2015 Introducció 1 Institut Municipal de Serveis Personals

Introducció

1

2015

Institut Municipal de Serveis Personals Centre Delta / BIM

[MEMÒRIA D’ACTIVITAT ]

............

’any 2015 ha estat un any d’aniversari. El Centre Delta ha complert 30 anys

i ho hem celebrat amb altres centres de Salut Mental de l’Institut Municipal

de Serveis Personals (IMSP) ,que també complien anys. L’acte de celebració

va tenir lloc el 10 de desembre i va estar presentat per l’Alcaldessa de Badalona i presidenta de

l’IMSP, la Sra. Dolors Sabaté Puig, la Sra. Aurora Dueñas, directora del Sector Sanitari

Barcelonès Nord i Maresme i Vallès Oriental de CatSalut i la gerent de l’IMSP, la Sra. Anna

Soler Morales. Ens van acompanyar moltes persones de l’ajuntament, entitats i representants

d’associacions de pacients, professionals de l’àmbit de la salut i serveis socials, així com companys

de l’IMSP. Els mitjans de difusió de la zona també se’n van fer ressò.

Tots el professionals d’addiccions vam treballar en la preparació d’ “Un Tomb pel CAS

Delta”, una presentació que parlava dels inicis i les diferents etapes del CAS, que han anat en

paral·lel amb l’evolució i la repercussió del problemes relacionats amb el consum de drogues al

nostre país, així com de les previsions de futur. A la jornada, el Dr. Jaume Roig va ser la veu de

la presentació.

Des del CAS Delta/BIM volem agrair a tots els pacients, així com a els professionals dels

diferents serveis i entitats amb els quals hem treballat durant tots aquests anys, tota la

col·laboració que ens han ofert bo i esperant que, plegats, puguem continuar fent la nostra

aportació per a millorar la vida de les persones que pateixen addiccions.

Inmaculada Rivas

Directora del CAS Delta

L

Mural que recull les aportacions dels pacients en motiu de la celebració del trentè aniversari.

............

Pàgina

1. Introducció 3

2. Relació dels Professionals 5

3. Activitat Assistencial 6

3.1 Activitat Assistencial General 6

3.2 Inicis de Tractament 14

3.3 Derivacions 19

3.4 Pacients Atesos per Problemes Judicials 21

4. Tractament amb agonistes opiacis 22

4.1 Programa de Manteniment amb Metadona 22

4.2 Buprenorfina / Naloxona 29

5. Programa de Reducció de Riscos 30

6. Programa de Prevenció 33

7. Participació Territorial i Activitat Comunitària 35

8. Formació i Recerca 40

8.1 Formació 40

8.2 Recerca 44

9. Conclusió 50

ÍNDEX

Introducció

3

Els serveis de drogodependències de l´Institut Municipal de Serveis Personals

(IMSP), CAS Delta i la unitat mòbil de dispensació de metadona (BIM), són serveis

d’atenció a les drogodependències integrats en la xarxa pública del Departament de

Salut de la Generalitat de Catalunya, (Subdirecció General de Drogodependències).

Actuen com a unitats d’atenció i seguiment de referència de la zona geogràfica de

Badalona, Santa Coloma de Gramenet, part de Sant Adrià de Besòs -Nord del riu -,

Montgat i Tiana.

La missió del CAS Delta i el BIM és atendre a les persones que tenen problemes

relacionats amb l’ús de substàncies i posar, a disposició d’aquestes, un ventall d’eines

per a què puguin prevenir el consum i, més específicament, les conseqüències

associades o derivades del consum de les mateixes.

Per garantir alhora la continuïtat i qualitat assistencial, es fa necessària la

cooperació amb d’altres dispositius i en especial els de prevenció, els d’assistència

primària social i els de salut, tant de les àrees bàsiques com dels hospitals. Les

col·laboracions es fan en funció dels problemes socials, orgànics o psiquiàtrics que

puguin presentar les persones ateses.

L’atenció als pacients s’organitza al voltant dels objectius del Pla Terapèutic

Individual (PTI) acordat i compartit amb tots els que participen en la consecució dels

mateixos.

Les millores a assolir durant el 2015 en relació a l’atenció que es presta al CAS

Delta i el BIM, es reflecteixen en el Pla Anual que es dissenya amb l’acord dels

professionals, i que segueix les línies marcades per el Pla General de l’IMSP.

Tal i com estableix el Pla Anual, la tasca desenvolupada durant l’any 2015, a part

de mantenir l’activitat assistencial d’anys anteriors i consolidar actuacions iniciades el

2014, s’ha basat en:

1. Revisar el programa de manteniment amb metadona tenint en compte a tots el

serveis implicats.

