EL MERCADALRevista de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs

26

juny2013

HORARIS/SERVEIS

Ajuntament:De dilluns a divendres de 10:00 a 13:30Dilluns de 17:00 a 19:00

Consultori municipal:Dilluns, dimecres i dijous de 9:00 a 13:00Dimarts i divendres de 12:00 a 13:00

Punt de Trobada:Dilluns, dimecres i divendres de 9:30 a 13:00 i de 15:00 a 19:00

Punt de Trobada Casavells:A convenir segons veïns

Correus:De dilluns a divendres de 8:00 a 10:00Dissabtes de 9:00 a 10:00

Centre Cívic:Cada dia de 13:30 a 21:00Dilluns tancat

Mancomunitat:Dimarts de 11:00 a 14:00Dijous de 17:00 a 20:00

DADES D'INTERÈS:

Ajuntament 972 63 00 51

Fax 972 63 04 28

Email: ajuntament@corca.cat

Web: www.corca.cat

Consultori 972 63 05 63

Farmàcia 972 63 00 83

CAP 972 64 38 08

Punt de TrobadaCorçà 972 63 00 72

arc@corca.cat

elmercadal@gmail.com

Escola 972 63 00 79

Parròquia 972 63 01 92

Emergències 112

Sarfa 972 64 09 64

Renfe 902 24 02 02

Mancomunitat d'aigües 972 63 01 71

Urgències (mancomunitat) 629 37 32 56

2

El

Mer

cadal

Aprofitem aquest espai per fer una crida a totes aquelles empreses quedesitjarien col·laborar amb la revista com a anunciants. La revista sortirà quatrimestralment.

3 quatrimestres 2 quatrimestres 1 quatrimestre

Contraportada 280 € 190 € 100 €

Quart de pàgina 150 € 100 € 55 €

Octau de pàgina 100 € 65 € 35 €

anuncia’t

EDITA: AJUNTAMENT DE CORÇÀ

CONSELL DE REDACCIÓ: Gaietà Casaponsa, Benvingut Dalmau, Jordi Fontanals, CarmeGarriga, Eva Gasull, Carme Güell, Laura Pantrigo, Dolors Tubert i Quim Vall-llosera.

DISSENY PORTADA: Montse Dalmau (Imatge cedida per Joan Viñas).

COL·LABORADORS: Entitats del Municipi, Lluís Aracil i David Martínez.

COORDINACIÓ: Laura Pantrigo.

IMPRESSIÓ i MAQUETACIÓ: DIG&TALprint - La Bisbal DIPÒSIT LEGAL: GI-1259-96

"Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, losdialectos se impondrían al castellano". Aquesta frase va ser pro-nunciada l'any 1907 per Miguel de Unamuno, i va ser recollidapel diari "El Mundo", de Madrid.

La malaltissa preocupació que hi ha a Espanya per preservar elcastellà els ha portat, des de 1714, a dir barbaritats com aquesta.Ho han fet polítics, intel·lectuals, militars, religiosos... tothom s'hiha atrevit i, el que és pitjor, en ple segle XXI estarien encantatsque la nostra llengua deixés d'existir i així evitar el que ells consi-deren un obstacle per al desenvolupament de la seva.

Els arguments són tan pobres i tendenciosos que fan posar elspèls de punta. Les suposades prohibicions de no permetre parlaren castellà a l'escoles, de multar per retolar en castellà, que si nosaps català no trobes feina..., només poden ser defensades per mit-jans de comunicació que han d'acontentar la seva clientela, assede-gada d'informacions com aquestes i als quals els és absolutamentigual si són certes o no.

Només fa falta donar una volta per alguns dels patis de lesescoles de les nostres ciutats i pobles i parar l'orella en què parlala mainada. Passegeu pels carrers de Girona i observeu la presèn-cia del castellà. Ja no cal dir si la passejada és per Barcelona o,encara més, per les ciutats del cinturó, on des de fa anys, el cata-là és ben poc habitual.

Aquells que lluiten per imposar el castellà mai no han fetaquest exercici, i no tenen cap intenció de fer-lo perquè quedarienen no res les seves creences i tot el que porten manifestant fa anys.

El nostre tan enaltit seny ens ho està complicant molt perquèaixò no continuï així fins..., fins que ells se n'afartin, de fer el quevulguin amb nosaltres. Tenim un sentiment de resignació que ensfa acceptar tot allò que fan en contra de la nostra llengua, vinguide polítics o de sentències judicials. Tot s'hi val.

L'any 2001, un conegut caçador d'elefants va dir "….a nadie sele obligó nunca a hablar en castellano…". Evidentment va ser unamala passada que li va fer qui li va escriure el discurs. Li van ferdir una mentida que ho és amb els catalans, però ho és de méssegles abans amb els pobles de l'Amèrica llatina. Ara estem a propde perpetuar aquesta mentida. La darrera sentència del TribunalSuperior de Justícia de Catalunya voldrien que servís perquè unmodel que s'ha demostrat que ha funcionat durant tres dècades,desaparegués. Que el que ha permès que milers d'alumnes durantanys sortissin de les aules amb una riquesa afegida que és domi-nar dos idiomes, passi a ser gairebé un delicte.

Vicente Aleixandre, premi Nobel de Literatura l'any 1977, l'any1952 va dir: "Los catalanes no se contentarán con publicar suslibros en catalán, lo que es enteramente justo, sino que en unanueva etapa, cuando llegue, si es que llega, la democracia, querránque toda la enseñanza en Cataluña se dé en catalán, y el castella-no quede completamente desplazado, y se estudie sólo como unidioma más, como el francés. A esa desmembración lingüística meopondré siempre, como se opusieron Unamuno y Ortega en elParlamento de la República".

L'home tenia dubtes de si arribaria o no la democràcia, peròtenia clar que els catalans no sabríem estar al lloc on ells creuenque ens toca estar (sota les seves ordres), i ja pronosticava terri-bles mals per al castellà. De ben segur que ni s'imaginava la granquantitat de cadenes de televisió que hi hauria, i el mínim percen-tatge que representarien les que se sentís parlar en català. Ni elsdiaris, revistes, còmics i publicacions en general que es podrientrobar en un quiosc en català. Que complicat pot ser, a voltes, queen un establiment públic et puguin respondre en el teu idioma o,també sovint, que hagis de repetir en castellà allò que vols.

El més important de tot això és que només depèn de nosaltrespoder-ho canviar, poder mantenir allò que durant segles ens hamantingut vius i units, només depèn de nosaltres la supervivènciadel català, però ens haurem d'acostumar a cridar i oblidar-nos debaixar el cap. De la LAPAO en parlarem un altre dia.

editorialeditorial

3

El M

ercadal

SUMARI

Servei.................................................. 2

Editorial .......................................... 3

Experiències i vivències.......4-5

Dia a dia ..................................... 6-9

Article........................................10-11

L’ajuntament informa.....11-13

Premi literari.......................14-17

Des de l’escola...................18-20

El català correcte.................... 20

Entrevista.............................21-22

Les entitats parlen..................23

Temps era temps.............24-26

Sortides de diumenge....27-28

Sabíeu que..................................28

Receptes........................................29

Passatemps..................................30

Les 10 diferències...................31

experiènciesexperiències ii vivènciesvivènciesPONS COMAS

Carme Garriga

En Pons Comas va néixer a Corçà el 20 de gener de 1930; és el gran de dos germans. Haviscut sempre al poble, al carrer de Sant Sebastià. L'any 1958 es va casar amb l'AgustinaVilà, veïna de Fonteta, amb qui va tenir tres fills. A més, té 4 néts i 2 besnéts. La sevafamília és el seu tresor.Em trobo al menjador de Can Geroni, ontantes vegades havia jugat de petita (amb enNarcís, la Marina i la Dolors ), amb el meuveí i amic Pons Comas. Tot i que em repeteixmoltes vegades que la memòria li falla unamica, té molt vives i clares les vivències quem'explica.Era l'any 1959, ja estava casat ambl'Agustina i tenien només la filla gran, laMaria Dolors. Com en molts pobles catalans,en aquella època a més de la celebració dela Missa dels diumenges se'n feia una elprimer divendres de cada mes; el mossèn dela parròquia era el senyor GumersindoVilagran. Un dia, tot parlant amb algunsdels seus fidels, van comentar que el dia 5de gener -dia d'anar a esperar els reis- era undivendres i van pensar que seria bonic queels tres Reis anessin a adorar el nen Jesús.Aleshores, només les viles com la Bisbal,Torroella, Verges... feien una cavalcada deReis. El primer que van pensar fou: Quinembolic! És impossible! Però... Anem-hipensant. A veure, què necessitem... Tal dit,tal fet. Un grup de joves del poble -explica- vàremcomençar a posar fil a l'agulla: En Pere Font,en Sebastià Ponce, en Josep Camps, enRobert Casadevall, i jo. En Pons em diu queles primeres preguntes que es varen fer vanser: Com ho farem per la música? D´on traurem els vestits? I com sortiran els reis? Quiens ajudarà? Hi col·laborarà l'Ajuntament?De mica en mica tot es va anar solucionant. Un cosí de la Rosa Bonany, que tocava latrompeta a la Banda de la Bisbal, ens va servir de contacte i vàrem poder pactar amb elsmúsics que un cop acabada la feina a la Bisbal podien venir a Corçà. Així seria més viablei econòmic. Tenia, però, un inconvenient: els reis, a Corçà, sempre sortirien més enllàde les 8 o 2/4 de 9 del vespre.Un altra tema que preocupava era el vestuari. També en aquest cas vàrem recórrer a lavila veïna, que ens van donar els vestits vells que ja no usaven. Així, els vam cosir, rentari planxar i vam tenir la qüestió solucionada.I el transport de Ses Majestats? Això era més clar. En un poble com Corçà, dedicatmajoritàriament a la pagesia, molts teníem cavalls. A casa meva en deixàvem dos, un deblanc i un de negre; en Robert Casadevall un de ros i en Pere Font portava un cavall demida més petita que era el que obria la comitiva.Quant als voluntaris no hi va haver problema, tot el jovent del poble, aquells joves queara tenen uns 70 anys s'hi van afegir entusiasmats.Encara recordo la fred i els tips de treballar per anar a guarnir les carrosses i els cavalls.Anàvem de nit i d'amagat dels fills, però la il·lusió i la joventut ho podia tot.4

