11111

QUADERNS 224

22222

QUADERNS DE PASTORALRevista del Centre d’Estudis PastoralsRivadeneyra, 6, 3r - Tel. 93 317 48 58 - Fax 93 302 51 09 - 08002 Barcelona

Director: Josep M. DomingoSecretari: Antoni SerramonaCap de redacció: Anna-Bel CarbonellConsell de redacció: Mn. Ricard Casadesús, Mn. Joaquim Cervera, Mercè Basté,Mn. Joaquim Brustenga, Mn. Manuel Claret, Mn. Antoni Román, Mn. Pere Milà, Mn. JoanNadal, Javier Velasco i Mn. Joan Anton Cedó.

Impressió: I.G. Santa Eulàlia - Santa Eulàlia de Ronçana.Dipòsit legal: B-25.506/1969Amb llicència eclesiàstica

Subscripció anual: 31 eurosPreu d’aquest exemplar: 7,80 euros

Quaderns de Pastoral és una publicació del Centre d’Estudis Pastorals de lesdiòcesis catalanes. La revista és oberta i plural en l’esperit dels Concilis ecumènici provincial. Les opinions manifestades en els diferents articles són responsabilitatdels respectius autors. El pensament de la revista només es manifesta quan hofa constar expressament.

33333

sumariPòrtic ............................................................................................... pàg. 7

I. Pastoral social versus justícia social. Quina és la respostacristiana?

L’acció social e l’Església .............................................................. pàg. 13per Mn. Jubany, Delegat de Pastoral Social. Rector de Sant Ildefons.BarcelonaLa creació de la Càtedra d’Inclusió Social: el compromíssocial de la Universitat ................................................................. pàg. 21per Ángel Belzunegui i Carme Borbonès Càtedra d’Inclusió SocialRovira i Virgili. Tarragona

Crisi econòmica i llibertat ............................................................ pàg. 34per Angel Miret, advocat. Barcelona

La crisi econòmica, un repte per l’Església ............................... pàg. 40per Eduard Ibáñez, Director de Justícia i Pau. Barcelona

Les entitats socials d’Església, al servei dels més desafavorits ... pàg. 48per Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals, formació, consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés. Barcelona

La Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social ..... pàg. 56de la Diòcesi de Lleida, per Mn. Carles Sanmartín Siso. Delegat dePastoral socio-caritativa i de Mitjans de comunicació. Lleida

L’estudi «Al servei de servir” ..................................................... pàg. 64per Mn. Joaquim Cervera, sociòleg i Rector del Gornal i Col·laboradordel CEP. L’Hospitalet de Llobregat.

Una comunitat teresiana d’inserció, estar al costat dels mésdesafavorits .................................................................................... pàg. 68per Victòria Molins, religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.Barcelona.

Un món de tots i per a tots ........................................................... pàg. 78per M Carme Molist i Subirachs, religiosa Vedruna. Educadora ipastoralista. L’Hospitalet del Llobregat

44444

II. Des de les entitats socials (testimonis des d’una selecciódes de diferents àmbits, carismes, territoris…)

ÀMBIT DE SENSE SOSTRE, HABITATGE i SALUT

Obra Social Santa Maria Lluïsa de Marillach. Acompanyarqui viu a un “no lloc ...................................................................... pàg. 89per Eduard Sala Paixau, director de l’ObraSocial Santa Lluïsa de Marillac, Companyia de les Filles de la Caritatde Sant Vicenç de Paül. Barcelona

Fundació Privada Benallar. Crisi d’esperança o motiu per al’esperança ..................................................................................... pàg. 94per Ana Royo, religiosa de la Companyia Santa Teresa de Jesús.Barcelona

L’ordre de Sant Joan de Déu i la seva acció social avui aCatalunya ....................................................................................... pàg. 99per Pascual Piles Gerrando, superior Provincial de la Provínciad’Aragó germà de l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu.

Fundació Acollida i Esperança. Per l’acollida a l’esperança ..... pàg. 106per Esther Borrego Linares, Treballadora Social, directora tècnicadel pis ITACA. Barcelona i Girona.

Projecte Estel Tàpia ....................................................................... pàg. 111per Rocío Elvira, doctora en sociologia i directora de l’entitat.Barcelona

ÀMBIT DONA, FAMÍLIA, INFANTS I JOVES EN RISC D’EXCLUSIÓ

Lloc de la DONA, Compromís solidari amb les dones que exerceixen la prostitució ................................................................ pàg. 117per Puri Alzola, Oblata Stmo. Redentor. Treballadora Social. Membrede l’equip de Serveis Socials de la Barceloneta. Barcelona.

Fundació ESCÓ, un banc on tothom s’hi pot asseure ................ pàg. 128per Beatriz Fernandez Gensana, advocada social i directora de l’entitat.Barcelona

Centre Educatiu Esclat ................................................................. pàg. 131per Mercè Basté, mestra i llicenciada en Filologia. Directora del’entitat. L’Hospitalet del Llobregat

55555

El CIJCA, avui ............................................................................... pàg. 136per Joan Valls Ferrer, Salesià i de l’entitat. Lleida

Fundació Comtal. Educació clau de futur .................................. pàg. 143per Jordi Jover, vicepresident de l’entitat i Diplomat en EducacióSocial i Delegat de Formació, missio compartida i associacióde Salle Catalunya. Barcelona.

Plataformes Salesianes Educació social ..................................... pàg. 151per Paco Estellés, responsable de l’àmbit de les Plataformesducació Social Salesians de Catalunya.

Fundació Salut Alta, acull, acompanya, educa... I somia,actua, denuncia! ............................................................................. pàg. 156per Maria Nadeu, responsable d’acollida i formació d’adults del’entitat. Badalona

Centre Obert Calidoscopi ............................................................. pàg. 160per Anna Cotet, Diplomada en Treball i Educació Social, i Llicenciadaen Psicopedagogia. Lleida

ÀMBIT DE CENTRES RESIDENCIALS PER A MENORS

Llar Claudina... Molta gent petita... ........................................... pàg. 167per Anna Rubio, filla de Jesús Maria, mestre, educadora i teòloga.Directora del centre. Barcelona

ÀMBIT NECESSITATS BÀSIQUES

Càritas Diocesana. Parany o ballesta? ....................................... pàg. 173per Mn Blai Blanquer Cutrina. Rector de la Parròquia de St PereOctavià; i Amèlia de Juan Castella, treballadora Social de Càritas.Terrassa

Fundació Rosa Oriol ..................................................................... pàg. 178per Sor Lucía Caram, dominica. Manresa

Banc de recursos ........................................................................... pàg. 183per Jesús Lanao, director, jesuïta. Barcelona

L’amistat amb els que viuen al carrer. La guia on menjar,dormir i rentar-se ............................................................................ pàg. 187per Jaume Castro, Responsable de la Comunitat de Sant’Egidioa Barcelona

66666

ÀMBIT IMMIGRACIÓ

Fundació Migra Studium. Creant ponts de trobada i diàleg ....... pàg. 193per Quim Pons, jesuïta, educador i director de l’entitat. Barcelona

ÀMBIT PRESONS I EMPRESES D’INSERCIÓ SOCIAL

Projecte i Espai Refer-Vida .......................................................... pàg. 201per Mn. Joan d’Arquer, Capellà del Centre Penitenciari«Quatre Camins», President de l’Associació «Ex.-près 4camins» iCoordinador del Projecte i Espai «Refer-vida». Terrassa

Fundació ARED, i empresa de reinserció SALTA .................... pàg. 205per Elena Alfaro, directora

Fundació Formació i Treball ......................................................... pàg. 211per X. Puig , gerent de l’entitat i Tony Cabre, responsable decomunicació

III. Iniciatives en xarxa i de comunió

Fundació Mambré .......................................................................... pàg. 223per Manuel Lecha, president de l’entitat i Lourdes Zambana,responsable d’Inserció laboral. Barcelona

Saó-Prat .......................................................................................... pàg. 229per les Comunitats religioses de germanes Concepcionistes,germanes Teresianes i germans Maristes. El Prat de Llobregat

Escola CINTRA. Un projecte de reconstrucció ambadolescents del Quart Món, al Raval de Barcelona ...................... pàg. 233per Pilar Rodríguez Briz, religiosa de la Companyia de Santa Teresade Jesús. Llicenciada en Filosofia. Barcelona

IV Recensions

Los olvidos sociales del cristianismo, de JI Calleja, ed PPC ......... pàg. 239per Mn. Manel Simo

Ètica de la Compasión, de JC. Mèlich, ed Herder ......................... pàg. 241per Mn. Manel Simo

77777

PÒRTIC

E l venerat Arquebisbe de Milà, cardenal Ildefons Schuster,la quaresma de l’any 1939 va escriure una celebrada carta pas-toral «Memoriale ad Parochos» que va tenir una certa ressonàn-cia, malgrat la gran guerra que s’encetava el setembre d’aquellmateix any. Va quedar com un referent ineludible de l’acció pas-toral del rector de parròquia i de tota la institució parroquial.És un petit tractat amb 17 curts capítols que repassa les obliga-cions del rector i, per extensió de tota la comunitat, segons elDret canònic (s’entén el de 1917). Però el profund sentit pastoraldel cardenal benedictí amara cadascuna de les seves disset ob-servacions i en fan un vademecum vàlid encara avui dia, ‘mutatismutandis’.

«Hi ha un altre deure del Rector de parròquia que el Codi (de DretCanònic) estableix amb aquestes paraules: ‘el Rector ha d’ocu-par-se dels pobres i desvalguts amb paternal caritat’. No es trac-ta d’un simple consell sinó d’un imperatiu.» I explica com desdels temps apostòlics passant per totes les èpoques, àdhuc lesmés fosques de la història de l’Església, s’ha mantingut i forma-litzat la norma i la praxi pastoral segons la qual els béns del’Església ‘deduïda la porció congruent per a la sustentació, peral manteniment del temple i del culte, s’han d’esmerçar enl’assistència als pobres’, malalts, transeünts, pelegrins...’ Ésl’origen i la justificació de les fundacions de ‘Causes pies’ de quevan plens els arxius monàstics, capitulars o parroquials.

Quan el Consell de redacció de la nostra revista pensàvem queno podíem deixar passar el tema angoixós de la crisi que flagel·lala nostra societat ho fèiem des de la convicció que l’acció pasto-ral té una vessant ineludible en l’exercici de la caritat. La referèn-cia a les orientacions pastorals de l’antic Arquebisbe de Milà ve-nia al cas per adonar-nos que la teologia del Dijous sant, mésconcretament de la ‘Missa de la Cena del Senyor’ que uneix in-destriablement la institució de la Eucaristia, del sacerdoci i delmanament nou, no són una troballa dels temps postconciliars, ouna dèria dels capellans o sectors etiquetats despectivamentcom a ‘socials’, sinó que pertanyen als aspectes més nuclears

88888

del missatge cristià i a la praxi més antiga i sostinguda del’Església, fins i tot en la seva regulació canònica. Els cànonsno són suspectes d’enfrontament entre ‘lletra i esperit’ i, seguintel fil que encetava l’arquebisbe de Milà fa més de setanta anys,ens cal rellegir els cànons del codi ara vigent.

El que justifica la capacitat de l’Església de posseir i adminis-trar béns temporals són l’acompliment dels fins propis, ‘organit-zar el culte diví, procurar la digna sustentació del clergat i delsaltres ministres i exercir obres de sagrat apostolat i de caritat,especialment envers els necessitats’ (vegeu c. 1254 § 2). Elsfidels han de subvenir les necessitats de l’Església per al culte,les obres apostòliques i de caritat i la còngrua sustentació delsministres’ (vg. c.222, § 1). Però sobretot el § 2 diu: ‘També tenenl’obligació [els fidels] de promoure la justícia social i, recordantel precepte del Senyor, la de socórrer els pobres amb els guanyspropis’.

I entre les obligacions del pastor ‘el rector ha de procurar conèixerels fidels encomanats a la seva cura; per tant [...] que es dediquiamb una particular diligència als pobres, als afligits, als qui es-tan sols, als emigrants i als qui sofreixen dificultats especials...’(vg. c.529 § 1).

Tot un altre tema és el debat sobre si la caritat pot suplantar lajustícia; si la beneficència no és un justificatiu de la mala cons-ciència o si cal donar peix o ensenyar a pescar... Quan les co-ses es posen més malament del que solen estar –sobretot siens ho mirem des d’una certa estabilitat, ni que sigui austera iprecària– ens adonem que els pobres, de tots els signes, conti-nuen estant a les portes dels temples, als robers o menjadors oals despatxos parroquials. I que les col·lectes queden curtes ique Càritas no dóna l’abast. Sense fer demagògia constatem queels nous pobres, els pobres d’aquesta crisi els ha fet la granbanca del sistema imperant, les polítiques econòmiques errades,el mite del benestar amb poc esforç... però que els pobres –elsde sempre– no són a les portes dels bancs, ni de les organitza-cions sindicals o polítiques sinó que, com enduts per un instint,continuen fent cua a les portes de les esglésies i que als nouspobres la vergonya els mena al despatx o a formes més anòni-mes d’ajut.

També ens adonàvem tot preparant aquest número que des dediverses instàncies d’Església s’estaven dedicant les millorsenergies a donar resposta o a pal·liar els drames amb una gene-

99999

rositat i un abast sovint desconeguts. Una mostra: caldria com-provar-ho estadísticament, però avui el personal de parròquies,d’ordes i congregacions religioses, d’associacions fundacionssocials, entitats i moviments, més que a les pròpies obres esdediquen a atendre i acompanyar els més necessitats.D’aquí el número que teniu a les mans.

No havíem d’entrar en l’estudi de la crisi actual ni en la seva in-terpretació, tampoc en el blasme dels múltiples factors que s’hisumen. Volíem primer de tot mostrar –una mostra amplia, enca-ra que no exhaustiva, ni molt menys– del que fan i com ho fan lesdiverses instàncies d’atenció als diversos camps de la pobresa.Tampoc podíem deixar de banda alguna reflexió que donés raódel per què d’aquest encertat decantament de tantes energiescap a la pastoral social, a l’atenció i ajut als més desvalguts.Trobareu doncs, nou articles de caràcter més general que hemetiquetat com Pastoral social versus justícia social. I tot se-guit un reguitzell de realitats de presència en els diversosmóns de la pobresa, la marginació o de l’educació per superarla crisi des de diverses sensibilitats i carismes.

Hem d’agrair les nombroses col·laboracions que, si no justifi-quen el retard en l’aparició regular de la revista, almenys expli-quen una mica la irregularitat en l’aparició. Tots els qui hancol·laborat –a la ratlla dels 40– han furtat una mica de temps a laseva dedicació primordial als pobres o marginats.

Un agraïment molt especial que, en part també explica el retard,és per a la redactora en cap, l’Annabel Carbonell que en l’ ínte-rim ha hagut de suportar una greu molèstia amb la consegüentintervenció quirúrgica i recuperació. Per sort el que va començarho ha dut a terme: ‘finis coronat opus’ i, certament ‘Deus datincrementum’.

AST

1010101010

1111111111

I. Pastoral social versus justícia social.Quina és la resposta cristiana?

1212121212

1313131313

L’acció social de l’Església

MN. JUBANY, Delegat de Pastoral Social. Rector de Sant Ildefons. Barcelona.

La crisi econòmica ha trasbalsatmoltes coses en la nostra societat.Juntament amb el patiment de mol-tes persones perquè els hi manca elmés elemental per viure amb digni-tat, trobem que moltes institucionspolítiques, econòmiques, culturalshan caigut en un gran desprestigi.Cada vegada és més freqüent que elsmitjans ens informin, sobre corrup-cions protagonitzades per personeso institucions molt significatives dela nostra societat. Juntament amb lacrisi econòmica, hi ha crisi de va-lors, ens trobem en un capvespre decreences de tot tipus, religioses,ideològiques, polítiques etc. Tot éscriticable. L’Església Catòlica no éscap excepció, la seva veu ha perdutcredibilitat, tota la seva acció pot serobjecte d’escarni i de burla, exceptequan es fa referència a la seva acció

social. Per dir-ho ras i curt, les mol-tes activitats eclesials a favor delsmés pobres, gaudeixen d’una granestima per part de la ciutadania. Bonaprova, són les moltes persones quetrunquen a les portes de les parrò-quies, cercant aliments i vestits, elsmolts voluntaris, que dediquentemps i creativitat en moltes institu-cions caritatives, la gran estima enquè es tenen els informes sobre lapobresa i la marginació, publicats perCàritas, tant a nivell diocesà, com anivell estatal.

Com deia, ja fa anys, el Beat JoanPau II, en l’Encíclica CentesimusAnnus: “L’Església és conscient queel seu missatge social es farà creïblepel testimoni de les obres, abans queper la seva coherència i lògica inter-na” (C A 57).

Es indissociable l’amor a Déu ambl’amor al proïsme

Són molts els passatges en l’Evan-geli, a on podem contemplar a Jesúsque s’apiada i es compadeix de lespersones que viuen en la precarie-tat, bé sigui, perquè els manca men-jar, per ser persones marginals, perquè són malalts...

Només a tall d’exemple veiem al-guns passatges del Nou Testament,on se subratlla que és del tot indis-sociable, l’amor a Déu i l’amor al

L’Església Catòlicano és cap excepció,la seva veu haperdut credibilitat,tota la seva acciópot ser objected’escarni i de burla,excepte quan es fareferència a la sevaacció social.

1414141414

proïsme, i que aquest amor al germàno pot ser només amb frases i pa-raules, sinó amb fets i de veritat.(Cf 1 Jn, 3, 18)

efecte ell els podia haver dit: Teniuraó, avui ja és tard, hem predicatmolt, demà hem de seguir predicant.Però no. Ell va dir: Doneu-los demenjar vosaltres mateixos.

La comunió de béns

El passatge del llibre dels Fetsdels apòstols ens és ben conegut:“Tots eren constants a escoltarl’ensenyament dels apòstols i a viu-re en comunió fraterna, a partir elpa i a assistir a les pregàries. Permitjà dels apòstols es feien moltsprodigis i senyals, i la gent sentiaun gran respecte. Tots els creientsvivien units i tot ho tenien al serveide tots; venien les propietats i elsbéns per distribuir els diners de lavenda, segons les necessitats de ca-dascú. Cada dia eren constants aassistir unànimement al culte del tem-ple. A casa, partien el pa i prenienjunts el seu aliment amb joia i senzi-llesa de cor. Lloaven Déu i eren benvistos de tot el poble. I cada dia elSenyor afegia a la comunitat els quiacollien la salvació” (Ac 2,42-47).

L’Església naixent ens és presen-tada com a model. Lluc ens ho rela-ta relacionant-ho amb una espècie dedefinició de l’Església entre els ele-ments constitutius de la qual enumeral’adhesió a l’«ensenyament delsapòstols», a la comunió» (koinonia),a la «fracció del pa» i l’«oració»(cf. Ac 2,42). La «comunió» (koi-nonia), esmentada inicialment senseespecificar, es concreta després enels versicles citats anteriorment: con-sisteix precisament que els creientsho tenen tot en comú, i entre ells ja,no hi ha diferència entre rics i po-bres.

És del totindissociable,l’amor a Déu il’amor al proïsme, ique aquest amor algermà no pot sernomés amb frasesi paraules, sinóamb fets i de veritat.

Doneu-los de menjar vosaltres ma-teixos

“Quan Jesús desembarcà, veiéuna gran gentada, se’n compadí,perquè eren com ovelles sense pas-tor, i es posà a instruir-los llarga-ment. Quan ja s’havia fet tard, elsdeixebles s’acostaven a dir-li:

Aquest lloc, és despoblat i ja s’hafet tard. Acomiada la gent, i que va-gin a les cases i als pobles del vol-tant a comprar alguna cosa per amenjar.

Però Jesús els respongué:

Doneu-los de menjar vosaltresmateixos”. (Mc 6, 34-37).

Semblava com si la fam de la gentque seguia a Jesús no tingués rés aveure amb els deixebles ¿què passa?,Jesús desconcerta als seus amics. En

1515151515

El mal exemple de la comunitat deCorint

Després de les instruccions queus acabo de donar, el que ara us diréno serà per a felicitar-vos: quan usreuniu, no és en bé vostre, sinó enmal. Primer de tot, sento a dir que,quan us reuniu en comunitat, hi hadivisions entre vosaltres, i en partho crec: certament cal que hi hagigrups oposats, perquè es vegi quiresisteix la prova. El resultat és que,quan us reuniu tots alhora, ja nocelebreu el sopar del Senyor, perquè,en el moment de l’àpat, cadascú men-ja el sopar que ha portat, i mentre elsuns passen gana els altres beuen mas-sa. ¿Que no teniu les vostres cases, sivoleu menjar i beure? ¿O bé menys-preeu l’Església de Déu i voleu aver-gonyir els qui no tenen res? Què ushaig de dir? Que us en felicito? Enaixò no us puc pas felicitar!

La tradició que jo he rebut i queus he transmès a vosaltres ve delSenyor. Jesús, el Senyor, la nit quehavia de ser entregat, prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí idigué: «Això és el meu cos, ofert pervosaltres. Feu això, que és el meumemorial.» I havent sopat féu igual-ment amb la copa, tot dient: «Aques-ta copa és la nova aliança segelladaamb la meva sang. Cada vegada queen beureu, feu això, que és el meumemorial.» Perquè cada vegada quemengeu aquest pa i beveu aquestacopa anuncieu la mort del Senyorfins que ell vingui.

Així, doncs, qui mengi el pa obegui la copa del Senyor indigna-ment serà culpable de profanar el cosi la sang del Senyor. Que cadascú

s’examini a si mateix, abans de men-jar el pa i beure la copa, perquè quimenja i beu sense tenir present quees tracta del cos del Senyor, menja ibeu la pròpia condemna.

Pau renyarà amb paraules moltdures a la comunitat de Corint, ja quetenen la gosadia de celebrar la Cenadel Senyor tot menyspreat i arraco-nat als pobres. Els corintis s’hanoblidat que l’Eucaristia el Pa de lavida, és partit i repartit. Des delsprimers temps, en les reunions deles comunitats es realitzen col·lectespels pobres. No podem compartir elpa eucarístic, sense compartir tam-bé el pa nostre de cada dia.

Amb el títol genèric d’acció so-cial de l’Església, entenem tota latasca que fan les comunitats cristia-nes a favor del més desafavorits idel més pobres, a la llum de l’Evan-geli. És un camp molt ampli que in-clou tota la pastoral que és realitzaen el món dels pobres, dels margi-nats, dels presos, dels immigrants,de les persones que són explotadessexualment, dels que viuen en con-dicions injustes en el món del tre-ball, els malalts etc. En aquest escritenumero algunes característiquesque ha de tenir aquesta acció. Sócconscient que manquen molts aspec-tes, ara bé si que les característiquesque hi anoto són bàsiques, tot i quecaldrien afegir-ne moltes més.

L’acció social de l’Església, ésmanifestació irrenunciable de laseva pròpia essència

La natura íntima de l’Esglésias’expressa amb una triple tasca:anunci de la Paraula de Déu, cele-

1616161616

bració dels sagraments, i servei dela caritat. Sovint s’ha dit que moltesde les activitats socials que realitzal’Església, les realitza com a una tas-ca de suplència, i que en una socie-tat més justa, aquesta ja no serianecessària No hi ha ordre estatal perjust que sigui que faci superflu elservei de l’amor. Com ens recordaBenet XVI, en l’encíclica Déu ésamor (C D 25) Per a l’Església, lacaritat no és una espècie d’activitatd’assistència social que també espodria deixar a uns altres, sinó quepertany a la seva naturalesa i ésmanifestació irrenunciable de laseva pròpia essència.

tà. Els creients en Jesucrist hand’atendre a qualsevol que es trobi enel marge, desvalgut i ferit, indepen-dentment de quin sigui el seu origen,credo, condició social, moralitat..

L’acció social de l’Església s’adre-ça a tothom

L’Església és la família de Déu enel món. En aquesta família ningú hade patir, perquè li manqui el neces-sari, però al mateix temps, la caritatno coneix fronteres. L’acció socialde l’Església, té com un dels seusfonaments l’amor del Crist que ensempeny. El criteri de comportamentha de ser la paràbola del bon samari-

La natura íntimade l’Esglésias’expressa ambuna triple tasca:anunci de laParaula de Déu,celebració delssagraments, iservei de la caritat.

L’acció social de l’Església, cercarestablir la dignitat de la persona

Un dels objectius de la caritat ésrestablir la dignitat de la persona.Dignitat que ha quedat minvada: permoltes causes com poden ser lamanca de recursos, per la malaltia,per no tenir accés a l’educació, a lasanitat, per ser víctima de tot tipusde violència, d’explotació sexual,etc. Per aquest motiu, l’acció socialde l’Església no s’extingeix en “fa-cilitar”, sinó que ha de sensibilitzara la societat, ha de denunciar a la co-munitat cristiana i a la societat lesestructures i els ordenaments que fanpossible la degradació de persones icol·lectius. Amb aquesta finalitat,l’Església ha de fer sentir la seva veu,bé sigui en pronunciaments públics,bé en les homilies, bé difonent i en-senyant la seva doctrina social, béparticipant juntament amb altres en-

L’acció social del’Església, té comun dels seusfonaments l’amordel Crist que ensempeny. El criteride comportament hade ser la paràboladel bon samarità.

1717171717

titats civils, culturals, sindicals, demoviments populars etc.

d’abans– que el menyspreu del’amor és vilipendi de Déu i del’home, és l’intent de prescindir deDéu. En conseqüència, la millor de-fensa de Déu i de l’home consisteixprecisament en l’amor. Les organit-zacions caritatives de l’Església te-nen la comesa de reforçar aquestaconsciència en els seus propis mem-bres, de manera que, per la seva ac-tuació –com també per la sevamanera de parlar, el seu silenci, elseu exemple– siguin testimonis creï-bles de Crist”. (DE CA 31 c)

L’acció social de l’Església és res-ponsabilitat de tota la comunitatcristiana

El servei de la caritat neix entornde l’Eucaristia. L’Eucaristia és cons-titutiva de l’ésser i actuar de l’Es-glésia. En l’Eucaristia el Senyor se’nsdóna com a Pa partit que és repartit.L’Eucaristia impulsa a fer-se pa par-tit pels altres i treballar per un mónmés just.

L’acció social de l’Esglési té coma característica la gratuïtat

No té altra finalitat que buscar elbé de la persona, mai ha de ser utilit-zada com un mitjà per fer proseli-t isme. El Papa Benet XVI, hoexpressa molt clarament en l’encí-clica Déu és amor. Encara que la citaés llarga, val la pena reproduir-la:“...més, la caritat no ha de ser unmitjà en funció del que avui es con-sidera proselitisme. L’amor és gra-tuït; no es practica per obtenir altresobjectius. Però això no significa quel’acció caritativa hagi de deixar debanda, per dir-ho així, a Déu i aCrist. Sempre està en joc tot l’home.Sovint, l’arrel més profunda del so-friment és precisament l’absència deDéu. Qui exerceix la caritat en nomde l’Església mai no tractarà d’im-posar als altres la fe de l’Església.És conscient que l’amor, en la sevapuresa i gratuïtat, és el millor testi-moniatge del Déu en el qual creiemi que ens impulsa a estimar. El cris-tià sap quan és temps de parlar deDéu i quan és oportú callar sobreEll, deixant que parli només l’amor.Sap que Déu és amor (1 Jn 4,8) ique es fa present just en els momentsen què no es fa més que estimar.I sap —tornant a les preguntes

Un dels objectiusde la caritat ésrestablir la dignitatde la persona.

El servei de lacaritat neix entornde l’Eucaristia.L’Eucaristia ésconstitutiva del’ésser i actuar del’Església. Enl’Eucaristia elSenyor se’ns dónacom a Pa partit queés repartit.

1818181818

Encara que els qui portin a termel’acció social de l’Església, siguinunes persones concretes aquestesho han de fer amb comunió, el su-port, i la pregària de tota la comuni-tat que té la seva màxima visualitzacióen la celebració de l’Eucaristia. Unaconcreció, no l’única, d’aquesta co-munió són les col·lectes econòmi-ques, que es fan en les Eucaristies,per atendre les necessitats del mésnecessitats.

L’acció social de l’Església, és elmitja privilegiat per evangelitzarels pobres

L’acció social de l’Església té perdamunt de tot una vessant pastoral.Buscar el bé de la persona en tota laseva integritat, i per tant no pot re-nunciar a anunciar a Jesucrist, sal-vador i guaridor. Aquesta evange-lització sempre és farà tenint encompte la realitat de les persones. Avegades només podrà ser per mitjàdel testimoniatge, altres, podrà serper mitjà del diàleg, i no s’ha de re-nunciar, sempre que sigui possible,a un anunci explícit, bé sigui permitjà de catequesi (per exemple enels centres penitenciaris, en residèn-cies etc).

L’acció social de l’Església neces-sita, mètode, organització i co-neixements professionals.

Trobem l’exemple en el mateixevangeli de la multiplicació dels pansi peixos que he citat més amunt.Davant de la manca de pa, Els deixe-bles pensen immediatament amb lasolució més senzilla: reunir diners i

comprar pa. Són molts els que hand’alimentar i no resolen el proble-ma. En canvi, Jesús mana s’orga-nitzin, i que els mateixos busquin lasolució amb els béns que tenen. Alfinal, Jesús fa que tinguin menjar pera tots, amb el que cadascú ha posaten comú. Jesús, ensenya a veure queels problemes socials tenen causesestructurals, és a dir són fruit d’unaestructura social de concentració depoder i de béns en mans d’alguns id’uns estils de viure i hàbits de vidaindividualista.

El creient que viu això aprèn:

- a analitzar la realitat de l’homeconcret per descobrir en ella latensió pecat gràcia, mentida –veritat, esclavatge –llibertat,frustració– esperança.

- a assumir la realitat com Jesús,formant part en la història delspobres i oprimits “Els cecsveuen, els coixos caminen, elsleprosos són guarits, i els po-bres són evangelitzats...” (Lc 7,18-23).

- a compartir els límits, el sofri-ment i el pecat que oprimeix alshomes que viuen al voltant nos-tre, víctimes de les relacions iestructures alienants No es potcreure en Crist sense compar-tir totes aquestes coses.

- a transformar la realitat del pe-cat i les injustícies. Encarnar-se, no és sols fer-se igual alsaltres. Encarnar-se, significa,des d’una mateixa història, rea-litzar entre els homes i per a totsels homes, una obertura i unalluita pel projecte de Jesús.

1919191919

No n’hi ha prou amb la bonavoluntat, cal que tots els qui treba-llen en l’acció social de l’Església,tinguin una preparació adequada,que els permeti estudiar la realitat,que treballin en mètode i amb unabona organització. És imprescin-dible la col·laboració de personalqualificat.

- Veure amb sensibilitat, amb mi-sericòrdia. Veure amb el cor, nojudicar per negar o condem-nar.”

- Veure d’una forma comprome-sa, assumint la realitat, amb in-terès de trobar solucions.

- Veure críticament, denunciant.Essent valents en els judicis,opinions i opcions, sense tenirpor a les conseqüències quese’n pot derivar.

- Veure amb esperança: la realitatpersonal i la història com a rea-lització del Regne de Déu.

- Veure des de la utopia un futurdesitjable. Veure com a perso-nes que es deixen omplir la mi-rada del nou esperit del Regnede Déu.

L’acció social de l’Església ha decol·laborar amb altres organismesque treballen per la dignitat de lespersones, bé siguin públics o privats

L’acció social de l’Església té laseva especificitat, és manifestacióde la caritat:. L’amor del Crist ens téagafats (2 Cor 5, 14), això no ha deser obstacle, ans el contrari, que peraquest amor doni els màxims fruïts,es col·labori junt amb altres perso-nes o institucions que tenen per ob-jectiu eradicar la pobresa, acompa-nyar a les persones que viuen en pre-carietat, per aquest motiu és bo eltreball en xarxa, cercant complici-tats, compartint informació, forma-ció amb altres institucions bé siguinpúbliques o privades, naturalmentsempre que aquesta col·laboració nosigui en detriment de l’eclesialitat.

No n’hi ha prou ambla bona voluntat, calque tots els quitreballen en l’acciósocial de l’Església,tinguin una prepa-ració adequada,que els permetiestudiar la realitat,que treballin enmètode i amb unabona organització.És imprescindible lacol·laboració depersonal qualificat.

L’acció social de l’Església neces-sita de persones que tinguin unesactituds

Els que es comprometen enl’acció social de l’Església no estan“davant la realitat” sinó “en la reali-tat”, no estan “en contra de”, sinó“amb els altres” homes. El que im-plica veure i comprendre la realitatamb unes actituds singulars:

2020202020

L’acció social de l’Església, ha deser un revulsiu i una interpel·lacióa tota la comunitat i a la con-versió

Els pobres, la parcel·la de la hu-manitat més estimada per Déu, sónicona del mateix Crist. Conèixer, es-timar al pobre és un deure dels se-guidors de Crist. La pobresa, lamarginalitat, la malaltia, no ens hade deixar indiferents. Ens fa adonarde les estructures de pecat que hi haen el nostre món. No ens pot deixarindiferents. Els pobres ens fan ado-nar que el Regne de Déu encara éslluny de nosaltres. Ells ens evangeli-

Conèixer, estimaral pobre és undeure dels segui-dors de Crist. Lapobresa, la margi-nalitat, la malaltia,no ens ha dedeixar indiferents.

tzen i ens fan adonar que tots perso-nalment i col·lectivament ens hem deconvertir

2121212121

La creació de la Càtedra d’Inclusió Social:el compromís social de la Universitat

ÁNGEL BELZUNEGUI I CARME BORBONÈS, Càtedra d’Inclusió Social Rovira i Virgili.Tarragona.

1. Per què una Càtedra d’InclusióSocial?

Històricament la Universitat haestat concebuda com una instituciód’educació i formació superior de lapoblació, amb el benentès que laseva missió era precisament aques-ta, la d’elevar el nivell de coneixe-ment del major nombre de persones.Aquestes, un cop qualificades, ani-rien a desenvolupar treballs en els quepodrien revertir a la societat allò quehan après en la Universitat. Des defa ja alguns anys, la Universitat s’haconvertit, en el nostre país, també enel centre neuràlgic de la recerca tantbàsica com aplicada. Així, s’esperaque l’activitat universitària tinguitambé una repercussió en la societaten forma d’aportacions derivades dela recerca, com, per exemple, nousinvents, patents, noves solucionesque milloren els processos produc-tius industrials, les intervencions sa-nitàries, les solucions tecnològiques,per citar-ne algunes.

Els darrers anys es parla aixímateix de l’aportació que ha de ferla universitat a la societat en la mi-llora de la qualitat de vida social. LaConferència espanyola de rectors(CRUE) instava a principis de laprimera dècada d’aquest nostre se-gle XXI, a què les universitats en-

fortissin el seu compromís socialamb el conjunt de la societat i delsterritoris on tenen influència. Aga-fant al peu de la lletra aquesta decla-ració d’intencions, durant l’any2010, la Universitat Rovira i Virgiliva fer una aposta innovadora atenentel transcurs de la crisi econòmica idels seu impacte, la creació de laCàtedra d’Inclusió Social.

La Càtedra d’Inclusió Social dela URV és la pr imera cà tedrad’aquesta naturalesa de les universi-tats catalanes. És un instrumentd’innovació social que aprofundeixen les relacions entre universitat isocietat. La Càtedra ha tingut com alema l’impuls del que nosaltres ano-menem I+D+i(s), si se’ns permetl’expressió. Hem afegit, entre parèn-tesi, aquesta (s) de social a l’últimalletra, la “i” d’innovació. Per tant lalectura seria Investigació, Desenvo-lupament i Innovació on hi cap tam-bé la Innovació Social. L’objectiufundacional és situar la inclusió so-cial com un tema central de la res-ponsabilitat social de la Universitaten la millora de la qualitat de vida deles persones i amb l’objectiu d’assoliruna societat més cohesionada. Pertant, qualitat de vida i cohesió socialapareixen com a dos dels objectiusa perseguir per part de la universi-tat, no exclusivament de la Càtedra

2222222222

creada, sinó que la pròpia universitatels fa seus. No es tracta només deformar bons professionals, d’obtenirmoltes patents i solucions pràctiquesde tipus econòmic, sinó també de ferque la institució i les seves activitatsformatives i de recerca siguin ins-truments de cohesió. Es tracta d’unmandat exigent i compromès que si-tua la universitat en un nou escenarid’intervenció sobre les condicions devida de les persones i la seva millo-ra, especialment d’aquelles personesi col·lectius que poden presentar unmajor grau de vulnerabilitat i, en úl-tim terme, quedar-se en les perifèriesdel sistema social.

la directament amb entitats i institu-cions els objectius de les quals escentren en el treball a favor de la in-clusió social. És un espai de genera-ció de coneixement a través de lainvestigació, així com un instrumentde devolució a la societat del co-neixement en els àmbits propis de lamateixa. Un dels objectius genèricsde la Càtedra és contribuir a la mi-llora de les decisions que es prenenen l’àmbit públic i privat per assolirmajors quotes d’inclusió social. Elsdestinataris de les activitats de la

L’objectiufundacional éssituar la inclusiósocial com un temacentral de la res-ponsabilitat socialde la Universitat enla millora de laqualitat de vida deles persones i ambl’objectiu d’assoliruna societat méscohesionada.

La Càtedra té una orientació emi-nentment pràctica a l’hora de gene-rar coneixement específic sobre elsprocessos d’inclusió/exclusió socialque afecten persones i col·lectiussocials. Per això, treballa i es vincu-

La Càtedra té unaorientació eminent-ment pràctica.Treballa i es vinculadirectament ambentitats i institucionsels objectius de lesquals es centrenen el treball a favorde la inclusió social.És un espai degeneració deconeixement através de la investi-gació, així com uninstrument de devo-lució a la societatdel coneixement enels àmbits propisde la mateixa.

2323232323

Càtedra són a) els ajuntaments, cominsti tucions que s’encarreguend’elaborar plans d’inclusió social ide la gestió de la cohesió social; b)les entitats i empreses privades, comentitats que treballen en matèriad’inserció i inclusió social i de lagestió de l’exclusió social; c) la co-munitat acadèmica, especialmentl’alumnat perquè es formi en va-lors socials; d) els decisoris pú-bl ics , com ins t rument que e lsserveixi per a millorar les decisio-ns sobre inclusió social i, en defi-nitiva, e) la societat en general,com destinatària última de les ac-tivitats de la Càtedra.

De manera concreta, els objec-tius i línies d’actuació de la Càtedrasón els següents:

1. Compromís social de les uni-versitats. Creació d’una xar-xa d’universitats, entitats iinstitucions per a treballar i im-pulsar el compromís a favordels processos d’inclusió so-cial.

2. Anàlisi i investigació. Inves-tigació i generació de coneixe-ment científic sobre els proces-sos de desigualtat, de pobresa id’exclusió social així com elsprocessos d’inclusió social queexperimenta la nostra societat ien particular els sectors mésvulnerables com ara les perso-nes amb discapacitats.

3. Formació i transferència deconeixement. Organització decursos i formació específicasobre les temàtiques d’inclusió/exclusió, adreçada a entitats i

professionals que treballen enaquests àmbits.

En conclusió, la Càtedra és unaplataforma de reflexió i d’innovaciósocial al servei de les institucions,dels col·lectius amb problemesd’inclusió, de les entitats i empresesque treballen en el món de la inclu-sió, perquè tots plegats puguem con-tribuir a assolir majors quotesd’inclusió social dels col·lectius ipersones que presentin majors ris-cos d’experimentar l’exclusió.

Per fer possibles tots aquestsobjectius, la Càtedra reuneix un con-junt d’investigadors i investigadoresde diverses disciplines de coneixe-ment d’acord amb la proposta realit-zada pel Consell Europeu d’adoptarun Mètode Obert de Coordinació(MAC) que ajudi “a aprofundirl’aprenentatge mutu sobre el caràc-ter pluridimensional de la pobresa il’exclusió” (DOUE, 2008).

La Càtedra involucra diferentsentitats privades i públiques en elfinançament de les seves activitats,fonamentalment en aquelles que tin-guin a veure amb la investigació, laformació i la transferència de co-neixements a la societat. Així mateix,la Universitat Rovira i Virgili partici-pa en el finançament de la Càtedra,com a resultat del seu compromísamb la innovació social. La col·la-boració entre les entitats, institu-cions i la Càtedra es concreta en lasignatura d’un conveni amb les en-titats que la financen. Comença laseva singladura amb el compromísfinancer del Consell Social de la URV,de la Fundación ONCE, de la Dipu-tació de Tarragona i de la pròpia URV.

2424242424

2. Els orígens de la Càtedrad’Inclusió Social: l’estudi sobrel’acció social de les entitats catòli-ques i l’Enquesta de Condicionsde Vida

Són dos els estudis sociològicsque van impulsar la creació de laCàtedra d’Inclusió Social. El primeres va realitzar al llarg de l’any 2007,un any abans de començar, almenysoficialment, la crisis econòmica, i vaser un mandat de Càritas Interparro-quial de Tarragona al que es van su-mar la Diputació de Tarragona,l’Ajuntament de Tarragona i la ma-teixa Universitat Rovira i Virgili. Estractava d’un encàrrec que tot so-ciòleg espera: la realització d’unamacro-enquesta, per ser més exac-tes, la replicació de l’Enquesta deCondicions de Vida que es fa a nivellestatal per l’Institut Nacional d’Esta-dística, però aquesta vegada fetasobre un àmbit territorial més petit,la ciutat de Tarragona. A Càritas In-terparroquial li interessava obtenirdades reals sobre els canvis socials,demogràfics, econòmics, de pobresai privació experimentats per la po-blació de la ciutat en l’última dèca-da. L’enquesta es va fer, amb unnotable desplegament d’efectius perrealitzar el treball de camp, a unamostra de 1.150 llars de la ciutat, através de qüestionari cara a cara. Elsresultats es van publicar en http://www.analisisocial.org/ (publicacio-ns digitals).

L’altre estudi, alguns aspectes delqual abordarem amb més detenimenten aquest article, es va realitzar du-rant l’any 2009 i va ser un encàrrecde Càritas Diocesana de Tarragonaper conèixer i donar a conèixer a la

societat l’acció social de les entitatscatòliques de l’Arxidiòcesi. Al mig jade la crisis econòmica, vam entre-vistar amb metodologia d’entrevistaen profunditat a pràcticament totesles entitats catòliques que prestenserveis socials i assistencials a lasocietat, o sigui, totes les congrega-cions, tots els centres, i les entitatsque realitzen acció social.

Entre les novetats de l’estudi hiva haver la quantificació econòmicade l’aportació de l’Església pel quefa a l’acció social. Tot i que moltesvegades el voluntariat de l’Esglésiaés molt reticent a valorar la sevafeina en termes monetaris, ja que elque els mou està molt lluny d’aquestobjectiu, vam creure necessari mos-trar al conjunt social alguna mena dequantificació per a que la societat fosconscient del què suposa aquest enor-me flux d’activitat voluntària. A conti-nuació us fem coneixedors d’algunesdades i d’algunes reflexions derivadesde l’estudi al que fem referència (espot consultar l’estudi complet en el llocde publicacions digitals de http://www.analisisocial.org).

Gutiérrez (1993:112) indica en laseva introducció a la descripció his-tòrica de la presència de Càritas enla societat espanyola, que “el futur

La crisi de l’Estatdel benestar no ésnomés crisi econò-mica: és tambécrisi axiològica,estètica, política

2525252525

s’inscriu ara en clau diferent: la cri-si de l’Estat del benestar no és no-més crisi econòmica: és també crisiaxiològica, estètica, política i desdels fòrums internacionals es veu lanecessitat de l’existència del majornombre possible d’institucions inter-mèdies que, entre l’Estat i el ciutadàsatisfacin, en col·laboració, neces-sitats culturals i socioambientals (perla manca de comunicació, d’espai,d’identitat) i no només de necessi-tats materials”1. Les entitats catòli-ques apareixen així com organitza-cions intermediadores entre l’indi-vidu i la col·lectivitat, a més de ser-vir en moltes ocasions com a vincletambé amb les institucions públiquesassistencials.

L’activitat socioassistencial del’Església es vertebra en base a lafilosofia que recull Abril (2008)d’alguns textos fundacionals, comara el de Maillo García en el número3 de la Revista Documentació So-cial, quan afirma que “parlant ambrigor, les activitats assistencials en-caminades a remeiar necessitats ideficiències humanes, tal i coms’entenen avui, són les mateixesobres de beneficència i de caritat que,des de la seva fundació, constitueixenun dels distintius genuïns de l’Es-glésia catòlica”. Ara bé, immediata-ment aposta per una sistematitzacióde l’ajuda als necessitats quan afe-geix: “l’ajuda als necessitats ha tin-gut a tot arreu un doble caràcter: perun costat, ha estat individual; d’unaltre, no ha comptat amb un pla quegraduï les necessitats i ajuts, ade-quant aquests a aquelles d’una ma-nera científica. Però un pla d’ajudasocial és quelcom més que una sèriede fitxers on es registren dades per-sonals dels necessitats i quantia i datadels recursos que s’hi dediquen”2 .

Molta d’aquesta acció basa el seuprincipi en anar a les fonts de la rea-litat de les persones, de la realitat delsgrups, i en els temps que corren tam-bé de les cultures, ja que una bonapart d’aquesta acció social es diri-geix actualment a cobrir les neces-sitats de les persones nouvingudes.L’atenció i el voluntariat que desple-guen els grups de l’Església col·loca

1. GUTIÉRREZ RESA, A. (1993), Cáritas Española en la sociedad del bienestar 1942-1990. Barcelona: Hacer Editorial.

2. MAILLO GARCÍA, A. (1958), “La Asistencia Social y las Escuelas de Servicio Socialen España”, recollit en ABRIL FERNÁNDEZ, A. (2008), “De la acción benéfica a laacción social”. Revista Documentación Social, núm. 149-150, pp. 13-30.

Les entitats catòli-ques apareixenaixí com organitza-cions intermedia-dores entre l’indi-vidu i la col·lecti-vitat, a més deservir en moltesocasions com avincle també ambles institucionspúbliquesassistencials.

2626262626

els seus membres freqüentment enles fronteres de la gestió de les si-tuacions de marginalitat. De fet, unabona part d’aquesta acció té com adestinatàries persones que escapena l’atenció social de les administra-cions.

principi de subsidiarietat al que feiareferència ara fa 50 anys el Dr. R.Duocastella, Director Nacional de laSecció Social de Càritas3 .

L’acció social de l’Església es ca-racteritza per la simultaneïtat enl’activitat amb altres instàncies quetambé s’encarreguen de treballar lessituacions de desigualtat social. El prin-cipi dominant en la majoria de les or-ganitzacions estudiades és, d’unabanda, donar el màxim de serveis iprestacions per a totes aquelles per-sones que ho demanen i necessiten, i,en segon lloc, assegurar el mínim in-dispensable de serveis per a que aques-tes persones puguin sortir de la maneramés ràpida de la seva situació.

L’atenció i elvoluntariat quedespleguen elsgrups de l’Esglésiacol·loca els seusmembres freqüent-ment en les fronte-res de la gestió deles situacions demarginalitat.

És com si la pròpia marginalitatde les persones que demanen aten-ció i les seves situacions vivencials isocials acabés encerclant a aquellsque dediquen el seu temps i esforçpel bé del proïsme. Es tracta d’unasituació en què els grups d’acciósocial i les persones que els integrenresponen a lògiques de funcionamentad hoc, és a dir, un tipus de funcio-nament que tracta els problemesquotidians en funció de la proximi-tat dels propis membres que exer-ceixen l’acció sense tenir molt encompte el context organitzatiu mésampli. Aquí es posa de manifest el

L’acció social del’Església escaracteritza per lasimultaneïtat enl’activitat ambaltres instànciesque tambés’encarreguen detreballar lessituacions dedesigualtat social.

3. DUOCASTELLA, R. (1958): “Necesidad de una ‘Acción Social’ en las Cáritas Diocesa-nas”, recollit en ABRIL FERNÁNDEZ, A. (2008), “De la acción benéfica a la acciónsocial”. Revista Documentación Social, núm. 149-150, pp. 13-30.

L’estudi de l’acció social en elnostre territori posa de manifest la

2727272727

integració i coordinació entre lesentitats i organitzacions que la por-ten a terme, una coordinació que toti produir-se pot comportar la dupli-cació de la feina realitzada, sobretotla feina més burocràtica de la pròpiaacció social, com, per exemple, eltreball amb les institucions del terri-tori. El perfil dels destinataris, mol-tes vegades amb un elevat grau demobilitat, fa que aquesta situaciópugui produir-se.

Tanmateix, davant la burocratit-zació dels procediments que posenen marxa les diferents administra-cions, les organitzacions lligades al’Església tenen una actuació moltmés ràpida i actuen directament so-bre els problemes de les persones.Aquest és un valor afegit que donenaquestes organitzacions en l’acciósocial. Precisament el propi funcio-nament autònom d’aquestes organit-

zacions les fan més àgils davant laproblemàtica de l’exclusió social.D’aquí que siguin les diferents Càri-tas les entitats que més treballen anivell comunitari i les més recerca-des pels propis beneficiaris últims deles prestacions que es donen4.

Com es veu a la taula, l’entitat a laqual més recorren les famílies ambdificultats és Càritas, amb un 15,9%de llars que han acudit algun cop ademanar algun tipus d’ajuda. Li se-gueixen en importància els serveismunicipals de benestar social, amb un10% de llars, i els serveis de la Gene-ralitat de Catalunya, amb un 7,7%.

L’entitat més coneguda pel quefa la seva activitat és Càritas, un57,8% dels individus entrevistats enl’Enquesta de Condicions de Vida dela Població de Tarragona la coneix ila Creu Roja amb un 55,6%.

4. Segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de la Població de Tarragona 2007(ECVPT).

n %Serveis socials municipals 93 10,0Consell comarcal 35 3,8Generalitat de Catalunya 72 7,7Serveis de l’Estat 36 3,9Creu Roja 53 5,7Càritas 148 15,9Altres 6 0,6Total de llars de referència 931 -

Font: Enquesta de Condicions de Vida de la Població de Tarragona

Taula 1. Entitats i institucions a las que recorren les famíliesamb dificultats

2828282828

El major desconeixement delsentrevistats està en la tasca que rea-litzen els serveis socials del Consellcomarcal, amb un 77,7% dels entre-vistats. Li segueixen, en desconeixe-ment, el 69,1% dels entrevistats quediuen desconèixer la tasca que fanels serveis socials de l’Estat, seguitdel 68,2% que diuen no conèixerl’activitat dels serveis socials de laGeneralitat, i del 59,4% dels entre-vistats que no coneixen la tasca que

realitzen els serveis socials del’Ajuntament.

En l’ECVPT va preguntar tambésobre la valoració que fan els ciuta-dans de les diferents entitats i institu-cions que fan acció social. Les millorsvalorades són la Creu Roja, amb un63,7% d’entrevistats que valoren laseva acció com a positiva o molt po-sitiva, seguida de ONGs, amb un 55%i de Càritas amb un 53,5%.

No coneix Si coneix % % TotalCàritas 42,2 57,8 100Creu Roja 44,4 55,6 100ONGs 57 43 100Serveis socials Ajuntament 59,4 40,6 100Serveis socials Generalitat 68,2 31,8 100Serveis socials Estat 69,1 30,9 100Serveis socials Consell comarcal 77,7 22,3 100

Negativa/ Indiferent Positiva/molt negativa molt positiva

% % %Càritas 17 29,5 53,5Creu Roja 9,4 26,9 63,7ONGs 24,3 20,7 55Serveis socials Ajuntament 35,6 28,9 35,6Serveis socials Generalitat 32,4 28,3 39,3Serveis socials Estat 39,7 31,2 29,1Serveis socials Consell 30,8 29,9 39,3comarcal

Taula 2. Coneixement de les diferents entitats i institucions querealitzen acció social

Font: Enquesta de Condicions de Vida de la Població de Tarragona

Taula 3. Valoració de la tasca realitzada per les entitats i institucions

Font: Enquesta de Condicions de Vida de la Població de Tarragona

2929292929

La Creu Roja és la millor valo-rada per les llars pobres de la ciutat,un 72,5% d’elles considera la sevaactuació com a positiva o molt posi-tiva. Li segueixen Càritas amb un59% de valoració positiva, seguidadel Consell comarcal (54,1%), lesorganitzacions no governamentals(53,8%), els serveis municipals(38,2%), els serveis de la Generali-tat (37,1%) i per últim els serveis del’Estat (32,6%).

A diferència també en ocasionsde les instàncies administratives i dela professionalització de l’assistènciasocial, l’acció social de l’Esglésiatreballa amb un concepte integral dela persona, és a dir no redueix la per-sona ni el concepte de necessitat a

una sola escala, sinó que té una vi-sió més integral de la promoció so-cial i del desenvolupament comu-nitari. Aquest fet també és destria-ble com un valor afegit de l’acciósocial. El tractament integral de lapersona s’ha convertit, per tant, enun signe distintiu de l’acció socialde l’Església. Aquesta idea queda pa-lesa també en un dels textos anticssobre l’activitat caritativa dels ca-tòlics: “Un Estat que es preocupahonradament del benestar dels po-bres: crea organismes per alleujar lesdiverses necessitats; no posa límit alnombre de funcionaris, retribuint-losdignament; distribueix títols queacrediten la seva competència; or-ganitza una xarxa burocràtica d’ad-mirable bon sentit... però en escollirel personal que dóna vida a aquestamaquinària filantròpica, desestima alsInstituts religiosos...preferint em-pleats que s’acullen a aquestes pla-ces sense vocació i compleixen laseva tasca amb la mecànica fidelitatde l’oficial que ho és per a cobrarun sou de plantilla. El pobre rebràajuda, sí; però amb la mateixa pro-saica indiferència amb la que s’ompleun padró i s’enganxa una pòlissa”(Gutiérrez, 1993: 321)5.

Ara bé, el treball comunitari quees realitza des de les organitza-cions vinculades a l’Església estàpoc considerat socialment, en elsentit en que es poc conegut i re-conegut, tot i que com hem vistaabans, la societat tingui una opiniófavorable d’entitats concretes comara Càritas.

L’acció social del’Església treballaamb un concepteintegral de la per-sona, és a dir noredueix la personani el concepte denecessitat a unasola escala, sinóque té una visiómés integral de lapromoció social idel desenvolupa-ment comunitari.

5. Cita en GUTIÉRREZ (1993) procedent de ALBIOL, E. (1960), La Caridad. Madrid:Euroamérica.

3030303030

Es podria dir que és, en certa ma-nera, un treball invisible. Utilitzemaquí un paral·lelisme amb el treballdomèstic que realitzen la majoria deles dones en la nostre societat. Ésben sabut que una bona part d’aquesttreball que realitzen les dones romansocialment invisible per a la majoriade la societat. Elles, a diferència delshomes, es dediquen a realitzar lamajoria de tasques que tenen a veureamb la cura de les persones de lasocietat, al sí de la família i tenintcura de persones en situacions dedependència. Doncs bé, no és tam-poc casual que la majoria del volun-tariat que treballa en i per a lesorganitzacions socials de l’Esglésiasiguin dones.

Sobre elles recau una bona partdel treball que assegura el benestarsocial, físic i emocional de les per-sones en les nostres societats. Tanta nivell de la família com a nivell deles entitats que acullen i acompa-nyen les persones amb dificultats pera poder inserir-se en els contextossocials. Hi ha quantificacions econò-miques que mostren que el treball deles dones podria suposar, si escomptabilitzes dins del PIB d’unpaís, entre un 10% i un 15% del tre-ball total realitzat pels individus d’unpaís.

Quin percentatge podria supo-sar el treball realitzat des de les or-ganitzacions vinculades a l’Es-

glésia, en matèria d’acció social?Aquesta aportació és del tot in-quantificable pel volum de la feinai dels recursos emprats en ella. Tan-mateix, podem fer una aproxima-ció tenint en compte alguns as-pectes com les hores de treballmitjà del voluntariat i el tipus defeina realitzada.

Per tal de poder establir algunamena de quantificació hem optat perla via de comptabilitzar les hores to-tals realitzades pel total de volunta-ris i, a partir d’aquest recompte,assignar un preu a l’hora de treballsegons tres hipòtesis: a) una hipòte-sis elevada, en la que el preu de lahora és de 13,5 €, que coincidiriaamb el que guanya un treballadorsocial realitzant similars funcions,amb una certa antiguitat; b) unahipòtesis mitjana, amb un preu de 6,8€ l’hora, que coincidiria amb el queguanya un cuidador d’un centre as-sistencial; c) una hipòtesis baixa,amb un preu de la hora de 4,3 €,és a dir, una persona a temps com-plet realitzant tasques domèstiquesi de cura d’infants i dependents.Doncs, bé els càlculs per a les treshipòtesis ens donen els següents re-sultats, en el supòsit de que 1) leshores dedicades setmanalment, ro-manen constants al llarg de l’any, i2) les activitats, tot i ser de dife-rent naturalesa, resulten equiva-lents a l’hora d’assignar-les-hi unpreu de mercat:

3131313131

Amb això és vol advertir de laimportància de les entitats religiosesmediadores entre la societat civil, lesadministracions i el mercat. La tas-ca global que realitzen té, entred’altres, les següents virtuts:

1. Alleuja la despesa pública quehaurien de realitzar les adminis-tracions per fer front a les tas-ques que desenvolupen.

2. Es concentra en col·lectius ambun risc elevat de caure enl’exclusió social, i en els mésmarginats, persones a les queles administracions tenen difi-cultats en arribar.

3. Col·laboren amb els serveis es-pecífics de les administracionsper al tractament de problemàti-

ques associades a la pobresa il’exclusió, jugant un paper ga-rantista en un país en el quel’estat del benestar és feble.

4. La seva implantació en tot elterritori i el seu treball en xarxapermet derivar els casos entreles pròpies entitats religioses ientre aquestes i les administra-cions.

Hem parlat abans del valor afe-git que suposa el reconeixement im-mediat de les situacions de dificultatssocials i vivencials de les personesque acudeixen a les organitzacionsde l’Església. Dèiem que el fet depoder respondre amb immediatesa aaquestes demandes ja suposa un plusrespecte d’altres institucions que te-nen procediments burocràtics més

CÀRITASNombre voluntaris: 840Hores/setmana5.702 h.CENTRESNombre voluntaris: 243Hores/setmana1.611,5 h.COMUNITATSNombre voluntaris: 306Hores/setmana3.189

Total entitats

Hipòtesi alta(13,2 €/hora)

3.612.787 €

1.021.363 €

2.020.550 €

6.654.700 €

Hipòtesi mitja(6,8 €/hora)

1.861.133 €

526.157 €

1.040.890 €

3.428.180 €

Hipòtesis baixa(4,3 €/hora)

1.176.893 €

332.717 €

658.210 €

2.167.820 €

Taula 4. Quantificació de la tasca social realitzada per les entitats d’església

Font: Estudi de l’Acció Social de l’Església, 2009.

