GIL ROBLES. — Si guanyem, no serà per a March aquest «sablazo».MARCH. — Es clar! Ara jb he d'encaixar!

Any VIII. Núm. 365-Barcelona, dijo us, 13 febrer 1936

Una consciència catalana i liberal no potdonar el seu vot a anticatalans, monàrquics,a f eristes, puntals de dictadura i altres repre-sentants de la fauna per a la qual Catalunyanomés és una terra per a esprémer i unpoble per a vexar.

Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 Telèfon 22392 : Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

30 de gener de 1936. El Tercer Reichcompleix tres anys. A dir veritat el governque s'havia format el 30 de gener de 1933,l'endemà de la caiguda del ministeri vonSchleicher, no era purament nacional-socia-lista. El canceller Hitler s'enfilava al poderentre dos padrins : 1'ex-canceller von Papeni Hugenberg, rèpresentants de la vella Ale-

OM PAPEN 1 HUGENBERG EIs Dijous

te tres ans-- Blancs

EL PüFdITAr El purità es presenté al copegi electoral, 1

i Estats Umits a aquesta categoria especial el cabell enllustrat amb mig flascó de bri-d'enemics del Tercer Reich». El doctor llantina, la cara rasurada i massatjada, elGoebbels segueix essent l'home de la revo- coll i els Qunys a toc de nou i el séc de leslució en marxa... calces tan recte com un cable de funicular.

Entre els seus dos lloctinents i aquestes --Sembla que surti de la capsa! —digue-dues tendències, el canceller Hitler regna i ren, a cor, interventors i adjunts. Però ellmanté la balança igual. Personatge 'bastant no s'immutà i, aprof ita1it aquells momentsenigmàtic, absolutament després dels béns d'admiració, s'assegué al_ costat mateix del

president.Dins l'ambient general d'aquella sala d'en-

tresol, en tantes voluntat havien de trobarllur recipient, el nou arr4bat triomfà de se-guide, perquè els que anaven a ésser elsseus companys de jortEg4a no podien dis-simular llur condició inferior. Si l'un, perprimera providència, esàsà la ploma a l'o-rella cana qualsevol ofticinista amb mane-guins, l'altre arronçava; l'índex en crossa inomés feia que consufíar el veí sobre lamanera d'omplir les cáselles de cada can-didat. El purità donà un cop d'ull a lataula en forma de lletra u i veié que moltss'havien portat l'esmorzar, prova evidentque l'organització respectiva no grane Javagaire ; solament un àrell rebé, cap allàquarts de deu, una bossa de paper, d'onfou tret un sandvitx i fruita, amb la pro-mesa que a quarts de dues s'enviaria eldinar. Fins el president esguardava el puritàamb cert respecte i, al menor conflicte, lïdemanava el plàcet, considerant-lo el tècnicp er excellència. Quan, a les estones de cal-ma, algun plomífer gosava parlar de po-lítica, el purità es limitava a contestar avnbsentències de full de calendari : «Com deiaMadame Pompadour, la política no exigeixmés que molta wectitud i boyt sentit», i sili preguntaven de quin partit era, s'agafavaa una altra Madame : «Quan algú us asse-guri que no pertany a cap partit, afirmavaMadame Swetchin, tingueu la seguretat que

de Berlín (3o de gener) no pertany al vostre. Quan l'esperat de par-tit, amb les seves exageracions apassiona-des, s'imposa a una intelligència mitjana,

d'aquest món, senzill, intuïtiu, alhora astut acaba per matar-la. No tenia llum i perdi místic, un dia dóna un cop de barra a la llibertat; per tant, es veu obligada a re-esquerra, l'endemà a dreta... Jo crec que concentrar-se, bo i descrivint cercles cada

ha restat amb el poble i en el seu cor més volta més estrets.»a prop de Goebbels que de Gooring. Però ! Aquesta erudició fén obrir un pam- de

coneix els seus límits; sap amb qui cal boca a tots els circumstaits i sollicitar delentendre's... I està preocupat de Pesdeve- purità que el dame-ngr.^.sei üent donés una

nidor,,. 1 conferencia, però ells s'excut amb Gúizot:Car—no es dirà mai prou—el Tercer «No hi ha res tan nociu fer als pobles com

Reich no és pas un règim, sinó un expe- I • que es conhortin amb paraules i aparences».dient; Hitler no és pas una solució, sinó Decididament, el purità era un home extra-un home que passa... Passat ell, què s'es- ! ordinari i impropi de compartir aquella tascalevïndrà d'Alemanya? Aquests temps dar- monòtona. Per això, tothom trobà molt na-

1

ers, han corregut rumors alarmants sobre turál que es fes servir el dinar per un res-

1 estat de salut del Fvhrer. 'Ell mateix els taurant proper, amb forquilla, ganivet i to-

ha desmentit parlant en públic. Això no valló i que jagués cafè, copa i puro a tots

priva que l'opinió s'hagi neguitejat i que, els collegues. La sala de l'entresol esdeveniabruscament, li hagi aparegut la fragilitat un 25aradís. A les quatre de la tarda s'hi

del sistema actual... Qui sap si, per tal de arribà amb una exhalació, berò als voltsposar-hi remei, no seran preses unes 'deci- I de les cinc, els controladors de les ànsirssions de principi, bastant sorprenents.? ciutadanes s'adonaren que eren unes grans

Una cosa és segura : és que l'estat ma- víctimes de la diversitat de criteris, puix

terial i moral del Tercer Reich, en aquest que la majoria de paperetes duia noms es-

tercer aniversari, no és gaire re^onfártant. borrats i d'altres eren refetes de cap a peus,L'entusiasme, més enllà del Ring és per- la qual cosa exigia anotacions per unitat

feetambnt descriptible. Com fer-ho per re- de noms, en lloc d'unitat de candidatures.animar-lo? L'any "passat,, hi havia el Saar.^tEls que s'havien fet la illusió de plegar à

De quin costat tombar-se avui a fi de trobar les nou, encara sirgaven a quarts de dues,un èxit exterior? I suant tinta per tots costats. El purità es

La zona renana? Però hi ha Locarno— recordà de Bossuet i l'escarni, altes veus

i Anglaterra. Dantzig? Però Anglaterra ha I això que diuen que el veritable fi de lapres fermament posició a Ginebra i això política és fer còmoda l'existència i feliços

ha impressionat Polònia. Austria? Però en els pobles!» I amb to paternal, insinuàaquest moment més val estalviar Itàlia. j —El 'millor seria que comencéssim a sig-Aleshores què? Alemanya dubta. nar les actes d'escrutini, que feina feta no

Quan compendrà que el veritable gran té destorb.èxit només el trobarà en el terreny de la Recollides totes les signatures, el purità

sensatesa i de la cohesió europea? demanà permís per anar al restaurant a ferun piscolabis i liquidar el compte, i amb

WLADIM:R o'ORMESSON p ell sortia també, dissimulat sota l'abric, elpreciós boti de les actes en blanc, avalades

(Copyright by Agence Littéraire Internatio- I per tots aquells benaventurats mortals.nale) S•

Per culpa d'En Brune£,el Lerroux demana 100.000 pies.

Aquell home que es diu Lerroux demanaa La Publicitat, com si aquesta fos unStrauss qualsevol, cent mil pessetes de danysi perjudicis, en un procés per injúria con-tra l'esmentat diari.

Val a dir que de la injúria que tant hamolestat el «bochornoso anciano», com olidiu Benavides en un llibre que la policias'encarregà de recollir, no en té La Publi-cilat la paternitat ni el monopoli. L'handita milers de vegades tots els ciutadanshonrats, i fins molts dels que estan a puntde deshonrar-se votant-lo perquè va en can-didatura amb. gent «d'ordre».

Però això, fet i fet, no té res de pintoresc.El que ho resulta, és que el redactor queescriví el solt que ha ferit la fina pell moraldel Caudillo fou Manuel Brunet, aleshoresredactor de La Publicitat i debellador delerrouxistes i carlins, i avui lliurat en cosi ànima a defensar l'ordre que representala presència d'una candidatura d'aquest Ler-roux, d'una actuació política i administrativade prop de quaranta an ys, coronada gloriosa-ment pels afers Straperlo i Tayà.

Un vo£ que es perden les dretes

El general Sanjurjo és a Garmisch-Par-tenkirchen. Un amic, des d'allà, ens hatramès un interviu amb el conegut caba-Itero, que ens ha .arribat tard, Recollim-ne,de totes maneres, un parell de frases

—Sapigueu que l'Estatut de Catalunyafou una de des causes més importants dela meva actitud.

Naturalment, preguntat sobre les elec-cions, el general digué':

—No cal dir que votaria les dretes.

Les signa£ures d'un manifes4Els lectors ja hauran llegit el manifest a

favor d'Itàlia que han llançat a casa nostrauns quants senyors que veuen amb simpatiael deliri guerrer de Mussolini.

El manifest és tan pobre de contingutcom de signatures.

Aquestes eren analitzades, el dia en quèes publicà el document, per una penya d'a-mics. Entre tots es trobava, per a cada sig-natari, un justificatiu;

L'August Matons i En Ramon d'Alòs, perexemple, resulta que tenen la muller ita-liana.

L'Elies Juncosa ha estat, durant no sa-

bem quants anys, empleat a una casa debanca italiana.L'Eduard Sagarra sembla que és advocat

d'una empresa italiana, o, potser, del ma-teix Consulat italià.

—L'únic signatari que no té lligams ma-terials, familiars ni de cap mena amb Itàlia—va concloure un dels comentaristes de lapenya—és 'En Manuel Brunet.

— L'únic ?—objectà algú—. I el doctorBirba?

—Oh! El doctor Birba és el metge d'EnBrunet.

Un home £ímidEl nostre collaborador J. Cabré i Oliva

aaià a fer un interviu a Maurois—que pu-blicarem la setmana que ve—, i li parlà delfrustrat sopar que uns quants admiradorsvolien dedicar-li i que no es realitza.

— Potser millor va dir Maurois—. Jo, sa-beu, sóc un home tímid.

Maurois al barri xinès

André Maurois, l'eminent assagista i no-vellista francès que és aquests dies l'hostede Barcelona, anà dissabte passat amb unsamics a recórrer eV barri x mès, com totbon turista que s'estima.

—I bé— demanà—, on són els xinesos?Li varen respondre que no hi ha més xi-

nesos, allí, que els turistes. No resten niaquells, autèntics, que venien collarets deperles a pesseta.Quan acabava de pendre seient a un es-

tabliment típic del barri, penetrà la policiai conferencià amb el propietari.

—Respectable públic—cridà un empleat—per ordre de l'autoritat, es donen cinc mi-

nuts de temps per a desallotjar el ]local.Va haver-hi la gran escampada, amb gran

perjudici per als cambrers.--Què passa ?—preguntà Maurois.No passava res. No havia passat res. To-

tal, es digué després, una ordre interpretadaamb excés de zel.

—Aquests cops—observà un humorista aMaurois—els acostumen a reservar per aquan hi ha hostes de marca com vós!

A la sisena botella ...Acudí també André Maurois a veure bailar

flamenc. Contemplar Maurois rodejat debailaoras, cantaores i guitarristes era, real-ment, un espectacle.

Entre uñes seguidillas i una farruco, lesbotelles de mançanilla es buidaven de pressa.'.--Sin «gasolina), no funciona el motor—

digué un dels flamencs a Maurois.—Oui ! Je comprends...Maurois, però, estava fadigat; es lleva a

les set del matí. A la quarta botella, doncs,es va acabar la festa. •

--Es llàstima!—féu un dels que acom-panyaven Maurois—. Aquesta gent, cap aliéla sisena botella, és quan comencen a ballari cantar de veritat.

—A la sisena botella—replicà, somrient,Maurois—ballaria jo i tot!

Uncrí£ie... electoralPer tal de donar compte als seus lectors

de la marxa i incidents de la campanya elec-toral a Madrid, L'Instant ha enviat un re-dactor especial a la capital de la República.

El redactor designat ha estat Ignasi Agus-tí, crític 'teatral de ]'esmentat diari.

Haurà volgut donar a compendre L'Ins-tant que les eleccions seran a Madrid, fetespal senyor Portela, una .comèdia?

Segons els nostres informes, el redactorque havia d'anar a Madrid era l'amic CarlesSentís; però en pensar que encapçalà ambel títol Tutti de reis una informació sobrel'enterrament del rei Jordi V d'Anglaterra,a L'Instant encara estan amb l'ai ! al cor.

La verifa4 del G d'oc£ubre'

Era el mati del q d'octubre de 1934 quanhavia sortit pres de la Casa de la Ciútátl'Ajuntament popular. A la Casa, restavennornés, ultra la guàrdia, la minoria de LligaCatalana que l'alcalde havia dit de no dete-nir i alguns funcionaris.

La minoria i els funcionaris, entre emo-cionats i desconcertats, estavén en un salo-net comentant els fets d'aquella nit histò-rica. De sobte, el senyor Duran i Ventosa,amb la seva mitja rialleta, va. dir sornegue-rament

—Ara, 'l'alcalde dec ésser joL'estupefacció fou general.

« Mans sana in corpore sano»En Felipe Bertran i Güell es fa uns grans

tips de visitar, acompanyat d'En Duran,asils, hospitals i hospicis, però no deixaaquella cara demacrada tan similar a ladel Pepín.

Quan el gestor de Sanitat es retirava d'und'aquells redossos, el metge de la casa diguéa cau d'orella d'un membre de la junta

—Aquest noi es necessita ben bé tota lasanitat per ell !

Dissimulava ...Travessant el Passeig de Gràcia, En Coll

i Rodés es topà amb 'En Lluís Massot queestava contemplant 1'enquitranament • d'unesquantes clapes

—Així, home, així : força activitat 1—ce-lebrà En Massot.

—Sí ; pels volts de Carnaval, sempre s'a-costuma a fer alguna francesilla...—contes-tà l'alcalde-gestor.

Els darrers documen£s

de Ra£henau

La senyora Etta Federn-Kohthaas, la dis-tingida escriptora alemanya que viu à Bar-celona; era amiga i biògrafa ele 'WaltherRathenau, el eran estadista alemany,: assas-sinat pels nazis ja l'any 1 922. No.fa:gaire,una amiga seva, alemanya, féu un viatgecap al pafs de Hitler, i decidí aprofitar l'avi -nentesa per tal d'obtenir uns documents inè-(l its i de gran valor que existien sobre Rathe-nau. Com que és per illós confiar coses aixíal correu, l'amiga podria portar d'amagattot el paquet a Barcelona.

La persona encarregada de trametre el pa-quet a casa de d'amiga, a Alemanya, va fer

una badada : els papers varen arribar, em-bolicats ben acuradament i portant innocent-ment la declaració : «Present de Nadal», acasa de l'esmentada amiga molt abans del'arribada d'ella mateixa. La família—àriai nazi--va obrir el paquet, i quina no foula seva admiració en veure sortir d'un pa-quet aparentment tan innocent fulls de la

Rote Fahne (Bandera Roja) i àdhuc uns do-cuments obertament antihitlenans ! L'admi-ració va cedir el lloc a la por : potser es trac-tara d'un agent provocador que valia afer

caure)) la filla que esperaven de l'estranger?

Van tancar, doncs, portes i persianes, i totala família baixà al soterrani de la casa, on

NASCUT APADRINAT PER V

ElTeroer Reici

manva, conservadora i capitalista. Aquests,evidentment, s'afalagaven amb l'esperançade tenir el nacional-socialisme sota llurguiatge. Illusió de curta durada. El règim«totalitari» s'installà aviat, liquidant undarrera l'altre partits, - associacions, sindi-cats, i posant tothom «al pas, amb proce-diments que, el 30 de juny de r934, pren

-gueren l'aire d'una matança en regla. Mal-grat això, la «revolució alemanya» quedadifícil de definir. Es una barreja de reeixidai de fracàs. !El canceller Hitler ha aplicatuna gran part del seu programa ; ha per-seguit els jueus i aquesta persecució con-tinua ; ha (cestatitzab) i «socialitzat» a ul-trança; ha prosseguit l'obra d'unificació delReich (sense però procedir a un nou repar-timent d'Alemanya en províncies) ; ha com-batut l'atur forçós ; ha donat un alimentmístic a la joventut ; per últim-4 sobre-tot—, ha rearmat. Alemanya, transformadaen un immens camp militar, on s'entrenenmilions de gent jove, ha reprès l'aspected'un colós. Però : què val aquest colós?no té potser els peus d'argila? Personal-ment, estic disposat a creure que hi hauna tendència a sobreestimar la puixançareal d'Alemanya. Cosa que no vol dir ques'hagin de subestimar les seves capacitatsde follia...

La situació interior d'Alemanya és, onefecte, més dolenta cada vegada més. Lamateixa propaganda s'encarrega de confir-mar-ho. El 17 de gener, el doctor Goebbelspronunciava a Berlín un discurs certs pas

-satges del qual—els que es refereixen al'alimentació del poble—podrien fer pensarque Alemanya es troba ja en estat de guerra,obligada a «estrènyer-se el cinturó» davantun bloqueig general. Calen tots els recursosoratoris del ministre de la Propaganda percamuflar en èxit exuftant allò que no éssinó la confessió d'una horrorosa fallida...Amb tot, aquest camuflatge no enganyaningú. A Alemanya i tot, on la crisi agrí-cola que persisteix, l'atur forçós que aug-menta visiblement, creen un malestar ge-neral. La veritat és que la situació financeradel Tercer Reich es feia talment críticaque els seus dirigents s'han vist obligats areduir les grans obres i àdhuc a frenar elrearmament. La tresoreria, el pressupost,se'n troben alleujats. Però la deturada delmannà de paper repercuteix tot seguit sobrel'atur forçós. Res no indica millor el des-contentament que es manifesta de tots cos-tats, com la multiplicitat de les reclama-cions adreçades al govern per les associa-cions econòmiques t artesanes. S'hi com

-paren amb amargor les realitats a les pro-meses...