El

Mer

cadal

experiències i vivènciesexperiències i vivències

5

El M

ercadal

La ruta que fèiem era gairebé com la que es fa ara. Els Reis es vestien i pintaven al MasCuní, es parlava amb la Policia de Trafico i ells venien a tallar la carretera mentre ladesfilada la creuava. La carrossa era un tractor amb tres remolcs de fusta molt benguarnits que anaven plens de regals, però no caixes buides -diu amb un somriure- sinópilotes, tricicles, cotxes de joguina, estotjos de llapis, nines i bicicletes de veritat. Finsi tot un any en Pere Bonaventura del carrer Major va cedir una motovespa per guarnirla carrossa. A dalt de tot del Mercadal esperavenels tres cavalls, blanc, negre i ros,juntament amb els genets que feiende Reis. No es deia mai qui serienSes Majestats; endevinar-ho era unail·lusió més de la nit.Encara recordo -diu- que ningú novolia ser el rei negre perquè perpintar-li la cara es feien servir tapsde suro cremats i per més queensabonessis la cara no hi haviamanera de netejar-la del tot. Unsdels primers de fer de Rei Baltasarvaren ser en Rodrigo, un mosso deCal Ros i en Francesc Cadanet, delcarrer Major.Els nens esperaven amb els seus fanalets d'espelmes cremant al voltant de l'ermita deSant Sebastià, cantant. La desfilada continuava per tot el carrer, seguia cap al carrerMajor, la plaça del Firal i cap a l'església. Allà s'anava a adorar el nen Jesús i es feia unaofrena. Els diners que es recollien aquella nit servien per pagar la festa. A la banda se lipagava un sopar a la fonda Riudaura i moltes vegades -diu- el pagàvem nosaltresmateixos de la nostra butxaca ja que els donatius solien ser petits.L'Ajuntament pagava els caramels, els anissos i les regalèssies que es repartien als nens,i tot això es comprava a l'engròs en un magatzem que era on ara hi ha hisenda, a la Bisbal.L'endemà, de bon matí, es desmuntava tot. El material, vestits i torxes es guardava adalt del campanar, en un recinte que comunica el campanar amb el teulat de l'església i,en cas que faltés lloc, la resta es desava en un espai del cementiri.La cavalcada de Reis s'ha fet cada any durant 54 anys seguits. Només n'hi va haver unque no es va celebrar, va ser l'any que va morir, pels voltants d'aquella diada, en JoaquimFont, pare d'en Pere, un dels organitzadors.

6

El

Mer

cadal

diadia aa diadia

18 de novembreCargolada popular al Casinet deCasavells. El casinet del poble s'omplede veïns i amics per celebrar un dinar degermanor. El menjar boníssim i la companyiaimmillorable.

18 de novembreCursa El Rodonell de Corçà. 1a cursasobre asfalt de 8 km. i mitja maratósobre asfalt de 21 km., organitzat perDiversport i amb l'ajuda de la Colla deMarxaires de Corçà. Hi participen un centenar d'atletes, elsquals són obsequiats amb una samarretatècnica de màniga llarga i un entrepà debotifarra. La cursa la guanya en Josep AntoniRepollo Roldan, feta en 33' i18''. La mitjamarató la guanya en Joan Masso Barcelóen 1h. 20' i 29''. Molt bé!

9 de desembreFesta de Santa Llúcia, Patrona deCasavells. El dia comença amb unaMissa cantada i després un recital decançons i havaneres a càrrec de la Coralde Corçà. Al final, un fantàstic aperitiu servit pelsveïns del poble.Al vespre, al Casinet Quina popular deSanta Llúcia.Una festa senzilla i bonica que fa anysque perdura.

21 de desembreVisita del Patge Reial. Com fa uns anys elpatge reial visita els nens de l'escola deCorçà, recull les cartes i escolta les sevespeticions, a més els obsequia ambcaramels i llaminadures. En acabar, els nens gaudeixen d'una bonaxocolata amb melindros.

21 de desembreCaga Tió. Un enorme tió omple la plaçadel firal de Corçà. Un centenar de nens inenes, amb els seus familiars, l'envolten ili canten cançons. Al final el tió caganerté un regal per a tothom. Aquest any unapissarra amb guixos de colors. Oh! Tió,Tió! caga torró…

22 de novembre Xerrada informativa a Casavells. Unatrentena de veïns escolten atentament lesexplicacions del tècnic del Dipsalut, decom fer ús d'un desfibril·lador. Esperemno necessitar-lo però és molt importanttenir-lo a mà.

dia a diadia a dia

7

El M

ercadal

5 de generEls Reis d'Orient arriben a Corcà. La nitmés esperada dels nens, l'estel guia SesMajestats que arriben puntuals al pobleper repartir il·lusió i regals a tots elsinfants. Tot esperant-los la xocolata calenta famés dolç el temps. Aquest any una nove-tat: el ReiBaltasar estàafònic i és elseu patge elque fa el dis-curs des del'ajuntament. Al final cara-mels, rega-lèssia i pilo-tes per a tots els nens. www.totbisbal.comhttp://totbisbal.com/tv/reisco13.php

20 de generFesta de SantSebastià. El dia ésgris però la capellade Sant Sebastiàllueix, brillant, netai plena de flors.Els veïns del carrerho tenen tot a puntper homenatjar elseu patró. Escelebra la Missacantada per laCoral i tot seguit el tradicional vermut degermanor. Dos bidons amb foc fan més càlida latrobada. De fons, la campana sona ambalegria quan els nens la fan repicar. Ding-dong, ding-dong...

31 de desembreLa Sala es vesteix de Cap d'Any. EnSalvador organitza un sopar i ball de galaper rebre l'any que comença, amb cava,raïms, vestits de nit, bona música i elsdesitjos de pau i esperança per al 2013.

Desembre-generQuina nadalenca. Com cada any el ClubFutbol Corçà organitza una quina a laSala Municipal els dies 8, 9, 23, 25, 26 i30 de desembre i l'1 i 6 de gener.Hi ha regals per a tothom.26 de desembre

Cantada de nadales, concert de SantEsteve. L'església és plena de gom a gomper escoltar un concert a tres bandes: ElSr. Amós Pérez i Fuertes, violinista, ensobsequia amb uns quants Jigs, Polkas iReels. Tot un luxe. El grup vocal YES THE MUSIC interpretaentre d'altres Hallellujah de LeonardCohen, Cry, cry d'Oceana, Just myimagination de The Cranberries iL'esperança, és el regal d'en Miquel Abras.I la coral de Corçà, amfitriona del concert,amb un ampli repertori de nadales comAvui és Nadal, Blanc Nadal, La rondalladels pastors...Al final tots junts interpreten Santa nit. Fabulós.

28 de desembreConcert per a La Marató. V E U S ! acàrrec del Cor Infantil Amics de la Unió.Un concert que s'escolta, es veu, es toca,es respira i es viu. Música i teatre s'uneixen per fer unaescena única. Cor de veus blanques ambuna il·luminació especial.Érem poca gent, quina llàstima!L'espectacle va ésser impressionant,memorable.

12 d’abrilPresentació de "El llibre del recuit". Acàrrec de Jordi Bonet Coll, autor, i XavierCortadelles, editor, al Centre Cívic deCorçà, a les 8 del vespre. Després, tast de recuit tradicional. Moltpoca assistència per un llibre tan inte-ressant.8

El

Mer

cadal

2 de marçPantalla gegant a la Sala. Entrepanscalents i freds, crispetes, begudes i moltbon ambient. Tot a punt per al RealMadrid - FCBarcelona.

16 de febrerII edició del Tour de Corçà (deFolgueroles a Corçà). Una trobada orga-nitzada pels Amics dels Clàssics d'Osonai per Valera Competició, i reservada amodels com el Renault 5 Turbo i les sevesdiferents evolucions. Tot i que el temps va fer una mica laguitza, la pluja no va deslluir una cita ala qual es van reunir 24 unitats del 5Turbo. Alguns arribats de França o deMallorca. Un cop concentrats davant delbar-restaurant L'Espai, els participantsvan sortir a quarts d'onze en direcció aCorçà, on va finalitzar la jornada ambuna gran exposició dels cotxes i unàpat al restaurant La Vil·la.Els organitzadors van optar per una rutaque incloïa algunes de les millors carre-retes de les comarques: la Fullaca,Collsaplana, Osor, els Àngels, etc. En defini-tiva, va ser un dia envejable per als amantsdels vehicles clàssics i de competició.

15 de marçDia de la dona. Aquest any amb l'obra"Monòlegs de la vagina", dirigida perDolors Tubert. És divertida, fantàstica,ocurrent, intel·ligent, provocativa,actual, realista, somiadora, renovadora.La sala està plena a vessar i després elsopar, compartit, fabulós. Tot ben preparat, ben posat pel grup decuiners..., això no té preu. GRUP DE DONES DE CORÇÀ, MOLTES GRÀCIES!!!!