3232323232

complexos. Però, se’ns planteja aquíun altre interrogant: fins a quin puntel treball de les persones d’aquestesorganitzacions fa possible que elsindividus demandants de presta-cions puguin desenvolupar trajec-tòries vitals autònomes i inserides enla nostra societat. De fet és un inte-rrogant que es pot plantejar a nivellgeneral a totes les entitats i institu-cions que s’hi dediquen a les situa-cions de risc d’exclusió.

En termes percentuals es pot par-lar, segons els nostres interlocutors,que entre un 50% i un 75% dels in-dividus que reclamen algun tipusd’ajut o de prestació social, fan unatrajectòria positiva pel que fa la sevainserció social. Això es comprova através del seguiment que fan aques-tes mateixes organitzacions. En elsúltims anys, el major grau d’èxit estroba entre les persones i les famí-lies immigrades.

Per acabar, constatar el fet queuna bona part de l’acció social estàvinculada a famílies immigrants.Vénen amb necessitats econòmi-ques, afectives i relacionals, i són lesorganitzacions de l’Església unes deles primeres amb les que contacten.Podríem dir que, en l’actualitat hi hadues institucions crucials a l’hora derealitzar l’acolliment d’aquestes fa-

mílies: una és la institució escolar il’altra és la religiosa. Les adminis-tracions apareixen quan les famíliesja han entrat en contacte amb amb-dues. El grau d’eficàcia de totes tresentitats depèn de molts factors, peròen primera instància és una dada re-llevant que famílies de molt diversaprocedència cultural acudeixen a lesorganitzacions catòliques per establirels seus primers contactes amb larealitat social del país. L’acció so-cial de l’Església actua també comun motor d’inclusió social delsnouvinguts oferint-los oportunitatsperquè no es quedin fora del con-junt social.

Constatar el fet queuna bona part del’acció social estàvinculada a famíliesimmigrants.

La pròpiaconfiguració de laxarxa d’entitatscatòliques que fanacció social fa queles entitats puguinprestar els seusserveis d’unamanera àgil, ràpida igens burocràtica.En l’acció social esprima la situacióglobal de la perso-na que demanaajuda per sobredels procedimentsadministratius quepuguin caure en elritualisme burocràtic.

3333333333

En conclusió, la pròpia configu-ració de la xarxa d’entitats catòliquesque fan acció social fa que les enti-tats puguin prestar els seus serveisd’una manera àgil, ràpida i gens bu-rocràtica. En l’acció social es primala situació global de la persona quedemana ajuda per sobre dels proce-diments administratius que puguincaure en el ritualisme burocràtic.

El 90% delsexclosos severs,són avui dia atesosper entitats del’Església catòlica.

Les entitats de l’Església catòlicaestan avui en dia oferint serveisd’atenció a les persones més exclo-ses del sistema social. Això té efec-tes importants en l’engranatge de laprestació social que donen les dife-rents institucions i entitats en el ter-ritori. Com s’expressa en l’Enquestade Condicions de Vida de la Pobla-ció de Tarragona (ECVPT), l’entitatmés reclamada a nivell d’assistènciasocial és Càritas i també la millorvalorada pel conjunt de la societat.D’una altra banda, una bona part del’acció social de les entitats es cen-tra en la prestació de diferents ser-veis als col·lectius amb més risc oamb major vulnerabilitat econòmicai social. El 90% dels exclosos severs,són avui dia atesos per entitats del’Església catòlica. Es pot afirmarque és l’única institució que garan-

teix un mínim d’atenció a les perso-nes més desposseïdes, pel fet queles administracions públiques arribennomés a un nivell de pobresa quepodríem anomenar com a “institu-cional”. Els marginats i exclosos tam-bé de les administracions trobenrecolzament en aquestes entitats ca-ritatives. No es tracta simplementd‘un tipus d’assistència de benefi-cència, sinó d’una assistència socialque vol respondre a les situacionsd’injustícia social. Els membres vo-luntaris de l’Església parlen d’unasituació de desigualtat social provo-cada pels diferents factors estruc-turals que configuren la nostrasocietat. El seu discurs està, en totmoment, emmarcat en l’existènciade privacions derivades del desigualrepartiment dels recursos monetarisi socials. No es tracta de gent desin-formada i absent de la realitat, sinóque creuen que amb la tasca indivi-dual i humanitària poden ajudar amillorar les condicions materialsd’existència de la gent.

No es tractasimplement d‘untipus d’assistènciade beneficència,sinó d’una assis-tència social quevol respondre a lessituacions d’injus-tícia social.

3434343434

Crisi econòmica i llibertat

ANGEL MIRET, advocat. Barcelona.

La cruel crisi que campa lliure-ment per Europa des de fa anys estàmodificant pautes públiques i socialsdel nostre entorn i ens obliga, com acristians, a refermar algunes acti-tuds, potser també a repensar-les, ia posicionar-nos en qüestions es-morteïdes o silenciades en passadesèpoques d’opulència i que ara res-sorgeixen amb força. Per exemple:com s’han de repartir les riqueses?I el treball? Quina és la funció del’estat? I la dels sindicats i els par-tits polítics? Com hem d’organitzarla convivència en benefici del bécomú? Què significa avui la redistri-bució equitativa? Quina és la diferèn-cia entre pobresa i austeritat?.. Isobretot a allò que ens costa tant: aactuar i a ser coherents amb el queCrist ens demana i amb el nostre com-promís amb la comunitat universal.

Des de la postguerra civil nos’havia viscut a Catalunya un perío-de de temps tan dificultós, amb per-centatges d’atur molt elevats,desnonaments i creixement de lespersones sense llar, una perspectivaimpossible per a l’emancipació delsjoves, baixada de salaris i de presta-cions socials públiques... i tot aquestreguitzell de misèries en un contexten què la corrupció d’alguns polí-tics i poderosos ens escandalitza perla seva enorme cobdícia, a vegadesen el límit de la pura obsessiócompulsiva, i per la impressió, benfonamentada, que han existit –i que

potser encara subsisteixen– espaisd’impunitat davant la justícia. I lacorrupció és com un virus mortalque s’escampa i ho destrossa tot alseu pas, sobretot quan aquells quepoden ser referència per a amplis sec-tors socials, s’hi veuen implicats ogiren el cap per no veure-la.

Aquesta situació ens pot atemo-rir o deixar-nos atordits, immobilit-

Des de la post-guerra civil nos’havia viscut aCatalunya unperíode de tempstan dificultós, ambpercentatges d’aturmolt elevats,desnonaments icreixement de lespersones sensellar, una perspec-tiva impossible pera l’emancipaciódels joves, baixadade salaris i deprestacions socialspúbliques...

3535353535

zar-nos o omplir-nos de ressenti-ment i de ràbia, tornar-nos definiti-vament escèptics o egoistes, peròpossiblement cap d’aquestes acti-tuds serà útil per a contribuir a mi-llorar conjunturalment la situacióperò sobretot també per introduircanvis profunds en els actuals mo-dels econòmics i socials de formaestructural.

És, doncs, des d’aquesta pers-pectiva que voldria compartir algu-na de les claus que, des del meu puntde vista, i des d’una visió cristianaque vol ser coherent alhora que pràc-tica, ens podrien ajudar a convertiren oportunitat la crisi i les seves con-seqüències:

Solidaritat

Han retornat els dies en que ca-len compromisos de veritat. Ja nos’hi val passar de puntetes per lavida, mirant de no molestar, de nofer-se veure i de dissimular, de cer-car la salvació individualment. Ara ésl’hora de pregar i d’actuar. De la fi-losofia però sobretot de l’exemplesolidari. Ara és quan ens correspon,més que mai, no donar el que enssobra, sinó de compartir el que te-nim. Cadascú on pugui o des d’onsigui més necessari.

Han retornat elsdies en que calencompromisos deveritat.

I es veritat, cal dir-ho, que esdetecta un increment de la solidari-tat: per exemple, Càritas i Creu Rojaens diuen que s’ha incrementat forçael nombre de donants malgrat que lamitjana de les aportacions, com éslògic, ha baixat. I un altre símptomasolidari: en “l’operació fred” que or-ganitzen diferents ajuntaments quanles temperatures baixen a 0 grausrecollint a les persones sense sostreper allotjar-los, molts ciutadans hantrucat als serveis socials per a co-municar on es trobaven i demanarque fossin acollits. I famílies quediàriament faciliten el dinar o el so-par a alguna d’aquestes persones oa veïns necessitats, o bars que elsdonen l’esmorzar gratuïtament Aixòmai no havia passat, si més no enels temps recents, amb aquesta in-tensitat.

I no cal insistir en la generosaactitud que les famílies tenen per amitigar la crisi: moltes àvies i aviscol·laboren amb els fills cuidant elsnéts i aportant a l’economia familiarles seves modestes pensions, paresacollint novament els fills –a vega-des ja emancipats–, en el seu habi-tatge quan aquests ja no poden ferfront al pagament del lloguer o de lahipoteca, o privant-se de qualsevolpetit luxe o de necessitats secun-dàries per tal que puguin ampliar elsestudis i millorar així les seves pos-sibilitats d’inserció al mercat de tre-ball, etc.

I el creixement emergent del vo-luntariat cívic, una manera de donari també de rebre que progressiva-ment sedueix un major nombre depersones: voluntaris per acompanyara la gent gran i els malalts, per a per-

3636363636

sones amb discapacitats, fent clas-ses de reforç escolar, ensenyant ca-talà o castellà als immigrants, metgesque dediquen les seves vacances aprojectes solidaris en el tercermón...i tanta i tanta gent que dóna elseu temps en benefici dels altres.

I els bancs del temps que vanimplementant-se progressivament,on cadascú intercanvia el que sapfer amb el que necessita, sense in-terès econòmic; o els microcrèditssolidaris, implementats primer en eltercer món, en els que s’aporta pe-riòdicament una petita quantitat dediners per tal de poder-los prestar aun interès just quan algú del grupha de fer una despesa extraor-dinària.

I també en l’àmbit laboral treba-lladors que renuncien a una part delseu sou o que redueixen la jornadade treball per tal que cap companyhagi de ser acomiadat.

La capacitat de l’ésser humàper a superar les dificultats és im-mensa, sobretot si hi ha catalitza-dors ideològics i espi r i tuals ilideratges personals, de la mateixamanera que amb aquests mateixostres elements pot generar-se la mésgran brutalitat humana, com hodemostra el recent conflicte en elfiniquitat estat Iugoslau. Ara po-dem, doncs, aportar actitud, esforçi Evangeli.

No oblidar el context mundial

Certament, com ja s’ha dit, elcontext econòmic a Catalunya ésmolt dolent, però tot i així en com-

paració amb el mundial, la nostra si-tuació segueix sent privilegiada. Al’Àfrica milers de persones passenfam i moren com a conseqüènciade malalties que cedirien fàcilmentamb medicació que a Europa enssobra. Altres pateixen i moren pelsconflictes bèl·lics dels que no en sóndel tot aliens els governs occiden-tals i els seus interessos econòmicsglobals. A Àsia persisteix l’explo-tació infantil i la pobresa. També al’Amèrica Llatina. I arreu del mónels dèbils segueixen essent explo-tats i tiranitzats. Així és que seguimtenint un deute amb tota aquestamisèria perquè tots som fills d’unmateix Pare i hem de vèncer latemptació d’oblidar-la actuant úni-cament front la pobresa que tenimmés a prop.

La capacitat del’ésser humà per asuperar les dificul-tats és immensa,sobretot si hi hacatalitzadorsideològics i espiri-tuals i lideratgespersonals, de lamateixa maneraque amb aquestsmateixos tres ele-ments pot generar-se la més granbrutalitat humana.

3737373737

Exigència i fermesa

L’actual model econòmic neoli-beral que alguns han fet el possibleper convèncer-nos que és definitiu iintocable –la fi de la història ensdeien–, que no n’hi ha cap altre pos-sible, és injust. Diguem-ho amb cla-redat. Injust i inhumà. Un modelfonamentat en un creixement econò-mic continuat a qualsevol preu, es-sent paradoxalment la terra i els seusrecursos finits. Un model en el quela persona s’ha convertit en un purengranatge del sistema destinat aproduir i a consumir. Un model queno té en compte la dimensió trans-cendent de l’ésser humà.

Els cristians hem de participaractivament en tots aquells espais oncanviar aquest model pacíficamentés possible: des dels partits polítics iles institucions, els sindicats i lespatronals, les organitzacions veïnalsi cíviques, les de pares i mares al’escola, les esportives...En tots elsllocs comunitaris es pot sembrar lanova llavor.

A Cèsar el que és del Cèsar i aDéu el que és de Déu certament, peròque el que fa el Cèsar s’ajusti a va-lors de justícia i llibertat és tambéresponsabilitat de tots nosaltres. Nosón espais aliens uns dels altres sinó,ben al contrari, del tot complemen-taris.

I és que existeixen alternatives:des de les experiències de l’economiade la comunió experimentada i im-pulsada pel Moviment dels Focolarsa les diverses modalitats del coope-rativisme, en qualsevol cas un mo-del econòmic en el que el treball

tingui valor com a element de realit-zació personal i comunitari i on elsbeneficis generin creixement sociali siguin participats per tots aquellsque els generen.

Denúncia

El sistema financer s’ha tret lacareta amable definitivament –crèditsbarats per a comprar moltes coses iser així més feliços!!– i amenaça atort i a dret i castiga a tots aquellsque gosen oposar-s’hi o, senzilla-ment, qüestionar-lo. Les escandalo-ses retribucions dels seus directius–també a casa nostra– han hagut deser limitades legalment perquè tot iestar intervingudes diverses entitatsde crèdit pel Banc d’Espanya i refi-nançades, per tant, amb els dinersde tots els ciutadans, es seguien ator-gant, sense pudor, salaris i pensionsmilionàries.

Els desnonaments d’aquells queno poden pagar les quotes de les hi-

Els desnonamentsd’aquells que nopoden pagar lesquotes de leshipoteques hansuposat un escàn-dol. Fer fora de casafamílies senceresper seguir amunte-gant habitatgessencers buits.

3838383838

poteques han suposat un escàndol.Fer fora de casa famílies senceresper seguir amuntegant habitatgessencers buits ha estat una pràcticade totes aquestes entitats. Fixem-nosen aquesta paradoxa: milers i milersd’habitatges buits i tancats, deterio-rant-se, al costat d’uns altres milers imilers de persones i famílies neces-sitades d’una llar. Potser és l’exemplemés punyent de la necessitat d’unaintervenció política de caire moral perevitar aquest disbarat.

Més encara: mentre els nostresestalvis són retribuïts minsament i elscrèdits es limiten i s’encareixen, lamajor part d’empreses de l’IBEX 35tenen presència en paradisos fiscalsper tal d’escapolir-se de la fiscalitatsolidària. I quan els impostos als as-salariats s’incrementen, es consoli-den el règims fiscals favorables a lesgrans fortunes o, fins i tot, als es-portistes d’elit que perceben milionsd’euros anyals.

Hi ha, però, alternatives a aques-ta banca desvergonyida i a les inver-sions especulatives. Existeixen bancsamb compromisos ètics i inversionsque garanteixen la no especulació enmatèries primeres alimentaries i la noinversió en la indústria bèl·lica, enalcohol i tabac, etc. I la solució defons, quan això és possible: l’estalvii l’austeritat.

Austeritat

L’austeritat conscient, que no espot confondre amb l’avarícia, el re-aprofitament i el respecte amb elmedi natural, poden modificar laperspectiva general d’una mentalitat

consumista compulsiva que afavo-reix el sistema. No tot el que és mésevolucionat, més recent, més potent,és necessari i útil. Plantegem unaprofitament intensiu dels recursosi una cultura de l’oci profitosa i con-tinguda.

Exemple

Ara els cristians ja no som majo-ria i la nostra estimada Església nomanté les quotes de poder que haviatingut fins no fa gaire temps. Crecque Jesús mai no hauria volgut unaEsglésia poderosa i delerosa d’obtenirriqueses i dignitats. Ens hem allibe-rat, doncs, d’una part de la pesadacàrrega que ens immobilitzava peròencara ens queda molt de pes del queens hem de lliurar per a poder cami-nar amb més agilitat.

Crec que Jesúsmai no hauriavolgut una Esglésiapoderosa idelerosa d’obtenirriqueses i dignitats.

I ara els discursos i les paraulesaltisonants ja no valen gran cosa. Lespersones ens preguntaran perquèactuem de determinada manera se-guint l’Evangeli si som capaçosd’anar, quan calgui, en sentit con-trari al camí que ens han dissenyat.I potser així algun dia podranconèixer el Jesús que consola i alli-bera.

3939393939

Necessitem l’energia de les pri-meres comunitats cristianes per ferpresent Jesús enmig del món actuali per a omplir de joia i esperança lanostra societat.

Esperança

Res no està perdut. Podem pen-sar que el sistema econòmic, des-près de fer el seu camí com tantsd’altres han fet en el decurs de la

història de la humanitat, ha començata posar les bases per a la seva auto-destrucció. Com sigui que també lacrisi és espiritual, tot plegat ens fapensar que potser podem esperar unatransformació social..

Pregària

Poca cosa farem sense que lapersona i la comunitat no dialoguiamb Déu cercant el seu ajut.

4040404040

La crisi econòmica, un repte perl’Església

EDUARD IBÁÑEZ, director de Justícia i Pau. Barcelona.

Quines són les aportacions quepoden fer l’Església i els cristians enaquests durs moments de crisi? Comhem d’actuar per ser coherents ambla nostra fe i la nostra missió davantun entorn de greus dificultats pertanta gent, d’atur, pobresa i exclu-sió creixents, de sofriment i males-tar, de frustracions col·lectives, decrisi de la cohesió social?

Abans de respondre aquesta pre-gunta, crec sincerament que tota re-flexió sobre la crisi econòmica ha deser feta en clau d’oportunitat, i nosimplement de mal o amenaça. Ha deser vista com una oportunitat col·lec-tiva per introduir les correccionsnecessàries en els elements negatiusque la crisi ha fet visibles del fun-cionament de l’economia i, sobretot,en els nostres comportaments so-cials, individuals i col·lectius, per talde fer possible una societat més hu-mana.

En aquest sentit, Benet XVI as-senyala, en la seva encíclica social,que, “La crisi ens obliga a revisarel nostre camí, a donar-nos novesregles i a trobar noves formes decompromís, a sostenir-nos en les ex-periències positives i a rebutjar lesnegatives. D’aquesta manera, la cri-si es converteix en ocasió de discer-nir i projectar d’una manera nova.Convé afrontar les dificultats delpresent en aquesta clau, de maneraconfiada, que no pas resignada.”(Caritas in veritate, n.21)

Per tant, seria un error greu noaprofitar aquesta oportunitat i deixar-nos arrossegar per la frustració i ladesesperança, com també ho és tor-nar a cercar solucions en aquellesconcepcions, actituds i formes de ferque s’han mostrat perjudicials, pen-sar que les coses poden tornar a mi-llorar per si soles i que els problemestard o d’hora escamparan. Aquestaés una temptació molt forta que calevitar.

Estic convençut que l’Església téun enorme paper a jugar en aquestasituació, i que de fet ja està jugant,per contribuir decisivament al bécomú, ajudar i acompanyar els quemés pateixen i fer possible una so-cietat més justa i fraternal. Però di-ria, potser, que l’Església encara noha pres prou consciència que aques-

Tota reflexió sobrela crisi econòmicaha de ser feta enclau d’oportunitat, ino simplement demal o amenaça.

4141414141

ta és també una gran oportunitat perrecuperar la confiança en ella ma-teixa, per enfortir la seva cohesió in-terna i, deixant-se guiar i acompanyarper l’Esperit, per reprendre amb for-ces renovades i més fruits la fideli-tat a la seva missió, per avançar capuna nova evangelització.

Aquesta és una convicció que caltenir molt present i per això, em sem-bla fonamental que l’Església es giriun cop més, i més que mai, cap aDéu. I per fer-ho no hi ha altre camíque tornar-se a centrar, un cop i unaltre, en Jesucrist. De la proximitatintensa amb Jesucrist depèn qualse-vol eficàcia de l’acció dels cristiansen aquest món.

Per això, en els actuals momentsde tribulació i confusió, cal que elscreients intensifiquin el seu esforç derecerca de Déu en Jesucrist. Calacostar-se un cop i un altre als sa-graments, amb l’Eucaristia com amoment per excel·lència. També,malgrat que ens costa trobar el to, elsagrament de la penitència, que ensobre d’una manera singular al perdóde Déu. Intensificar més que mai lapregària, per descobrir-hi què se’nsdemana en aquests moments a cadaun de nosaltres i al conjunt dels cris-tians i per identificar-nos amb el so-friment dels qui pateixen.

Enfortir la nostra fe i obrir-nos ala força que ve de Déu

Em sembla especialment certal’afirmació que ningú no pot fer ressense Déu. Com diu Benet XVI,“sense Déu, l’home no sap on anarni tampoc entendre qui és” (Cari-tas in Veritate, n. 78). És més, lacomplexitat i enormitat dels proble-mes que assetgen la humanitat ésde tal dimensió, que només ambl’ajut de Déu serà possible fer-hifront.

Estic convençutque l’Església téun enorme paper ajugar en aquestasituació, i que defet ja està jugant,per contribuirdecisivament al bécomú, ajudar iacompanyar elsque més pateixen ifer possible unasocietat més justa ifraternal.

En els actualsmoments detribulació i confu-sió, cal que elscreients intensi-fiquin el seu esforçde recerca de Déuen Jesucrist. Calacostar-se un copi un altre alssagraments.

4242424242

Crec no equivocar-me si dic quela pregària, si no és molt freqüent,intensa i continuada (gens fàcil ambels nostres actuals hàbits socials),no és capaç de trencar les múltiplesbarreres que ens allunyen de la tro-bada amb Crist. Pregària individual,pregària en comunitat. I aquí crecque hem de recuperar pràctiquesque malauradament han caigut endesús, degut a la desfiguració en laqual van caure en el passat. La Li-túrgia de les Hores i els temps litúr-gics són un camí extraordinari queens convida a viure tota la nostravida en referència a Déu, com hoés també la memòria diària delssants, un terreny d’una fecunditatinesgotable. Em vull referir tambéespecialment al dejuni, com einaextraordinària per la pregària, quela fa més seriosa i intensa, involu-cra el cos i l’esperit i obre tots elsnostres sentits a Déu, alhora queens fa més propers als que pateixenprivacions.

Eucaristia, sagrament de la peni-tència, litúrgia de les hores, pregària,dejuni, però també molt singular-ment, lectura continua de l’Evangelii altres textos bíblics, acompanyadade lectura teològica i espiritual, demoments de silenci, meditació, re-visió de vida...

En aquest camí necessitem l’ajutde persones que tenen més expe-riència, deixant-nos acompanyar iguiar, i tractar de caminar sempreen el marc d’una experiència comu-nitària que ens reforci a tots, sensela qual només podem caure en elsolipsime.

Una veu profètica davant d’unmón ferit per les injustícies

Si els cristians fem l’esforç demantenir-nos units a Crist, la nostramirada sobre la realitat es fa méspenetrant i capaç d’expressar-se enveu profètica. Una veu que és capaçde comprendre més agudament larealitat social, jutjar-la èticament,denunciar amb més valentia les in-justícies i comportaments inaccep-tables i proposar criteris alternatiusper regir la convivència humana detal forma que sigui més coherent ala dignitat humana. Aquesta és la granaportació social que pot fer l’Esglésiaen aquests moments de dificultat iincertesa.

Si els cristians feml’esforç demantenir-nos unitsa Crist, la nostramirada sobre larealitat es fa méspenetrant i capaçd’expressar-se enveu profètica.

Aquesta veu profètica no és me-rament un discurs que proclama exi-gències ètiques, sinó també unanunci explícit del seu propi fona-ment: el designi de l’amor de Déuper la humanitat. Són dos dimen-sions absolutament inseparables, quesovint els cristians hem separat, re-nunciant a una o a l’altra.

4343434343

En les difícils circumstànciesactuals, l’Església pot ser, més quemai, i ja és, aquesta veu profètica pera la nostra societat. De fet, sabemque l’Església, sota la inspiració del’Evangeli, ha anat desenvolupant, alllarg dels segles i sobretot des de fi-nals del segle XIX, una àmplia i ma-durada cosmovisió sobre la realitatsocial, que anomenem doctrina so-cial, que pretén oferir principis pera la reflexió, criteris de judici i di-rectrius per a l’acció per tal de pro-moure un humanisme integral isolidari. Un pensament que inclou ladenúncia de les situacions èticamentinadmissibles i alhora propostes enfavor d’un veritable desenvolupa-ment humà, fonamentat en la digni-tat i llibertat de la persona.

En aquesta àmplia doctrina hi tro-bem una formulació i un desenvolu-pament dels principis que hauriend’animar l’ordre social: la dignitatinviolable de la persona i els seusdrets fonamentals, el principi del bécomú com a horitzó de totes les es-tructures socials i de tota acció po-lítica, la destinació universal delsbens i de tota la riquesa i l’opciópreferencial pels pobres com a acti-tud bàsica, el reconeixement i res-pecte al valor de la diversitat d’agre-gacions socials que apleguen els in-dividus, cada una d’elles amb la sevainsubstituïble funció (des de la fa-mília, passant pels grups socials icomunitats de tota mena, fins alsdiversos nivells de poders públics),la promoció de la participació delsindividus i els grups en tots els àm-bits de la vida social, política ieconòmica, la solidaritat com a cri-teri rector de totes les relacions so-cials.

En últim terme, es tracta d’unavisió de la societat que té com a fo-nament i meta l’exigència que totesles relacions humanes i socials esti-guin penetrades per l’amor, per talde sostenir una societat veritable-ment digna de la persona humanacom ésser creat per Déu a la sevaimatge i semblança.

Es tracta d’unavisió de la societatque té com afonament i metal’exigència quetotes les relacionshumanes i socialsestiguin penetra-des per l’amor, pertal de sostenir unasocietat veritable-ment digna de lapersona humanacom ésser creatper Déu a la sevaimatge i semblança.

Cal doncs fer una crida als cris-tians per tal que s’esforcin a conèixermés profundament aquesta doctrinasocial, la desenvolupin i la divulguinàmpliament i cerquin la seva concretaaplicació en cada context social i enla mateixa vida de les comunitatscristianes. Aquest esforç pot fer delpensament social cristià un instru-ment capaç d’orientar-nos col·lecti-

4444444444

vament davant la complexitat i elsdilemes de la nostra actual situació,afavorint una societat més justa i fra-ternal.

Des d’aquest pensament socialcristià podem formular un judici se-ver sobre els factors que han dut al’actual crisi econòmica. Justamenten aquesta línia es pronuncien re-cents documents eclesials, entre ellsla ja citada encíclica social de BenetXVI, Caritas in Veritate, i més con-cretament la Nota del Consell Ponti-fici de Justícia i Pau titulada “Per unaprofunda reforma del sistema finan-cer i monetari internacional en laperspectiva d’una autoritat públicaamb competència universal”.

Com indiquen aquests i molts al-tres pronunciaments de molt diver-ses organitzacions d’Església, la crisiha fet visible un sistema financerdesbocat, sense regles ni controls,promogut per la cobdícia a gran es-cala, que es va desconnectar del’economia real a la qual hauria deservir i que, potenciat per les novestecnologies, va generar un creixe-ment extraordinari del crèdit, que ala vegada va promoure el consumis-me i l’endeutament. Això va donarlloc a enormes bombolles especula-tives (sobre el mercat immobiliari,sobre els aliments...) summamentperjudicials. Quan varen punxar al-gunes d’aquestes bombolles per pocno ensorren el sistema financer in-ternacional (cosa que només va atu-rar la ingent injecció de dinerspúblics), van paralitzar el crèdit il’economia, amb la greu conseqüèn-cia d’atur i exclusió, i van fer insos-tenible l’endeutament públic i privatacumulat per molts països, especial-

ment aquells que, com el nostre, de-penien excessivament del mercatimmobiliari.

Aquest procés s’explica per unatendència mundial a considerarl’economia com quelcom autònom,aliè a l’ètica, al qual caldria deixar lamàxima llibertat, sota la visió d’unliberalisme malaltís que creu que larecerca individual dels interessosparticulars és font col·lectiva de ri-quesa, entesa com a acumulaciómaterial de bens. Aquesta és una ideaque s’ha demostrat falsa històrica-ment i ara un cop més ha mostratels seus greus efectes perjudicials, iexplica un món fragmentat pergreus desigualtats socials, priva-cions i fam per milions d’éssers hu-mans. En el rerefons d’aquesta con-cepció no hi ha altra cosa que unavisió materialista, individualista i re-lativista de la vida social, que caldenunciar i combatre, per contràriaa la naturalesa humana. Això mos-tra, en realitat, que la crisi econòmi-ca s’explica per una crisi de natu-ralesa moral.

Aquest desordre moral ha tingutla seva màxima plasmació en moltspaïsos en una llarga etapa de com-portaments molt estesos d’especu-lació, incompetència, corrupció,enriquiment sense escrúpols, malba-ratament i pillatge de recursos pú-blics, de prioritats polítiques orien-tades al luxe, a l’oci, a les obres fa-raòniques o la propaganda, menys-preant el bé comú i les necessitatsdels més febles.

L’Església ha de ser una veu for-ta que denunciï aquests excessos ique cridi a una profunda reflexió

4545454545

sobre el sentit de l’economia, que ensporti a ajustar-la a la seva finalitat, queno és altra que el desenvolupament detotes les persones i de tota la personaen totes les seves dimensions. En con-seqüència, cal fer una crida per sot-metre l’economia a principis ètics, laqual cosa exigeix fer valer el primatde la política sobre l’economia, i no al’inrevés, que és el resultat dels pro-cessos abans descrits.

nancers internacionals, que no hau-rien de ser tan grans (per evitar elsmals de la seva sempre possible fa-llida), amb separació de l’activitatd’inversió de la creditícia i un llargetcètera.

En definitiva, com ja va fer elPapa Joan XXII amb la seva encí-clica Pacem in terris (1963) i ha rei-terat avui Benet XVI en la sevaCaritas in Veritate, cal exigir una au-toritat mundial, superior als estats,perquè els governs per separat ja nosón capaços d’afrontar adequada-ment la complexitat dels problemesi els reptes que viu la humanitat: lapau, la seguretat i el desarmament,la protecció del medi ambient. Eldesenvolupament econòmic equita-tiu, els fluxos migratoris... Una au-toritat mundial fonamentada en la raómoral, regida pel dret, de caràcterdemocràtic, representatiu, participa-tiu i vinculada al principi de subsi-diarietat, articulada en diferentsnivells, que cedeixen l’espai corres-ponent a les institucions polítiquesregionals, estatals i subestatals. Aaquesta autoritat o autoritats mun-dials només s’hi pot arribar des deles institucions actualment existents(però insuficients), com NacionsUnides, a partir d’un procés gradualde multilateralisme i cessió progres-siva de sobirania dels estats. Un pro-cés difícil i llarg, però no impossible,més aviat una exigència ètica inelu-dible per la humanitat.

Una mà solidària, que mostri unaeconomia basada en la gratuïtat

Evidentment, la nostra veu no éscreïble ni és coherent si no va acom-

L’Església ha deser una veu fortaque denunciïaquests excessosi que cridi a unaprofunda reflexiósobre el sentit del’economia, que ensporti a ajustar-la ala seva finalitat.

Una de les concrecions d’aquestprincipi és la necessitat de subjectarles finances a l’economia producti-va i, per tant, de sotmetre-les a re-gulacions i controls d’organismessupervisors de caràcter global. Calun govern mundial de les finances,com ara un banc central mundial quereguli el flux monetari internacional,eviti les bombolles especulatives ifreni l’especulació. Cal introduir im-postos sobre les transaccions finan-ceres internacionals, per recaptarfons que serveixin per al desenvolu-pament dels països més pobres. Calintroduir noves regles de prudènciaen l’actuació de tots els agents fi-

4646464646

panyada pel compromís concretd’ajut a les persones que pateixen.En realitat, aquesta és la mesura dela nostra fe i, veritablement, la con-seqüència més autèntica i natural dela trobada amb Crist, que és perexcel·lència aquell qui viu pels altres,especialment els més pobres i exclo-sos.

les persones més vulnerables. I so-vint és realment difícil ajudar-les aanar endavant, sense crear dependèn-cies, ateses les seves enormes carèn-cies i el seu context social. En tot cas,és necessari un esforç suplementari degenerositat i intel·ligència pràctica perpart nostra.

Aquí em sembla clar també afir-mar que l’ajut als que més pateixenha d’anar sempre acompanyat del’anunci explícit de Jesucrist, autèn-tic camí, veritat i vida per a tothom.Cal saber trobar la forma, el momenti el llenguatge d’aquesta propostasegons cada persona, però que encap cas hauríem de negligir.

D’altra banda, aquesta Esglésiasolidària pot ser i ja és signe d’unaforma diferent i summament neces-sària de l’economia, basada no enl’afany de lucre, sinó inspirada en lafinalitat de cercar un benefici social.Per tant, una economia moguda noper l’intercanvi amb desig de guany,sinó per la gratuïtat, que és fonamen-ta en l’amor. Aquest principi econò-mic és el que inspira ja una partimportant de l’economia adreçada aservir als que tenen necessitats (ambmilers d’organitzacions amb formade fundacions, associacions, coope-ratives, mutualitats i les mateixesentitats religioses), el gran sector quedenominem economia social, quecaldria potenciar a gran escala.

Aquesta altra economia vol tren-car així amb l’obsessió pel creixe-ment material, basat en la mesura delPIB, i presonera del consumisme iabocada a la destrucció mediam-biental, que cerca el progrés enl’acumulació i la riquesa materials.

Evidentment, lanostra veu no éscreïble ni éscoherent si no vaacompanyada pelcompromís concretd’ajut a les perso-nes que pateixen.

En realitat, l’Església representaen aquests moments una enormexarxa, com cap altra, estesa fins al’últim barri i l’últim poble, de soli-daritat amb les víctimes de la crisieconòmica, amb les seves múltiplesactuacions d’ajut i atenció social,suport alimentari, inserció i forma-ció laboral, acompanyament perso-nal de persones vulnerables: sensesostre, malalts, drogodependents,ancians, persones soles, infants,empresonats...

La crisi ens convida a un nou pasen aquesta direcció a totes i cada unade les comunitats cristianes, a tots icada un dels creients, per atansar-nos a aquells que, cada cop més nom-brosos, ens trobem pel camí. Nosempre és fàcil saber què és el quepodem fer o què necessiten realment

4747474747

És doncs una forma diferentd’actuar econòmicament, assumidatambé al mateix comportament econò-mic individual dels cristians, que hande ser coherents amb aquesta econo-mia alternativa, amb una vida més aus-tera i més senzilla, per guanyar mésllibertat davant les forces del mercat, ique vetlla sempre per l’impacte so-cial de totes les seves decisions (deconsum, d’estalvi, laborals...).

L’Església, signe d’esperança

Sembla evident que la gravetatdels problemes que afligeixen la hu-manitat, els mals que ha mostrat lacrisi i el seu impacte social podendur col·lectivament a una profundafrustració i a la pèrdua de la con-fiança en les possibilitats humanesd’acon-seguir un món on la personasigui respectada en la seva dignitat.

Ara bé, si l’Església s’esforça perser una veu profètica que fa veureerrors i proposa camins i una mà so-lidària que mostra una forma diferentd’economia basada en la gratuïtat,aquesta pot ser, i de fet ja és, no so-lament una aportació extraordinària ala nostra societat, sinó també la pro-va que no tot està perdut, que no hiha motius per la resignació. Un va-luós signe d’esperança per la huma-nitat, que demostri que la vida humanaés digne d’estimació malgrat tot i queun món basat en l’amor és possible.

Aquesta Església apunta en últimterme a fer visible que hi ha un amorinfinit que ve d’un fonament últim,que és Déu mateix, que estima in-cansablement la humanitat i cadapersona concreta, que no abandonamai aquells qui el cerquen i l’invoqueni, sobretot, un amor que es vessaespecialment sobre els afligits i to-tes les víctimes de les injustícieshumanes.

Si l’Esglésias’esforça per seruna veu profèticaque fa veure errorsi proposa camins iuna mà solidàriaque mostra unaforma diferentd’economia basadaen la gratuïtat,aquesta pot ser, ide fet ja és, nosolament unaaportació extraor-dinària a la nostrasocietat, sinó tambéla prova que no totestà perdut.

4848484848

Les entitats socials d’Església, alservei dels més desafavorits

RAFAEL RUIZ DE GAUNA, director de Relacions Institucionals, formació, consultoria iestudis de la Fundació Pere Tarrés. Barcelona.

El context social i eclesial

Estem en un context caracterit-zat per una crisi social i econòmicade llarg abast, que afecta a moltsàmbits de la vida. L’educació, elsvalors, les relacions interpersonals igeneracionals, el medi ambient, laglobalització mundial,... però en elsdarrers temps de manera molt signi-ficativa a les desigualtats i a l’exclu-sió social a casa nostra.

En efecte, molts indicadors noparen de créixer en els darrers anys:

- El risc de pobresa a Catalunya,segons dades de l’Idescat (Ins-titut Català d’Estadística) éssituen en quasi un 20% l’any2010. Respecte a l’any 2009s’ha incrementat en un 1,6%.

- En el cas de la pobresa infantil,aquestes xifres encara són méspreocupants, arribant segonsles mateixes fonts al 23,7%

- Segons el balanç social de Càri-tas de les diòcesis barcelonines,149.000 persones han necessi-tat ajuda de la institució o de

les parròquies per a menjar, idel total de persones ateses perl’entitat, només un 12% té fei-na, normalment precària.

- L’atur registrat a Catalunya, se-gons dades de la Conselleriad’Empresa i Ocupació, és de633.210 persones. I en el casdels joves, supera amb escreixel 40%, que limita notablementla seva capacitat d’inserció so-cial i laboral, i genera un fortdesencís.

- L’allargament de la vida, tambéha comportat noves necessitatsd’atenció a les persones gransi dependents. Actualment mésde 140.000 persones són bene-ficiaries dels ajuts, que no mos-tren moltes situacions de pre-carietat i soledat.

- Les malalties mentals van in-crementant-se en una societatque genera pressió i malestar.

- Moltes persones immigradesconviuen amb nosaltres en si-tuacions que vulneren els dretshumans.

“He sentit l’opressió del meu poble a Egipte ihe vist com clama per culpa dels seus explo-tadors. Conec els seus sofriments”. Ex. 3,7

4949494949

D’altra banda, en els darrers anyss’ha fet un important desplegamentde model social, tant a Catalunya coma l’Estat. S’ha passat d’uns serveissocials més de caràcter assistenciala un model més basat en drets, i exi-gibles legalment. En aquest nou pa-radigma trobem clarament el ques’ha anomenat quart pilar del benes-tar. Són les lleis de serveis socials ide la promoció de l’autonomia per-sonal (dependència), que comple-menten les altres columnes: lespolítiques sanitàries, educatives i depensions. Ara bé, aquest canvi his-tòric no s’està desplegant amb laceleritat i els recursos necessaris,fruit del context social, i caldrà re-pensar alguns aspectes en funció dela seva sostenibilitat. A més cal abor-dar el paper de les famílies i de lasocietat, i per tant de la iniciativasocial, en la qualitat de vida de lespersones vulnerables, en línia delconcepte d’Estat Relacional que pro-posa entre d’altres el sacerdot i pro-fessor universitari Joaquin GarciaRoca.

Aquests canvis afecten a les en-titats socials, i per tant a les entitatsd’Església que actuen en aquestcamp, a les que obliga, per a poderprestar serveis de titularitat pública,a obtenir una autorització prèvia iprestar els serveis sota determinatsparàmetres, com va ser en el seumoment la implantació del sistemad’ensenyament.

Davant d’aquestes realitats mol-tes entitats socials estan intentantdonar respostes, però la pressió del’atenció a les persones vulnerablesi les noves situacions d’exclusiós’incrementen, les exigències legals

estan augmentant, i per contra elsrecursos disponibles es redueixen, ia més el pagament de les adminis-tracions públiques ha empitjorat no-tablement, posant al límit la capacitatde moltes entitats.

A diferència d’altres sectors coml’educatiu, les entitats socials d’Es-glésia han participat habitualment enfederacions i xarxes generals o es-pecífiques per àmbits (Taula del Ter-cer sector social, Fedaia, Dincat,...)com un signe de comunió i amb lavoluntat de construir plegats unamillor acció social, i enfortir les en-titats no lucratives.

Ara bé, hi ha algunes dimensionssubstancials de les entitats cristianes,que donen sentit i identitat a l’actua-ció que no es poden abordar en aques-tes estructures federatives, i quetambé són necessàries alimentar. Te-nen a veure amb els valors i la mis-sió de les nostres organitzacions.

D’altra banda, i ja en un contexteclesial, la realitat de les congrega-cions i de les diòcesis també ha anatevolucionant. S’ha incrementat lamitjana d’edat dels capellans, s’hareduït el nombre de vocacions, i elpaper dels laics s’ha desenvolupattant en la direcció com en la gestióde les organitzacions i en els progra-mes que necessiten d’una major pro-fessionalització sense oblidar elcarisma de cada institució. Enaquests escenari val la pena consi-derar com donar continuïtat a aques-ta llarga tradició i servei de moltesentitats, i com aprofitar un patrimo-ni físic i moral. Ens preocupa que elbagatge de l’Església es perdi per noajudar-nos entre nosaltres, o com-

5050505050

partir estratègies i accions. Així lacol·laboració interna dins de l’Es-glésia pot ser un testimoni i a mésoferir eficiència en un marc com-plicat.

Vivim en un moment de forta des-vinculació a les esglésies, on tot i lescerques de sentit, les pràctiques re-ligioses i l’evangelització es fan di-fícils. Ara bé, l’autenticitat de la cridade la fe expressada en l’atenció a lespersones més vulnerables, pot ser unsigne de credibilitat i de nova evan-gelització.

Tornant a la situació social ieconòmica actual que afecta greu-ment a molts germans i germanes,es fa difícil no pensar en que, a mésde poder oferir respostes eficaces ala seva situació, no calgui denunciarperquè s’ha arribat a aquest punt ianunciar altres maneres de viure iactuar. L’Evangeli ens convida a serastuts com a serps i innocents comels coloms (Mt. 10, 16)

Ens preocupa queel bagatge del’Església es perdiper no ajudar-nosentre nosaltres, ocompartir estra-tègies i accions.Així la col·laboracióinterna dins del’Església pot serun testimoni i amés oferir eficièn-cia en un marccomplicat.

1. Segons El Anuario del Tercer Sector de Acción Social en España editat per la FundaciónLuis Vives l’any 2010, l’11,3% de les entitats socials han estat promogudes per entitatsreligioses. I l’anuari del Tercer Sector Social de l’any 2009 promogut per la Taula del tercersector i l’Observatori del tercer sector fixa en un 13% les altres entitats que fan acció socialque no són ni associacions ni fundacions.

L’autenticitat de lacrida de la fe ex-pressada en l’aten-ció a les personesmés vulnerables,pot ser un signe decredibilitat i de novaevangelització.

Tot i que el nombre no és allò mésrellevant, podem estimar que al-menys un 10% de les entitats socialsque hi ha a Catalunya tenen algunavinculació amb l’Església, i per tantquasi entre 750 i 1.000 tindrienaquesta adscripció, si bé és cert quees fa necessari fer un estudi en pro-funditat que expliciti la importantacció social de l’Església, atès quetambé hi ha organitzacions amb per-sonalitat únicament civil molt vincu-lades a entitats d’Església o que entreels seus valors hi ha clarament la ins-piració cristiana.1

5151515151

El camí recorregut

Davant dels fets i del context ex-plicitat anteriorment, algunes entitatsvàrem sentir la crida de començar aparlar entre nosaltres, i fer camí pera compartir inquietuds, visions, ivalors que ens poguessin ajudarmútuament. Així des de l’any 2008diferents entitats ens vàrem aplegar,de diferents carismes i adscripcions:Càritas, Oblatas, Sant Joan de Déu,Jesuïtes, Salesians, Fundació PereTarrés, Filles de la Caritat, Filles deSant Josep, Maristes,...

En aquest període inicial i per agenerar confiança entre nosaltres,conèixer-nos una mica més i explo-rar quins objectius havia de tenir elgrup, vàrem treballar diferents te-mes:

- La dimensió interior de l’acció,amb una conferència molt in-tensa de Mn. Ramon Prat, ac-tualment vicari general de ladiòcesi de Lleida

- La transmissió dels valors a lesorganitzacions socials i d’Es-glésia, amb diferents moments:una conferència d’en Josep Ma.Lozano professor d’ESADE;l’experiència de Sant Joan deDéu que havia treballat i elabo-

rat materials al voltant de latemàtica, i després les diferentsaccions desenvolupades perpart dels participants. Al finales van extreure diferents con-clusions: cal gestionar i planifi-car els valors, cal fixar pro-cessos formatius per a la trans-missió i sobretot cal testimo-niar-los. No són inamovibles is’han de revisar, i s’han decompartir amb les persones (re-tribuïdes o voluntàries) de lesentitats...Tot aquest procés ensva permetre copsar que no te-níem espais on viure els nos-tres valors cristians com aagents d’acció social.

- L’experiència de l’estructuracióde l’Escola Cristiana, amb lesaportacions de l’Enric Puig,jesuïta, i actual secretari gene-ral, i de qui va estar en els seusorígens, concepció i impuls, elP. Francesc Riu, salesià.

Aquest treball es va cloure ambuna Jornada el passat 12 de març de2011 on es va reflexionar sobre elmoment actual de les entitats socialsd’Església i es va debatre sobre quinpodria ser un bon model d’estruc-turació. Van participar-hi més de 80persones, de diferents moviments,diòcesis i congregacions, amb unaclara voluntat de dotar-nos d’unaagrupació sense personalitat jurídi-ca que ens ajudés a ser testimonis, icréixer en la nostra opció cristiana.

Al llarg d’aquests anys, l’Esperitens ha acompanyat, moltes vegadesmanifestat a través de persones, sen-se protagonisme, i ens ha guia cap auna bases sòlides on poder arrelar

Almenys un 10%de les entitatssocials que hi ha aCatalunya tenenalguna vinculacióamb l’Església

5252525252

aquesta realitat d’Església. Ens hemsentit com expressa l’Evangeli de Mc4, 27 “tant si dorm com si està des-pert, de nit i de dia, la llavor germinai creix, sense que ell sàpiga com”.

Posteriorment al maig es produeixuna reunió per a valorar els princi-pals acords de la Jornada, que aca-ben en una assemblea constituent al’octubre del 2011.

Les finalitats

Al llarg d’aquest camí hi ha ha-gut visions que volien activar més elritme i ser més operatius oferint cla-rament serveis, i altres membresoptaven més per un espai de troba-da i de referència. Ara bé, en tots elscasos i des del primer moment sem-pre han estat clares unes determina-des finalitats.

Civilment participem en múltiplesrealitats, com s’explicaven a l’inicide l’article. En cap cas es tracta desuplir-les ni de duplicar-les, sinó decultivar aspectes molt específics dela nostra crida, i de la nostra manerade ser, sense imposicions i com aoferiment. Continuem volent sercristians enmig del món.

Els eixos principals de treball són:

a) Identitat- Poder compartir i oferir els nos-

tres valors, missió i estratègiaals altres, per a construir junts.

- Estimular la nostra reflexió so-bre el moment actual social ieclesial i expressar obertamenti humilment la nostra visió.

Aquest treball es podia concretaren l’edició de publicacions, ma-nifestos, o simplement l’orga-nització de jornades internes.

- Formar les persones de les nos-tres organitzacions en aspectesvinculats al sentit de la sevaacció, bé siguin voluntaris oprofessionals.

b) Incidència social i eclesial

- Expressar públicament la nos-tra opinió davant de fets, pro-postes legislatives, actuacions,... des de la perspectiva cris-tiana i de les persones que ate-nem.

- Sensibilitzar la societat i la prò-pia Església sobre la situacióactual.

c) Prestació de serveis

- Generar una xarxa informal pera poder col·laborar i comple-mentar-nos entre nosaltres, pera oferir una millor atenció a lespersones que atenem i amb lesque treballem de les nostresorganitzacions.

- Donar suport a organitzacionssocials d’Església que per di-mensió, moment,... no podenseguir les exigències legals oorganitzatives.

Aquestes finalitats, desenvolu-pades de manera humil, vol ser unsigne d’amor, esperança i d’unitaten un món fragmentat (Jn. 13, 34;17, 21), i en què volem que la per-sona sigui el centre de la nostraacció.

5353535353

Les entitats que s’apleguen

Al llarg d’aquest camí, vàremcopsar que les entitats socialsd’Església de Lleida, ens havien pre-cedit, i havien organitzat una plata-forma per a compartir i treballarplegats, iniciativa que ens va confir-ma en la idoneïtat del treball, i de lanecessitat d’avançar.

Finalment més de 25 entitats for-men part de l’agrupació d’EntitatsSocials d’Església. De carismes moltdiversos però amb un denominadorcomú, la crida de Déu per a cons-truir un món i una persona diferents,a optar pels preferits del Senyor, elsmés desafavorits, segons ens expre-ssa en les Benaurances, i en Mt. 25 ien Lc. 7,22

De carismes moltdiversos però ambun denominadorcomú, la crida deDéu per a construirun món i unapersona diferents,a optar pels prefe-rits del Senyor, elsmés desafavorits,segons ensexpressa en lesBenaurances.

Així ens trobem amb congrega-cions religioses amb una impressio-nant trajectòria de servei als més

oblidats: prostitutes, malalts deSIDA, infants sense família, malaltsmentals, sense sostre, immigrantsanomenats il·legals, ... amb entitatsamb personalitat pròpia (fundacionsi associacions) que treballen de ma-nera territorial amb aquestes perso-nes, i han estat creades per con-gregacions o per cristians amb op-cions clares. També en forma partla Unió de Religiosos de Catalunyaque aplega i representa a la pluralitatd’entitats de congregacions, i la De-legació de Pastoral Social de Barce-lona, on entitats, o serveis discretsperò imprescindibles, fan presentl’acció social de l’Església.

Per a funcionar ens hem dotatd’un mínim reglament, tot i que demoment no tenim personalitat jurí-dica, i no és una necessitat imminent.Volem una estructura de mínims, queens permeti treballar i saber qui hiha, però poc formalitzada. Amb unacomissió coordinadora (Junta) mésimpulsora i facilitadora que dotadade poder. Ens preocupa més cami-nar aquestes més de 25 entitats, i sersal per a nosaltres i llum per al móni l’Església, sempre construint ambels altres.

L’any 2012 ens proposem conti-nuar amb la línia iniciada, i especial-ment:

a) Analitzar la realitat social tancolpidora que vivim i veure qui-na resposta i quina denúnciasocial hem de fer. Aquesta re-flexió serà compartida en unaJornada oberta, a desenvoluparal juny.

b) Impulsar el treball en xarxa pera oferir un millor servei a les

5454545454

persones que atenem, amb laidea de coordinar les nostresactuacions i facilitar més i mi-llors recursos als destinataris.

El sentit

Però no tenim tots prous malde-caps? Cal generar una estructura, nique sigui en xarxa, per a continuartreballant? Molts aspectes ja han apa-regut, però potser val la pena acabarde concretar algunes conviccions defons.

a) La convicció que la iniciativasocial (i en aquest cas articula-da a través de cristians orga-nitzats de diferents maneres),és imprescindible. La responsa-bilitat del germà, és en primerlloc d’ell per dignitat, però tam-bé de la comunitat en que viu, i

La responsabilitatdel germà, és enprimer lloc d’ell perdignitat, peròtambé de la comu-nitat en que viu, ino pot renunciar aconstruir plegatsun món més properal Regne de Déu.No podem delegarabsolutament enl’Estat aquestaactuació.

no pot renunciar a construir ple-gats un món més proper al Reg-ne de Déu. No podem delegarabsolutament en l’Estat aques-ta actuació, si bé hem d’exigiravançar en uns drets sosteni-bles, de justícia i benestar so-cial, on la persona estigui persobre de l’economia.

b) L’eficàcia i eficiència de l’acciósocial de l’Església. L’Evangelien més de 100 ocasions enscrida a fer obres, a donar fruits.Estem per trobar mediacionshistòriques que ens permetinrespondre als reptes actuals i serservidors dels més pobres.Aquesta Entitats Social d’Es-glésia, ha de ser un instrumentper a la nostra purificació (Lessarments que no donen fruit elPare les talla, però les que do-nen fruit, les neteja perquè en-cara en donin més. Jn. 15, 2).Això passa per coordinar l’ac-tuació social, per gestionar mi-llor els nostres patrimonis irecursos, i per cuidar-nos.

c) Alimentar una espiritualitat desde l’acció, espai privilegiat detrobada amb Déu, on cal com-binar-la amb la contemplació ila celebració. I aquesta dimen-sió inequívoca de la nostra ac-ció ha de ser conreada demanera especial, per no caureen un activisme estèril.

d) El testimoni, com a manera dis-creta i imprescindible d’anun-ciar Déu al món, en un contextde sobreabundància d’informa-ció, i on la paraula ha perdutcrèdit. És massa fàcil de serdita, i massa difícil de ser vis-

5555555555

cuda. I per tant amb la cons-trucció d’un espai d’evange-lització prioritari, l’acció sociali el servei als més vulnerables.

e) Analitzar les causes de totesaquestes situacions que ex-clouen a moltes persones i lesfan terriblement infelices. I in-tentar donar llum a aquestes si-tuacions i fer propostes reen-carnades avui.

f) Ser testimonis de l’Amor deDéu al món, i d’unitat en la

diversitat, però no de qualsevolmanera sinó “rentant els peus”Jn. 13, 14-17

g) Germans entre els germans.No som millors, no tenim laveritat. Ens hem sentit cridatsi hem volgut iniciar un camíamb altres germans, fent-losprotagonistes de la seva prò-pia vida.

Que Déu i els germans ens acom-panyi en aquest camí!

5656565656

La Xarxa d’Entitats Cristianes d’AccióCaritativa i Social de la Diòcesi de Lleida

MN. CARLES SANMARTÍN SISO, delegat de Pastoral socio-caritativa i de Mitjans decomunicació. Lleida.

1. Breu història

En els darrers anys dels 90 laDiòcesi de Lleida va tenir el ques’anomenà Plataforma d’entitatscristians pels marginats (PECMA).Va ser ja el fruit del voler caminarjunts d’algunes entitats que treballa-

ven amb el que llavors s’anomenavenpobres i marginats.

Alguns del fruits que aquella pla-taforma va donar foren l’ediciód’una guia que presentava cada en-titat, alguns recessos i jornades con-juntes de formació i algunes col·la-

Arrels – Sant Ignasi (persones en situació de sense llar)Càritas Diocesana (famílies, avis, immigrants en situació de

pobresa)Centre Assistencial Sant (centre per persones amb malalties mentals)Joan de DéuCicja (joves en risc d’exclusió social)Centre d’orientació (famílies amb dificultats)familiar (COF)Comunitat Marista (infants i joves amb risc d’exclusió social)Comunitat Salesiana (pis d’acollida de joves amb dificultats)Esclat - Santa Tereseta (infants i famílies en situació de pobresa)Llar Mare Esperança (centre d’acollida a infants i joves amb difi-

cultats)Pa de Sant Antoni (atenció a persones i famílies en necessitat)Obra Mercedària (atenció als interns i a les seves famílies de

les dues presons de Lleida)Pastoral de Migracions, (atenció a les persones immigrades)Projecte Mare Fèlix de la (atenció a persones i famílies en situació deparròquia de Sant Martí pobresa)Voluntariat Vicencià (atenció a infants, avis i famílies en situació

de pobresa)

5757575757

boracions concretes en la tasca deles entitats.

Per diferents raons, PECMA varefredar-se durant algun temps.

Més tard, durant els cursos 2006al 2008, el germà marista Benet Ar-bués fou Delegat episcopal de pas-toral caritativa i social de la nostradiòcesi i delegat de Càritas. Durantaquell breu espai de temps va fer unafeina de crear ponts entre les dife-rents entitats d’acció caritativa i so-cial. Fruit del seu treball, i de ladecidida opció de les primeres enti-tats que ja havien format part de laPECMA van començar de nou a co-ordinar-se, i constituint el que avuiés la Xarxa d’entitats cristianesd’acció caritativa i social.

Les entitats que a dia d’avui for-mem part de la Xarxa són 14 i elsseus àmbits d’actuació són els ques’especifiquen al quadre anterior.

2. Conviccions

A - La ruta feta ho ha estat:

* gràcies a l’ajut de Déu, queens ha permès anar caminantplegats.

* gràcies també a la voluntat decadascuna de les nostres en-titats que anem comprenentque junts formem i som Esglé-sia del Crist, servidora dels ger-mans i germanes empobrits inecessitats.

B - Aquest “caminar plegats”, enun temps en el que la crisi està afec-

tant més greument a les persones dela nostra societat que tenen menysrecursos, constitueix una respos-ta, petita com un gra de mostassaperò més eficaç i donadora de vida.

C - En aquest moment històric, conti-nuar treballant al costat de les perso-nes més empobrides i fent-ho cada copmés coordinadament i en xarxa,esdevé un signe significatiu i profètic,que anuncia el Regne de Déu.

3. Objectius

El dia 24 de novembre del 2009vàrem aprovar els objectius de lanostra Xarxa. Són els següents:

1. Compartir experiències, recur-sos, materials, i donar a co-nèixer la nostra Xarxa.

2. Analitzar la realitat davant elsdiversos reptes que van apa-reixent, tot discernint els sig-nes dels temps, amb profun-ditat, rigor, i també amb crite-ris evangèlics.

3. Organitzar i coordinar possi-bles accions comunes, referi-des al món de la caritat i l’acciósocial.

4. Convertir-nos en veu represen-tativa i significativa davant lesdiverses administracions.

5. Organitzar i coordinar possi-bles trobades de formació deconjunt i/o recessos. ( Amb lapossibilitat que cada any l’orga-nitzi una entitat diversa; ambpactes de cooperació i sumantenergies; aprofitant l’Irel; te-nint present la pluralitat i varie-tat dels nostres voluntaris).

5858585858

6. Ser, dins de l’Església, veu delsexclosos i empobrits, i aportarla utopia cristiana en el com-promís de l’eradicació del’exclusió i la pobresa.