Així i tot, el règim continua evolucionanten zig-zag, estiraganyat pels dos correntsque porta en si, representats a la dreta pelgeneral Goering i a l'esquerra pel doctorGoebbels. El general Goermg ano fa sinóaccentuar la seva manera. Posa cada diamés de Guillem II per a temps de crisi.El seu fast—relatiu—, el seu gust pels uni-formes llampants i les actituds teatrals, elmón que gravita al seu voltant i. que per-tany sobretot al vell exèrcit i á l'antic rè-gim, tot plegat l'allunya de mica en micadels orígens del moviment hitlerià i deles capes populars. El doctor Goebbels, alcontrari, segueix essent el campió del «pro-letariat,,. E1 seu discurs del r¡ de generconté una allau de diatribes acerbes contraels beati possidentes, els banquers, la granindústria, el capitalisme, els conservadors.. reaccionaris de tot pelatge i de tota mena.

Ha assimilat, també, França, Anglaterra

MIRADOR publicarà immediatament

» ELS PEIXOS SOBRE LA SORRA"per EMIL LUDWIG

La gran parada dels S. A. en el Lustgarten

Colònia tèxtil de l'Alt Llobregat

Secció de les mines de Fígols

¡/ tll IUR13-II-36

ALT LLOBREGAT

On la fàbrica, la mina i el campes barregen

van cremar minuciosament tots els paperstan perillosos, d'un a un... I lá senyora Fe-dern espera en va els documents insubstituï-bles. Hom diu que encara no s'ha trobatningú per a dir-li la trista veritat...

Per això anem tan béAssaig general de Barris baixos. L'autor,

amunt i avall indignat perquè les coses norutllen com ell desitja. A la fi, explota

—Això no pot ésser. Aquesta taverna—re-ferint-se al decorat—no és del carrer del Cid.Sembla de Sant Gervasi. IEs massa polida,massa neta... Jo vull una taverna pobra,vella, bruta, que faci fàstic...

Tuà—gerent de la companyia Vila-Daví,S. A,--contesta ràpidament

--Com voleu que sigui bruta i vella, sil'hem feta pintar expressament per aquestacomèdia?

Psicoanàlísj «salvatge»EI creador de la psicoanàlisi, S. Freud, va

crear el terme de «psicoanàlisi salvatge» pera aquella mena de pseudo-anàlisi psicològicadels profans que ho (( interpretem) tot, costiel que costi. Fins ara, a casa nostra no n'hihavia d'aquests psicoanalistes «salvatges»ara, però, comença a sortir-ne un, i preci-sament en les columnes de la inefable pà-gina literària d'El Noticiero. Un redactorque sota els seus pretesos records d'infàncianeovorquins i sota un nom anglo-saxó ama-ga uns autèntics orígens balcànics, hi escriuarticles de psicoanàlisi tan salvatge, com hodemostra la prova següent que oferim a l'edi-fi cació dels nostres lectors

«Un joven de unos ig años consideraba ala mujer como un objeto de pacer, al cualmejor es no aficionarse. (On és aleshores elplaer ?) Estaba decidido a no casarse nunca.A este estilo de vida correspondía el siguien-te recuerdo de su infancia : Veía a su padreen la mesa, con la cabeza sobre los brazoscruzados, llorando (és a dir, el seu cap estavaplorant). Había tenido una discusión con suesposa (qui? el pare o el fill ?) y ésta se ha-bía ido sola a la ópera.»

Això només ho semblen entendre els al-tres redactors d'El Ciero. Entre els que ensenviïn les interpretacions més gracioses, sor-tejarem un exemplar de l'esmentat diari.

Tot el que po4 significarel formafge

El mateix redactor explica un record d'unhome de trenta anys que era molt gandul,i ho interpreta :

«A la edad de dos años y medio se veta(vol dir que als trenta es recordava quanera petit de dos anys i mig ; però, evident-ment, tothom que escriu al Ciero no ha desaber escriure) sentado en un escabel, conun pedazo de pan en la mano y un trocitode queso en la otra. Este recuerdo era unaimagen perfecta de su vida : se pasaba eldía sentado sin hacer absolutamente nada.Su hermano mayor le daba el «pan», estoes, las comidas (voldrà dir : de què viure,puix que és difícil imaginar-se que a unhome gran se Ii donin Pas comidas com a unnen de dos anys) ; y su hermano menor el((queso)), esto es, el condimento de su vidael dinero para ir al cine y otras diversiones.»

I pensar què hauria «interpretat» aquestpsicoanalista «salvatge si l'esmentat ganduls'hagués vist en el record tot mejant pa...amb melmelada!

Nofa de societa4La Casa del Penedès organitza un ball de

disfresses per a la vigília del Dijous Gras.En els programes que ha repartit, hi hauna mena de preàmbul on assegura que pera determinar-se a fer ballaruga no li ha cal-gut baixar cap graó jeràrquic.

—Això és un •cant de sirena adreçat aFrancesc Pujols! —observà un de la Planade Vic.

DelimifacionsLa Casa del Penedès no coneix assossec

en la seva campanya a favor del vi de lacomarca. No fa molt, després de la confe-rència del doctor Jaume Valero i Ribes, hihagué degustació de most, però mentre tot-hom en lloava les excel•lències, En Ventosai Roig advertí, bo i agafant l'ampolla

—Això és l'ensorrada del Penedès, per-qué 'heu de saber que aquest producte és deTarragona!

--Deu ésser de la banda ençà de l'Arc deBarà 1—intervi 'ngué um penedesenc cent percent.

Hom diu que l'índex cefàlic dels catalans,78, és mesaticéfal, d'una manera predomi-nant, amb agrupaments braquicèfals cap alNord i una mica dolicocèfals cap al Sud.La regió de l'Alt Llobregat conté, certament,una població braquicèfala. L'excellentíssimsenyor Pere Comes, magistrat del Tribunalde Cassació, que ha estat diputat pel Ber-gadà, distingia amb el 'nom de pells roges

els habitants d'aquest indret, de Manresaal Clot del Moro • iEvideintment, és més fàcild'entendre'ns amb aquest llenguatge ; peròés perillós, perquè si associem pells ragesamb braquicèfals, quina denominació popu-lar trobarem per als habitants una micadolicocèfals de Tortosa, que no els puguimolestar?

Aquestes petites divagacions, si bé no ani-rien malament per caracteritzar ètnicamentUna comarca, ens podrien menar pel camíperillosíssim d'establir categories, compara-cions, i, en últim terme, al tema que navull tocar — Déu me'n guard — de si elsbraquicèfals són superiors als dolicocèfals.Deixem-ho per als alemanys, aris i dolicocè-fals. D'altra banda, a l'Alt Llobregat on esbarregen la fàbrica, la mima i el camp,es barregen també els grups més o menysdiferenciats ètnicament.

A Berga hi ha un negre, cirabotes ; aRasos de Peguera, un professor d'esquí aus

-tríac ; a la central térmica de Fígols, perta-nyent á Riegos y Fuerzas del Ebro, una dot-zena de tècnics anglesos ; la direcció de lesmines de carbó de Fígols correspon a unmagnífic braquicèfal basc ; les mines de po-tassa de Balsareny són dirigides per ale-manys, definitivament dolicocèfals, i les deSallent i Súria per francesos i belgues. Lacompanyia dels Ferrocarrils Catalans, de viaestreta, que durant tants anys ha servit eltros de Manresa a Berga, trenta quilòmetresen quatre hores i amb delicades capses dellumins, és belga. Sovint actua, en aques-ta comarca, una companyia sino-americana,amb èxits extraordinaris de públic — Q'espec-tacle xinès-americà que els barcelonins jaconeixen, del teatre Olympia. Ha estat vistalgun agent comercial japonès. I al fons deles mines de Sallent, Balsareny, Súria i Fi-gols, treballen centenars d'homes de parlacastellana.

Davant l'entrada de les mines de potassade Báfsareny hi ha una caseta per l'estil deles construccions del Sarre, amb un rètolprovisional — cal esperar que ho serà moltsanys — que diu : Splendit Bar. S'han acabatels temps del Galtanegra i de l'Hostal de]'Arengada! L'orquestra La Principal deSallent avui es diu The Itind Boys. No ésdifícil de trobar, pèls carrers de Balsareny,noies que responen pel nom de Leni, a Sa-llent pel de Lilly i a Fígols pel d'Urraca.Als naturals els fan molta gràcia aquestsnoms i no manquen noies forasteres queporten un sobrenom, aplicat per les amiguescatalanes, com La Fíjate, originat en l'úsrepetit d'aquesta paraula per la noia caste-llana.

En un auto de línia, de Sallent a Manresa,viatjava una noia rossa, d'ulls blaus, d'airedesimbolt. A un jove català li semblà queera una anglo-saxona clavada, filla d'algunenginyer de mines, i li parlà en anglès pri-mer, en alemany seguidament, i en francésdesprés. La noia va mirar-se'l tota estra-nyada i li va dir : «Ai, ai, que s'empatollavostè.,. No és català ?» 'Es que treba-

!llava a la fàbrica de teixits de Cabrianes.El qo per cent de treballadors de mines

són murcians, cartagenesos, alguns alacan-tins i castellans. Els encarregats diuen quequan els catalans han arribat a extreureuna palada de mineral, els altres ja n'hanomplert una vagoneta. Sembla que el català,

que pot ésser un bon teixidor, fiador o nua-dor, un exce•lent contramestre o majordom,

no serà mai un bon minaire. Al fons de lamina s'hi mor... No arribarem a dir que,pel contrari, el foraster s'hi trobi com elpeix a l'aigua, però sí que s'hi mou moltmés a pler que el català. Ha vingut de ter-res pobrfssimes, avesat a jornals miserables,d'un nivell de vida sensiblement inferior alde l'obrer català. Per ell, una hora d'estadaal S/,lendit Bar, després del treball al fonsde la mina, és com u!n tros de cel. Després,quan arribi la setmana de vacances, aniràa la seva terra i es deixarà admirar pelsseus vells camarades canviant un bitllet decent pessetes. Els parlarà de la diferènciaque hi ha entre el comunisme llibertari i]'altre, entre l'aparco-sindicalisme i el socia-lisme, i tothom acordarà que Catalunya ésla terra de promissió.

El pagès d'aquesta comarca és fort, va-

iX

lent, té bona complexió. Si, en general, elpagès de Catalunya treu pa de les roques,el d'aquesta comarca és capaç de fer aixòi treure, demés, dues fulles a la planta quesolament en té una. La comarca és mun-tanyosa i seca. Pins alts, torts, de brancampetit, alzines i roures, s'aixequen en els ves-sants del riu. Els marges de fenàs alternenamb els marges fets de pedres per aguantarels bancals, cada dia més reduïts, esglaonatsen ei vessant. Blat, patates, blat de moro,ceps, cols, bledes, olivers ; pocs, mdlt pocsarbres fruiters. Poc terreny de cultiu persostenir una població tan densa, creixent.Ací i allà; pels plans, camps de terra bona...Tot això al costat de la fàbrica de tres pi-sos, bastida vora el riu, entre el camp i elriu. Massa a prop del camp per no absorbirel camperol. Els fusos de les contínues gi-ren, les llançadores brunzen d'un costat a]'altre, els ferros ddls telers piquen, les voliai-nes de cotó emboiren finament les granssales gens ventilades ; el vapor, la calorhumida, el rellent de la suor.., A ]'altrabanda del riu, la terra dels bancals s'eslla-vissa perquè els marges de pedra que havienconstruït els besavis han estat abandonats.La mateixa mà que podava els ceps aras'aplica a nuar ràpidament el fil trencat, elsmateixos llavis que premien el gira de raïmara xuclen el fil de la llançadora.

El contrast és viu, d'atracció forta. Com-pareu el treball del camp a la intempèrie,de sol a sol, extenuant i poc remunerador,amb el de la fàbrica, vuit hores, a cobert...i vuit pessetes diàries, tant si plou com sineva... No hi fa ires que les galtes de lesnoies perdin el color ; hi ha cremes que elsubstitueixen amb vermells més vius. La fà-brica de teixits de cotó ha arribat fins ai1cor de la muntanya, ha envaït els indretson el paisatge era més suau, tou d'herba,ratllat pels àlbers altíssims que estiren lesbranques cap al •cel en un moviment decidita la recerca de la carícia del sol — com el

pla de Santa Maria de Marllès, al bell migdel qual el marqués del Valle de Marlés haplantat una fàbrica al •costat d'una serra

-dora.De Manresa a la Pobla de Lillet hi ha

una fabrica de filats o de teixits a cada dosquilòmetres, Llobregat amunt, La fábricaha estat la eél•ula mare d'una pila de coló

-nies — amb les galeries de les cases perobrers d'aspecte de nínxols de ceméntiri —i la causa primera de la magnífica creixençade tots els pobles de la comarca. Allà on lafàbrica i la mina es barregen, com a Sallent,Balsareny i Fígols, la vida hi és intensa,el comerç pròsper, les idees avançades. Elmoviment de la Caixa d'Estalvis de Sallentdurant l'any i935 ha estat de dos milionsi mig de pessetes.

AI costat del castell gòtic de Balsarenyi de l'església romànica de Puigreig, s'aixe-quen els castellets dels pous de les minesde potassa, l'alta xemeneia de les fàbri-ques, la construcció simple del ciment armat.Els contrastos són a cada pas. La traccióanimal ja no s'esvera quan passen els llar-garuts autos de ]'nia. En trenta anys hacanviat molt la fesomia física d'aquesta co-marca ! La fesomia moral també. IEn eltemps vell, un any guanyaven dls liberalsi l'altre els conservadors. El comte de Fígolsés mort — Déu l'hagi ben perdonat ! — i elseu castell ha estat convertit on oficines.Un radical extraviat que viu a la comarca,el senyor Marc Feliu, es limita a explicarque un dia, ja fa molts anys, es passejavadavant el Palau d'Orient i don Alfons vasortir al balcó i va cridar : «Hola, Marcos.Sube a almorzara, Enyorament. del temps dela coronació de la bellissima Mare de Déude Queralt.

L'avenç constant del maquinisme arreconamoltes coses, trasbalsa moltes vides, ofegamolts costums tradicionals. La gent enemigadel traüt dei maquinisme s'ha refugiat aBerga, la capital del nord, on cada any potesglaiar-se una mica amb la Patum, veri-table espectacle de pells roges.

D'un quant temps ençà la premsa barce-lonina s'ha d'ocupar sovint d'esdevenimentsde la comarca, des del fet divers fins a lainformació sensacional, espectacular. Atraca-ment a mà armada de la Banca Comarcalde Gironella, assassinat del rector de Navàs,revolució a les mines de Fígols.., A pacifi-car l'Alt Llobregat han vingut la policiasecreta, el delegat del governador civil, i elgeneral Molero, segons el caire i la impor-tància del conflicte. L'Alt Llobregat és undels papus que priven la son al bisbe deSolsona i al governador de Barcelona.

Però aquests pells roges són una gent tansentimental ! Els fan riure En Pere i EnPau de L'exprés de la nit de Lluís Millà,ploren amb Els Vells d'Ignasi Iglésies, i esriuen, amb Santiago Rossinyol, de l'homeque vol salvar la humanitat amb l'escudellò-metre, obres de repertori dels agrupamentsteatrals de la comarca.

RAMON PE1

l'APERITIUBainville. —Acaba de morir, relativa-

ment jove, l'escriptor Jacques Bainville, i ladesaparició d'aquest home en el camp deles lletres de França i d'Europa representauna pèrdua considerale en el jardí, avui diacada vegada més reduït, on es cultiven, adesgrat dels gasos de tots els suburbis, lesfiors del gran estil i de la gran tradició.

Per molts motius, confesso que no em po-dia emocionar la posició política de Bain-ville, però l'elegància i el to amb els qualsl'escriptor, sense recular una ratlla, man-tenia la seva posició moral i política són deles coses que fatalment tenien de produirmés efecte a un curiós del fenomen literari.

Bainville, com tothom sap, era un servi-dor de la idea monàrquica i de les ambicionsmés profundes de la reacció, en un país deburocràcia radical-socialista sòlidament aH-mentada i amablement conservadora. Bain-ville, amb Maurras i amb Daudet, era undels puntals de l'Acció Francesa, i com Dau

-det era un personatge singularment humài comprensiu de tots els colors i tots elssomnis. Perb així com Daudet ha dut alséú comentari i a la seva polémica un gustd'all, de remolatxa i de vi vermell, i unagrassa i alegre despreocupació meridional,Bainville en el seu estil ha jugat amb pre-ferència els verds tendres i els grisos naca-rats i l'ocre i la pissarra de l'Illa de França.Bainville, clar, contingut i precís i amb urnamúsica interior inapreciable, semblava queretallés la seva prosa amb aquell punt degloriosa modèstia dels grans escriptors delxvtt i del xvtni francesos.

Com Bossuet i com Voltaire, Bainvillees dedicà a bolcar el seu apassionat pensa-ment dins del carro feixuc i responsable dela història. Les grans obres que ha deixatBainville, ultra la labor periodística del co-mentari moral o polític del moment, sónels seus llibres d'història. Aquests llibres,per tot desapassionat gustador de la lletraimpresa, per tota persona que li interessil'home projectat en el temps, vénen a ésseruns monuments perfectes, unes de les po-ques coses que es salven íntegrament en lamancada i confusionària erupció de la ilite-ratura actual.

