LLIBRES -Y • r - R E V I S T A DE GiRONM'^ NÚM. J:O5 M A E ^ - A B R I L : : O O I * • f-ci-l 91

que van \'iurí; aquells uiiy^. A

mes, per no ter-l;i tan fdxu-

ga, h publicació es comple­

menta amb fotograbes, aigti-

nes d'un gi'an interés.

En resum. una obra de

3Í19 planes que em ha d'aju-

dar a comprendre una mica

mes aquesc especial periodc

de la nostra historia. Pero,

niés enllá deis cont ingucs,

aquest Uibre ha de servir per

incentivar nous estitdis de la

Guerra Civil i el primer traii-

quisme a les nostres comar­

ques gironine^. Cal aproflm-

dir en aquest aspecte i mirar

de no tugir del seu coneixe-

ment. £stic convenc;ut que

com niés coneguem aquest

passat recent niés difícil sera

que pugui reperir-se.

Albert Vilar i Massó

25 anys d'una experiencia

25 anysd'FPa Olot. La «ventafocs» del sistema educatiu? (1975-2000). [ES Ln Carrotxa - ÍES Bosc de h

Comn. Olot, 2LH.HJ. 2JU pagines

L'inici de la fomiació profes-

siona! a O l o t va ser l 'any

1975, per tant ara se n 'ha

celebrat el vint-i-ciitqué ani-

versari, i per aquest motiu

s'ha editat un Ilibre que recull

la historia de l'IES La Guirot-

xa i també la de l'IES Boscb

de la Coma, un non centre

inaugurat l'any 1995 i que

acull especialitats per descon­

gestionar el primer centre.

25 anys d'FP a Olot Lí "nenldfocs' dil sislomii eQucilIu 7

ÍES LS Glrrotxa - ÍES B S K D« l i Ca

La professional d'OIot és

coneguda entre els ensenya-

mencs d'arreu de les nostres

com a rqu es: q u i mes q u ¡

menys tothom ha senrit a par­

lar d'aquest cencre i de la seva

preociipació pedagógica, ja

que el seu professorat no hi

ha esüatimat hores de dedica-

ció. Ha estat un insritiit que

ha sortic de la nomia general i

per tant les valoracions del

seu funcionament son nota-

b l e m e n t diferents segons

1'interlocutor. Pero hi ha una

evidencia, que son els reco-

]ieixenients que ha obtingut,

com es recull puntualinent en

les darreres pagines del Uibre.

.^quesc s'ha escnicturat en

tretze capítols, precedits per

una presentació i una intro­

dúcelo; un epíleg d'escadísti-

ques conclou les 227 pagines

de text. S'hi repassa la historia

de l'FP, que els aucors ano-

menen la «Ventatocs" del sis­

tema educatiu: s'hi expliquen

co]ive]iientnient els primers

passos de l'escola, com varen

articular el seu ideari i com

aquest es va traduir en el fun­

cionament del centre. L'nbni

continua amb Tevolució de

les instaMacions, les arees

comunes, les especialitats i els

canvis tecnológics. Tot segtiit

es parla deis directors que ha

tingut el centre, i es dedi-

íjuen apartats a professors.

alunmcs, APA i personal no

docent. U]i gnip final de n-es

capítols apropa el lector a les

relacions que hi ha hagut

entre l'escola i les administra-

cions, i amb el sector empre­

sarial, per acabar amb un

record de les activitats que

s'han fet al llarg d 'aquests

vint- i -cinc anys. Entremig

deis textos hi ha opinions de

diverses persones que com­

pleten la infomiaciü.

En la redacció del text hi

han incervingut diverses plo­

mes, el que fa que no sigui un

Ilibre homogeni. Ja que, com

s'assenyala convcnieií tnient

en la introducció, hi trobem

tants estils com coMaboradors.

Un ampli recull d ' imatges

d'epoques diverses iMustra el

Ilibre, que acompleix perfec-

tainent la funció de repassar i

d i fondre la historia deis

ensenyaments proíessionals a

la comarca de la Garrocxa.

Joan Sala

. ^

Elmite de i'au fénix

FKRRMk I GiRONiiS, FrarifcsL.

Catalanofóbra. El pensament anticatalá a través de la historia. Eiiiuiuns (i2.

Birceloiu, 2IIII1I. 394 pa|íirn.-i.