7. Potenciar la creació d’una NovaHumanitat, fonamentada en eltestimoniatge i la vivència de lajustícia i la fraternitat d’acordamb l’Evangeli, mitjançant elnostre model d’acció caritativai social.

4. Realitzacions concretes

4.1. Reunions periòdiques.

Cada mes i mig tenim la reunióordinària dels membres represen-tants de les 14 entitats que formemla Xarxa que serveix per dialogar ipreparar les diferents línies de fonsi activitats concretes.

4.2. Edició d’una guia de les enti-tats de la Xarxa.

En aquesta cada entitat respon ales qüestions:

- Qui som ?- Què fem ?- Com ho fem ?- Per contactar amb nosaltres.(aquesta Guia ja ha quedat des-

fassada donat l’augment d’entitats)

4.3.Primera trobada de la Xarxa.

Adreçada als membres de les en-titats (contractats i voluntaris) i pú-blic en general.

Es celebrà el 20 de novembre de2010 amb l’assistència de 160 per-sones.

En aquell moment la Xarxa esta-va composada per 9 entitats que va-ren presentar en aquesta trobada lesconclusions del treball fet amb ante-lació:

El resum fou aquest:

1. Amb quines persones ens tro-bem i què els passa?

- Infants i adolescents amb dife-rents problemàtiques que elsaboquen a situacions de riscd’exclusió.

- Joves amb mancances formati-ves, dificultats personals, queels posen en situació marginala l’hora d’accedir al treball i a unavida autònoma i responsable.

- Joves immigrants amb poquesexpectatives.

- Persones privades de llibertat,que per diferents motius es tro-ben complint pena de presó.

- Persones sense llar que viuenen situació de greu precarietat.

- Persones immigrants que pa-teixen diferents problemàtiquesque les situen al marge de lasocietat.

- Persones adultes amb diferentssituacions que els comportenuna manca de recursos per aviure amb dignitat.

- Famílies amb problemàtiquesderivades de l’atur, del trenca-ment de la parella, amb infantsque necessiten una proteccióque la família no els pot donar.

- Persones grans que viuen so-les, majoritàriament dones, que

5959595959

no tenen xarxa social ni fami-liar que els recolzi.

2. Com ens interpel·la tota aques-ta realitat?

Ens interpel·la a treballar per ferpossible la fraternitat i la justícia iper posar en pràctica l’estimació

preferencial de Déu pels més neces-sitats, conscients que molts dels re-cursos que les nostres entitatsadministren provenen de la viuda po-bra de l’evangeli de Lluc, de moltagent de bona voluntat que compar-teixen allò que tenen, convençuts quehi ha un germà o una germana queho necessita més que ells.

Totes les situacions tenen les se-ves causes i aquestes ens porten atreballar per una societat més justa imés humana. Per avançar cap unamajor justícia social ens cal:

- Crear espais de reflexió per aanalitzar la realitat per enten-dre el que passa i les seves cau-ses.

- Sensibilitzar sobre el que passai les seves causes, fent el quecalgui per a donar a conèixer larealitat.

- Actuar en cada realitat amb laque ens trobem, de manera co-ordinada, anunciant amb fets iparaules que una altra realitat éspossible:

- Denunciar les situacions d’ex-clusió i marginació a través delsmitjans de comunicació, i fer-nos presents en totes les xar-xes civils de coordinació i lluitacontra la pobresa i l’exclusió,aportant els nostres criteris ivalors.

- Consolidar i enfortir la nostraxarxa eclesial.

- Participació en xarxes o altresiniciatives socials que puguindefensar els drets de les perso-nes i la millora dels recursos quees destinen a la població amb la

Ens interpel·la atreballar per ferpossible la frater-nitat i la justícia iper posar enpràctica l’estimaciópreferencial deDéu pels mésnecessitats, cons-cients que moltsdels recursos queles nostres entitatsadministren prove-nen de la viudapobra de l’evangelide Lluc, de moltagent de bona vo-luntat que compar-teixen allò quetenen, convençutsque hi ha un germào una germanaque ho necessitamés que ells.

6060606060

que treballem. ( p.ex. treballaramb altres entitats per la modi-ficació de la llei d’estrangeria).

Tot plegat ens interpel·la per feruna intervenció educativa amb cri-teris que pouen de l’evangeli:

- Educar des de la persona i elsseus interessos i capacitats aju-dant a conèixer i assumir posi-tivament la pròpia identitat.

- Fomentar l’autonomia i respon-sabilitat en tots els aspectes dela seva vida, de manera que lespersones vagin assumint ambprotagonisme i responsabilitatles decisions que els afecten.

- Donar alternatives de recolza-ment personal, habitatge, ali-ments, assessorament,... se-gons les necessitats de cadas-cú, que els permetin caminarcap a l’autonomia i responsa-bilitat.

- Acompanyar amb paciència icercant noves oportunitats derealització personal, respectarles decisions i els temps de cadapersona tot cercant la sevacomplicitat.

- Afavorir la participació activa ila implicació responsable de lespersones en les dinàmiques delsseus propis grups, i del seu en-torn social.

- Potenciar el coneixement de lallengua del país.

- Potenciar relacions positivesamb altres persones i, en el casdel infants i joves, amb aque-lles que els puguin aportar nousmodels de referència, que am-

pliïn el seu cercle d’amistats,realitzant activitats de lleure in-clusives en diferents espais dela ciutat. No aglutinar tots elsinfants i joves als que arribemen els mateixos recursos, evi-tant els ghettos.

- Treballar coordinadament ambels centres educatius dels in-fants i joves amb els que es tre-ballen i amb les famílies.

- Aportar estratègies educativesper a les famílies amb les quetreballem.

- Ajudar, o posar en contacte ambinstitucions que els ajudin, adesenvolupar les destreses, co-neixements tecnològics con-crets i actituds generals, quepermetin a les persones desen-volupar, amb autonomia i res-ponsabilitat, per integrar-se enla vida laboral.

- Respectar els seus drets i fer-los conscients dels seus deurescom a membres d’una societata la que pertanyen.

- Donar elements suficients pera poder plantejar de manera crí-tica els seus drets i deures coma treballadors, i com a perso-nes, i la defensa de la seva dig-nitat.

- Oferir alternatives d’oci “sa-nes” que puguin contribuir adeixar el consum de tòxics i lavida de carrer.

- Potenciar habilitats de relaciópersonal i l’expressió de senti-ments.

- Ser referents de confiança, totpotenciant l’establiment de re-

6161616161

lacions positives amb els qui,de forma professional o volun-tària, treballen a les nostres en-titats.

- Oferir les entitats com un es-pai de referència i acollida.

- Potenciar la formació i super-visió dels equips de treball, tantvoluntaris com professionals,de manera continuada per tald’oferir un servei adequat a lesnecessitats de les persones a lesqui atenem.

La interpel·lació que podria resu-mir tot el que hem dit fins ara podriaser la de treballar per fer d’aquestasocietat nostra una realitat una micamés propera al Regne que Jesús ensva proposar.

4.4 Edició amb la col·laboració del’Institut superior de ciències reli-gioses de Lleida (Irel) del llibretó:Situacions de pobresa i exclusió so-cial a Lleida.

En aquest llibret es recull el re-sum anterior així com el resultat deltreball en grups fet a la primera tro-bada.

Tirada. 1000 exemplars.

4.5. Presentació del llibretó i lectu-ra del manifest del 6 d’octubre.

La presentació es va fer en unasala pública.

En aquest manifest és demanavauna resposta urgent per poder po-sar fre als processos d’empobri-ment que veiem créixer al nostrevoltant:

- Que es prioritzin els pressu-postos socials respecte ad’altres inversions.

- Que hi hagi una política socialpensada, adequada tècnicamentals temps de crisi que vivim ique es dugui realment a terme.

- Prioritzar les organitzacionsd’iniciativa social en el desen-volupament d’aquestes accions ipossibilitar la seva sostenibilitat.

- Racionalitzar els calendarisde subvencions, ser puntualsen els pagaments, simplificar ladesmesurada burocratització dela gestió administrativa dels ser-veis…

4.6. Trobada amb el Conseller deBenestar social i família, Sr. Cleries.

En aquest encontre de les 14 en-titats amb el conseller se li presenta-ren les quatres peticions del manifesta les que ell va anar responent desde la seva visió com a representantde l’Administració de la Generalitat.4.7. Elaboració conjunta de 7 crite-ris de bones pràctiques en la distri-bució d’aliments.

Aquests criteris són l’ideal queens marquem per fer millor aquestservei.

Per la seva difusió es distribuixenen suport paper i en suport digital(vídeo de 7 minuts)

Aquests 7 criteris són:

- Acolliment personalitzat iconfidencial (salutació, escol-ta activa, no jutjar...) són ma-

6262626262

neres de fer que fan sentir béla persona que rebrà els ali-ments; no volem ni culpabilit-zar, ni que se senti inferior...

- Respecte profund per la digni-tat de la persona:

- la distribució hauria de fer-se en una lloc on la perso-na pugui ser atesa perso-nalment i amb discreció

- assumir que té dret a novoler algun dels alimentsque donem,

- oferir els aliments en bonescondicions (no caducats,amb bona presentació)...

- Gratuïtat: no cercar que lespersones ens agraeixin els ali-ments que donem, donat que ésde justícia que en tinguin.

- Vetllar el seguiment i acom-panyament dels usuaris ( ambla col·laboració entre les perso-nes contractades i voluntaris queintervenen en l’acció social)

- Promoure l lur autonomiapersonal i no solament l’as-sistència.

- Temporalització de l’ajuda.Com qualsevol ajuda, caldràtemporalitzar-ne la durada, jaque aquesta ha de permetre unamodificació de la situació del’usuari. Això no implica quedavant la situació econòmicaque estem vivint, no mantin-guem la situació en el temps.

- Coordinació amb les altres en-titats de la Xarxa d’entitats ca-ritativo-socials, les de la ciutati amb els serveis socials del’Ajuntament.

4.8. Presència en els mitjans de co-municació

En col·laboració amb la delega-ció de Mitjans de comunicació de laDiòcesi de Lleida es participa men-sualment en el programa radiofònicDe bat a bar al Bisbat de Lleida, pro-duït per aquesta delegació i les dife-rents trobades i actes comuns solentenir bona acollida mediàtica.

4.9. Recessos espirituals

Primer recés, dut a terme al de-sembre de 2011, amb el tema Volun-taris-àries, contemplatius en l’acció.

Durant la quaresma de 2012 se’nfarà un altre.

4.10. Col·laboració amb altres Xar-xes d’acció social de Lleida

Aquesta col·laboració està tot justcomençant amb la Coordinadorad’ONGD i la Federació del volunta-riat i la perspectiva és bona.

4.11. Segona trobada de la Xarxa

En continuïtat amb el que fou laprimera, aquesta segona trobada hatingut una vocació de plantejar i ins-taurar a Lleida cada any algun acteper potenciar el diàleg entre la fe, lajustícia i la caritat.

Ha estat organitzada amb Justí-cia i Pau de Lleida i la col·laboracióde l’Irel.

El tema ha estat: Fe cristiana icrisi actual.

Participants: quasi tres-cents.

6363636363

4.12. Constitució de l’equip permanent

Aquest s’ha constituït recent-ment i està composat per 4 mem-bres voluntaris de la Xarxa amb lafunció de portar a terme les deci-sions preses i agilitar el funciona-ment de la Xarxa.

5. Futur

Solament el Bon Déu sap el queens espera en el futur a la nostraXarxa. En tot cas podem dir que vi-vim un moment maco i esperança-dor donat que, sense preses peròsense pauses, el coneixement i re-coneixement mutus van possibilitantque els llaços es vagin enfortint en-tre les nostres entitats.

I és que, com diu el nostre bisbeMons. Joan Piris, el nostre objectiuel compartim amb el de tota la nos-tra Diòcesi, es a dir que hem de mi-rar de viure i actuar:

“entre tots i per al bé de tothom”.

Adreça electrònica de la Xarxa.xarxasociocaritativa@gmail.com

El nostre objectiuel compartim ambel de tota la nostraDiòcesi, és a dirque hem de mirarde viure i actuar.

6464646464

L’estudi “Al servei de servir”

MN. JOAQUIM CERVERA, sociòleg, Rector del Gornal i col·laborador del CEP.L’Hospitalet de Llobregat.

El 2009 es va fer un estudi sobrel’acció social que porten a terme elsmembres dels instituts de vida consa-grada i les societats de vida apostòlicaa Catalunya (religioses i religiosos).Aquest estudi l’ha elaborat el grupd’Investigacions en Sociologia de laReligió (ISOR) de la Universitat Autò-noma de Barcelona, per encàrrec dela Direcció General d’Afers Religio-sos amb la col·laboració de la Unió deReligiosos de Catalunya.

En la presentació de l’estudi el 2de març del 2009, el llavors vicepre-dient del Govern, Josep-Lluis CarodRovira va dir: “És precisament enaquest moments de crisi, on tantsd’entre nosaltres travessen greus di-ficultats, que l’existència de l’exclu-sió social, del desarrelament, de lasolitud i l’anonimat que amaguenmoltes situacions de pobresa extre-ma portades amb una enorme digni-tat, és en aquests moments que lanació, els homes i les dones que laconformem i especialment aquellsque tenim responsabilitats a les ins-titucions, ens hem de sentir inter-pel·lats, també personalment, tambéindividualment encara amb més forçaque mai”. De fet, segons Carod-Ro-vira, la tasca impulsada per institu-cions i congregacions religioses éscomplementària, tenint en compteque “les necessitats són múltiples idiverses, les situacions personalsenormement complexes” i moltes re-

quereixen “un acompanyament per-sonal permanent, calidesa humana,escalf, comunicació i comprensió”.En qualsevol cas, va subratllar, uns ialtres es fonamenten en uns mateixosvalors, com són el respecte a la lli-bertat i la diversitat, respecte a ladignitat, transformació social, soli-daritat, generació de vincles socialso la cohesió social. En el mateix actede presentació de l’informe la, lla-vors, consellera d’Acció Social i Ciu-tadania, Carme Capdevila, va mani-festar que l’estudi “era del tot ne-cessari per poder visibilitzar la feinafeta pels religiosos i religioses” i tam-bé perquè obtingués el reconeixe-ment per part de la societat catalana.Va dir, “és una petita mostra de la im-portància de treballar per donar opor-tunitats als que més ho necessiten, alsmés vulnerables”. En els mateixos ter-mes es va expressar la llavors direc-tora general d’Afers Religiosos,Montserrat Coll, qui va destacar queamb l’estudi el Govern volia “donar aconèixer la realitat religiosa de Cata-lunya” i va traslladar el seu agraïmenti el del Govern “pel servei desinteres-sat” dels religiosos catalans.

El responsable de l’estudi, el ca-

tedràtic de sociologia Joan Estruch,va remarcar la feina “enorme i va-luosíssima” que realitza el col·lectiude religiosos i religioses de Catalu-nya i el seu altruisme desinteressat.Va dir: “Sou presents a la societat

6565656565

catalana, però amb una presènciadiscreta, sense estridències, respec-teu i sou respectats”.

L’estudi quantifica en 172 els ins-

tituts de vida religiosa i les societatsde vida apostòlica que actualment hiha a Catalunya, 4 menys que fa tresanys. D’aquests, 127 són femeninsi 45 masculins (172 en total). En to-tal aquestes congregacions apleguen7.056 religiosos (5.627 dones, el79,7% dels religiosos i el 73,8% deltotal de congregacions i 1.429 ho-mes, el 20,3% sobre el total de reli-giosos, i el 26,1% del total decongregacions).

Mes de la meitat de congrega-cions religioses disposa menys de 25membres, i alhora la majoria de reli-giosos i religioses formen part de

congregacions grans. L’estudi tam-bé explica que gairebé la meitat delsinstituts (47%) compten, almenys,amb un membre provinent de forade l’estat espanyol. En total, els 371membres provinents de l’estrangerrepresenten el 5,26% dels religiososi religioses de Catalunya, l’origenmajoritari dels quals és Llatinoamèri-ca. El continent africà és el segonlloc de procedència majoritari delsreligiosos i religioses nouvinguts,seguit de forma menys prominent depaïsos europeus com Itàlia, Portu-gal, França o Bèlgica.

Segons l’informe detalla, els ins-tituts de vida consagrada i les socie-tats de vida apostòlica ofereixen 776serveis, especialment en el camp del’assistència i la promoció social. Lamajoria es concentren en àmbits com

6666666666

la immigració (14’4%), la sensibilit-zació ciutadana (12’5%), la insercióeconòmica i/o social (11%), la be-neficència (9’5%) i la promoció dela salut (8’9%). Aquests serveis esconcreten en activitats d’alfabetitzaciói formació (22%); atenció residencial,hospitalària i domiciliària (13’8%);recol·lecció o distribució d’aliments,roba i altres productes (10’2%); fo-ment del voluntariat (6’4%) i acollida

temporal (5’3%). L’informe tambéassenyala altres activitats com l’asses-sorament legal, suport en la cercad’habitatge i de feina, menjadors so-cials o habitatges tutelats.

Immigració, geriatria, salut, be-neficència, serveis penitenciaris ireinserció són els àmbits on la dedi-cació de les religioses és claramentsuperior als dels religiosos. Única-ment dos casos, la proporció de ser-veis impulsats per homes supera lade serveis promoguts per les dones:la sensibilització ciutadana i la inser-ció econòmica i laboral.

Aquests serveis esconcreten enactivitats d’alfabe-tització i formació(22%); atencióresidencial, hospita-lària i domiciliària(13’8%); recol·leccióo distribuciód’aliments, roba ialtres productes(10’2%); foment delvoluntariat (6’4%) iacollida temporal(5’3%). L’informetambé assenyalaaltres activitats coml’assessoramentlegal, suport en lacerca d’habitatge ide feina, menjadorssocials o habitatgestutelats.

Immigració, geria-tria, salut, benefi-cència, serveispenitenciaris ireinserció són elsàmbits on ladedicació de lesreligioses ésclarament superiorals dels religiosos.Únicament doscasos, la proporcióde serveis impul-sats per homessupera la de ser-veis promoguts perles dones: la sensi-bilització ciutadana ila inserció econò-mica i laboral.

6767676767

La majoria d’aquests serveis noestan destinats a cap grup d’edatconcret, tot i que el 27% estan diri-gits a majors d’edat, i el 21%s’adrecen a menors de 18 anys. Enrelació al gènere, un 9% estan desti-nats a les dones i un 3% als homes;tota la resta s’ofereixen indistinta-ment al gènere de l’usuari.

Des del punt de vista de la dis-tribució geogràfica, cal destacarque prop de la meitat de l’ofertade serveis (45,7%) es concentra alBarcelonès. Vénen a continuaciótres comarques properes, el BaixLlobregat, el Vallès Occidental i elMaresme, i les corresponents ales tres capitals de Tarragona, Llei-da i Girona, a més de la comarcad’Osona.

La majoriad’aquests serveisno estan destinatsa cap grup d’edatconcret, tot i que el27% estan dirigitsa majors d’edat, i el21% s’adrecen amenors de 18anys. En relació algènere, un 9%estan destinats ales dones i un 3%als homes; tota laresta s’ofereixenindistintament algènere de l’usuari.

6868686868

Una comunitat teresiana d’inserció,estar al costat dels més desafavorits

VICTÒRIA MOLINS, religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Barcelona.

Inserides al barri del Raval

Carrer de la Cera, entresol, pri-mera. Des de fa 16 anys vivim aquíuna comunitat de quatre germanesde la Companyia de Santa Teresa deJesús. A l’entresol hi ha dos pisosmés. El del nostre costat l’ocupa unadona que sovint té rellogades a per-sones tan pobres i marginades comella. Des del començament sap queté unes amigues al seu costat que lipoden donar una mà per a llegir elspapers que li arriben, el comptadorde la llum, trucar a l’assistenta so-cial des de el nostre telèfon i ajudar-li en el que sigui necessari. Somveïnes i amigues i fem el que es nor-mal. En l’altre pis del mateix replàhem conegut ja cinc famílies durantels anys que estem aquí. Quan vamarribar hi havia una dona molt gran imalalta. Vam tenir una boníssimaocasió d’acompanyar-la en moltsmoments. Igual que a la nostra esti-mada veïna del primer primera, queva morir fa uns anys i era com lanostra àvia...

Però el pis del nostre replà és di-ferent. Quan l’àvia malalta va empit-jorà, com que no tenia ningú, Càritasse’n va fer càrrec i li va proporcio-nar una residència que la poguésatendre. Ella va cedir el pis a Càritasa canvi d’aquest servei. És per aixòque hem tingut ja cinc famílies com

a veïns. Això ens ha permès de feramistat amb una parella d’homes,una família marroquí, una altra fa-mília gitana, una colombiana i unapakistanesa. Què bo i enriquidor!

I és que el nostre projecte quanvam arribar al Raval es pot definir ambuna sola paraula: ser-hi. Desprès vin-dran moltes altres tasques com a con-seqüència d’aquest. Tot el que suposauna comunitat d’inserció en un bar-ri. Però... anem per parts.

Una clara opció personal

He de començar parlant d’unmoment clau a la meva trajectòriacom a Teresiana que va canviar com-pletament no només la meva vidadiària, sinó la meva manera de pre-gar, de fer comunitat, d’estimar, decomprendre, etc.

En faré cinc cèntims. Eren els anysvuitanta quan, per un destí que tenia

I és que el nostreprojecte quan vamarribar al Raval espot definir amb unasola paraula: ser-hi.

6969696969

a la meva Congregació, –delega-dageneral del MTA, la nostra brancaseglar– vaig viatjar per varis païsosd’Amèrica i d’Àfrica. Això em vaenriquir molt, perquè jo, fins al mo-ment no havia sortit de Europa. Peròva ser la meva estada d’un mes aNicaragua la que em va canviar com-pletament i em va fer conèixer unaltre món i una altra manera de si-tuar-s’hi. Era un temps fort en aquellpaís i en l’Església nicaragüenca quelluitava contra la injustícia i la des-igualtat. El que allà vaig veure, enles comunitats de les meves germa-nes, en la seva tasca, en la manerade viure al costat dels més pobres,va ser tot un revulsiu massa fort pera pair-lo de moment. Però també emva sobtar, molt positivament, aque-lla Església de base, formada ambl’Evangeli de Solestiname, que ha-via escrit Ernesto Cardenal per fer-ho més entenedor a aquells campe-rols; les Eucaristies plenes de gentpobre i senzilla cantant amb entusias-me “La Misa campesina”, la vida, enuna paraula, d’aquelles comunitats.

Quan vaig arribar a Barcelona vaser molt forta la meva reacció al tor-nar a les nostres esglésies buides,amb una absència quasi complertadels més pobres, la poca participa-ció del poble en les eucaristies allu-nyades de la gent..., i sobretot lameva vida en un barri privilegiat iamb gent privilegiada. I no dic queno fos molt bo el que vivia. Jo emsentia plenament feliç amb el joventde COU i donant Filosofia i Literatu-ra. Però el contrast era massa gran iem feria per dins.

Va ser un dia, fent la pregària delmati, quan vaig prendre una opció

que encara estava lluny de confir-mar-se com a voluntat de Déu. Sino podia anar al Tercer Món –ja hohavia demanat i no va semblar alssuperiors per la meva tasca al’Editorial que teníem aleshores– de-manaré viure al Quart Món.

Vaig començar d’una manera moltpersonal i un tant estranya. Em vanparlar de Sor Genoveva, al barri dela Barceloneta i allà em vaig dirigir.Ella em va parlar d’una malaltia ales-hores desconeguda i qualificadacom una “pneumònia atípica” queaviat va resultar ser la SIDA. Aixíem vaig començar a acostar als ba-rris de Ciutat Vella, Raval i Gòtic ivaig conèixer un molt desconegutper mi: el món de la marginació.

Em van parlar deSor Genoveva,al barri de laBarceloneta i allàem vaig dirigir.

Poc a poc el meu compromísamb aquella gent que anava coneixentaugmentava. Vaig treballar no noméssola, al costat de Sor Genoveva, sinóen altres llocs, como és L’Hora deDéu, la aleshores recent creada Fun-dació Escó, etc. De moment, ana-va pel meu compte amb el “permís”de la Provincial, però no com “en-viada” per la congregació, amb laconsegüent acceptació de la mevacomunitat. Fins i tot em deien “lateresiana atípica”, cosa que nom’agradava gens ni mica.

7070707070

I una altra pregària del matí emva donar una llum clara que anavapreparant la meva vida pel canvi queestava a punt d’arribar-me. La con-clusió va ser la següent. El món dela marginació té poc a veure amb elde la pobresa que jo havia conegut aNicaragua i que m’havia impressio-nat tant. Aquells pobres ho eren, peròamb una riquesa especial: la dels seusvalors, la de la seva fe i la seva es-perança. Aquella gent pobre tenien lariquesa de conèixer i estimar Déu.

Però ¿què havíem fet en les nostresesglésies benestants on no hi teniencabuda els pobres i també eren mar-ginats no només per la societat sinóper molts creients? ¿On són els mar-ginats a les nostres parròquies? ¿No-més havien de ser-hi a les portes ambla mà estesa? Aquesta gent que ana-va coneixent cada vegada més, erenexclosos i així se sentien. No vin-drien pas a les nostres esglésies i ales nostres comunitats. I va ser lla-vors que vaig concebre el que seriaper a mi “la mística del carrer”. Si lamística és la trobada íntima amb elDéu que ens habita, jo sortiria alscarrers per a viure allà la trobadaíntima amb el Déu que habita en totsi especialment en els més desafavo-rits i exclosos. No es tractava tantde veure a Déu en ells, com semprem’havien ensenyat, sinó que ells elveiessin en mi. Si no era fàcil parlar

¿Què havíem feten les nostresesglésies benes-tants on no hitenien cabuda elspobres i tambéeren marginats nonomés per lasocietat sinó permolts creients?¿On són elsmarginats a lesnostres parròquies?¿Només havien deser-hi a les portesamb la mà estesa?Aquesta gent queanava coneixentcada vegada més,eren exclosos i aixíse sentien.

No es tractava tantde veure a Déu enells, com semprem’havien ensenyat,sinó de que ells elveiessin en mi. Sino era fàcil parlarde Déu, eranecessari estimarcom Déu i serial’única manera deque ells tambépogessin gaudirdel Déu Amor.

7171717171

de Déu, era necessari estimar comDéu i seria l’única manera de queells també pogessin gaudir del DéuAmor.

Amb aquesta idea, –ja havia co-negut a més de a Sor Genoveva, alGermà Adrià i a un jesuïta que emvan ajudar molt, Jordi Ginestà– vaigcomençar a fer una proposta alsmeus superiors. Fa uns dies, reme-nant algun calaix, he trobat aquestaproposta escrita tal com la vaig pre-sentar i em vaig emocionar al veureque ja fa anys que vivim segons aque-lla intuïció compartida en aquellmoment amb algunes germanes.

Però les coses no són tan fàcilsde canviar i més amb el que s’ha fetdurant molts anys. Per a algunes omoltes de les germanes, el nostracarisma educatiu no s’avenia amb unaltre tipus de tasques “assistencials”.Jo argumentava que l’educació témoltes altres vessants, i fins i totpodia arribar més tard quan nos’havia rebut a temps...

Anys de lluita i dificultat que des-prés he considerat enriquidors, i queem van portar a fer un discernimentmés acurat del que jo creia era unacrida de Déu, anant-me un mes aPedrenya a fer uns Exercicis de SantIgnasi. I va ser allà on les coses esvan aclarir, no només per a mi sinópels meus superiors.

Els meravellosos canvis que lavida religiosa dels últims anys i, enel meu cas, de la Companyia de San-ta Teresa, a la que sempre he esti-mat amb bogeria, van fer possible elque ara, en aquest moment, vivimamb gran naturalitat: sis comunitats

de barri inserides en diferents llocsde frontera a Barcelona i una granquantitat de projectes en els que par-ticipem, han enriquit de manera ex-traordinària la nostra vida. I aixòsense deixar les escoles que són fo-cus d’ajuda per les altres tasques i

Els meravellososcanvis que la vidareligiosa delsúltims anys i, en elmeu cas, de laCompanyia deSanta Teresa, a laque sempre heestimat ambbogeria, van ferpossible el queara, en aquestmoment, vivim ambgran naturalitat: siscomunitats de barriinserides endiferents llocs defrontera a Barce-lona i una granquantitat de pro-jectes en els queparticipem, hanenriquit de maneraextraordinària lanostra vida.

7272727272

de formació per uns joves que sónla societat del futur. No deixa de sermeravellós que ara, quan hem min-vat en número, no entren vocacionsi som molt més grans la majoria, arri-bem a molts més llocs que no pasquan eren més nombroses i fins i tot“poderoses”. I és que Déu actuasempre des de la nostra petitesa. Estàclar.

La vida religiosa en comunitatsd’inserció

Abans de començar la nostra vidaal Raval i quan ja ens havien destinata quatre germanes i havíem trobatun pis per instal·lar-nos, van decidirfer un recés a Montserrat per tal depensar bé les línees que havien deconduir la nostra manera de fer enel món dels marginats.

Era necessari fer-ho des de les duesvessants: l’interna o la vida comuni-tària i l’externa o la tasca social quevolíem dur a terme al barri.

Respecte a la primera, vam partird’un text evangèlic que ha estat sem-pre el leitmotiv de la nostra comunitat:“Cridà als qui va voler, perquè esti-guessin amb Ell i els envià a predicarla Bona Nova amb poder de treuredimonis...” (Mc. 3,13)

Això suposava ja una actitud quevolíem que fos un paràmetre de lacomunitat. De seguida vam co-mençar a posar les bases per una vidacomunitària plena que ens ajudés enel nostre lliurament als més desafa-vorit en el barri. I, sobretot, lad’ésser una presència entre els nos-tres veïns i la gent amb la que vo-

líem compartir vida. La nostra il·lusióera viure de tal manera la utopia del’amor fratern que portés a la gent adir, com aquells primers cristians:“mireu com s’estimen”.

La nostra il·lusióera viure de talmanera la utopiade l’amor fraternque portés a lagent a dir, comaquells primerscristians: “mireucom s’estimen”.

Vam deixar de banda una sèrie denormes, horaris i distribució de fei-nes domèstiques que potser són ne-cessàries de reglamentar en unacomunitat gran. La nostra única nor-ma seria la de l’amor que portés acompartir-ho tot. La pregària, eldiàleg, el discerniment, la comuni-cació van ser les bases d’una vidafraterna que ens ha fet molt felicesdurant aquests setze anys de convi-vència. Tot es decideix en comú, totes viu en comú i la nostra pregàrias’omple de noms i de projectes quesón el centre de la nostre vida. Unesquantes constants ens han mantin-gut en els nostres desigs:

- una tarda comunitària que res-pectem al màxim, per fer méspregària, compartir les dificul-tats, comentar textos de forma-ció, comunicar-nos espiritual-ment i conviure una mica mésacuradament.

7373737373

- un dia al mes de recés sortintde casa i del barri, i anant a unmonestir o una casa d’espiri-tualitat fora de la ciutat. És eldia per a pregar més, per fersilenci, madurar el que estemfent, i allunyar-nos un mica dela realitat per a veure-la millor,etc.

- nou dies d’Exercicis Espiritualsa l’any, en diferents llocs depregària.

- tres o quatre dies d’expansió al’estiu per descansar i agafarnoves forces.

De cara al nostre compromíssocial teníem molt clara una idea:acostumades a tenir obres pròpies–les escoles– havíem de canviar elxip i posar-nos a disposició del barrii de les tasques o projectes que diri-gien altres. I així ho vam fer. El mésimportant era la nostra inserció albarri, a la parròquia, a l’Ajuntament,a les activitats festives i educativeso culturals del barri. Sempre hemposat un gran empeny en fer-ho rea-litat. Amb el temps i juntament ambels altres religiosos i laics compro-mesos en el barri hem anat creantamb ells algunes obres en les qualsara estem ficades: Cintra, amb el seuProjecte educatiu i amb Benallar,projecte amb els immigrants, Itaca,pis d’acollida, Obra social Santa Llui-sa de Marillac, les presons, Can Ba-nús, Arrels, Grup Intereligiós delRaval, Tot Raval, Ekumene, etc.

Una de les coses més positivesque vam trobar des del començamentés la riquesa intercongregacional. Elsreligiosos del barri ens trobem unavegada al mes en els pisos de les res-

pectives comunitats, i compartimEucaristia i sopar. Han estat enaquestes trobades un punt importantper a la creació de diferents projec-tes i per compartir tot allò que tenimi vivim en les diferents comunitats.

En alguns moments, i sempre quehem vist que era necessari i desprésd’un discerniment de la comunitat,hem acollit a casa nostra alguna donaimmigrant que tenia problemesd’habitatge o de treball, fins que laseva situació millorés. Sempre haestat una experiència molt enriqui-dora.

En aquest moment la nostre vidacomunitària s’ha enriquit amb unasenyora seglar que forma part de lanostra comunitat i comparteix el nos-tre carisma i el nostre projecte Co-munitari. No viu al nostre pis, sinóen el seu, molt a prop nostre, peròen tot comparteix la nostra vida. Ésuna gran riquesa per ambdues parts.

Viure al costat dels marginats

Durant els anys que portem albarri, la nostra experiència s’ha anatenriquint d’una manera que no po-díem ni imaginar quan vam arribar.Són tantes les coses que hem rebutdels més pobres, tant que ens handonat, tant que hem aprés!

El Raval ha anat canviant des deque hi vivim. És per això que lesnostres tasques i la nostra manerade fer ha hagut d’estar sempre moltatenta als “signes del temps” i a lesnoves necessitats que anaven sortint.Des d’aquells primers anys quanveien morir a quantitat d’amics nos-

7474747474

tres del món de la droga i amb elSIDA, fins al nou panorama del bar-ri on les botigues han deixat de serde gent de casa nostra per a adqui-rir-les els nouvinguts. Des d’aquellaprostitució de “tota la vida” que tro-bàvem a Sant Ramón i a Robadors,a la nova de màfies que se n’aprofitende joves africanes, romaneses o dealtres llocs. Des d’aquelles famíliesque vivien en pisos antics de rendesmínimes i agafaven la llum del ca-rrer quan per no pagar els havientallat la de casa seva a aquestes al-tres dels nouvinguts que es vanarriscar a comprar uns pisos amb elscrèdits que facilitaven els Bancs i arapateixen els desnonament per nopoder pagar la hipoteca i endeutatsper tota la vida...

gut imaginar el que passa en moltsd’aquests habitatges. Estar al costatdels desafavorits ens ha portat tam-bé a sentir una santa indignació iunir-nos a manifestacions, protesteso, últimament, al moviment del 15M.

Vam viure, fa ara deu anys, lameravellosa experiència del tanca-ment a les esglésies i hem conservatd’aquella Quaresma unes amistatsque perdurarem sempre. És d’aquellsdies que va sortir el “Grup intereli-giós del Raval”, amb el qual com-partim pregàries, trobades culturalsi festives des d’aquell any 2001.

Cóm ajudar als marginats des dela nostra opció de fe

- Estar al seu costat i del seu costat

Pot semblar una cosa tan petita ialeshores tan incompatible per amolta gent i moltes vides situades enuna societat benestant que podriadesanimar als qui no tenen oportu-nitat de ser-hi.

Parlaré primer de l’“estar al cos-tat” del marginat. Si, per les circums-tàncies de vida –com és la del nostrecas, en una comunitat religiosa queha fet aquesta opció i que té llibertatper a fer-ho per la seva condiciócèlibe– es pot viure a prop d’ells, elsbeneficis potser són més grans pera nosaltres al conèixer millor el quesón i viuen els marginats.

Però això, no seria prou si no-més estiguéssim en un lloc proper;cal posar-se en el seu lloc, deixarels nostres punts de vista estructu-rats per intentar entrar en el seu món

El Raval ha anatcanviant des deque hi vivim. És peraixò que lesnostres tasques i lanostra manera defer ha hagut d’estarsempre molt atentaals “signes deltemps” i a lesnoves necessitatsque anaven sortint.

Sovint diem que el Raval no esconeix fins que no es puja als pisosde molta gent que viu amb la mésterrible pobresa i desestructura per-sonal o familiar. Mai haguéssim po-

7575757575

i augmentar així la nostra compren-sió. Cal tenir “empatia” amb la sevasituació.

Els marginats són molt sensiblesa les actituds dels qui se’ls acosten,i valoren la comprensió i l’amistatmolt més que altres tipus d’ajuda.Sempre recordaré el que em va diruna prostituta, agraïda perquè li vamdir que nosaltres només volíem es-tar amb ells: “Miri, diners els po-dem treure d’on sigui, (i m’ho va dirmés clar) però l’estimació i la com-panyia, no”.

Cal posar-se en elseu lloc, deixar elsnostres punts devista estructuratsper intentarentrar en el seumón i augmentaraixí la nostracomprensió.

I estar del costatdels marginats ensha suposat prendreopcions des de lesseves situacions ides de els seusllocs que no sempresón el que nosaltrespodríem admetre.

I estar del costat dels marginatsens ha suposat prendre opcions desde les seves situacions i des de elsseus llocs que no sempre són el quenosaltres podríem admetre.

- Posar amor es posar esperança onno n’hi ha

En moltes ocasiones he definitcom la “mística del carrer” una ma-nera d’estar amb els marginats quejo em vaig proposar en veure les di-ferències amb la pobresa que haviaconegut al Tercer Món. Ha estattambé una de les propostes de lanostra comunitat. Si en el TercerMón, Déu ocupa un lloc important ila seva confiança en Ell asserena iallibera, en un món d’indiferència id’odi a les Institucions com acostu-ma a ésser el dels marginats, ha deser la nostra actitud la que els ajudi idoni esperança. Quan no es pot par-lar de Déu, es pot estimar com Déu.Fer que els altres vegin a Déu en no-saltres, no tant com que jo vegi aDéu en ells...

Quan no es potparlar de Déu, espot estimar comDéu. Fer que elsaltres vegin a Déuen nosaltres, notant com que jo vegia Déu en ells...

- Espurnes d’esperança que ajudenals marginats

7676767676

Els exclosos, per una altra ban-da, tenen una capacitat d’esperar so-lucions a la seva vida que es derivade la mateixa situació de la que, comsigui, s’han sortit en altres ocasions,perquè s’han acostumat a “sobre-viure”, encara que no sempre permitjans que podem dir legals…Acostumats a passar-ho malament,posen l’esperança en petites espur-nes d’amor que veuen al seu voltant.Quan tot és difícil i la vida és unalluita constant, qualsevol esdeveni-ment agradable és acollit com un sig-ne d’esperança que mai trobarem elsque vivim sense tants problemes.

Ho veiem en la mateixa educaciódels nens i els joves. Aquells que hotenen tot a l’abast, que sempre lescoses els van massa bé, a la primeracontrarietat es desesperen. Els per-dedors, posen l’esperança en qual-sevol horitzó, fins i tot en allò quenosaltres diem “somniar truites” o“fer volar coloms”. Ja sé que aixòno és l’autèntica esperança, i menysl’esperança cristiana, però és el que

Quan tot és difícil ila vida és una lluitaconstant, qualsevolesdevenimentagradable es acollitcom un signed’esperança quemai trobarem elsque vivim sensetants problemes.

veiem al meu voltant i el que fa llui-tar a moltes persones que podrienestar ja en la més absoluta desespe-rança.

- Donar raó de la nostra esperança

L’esperança del “mal lladre” –enel Quart Món– salva de la desespe-ració. En aquest sentit hem conegutla desesperació, perquè el pobre sen-se Déu és molt més pobre... Peròtambé hem conegut una fe senzillaque dona llum en algun moment de-terminat de la seva vida, si comen-cen a veure alguna esperança decanvi...

Quan un d’aquests exclosos al-biren una llum de fe –sense massateologia i d’un Déu una mica al seuabast– això es converteix en unaajuda increïble pel seu canvi inte-rior i exterior. Ho hem comprovat

L’esperança del“mal lladre” –en elQuart Món– salvade la desespera-ció. En aquestsentit hem conegutla desesperació,perquè el pobresense Déu és moltmés pobre... Peròtambé hem cone-gut una fe senzillaque dona llum.

7777777777

en més d’una ocasió. El que passaés que un canvi d’aquest tipus nosempre assegura un canvi d’hàbitsràpid que sovint voldríem els quisempre hem viscut en un món es-tructurat.

Crec que és importantíssim, ipotser una de les poques coses quepodem fer des de la nostra fe elscristians compromesos amb el móndels marginats. I és donar raons pera viure quan la persona fa un treballde canvi personal...

És per això que vull acabar ambun text impressionant que vam tro-bar en la llibreta d’un noi que vamorir d’una sobredosi. Estant enun pis d’acollida, havíem treballatamb ell des de la nostra fe en elCrist. Però mai havíem pogut ima-ginar la seva confiança en Déu i laseva intimitat amb Ell. Confessoque, quan ho vaig llegir per prime-ra vegada, vaig créixer en el des-cobriment d’un Déu que està alcostat dels més pobres i que promès

el paradís –el seu Regne– al bon ial mal lladre:

“Sé que Dios me seguirá guiandoy me seguirá preparando para cuan-do Él quiera que esté a su lado… yes que creo que mi camino no estádirigido por mí solo sino por las per-sonas que Él ha creído convenienteenviarme para guiarme…sólo he deromper con todas las impurezas quehe ido acumulando mientras consu-mía; no es fácil, pero mi verdaderopropósito es ése, y no pararé hastaconseguirlo, ya que ésa es mi ver-dadera meta, aunque sólo la consigacuando se hayan acabado mis díasy, por fin, me sienta satisfecho dehaberlo logrado…”

“… lo que sé es que no pararé deluchar hasta el último suspiro quetenga como persona, y saber quecuando haya muerto tendré esa sa-tisfacción de presentarme ante Diossin ningún temor, ya que sólo Él sa-brá todo el esfuerzo que puse porser humano y dejarme ayudar…”

7878787878

Un món de tots i per a tots

M. CARME MOLIST I SUBIRACHS, religiosa Vedruna. Educadora i pastoralista.L’Hospitalet de Llobregat.

M’han demanat que parli de lameva trajectòria i el per què in’escrigui alguna cosa... Bé, ja uspodeu pensar que no és fàcil; el quesom avui i ara és fruit de tot un se-guit de circumstàncies, de personesamb qui has viscut, amb qui t’hastrobat o t’has creuat en la vida...Totes van deixant en nosaltres la sevaempremta i, amb elles, o en partdegut a elles, vas descobrint noushoritzons i petjant nous camins...

Vaig néixer a Tona, a la Plana deVic, en una família treballadora, sen-zilla i que des de ben petites, se’nsva acostumar a col·laborar en les tas-ques de casa ja que la mare treballa-va i marxava molt d’hora al matí otornava tard al vespre segons el tornde treball. Una dona treballadora,traçuda, oberta i comunicadora quees preocupava de nosaltres i, tot ique ben cansada, a les nits quanérem a dormir es quedava fins bentard fent-nos de nou, o transformant,els vestits, la roba i preparant-nos,al llarg de l’any, el que haurien deser els regals per als dies del sant,aniversari, reis...tot aprofitant i allar-gant els pocs recursos de què enaquells moments es disposava. Elque pot fer una mare pels seus fi-lls!!!

Tot i treballar fora moltes hores itenir 3 filles i el pare que de ben jovees va posar malalt i a qui ella, amb

afecte va cuidar fins a l’últim mo-ment, sempre estava pendentd’aquelles persones de l’entorn quepatien per qualsevol motiu: aquellaàvia que estava sola, aquella perso-na malalta o que passava per un malmoment... Feia mans i mànigues perfer-hi una escapada i donar-hi un copde mà. Com recordo, ja essent ellamés gran, quan començaven a arri-bar a Tona famílies procedents delMagreb, com ella s’hi adreçava sem-pre amb el seu castellà ple de “cata-lanades” i com els donava qualsevolfeina de reparació a casa amb la quales poguessin guanyar alguna cosaper viure... I tot sense pensar quefeia res important, ni que feia volun-tariat que avui diem o busquem defer... Per a ella tot això era del mésnormal... Estimar, donar-se, és el quecal fer, ens transmetia... I la vida noli va ser fàcil, us ho asseguro. Peròquan la veies parlant amb altres sem-blava la més feliç. Quan li deien “turai que tot sembla anar-te bé, que se’tveu tan feliç”, ella ens ho explicava iens recordava “val més fer envejaque pena”...

Ben segur que tot això i moltesaltres coses que podria explicar ensva anar marcant i configurant el queavui som... També la vida de poble,la implicació en tot el que es feia, elpertànyer a grups de fe i de com-promís impulsats des de la parròquia,des de l’escola Vedruna on anava,...

7979797979

van anar obrint-me a noves perspec-tives i a plantejaments profunds deper on Déu m’assenyalava haviad’anar la meva vida...

A l’escola, “l’hermana” Margari-da, des de ben petites ens havia anatintroduint i fent gaudir d’uns espaisdiaris curtets d’estimar el silenci,ensenyant-nos la pregària del cor ia mirar l’entorn i saber donar als al-tres tant com hem rebut. Aquestsespais ens anaven assaonant i pre-parant el cor.

Jo era una adolescent plena devida, d’il·lusions, d’inquietuds, deprojectes.. I la mestra ens va propo-sar d’anar de convivències a Mont-serrat, i jo, com a tot el que se’nsproposava, i si era possible per la nopas sobrera economia de casa, m’hivaig apuntar. No recordo massa co-ses d’aquells tres dies. Però hi vahaver una frase que des d’aquellmoment em va quedar gravada i quesempre m’ha acompanyat. Cert quemés endavant la vaig sentir mésd’una vegada dita per la mateixa per-sona, el pare Miquel Estradé, peròcada vegada que la sentia em trans-portava novament als meus tretze,catorze anys i a aquells dies bojosadolescents en què tantes coses embullien per dins.

La frase va ser aquesta: “Somfruit de les mirades que ens han do-nat”. Recordo haver-me-la repetitsovint, pensant en mi mateixa pot-ser i en els que tenia a prop, peròtambé, i sobretot, veient el sofrimentde moltes persones que he tingut alvoltant, i de manera especial contem-plant els rostres d’aquells que estanmés ferits per la història viscuda.

I l’altra frase, que m’ha marcat iacompanyat, la vaig llegir en un qua-dre a Gombreny on vaig anar de benjoveneta a participar en dos dies deconvivència: “Cada rostre porta unmisteri, un missatge... i amaga lapossibilitat d’un descobriment sor-prenent”...

“Cada rostre portaun misteri, unmissatge... i amagala possibilitat d’undescobrimentsorprenent”...

Aquestes dues frases han estatcompanyes de camí al llarg de totala meva trajectòria que ara intentaréposar en quatre mots.

En el recorregut d’aquest camívaig acabar decidint “fer-me monjaVedruna”. Us asseguro que a la fa-mília, amics, coneguts els va estra-nyar que prengués aquesta decisió...Ja des de petita estava ficada en to-tes les mogudes que es feien al po-ble i per la Plana. La meva adoles-cència, joventut va ser la del post-Concili: aires nous, portes i finestresobertes, compartir la fe en grups itrobades, pertànyer a Moviments,emprendre camins de compromís,Taizé!!!... Ben segur que Déu, va-lent-se de tot això va anar modelantel que volia que fos el meu camí...

Em pregunto si amb els airesd’involució que avui es donen al’Església el meu camí hauria estatel mateix.

8080808080

I a la Congregació, la meva vidaha estat de força itinerància: Vic,Caldes de Montbui, Barcelona, Ter-rassa, Roma, novament Barcelona,Àfrica i tots els serveis, aquí i allàque la Institució m’ha anat encoma-nant i les possibilitats i camins ques’han obert...

El món de l’educació, de l’escola,des de nena ha estat molt importantper a mi. I plena d’inquietuds m’hesentit sempre moguda a descobrir-hi nous camins, a donar resposta anous reptes, intentant veure cadadificultat com un nou repte que se’mpresentava... També la pastoral dejoves ha estat part important de lamissió.

I dels molts anys que porto almón de l’escola, m’han marcat demanera especial els 18 anys dedi-cats, en dues etapes, a l’escola Ve-druna del Raval. Una escola petitaamb 140 anys de servei a un barritan canviant. Una escola on la inter-culturalitat és ben real i demana en-giny i dedicació per tal de fer-ho bé.Comptant amb un bon equip de mes-tres motivats hem pogut anar fentrealitat el somni d’escola que un bongrupet teníem. Hi hem treballat con-vençudes que és de justícia que totinfant, tot adolescent o jove se sentiacollit, estimat i integrat en l’entornd’on forma part, entorn en el quall’escola hi juga un paper fonamen-tal. Hi ho hem fet convençuts de lariquesa que aquesta diversitat com-porta. Diversitat no sols entre per-sones provinents de cultures di-verses, sinó també la diversitat quees dóna entre persones nascudesaquí, diversitat i individualitat que éstret distintiu de tota persona huma-

na i que cal atendre com cadascú esmereix.

És de justícia quetot infant, totadolescent o jovese senti acollit,estimat i integrat enl’entorn d’on formapart, entorn en elqual l’escola hijuga un paperfonamental. Hi hohem fet convençutsde la riquesa queaquesta diversitatcomporta.

Hem après tant amb el contacteamb les famílies, quantes coses hemcompartit del que els suposava arri-bar aquí sense conèixer la llengua,sense saber amb qui i amb què estrobarien... Hem sabut de les sevesdificultats, hem compartit llàgrimes,xerrades i festes ben diverses, hemaprès a ser amics, a estimar-nos ihem procurat que tots, els d’aquí iels vinguts de lluny, hagin sentitl’escola cosa seva, casa seva...

La rebuda, l’acompanyament defamílies i alumnes ha omplert mol-tes de les meves hores ben cert. Im’ha ensenyat molt més del que maim’hauria imaginat.

La tasca no ha estat senzilla,l’organització de l’escola, per tal

8181818181

d’atendre molt bé tanta diversitat haestat complexa, però ha valgut i valla pena. Avui molts exalumnesd’arreu manifesten com sempres’han sentit acompanyats i estimats.I això és el que compta i el que escapta: saber estimar.

I de sobte, quan m’hi sentia moltfeliç, quan les possibilitats d’acom-panyar aquests infants, adolescentsi famílies vessant-t’hi tendresa, afec-te, amistat m’omplien del tot... se’mdemana si estaria disposada a fer unservei de dos anys impulsant l’edu-cació en uns camps de refugiatsde congolesos del Nord Kivu, al’Àfrica... La congregació des de famolts anys ha col·laborat amb el Ser-vei de Refugiats dels Jesuïtes (JRS)enviant’hi germanes a diversos in-drets del món. L’acostament als quimés ho necessiten ha estat un delseixos vertebradors de totes les líniesde la Missió Vedruna des de fa moltsanys.

Sorpresa, dubtes, pors, desigs,...tota una barreja abans de donar el síde resposta. En el moment de dis-cernir-ho em ressonaven fort lesparaules de Joaquima de Vedruna“Voldria abraçar les necessitats detots els pobles” i també dels nostres

documents “No hi ha fronteres quanhi ha en joc el Regne”.

Una cosa així sols podia venir deDéu que ens va portant cada vegadamés a prop dels seus preferits i volque siguem les seves mans, els seuspeus, la seva mirada, la seva acolli-da... Allà sí que es fa real i és possi-ble rebre i vessar-hi llàgrimes,companyia i tendresa!!! Si el Ravalm’havia “tocat” profundament, uspodeu imaginar com m’ha tocat i totel que he rebut dels ara meus amicsdels camps de refugiats de Gihembei Kiziba. Quants rostres gravats alcor i que enyoro!

Com procurava descobrir en ellsel misteri que cada rostre reflectia...“Cada rostre porta un misteri, unmissatge i amaga la possibilitat d’undescobriment sorprenent” Quantsdescobriments he fet! El que m’hanensenyat, el que m’han donat no tépreu... I en pensar en cadascund’ells es dibuixa en el meu rostre unsomriure dolç... Els somriures, es-pecialment d’infants i vells, que cadadia en passejar pels camps ja des delluny em cridaven pel nom i espera-ven el meu bon dia, la meva paraula,la meva companyia, el meu somriu-re oferint-me el seu... Ben cert queno era a les meves mans resoldre elsgreus problemes a què s’enfronten,sols escoltar-los, fer-m’hi amiga iveure com des de les institucions queérem allà podíem fer-hi alguna cosa...ells a canvi, t’oferien un somriure iet mostraven un agraïment que va-len molt més del que una els pot do-nar.

Em ve ara a la ment com semprem’havia costat força llegir en els

Paraules deJoaquima deVedruna “Voldriaabraçar lesnecessitats de totsels pobles”.

8282828282

nostres documents la frase d’opciópreferencial pels pobres, no sé el perquè però no m’agradava això de dirparaules tan grosses o de ser tan ri-ques per poder fer de la pobresa unaopció. Els pobres ho són i prou!Comentant-t’ho amb una companya,em va respondre “No, no ets tu quifas opció pels pobres, els pobres hanoptat per tu que és diferent. I hasd’estar-ne molt contenta”... Us benasseguro que m’ha fet pensar!

tasques d’alfabetització, acompa-nyant persones grans, malaltes, a Cà-rites, a la Parròquia, al servei religiósa l’hospital general de l’Hospitalet,...fent de les hores del dia espai de do-nació, d’escolta i d’acollida de tantespersones necessitades d’escalf, d’unaparaula d’ànim, d’un consell, d’unaajuda concreta... També d’elles pucaprendre cada dia tantes coses! I jun-tes anem fent camí.

“Som fruit de les mirades que enshan donat”.. . Quantes miradesd’afecte els manquen a tants infants,adolescents i grans amb qui m’hetrobat al llarg de la meva vida dedi-cada a la tasca educativa, pastoral isocial! Quantes mirades trobo al’entorn, mendicant un xic d’afecte,d’acollida, d’estimació!

“Som fruit de les mirades que enshan donat!” Segueix avui encara res-sonant en mi amb força. I això m’hafet especialment sensible. Per una ban-da, respecte a mi mateixa: la miradade l’altre pren en mi una dimensió es-pecial. La mirada de l’altre m’atreu om’allunya; em fa possible la sintonia o

Sempre m’haviacostat força llegiren els nostresdocuments la frased’opció preferencialpels pobres, no séel per què però nom’agradava aixòde dir paraules tangrosses o de sertan riques per poderfer de la pobresauna opció. Els po-bres ho són i prou!

I tot el que he viscut i visc no hovisc sola, les germanes de la congre-gació, la comunitat, la família, elsamics, ho han viscut i ho viuen, ambmi i ho han acompanyat. Les germa-nes amb qui visc, de la comunitatVedruna del barri de la Florida, al’Hospitalet, estan fortament implica-des al barri, a l’Associació solidàriala Llumeneta, acollint immigrants, en

La mirada de l’altrem’atreu o m’allunya;em fa possible lasintonia o provocaallunyament; emdóna ales, m’esti-mula, o em fa mal iem pot deixar ambun regust amarg,...

8383838383

provoca allunyament; em dóna ales,m’estimula, o em fa mal i em pot deixaramb un regust amarg,...

I d’altra banda, la força de la mi-rada que dono als altres ben segurque també exerceix aquest efecte es-pecial: què els diu la meva mirada?És acollidora? Els parla, els comu-nica allò que jo visc per dins i quepotser no sé transmetre amb parau-les? Els dóna alè i desigs d’avançar,de créixer? O bé sovint, també, elsallunya, els desconcerta o, pitjor en-cara, els fa mal?

Tenim un bon Mestre qui ens en-senya i ens convida a mirar com hofeia Ell: Jesús.

Tot és qüestió de mirades! Lamirada de Déu que ja des d’abans denéixer ens va afaiçonant, modelant,i de la qual trobem tants d’exemplesa la Bíblia. La mirada dels altres queens ha anat fent el que som, i la mi-rada als altres, i de manera especiala aquells més febles a qui Déu enscrida a mirar i acompanyar amb unamor i tendresa especials.

Tant de bo, aquí o allà, amb aquestso amb aquells, mentre anem fent elnostre camí, ens encoratgem i ensensenyem a mirar, estimar i acompa-nyar tantes persones amb qui ens anemcreuant. I tant de bo el nostre cor escommogui, i no fem el sord, en saberde tantes realitats ben a prop o llunya-nes, necessitades de tot.

És un clam que s’adreça a tots,però ben cert que pels qui ens confes-sem cristians ens és un deure fona-mental que no ens pot deixar dormirtranquils. O ho fem, o no ens podem

anomenar seguidors, seguidores, delMestre que va passar la seva vida fentel bé i tornant al camí els qui la socie-tat havia deixat als marges.

Ho farem possible? Ara la crisi onestem ficats, on ens hem estavellat,ens pot ser ocasió per repensar quinssón els valors autèntics, fer replante-jaments profunds i arribar a entendreque el compartir és el tret més carac-terístic de la persona humana, que delque tenim no en som propietaris sinósols administradors. Potser d’aquí aun temps podrem dir “beneïda crisique ens ha fet posar les coses a seulloc i ha desvetllat allò de més bo quehi ha a l’interior de cada persona hu-mana”. Sols així farem possible elsomni de Déu per a la humanitat: Unmón de tots i per a tots.

Que Déu ens hi ajudi!

Potser d’aquí a untemps podrem dir“beneïda crisi queens ha fet posarles coses a seulloc i ha desvetllatallò de més bo quehi ha a l’interiorde cada personahumana”. Sols aixífarem possible elsomni de Déu pera la humanitat: Unmón de tots i pera tots.

8484848484

8585858585

II. Des de les entitats socials(selecció de testimonis des de

diferents àmbits, carismes, territoris...)

8686868686

8787878787

ÀMBIT DE SENSE SOSTRE,HABITATGE I SALUT

8888888888

8989898989

Obra Social Santa Maria Lluïsa deMarillach. Acompanyar qui viu a un“no lloc”

EDUARD SALA PAIXAU, director de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillach, Companyiade les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Barcelona.

Des de 1979, la Companyia deles Filles de la Caritat de SantVicenç de Paül va iniciar diferentsserveis adreçats a persones en situa-ció sense llar a Barcelona que, el1986, esdevindrien l’Obra SocialSanta Lluïsa de Marillac.

Ubicada a la Barceloneta, i ambla mirada de sor Genoveva Massip,l’Obra Social Santa Lluïsa deMarillac és un projecte integrald’atenció a persones en situació

d’exclusió social extrema (sense llar,amb drogodependències, excarcera-des, internes en centres penitencia-ris...) i, també, a persones o famíliesen situació de precarietat social delbarri.