N'o fa pas gaire que Bainville havia in-gressat a l'Acadèmia Francesa ; aquest mà-xim trofeu de les 'lletres consagrant eQ perio-dista-historiador, fou celebrat sota la glorio-sa cúpula d'aquella manera rància i pom

-pesa al mateix temps, que agafen aquestestradicionals manifestacions, en una ciutatcom París, en la qual malgrat el gangste-risme del progrés material, encara avui diaés possible una sensació de l'alè de Riche-lieu i dels grans homes del segle xvit, senseque resulti anacrònica, ànantenint-se-en lagraciosa aresta que separa el pla del sublimi el pla del grotesc.

Difícilment es podia trobar un home ambun bagatge literari tan adequat com Bain-vi!lle, qve pogués fer el seu discurs de nouacadèmic, amb l'espasa cenyida a la casaca,i amb una veu sense cap estridència quereproduís l'accent just de la gran época.Recordo que vaig llegir el discurs de Bain-ville, el qual versà sobre la figura de Ray-mond Poincaré, amb una franca emoció.L'emoció que produia l'elogi que feia Bain-vi11e del gran patriota difunt, era causadano precisament pels conceptes, gairebé deritual, ni perquè descobrís un Poincarénou, inic d'elements patètics ; ]''emoció veniadel procediment literari, de la ciència del'escriptor que sap reservar-se, que manejal'instrument de l'idioma .amb una malíciaeconòmica, que administra el sentiment ce-nyint-lo d'una elegància tèbia, i afirma clseu patriotisme amb una sòbria i justa con-cisió de làpida romana.

Aquest discurs de Bainville tenia el regustde les oracions fúnebres de Bossuet, i teniasobretot aquell cop de ploma densa de res-sonóncies humanistes, però austera de color,que es descobreix en els elogis de D'Alem-bert. En una paraula, Bainville exhumavael gest més selecte de la bona tradiciófrancesa.

I aquesta bona tradició francesa és allòque sempre és present en la paraula i enl'ètica literària de Bainville. 1 es precisa-ment perquè França encara pot produir es-criptors com Bainville, que Paris és tambéencara la capital espiritual d'Europa. 1 elsecret d'aquests escriptors, tant si són mo-nàrquics i reaccionaris com Bainville, tantsi es passen al comunisme com André Gide,,no és altre que una fèrria disciplina lite-rària, o si voleu una sòlida educació huma-nista. França és encara avui dia el país mésconservador del món, i conservador, natu-ralment, en el millor sentit de la paraula.Conservador d'allò que un cop s'ha con-quistat és una follia oblidar-ho i perdre-ho.A 'Europa hi ha paises de perifèria, Angla-terra, Espanva i Itàlia, que han produït lite-ràriament figures de més forta transcen-dència que les més notables figures fran-ceses. Perd sia per circumstàncies geogrà-fiques, o per circumstàncies polítiques, o peruna sort o per un atzar, França donà en elssegles xvt i xvu una pauta d'elegància, declaredat, de mesura, comparable a la quedonaren els romans del segle d'August. Fran_ça establí en el segle de Lluís XIV una ma-nera de dir especial que encara manté unperfum insuperat, i aquest perfum és el quees preocupen de conservar els escriptors degran categoria per damunt de les. modes i deles idees.

Ara bé, per conservar aquest perfum, no espot improvisar ; són necessàries aquella disci-plina i aquella possessió profunda de tots elsressorts idiomàtics, i aquel! tou invisible,però latent, de cultura grega i de cultura lla-tina. Gràcies a això, França pot produir ho-mes com Bainville, que naturalment no ésun escriptor per a esnobs, sinó que noméspot ésser apreciat i estimat en un ambient desilenci, sense color ni artificis confusionaris,en un temps de meditació i de modèstia, idins aquell clima temperat que fa madurarels ametllers i fa pensar serenament en lesIlums extingides.

JosEP MARIA ns SAGARRA

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 218 - Telèfon 88728BARCELONA

1

CAMISERESPECIALISTA

1 EXIT EN LA MIDA

JAUME I, t!Telèfon i1655

1I36 MllAIIDR 3

Un dia d'aquests vàrem tenir ocasió defer una visita a Don Luigi Sturzo, I'illustresacerdot i home polític italià que fou elcreador en el seu país d'aquell partit de-mocràtic catòlic que després, i no semprebé, fou imitat una mica pertot.

Don Luigi Sturzo, que ha estat més d'unavegada àrbitre de la situació política ita-liana—però sense abusar-ne mai—, viu desde fa alguns anys a Londres, on el relegàl'actual pontífex, com a recompensa a quihavia reeixit a endegar granpart de les masses italianesen un gran partit que sabiareconciliar la religió amb lademocràcia, fent prevaler elsdrets dels humils sobre les exigències del capitalisme, afa-vorint les justes reivindica-cions dels treballadors, aju-dant els esforços Per l'abolicióde les grans propietats agríco-íes amb una divisió més equi-tativa.

Benet XV, intèrpret fidelde la Rerum novarum deLleó XIII, esperit modern id'ampla visió, sostingué, men-tre visqué, el coratjós sacerdotsicilià. Afegirem que, per unmoment, fins el cardenal Gas-parri sabé compendre aquellagran obra que hauriá reforçatl'Església.

Però amb Pius XI les cosesvan canviar, el Partit Popu-lar de Don Sturzo fou dissolti el seu cap exiliat a Londres.

El creador de la democraciacatólica viu quasi retirat

—publicant llibres, l'alta vàluadels quals és de tothom apre-ciada, sobre probilemes socials— en un barri llunyà d'aques-ta immensa ciutat, al NottingAll Gate, en una graciosa villahabitada per una família an-glesa que té per al seu hostetots els miraments.

Don Sturzo ens ha parlat,entre altres coses, del seu re-cent viatge a Espanya, delmagnífic desenrotllament deBarcelona i de les belleses naturals de Catalunya, on sapque té amics i admiradors.

(Enraonant de la situació d'Espanya enaquests moments, no podia deixar-se debanda el tema de les pròximes eleccions,que els diaris londinencs segueixen ambalgun interès, però no excessiu, ja que noconsideren justament ]''Espanya republicanacom el que és, tancats en un monarquismeexagerat que contrasta amb els principis li-berals i democràtics d'Anglaterra.

Don Sturzo no ha vacillat a deplorar elfet que s'hagi volgut abusar del seu exempleitalià per crear un partit popular catòlic,o sedient popular, que •dissimula molt ma-lament objectius precisament contraris alsque induïren Don Sturzo a donar vida alpartit que amb tanta poca traça es vol imi-tar. No ha demostrat pas gaire simpatiapel cap del partit, Gil Robles, al qual imputauna actitud equívoca. No pot compendrecom un polític catòlic pugui justificar i àdhucdefensar les atrocitats d'Astúries.

—Tots els governs tenen el deure de tu-telar l'ordre, però no poden arribar a l'ex-

-Delegació de Policia? Encara no hi handut el meu marit, el senyor Tippleton? Déumeu, qué li deu haver passat?

(London Opinion)

cés d'autoritzar o defensar, assumint-ne laresponsabilitat, atrocitats com les comesesa Astúries, i que tot veritable catòlic nopot sinó deplorar amb horror.

Així s'ha expressat Don Luigi Sturzo.Una persona que es trobava present en

el salonet on, a vora el foc, es descabde-llava la conversació, volgué traduir algunesfrases d'un recent discurs pronunciat peicap de la Ceda. Una d'aquestes : «des ideesno compten, és el fi el que compta)), pro-

Don Luigi Sturzo

vocà una interrupció. Don Sturzo, sorprèsi indignat, movent tristament el cap, noes pogué estar de repetir dues vegades:

—Quina frase desgraciada! Oh, quinafrase desgraciada!

Aquesta indignació de 1'illustre sacerdotes comprèn encara més bé quan es pensaque el partit catòlic democràtic primogènit—i potser unigènit'—que constituí Don Stur-zo, tingué sempre el culte de les idees, ales quals ho sacrificà tot. I les idees nomoren, mentre que els homes, petits ograns, desapareixen, sovint sense deixar ras-tres de llur obra.

D'on Luigi Sturzo no ho ha dit clara-ment, per raons fàcils de compendre, peròha deixat entendre clarament que els seusdesigs no es decanten pas pel triomf de lesdretes espanyoles,..

Es sempre agradable de parlar amb aquesthome d'intelligéncia superior, cultivada .ambforts estudis, que l'han orientat cap a unaconcepció democràtica, de llibertat i de jus-tícia.

En algun moment es pot experimentaruna sensació de sorpresa sentint-lo .parlarcom parla, donada la seva qualitat de sacer-dot (encara que a Londres els capellans ca-tòlics van vestits com tots els ciutadans,però de negre). Aquesta sorpresa, però, no-més pot tenir-la qui consideri superficialmentles seves idees socials, no qui el conegui desde fa anys.

Don Sturzo és sacerdot per vocació, i laseva ànima ha romàs igual que quan, joveencara, decidia empendre la carrera cele-siàstica : plena de fe religiosa. Precisamentper això ha mirat sempre les coses humanesamb un sentit de justícia política i econò-mica a reconèixer el qual són els darrersaquells que precisament sota pretext de cris-tianisme defensen la reacció. Conciliar elssuprems sentiments de la fe espiritual ambles necessitats materials : heus ací la ideadirectriu de Don Sturzo en constituir, en1919, aquell Partito Popolare que havia d'és-ser liquidat definitivament en 1926, arran dela conclusió del Concordat vaticano-feixista.

TIGGI5

Londres, diumenge.

Miranta fora

Hom diu...

Hom diu que l'exèrcit italià no ha vistnaai amb gust un Bulbo, tinent d'infanteriade reserva, convertit en mariscal de l'Aireun Terruzzi, viatjant de despertadors, co-mandant d'una divisió a Eritrea ; un deBono, retirat forçós abans de l'acabamentde la guerra, comandant suprem de les for-ces de l'Africa Oriental i elevat al ma-viscalat.

Hom diu que el mariscal Badoglio, queen 1922, quan la Marxa sobre Roma, s'o-ferí a jugukrr el feixisme; del qual es par-Lava en 1924, després de l'afer Matteotti,com membre d'un triumvirat que assumiriael poder; que ha desaconsellat l'aventurad'Africa, però que serveix perquè un soldatserveix allà on l'hi manen, podria ésser elsuccessor de Mussolini.

Hom diu—és a dir : la premsa estrangerai, a mitja veu, per Roma—que Badoglio téganes de tornar a Itàlia. S'afegeix que la1resència del mariscal a Roma pot ésserperillosa en cas de crisi política, i per aixòel Duce el vol a l'Africa ; però per això ma-teix els consellers del rei el voldrien á prop.

En definitiva : el dio en què Badoglio deixiel seu lloc a algú altre, el feixisme hauràarribat al tombant més perillós de la sevaexistència.

La candidesa de G. B. Shaw

En ocasió de la mort de Kipling explicà-vem una anècdota sobre els seus autògrafs.

Els de Shaw també són apreciats en el mer-cat, i això que abunden més, perquè G. B. S.,tai com escriu llargs prefacis, escriu llarguescartes, i moltes.

No fa molt, un hàbil falsificador posà encirculació un bon nombre d'imitacions decartes de Shaw. Fins reeixí a vendre', unaa un llibreter de Londres, William Foyle, elqual la revengué a un colleccionista perquinze lliures esterlines.

Passat algun temps, el colleccionista s'a-donà de la falsificació i, havent reclamat,el llibreter li tornà els diners.

Però aquest últim no badava. Trameté laimitació a Shaw perquè ell mateix diguéssi era auténtica.

Shaw respongué amb una llarga carta, gai-rebé un article, sobre falsificacions. William

Foyle es trobà així en possessió d'un ma-nuscrit shawià legítim, i pogué vendre'l pervint-i-cinc lliures, realitzant així un bonicbenefici a costelles del càndid escriptor.

Els vuit cognoms (un d'ells doble) de

Miss Amèrica 1927

lbliss Amèrica 1927 només té vint-i-setanys i ja s'ha casat vuit vegades. El seuanatrimoni que ha durat més fou el primer,un any i dotze dies ; el més curt durà no-més tres setmanes. El seu actual nwrit —qui sap si ja s'han divorciat ! — és el joveactor anglès Gould-Porter. La ca.ritxosanaiss ha firmat l'acta nupcial amb tots elscognoms dels precedents marits : VirginiaOvershiner Patterson Stark Seeger GilbertKahn Cogswell, als quals podrà afegir eldoble cognom del teu actual marit. I aixísuccessivament, perquè és de pensar que lasèrie no s'ha acabat encara.

NUVOLADA A L'ORIENT

La invasió de Mongòliapels japonesos

El cadàver d'un bandit xinès

grans metallúrgics que viuen de la fabri-cació desenfrenada dels armaments!

D'aquest imperialisme no s'aprofiten, na-turalment, les classes populars. Són elsgrans capitalistes els que surten guanyant.I així s han pogut crear-se fortunes comla dels Mitsui, que és potser avui en diala més gran del món—superior a la delsRockefeller o dels Ford. Hom calcula lafortuna nacional del Japó actualment enuns 300,000 milions de pessetes. Dones bé:un economista japonès calculava que apro-ximadament una quadragèsima part d'éllaes trobava exclusivament en mans de lafamília Mitsui, o sigui uns 7,500 milionsde pessetes. AI costat d'això els pobresRothschild europeus són uns desgraciatsmorts de fam...Hi ha un aspecte transcendental del pro-

blema nipó que cal examinar. La situaciódemogràfica del Japó és tràgica. Els japo-nesos no caben en ]furs illes. Llur situaciós'agreuja constantment, posat que llur mul-tiplicació és una mena d'allau incoercible.I cada any novament es planteja L'angoixósproblema : què fer dels goo,000 japonesosque vénen a afegir-se a la població anteriorsi ja aquesta població no cabia en unacasa massa estreta ?... Cada tres anys unnombre d'habitants equivalent als de totCatalunya ve a afegir-se als que anterior-ment existien !

Però aquest problema demogràfic delJapó, tan angoixós i que tantes repercus-sions dramàtiques està cridat a tenir damuntla política internacional dels anys a venir,és massa extens per a ésser estudiat aquí.Deixem-lo per a un altre dia.

GONÇAL ne REPARAZ (fill)

EL SEU PUNT DE VISTA

—'Mira, mira quin barretet més bonic!(Everybody's)

Canoarom Guinarao

**s

Tot l'esforç nacional del Japó tendeix avuivers la reallització d'aquest gran pla impe-rialista. Així, per exemple, veiem que delpressupost que la Cambra ha votat per al'exercici 1936-3 7 el 46'6 per ioo de les des-peses està destinat a les de guerra i ma-rina, que assoleixen la xifra colossal de1,059 milions de yens-2,300 milions de pes-setes al canvi actual ! El sacrifici que aques-tes despeses representen esclafa la nació,és veritat. Perd no per això deixen d'aug-

Molt de compte amb lasalut dels seus fills

Tot esforç intel'lectual requereixuna sobrealimentació per a com-pensar la pèrdua d'energies.

Recordi sempre aquest consell i,durant l'època d'estudis, dongui alsseus fills dues cullerades diàries de

C VIDAdel Dr. Valdés García de Montevideo

ESPANYA DES DE LONDRES

Una estona amb Don Sturzo

Šóclãtat Espanyola lo Carburs Motàl'IicsCorreuo: Apartat 190 BARCELONA

Teleg.: "Carburas" Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALC[; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bton (Corunya) .: OXIGEN 99 % DE PURESA. Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACET[LEN DISSOLT. Fibri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domratica : : GENERADORS. BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació er la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

Les preocupacions de la política europea mentar. En canvi, parallelament, dismi-Causa iefecte ens fan oblidar massa als occidentals els nueixen les que són útils i reproductives.

núvols de tempesta que cada dia més ame- Un exemple : els crèdits destinats al mi-

naçadors s'amunteguen a l'Extrem O, i d'Agricultura baixat de taz mi-En oc tems, l'Acadèmia Francesa ha

rient nister d ltura haguerra pressupost 9, ,-3575p Des de la uerra els blancs han vist decaure lions de ens en el de r

perdut dos dels seus, Pierre de Nolhac i progressivament llur posició, fins aleshores a 93 en el passat i a qo en l'actual! HomJacques Bainville. preponderant, a les terres de l'Orient Asià- ha notat que sempre que augmenta l'un

Nolhac, que era un gran erudit, afeccio- tic. El Japó s'aprofita de la llibertat que baixa L'altre... 'El benefici, naturalment—ob-nava particularment la seva obra de poeta. li deixen les baralles dels europeus per es- serva amb raó The Economistes per als

Portava el cèlebre uniforme verd sensecap preocupació d'elegància, l'espasa sovintse li ficava entre cames i el bicorni no sem-pre estava ben dret sobre el seu cap. Comal seu collega, l'historiador Camille Jullian,els pantalons els feien tot d'arrugues. Aixòno privà que Nolhac insistís prop de Jullianperquè publiqués el resultat de les seves re-cerques arqueològiques: Per què portemespasa.

Abel Hermant, que és un acadèmic ele-gant, remarcà :

—Saben per què porten espasa, perd nosaben com portar-la.