Francesc Ferrer. polític, acti­

vista cu l tura l , ar t icul is ta ,

conegut deis nostres lectors

per d'altres llibres d'interés

cívic i ciutada com La persccu-

iió polUka de k Ucn¡^na calaiaim

(l'J85) o lii.siihuiiííiá liti\^ü\s!ica

(1990), fa en aquest Ilibre,

amb clara voluntat apologéti­

ca, un r c c o r r e g u í per la

historia de la ideología anti-

cacalana, una manera de pen­

sar articulada des del segle

XVIII que ha arribat fins al

día d'avui, que ressorgeix en

nioments detenrünacs com si

renasqués una au fénix i que

s'expressa en fomia de coac-

ció. Podríem dir que els dos

llibres a iue r io r s i aques t

s'encavallen, perqué en tots,

des de diversos ambits, hi ha

la voluntat de comprendre i

de desemmascarar un segtiit

d'elements reiteratius i recur-

rents que proven com des de

fa qua t re -cen t s any^, amb

diverses fónnules i estrategies.

Testal central no descansa per

anorrear-nos poh'ticament i

cul tura ln ient , ofegant -nos

amb unes finances piibliques

m o l t re ta l lades . .Algii em

podria dir que faig «vicrimis-

me'->, pero el cert és que ¡a

molt abans que Espanya fos

una realitat política, nascuda

jurídicament, sovintejaven els

intents per dominar els cam-

lans, un poblé que sempre

s'ha caracteritzat per teñir un

ideal de Ilibertat i de civihtza-

ció, conceptes aquescs que

son consubstancials de Cata­

lunya. A mes de no ceñir

estat propi, el que sempre ens

ha manat ens va en contra.

El Ilibre s'obre amb uns

«aclariments tcrminológics»

on Fer rer in tenta macisar

mol t s c o n c e p t e s c o m ara

n\oi¡arq\iií} ahso¡\ila, Espanya,

Ctisrella, cspanyol, nadó, Estai,

etc., que amb els segles han

expeinmentaf canvis i un des-

9 2 [ 2 0 * 1 » • B-EVISTA DE G l R O N A -» N Ú M . ZO^ M A I l C - A t i K l L J:OtO • * •r LUBRES

PuiGBERT, Joan. El sexenni

democrátic a Girona: acti-

Wds reügioses i moviment

obrer (1868-1874). G\m-

na: Universitat de Girona,

2000.180 p.

RAFART, Susanna. Jardins

d'amor advers. Mallorca:

Molí, 2000. 76 p.

RoiG. Sebastiá. El cogombre

sideral. Barcelona: Desti­

no, 2000.246 p.

RouRA, Lluís; VALLS, Josep.

Terra Santa 2000. Flgue-

resiBrau, 2000.438 p.

SABATER, Joan. Rastres d'un

poeta sense ierra. Cau­

ses: Llibres del Segle,

2000.124 p.

SoLOEViu, Ferran [ed. perEnric

Pujol). Dietaris de fexHi i el

retorn (H. El retorn). Valen­

cia: 3 i 4,2000.452 p.

SANTAEULAÜA, J. N. L'abser]t

Barcelona: La Magrana,

2000,115 p.

SuNYER, Salvador. £/s quartets

de corda. [Gironaj: Asso-

ciació d'Amics del Far,

1999.81 p.

TRESSERRA, Laia. Catalunya

Románica: El Ripollés.

Barcelona: Enciclopedia

Catalana, 2000.157 p,

VEROAGUER, Pera, Diccionari de

ranees / paraulotes deis

Paisas Cafa/a/is. Per-

pinyá: El Trabucaire,

1999.261 p.

ZAMORANO, Roger. El sindlcalís-

me forestal dins el movi­

ment obrer cátala: els

rocfers.Gaüses: Llibres del

Segie, 2000.222 p.

gast sisieniacic considerable.

Passa ilavors i explicar els

.intececifíits iieceisaris per

conipreiidre la cátala nofobia.