Anualment, més de 2.000 perso-nes són ateses per algun dels dife-rents serveis de l’Obra social (serveid’acollida i orientació, centre de dia,centre residencial d’estada limitadaper a persones sense llar convales-cents, lliurament d’aliments, acom-panyament en centres penitencia-ris...), gràcies a un equip operatiude més de 90 persones, entrecol·laboradors voluntaris, professio-nals i filles de la caritat.

Viure al carrer és sinònim dedevastació personal, de procés dedeteriorament integral que pot afec-tar totes les dimensions de la perso-na i segrestar la seva dignitathumana. L’exclusió social extre-ma, quan va associada al desarrela-

“Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meusmés petits, a mi m‘ho fèieu” (Mt 25,40)

“Ningú no es recupera si no té algú a qui liimporti” Sant Vicenç de Paül

L’Obra SocialSanta Lluïsa deMarillac és unprojecte integrald’atenció a perso-nes en situaciód’exclusió socialextrema.

9090909090

ment i a l’aïllament social, pot con-vertir la persona en un “ningú” a un“no-lloc”.

estat de salut deteriorat (malaltiescròniques o disminucions impor-tants). Tenint en compte la situacióde les persones sense sostre, els pro-cessos són lents, els avenços petits,i les recaigudes i regressions sónmolt freqüents.

El carrer comporta un peatgemultidimensional, on la pèrdua dela salut o les addiccions suposen unpreu més que cal pagar en un pro-cés transversal i complex de progres-siu deteriorament integral que acabaafectant, aproximadament, la meitatde les persones en situació sense llar.

L’exclusió socialextrema, quan vaassociada, potconvertir la perso-na en un “ningú” aun “no-lloc”.

Parlar de “persones sense sostre”és posar nom a un col·lectiu que pre-senta multiplicitat de rostres, noms,històries, itineraris i situacions per-sonals que, difícilment, reprodueixenun mateix patró. Així, cada personaen situació sense llar té una vivèn-cia, posicionament i expectativesúniques del seu itinerari vital.

La seva situació sovint està for-tament condicionada per la rupturade lligams i vincles amb la xarxaafectiva, familiar, laboral i social,l’aïllament social, la desvinculació deles xarxes d’atenció a les personesexistents, la cronicitat de les situa-cions, la lentitud i fragilitat delsavenços i les contínues recaigudes.

L’acumulació de fracassos, lamanca d’expectatives de millora, elprogressiu deteriorament personal ila pèrdua de “motivació vital” acom-panyen les persones que es trobenen una fase més consolidada.

Força sovint, la situació sense llares presenta associada a l’addicció desubstàncies psicoactives, trastornmental i/o disminució derivada d’un

El carrer comportaun peatgemultidimensional,on la pèrdua de lasalut o les addic-cions suposen unpreu més que calpagar en un procéstransversal i com-plex de progressiudeterioramentintegral.

Romandre sense sostre esdevé,així, un clar factor de risc respectel’estat de salut física o mental i, quanarriba una malaltia greu sovint espresenta associada a altres malaltiesque es cronifiquen i a una esperançade vida mitjana al voltant dels cin-quanta-set anys. És per això que elcarrer mata.

9191919191

En el context econòmic dels dar-rers anys, on els mercats han engo-lit les polítiques socials –i la políticaen general–, volem destacar tresdificultats que han impactat negati-vament en la situació de les perso-nes que atenem:

- En primer lloc, la quasi totaldesaparició dels sempre fràgilsponts vers la inserció laboral deles persones ateses que han fetun procés positiu. Amb la crisiapareix un mur que sembla im-possible de franquejar, per tald’accedir al treball, i semblaconsagrar-se la “no-sortida”,allò que Ximo GARCÍA ROCAanomenava intent de tanca-ment de l’horitzó o la geopolí-tica de la impotència.

- En segon lloc, l’agreujamentde la situació de les personessense permís de residència, quesón progressivament apartadesde les xarxes d’atenció que, ensituació de col·lapse, prioritzenles persones nacionals o comu-nitàries.

- Finalment, constatem la creixentdemanda d’ajuda per part depersones i famílies que han es-gotat els seus recursos i xar-xes de suport, i que mai abanss’havien adreçat a la xarxa deserveis socials.

Com a servei de la Companyiade les Filles de la Caritat de SantVicenç de Paül (impulsada pel “Ca-ritas Christi urget nos”1 ), l’accióde l’Obra Social Santa Lluïsa de

Marillac, intenta fonamentar-seen:

- l’opció evangèlica pels més po-bres (Mt 25, 31-46) des de lamirada del bon samarità (Lc 10,25-37);

- una Justícia fonamentada en laCaritat / Amor (Mt 22, 37-40;Jn 13, 34-35; 1Co 13);

- les benaurances com a horitzó(Mt 5, 1-12);

- el missatge central d’un Jesúsque renta els peus (Jn 13, 14-17); i

- l’encàrrec d’esdevenir “sal dela terra” i “llum del món” (Jn5, 13-16).

L’Obra Social Santa Lluïsa de Ma-rillac no pretén ser una ONG / entitatd’acció social. Com a servei vicencià,des de la mirada de Vicenç de Paül quees fonamenta en la mirada de Jesús deNatzaret, el nostre repte està enesdevenir imatge de l’Amor... i nosempre ho aconseguim.

1. “L’Amor de Crist ens apressa”

El nostre repteestà en esdevenirimatge de l’Amor...i no sempre hoaconseguim.

Acompanyar qui viu a un “nolloc”, a persones en situació d’ex-clusió social extrema, comporta con-

9292929292

frontar el radical missatge evan-gèlic d’opció preferencial “pelsmés petits” amb la nostra vida iamb l’acció individual i col·lectivarealitzada des dels nostres ser-veis.

I això ens retorna el valor de lamirada i ens interpel·la amb pre-guntes incòmodes que es repeteixenamb cada persona que atenem:

- Reconec Jesús en l’altre? Enaquell altre “incòmode”: sen-se llar, alcoholitzat, trencat,exigent, brut, violent, impotent,passiu...? Quin sentit concretdonem a allò de “tot allò quefèieu a un d’aquests germansmeus més petits, a mi m‘hofèieu” (Mt 25, 40)?

- Amb quina mirada els/les mi-raria Jesús? És la nostra? Quèvolia dir amb “aixeca’t, pren lallitera i vés-te’n a casa” (Mt9, 6)? Ho diem nosaltres? Comacompanyem en el procés de re-convertir experiències de fra-càs en experiències d’èxit queno estalvien el pes de la lliterapròpia?

- Hem après a prioritzar el més ur-gent / important... per a l’altre?Sabem acompanyar-los sensedesempoderar-los? Aconseguimpotenciar-los com a veritablesprotagonistes del seu propi pro-cés... o els sotmetem al nostre plade treball i a les nostres condi-cions? On està l’equilibri?

- Com ens imaginem la construc-ció del Regne? La nostra acciós’emmarca en aquest projecte?Quan ens n’apartem?

- És que Jesús ens reconeixeriacom a deixebles seus? en què?

- Quin és el nostre paper en elmón? Som sal? som llum? Enquè i per a qui?

- Quines són les fonts on beu lanostra acció vers les personesen situació d’exclusió socialextrema?

- Quina mesura utilitzaríem al’hora de mesurar si els nostresserveis han estat plens de sen-tit i coherents amb el missatgede Jesús? Què transmetem?

- Quina diferència hi ha entre“dir que la nostra acció es fo-namenta amb el compromíscristià vers els món” i “ser ac-ció cristiana compromesa ambel món”?

- Quin significat concret donema què “tots som fills de Déu”...i “tots som germans”? i a lesBenaurances?

Aquestes preguntes mirem d’anar-nos-les plantejant en el marc de lesreunions ordinàries d’equip, dels es-pais de formació, del pla pastoral del’Obra Social i de la Companyia, etc.Ens retornen un mirall que ajuda acomprovar si ens desviem o no delrumb fixat pel missatge evangèlic.

Apostem per l’esperança com-promesa amb la dignitat humana.Creiem en la construcció del Regnedes de la proximitat, els vincles i lareciprocitat de mirades. La clau novolem que estigui tant en l’acció comen la relació, l’acompanyament i lapresència (el ser-hi). En tot cas, elpes mai hauria de raure en “fer”,

9393939393

sinó en “fer junts” o en “fer amb”per tal de posar en contacte la “so-cietat” amb el món real, amb els seuspropis marges, i cedir el protagonis-me als invisibles i absents, massasovint exclosos dins una societatgeneradora de nàufrags.

Apostem per l’es-perança compro-mesa amb ladignitat humana.Creiem en laconstrucció delRegne des de laproximitat, elsvincles i la recipro-citat de mirades.

Acompanyar qui viu a un “nolloc” ens posa a prova i ens impul-sa a tornar a Galilea (Mt 28, 10). ElDéu de Jesús és presenta en cadas-cú dels “ningú” i ens repeteix “Co-ratge! Sóc jo. No tingueu por!” (Mt14, 27).

El Déu de Jesús éspresenta en cadas-cú dels “ningú” iens repeteix“Coratge! Sóc jo.No tingueu por!”

... i és que, més enllà de la creu,malgrat sempre passant per lacreu, nosaltres creiem en la resur-recció.

9494949494

Fundació Privada Benallar. Crisid’esperança o motiu per a l’esperança

ANA ROYO, religiosa de la Companyia Santa Teresa de Jesús. Barcelona.

Benallar (www.benallar.org) ésuna Fundació sense ànim de lucreque va néixer l’octubre del 2002 comun projecte d’acollida i atenció a lapoblació immigrada.

És el segon dels projectes socialsde l’Associació Cintra, la qual estàformada per 39 Congregacions Re-ligioses de Catalunya i es dedica desde 1996 a promoure la justícia so-cial entre els sectors més marginatsde la societat.

La missió de la Fundació Bena-llar és “promoure la convivència enigualtat entre els nous ciutadans i lasocietat d’acollida perquè junts pu-guem construir una nova realitat in-tercultural i fraternal, que porti a

l’enriquiment mutu i a la sensibilit-zació del nostre entorn i de la nostrasocietat”. Els valors de l’entitat són:l’acollida mútua, la convivència enigualtat, la participació, la solidari-tat, la voluntarietat, la transparènciai el treball en xarxa.

Benallar és una Fundació que esbasa en el voluntariat, creu en la sevaforça i possibilitats i ho fomenta, perla qual cosa, gairebé la totalitat deles persones que participen a Bena-llar, són voluntàries; En l’actualitathi ha 4 persones amb sou i 84 vo-luntaris; d’aquests voluntaris, 25 sónreligiosos de 10 congregacions di-ferents i 17 provenen d’altres reali-tats culturals.

L’activitat de la Fundació Bena-llar es desenvolupa a l’àrea metro-politana de Barcelona i s’articula através dels següents programes:

- Projecte d’habitatges d’inclusiósocial per a famílies amb baixosrecursos: 21 pisos

- Projecte d’habitatges d’acollidatemporal per a persones sensesostre: 3 pisos

- Projecte de formació per a lainserció laboral: Curs de cam-brers, curs d’atenció domici-liària per a persones depenents,curs de pintura d’habitatges,curs de bricolatge de fusteria,

Els valors del’entitat són:l’acollida mútua, laconvivència enigualtat, laparticipació, lasolidaritat, lavoluntarietat, latransparència i eltreball en xarxa.

9595959595

curs de manteniment de jardins.Tallers artesanals pre-laborals:taller d’hort ecològic i tallerd’artesania.

- Projecte de formació en Llen-gües: Classes de castellà, català,parelles lingüístiques i informà-tica.

- Projecte d’activitats intercul-turals: dinars interculturals, sor-tides culturals, festes de Nadali final de curs.

- Assessoria jurídica.

Durant l’any 2011 es van acollir174 persones en els programesd’habitatges, 92 persones van serateses en primera acollida, hi va ha-ver 188 alumnes en els cursosd’inserció laboral i tallers artesanals,52 alumnes en els cursos d’idiomesi informàtica, 20 persones que vanrebre assessoria jurídica i 760 per-sones que van participar en les acti-vitats interculturals.

L’activitat fonamental de Benallardes del seus inicis ha estat, i és,l’acolliment residencial mitjançant elPrograma d’Habitatge, però, a par-tir de l’any 2009, es va iniciar unprocés de reflexió i d’iniciatives per

donar resposta a la crisi econòmica,la qual cosa va donar lloc a la crea-ció del projecte d’inserció laboral itallers pre-laborals amb la finalitat deformar laboralment i de proveir demitjans econòmics a persones sensepermís de residència i treball, a cau-sa de la manca de recursos forma-tius existents per a aquest tipus depersones. El nostre objectiu era quedurant els dos anys que prevèiem queduraria la crisi, no fos un temps per-dut, sinó que aquestes personesaprofitessin per formar-se i algunesd’elles, mitjançant els tallers pre-la-borals tinguessin els mitjans econò-mics per poder subsistir i cobrir lesseves necessitats bàsiques. Aquestprojecte està integrat en el Projecte“LA LLAVOR”, la gestió de la qualestà portada per tres entitats: Fun-dació Ared, Filles de María Auxilia-dora i Fundació Benallar.

L’activitat fona-mental de Benallardes del seus inicisha estat, i és, l’acolli-ment residencialmitjançant el Progra-ma d’Habitatge

Al mateix temps, hem augmentatel nombre de pisos per a personessoles, sense vincles familiars i sensellar. Tradicionalment, tenim un pisd’acolliment totalment tutelat per unacomunitat intercongregacional queviu amb les persones acollides i lesacompanya. Compten amb el suport

La gestió delProjecte“LA LLAVOR” estàportada per tresentitats: FundacióAred, Filles deMaría Auxiliadora iFundació Benallar.

9696969696

de 17 voluntaris. En aquest pis hi haun total de 7 places. Durant el 2011hem obert dos pisos més per a aquesttipus de persones, però amb un rè-gim de semi-independència, perquèvagin fent un procés d’autonomiapersonal i de l’Entitat.

En total, durant el 2011 s’hanacollit, entre els 3 pisos, 27 perso-nes, la majoria joves, homes, de finsa 30 anys, provinents del Magrib il’Àfrica Subsahariana.

L’agreujament de la crisi ha con-duit a Benallar a realitzar durant totl’any 2011 un nou període de re-flexió, el qual ens ha portat a plante-jar la constitució d’una empresasense ànim de lucre amb la finalitatde donar treball a algunes personesacollides en la Fundació amb major

dificultat per a aconseguir-ho. Es-perem que durant l’any 2012 aquestprojecte d’empresa anomenat VER-DALLAR vegi la llum i comenci acaminar.

Quan va començar la crisi totspensàvem que duraria com a màximun parell d’anys, i ens varem inten-tar preparar per passar aquest tempsaguantant de la millor manera possi-ble. Ni en els pitjors dels somnis ensimaginàvem que després de gairebé4 anys estaríem molt pitjor que alprincipi. En el moment present lamajoria de les persones que acu-deixen a l’Entitat, a part d’haver-hoperdut tot, han començat a perdrel’esperança.

En general, són famílies o perso-nes soles que no tenen cap ingréseconòmic, s’han quedat sense tre-ball i conseqüentment sense habitat-ge i viuen al carrer, en albergs o enaltres entitats socials. Han passat deviure amb certa normalitat i algunsfins i tot en l’abundància, a sofriruna degradació en el seu procés so-cial, humà i econòmic que els ha fetcaure en picat, trencant relacionsfamiliars quan n’hi havia, quedant-se sense papers, si és que els havienaconseguit, i en general, entrant enuna espiral de desesperança, depres-sió i ansietat.

Encara que hem intentat desen-volupar algunes accions contra lacrisi, com es descriu anteriorment,la gran impotència que sentim enaquest moment és no poder oferirsolucions a les famílies amb fillsmenors, que no compten amb capingrés econòmic i estan desnonatsdel seu anterior habitatge. L’aten-

Ni en els pitjorsdels somnis ensimaginàvem quedesprés de gairebé4 anys estaríemmolt pitjor que alprincipi. En el mo-ment present lamajoria de lespersones queacudeixen a l’Enti-tat, a part d’haver-ho perdut tot, hancomençat a perdrel’esperança.

9797979797

ció social a aquest col·lectiu és lamés urgent i la més necessitada desolucions en aquest moment. Da-vant aquest panorama desolador, lacrisi s’està convertint en una cri-si d’esperança per a moltes per-sones.

Les entitats socials d’Església, lesque ens fonamentem en una visiócristiana de la vida, no podem caureen aquesta desesperança. Hi ha mol-ta gent que espera, que ens demanaacolliment, ànim, il·lusió.

Fa uns dies vaig escoltar que unafeligresa deia aquesta expressió:“amb la que està caient i a sobre, ara,comença la quaresma”. És veritat,l’Església en aquests moments hau-ria de declarar extingida la Quares-ma fins a una nova ordre, i anunciarun temps indefinit de Pasqua, recol-zant-se en el missatge del primer diu-menge de Quaresma: “Convertiu-vosi creieu en la Bona Nova”.

Sí, creieu en la Bona Nova, creieuen aquests signes d’esperança, quevan sorgint d’aquí i d’allà.

En una paret d’un camp de con-centració nazi apareixien escritesaquestes paraules:

“Crec en el sol, encara que no brilli.Crec en l’amor, encara que no hoexpressin.Crec en Déu, encara que no parli”.

Diuen que ha augmentat consi-derablement el nombre de personesque s’ofereixen com a voluntàries ales entitats socials. Es parla que lesdonacions de persones particulars ianònimes també han crescut signifi-cativament, en contraposició amb lesajudes públiques o d’entitats priva-des. Van sorgint innombrables ac-cions d’acolliment senzilles, peròagosarades, de particulars o comu-

La gran impotènciaque sentim enaquest moment ésno poder oferirsolucions a lesfamílies amb fillsmenors, que nocompten amb capingrés econòmic iestan desnonatsdel seu anteriorhabitatge.

L’Església enaquests momentshauria de declararextingida la Qua-resma fins a unanova ordre, i anun-ciar un temps inde-finit de Pasqua,recolzant-se en elmissatge del pri-mer diumenge deQuaresma: “Con-vertiu-vos i creieuen la Bona Nova”.

9898989898

de l’establiment i, durant el Nadal,es van comprometre a trucar-los alseu país, per torns, per interessar-se per ells.

Totes aquestes històries s’hanesdevingut a Benallar durant l’any2011 i són gestos que ens impulsena seguir endavant i a creure que eltreball que desenvolupem no se sos-té per l’interès humà sinó per la fe,aquella fe que fa creure a molts queun altre món és possible, el món dela solidaritat, de la justícia i de l’amoral proïsme. En definitiva, la fe del“Convertiu-vos i creieu en la BonaNova”.

nitats a la seva pròpia casa. Són ges-tos de Bona Nova.

Per això, quan em poso a pensaren aquest any que ha passat, indub-tablement em ve a la ment el sofri-ment de molta gent que ha passat perBenallar. No obstant això, em sor-prèn recordar també tants gestos degent anònima que, com la “víduapobra”, donen el poc que tenen opoden, per allargar una mà a qui honecessita. Com el jove acollit en elpis d’emergències que va demanarcedir el seu lloc i anar al carrer per-què ocupés la seva plaça un altre joveque estava més necessitat que ell.Com la voluntària que va pagar de laseva butxaca la pintura d’un pis onha entrat una família necessitada i amés va subvencionar les pràctiquesde dos alumnes del curs de pintura.Com el jove musulmà de 20 anys,amb una família de 5 membres, totsa l’atur, però que quan va arribar elNadal va voler agrair tot el que haviarebut fent un regal als cristians quel’havien ajudat. Com la comunitatreligiosa que va acollir en el seu pisdurant 4 mesos un jove subsahariàamb problemes neurològics que es-tava a punt de quedar-se al carrer.Com els Caixers d’un Supermercatque van posar diners de la seva but-xaca per pagar el viatge al seu país ala família que demanava a la porta

Gestos que ensimpulsen a seguirendavant i a creureque el treball quedesenvolupem nose sosté perl’interès humà sinóper la fe, aquella feque fa creure amolts que un altremón és possible.

9999999999

L’ordre de Sant Joan de Déu i la sevaacció social avui a Catalunya

PASCUAL PILES GERRANDO, Superior Provincial de la província d’Aragó, germà del’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

L’Orde de Sant Joan de Déu vaser fundada el 1537 per Joan Ciu-dad, a qui és va anomenar popular-ment Joan de Déu. La finalitat de lafundació des de l’inici va ser aten-dre els malalts mentals i els malaltspobres i, malgrat que aquesta finali-tat està escrita a la primera biografiapublicada el 1585, la seva formad’actuar va desbordar el que el prin-cipi assenyalava.

Joan de Déu va realitzar una granacció social, fruit de l’amor humà icristià que transmetia des del seuinterior: persones sense projecte realper a les seves vides, prostitutes,moriscos, aquells que s’anomenavapobres vergonyants, etc...tots teniencabuda en el seu cor. La seva famaaugmentava a mesura que anava ac-tuant, de primer a Granada i des d’allía tota Andalusia i a gran part de Cas-

tella. A la seva mort, el 1550, vadeixar un petit grup de cinc germans.

La seva acció va ser fruit d’unllarg període de recerca existencialdes de la fe. Una recerca que va cul-minar, quan ja tenia més de 40 anys,amb un toc especial de la gràcia queli va esdevenir mentre escoltaval’homilia de Sant Joan d’Àvila al’ermita de Sant Sebastià de Grana-da, el dia de la seva festa. Va teniruna experiència amb manifestacionsexternes de bogeria, per la qual cosase’l va internar a l’hospital Real deGranada, a la secció dels malaltsmentals, però d’allí en va sortir ambel desig de donar-se als altres, espe-cialment als malalts mentals i a lespersones del carrer. Des que va sor-tir de l’Hospital de Granada va tenirtrobades freqüents amb Sant Joand’Àvila, que va ser, a partir d’ales-hores, el seu director espiritual. Nosolament va ser decisiu en la forma-ció del seu ésser i en la seva manera

Joan de Déu varealitzar una granacció social, fruitde l’amor humà icristià quetransmetia des delseu interior.

La seva acció vaser fruit d’un llargperíode de recercaexistencial desde la fe.

100100100100100

d’actuar sinó que també el va ajudarespiritualment i materialment en laseva tasca hospitalària.

Joan de Déu va començar a viureamb les persones del carrer, busca-va recursos per a alimentar-los i cu-rar-los. Era una tasca difícil i duraperò l’obra anava creixent i era cadacop més apreciada i recolzada pelpoble. La seva entrega i la seva for-ma d’actuar a favor dels altres vatenir una gran acollida a Granada.Sol·licitava ajuda pels carrers cridant:“Germans, feu-vos bé a vosaltresmateixos” i la gent, poc a poc es feiengermans seus. La seva vida va can-viar quan va voler oferir als necessi-tats una vida digna des de l’hospi-talitat. Amb les persones sense llar imalaltes va compartir tot un procés:de primer va començar a viure ambells al carrer; amb ells es va allotjaren una casa per dormir; va aconse-guir després tenir un petit hospital alcarrer Lucerna que, més endavant,va passar a la Cuesta de los Gomé-rez on va promoure la construccióde l’Hospital. Ell no el va poder veureculminat en vida però els seus con-tinuadors el van acabar i el van po-sar en funcionament poc tempsdesprés de la seva mort.

* * *

El moviment d’hospitalitat que vainiciar Sant Joan de Déu, el van con-tinuar els seus companys i amicsdesprés de la seva mort, el 1550. Laseva acció ha tingut més o menysimportància depenent dels llocs i elsperíodes històrics, però actualmentés present en més de 50 països, ambobres en els cinc continents, ambuna acció sòlida i fecunda, tant sa-nitària com social.

La nostra manera d’actuar ha es-tat sempre amb la implicació de mol-tes persones en els projectes quepromovem. Com hem dit, en el pri-mer moment, Sant Joan va arribar atenir cinc germans, però hi van ha-ver molts benfactors que el van aju-dar a realitzar les seves obres ambels seus donatius. Altres personesvoluntàries també li oferien el seutemps preciós per atendre a neces-sitats de l’hospital. També hi vanhaver persones treballadores, con-vingudes per a un treball concret,que se’ls pagava segons el que s’haviaacordat. Uns anys més tard, el 1572,la Butlla d’Aprovació de l’Orde afir-mava que a l’hospital de Joan de Déuja s’acollien quatre-centes persones.Ell sempre havia anomenat el seu hos-pital la “Casa de Déu”.

La seva vida vacanviar quan vavoler oferir alsnecessitats unavida digna des del’hospitalitat.

La nostra manerad’actuar ha estatsempre amb laimplicació demoltes personesen els projectesque promovem.

101101101101101

Nosaltres actualment, encara qued’una altra forma, mantenim la ma-teixa organització del principi:

- Germans amb implicacions di-verses segons les característi-ques de cadascú i la preparacióque han realitzat per a la mis-sió.

- Seguim tenint grups de volun-taris en cada un dels Centres,promoguts amb una formació ique dediquen temps de la sevavida a les necessitats de lesobres assistencials o socials.

- El gran pes assistencial el por-ten els professionals. En la ins-titució hi ha moltes personescontractades.

- Segueix existint una forma debuscar recursos de diferentsmaneres però en la línia de SantJoan de Déu. Continuen ha-vent-hi benfactors de l’Orde.Algunes donacions ens vénende persones, altres ajudes sónfinalistes amb un missatge diri-git, projectes que humanitzenl’assistència. En tercer lloc hiha les sol·licituds a empreses iinstitucions públiques perquèajudin a sostenir el treball as-sistencial en els diversos ser-veis.

Considerem que l’Orde ha pro-curat fer un molt bon treballd’inserció en els llocs on es troba,treballant en programes que promouo assumeix, generalment oferts perles institucions públiques. Aquestesconfien en la nostra manera de tre-ballar, ens veuen com a bons ges-tors de projectes concrets i amb unaidentitat i un clima dins de les insti-

tucions que afavoreix el que seria latasca assistencial o de recolzamentsocial a les persones.

Rebem el suport de molts profes-sionals en la matèria, amb els qualspromovem i compartim l’esperit dela institució i els valors de la sevahospitalitat. Per als qui ens envolten,i especialment per als professionalsi els voluntaris, procurem ser refe-rents amb la nostra vida. Ens defi-nim com una entitat “privada públi-ca”, sense afany de lucre, els recur-sos de la qual, des d’una concepcióo model que promovem, els inver-tim en la seva totalitat a la missió.

A Catalunya, els germans es tro-ben a Barcelona, amb una presènciacontinuada des de 1867. En aquelladata va arribar Sant Benet Menni ies va fer la primera fundació,l’hospital infantil al carrer Muntaner.Després es va traslladar a les Cortsi, durant gairebé 90 anys, es va tre-ballar com Asil-Hospital per a nensafectats de poliomielitis o tubercu-losis òssia. I a principis dels anyssetanta del segle passat, ens varemtraslladar a Esplugues, al lloc actual.El proper novembre ja es compliranels 40 anys d’aquell trasllat.

Avui dia és un hospital terciari,amb certs programes molt emblemà-tics, que ens fan conscients de lagran tasca que porta a terme per a lainfància de Barcelona, del Baix Llo-bregat i per pacients que vénen detota Espanya i alguns de l’estrangerdins el programa “Cuida’m”. Dispo-sem d’un “Campus Docent” que en-globa l’Escola Universitària d’Infer-meria i altres cicles formatius. Tam-bé dins el recinte hi ha l’Institut Borja

102102102102102

de Bioètica, fundació civil promogu-da per la Companyia de Jesús il’Orde Hospitalària. A partir de laimportància que donem al coneixe-ment, s’ha promogut la FundacióSant Joan de Déu per a la Investiga-ció.

A Sant Boi hi som des de 1895,dedicats a la promoció de la salutmental, i hem seguit les transforma-cions que hem cregut necessàriesper a aquesta activitat. Acabem deconstruir un Hospital General que téen funcionament 120 llits, i el ParcSanitari –que és com l’anomenemactualment– està dividit en quatreàrees: Hospital General, Serveis deSalut Mental, Àrea de DiscapacitatIntel·lectual i Àrea Sociosanitària.Actualment hi ha, a l’Àrea de SalutMental, una gran quantitat de dispo-sitius externs en el territori que de-pèn de nosaltres, i en els qualss’ofereixen els serveis adequats alsdomicilis dels pacients que són ate-sos diàriament o amb la freqüènciaque ho necessiten.

Estem presents a l’Àmbit Peni-tenciari de Quatre Camins, CanBrians 1 i Can Brians 2, sempre in-tentant aportar salut mental a la ins-titució i a les seves persones. A CanBrians 1 tenim una unitat d’Hospi-talització Penitenciària. També al’àmbit de reeducació de menors,som a Tillers, en el Centre veí del’Escola de Mossos d’Esquadra deMollet.

Amb seu a Sant Boi i a Almace-lles, s’ha promogut la Fundació Ger-mà Tomàs Canet, per a la tutela ocura de pacients amb problemes desalut mental que o bé no tenen famí-

lia o la seva família no se’n pot res-ponsabilitzar. Amb seu a Sant Boi i aAlmacelles hi ha la fundació BenetMenni per als centres especialsd’ocupació. El de Sant Boi, mésorientat a malalts mentals, s’anomena“Intecserveis”, i el d’Almacelles,més orientat a discapacitats intel·lec-tuals, “El Pla”. En tot el que fa re-ferència a la salut mental, i pel quesuposa tenir Sant Benet Menni comfundador o restaurador, compartimespiritualitat i motivació comunesamb les Germanes Hospitalàries delSagrat Cor de Jesús.

A Calafell (1924) i a Manresa(1932) es van fundar dos sanatorispels nens de malalties d’ossos, vin-culats a l’Asil-Hospital de Barcelonaperquè, donada l’escassesa de fàr-macs que hi havia a l’època, tingues-sin un lloc per a poder ser exposatsal sol i a la brisa del mar, per la quan-titat de iode que té, i un altre lloc peral sol i l’aire de muntanya. En totsdos sanatoris s’atenien a pacients del’entorn.

Amb l’arribada de la penicilinaaquestes pràctiques varen deixar deser necessàries i per això es va tan-car i es va vendre el Centre de Ca-lafell al final de la dècada delsseixanta, quan s’estava construintl’Hospital de Sant Joan de Déud’Esplugues. Posteriorment, el1988, a Manresa es va iniciar lacreació de la Fundació Althaia ambla fusió amb el Centre de Sant An-dreu, que pertanyia a un patronatpresidit per l’Ajuntament, i desprésamb tots els centres sanitaris de laciutat, mentre quedava l’Hospital deSant Joan de Déu en el lloc del’antic Sanatori. Actualment la Fun-

103103103103103

dació està presidida per la Generali-tat de Catalunya.

Altres realitats més recents sónles que hi ha a Almacelles, des de1960, i a Lleida ciutat, on l’Orde esva fer present en funció de les ne-cessitats dels discapacitats intel·lec-tuals i dels malalts mentals. L’evo-lució i millora d’aquests Centres haestat ben real i, si el pas de la crisiho permet, estem pendents de cons-truir a Lleida ciutat un centre poliva-lent de salut mental. També des deLleida els equips es desplacen a lescomarques del nord de la província,on es porten a terme, en dies concrets,consultes de psiquiatria infantil.

A la ciutat d’Esplugues de Llo-bregat vàrem inaugurar, el 2005, elsServeis Socio-Sanitaris Sant Joan deDéu, amb 130 places, que inclouenuna llar-residència per a 30 perso-nes amb problemes de salut mental,i un Hospital de Dia Sociosanitari queofereix serveis diürns per a 25 pa-cients.

Per moltes raons tot allò que potentrar en la vessant sanitària nosal-tres ho mirem des d’una dimensiósocial molt gran. Són moltes les co-ses que podem realitzar des de lesinstitucions, en les maneres de trac-tar, en les actituds de la nostra hos-pitalitat plena de valors, en els criterisdes dels que es realitza, en les espe-cialitats que es promouen.

Pensem que l’hospitalitat és elnostre valor fonamental, el carismaque ens defineix, però procuremportar-lo a la pràctica complemen-tant-ho amb altres quatre valors:qualitat, respecte, responsabilitat i

espiritualitat. En tot el que fem di-rectament com a germans, i per laforma com actuen els professionals,posem tota la força de la nostra ac-ció en el saber cuidar els processosde cada persona, de cada família. Enmolts casos, de cara a la curació; enaltres casos en l’acompanyament dela malaltia que no tindrà curació to-tal i s’anirà cronificant; i en alguns,en l’acompanyament a la mort.

Pensem quel’hospitalitat és elnostre valorfonamental, elcarisma que ensdefineix, peròprocurem portar-loa la pràcticacomplementant-hoamb altres quatrevalors: qualitat,respecte,responsabilitat iespiritualitat.

Les accions pròpiament socialsque té la nostra província són: Ser-veis Socials de Barcelona, ServeisSocials de Sant Joan de Déu deValència, a l’alberg Jesús Abandonat,de Múrcia.

A Barcelona varem iniciar els Ser-veis Socials el 1979 i, fins l’any 2011,han estat situats al carrer CardenalCasanyes, 6. Des d’aquesta data,són al carrer Creu dels Molers, 21.

104104104104104

L’Alberg de Barcelona és un ser-vei dedicat a persones sense llar, amb50 places i amb diversos programesper acompanyar-los vers la seva ple-na inclusió social. Se’ls fa un pla detreball personalitzat, destinat a abor-dar tots els aspectes que siguin ne-cessaris per fer possible la inclusiósocial, amb uns pisos adequats a lainclusió, per al desenvolupament per-sonal amb plena autonomia i ambacompanyament en el procés d’inclu-sió. Existeixen també uns pisos detransició a la comunitat. Actualmentaquesta tasca és relativament difícil pelque suposa de poder trobar treball.

Participem en un gran movimentque hi ha a Catalunya, i especialmenta la ciutat de Barcelona, del qual for-men part diverses associacions queanomenem participades:

- Fundació Byat Al-Thaqafa,nascuda el 2003, en col·la-boració entre les GermanesFranciscanes Missioneres deMaria i l’Orde Hospitalària deSant Joan de Déu per a la inte-gració social i cultural dels im-migrants àrabs musulmans. Unacomunitat de germans que viua Sant Vicenç dels Horts coor-dina i segueix el procés d’edu-cació d’hàbits personals de 12joves magrebins i subsaharianssense papers, que viuen en dospisos, afavoreixen la seva for-mació i la seva reinserció so-cial.

- Fundació Mambré, impulsadaper quatre entitats: Arrels Fun-dació, Assís Centre d’Acollida,Companyia de les Filles de laCaritat i l’Orde Hospitalària deSant Joan de Déu, totes elles

mogudes pel desig de donarrespostes conjuntes a les ne-cessitats de les persones sensellar, especialment en l’àmbit re-sidencial i laboral de Barce-lona.

- Projecte Mosaic, promogut perl’Ajuntament de Manresa, lafundació Althaia, les Domini-ques del Convent de Santa Cla-ra i l’Orde Hospitalària de SantJoan de Déu, inclosa també laseva Fundació Germà TomàsCanet, amb la finalitat de donarresposta a les necessitats so-cials d’oci i temps lliure, d’in-

La crisi ens estàafectant fortamentcom no podia serd’altra manera.Procurem assumir-la, lluitar persuperar-la posantcorreccions alsnostres programes,que ens dolenperquè afecten tantals nostrescol·laboradorsprofessionals coma les persones ales que vandirigides i que hanvist reduïdes lesseves possibilitats.

105105105105105

serció laboral i comunitària deles persones amb problemes desalut mental i addiccions.

* * *

Per acabar, volem deixar cons-tància que la crisi ens està afectantfortament com no podia ser d’altramanera. Procurem assumir-la, llui-tar per superar-la posant correccionsals nostres programes, que ens do-len perquè afecten tant als nostrescol·laboradors professionals com ales persones a les que van dirigides ique han vist reduïdes les seves pos-sibilitats. Sofrint la crisi, hem procu-rat dialogar, fer entendre i lluitar perpoder assolir l’estatus necessari perla institució com a tal i el de tots elsqui la formem, i per la qualitat delsprojectes que s’estan promovent.

Ens sentim molt seguidors de Je-sucrist en el seu afany de fer el bé atothom, especialment als més neces-sitats. Sant Joan de Déu ens va do-nar l’exemple de tenir una actitudfronterera en el servei als altres. Pro-curem seguir els seus passos. Vo-lem ser Església que, des de l’evan-geli, estigui present dins la societatplural, secularitzada i autònoma, al-hora que trobem en la fe una granriquesa per a la persona, viscuda ambplantejaments que assumeixen labondat del que suposen els avençosdel nostre temps. Volem ser Esglésiaque, humilment i des de la nostraexperiència, aportem llum a tots elsqui ens envolten, creients i nocreients, per saber estar en el nostre

temps. I ho fem des d’una actitudd’oració permanent, de discernimenttambé constant, amb el desig d’estaral costat del qui sofreix, donant prio-ritat als més desfavorits.

El contacte amb tots aquests pro-grames i projectes, i amb les perso-nes que són els protagonistes delsmateixos, ens dóna una gran riquesai una gran satisfacció interior.

Demanem al Déu de la vida, de labondat i de la misericòrdia que enssegueixi ajudant a ser sempre porta-dors de vida, de bondat i de miseri-còrdia, en situacions difícils a lesque ens ha portat la crida que Ellmateix ens va fer perquè fóssim ger-mans de Sant Joan de Déu. I li do-nem gràcies per haver-nos facilitatla trobada amb tantes persones a lesque hem pogut ajudar però de lesquals nosaltres n’hem rebut moltmés.

Volem ser Esglésiaque, humilment ides de la nostraexperiència,aportem llum a totsels qui ensenvolten, creients ino creients, persaber estar en elnostre temps.

106106106106106

Fundació Acollida i Esperança.Per l’acollida a l’esperança

ESTHER BORREGO LINARES, diplomada en Treball Social i directora tècnica pis ITACA.Barcelona i Girona.

La Fundació Acollida i Esperançaneix en un moment molt concretcom a resposta a una necessitat ur-gent a la que un grup de persones,que formen una petita comunitatcristiana, creuen que cal donar res-posta.

A finals dels anys 80 amb l’apa-rició de la SIDA reapareix a la nos-tra societat un motiu de marginacióque semblava ja extingit, la d’unamalaltia concreta. En aquells mo-ments, potser també ara, les perso-nes que patien de VIH/sida erentretes de casa, deixades de banda...ens fan pensar en les persones quetenien lepra a l’època de Sant Fran-cesc o del mateix Jesús.

Gràcies a la valentia i lucidesa dedues persones, Sor Genoveva Mas-sip (Filla de la Caritat de Sant Vicençde Paul) i el Pare Josep Costa (Fran-ciscà) que varen cercar un pis (ano-menat ITACA) on es donava l’opor-tunitat a les persones que patienaquesta situació d’exclusió de poderviure acompanyats, en molts casos,els darrers dies o mesos de la sevavida.

Molt aviat aquell pis del centre deBarcelona es quedà petit ja que enaquells moments el VIH era una ve-ritable pandèmia. Així varen cercar i

trobar una antiga masia per poder feruna casa d’acollida per a 25 perso-nes a Badalona. Calia fer reformesper poder adaptar-la a les personesque havien de ser acollides i per aixòes va veure que l’opció més adientera crear una fundació.

Així neix la Fundació Acollida iEsperança, l’any 1993, que preténcrear espais d’acollida i atendre per-sones que pateixen exclusió social,especialment persones afectades pelVIH/sida sense recursos econòmics,amb mancances personals i sensesuport familiar; amb la finalitatd’acompanyar-los i donar-los opor-tunitats de canvi, tant en la millorade la seva qualitat de vida com en laseva promoció integral.

Les persones queatenem a laFundació tenenprocedències moltdiverses peròtenen alguns tretscomuns com laseva situació deprecarietat iaïllament social.

107107107107107

Les persones que atenem a laFundació tenen procedències moltdiverses però tenen alguns trets co-muns com la seva situació de preca-rietat i aïllament social. La Fundaciófa front a la manca d’espais d’aco-llida per a aquestes persones, priori-tàriament persones amb VIH/sida.

El mètode de treball de la Funda-ció es basa en l’acompanyament so-cioeducatiu i en la promoció integralde la persona, el foment d’un suportafectiu que possibilita les relacionsde confiança, afecte i comunicacióque poden afavorir l’autoestima i elcreixement personal.

La Fundació té cura de la pro-moció i qualitat dels serveis que ofe-reix per tal d’assolir una millorqualitat de vida i fa una clara opciópel treball en xarxa en l’entorn so-cial, sanitari i administratiu.

Els objectius generals de la Fun-dació són:

- Atenció bàsica a persones ambgran vulnerabilitat social.

- Acompanyar a cada persona ioferir oportunitats de canvi,tant en la millora de la seva qua-litat de vida com en la seva pro-moció integral.

- Atenció especialitzada del VIH/sida.

El valors de la Fundació són:- Acceptar a la persona tal com

és, sense jutjar el seu passat,les seves creences, les sevestendències sexuals,...

- Creiem que cada persona ésresponsable de la seva vida.

Volem acompanyar des de lavoluntat i el reconeixement deles relacions d’ajuda mútues.

- Creiem en el treball com a ser-vei i l’objectiu és ser sempre unequip accessible, generós i dis-ponible i participar així del’esperit de l’organització.

- Creiem en la feina en equip ifem una clara opció pel treballinterdisciplinari.

Al llarg dels anys la FundacióAcollida i Esperança ha continuatintentant donar respostes a les ne-cessitats que observava. Així, el 1996s’obre el Centre d’acollida Can Ba-nús a Badalona, el 1997 es posa enmarxa SOPS (Servei OdontològicPacients amb sida) que és un con-sultori d’odontologia per personesderivades dels centres de la Funda-ció o d’altres serveis socials, el 1999entra en funcionament el Centre Es-pecial MANSOL (Manufactures So-lidàries) per crear llocs de treball pera persones afectades d’alguna dis-capacitat física i amb risc d’exclusiósocial, el 2003 s’obre el Centred’acollida Convent dels Franciscansa la Bisbal d’Empordà ja que conti-nuaven faltant places per a les per-sones que ho necessitaven, i el 2007s’engega el Servei de Suport a la vidaautònoma, amb un primer pis a Ba-dalona, per donar resposta a la ne-cessitat de trobar un habitatge digneper poder continuar el procésd’autonomia iniciat a alguna de lesnostres cases.

En l’actualitat, a març de 2012,tant el pis d’acollida ITACA com elsdos centres d’acollida tenen un ni-vell d’ocupació superior al 90%

108108108108108

respecte a les 58 places disponibles,la qual cosa ens confirma que cal se-guir oferint recursos residencials pera persones en situació d’exclusió.Però un dels problemes amb els queens trobem ara, atesa la recessióeconòmica, és que les dificultats perdeixar el centre o pis d’acollida s’hanagreujat ja que la reinserció laboralen l’empresa ordinària està resultantuna quimera, en especial per a lespersones amb les que treballem que,ens molts casos, tenen molt pocaexperiència laboral i manca de for-mació. Per això, continuem apostantper la nostra pròpia empresa de tre-ball protegit MANSOL, malgrat elsesforços que s’han de fer per man-tenir contractats els 27 treballadorsactuals. Així, des de MANSOL(www.mansol.cat) s’està fent unacampanya de comunicació per cap-tar nous clients i, a la vegada, s’estàtreballant per obrir noves línies denegoci que puguin generar nous llocsde treball.

D’altra banda, ens impacta moltque en aquest segle XXI, el fet deser afectat per la malaltia del VIH/sida continua sent motiu de margi-nació, exclusió i aïllament. Podiasemblar que s’havia «normalitzat» lasituació i que s’acceptava el VIH/sidacom una malaltia més, però massasovint constatem que no és així. Noobstant això, preferim fixar-nos enla quantitat de gent que col·laborad’una manera o una altra amb la Fun-dació. Així destaquem els 91 volun-taris que comparteixen part del seutemps amb les persones acollides, iels 196 donants que periòdica o pun-tualment han cregut i confiat en lanostra tasca.

Constantment comprovem quemoltes persones s’apropen a col·la-borar amb nosaltres perquè creuenque és una manera de fer possibleun altre món, ja sigui per una creençareligiosa o per altres motius.

Comprovem quemoltes personess’apropen a col·la-borar amb nosal-tres perquè creuenque és una manerade fer possible unaltre món, ja siguiper una creençareligiosa o peraltres motius.

Al parlar del compromís quecom a cristians volem prendre enaquest món, cal pensar la forma enquè el farem, quina serà la maneraque cadascú el farà seu. Per a no-saltres pensar en aquest compromísno pot estar allunyat de pensar enels altres, per això inclou claramentuna acció que ha d’incloure al ger-mà.

En aquest sentit podem pensar enel passatge de l’Evangeli de Mateu,25, quan es fa la descripció del “ju-dici final” no tant com a judici, sinócom a entendre que cal tractar algermà com tractaríem a Déu si el tin-guéssim davant. Cada germà mereixésser tractat el millor que podem pelsol fet d’existir.

109109109109109

Per una altra banda cal pensar lesraons que fan que unes persones vis-quin determinades situacions que elshan portat a una situació d’extremavulnerabilitat i d’altres que ni tan solsens les podem imaginar. Recordo untext que ens llegien a la universitatsobre dos amics que es retroben alcap dels anys, comenten que un haestat un important home de negocis,amb família, fills,... l’altre viu al ca-rrer, sense ningú, quan li preguntenal primer de què es coneixen ell res-pon «jugàvem al futbol de petits, jojugava al club i ell jugava al carrer».Podem pensar que aquest és nomésun dels factors, segurament és així,però això ens porta a pensar en quècal fer per a possibilitar una societatamb menys diferències.

Si “Jesús passà fent el bé”, coma cristians cal que passem fent el bé,a on millor el puguem fer, això calaclarir-ho perquè cada persona téuns talents, un dons,... amb els queha de treballar. Quan acollim unapersona a la Fundació Acollida i Es-perança estem possibilitant queaquesta persona rebi tot el que ma-terialment li calgui: alimentació, llocper dormir, medicació... però alhora

cuidem a la persona més enllà de lasalut i el cos, ho intentem fer d’unamanera integral, volem “acollir-la”possibilitant que senti que és impor-tant ella particularment i que és rebu-da de manera especial, li diem pel nom,la mirem als ulls ... acaronem la sevapersona, perquè com deia Sant Vicençde Paul «ningú no es recupera si no ésimportant per ningú».

Cal tractar al germàcom tractaríem aDéu si el tingués-sim davant. Cadagermà mereixésser tractat elmillor que podempel sol fet d’existir.

El primer pas perquè una perso-na vulgui sortir de la situació que viués oferir-li un espai a on estar,l’acollida és el primer pas per a pos-sibilitar l’esperança. I una bona aco-llida és fa des de la tendresa i laindividualització, establint vincles icercant la confiança mútua que seràel que possibilitarà poder anar mésenllà, perquè queda clar que despréscaldrà acompanyar a la persona atrobar les eines necessàries per talde poder assolir un major graud’autonomia; aquest és l’objectiu dela intervenció educativa.

Podem pensar que la nostra enti-tat té un nom poc comercial, peròque deixa molt clara la finalitat de laFundació, i d’això es tracta, des delsinicis varem creure que és l’acollidala que possibilita l’esperança i unaacollida feta des de l’amor a la per-sona, sigui quina sigui la seva situa-

Com deia SantVicenç de Paul«ningú no esrecupera si no ésimportant perningú».

110110110110110

ció, tot cercant una millor qualitatde vida per a ella.

Si pensem que l’esperança és quel-com que ens fa veure el món com elvoldríem ara i aquí, llavors es conver-teix en el motor que ens farà treballarper tal d’aconseguir una nova fontd’energia que ens portarà a viure d’unaaltra manera. Com diu Benet XVI al’encíclica Spe Salvi “qui té esperançaviu d’una altra manera, se li ha donatuna vida nova”, i afegeix “que l’espe-rança es basa en l’amor a Déu i esdemostra en l’amor als germans”.1

Tenint en compte aquesta premis-sa de l’esperança llavors com a cris-tians ens cal viure de manera quedonem esperança al nostra voltant,per tal de poder fer realitat un mónmillor aquí i ara; però, a més, per-què la persona que viu en l’esperançad’alguna manera viu creant espais irelacions de confiança amb els ger-mans, que possibiliten un nova vidabasada en el convenciment que po-dem tenir una vida diferent.

Les primeres comunitats cristia-nes s’esforçaven en tenir «un ma-teix amor, una mateixa ànima, unúnic sentiment» (Filipencs 2,2).“Així brillaven ells en el món comtorxes (veure Filipencs 2,15). Desdels inicis, l’esperança cristiana haencès un foc sobre la terra”.2

Així com els cristians basem la nos-tra esperança en Déu amor, en la segu-retat que Déu no deixarà de complir lesseves promeses, en sentir-nos plena-ment estimats per Déu, cal que pen-

sem en què, per tal de transmetreaquesta esperança, hem d’estimar.

És l’amor, el fet de sentir-nosestimats, el que possibilita que tin-guem esperança en que la nostra vidapot ser allò que hem somiat que serà,que és possible el canvi profund quenecessitem per assolir la plenitudcom a persones.

L’Església està cridada a trans-metre esperança a la Humanitat, apromoure canvis profunds en elsestils de vida, canvis que vagin diri-gits a una vida millor per a tots. I sil’Església esta cridada a fer-ho, somels cristians els que ens hem de po-sar en marxa.

1. http://www.revistaecclesia.com/content/view/1665/113/2. Carta de Taizé: 2003/3

L’Església estàcridada a trans-metre esperança ala Humanitat

Des de la Fundació Acollida i Es-perança intentem respondre a aques-ta crida amb la nostra tasca diària,tot cercant i oferint espais de com-partir vida més enllà dels diferentsrols que tenim cadascú, moltes ve-gades els propis col·laboradors que-den sorpresos per l’acollida quereben al venir a oferir el seu temps,són les pròpies persones acollides lesque ho fan possible. És importantcontinuar oferint aquesta oportuni-tat a la societat com a testimonis quel’esperança té lloc en aquest món.

111111111111111

Projecte Estel Tàpia

ROCÍO ELVIRA, doctora en sociologia i directora de l’entitat.

L’Associació Estel Tàpia és unprojecte sòcio-productiu d’inclusióde les persones en situació d’exclu-sió social. El projecte fa una propostaa través de la cultura del treball enpersones adultes, perquè aquestacultura reprodueix mecanismes, re-lacions, paràmetres que donen alsubjecte elements per estar dins dela societat.

El gran repte del projecte és lainclusió: que tant el subjecte (bene-ficiari) com la societat a la que per-tany siguin corresponsables en elprocés de la seva integració.

La innovació d’aquesta iniciativasocial està en la seva metodologia,que es basa en l’equilibri de l’eixsocial i l’eix productiu.

d’oferir la seva condició d’exclòs perobtenir recursos, la metodologia delprojecte col·loca un objecte –que téun valor simbòlic– perquè sigui in-tercanviat. Per tant, el subjecte ésprotagonista de la seva inclusió fentun procés profundament socialitza-dor a través de la manipulació o crea-ció d’un producte, i pel qual rebràuna retribució econòmica.

La innovaciód’aquesta iniciativasocial està en laseva metodologia,que es basa enl’equilibri de l’eix so-cial i l’eix productiu.

El projecte genera un procésd’inclusió que canvia estructural-ment la demanda immediata del’usuari. Això vol dir que, en lloc

El subjecte ésprotagonista de laseva inclusió fentun procés profun-dament socialit-zador a través dela manipulació ocreació d’un pro-ducte, i pel qualrebrà una retribucióeconòmica.

En aquest procés l’usuari estàdins d’un marc i és reconegut pelque fa (el seu treball) i no per la sevacondició (la seva problemàticad’exclòs).

Com a referència per aconseguirla inclusió social i productiva em-prem els següents criteris de socia-lització: tolerància, ordre, organit-

112112112112112

zació, innovació i sostenibilitat, cor-responsabilitat i empatia.

Aquests criteris són el marc onel projecte es sustenta i el desenvo-lupament del mateix és el que per-met el procés d’inclusió perquètreballa tot l’equip a la nostra enti-tat.

Els usuaris i les seves realitatss’han anat transformant igual que hacanviat la societat en els darrers anys.Al 2005 el perfil dels usuaris era:persones adultes grans, la mitjana erade 49 anys, el 90% eren del barri delRaval i havien arribat a l’entitat feiamolts anys després de haver passatper algun dels següents itineraris:prostitució, drogoaddicció, alcoho-lisme. Només el 10% havia nascutfora del territori espanyol i hi haviamolt més dones 60% que homes 40%.

tre 30-50 anys, que havien treballaten el món de la construcció, larecol·lecció al camp, fent-se curad’avis i nens. I que poc a poc es vananar quedant sense hores, dies, set-manes de feina. Fins que van quedarabocades a demanar ajut a les enti-tats socials: havien perdut la feina,tenien seriosos problemes de viven-da, cada vegada estaven més endeu-tats i es trobaven en una situació derisc d’exclusió social. Ara mateix lamitjana d’edat és de 43 anys.

S’ha invertir el percentatge persexe en 5 anys. Hi ha més homes 54%que dones 46%. Pensem que un fac-tor a destacar és que les dones tenenmés capacitat de flexibilitat davant lespropostes de feina. Per tant, si abansfeien encàrrecs en una empresa i arahan de tenir cura d’un avi, ho fan.En el cas dels homes, ni el mercat faaquesta demanda ni culturalment es-tan preparats per fer canvis en el rolque havien estat fent fins ara.

Al 2011 Estel Tàpia ha fet itine-rari de reinserció social i productivaa 92 usuaris, dels quals 6 han pogutreinserir-se al mercat laboral.D’aquestes 92 persones el 22% sónpersones discapacitades:

Innovació i creativitat per sortir-se’n

Històricament les entitats que ofe-rien un prelaboral, o bé una feinaprotegida, tenien com centre neuràl-gic de la seva activitat econòmica:els manipulats per a la indústria. Totssabem que fa anys que Catalunya iels seus voltant pateix la deslocalit-zació, per tant poc a poc ha anat dis-

Els usuaris i lesseves realitatss’han anattransformant igualque ha canviat lasocietat en elsdarrers anys.

Des de l’any 2008 es va començara produir una transformació: perso-nes immigrants amb problemes men-tals i que no podien respondre a lesexpectatives personals i familiars da-vant l’exigència de la feina.

Al 2010-2011 Estel Tàpia donavaresposta a persones adultes però en-

113113113113113

minuint aquest tipus de feina. A Es-tel Tàpia des de l’any 2006 es vacomençar a treballar en la possibili-tat de crear productes propis a par-tir de dues vessants: la responsabilitatsocial de la societat i la sostenibilitatdels productes.

I en aquesta línea de producciópròpia s’ha fet tot un itinerari for-matiu pels beneficiaris del projecte:introduir la cultura del treball i elsvalors que aporta a aquest col·lectiu:la responsabilitat, l’autonomia,l’aprenentatge com eix transversal.S’han estudiat quins productes com-plien la base d’aquesta iniciativa: fetsper ells, amb un rigorós control dequalitat, productes orientats a la sos-tenibilitat i amb un disseny i funcio-nalitat que acceptés el mercat.

Actualment tenim 14 productespropis: que van des de tallers demanualitats fets amb material dereutilització fins producte propi pa-tentat com és: l’ecotó, un tovalló deroba i polietilé que serveix per em-bolicar l’entrepà i estalviar l’ús delpaper alumini. També fabriquem al-tres productes de creadors que vo-len afegir al seu producte el valor dela responsabilitat social, com és unafunda per l’I-PAD que es diu e-co-berta, o l’embolcall de regals ambcodi QR anomenat INFINIT LOOP.

Actualment Estel Tàpia pot co-brir el 70% de la despesa del projec-te per facturació pròpia.

Fent camí per ser coherent ambels valors de l’Evangeli

Per mi la feina la visc com la pos-sibilitat diària d’oferir un servei a lacomunitat. Penso que aquest tipusde treballs són tan durs des de lavessant social i humana, que neces-sites un altre marc que t’ajudi a viu-re el dia a dia amb un to d’esperança.

En el nostre cas, cada dia obrimles portes i tot l’equip ens diem: bondia, tornem a començar. El punt departida ja el sabem, per tant cada diatreballem per fer un petit canvi i ambaquesta utopia i caminant cap a ellatenim la confiança que cadascú dels

Actualment EstelTàpia pot cobrir el70% de la despesadel projecte perfacturació pròpia.

A nivell d’Esglésiael que proposaríemseria sumaresforços. Tenimproblemesseriosos decoordinació.Tothom vol fer lescoses només ambel seu tarannà. Imoltes vegadesamb molta bonavoluntat peròsense visió social.

114114114114114

beneficiaris podran millorar la sevaqualitat de vida.

A nivell d’Església el que propo-saríem seria sumar esforços. Tenimproblemes seriosos de coordinació.Tothom vol fer les coses només ambel seu tarannà. I moltes vegades ambmolta bona voluntat però sense vi-sió social. El camí ha de ser que les

persones puguin tenir autonomia,responsabilitat mínima, cultura del’esforç. I això necessita que les en-titats es parlin, es coordinin i doninuna resposta conjunta. En la croni-ficació de la pobresa les entitats hemde plantejar-nos molt sovint pregun-tes i aquestes ens han d’ajudar amirar amb perspectiva la nostra tas-ca.

115115115115115

ÀMBIT DONA, FAMÍLIA, INFANTSI JOVES EN RISC D’EXCLUSIÓ

116116116116116

117117117117117

Lloc de la DONA. Compromís solidariamb les dones que exerceixenla prostitució

PURI ALZOLA, Oblata Stmo. Redentor. Treballadora Social. Membre de l’equip deServeis Socials de la Barceloneta. Barcelona.

Carta d’Oana

La petita paràbola del llevat ensconvida a endevinar la proximitat deDéu en la realitat, en la vida de mol-tes dones, que actualment viuen si-tuacions de dificultat, de pobresa id’exclusió.

La carta d’Oana, una dona deRomania, adreçada a un grup de jo-ves de Barcelona fa uns anys (2008),fa de pòrtic d’aquesta presentació,sobre la missió i el compromís queles oblates duem a terme a Barcelo-na. Oana, explica un bocí de la sevahistòria personal. A la seva carta per-cebem dificultat, humilitat, dignitat imolt de coratge.

“Hoy me encuentro aquí paracontaros más o menos qué nos pue-de pasar en la vida, cómo hay quesuperar todos los problemas, mirarsiempre el lado positivo y no perdernunca la fe. Tengo 23 años y os voya contar lo que me pasó a mí hacecasi 5 años.