1. INTRODUCCIÓ

Introducció

............

4

2. Consolidar els circuits creats entre Centres de Salut Mental (de Badalona i Santa

Coloma de Gramenet) i els serveis de drogodependències, establint línies de

treball conjuntes per millorar l’atenció dels pacients amb patologia dual.

3. Mantenir el programa de treball conjunt amb l’assistència primària però adaptant-

nos als recursos humans disponibles.

4. Tenir present la importància de la difusió externa de les nostres activitats.

5. Implantar els protocols elaborats l’any anterior i fer un seguiment del seu

funcionament, així com elaborar-ne dos de nous.

El CAS Delta/BIM manté una cartera de serveis inherent a aquest tipus de recurs

assistencial, i que segons el llistat de serveis que valora oferir la Subdirecció General de

Drogodependències i la Regió Sanitària és la següent:

PROGRAMES ASSISTENCIALS

Programa d’alcoholisme (POH) Si

Programa de cocaïna i altres psicoestimulants (PC) Si

Programa orientat a l’abstinència d’opiacis (PO) Si

Programa de cànnabis (PCA) Si

Programa d’altres substàncies (PA) Si

Programa de comorbiditat psiquiàtrica (PCP) Si

Programa de trastorn addictiu sever (TAS) (1)

Programa d’intercanvi de xeringues Si

Programa de manteniment amb metadona Si

Programa de detecció precoç de malalties infecto contagioses Si

Programa d’atenció als adolescents amb trastorn per ús de substàncies

psicoactives (PAD)

Si

Programa Beveu Menys (BM) Si

Programa per a l’abordatge de la violència contra la parella a la XAD (2)

Actuacions preventives amb joves/adolescents als centres,escoles i comunitat (3)

Programa de Col·laboració amb la Primària Si

1 Respecte al TAS entenent com a tal el policonsum associat a trastorn mental sever i/o comorbiditat somàtica més problemàtica social, atenem als pacients sense protocol ni recursos específics. 2 En relació al Programa per a l’abordatge de la violència contra la parella a la XAD, els pacients han estat atesos i derivats a recursos específics del municipi i a partir del 2016 ens incorporem al programa de la XAD. 3 A la nostra àrea d’actuació són els tècnics d’ASAUPAM qui, en coordinació amb el CAS i per indicació de l’IMSP a Badalona i els tècnics del Pla de drogues de l’ Ajuntament de Santa Coloma, realitzen aquesta tasca.

Activitat Assistencial

............

5

El CAS Delta i BIM disposen d’un conjunt de professionals que de forma

coordinada treballen per donar servei als usuaris i per al bon funcionament dels

diferents dispositius i recursos disponibles. En concret, el personal es conforma per:

Nombre d’hores mensuals totals

1 Director 140

1 Psiquiatra 140

4 Metges d’altres especialitats 1 520

3 Psicòlegs 2 280

4 Diplomats Infermeria 560

1 Treballadora Social 140

1 Auxiliar de Clínica 140

2 Auxiliars Administratius 280

També es compta amb una psicòloga de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa

Coloma de Gramenet, que forma part de l’equip assistencial del Centre i que realitza 64

hores mensuals.

1 Un d’ells treballant un 25% de la jornada per prejubilació 2 Un d’ells amb el 75% de la jornada; un altre amb 25% de la jornada per prejubilació

2. RELACIÓ DELS PROFESSIONALS


............

6

El 2015 s’han

atès 1.839 persones diferents

3.1 ACTIVITAT ASSISTENCIAL GENERAL

L’activitat assistencial es basa en atendre i donar suport a les persones

relacionades directa o indirectament amb els problemes generats per l'abús i/o

dependència de substàncies. Per fer-ho, s’organitzen els recursos disponibles

mitjançant l'actuació dels diferents dispositius de l’IMSP i la col·laboració d'altres

institucions del territori.

Durant l’any 2015 s’han atès un total de 1.839

persones diferents . L’edat mitjana d’aquests pacients

va ser de 44 anys (Rang:18-87 anys). Un total de

1.434 (78%) eren homes i 405 (22%) dones.

Els pacients atesos eren principalment de

Badalona (54%) i Santa Coloma de Gramenet (36%).

En la següent figura (Figura 1), es pot veure la distribució

dels pacients atesos durant el 2015 en funció de la ciutat de residència.

Figura 1.Distribució dels pacients atesos seg ons ciutat de residència, 2015.