19 de marçVolta ciclista a Catalunya. Cap a lesquatre de la tarda els corredors de laVolta ciclista a Catalunya passen perCorçà; molts veïns surten a veureaquesta tradicional cursa.

dia a diadia a dia

dia a diadia a dia

9

El M

ercadal

27 d’abrilVI Premi literari de Corçà. Unes 60persones assisteixen a l'acte. Aquest anyl'artista, ceramista i escultor, el Sr. JoanAbras fa l'entrega dels premis. El tercerpremi és per a l'obra "El pagès i elpescador", de Ramon G. Reverter; elsegon premi és per a l'obra"Desconnexions", d'Olga Gil de la Bisbald'Empordà i el primer premi per a l'obra"Il·lusions quotidianes", de Carles Serrade Palafrugell. Tot seguit, aprofitant que és l'any SalvadorEspriu, els alumnes de català de la GlòriaTorres ens llegeixen uns poemes del'escriptor i unes reflexions que han fetelles sobre frases d’aquest. Sentiments aflor de pell.I tot seguit projecció de la pel·lículacatalana Fènix 11.23.

17 d’abrilDonació de sang. A la Sala Municipal deCorcà, de 18 a 21h.Donar sang és un decisió individual idesinteressada, donar sang no suposa caprisc pel donant ni pel receptor, amb latransfusió sanguínia se salven moltesvides, per tot això i perquè la sang no espot fabricar..., gràcies a tots els donants.

Continuarà...

Primera quinzena d’abrilCurs sobre l'hort ecològic. Els dies 9, 11,16 i 20 d'abril, amb tres sessionsteòriques i una de pràctica a les escoles-mòduls de Corçà, a càrrec de Josep Rost(doctor en biologia).Hi participen una trentena de persones.Tot un èxit. Ho organitza l'associacióSITRA, educació i divulgació ambiental.

L'AJUNTAMENT MÉS A PROP: E-TRAM. TRÀMITS EN LÍNIA A L'AJUNTAMENTDes de casa podem fer alguns tràmits oficials: estal-viem desplaçaments i agilitzem els tràmits. Cal uti-litzar l'E-TRAM.

Què és?

Fórmula per la qual part de ciutadans o empreses tenen accés a serveis de tramitaciódes de la pàgina web de l'Ajuntament.

Aquest mòdul assegura la possibilitat al ciutadà de fer tràmits i gestions les 24 hores deldia, qualsevol dia de l'any i a qualsevol lloc, i també contempla totes les garanties deseguretat i jurídiques necessàries.

Com funciona?

A la pàgina web de l'Ajuntament: www.corca.cat accedim a: Tràmits municipals.Aquests tràmits són:

La teva administració: Instància genèrica: sol·licitud general. Cita amb càrrec electeo tècnic municipal.

Documents personals: Canvi de domicili al padró municipal d'habitants. Alta al padrómunicipal d'habitants. Modificació de dades al padró municipal d'habitants. Volantd'empadronament actual. Volant de convivència actual.

Família i serveis socials: Sol·licitud per celebrar la cerimònia de casament civil al'Ajuntament.

Habitatge i via pública: Retirada de mobles i trastos vells al carrer. Manteniment decontenidors.

Medi Ambient i animals domèstics: Denúncia per l'incompliment de la disciplinaambiental.

Cultura, esport i lleure: Ús d'equipaments municipals per a activitats culturals, espor-tives o de lleure.

Entitats: Sol·licitud de subvencions per a entitats i associacions sense ànim de lucre.

Alguns d'aquests tràmits necessiten autentificació, és a dir, identificació amb certificatdigital (signatura electrònica a través d'una targeta proporcionada per una empresasubministradora, com l'Agència Catalana de Certificació o bé el DNI electrònic).

A partir d'aquí s'omple el formulari, i a través del Consorci AOC arriba a l'Ajuntamentun avís per correu electrònic conforme té una entrada a aquest mòdul.

El seguiment d'aquests tràmits és el mateix que si es fan presencialment a les ofici-nes de l'Ajuntament.

Us animem a utilitzar-lo!

10

El

Mer

cadal

ArticleArticle l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

LA MANCOMUNITAT DE LES AIGÜES I L’AJUNTAMENT INFORMEN:La factura de l'aigua; intentem clarificar els conceptes: La factura de l'aigua és la liqui-dació dels serveis d'aigua i desaigua que es paga per trimestres naturals amb lecturesreals de comptador. Tots els conceptes de la factura es calculen i es paguen en funció del'aigua consumida. Com més en gastem, més cara és l'aigua. Així, a la factura hi constael que paguem a la Mancomunitat de les Aigües, a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) il'IVA corresponent.

11

El M

ercadal

ArticleArticle -- l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

- El Cànon de l'Aigua: És l'impost que cobra l'ACA amb finalitat ecològica que s'apli-ca a Catalunya i serveix per finançar la construcció i manteniment de les infraestruc-tures hidràuliques: col·lectors, depuradores, plantes de tractament d'aigua, etc.Aquest cànon consta de 4 trams. Aquest sistema, segons l'ACA, està pensat perfomentar l'ús eficient de l'aigua, estimular la reducció dels consums i penalitzar quigasta més. A mesura que el consum d'aigua augmenta, les tarifes detrams es multipliquen.Si a casa sou més de tres persones podeu demanar l'am-pliació del tram i així és més difícil que us penalitzin elconsum. Cal presentar un certificat d'empadronamentdel vostre municipi. Per aquest any 2013, l'ACA ha proposat un augment delCànon de l'Aigua del 5%, pendent d'aprovació en elspressupostos de la Generalitat de Catalunya d'enguany.

El preu total és el resultat de la suma de diferents conceptes i que són: Conceptes de la factura corresponents a la Mancomunitat de l'Aigua:- El consum, que és la diferència entre la lectura actual i anterior, i que es divideix entrams. A mesura que el consum sigui més alt, l'aigua resultarà més cara. Els blocs i tari-fes són:

A l 'import del consum d'aigua s'aplica el 10% d'IVA.

- La quota de servei: Quantitat fixa que es cobra per la conservació del comptador i lapresa d'aigua (14,28 € per trimestre).- El clavegueram: taxa per cobrir les despeses de manteniment i neteja de les xarxes declavegueram (3,59 € per trimestre).- La quota d'instal·lacions hidràuliques: Taxa fixa que s'aplica per cobrir les despeses del'aigua provinent del pou, l'EDAR de Fontanilles i les despeses en renovaciód'instal·lacions (6,10 € per trimestre).Els conceptes de la factura corresponent a l'ACA són:

Tarifa domèstica 1r Tram 2n Tram 3r Tram 4t Tram

Preu m3 0,4469 € 1,0294 € 2,5735 € 4,1176 €

Fins a 3 persones Fins a 27 m3 De 27 m3 fins a 45 m3 De 45 m3 fins a 54 m3 Més de 54 m3

4 persones Fins a 36 m3 De 36 m3 fins a 60 m3 De 60 m3 fins a 72 m3 Més de 72 m3

5 persones Fins a 45 m3 De 45 m3 fins a 75 m3 De 75 m3 fins a 90 m3 Més de 90 m3

6 persones Fins a 54 m3 De 54 m3 fins a 90 m3 De 90 m3 fins a 108 m3 Més de 108 m3

7 persones Fins a 63 m3 De 63 m3 fins a 105 m3 De 105 m3 fins a 126 m3 Més de 126 m3

Bloc 1 De 00 fins 50 m3 0,38 € m3

Bloc 2 De 51 fins 90 m3 0,80 € m3

Bloc 3 A partir de 91 m3 1,30 € m3

12

El

Mer

cadal

VIA PÚBLICASEGUIMENT DEL PLA DE SEGURETAT VIÀRIAContinuem treballant en aquest tema, per la qual cosa, seguint les indicacions del Plaredactat pel Servei Català de Trànsit, hem instal·lat unes pilones que faciliten la visibili-tat a la cruïlla del carrer Empúries i Marina, miralls entre el carrer St. Galderic i CamíRal a Casavells, desbrossat a la zona del pas soterrani, supressió dels desnivells en elcarrer Catalunya i prohibició de l'estacionament a l'espai pròxim a la cruïlla del carrerSant Isidre i Església de Casavells.

OBRESPROPOSTA MUNICIPAL AL PLA ÚNIC D'OBRES I SERVEISEl mes de gener l'Ajuntament va presentar al Pla Únic d'Obres i Serveis els projectesper al període 2013-2015 (subvenció d'un 65% a 75% a càrrec de la Generalitat deCatalunya).La primera proposta correspon a la "Urbanització de la Plaça del Rebot i del carrer delMur" i es contempla la renovació de la xarxa d'aigua i desaigües, soterrar el cablejatelèctric i el de telefònica, sanejar la muralla i il·luminar-la per remarcar-ne la impor-tància i bellesa. Amb la pavimentació del Rebot i del carrer del Mur s'acaba l'actuació. En segon lloc, l'obra proposada és l'"Adequació i Soterrament de Serveis" del carrerMarina. Soterrament dels serveis, ampliació de les voreres i ordenació de l'aparcament. La tercera demanda correspon al nucli de Casavells, per tal de fer el manteniment dela pista i poder-ne millorar l'ús. Igualment s'hi ha inclòs la Reforma del camp de futbolper adequar-lo a les necessitats actuals. En els propers mesos la Generalitat decidirà quines actuacions s'executen i quines no.