Lo peor que me pasó fue perdera mi padre. De ahí empezaron lospeores momentos de mi vida. Deci-dí irme de mi país pensando que asípodría ayudar más a mi familia.Conocí a una chica que me propu-so venir a España a trabajar en unBar, pero como os podéis imaginarera mentira. Al llegar a Barcelona, meencontré con una banda de proxe-netas y prostitutas que empezaron acontarme de cómo iba las cosas deverdad. Estaba sola entre más de 6proxenetas. Me obligaron a trabajarde prostituta en la calle y me amena-zaron con hacer daño a mi familia ya mí si no cumplía sus órdenes. Yano sabía qué hacer, estaba tan ago-biada que tenía ganas de desapare-cer, pero no podía dejar de pensar loque esto podía suponer a mi fami-lia. Estaba harta de maltratos tantofísicos como psíquicos y amenazas.Empecé a conocer gente que me ayu-daron a recuperar la fuerza de luchary de pensar que todo podía cambiar.

Me escapé de los proxenetaspero las amenazas seguían, llamadas

“Amb el Regne del Cel passa com amb el llevatque una dona va posar dins tres mesures de farina,fins que tota la pasta va fermentar” ( Mt 13,33 )

118118118118118

al tf. todo el tiempo, hasta que losamenacé que si no me dejaban demolestar, iba a contar todo a la poli-cía. Ya las cosas quedaron un pocomejor, pero como no tenía donde ir,seguí trabajando en la calle.

Un día conocí a unas chicas(Educadoras) que ayudaban a lasmujeres que estaban en la calle, lesdije que quería dejar de trabajar ahíy me ofrecieron la posibilidad dehacer algún curso de formación la-boral en el centro El lloc de la Dona.Era lo que yo deseaba con todo elcorazón. En el centro conocí perso-nas de confianza que me entendían,que confiaron en mí y me ayudaronen todas mis dudas y problemas.

Para mí eran como una familia,el único sitio donde pude encontrarapoyo. Desde entontes aprendí queen la vida, no todo es tan guapo nitan fácil como pensamos. Pero aun-que en la vida hay momentos bue-nos y malos, nunca tenemos queperder la esperanza. Si necesitamosayuda, hay que pedirla y tambiénayudar si podemos. Siempre hay quemirar el lado positivo de la vida y nopensar sólo en lo negativo, ni juzgara las personas no por lo que hacen,sino por lo que son.

Todos/as hemos tenido o tenemosnuestros problemas, pero debemosser fuertes, vivir la vida, ayudar alos nuestros, no dejar de ser lo que

somos en realidad porque todos/assomos personas y merecemos serfelices”

Possiblement, els joves als qualsanava adreçada la carta, de la ma-teixa edat que Oana, partien d’unasituació molt aventatjosa que no pasla d’ella. Podien mirar el futur ambesperança. En realitat, què hi ha dediferent entre la situació d’Oana i lad’altres joves? Ens sentim corres-ponsables de les grans desigualtatssocials que provoquen la pobresa il’exclusió? No hauríem de canviarla nostra mirada?

La carta d’Oana, ens ajuda a en-tendre la situació que viuen les do-nes a les quals acollim i amb les queanem fent un camí compartit de so-lidaritat. Abans, us explico una micade la nostra història.

Una mica d’història

A finals del s. XIX, la prostitucióa Madrid havia augmentat conside-rablement. Per tractar de contenir-la es varen dictar unes lleis estrictesi inhumanes, que situaven a les do-nes davant una gran desprotecció.Les dones que exercien prostitució,vivien una situació de gran margina-ció, no tenien alternatives laborals,ni socials. Patien un rebuig i l’estig-matització social.1

1. Dades extretes d’ALCAIDE GONZÁLEZ, RAFAEL, Immigració i marginació: prostitución imendicitat a la ciutat de Barcelona a finals del segle XIX. Una comparació ambl’actualidad. Scripta Nova. Revista electrònica de Geografia Ciències Socials, nº 94 (103),agost de 2001. Universitat de Barcelona.I de GUEREÑA, Jean-Louis. La prostitución en la España contemporánea. Madrid: Mar-cial Pons, Ediciones de Historia. SA, 2003, decidida y valiente respuesta.

119119119119119

L’any 1864 José Maria BenitoSerra, natural de Mataró i Antonia deOviedo, de Lausana (Suiza) funda-dors de la Congregació de les Ger-manes Oblatas, arriben a conèixer elsrostres concrets de les dones al car-rer i a l’Hospital de Sant Joan de Déude Madrid. Veuen la situació, captenel sofriment de les dones i la realitatde pobresa i d’exclusió que viuen.Valoren que les respostes a la sevasituació, en aquell moment, són in-suficients i condicionades. Aixòqüestiona profundament les sevesvides.

Tots dos són persones de fe, se-guidors de Jesús. Han posat en elcentre de les seves vides la compas-sió. L’experiència que ells varen te-nir en l’inici de la congregació latrobem sintetitzada en el planteja-ment que, sobre la compassió, faJosé Antonio Pagola2 :

- Els fundadors són sensibles alsofriment de les dones, esdeixen afectar.

- Interioritzen el sofriment, assu-meixen un estil de vida compas-siu, i una forma de situar-sedavant la realitat, una forma deser i d’estar.

- Es comprometen, realitzen ac-cions orientades a alleugerir elsofriment de les dones i, en lamesura de les seves possibili-tats, intenten erradicar-lo.

El dia 1 de juny de 1864, obre aCiempozuelos, poble proper a Ma-drid, la primera casa d’acollida. Ini-

cien un projecte d’atenció a les do-nes en situació d’exclusió social pera la seva vinculació a la prostitució.Desitgen una vida feliç per a elles.Varen entendre molt bé el que diuJesús a l’Evangeli: “Els últims seranels primers” (Mt 20, 16). Aixís’inicia, primer, una resposta a larealitat concreta de les dones i méstard, la congregació de les Hnas.Oblatas del Stmo. Redentor.

La nostra presència a Barcelonaes s’inicia l’any 1894. Durant moltsanys vàrem estar al carrer Belles-guard, 22, al districte de Sarrià-SantGervasi. Fou la darrera comunitat iprojecte d’atenció a les dones queva obrir Antonia de Oviedo, la nos-tra fundadora. Des d’aquell momentinicial, atentes a la realitat, hem anatdonant respostes diferenciades a lasituació de les joves i dones, en con-texts d’exclusió; unes vegades, encentres educatius, pisos d’acollida,residències de joves i altres, en pro-jectes d’inserció apropant-nos a larealitat de les dones que exerceixenla prostitució, intentant mirar-la desd’elles i plantejant respostes creati-ves.

Vàrem arribar al barri del Ravalel 18 de gener de 1984. Un barri queha sofert grans transformacions,però que sempre s’ha caracteritzatper ser un barri acollidor, divers ifamiliar. Hem de destacar que en uninici, quan vàrem arribar al barri, lesmateixes dones ens ajudaren a des-cobrir-lo i a introduir-nos en una rea-litat que desconeixíem i que cada dia

2. http://www.tv3.cat/videos/3885290/Jesus

120120120120120

ens sorprenia. D’aquest primer mo-ment destaquem l’experiència de tro-bada, els llaços de família i de so-lidaritat que s’anaren entreteixint. Ennosaltres, Oblatas, es produïen can-vis importants, la nostra mirada versles dones era més des de la proximi-tat, el respecte i la igualtat.

Portem ja uns anys d’històriacompartida amb les dones i ambmoltes persones que sempre hemsentit al nostre costat: entitats, grupsd’Església, Secretariat de Margina-ció, religiosos/es del Raval, etc. Hanestat anys de descobertes i trobades,d’aprenentatges i de creació, decompromís i solidaritat, de treball enequip, de dificultats i lluita, de ser-vei i compromís per una transfor-mació social.

Situació actual

Després d’aquest petit recorreguthistòric, ens introduïm en el momentactual. Les Oblatas avui a Barcelona.Per a fer-ho, haig de parlar, en pri-mer lloc, de la realitat de les dones.Elles són referència obligada i raó deser de la nostra presència.

La realitat de la prostitució gaire-bé sempre es mira des de la perspec-tiva de les dones que l’exerceixen,però no obstant, hi ha d’altres agentsimplicats que també l’explica, la de-fineix, (veïns, administració, políti-ques socials i serveis, partits polítics,mitjans de comunicació...etc) i quecondicionen de forma significativa larealitat quotidiana de les dones.

La situació que presenta Oana, ala seva carta, és compartida per les

dones que han viscut i viuen situa-cions de tracte amb fins d’explotaciósexual. Però, ja d’entrada, hem dereconèixer que la realitat de la pros-titució en contexts d’exclusió socialés complexa i plural. És importantevitar una mirada superficial, este-reotipada i interessada.

No totes les dones que exerceixenla prostitució al barri del Raval, i quesón ateses al Lloc de la Dona, pre-senten aquesta situació, però sí po-dem dir que, en aquest moment, lamajoria d’elles són dones joves, im-migrants, procedents de l’Europa del’Est, d’Amèrica Llatina o de païsosde l’Africa Subsahariana. Moltesamb càrregues familiars. Han viscutmoltes vegades processos d’immi-gració molt complexos, al llarg delsquals s’han vist vulnerats els seusdrets com a persones. Han arribat aBarcelona amb l’objectiu de millorarla seva vida i de generar benestar ales seves famílies d’origen. Així ensho explica Oana: “Decidí irme de mipaís pensando que así podría ayu-dar más a mi familia… somos per-sonas y merecemos ser felices”.Però, per diferents circumstàncies elseu somni, moltes vegades, no ar-riba a fer-se realitat.

Viuen certa invisibilitat, la situa-ció d’irregularitat administrativa (avegades, no tenen ni permís de resi-dència, ni, per suposat, permís detreball), els tanca les portes de la in-tegració. Algunes, no troben opor-tunitats laborals per a poder obteniruna estabilitat econòmica que elspermeti pagar els deutes adquirits,cobrir les seves necessitats bàsiquesi recolzar econòmicament a les se-ves famílies. I s’inicien en l’exercici

121121121121121

de la prostitució, normalment, en unentorn de gran complexitat i confu-sió.

Un altre grup, el formen les do-nes que superen els 40-45 anys, quehan exercit prostitució durant moltsanys i que en aquests moments te-nen moltes dificultats per aconseguirla inserció sociolaboral normalitza-da, donada la seva reduïda tassad’activitat que el mercat laboral ofe-reix.

Al Lloc de la Dona, actualmentatenem també, a un petit grup dedones grans que després de moltsanys d’exercir la prostitució se sen-ten vinculades al Lloc de la Dona,referència positiva per a elles.

Són múltiples els factors que in-cideixen en la situació de les donesque exerceixen prostitució en con-texts d’exclusió social:

- Alguns econòmics, com el neo-liberalisme actual, que procla-ma la primacia d’allò econòmicsobre qualsevol altre valor,creant situacions de desigual-tat social i econòmiques gegan-tines. I tots els interessoseconòmics que es mouen alvoltant del negoci de la prosti-tució.

- Altres vegades, tal i com expli-ca Oana, les causes són els in-teressos econòmics de xarxesinternacionals de tràfic de per-sones amb finalitats d’explo-tació sexual.

- La crisi actual, una crisi queno és neutral, ni des del puntde vista social, ni de gènere ja

que implica significativamentals sectors més pobres de la po-blació, essent les dones les mésexposades a la pobresa. A lesdones que exerceixen la prosti-tució als carrers del Raval, lacrisi econòmica actual els afec-ta de diferents maneres: dismi-nueixen els seus ingressos,tenen dificultats per assumir lesseves necessitats bàsiques i lesdels seus fills. La pràctica de laprostitució suposa més risc,des del punt de vista de la sa-lut; a més la pèrdua de feinaobliga a algunes dones a tornara exercir-la. Les retallades so-cials les priven dels serveis iprestacions que suposaven unaeina positiva per a la seva nor-malització. Viuen situacions derisc importants.

- Les polítiques repressives i decontrol en temes d’estrangeriai les legislacions específiquessobre prostitució poc encerta-des perquè no parteixen d’unaanàlisi concreta de la realitat, nides dels interessos de les prò-pies dones, i que, sobretot, afec-ten a les dones que exerceixenla prostitució al carrer.

- La concepció social que es téde la realitat de la prostituciógenera rebuig i una miradacondicionada pels prejudicis.Un dels grans enemics de laprostitució és l’estigma, la mar-ca perpètua que les destina aser sempre prostitutes, encaraque hagin deixat d’exercir-la.

- D’altres aspectes tenen a veureamb realitats personals i fami-liars. Però potser haurem de fer

122122122122122

l’esforç de pensar que, dinsd’aquesta realitat complexa, estroben històries personals con-cretes, dones amb un projectede vida personal i familiar, ambgran capacitat de resistència,valentes. Oana ho explica així:“Siempre hay que mirar ellado positivo de la vida… yno juzgar a las personas porlo que hacen, sino por lo queson”

El nostre compromís

La descripció de la situació queviuen les dones ens introdueix, ja, enel context en què estem immersesdiàriament.

Vivim un moment de profundscanvis. A nivell eclesial, vivim des-concert, preocupació i el desig deser fidels al Déu del Regne. Neces-sitem una major proximitat a la rea-litat i un deixar-nos confrontar perella. Assumir un estil de vida verita-blement evangèlic, i crear llenguat-ges nous que expressin la nostraexperiència de fe i de seguiment deJesús, en comunitats compromesesamb els més pobres.

La nostra vida religiosa oblataparticipa també d’aquesta situació decrisi i de canvis significatius. Ente-nem la Vida Consagrada com unarealitat dinàmica, que es gesta desdel fons de l’experiència i es va teixinten l’obertura i reciprocitat de la tro-bada amb allò diferent, de la trobadaamb la realitat i l’Evangeli. “Volemassumir aquest moment de canvis id’importants desafiaments, per des-plegar la vida i afrontar amb audàciales urgències de la missió”3.

A nivell eclesial,vivim desconcert,preocupació i eldesig de ser fidelsal Déu del Regne.

3. Document Capítol General Hnas. Oblatas

Entenem la VidaConsagrada comuna realitat dinà-mica, que es gestades del fons del’experiència i esva teixint en l’ober-tura i reciprocitatde la trobada amballò diferent, de latrobada amb larealitat i l’Evangeli.

Vivim, amb goig, la crida al se-guiment de Jesús. Com a comuni-tat, volem crear experiència decomunió, en la realitat quotidiana, en-tre nosaltres, amb les persones ambles que treballem, amb els laics/es iamb les pròpies dones. Vivim el de-safiament d’enfortir la dimensió desentit, de fe, de la nostra vida oblata

123123123123123

expressada en un talant joiós, espe-rançador i profètic. Ens sentim con-vocades, enviades a ser signeprofètic en la realitat concreta de lesdones que exerceixen la prostitucióo que es troben en procés d’exclusiósocial. Compartim el carisma, la mis-sió i l’espiritualitat amb el laïcat.Aquesta experiència de Missió Com-partida és font d’enriquiment i dedesafiaments per a religioses i laics/es. I genera una presència i respostaplural i enriquidora per a les pròpiesdones.

Aquest compromís amb la realitatde les dones va definint i creant ennosaltres un estil de vida concret4 :

- S’expressa en un amor com-passiu i solidari capaç d’impul-sar i acompanyar dinàmiques detransformació social des del’òptica del Regne.

- Ens exigeix llegir i escoltar larealitat amb atenció continua-da per captar el crit de la justí-cia que exigeix reconèixer ladignitat de les dones i denun-ciar les causes de pobresa i ex-clusió que més incideixen en laseva vida.

- Ens obre a relacions d’igualtati corresponsabilitat dins de lafamília i amb altres grups i xar-xes solidàries que treballen perun món més inclusiu i huma-nitzat.

- Ens demana un discernimentconstant sobre el desenvolupa-

ment dels projectes i les novesurgències de missió...

En aquest moment la vida de lacomunitat es desplega a Barcelona,en dos àmbits diferents:

El Lloc de la Dona5

El 1996 s’obre el Lloc de laDona. Això ens permet estructurarel treball en diferents projectes, am-pliar l’atenció i treballar amb altrespersones. Construïm un lloc agra-dable d’acollida, de somnis, de co-ratge, d’esperança de vida compar-tida.

Actualment, treballem, amb unequip de professionals i un grup devoluntariat. Són persones, la majo-ria dones, que se senten identifica-des amb la tasca. Plegades anemassumint un estil que ens caracterit-za des de l’acollida, la proximitat ala realitat de les dones, el respecte ala diversitat i identitat, la confiançaen cada persona i les possibilitats, elcompromís i la solidaritat davant lainjustícia i la desigualtat social.

El nom del centre és expressió deles dues grans finalitats per a les qualsva nèixer i que perduren a través delsprojectes i accions que es realitzen.

- El Lloc de la Dona vol ser unespai de referència, de recolza-ment i atenció. Un espai quepugui sentir com a propi, lluny

4. Línera Orientativa 2012. Región de Europa.5. El Lloc de la Dona. Mujer y prostitución: Atención Social Integral.Proyecto 2011

124124124124124

del rebuig i l’estigmatitzaciósocial que sovint es projectasobre aquest grup i que cons-truïm conjuntament. És un llocon es realitza un treball socio-educatiu i d’atenció social in-tegral per a millorar la qualitatde vida de les dones i les sevesfamílies afavorint l’autonomiai la integració sociolaboral.Oana parla des de la seva expe-riència “Empecé a conocer gen-te que me ayudaron a recu-perar la fuerza de luchar y depensar que todo podía cam-biar…”

- El Lloc de la Dona és tambéexpressió de compromís per-què aquestes dones trobin el seulloc dins la societat com a ciu-tadanes de ple dret. Un lloc desd’on realitzar una feina de sen-sibilització social, partint delconeixement precís, acurat dela realitat, desmuntant estereo-tips i generalitzacions, i reivin-dicant els drets de les dones.Un lloc per a la incidència polí-tica i el treball comunitari.

Les accions i projectes es vanreelaborant a partir de les necessi-tats detectades i des de les deman-des de les dones, intentant coor-dinar-ho amb un treball en xarxa, perno duplicar serveis i afavorir el seuaccés, com a ciutadanes, als recur-sos de salut i socials, com a qualse-vol altra persona.

Mantenim estables algunes líniesde treball al voltant de:

1.- Apropament a la realitat:atenció socioeducativa, mediació

i atencio sociosanitària. Connexióamb les dones en els llocs onexerceixen la prostitució. Es rea-litza un treball de contacte i pre-sentació de l’entitat i els seusserveis, així com d’intervenció isobre el terreny.

2.- Atenció social: servei d’aco-llida, atenció social individualitza-da, plans d’emergència. L’accésa aquest servei es realitza quan ladona arriba a l’entitat, derivadadel treball en el medi o altres.Sempre partint de la seva inicia-tiva.

3.- Activitats de formació i in-serció laboral:Formatives: disenyades per a lesdones que busquen alternativeslaborals. Sovint la primera neces-sitat amb la que es troben ésl’aprenentatge de la llengua i leshabilitats sociolaborals del nostrepaís. Aquestes activitats forma-tives, prèvies a la insersió labo-ral, es duen a terme a la nostraentitat, però també es poden de-rivar a alguns recursos externs,que tenen una variada oferta enaquesta línia.

Laborals: L’entitat té una petitatborsa de treball fruit de la pros-pecció que realitza aquest servei.Es busquen ofertes de feina alscentres de salut, on es contactaamb les treballadores/s socials perinformar que hi ha dones prepa-rades per a treballar en el sectorsocio-sanitari. També es busquenofertes en l’àmbit de la restaura-ció, l’hosteleria, i l’àmbit textil.4- Activitats de transformaciósocial i sensibilització: tant en elcontext més immediat en què

125125125125125

s’exerceix la prostitució i es do-nen les situacions de tràfic i/oexplotació sexual, com en l’en-torn social més ampli, a través deltreball en xarxa, l’estreta coordi-nació amb altres serveis i entitatsi la intervenció i sensibilitzaciócomunitària.

El Centre de serveis socials de laBarceloneta

Des de fa anys estem presents enel CSS de La Barceloneta. Es tractad’un compromís, com a treballado-ra social, formant part de l’equip delCSS.

Els serveis socials són centres quees caracteritzen per la seva proximi-tat a la persona. S’ofereix una aten-ció personalitzada, amb l’objectiu demillorar el benestar social i afavorirla integració. S’adrecen preferent-ment a persones que viuen situa-cio ns d’exclusió. Es realitza untreball en equip en connexió ambles entitats socials del territori6 . Ate-nem a col·lectius que viuen situacionsd’exclusió social i amb una miradapreferent per les dones exposades asituacions de pobresa, violència iprostitució.

Es realitza un treball, a primera lí-nia, compartit amb un grup de jovesprofessionals, des d’un estil properi solidari, al costat de les persones. Ides d’una actitud crítica i reivindi-

cativa, en favor dels grups més des-favorits.

Dins del circuit d’atenció, la nos-tra intervenció, es realitza a La uni-tat de Seguiment-Tractament iAtenció Col·lectiva, des de la quals’assumeix l’atenció dels casos enseguiment i tractament social i desde la qual es plantegen accions gru-pals i col·lectives.

Es realitzen accions a dos nivells:

1. Atenció individual i familiar.Es tracta d’abordar les situacionsproblemàtiques de forma interdis-ciplinar. S’elaboren plans de tre-ball i acompanyament amb lespersones i famílies que presen-ten situacions de dificultat.

2. Atenció grupal: Espai DonesBarceloneta. La finalitat és di-namitzar un espai de grup ambdones que són ateses pels serveissocials, que faciliti el recolzamentmutu, l’exercici dels seus drets iobligacions com a dones, maresi ciutadanes i, a més, possibilitiun protagonisme actiu en la dinà-mica del barri. Hi participa ungrup de dones soles amb càrre-gues familiars d’edats compresesentre els 24 i els 45 anys. Proce-deixen de diferents llocs: Marroc,Amèrica Llatina i diferents pro-víncies espanyoles. La majoria deles dones presenten una situaciólaboral i econòmica difícil, tenendèficits en la seva formació bàsi-

6. MODEL DE SERVEIS SOCIALS BÀSICS Una aposta per repensar i millorar l’AccióSocial territorial des de l’Administració local. Direcció de Serveis d’Acció Social. Bar-celona 2008.

126126126126126

ca i professional, tenen dificul-tats per desenvolupar de formapositiva la cura i educació delsfills.

Algunes han patit situacions deviolència de gènere. No tenen moltrecolzament de la xarxa familiar bà-sica. Són dones amb grans possibi-litats de canvi.

Es pretén recolzar un procésd’aprenentatge, d’empoderament, unespai d’enriquiment i recolzamentmutus. La seva participació al Pro-jecte de Recerca de Feina, va pos-sibilitant en elles, un canvi positiu iuna possibilitat de reinserció socio-laboral.

A serveis socials es nota l’impac-te de la crisi de forma molt signifi-cativa. Constatem un empobrimentprogressiu de les famílies; les situa-cions d’atur de llarga durada, la pèr-dua de la vivenda, l’individualismeinsolidari, provoquen processosd’exclusió de moltes persones i fa-mílies. Les dones presenten situa-

cions de gran vulnerabilitat. A més,a l’administració, els recursos estanlimitats. S’ajornen convocatòries deprestacions i serveis, es dicten de-crets (RMI) que redueixen les pres-tacions i els drets socials, laborals ieconòmics. Vivim un moment nouen el qual se’ns exigeix creativitat,implicació i compromís per poten-ciar valors com la solidaritat, la cor-responsabilitat i la lluita per lajustícia.

Al llarg de tot l’article, poc a poc,ens hem anat introduint en la realitatde les dones. Hem intentat tambéexplicar el nostre compromís comOblatas. Però pensem que aquestcaminar en solidaritat amb elles, noés exclusiu nostre. Moltes persones,professionals, voluntaris/es, entitatssocials i d’Església, estan compro-meses amb la seva situació. Tots/esens sentim a prop d’elles i ens impli-quem per transformar la realitat que

Vivim un momentnou en el qualse’ns exigeixcreativitat, impli-cació i compromísper potenciarvalors com la soli-daritat, la corres-ponsabilitat i lalluita per la justícia.

Amb les dones iamb les personesamb les quetreballem en el diaa dia, sentimimpotència, incer-tesa, indignaciódavant tantessituacions desofriment injust,però ens manté laconfiança del com-promís compartit.

127127127127127

provoquen aquestes situacionsd’exclusió i injustícia. Com deia alprincipi, és necessari mirar aquestarealitat d’aprop, evitar prejudicis ijudicis fàcils, partir de la confiançaen les persones i en el respecte perles seves decisions. És necessari llui-tar per trencar les barreres legals,econòmiques, socials que impe-deixen la integració real de les donesa la societat.

A vegades, amb les dones i ambles persones amb les que treballemen el dia a dia, sentim impotència,incertesa, indignació davant tantessituacions de sofriment injust, peròens manté la confiança del compro-mís compartit. Sabem que la forçade Déu està amagada en la vida, tal icom expressa la paràbola del llevat,

Déu està present,a vegades deforma impercep-tible en aquestessituacions d’exclu-sió, empenyent,transformant larealitat.

Déu està present, a vegades de for-ma imperceptible en aquestes situa-cions d’exclusió, empenyent, trans-formant la realitat. Vivim ambl’esperança de construir entre tots/es una societat justa, solidària i in-clusiva.

128128128128128

Fundació ESCÓ, un banc on tothoms’hi pot asseure

BEATRIZ FERNÁNDEZ GENSANA, advocada social i directora de l’entitat. Barcelona.

La Fundació Escó neix, com a tal,en el 1991, com a resultat del com-promís d’un grup de persones, vo-luntaris i voluntàries, laics i religiososinterpel·lats per la realitat d’aquellsmoments del barri del Raval de Bar-celona. Els anys 80 i principis del 90són una època molt difícil per aquestapart (i altres) de la ciutat comtal.En el barri del Raval, conflueixen unasèrie de circumstàncies: pobresa,analfabetisme, manca de feina, pro-blemes urbanístics... que desembo-quen en situacions de marginalitat iafecten sobretot als infants que noveuen cobertes, en molts casos, lesseves necessitats bàsiques: alimen-tació, higiene, escola, temps dejoc....

Com a resposta a aquestes neces-sitats, en el 1984, s’organitza el Ca-sal-Menjador d’Estiu. En aquellmoment encara no existeix la Fun-dació Escó. El que sí que hi ha, és lavoluntat i les ganes d’un petit grupde persones vinculades al Secreta-riat de Marginació del bisbat de Bar-celona, que partint de la sevaexperiència en el barri i de l’evangeli,estructuren del no res, un Casald’Estiu en el que participen prop de600 infants, i més de 400 voluntarisprovinents de tot arreu: universitats,empreses, escoles, ordres religioses,esplais, moviments scouts,.... Durant6 anys, el Casal s’organitza cada

estiu de la mateixa manera. I de lamateixa forma acull durant dosmesos un nombre similar d’infants ide voluntaris.

Al llarg d’aquest temps es fa evi-dent que en el barri del Raval, caluna implicació més estable i és peraquesta raó que en 1991, neix la Fun-dació Escó, amb el projecte del Ca-sal Menjador d’Estiu al capdavant.

Avui, més de 25 anys després dela seva creació, la Fundació Escósegueix present en el barri del Ra-val. L’experiència acumulada ens hafet veure que a més dels infants caltreballar, sobretot, amb les seves fa-mílies i per aquesta raó, avui en diaels projectes que es realitzen s’adre-cen sobretot a famílies –principal-ment monomarentals– amb fills omenors (nets, nebots...) a càrrec.Treballem en 4 grans àrees: Infàn-cia, on els projectes inclosos respo-nen a les necessitats dels infants,Dona, a través del Pis Pont i del’Espai d’Acollida on mitjançant ta-llers, tertúlies, xerrades informativesoferim un espai educatiu i reparadorper les dones que s’hi adrecen, Fa-mília , amb l’Assessoria Social il’Assessoria jurídica com projectesd’atenció integral, i, de forma trans-versal, treballem una àrea que per anosaltres forma part de la nostrametodologia i carisma: el Volunta-

129129129129129

riat. Juntament amb l’equip tècnicde l’entitat, col·laboren cada any ala Fundació, prop de 150 voluntarisque ens permeten atendre les deman-des de cadascuna de les activitatsrealitzades.

Actualment – segons dades de laMemòria 2010 – la Fundació Escóatén anualment prop de 1000 perso-nes (600 directament) i des de fa 4anys, aquesta xifra va en augment.La crisi econòmica en la que estemimmersos, ha fet sorgir de nou, ne-cessitats bàsiques que en els darrersanys semblaven quasi cobertes iha fet augmentar el nombre del“col·lectiu” dels més vulnerables:nosaltres, com moltes altres entitats,també ens estem trobant amb nuclisfamiliars (cada vegada més) en elsquals les prestacions econòmiquess’estan esgotant i cap membre de lafamília aporta diners a casa. Aixòporta a trobar-nos, de nou, situacio-ns de pobresa severa que afecten ainfants i dones en major mesura. Atall d’exemple, en el Casal Menjadord’Estiu que continuem organitzantcada estiu, durant el 2010, la totali-tat dels infants han gaudit d’una beca,atorgada en un 80% dels casos perl’Ajuntament de Barcelona en baseals ingressos familiars, la qual cosa,exemplifica la situació de precarie-tat econòmica en la que cada cop estroben més famílies.

La nostra resposta davant d’a-questa situació ha estat i segueix sent“estar al costat”. En el nostre ideari,inspirat en el missatge d’un Jesúsproper als més febles, pren més forçaque mai l’ACOMPANYAR. Acom-panyar els processos vitals de lespersones que atenem, manifestant-

los el nostre suport, reconeixent tam-bé les nostres limitacions a l’hora deresoldre les seves mancances, peròintentant donar eines per empoderar-les. El nostre compromís ha de ser,diàriament, fer-se present. Moltesvegades, aquesta presència aconse-gueix allò que grans accions no hanpogut assolir. Pensem que és en laproximitat del dia a dia que la nostratasca té valor. Realitzant activitatsconcretes, sí, però des de l’escalforque suposa seure’s al costat de ladona amoïnada perquè no pot pagarel lloguer o l’escola dels fills.

En el nostre ideari,inspirat en elmissatge d’unJesús proper alsmés febles, prenmés força que mail’acompanyar.

El context en el que ens trobemno és gens favorable. Per aixòcreiem que la nostra tasca TAMBÉconsisteix en donar a conèixer aques-tes realitats concretes. En un mo-ment de crisi global com l’actual,sovint, aquestes persones que en si-tuacions de bonança econòmica ja hopassen malament, “desapareixen” pera la resta de la societat, immersa enels seus propis problemes i dificul-tats. La nostra funció com entitat,com cristians, com església, comEsglésia, no solament ha de ser prio-ritzar la nostra atenció vers ells, sinóser altaveu de les necessitats quemanifesten.

130130130130130

No podem obviar que tots nosal-tres som part del problema i per tantde la solució, de la situació actual.Com a cristians hauríem de ser ca-paços d’oferir i viure alternatives ala realitat econòmica i social d’avuien dia: hem de ser capaços de posardamunt la taula les diferències realsque existeixen (cada cop més) entreles persones i lluitar per fer valer els

drets de totes i tots i no solamentdels que es troben en una situaciómés avantatjosa. Això implica perforça, nedar contracorrent: del’estructura econòmica, de l’estruc-tura política, de l’estructura social....però aquesta hauria de ser part im-portant de la nostra essència. El mis-satge de Jesús, el seu regne, ens cridaa fer-ho....

131131131131131

Centre Educatiu Esclat

MERCÈ BASTÉ, mestra i llicenciada en Filologia. Directora de l’entitat. L’Hospitalet deLlobregat.

El Centre Esclat és una entitatsense afany de lucre que promoudiversos projectes socioeducatiusadreçats a infants, joves i adults delbarri de Bellvitge i de tota la ciutatde L’Hospitalet, incidint d’una ma-nera especial en els col·lectius en si-tuació de risc.

El Centre Esclat pertany a laCompanyia de Santa Teresa de Je-sús i el seu ideari s’inspira en elsvalors evangèlics, de referència uni-versal, expressats en la PropostaEducativa Teresiana.

laboral, des d’una vessant socio-edu-cativa, especialment aquelles perso-nes que es troben en situació de riscd’exclusió social, i esdevenir un es-pai de referència i acollida personal.

Els principals projectes que des-envolupa l’entitat són aquests:

Centre obert i esplai

Es realitza una tasca socio-edu-cativa durant el temps lliure dels in-fants, adolescents i joves, donantsuport, estimulant i potenciant l’es-tructuració i el desenvolupament dela personalitat, l’adquisició d’hàbitsi aprenentatges bàsics, i compensantles mancances socials de les perso-nes ateses. En aquells casos que esveu necessari intentem que l’accióeducativa arribi també a les famílies,donant eines i criteris per a una mi-llor educació dels fills/es.

Una eina important pel treball edu-catiu és el PEI (Projecte EducatiuIndividual).

Atenem diàriament al voltant de80 infants i adolescents, la majoriaderivats de Serveis Socials. Aquestsnúmeros augmenten en època devacances, quan es realitzen els ca-sals, colònies i campaments. Anual-ment arribem a atendre al voltant de440 infants i adolescents.

El Centre Esclatpertany a la Com-panyia de SantaTeresa de Jesús iel seu ideari s’ins-pira en els valorsevangèlics, dereferència univer-sal, expressats enla Proposta Educa-tiva Teresiana.

La seva missió com a entitat ésacompanyar infants, joves i famíliesen el seu procés de creixement, apre-nentatge, maduració i capacitació

132132132132132

Unitat d’escolarització compartida

És un projecte que lluita contral’absentisme i el fracàs escolar. Pro-posa una adaptació curricular perals adolescents que estan cursantl’Educació Secundària Obligatòriaamb dificultats, i que no poden con-tinuar als instituts i escoles.

Aquest recurs educatiu es basaen una metodologia de treball mani-pulativa i d’enfocament professiona-litzador, concretada en els tallers. Latutoria és l’altre punt fonamental delprojecte per poder fer un acompa-nyament a cada adolescent en la sevasituació personal i familiar.

Els alumnes continuen matricu-lats en els seus instituts d’origen. Siassoleixen els objectius de l’adap-tació curricular, poden aconseguir elGraduat Escolar.

Actualment tenim 54 places, ambalumnes derivats dels instituts i es-coles de la ciutat d’Hospitalet.

Servei d’orientació laboral

El servei d’orientació laboral aténa joves i adults en situació d’atur.Per tal de fer aquesta feina es tenenen compte diversos aspectes:

- Atenció personalitzada- Formació en habilitats bàsiques

per a la recerca de feina- Grup de recerca laboral on-line

- Prospecció d’empreses- Sistematització d’ofertes labo-

rals i borsa de treball

Al llarg de l’any el servei atén alvoltant de 225 persones.

Punt Òmnia

Es un recurs de la Generalitat queté com a finalitat l’accés a les novestecnologies de les poblacions mésdesafavorides.

El Punt Òmnia és utilitzat pelsinfants i adolescents dels diferentsprojectes, ofereix cursos d’infor-màtica, gratuïts, per a adults, per aentitats del territori, i també grupsde recerca laboral, atesos des delServei d’Orientació Laboral.

Pel Punt Òmnia hi passen unes580 persones a l’any.

Les persones que tenim al voltant

A la ciutat, i en tots els seus bar-ris, existeixen bosses de pobresaimportants. Gairebé el 10% de lapoblació està atesa per les àrees bà-

A la ciutat, i en totsels seus barris,existeixen bossesde pobresaimportants.Gairebé el 10% dela població estàatesa per les àreesbàsiques deServeis Socials.

133133133133133

siques de Serveis Socials. Al voltantd’aquesta situació de pobresa trobemproblemàtiques molt variades: famí-lies desestructurades, presó, droga,alcohol, famílies monoparentals ambinfants, adolescents inadaptats, ab-sentistes, i en situació de fracàs es-colar, infants que estan sols molteshores, semidesamparats, malaltiesmentals poc ateses, gent gran en es-tat precari, transeünts...

Aquesta situació no és gensnova. Fa molts anys que el Centretreballa amb persones que per dife-rents motius pateixen situacions pre-càries. Aquests darrers anys, però,la crisi econòmica ha agreujat aquestproblema, provocant que un nombresignificatiu de persones que s’anavenmantenint hagin perdut la feina, iamb la pèrdua de la feina poc a pocs’hi van afegint altres situacions quedeterioren l’estabilitat d’aquella fa-mília que “anava fent”. Els ServeisSocials són plens d’històries d’a-quest tipus. I a l’Esclat rebem mol-tes famílies derivades pels ServeisSocials de la ciutat per tal de poderatendre els infants i, molt sovint, elsmateixos adults, que es troben al’atur, i que necessiten orientació iajuda.

Un altre grup de risc són els ado-lescents que, a causa de les sevesactituds, es veuen abocats al fracásescolar. A la UEC del Centre rebemcada curs un grup nombrós d’alum-nes de tota la ciutat d’Hospitalet quearriben a l’Esclat, conscients que ésl’última oportunitat educativa per aaconseguir el Graduat Escolar.

Aquests adolescents i les sevesfamílies estan plens d’històries

conflictives, de situacions i factorsque fan que el seu itinerari no hagiestat fàcil. Malgrat això, hi ha un grannombre de “nanos” que s’adona delque està perdent, de les portes que seli tancaran si ell/ella continua fracas-sant..., però la feina de recuperaraquests adolescents no és fàcil, per-què al llarg de la seva curta vida hi hauna manca d’experiències fonamen-tals: l’autoestima, saber que algunacosa “puc” fer bé, saber que sóc im-portant per a algú; un entorn míni-mament estable, i amb algun adult queposi límits, pautes, referències...;l’aprenentatge d’hàbits bàsics... To-tes aquestes mancances configurenadolescents “problemàtics”, enfadatsamb la vida, que es mostren agres-sius, passotes..., sense grans aspira-cions a la vida.

Hi ha un grannombre de “nanos”que s’adona delque està perdent,de les portes quese li tancaran si ell/ella continuafracassant..., peròla feina de recupe-rar aquests adoles-cents no és fàcil.

La nostra feina des de l’òptica del’Evangeli

A l’Esclat treballem junts educa-dors i educadores creients i no cre-

134134134134134

ients. A l’hora de compartir el mateixprojecte ens uneix un objectiu comú:l’acompanyament de les persones quenecessiten ser ajudades.

l’atur i vénen al servei d’orientaciólaboral...

A l’Esclat donem molta importàn-cia a les relacions personals, con-vençuts/des que amb el diàleg femcréixer la dignitat de les persones.L’infant, l’adolescent, el jove o l’adulthan de ser els protagonistes del seucreixement. El que dóna valor a unprocés educatiu és la capacitat que téper ajudar a descobrir les possibilitatsde cada persona, perquè aquestes esconvertiran en motor de canvi, i ge-neraran oportunitats al llarg de la vida.

A l’Esclat treballemjunts educadors ieducadorescreients i nocreients. A l’horade compartir elmateix projecteens uneix unobjectiu comú:l’acompanyamentde les personesque necessiten serajudades.

Per a mi, que sóc creient i queintento que l’Evangeli sigui la mevareferència, molt sovint quan estic ala feina i vaig veient la quantitat depersones que pateixen per diferentsmancances, no puc menys de recor-dar aquell passatge on Jesús es veudavant de tota la gentada, i sent quesón com ovelles sense pastor.

I em sento molt bé quan, des dela perspectiva professional, totl’equip d’educadors i educadoresconsiderem que l’acompanyamentés la principal feina, aquella que hemde fer amb qualitat, sigui quina siguila nostra funció: amb els infants del’esplai, amb els adolescents de laUEC, amb les famílies del CentreObert, amb les persones que estan a

A l’Esclat donemmolta importànciaa les relacionspersonals,convençuts/desque amb el diàlegfem créixer ladignitat de lespersones. L’infant,l’adolescent, eljove o l’adult hande ser els protago-nistes del seucreixement.

La nostra acció educativa es con-creta en un model d’acompanyamentque té aquestes característiques:

- mirada atenta a la realitat, sa-ber mirar les persones que te-nim davant amb les sevesnecessitats reals i concretes,

135135135135135

però també intuint les sevespossibilitats

- capacitat de fer-nos preguntes:què cal fer, què podem fer?

- posar-nos al costat de la perso-na, acompanyant el seu itine-rari

Aquesta acció educativa la femen equip.

La Proposta Educativa Teresianarecull aquest fragment:

“ L’acció educativa es produeixen la relació entre persones que re-coneixen la seva dignitat... Les rela-cions humanitzadores són el climaen el qual les persones s’obren a in-formacions noves, comuniquen elsseus sentiments, s’involucren en laproducció de sabers, s’identifiquenamb la seva cultura d’origen, podeninteractuar amb altres persones i sóncapaces de comprometre’s en pro-cessos transformadors, que cerquenqualitat de vida per a tothom” (PET,pàg.78).

Quan llegim l’Evangeli, no és aixòjustament el que veiem que Jesúsfeia a cada pas?

La nostra esperança

No som ambiciosos, no pretenempresentar “resultats” quantificables,com ara sembla que marquen les ten-dències actuals en la nostra socie-tat, per tal de mesurar l’èxit o la

qualitat del servei... Al llarg dels anyshem après que el millor servei es vafent en el dia a dia, en la qualitatd’unes relacions basades en la igual-tat i en la creença que hom pot anarmés enllà de la seva precarietat. Lanostra feina és persona a persona ila nostra esperança és clara: assem-blar-nos al gra de mostassa, que éspetit, però que quan creix es con-verteix en un arbre frondós on fins itot s’hi aixopluguen els ocells.

Al llarg dels anyshem après que elmillor servei es vafent en el dia a dia,en la qualitatd’unes relacionsbasades en laigualtat i en lacreença que hompot anar més enllàde la sevaprecarietat. Lanostra feina éspersona a persona.

Com institució no pretenem altracosa: ser un lloc de referència, unlloc on poder tornar i retornar si ésnecessari..., un lloc on s’ofereixenpetits grans de mostassa. La resta lafa el temps i la llibertat de cada per-sona.

136136136136136

El CIJCA, avui

JOAN VALLS FERRER, salesià i director del CIJCA. Lleida

La raó de ser del CIJCA és ferfort un dels pilars més febles de lanostra societat: els joves en situacióde risc.

CIJCA (Col·lectiu d’iniciativesjuvenils) és un projecte educatiu,nascut a Lleida l’any 1986 com unaAssociació sense ànim de lucre, queengloba diversos serveis educatiusdestinats a adolescents i joves en si-tuació de risc social de la ciutat deLleida i zones properes. CIJCA com-parteix uns valors d’inspiració cris-tiana i salesiana en la seva tascaeducativa, segons el sistema preven-tiu de Don Bosco. L’any 1997 es creaFundació Jovent per recolzar i do-nar estabilitat a CIJCA en les sevesactivitats.

En l’actualitat oferim aquests ser-veis en aquests dos àmbits

Medi Obert

L’àmbit de Medi Obert inclou elconjunt d’intervencions educativesrelacionades amb els Centres Oberts,la dinamització comunitària i les in-tervencions dutes a terme en el camp

de l’alfabetització i les relacionadesamb el manteniment o retorn al sis-tema educatiu reglat.

CO Centre Obert El MercatBordeta + secció 10-12anys

CO Centre Obert El Tram-polí Centre Històric

OMNIA Centre HistòricCFGM (preparar prova)

Bordeta – Magraners –Mariola

Graduat ESO (preparar prova)Bordeta – Magraners –Mariola

Casal de Joves Bordeta

Inserció i formació sociolaboral

L’àmbit d’Inserció i formaciósociolaboral inclou el conjunt d’in-tervencions educatives relacionadesamb l’orientació, formació i inser-ció laboral i tot el que fa referència al’emprenedoria.

PQPI Programes QualificacióProfessional Inicial Sol-dadura

“De la mateixa manera que la resistència d’unpont es mesura per la resistència del seu pilarmés feble, la QUALITAT d’una societat caldriaavaluar-la a partir dels resultats dels més desafa-vorits” (Carbonell, Francesc. Pedagog).

137137137137137

PQPI Programes QualificacióProfessional Inicial Per-ruqueria i estètica

FO Formació OcupacionalPerruqueria i estètica

PEI’ jove Dispositiu Inserció La-boral (en xarxa amb 11entitats)

DIDO Dispositiu igualtat d’o-portunitats (Amb Cari-tas, Troballes i Arrels)Bugaderia i planxa in-dustrial, Fusteria, Nete-ja, atenció a les perso-nes.Creació Troballes Llar- Emprenedoria

IFP Itineraris Formatiusprofessionals:serveis(nou plantejament)

IFP Itineraris Formatiusprofessionals: indus-trials (2)

Reincorpora soldadura. (curs i ser-veis a la comunitat) Esfarà al setembre.

SOL Servei d’orientació la-boralSOL Mariola – Bordeta– Magraners (acollida iseguiment)Tallers de recerca deFeinaBorsa de treball (Dins laxarxa Incorpora)IPI

Promoció empreneduria (Inicia)

Conveni amb Casa Don Bosco.Seguiments i Punt de Trobada

Conveni amb Secretaria de Jo-ventut (Oficines de Treball Jove deLa Noguera i de Les Garrigues)

Agència de col·locació

Relació amb l’àrea de suport alJove (Centre Socioeducatiu Diürn iVia Laboral)

La Missió de CIJCA és educarintegralment, segons el sistema pre-ventiu de Don Bosco, adolescents ijoves amb mancances de tipus edu-catiu, cultural, econòmic o social,possibilitant el seu creixement per-sonal i l’exercici de la seva ciutada-nia, especialment en el que fareferència a la inserció sociolaboral,per prevenir i evitar situacions derisc d’exclusió social. També perdonar suport a les seves famílies enaquesta tasca.

Visió

CIJCA vol ser una entitat- Que educa integralment per ar-

ribar a ser persones autònomes,amb consciència critica enversells i la societat, que els convi-da al compromís i possibilita elsentit de la transcendència.

- Referent en el camp de l’edu-cació d’adolescents i joves pelspropis destinataris, les adminis-tracions i el teixit social.

- Comunitat educativa on es vis-qui la corresponsabilitat per latasca comuna, amb un clima defamília entre educadors i altresprofessionals, qualificats i dequalitat, destinataris i famílies,promoguda pels salesians ambaltres socis implicats.

138138138138138

- Implicada en la millora de larealitat social, política i el com-promís per la justícia i la soli-daritat. Avui especialment com-promesa en l’acollida de la di-versitat de molts joves nouvin-guts.

- Inserida i compromesa en elsterritoris i comunitats veïnalson som presents, amb vocacióde treball en xarxa amb el teixitsocial del territori.

25 anys després del nostre naixe-ment constatem, amb tristesa, queles situacions de pobresa, de risc, deno respecte dels drets dels joves hancrescut. L’atur de més del 40%; lasituació de tants joves de 16 a 18anys sense resposta; la dificultat defer un procés d’autonomia real: pelpis, la feina…; el fracàs escolar; eltrencament de tantes famílies; elsreptes dels joves immigrants, moltssense futur ni horitzons.

món i unes societats segrestades pelmón de les finances i els diners.

25 anys desprésdel nostre naixe-ment constatem,amb tristesa, queles situacions depobresa, de risc,de no respectedels drets delsjoves han crescut.

En l’origen de totes aquestes si-tuacions no hi ha causes naturals,sinó injustícies evidents fruit d’un

Des de CIJCA volem seguir fentcostat als joves, perquè, com DonBosco, tenim confiança en ells, enles ganes que tenen d’aprendre,d’estudiar, de sortir de les situacionsde pobresa, d’assumir el seu pro-pi futur, tot i veient la impossibilitatde poder-ho fer perquè massa so-vint, culpablement, la societat i elsadults els ho impedeixen. Volem enaquest moment unir la nostra veu ales de tantes persones i entitats queveiem que no és just que els darrerscarreguin més les conseqüències dela crisi, que es redueixin els pressu-postos socials, que es limitin els re-cursos per a les persones que mésho necessiten, que a més hi hagi dis-cursos estigmatitzadors per als sec-tors ja més castigats.

Volem donar gràcies pels milersde joves que al llarg d’aquests 25anys al CIJCA hem pogut acollir,acompanyar i ajudar a ser una micamés autònoms. Tot ells ens han fetcréixer molt més a tots nosaltres.

En l’origen de totesaquestes situa-cions no hi hacauses naturals,sinó injustíciesevidents fruit d’unmón i unes socie-tats segrestadespel món de lesfinances i els diners.

139139139139139

Si mirem el present això es vafent realitat a la nostra entitat: 1229destinataris han participat de les ac-tivitats del CIJCA durant l’any 2011:660 nois i 569 noies. D’aquests, 597tenen la nacionalitat espanyola i 632són d’altres 41 nacionalitats i per tantamb un increment notable del per-centatge de població jove immigrantatesa. El treball d’atenció a la diver-sitat és avui un dels senyals distin-tius del CIJCA.

ques amb tots els nois i noies quen’havien de fer. Ens cal seguiravançant en aquest camp fecund dela relació amb les empreses i portara la pràctica el que el tema de la res-ponsabilitat social corporativa com-porta. Per a nosaltres també repre-senta tot un repte l’aprofundiment enel tema de l’emprenedoria. A travésespecialment del projecte DIDO(amb Caritas, Troballes i Arrels coma socis). Ajudar a treballar com au-tònom o a crear la pròpia empresaés un objectiu de la nostra entitat.

En el camp del medi obert tam-bé alguns canvis significatius. ElsCentres Oberts han desenvolupattotalment el seu Projecte Marc. Eltreball a partir de programes educa-tius ha qualificat i completat molt lafeina que es feia a través del segui-ment tutorial i del suport educatiu.Al CO El Mercat hem posat en mar-xa una nova secció de 10 a 12 anysper ajudar en el pas de primària asecundària, tota vegada que en tot elsector no hi ha cap Centre Obert perinfants. Hem intensificat en els Cen-tres Oberts la nostra opció pel tre-ball amb les famílies dels joves.També hem seguit i augmentat elscursos de preparació per a les pro-ves d’accés als Cicles Formatiusde Grau Mig. Això ens ha permèsavançar en l’objectiu de refermar lapermanència o el retorn de joves alsistema educatiu reglat. En aquestcamp també hem mantingut el cursd’alfabetització del Barri de La Bor-deta o l’animació del Punt Omniaal Centre Històric. Ens ajuda a anarfent realitat la nostra opció estratè-gica pel sector Bordeta - Magraners.A partir del mes de setembre ha re-començat les seves activitats el Ca-

1229 destinatarishan participat deles activitats delCIJCA durant l’any2011.

S’han viscut canvis importantsen el camp de la inserció sociolabo-ral. El SOL funciona realment comun dispositiu d’inserció. I ho femamb una metodologia nova: a partirde l’ocupabilitat, les competències iun més gran aprofundiment en larelació amb les empreses, seguint elmodel treballat amb ECAS. S’hanintensificat les sessions grupals i elsseguiments individuals. S’han con-solidat els Tallers de Recerca de Fei-na, han funcionat amb normalitat elSOL Bordeta i el SOL Magraners. Pelque fa als itineraris i Cursos Ocupa-cionals s’han renovat els noms, for-mats i currículum: hem estrenatnoves maneres de fer en el camp dela formació prelaboral i ocupacionalinicial. Tot i ser un any de crisieconòmica molt greu hem continuatla nostra relació amb el món de lesempreses. Hem aconseguit 48 inser-cions i hem pogut seguir fent pràcti-

140140140140140

sal de Joves Bordeta. És un espaion es vol oferir un seguit de suportseducatius als joves en el seu tempslliure, dinamitzat pels mateixos joves.Està ubicat físicament als espais delMercat.

Una de les opcions fonamentalsde l’entitat és el Treball en xarxa.Hem intensificat i ampliat aquest tre-ball. Les entitats o xarxes on estemimplicats són: Troballes; Arrels; Ca-ritas; FEDAIA; ECAS; Federació deCentres Juvenils Don Bosco de Ca-talunya; PEI (Plataforma d’entitatsper la inclusió); PES Plataformesd’educació social dels Salesians;;Incorpora; Accés; Xarxa CO; Xar-xa entitats cristianes; Dep Treball;Dep d’Educació; DGAIA; Àrea desuport al jove; Secretaria de Joven-tut; Secretaria d’ Immigració; Ajun-tament; Diputació i altres.

sant, fer accions comuns, denunciar,fer formació, sensibilització, troba-des. La Xarxa permet fer coses quecada una de les entitats per separatno podríem fer. Hem publicat encol·la-boració amb l’IREL un fulle-tó: “Situacions de pobresa i exclusióa Lleida”. Hem realitzat dues Troba-des de la Xarxa amb una participa-ció important de persones de totesles entitats i amb una presència sig-nificativa a la premsa. Hem publicattambé dos Manifestos - denúnciadavant la situació de crisi actual. Fertotes aquestes coses i fer-les juntsés important.

Una de les opcionsfonamentals del’entitat és elTreball en xarxa.

Dins aquest Treball en Xarxa, téuna especial significació tota la fei-na feta a la Xarxa d’Entitats Cris-tianes d’Acció Caritativa i Socialde Lleida. 14 entitats intentem “po-tenciar la creació d’una Nova Hu-manitat fonamentada en el testimo-niatge i la vivència de la justícia i lafraternitat d’acord amb l’Evangeli”com diu un dels objectius de la nos-tra Xarxa. Els altres objectius sóncompartir experiències, analitzar con-juntament les situacions que van pas-

Dins aquestTreball en Xarxa,té una especialsignificació tota lafeina feta a laXarxa d’EntitatsCristianes d’AccióCaritativa i Socialde Lleida.

Tot i que no és el moment ara defer una anàlisi a fons de la situaciódels joves en dificultat sí que emsembla que tots estarem d’acord enque la situació de pobresa de moltsjoves és un fet dissortadament encreixement i que pren a cada mo-ment formes noves. No es respec-ten en molts casos els drets de lespersones joves. I això porta sofri-ment, molt sofriment a massa joves.Curiosament hi ha una gran riquesa

141141141141141

de termes per definir aquesta situa-ció, que s’han anat succeint al llargdel temps: pobresa, discriminació,marginació, vulnerabilitat i moltesmés. Avui parlem del binomi: inclu-sió – exclusió, de estar a dins o afora. I molts queden fora.

Avui parlem delbinomi: inclusió– exclusió, d’estara dins o a fora. Imolts queden fora.

Podem parlar d’uns itinerarisd’exclusió que afecten especialmentels joves:

- La crisi econòmica: atur i faltade mitjans. Porten a la desmo-ralització de les persones.

- La crisi de relació social: debi-litaments dels vincles entre lespersones, ruptures familiars,problemes de relació entre elsveïns.

- I una crisi de sentit: de mancade punts de referència, de sen-tit de la vida, de manca d’espi-ritualitat.

El nostre compromís vol ser unaopció decidida per trencar aquestaexclusió. Estem de part dels joves.I aquesta lluita nostra la situem en elcamp de l’educació. Volem acollir,acompanyar i ajudar al seu procésd’emancipació a tots aquest jovesque es troben en situació més de risc.I ho fem seguint el Sistema Preven-tiu de Don Bosco. ¿Pot dir alguna

cosa a la gent d’avui l’experiènciaeducativa de Don Bosco, un capellàque es va lliurar als joves dels car-rers i de les presons del Torí de mi-tjans del Segle XIX? Creiem que sí,tota vegada que és una educació fo-namentada en la relació personal il’afecte, que es manifesta en unaacollida incondicional dels joves, enl’acompanyament amic, en el diàlegprovocat per la vida, en el compartiractivitats, responsabilitats i proves,que creen família.

¿Pot dir algunacosa a la gentd’avui l’experiènciaeducativa de DonBosco, un capellàque es va lliurar alsjoves dels carrers ide les presons delTorí de mitjans delSegle XIX? Creiemque sí tota vegadaque és unaeducació fonamen-tada en la relaciópersonal i l’afecte,que es manifestaen una acollidaincondicional delsjoves.

Una educació fonamentada en laproximitat i presència: en trobar-se

142142142142142

amb els joves, interessar-se per lesseves vides, plantejar interrogants,proposar respostes i trobar juntsnoves formes de vida.

Una educació que intenta millo-rar el benestar i la qualitat de vidadels nostres joves. Que posa a lespersones sempre en el centre: com aciutadans amb drets i deures, com aprotagonistes del seu procés. Demanera individual, segons les neces-sitats de cadascú, mai en sèrie.

Una educació que vol provocarcanvis interiroritzats en les persones(no des de fora). Que vol crear acti-tuds que aconsegueixin la incorpo-ració social. Que vol aportar eines icapacitats pel treball i la integraciósocial. Que vol obrir un horitzó plede sentit per cadascú.

Fem nostra la definició que so-bre educació dona l’Informe de laUNESCO sobre educació coordinatper Jcques Delors: “ Educació: hi haun tresor amagat a dins”. Ens donaaquesta definició d’educació: “L’edu-cació ha de contribuir al desenvolu-pament total de cada individu, és adir, esperit i cos, intel·ligència, sen-

sibilitat, sentit crític, estètic, res-ponsabilitat personal i espiritualitat”.

Per poder-ho dur a terme ens calpartir d’una pedagogia de la con-fiança: creure en els joves; una pe-dagogia de l’esperança: creure en elprojecte, en el procés, per més lentque sigui; i una pedagogia de l’ali-ança: junts, compartint responsabi-litat i compromís els educadors i elsjoves.

Creiem en l’educació. L’educacióés l’única manera de preparar unfutur millor per a tots.

Ens cal partir deuna pedagogia dela confiança: creureen els joves; unapedagogia de l’es-perança: creure enel projecte, en elprocés, per més lentque sigui; i una peda-gogia de l’aliança.

143143143143143

Fundació Comtal. Educació clau de futur

JORDI JOVER, vicepresident de l’entitat, diplomat en Educació Social i delegat deFormació, Missió Compar tida i Associació de la Salle Catalunya. Barcelona.

Des de fa 18 anys la FundacióComtal té com a missió prioritària laformació, educació i inserció delsinfants, adolescents i joves que estroben en risc social i que viuen a laCiutat Vella de Barcelona. Aquestservei el desenvolupem en concretal barri de Sant Pere, Santa Caterinai la Ribera.

Educació, clau de futur. Sotaaquest principi, les actuacions de laFundació s’han orientat sempre aaconseguir la formació i inserciósociolaboral dels col·lectius en riscd’exclusió social. Els projectes de laFundació Comtal comencen cuidantdel seu entorn més proper, per aixòes duen a terme projectes de proxi-

mitat i s’actua per i al barri. Els di-ferents projectes neixen de l’anàliside la realitat del seu entorn i estanpensats per ser canals de prevenció,acollida i socialització. La voluntatés confluir esforços, optimitzant lesintervencions, treballant en xarxa ifomentant la igualtat d’oportunitats.