La llei dels «gigolos»

Davant la Comissió d'Immigració de laCambra de Representants, de Washington,la setmana passada es discutí un projectede llei dita dels gigolos, la finalitat de laqual és restringir l'entrada als (Estats Unitsde gigolos, actors i artistes estrangers quefan la competència als americans. S'hi dis-cutiren els casos de George Arliss, Greta 1

Garbo, diverses troupes de giris angleses id'Arlette Stavisky, que ha estat contractadaper a figurar en una revista de gran es-pectacle, en la qual de primer se li haviadesignat un paper de ((dona com cal)) enun número que presentava els diversos tipusde dona.

S'ha d'advertir que als Estats Units gi-golo significa simplement «ballarí profes-sional». tablir-hi la seva supremacia en substitució

de l'occidental.Ara, un cop ocupada la Manxúria, inicia

el moviment envolvent destinat a voltar laXina del Nord i a aïllar-la de Mongòlia.No és altra la significació de l'avenç del'exèrcit nipó a la regió de Xahar. Aquestaés una zona semidesèrtica, antesala de laMongòlia, i està constituida per un alti-planell ondulat d'una alçada de r,000 a1,500 metres. 'Els japonesas han pres japossessió de part del Xahar, ocupant laciutat de Dodon-Nor, capital de la zonaseptentrional de la contrada que es trobasituada a la vorera d'un petit afluent delXang-Tu-Gol, a 1 ,320 metres d'alçada.I com que l'avenç no dóna mostres de vo-l er-se aturar, ans .molt al contrari, aviatsens dubte quedarà tallada la gran via decaravanes que del Nord de la Xina es diri-geix a Mongòlia. Aquesta via, partint dePekín, travessa la Gran Muralla a KaIganper endinsar-se després en les inacabablesestepes del desert de Gobi.

***

Així avui, pràcticament, els nipons do-minen el Xahar i es disposen, continuantimmutables llur penetració, a envair la im-mediata regió de Sui-Yuan que s'estén alNord del Xan-Si (provincia el nom de laqual significa en xinès Muntanyes de ]'Oest);entre el Xahar i les voreres de Hoang-Ho,el Riu Groc, el gran curs d'aigua del Nordde la Xina. Aquesta província de Sui-Yuanté una importància estratègica excepcionalés com una mena de corredor que dónapas cap a la Xina Occidental i la MongòliaMeridional. Ja avui agents i espies japo-nesos l'han envaïda. L'acció d'aquests ten-deix a crear una mena d'extens protectoratentre les nombroses tribus mongòliques delXahar i de Sui-Yuan amb el fi de formarun estat mongòlic dependent de la Man-xúria que estengui la influència japonesavers l'interior de ]'Asia.

Parallelament a aquesta acció al Nordes porten a cap els plans d'extensió delpredomini nipó damunt la resta de Xinamitjançant l'atracció del govern xinès din-tre l'esfera nipona. En aquesta gran obrade captació de la Xina, el millor aliat delsjaponesos, cal repetir-ho, és la situació caó-tica d'Europa, que li deixa les mans lliures.I potser no està gaire lluny el dia en quègràcies a la incapacitat política dels euro-peus els japonesos assoliran llur gran pro-jecte imperialista : trobar en l'enorme massahumana dels ;So milions de xinesos un mer-cat incomparable per a les indústries nipo-nes, en ràpida progressió—tan ràpida que

des de l'an y 1933, i per primera vegadaen la història, el Japó és el més gran pro-ductor de teixits de cotó del globus, cosaclue Anglaterra encara no ha pogut engohr.,.—, disposant al mateix temps de lamés abundant matèria primera del mónper a servir de carn de canó...

CURSES DE LLEBRERS

tols els dissabtes a la tarda

diumenges i festins matí i tarda

Grans curses de llebrers

1^ _•..r t

L'ACTUALITAT CINEMATOGRÁFICA

Tres peVlículesAlguns lectors—no ens atreviríem a dir sinó rarament—aquella perfecció tan visibletots—de Dostoievski—agrairan segurament a en el bon cinema americà.Pierre Chenel ]'esperit de fidelitat amb què

ha procedit en traslladar al cinema la no- x *vella Crim ti càstig. (Efectivament, aquesta

fidelitat és a estones tan extrema, que no Consideracions semblants ens hà de me-

sembla sinó qu2` el cineista no ha tingut rèixer el simpàtic film que Ju:ien Duvivier

por scenarin. altre text que el propi text de ha fet a base de la novella de Louis HémonDostoievski. Maria Chapdelaine.

Fidel no vol pas dir que hagi estat com- Dir que aquest film és del tot satisfac-

Ruby Keeler i el seu marit Al Jolson en ((Casino de París))Joan Crawford

á MIRAT R— — 13-1I-36

EL CINEMAPANORAMA Fijllm^

plet. Sortosament! Precisament la minu-ciositat amb què han estat treballats els epi-sodis que han entrat en el film, ]'hauriaobligat a esmerçar molts quilòmetres de cel

-lulloide en cas de fer-hi passar tot el textdel llibre, considerat ell mateix com el propiscenario del film.

Obligat doncs a seleccionar, Pierre Che-nel, addicte sempre a les suggerències vi-suals més immediates del ]libre, ha confec-cionat un film llarg, .potser un xic massai tot, en el qual hi ha sens dubte els puntsmés essencials de l'acció dramàtica del lli

-bre, que després de tot no és pas una acciótan rectilínia corn podria semblar, sinó quetolera mantes escapades marginals que Pier-re Chenel s'ha donat molt de treball a ferpassar, també, en el seu film.

Sigui el que sigui el judici que us puguimerèixer l'obra de Pierre Chenel, creiemque tots estarem d'acord a considerar-lacom un dels esforços més considerables imés ben intencionats del cinema francés.I el que és més remarcable, un esforç ins-pirat molt més en mòbils d'honestedat ar-tística que en mires comercials. Raó de mésper recomanar-lo a la simpatia dels nostreslectors.

Es molt difícil eludir ací un parallelismeque sembla tanmateix fer-se inevitable. Tot

-hom pel seu compte l'hauria fet. El parail-lelisme entre el film de Sternberg i el deChenel. Nosaltres, que .hem dit ja des d'a• ítot el bé que pensàvem de l'obra ameri-cana (?), no hem ara de retractar-nos enres del que hem escrit. El cinema quedamolt miillor en el film de Sternberg. Des-prés de tat, Sternberg és un mestre ! Peròen el film de Chenel hi ha una comprensióde l'assumpte i sobretot una sinceritat quemereixen la més viva aprovació. I hem d'és-ser sensibles a aquests valors que s'hi afir-men a través i a desgrat d'unes imperfec-cions formals que són aquella tara que nopermet a la producció europea aconseguir-

auz^..ai i.:^i iiiv_.....vx

1N

1 pi

1 1

y

ir

s

1

vi^i'

1 1

II \ ''\

r

l: ^

f3 ef . r r r.

gir'. , ^ ; ,. tel IÍy..

1 , . 1

J

tort seria certament fer una afirmació bengratuita i que per altra banda ningú no escreuria. Però, en canvi, qui negarà que toti les gaucheries de tècnica i dels intèrprets,aquest és un film amb molta més emocióautèntica que un grapat de film tipus stan-dard; en tot impecables, però en canvi mortsa tota vibració espiritual de bona llei? I aixòés el que hi ha en el film de Duvivier. Hbmhi sent en tot moment el fervor d'un artistaque treballa amb amor un assumpte quel'enamora.

Hi ha una part excellent en aquest film.Tot el que fa referència a l'ambient, Elpaisatge, el ritme de les estacions, els tre-balls del camp, el .medi dins el qua] es des-plega i1a vida d'aquesta raça obstinada ipatriota que Hémon ha evocat en el seu]libre famós, tot això ha estat tractat perDuvivier amb mà de mestre. Planyem-nossolament que el drama humà, per culpad'una pila d'imponderables que van des delsintèrprets fins als ref nats secrets de] mun-tatge, no acabi de fer-se del tot persuasiudamunt la pantalla, iEs millor el Duvivierde Poil de Carotte, ara com ara el seu filmmestre.

xx*

En el camí de la fastuositat en la postaen escena, s'arriba a un màximum. Si sola-ment hi ha això, si el gust i el ban sentitartístic brillen per la seva absència en aques-tes màgiques composicions dels films mu-sicals, l'avorriment és a la porta. Insistirmés i més, sense tractar de renovar el gè-nere, i heus ací un tipus de film que noens temptarà pas gaire. Si hi ha un bonnúmero musical, el disc ja ens el portaràa casa. No cal molestar-se!

Parlem naturalment pel nostre compte.No dubtem que hi hagi molta gent que elssatisfarà un film com Casino de París. Moltsentimental i amb números musicals quesignifiquen i significaran per aquest públicfidel l'exponent màxim de '1'ur vida emo-tiva, números recolzats damunt una fastuo-sitat que ha de costar molts diners i nopas poc engin y. Tanmateix, després de lesrealitzacions anteriors del mateix tipus, tantde la Wanner com de la Radio, aquest ésun film d'un interès ben escàs. Contra ell,ens podem compensar aplaudint e] film deWalt Disney que donen ara al Pub]i Ci-nema on hi ha—al costat d'altres coses—una sàtira ben mordaç i penetrant d'aques-ta fastuositat sense ànima que massa ve-gades informa la coreografia american,

JOSEP PALAU

FE11XINADEMA ESTRENA

[.1-Jamo

¼i iÑLh> •J

V ln _

Films de virtuosos

Serà una nova fórmula cinematogràfica?EI gran violista Jacques Thibaut ha cons-tituït una societat amb el fi de difondre mit-jançant el film sonor l'execució dels millorsIntèrprets d'avui dia. El principi és el se-güent : rápida presentació de l'executant, idesprés d'això, una mena d'aplicació visualdel tros executat. Alguna cosa d'això jas'havia fet ; recordem, per exemple, la Ro-mança d'Eise_nstein, que relligava una melo-dia popular a urna sèrie d'imatges hivernals.

Thibaut ha agafat, com a primers temes,Els Bressols de Faueé i La Font d'Aretusade Szimanowsky.

Respecte a aquestes realitzacions, un crí-tic diu

«El tema d'Aretusa és figurat per la visiónatural de la nimfa. L'ornamentació i lesdigressions del tema són traduïdes per re-cerques de reflexos del cos en la font. Des-graciadament, s'ha recorregut a certs ar-tistes com Clotilde Salcharoff, d'un ama-nerament que es contradiu amb ]'estil tanespontani i tan saborós de Noies al jardí,ddl compositor català Mompou.»

Thibaut prepara també una sèrie de do-cuments tècnics, films de grans executantssotmesos a l'anàlisi detallada de la camera.Per exemple, Brailowsky, amb les sevesllargues mans nervioses i la seva cara atur

-mentada. Les diferències entre els plans sónenginyosament calculades segons la impor-tància de les dificultats p ianístiques vençu-des. Així, el film subratlla amb enginy, ambm gros pla oportú, el mecanisme del granpianista en el moment més vertiginós d'unvals de Chopin.

El públic reservará una bona acollida aaquest enregistrament? Sigui com sigui, l'ob-servació tan precisa de les diferències demecanisme i d'estil, la fixació de matisosque no pot copsar l''e'spectador normal, do-nen a aquests films un gran valor pedagògic.

El primer film de dibuixos

En el seu recent viatge a Europa, WaltDisney fou condecorat amb la Legió d'Ho-nor. Amb aquest motiu, els periodistes fran-cesos s'han adonat d'un predecessor francèsdels films de dibuixos animats. Es tractad'Emile Cohl, un vell montmartrois—té vui-tanta anys—, deixeble del caricaturista An-dré Gill, eollaborador de La Nouvelle Lune,del Charivari, de totes aquelles revistes sa-

Un drama entre fantotxes», film de Cohlrealitzat en 1908

tíriquies de darreries del segle passat i co-començaments d'aquest, amic i company decafè de Verlaine.

Un dia, en 1908, passant pel carrer, Cohls'adona d'un cartell. L'hi havien plagiat!Corre a la casa anunciadora, que resultéésser la Gaumont. DEI director s'ho pren béi proposa a l'artista, a tall d'indemnització,un contracte, un contracte per fer films.Cohl veu amb gust la idea, aprèn la tècnicacinematogràfica i fa un film de dibuixos,de trenta-sis metres, l'execució del qual tansols costà cinc o sis-egnts órancs. 'Cohlarribà a fer unes dues-centes bandes de di-buixos. «Es el meu benedictí !e, deia Gau-mont, admirat de la paciència del dibuixant.Després, en 1912, Cohl anà a América, des-prés vingué la guerra, i ara es troba queallò que cll havia «pres per una facècia, hadonat naixença al que el cinema té de mésnoble i de millori.

El nom d'Emiffe Cohl s'ha de posar, doncs,abans dels de Max Fleischer, Pat Sullivan iWalt Disney en la història dels dibuixos ci-nematogràfics animats.

Hauptmann al cinema

El raptador del fu de Lindbergh seràtema de cinema, però no pas de cinema d'ar-gument, sinó de documental. 'Es clar queel film que es vol impressionar — visualmenti sonorament — no està destinat al públic.Serà la primera vegada que s'intentarà unaexperiència així,

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I II! IIIIU II! IÌIIIIIIIIIIUI! I I I I I I I I I!

SAVOYLES ULTIMES NOTICIES DïL MON

PASSEIG DE GRACIA, 86,—Telèfon 76988Sessió continua des de les tres de la tarda =_

– a la una de la nit

BUTACA, UNA PESSETA U

Tarda, a les 3 ' 3 0, infantil:Dibuixos, La Pandilla, Charlot apabundo

A les 6 (especial), Elisa Landi en

La mujer de mi marido

°—Nit, continua:

Fox, France Actualité—Reportatge incendi estudis Orphea

Dibuix en color

- Maravillas del fondo del mar E

iIIIIIIIIIIIIÍIIil1 11 111 II II IIII11u ni it i iiiiiiinii n11111IIIll111111lllllh'

FEMINA. -- Prou dones conté tots elstrets t'pics de la producció corrent de laMetro : història d'amor convencional, su-perficial i sense gota d'imprevist : veiemvenir el desenllaç d'una hora Lluny ; repar-timent compost d'estrelles famosíssimes, labrillantor de les quals enlluerna les ànimessenzilles ; i diàleg abundant i atabalador.(Són segurament els parlaments excessiusde la majoria dels, seus films que han empèsla Metro à "muntar uns estudis de doblatgea Barcelona per tal de donar satisfacció a

la gent que no sap illegir o que no té ganesde fer-ho.) Prou dones queda molt anti-quat. I és que els ingredients que han entraten la seva composició han caigut temps haen desuetud. Eren moda a ]'època de JohnGilbert. Però John Gilbert, pobret, ja noexisteix. Completament oblidat, es va donara la beguda i es va morir de sentiment .

Prou dones és un film copiosament aleo-holitzat i—ja ho hem dit—parlat. Així quedos personatges es troben, es posen a beurewhisky i a xerrar pels descosits. En conse-qüència, l'obra és monótona i té momentsd'un ensopiment mortal de necessitat. D'al-tres, s'anima degut al diàleg i á la inter-pretació -. Joan Crawford; Montgomery,Franchot Tone—, rics en enginy, intenciói fantasia. Des del punt de vista cinema-

NOTÍCIES CURTES

Katharine Hepburn està a punt de co-mençar Mary o f Scotland, sota la direccióde John Ford. E1 film és tret d'una obrateatral de Maxwell Anderson.

—La Ufa prepara un Boccaci, amb WillyFritsch•

—La cineasta oficial del Tercer Reich,Leni Riefenstahl, filmarà les Olimpíades,tant les d'hivern a Garmisch Partenkirchencom les d'estiu a Berlín.

— Durant l'any passat, les cases ameri-canes han adquirit 614 manuscrits por unasuma total de 3.070,000 dòlars, que fa uns5,000 dòlars per manuscrit.

— Shirley Temple, en un film dirigit perIrving Cummings — Poor little rich giri—seré vedette de music-hall ambquarantagiris de la seva mateixa edat.

-- Korda es dedica decididament als filmshistòrics ; vegeu la llista dels que está pre-parant : Cyrano de Bergerac, Lord Nelson,Lawrence of Arabia, Giuseppe Verdi.

— Mareen Pagnol realitza una altra ver-sió del seu Topaze. Als (Estats Units sen'havia fet una versió amb Myrna Loy iels Barrymore.

— Wallace Beery i Barbara Stanwyck sónels protagonistes d'El missatge a García.Però què dimoni hi deu fer una dona enaquesta història?

— S'anuncia que la Warner prepara unfilm sobre la vida de Mme. Curie.

—Spinelly se'n va a Hollywood, però sem-bla que només hi va de turista.

—El film més llarg és, naturalment, ame-ricé. Té llo bobines, o sigui 3 0 quilòmetres.Versa sobre la vida dels pells roges i seràprojectat el mes que ve a Washington, enocasió d'un Congrés científic,

Dillunsestrena

Una comèdiadeliciosacom unsomniagradós

L'única

creació de lameravellosa

Sylvia Sidney

en l'actual

temporada

Es un film

Paramouet

togràfic, penó, cal donar a aquesta pellículaun suspens com una casa.