La Taula 1 mostra la distribució de pacients en funció del Centre d’Atenció

Primària on pertanyen els pacients de Badalona (Taula 1a) i de Santa Coloma de

Gramenet (Taula 1b). Sant Adrià de Besòs compta amb dos Centres d’Atenció Primària

3. ACTIVITAT ASSISTENCIAL


............

7

però el Centre Delta només atén pacients d’un d’ells (Dr. Barraquer). La resta de

municipis d’on provenien els pacients atesos tenen un únic centre de referència.

Taula 1a. Distribució de pacients de Badalona segon s centre d’atenció primària d’origen.

Badalona

N = 990

n (%)

BADALONA-1 MARTÍ-JULIÀ 29 (2,9) BADALONA-2 CENTRE 49 (4,9) BADALONA-3 PROGRES 56 (5,7) BADALONA-4 GORG 26 (2,6) BADALONA-5 SANT ROC 142 (14,3) BADALONA-6 LLEFIÀ 145 (14,6) BADALONA-7A GRAN SOL 21 (2,2) BADALONA-7B LA SALUT 126 (12,7) BADALONA-8 NOVA LLOREDA 70 (7,1) BADALONA-9 APENINS 81 (8,2) BADALONA-10 NOVA LLOREDA 53 (5,3) BADALONA-11 BUFALÀ 99 (10) BADALONA-12 POMAR-MORERA 63 (6,5) NO CONSTA 30 (3)

Taula 1b. Distribució de pacients de Santa Coloma d e Gramenet segons centre d’atenció

primària d’origen.

Santa Coloma de Gramenet

N = 669

n (%)

SANTA COLOMA GRAMENET 1 CENTRE-CAN MARINER 202 (30,2) SANTA COLOMA GRAMENET 2 LLATÍ 70 (10,5) SANTA COLOMA GRAMENET 3 SINGUERLIN 101 (15,1) SANTA COLOMA GRAMENET 4 RIU NORD RIU SUD 33 (4,9) SANTA COLOMA GRAMENET 5 SANTA ROSA 146 (21,8) SANTA COLOMA GRAMENET 6 FONDO 93 (13,9) NO CONSTA 24 (3,6)

Per altra banda, i en relació a la principal substància de consum, els pacients

atesos van venir principalment per problemes relacionats amb l’alcohol (52% dels

pacients), seguit dels pacients amb problemes per consum d’opiacis (26%).

La Figura 2, mostra la distribució dels diferents pacients atesos en funció de la

substancia d’abús que motiva la visita.


............

8

El 2015 s’han

realitzat 12.649 visites a persones

historiades

Figura 2. Distribució dels pacients atesos en funci ó de la substància de consum, 2015.

NOMBRE DE VISITES REALITZADES

El nombre de visites realitzades a persones

historiades l’any 2015 han estat de 12.649, entre les

quals no s’inclouen les assistències del Programa de

Manteniment amb Metadona. El nombre de visites dels

darrers 6 anys es poden veure a la Taula 2.

Taula 2. Evolució del nombre de visites, 2009-2015.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 20151

11.894 12.414 12.550 13.576 15.512 14.972 12.649

Del total de visites realitzades el 2015, 8.070 (63,8%) han estat visites

programades, 3.647 (28,8%) visites han estat forçades i la resta (932 visites; 7,4%) han

estat visites imprevistes. Seguint la tendència dels darrers anys, s’ha pogut observar

una disminució del nombre de visites imprevistes. A la Taula 3 es poden veure el total

de visites realitzades el 2015, així com per trimestre, en funció del tipus de visita.

1 A diferència dels altres anys, el total de visites realitzades el 2015 no inclou les visites d’assessorament (persones no historiades).


............

9

Taula 3. Distribució trimestral del nombre de visit es realitzades el 2015 segons tipus de visita.

Activitat 1º

trimestre

2º

trimestre

3º

trimestre

4º

trimestre

Total

Visites mèdiques, primera visita 190 226 161 168 745

Visites mèdiques, seguiment 1.611 1.548 1.289 1.376 5.824

Visites de psicoteràpia 634 572 494 506 2.206

Visites de treball social 154 157 120 131 562

Visites i intervencions d'infermeria 874 913 802 723 3.312

Total 3.463 3.416 2.866 2.904 12.649

Durant l’any 2015 s’han continuat fent visites d’atenció directa a les 10 Àrees

Bàsiques de Salut (ABS) i han estat 2.688, un 21,2% del total de visites realitzades.

Aquestes visites han estat visites mèdiques en la majoria de les ocasions (1.685 visites;

62,7%), 741 (27,6%) visites de psicoteràpia i 262 (9,7%) d’infermeria. La Taula 4 mostra

la distribució d’aquestes visites en funció de l’àrea bàsica on s’han dut a terme1.