OBRES AL CARRER GARBÍ I NÚRIAEl mes d'abril s'ha adjudicat l'obra dels carrers Garbí i Núria. La millor oferta corres-pon a l'empresa Narcís Matas de Verges. La base de l'actuació segueix el model delcarrer Catalunya i, a més a més, es substituirà la barana que separa el grup C ambel grup B, soterrament del cablejat de telefònica, sanejament i adequació de l'escalaque connecta el carrer Núria amb el Grup Santa Cristina B (zona supermercat).Aquesta actuació compta amb una subvenció del 50% de la Diputació de Girona.

l’Ajuntament informal’Ajuntament informa

13

El M

ercadal

l’Ajuntamentl’Ajuntament informainforma

SALUT, SANITAT I SERVEIS SOCIALSGESTIÓ I CONTROL DE LES INSTAL·LACIONS PER EVITAR LA TRANSMISSIÓ DE LALEGIONEL·LOSI. AVALUACIÓ I CONTROL DE LA QUALITAT DE L'AIGUA DE L'AIXE-TA. PLAGUES URBANES I SALUT BUCODENTALL'Ajuntament, en el marc del programa de Dipsalut, ha demanat a la Diputació de Gironal'ajut econòmic i tècnic per tal de controlar les instal·lacions que són susceptibles detransmetre la legionel·la. La mateixa entitat també farà l'avaluació i control de la quali-tat de l'aigua a l'aixeta, o sigui, del comptador fins que surt a l'aixeta. Igualment, amb el suport de Dipsalut, continuarem treballant per controlar les plaguesque afecten els arbres dels espais municipals i anul.lar o minimitzar els efectes negatius.

SERVEIS SOCIALS Els Serveis Socials del ConsellComarcal varen atendre un total de76 expedients que presenten una pro-blemàtica molt diversa: assistència atercera edat, violència de gènere,suport a la infància… Per tota aques-ta feina compartim tècnics i assis-tents socials amb pobles veïns.L'aportació econòmica de Corçà és de7,8 euros/habitant i any.

AUTOSERVEI

DARDER-TUBERT, S.L.c/ Marina, s/n

Tel. 972 63 00 3317121 CORÇÀ

MOCIONSSuport al Govern de la Generalitat en defensa de les competències educatives deCatalunya i les actuacions de defensa del catalàDonat que l'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa elabo-rat pel Ministeri d'Educació constitueix un greu atemptat contra el model d'immersiólingüística de l'escola catalana, atès que la Llei Orgànica d'Educació donava el mateixrang a l'assignatura de llengua i literatura castellana i a les de les llengües cooficials,donat que la Sentència del Tribunal Constitucional n131/10 ha declarat que ambduesllengües havien de ser objecte d'ensenyament, sent el català la llengua vehicular delsistema educatiu de Catalunya, donat que la Llei d'Educació de Catalunya, amb legis-lació pròpia en matèria d'educació i àmpliament recolzada pel Parlament deCatalunya, garanteix un model educatiu amb bons resultats acadèmics i durant mésde trenta anys el model d'immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a lamillora de l'ús social de la llengua catalana, s'acorda: Manifestar el rebuig d'aquestacorporació a l'esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat elaborat pel minis-teri d'Educació. Manifestar el total suport d'aquesta Corporació al Govern de laGeneralitat de Catalunya en defensa de les competències educatives de Catalunya i entotes aquelles actuacions que porti a terme per defensar el català i el model lingüís-tic de la nostra societat.

Tipus de problemàtiques ateses pels Serveis Socials al Municipi deCorçà l'any 2013

"Verge santa, les fesolines a sis eurosel quilo... on anirem a parar!", exclamala Maria mentre s'exprem les galtesamb el palmell de les mans. "Senyora,tingui en compte que són forasteres, ija se sap, amb aquestes freds...", li res-pon amb desgana la revenedora. Quèhi farem, Maria? Toca pagar i callar,pensa mossegant-se la llengua per nodir-li que ho troba, de totes totes, unveritable robatori. Sense alçar la vista,extreu del cabàs un moneder més vellque ella, i busca nerviosament algunamoneda amb què pagar-li el mig quiloescàs que s'ha permès de comprar. Totjust ha obert la relíquia envellutadas'adona que s' ha deixat a casa les ulle-res "de prop" i malaeix la seva malamemòria. No serà la primera ni ladarrera vegada que haurà de refiar-sedel tacte. S'acosta el moneder a la caracom si tingués por de descobrir-hialguna cosa estranya, i amb una curaextraordinària, hi introdueix els seusdits sarmentosos fins a notar-hi unametàl·lica sensació. Moneda petita. Noanem pas bé. Repeteix el ritual fins atrobar alguna peça de més pes i valor.Un euro, dues de cinquanta, una devint... La revenedora se la mira seve-rament. S'ha començat a impacientar ide manera instintiva i amb poc tacteestira la seva mà oberta, tot esperantla pluja de "calderilla". Amb una ràpi-da llambregada calcula mentalment lasuma de la ferralla, i li etziva sensecontemplacions ni miraments: "Faltendeu cèntims". La Maria obre de nou elmoneder que ja havia començat adesar i remena altre cop dins aquellamena de guardiola de roba, farcida dediminutes peces de coure. N'agafauna, la gira i la regira, per assegurar-se de no tornar a errar, i la mestressade la parada li engalta aquesta vega-da: "Ja està bé, dona!. No busqui més,

premi literaripremi literari

IL.LUSIONS QUOTIDIANESCarles Serra, Palafrugell

que encara demà hi serem...!" T'estàde primera, Maria. Ja t'està bé per dei-xar-te les ulleres a casa..., conclouresignada.La Maria segueix mercat avall, arros-

segant el cabàs amb la mateixaempenta que arrossega els seus anys ipenúries. T'hauries de comprar uncarro de la compra. Ja no tens edatper portar aquest pes... Quan arribadavant la parada de la Palmira, la hor-tolana a qui compra des de fa més detrenta anys, mira dissimuladament elpreu de les faves. Dos euros el quilo...és clar, són primerenques. Al seuhome li encanten, per no parlar d'a-quell parell de bordegassos que vore-gen la trentena i que no marxen decasa ni a fums de sabatot. Engegamentalment la calculadora i s'esgarri-fa. Li calen almenys quatre quilos pera tots: un luxe inabastable. Per primercop, traeix de pensament la sevaamiga, una traïció que, després demeditar-la, ha decidit de consumar sia les parades de més avall troba lesfaves un xic més barates. Com qui témolta pressa, enfila decidida a larecerca d' alguna ganga vegetal, peròel seu pas accelerat la delata, i quancreu haver esquivat l'hortolana traï-da, sent la seva veu dolça i quotidiana:"Adéu, Maria...!". Ja hi som! Els remor-diments de sempre. Es gira tímida-ment i li torna la salutació mentresent enrojolar-se-li la cara: "Hola,Palmira -noti's aquí la diferenciacióadéu-hola, que deixa entreveure unacerta provisionalitat en el contacte-ara vinc, que vaig a buscar (i aquíremuga quelcom inintel·ligible) mésavall...". Vint metres enllà, la troballaa meitat de preu de les desitjadesfaves li alleuja la consciència. Quècarai, un euro és un euro, que multi-plicats per quatre, ja són quatre...14

El

Mer

cadal

premi literaripremi literari

Torna a mirar en direcció a la paradade la Palmira, per comprovar que nola veu. Està de sort. Es troba entretin-guda despatxant uns estrangers, ves-tits de manera imprudentmentestiuenca. És així que la gent agafaels constipats... pensa, sacsejant elcap. Compra les faves, contenta decomprovar que almenys, la seva traï-ció té premi. Però, ai làs!, quan lidemana menta a la pagesa, grassa i decara vermella, que se la mira contentad'haver fet una nova clienta, la respos-ta és negativa: "Ai, no senyora. Nimenta ni marduix. Ja em sap greu...".Ara pla, Maria. Aquells tres no te lesvoldran si no n'hi poses. Mira que n'a-rriben a ser de maniàtics... Entaforaels quatre quilos de faves al cabàs,sàviament camuflats sota unsenciams, i sense temps per a lamenta-cions, ordeix l'estratègia a seguir. Jaserà molt que entre la mitja dotzenad'habituals venedors -Palmira a part-no en porti ningú, de menta. Estira elcap per darrera els clients de les altresparades amb dissimul, buscant elpreuat condiment, però l'esforç és demoment del tot estèril. El seu entre-nat nas és incapaç de descobrir-neenlloc. De mica en mica, comença aacceptar que no tindrà més remei querecórrer a la seva amiga, la mateixa ala qual acaba de trair per un plat dellenties, en aquest cas, de faves.Mentre s'acosta a la parada de la sevaamiga Palmira, sent un formigueig al'estómac. Ella l'ha vista des de lluny ili ofereix un ample somriure, desco-neixedora del seu engany. Força unsomriure de resposta tot empescant-se alguna excusa versemblant i de copsent com se li ha encès la bombeta del'enginy. Aquest fet li distensiona elrictus impostor de la seva cara i ambcerta seguretat li deixa anar una peti-ció raonable: "Hola Palmira, bon dia.És que volia fer una cosa abans no men´oblidés; per això he passat tan depressa..." De moment, sembla que s'ho empassa...". D' això... posa'm mitjadotzena d' ous i... dona'm quatre bran-quetes de menta, que vull fer-nesopa...". Ja està. Ho ha deixat anar, ipel que es veu, l'hortolana no ha sos-pitat res. Ets genial, Maria, quan t' hoproposes.