FANTASIO. — En una opereta, el llibreno té importància. E1 seu èxit depèn única-ment de la interpretació, del vestuari, delsdecorats i, sobretot, de la música. El barógitano és tret d'una opereta de JohannStrauss en la qual la música deu jugar unro] capital. L'autor del film, però, ha ne-gligit aquesta música. N'ha fet tan .poc casque ha encarregat el paper de protagonista

a un actor—Adolf Wohlbruck, l'heroi deMascarada—que no sap cantar, i ha calgutdoblar Ves seves cançons. IEn canvi, hadonat una gran importància a l'element mésfeble de l'opereta : el llibre—una històriad'amor i d'honor ,pueril i antiquada—. L'haposat en escena amb sumptuositatt gran-diosa i l'ha explicat amb un gran luxe dedetalls. La situació més insignificant haestat llargament 'desenvolupada amb la in-sistència i la feixuguesa dels alemanys, queen lloc d'abreujar enfarfeguen, i en lloc desuggerir detallen amb una meticulositat deminiaturista. 'El més satisfactori d'aquestfilm és el començament, ple de vida, demoviment, de llum i de color, i unes czardesexplosives. I la interpretació.

S. GASC'H

IIIU I IIII IIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiii►=

E Pa.seig de Gràcia, 57. - Telèfon 79681

3eesi6 continua de 3 farda e 1 mafinadaSEIENT UNA PESSETA

_ CURIOSITATS MUNDIALSInteressants reportatges U. E. A. eXClann

LA FAUV: DEL MARDocumenfal de u/'Imr

E LA CARIOCA segons Valí DisneyEL GALLITO DEL LUGAR (segona,erma,,,,)

- L'OLIMPIADA BLANCA

Darreres noticies de E

GARMISCH PARTENhJRSCFIENServei especial de U. F. A.

NOTICIARIS D'ACTLIALITAZE MUNDIAL segons visió PARAMOUNT E

t ECLAIR JOURNAL exclusiu.E VERTIGINEE un documentar de ravfacló Italfanú

:t II111111111Illllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllc

CAMISERESPECIALISTA

E%IT EN LA MIDA

JAUME I, í!Telèfon tí655

PRINCESA i oR UN MES';' .

El 1` a'

reo tt,f^ /J . ¡

SIDNEY Y `7 GI?ANT_

—Té, la girafa deu tornar a tenir angines.(Dei' Koralle, Berlín)

'^4 0

RADIOTELEVISIO—Aquí, Ràdio **.. Ara sentireu un dis-

curs del ministre d'Afers estrangers, mon-sieur Fladin...

(Ric et Rac, París)

quidacions per drets d'autor? No, no caurempas en aquesta feblesa de judici. Allò quese'n diu obres, veritablement obres, no n'hiha. Obres que treguin. de la seva postracióel teatre hispànic, indueixin la gent que elsagrada l'art dramàtic a assistir a les re-presentacions en comptes de quedar-se acasa, i atreguin l'afició del públic ignar,sense formació, que prefereix el cinema per-què afalaga el seu simplisme i el seu es-perit infantil, i que no es decideix a com-partir amb el teatre les pellícules d'impor-tació nordamericana o les menys saborosesde producció, ja europea, ja espanyola, comla incomprensible adaptació de la sarsuelaLa Verbena de la Paloma, els trets de laqual, d'una època morta, entre castissos iinsípids, no ens expliquem que tinguin resa fer en la pantalla, com no sigui que esvulgui explotar la música lleugera, enjo-gassada i inspirada de Bretón, com filó, al'estranger.

No hi ha obres perquè no hi ha autors?Terrible interrogant ! Siguem sincers (proud'empalagosos miraments, funestos per alteatre espanyol!). No hi ha obres perquèno es vol o no es desitja que hi hagi autors,ja que d'aquests pot i ha d'haver-n'hi. N'hiha, encara que amb escassesa de merlotblanc. En dilucidar aquest importantíssimextrem lluitem amb allò—parlant en argot—que és teatral . i allò que no ho és ; el con-vencional i el veritablement literari en es-cena ; el truc i el que és creació real i sobre-realista {com vol Azorín), lirisme, o simple-ment creació artística i harmonia del reali del sobrereal. Els directors d'escena i elsempresaris davant l'obra literària, trans-sumpte de la novella, per exemple, del líricinfús en l'anècdota, fan una ganyota i diuena l'autor d'aquest gènere que la seva obrano és teatral. Així, Dickens, Tolstoi, Cer-

J--

'

PRIORITAT

—Sí, però la meva senyora està emba-rassada...

(Marianne, París)

—El seu vestit, em penso, senyora...

(Ballyhoo, Nova York)

13.11-36 1V1IRt11 DR 5

TEATRE AMATEUR AL ST UDIUM

Martí de Riquer,Spinoza i elsgentilsIgnasi Agusti, « La Coronela

El nostre collaborador Martí de Riquer, aquest professionalisme que volem dir no-al qual coneixen prou bé els lectors de Mi- més és la seva bona disposició per a posar-RADOR pels treballs d'erudició medievalista se a treballar amb tot delit i entusiasmeque ha publicat en les nostres planes per sempre que se les demana per collaborarexcusar-nos de presentar-lo sota aquest as- en alguna obra que s'ho valgui. Són Mar-pecte, se'ns donà a conèixer, no fa gaires cella Auber de Pons i Gertrudis Millàs.mesos i amb gran sorpresa perpart de molta gent, com aautor teatral. I no pas coma resurrector d'ambients pre-tèrits, carregat de pols d'arxiui emoo ficant-se en reconstruc-cions històriques dramàtiques i k^ °i,tk

^^"transcendentals, sinó amb una ois d:^ I° I IPC i^} 1e jlí^pcomèdia lleugera, divertida, ^^^^^ II VIIIenginyosa i àgil. Riquer gua-nyava amb el seu Spinoza i ,.els gentils el concurs que ha-via obert, per a premiar lamillor obra teatral editada per_ tella, la benemèrita publicacióEl Nostre Teatre, la tasca dela qual amb aquestes edicionsque porta a terme és digna 1,de tots els encoratjaments.

Però no debades Riquer ésun home de cultura ; aquestacultura ja treu el nas en eltítol de lla seva primera obrateatral i esdelata tot al llargde l'acció, no tant, però, per ) ;Jcites i allusions com per unamena d'atmosfera de correcció;ri de civilització que l'envolta

s ,,

tota. Allusions i referències decaràcter culte prou n'hi ha,però són prou lluny d'ésserallò que en diríem sublims oelevades, són tractades ambprou frescor i esbandiment ies presenten collocades en unamida tan justa dins eJI diàleg,prou ben collades, prou gracio-ses i oportunes, prou exemp-tes de pedanteria perquè hiescaiguin perfectament bé.

Qtuant a la intriga i al seudescabdellament, no són pascosa d'un gruix excessiu, nien l'obra són respectats pasmassa els costums i les habi-tuds escèniques. La anés gran Martide Riquer (1916)part de les incidències hi sónpurament en esquema, com si l'autor mateix 1 Era, doncs, amb un elenc format per di-considerant que, per anar a parar a la ma- versos elements de l'Associació d'Estudiantsteixa fi, era cosa totalment negligible, hagués d'Arquitectura, amics seus, i aquestes duesmenyspreat de guarnir-les amb un farci- actrius que hem anomenat, que la nit delment o altre que les fes més explícitament divendres de la passada setmana era es-teatrals ; aquesta despreocupació envers les trenat, a la Sala Studium, Spinoza i elsconvencions dóna a la comèdia de Riquer gentils.una acidesa que gosaríem dir que és la con- Si hem d'ésser francs, quant a la pre-dició que ens la fa més simpàtica. L'argu- senta•ció, ens semblà que podia ésser mdltment s'acosta molt a ésser allò que se'n millorada, més quant a detalls, però, quediu agafat pels cabells il'acabament és en el seu conjunt. Pel que fa a la mter-gairebé catastròfic, de simplicitat i rapidesa, pretació, es ressenti moltíssim de mancacom si tot plegat no tingués altre objecte d'assaigs i d'una direcció .atenta. (Entre elsque el de servir de suport a una sèrie de intèrprets, deixant de banda les actrius es-situacions, converses, expressions, rèpliques mentades, que donaren proves d'haver es-i contra-rèpliques. IEs ací on Riquer ha ob- tudiat bé llurs papers, hem d'assenyalar eltingut efectes d'una gran agudesa i d'una crític, i també autor, Ignasi Agustí, al qualcomicitat de primera qualitat. ja havíem vist actuar alguna altra vegada

Per altra banda, si tenim present que abans i ens corroborà que posseeix unesRiquer, amb Spinoza i els gentils, no s'ha formidables dotis d'actor, en el paper de Dal-proposat res més que fer una mena de ca- mau, i Josep L. Sagarra i Francesc De-briola optimista amb la qual distreure 'ns trell, que s'encarregaren dels de Xaumar iuna bona estona, haurem de confessar que Despuig.ho ha aconseguit del tot. I quan ho ha Després de Spinoza i els gentils, ens fouaconseguit respectant les prerrogatives de la presentada La Coronela, una gatada senseintelligència, del bon gust i del bell parlar, conseqüències, amb acudits i situacions bensense relliscar gens n° mica cap al xara còmiques, de ]'esmentat Ignasi Agustí, quenisme ni l'atzagaiada, com sembla que creu féu, també, d'actor personalitzant el Gene-que és necessari per a l'optimisme mant ral, que és el principal de la facècia. Acíautor assedegat de popularitat, l'hem de fe- veiérem, igualment, Oes actrius Auber i Mi-licitar de tot cor. llàs, com d'actor al seu torn, i per primera

I és amb aquest Spinoza i els gentils que vegada, Martí de Riquer. Aquests tres,se'ns han donat a conèixer com a actors Agustí i Detrell, novamont foren els queuns quants estudiants d'arquitectura, amb anaren més segurs en llur comesa. Quantajuda d'altres aficionats i de dues actrius a la presentació i la direcciú, hem de ferque podríem qualificar de professionals dins les mateixes •reserves que sobre SQinoza•el nostre amateurisme si no fos que, araper ara, no tenen res de professionals, car JOAN CORTES

J i

:,;-:

^,/$

RESTAURANT DE LUXE—Se'ns ha cuit massa. Quin nom li po-

sarem a la carta?(New York American)

aaan

•t

/f! i^fP

—Es una comarca molt tranquilaa, i aixòque només està a catorze rals de la cmtat...

(Ric et Rac, París) .

_J; A L'APOLO

"Tot per un poble" de Ramon

Pons i Tomás Isanda

Tenim notícia que, ja fa un quant temps,quan el panorama polític català fruïa d'unambient més optimista, aquesta producciódels senyors Pons i Isanda fou estrenadaen un casino rural per una colla d'entu-siastes aficionats del poble. No dubtem que,entre els devots assistents, Tot per un pobledevia assolir un gran èxit; però tampocdubtem gens ni mica que no s'hauria perdutabsolutament res (i els seus autors hi hau-rien guanyat molt, car haurien continuatcompletament desconeguts com tants d'al-tres dignfssims ciutadans, estalviant-se derebre els qualificatius, no gens mancats deraó, que els han d'ésser dirigits per haver-seatreva a aquella re-estrena) que la sevarepresentació hagués quedat circumscrita afes entitats rurals i suburbanes, polítiqueso recreatives, d'on en mala hora ha valgutsortir.

Es tan migrada, tan esquifida, tan pocacosa, en tots els sentits, aquesta pobra pro-ducció que divendres a la nit va estrenaral teatre Apolo una companyia dirigida perl'actor Torrents i en la qual veiérem tot decares que feia temps que no vèiem en lanostra escena, que ni val la pena de par-lar-ne seriosament.

Val a dir, però, que a la mateixa alçadade l'obra es van mostrar les autoritats quevetllen per nosaltres. Deixant de banda l'e-xercici de la censura—trist i humiliant—,aquella llotja plena d'inspectors amb el lli-bre a la mà per si s'escapava alguna cosad'allò que havia estat tatxat i el luxe deforces a fora i a dintre de la salla, feienvergonya de debò. Si per un costat això ensexhibia sense cap pudor el seu estat d'es-perit envers el país, per ]''altre ens donavala mida de la seva capacitat en triar-se unsenemics tan infeliços com aquesta escarran-sida criatura que és Tot per un poble.

J. C. I V.

Karen Bramson

Com James Joyce, Gertrud Stein, LouisBromfield i d'altres escriptors no francesos,la senyora Karen Bramson, danesa, vivia aParís, on s'havia instal•lat vint anys enrerai on 'ha mart recentment.

Abans de fixar-hi la seva residència, elpúblic parisenc ja coneixia Puixança de rei,primera obra d'unes quantes que podríemqualificar de drames dinàstics.

Però la seva obra de teatre més conegudaés El Professor Klenow, creada a l'Odéonper ]'actor danès Paul Reumert. Actualment,

Karen Bramson

aquesta obra està incorporada al repertoride la Comédie Française.

Louis Barthou, que apreciava molt l'obrade l'escriptora danesa, li aconsellava que esnaturalitzés francesa.

—Així—deia, per a justificar el seu con-sell—tindrem per fi un candidat que valguila pena al Premi Brieux.

Es que el nom de Karen Bramson potafegir -se a la allista d'autors que han can-viat la llengua materna per una d'estran-gera, com Jean Moréeas i Joseph Conrad,per exemple.

Altres obres teatrals de Karen Bramsonsón Parmi les Hómmes, Une Amoureuse, iles novelles Nous les barbares, Un révolté,Une nuit d'amour, etc.

«En totes les seves obres — s'ha escrit deKaren Bramson — s'afermava una gran ge-nerositat, al mateix temps que el desenrot-Ilament de tesis filosòfiques per a una mésgran llibertat i independència de la personahumana.»

BROMES PESADES

—Qui és que ha fet això?(t,000 New Jokes)

L'ESPECTADOR A MADRID

Crîsî o agonia?vantes i altres grans autors no són teatralsper a l'empresari o director de companyiacorrents i que s'acostumen. IEs de justíciaconsignar que mo és rar el cas del directorartístic que diu això amb prou dolor, per-què en el seu fur intern ret culte al teatred'art, i no al truc matusser ; però això éspoc freqüent. Abunda el qui té un concepte

baix de sostre del teatre, unaidea comercial de l'escena, peral qui és teatral tot el queomple la sala, sia afalagantl'instint plebeu; sia _per mitjàde Ilums, escenografia, atrez-zo i cames ben tornejades; oallò altre que comença en elfulletó que fa plorar i acabaen l'equívoc groller que aspiraa fer riure. Es clar que percelebrar el gènere, en les sevesfacetes diverses, cal que el pú-blic es trobi en un pla de sen-sibilitat primitiva, o d'insensi-bilitat millor dit, .que l'impe-deixi d'elevar-se a les sublimsregions de l'art pur . Es justde consignar que hem avan-çat molt en alguns aspectes,collectivament, però, que enaltres hem retrocedit de ma-nera indiscutible.

Es recent el cas de Guerri-lla, d'Azorín. L'autor d'OldSpain, Brandy, mucho bram

- dy, Doctor Death, de g a 5,La arañita en. el espejo i An-gelita volgué lliurar una ba-talla, com ha dit Antonio deObregón, en el teatre. Fouobstinadament rebutjat. Doncsbé: Azorín acaba d'estrenaruna obra teatral, a gust delque és consuetudinari, esta-blert i admès. Aquesta obra ésGuerrilla. Fou un èxit de pú-blic. Guerrilla satisféu a la

Azorín llegint «La Guerrilla» a Milagros Leal, Soler mateixa crítica que altres ve-Mari i l'empresari Fernando Comas gales l'havia rebentat. 1 Gue-

rrilta, al cap de dos dies, haestat retirada del cartell. Per-

qué no hi anava públic? Això ja és unaaltra història. I si és així, per qué no hi vael públic?

Hi ha molt a parlar sobre això, i hofarem en un altre moment. L'ofensiva dre-tista s'exercita també en el teatre. Els re-presentants de l'esperit feudal i levítie s'hanproposat de moralitzar i edificar la gent desde l'escena i posen a l'índex l'autor que nofigura en llur confraria, o D'autor que, a]'inrevés del currinche corrent, deixa d'ésserinofensiu perquè fa sentir i pensar. D'altrabanda, tenim, com causes determinants dela crisi, el cinema i, sobretot, l'allunyamentdel teatre dels escriptors de primer ordre.Quan no se'ls tanca el pas en la mateixaduana de la censura comercial de l'empre-sari, i triomfen com Azorín en Guerrilla,l'obra és retirada dels cartells, cas que re-sulta desconcertant.

Queda el cinema, com causa de la an siteatral i rival abassegador del teatre. Però,és que mereix triomfar del cinema un teatreque li és inferior en inventiva, fantasiacreadora, ambició artística i dinamisme?Quan es vulgui oposar teatre a cinema,que allò que s'oposi sigui veritable teatre.I queda, a més a més, la perversió escénicade què és responsable ]'astracán sense en-gruna d'enginy, corruptor del gust del pú-blic i atent a la taquilla, com si es tractésd'im negoci qualsevol i que no té res a veureamb ]'art.

D'aquests i d'altres punts serà avinentde parlar a mesura que l'actualitat teatralho requereixi. De l'actualitat d'un gènereque uns diuen que està en crisi i que hiha moments que, si no s'hi posa remei,sembla esgotar-se i agonitzar.

JOAN GUIXEMadrid, febrer,

El rebesnét de Rockefeller juga en unparc de Nova York.

(Nebelspaiter, Rorschach)

—Vols ballar aquesta rumba amb mi,Maria?