Educació, clau defutur. Sota aquestprincipi, lesactuacions de laFundació s’hanorientat sempre aaconseguir laformació i inserciósocio-laboral delscol.lectius en riscd’exclusió social.

La voluntat ésconfluir esforços,optimitzant lesintervencions,treballant en xarxai fomentant la igual-tat d’oportunitats.

S’ofereix un seguiment persona-litzat i eines perquè infants, jovesi les seves famílies millorin la sevaqualitat de vida, guanyin en autono-mia i autoestima i amb eines per a laseva inclusió social. El valor afegitque té com a factor humà el volun-tariat, continua essent un dels mo-tors i el tret diferencial de l’entitat.

L’entitat actualment està immer-sa en un context de gran diversitatcultural. Els projectes la relacionendirectament amb tota la comunitat delbarri i la gran diversitat cultural queel conforma, fet que ha facilitat la

144144144144144

detecció i anàlisi de les noves ne-cessitats d’aquesta població i s’hapogut respondre amb noves propos-tes adaptades a aquesta realitat can-viant. Tota aquesta feina s’ha pogutdur a terme gràcies a la connexiódels diferents agents que han inter-vingut: tant el propi personal de laFundació, el voluntariat que hi des-tina el seu temps i coneixements,l’esforç de les entitats i administra-cions que hi treballen en xarxa i lacomplicitat dels propis usuaris iusuàries.

En tots aquests 18 anys d’exis-tència, la Fundació ha pogut aten-dre, a través dels diferents projectes,a més de 36.500 persones.

lescents i joves que estan en unaetapa de creixement i formació.

- Capacitar persones i acompa-nyar-les en la seva inserció so-cial i laboral.

- Fomentar la participació críticai activa en la vida social i cultu-ral.

L’entitat pretén ser un referent enla intervenció socioeducativa amb elsinfants, adolescents i joves que te-nen dificultats per a la inclusió. Laclau és el compromís per la millorade la qualitat de vida de les personesmés desafavorides.

Àrea laboral

Durant tot l’any 2011 l’Àrea La-boral ha participat activament coma membre de ple dret en la Associa-ció Plataforma d’Entitats per la In-clusió dels joves “PEI Jove”, on hiparticipen 9 entitats més del territoricatalà. El treball s’ha realitzat en dueslínies d’actuació: el retorn al siste-ma educatiu –mitjançant mecanismesde segona oportunitat– i els disposi-tius d’inserció laboral, amb un tas-tet d’oficis i pràctiques en empreses.

La participació en el PEI Jove ensha permès fomentar el treball en xar-xa, generant llaços amb altres enti-tats que persegueixen els mateixosobjectius.

D’aquest curs cal destacar la im-plementació total de la metodologiad’ocupabilitat per competències,transmesa des de la Federaciód’Entitats Catalanes d’Acció Social(ECAS), que ha permès la millora de

En tots aquests 18anys d’existència,la Fundació hapogut atendre, através dels diferentsprojectes, a mésde 36.500 persones.

Des d’aleshores, l’equip humà dela Fundació Comtal ha anat creixent,tant en nombre de voluntariat comen personal assalariat. En aquestsanys s’han consolidat claramentdues àrees de treball (l’educativa i lad’inserció laboral) que engloben elsdiferents projectes.

Els tres eixos en què es basen lesactivitats de la Fundació són:

- Treballar vers el desenvolupa-ment integral dels infants, ado-

145145145145145

la qualitat en l’atenció als usuaris iusuàries, i ha generat elements detransversalitat en la intervenció in-tegral dels diversos programes del’àrea.

Punt d’informació sociolaboralEl Punt d’Informació Sociolabo-

ral Tria té com a objectiu informar,orientar, mediar i assessorar aquellsjoves que es troben en un procés derecerca de feina o amb desconeixe-ment de la xarxa social i laboral, ique estan en risc d’exclusió social.

Des d’aquest servei s’informasobre els materials i eines imprescin-dibles per trobar un lloc de treball,com les ofertes publicades a la prem-sa o la formació ocupacional que esrealitza a Barcelona; s’orienta i as-sessora per elaborar el currículum,i, si s’escau, es deriva a altres enti-tats col·laboradores del barri per sa-tisfer altres necessitats, d’idioma,menjar, etc.

Aquest darrer any el Punt d’in-formació ha modificat la seva pro-gramació integrant:

- El programa Joves amb Futur,de Barcelona Activa, amb el se-guiment, derivació i tutoritza-ció de 24 persones.

- Taller en tècniques i metodolo-gia per a la recerca de feina, pera persones que inicien els seuprocés de recerca de recursosformatius o laborals.

Servei d’Assessorament JurídicEl servei vol proporcionar una

orientació legal gratuïta a totes aque-

lles persones que per les seves cir-cumstàncies personals ho necessi-ten i no poden accedir-hi.

Aquest ha estat un any amb canvislegislatius importants en l’àmbitd’estrangeria i en l’adquisició de no-ves competències de la Generalitat deCatalunya en l’àmbit d’immigració.D’aquí la importància del serveid’orientació que s’ofereix a professio-nals que treballen en aquest sector il’assessorament i orientació legal quees dóna a empreses per tal de facilitarla contractació laboral de persones ensituacions excepcionals, convertint-nos en un referent en aquest àmbit.

Aquest curs recull la situació ac-tual de crisi econòmica, disminuintlleugerament les consultes d’estran-geria, i per contra, augmentant no-tablement les relacionades amb el dretlaboral.

Inserció - ProspeccióL’objectiu dels programes d’In-

serció-Prospecció és acompanyarels i les joves a definir quin és el seuprojecte professional, oferir espais isuport per a la recerca activa de fei-na i proporcionar eines per a la mi-llora competencial que faciliti el seuaccés al mercat de treball. Es tractad’una iniciativa adherida a la xarxad’inserció laboral desenvolupada perIncorpora, de l’Obra Social LaCaixa, que elabora itineraris indivi-dualitzats per generar oportunitats defeina per als col·lectius en riscd’exclusió. Des d’aquest programatambé s’ofereix un servei d’interme-diació laboral entre empreses que hivulguin col·laborar i els usuaris/es del’àrea Laboral.

146146146146146

D’altra banda, ha estat importantla consolidació de la relació ambl’empresa Starbucks, col·laborant enels processos d’inserció i consolida-ció dels joves.

Finalment cal destacar el desen-volupament del projecte Eines pelTreball, en col·laboració amb el De-partament de Treball, que ha facili-tat la creació d’itineraris integratsamb formació tècnicoprofessional enmonitoratge en temps de lleure, encol·laboració amb la Fundació JosepCarol, mecànica de bicicletes encol·laboració amb Biciclot SCCL iAuxiliar de reparació i mantenimentinformàtic amb l’empresa CASI In-formactics SCP.

Construeix-teConstrueix-te pretén facilitar les

eines necessàries perquè els/les jo-ves inactius/ves, de 16 a 20 anys, esmotivin i desenvolupin les capacitatsimprescindibles que els permetin laseva posterior inserció laboral o for-mativa.

El projecte es basa en la metodo-logia d’aprenentatge i servei, on esfan activitats per a la formació bàsi-ca, amb un posterior servei a la co-munitat, on es desenvoluparan lestècniques adquirides durant l’etapad’aprenentatge.

A més a més, s’intenta queaquestes persones assoleixin els va-lors del treball i de l’esforç, i quegenerin un sentiment de pertinença icompromís a l’entorn.

Aquest curs ha existit varietat enels serveis i les entitats. S’ha realit-

zat rehabilitacions d’espais amb pin-tura, col·locació de parquet i cons-trucció de mobiliari amb fusta. Amés, un dels serveis ha generat lapossibilitat de fer una intervenció enelectricitat que ha estat positiva perels joves.

S’han realitzat 5 accions de ser-vei a la comunitat gràcies a: Funda-ció Bayt al-Thaqafa, Fundació Escó,Lluïsos de Gràcia, Centre d’acollidaAssís i amb la pintura del nostre nouEspai Germà Joan Lluís Casanovas.

PQPIEnguany hem pogut recuperar,

després de dos anys de no poder-lodur a terme, el Programa de Qualifi-cació Professional Inicial. Es tractad’un curs d’Auxiliar en operacionsde muntatge d’instal·lacions electro-tècniques d’edificis.

El projecte està finançat pel SOCi es desenvolupa amb la deguda au-toritizació del Departament d’En-senyament.

Àrea educativa

UEC ComtalEl projecte té com a objectiu cen-

tral aconseguir una escolaritzaciósatisfactòria dels adolescents que hanquedat al marge de l’entorn escolardesprés de presentar dificultatsgreus d’adaptació, absentisme crò-nic i problemes conductuals.

A la Unitat d’Escolarització Com-partida es treballa per millorarl’autoestima i la confiança dels jo-ves perquè puguin reprendre el seu

147147147147147

itinerari formatiu, oferint un projec-te curricular adaptat sobretot al’orientació laboral i vital. La forma-ció incideix en els hàbits de treball ide convivència, en la formació ins-trumental de base i els tallers mésmanipulatius, com el d’electricitat,fusteria o cuina. Enguany s’han in-corporat tres nous tallers: manuali-tats, tècniques d’estudi i música.

Enguany hem atès a 18 alumnes,derivats pel Consorci d’Educació deBarcelona. 2 alumnes s’han graduati 5 han promocionat de curs.

Centre Obert TriaDes dels Centres Oberts s’aposta

per una socialització àmplia, plural iflexible, per afavorir la integració il’òptima convivència. Els infants iadolescents atesos segueixen itine-raris educatius personalitzats quecomparteixen amb els seus com-panys/es i educadors/es, tot fomen-tant la participació activa en larealitat que els envolta.

El Centre Obert TRIA és un pro-jecte que realitza una tasca preventi-va en horari extra-escolar per ainfants i adolescents de 3 a 18 anysen risc social, per tal de compensarles dificultats socioeducatives.

En l’àmbit educatiu les activitats–Suport Escolar, Tria Deures– es-tan pensades per millorar el desen-volupament dels coneixementscurriculars bàsics que s’expliquen al’es- cola.

En l’àmbit Lúdic la propostad’activitats – Tardes Tria, Tria Es-ports, Casal d’estiu i colònies-s’emmarca en el món del lleure i es

treballen aspectes socioeducatius ique aposten per ensenyar els infantsa gestionar el seu temps lliure d’unamanera òptima i saludable.

Aquest any també s’ha realitzatun Casal d’Hivern, junt amb duesAMPES d’escoles del barri, en el quehi han participat 93 infants i adoles-cents.

Especial menció mereix el treballamb famílies, on s’ha consolidat ungrup estable de famílies amb qui esrealitzen activitats i s’acompanya,s’assessora i es dóna suport enl’educació dels seus fills i filles.

Tecnologies de la informacióÒmnia és una iniciativa que neix

del Departament de Benestar Social iFamília amb la finalitat de garantir atothom l’accés a les Tecnologies de laInformació i la Comunicació (TIC).

Al Punt Òmnia Tria es disposa d’unhorari de lliure disposició on es pottenir accés gratuït a un ordinador i ambaccés a Internet. Tanmateix, hi ha unhorari reservat a les associacions ientitats del barri que vulguin fer ús dela sala, i que necessitin els serveis deldinamitzador. S’ofereixen cursos periniciar-se a la informàtica, el món on-line i per estar al dia de les últimes ten-dències en TIC.

El projecte està inclòs dins laXarxa Òmnia i ha estat finançat perla Generalitat de Catalunya i la Fun-dació PuntCAT.

CRAE La SalleEl CRAE La Salle és un servei

residencial d’acolliment per a la guar-

148148148148148

da i la protecció de menors en situa-ció de desemparament i que, de for-ma temporal, substitueix a la família.Funciona de manera ininterrompudatots els dies de l’any.

El CRAE la Salle es va posar enmarxa el desembre del 2007 i acull amenors d’edats compreses entre els4 i els 16 anys tutelats per la DGAIA(Direcció General d’Atenció a la In-fància i l’Adolescència) de la Gene-ralitat de Catalunya.

Projecte beques per la formacióL’objectiu del Projecte de Beques,

integrat dins el Programa ACCÉS del’Obra Social de Catalunya Caixa, éslluitar contra el fracàs escolar i pro-piciar les condicions socials i econò-miques perquè infants, adolescentsi joves en risc d’exclusió social pu-guin augmentar la seva formació iocupabilitat i accedir al món laboralen millors condicions. En definitivaactuar enfront el fracàs escolar in-tentant incrementar l’èxit acadèmicdels joves per a un futur laboral qua-litativament millor.

Enguany el projecte ha baixat lafranja d’edat dels participants, po-dent-se beneficiar infants a partirde 10 anys posant atenció en la pri-mera transició escolar (primària -secundària). També s’ha treballatconjuntament entre totes les enti-tats que formen el projecte i Cata-lunya Caixa, per tal d’ampliar demillorar els itineraris del projectede Beques. Les entitats en xarxahan estat el Casal dels Infants pera l’acció social als barris, Funda-ció Adsis i Centre Obert SalvadorGavina.

Treballar per l’acció social avui enun context de crisi

A la Fundació Comtal, la crisi,com a tot arreu, colpeja avui ambforça. Com dèiem la nostra mis-sió és atendre els infants i jovesamb més dificultats, i en això por-tem 18 anys posant a diari el nos-tre esforç. Val a dir, però, que unapart de la societat no ens hi ajudagaire. La xifra de persones a l’aturés insostenible i els valors de jus-tícia social i concòrdia queden enentredit. No ens podem quedar sen-se fer res, veient com evolucionaaquesta terrible crisi que ens hatocat viure i que paguen les con-seqüències els de sempre, els mésfebles.

A la FundacióComtal, la crisi,com a tot arreu,colpeja avui ambforça.

Treballant amb molta austeritat,rigor econòmic i sense que ensmanqui la força del nostre compro-mís i valors cristians per donarsuport a la gent més fràgil, podemdir a dia d’avui que estem al seucostat amb tots els programes enmarxa.

Però evidentment els nens, elsjoves, les famílies estan patint i molt.El curs 2010-11 hem atès 4.411 per-sones i la xifra va creixent. Hem re-trocedit malauradament molt, massa.Estàvem intentant cercar una certa

149149149149149

qualitat de vida de les persones i tots’ha fos.

Encara que al segle XXI ens sem-bli fora de lloc, veiem i sentim cosesque crèiem superades. Situacions de

la postguerra de fa 75 anys les te-nim avui i són ben veritat.Treballant amb

molta austeritat,rigor econòmic isense que ensmanqui la força delnostre compromís ivalors cristians perdonar suport a lagent més fràgil,podem dir a diad’avui que estem alseu costat ambtots els programesen marxa.

Hem atès 4.411persones i la xifrava creixent. Hemretrocedit malaura-dament molt,massa. Estàvemintentant cercaruna certa qualitatde vida de les per-sones i tot s’ha fos.

Encara que alsegle XXI enssembli fora de lloc,veiem i sentimcoses que crèiemsuperades.Situacions de lapostguerra de fa 75anys les tenim avuii són ben veritat.

A la reflexió que els diferentsequips de treball de la Fundació hanfet aquests dies destaquen situacionsa les que procurem donar suport:

- Precarietat a l’habitatge. Des-nonaments per impagament,massificació als pisos, mancaevident de condicions de salu-britat, adolescents que viuen jaen pisos pastera.

- Tenir tota la família a l’atur iamb l’esgotament de les pres-tacions mínimes.

- Molt poques ofertes laborals icada vegada amb més exigèn-cia formativa.

- Poca qualificació professionalde molts joves. Tenen una man-ca de formació que no els per-met cercar cap tipus de feina.

- Joves que deixen els estudis perproblemes econòmics familiarsi cerquen feines precàries.

150150150150150

- Les famílies amb molts proble-mes desatenen els adolescentsen un moment vital de la sevavida.

- Encara que sembli irreal, tro-bem una alimentació molt pre-cària i elevadament descom-pensada respecte als hàbits sa-ludables.

- Sorgeixen força problemes desalut mental en infants i joves,sense cap mena de tracta-ment.

- Malauradament s’utilitza nega-tivament el temps de lleure, demanera cada vegada més mar-ginal i amb risc.

- Trobem una normalització del’activitat violenta, amb greusconseqüències.

- El racisme augmenta als barris.El procés de negativitat cap al’exclós es visibilitza.

- Ressorgiment d’addiccions debaix cost.

Els temps d’ara són molt com-plicats i és encara més complicataconseguir recursos per fer-hifront.

Com entitat, el nostre compromíssocial i cristià amb les persones cadavegada ha d’ésser més fort i amb lacapacitat de saber fer front amb ur-gència i diligència a les situacions ex-tremes que els nens i les sevesfamílies ara mateix es troben.

Hem de fer més amb menys i pertant, optimitzar els pocs recursos quetenim. Hem de sensibilitzar i invertirmoltes energies per aconseguir méssuport econòmic, per continuar tre-ballant per a la formació dels joves iinfants i fer-los responsables del seucreixement.

El nostre compromís com a cris-tians que gestionem organitzacionsde suport social no és diferent aracom abans, però si que ens fa veurei espavilar-nos a no defallir i multi-plicar aquesta voluntat de servei alsmés febles.

Hem de fer mésamb menys i pertant, optimitzar elspocs recursos quetenim. Hem desensibilitzar iinvertir moltesenergies peraconseguir méssuport econòmic,per continuartreballant per a laformació dels jovesi infants i fer-losresponsables delseu creixement.

151151151151151

Plataformes Salesianes d’Educació Social

PACO ESTELLÉS, responsable de l’àmbit de les Plataformes Salesianes d’EducacióSocial de Catalunya.

Les Plataformes d’Educació So-cial (PES) tenen com a finalitat res-pondre als orígens carismàtics de laCongregació Salesiana, “l’atenció alsinfants i joves pobres, abandonats ien perill, especialment els qui mésnecessiten una mà amiga”, com deiaDon Bosco, o en paraules d’avuil’atenció als infants i joves, ensituació d’exclusió social i de llursfamílies.

Per portar endavant aquesta mis-sió es varen crear als anys 80 i 90diferents organitzacions en els terri-toris on eren i són presents els sale-sians, desenvolupant una tasca enl’àmbit de l’educació social. Cadas-cuna d’aquestes organitzacions, que

es caracteritzen pel treball en xarxai el seu caràcter comunitari, rep elnom de Plataforma d’Educació So-cial: PES.

Les PES són, doncs, estructuresarrelades a territoris concrets i quedesenvolupen un o diversos projec-tes i serveis per atendre algunes deles necessitats d’aquests infants ijoves. Aquests projectes i serveissón:

- Centres oberts per infants i jo-ves

- Aules d’estudi- Projectes Òmnia d’accés a les

noves tecnologies- Unitats d’escolarització com-

partida- Projectes d’inserció sociolabo-

ral- Centres maternoinfantils- Centres residencials d’acció

educativa- Pisos de suport a l’emancipació

- Projectes d’atenció a poblacióimmigrada

Els objectius que es pretenenaconseguir des d’aquestes estructu-res són:

a. La promoció social dels jovessocialment desafavorits, en situa-

Les PES són,doncs, estructuresarrelades aterritoris concrets ique desenvolupenun o diversosprojectes i serveisper atendre algu-nes de les neces-sitats d’aquestsinfants i joves.

152152152152152

ció de marginalitat i d’exclusiósocial, privilegiant els més neces-sitats.

b. La promoció social de barrispopulars amb alt índex de pro-blemàtica social.

c. L’educació en el temps lliureals infants i joves, segons la pro-posta salesiana, mirant d’assolirque siguin protagonistes del seucreixement.d. Despertar l’esperit de solidari-tat entre els seus associats i enl’entorn social més proper, mo-bilitzant recursos humans per ala construcció d’una societat mésjusta i solidària.

e. Mobilitzar la gratuïtat de lespersones que vulguin col·laboraren la causa dels joves mitjançantla seva col·laboració voluntària.

f. Donar suport a altres serveis oprojectes, promoguts per asso-ciacions, entitats o organismeslligats amb els salesians de DonBosco.

El treball per aconseguir aquestsobjectius el desenvolupen conjunta-ment professionals i voluntaris, jaque es vol donar una resposta pro-fessional, però alhora compromesaals barris on som presents i amb lanostra societat.

A més d’aquests serveis i d’a-questes activitats que es desenvolu-pen als centres, la CongregacióSalesiana disposa d’un cos gerencialcentral que s’ocupa de les tasquesadministratives i organitzatives del’entitat, és el que anomenem la Se-cretaria Tècnica de les Plataformes

d’Educació Social de Salesians deCatalunya.

A Catalunya, les Plataformesd’Educació Social són 8. Algunespoden arribar a gestionar fins a 8projectes diferents.

A Barcelona, el Centre Cruïlla deCiutat Meridiana; el Centre JuvenilMartí-Codolar i el Centre Don Bos-co i la PES Parròquia Sant Joan Bos-co, del barri de Navas.

A Sant Adrià del Besós, el GrupoUnión.

A Sant Boi de Llobregat, el Cen-tre Obert Don Bosco.

A Mataró, la PES Salesians Ma-taró.

A Girona, el Centre Infantil i Ju-venil Parroquial Santa Eugenia.

A Lleida, la Casa Don Bosco.

Durant l’any 2011 es va disposarde 1.488 places distribuïdes en 37projectes i que van donar servei agairebé 2.000 persones.

Durant l’any 2011es va disposar de1.488 placesdistribuïdes en 37projectes i que vandonar servei agairebé 2.000persones.

153153153153153

Aquesta realitat està sent desbor-dada per l’increment de les deman-des que arriben als centres degut ala situació de crisi econòmica queestem patit a la nostra societat. Enaquest sentit, més enllà de l’incre-ment de persones a atendre, que noés poc, la crisi està afectant les PESde dues maneres diferents, una mésimportant que l’altra. La més impor-tant comporta l’empitjorament de lasituació de les persones que atenemdes dels nostres serveis i projectes.La menys important podríem dir queafecta a la pròpia activitat i el fun-cionament de les PES.

Els vinculats directament al feteconòmic. Cal tenir present tant elsaspectes relacionats amb la cober-tura de les necessitats bàsiques(menjar, habitatge i roba), com tam-bé altres aspectes econòmics talscom la impossibilitat de fer activi-tats extraescolars, poder pagar elsllibres, el material escolar i el reforçeducatiu, entre altres.

Els vinculats al propi funciona-ment de les famílies, en les quals esprodueixen situacions d’inestabilitatemocional que afecten la relació ambels fills. També s’estan donant situa-cions en que els pares i mares tenenhoraris laborals molt extensos, per

Aquesta realitatestà sentdesbordada perl’increment de lesdemandes quearriben als centresdegut a la situacióde crisi econòmicaque estem patit ala nostra societat.

En relació a la primera, és benpalès que l’efecte de la crisi, el no-tem molt en els nois i noies dels nos-tres centres, així com en les sevesfamílies. En aquest sentit cal desta-car que la manca de treball i d’in-gressos estables els està afectantmolt directament, ja que les famíliestenen més dificultats per poder ga-rantir un desenvolupament adequatdels seus fills. Aquesta situació esveu reflectida en dos aspectes:

D’altra banda unade les situacionsque més estàafectant alsadolescents i jovesés la manca deperspectives defutur, tant laboralcom en els estudis,la qual cosa estàafectant la sevamotivació isocialització. Enmoltes ocasions,aquesta situació estradueix en unincrement de lesmalalties mentals.

154154154154154

poder fer més d’una feina, normal-ment a l’economia submergida, laqual cosa fa que els nois i les noiespassin moltes hores sols als domici-lis. O podem trobar-nos fins i totfamílies immigrants que estan tor-nant als seus països d’origen per nopoder subsistir al nostre país, tren-cant-se en molts casos, processoseducatius i d’arrelament comunitarique s’estaven construint amb infants,adolescents i joves, alguns d’ellsnascuts aquí a Catalunya.

D’altra banda una de les situa-cions que més està afectant als ado-lescents i joves és la manca de pers-pectives de futur, tant laboral comen els estudis, la qual cosa està afec-tant la seva motivació i socialització.En moltes ocasions, aquesta situa-ció es tradueix en un increment deles malalties mentals.

En relació a la segona situacióque es refereix a l’afectació de la crisipel que fa a la pròpia activitat i el fun-cionament de les PES, podem parlarde dues temàtiques diferenciades: perun costat, la relativa a la continuïtatde les actuacions que estem duent aterme, i per l’altre, l’endarreriment enel pagament de les subvencions.

En el primer cas, cal destacar queels projectes amb infància en riscs’estan salvant de la situació de cri-si pel fet que són una prioritat per ales diferents administracions. Percontra, estan en una situació méscompromesa les actuacions de pro-moció –reforç escolar, atenció a im-migrants, treball amb famílies– quedepenen molt dels ajuntaments i queestan patint molt la crisi per la man-ca d’ingressos.

També es troba en una situaciócompromesa la continuïtat dels pro-jectes d’inserció laboral, ja que laGeneralitat s’està qüestionant el seufuncionament i no hi ha garanties delpaper que volen donar a les entitatsdel Tercer Sector Social.

Pel que fa a l’endarreriment enels pagaments, cal tenir present queles dificultats de tresoreria de la Ge-neralitat i dels ajuntaments ens estanafectant greument en aquest sentit,ja que alguns dels pagaments s’estanendarrerint 18 mesos o més.

Aquesta realitat que presentemens qüestiona i interpel·la en tant queentitat cristiana socialment compro-mesa en la construcció del Regne,és en aquesta línia que estem po-sant els màxims esforços per mirar

Pel que fa al’endarreriment enels pagaments, caltenir present queles dificultats detresoreria de laGeneralitat i delsajuntaments ensestan afectantgreument enaquest sentit, jaque alguns delspagaments s’estanendarrerint 18mesos o més.

155155155155155

d’apaivagar, disminuir les con-seqüències de la crisi en els nostresdestinataris com bonament podem.Així els nostres equips educatiusestan insistint en l’acompanyamentdels nostres destinataris, en el reforçescolar, en la motivació personal perla construcció d’itineraris personals,en el treball familiar i el suport psi-cològic, entre d’altres accions. Tam-bé estem promovent el compromíssocial de la gent propera a nosaltresi cercant la col·laboració de la so-cietat civil, la qual es pot concretaren diferents opcions: a través delvoluntariat per atendre la major de-manda de necessitats (educadors,monitors, psicòlegs, mestres, tera-peutes familiars, etc), a través del’oferta de llocs de treball per aquests

joves, i també fent aportacionseconòmiques per recolzar les accionsque s’estan duent a terme. En aquestsentit, esperem que la posada enmarxa de la Fundació Magone ensajudi a vehicular i canalitzar aquestacol·laboració.

Estem promoventel compromíssocial de la gentpropera a nosaltresi cercant la col·la-boració de la so-cietat civil.

156156156156156

Fundació Salut Alta,acull, acompanya, educa... i somia,actua, denuncia!

MARIA NADEU, responsable d’acollida i formació d’adults de l’entitat. Badalona.

La Fundació La Salut Alta estàubicada al barri de La Salut de Bada-lona. La nostra missió és acollir elsinfants i les seves famílies en situa-ció de vulnerabilitat i risc d’exclusiósocial, i acompanyar-los en els seusprocessos socioeducatius perquè, enun entorn plural, esdevinguin mem-bres actius de canvi vers una socie-tat més cohesionada i més justa. Ensdediquem a promoure el desenvolu-pament de les persones del barri através de l’educació.

La fundació va néixer l’any 2004,tot i que des de 1998 existia ja unprojecte de reforç escolar amb in-fants del barri. El projecte havia sor-git de la comunitat cristiana de laCapella Sant Joan Baptista, que ob-servant les necessitats de la pobla-ció havia decidit posar-se mans a lafeina. Des de 2004, la fundació noha parat d’augmentar la quantitat depersones ateses i la qualitat del ser-vei ofert. Actualment tenim tres pro-jectes que engloben tot un seguit deprogrames i activitats.

Al Centre Obert, el projecte ambmés anys de rodatge (continuació delreforç escolar inicial), hi assisteixendiàriament 32 nens i nenes de pri-mària amb qui fem reforç escolar,eduquem en valors, treballem les

habilitats socials i la intel·ligènciaemocional, ensenyem a utilitzar lesNTIC com a eina d’aprenentatge,eduquem en el trascendent, fem es-port, cuidem la salut... i tot un se-guit d’activitats que, juntament ambel treball que es fa amb cada família,afavoreixen el desenvolupament in-tegral d’infants en situació de riscd’exclusió social i ajuden a prevenirel fracàs escolar, l’abandó dels es-tudis i altres casos que podrien por-tar a la marginalització. Els infantses divideixen per grups d’edat, por-tats per una educadora i un grup devoluntaris que fan de suport en tas-ques diverses. De cada infant es faun seguiment individual juntamentamb l’escola, els serveis socials i al-tres agents que intervinguin en el cas.

Un altre projecte amb menors ésel Suport a l’escolarització de pri-mària i secundària. Aprenijoc és unprojecte destinat a 60 infants de pri-mer a quart de primària. Arriben a laFundació perquè des de l’escola s’hadetectat que l’infant necessita alguntipus de reforç o seguiment. Lesmonitores d’Aprenijoc fan reforçescolar amb els nens i nenes, aixícom activitats de tipus lúdicoeduca-tiu (manualitats, dinàmiques de grup,jocs...). En el cas dels adolescents,hi ha vint nois i noies de primer i

157157157157157

segon d’ESO que vénen dues tardesa la setmana per fer reforç escolar,activitats d’intel·ligència emocionali NTIC.

Finalment, el tercer projecte vadestinat a adults del barri en situacióde vulnerabilitat, especialment elsd’origen estranger. El barri té un 40%de població estrangera, percentatgeque creix a la part alta de La Salut,on estem ubicats. Es tracta de po-blació majoritàriament marroquina,pakistanesa i xinesa, tot i que hi hapresents moltes altres nacionalitats.A la Fundació tenim un espai d’aco-llida i atenció personalitzada, ofert endiverses llengües, i un espai d’acollidalingüística, amb cursos de castellà ide català. En els cursos de castellà,destinats únicament a dones no cas-tellanoparlants, ha guanyat pesl’alfabetització en llengua estrange-ra i l’educació en habilitats socials,activitats que hem iniciat aquest cursdesprés de detectar la problemàticade l’analfabetisme entre les alumnesi la necessitat de tenir espais de re-lació i creixement més enllà de lallengua.

Si la presentació dels projectesha estat llarga és perquè el que femi, sobretot, com ho fem ens permetdetectar i acompanyar situacions denecessitat que viu la gent del barri, ique s’han anat intensificant en elsúltims anys degut, sobretot, a la cri-si. Problemes de fons que ja erenlatents al barri, tals com la xenofò-bia i una manca de “convivència real”(fins ara les diferents cultures i reli-gions “cohabiten” sense conviure),s’han intensificat i han sortit a lasuperfície del dia a dia a mesura quela situació laboral i econòmica dels

veïns empitjorava. Primer pèrdua dela feina, després extinció del subsidid’atur, de l’ajuda familiar, anar a unsserveis socials plens de gom a gomon amb prou feines es fa seguimentdels casos... Les persones que ate-nem acaben trucant a portes tals comCàritas, el banc d’aliments, el roberde la parròquia i la Fundació per po-der sobreviure. Molts d’ells, ambresidència temporal, viuen ambl’ombra de la data de caducitat delpermís i la impossibilitat de renova-ció per falta de contracte laboral ide mitjans per sobreviure. Canviende pis per passar a compartir habi-tacions, els treuen la llum i l’aigua,fan feinetes temporals mal pagades,gestionen (o no gestionen) impaga-ments d’hipoteca als quals no podenfer front, tiren endavant embarassosno desitjats... Tot plegat, una rodaque fa cada vegada més fràgil la si-tuació de les famílies, sobretot do-nes i nens, que atenem.

El que fem i,sobretot, com hofem ens permetdetectar iacompanyarsituacions denecessitat que viula gent del barri, ique s’han anatintensificant en elsúltims anys degut,sobretot, a la crisi.

158158158158158

Davant d’aquestes situacions, ala Fundació la tasca més gran quefem és ACOMPANYAR. Acompa-nyar els nens en el seu procés de ma-duració com a persones; acompanyarles famílies en les situacions i reptesque els planteja l’educació dels seusfills, per a la qual no tenen gairebéeines; acompanyar les dones en elseu camí d’integració social i el des-cobriment de la societat d’acollida iles possibilitats que els ofereix;acompanyar els veïns i veïnes delbarri, els de “tota la vida”, en el rep-te que els planteja la incorporaciómassiva de persones estrangeres alseu barri, el seu territori. I acom-panyar, també, tots aquells volunta-ris i voluntàries que cada dia vénena fer-nos un cop de mà amb la nos-tra tasca, i que descobreixen, algunsper primera vegada a la seva vida,que hi ha gent al nostre país que noté les eines per a viure-hi de formaplena i madura. Acompanyar, quesignifica acollir, escoltar, donartemps a l’altre, preguntar, orientar,voler conèixer des del respecte, ser-hi present quan et necessita sensefer-te imprescindible. Acompanyardemana de persones dedicades, quees posen al servei dels altres des dela seva pròpia vulnerabilitat però ambla fermesa que dóna la creença enun món millor i més just. Als cris-tians, especialment, se’ns demanaaquest compromís per l’altre, il’única cosa que podem fer és do-

nar-hi resposta. Però cal que des-triem ben bé quin tipus de respostapodem i volem donar, ja que no to-tes passen per la nostra missió coma Fundació.

A la Fundació latasca més granque fem ésACOMPANYAR.

Acompanyar, quesignifica acollir,escoltar, donartemps a l’altre,preguntar, orientar,voler conèixer desdel respecte, ser-hipresent quan etnecessita sense fer-te imprescindible.

L’aposta de la Fundació no hapassat mai per la beneficència, sinóper l’educació i la formació com aeines de promoció personal i fami-liar. És a dir, no hem donat menjar,ni roba, ni res que cobrís les neces-sitats bàsiques de les persones. Elsnens del Centre Obert tenen un be-renar a la setmana, i a les famíliesamb problemes de subsistència se’lsadreça a altres serveis de Badalonasegons la necessitat. Aquest any,però, hem arribat a detectar nens imares que passaven gana, i que peraixò no podien dur a terme les acti-vitats, ja que els faltava força. Da-vant d’aquesta situació hem iniciatuna campanya de donacions per do-nar berenar diari a infants que honecessiten, o pica piques puntualsamb les dones dels cursos de llen-gua, sobretot quan hi ha activitats querequereixen més esforç o concentra-

159159159159159

ció. La reflexió sobre què cal ferquan les persones que atens no te-nen cobertes les necessitats més bà-siques sempre hi és present i plantejareptes morals als quals és difícil do-nar resposta. Com és possible que,en un Estat del benestar, hi hagi gentque passa gana? Gent que viu senseaigua i llum? Gent que no sap llegirni escriure, i que no té possibilitatsreals d’aprendre’n perquè no exis-teixen cursos adaptats a les sevessituacions?

Davant d’aquestes preguntes, elscristians podem tenir diverses res-postes. Podem posar-nos al serveid’aquestes persones des de moltsàmbits professionals o voluntaris, jaque cal molta gent que amb voluntati professionalitat col·labori per pal·liaro millorar les nombroses situacionsde necessitat de la població actual.

L’aposta de laFundació no hapassat mai per labeneficència, sinóper l’educació i laformació com aeines de promociópersonal i familiar.

Cal també una gran tasca de sensi-bilització sobre la situació actual, lescauses que la provoquen, les acti-tuds que la mantenen i les con-seqüències que s’agreugen en el casde persones en risc d’exclusió so-cial; és clar que, per dur a termeaquesta tasca, és imprescindibleconèixer de prop aquesta realitat. Caltambé un bon repartiment de béns,que no passa només per les lleis i lesgrans fortunes, sinó per compartir“el nostre pa de cada dia” amb aquellsdel nostre voltant que pateixen. Fi-nalment, cal denunciar, fer arribar alspolítics i agents públics el que co-neixem, el que pensem i vivim, nocaure en l’apatia i el no fer res queens és tan còmode i fàcil.

Cal també un bonrepartiment debéns, que nopassa només perles lleis i les gransfortunes, sinó percompartir “el nostrepa de cada dia”amb aquells delnostre voltantque pateixen.

160160160160160

Centre obert Calidoscopi

ANNA COTET,diplomada en Treball i Educació Social, i llicenciada en Psicopeda-gogia. Lleida.

El centre obert Calidoscopi, ges-tionat per l’Institut Germans Maris-tes i situat al barri de la Mariola deLleida, va iniciar la seva tasca al maigdel 2010. Però va néixer fruit d’anysd’acció directa de la Comunitat Ma-rista al mateix barri.

Tot va iniciar-se quan ja fa uns10 anys la Comunitat Marista de Llei-da es va adonar que al barri de laMariola (un barri desafavorit i ambun elevat índex de marginació i ex-clusió social) hi havia molta feina afer. Moltes famílies passaven greusproblemes, molts joves es trobavensense estudis ni feina, molts nens vol-taven hores i hores pel carrer. Veientaquesta situació s’inicia la tasca alslocals de la parròquia, oferint propos-tes educatives i de lleure als infants iadolescents del barri: fer els deures del’escola, jugar, fer esport... Hi haviapocs recursos i pocs diners, però moltail·lusió i molts voluntaris.

sensibilitat de l’ajuntament de Llei-da, els Germans Maristes van obrir,el 2005, les portes del Centre ObertMunicipal Pas a Pas, consolidantd’aquesta manera la tasca realitzadafins aquell moment. Aquest centreestà destinat a infants de 6 a 16 anysdel barri. Passats els anys, i a mesu-ra que es coneixia cada vegada mésel barri, es van anar detectant altresnecessitats a les quals es van posaresforços i imaginació per donar res-posta. Es va crear un esplai els dis-sabtes dut a terme per monitorsvoluntaris. Es van iniciar classesd’alfabetització i suport a dones im-migrants i d’ètnia gitana gràcies alsuport de voluntàries. A poc a poc latasca es consolidava i s’estenia alsinfants i les seves famílies.

Però tot i així encara ens queda-va una preocupació pendent de re-soldre. Era l’atenció als joves.Sabíem que al barri hi havia un granabandonament dels estudis en l’edatde secundària i un índex molt baixen el seguiment d’estudis postobli-gatoris. El grau d’atur juvenil era ele-vadíssim i la droga i delinqüència esfiltraven enmig de les hores desocu-pades dels joves. Després de 5 anysde treball al centre obert Pas a Pas, iamb el suport de l’administració lo-cal, els Germans Maristes feien unaaposta ferma i convençuda per lamillora del futur dels joves del barri.

Hi havia pocsrecursos i pocsdiners, però moltail·lusió i moltsvoluntaris.

Finalment gràcies a l’esforç, labona tasca realitzada i el suport i la

161161161161161

Al maig del 2010 obria les portes elCentre Obert Calidoscopi destinantmés professionals, nous espais i nousprojectes a joves i adolescents delbarri i les seves famílies.

Actualment, tot i els moments decrisi i retallades pressupostaries quees viuen, els Germans Maristes vet-llen pel bon funcionament d’aquestsdos centres i tots els projectes queengloben, arrelats al territori i encoordinació amb la xarxa de serveissocials i altres entitats i serveis, pro-curant donar una cobertura integrala les necessitats fonamentals i bàsi-ques de la infància i adolescènciamés vulnerable, amb mancances iproblemàtiques socials agreujadesactualment per la situació econòmi-ca viscuda per tota la societat.

Els serveis que oferim actualmental barri de la Mariola de Lleida son:

- Centre obert Pas a Pas, ser-vei diürn de caràcter preventiuadreçat als infants de 6 a 14anys, fora de l’horari escolar.Dóna suport, estimula i poten-cia l’estructuració i el desenvo-lupament de la personalitat,la socialització, l’adquisiciód’aprenentatges bàsics i l’es-barjo. Compensa les deficièn-cies socioeducatives de lespersones ateses.

- Centre obert Calidoscopi, elsadolescents que estan acabantels seus estudis obligatoris te-nen un espai on complementarla seva formació acadèmica ireforçar els continguts bàsics.Oferim orientació acadèmica ilaboral. Fomentem l’ús respon-sable de les tecnologies de la

informació, treballem la forma-ció en valors i competènciessocials i oferim un espai d’edu-cació en l’esport i el lleure coma premonitors voluntaris d’es-pais del Centre obert Pas a Pas.

- Projecte Enter, destinat a aquellsjoves que es troben amb dificul-tats per aconseguir un lloc digneen la societat. El repte serà pro-curar l’accés al món laboral pertal de tenir una vida social nor-malitzada. En aquest espai se’lsorienta, assessora i es formen enla recerca activa de feina. Apos-tem també per la creació de sinèr-gies amb el món empresarial.

- Espai de dones, en el barri dela Mariola hi ha una fortapresència magribina i gitana.Moltes dones, mares dels in-fants i adolescents atesos, nohan tingut l’oportunitat d’esco-laritzar-se de nenes o desco-neixen la llengua del país per laseva procedència. Els oferimespais adaptats a cada nivell peraprendre a llegir i escriure ca-talà i castellà. Al mateix temps,les apropem als recursos localsi a la cultura del país.

- Esplai Kacau, esplai per als in-fants del barri. Els dissabtestenen al seu abast tot un seguitd’activitats lúdiques i formati-ves animades per monitors vo-luntaris, alguns dels quals sónjoves del barri que formen partdel centre obert Calidoscopi.

- PQPI (Programa de Qualifica-ció Professional Inicial), grà-cies a l’estructura i la col·la-boració del Col·legi MaristesMontserrat de Lleida en la tas-

162162162162162

ca social de l’entitat, els jovesde 16 a 21 anys que no hanaconseguit el Graduat en ESO,tenen l’oportunitat de formar-se en l’àmbit del comerç i aten-ció al públic. Són uns estudisreglats que combinen els co-neixements teòrics amb lespràctiques. Alhora els preparemper fer la prova d’accés a ci-cles formatius i els animem aobtenir el graduat escolar.Aquest projecte està obert a totsels joves de Lleida i província.

Tots aquests projectes s’han anatcreant per tal d’assegurar la igualtatd’oportunitats per tots els joves i in-fants. L’actual crisi econòmica té unimpacte continuat i degeneratiu deles situacions ateses fins el moment,així com un augment de famílies ensituacions de precarietat i desigual-tat demandants d’aquest serveis.

Segons l’informe realitzat per laXarxa d’Entitats Cristianes d’AccióCaritativa i Social de la Diòcesi deLleida “Situacions de pobresa i ex-clusió a Lleida”1, la crisi econò-mica actual ha accentuat les se-güents problemàtiques detectadesentre els infants, joves i les sevesfamílies.

Família

Famílies que fa molt temps quealgun membre o tots dos no treba-llen i que els ingressos provenend’atur i RMI, que no tenen xarxasocial o que aquesta xarxa es trobaen les mateixes mancances. Tenendificultats per arribar a final de mesi aconseguir els aliments necessa-ris. Aquest fet provoca inestabilitatemocional, desmotivació en la re-cerca de feina, nerviosismes, irri-tabilitat... Per tant els pares di-fícilment poden ajudar els seus fillsa estudiar i es troben cada vegadamés amb forts problemes econòmicsi de pèrdua de feina i habitatge. Esdetecta un elevat nombre de famí-lies desestructurades i de maresjoves entre les situacions de po-bresa.

Infants, adolescents i joves

El fracàs escolar és important, itambé l’absentisme. Tot plegat for-ma un cercle del qual és molt difícilsortir. Ens trobem cada vegada mésamb infants i adolescents amb unabaixa autoestima i problemes de re-lació dins l’àmbit familiar i escolar,amb problemes d’integració social i

L’actual crisieconòmica té unimpacte continuat idegeneratiu de lessituacions atesesfins el moment, aixícom un augmentde famílies en situa-cions de preca-rietat i desigualtatdemandantsd’aquest serveis.

1. SANMARTÍN Sisó, Carles ED. (2011) Situacions de pobresa i exclusió a Lleida. Edit:Institut Superior de Ciències Religioses de Lleida - IREL

163163163163163

amb manca de motivació pel futurque els espera. Infants i adolescentsamb problemes d’hiperactivitat, demanca d’hàbits i de comportament.Adolescents i joves no integrats enel sistema educatiu reglat que desit-gen una pràctica laboral, però elscosta entendre la necessitat d’unestudi i preparació acadèmicaprèvia.

Manca d’experiència dels jovesque dificulta la inserció laboral, i pertant, manca de recursos econòmicsi necessitats bàsiques no cobertes.Adolescents i joves tancats en uncercle d’amistats petit amb dificul-tats per obrir-se a la resta de la so-cietat. Manca de valors i desmo-tivació per tirar endavant, la qualcosa els impedeix tenir un projectede vida definit i els que el tenen nosaben com fer-lo realitat. Manca derecursos econòmics i socials persortir endavant.

Dificultats conductuals, trastornsde conducta i manca d’afect i -vitat. Consum elevat de tòxics, ambantecedents penals o seguimentdels equips de Justícia Juvenil(EATP)

Per tots aquests motius, tant per-sonals com estructurals, i tenint encompte que l’administració cada ve-gada més es troba en la necessitatde reduir els pressupostos en tots elsàmbits, la comunitat cristiana enshem d’unir, fer-nos forts en tempsde dificultats per tal d’anar trencantel cercle viciós que es crea i del qualcada cop és més difícil sortir-ne.Hem de transmetre l’esperança delcanvi i la solidaritat entre tots. Tre-ballar en xarxa i cooperació, evitant

l’èxit personal en el bé de les perso-nes més desfavorides. Lluitar per uncanvi de valors dins la societat versles injustícies. Destinar el temps irecursos personals, oferint respos-tes imaginatives a les necessitatsdetectades. Potenciar el treball delsvoluntaris conjuntament amb els pro-fessionals... No podem defallir, hem

La comunitatcristiana ens hemd’unir, fer-nos fortsen temps dedificultats per tald’anar trencant elcercle viciós quees crea i del qualcada cop és mésdifícil sortir-ne.Hem de transmetrel’esperança delcanvi i la solidaritatentre tots.

d’estar atents a la realitat i preparatsper adaptar-nos i formar-nos perpoder ajudar en les noves realitats dela pobresa.

Conjuntament amb aquesta tascaenvers l’altre és necessari, també, feruna reflexió personal sobre les nos-tres actuacions enmig de la societatactual. Interpel·lem-nos si fem tot elpossible per canviar una societat cadavegada més individualista i obsessio-nada amb els guanys personals il’adquisició de mes poder econòmic

164164164164164

sense preocupar-nos per l’ús i destídels nostres diners.

Com a comunitat cristiana nopodem caure en el discurs de pessi-misme i desesperació, ans el contrarihem de dedicar les energies, forma-ció, experiència personal i capacitatsindividuals a buscar la manera de des-tinar-les en tot allò que ajudi a fer uncanvi en la societat i millorar les si-tuacions de pobresa actual descritesanteriorment.

Conjuntament ambaquesta tascaenvers l’altre ésnecessari, també,fer una reflexiópersonal sobre lesnostres actuacionsenmig de la socie-tat actual.

165165165165165

ÀMBIT DE CENTRES RESIDENCIALSPER A MENORS

166166166166166

167167167167167

Llar Claudina... Molta gent petita

ANNA RUBIO, f illa de Jesús Maria, mestre, educadora i teòloga. Directora del Centre.Barcelona

CRAE Centre Residencial d’AccióEducativa. Projecte de la Congrega-ció de les RELIGIOSES DE JESÚSMARÍA. Centre col·laborador de laDGAIA (Direcció General D’Atencióa la Infància i Adolescència de la Ge-neralitat de Catalunya). Acompanya-ment a partir del quotidià i de vinclesafectius de 6 nois/es de 4 a 16 anys.

La Llar Claudina intenta ser unespai de vida, una porta oberta a larealitat de la infància més desprote-gida, amb 30 anys d’història al barride Sant Andreu. Ens hem de remun-

tar anys enrera per trobar però,l’origen d’aquesta casa que preténpossibilitar seguiment i acollida a quino té un referent familiar o condi-cions bàsiques per tal de créixer. Lesarrels les trobem en Claudina, fun-dadora de la Congregació de JesúsMaría, que a la França del segle XIXdavant les necessitats derivades dela Revolució donà resposta compro-mesa a la realitat del seu temps: or-fes sense casa, sense família, senseun possible futur. Avui l’esperit deClaudina segueix viu a les diferentscases de família on senzillament aco-llim i compartim la vida amb nois inoies que formen part ja de nosal-tres.

És el moment present un tempsdifícil a nivell econòmic i social.Complex. Les famílies dels nois i elsjoves que seguim acompanyant estroben en situacions molt precàries,a voltes marcats per la desesperança.Tot un repte el seguir endavant pertal de continuar lluitant amb il·lusió iconstància.

La paciència activa i la confiançasón claus en la nostra manera de ser:

Molta gent petita, a llocs molt petits,faran coses petites, que transformaran el món.Llar ClaudinaCasa de família

La Llar Claudinaintenta ser unespai de vida, unaporta ober ta a larealitat de la infàn-cia més desprote-gida, amb 30 anysd’història al barride Sant Andreu.

168168168168168

“Els castells no es fan en un dia…”Així cal esperar, potenciar, pos-sibilitar…i seguir al costat dels méspetits, els més desvalgut com va ferJesús.

- Vivint un ESPERIT DE FAMI-LIA: El millor de la Llar....lagent que hi viu en ella!! Espaiper l’acollida, pel diàleg, perl’escolta, pel riure, pel silenci,per les celebracions, pel des-cans…en un ambient de famí-lia…

- Potenciant la PREVENCIÓ:Preparem per a la vida, senseevitar els conflictes, intentemmillorar poc a poc….

- Amb ATENCIÓ A CADASCUN/A : Tots i totes som especials,som diferents.... Atenent la di-versitat, descobrint els límits iles potencialitats…

- Amb VALORACIÓ DE L’ES-FORÇ I EL TREBALL: Re-forçant la feina ben feta, pos-sibilitant l’autonomia i el com-promís. Valorant la implicacióen el quotidià.

- Amb sentit de JUSTÍCIA: Bus-cant ser objectius i ferms, ambcriteri i sentit en els diferentsmoments.

- I SENTIT DE RESPONSABI-LITAT: Cercant la coherènciapersonal que genera confiançai seguretat. Amb maduresa,amb flexibilitat, vivint allò quediem…

- Amb SENZILLESA tot valo-rant a les persones pel que sónno pel que tenen.

- Des de i amb FE tot potenciantels valors i el món interior, pos-sibilitant els espais per l’agraï-ment i el perdó….

La paciència activai la confiança sónclaus en la nostramanera de ser: “Elscastells no es fanen un dia…” Aixícal esperar,potenciar, pos-sibilitar…i seguir alcostat dels méspetits, els mésdesvalgut com vafer Jesús.

“El que feu a un d’aquests méspetits a mi m’ho feu” ens recordal’Evangeli de Mateu o la magníficaparàbola que ens empeny a “deixarles 99 ovelles tot anant a buscar icarregant la perduda...”, ens impul-sa a escollir restar amb els més pe-tits. Jesús va optar, Claudina tambéi nosaltres com a cristians i cristia-nes intentem seguir aquestes passesi apropar-nos a una realitat que noens deixa indiferents...

Com? A la manera de Jesús i Ma-ría, tal com ens va mostrar Claudina:

- Amb CARINYO I FERMESA:estimant i posant límits...

169169169169169

Realment mirar la realitat enscompromet i des de la nostra singu-laritat i petitesa ens impulsa a acom-panyar a nens i nenes, nois i noiesque per diverses causes viuen situa-cions difícils.

Realment mirar larealitat ens com-promet i des de lanostra singularitat ipetitesa ens impul-sa a acompanyar anens i nenes, nois inoies que perdiverses causesviuen situacionsdifícils.

Increïblement però…rebem mésdel que donem….Cada noi, cada noiaés terreny sagrat, un regal, un tre-sor. Cada educadora, educador, com-panya de la comunitat religiosa queés presència i referent, també. Aixíjunts i juntes creiem convençuda-ment que com expressa genialmentun proverbi africà: “Molta gentpetita, a llocs molt petits, farà co-

ses petites que transformaran elmón..”

Potser hem de mantenir els ulls i elcor ben oberts a la realitat, deixar-nostocar, compadir-nos i comprometre’nsa la manera de Jesús. Tot un desig...Ell és brúixola en aquest camí de lavida que ens empeny a acollir a l’altre,al diferent, al germà….com? Hauremde ser coherents amb el que ens de-mana, ens susurra...ens crida! Com acristians i cristianes nomes ens quedaun camí: el del servei...en definitiva...elde l’Amor!

Increïblementperò… rebem mésdel que donem...Cada noi, cadanoia és terrenysagrat, un regal, untresor. Cada edu-cadora, educador,companya de lacomunitat religiosaque és presència ireferent, també.

170170170170170

171171171171171

ÀMBIT DE NECESSITATS BÀSIQUES

172172172172172

173173173173173

Càritas Diocesana. Parany o ballesta?

MN. BLAI BLANQUER CUTRINA, rector de la Parròquia de Sant Pere Octavià; iAMELIA DE JUAN CASTELLA, treballadora Social de Càritas. Terrassa.

“No és caritat el que cal per llui-tar contra les enormes desigualtatssocials actuals, sinó redistribució dela riquesa, protecció social, políti-ques d’inserció. I això, és respon-sabilitat del Govern”. Aquesta fraseresumeix el pensament d’un dirigentsindical que comenta la sorpresa queli ha causat l’anunci de la maratócontra la pobresa de TV3. El mateixcomentari valdria per a tot el treballde Càritas. Per vacunar-nos contrael clàssic parany d’escamotejar lajustícia tranquil·litzant consciènciesamb la filantropia, ens van bé re-flexions com les que encapçalenaquestes ratlles.

L’eslògan tantes vegades repetit:“l’administració s’ha de fer càrrecde totes les necessitats dels ciuta-dans” coincideix amb aquest criteri.És un enunciat convincent i teòrica-ment impecable. Només té una pega:que no funciona. Si es miren les per-sones a la cara, es veu clar queaquest principi és insuficient: Perquèquan l’administració resol un proble-ma, en sorgeixen d’altres. I quanarriba a donar-los resposta, la situa-ció ha tornat a canviar. L’adminis-tració poques vegades s’avança imoltes vegades arriba tard. A més,el monopoli de la solidaritat no el pottenir cap estructura. I cap personahonrada no pot sentir-se’n dispen-sat i dimitir en favor del Govern, si-

gui quin sigui. Com que en realitatels capdavanters sindicals o políticsdepenen del consens de les bases, elpaper de la societat civil és determi-nant: Ha d’empènyer sempre enda-vant.

Cal reconèixer però que no sem-pre és així. Les generacions que hanpujat en l’anomenat “estat del benes-tar” solen tendir a la passivitat coma reflex d’haver cregut fins a l’exa-geració en el principi abans esmen-tat. I ara resulta que a tots plegatsens ha caigut a sobre, com una

L’administraciópoques vegadess’avança i moltesvegades arribatard. A més, elmonopoli de lasolidaritat no el pottenir cap estruc-tura. I cap personahonrada no potsentir-se’n dispen-sat i dimitir en favordel Govern, siguiquin sigui.

174174174174174

galleda d’aigua freda, la crisi quehavien covat els lladronicis i les men-tides. Bon despertar, encara que si-gui sobtat, si no reaccionem ma-lament. La indignació només emo-cional seria tan mala sortida com laperfídia de “voler-ho canviar tot per-què no canviï res”, és a dir, que tottorni a ser tan fals i injust com abans.

critat amb l’amable sobrietat del seucapteniment, la tendresa envers elspetits, els pobres, els malalts i mar-ginats, amb el seu amor fidel, valenti radical fins a esdevenir el Bon Pas-tor que dóna la vida perquè mai nofuig...)

També la seva paraula és un re-clam d’una autenticitat que humanit-za i enalteix (assenyala que elveritable tresor consisteix en donarels béns als pobres, fa veure neces-sària la sinceritat de fer el bé ambbona mesura i d’amagat, i tan dis-cretament que ni la mà esquerra nosàpiga què fa la dreta, ni esperem res-cabalar-nos amb recompenses iagraïments en aquesta vida...ens fadescobrir el valor immens i transcen-dent de cada gest d’amor, encaraque sigui tan petit com donar un vasd’aigua...)

I sobretot, el projecte de solida-ritat cristiana es caracteritza per laconsciència que Jesús el Senyor ésrealment present en el “sagramentdels pobres” (“a mi m’ho fèieu...ami m’ho deixàveu de fer”). Cadavoluntari, i cada professional de Ca-ritas ha d’haver tingut l’experiència

* La comunitat cristiana viu sem-pre submergida en els trencacolls dela història. Als debats d’aquest mo-ment també hi ha de respondre perun imperatiu de consciència que téun enunciat diàfan i unes concre-cions que han de ser humils per forçai tan flexibles com reclama la reali-tat canviant. A més, les actuacionsque emprèn cada parròquia o cadadiòcesi en aquest camp, són per na-turalesa públiques i –com que sónvisibles–, estan exposades a la críti-ca (cosa que és molt saludable permés incòmoda que pugui resultar).

La crítica més severa i positivaprové de la mateixa persona de Je-sús (que denuncia la nostra medio-

La indignaciónomés emocionalseria tan malasortida com laperfídia de “voler-hocanviar tot perquèno canviï res”, és adir, que tot torni aser tan fals i injustcom abans.

El projecte desolidaritat cristiana,es caracteritza perla consciència queJesús el Senyor ésrealment presenten el “sagramentdels pobres”.

175175175175175

de Sant Martí de Tours que quan vapartir la seva capa amb un mendi-cant, va resultar que abrigava Jesúsmateix.

*...Però com podrem dur a ter-me una acció de tant nivell i evitar almateix temps no ser còmplices delsque es refien de la bona voluntat i labeneficència per aturar el progréssocial i escamotejar la justícia?.

L’acció de Càritas a Sant Cugatdel Vallès

Amarada d’aquest esperit l’accióque Càritas porta a terme a Sant Cu-gat des de fa més de 45 anys vol sersuport als ciutadans que passen ne-cessitat. Un podria pensar que a SantCugat, una ciutat amb una posicióelevada en els rànquings de riquesadel país, aquesta acció deu ser moltlimitada, però no és així.