La Maria és genial, perquè, com tan-tes altres dones de la seva edat, s' had'espavilar dia si i dia també per ferquadrar els números de la seva remi-grada economia familiar. Un homeque s'acosta perillosament a la jubila-ció i un parell de ganàpies que, tot itenir feina, gairebé no l'ajuden, o simés no, no paguen el que consumei-xen. Aquest és el panorama casolà d'aquesta mestressa de casa entrada enanys, condemnada a fer equilibrispressupostaris, a banda de les sevestasques domèstiques. La carn és undels seus principals maldecaps. Elstres barons de la seva família sónautèntiques màquines de devorar-ne, isovint es troba en la necessitat derecular al caixer automàtic més pro-per per reomplir el moneder, perquèno li arriba l'efectiu, un cop ha passatper la carnisseria. Bistec de la culata,espatlla de xai i quart de quilo de grei-xons. Una bomba de colesterol peraquell carcamal que només pensa amenjar. I dels fills, millor ni parlar-ne.S'han acostumat -els ha acostumat,val a dir-ho- a trobar-s'ho tot fet. Laroba neta i planxada, el plat a taula, elllit impecable... En una paraula, que laMaria s'ha convertit, de manera invo-luntària, en esclava de la seva família.No li podem adjudicar tota la culpa.De petita, ja la varen ensenyar i prepa-rar per a la seva missió futura. Era elque s'acostumava en aquells anys. Arade gran, sent com el mercat li és unaforma d'evasió, surt de casa, veu iconeix gent, i se sent important per-què amb el seu recapte, omple les pan-xes dels seus homes. Però en el fons,n'està ben farta, ja que no deixa de seruna rutina com una altra. És per això,que des de ja fa uns mesos, i amb elvist-i-plau indispensable del seu esti-mat marit, es permet de jugar setma-nalment, cada dissabte, un parell demiserables euros a la LoteriaPrimitiva. Diuen que d'il·lusió també esviu, i ella n´és un clar exemple. La sevavida familiar, fins ara, no li ha provocatgrans maldecaps, però sí que l'haimmersa en un estat d'ensopiment per-petu. Un home que l'estima i un parellde fills fadrins, que -voracitat culinàriaa part- no li han donat mai grans dis-gustos. A priori, un panorama que 15

El M

ercadal

premi literaripremi literari

moltes dones voldrien, però que,mirat amb perspectiva, representauna vida plàcida, però totalment ano-dina. No recorda la darrera vegada enquè varen anar de vacances, el seu velli atrotinat Citroën passa més estona altaller que al garatge de casa seva, i téel vestidor a rebotir de peces de robaen bon estat, però més passades demoda que les cançons de Machín. Peraixò, diposita les seves esperances decanvi en aquella butlleta setmanal,que diumenge rere diumenge, sutjaals panells de l'estanc de can Nisu,amagada rere els expositors de pos-tals de platja. Ho fa amb il·lusió icuriositat infantils, i estripa dia sí idia també la quadrícula numeradaamb resignació gairebé religiosa,sense escarafalls ni ressentiments.I avui no havia de ser un dia diferent.O potser sí. El sol de la primavera bri-lla tebi sobre les seves canes, i unairet fresc i deliciós amb regust d'aigua de mar li arriba des del sud.Un matí esplèndid que ha pogut rema-tar amb un considerable estalvi acon-seguit a partir d' una traïció, sol·lucio-nada brillantment. La Maria té, per fi,la sensació que la sort li ve de cara, iamb energies renovades, alça el cabàsamb ímpetu i enfila decidida cap a l'estanc, convençuda que els astres lisón avui favorables, i veurà finalmentrecompensada la seva aposta. Quanarriba davant l'estanc, deixa amb sua-vitat el cabàs a terra. Acostuma a fer-ho així d'ençà d'un dia que, fent-hosense miraments, va trencar mitjadotzena d'ous. Obre la butlletapacientment. Ni ella mateixa ha entèsmai aquesta mania de doblegar-la enextrem. Deu ser el mateix costum quel'obliga a omplir cada diumenge elcabàs fins a les vores, d'on pengen,com si d´un ram de flors es tractés,fulles d'api i de bleda, amb un pom deroges remolatxes al bell mig. Ambulls brillants i somriure murri, alça iabaixa la mirada amb un movimentacompassat. El quatre, el cinc, l'on-ze... Fa sempre dues combinacions.L'una s' inspira en les dates de naixe-ment dels seus fills, i en algun altrenúmero talismà, l' origen del qual,per antic, ni tan sols recorda. N'haencertat dos. Res, ni un trist euro.

Sol deixar per al final el número delreintegrament. De vegades li serveixde consol. Abans, sense gaire con-venciment, es lliura a comprovar lasegona de les combinacions, aquellaque fa a l'atzar. El tres, el catorze, elsetze -el número "pi", pensa diverdi-da-, però de sobte, comença a canviarla cara, quan s' adona que aquellsnúmeros van prenent forma i concor-dant amb la seva aleàtoria combina-ció. De moment té un "tres", però ésque el següent també coincideix. Elvint-i-sis... -sil·labeja-, el trenta-nou...Quan veu el cinquè número, començaa notar una suor freda. Serà possible?Intenta asserenar-se però el cor libatega tan fort que sembla voler sor-tir-li de sota les costelles. El quaranta-vuit... aconsegueix d'articular final-ment, amb un fil de veu. El quaranta-vuit, repeteix, alhora que li ve unafluixera espectacular i li entra una ria-lla ofegada, una mena de sanglot ner-viós i histriònic. En un moment, elmón li dóna voltes al seu entorn. Volcridar, vol riure i vol plorar. Tot alho-ra. S'eixuga aquella suor intempesti-va amb el dors de la mà, i repassaamb avidesa la combinació. Ho havist bé. Ho ha vist bé i encara no s'hocreu. Els esdeveniments es precipi-ten. S'acarona les galtes com si vol-gués corroborar la realitat. Es passala mà pels cabells, nerviosa, i esrecompon la roba i les faldilles, per-què té la falsa percepció que el seutrasbals les han ben rebregades. S'emporta la mà a la boca, amb un gestque sembla voler callar qualsevolexclamació i rumia el següent pas afer. Un mòbil. Necessito un mòbil.Haig de trucar als de casa... No s'hocreuran! Ni jo mateixa m'ho acabo decreure... I al seu cap hi gira un remolíd'idees inconnexes. Pensa en el quefaran: viatges, àpats, un pis per a cadanoi, roba de marca, però sobretot demoda... L'enterrament de totes lesseves rutines! La Palmira potser en téun! exclama mentalment, i la perspec-tiva de demanar-li fa per un instantque els remordiments aflorin de nou.Però en aquest cas, l'ocasió bé s'ho val.A més, a partir d'ara ha decidit, en unrampell, ser clienta seva de per vida,sense especulacions ni regatejos. Que16

El

Mer

cadal

premi literaripremi literari

serà milionària, què cony! Quan arri-ba a la parada, l'hortolana estàcobrant-li a un home d' edat avançada,que sembla tenir pressa. En notar laseva sobtada reaparició, la Palmiradeixa anar una sonora i franca riallaque li somou el sota-barba: "Què,Maria? Què t'has deixat, ara? És benbé que qui no té cap ha de tenircames..." i reemprèn aquella riallota,que havia aturat per un moment,mentre s'eixuga els ulls plorosos ambel davantal. "Un mòbil, Palmira... tensun mòbil?" li xiuxiueja des de la dis-tància, mentre mira de cua d'ull no serescoltada per ningú més. "Sí, donaque tinc un mòbil! "-li contesta l`altra,alçant la veu perillosament. La Mariasent una fiblada a l'estómac. Calla,carai... que ningú n'ha de fer res...pensa, alhora que li dedica un somriu-re forçat de dissimul a la clienta delcostat, que sense haver-li llegit el pen-sament, ha estat capaç d'interpretar laseva mirada. Empaita l'aparell d'unaestrebada i amb prou feines té tempsper tornar-se a penedir de la sevabrusquedat. Aparca els pensamentscrítics per després, i un rere l' altre,pitja vacil·lant els números del telèfonde casa seva. Ai, Maria, a veure si arano te'n recordaràs tampoc d' això... esneguiteja. A l'altra banda de l'auricu-lar, una veu pastosa li respon. No hiha dubte que el seu marit s'acaba d'ai-xecar del llit. En altres circumstànciesli sabria greu de despertar-lo. Al cap ila fi, només són quarts de deu, i alpobre li agrada llevar-se tard els diesde festa, però avui és un dia especial."Jaume, corre, aixeca't i vine a buscar-me a plaça... que em penso que sommilionaris!" "Però, què dius, dona, quet'has begut l'enteniment?" li responincrèdul el seu marit. "Que no, queaquest cop és veritat...!" insisteixnovament la Maria, en un to que harebaixat considerablement, un cop hacomprovat que la clienta d'abans, con-tinua la seva compra, però amb lesantenes dirigides cap a ella. A casaseva, el seu marit, poc avesat enaquests afers i un xic dur d'oïda, esgrata el cap i crida un dels seus fills;aquell que sembla ser que ja ha reunitprou forces per superar la ressaca dela nit anterior, i remena per la cuina

buscant alguna cosa per esmorzar."Joan, vine a parlar amb la teva mare,que no sé pas què diu de la primiti-va..." El seu fill gran, encara en calço-tets i samarreta "imperi", es col·local'aparell a l' orella i demana desganat ilacònic: "Què dius, mare?" "Joan!Joan, corre, comprova al teletext lacombinació que et diré ara, que empenso que som milionaris!" "Per quèparles tan fluix, mare?" No puc parlarmés fort, que està ple de gent que jaha començat a mirar-me més delcompte", contesta desconfiada. I totseguit, comença a recitar-li la lletaniade números. "És un sis, fill! He encer-tat un sis a la loteria primitiva d'a-quest dissabte...! A l'altra banda delpetit aparell que estreny contra laseva orella amb força, com si volguésofegar la veu del seu fill davant de pre-sències incòmodes, s'ha fet un silencisepulcral. Cinc segons, deu... la Mariaja no aguanta més i inquireix nervio-sa. "Que em sents, Joan? Digues algu-na cosa, per l' amor de Déu..." L'esperaesdevé eterna, fins que finalment, laveu immutable del seu fill gran apa-reix novament en escena. Amb sorna,el seu primogènit li etziva: "A veure,mare... torna-t'ho a mirar bé... Lacombinació que m' has donat ha estatpremiada, sí. Però, dijous passat! Queno saps mai on tens el cap..." li retreu.La cara de la Maria es transforma enun moment. Abaixa pesadament i amblentitud el mòbil, del qual degotegenencara les darreres paraules del seufill. Un so llunyà que repeteix una ialtra vegada: "Mare, que em sents,mare?". La Palmira ha canviat tambéel seu semblant, davant la fulminantreacció de la seva clienta. "Que passares, Maria?" Li diu amb cara de preo-cupació. La Maria alça a poc a poc lamirada, i amb ulls vidriosos li contes-ta secament "Res dona, què vols quepassi?... el de sempre!" I encorbantl'esquena, que sembla carregada mésque mai d'anys i de l'amargor de larutina, s'allunya erràticament de laparada fins que s'atura un breu ins-tant. Just el temps que ha precisat perrecordar la compra abandonada davantl' estanc. Just el temps que ha necessi-tat per comprovar, a vint passes de dis-tància, que li han pispat el cabàs. 17