(The New Yorker)

^El primer amb què topa un crític im-parcial que pretengui desentranyar les prin-cipals obres teatrals de la temporada, ésamb la manca de tals obres, d'obres dignesd'ésser anomenades obres, de veritablesobres. De què en direm obres? A les peces,que no arriben ni a mediocres, amb què laturbamulta de currinches es disputen les li-

`b

MIM

ŠT LLETRES 13-II.36

AVUI COMPLEIX 75 ANYS

UNA COL•LECCIO MALLORQUINA

bou Andreas-Salomé t` Les Illes tI'Or" El llibre espanyol a Lisboa_L'exposició del llibre espanyol a Lisbo

durà una setmana sencera, i fou particular-mene notable perquè l'Estat espanyol fa rela-tivament ben poc en favor de la literatura.Es clar que el seu cas no és únic, sinó queen aquesta actitud són molts els Estats quese Ii podrien comparar, els quals no sem-blen haver-se adonat del mitjà de propa-ganda que és el paper imprès. Quasi podriadir-se que només són eles dictadures, de dretao d'esquerra, que desenrotllen magistralmenttots els mitjans de propaganda, i entre ellsel de la literatura. 'Es que, en definitiva,

I

IEs agraïts lectors i els amics de tots elspaïsos civilitzats tributen merescut homenat-ge a Lou Andreas-Salomé que avui fa se-tanta-cinc anys. Aquesta dona és ila repre-sentant d'una época que avui — dissortada-ment --- comença ja a pertànyer al passat,puix que una crisi económica mai vista ensofega, canviant la faç de la terra, Lou An-dreas-Salomé és abans que res una dona beneuropea en el salitit é

II

La seva amistat amb Nietzsche permetéa Lou Andreae-Salomé de publicar ja en 1894un lli-bre, Fr. Nietzsche i les seves obres(Viena, ed. Konegen), que per primera ve-gada distingia fases ben marcades en el pen-sament de l'autor del Zarathustra. AquellVlibre collocà d'un cop Lou Andreas-Saloméenmig de la violenta polèmica que s'haviadedlarat entorn de la filosofia nietzscheana.

Quan Lou Salomé coneixia Nietzsche, no-més tenia vint-i-un anys. Uns cinc anys méstard, es casà amb el professor Andreas,orientalista berlinès amb el qual vivia enel Grunewald ; vaig tenir ocasió de visitar-l'hi, en la seva torre Waldfrieden («Pau dela Selva»), fins que va seguir el seu marita Góttingen, on aquell obtingué una càtedrade llengües orientals que ocupà fins a laseva mort, ocorreguda en 1930•

La vida de Lou Andreas-Salomé fou, sensdubte, una vida molt rica ; rica en viatgesa través de tots els centres culturals d'Eu-ropa : París, Viena, Berlín, Rússia, etc.rica en productivitat literària i rica sobretoten el contacte i en e7 comerç amb els ,gransesperits de la .nostra época. De les sevesobres, hem de mencionar aquelles que vaescriure a fi de segle i els anys que prece-diren la Guerra Gran. !El seu llibre Les figu-res femenines d'Enric Ibsen (1892) va me-rèixer sobretot l'agraïment de les dones quecomençaven tot just de compendre què voliadir per una dona 'actuar amb llibertat i res-ponsabilitat. La seva narració Ruth (r89^)va fer gran impressió i descrivia el desen-volupament d'una orfe per a la qual d'idealdel pare estimat està personificat per ue pro-fessor i educador seu. Ruth posseeix aquellamena tan perillosa de l'amor que parla aixía l'estimat : ((Tal com jo et vaig imaginar,així has d'ésser i no d'altra manera. Elmesuro amb el meu ideal més alt, i llàstima 'de tu si no li pots correspondre !» La pres-cripció d'un Schleiermacher : ano t'has deformar cap ideal, sinó estimar l'home (o la

dona) tal com és)), és cl pol oposat d'aquestamena d'amor idealitzat que la poetessa vaposar a la base de tóta una sèrie de narra-cions : Fenitxka, Un excés de sentiments,D'una ànima estranya, etc. 'En els volumetsde contes Im Zwischenland (més o menysEn el país fronterer) i Fills de l'home, l'au-tora intentà penetrar en la vida tan plenade pressentiments dels darrers anys de lavida d'infant, sobre la qua] la maduresa co-mençant de la vida de dona treu ja alguns

Si el gran psicòleg Nietzsche marca el co-mençament de la vida intellectual de l'es-criptora, el final de la seva activitat estàcompletament sota el signe d'un altre granpsicòleg : Freud, el creador de la psicoanà-lisi. En el seu llibre tan bonic Dank an Freud(Gràcies a Freud) li va retre un homenatgequan aquell complí setanta anys. Des de ladeclaració de la Guerra Mundial, Lou Sa-lomé es dedica únicament i exdlusivamenta la psicoanàlisi, encara que no sigui dei-xeble «ortodoxa» del mestre vienés. Fa cincanys, em va escriure ja : ((He deixat ja com-pletament d'ésser escriptora ; ara, ja noméssóc psicoanalista,))

Si valguéssim caracteritzar en una solafrase tota la personalitat de Lou Salomé,podríem dir que la seva creació artística ifilosòfica no poden ésser separades de la sevapersonalitat, tan marcada. Amb això, hemassenyalat també els seus límits, si hom volhern caracteritzat també, però, tot l'encantdel seu art i del seu esperit. Ella va saberrepresentar el tipus intellectual de la donaen una época en què altres dones, més duresi més unilaterals a conseqüència de la lluitaque havien de sostenir, més aviat varen per-judicar involuntàriament el concepte de ladona que trebailla intellectualment.

Lou Andreas-Salomé avui ja només tin-dria un desig : veure divulgats els nous en-senyaments psicològics no tan sols entre al-guns individus privilegiats, sinó arribats aformar part del patrimoni comú de les mas-ses i de les nacions, que avui dia necessita-rien encara més la psicoanàlisi que els indi-vidus. Per a tothom, Lou Salomé podria és-ser no sols una escriptora i pensadora demèrit, sinó que podria encarnar el model de]'«artista de la vida» : la persona que saptransformar àdhuc la seva vida en una obrad'art.

DOCTORA HELENA STOECKER

(i) Alguns han acusat Lou Andreas-Salo_mé d'haver causat la malaltia de Nietzsche,acusació absurda. —Nota de la Redacció,

L'i}lustre filòleg mallorquí Francesc de B.Moll que, continuant la immensa tasca demossèn Alcover amb un coratge i una auto-ritat admirables, ve publicant tota mena detreballs erudits sobre la nostra llengua, em-pr-ngué, fa dos anys, la tasca de dirigir unacol'lecçió literària, de caràcter popular, oninóloure obres mallorquines contemporànies.Ultra l'innegable bon gust de la presentaciódels volumets, la personalitat d'aquesta bi-blioteca Les Illes d'Or ens assegura un en-ten de selecció rígid i rigorós i una depuradarevisió lingüística, que realment no s'han vistdecaure en cap dels deu volums publicats finsa la data.

Pels deu volums publicats i pels que s'a-nuncien podem deduir que la biblioteca LesIlles d'Or comprèn tres gèneres d'obres. Elprimer consisteix en l'edició d'escriptors ma-llorquins del segle passat, capdavanters dela famosa escola mallorquina que ocupa unlloc tan alt en la Renaixença ; el segon enla publicació d'obres literàries d'escriptorsmallorquins vivents, i el tercer en assaigshistòrics o erudits sobre temes balears.

El primer d'aquests aspectes fou el queobrí la biblioteca amb la publicació de trescomèdies d'En Pere d'A. Penya (1823-1906).Aquestes comèdies : El cordó de la vila(i865), Un criat nou (I8ç2) i La peste grogapepa burlesca com¢osta d'afegitons bosquet-jats del natural, com a memòria de la febreamarilla de l'any 1870. Són unes graciosescomèdies de costums, de gran valor pel llen-guatge popular depurat en qué están escrites.Pere d'A. Penya apareix com un satiristamolt de l'època, sempre de bon gust i sensecomplicacions. Observem que la darrera deles comèdies publicada en aquest volum té elmateix to i fins i tot s'hi esdevenen escenessemblants a la que .narra el periodista con-temporani Robert Robert sobre el pànic ques'emparà dels barcelonins quan la mateixapesta i les ridiculeses que feren.

^Un altre encert de la biblioteca Les Illesd'Or ha estat el de publicar les poesies d'EnPere Oriandis (1864-1897), dificilíssimes detrobar en llur edició primera, limitada i total-ment exhaurida. D'una antiga i rica famíliamallorquina. En Pere Orlandis escriví nomésonze poesies exquisides i élegants, de cairepopular algunes d'elles, que recorden—i su-peren—algun assaig de Milà i Fontanals enaquest gènere. Cal remarcar la puresa, cor

-recció i gràcia del llenguatge de Pere Or-laindis.

El volum que inclou tres Novelletes me-norquines d'Angel Ruiz i Pablo (1865-1927)és, principalment, una bona mostra del par-lar menorquí, ric i pintoresc . Els assump-tes, ultra això, de les novelletes són reeixitsquadros de costums on l'humorisme és d'unaqualitat excellent i arriba a moments feli-císsims • La nota trista i sentimental con-trasta fortament amb el to general de lesnarracions, sobretot al Viatge tràgic del'amo en 'Xec de S'Uastrà.

Dues reedicions ha fet la biblioteca LesIlles d'Or que completen la seva tasca enel que hem anomenat primer aspecte, quesón la de la Corona poètica que dediquena la Mare de Déu de Lluch en el cinquante-nari de la seva coronació pontifícia els 5oetesde Mallorca, que fou publicada per primeravegada el 1884, i la de les Primeres poesiesde Costa i Llobera, que és reedició del vealum Poesies aparegut el i885.

La biblioteca Les Illes d'Or ha tingutla virtut, .amb les esmentades reedicions,de reivindicar l'exee•léncia i el nombre deles produccions que integren el ric tresorliterari mallorquí, i ha vingut a facilitar-nosedicions d'obres que d'altra manera no hau-ríem pogut assaborir ni estudiar.

Pel que fa a la publicació d'obres literàriesd'escriptors mallorquins vivents la bibliotecaLes Illes d'Or segueix la seva tasca en totsels aspectes ; així ens ha ofert prosa lite-rària de tipus novellesc amb La minyoniad'un infant orat de mossèn Llorenç Riber,que fou escaientment comentada des d'a-questes mateixes columnes per Josep MariaCapdevila ; poesia amb el illibre Rosada deBartomeu Guasp, que petja amb seguretatels camins fressats per l'escola mallorquinai teatre amb l'edició de La cançó del mari Un a.11ot de barca, comèdies d'En GabrielCortés.

Dintre del caràcter d'assaig hem de re-marcar l'excellent estudi tècnic militar deltinent caronal Miquel Ribas de Pina sobreLa conquista de Mallorca. Amb una docu-mentació histórica completa i solvent i exer-cint-hi una crítica aprofundida i severa, iamb un coneixement topogràfic exacte. Ri-bas de Pina ens ofereix un estudi definitiude la gesta de Jaume I. 'Estudis com aquesten manquen per molts fets d'armes de lanostra història.

Finalment, cal remarcar el primer volumde Cançons populars mallorquines recollidespel director de la biblioteca En Francescde B. Moll. Són unes 450 corrandes de temesamorosos ben triades entre el gran nombreque conserva el poble mallorquí ; moltesd'elles es conserven o tenen para}lels end'altres del Principat i de València ; en lesmallorquines, tanmateix, observem una pla-cidesa que mo és ostensible en les d'ací imés velat el sentit humorístic i xiroi queapareix en moltes de valencianes.

Després dels deu volums publicats, quesón els que esmentem, la biblioteca Les Illesd'Or n'anuncia quatre més : els segons vo-lums de les Cançons populars mallorquinesi de les Comèdies de Pere d'A. Penya, unassaig biogràfic de Bartomeu Torres sobreCosta i Llobera, i la Històra de la conei-xença geològica de l'illa de Mallorca deB. Darder Pericàs.

Desitgem veure'ls publicats aviat i quea bella biblioteca mallorquina continuiï ambel mateix ritme de selecció i cura que hasempre presentat i que el públic del Prin-:ipat demostri per ella més interès del quefins ara ha manifestat.

MARTÍ DE RIQUER

Cartell diEduardo Narbona

els Estats s'interessen molt poc per la sortde la literatura. L'escriptor, passat l'estretcercle literari al qual està adherit, i que so-vint és encara més circumscrit del que escreu, està condemnat a una anonimitat quenomés en alguns casos és corregida méstard per la història. No és pas precisamentun honor per a les noves repúbliques d'Eu-ropa no haver canviat, o no haver procuratcanviar -- en llur majoria — aquest estat decoses.

Almenys per això, actes com ]'exposicióde llibres de Lisboa mereixen ésser presosen consideració i que se'ls dediqui a llgum co-mentari. Per bé que aquestes exposicionsno podran donar mai un panorama completde la vida literària d'un pafs, si més no,presenten una selecció, que si és feta apro-piadament i amb habilitat, pot fer gransserveis.

Prescindint del fet de les restriccions de-gude- a circumstàncies especials, la situaciópolítica de Portugal no permet ni tan sola-ment l'exposició de llibres de tendències po-lítiques esquerranes, o esquerranes simple-ment -- de manera que per Lisboa correguéla frase que una part de l'exposició era vi-sible a la frontera —, cal -convenir -que, enl'essencial, ]'organitzador de l'exposició, Ra-mon Martínez López, complí la seva comesaamb molt d'encert.

Martínez López, catedràtic de l'InstitutEspanyol de Lisboa, és originari de Galíciaper això se'n podia esperar un esperit decomprensió de les particularitats de litera-tures altres que la castellana del territori dela República 'Espanyola.

Malgrat això, la producció literària de Ca-

-1 en aquest viatge circular- no passemper cap país on pugui perfeccionar el meuesperanto?

(The New Yorker)

talunya i de Galícia no ha tingut gairebé caprepresentació en l'exposició de Lisboa. 'Era,mes que altra cosa, una exposició del llibrecastellà. Es podria dir que no era massafàcil atorgar un gran espai a Catalunya enuna exposició de 8,000 volums ; però nom-broses cases editorials radicades a Catalunyahi prenien part : Araluce, Baudelot, Bosch,Científico-Médica, Casals, Dalmau Carles,Gili, Juventud, Labor, Montaner i Simon;Magisfer, Marín, Montesó, Pubul, Salvat,Seguí, Seix, Sopena, Usón... A més a mésd'aquests editors i dels de Madrid, expo_

saren algunes cases de Bur-gos, Santiago, Saragossa, Se-villa, València i Valladolid.Algunes llibreries • de Lisboaexposaren obres espanyoles, iàdhuc algunes que no estavenrepresentades en l'exposició.

El cop d'ull de l'exposicióera exce}lent, i els magníficslocals del consolat generald'Espanya contribuïren a laseva solemnitat. Ja fou so-lemne la inauguració, feta perd'ambaixador de la RepúblicaEspanyola, senyor José Jun-cal, i en presència del presi-dent de la República Portu-guesa, el ministre d'Afers es-trangers i altres autoritats por_tugueses. Per la seva banda,l'ambaixada, el consolat gene-ral i la representació comer-cia'l atengueren molt bé els in-vitats amb llurs explicacionssobre l'exposició. Per part por.tuguesa, començant pel ma-teix president Carmona, en-daven poderosament l'atenció

sles edicions barates de clà-sics, que la producció bibliagràfica portuguesa desconeix.

Una de les coses que do-naren més aparença a 1'expo-sició, és que dels llibres gai -rebé no se'n veia més que larelligadura, excellent en lamajor part dels casos. No hihavia potser una dotzena dellibres que estiguessin oberts.Si es prescindeix, doncs, de]'acurada presentació dels lli-bres exhibits, pot dir-se que

l'eficàcia literària de l'exposició ha estatmigrada, tant més que, tractant-se d'unaexposició i no d'una venda, era impossibleadquirir-hi cap obra.

Faltaven completament els representantsde la jove literatura. Un volum de GarcíaLorca era una excepció. I també faltava al-gun escriptor en el -comité. Tampoc no hihavia escriptors entre els vuit conferenciantsque, en castellà i en portugués, parlaren du-rant la setmana de l'exposició davant unpúblic molt nombrós i molt atent.

Els temes de les conferències eren tots degran interès, encara que els conferenciantsfossín d'una vàlua no sempre igual. 'Enslimitarem a esmentar la conferència del se-nyor Pere Font i Puig, catedràtic de laUniversitat de Barcelona, que pronuncià,sense quartilles al davant, un discurs de granestil, amb trets filosòfico-literaris de moltaoriginalitat i .profunditat de pensament. Casraríssim en una conferència, en acabar l'o-rador, el públic li demanà què seguís par-lant. De tota la setmana del illibre espanyola Lisboa, l'èxit de 1a conferència del senyorFont i Puig ha estat el més gran.