Des de Càritas sabedors d’aquestarealitat hem intentat que la ciutat ensigui conscient, fent difusió de latasca que fem i explicitant quina ésla realitat de la pobresa a la ciutat.Amb els anys hem passat d’atendremajoritàriament a persones nouvin-gudes a la situació actual, donada perla crisi, en que ja gairebé un 30% deles persones que s’atenen són autòc-tones.

Qui viu la caritat autèntica nobusca allò que li convé (ni que siguila satisfacció personal) sinó allò queconvé als altres (1ª Cor 10, 33). Nocau mai en l’autocomplaença ni eslimita a fer discursos ben documen-tats de crít ica social. Quan ésl’esperit evangèlic i l’atenció a la rea-litat el que anima els seus projectes ila seva acció, Càritas no cau enaquests paranys perquè l’empenyaquella “ fam i set de justícia” que ladinamitza fins a esdevenir com unaballesta llançada vers nous horitzonsperquè, tal com afirmava Paul Chau-chard, “el que avui és caritat, demàserà justícia”.

Mn Blai Blanquer CutrinaRector de la Parròquia

de St Pere Octavià

Qui viu la caritatautèntica no buscaallò que li convé (nique sigui la satis-facció personal)sinó allò que convéals altres.

Hem passatd’atendre majorità-riament a perso-nes nouvingudes ala situació actual,donada per la crisi,en que ja gairebé un30% de les perso-nes que s’atenensón autòctones.

Creiem que una ciutat tan desta-cada en altres aspectes també ho hade ser en solidaritat, i en aquest sen-

176176176176176

tit hem tingut experiències positives:nombre important de voluntaris,campanyes endegades per entitatspúbliques i privades de suport a latasca que portem a terme.

Sempre hem cregut que l’accióque portàvem a terme és molt deli-cada i per això hem intentat que si-gui el més “ professional” possible iho hem fet possible no incorpo-rant tècnics sinó creant un equip demolts voluntaris i pocs tècnics ambl’encàrrec d’acollir a la persona quedemana el nostre suport i donar-li lamillor resposta possible, ja sigui enla cobertura de les necessitats bàsi-ques, acompanyaments personals,formació... També hem procurat quela nostra acció sigui sempre coordi-nada amb els serveis socials muni-cipals.

Aquesta feina amb els voluntarisi tècnics demana un gran acompan-yament per part dels professionals iuna formació continuada als volun-taris i ajustada a les necessitats delsprojectes i de la realitat social delmoment.

Molta gent, quan pensa en Càri-tas, associa que la nostra acció solsgira entorn a la cobertura de neces-sitats bàsiques, però a St Cugat enels darrers catorze anys s’han tiratendavant projectes d’integració depersones nouvingudes i sobretot re-forçant l’aspecte de promoció: cur-sos de servei domèstic, cursosd’habilitats per homes, un projected’acompanyament de mares ambmenors a càrrec, català, conversa decastellà, un reforç escolar... Tambéhem intentat fer suport a iniciativesnoves que donen resposta a proble-

mes d’habitatge i hem recolzat la ini-ciativa d’un grup de persones de StCugat que han volgut crear un piscompartit per dones.

El context sòcioeconòmic actualfa que, des de l’acollida que desen-volupa Càritas a St Cugat, es veginmés sovint persones a les que els ésmés difícil tirar endavant. Cada ve-gada més, s’atenen persones ambdificultats per poder cobrir les se-ves necessitats bàsiques d’allotja-ment i d’alimentació.

Aprofitant la necessitat de fer larecerca d’un local on desenvoluparel menjador social es planteja tambépoder millorar els locals on fer elrepartiment dels aliments de la par-ròquia, que durant més de 40 anyss’ha vingut portant a terme a les de-pendències de la Casa Abacial, edificipatrimonial que no admet cap modi-ficació interna per fer més còmodel’emmagatzematge dels aliments.

És en aquest context que neix ElRecer, projecte que engloba la co-bertura de les necessitats bàsiquesdels santcugatencs que ho necessi-tin.

Per tot això el local on s’ubica elmenjador compartirà espais amb elservei de dutxes i el magatzem delsaliments i la distribució d’aqueststenint així unificats tots els serveisalimentaris.

Amb el Rebost el que es vol és:- Garantir un complement ali-

mentari bàsic a les famílies queho necessitin i evitar-los unadespesa en aquest sentit.

177177177177177

Durant l’any 2010 s’han benefi-ciat d’aquest servei 700 famílies, quesumen un total de 1.700 persones.Durant l’any 2010 des del rebosts’han distribuït 176.585 Kg. d’ali-ments.

vei, voldríem crear un espai on esprioritzi l’acompanyament i la rela-ció, un marc de referència des d’oniniciar un procés personal cap a larecuperació de l’autoestima i delsvincles relacionals i socials.

Amb el suport de l’empresa Cam-pos Estela, oferim un àpat adient a16 persones de dilluns a diven-dres.

Servei de Dutxes

A primera hora, d’11 a 1 volemoferir un servei de dutxes. En aquestservei nosaltres garantim les tovallo-les i la neteja de la muda que hagindeixat en el servei de bugaderia.Aquest servei podrà estar disponibleper persones no bene- ficiàries delmenjador prèvia derivació.

Amèlia de Juan Castella,treballadora Social de Càritas.

Terrassa

Durant l’any 2010s’han beneficiatd’aquest servei700 famílies, quesumen un total de1.700 persones.Durant l’any 2010des del rebosts’han distribuït176.585 Kg.d’aliments.

Amb el menjador social, a mésde garantir una alimentació adient ales persones beneficiàries del ser-

178178178178178

Fundació Rosa Oriol

SOR LUCÍA CARAM, dominica. Manresa.

La Fundació Rosa Oriol és unaFundació Privada, sense ànim de lu-cre que neix per donar resposta a lesnoves formes de pobresa sorgidesarran de la crisi. Va començar ambuna Plataforma d’aliments nascudaal Convent de Santa Clara de lesmonges dominiques de Manresa i,degut al creixement accelerat, va ha-ver de buscar nous espais per aco-llir nous projectes, tots encaminatsa la reinserció al món social, laborali familiar dels diferents usuaris.

Des del començament ens varemdedicar a acollir a persones que es-taven en situació vulnerable i en riscd’exclusió social a causa de la pèr-

dua de treball, de que se’ls haviaexhaurit l’atur, o simplement a cau-sa de la pobresa generada per la cri-sis. A aquestes persones se’ls do-nava, i se’ls dóna, el menjar que ne-cessiten per viure amb les seves fa-mílies, cobrint una necessitat es-sencial que hauria d’estar garantidaper a tothom. Però potser el mésimportant de la Plataforma és el queés intangible: l’acollida a les perso-nes, l’espai per esplaiar-se i l’opor-tunitat de crear uns lligams que enspermeten conèixer a les persones ibuscar sortides a la seva situació.

Ens varem proposar no superar

el número de 450 unitats familiars,ja que el que volem és donar “caliu iqualitat en l’acollida” i si es massifi-ca, ens convertim en repartidors deEl més important

de la Plataforma ésel que és intangi-ble: l’acollida a lespersones, l’espaiper esplaiar-se il’oportunitat decrear uns lligamsque ens permetenconèixer a les per-sones i buscarsortides a la sevasituació.

Ens varem propo-sar no superar elnúmero de 450unitats familiars, jaque el que volemes donar “caliu iqualitat en l’acolli-da” i si es massi-fica, ens convertimen repartidors demenjar.

179179179179179

menjar, en un mer recurs que, enca-ra que és important, no és el nostreobjectiu últim que consisteix en rein-serir a les persones a la xarxa labo-ral i social.

Al mes de Maig del 2011 varem

arribar a 900 famílies, degut a quel’ajuntament no tenia recursos peracollir a les famílies. De març a no-vembre vam rebre 775 derivacionsprocedents tant de l’ajuntamentcom de la Xarxa Sanitària. Això hasignificat arribar a 2.712 personesreceptores des del mes de maigfins al mes de novembre del 2011.En un mes i mig, la xifra se’ns hadisparat, i ens plantegem fer una novaselecció per arribar als que estan pit-jor.

llar, i malauradament alguns avis quemalviuen a causa de la impossibilitatde cobrir les despeses mínimesd’habitatge menjar, llum i aigua.

La pobresa en molt casos dels que

atenem, ratlla la misèria. Veure lagent que va a buscar aigua a la font,perquè no tenen aigua a casa, et tren-ca el cor. Fa fred i és criminal i in-humà com viuen... Estem notant elneguit de la gent, perquè a molts se’lsha exhaurit l’atur o se’ls ha retirat laPIRMI, no troben feina, i es vandegradant en la seva dignitat. Un cop,perden l’autoestima, és molt difícilrescatar-los i donar-los una oportu-nitat, perquè ells mateixos no tenenforça. La situació és molt greu i cadadia més.

El 2011 varemarribar a 900famílies, degut aque l’ajuntamentno tenia recursosper acollir a lesfamílies.

La majoria són persones que nocobren res o que tenen una ajuda de400€. Persones que han de pagar llo-guer, que han deixat de pagar les hi-poteques, a les quals se’ls ha tallatl’aigua o la llum; persones amb fillsals quals no poden donar de menjar.

Tenim moltes famílies monopa-

rentals, fonamentalment dones ambfills al seu càrrec, i també algunscasos d’homes sols, persones sense

La pobresa en moltcasos dels queatenem, ratlla lamisèria.

No vull ser alarmista, però cadadia que obrim la Plataforma consta-tem com està empitjorant la situa-ció. Des del començament a l’abril

Des delcomençament al’abril del 2009, adia d’avui, podemparlar que lasituació és 300vegades pitjor.

180180180180180

del 2009, a dia d’avui, podem parlarde que la situació és 300 vegadespitjor.

A la nostra ciutat hi ha situacions

molt desesperades de gent que hopassa molt malament. Veure gent queremena en els contenidors buscantmenjar, és dolorós. Pares que nopoden donar menjar als fills, és in-just. Tanta gent que viu en forats,que dormen als caixers o en casesocupades amb les temperatures tanbaixes, és frepant... Estem en unasituació tercermundista total. És ur-gent trobar una sortida entre tots,sinó podem témer una explosió so-cial. La corda es tensa cada dia més.

costura per dones. L’objectiu és quealgunes puguin aprendre a cosir i al-tres que ja en saben puguin guanyaruns diners. Serà un espai de conten-ció, d’escolta i de suport, de treball“amb” i no “per”.

També estem avançant en la crea-

ció d’una cooperativa agrària, peròaixò malgrat hem començat serà unamica més lent. I ara, la meva obses-sió és trobar un espai per construirunes dutxes a Manresa on la gentpugui rentar-se, rentar la seva roba itenir un espai on estar... Una menade centre de dia. El 2 de gener vacomençar la construcció de l’Albergque acollirà unes 15 persones sensellar, sense sostre, amb un projectede reinserció.

El paper dels voluntaris, que ja han

arribat a 200, és “acollir amb cor i ambcaliu”. Escoltar a les persones. Altreses dediquen a la logística i l’organit-zació del magatzem, i altres a buscarpersones i empreses que ens ajudin.Però tots treballem però fer més fàcill’acollida a les persones.

Estem en unasituació tercer-mundista total. Esurgent trobar unasortida entre tots,sinó podem témeruna explosió so-cial. La corda estensa cada dia més.

Estem treballant en la creació dellocs de treball i estem contactantamb empreses que poden ser recep-tores dels nostres usuaris. Però ésdifícil... Malgrat tot, alguna cosaestem aconseguint i ja hem reinseriten el món laboral a unes quantes per-sones.

A més de la Plataforma, en

aquests dies obrirem un taller de

El paper delsvoluntaris, que jahan arribat a 200,és “acollir amb cori amb caliu”.

Estem encantats de l’ajuda de lagent, de la gran sensibilitat i del com-promís de persones i entitats, d’em-preses i mitjans de comunicació. Ésimpressionant i imparable la força queens donen.

181181181181181

Tot va anar molt ràpid, el que ensconfirma que Déu beneeix aquestprojecte, que està ben arrelat en laurgència de Jesús en instaurar un nouordre. Sense dubte el seu discurs ala sinagoga del seu poble, és el nos-tre programa de vida: anunciar laBona notícia als pobres, alliberar als

Tot va anar moltràpid, el que ensconfirma que Déubeneeix aquestprojecte, que estàben arrelat en laurgència de Jesúsen instaurar unnou ordre.

És un signe delstemps anar mésenllà de la institu-ció eclesial. Hemtrencat barreres itreballem amb gentamb ganes de can-viar el món i, so-bretot, no ensposem rètols nisamarretes proseli-tistes. L’arbre s’hade conèixer pelsseus fruits.

oprimits, etc. Va començar al no-vembre del 2008 quan repartíem en-trepans al Convent de Santa Clara.Però la primera recollida a nivell ciu-tadà va ser el 3 d’abril dels 2009,que és quan ens vàrem constituir,primer en Plataforma ciutadana desolidaritat, i després vàrem buscarel paraigua jurídic de la FundacióRosa Oriol, que es va crear a instàn-cia de la Plataforma. És un signe delstemps anar més enllà de la institucióeclesial. Hem trencat barreres i tre-ballem amb gent amb ganes de can-viar el món i, sobretot, no ens posemrètols ni samarretes proselitistes.L’arbre s’ha de conèixer pels seusfruits.

El canvi en estructura és immens.

La motivació és la mateixa, i les ga-nes de treballar amb les persones éscada dia més gran. Hem aprés molt icada dia és un nou repte. No volem,pel creixement, perdre la nostra es-sència de treball personalitzat i humà.

No volem, pelcreixement, perdrela nostra essènciade treball persona-litzat i humà.

Cada dia aprenem escoltant a lespersones, i ens hem adonat que hiha tot un sistema social que no fun-ciona. Estem funcionant encara comen temps de bonança econòmica. Laprecarietat ens està portant a escol-tar a les persones i no a dona’ls-hi elque hem decidit que necessitem. Avuiel repte és contemplar, acollir i do-

182182182182182

nar respostes tenint present semprea la persona. Sense dir-ho, és el queva fer Jesús. Ell ha esdevingut elnostre referent.

Sempre diem que si sumen es-

forços, multiplicarem resultats, i ésel que ens està passant. És impres-sionant com la gent s’implica. Joinsisteixo que entre tots podem do-nar a l’esperança una oportunitat.L’esperança cristiana és la que ensfa corresponsables de la sort i la dis-

Entre tots podemdonar a l’esperançauna oportunitat.L’esperançacristiana és la queens fa correspon-sables de la sort i ladissort de lespersones i la queens fa protagonistessilenciosos de latransformació. Lapregària amara lapresa de decisions ifa discernir elscamins.

sort de les persones i la que ens faprotagonistes silenciosos de la trans-formació. La pregària amara la pre-sa de decisions i fa discernir elscamins.

Ens agradaria i entenem que lanova evangelització de què tant esparla, o està fonamentada en el com-promís amb els més pobres, o no téfutur. La novetat és tornar a les arrelsde l’Evangeli. Potser estem amb lesesglésies buides i no convoquemperquè tenim massa poder, massaluxe, massa administració i mecanis-mes de control. Es tracta d’aban-donar-nos i creure de veritat que Déuvol compartir amb nosaltres la sevaobra creadora, que ell es cuidarà decada cosa que fem en el seu nompels mes petits.

Es tracta d’aban-donar-nos i creurede veritat que Déuvol compartir ambnosaltres la sevaobra creadora, queell es cuidarà decada cosa que femen el seu nom pelsmes petits.

183183183183183

Banc de recursos

JESÚS LANAO, jesuïta, director de l’entitat. Barcelona.

Banc de Recursos és una ONGdedicada a la reutilització d’equipa-ments en bon ús per a projectes decooperació internacional i per a en-titats socials del nostre entorn. En-llacem ofertes (majoritàriamentd’empreses o institucions) amb de-mandes d’ONG del Sud i del Nord.Som, per tant, una ONG de serveissolidaris, en la doble vessant me-diambiental i de cooperació. Ens de-diquem als sectors educatiu (a totnivell), agrícola i de salut, aprofitantordinadors, material escolar, màqui-nes per a escoles-taller, mobiliarid’oficina, tractors i estris agrícolesi equipaments sanitaris. El nostreàmbit territorial és preferentmentCatalunya, però tenim representa-cions a altres ciutats de l’estat i a lesIlles. Els projectes de cooperació alsque donem suport són a Amèrica

Llatina i a l’Àfrica. L’entitat neixl’any 1996, com Associació i el 2001esdevé Fundació.

Un tret característic és que estàformada, majoritàriament, per vo-luntaris, que exerceixen la sevaprofessió o el servei que més elsagrada per una causa justa. Aixís’aprofiten els seus “recursos” per-sonals i professionals, en favor deprojectes tècnics i tasques soli-dàries.

El nostre servei està molt benvalorat, a nivell social, sobretot enels darrers anys, atesa la preocupa-ció pel medi ambient i la sostenibili-tat. D’ací el reconeixement públicque hem tingut per part de l’Ajunta-ment de Barcelona, a l’atorgar elPremi Acció 21 al nostre projectePont Solidari.

Banc de Recursosés una ONG dedi-cada a la reutilit-zació d’equipa-ments en bon úsper a projectes decooperacióinternacional i pera entitats socialsdel nostre entorn.

El nostre serveiestà molt benvalorat, a nivellsocial, sobretot enels darrers anys,atesa la preocu-pació pel mediambient i lasostenibilitat.

184184184184184

Cal assenyalar que en 16 anyshem aconseguit aprofitar equipa-ments per valor d’uns 20 milionsd’euros (dels quals 628 mil l’any2011), aconseguir materials de 420empreses i institucions, col·laboraramb els projectes de cooperació de45 ONGD del Nord i del Sud, i tras-passar donacions a 85 entitats delnostre entorn (60 l’any 2011) .Paral·lelament hem evitat que unabona part d’aquests equipaments,màquines i materials anessin a lesdeixalleries, amb els costos econò-mics i ecològics addicionals.

D’altra banda l’equip de 46 vo-luntaris de Catalunya i tot l’estat ésun “capital humà” imprescindibleper tota aquesta tasca tècnica i lo-gística. Assessorament tècnic volun-tari, fonamental en projectes agrí-coles i de salut. Quan convé es des-placen als països del Sud per a ensi-nistrar sobre el terreny als camperolsi tècnics de les institucions agràriesen temes de maquinària agrícola, reci poda.

Banc de Recursos està molt va-lorat per les empreses col·labora-dores, atès que els fem un serveiinestimable, al donar sortida a equi-paments i materials útils, en perfec-te estat d’ús, que no s’han de llençarsinó que poden continuar essent útilsa altres institucions. Tanmateix ensmanca obtenir una contraprestacióeconòmica per aquest servei, queencara no hem aconseguit ni per partd’aquestes empreses ni per part del’Administració. No rebem cap sub-venció per aquesta tasca tan impor-tant.

Darrerament, en augmentar lesnecessitats dels col·lectius més vul-nerables, rebem demandes d’insti-tucions que els atenen. Per això hemreforçat el servei que anomenemPont Solidari, que s’ocupa de con-nectar les ofertes d’empreses i ins-titucions amb les demandes de lesentitats del Tercer Sector. Cal remar-car que solament ens ocupemd’equipaments per a entitats (mobi-liari d’oficina, escolar, equipsmèdics) i no d’equipaments o estrisdomèstics. Tampoc atenem deman-des de particulars.

Darrerament, enaugmentar lesnecessitats delscol·lectius mésvulnerables, rebemdemandes d’insti-tucions que elsatenen. Per aixòhem reforçat elservei que anome-nem Pont Solidari,que s’ocupa deconnectar lesofertes d’empresesi institucions ambles demandes deles entitats delTercer Sector.

La nostra entitat, tot i no ser con-fessional té, òbviament, unes arrels

185185185185185

cristianes. I el servei que presta a lasocietat empalma amb l’evangeli, carestem fomentant el millor repartimentde bens, la seva utilització òptima iel no malbaratament. D’altra bandala participació voluntària de la majo-ria de les persones que hi estem tam-bé enllaça amb el compromís evan-gèlic pels altres.

La nostra entitat,tot i no serconfessional té,òbviament, unesarrels cristianes.

Amb gran satisfacció observeml’increment exponencial en els dar-rers anys d’iniciatives i activitats versla reutilització de recursos: mercatsd’intercanvi, fires de segona mà, ins-titucions que es creen per a unaprofitament més bo de màquines,eines i estris diversos. Des d’instàn-cies públiques i privades s’ha incen-tivat la consciència ecològica per-sonal i col·lectiva, concretant-la enfets i actituds.

Aquesta realitat creixent enllaçaperfectament amb la nostra tasca i,per tant, pensem que és un motiud’esperança pel que fa a la conscièn-cia i a la pràctica ecològica de l’apro-fitament dels bens i, de retruc (o,justament, motivat prèviament) peruna altra visió del món i a una acti-tud envers ell. Com a contraposicióa una societat i una cultura del con-sum desenfrenat i del malbaratamentreneix aquesta “nova” cultura delconsum responsable i del respecte a

la “mare terra” dels nostres avantpas-sats.

També la connexió, a partir delsprojectes, trameses i ONG, amb elshabitants del Sud (de països d’Amè-

Com a contraposi-ció a una societat ia una cultura delconsum desenfre-nat i del malbarata-ment reneixaquesta “nova”cultura del consumresponsable i delrespecte a la “mareterra” dels nostresavantpassats.

Si l’Església institu-cional potenciésmolt més aquesta“alternativa” socialque s’apunta, desde diverses llocs iinstàncies, proba-blement seria més“sal del món” i “llumde la terra”, com ensdiu el text evan-gèlic de Mateu.

186186186186186

rica Llatina i l’Àfrica) ens ha obertuna perspectiva nova, aprenent d’ellsno solament uns trets més humans irespectuosos que els “nostres” delNord sinó un altre model social i deprogrés (crític amb el nostre de“desenvolupament”). Curiosament lamajoria d’aquests països estancreixent econòmicament... en partperquè no han fet cas de les recep-

tes del Nord. Això és un motiu degran esperança.

Si l’Església institucional poten-ciés molt més aquesta “alternativa”social que s’apunta, des de diversesllocs i instàncies, probablement se-ria més “sal del món” i “llum de laterra”, com ens diu el text evangèlicde Mateu.

187187187187187

L’amistat amb els qui viuen al carrer.La guia on menjar, dormir i rentar-se

JAUME CASTRO, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona.

De l’experiència de la Comunitatde Sant’Egidio amb les persones sen-se sostre a diferents ciutats europeesha nascut a Roma la guia “DOVEmangiare, dormire, lavarsi”. Es pu-blica des de 1990 i actualment tam-bé a diferents ciutats com Gènova,Florència, Milà, Madrid, Buenos Ai-res i Nàpols. A Barcelona aquest anyhem presentat la VIII edició de “ONmenjar, dormir i rentar-se”.

Aquest llibret s’ofereix gratuïta-ment a qui viu al carrer o es troba ensituacions de necessitat. És unabrúixola per tenir a la butxaca i perorientar-se en la ciutat. Hi ha els llocson es pot trobar ajut i acollida. Tam-bé hi ha els llocs on a Barcelona espot ajudar i ser acollidors. La guiaha estat feta gràcies a l’experiència ial treball gratuït de persones de la Co-munitat de Sant’Egidio que tenen unvincle d’amistat i serveixen les perso-nes sense sostre a la nostra ciutat.

bres estenen la mà per obtenir el ne-cessari per viure. Els que es veuenobligats a dependre de la caritat, cadavegada són més visibles. No es trac-ta només dels típics “vagabunds”.Moltes vegades són persones insos-pitades, ancians ben vestits que tro-bem davant de supermercats quedemanen avergonyits alguna mone-da per poder comprar quelcom, jo-ves que es veuen remenant en elspunts de deixalles, estrangers que notenen cap llaç d’amistat o familiar.

És una brúixola pertenir a la butxaca iper orientar-se enla ciutat.

La crisi econòmica ha comportatun augment progressiu dels mendi-cants en moltes ciutats. Molts po-

Els que es veuenobligats a depen-dre de la caritat,cada vegada sónmés visibles.

A finals del 2008 el nombre depersones que no trobava un llocd’acollida durant la nit es va doblar.En el darrer any ha augmentat lleu-gerament, es continua constatantl’increment de les necessitats demolts ancians i famílies que, donatque no arriben a final de mes, es tro-ben amb la obligació de mendicar oaccedir a diferents serveis socials. ABarcelona hi ha 1.500 persones queno troben acollida durant la nit i dor-men al carrer o en refugis casuals.

188188188188188

Els veiem al carrer i particularmenten alguns punts més sensibles coma les places, estacions, a l’aeroport,als caixers, a les voreres...

sabilitza dels mals de la crisi. És unculpable indefens. És un discurs moltsimplista però que s’instal·la ambfacilitat en situacions de crisi demanera subtil i que afecta a la con-vivència... sobretot a la vida dels méspobres, als qui la vida se’ls fa mésdifícil. Creix la por cap als pobres,cap els estrangers... i se’ls identifi-ca amb aquells que ens treuen algu-na cosa: treball, prestacions socials,seguretat.... Aquest clima s’il·lustraen el llenguatge del prejudici que ex-cita la ràbia, continua sembrantagressivitat i poc a poc va fent foraten la mentalitat fent passar senyalsd’exclusió abans inacceptables.

Com comportar-se davant delfenomen de l’augment de personesal carrer, davant de les llargues cuesque es formen en els llocs on es dónamenjar, la presència en llocs públics?A vegades és un interrogant en nomdel decor urbà (la imatge) i de la se-guretat, més que per la tutelad’aquestes persones. Es complicamés la vida a qui ja la té complicada.La millor manera de respondre a lacrisi i de treballar per la convivènciaés començar pels més pobres, fent-se’n càrrec responent a les sevesnecessitats. És una manera concre-ta d’invertir en convivència, d’aturarproblemes que amb el temps s’ac-centuen i s’agreugen... Sobretot ésuna manera més humana de respon-dre a les necessitats bàsiques de lespersones.

Les persones que dormen al car-rer no hi estan perquè volen. Hi es-tan per necessitat i perquè no hantrobat un espai i un clima d’acollidaon poder viure dignament. És unmón format per persones d’edat,

A Barcelona hi ha1.500 personesque no trobenacollida durant lanit i dormen alcarrer o en refugiscasuals.

A vegades la presència de perso-nes vivint al carrer porta a situacio-ns d’intolerància, inseguretat, ma-lestar... que poden desembocar en ra-cisme o violència. “Els pobres mo-lesten”, “hi ha masses estrangers”,... D’altres tòpics circulen, creant unclima que porta a la temptació d’ex-pulsar-los dels llocs que freqüenten.D’altra banda, l’augment dels petitsrobatoris per menjar, la violència ala ciutat, alguns episodis magnifi-cats pels mitjans de comunicació,l’associació de la pobresa i la pre-sència d’estrangers amb la insegu-retat.... fan créixer aquest un climade por.

“Els pobresmolesten”.

Qui és el culpable de la crisi? Avegades es descarrega el malestaramb qui és diferent, perquè és po-bre, és estranger.... i se’ls respon-

189189189189189

itineraris i situacions molt diverses.Però cada vegada més els motius queporten a la condició de “sense sos-tre” no es poden associar a esdeve-niments extraordinaris o històriesespecials de marginació. Al contra-ri, es tracta d’esdeveniments quepoden afectar a qualsevol: un des-nonament, una tensió familiar que noes resol, la pèrdua del treball, unamalaltia, poden transformar, allà onmanca el sosteniment necessari, per-sones que fins aquell moment feienuna vida “normal” en persones des-proveïdes de tot. Per això al carrertrobem ancians que han patit undesnonament, joves sense treball oadults que desprès d’una separacióconjugal han perdut els punts de re-ferència.

a les mirades de tothom, a judicis pe-sants. A més la vida al carrer és moltdura: s’està obligat a passar-se ho-res al carrer, moltes vegades ambfred i condicions extremes, sobre-tot de soledat. En definitiva, no ésuna elecció feta a la lleugera si hi haaltres alternatives. S’està al carrerper obligació, no per elecció.

Les persones quedormen al carrerno hi estan perquèvolen. Hi estan pernecessitat i perquèno han trobat unespai i un climad’acollida on poderviure dignament.

A vegades es diu que els pobresfingeixen, que no mereixen una pe-tita ajuda, que no la utilitzaran bé,que arrepleguen de tot arreu... Sónobjeccions antigues. A vegades es diuque aquest ajut fa que es continuï enaquesta condició... Potser s’oblidaque aquesta condició, la de dema-nar, és una humiliació: un es sotmet

S’oblida queaquesta condició,la de demanar, ésuna humiliació: unes sotmet a lesmirades de tothom,a judicis pesants.

L’acollida de qui viu al carrer, endefinitiva, l’acollida dels més febles(estrangers, pobres).... és un signed’humanitat en una societat. És ungest que humanitza perquè és un actegratuït, que no cerca immediatamentres a canvi, que dóna a qui no co-neix, que respon només a una ne-cessitat fonamental de la persona.

La Comunitat de Sant’Egidio vanéixer al 1968 a Roma a partir del’escolta de l’Evangeli i responent demanera concreta anant a trobar elsmés pobres. Des de fa més de 20anys va a trobar a Barcelona les per-sones que estan al carrer. Les co-neixem, són amics nostres, elsajudem. És la història de moltesamistats amb els pobres pels carrersde la nostra ciutat. Es comença atu-rant-se per intercanviar dues parau-les a la vorera, un petit ajut, un en-

190190190190190

trepà, una sopa calenta.... i d’aquícomencen itineraris sorprenents perrescatar i alliberar de la necessitat,veritables resurreccions de personescolpides per la duresa de la vida quetornen a trobar una relació personal,en l’amistat i en molts casos en gas-tar-se pels demés, un futur millor.Sant’Egidio, per molts, és la famíliaque no tenen: aquella que està al cos-tat, que sosté, que orienta... és enaquest sentit que celebrem el dinarde Nadal amb els pobres, perquè sónde la nostra família. La família

d’aquell infant que neix pobre en unpessebre, Jesús de Natzaret.

Sant’Egidio permolts és la famíliaque no tenen:aquella que està alcostat, que sosté,que orienta...

191191191191191

ÀMBIT IMMIGRACIÓ

192192192192192

193193193193193

Fundació Migra Studium.Creant ponts de trobada i diàleg

QUIM PONS, jesuïta, educador i director de l’entitat. Barcelona.

Qui som i què fem

La Fundació Migra Studium és uncentre social promogut per la Com-panyia de Jesús a Catalunya. Va ini-ciar la seva activitat l’any 2003. Ensdediquem a l’acció socioeducativa ila reflexió i sensibilització entorn alfenomen de les migracions.

La nostra missió ens porta a tre-ballar per una societat cohesionada,amb fluïdesa de relacions intercul-turals, entre la població de diferentsorígens i la població d’arrels autòc-tones.

Per posar en pràctica la nostramissió, ens organitzem en duesÀrees de treball: l’Àrea d’Acció So-cioeducativa i l’Àrea d’Estudis.

Els projectes socioeducatius queportem a terme són:

L’Espai d’Acollida Sociolin-güística i Formació laboral, adreçatespecialment a persones immigra-des adultes. S’estructura en tres àm-bits d’actuació: a) cursos de català,castellà i informàtica; b) coneixe-ment de l’entorn; c) formació la-boral.

El Projecte “Som-hi!”, una inter-venció socioeducativa, en horari ex-traescolar, orientada als infants del

barri, la gran majoria, fills i filles defamílies immigrades.

L’Espai de Trobada, un projecteque facilita el coneixement mutu en-tre la població immigrant i l’autòc-tona del barri, mitjançant activitatssocioculturals. Creiem que nomésdes del coneixement de l’altre po-drem fer caure el mur de la por quedificulta la convivència en molts delsnostres barris.

L’Espai Interreligiós, és una ex-posició interactiva que, a través dediversos tallers, introdueix als jovesen l’àmbit de la diversitat religiosade la nostra societat. S’orienta es-pecialment a joves d’escoles i insti-tuts, però també a famílies, grupsd’esplai, associacions....

I pel que fa a l’Àrea d’Estudis,treballem l’estudi i divulgació delsprocessos migratoris, l’evolució dela població i la repercussió social deles religions i el diàleg interreligiós.Ho fem des de dos àmbits: el migra-tori i l’interreligiós.

Entre les activitats que portem aterme destaquem cursos, conferèn-cies i diverses publicacions. Tambédisposem d’una biblioteca i heme-roteca especialitzada en migra-cions, diàleg interreligiós i fonts is-làmiques.

194194194194194

A qui ens adrecem i com ho fem

Per portar a terme tots aquestsprojectes som un equip de 7 profes-sionals remunerats i 60 voluntaris. Alllarg de l’any 2011, van passar pelsnostres projectes 2.600 persones.

En la nostra intervenció social,ens adrecem a la població immigra-da, ens adonem que moltes d’aques-tes persones carreguen sobre lesseves esquenes una història compli-cada i han de fer camí amb ella enun context de crisi econòmica queho complica encara molt més. Enaquest camí ens obren el cor, ensparlen d’aquells somnis que s’esva-eixen. Molts d’ells, com Abraham,

moguts per la fe, des d’una prome-sa, una esperança, es van posar encamí. Tanmateix, aquella promesa,aquella esperança, no sempre es fo-namentà en algú fiable: l´efecte cri-da de companys del poble quearribaven plens de regals, les imat-ges de la televisió... van esdeveniraquells falsos “senyors” que els vananimar a posar rumb a Europa. Ex-pectatives que es van esvair i el pa-radís es va convertir en un durdesert. Enmig d’aquestes dificultats,també els fem veure que s’hand’obrir a una nova realitat i això de-mana un esforç per part d’ells.

També ens adrecem a la poblacióautòctona, per fer-li veure que lanostra societat ha canviat, que totsens hem d’integrar a una nova reali-

En la nostraintervenció social,ens adrecem a lapoblació immigra-da, ens adonemque moltesd’aquestes perso-nes carreguensobre les sevesesquenes unahistòria complicadai han de fer camíamb ella en uncontext de crisieconòmica que hocomplica encaramolt més.

Tan important comel què fem, és elcom ho fem. Hi hatres paraules quedefineixen el nostreestil de treball:acompanyar, desde l’acollida il’escolta; servir,des dels diversosprojectes queportem a terme; idefensar, des de lareflexió que fem i lasensibilització de lasocietat.

195195195195195

tat i que això demana un exercicid’obertura, de reconeixement del’altre, en les seves diferències cul-turals i religioses.

Per això, tan important com elquè fem, és el com ho fem. Hi hatres paraules que defineixen el nos-tre estil de treball: acompanyar, desde l’acollida i l’escolta; servir, desdels diversos projectes que portema terme; i defensar, des de la reflexióque fem i la sensibilització de la so-cietat.

Per portar a terme la nostra mis-sió, unim esforços amb altres insti-tucions amb el treball en xarxa. Anivell de barri, amb Càritas i l’Asso-ciació Gabella. A nivell de ciutat, ambla Xarxa d’Acollida d’Immigració del’Ajuntament de Barcelona. A nivelld’estat i internacional amb el ServeiJesuïta a Migrants d’Espanya. A ni-vell d’Església, amb la Plataformad’Entitats Cristianes amb els Immi-grants i amb Entitats Socials d’Es-glésia.

L’acció i la reflexió volen serdues paraules clau en la nostra ma-nera de fer. Volem partir de la reali-tat que ens interpel.la, de les històriesde vida de tantes persones que enstrobem pel camí. Però, també vo-lem preguntar-nos els perquèsd’aquells dinamismes que porten al’exclusió social, a les situacions deprecarietat que viuen. D’ací que ac-ció i reflexió siguin dues activitatsen la nostra fundació que s’inter-pel·len mútuament. En aquesta tas-ca de reflexió i sensibilització, unimesforços amb el Centre d’EstudisCristianisme i Justícia.

Un context de crisi que ens inter-pel·la

En aquests temps de crisi, veiemcom s’està donant una regressió enmolts processos migratoris. Perso-nes que feia temps havien passat pelsnostres projectes de formació, tor-nen perquè s’han quedat sense fei-na. Amb l’arribada de la crisi i ladisminució de fluxos migratoris,pensàvem que hi hauria una dismi-nució de persones immigrades alsnostres projectes. Ha estat tot el con-trari, el sentiment d’impotència,d’estar tot el dia al carrer sense ferres, els ha portat a inscriure’s a totamena de formacions.

Amb l’arribada dela crisi i la dismi-nució de fluxosmigratoris, pensà-vem que hi hauriauna disminució depersones immi-grades als nostresprojectes. Ha estattot el contrari.

És dur veure com persones quehavien deixat el circuit d’ajuts so-cials, tornen una altra vegada a lesportes de Càritas. Molts d’ells, des-prés de 4-5 anys d’irregularitat –deviure sols, allunyats de la família–van aconseguir una feina, van poderllogar un pis i així, reagrupar la fa-mília. Ara, amb la pèrdua de la feina,com en un castells de cartes, s’en-

196196196196196

sorra tot. Han de deixar el pis i, enalguns casos, tornar a habitacions delloguer, en altres, famílies que hanoptat per tornar als seus països id’altres, enviar els fills i esperartemps millors per tornar a viurejunts.

Portem més de tres anys de crisii això es nota, cada cop més, enl’ànim de la gent. Nosaltres treba-llem sobretot amb persones en situa-ció irregular. Tenien en l’horitzóarribar als tres anys d’estada al paísper iniciar el seu procés de regula-rització per arrelament social. Peròs’adonen que, a més de tots elscertificats d’empadronament, de cur-sos de formació... que els demanen,cal un contracte laboral. Una condi-ció molt difícil de complir en aquestmoments. Molts alumnes ens vénena demanar desesperats, si els podemfer aquest contrac-te.

En aquests moments, veiem moltimportant treballar tot allò que por-ti a reforçar la persona, la seva au-toestima, crear vincles.... En aquestsentit volem potenciar la partici-pació dels propis immigrants en lavida del centre; lligar més estreta-ment els cursos de formació ambla dinàmica de relacions igualitàriesque es generem en l’Espai de Tro-bada. Així, en els cursos de forma-ció, dediquem un temps i un espaiper l’esmorzar o el berenar. Enaquest temps de crisi cobreix dosobjectius: completar la dieta alimen-tària i facilitar un espai de comuni-cació més personal, del que viuen icom ho viuen.

Jesús, la nostra font d’inspiracióen temps de desert

Acompanyar a les persones im-migrades, especialment les indocu-mentades, ens porta a viure moltessituacions d’impotència: els ofe-rim una formació que difícilmentacabarà en un procés d’inserció la-boral. Però, en el moment de lliura-ment de diplomes a final de curs,amb les seves paraules d’agraïment,ens mostren un bri d’esperança,enmig de les dificultats que els tocaviure.

Són temps en què necessitememmirallar-nos en el rostre de Crist,en el seu estil de vida, les seves op-cions, en el com s’identificava ambels més pobres i, especialment, comes posava en la pell de l’emigrant:“era foraster, i em vau acollir”.

Són temps en quènecessitememmirallar-nos enel rostre de Crist,en el seu estil devida, les sevesopcions, en el coms’identificava ambels més pobres i,especialment, comes posava en lapell de l’emigrant:“era foraster, i emvau acollir”.

197197197197197

Certament, Jesús va assumir unavida marcada pel rebuig, des de lacova de Betlem fins a la muntanyadel Gòlgota. El seu compromís ambels exclosos d´aquest món, no va serun fet individual i únic, sinó un es-deveniment revelador de quelcomuniversal: la presència de Déu en totaquell que és rebutjat i marginat. Peraixò, la manera de relacionar-nosamb els altres, és la manera de rela-cionar-nos amb Déu.

I d’aquesta manera, en la nostratasca diària, Jesús ens va mostrant unanova perspectiva de l’acolliment. AmbJesús veiem com l´acolliment al´estranger pren una densitat especialque es defineix en el pes de la dignitata la que som cridats com fills i fillesde Déu.

En aquest sentit ens sembla moltimportant el posicionament del´Església, quan ens recorda, en undocument dels bisbes espanyols, queun dels principis fonamentals d’unapastoral de migracions és l´acollimenta l’immigrant “independentment dela situació –legal, econòmica, labo-ral– en que es trobi, és una personaamb la mateixa dignitat i drets fo-namentals que els altres, és un fillde Déu, creat, redimit i estimat perEll, és la presència de Jesucrist, ques’identifica amb ell i que ens dema-na el mateix tracte i els mateixosserveis que li devem a Ell. L’im-migrant no és “una força de tre-ball” sense més, sinó una persona”.

Davant una nova llei d’estrange-ria, cada cop més restrictiva, Jesústambé ens fa veure que la llei estàal servei de la persona i en funciódels signes dels temps. El perill del

fariseu de tots els temps és el de di-vinitzar la Llei (que és la concreció)i descuidar la Justícia (que és la fontde tota llei). Jesús no ve a anular laLlei, sinó a complir-la: a referir lapersona no a normes i costums, sinódirectament a la Justícia. Això enshauria de disposar a un cor obert illiure. És del Regne, qui va pel món,no amb mires estretes, sinó amb uncor generós, obert a la Justícia.

El perill del fariseude tots els tempsés el de divinitzarla Llei (que és laconcreció) idescuidar laJustícia (que és lafont de tota llei).

Per aquí anava el lema d’una deles campanyes de la Comissió deMigracions de la Delegació de Pas-toral social de la Diòcesi de Barcelo-na: “La fraternitat va més enllà dela llei”. És a dir, abans que la llei estroba la dignitat de tot ésser humà.Aquest plantejament ens podrà por-tar al conflicte. Però no oblidem queJesús sempre estava a la frontera iqüestionava la llei amb la seva ma-nera d´actuar.

Recordar les paraules de Mn. Vi-dal Aunós, quan la tancada de immi-grants a l´Església del Pi, davant lapregunta d´un periodista que li feiaveure que estava fora de la llei, aco-llint a persones que es trobaven demanera irregular en el territori espa-

198198198198198

nyol., ell va respondre que davant lasituació que vivien aquelles perso-nes ell obeïa la llei de l´evangeli.

D’aquesta manera, Jesús ens faveure que la necessitat que obeeix adrets fonamentals, es troba per da-munt de la llei. Per Jesús, abans quela llei, hi ha el pes de la dignitat detot ésser humà.

Que aquesta manera de fer deJesús, no deixi mai d’il·luminar-nosen la nostra tasca diària de treballamb les persones més necessitades.Que enfortits amb l’esperança enCrist, que ens donà la vida perquè latinguem en abundància, siguem ve-ritables testimonis d’ella allà on si-guem.

199199199199199

ÀMBIT PERSONESI EMPRESES D’INSERCIÓ SOCIAL

200200200200200

201201201201201

Projecte i Espai Refer-Vida

MN. JOAN D’ARQUER, capellà del Centre Penitenciari “Quatre Camins”, President del’Associació “Ex-près4camins” i Coordinador del Projecte “Refer-vida”. Bisbat de Terrassa.

L’associació «Ex-près4camins»creada el 2005 promou des del 2009el Projecte i Espai «Refer-vida».

Primerament ha estat l’Espai «Re-fer-vida»: un habitatge d’acollida perpersones que surten del Centre Pe-nitenciari «Quatre Camins» senseque ningú els esperi ni els estimi ique es troba en el mateix municipi.El pis va ser beneït pel Bisbe de Ter-rassa el dia 1 de febrer de 2010. Al-tres entitats hi participen aportantdiversament: la ONG «Presos sinfronteras» acompanyament jurídicpels acollits i necessitats urgents;l’associació «Jaume Pineda» neces-sitats de qualsevol mena i el SEPAPde la Provincia Eclesiàstica de Bar-celona, amb seu al centre peniten-ciari esmentat, l’ajuda d’algunsvoluntaris….

En més de dos anys han passat18 persones d’entre 28 i 62 anys.Han vingut derivades sempre des de«Quatre Camins» amb una única ex-cepció: les entitats participants tenendret de veto. Això vol dir que es po-

den acceptar persones d’altres cen-tres penitenciaris quan ho demani unade les entitats col·laboradores.

Hi ha una normativa, un contrac-te d’acollida i una base de treball enquatre aspectes: el familiar tot in-tentant que la convivència a dins delpis s’assembli com si d’una famíliaes tractés; el social: intentant que elsacollits vagin aprenent a viure ensocietat d’una manera normalitzada;l’econòmic, acompanyant els acollitsen la gestió dels seus ingressos idespeses; i la inserció laboral. Aquestquart aspecte fins ara ha anat bé.Però davant la por de l’empitjoramentde la crisi econòmica, l’any 2011 esva constituir l’empresa CAMINS,serveis de restauració, E.I., s.l. Estracta d’intentar la quadratura delcercle: a través d’una empresad’inserció es dóna treball als acollitsen l’habitatge i l’empresa ajuda al’autogestió econòmica del pis.

D’aquesta manera, l’associació«Ex-près4camins» en té el 51% deles accions i alhora ha llogat el pis.El president n’és qui escriu aques-tes línies, coordinador i que tambéviu permanentment al pis i és el ca-pellà del centre penitenciari «QuatreCamins». Finalment, rector d’unapetita i humil parròquia enmig de lamuntanya com és Sant Esteve de ElColl en el terme municipal de Llinarsdel Vallès.

En més de dosanys han passat18 persones d’en-tre 28 i 62 anys.

202202202202202

Aquesta coordinació consisteixen reunir l’Equip de Suport formatper professionals voluntaris, resolentamb la seva ajuda les incidències i lavida i la història que es van gestant,i procurar les ajudes econòmiquestan necessàries.

Durant aquests més de dos anyshan passat molts perfils delictius di-ferents. Encara que el temps d’estadaés previst d’un any i que ens mo-vem en un àmbit pastoral i humà enel que el secret i la discreció sónimprescindibles, J.A. obtenia desprésde 25 anys de presó la llibertat con-dicional l’any passat. Va estar ambnosaltres 10 mesos. Hi va arribar eldiumenge de rams del 2011 i el no-vembre va sortir per iniciar una novavida després de casar-se. P. va estaral pis 20 hores, 10 dies sense dir resperò després va tornar dient ques’havia reconciliat amb el seu ger-mà i que anava a viure amb ell. M.vàrem evitar amb l’amistat que ha-via fet amb «Refer-vida» que el re-tornessin al seu país. El M. tambéha trobat en el pis la pau i la serenorque havia perdut resant cada dia aAlà. A l’I. ningú de la seva família elvol des que tenia 6 anys però en no-saltres ha trobat la família que elsegueix acompanyant i la llar que maiha tingut.

No ens en volem amagar: en elmenjador hi ha un Sant Crist, unaimatge de la Mare de Déu i DonBosco (en un quadre de dos me-tres quadrats). Gràcies a la Provi-dència de Déu hem fe t camí .Vàrem començar amb 6000 eurosen un pis que estava buit de tot itot va anar arribant.

Ens movem en unàmbit pastoral ihumà en el que elsecret i la discreciósón imprescindibles.

Experimentar això,aquesta Gràcia deDéu en la vida,només és aptepels pobres. Alprincipi veïns delbarri varen tenir pori criticaren el pis.Veien fantasmesper tot arreu.

Experimentar això, aquesta Grà-cia de Déu en la vida, només és aptepels pobres. Al principi veïns delbarri varen tenir por i criticaren elpis. Veien fantasmes per tot arreu.Però la classe política municipal vaestar al nostre costat. Després hanseguit les sortides en premsa comar-cal. Impacta que, encara avui, uncapellà i l’Església apostin per unespersones a les que la societat giral’esquena. Impacta que es pugui viu-re en una llar, sense grans comodi-tats i luxes, però amb estimació irespecte. Impacta que les portes deles entitats bancàries se’ns obrin, queel menjar arribi, que –finalment– lamicrosocietat al voltant del pis esti-gui disponible.

203203203203203

Des de «Refer-vida» no podemafirmar que hi ha crisi social, criside valors, crisi d’ètica o crisi demoral. Hem trucat a la porta de laDirecció General de Serveis Peniten-ciaris de la Generalitat de Catalunyao de la Facultat de Dret de la Uni-versitat de Barcelona i no ens hemavergonyit ni un mil·límetre de lanostra identitat cristiana i d’Esglésiaamb seu al Bisbat de Terrassa. I aixíconsta en els textos.

Impacta que lesportes de lesentitats bancàriesse’ns obrin, que elmenjar arribi, que–finalment– lamicrosocietat alvoltant del pisestigui disponible.

No ens hemavergonyit ni unmil·límetre de lanostra identitatcristiana i d’Esglé-sia amb seu alBisbat de Terrassa.

Un estiu no vàrem tenir aigua ca-lenta perquè la caldera va dir prou;una vegada no hi havia a finals demes llet a la nevera perquè no enpodíem comprar; i tot i aquestes i

moltes més vivències, com a cris-tians del Bon Pastor, del manamentde l’amor i de la caritat pastoral, maihem perdut l’esperança.

En una de les manifestacions defuncionaris de presons vaig dir-li aun d’ells que un servidor tenia, devegades, dificultats per omplir lesboques dels acollits. Va callar. I ésveritat: moltes paràboles (la multi-plicació dels pans i dels peixos o ladel leprós que va tornar a donar grà-cies) les hem experimentat en el pis.De fet això només és possible ambla fe.

Ara bé, no tot són «flors i violesi romaní». Algun sacerdot ha arribata dir que un servidor és boig. No ésnova aquesta experiència en l’Esglé-sia catòlica, la història es repeteix ino hi ha memòria històrica. Però lavida i Déu acaben fent justícia. Calesperar pacientment i confiar, fiar-se de (¡sobretot!) ELL.

Moltes paràboles(la multiplicaciódels pans i delspeixos o la delleprós que vatornar a donargràcies) les hemexperimentat en elpis. De fet aixònomés és possibleamb la fe.

204204204204204

Seguirem endavant: el nostre Bis-be és amb nosaltres i la seva sensi-bilitat social ens dóna coratge. Tambétenim l’Emmanuel que és el Déu-amb-nosaltres. Saber que estem enel camí essencial de l’Evangeli deJesús. Saber que la Bona Nova noho és si no es viu. Seguirem espe-rant que les comunitats cristianes esdespertin i que la societat descobreixique només mirant l’altre serà ellamateixa quelcom digna.

Seguirem esperantque les comunitatscristianes es des-pertin i que la so-cietat descobreixique només mirantl’altre serà ella ma-teixa quelcom digna.

205205205205205

Fundació ARED,i empresa de reinserció SALTA

ELENA ALFARO, directora.

La Fundació ARED, per a la rein-serció de dones, va néixer al so-terrani del Centre Penitenciari deDones de Barcelona (anomenat fa-miliarment Wad Ras) fa divuit anys.Va ser quan cinc internes van plan-tejar a la seva monitora de confec-ció, Maria Teresa Rodríguez, avuipresidenta de la Fundació, la neces-sitat de millorar la seva formacióocupacional per a poder-se inserir almercat laboral.

Actualment la missió de la Fun-dació ARED és la inserció social ilaboral de persones excloses o en riscd’exclusió social, fonamentalmentdones privades de llibertat.

presa d’Inserció S.L.U., que ofereixuna oportunitat laboral en les seveslínies productives de confecció, hos-taleria i artesania.

Organització

L’òrgan de govern de la Funda-ció és un patronat compost actual-ment per onze membres: una entitat–Filles de la Caritat de Sant Vicençde Paúl- i deu persones físiques.

L’equip de professionals contrac-tats/es i voluntaris/es s’estructura endos departaments, el Social i el deProducció, orientats per una direc-tora. Tots dos departaments funcio-nen en estreta col·laboració per ferpossible la complexa i alhora agraï-da missió de la fundació: l’equilibricontinuat entre ser una entitat senseànim de lucre i alhora ser viable. Unequilibri gens fàcil d’assolir quan laprioritat és l’atenció de qualitat apersones en procés de rehabilitació,reconstrucció personal i reinserciósocial per la via de l’ocupació.

Persones que atén

Tots els programes i projectesde la Fundació estan orientats aacollir, acompanyar, formar, capaci-tat i orientar a persones amb risc

La missió de laFundació ARED ésla inserció social ilaboral de perso-nes excloses o enrisc d’exclusiósocial, fonamental-ment dones priva-des de llibertat.

Fa cinc anys que la Fundació vapromoure i va crear SALTA, Em-

206206206206206

d’exclusió social per a obtenir untreball. Són persones amb perfils depossibilitats escasses o molt fràgilsper obtenir una ocupació si no en-forteixen prèviament les seves com-petències transversals i professio-nals. Situacions de vulnerabilitat engairebé totes les àrees de la vida:educació, salut, protecció, xarxasocial, xarxa familiar, ingressoseconòmics, hàbits i habilitats per ala convivència, històries de consumde substàncies tòxiques, problemesde salut mental, condicions ques’agreugen per la situació de priva-ció de llibertat. Dones soles ambl’únic suport familiar de fills menorsal seu càrrec, dones víctimes deviolència masclista, mares jovessense suport parental, personesmajors d’edat que accedeixen a laFundació derivades per la xarxa deServeis Socials, les OTGs, altresentitats o professionals que ens co-neixen, i els equips de tractamentdels Centres penitenciaris de Briansi Wad Ras.

Si bé la Fundació ha estat creadaper a dones en situació penitenciària,actualment atén a un col·lectiu moltampli de persones en risc d’exclusiósocial.

Els valors d’ARED i SALTA

Solidaritat, compromís i implica-ció: treballem incansablement i ambpresència i acompanyament de mol-ta qualitat, amb persones que, per lescircumstàncies que sigui, han estatvíctimes del fosc mecanisme estruc-tural d’exclusió social, que empenyvers la marginalitat i cap avall elsmés fràgils.

Inclusió social i flexibilitat: Alllarg de 18 anys hem sabut inventar-nos, una i altra vegada, per donarrespostes àgils i oferir oportunitatsals qui n’han tingut menys. Oferimun ventall molt ampli per a l’acollida,gairebé no posem cap restricció perqui vulgui formar part de l’entitat.Les persones arriben voluntàriamenti l’entitat crea un itinerari d’insercióa mida per a cada persona.

Participació: ARED és una enti-tat oberta a una gamma de partici-pació molt ampla: la mateixa personaatesa que s’implica en el seu procésd’inserció i integració, els professio-nals que van construint l’entitat, elsvoluntaris (a l’entorn d’uns 40) queparticipen en tots els nivells de laFundació, els col·laboradors, socis,donants i empreses, les administra-cions públiques i entitats socials.

Crítica: Detectem ràpidament elsobstacles, cada vegada més grans,que la nostra societat oposa a lespersones vulnerables per a poderdesenvolupar un projecte de vidadigne. Obstacles de tota classe, queen procés de formació i acompanyament intentem superar junts. LaFundació neix amb la pregunta quela va fundar: “Com ho fem per notornar a la presó una vegada pagadala condemna?”. No només som crí-tics i denunciem amb valentia les dis-funcions socials, sinó que la mateixaFundació és una resposta. Una entretantes de viables que la xarxad’entitats oferim. Protestem i pro-posem.

Transparència: Estem con-vençuts que els bens que adminis-trem no són bens propis i sí, en

207207207207207

canvi, bens comuns, i el nostre sis-tema de gestió de tots ells es carac-teritza per la transparència en totsels sentits.

Multiculturalitat: La diversitat decultures ens enriqueix i ens facilitala trobada amb els valors que ensuneixen, allunyant-nos dels que apa-rentment ens separen. En l’atenciócurosa a les persones d’orígens tandiversos, es va eixamplant la nostrapròpia humanitat.

Programes i projectes:

1. Cursos de formació ocupacio-nal: En les especialitats forma-tives de confecció industrial,hoteleria i catering, artesania iauxiliars d’ajuda a domicili.

2. Formació bàsica complemen-tària: Un equip de voluntarisofereix classes de formacióbàsica, idiomes i formació pera la vida quotidiana. Tenir curadels menors i dels pares, in-corporació a la nostra cultura,eines d’economia domèstica,etc. Els voluntaris detecten,des de la proximitat, necessi-tats bàsiques a les que inten-tem donar respostes des de lacoordinació amb l’equip d’edu-cadors.

3. Contractació a SALTA, Em-presa d’Inserció: En generalcontractem a persones que hanrealitzat el seu itinerari forma-tiu a la Fundació, encara queen ocasions també n’hem con-tractat altres que s’han acos-tat a la Fundació per diverses

circumstàncies (regularitzacióde la seva situació administra-tiva, obtenció d’autorització detreball per a persones penades,altres situacions de risc).

4. Programes de suport i acom-panyament: Oferim diversosprogrames que disminueixenels factors de risc: menjadorsocial, pisos d’acollida tempo-ral, programa de beques que esnodreixen d’un fons solidari,repartiment d’articles de pri-mera necessitat donats perempreses i col·laboradors, de-rivació a serveis especialitzats.Des l’any 2009, creem, junta-ment amb dues entitats (Sale-sians i Fundació Benallar) elprojecte La Llavor: formaciólaboral, taller d’artesania, aco-llida a persones en situaciód’urgència social, convivènciamulticultural, etc.

5. Programes d’inserció laboral:Oferim serveis d’orientació,formació i intermediació labo-ral. Som entitat col·laboradoraen els programes INCORPO-RA I REINCORPORA de laFundació la Caixa.

Resultats del 2011

El context de crisi que estem tra-vessant ens ha portat a posar de re-lleu la raó de ser de l’entitat amb mésèmfasi que abans. Hem atès a mésde 400 persones en la suma dels nos-tres programes i projectes, incre-mentant l’oferta formativa i d’orien-tació laboral. Hem contractat, a lanostra empresa d’inserció, 40 per-

208208208208208

sones i, en el mercat ordinari, 71.La demanda ha crescut significati-vament i estem molt satisfets, grà-cies a l’esforç que hem realitzatconjuntament.

tat, i han acabat els seus processosformatius amb un alt grau de satis-facció i una valoració molt elevadaper part de les empreses amb les quetenim convenis.

31 persones han viscut en elsnostres pisos d’acollida temporal.

Dos resultats parlen de l’esforçque han realitzat les nostres alum-nes: aquest any no hi ha hagut cappersona que hagi reingressat a la pre-só un cop assolit el tercer grau; no-més hi van haver dos trencamentsde condemna, i no hi ha hagut recai-gudes significatives en els seus trac-taments contra les drogues i altressubstàncies tòxiques.

A grans trets, hi va haver una dis-minució dels ingressos provinents deles administracions públiques, unadisminució de les aportacions priva-des habituals, el suport extraordina-ri d’una entitat privada davant lasituació de crisi i un petit ascens delsingressos generats per la producciópròpia d’artesania, confecció i cate-ring.

