exemple per comentar col·lectivament - ACL-E

En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot el cap de setmana. Els grans s'han passat la vesprada xerrant i els petits no han parat de jugar ni un moment. Quan ja és fosc en Miquel té una gana que el devora, així que el criden s'asseu a taula de seguida, però quan veu què porten de primer plat, diu:

- Tinc mal de panxa!

Per què creus que diu "tinc mal de panxa"?

A) Perquè de cop i volta no s'ha trobat béB) Perquè el que porten no li agradaC) Perquè jugar tant li ha fet mal de panxaD) Perquè té moltes ganes de jugarE) Perquè el que porten li agrada molt

A quin àpat creus que es refereix el text?

A) Al dinarB) Al berenarC) Al soparD) A l'esmorzarE) Al ressopó

Què creus que poden haver preparat de primer plat?

A) Maduixes amb viB) Bistec amb patatesC) Pastís de xocolataD) Puré de verduresE) Flam amb nata

ACL-4.1

Aviat serà la tardor i cal que en Joan comence a preparar les coses per al nou curs. Un dia amb la seua mare van a la sabateria a comprar unes sabatilles d'esport. Se n'emprova unes que li queden molt bé, però quan mira la marca li diu a la mare que no les vol.

- Jo vull unes "Weber", són molt millor perquè les anuncien a la televisió.

La mare s'aixeca d'una revolada i surt de la botiga sense comprar res.

1. Creus que és prou bona la raó que dóna en Joan per triar unes sabatilles?

A) Sí, perquè ell vol unes "Weber"B) Sí, perquè les anuncien a la televisióC) No, perquè no són tan boniquesD) No, perquè això no vol dir que siguen més bonesE) No, perquè ja en té unes a casa

2. Per què penses que la mare s'aixeca i marxa?

A) Perquè vol anar a una altra sabateriaB) Perquè té molta pressaC) Perquè s'enfada amb en JoanD) Perquè no li agraden les sabatilles d'esportE) Perquè no li calen sabatilles

3. A quina època de l'any passa el que explica el text?

A) A la primaveraB) A l'estiuC) A la tardorD) A l'hivernE) Per Nadal

4. Què vol dir que li queden molt bé les sabatilles?

A) Que li van a la mida però no són boniquesB) Que li van una mica grans però no estan malC) Que són de la seva mida però li fan el peu grosD) Que són maques i li fan mal als peusE) Que són boniques i li van a la mida

ACL-4.2

Les plomes dels ocells són un magnífic recobriment per protegir la seua pell, per poder volar i per mantenir-se calents. També han de ser impermeables, per això, sota la cua tenen una espècie de cera que han d'escampar cada dia amb el seu bec per damunt de les plomes i així l'aigua rellisca.

5. Per què els ocells no es mullen quan plou?

A) Perquè volen de pressa i l'aigua no els tocaB) Perquè s'amaguen al niu i quan plou no surtenC) Perquè amaguen el cap sota l'alaD) Perquè es posen una cera que els recobreix les plomesE) Perquè tenen unes plomes molt llargues

6. Quan han de tenir cura de les seves plomes?

A) Quan volenB) DiàriamentC) Cada setmanaD) De tant en tantE) Quan es mullen

7. D'on treuen la cera que necessiten?

A) Del seu becB) De les seves plomesC) De sota la cuaD) De sota les alesE) De dintre el niu

8. Quina frase recolliria millor la idea principal d'aquest text?

A) Els serveis que les plomes fan als ocellsB) El cos dels ocells està recobert de plomesC) Les plomes dels ocells no es mullenD) Els ocells tenen plomes a les alesE) Les plomes mantenen l'escalfor

ACL-4.3

Marta comenta amb la seua mare com organitzarà la festa del seu aniversari:

- No vull convidar a Joan sempre es posa amb les nenes.- Jo penso que l'has de convidar perquè és del teu grup i es podria

enfadar li contesta la mare.- Tant m'és! també ell ens fa enfadar a nosaltres amb el que diu.- Pensa que tot i amb Joan sou el doble de nenes i convé que hi haja

barreja.- Però mare, l'Arnau m'ajuda sempre, en Pep és molt divertit, l’Oscar és

un bon xiquet i en Carles sap organitzar molt bé els jocs; en canvi Joan...- Dona, em sap greu per aquest nen. - Com vulgues, però no li farem cap cas!

9. Quantes nenes seran a la festa si no en falla cap?

A) CincB) SisC) DeuD) DotzeE) Setze

10. Penses que la Marta convidarà Joan?

A) Sí, per complaure la mareB) Sí, perquè li fa il·lusióC) No, perquè no li agrada gensD) No, perquè no es parlenE) No, perquè molesta les nenes

11. Si durant la festa expliquen acudits, quin nen creus que els farà riure més?

A) OscarB) ArnauC) CarlesD) JoanE) Pep

ACL-4.4

Per a la Festa Major del meu poble la comissió de festes vol guarnir els carrers amb estrelles lluminoses.