El M

ercadal

desdes dede l’escolal’escola

18

El

Mer

cadal

PREMIS SANT JORDI

19

El M

ercadal

des de l’escolades de l’escola

des de l’escolades de l’escola

20

El

Mer

cadal

Ús de l'apòstrof

1. L'article masculí o femení (el/la) singular s'apostrofa (l') sempre que vadavant d'un mot començat en vocal o h.

Excepció: L'article la no s'apostrofa quan el mot següent comença en i/u(hi/hu) àtones.

Així l'Índia i l'Imma s'apostrofen, però la humitat i la Immaculada no.També són excepcions els casos següents:

- La e, la efa, la hac, la ela…- La una (hora del rellotge).- La asimetria, la anormalitat…- La ira, la host

2. La preposició de s'apostrofa (d') quan va davant d'un mot començat en vocal o h.

3. Els pronoms febles em, et, es, el, la, en s'apostrofen (m', t', s', l', l', n')quan van davant del verb i aquest comença en vocal o h.

Excepció: El pronom la no s'apostrofa quan el verb comença en i/u (hi/hu)àtones.

4. Quan cal combinar més d'un pronom entre ells o amb el verb, l'apòstrof sempreva tan a la dreta com es pugui.Així escriurem me'l porta, se'l compra, però me l'envia, se l'emporta.

5. En les següents combinacions, fem la contracció entre la preposició i l'article:a+el/els (= al/als); de+el/els (= del/dels); per+el/els (= pel/pels). També fem unacontracció entre els mots ca (= a casa de) + el/en (= cal/can). Recorda que desfemla contracció quan el mot següent comença per vocal o h.

elel catalàcatalà correctecorrecte

I CONCURS DE LIPDUBS PER A LA PAUL'Escola El Rodonell de Corçà obté una menció especialEl passat dimecres dia 30 de gener(Dia Escolar de la No-violència i laPau) una representació de l'escola ElRodonell va anar a la Filmoteca deCatalunya a recollir un dels premis del"I Concurs de lipdubs per a la Pau".Ens van lliurar un diploma i un lot dellibres. El diploma diu que ens conce-deixen una "Menció especial a l'adap-tació musical més creativa".

Varen ser 35 els centres educatius deCatalunya que s'hi varen presentar.Hem estat l'únic centre de les comar-ques gironines guardonat. N'estemmolt contents.

21

El M

ercadal

Bona tarda Maria, ens podries explicarcom vau començar en el món de laceràmica artesanal?Ara fa uns 40 anys, aquí al taller a Corçà(on estem ara) el pare d'en Pau PlanasMuriscot (que també es deia Pau) vacomençar a treballar de ceramista fentpeces tradicionals de la Bisbal. L'any1977 Pau Planas i jo, Maria Marquès,vam començar a innovar. Avui dia, elnostre fill Pau Planas Marquès continuabuscant la diferència en la nostraceràmica.

Com va sorgir la idea del canvi?Vaig anar a Barcelona a fer disseny idecoració d'interiors. Teníem ganes defer coses noves, d'introduir la imaginacióamb els colors i les formes.

Amb quines matèries primeres itècniques treballeu?La nostra ceràmica es caracteritza pertenir unes formes i colors molt personalsi únics, amb uns dissenys propis.Treballem amb diferents tipus de terrescom ara l'argila vermella de la Bisbal i elgres. Ens abastim de les terreres delRissec. Utilitzem diferents tipus detècniques com el rakú, els reflexesmetàl·lics i esmalts i colors de baixatemperatura.Elaborem tot tipus de peces decorativesper a la llar (quadres, ampolles, plates,cendrers, testos, gerros...), productes pera la cuina i el bany. També tenim unagran varietat de vaixelles i complementsper a la taula.

entrevistaentrevista

En què consisteix la tècnica del rakú?El rakú és una tècnica tradicionaloriental d'elaboració de ceràmicautilitària.Les peces es porten a un forn petit a1000 graus centígrads, aproximada-ment. Quan els esmalts assoleixen elseu punt de cocció es treuen i es diposi-ten amb l'ajuda de pinces de ferro, en unrecipient ple de palla. El contacte incen-dia l'encenall i es genera una enormequantitat de fum que entra a ser part dela peça. Després de diversos minuts, elprocés químic es fixa baixant brusca-ment la temperatura amb aigua.S'obtenen al final tonalitats, textures,matisos i colors mai iguals d'una peça auna altra, que poden ser des de vermellsmetal·litzats fins a clivellats, nacrats itornassols.

Quan es va obrir la botiga de Corçà?La botiga ara fa un any. Sempre hemtingut la fàbrica-obrador i l'any passatvam poder obrir la botiga amb exposicióde les nostres peces.

CERÀMICA PLANAS MARQUÈSQuim Vall-llosera i Laura Pantrigo

Visitem el Taller - Botiga de CeràmicaPlanas Marquès situat al nostre municipia l' Avinguda Costa Brava, 34 davant delBar Liceu. Ens atenen la Maria, en Pau i el seu fillPau, empordanesos de tota la vida.

22

El

Mer

cadal

entrevistaentrevista

També hem de dir que estem contentsperquè som la primera botiga deceràmica que es troba la gent que ve desde Girona.

Teniu més botigues?Sí, tenim una altra botiga amb salad'exposició permanent a la plaça del'Ajuntament de Pals. Oferim un apartatimportant de moda, bijuteria i alimentstípics de l'Empordà addicionalment a laceràmica. També tenim una botiga virtual decomplements: moda de dona i nens,figures de metall, animals de ceràmica,espelmes, culleres i estris de cuina fetsamb fusta de boix… on es poden comprardirectament alguns dels productes queoferim a la botiga de Pals.

Com definiu la vostra empresa?Som una empresa d'artesans, familiar ipetita, però sempre tenim gent que ensajuda.

Ara recordo les corçanenques Lola, decan Garriga i la Raimunda, que vantreballar amb nosaltres fins a la sevajubilació. I també en Pons.

Disposeu d'algun distintiu especial perals vostres productes?Estem adherits a la marca R de Ceràmicade la Bisbal, un distintiu d'origenprotegit en l'àmbit de la Unió Europeaque individualitza, personalitza ireconeix els productes de ceràmicaelaborats a la Bisbal i als pobles de laseva àrea d'influència.

Aquesta marca d'autenticitat es grava omarca pels productors locals, tant de laceràmica decorativa com de l'artística outilitària. Els nostres productes també porten unaetiqueta pròpia amb el nostre nom i lamarca R.

Moltes gràcies i felicitats pel primer anyde botiga al nostre municipi.

23

El M

ercadal

lesles entitatsentitats parlen...parlen...ARCC PUNT DE TROBADAEn anteriors edicions d'El Mercadal us explicàvem per què serveix el Punt de Trobada. Enaquest número, els seus usuaris, grans i petits, volem compartir amb tots vosaltres què ésel Punt de Trobada per a nosaltres. Les que no tenen gaire mobilitat troben que és un llocon distreure's i així sortir de casa. D'altres, jubilades, fan tallers que mai haurien pensat fer,i n'estan molt orgulloses. Les que han vingut a viure al municipi de Corçà han pogut fernoves amistats i han conegut millor la vida del nostre poble. Totes estem d'acord que lestardes passades al Punt de Trobada són molt positives per tirar endavant el dia a dia.

Com cada any, l'Ajuntament ens ha regalat la rosa de Sant Jordi. Moltes gràcies.

Què n'opinen els més petits?Ells diuen: "quan sortim delcol·legi és el lloc on podemesperar que les nostresmares ens vinguin a buscar,mentre berenem i juguem.També tenim una sala ambordinadors on fem els deu-res i ens connectem aInternet. Ens agrada moltcompartir aquest espai ambla gent gran. Un dia vam ferun taller sobre la memòriatots plegats, va ser moltdivertit. Ho tornarem arepetir.

ARC INFORMA

Estem buscant un nom per a la nova pàgina de Facebook de l'ARC. Allà hi trobareu totamena d'informació del dia a dia de Corçà (Punt de Trobada, Centre Cívic, Sala Municipal,C F Corçà, escola el Rodonell, Coral de Corçà…).

tempstemps eraera temps temps

La Ley General de Educación yFinanciamiento de la Reforma Educativaimpulsada per José Luís Villar Palasí, minis-tre d'Educació des de 1969, reformava tot elsistema educatiu a partir de l'any 1970.Ampliava dos anys més l'escolarització obli-gatòria dels 12 als 14 anys i donava mésimportància a les matèries instrumentals, ales diferents formes d'expressió i n'incorpo-rava de noves. No superar l'etapa volia diracabar el cicle escolar amb un Certificatd'Estudis que acreditava l'alumne per entraral món del treball o els estudis de FormacióProfessional. Aprovar i obtenir el GraduatEscolar obria la porta al Batxillerat.L'educació preescolar, voluntària i privada,comprenia el Jardí d'Infància per als alum-nes de 2 a 3 anys i Escola de Pàrvuls per alsde 4 a 5 anys.