Es cracta d'un Cext incrodiii:-

tori , redactut aiiib criceris

ped;igógics, on ia un repas a

la historia de Catalunya ainb

tota la seva esplendor i niise-

ries. Hi ressonen les ense-

nyances i el niagisceri de

Vii;ens Vives, de Ferra ter

Mora i de Pierre Vilar, que

han dedical nioltes reücxions

a la consticució de Cacalunya

coin a poblé. A partir d'aquí,

i ainb una notable documen-

tació ex t re ta de vciiistres

diversos, Tautor ens c o n -

dtieix en un aniniat vialge

per un periple historie que

s ' inicia a inb el p r o g r a m a

d ' a n o r r e a i n e n t po l í t i c de

Catalunya iniciar per Felip

¡V en 1622 ¡ que arriba fins

al regini c o n s t i t u c i o n a l

(1976-1998), sorgit a la niort

de Franco. Malauradamenc

no em piic esteiidre a glossar

^airebé quatre segles de con-

vivéjicia difícil del catalanis-

me anib el discurs polític ofi­

cial cspanyol, que Fcn^er des­

grana pas a pas. Sorpren la

nómina, en qualitat i quanti-

tat, d'inteMectuals espanyols

al ser\-ei de la causa: Queve-

do. Ortega y Gasset, Salva­

dor de Madariaga, Azaña,

Unamuno , Giménez Caba­

llero, Jul ián Marías, Vidal

Quadras, el diari ABC, etc.

Ja en les seves conelusions,

Franccsc Ferrer assenyala tres

aspcctes on el conQicte enca­

ra continua: la catalanoíobia

en el di&curs polític, en el

tema de la fiscalitai i l'íntent

de sotmeire culturalnient els

cacalans. El cert és que a

l'Espanya profunda t reuen

rendibiiitat electoral d'aques-

ca problemática.

Pep Vila

^

La llengua que ens obliguen a parlar

La invenció de les llengües nacionals. EdiLiú a tiir.i ik- FniiiCfíc FL'IÍU I

Cristiiu Jiihur. Quadcms Creiiu, Col- .Vssjig. Üacceloiía, 1999. 179 pjgillL'S.

Una de les conseqücnc ies

materiais mes treqüents deis

congressos i deis coMoquis

académics és Fedició de les

seves actes, que en tixen per

a la posteritat les ponéncies i

les c o m u n i c a c i o n s . Sí b é

Fassísteiicia al congrés o al

coMoqui brinda la possibila-

tat de prendre part en unes

díscussions inteMectuals irre­

petibles, els posteriors llibres

d'actes peniieten -gricies a

la l en t i t ud de la l e c t i i r a -

reílexionar molt críticament

sobre el contíngut de tot alió

que hi ha cstat dit. Es, de fet,

en aquesta direcció que cal

jutjar molt positiva l'aparició

del voluní La iiwciiciá <¡e Ivs

lln[^iicí imcioiuils, que recull

les sis p o n é n c i e s de l IV

CoMoqui Internacional Pro-

b lemes i M e t o des de la

Historia de la Llengua, cele-

brat el jul íol de 1997 a la

Utiiversitat de Girona,

El Ilibre panebí de la idea

-a causa, en gran mesura, del

text-ponéncia d e j . M. Nadal,

que ve a ser un proleg exem-

plar que posa les bases deis

altres- que les llengiies son un

iVi¡t\iií<\iiu de variació al llarg

de la seva coniutiitat lingüisti­

ca; i que des d'algunes entitaLs

o organísmes -polídcs, cultu­

ráis, etc.- s'imposa ais parlants

el concep te d 'una Uengua

honiogenia. 1 els gramatics,

de fet, son un nier instnunent

de concreció d'aquesta acri­

tud coerciriva.

Les cinc ponéncies que

segLieíxen la d e J . M . Nadal,

a carree de Bernard Cerquí-

gliiri, H e n r y Boye r . J u a n

Ramón Lodares, Paolo T r o -

vato i Nico la de Blasi, es

r e fe re ixen a m o m e n t s i

f e n ó m e n s p u n t u á i s de la

h is tor ia de les l lengiies

romániques. coni la qiíi'SlioiiL'

iiclla lini^íiij c ínccent is ta o

Fnn i l ingü i sn ie ¡mpulsat a

Franca per la R e v o h i c i ó

Francesa, per intentar res-

pOJidre a la pregunta oQué

moriva la codificació língüís-

rica [gramatical o ortográfi­

ca) d'aquest nionient p u n ­

tual?», Els dos primers autors

aborden qüesrions de la Uen­

gua francesa; els dos darrers,

de la italiana; i Juan Ramón

Lodares - d ' u n a manera ¿i

pviori un punt ingenua—, de

la relacíó fraternal entre les

a e a d é m i e s de la l l engua

espaiiyola i les comunitats a

les quals han i m p o s a t un

niodel língiJísric.

La invcudó de fo Uai^ücs

luidoiials, és ciar, necessita de

lectors ja incrodui'Ls en el món

de la sociolingüística i en la

tenninologia especifica de la

historia de la llengua. De fet,

és al tament recomanable a