L’impacte de la crisi actual

Sens dubte que la crisi afecta mésa les persones més fràgils, a aquellsque ja no tenen possibilitat de margeper disminuir despeses perquè viuenamb economies molt precàries i desubsistència mínima. Entre les situa-cions detectades es troben:

- Homes, pares dels petits o pa-relles de les nostres treballado-res, que treballen a la cons-trucció i estan sense feina.

Un mercat que cada dia s’estrenymés i un teixit empresarial que ex-pulsa vers la desocupació als qui vanser treballadors i passen a ser per-sones assistides per una protecciósocial que es debilita, també ha estatcapaç d’absorbir un nombre de tre-balladors que la Fundació ARED haacompanyat. Una xifra insignificantper a les estadístiques, però que, perel nostre tancament, és un gran re-sultat.

Les nostres alumnes han fet pràc-tiques en empreses de la nostra ciu-

El context de crisique estemtravessant ens haportat a posar derelleu la raó de serde l’entitat ambmés èmfasi queabans. Hem atès amés de 400persones en lasuma dels nostresprogrames iprojectes, incre-mentant l’ofertaformativa i d’orien-tació laboral.

209209209209209

- Retallada significativa d’algu-nes quantitats de la PIRMI.

- Retard en l’aprovació de la RMI.

- Denegació de la renovació del’autorització de residència peringressos insuficients.

- Impossibilitat de pagar les des-peses d’un pis o d’una habita-ció de lloguer.

- Disminució de beques de men-jador.

- Desnonaments de pisos de llo-guer.

- Impossibilitats de reagrupar alsseus familiars més directes perno complir les condicions re-querides.

- Projectes migratoris truncats.

- Retorns obligats a la situacióeconòmica dels seus païsosd’origen.

- Augment significatiu de l’eco-nomia submergida, treball do-

mèstic mal pagat, situacionsd’explotació laboral a l’hosteleria.

- No renovació de contractes detreball i pèrdua de la situacióregularitzada d’estrangeria.

- Impossibilitat d’arribar a fi demes perquè els ingressos sónbaixos.

- Famílies d’immigrants dividi-des, quan una part de la famíliatorna al seu país d’origen i elsfills joves queden desprotegits:impossibilitat de pagar una ha-bitació de lloguer i la matrículade la universitat, necessitatd’allotjament social.

- Persones que, quan deixend’aportar a l’economia familiar,la xarxa més propera els obligaa deixar el pis i quedar-se sen-se llar.

- Disminució de les beques demenjador i impossibilitat de lamare per conciliar la vida labo-ral i familiar.

- Retorn d’algunes dones al’exercici de la prostitució i aaltres activitats de baix nivellper aconseguir uns ingressosmínims.

- Impossibilitat de continuar elstractaments odontològics ini-ciats.

- Dificultat per realitzar les mí-nimes reparacions en les viven-des adjudicades: deterioramentper manca de manteniment.

- Sol·licituds constants d’ali-ments i articles de primera ne-cessitat.

- Embargaments de la nòminaper haver sol·licitat un préstec

La crisi afecta mésa les personesmés fràgils, aaquells que ja notenen possibilitatde marge perdisminuir despesesperquè viuen ambeconomies moltprecàries i de sub-sistència mínima.

210210210210210

i fer front a alguna despesa deprimera necessitat (rentadora,ulleres, mobles).

- Grans dificultats per a mante-nir el treball o per aconseguir-ne un de nou un cop s’ha per-dut.

- Esgotament de la prestació dedesocupació i altres ajudes.

- Major demanda en el serveid’orientació laboral i escassesad’ofertes de treball.

- Desànim i desesperació a l’ho-ra de la recerca d’ocupació per-què no se’n troba cap.

- Deteriorament personal i de lasalut.

I així podríem continuar una per-llongada llista de les conseqüènciesque porta la crisi sobre els col·lectiusmés vulnerables.

Quin és el compromís de la Fun-dació ARED davant d’aquest pa-norama?

Encara que els nostres estatutsidentifiquen a la Fundació AREDcom a “a-confessional” no tenim capvergonya en dir que posem l’accentquotidià en els valors de l’Evangelii, com molt bé orienta el pare Alber-to Hurtado, sacerdot jesuïta xilè:“Vostè em pregunta com s’equilibrala meva vida. Jo també m’ho pre-gunto. Estic cada vegada més absor-bit pel treball..., per no dir “no” oper no deixar ocasió per fer el bé.Sóc sovint com una roca colpejadaper tots costats per los onades quepugen... envoltat de tenebres... però

m’escapo cap a la llum”. “No quedamés escapatòria que per Dalt”.

I de “Dalt” ens arriba la força queens reenvia al treball de cada dia, esrestitueixen les nostres forces perseguir vencent els obstacles. Tambéés meravellós rebre de les mateixespersones que atenem la resta del’energia que necessitem per conti-nuar el nostre compromís. Construirjunts el Regne que sempre ens surtal pas, és un dels privilegis més bellsde la nostra vida: estar entre lesalumnes i les treballadores, compar-tir les seves inquietuds i les sevesalegries, acompanyar la vida quesempre s’obre camí, alegrar-nos ambl’arri-bada d’un nou nen i acompa-

Posem l’accentquotidià en elsvalors de l’Evangelii, com molt béorienta el pareAlberto Hurtado,sacerdot jesuïtaxilè: “Vostè empregunta coms’equilibra la mevavida. Jo também’ho pregunto.Estic cada vegadamés absorbit peltreball..., per no dir“no” o per no deixarocasió per fer el bé.

211211211211211

nyar la desesperació de les personessense treball.

Formar part d’un equip humàcom el d’ARED (m’agrada parlard’“humans amb recursos” i no de“recursos humans”) que sent com apròpies les necessitats properes i

Formar part d’unequip humà com eld’ARED (m’agradaparlar d’“humansamb recursos” i node “recursoshumans”) que sentcom a pròpies lesnecessitats pro-peres i s’afanyaper atendre elmillor possible a lanostra gent.

s’afanya per atendre el millor possi-ble a la nostra gent, és el suport co-munitari més valuós que tots neces-sitem en aquest tram del camí.

Treballar en xarxa i molt coordi-nats, entitats i organitzacions que“sabem de Qui ens hem fiat”, és unaaltra de les llums imprescindiblesquan sembla que el túnel s’allarga iel temps per trobar solucions espara.

Els anys ens ensenyen que “aixòtambé passarà” i, perquè això suc-ceeixi, la nostra aportació, encaraque sembli insignificant, és absolu-tament imprescindible. El nostre hu-mil servei es basa en aquesta con-vicció profunda. Quan caminemacompanyats d’aquesta conviccióarriba “el descans i el repòs” promèsper tots els “cansats i afeixugats”.

Junts donem gràcies a Déu per-què fa en nosaltres, i a través denosaltres, tantes meravelles. Seguim,doncs, fent camí al costat dels mésfràgils.

212212212212212

Fundació Formació i Treball

X. PUIG, gerent de l’entitat i Tony Cabré, responsable de comunicació.

FORMACIÓ I TREBALL és unaFundació Privada sense ànim de lu-cre, i va ser promoguda per CàritasDiocesana de Barcelona l’any 1992.

Abans fins i tot de la seva consti-tució, cap a l’any 1986 trobem elsprimers antecedents del que seràdesprés la Fundació: un local en po-ques condicions al carrer Concili deTrento on quatre dones en riscd’exclusió i una educadora, ambl’ajut d’unes joves voluntàries co-mencen l’activitat de tria de la roba.Una roba que es seleccionava i ve-nia a majoristes o bé es feien paquetsper a les famílies que atenia Càritas.L’objectiu en aquell moment, era queaquelles dones, amb diferents pro-blemàtiques i que no encaixaven encap projecte assistencial, tinguessinun lloc de referència habitual i derelació que les ajudés a sentir-se va-lorades (amb elles ja es començavena treballar també alguns hàbits labo-rals).

En aquell moment, igual que estàpassant avui, es vivia una realitatsocial marcada per una elevada taxad’atur, i que no es tractava nomésde cobrir les necessitats.

Any rere any aquesta iniciativa vaanar creixent i incorporant cada ve-gada un nombre major de persones.La dimensió va augmentar tant queva provocar un canvi d’instal·lacionsper donar cabuda a la creixent de-

manda d’usuaris. Comprovada la via-bilitat del projecte es va constituir el1992 amb plena autonomia i identi-tat jurídica pròpia com la FundacióFormació i Treball.

El 1992 amb plenaautonomia i iden-titat jurídica pròpiacom la FundacióFormació i Treball.

Formació i Treball té dos objec-tius principals que estan directamentrelacionats i que afecten directamenta les persones des del punt de vistasocial, humà i econòmic

Aquests objectius són:

- En primer lloc el de promourela inserció sociolaboral de lespersones amb situació de riscd’exclusió social mitjançant laformació ocupacional i la par-ticipació en activitats econòmi-ques de producció i comercia-lització de béns així com la pres-tació de serveis. En aquest sen-tit Formació i Treball posaèmfasi en les activitats al vol-tant de reutilització de residus,assegurant la sostenibilitat me-diambiental, econòmica i èticaen tots els punts del procés.

213213213213213

- En segon lloc, la Fundació des-envolupa el Programa d’En-trega Social (P.E.S) que permetque persones, famílies i/o equi-paments socials amb pocs re-cursos econòmics puguin co-brir les seves necessitats bàsi-ques de roba, mobles, orto-pèdia, equipament de la llar,etc., de forma gratuïta o a preussimbòlics. La gestió de la reco-llida, arranjament i posta a puntde béns de segona mà ens aju-da a assolir aquest objectiu.

La Inserció Laboral

El nostre objectiu col·lectiu sóntotes aquestes persones derivadespels Serveis Socials municipals o deCàritas i que per diverses circums-tàncies i problemàtiques personals(perceptors de la renda mínimad’inserció, càrregues familiars, dro-go-dependències, maltractaments, his-torial de reclusió, atur crònic, etc ...)que tenen dificultats per incorporar-se al mercat de treball ordinari.

Durant l’any 2011 hem atès1.658 persones, 915 de les quals hanaconseguit l’objectiu consensuat enun itinerari d’inserció.

Formació i Treball els acull i elsofereix un suport personalitzat per ala recerca de feina. Per aquesta tas-ca comptem amb un Departamentd’Inserció Sociolaboral, format perun equip de psicòlegs, treballadorssocials i educadors laborals que ate-nen les persones derivades pels Ser-veis Socials (públics o privats), i quedissenya l’itinerari d’inserció. Aquestitinerari és definit per a cada un dels

usuaris i parteix d’un diagnòstic so-ciolaboral a partir del qual es con-creta el recurs més adequat peraquella persona i es marquen els ob-jectius per tal de superar les man-cances detectades.

Formació Ocupacional

Un dels recursos que garan-teixen un alt índex d’inserció és laformació ocupacional en diferentsoficis.

Tots els cursos són gratuïts perl’usuari, i són subvencionats pelDepartament de Treball de la Gene-ralitat de Catalunya, Ajuntaments del’entorn i entitats privades.

FIT també realitza cursos privatsper persones sense documentació enregla finançats per Càritas Diocesa-na de Barcelona i la pròpia Funda-ció.

La formació que oferim és emi-nentment pràctica, tot i que els alum-nes reben una formació comple-mentària d’aspectes bàsics i molt re-lacionada amb el seu ofici (concep-tes matemàtics, expressió oral iescrita, recerca de feina, seguretat ihigiene, etc).

Al llarg d’aquests anys, hem anatmodificant i ampliant l’oferta forma-tiva amb l’objectiu de donar respos-ta i adequar-nos a les necessitatsreals del mercat laboral. Per elabo-rar la previsió de cursos, cada anypartim d’una prospecció del mercati de l’avaluació del desenvolupamentdels cursos fets anteriorment atenentsobretot al nivell d’inserció assolit.

214214214214214

De la formació en oficis de paleta,pintor, soldador, muntador de mo-bles, hem anat evolucionant seguintla demanda de treball cap la graellaactual de formació composada permodalitats tant diverses com auxi-liar de geriatria, atenció de malaltsen Alzheimer, zelador sanitari, ges-tor de magatzems, gestor de residus,bugaderia i planxa, mantenimentd’edificis i electricista.

Empresa d’Inserció: La insercióper l’econòmic

Les empreses d’inserció són ini-ciatives i empreses que combinen lalògica empresarial amb metodologiesque fan possible la inclusió dels ex-closos socials en els processos dereinserció laboral en la mateixa em-presa, en una empresa aliena o enprojectes d’autoocupació.

Hem anat modi-ficant i ampliantl’oferta formativaamb l’objectiu dedonar resposta iadequar-nos a lesnecessitats realsdel mercat laboral.

Dins el desenvolupament delscursos es fan avaluacions individualsde cada alumne i del grup per tald’anar treballant les mancances quees detecten i saber al final de cursquin és el nivell assolit i poder orien-tar molt millor la seva inserció finalen el mercat laboral.

Un cop finalitzat el curs es fa untreball individualitzat d’acompanya-ment, orientació i recerca de feinaamb el tècnic d’inserció laboral as-signat.

Durant l’any 2011 hem realit-zat 23 cursos de formació ocu-pacional, capacitant a 322 alum-nes.

Les empresesd’inserció sóniniciatives iempreses quecombinen la lògicaempresarial ambmetodologies quefan possible lainclusió dels ex-closos socials enels processos dereinserció laboralen la mateixaempresa, en unaempresa aliena oen projectesd’autoocupació.

Les empreses d’inserció confir-men que l’ocupació és per als mésdesafavorits i exclosos el principalvector de la inserció social i unamanera de participar en l’activitat dela societat.

215215215215215

Així i fruit de la Llei Catalanad’Empreses d’Inserció (Llei 27/2002), la Fundació, com a únic soci,va constituir l’any 2006 una empre-sa mercantil anomenada Formaciói Treball Empresa d’Inserció,S.L.U. Aquesta entitat està legalmentinscrita en el Registre d’Empresesd’Inserció i va néixer com un ins-trument per poder contribuir al’objectiu únic de consolidar una es-tructura productiva estable, integrantpersones en risc d’exclusió social quetreballin pel medi ambient amb unmodel de desenvolupament sostenible.

La base nostra és l’equip humàja que tota aquesta feina social noseria possible sense la col·laboraciódesinteressada de 65 persones vo-luntàries, que amb el seu esforç, va-lors i experiència ens ajuden en laconsecució dels nostres objectius.Formació i Treball disposa d’unaplantilla de 67 treballadors sensecomptar amb els que es troben enprocés d’inserció (la resta de treba-lladors són educadors, encarregatsde producció i d’administració i ser-veis). Actualment disposa de 75 tre-balladors en procés d’inserció.Aquestes dades la situen en lamés gran de les empreses d’in-serció inscrites a Catalunya i Es-panya.

Les activitats econòmiques queFIT desenvolupa són mitjans per ca-pacitar a l’usuari amb la millor pràc-tica existent: el treball en un entornreal de feina. El diagnòstic continude l’usuari permet conèixer quinescompetències transversals cal re-forçar (comunicació, autoconeixe-ment, autoestima, etc...)

Aquestes activitats econòmiquessón sempre intensives en mà d’obrai acostumen a ser d’escàs valor afe-git. Això permet oferir un gran nom-bre de llocs de treball per a personesen situació d’exclusió social.

Actualment FIT gestiona la reco-llida de 2.700 tones de roba l’any.Aquesta gestió compren des de larecollida, la tria, emmagatzematge, idistribució de la roba valoritzada pelseu lliurament social i la comercia-lització d’aquesta a 6 botigues de pro-ductes de segona mà.

FIT també recull i valoritza mo-bles i voluminosos a particulars i, percontracte, a municipis com Barce-lona, Vilanova i la Geltrú, Canyelles,etc...

De la recollida de roba i moblesFIT ha anat evolucionat cap a la pres-tació de serveis per Ajuntaments iEmpreses provades. Així FIT ges-tiona la recollida de Cartró de SantPere de Ribes i Vilanova i la Geltrú,realitza serveis de neteja per l’Arxiumunicipal de Barcelona, per diver-ses empreses i comerços, realitza laneteja de xoc d’habitatges de serveissocial de l’Ajuntament de Barce-lona, etc...

En els darrers anys hem engegatun servei de bugaderia industrial ique actualment està netejant 250 milquilos de roba per Hotels i Restau-rants de Sitges i Vilanova. Tambégestionem les bugaderies de la resi-dències d’avis de Vilanova i la Gel-trú i de l’Hospital de Vilafranca delPenedès.

216216216216216

El Programa d’Entrega Social(P.E.S.)

Aquest projecte, gestiona el lliu-rament de roba, mobles, ajudes tèc-niques (ortopèdia) i altres productesde segona mà a famílies i/o perso-nes, derivades sempre pels Serveiso Entitats Socials, que no disposende recursos econòmics suficientsper cobrir les seves necessitats bà-siques a preu de mercat. Durant l’any2011 es van realitzat lliuraments pervalor de 255 mil euros beneficianta 1.837 famílies derivades per Càri-tas i els Ajuntaments de Barcelona,Sant Adrià de Besòs i l’Hospitalet deLlobregat.

Amb aquest projecte complim undoble objectiu, a banda del principalque és atendre les demandes d’a-quests usuaris:

Oferim un servei a l’Adminis-tració Pública. Tenim diferents con-venis de col· laboració amb elssegüents ajuntament: Barcelona, Ba-dalona, Hospitalet i Sant Adrià deBesòs.

Realitzem una tasca de sensi-bilització a la població en generalde cara al reciclatge i reutilitza-ció d’articles que han perdut valor ique d’altra forma anirien a parar ales escombraries però que, un coparranjats i condicionats, tornen a serútils a altres persones.

Àmbit Geogràfic

Formació i Treball és una entitatarrelada al col·lectiu, les persones ensituació d’exclusió social, i té la sevaseu a Sant Adrià de Besòs, al costat

del Barri de la Mina. FIT també téuna delegació a Vilanova i la Geltrú iproperament n’obrirà una altra aTarragona. Per tant desenvolupa lesseves activitats en diferents zones dela geografia catalana: Barcelonès,Besòs, Garraf, Penedès i tota la Pro-víncia de Tarragona i terres del’Ebre.

Formació i Treball engega aquestsobjectius amb el compromís de ferque a la persona se li facilitin einesper al seu creixement personal i pro-fessional, la idea és ensenyar-los apescar en comptes de donar-los elpeix, amb una actitud de preocupa-ció per la persona, física i moral,procurant una relació de germanor iacompanyament.

Formació i Treballengega aquestsobjectius amb elcompromís de ferque a la personase li facilitin einesper al seu creixe-ment personal iprofessional, laidea és ensenyar-los a pescar encomptes de donar-los el peix.

FIT intenta en totes les sevesactivitats posar-se al servei de la per-sona, preocupant-se pel seu desen-volupament personal aportant el caliu

217217217217217

necessari perquè aquesta deixi la sevasituació de vulnerabilitat.

Amb el compromís de treballarentre altres, els valors del treball, laconstància, la solidaritat, l’amistat,la igualtat d’oportunitats siguin ele-ments a tenir en compte en la feinadiària per fer possible els nostresobjectius.

Ens proposem a contribuir ambuna petita part a que aquesta frus-tració que comporta l’atur mentali-tzi a la societat que tenim un deureimportant en aquest món de consu-misme, procurant compartir aquestjustícia amb els més necessitats.

Pràctica social. Nosaltres contri-buïm amb i per a la societat, no desde la evangelització sinó predicantamb l’exemple. Ja va dir Pius XII el1941 que els béns, creats per Déuper a tots els homes, aflueixin equi-tativament a tots ells segons els prin-cipis de justícia i de caritat.

Ja hem dit que la base nostre esl’equip humà ja que tota aquestafeina social no seria possible sensela col·laboració desinteressada de 65persones voluntàries, que amb el seuesforç, valors i experiència ens aju-den en la consecució dels nostresobjectius. Per això que el nostrepropòsit com a entitat és de se-guir creixent com a obra per apoder arribar a més persones allàa on no arriben les administra-cions i això ho fem sense distin-gir els nostres usuaris segons lesseves creences o la manca d’elles.

Pel que fa a l’esperança cristia-na, en l’espera d’algun bé, sigui ma-

terial o espiritual, i l’ésser humà es-pera, té esperança. Aquesta espe-rança sempre està lligada amb laconfiança com és el que passa ambels nostres usuaris pel que fa a laseva inserció en la vida social i elmercat laboral o a la recepció d’algunbé material que els ajudi a tenir unavida menys difícil. L’esperança persi mateixa no és una garantia si noestà acompanyada de la fe en podersortir del pou en qué molts és tro-ben. El filòsof grec Porfiri assenya-lava que els quatre elements queconstitueixen una vida autèntica són:l’esperança, la fe, la veritat i l’amor.I aquest són els quatre elements –jainconscients, moltes vegades– quemarquen la nostra labor diària. Ladedicació als nostres objectius –tantper part dels voluntaris com per partdel personal d’estructura– exigeixsense mesures un compromís amb

Aquesta esperan-ça sempre estàlligada amb laconfiança com ésel que passa ambels nostres usuarispel que fa a la sevainserció en la vidasocial i el mercatlaboral o a larecepció d’algunbé material que elsajudi a tenir unavida menys difícil.

218218218218218

la feina que fem, una disponibilitaten qualsevol moment i la misericòr-dia, entès com sentiment que em-peny a perdonar i a socórrer. Evi-dentment això no ha estat una tascafàcil però ho continuarem fent.

El filòsof i teòleg Joan Ordi ensdiu que la història de l’Església ca-tòlica “ha caracteritzat l’experiènciacristiana de Déu i de la condició hu-mana com a fe-amor-esperança.Aquesta triple dimensió de l’expe-riència cristiana: fe-amor-esperança,encaixa en la triple necessitat espe-cífica de l’ésser humà: la necessitatde veritat, la necessitat de sentit i lanecessitat de plenitud”.

Per tant, la nostra labor des delpunt de vista professional, complintamb aquestes tres premisses enversles persones que atenem – la neces-

El filòsof grecPorfiri assenyalavaque els quatreelements queconstitueixen unavida autèntica són:l’esperança, la fe,la veritat i l’amor.I aquests són elsquatre elements–ja inconscients,moltes vegades–que marquen lanostra labor diària.

sitat de veritat, la necessitat de sen-tit i la necessitat de plenitud– no espot deslligar del objectiu de l’Esglé-sia. Així, la nostra proposta es de noperdre l’esperança i què a través dela veritat podem ajudar a que els nos-tres usuaris vegin sentit a la vida ipuguin arribar a una plenitud perso-nal –independentment de la seva si-tuació econòmica, social o familiar.Com a entitat, no podem doncs pro-posar res a la comunitat eclesial queno estigui fent ja.

Com a pràctica social proposemconsciència i criteri. Ja hem dit quela nostra labor social no es pot des-lligar de l’esperança cristiana. Peròsí hi ha un aspecte que caldria donara conèixer: el coneixement de la rea-litat de la nostra societat. Les socie-tats occidentals estan molt dedicades

La nostra propostaés de no perdrel’esperança i que através de la veritatpodem ajudar aque els nostresusuaris vegin sentita la vida i puguinarribar a unaplenitud personal.

Com a pràcticasocial proposemconsciència i criteri.

219219219219219

a projectes de desenvolupament al ter-cer món sense adonar-se moltes ve-gades que, pel fet de ser personesinvisibles, aquí també existeix elquart món. Sembla contradictòria laquantitat d’ajut que s’envia a l’exteriorquan a casa nostra també tenim ne-cessitats. Per tant proposaríem que lasocietat tingui coneixement de la rea-litat que l’envolta, sigui conscient del’existència d’una comunitat de per-sones amb greus problemes socials,familiars i laborals i tingui criteri perdecidir com pot ajudar-la.

Aquí també exis-teix el quart món.Sembla contra-dictòria la quantitatd’ajut que s’envia al’exterior quan acasa nostra tambétenim necessitats.

220220220220220

221221221221221

III. Iniciatives en xarxai de comunicació

222222222222222

223223223223223

Fundació Mambré

La Fundación Mambré es vaconstituir l’any 2007 impulsada perquatre entitats que treballen enl’atenció a persones sense llar: ArrelsFundació, Assís Centre d’Acollida,la Companyia de les Filles de la Ca-ritat i l’Orde Hospitalari de Sant Joande Déu.

tablement podríem millorar i créixeren atenció.

MANUEL LECHA, president de l’entitat.LOURDES ZAMBANA, responsable d’Inserció laboral. Barcelona.

Impulsada perquatre entitats quetreballen enl’atenció a perso-nes sense llar:Arrels Fundació,Assís Centre d’Aco-llida, la Companyiade les Filles de laCaritat i l’OrdeHospitalari de SantJoan de Déu.

Ens va moure una idea molt sen-zilla: junts podríem millorar l’eficàciai l’eficiència dels nostres recursos.Havíem constatat que gastàvem moltsdiners per donar un mal servei a lespersones sense llar, en espais com“pensions” que no eren dignes i re-sultaven cars. Compartint recursos,coneixement i sent generosos, indub-

Ens va moure unaidea molt senzilla:junts podríemmillorar l’eficàcia il’eficiència delsnostres recursos.

Ens va unir el fet que som enti-tats nascudes del compromís cristiài inspirades en l’Evangeli de Jesús,que formem part de la seva Esglésiai que compartim una mateixa visióde la persona i de la seva dignitat i,per tant, una mateixa manera de fer,centrada en la persona com a valorfonamental.

Vàrem escollir el nom de la Fun-dació inspirat en el Gènesis 18, 1-5“El Senyor s’aparegué a Abraham ales Alzines de Mambré. Abraham seiaa l’entrada de la tenda, quan la calordel dia era més forta, i va veure treshomes drets a prop d’ell. Tan bonpunt els veié, corregué a trobar-losdes de l’entrada de la tenda, es vaprosternar fins a tocar a terra i di-gué:

- Senyor, si m’has concedit elteu favor, et prego que no pas-

224224224224224

sis de llarg sense aturar-te aquíamb el teu servent. Perme-teu que portin aigua per a ren-tar-vos els peus i reposeu al’ombra d’aquest arbre. Entre-tant aniré a buscar alguna cosaper menjar, i refareu les forcesabans de continuar el camí.(…)”

Mambré simbolitza perfectamentallò que volíem construir junts il’esperit que anima a cadascuna deles entitats que la componen, en elservei a les persones sense llar. ComAbraham, que no dubta a oferir aco-llida i pa als seus convidats i identi-fica clarament a “l’altre”, l’alteritat,en aquella vista. Feia calor, el con-text era dur, estaven cansats. Correcap a ells, no espera que vinguin,s’anticipa. Està atent als altres, al seu

Les persones quearriben a nosaltres,a les nostresentitats, podendescansar i recu-perar forces abansde continuar el seucamí, sota l’alzinarde Mambré. Ensagradaria querecuperessin laseva dignitat i laseva autonomiapersonal abans decontinuar.

entorn, al seu món. No els ofereixpregàries ni sacrificis (sap ben béque està parlant amb el seu “Se-nyor”), els ofereix casa i “aliment”.I els ofereix descans abans de con-tinuar el seu camí.

Les persones que arriben a no-saltres, a les nostres entitats, podendescansar i recuperar forces abansde continuar el seu camí, sotal’alzinar de Mambré. Ens agradariaque recuperessin la seva dignitat i laseva autonomia personal abans decontinuar. Des de la Fundació Mam-bré creiem que aquesta dignitat i au-tonomia es fonamenten en la vivenda

No entenem elcompromís cristiàsense el compro-mís envers “l’altre”.La fe cristiana noés una fe per a serpensada, és unaproposta de vidaque ens ha decomprometre en laconstrucció delRegne de Déu. I nohi ha Regne deDéu mentre hi hapersones que, comels hostes d’Abra-ham, necessitenun lloc per a descan-sar i un bocí de pa.

225225225225225

i el treball i oferim com Abraham,possibilitat d’acollida i pa.

No entenem el compromís cris-tià sense el compromís envers“l’altre”. La fe cristiana no és una feper a ser pensada, és una propostade vida que ens ha de comprometreen la construcció del Regne de Déu.I no hi ha Regne de Déu mentre hiha persones que, com els hostesd’Abraham, necessiten un lloc per adescansar i un bocí de pa.

Des d’aquest compromís estemamatents als signes dels temps. Elsproblemes que actualment asfixienla dignitat i l’autonomia de les per-sones que atenem són la vivenda ila feina. Necessitem solucions pera problemes que són vells (la po-bresa, la injustícia, el dolor) peròque es concreten de formes noves.I la Fundació Mambré proposa no-ves respostes a les dificultats peraccedir a una vivenda digna: “pen-sió social”, pisos compartits, etc. Inoves formes d’organitzar-se:Mambré assumeix les tasques derecerca, condicionament i gestió deles vivendes i les Entitats el segui-ment social.

Necessitemsolucions per aproblemes que sónvells (la pobresa, lainjustícia, el dolor)però que es concre-ten de formes noves.

Ens unim també per ajudar a lainserció laboral, per a cercar solu-cions en aquest dur context de crision, com sempre, són els més dèbilsels que més pateixen. Ens unim pera somiar noves solucions que gene-rin llocs de treball.

Hem descobert la riquesa de tre-ballar plegats. En un sector com elnostre on costa molt sortir de la nos-tra “capella” i mirar els altres no coma competidors, sinó com a col·la-boradors. Treballar junts en les granslínies, però també en la quotidiani-tat, és el nostre repte i la manera detrobar i donar millors solucions.

Hem descobert lariquesa de treballarplegats. En unsector com elnostre on costamolt sortir de lanostra “capella” imirar els altres nocom a competi-dors, sinó com acol·laboradors.Treballar junts enles grans línies,però també en laquotidianitat, és elnostre repte i lamanera de trobar idonar millorssolucions.

226226226226226

Des del principi la Fundació Mam-bré ha anat creixent constantment enl’objectiu de donar resposta a lesnecessitats de vivenda als diferentscol·lectius en risc d’exclusió social.Actualment, aquest programa comp-ta amb 32 recursos residencials decaracterístiques diverses que ofe-reixen 125 places d’allotjament.L’any 2010 el programa de vivendava permetre allotjar 356 persones i afacilitar 31.250 pernoctacions.

L’any 2010 el pro-grama de vivendava permetre allotjar356 persones i afacilitar 31.250pernoctacions.

El programa d’Inserció Laboralva atendre, al seu torn, 154 perso-nes i va aconseguir 28 contracteslaborals.

Altres projectes han volgut aixo-plugar-se sota les branques del’alzina de Mambré i compartir la sevaidea i estil de treball en xarxa. Desde 2010 Mambré acull el ProjecteEnllaç, una iniciativa d’entitats quetreballen en l’àmbit penitenciari i quevolien oferir acollida i vivenda a per-sones procedents de centres peniten-

ciaris en situació de llibertat definiti-va i sense llar. Són entitats que com-parteixen la nostra missió i elsnostres valors en la forma d’atendreles persones que pateixen exclusió.

1. Associació Cedre per la Promoció Social (Caputxins), Associació Centre Obert HeuraGràcia, Associació Social i Cristiana de Voluntaris de Presons, Càritas Diocesana de Bar-celona, Companyia de les Filles de la Caritat, Dominiques de la Presentació, FundacióAFMA, Fundació Ared, Fundació de l’Obra Mercedària, Fundació Marianao, FundacióPare Manel, Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna-Catalunya, Grup 33, SalesiansBarcelona i SEPAP Barcelona

Mambré acull elProjecte Enllaç,una iniciativa d’en-titats que treballenen l’àmbit peniten-ciari i que volienoferir acollida ivivenda a perso-nes procedents decentres peniten-ciaris en situacióde llibertat defini-tiva i sense llar.

Són 15 les entitats1 que s’hansumat a aquest projecte, participantde diferents maneres, aportant re-cursos econòmics, recursos resi-dencials, seguiment tècnic, acom-panyament humà o simplementoferint-ne el seu suport.

Una bella proposta de solidaritat iservei a un dels col·lectius més obli-dats i desatesos. Actualment, compta

227227227227227

amb 4 recursos residencials i 16 pla-ces d’allotjament, amb el desig il’esperança de seguir creixent i millo-rant la proposta de treball en xarxa.

El treball en xarxa és un signedels temps que les entitats socialsd’Església hem de tenir en compte.Les circumstàncies socials, legisla-tives, etc. ens fan prendre conscièn-cia de la nostra debilitat i de què calbuscar la nostra fortalesa treballanten comú. Cal, més que mai, trobarallò que ens uneix, més que no pasel que ens separa, treballar des deles coincidències, les complicitats,des de la col·laboració i el compro-mís.

En uns temps tan difícils social-ment, que estan generant tanta po-bresa i, com a conseqüència, unmajor risc d’exclusió social per amoltes persones. En un moment enel qual els recursos de què podemdisposar són cada vegada menys, éshora de multiplicar els pans i elspeixos. És la invitació que ens fariaJesús. No ens podem quedar aturats

lamentant-nos de la dificultat; hemde fer més eficients els nostres re-cursos per a poder arribar a méspersones, per a donar de menjar a lamultitud … i la millor manera demultiplicar l’eficiència dels nostresrecursos és compartir-los, posar-losen comú, treballar plegats. Nomésquan aquell jove està disposat a com-partir el que té, malgrat sigui pocacosa, cinc pans i dos peixos, per atanta gent “una multitud”, es pro-dueix el miracle.

Cal, més que mai,trobar allò que ensuneix, més que nopas el que enssepara, treballardes de les coinci-dències, les com-plicitats, des de lacol·laboració i elcompromís.

En un moment enel qual els recursosde què podemdisposar són cadavegada menys, éshora de multiplicarels pans i elspeixos. És lainvitació que ensfaria Jesús. No enspodem quedaraturats lamentant-nos de la dificultat.

Finalment, davant d’una realitatsocial que sembla convidar-nosconstantment al pessimisme, davantd’un discurs que només ens parlade retallades, de privacions, que cu-riosament sembla afectar només elsmés pobres i que ens fan entre-veure, després de moltes reformeseconòmiques, un món més desigual.És l’hora de convertir l’aigua en vi,

228228228228228

de parlar de l’esperança cristiana,de què un món millor és possible,un món fonamentat en la solidari-tat, en compartir, en l’acollida de

l’altre, en la igualtat, en resum enl’Amor. Les mateixes actituds queva tenir Abraham en l’alzinar deMambré.

229229229229229

Saó-Prat

L’Associació SAÓ-Prat és unaentitat sense ànim de lucre que neixcom a fruit del compartir. És l’any2004. Portem uns anys que tres co-munitats religioses que vivim als bar-ris de Sant Cosme i de Sant Jordi ala ciutat del Prat de Llobregat hempres el costum d’ajuntar-nos sovintper celebrar, per compartir i per so-miar. Som les germanes Concepcio-nistes (Missioneres de la Imma-culada Concepció), les germanesTeresianes (Companyia Santa Tere-sa de Jesús) i els germans Maristes.No es necessiten grans excuses pertrobar-nos a una de les comunitatsper pregar i compartir la taula.

Un tema es va convertint en re-flexió repetida tant a les pregàriescom al compartir a la taula: els jovesque als nostres barris viuen sense ex-pectatives. Són joves amb els pro-cessos de formació trencats perfracàs escolar massa prematur; ambdinàmiques anèmiques i amb un his-torial de transgressions que no potfer més que augmentar a mesura quevan passant els mesos. Són jovessense formació, sense hàbits de tre-ball, amb inicis d’addiccions. Pre-guem i expressem la nostra preo-cupació. Ficats en aquesta dinàmicade pregar, expressar, compartir, pre-gar. . . hi ha un moment en quel’esperit ens demana una passa més:actuar.

I ens posem en marxa. Parlemamb els respectius consells provin-cials i es decideix crear l’Associacióper donar cobertura als projectes.Totes tres comunitats venim del mónde l’educació i ens hi sentim còmo-des en aquestes estructures. Hi hamaneres de fer consolidades i cohe-rents que ens garanteixen apropar-nos al món social des de posicio-naments i perspectives educatives.Ens veiem capaços d’elaborar pro-jectes i itineraris formatius.

Estructurem des d’un inici elsprojectes socioeducatius adreçats ainfants i adolescents amb un centreobert i reforç escolar. Al mateixtemps, des de l’Ajuntament de la ciu-tat se’ns proposa dur endavant elprojecte TET (Transició Escola Tre-ball) per donar suport als institutsdavant d’adolescents absentistes odesorientats. La situació dels jovesens segueix interrogant i al 2006 ini-ciem la formació prelaboral en “man-teniment i reformes”.

Volem presentar una oferta queporti a trobar motivacions i a retro-bar autoestimes. Necessitem sortirdels esquemes educatius formals itrobem la manera en la figura delsaprenents, desapareguda en lessuccessives reformes educatives.Col·locar al jove en un paradigmadiferent l’obliga a reaccionar de ma-nera diferent.

COMUNITATS RELIGIOSES DE GERMANES CONCEPCIONISTES, GERMANESTERESIANES, GERMANS MARISTES. El Prat de Llobregat.

230230230230230

A l’any següent constituïm unaempresa d’inserció. Tot jove que ini-cia el curs de formació accedeix almateix moment a un contracted’inserció. Són dues situacions, laformació i la contractació, que vanlligades; no entenem una sensel’altra. El contracte d’inserció esconverteix en una eina educativamolt potent. Permet abordar en eljove estructures que ha trencat enels darrers anys d’escolarització: re-gularitzar horaris personals, interio-ritzar maneres de relacionar-se,elaboració de demandes raonades,valorar l’entorn, etc.

L’experiència dels anys ens harefermat en aquesta opció.

Noves necessitats. Noves respostes.

Una empresa d’inserció que ini-cia camí al 2007 en línia de produc-ció de reformes i manteniment nosembla l’opció més assenyada si te-nim present que pocs mesos més tard

esclata la crisi i les empreses deconstrucció cauen com un castell decartes. La convicció que la línia deproducció és una eina que ens per-met sostenir les accions formativesens fa mantenir-nos en l’opció i tre-ballem per consolidar una produc-ció que pugui sostenir els costos deformació.

La formació en manteniment ireformes, malgrat no excloure capjove per raons de sexe, fa que no-més s’apropin nois al servei. Enspreocupa la situació de les noies. Sónun col·lectiu silenciós; no fan alda-rull al carrer, no són visibles, no pro-voquen alarma i per tant no semblenadquirir estatus d’urgència en la pres-tació de serveis. De fet és un grupque, als barris on treballem, estàcondemnat a reproduir esquemesd’exclusió. Sense formació, el pasal món adult queda marcat per adjudi-cació de rols a l’intern de la llar: curade germans més petits, feines de la llar,etc. Creiem necessari articular propos-tes on aquestes noies s’enganxin i po-tenciïn les seves possibilitats. Ficatsen aquesta tessitura ens decidim perla formació en disseny gràfic i enxarxes socials. Fugim de formacionstradicionalment femenines per poderoferir una proposta que accepti tanta nois com a noies.

És per aquest motiu que a l’oc-tubre de 2011 iniciem una altra líniade formació i producció en “dissenygràfic, estratègies i xarxes 2.0”. Lacreativitat dels joves és desbordant ide seguida ens demostren que sóncapaços de formacions que aparent-ment només estan a l’abast de jovesamb nivells d’estudis molt superiorsals seus.

Volem presentaruna oferta queporti a trobarmotivacions i aretrobar autoes-times. Necessitemsortir dels esque-mes educatiusformals i trobem lamanera en la figuradels aprenents.

231231231231231

La riquesa de ser tres comunitats

El que hem organitzat en 8 anyshauria estat impossible sense lapresència i la dedicació de les trescomunitats. Seguim trobant-nos perpregar i compartir. Aquestes situa-cions ens demostren que 1+1+1 noés només una suma d’esforços; ésun efecte multiplicador. Cap de lestres comunitats ens hauríem atrevita iniciar aquests projectes en solita-ri. Hauríem seguit col·laborant ambles parròquies de la població (i nohem deixat de fer-ho) però possible-ment no trobaríem les forces per feruna passa endavant.

llen directament als projectes, dónala seguretat què en cap moment ini-ciarem projectes personalistes.Creiem en projectes recolzats enopcions i que ajuden a donar sentitals reptes que cada institució marcaals seus capítols provincials o gene-rals. La junta directiva asseguraaquesta línia de treball.

La riquesa de ser molts... i dife-rents

A l’Església tenim la sort de sermolts.

Molts ulls que miren la mateixarealitat, des de finestres diferents,des d’angles diferents. Molts corsque preguem la realitat tal com elsulls la perceben, deixant que lespersones ens toquin i ens remoguin.Moltes veus, no sempre escoltades,no sempre valorades, però amb elpes que dóna una realitat mirada,reflexionada i pregada.

Els projectes, quan no són per-sonalistes, quan no refermen perso-nalitats, quan són opcions compar-tides, tenen més possibilitats d’au-

El que hemorganitzat en 8anys hauria estatimpossible sensela presència i ladedicació de lestres comunitats.

Tres comunitats observant la rea-litat, tres comunitats pregant des dela realitat és una riquesa que permetreflexions contrastades. La serenorque aporten totes les veus fa quedesapareguin les pors que tantes ve-gades ens paralitzen. El camí no elfem sols. I això ens aporta coratgeper somiar i per possibilitar els som-nis.

La configuració de l’Associació,amb dos membres de cada institu-ció religiosa, nomenats pel consellprovincial respectiu i que no treba-

Tres comunitatsobservant larealitat, trescomunitats pregantdes de la realitat ésuna riquesa quepermet reflexionscontrastades.

232232232232232

tenticitat. Si més no així ho pensemi ho vivim dia a dia a SAÓ. Ens agra-da deixar-nos interpel·lar, contrastar,posar en entredit el que pensem i elque fem. Valorem com a riquesa itemps “no perdut” les estones decompartir amb d’altres entitats (si-guin del signe que siguin) o amb per-sones que pel seu treball o per la sevarepresentació política tenen una vi-sió privilegiada sobre la societat (si-

Els projectes, quanno són persona-listes, quan norefermen persona-litats, quan sónopcions compar-tides, tenen méspossibilitats d’au-tenticitat. Si mésno així ho pensemi ho vivim dia a diaa SAÓ.

guin del signe que siguin). Ens tro-bem còmodes amb qualsevol perso-na que creu que val la pena gastarforces en provocar dinàmiques decanvi (insistim: siguin del signe quesiguin). Ens enriquim.

Potser aquest és el tresor de SAÓ.Si tres comunitats ens atrevim a ca-minar, què no podríem fer si en si-guéssim més? Però sí, imprescindibleque les veus siguin lliures per expres-sar-se. Sense posicions dominants.Només amb la voluntat de construir; ide construir per als altres.

Imprescindible queles veus siguinlliures per expres-sar-se. Senseposicions domi-nants. Només ambla voluntat de cons-truir; i de construirper als altres.

233233233233233

Escola CINTRA. Un projecte dereconstrucció amb adolescents delQuart Món, al Raval de Barcelona

Si alguna vegada us endinseu pelsestrets carrers propers a la Rambladel Raval, a Barcelona, us pot cridarl’atenció veure uns mòduls de colorblanc-gris, de dos pisos, situats alcarrer Riereta, gairebé al davant dela Fundació Arrels. Allà es trobal’Escola CINTRA.

Va començar el 1996. S’iniciaval’Ensenyament Secundari Obligatorii els religiosos que treballaven al Ra-val es preguntaven què passaria ambtants nens i nenes que es veien pelcarrer amb un índex considerabled’absentisme escolar, fills de la des-estructuració personal o familiar,amb un alt risc de caure, com tantsaltres que hi havia al barri, en la dro-ga, la prostitució, etc.

El resultat fou que nou congre-gacions religioses vàrem voler do-nar resposta a aquesta imperiosanecessitat que ens urgia a tots. Ensvàrem unir per crear l’AssociacióCintra i, dins d’ella, el projecte d’unaEscola de Secundària: CINTRA. Elsnostres alumnes provenen de famí-lies desestructurades, marginades,amb unes mancances que ocasionendesequilibris afectius, psicològics,educatius i socials. La condició prio-ritària per entrar a Cintra és respon-

dre a aquest perfil. I el criteri és aco-llir sempre amb preferència a quiestigui en pitjors circumstàncies.

D’on prové el nom de l’escola?“Cintra” és un terme utilitzat en ar-quitectura i engenieria. Es tracta dela cuirassa provisional que sosté unarc fins que aquest queda forjat i essosté per si mateix. Això, és el quepretén el projecte Escola: facilitar alsseus alumnes els mitjans perquè pu-guin fer-se càrrec de la seva pròpiavida, dels seu futur, perquè aconse-gueixin trencar el cicle de margina-ció que la majoria d’ells arrosseguendes de fa generacions. Cintra intenta

PILAR RODRÍGUEZ BRIZ, religiosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.Llicenciada en Filosofia. Barcelona.

Cintra intentarealitzar ambaquests nens iadolescents un“projecte dereconstrucció”, ésa dir de recuperarel que ja existeix al’interior de cadas-cun d’ells i elles.

234234234234234

realitzar amb aquests nens i adoles-cents un “projecte de reconstruc-ció”, és a dir de recuperar el que jaexisteix a l’interior de cadascund’ells i elles. Teresa de Jesús diriaque “fer que s’adonin de la sevagran dignitat”, com a persones i coma fills de Déu. I des d’allí poten-ciar l’autoestima, el creixement per-sonal i la integració social i fami-liar.

L’escola té els quatre nivells deSecundària, amb 12 menors a cadanivell. No és possible que siguin mésper les característiques i les dificul-tats que presenten els propis alum-nes. Els professors són majori-tàriament laics i també algunes reli-gioses. També hi treballem un grupde voluntaris/es que fem reforç es-colar diferents dies i en diferents ma-tèries, i acompanyament a les famí-lies dels alumnes. Val a dir que ma-joritàriament som religioses.

Cintra ofereix una adaptació delsprogrames de l’ESO, de manera quea cada alumne se li ofereix un currí-

culum específic, d’acord amb lesseves característiques individuals.Intentem que, una vegada obtingutel títol de Graduat en Secundària,puguin inserir-se en el món laboral.Per això, per les tardes, dins del’horari escolar, l’activitat es desen-volupa als tallers prelaborals: mecà-nica de motos, reparació de bici-cletes, fusteria, electricitat, lampis-teria, ceràmica, cuina, informàtica...Aquest curs, per falta de medis enshem vist en la necessitat de supri-mir-ne algun.

Però la base del projecte del’Escola és la tutoria personal i gru-pal. La tutoria dels darrers cursoses basa, entre d’altres objectius edu-catius, en l’orientació i l’assesso-rament laboral, i en acabar els estu-dis a l’Escola s’acompanya i ajudaals alumnes a buscar algun curs degrau mitjà o, si és possible, una fei-na.

És en aquesta tasca personalitza-da on els educadors rebem els im-pactes més forts en constatar larealitat dels nostres nois i noies. Ex-perimentem la impotència davant elsdesequilibris afectius, psicològics,físics o emocionals que captem enells; davant les situacions familiarsque els obliguen a buscar o a inven-tar-se recursos per a poder seguirendavant; davant els estímuls –lamajoria d’ells molt perillosos– queels ofereix constantment el barri, elcarrer, on passen gran part del seutemps lliure. Experimentem tambél’alegria davant les petites o les granstransformacions que observem amesura que passen els mesos, elscursos... La gran majoria dels nos-tres alumnes tenen enormes mancan-

Cintra ofereix unaadaptació delsprogrames de l’ESO,de manera que acada alumne se liofereix un currí-culum específic,d’acord amb lesseves caracterís-tiques individuals.

235235235235235

ces afectives, i el fet que a l’Escolase sentin estimats, valorats, cui-dats..., que saben i experimenten queens preocupa el seu present i el seufutur, els fa ser receptius, els portaa valorar l’Escola i el que veuen enella. Els moments en què constatemaixò, dins de la tremenda duresa delmedi en què ens trobem, són competits oasis que ens permeten conti-nuar endavant amb esperança. Hosón, també les visites dels anticsalumnes que, en moltes ocasions,retornen a l’Escola per a donar labona notícia d’una feina o del naixe-ment d’un fill; i en d’altres, per de-manar ajuda perquè la droga els témassa enganxats i sols no se’n po-den sortir.

Cintra és una escola concertada,per tant el govern de la Generalitatsubvenciona els sous dels profes-sors... i res més. La resta de despe-ses habituals d’una escola: beques demenjador, llibres, activitats extraes-colars, convivències, tallers, etc essubvenciona amb les aportacions deles congregacions religioses i ambdonatius. En aquests moments deforta crisi econòmica, estem expe-rimentant amb força cruesa la man-ca de mitjans en tots els sentits: eldescens dels donatius per l’elementalfuncionament de l’Escola per unapart; per una altra el que suposa lacrisi per les economies familiars delsnostres alumnes: uns alts nivellsd’atur, de desnonaments, mancad’aliments i dificultats per cobrir lesnecessitats bàsiques.

Durant la seva trajectòria, l’Es-cola Cintra ha rebut el reconeixe-ment de molts organismes, tant del’Administració com d’altres entitats:XVI Premi Solidaritat 2003, perl’Institut de Drets Humans de Cata-lunya; el XXX Premi Baldiri Reixac2007, per la Fundació Lluís Carulla;el Premi Ensenyament, pel Cercled’Economia; el Proteus d’ètica, ator-gat per l’Editorial Proteus; la Meda-lla d’Honor de la ciutat de Barcelonaal 2009, per l’Ajuntament de Bar-celona. Però el millor premi, el quemés apreciem tots els educadors/esde l’Escola Cintra –professors/es ivoluntaris/es–, és el que rebem quanveiem que a un alumne/a se li obre ala ment i al cor una finestra d’es-perança, quan captem per petits i avegades insignificants signes quepoden tenir un futur millor. Llavorsens sentim tots/es més que premiatsperquè experimentem tangiblement

La gran majoriadels nostresalumnes tenenenormes man-cances afectives, iel fet que al’Escola se sentinestimats, valorats,cuidats..., quesaben i experimen-ten que ens preo-cupa el seu pre-sent i el seu futur,els fa ser receptius,els porta a valorarl’Escola i el queveuen en ella.

236236236236236

que la fe, l’esperança i l’amor no sónparaules vanes, sinó que donen fruit,“i un fruit que perdura”.

Com a final, una anècdota que potsemblar senzilla, però que està plenade significat. Una alumna de Cintra,de primer de secundària, tretze anysacabats de fer, li deia a un dels seuseducadors fa molt pocs mesos:“Mira, jo a l’escola a la que anavaabans em sentia molt malament per-què es reien de mi, em tenien sem-pre tirada per allà, em castigaven...Mira, jo em sentia exactament comuna m.... però aquí, en aquesta Es-

Aquí, en aquestaEscola he aprèsuna cosa moltimportant: que sócuna persona i queem sento unapersona.

cola he aprés una cosa molt impor-tant: que sóc una persona i que emsento una persona. No me n’aniriad’aquí ni que em donessin un miliód’euros”.

Jesús li va dir al paralític: “Prenla teva llitera i ves-te’n”, “aixecat icamina”... I al cec no sols li torna lavista sinó que el situa en el camí. Ial leprós el sana i li retorna la digni-tat. Passaren de ser “res” o pitjor queres, a ser i sentir-se de nou el queeren en realitat però que se’ls haviatret: persones. Així actuà Jesús, i aixívolem actuar tots els que col·labo-rem a Cintra. El camí cristià ésaquest. El d’adonar-nos i ajudar aaltres a donar-se compte de la grandignitat que ens regalà Déu quan enscreà “a la seva imatge”, i de què elmés important és viure i ajudar a viured’acord amb aquesta imatge que totsportem dins. Aquest és el camí delsque volem ser, i som, “la comunitatde Jesús”. L’Església –tots nosal-tres– no en tenim un altre si volemser intel·ligibles per a la nostra so-cietat actual.

237237237237237

IV. Recensions

238238238238238

Los olvidos “sociales” del cristianismo.La dignidad humana desde los más pobresde José Ignacio Calleja. Ediciones PPC, Madrid 2011.

MN. MANEL SIMÓ, periodista i prevere.

Els bons autors ho són, sobre-tot, perquè saben oferir la seva re-flexió en els moments més oportuns.El sacerdot basc J.I.Calleja és unconegut i prolífic professor, espe-cialitzat en filosofia i moral social, isurt al pas, en aquest nou llibre seu,a la necessitat que tenim els cris-tians d’avui de trobar el nostre mis-satge, per traduir-ho en fets, davantla crisi actual i la societat que ensenvolta..

La reflexió bàsica de l’autor ésclara: “ser cristians i cristianes en-mig del món és assumir el món talcom és”; i el nucli fonamental i evan-gèlic del nostre pensament cristiàconsisteix en que “és en la vida delsmés pobres on se’ns dóna l’oportu-nitat de viure la fe.”

Els interrogants als que vol do-nar resposta la reflexió que se’nsofereix en aquesta obra són nombro-sos i freqüents. Per exemple:

–Com compaginar les exigènciesde l’evangeli amb el respecte a lamajoria d’edat d’una societat demo-cràtica? ¿Com ser bons laics i lai-ques cristians en una societat laica,immersa en la laïcitat?

–¿Com hauran de ser les relacionsamb una jerarquia polititzada i

conservadora que difícilment es pro-nuncia contra les injustícies socialsmés greus i davant els grups socialsmés responsables de la situació ac-tual?

–¿No és ben cert que estem pas-sant d’una Església excessivamenttemporalista a una altra excessiva-ment espiritualista?

–¿Què diem, veritablement, ambafirmacions com <crisi de valors>i/o <relativisme cultural>? ¿Són pan-talles formals que ens impedeixenarribar al fons dels problemes?

–¿Quines són avui les exigènciesde la moral civil, i de la moral socialcristiana?

Aquestes i moltes altres qüestionspreocupen, si més no, a moltes cris-tians i cristianes i a una part del’Església, i l’enunciat dels temes queapareixen en aquest llibre ens indicapalesament que l’autor no les defuigi vol oferir pistes clarificadores pertrobar respostes..

L’obra té un total de 10 capítols.Són aquests:

–“La reconciliació de l’Esglésiaamb la societat moderna (en el móncom a germana). Les sospites, els

239239239239239

avanços i les tasques pendents percada una de les parts”.

–“Sobre la <crisi de valors> i elseu transfons conservador (gensevangèlic). ¿Es tracta d’una distrac-ció formal davant els fets?”

–“¿De quin <relativisme cultural”parlem? ( I com el veiem i per quèens preocupa tant als cristians)”

–“L’autonomia del món, en relaciósempre amb la dignitat humana (delspobres). Aprendre a mirar amb ells”

–“La lluita per la justícia en unacultura <nihilista>”

–“El debat sobre la presència pú-blica de l’Església en una societat plu-ral, democràtica i políticament laica”

–“La <moral civil>, pública i pri-vada, i les actituds que exigeix delsciudatans”

–“La consciència alliberadora dela fe cristiana en un món inhumà pera molts”

–“Per a <redimir> la civilitzacióde la riquesa: <fora dels pobres nohi ha salvació>”

–“Una praxi evangelitzadoranova. L’aportació de la moral socialcristiana i la diaconia social a la de-puració de la <idea>”

La lectura del llibre resulta apas-sionant i queda molt ben justificat eltítol quan parla dels “oblits socialsdel cristianisme”. El que ja no resul-ta tan engrescador és comprovar perun mateix, i més després d’una mi-rada al propi voltant, que estem moltlluny, personal i comunitàriament, del’ideal de pensament i d’accions queformula el professor Calleja en aquestoportú assaig.

Caldrà posar-se les piles i conti-nua endavant.

Llibre, doncs, molt recomanable,que cal reflexionar i aprofundir peraconseguir portar a la pràctica el seucontingut.-

240240240240240

Ética de la compasiónde Joan Carles Mèlich. Editorial Herder, Barcelona 2011.

MN. MANEL SIMÓ, periodista i prevere.

Si hagués de definir el contingutd’aquest assaig hauria d’inclinar-me perafirmar que estem davant una obra defilosofia ètica. Tal vegada resulta méssuggerent pels seus plantejaments so-bre l’ètica, però aquests no s’acabariend’entendre si no fos des del terreny dela filosofia.

De fet, el professor barceloní JoanCarles Mèlich va participar durant setanys en el projecte “La Filosofia des-prés de l’holocaust”, duta a terme pelConsell Superior d’Inves-tigacionsCientífiques (CSIC), i d’aquí va néixeraquest assaig.

Quedi aclarit, des de bon comença-ment, que la compassió de que es parlaen aquest llibre no s’ha de confondreamb la simple pena o pietat, com a ve-gades es predica, sinó que fa més re-ferència a l’origen etimològic de laparaula, d’acompanyar el dolor i el so-friment de l’altre.

I l’autor també il·lumina molt bé ladiferència entre moral i ètica. “La mo-ral, ens diu, és el que hem de fer; men-tre que l’ètica ens marca allò que hemde respondre davant una situació úni-ca i imprevisible”. “Una ètica de lacompassió és una resposta al dolorconcret de l’altre”.

En els transfons de tot l’assaig tras-pua un fet magníficament tractat en lapel·lícula “La decisió de Sophie”, pro-tagonitzada per l’“osca-ritzada” MerylStreep. Una noia polonesa deportada aun camp de concentració, acompan-yada pels dos fills seus, és obligada perun metge de les S.S. a escollir un dels

dos, ja que l’altre serà portat a la cà-mera de gas. I sorgeix un gran interro-gant: ¿quina resposta moral hi ha a prioriper a aquesta mare?

“A l’ètica –afirmarà l’autor– no hiha respostes correctes. Ser ètic és sa-ber que hom mai és suficientment bo; ino és necessàriament ser ètic actuarsegons la pròpia consciència, educadamoralment com ha de ser i és necessa-ri que ho sigui, sinó que, a vegades,ser ètic és anar contra la pròpia cons-ciència moral”. Aquests tres afirmacio-ns del professor Mèlich resumeixenmolt bé el nucli del seu pensament enaquest assaig. Unes afirmacions que espodríem complementar amb el sugge-ridor pensament que assenyala com “elsdogmatismes i totalitarismes són talsperquè només contemplem la moral ino permeten respostes ètiques”

“Compadir-se –conclourà l’autor–és posar-se al costat del qui pateix,acompanyant-lo en el seu dolor, que ésnomés seu”. “És sensibilitat davant elsofriment aliè” No és –afegeixo pel meucompte– un sentiment inoperant depena, mostrat des d’ una pretesa supe-rioritat o poder personals.

En paraules més planeres, crec queaquest assaig surt al pas d’un error quees detecta sovint, i és el fet de pensarque els codis deontològics i tota menade normatives poden substituir a l’ètica;o que hi ha una moral que proclamadrets i deures universals vàlids per a to-thom, i per a qualsevol temps i qualse-vol lloc.

Llibre interessant.