Els responsables d'aquests canvis aCorçà varen ser el mestre Lluís Pous i lamestra Teresa Garcia, i els seguiren enFerran Jambert i en Salvador Salvà fins alcurs 1979-1980.

Els anys setanta l'escola de Corçà està enobres. Es tanca el porxo del darrera per con-vertir aquest espai en dues aules, una d'elles

acollirà l'any 1974, per primera vegada, laguarderia, que nou anys més tard i permanca d'espai es traslladarà a una de lescases dels mestres (actual Punt de Trobada)fins al tancament definitiu l'any 1995.

L'any 1980 hi ha un relleu total a l'esco-la, amb l'arribada de la Dolors TubertEstarriola i en Ferran Pérez Boluda.L'escola de Corçà, petita, de poble i pública,organitza tota mena d'activitats en les qualsel triangle mestres-alumnes-pares funcionaa la perfecció. Les dues aules de l'escolatenien el terra de fusta i una llar de foc i al'espai de menjador actual hi havia la"Guarderia" amb la monitora-responsable,Montse Ayala (despesa que assumien elspares). L'horari d'inici de les classes era ales 9,30 per tal de coincidir amb els horarisde guarderia. Aquests anys es tapa el poudel pati del darrera, i es canvien tant el bro-llador com els jardins. La llar de foc éssubstituïda per estufa de gasoil i estufa dellenya, la qual cada matí encenia l'Isidoro,que feia funcions d'agutzil a l'Ajuntament.Per pagar aquestes despeses extres el con-sistori es va vendre part del camí deCruïlles a Corçà, que estava en desús.

L’ENSENYAMENT A CORÇÀ DES DE 1931Maria Carme Güell Parnau

24

El

Mer

cadal

S'inicien activitats complementàries nove-doses al poble, com podia ser la represen-tació del pessebre vivent la tarda del dia deNadal al pati de l'escola. Amb ganes, elspares col·laboraven en els decorats i laindumentària; la mainada, amb nervis imés o menys fred, feien el primer paper.També es va començar a celebrar el caga-tio, la castanyada i les torrades amb aren-gades al pati de l'escola, les activitats decarnaval i la vella Quaresma, Sant Jordi...A final de curs els alumnes de vuitè comen-cen a fer "excursions de final de cicle" aSaragossa, València, Delta de l'Ebre, Valld'Aran i Mallorca. L'òrgan de direcció i con-trol era el Consell de Direcció de l'escolaformat per tots els mestres, dos represen-tants dels pares, dos representants delsalumnes i un representant de l'Ajuntament.Un exemple de la participació podria ser el

Consell de Direcció del curs 1983-1984 enel qual participaven els mestres FerranPérez, Dolors Tubert, Dolors Figueres iIrene Colomer, els alumnes MontserratDarder i Santi Carbonell i per part delspares hi assistien Emili Salvà i ÀngelHereu. La representació de l'Ajuntamentrequeia en Joan Ros. Paral·lelament al

temps era tempstemps era temps

Consell de Direcció també es reunia laJunta Econòmica que vetllava per les finan-ces escolars i l'any 1983 la formaven laDolors Sanmartí, la Rosa Ferrer i la RemeiCarrasquilla per part dels pares, el repre-sentant de l'Ajuntament era Carles Camps.Aquests dos organismes varen ser substi-tuïts l'any 1986 pel Consell Escolar que ésel responsable d'aprovar el pressupost, fer-ne el seguiment, aprovar el reglament, pro-moure la conservació i renovació de les ins-tal·lacions i material escolar i analitzar ivalorar el funcionament general del centrei l'evolució del rendiment escolar.

El curs 1984-85 comença amb la novetatde la creació de l'APA (Associació de Pares iAlumnes) que es va legalitzar com aAssociació de Pares i Amics dels Alumnes in'és el president l'Emili Salvà i Vigo. El curs85-86 l'escola disposava d'una professora de

gimnàstica, la Núria Martín, i un professorde música, en Narcís Comas, pagats perl'APA. També s'inicien les activitats extraes-colars. L'any 1987 s'incorpora la MargaritaPalomeras com a "senyoreta" del Cicle Iniciali el curs següent s'inicien les classes d'an-glès a càrrec de l'Elisa Font, activitat paga-da per l'Associació de Pares. 25

El M

ercadal

26

El

Mer

cadal

temps era tempstemps era temps

El nombre d'alumnes augmentava i elsalumnes de 7è i 8è, amb el seu tutor, varenocupar espais tant diversos com uns baixosal carrer Major (antiga oficina de BancaCatalana), un local al primer pis del'Ajuntament i també l'espai que acull ara elPunt de Trobada. L'escola demandava mésespais; per aquest motiu l'Ajuntament vacomprar uns terrenys adjacents a laparcel·la escolar i es construeix primer unaaula i un laboratori (1988-1989) i duesaules més inaugurades l'any 1990.

El curs 1996 la reforma educativa de laLOGSE retallava en dos anys l'EducacióPrimària i establia l'Educació SecundàriaObligatòria dels 12 a 16 anys impartida enels centres de Secundària. El descens en elnombre d'alumnes va fer que l'escola deCorçà s'incorporés a la "ZER de lesGavarres" conjuntament amb Cruïlles, SantSadurní, i Monells. D'aquesta manera espodia gaudir de mestres especialistespagats per la Conselleria d'Ensenyament(Anglès, Música, Educació Física i EducacióEspecial). Al cap de deu anys el nombre d'a-lumnes era prou important per disposard'especialistes propis i per això l'escola ElRodonell va deixar la ZER i va esdevenir unCentre d'Educació Infantil i de Primària. Elsetembre de 1999 començava a funcionar elmenjador escolar en una de les aules degu-dament habilitada.

L'estiu de l'any 2007 arribava a Corçà elprimer mòdul prefabricat, a l'avingudaSanta Cristina, per acollir els alumnes de 5èi 6è i el curs següent en va caldre un de nouper als de 3er i 4art.

Molts són els premis, diplomes i reconei-xements que ha rebut l'escola El Rodonell:segell del treball, entrega, dedicació delsmestres i del nivell que han mostrat elsalumnes. Deixo aquí constància del que esva rebre l'any 1994: Premi Baldiri Reixac"Perquè l'equip de mestres, des de la norma-litat lingüística, ha sabut fer que el català

sigui la llengua habitual d'alumnes de pro-cedència diversa i perquè implica alumnes ifamílies en un procés de dinamització de lavida cultural del centre i del poble"i del ques'ha rebut enguany al Primer concurs de lip-dubs per a la Pau" on l'escola va ser distingi-da amb una "Menció Especial a l'AdaptacióMusical més creativa". Única escola premia-da a la demarcació de Girona.

Actualment l'Ajuntament fa mesos queha posat a disposició del Departamentd'Ensenyament els terrenys necessaris per ala construcció de l'Escola-Institut al'Avinguda Caramany, situada al barri deSanta Cristina.

PD. Gràcies Ferran i Dolors per ajudar-meen aquest escrit.

Any Infantil - Primaria

Pre-escolar

1976 74

1977 4 74

1978 20 71

1979 5 79

1980 49 85

1981 32 85

1982 37 91

1983 39 113

1984 38 120

1985 31 121

1986 31 121

1987 23 115

1988 22 116

1989 20 103

1990 12 102

1991 22 90

1992 26 84

1993 28 82

1994 24 74

1995 23 68

1996 18 49

1997 18 36

1998 13 36

1999 17 42

2000 18 45

Dades Idescat i Elaboració Pròpia.

sortidessortides dede diumengediumengeLA RUTA DELS 7 DOLMENSSeguint amb el format que vam encetar a la revista del mes de desem-bre, avui us proposem una passejada per una ruta que anomenaremRuta dels Dòlmens. Des de la Carretera de Palamós i abans d'arribar a Sant Climent, gira-rem a la dreta direcció al "Camí de Fitor" fins anar a trobar la pista que duu a Fitor. Auns 200 metres a la dreta deixarem el cotxe en un espai a la vorera. Us ho hem indi-cat al mapa.