W. M. ULLMANN

EPMASEXPO

A OL BL 1

L

R ÒTY L

CON

SIC1

AR AO RL I

ST II DC

ÒMIC

Ó S S S S S

Eo aquesía EXPOSICIÓ hi £robareu unesplèndid dormitori, un despatx ausfer

un saló confortable, un ahaien4

rebzdor, un bonic menjador a unPREU RAONABLE

No oblideu: EPMASEEXPOSICIÓ PALLAROLS

PASSEIG DE GRÀCIA, 44

ESTUDI ARTISTICPER A DECORACIONS D'INTERIORS

msam..ple d'aquesta paraula. La sevafamília descendeix d'uns hu-gonots francesos i d'avantpas-sats alemanys. Va néixer ellaa Sant Petersburg, essent fillad'un general rus. Els seusinteressos intellectuals molt' t u^ "^r^"

aviat despertats la portavencap a ]'estudi ; cal no oblidar r 'tque, en aquell temps; aquestdesig era una cosa inauditaper a una noia de «bona famí-lia burgesa». Va anar, doncs,a Suïssa, on estudiava — aZurich —, filosofia de la reli-gió. Es posà en contacte benaviat amb l'idealista més granque ha viscut sobre la terraMalvida de Mevsenburg, lesMemòries de la qual van •in- t `'••fluir tant sobre el jove Nietz-sche i que va tenir aquella fa- t iotmosa amistat amb Romain tRolland, estudiant, a Roma.Fou Malvida qui la presentà

.

a Nietzsche, amb la qual s'a-mistaren aviat; amistat moltsignificativa per a ambdós i 31

per la qual Nietzsche — al-menys durant els primersmesos – es mostrà agraïdfs-,sim (i) • Després de pocs me-sos, els dos amics arribaren auna separació definitiva, de laqual almenys Nietzsche va so-frir extraordinàriament,

Elisabeth Fdrster-Nietzsche,la germana del filòsof la qualva morir fa poc, a l'edatde gairebé noranta .anys, s'hacregut en Pobligació de xerrarmolt sobre les causes d'aques-ta separació ; en canvi, Lou Lou Andreas-SaloméAndreas-Salomé ha observatsempre un elegant silencia enmig de tanviolentes polèmiques dirigides contra ella,

raigs de llum. IEn els seus poemes Rodtinka

Així, potser nó trobarem mai un aclarimenti folga, Lou Salomé es mostra agraïda en-vers la seva pàtria russa, per la qual elsd'aquell conflicte; podem afirmar, perd, que seus múltiples viatges fi van despertar novesensems amb la baralla amb Wagner i la nostàlgies. Els russos li semblen ésser unpèrdua de ]'amic d'infància Erwin Rhode, poble més natural, més profund i més humàera la separació d'aquesta gran dona un

dels majors sofriments de la vida de Nietz-que tots els altres. Va visitar també Tolstoi,

sche. Es commovedora la lectura d'aquellael qual la valia retenir - d'anar a festejar la«supersticiosa)) festa russa de les Pasqüestràgica carta en la qual dl gran filòsof re- «sota el poder de les campanades de Moscú»,protxa a la seva germana, anys després de amb el seu marit i amb el gran poeta Rainerla separació amb Lou, d'haver-loobligat Maria Rilke. En el magnífic llibre en el quala barallar-se amb aquella amiga i amb Paul Lou Andreas-Salomé dedica un record aRée; tots dos foren persones amb les quals

ell podia enraonar de gust sobre tot elaquest poeta, mort tan prematurament, pu-

quel'interessava en el més profund de la seva

blica una sèrie de cartes de Rilke; en unade les seves lletres, el poeta li declara queànima. Encara que no puguem conèixer les només una sola vegada va «viure» de debòcauses del conflicte entre aquesta dona ex- la màgia de la festa de Pasqües: al seu cos-celsa i el filòsof, podem dir que Elisabeth tat, a Moscú.Fbrster-Nietzsche va fer un mal servei al seu

germà, quan no va estalviar 'cap mitjà per IIItal de produir la separació.

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa 0 Màxlma qualltat

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

Acaba de publicar-se el volum 38

DE LA

"Biblioteca Univers"

IEROME K. )EROME

Tres homes dins d'una barcasense comptar - Ïti el gos

Administració i venda : I j j á° I ir' Q

V-L=^ Il Al5QIIV D Ag, RONDA DE SANT PERE, 3

^^

1. Ventosa — L'Olivera

Joan Commeleran — La Diagonal

Planas AòriaLes dues sales de Can Parés estatgen 1'a-

bundosíssima producció de Planas-Dòria,exactament setanta teles. Tota una invi-tació, doncs, a meditar-les des del punt devista de l'esforç físic i moral.

EI pintor en cap instant no dóna mostresde la fadiga que en algun d'aquells dosestats podria fàcilment suposar -se. PlanasDória es refresca en cada quadro i en cadaun patentitza la seva superba predisposicióa captar-ne la simpatia epidèrmica, la sem-blança elemental. 'No refugiat en els difícilsavantatges de la pintura profunda, sinó de-cididament inclinat a lleugers comentaris so-bre l'objectivitat pura, el pintor aconsegueixuna mitjana bona que es paladeja amb lamateixa satisfacció d'una literatura descrip-tiva, apta per a electors l'exigència delsquals no reclami altra cosa que veure-hiclar de primera intenció.

J. CommeleranEl pintor Commeleran es presenta aques-

ta vegada des de les Galeries Syra com aintèrpret d'obres menors de remarcablevalor.

Commeleran ha transcendit a realitzar unsdibuixos personals, que tot i no arribar ales conquistes de la paleta, sobrepassen demolt la intensitat que hom acostuma atreure de la limitació del procediment.

En ells existeix l'esperit condensat d'unpintor especial que tot ho subordina a larecerca de l'ambient.

Per això en aquests dibuixos no cal bus-car la filigrana del preciosista, ni un oficide dibuixant depurat. Com dèiem, és unavant -goGt de la seva pintura, en molts ca-sos més reeixit encara que algunes de lesteles que Commeleran ha pintat. Algunsdels aspectes urbans que exposa, el retratde tres nens i uns apunts de dona a lamina de plom, són obres excelaentfssimes9ue poden representar feliçment la sensibi-litat d'aquest jove artista.

ENetc F. GUAL

DORIA(pin(ura)

SALA GASPARConsell de Cené, 323

(e&re R°mbl° de Cat°lunya ! Balmet)

MARCS - GRAVATS - MIRALLS 1 MOTLLURES

1. MENSA = SALAS(pinfura)

17, PUJOL (pin(ura)

La PinacotecaMARCS .1 GRAVATS

EXPOSICIÓ

JOSEP VENTOSA(pintura)

Passeig de Gràcia, 34

c SALA BARCINOV. GARCIA SIMÓN

MARCS, GRAVATS, MOTLLURES

M. LUISA DAZA-(pinfures i dibuixos)

SARABL4 (pin(ura)

Passeig de Gràcia, 19. Tel. 15677

\U14\^R

LES ARTS I ELS ARTISTES

Pere NubiolaL'exposició que el doctor Nubiola ha inau-

gurat a les Galeries Syra és una pura ma-nifestació d'aquests contrastos que illustrenamb sali pebre la nostra vida. L'expositorés ]'altre jo d'ell que la gent pot imagi-nar-se. Atret amb una enorme força per lestendreses i pels acords d'una palleta subtil

-ment prima, el doctór Nubiola aconsegueixdonar un calc exacte a la seva sensibilitat

i fer compendre la seva manera de veurela pintura. Francament, no reïx en altracosa sinó en aquest mèrit d'expressar senseentrebancs la personalitat. Hem de creureque és precisament això el que vol.

J. VenfosaL'exposició que Ventosa celebrava l'any

passat enmig de la joia general dels amantsde la nostra pintura podia servir per a pre-

sentació. El pintor havia defugit les ocasionsde donar-se a conèixer públicament en estatde formació. Així, tot i que la qualitat d'a-quell esdeveniment fou de la bona, shad'admetre com a presentació. Mancava queVentosa en l'exposició d'aquesta temporadaratifiqués les bones impressions que ales-hores suscità.

Efectivament, ha estat així. El pintor hapres l'alternativa amb l'aquiescència gene-ral, enmig d'un ambient que troba just imerescut el ràpid ascens de l'artista que,sense impaciències comprometedores, ha sa-but esperar a exhibir la seva tasca el mo-ment artístic precís.

La vintena de teles exposades a La Pi-nacoteca no són cap extensió de la perso-nalitat del Ventosa de l'altre any. Emparata l'ombra de la mateixa font ideològica,l'única cosa que de nou podria retreure's ésla superior qualitat tècnica, en la qual s'ad-verteix que la traça s'ha identificat plena-ment amb la concepció i que li rutlla pelsviaranys que l'esperit li imposa per tal detreure partit d'allò minuciós i detallístic quetan reeixidament li complementa l'obra.Aquest esperit alludit recolza fermament,s'obre d'una manera molt més esplèndidaencara, en l'ideari de Ventosa. El delit deprosseguir ]'escola paisatgística autèntica-ment catalana representada per Martí i A]-sina. En aquest procés, Ventosa no es trobaben bé sol.

Hi ha també Mombrú que empaita el ma-teix argument abandonat des de la mortd'aquells mestres. Aquesta doble coincidèn-cia, Iluny del que a primer cop d'ull potsemblar, no fa més que enaltir la bellesade la idea i les seves grans possibilitats

CAMISER

ESPECIALISTA

' EXIT EN LA MIDA

JAUME I, !!Telèton ií655

perquè els dqs autors darrera la interpre-tació d'una única naturalesa evidencien quehi caben .diversos pols sense la temença dela mútua repulsió. Mombrú és un perfectepaisatgista i Ventosa un altre perfecte pai-satgista, que abocats als mateixos horitzonssempre s'acordaran tot i que tiren per car-rers diversos. Dintre la mateixa essència,Mombrú és el calculador, el subordinat in-telligent a la memòria vuitcentista, mentreque Ventosa és d'impulsiu, l'acció constant

i dinàmica, la fluïdesa, l'entusiasme sensecontenció... Tot això amb un ofici, comdèiem, molt més depurat, ha fet que l'ex-posició de La Pinacoteca pugui assenyalar

-se com una de les eminents .que la tempo-rada ens té reservades i que sigui possiblela contemplació d'unes teles tan definitiva-ment encertades com la núm. &, Barraquesde Montjuïc, doble prodigi d'esperit i depaleta, - la núm. 5, la núm.. u, L'Olivera,8, rg, etc.

t•J1 [.1I Saló de Decoradors

CafalansEn estat força avançat les obres d'habili-

tació que el Foment de les Arts Decorativesrealitza en la cúpula i pisos superiors de l'edi-fici del Caliseum, s'ha pogut ja fixar unadata oficial d'inauguració, esdeveniment delqual es valdrà la susdita entitat per a obrirles portes a l'interès públic.

En la segona quinzena del proper mesd'abril quedarà installat en aquell local elPrimer Saló d'artistes Decoradors Cata-lans. Aquest Saló, que, salvant les propor-cions, s'inspirarà en la trama que serveixper a muntar els francesos, no solamentexposarà un nombre important d'installa-cions d'interiors elaborats expressament peraquesta manifestació, sinó que estendrà elseu contingut fins a exposar els treballs detots els oficis d'art collaboradors i empa-rentats amb la decoració.

La magnificència amb què les obres esporten a cap és un presagi de la qualitatque els salons adquiriran, prometedors depoder contemplar l'esforç que en el sentitde la serietat s'ha vingut fent a Catalunyaem l'art de ]'agençament, i prometedors tam-bé d'un ampli renaixement per als oficisd'art al nostre país, mereixedors d'aquestaatenció per tal que puguin tornar a fer-seamb aquella seva prestància del segle passat.

Reaparició de la revista «Art»Després d'un batibull d'ordre diguem-ne

interior, afectant les Exposicions de Pri-mavera i la revista Art, s'ha aconseguitendegar ambdues coses.

Per a finals d'aquest mes està anunciadala reaparició de la revista Art dirigida perJosep Maria Junoy. Les notícies que entenim a hores d'ara, la seva divisió en sec-cions d'un alt interès artístic general, elnom dels seus col.laboradors, etc., fan creureque la seva nova etapa constituirà un esde-veniment recensionista de primer ordre.

Galeries d'Arf

SYRAPRESENTS D'ART 1 QIIALITAI

BODES, FESTES ONOMATIQUES, BATEIGS ETC.

PERE NUBIOLA (pm fura)

JOAN .COMELERAN (dibuixos)

8xposició=venda d'una col'lecciá de pinfurade joves mesfres cafalans

Dipufació, 262 Telèfon 18710

B us Q ¿LE TSMOBLES

OBIECTES D'ART 1 DE FANTASIA

MARQUES = PUIG (pinfura)

J. ROVIRA (pin(ara)

Passeig de Gràcia, 36

SALA PA RESERPOSIC101 VENDA

D' ANTIGUITATS

FRANCESC D'A PLANAS

Ricard Opisso ara que no fa, com abans,una mena d'exposició setmanal a les planesarnades de L'Esquella, ha adoptat el boncostum de celebrar-ne una, gairebé tots elsanys, en una o altra sala d'exposicions bar-celonina.

Abans, regirava contínuament les carpe-tes farcides d'apunts del natural, cercantla documentació que li havia de permetrepoder conjuminar una d'aquelles dobles pà-

Canals i Nonell, per Opisso

gines de L'Esquella que esdevingueren fa-moses i que popularitzaren el seu nom i elseu art arreu de Catalunya.

Aquelles planes, evidentment, eren bones.Resultaven d'un sabor barceloní deliciós.Hi havia humorisme, que la major part deles vegades era de la bóta del ranci, quevol dir del bo. Eren plenes de moviment.Opisso es revelà aleshores al públic profà

—als entesos no els va venir de nou—com undibuixant remarcable, un mestre en l'artdificilíssim d'encabir gentades en l'espai li-

Opisso, Soto, Casagernes i Picasso, ¢erOpisso

mitat d'un full de paper Lanson i de feralesviure, movent-se com si circulessin pel migdel carrer.

Els que tenen nocions de dibuix sabenele sobres que una de les modalitats mésdifícils de ]'ofici és la de la composició. Arabé : ultra aixa, Opisso donava expressió ales figures ; les feia bellugar dins una lò-gica de conjunt; les movia en un ambientdeterminat, i el tot era la plasmació d'unaescena barcelonina, amarada de vida i defrescor.

A més, les seves composicions eren re-soltes amb un estil personal. Ells que, comhem dit, coneixen l'ofici, saben prou bé elcúmul de dificultats que cal vèncer abansde reeixir, en una composició d'aquestamena. El públic profà, que no podia copsar

-les, n'esdevenia meravellat d'instint. Entreaquell, Opisso conquistà el sobrenom de<dibuixant de les multituds », i entre elsentesos, el de mestre en l'art de la com

-posició.Una de les èpoques més brillants de la

xaruga Esquella fou, justament, aquella du-rant la qual hi aparegueren, setmana dar-rera setmana, les seves dobles planes. Elpúblic, els divendres, arrabassava el vellsetmanari de les mans dels venedors i elprimer que feia era obrir-lo pol mig, pertal de contemplar els dibuixos d'Opisso.Els quiosquers, en penjaven rastelleres pelsquioscos. De seguida es formaven grupsque, després de contemplar-les, les comen-taven amb elogi.

Opisso fou, durant uns anys, el cronistagràfic més notable de la vida de Barcelonai dels costums barcelonins. Cal dir, però,ara que ve a tomb, que el seu art sempreha estat marcat per un séc barceloní moltacusat. Aquest ha estat uii dels encantsprincipals dels seus dibuixos.

Quan deixà de publicar dobles planes aL'Esquella esdevingué expositor de sala.També, doncs, les regirava les carpetes ple

-nes. Perd si abans ho feia per a trobarun document que volia aprofitar, adaptant

-lo a una composició determinada, ara hicercava l'escena, ]'apunt, la composició exe-cutades espontàniament davant el model,

Manolo i Mir, Qer Opisso

aixoplugaren, discutien, o bé anaren a re=posar-hi, un cop es sentien cansats momen-tàniament de lluitar.

Amb els am•s, tots ells han dit el. quevolien i la gent els ha entès. Aquells homes;bohemis, alguns d'ells miseriosos, són avuipersonatges eminents, artistes remarcables.Probablement, alguns d'ells, no haurien ar-

ribat a ésser-ho sense el caliu que trobarenaleshores als Quatre Gats.

opisso, amb la seva 'exposició, ens hafet doncs dues ofrenes generoses. La pri-

mera, uns dibuixos molt bons. La segona,evocar-nos, millor dit, posar-nos davant els

ulls i encendre en el nostre esperit la llumdel record d'una època, d'un moment in-oblidable de la vida barcelonina, que vadonar una empenta formidable a les cosesde l'esperit en el nostre país.

JAUME PASSARELL

La colieccio completa deMIRADOR pof conrulfarrse a l'Arxiu Hísfòríc de laCiufa4 (Casa de l'Ardiaca)

L'EPOCA DELS QUATRE GATS

Dibuixos de Ricard Opissosense cap mania o preocupació utilitària.Els que coneixen l'ofici saben també per-fectament i per experiència, la diferènciaenorme que hi ha entre fer una cosa pen-sant que ha d'ésser aplicada, i deixar circu-lar lliurement el llapis damunt el paper,amb llibertat absoluta.

Opisso, que s'havia revelat com un mes-tre de la composició, es revelà aleshorescom un dibuixant salid i massís. !Els seus

dibuixos, diguem-ne d'exposi-.-- tor, tenien un gruix, una força

i una solidesa molt superiorsals de les composicions publi-cades abans als setmanaris ca-ta lans. -

Si, en aquests darrers, Opis-so es manifestà com un cos-

tumista admirable, en aquells.altres palésà que era un dibui-xant comparable als millorsd'Europa. Aquesta constatació.calia fer-la. Ara Opisso haobert una exposició a can Re-nard. 'Està composta per unacol•lecció de retrats dels artis-tes que eren assidus dels Qua-tre Gats. Jo crec que aquestaexposició, entre les moltes queha fet Opisso, és la millor detotes.