Cada estrella té 2 bombetes blanques, el doble de blaves, 3 de verdes, una de vermella i al mig la groga. Al carrer Gran hi volen posar 8 estrelles i al carrer de la Font la meitat.

12. Quantes bombetes necessitem per a cada estrella?

A) 5B) 7 C) 9D) 10E) 11

13. Quantes bombetes vermelles faran falta per guarnir el carrer de la Font?

A) 2B) 3C) 4D) 6E) 8

14. De quin color posarem més bombetes per guarnir els dos carrers?

A) BlauB) VermellC) GrocD) BlancE) Verd

ACL-4.5

Els peixos més coneguts són els que mengem normalment com la sardina o la tonyina que són marins. El llenguado i el rap també viuen al mar, al fons, són aplanats i la seva pell imita el color de la sorra per passar inadvertits als seus enemics.

La truita, el barb i la carpa són d'aigua dolça, viuen als llacs o als rius.

N'hi ha alguns com els salmons que passen unes temporades al mar i unes altres a l'aigua dolça.

15. Què vol dir que la sardina o la tonyina són marins?

A) Que són de color blau maríB) Que són bons marinersC) Que viuen al marD) Que viuen al riuE) Que són d'aigua dolça

16. Què fan d'especial els llenguados per defensar-se dels seus enemics?

A) Amagar-se en un forat de les roquesB) Posar-se darrera d'unes alguesC) Nadar molt de pressaD) Camuflar-se a la sorraE) Atacar els seus enemics

17. Si les anguiles són del mateix grup que els salmons, on deuen viure?

A) Als riusB) Al marC) Al riu i al marD) Al fons del marE) Al fons del riu

18. Segons el text, quina classificació de peixos creus que és més correcta?

A) De mar - de riu - marinsB) Plans - rodons - allargatsC) De mar - sardines - tonyinesD) De platja - de riu - de costaE) De mar - de riu - de mar i riu

ACL-4.6

La Joana dorm. I mentre dorm no s'adona que ha entrat un follet a la seua cambra. El follet fa un salt lleuger damunt del llit i s'enfila pel coixí. S'acosta de puntetes a la xiqueta que dorm, i comença a butxaquejar. De la butxaca, en treu un grapat de terra que tira als ulls tancats de la Joana. Així la Joana tindrà el son ben pesat.

19. En quin ordre s'acosta el follet a la Joana?

A) Butxaqueja, fa un salt, s'enfila pel coixíB) S'enfila pel coixí, butxaqueja, fa un saltC) Fa un salt, s'enfila pel coixí, butxaquejaD) Butxaqueja, s'enfila pel coixí, fa un saltE) Fa un salt, butxaqueja, s'enfila pel coixí

20. Per què creus que s'acosta de puntetes al cap de la Joana?

A) Perquè no li caigue la terraB) Perquè no el veja que s'acostaC) Perquè li fa porD) Perquè li apreten les sabatesE) Perquè no es desperte

21. Què vol dir butxaquejar?

A) Portar les butxaques foradadesB) Mirar què troba a les butxaquesC) Escalfar-se les mans a les butxaquesD) Mirar si porta butxaquesE) Tenir moltes butxaques

ACL-4.7

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sense arbres, devastades. La força amb què baixa és tan gran que arriba a l'última part del seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja no té res a veure amb el de l'aigua, sinó que li ve donat pel fang de color groguenc, dens i espès que arrossega.

Són aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar, l'explicació del delta, que creix sense parar.

22. Com es forma el delta d'aquest riu?

A) Per la força de l'aiguaB) Per l'acumulació de fangC) Pel color de les terres que travessaD) Per les corbes del curs finalE) Pel color groguenc de l'aigua

23. Com són la majoria de terres que travessa?

A) Ben regades i amb plantesB) Molt poblades de ciutatsC) Camps de conreu amb molts arbresD) Pobres i amb poca vegetacióE) Muntanyoses i amb molta vegetació

24. Com és l'aigua del riu a la desembocadura?

A) Cristal·linaB) NetaC) ClaraD) FangosaE) Transparent

25. Quin títol resumiria millor aquest escrit?

A) Els rius de CatalunyaB) El delta dels riusC) La força de l'aiguaD) El naixement de l'EbreE) El delta de l'Ebre

ACL-4.8

El sol se n'anavaquan jo hi he arribat.La copa dels pins ja era negra,però el tronc tot daurat.

Joan Maragall

26. A quin moment del dia es refereix?

A) A la matinadaB) A mig matíC) Al migdiaD) Al capvespreE) A la nit

27. Per què diu que el tronc era tot daurat?

A) Perquè la copa dels pins ja era negraB) Perquè encara rebia els raigs del solC) Perquè l'havien pintat d'orD) Perquè el tronc era d'orE) Perquè el sol ja no il.luminava

28. Quin d'aquests títols creus que explica millor la poesia?

A) Posta de solB) La copa dels pinsC) El tronc dels pinsD) Quan surt el solE) Plou i fa sol