Comencem el camí direcció a Fitor, a 1,3 km trobem un Mas en runes que deixem al'esquerra, més endavant una bifurcació, agafem el camí a mà esquerra per una pistaque puja. A sota el camí intuïm la Font d'en Plaja (no la veiem, doncs és brut de vege-tació), agafem la pista que puja i al primer revolt a la dreta veurem una espècie de pas-sera de fusta amb restes de tela de filferro que ens dóna pas a un corriol, el seguim.Al cap de poc trobem una pista per on baixen les bicicletes, la seguim fins arribar aunes formacions rocoses. Aviat serem a la Roca Filanera, val la pena descansar-hi unamica i admirar la panoràmica que s'endevina des d'aquest indret. Seguim el camí amunt, a uns 250 metres trobem un corriol a la dreta que seguim fins

arribar a una espècie de passarel·la: és el mirador de la Serra Mitjana. Desdel mirador seguim la pista cap a l'esquerra i a l'arribar al camí anem a ladreta: ens durà a trobar un indicador en una pedra, com el de la foto. Seguimuns passos el corriol i trobem el primer dolmen d'avui, és el Dolmen de la

Serra Mitjana. Seguint el corriol que baixa fins trobar un caminet que agafem cap ala dreta. Al cap d'uns 35 passos en trobem un altre corriol que baixa tot travessant unaltre camí fins arribar a una petita pista que agafarem a l'esquerra. A uns 350 metrestrobem un altre camí on girem a la dreta. Al cap d'uns 100 metres troben el segonmonument megalític de la ruta: el Dolmen de la Roca de l'Aglà. Deixem aquest dolmenenrere i seguim el camí que ens durà a una pista que ja no deixarem fins arribar a unacruïlla, després de trobar un dipòsit d'aigua per utilitzar en cas d'incendis: som alcamp de la cadena. La senyalització ens indica el Mas Plaja i el Mas Cals a l'esquerrai a mà dreta el camí de Fonteta. Seguim endavant i trobarem l'indicador de Can Cals,que deixem a l'esquerra i seguirem pel camí de davant: entrem a la Serra d'en Cals. Auns 750 metres tenim l'indicació del Dolmen dels Tres Peus i a 50 metres d'aquest, unpetit corriol a la dreta que ens durà al Dolmen de la Serra d'en Cals. Seguint pel 27

El M

ercadal

corriol, trobem altre cop lapista, la travessem i pugemper un corriolet fins a l'impo-nent Dolmen dels TresCaires. Al llarg del camí veu-reu unes panoràmiques mag-nífiques de les Gavarres i dela zona del Montgrí. Seguimel camí i aviat ens trobem enuna cruïlla en què es veu unaindicació com la que hem tro-bat pel Dolmen (foto), laseguim: és un corriol que auns 200 metres es bifurca,seguim el corriol a l'esquerrafent cas a l'indicació de dol-

men. Arribem a una pista que seguim fins que ens en trobem una altra que travessem.Agafem el corriol que ens senyala i ens durà al Dolmen del Llorer i, a sota seu, laBalma. Seguint el corriol que ens ha dut fins aldolmen baixem fins arribar a un camí forçaample. Anem cap a l'esquerra i a 175 metrestrobem un caminet a l'esquerra que ens durà alDolmen del Dr. Pericot. Un cop vist, desfem elcamí i on ens hem desviat seguim a l'esquerra:arribarem a una pista que seguirem a la dretai a uns 50 metres en trobem una altra queseguim a l'esquerra: som al paratge delFalguerar, ara ja només ens queda seguir lapista fins a trobar el camí de Fitor, on hem dei-xat el cotxe.

sortides de diumengessortides de diumenges

28

El

Mer

cadal

L'Anna Llensa, veïna de Corçà, del barri de Rissec, és l'autora del llibre "Agorafòbia,angoixa, ansietat, por, crisi" editat per MTM. El passat 12 d'abril se'n va fer la presen-tació al Local Social de Campllong.

La cassola de terrissa que es fa servir per elaborar el recuit que delecta la presentacióde "El Llibre del Recuit" és la mateixa que feien servir al mas Cuní d'Anyells fa moltsanys. En Robert Cases els l'ha regalat.

A Corçà, al nucli antic, hi ha una casa que en deien "Ca la Mareta". És al carrer de laFont, prop del Portal d'Anyells. El nom, segons explicaven els avis, prové de l'exclama-ció "ai mareta" i com que, pel que sembla, hi havia una dona que ho deia sovint li vaquedar aquest sobrenom.

A la Vetlla Pasqual interparroquial d'enguany, celebrada a la Bisbal, la Coral de Corçàhi va participar acompanyant en el cant. I, a més, es varen batejar sis adolescents quetenien entre sis i catorze anys.

La Colla de Marxaires de Corçà ja té web pròpia. Hi podeu fer una ullada a:http://www.collamarxaires.net/...

sabíeusabíeu que...que...3

3

3

3

3

29

El M

ercadal

Remenat d’esparrecs verds de marge amb salmó marinatIngredients (4 persones):8 torrades de pa de motlle.6 ous.150 cl. de crema de llet.40 espàrrecs verds de marge.1 suprema de salmó amb pell. Sal, sucre i pebre.

El dia abans agafarem la suprema de salmó salpebrada i la posarem a marinar a la neve-ra 24hores amb sal i sucre (lamateixa proporció). El salmó hade quedar cobert per sobre i persota.El passarem per aigua i l'eixuga-rem. En farem talls fins com si fossalmó fumat i l'amanirem amb oli d'oliva.Després tallarem els trossos ten-dres dels espàrrecs i els escalda-rem amb aigua al punt de sal. Horeservarem per fer el remenat.Torrarem el pa. Per al remenatbarrejarem els ous amb la cremade llet. Saltejarem amb un raig d'oli els espàrrecs i després hi afegirem el remenat d'ous.L'anirem mesclant mentre es cou.Per muntar el plat col·locarem les torrades al fons, al damunt el remenat d'espàrrecs i des-prés el salmó laminat.

receptesreceptesSarsuela de pagèsIngredients: pollastre, gambes, escamarlans, sépia, musclos, ceba, all, tomata, julivert,ametlles, galetes i un xic de molla de pa.En una cassola amb oli calent hi saltemles gambes i els escamarlans. Ho reti-rem i enrossim el pollastre. Fem unsofregit de ceba, all i tomata; quan esti-gui al punt, si es vol, es pot "batejar". Hiafegim la sépia i quan comenci a estar"tova" hi posem el pollastre. Ho cobrimd'aigua, deixem que cogui un xic, femuna picada amb el gra d'all, el julivert,les galetes, les ametlles i la molla de pamullada. Ho aboquem a la cassola,posem les gambes, els escamarlans i elsmusclos al damunt que es vagin obrint,i ho deixem a foc baix que faci xup-xup. En aquest plat es pot barrejar la sépiaamb calamar; també s'hi solien posarrodelles de peix (lluç, rosada, rap... ).L'enfarinaven, el fregien i el posaven a la cassola. És un plat que es cuinava per a les grans festes a mitjans del segle passat ,i per estalviaren l'economia familiar barrejaven la carn amb el peix, i així "allargava" més. En els poblesmariners hi havia més peix i a l'interior més carn. En el cas de Torroella i l'Estartit s'in-tercanviaven els productes. Bon profit!

30

El

Mer

cadal

Solucions als mots encreuats:Horitzontals. 1. Estiuenverd. 2. Nard. Vell. O. 3. Vianant. Mel. 4. amcar D. Dofi. 5 S. T. ra A. Nan. 6. Olotí. Gos.E. 7. Sikh. Poders. 8. Carbonera. 9. Pom. Acinics. 10. Eral. Aaaaaa.

Verticals.1. Envasos. Pe. 2. Saïm. Licor. 3. Tractokama. 4. idnA. THR. L. 5. U. Arri. Ba. 6. Evnda. Poca.7 Net. Agonia. 8 VL. D. Òdena. 9. Elmonseria. 10. R. Efa. Raca. 11. Dolines. Sa.

Solucions a nombres romans 3VIII - III = V , VIII + II = X ó VII + III = XSOLUCIONS

passatemps passatemps

LÒGICA NOMBRES ROMANS.Canviant de costat una sola xifra romana la igualtat és manté:VII - III = IV; VII + II = IX (la solució és la mateixa).

Horitzontals.1. Nom del casal d'estiu a Corçà (són tresparaules). 2. Planta de flors blanquesmolt oloroses. Home gran. Vocal perrespirar. 3. Caminant pels carrers.Companya eterna del mató. 4. Ve d'o-rient l'antiga moneda grega. Mamíferaquàtic molt intel·ligent. 5. Pluralitza elque troba. Carrer sense sortida. Famósriu suís a contracorrent. Petit simpàticen els contes. 6. Habitant de la ciutatdels sants. Lladra si és petit i vigila si ésgran. Punt cardinal. 7. Membre d'unacomunitat religiosopolítica fundada alsegle XV, establerta bàsicament alPanjab. Tenir-ne més que en Mas és moltimportant. 8. Els alumnes del CicleInicial la van visitar a Forallac. 9. Peragafar una porta. Relatius a la dilataciód'un conducte estret o formació glandu-lar en forma de raïm. 10. Ple d'eres. As. Verticals.1. Tots al groc. Consonant popular. 2.Sagí, llard. Beguda amb grau d'alcohol.3. Portada de l'anterior Mercadal; apa, aconsultar. 4. Habitant que s'enfila alsAndes. Símbol químic de la treonina o les tres primeres d'una pel·lícula de suspens. Cinquantaromans passejaven per Corçà. 5. Ara només era un. Ho cantem al tatanet. Símbol del bari. 6. Accióde vendre, desordenat. Una mica de gaire. 7. El més polit de la família. A punt de morir, acaba-lles. 8. Quaranta-cinc romans mal formats o persona de tan baixa condició que és avocàlica.Alemanya. Poble de la comarca de l'Anoia amb castell i església romànica. 9. Cançó popular nord-americana que la nostra Coral va cantar a la cantada de nadales en el concert de Sant Esteve; sóntres paraules, consulteu el programa. 10. Motor. Nom de consonant que bufa i fa mofa. Del dret,anella grossa que hom disposa a l'extrem d'una vela, d'una verga, etc., per tal que pugui córrerfàcilment al llarg d'un pal; del revés, animal paràsit. 11. Segons els caminaires, formacions cal-càries que van trobar a la "Ruta del Vent". Bo, saludable.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Aquest és un espai creat per a tots aquells i aquelles que tinguin ganes de fer-nosarribar un escrit o una opinió. Tots els temes seran acceptats sempre i quan es siguirespectuós amb els demés.

Feu-nos arribar la vostra opinió al elmercadal@gmail.com o bé al Punt de Trobada.

opina i col·labora

31

El M

ercadal

lesles 1010 diferènciesdiferències

`