Tots els dibuixos que hi ex-posa són bons de bo de bo ; aLgun, per exemple aquell en elqual són representats el p in-tor Canals i la seva muller,amb un fragment del retratde Miquel Utrillo damunt els'seus caps, té el gruix d'un

quadro. Aquell altre eñ el qualhi ha retratat Ricard Canais;Isidre Nonell, lluint el típicxamberg de ]''època, i el 'pin=toresc vestit de montmartrois,és magnífic. '

Aquesta exposició de ]''Opis-', so està formada per un çon1-

junt de 3 7 dibuixos. Ara'bé.A cada quadret hi ha repre-sentats un o diversos persa-

. natges remarcables de l'època. Des del PeitiGener dels grans dies, de quan feia el, ijueen podrfem dir de conseller àulic de Sarah'Bernhardt, fins al mateix Opisso, passant'_s germans Soto i En Casagemes, el sé_'nyor Alexandre Riera, el de les barbes flu-vials i l'aire de gran senyor ; ells germansReventós, En Picasso, els .tres mosquetersUtrillo, Rossinyol i Cases; En Meiftétf,.l'Anglada i en Mir ; l'hostaler i fundadordels Qivatre Gats, Pere Romeu, l'home delputxinellis i de les armilles de crocant;Morera, els Pitxot •i el pintor Regóvos; enRicard Canals, Josep Maria Roviralta, il'incommensurable Manolo, vestit de pinxo. illuint un bigoti molt divertit. Als que el co-rneixen d'ara, amb el seu aire de rector pan-xa-content , els farà molta gràcia aquest al-tre Manolo embigotat, fet un baranda ad-.téntic. -

L'exposició és molt bona, ja ho hem dit;la millor de totes. Els dibuixos són esplèrl=dids, i tenen, a més, l'encís impondeeablïd'evocar una època i un lloc que irsdi i,arreu del país, una influència decisiva.

Perquè els Quatre Gats no foren solamentuna pura facècia. Foren—permeteu el te('me, malgrat que .és una mica macarrònic-un fogar de neguits espirituals. Tots élshomes que tenien alguna cosa per dir, peròque encara no havien trobat la manera: erl-tenedora d'expressar-la ; tots els homes quemaldaven per a fer-ho, s'hi trobaren, s'hï

L,t

I i,

r

Exposícíons de músicaL'exposició d'artistes flamencs que sota el

títol De Van Eych a Bruegel acaba detancar-se i que motivà tres articles a Mr-RADOR — Primitius flamencs — dels nostrecollaborador Albert Junyent, donà també mo-tiu, abans d'ésser clausurada, a un concertde cants sagrats i profans del segle xv fran-co-flamenc, a càrrec de la societat brussel-lesa Pro Musica Antiqua.

Aquestes músiques, avui solament cone-gudes d'alguns erudits, són les mateixes queescoltaren els pintors flamencs i llurs con-temporanis ; en elles pensaven quan pinta-ven concerts de família o grups d'àngelsmúsics.

Ha estat lloat aquest complement de l'ex-posició de pintura, car, si amb aquestahom vol evocar una etapa cultural d'unpaís, no hi ha raó perquè no acudi a lesarts sonores tant com a les plàstiques.

Ja abans de la guerra, a París es volguéfer alguna cosa semblant, i no pas limitant

-ho a la música històrica, sinó estonent-ho al'art contemporani. En efecte, en ocasió delSaló de Tardor, fou proposat d'organitzar,parallelament, un Saló musical (i també li

-terari) on fossin presentades obres noves.La idea no prosperà. Algú fiu notar que elparallelisme no podia ésser complet entreles dues menes d'art. Es que, com ha fetnotar P.-M. Masson, «des obres plàstiques,creades una vegada per sempre, escapant

-se de les servituds de la interpretació i dela durada, s'ofereix d'una manera perma-nent als admiradors o als curiosos ; les artssonores, al contrari, exigeixen una inter-pretació, uns intèrprets, unes reunions ahores fixes, una durada invariable d'audició» .

Però, eles dels primers assaigs d'aquestsdiguem-ne Salons musicals, s'ha produïtuna veritable revolució, que ha desenrotllatincalculablement les possibilitats d'execucióde les obres musicals. L'enregistrament me-cànic i la reproducció han fet uns tals pro-gressos que ara és perfectament realitzableallò que només vint anys enrera semblavaquimèric.

Un «Jueu Erran4» per ràdio

Recentment, l'estació París P. P. T. vadonar el drama — ja podrem dir ex-famós— El Jueu Errant, d"Eugène Suc. IEIs queconeixien el drama; o bé la novella dels ma-teixos autor i títol, devien quedar esverats.I els que no la coneixien no devien en-tendre res, sobretot cap al final.

En efecte, perquè no es molestessin elsoients catòlics, el nom de la Companyia deJesús havia desapar,Q ut,. Tot al més es par-lava de la Companyia o de la Societat se-creta. Així era possible pensar que el dramaes referia als francmaçons o als carbonaris.

Es com , si, perquè no es molestin els an-glesos, se'ls convertís en azteques en unaobra sobre Joana d'Arc.

L'enregisfrantenf d'emissions

La ràdio estatal francesa ha creat unCentre d'Enregistrament que, a l'estil delsja installats en altres bandes — parlem del'estranger —, pot fer grans serveis.

Es cert que el procediment d'enregistra-ment no és enlloc tan perfecte com fóra dedesitjar, perú així i tat és útil.

Es tracta simplement de conservar, perprocediments no pas massa complicats, totauna emissió o part d'ella, cosa, com es potsuposar, preciosa des del punt de vista do-cumental. Així, per exemple, es poden con-servar actes polítics, reportatges de carrer,audicions teatrals i d'òpera, etc.

La insoripció d'aquests documentaos estric-tament sonors es fa sobre cinta d'acer, gene-ralment, i també sobre discós de matèriesflexibles.

A part del valor documental que això pottenir, en posseeix un altre d'aplicació im-mediata : les emissions dedicades a l'es-tranger i a fes colònies, car, per raó deles diferències horàries caldria que les emis-sores de ràdio treballessin totes les vint-i-quatre hores del dia si es volgués que totsels oients del planeta poguessin escoltar ales hores normals.

Mauríac i el discFrançois M,auriac acaba de publicar al

Temps unes quantes reflexions d'un amateurde discos. IEl novellista observa com és di-fícil, en un saló, poder-se lliurar a la mú-sica, i com el disc ens retorna al pla de laintimitat. Però...

«Però el perill és de gastar l'encís, és deno poder defensar-se contra la temptació de

cuando un males farle quíta el sosíegoy perdiendo elbuen humor Vd. sesiente cansado ydecaído, es que <uorganismo necesi-

to una limpiezainterna, para e!i•minar los residuostóxicos acumula-dos, que dificultansu buen funcionamiento. Esto limpieza se laproporcionará el Urodonol que avivará sus

energías vitales a modo de ducho interna, y alasegurar la completa desaparición de susmolestias le devolverá el bienestar duradero

URODONALregenera los órgano s .

porque disuelve el ácido úrico -

desvetllar a tort i a dret la dòcil meravella.El disc ens instala en una familiaritat mons_truosá amb l'obra mestra — o, més exacta-ment, amb una interpretació de d'obra mes-tra —. Potser aquest poder que ens atorgael fono ele sentir tan sovint com vulguemalbb que només hauria de sentir-se una ve-gada, viola una llei no escrita del reialmede ]'harmonia. L'amateur de discos ho sap;ha experimentat sovint que l'obra enregis-trada, a la llarga, perd encís, s'eixarreeix,que el seu perfum secret s'evapora.»

Es una observació exacta. Però el verita-ble amateur ha de saber disciplinar-se, noabusar, deixar passar temps perquè lla mú-sica no es gasti i la seva reaudició tinguitota la frescor.

Les sorpreses de la felevisióMacleleine Apron, en Beaux-Arts, ens enparla<De seguida remarquem e1 maquillatge es-pecial de les artistes, els llavis de les qualssón pintats de negre, car el vermell i els

seus derivats donarien blanc en la retrans-missió. Ens diuen, per exemple, que elsactors de cabells foscos i ulls negres sónparticularment buscats per a la televisió.Revenja sobre el cinema, que ha preferitels ulls clars i els cabells rossos... Un detallimprevist : mentre que el film exagera certsdefectes (a la pantalla una dona una micapieneta pot semblar un tupí), la televisiópermet d'afinar o d'arrodonir la línia de lesvedettes.»

una cri*icaLes estacions franceses emeteren un ràdio_

reportatge de l'enterrament de Jordi V, delqual s'ha fet aquesta crítica

iiEI sQeaker ens ha servit, amb urna veucavernosa i un to pompós perfectament ri-clfcul, uns quants tòpics vagues sense capinterès sobre la sortida dól seguici de West-minster Hall isobre l'aspecte de la multitudde Londres. Es tenia la impressió que tataixò ja era escrit per endavant. Cap detallpintoresc, cap nota precisa, res més quexerrameca sense color i algunes considera-cions d'un pompierisme consumat. Ens hau-ria agradat més sentir les campanes, lescanonades, la veu de la gentada, la remorde Londres, les tropes en marxa, les músi-ques. Des d'aquest punt de vista, com desde tots els antres, el reportatge de les honresfúnebres del rei de Bèlgica era infinitamentmés reeixit.»

Ai las!, a Barcelona no hi ha cap menade crítica de ràdio. L'únic que s'imprimeix,surt de les mateixes emissores, directamento indirectament.

'EL MARIT VERITABLEMENTENERGIC

—Es la primera vegada, però que siguil'última!

(Ji Setteóello, Torí)

Notes i comentaris

r

^v

.- ry

_4

^^y

HISTORIETA ESCOCESA

Ahir, a la funció del circ Kryne, va pas-sar una cosa terrible : un acròbata va cauredel .trapezi i es va esclafar a terra.'-I et van .fer pagar un suplement per

aquest número-'fona de programa?,No. .—Així, què és la cosa terrible?

(Marc' Aurelio, Roma)

TREBALLS DOMESTICS

--Maria, ja pot fer el bagul. Per la feinaque vostè fa, ja la faré millor jo...

(Vendémiaire, París)

—Quant deu costar aquest model?—Mid pessetes cada mes i algun regalet

de tant en tant.(Marc' Aurelio, Roma)

L'EVAS10(The Huniorisl, Londres)

8M1RADDR

13.11 •z.'.

La Música i la Rd0UN LLIBRE DE MN. H. ANGLES

- e

«La música a Catalunya finsal segle XIII»

En presentar als lectors de MIRADOR lavaluosa monografia que H. Anglès dedica

en la documentació històrica, sinó també enlesa la música del nostre país durant l'Alta

obres de l'escultura romànica i gòtica,sGn de tradició 'netamentEdat mitjana, no voldría que ningú, a co- mossárab, i deno-ten el contacte dels nostres músics amb elsmençar per ell mateix, es pensés que tracto

de fer-ne una recensió extensa. Ni el lloc nidel centre d'Espanva. Aquest fet, que potacoblala meva preparació no m'ho permetrien.

Em proposo, simplement, ex-

-se a altres de similars, demostraben bé el paper de pont que Catalunya jugàpressar l'admiració i l'optimis-me que an'ha produït la dec ï +'tura d'aquesta obra i desper

,tar, si és possible, ('interès peraquesta mena d'estudis gràcies .•,;°als quals ens aconsolem, con I p `templant el lloc altíssim queCatalunya ocupava ara fa al-guns segles, de la nostra si-tuació actual tan poc falague_ -^ra. Al capdavall, ponsem, elscatalans d'ara tampoc no de- .n `.vem ésser tan diferents delsd'aleshores que no puguempensar a recobrar el nostreantic prestigi ; i per altra ban-

v

da, mentre al nostre país espubliquin obres tan serioses b^com la de Mn. Anglès, la nos- tq r`" ,c^^tra categoria cultural està as-segurada : llibres com aquest,tan plens de dades noves, de r.:textos inèdits i de suggestions

tt.

per a infinits treballs futurs,ter.

^ ,•no poden deixar (le figurar a F

a„totes des biblioteques (Id món. JMossèn Anglès estudia en a^ s C °

el seu illibre tota l'evolució de t• I'^

la nostra música, des de l'-poca visigótica fins al tempsdel rei Jaume II, no solamenten el seu aspecte litúrgic, sinótambé en el profà ; no sola-ment en lla seva forma vocal, rs; ssinó també en la instrumental, t el ) °'

En els primers capítols ex^i

posa el desenvolupament de la a°música litúrgica a Catalunya tdurant els temps de la domi-nació visigoda : ifes esglésies Tres músicscatalanes, íntimament relacio-

que sonen la viola, el llaüt i lalauta dolía(Església Parroquial de Cardona le XVnades amb les de la resta de la g )

Península, segueixen una marxa parallelá ala d'aquestes i el Libellus Orationun2 de Ve-

en aquest temps entre els dos tipa de chi-I

rona, manuscrit que data almenys de co-lització més importants del r' n ; la cris-tiana, que venia d'Europa, prii;cipalment delmenços del segle vnl i que fou copiat a

Tarragona, ho demostra prou bé. Més tard,Migdia de Fraa.,a, i la musulmana del Ca-lifat de Còrdova. Per altra part l'estudi delsperò, la invasió sarraïna r la forma diferent còdexs catalans i aragonesos d'aquest temps,com es produeix la reconquista creen entre

Catalunya iels d'Occident de lapaïsosals quals Mn. Anglès dedica dos capítols,

Península una dïferenciaci6 que va creixentillumina altres fets : la unitat litúrgica deCatalunya i Aragó sota ila supremacia dela mesura que el temps passa i que les en-

titats .polítiques creades en uns i altres llacsmetropolità de Tarragona (fins a 1318) queda

es van consolidant. Catalunya, reconqueridaaixí reflectida en el moviment musical ; elproblema de la notació, espels francs, passa a formar part de llur im-

ique presenta

simultàniament en dues formes distintes,peri comença a iniciar-se en llur cultura ;la litúrgia visigòtica, (',aquitana i la catalana, resta obert a dis-per consegüent, co-mença a ésser substituida per la Lex Ro-

cussió, però enriquit amb dades noves, is'aclareix el fet d'expansió delmana, i els grans monestirs benedictins

de Sant Miquel de Cuixà i de Santa Mariarepertori

musical, que va des dels monestirs de Mois-de Ripoll esdevenen els principals fo4us

sac i de Sant Marçal de Limoges, passantper Catalunya, fins als de San Juan de 1a'litúrgiad'expansió d'aquesta 'nova i, amb

ella, de nous tipus de música,pena i San Mir11án de la Cogotlá en plenaque acaba

per desterrar gairebé camplletament els gè-Rioja.

Estudia el fet importantíssim de la poli-neres anteriors, visigòtics o mossàrabs. AcíMossèn Anglès s'estén llargament sobare els

fonia anterior al segle xtv, tal com era prac_oficis i els noms dels cantors catalans, des

ticada a Ripoll i a Tarragona i com és codi -ficadadel segle x al segle xui i encara més, sobre

els teòrics i els mestres catalans d'aquesta

en dl manuscrit Canendi Scientia,de la Biblioteca de Catalunya, interessant

mateixa época, especialment els de l'Escala document per a l'estudi de la notació ; exa-

monjode Ripoll, on floriren successivament el

Gerbert, més tard papa amb el nom

mina així mateix, en un extens capítol, totel que fa referència als drames litúrgics,

de Silvestre II (segle Ix); el qual, segons la forma medieval del teatre, i a les epís-sembla, va aprofitar els seus tres anys d'es-tala a Catalunya per perfeccionar-se sobre-

toles ufarcides».Finalment dedica uns captols a la Vírica

tat en música i matemàtiques, •que després musical profana i al fons musica] català delensenyà a Reims; l'abat Oliva (mart des,prés de lo65) i altres. Fa remarcar, ales-

repertori trobadoresc, del qual publica 1, latextos, l 'remarcar, en general, la

hores, una important particularitat de la

coincicoincidència id l'ascensió de músi c pro-fava,

-amúsica catalana de 1'época : mentre els gè- protegida pells comtes-reis, amb la

davallada de la i exposaneres, com la litúrgica mateixa, són romans,és a dir, vinguts de França, en canvi els punts

elis lanpla-ment tots els •punts de discussió que planteja

instruments, fàcils d'estudiar no solament transcripció mensurada dels textos tro-b^badorescos.

Enriqueixen l'obra, a part dels índexs iles motes, que són completíssimes, nombro-

E S T A D I 5 T I C sos gravats que reprodueixen manuscrits omonuments, i una bona collecció de trans-

Segons els centres oficials nordamericans cripcions 'd'obres de música. L'estil de Mos-el nombre d'aparells receptors installats a Anglès és senzill iseu llenguatge]'América del Nord era, en el moment de

forforça planer ; però de vegades Da mateixa

ga

tancar l'estadística, de 26.22i,784, dels quals complexitat dels problemes que exposa smés de as milions i mig als (Estats Units. ]'enduu, i es xic seguir. Pe

Iés ifím ec

A !Europa, dl nombre de receptors no ar-ea nt

que fa ala presentació és mpe cable i dignariba a 23 milions ; a Asia, x milions i mig, en tot de l'autor il'editor, el benemèritdels quals corresponen al Japó prop de z mi-

aInstitut d'Estudis Catalans.

]ions i quart ; a Aírica, 200,000 i a l'Amè-rica del Sud, r milió i mig. J, PETIT

Subscrívíu=vos a M I R A D O RRonda de Sant Pere, 3 = Teléfon 22592 = Barcelona

BUTLLETI DE SUESCRIPCIOEt Sr,

que viu acarrern.°............ es subscriu a MIRADORpel preu fixat de 3`50 píes. trimestre.

de de 193$rgnatara

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA, 45

BARCELONA