Taula 4. Centres d’Atenció Primària on s’han realit zat visites durant el 2015. Visites ateses a Centre s d’Atenció P rimària

N=2.688 n (%)

Badalona Gorg / Sant Roc Llefià La Salut Lloreda Apenins

913 (34,0) 306 236 224 53 94

Santa Coloma de Gramenet Centre / Can Mariner Singuerlin Santa Rosa Fondo

1.775 (66,0) 1.279

41 420 35

A més, val a dir que també s’han realitzat 71 visites d’assessorament a persones

sense historia clínica al centre.

1 Cal tenir en compte que el nombre d’hores i professionals és diferent per a cada àrea bàsica. Les dades es poden consultar a la pàgina 38 d’aquesta mateixa memòria.


............

10

El treball en grup ha generat 1.383

assistències a 45 pacients i

151 a 9 familiars

ALTRES ACTIVITATS 1 - Treball en grup

Durant el 2015 s’han continuat realitzant sessions de

treball en grup que inclouen teràpies de grup i cursos de

Mindfulness. Els psicòlegs han realitzat un total de 1383

assistències a 45 pacients en grup distribuïdes en 154

sessions. També s’han fet 151 assistències a 9 familiars

de pacients en grup.

Teràpies de grup

S’han realitzat sessions de teràpies en tres grups diferents dirigits a pacients

alcohòlics i als seus familiars.

• Un grup està dirigit a pacients joves, que a més de l’ alcohol han fet altres

consums de drogues.

• Un altre grup dirigit a dones que fan el consum principalment a casa.

• Un tercer grup d’homes bevedors socials.

A les sessions poden participar els familiars. La durada de la sessió és d’una

hora, un cop a la setmana. Les teràpies tenen lloc al Centre d’Assistència Primària

Santa Coloma - Can Mariner.

S’han realitzat 1.324 assistències distribuïdes en 127 sessions de teràpia de

grup, en les quals hi han participat 39 pacients i 9 familiars de pacients.

També es fa un suport a l’Associació d’ Alcohòlics Rehabilitats de Santa Rosa, a

Santa Coloma de Gramenet.

Mindfulness

Per altra banda, al 2015 s’han continuat realitzant els cursos de mindfulness

(Consciència plena) iniciats l’any anterior. El mindfulness aporta, de forma

complementària a la resta d’intervencions terapèutiques, una pràctica per reforçar

aquells recursos personals necessaris per afrontar una situació perllongada de malestar.

En la mesura que el mindfulness, mitjançant la seva pràctica, és prestar atenció al que

s’està sentint en el moment present, amb la intenció particular de fer-ho, conscientment i


............

11

sense judicis, es pot convertir en una eina personal per respondre en lloc de reaccionar

automàticament en moments d’ estrés i/o malestar.

El curs té una durada de 9 setmanes i es distribueix en 1 sessió setmanal de

2,5h i una de 8h. Els cursos s’organitzen conjuntament entre 1 professional del CSM1 i

1 professional del CAS Delta. Els grups de cada curs tenen la següent composició

aproximada:

• un 40% de persones amb una orientació diagnòstica de trastorn adaptatiu mixt

d’ansietat i depressió.

• un 10% de persones amb un trastorn mental sever amb els diagnòstics de

trastorn depressiu major o trastorns d’ansietat (trastorn d’estrés post-traumàtic,

trastorn d’ansietat generalitzada ...).

• un 30% de persones amb un trastorn mental sever amb el diagnòstic de trastorn

límit de la personalitat.

• un 20% de persones amb patologia dual o trastorn addictiu.

En el cas del mindfulness s’han realitzat 59 assistències de pacients en grup

distribuïdes en 27 sessions. Sis persones del CAS han participat en els cursos que

s’han organitzat al llarg de l’any, conjuntament amb altres pacients del CSMA.

2 - Atenció als adolescents

Seguint les recomanacions del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, les

persones menors de 18 anys amb consum de substàncies s’han d’atendre, en el marc

dels Centres de Salut Mental Infanto-Juvenils (CSMIJ), per professionals d’addiccions.

El Centre Delta, des de l’any 2012, segueix aquesta directriu i el desembre de 2014 es

van posar en marxa reunions trimestrals d’equip per al seguiment actiu dels adolescents

atesos.

Durant el 2015, s’han atès un total de 13 adolescents al CSMIJ Joan Obiols, tots

ells per consum de cànem. Al CSMIJ Creu Verda no hi ha hagut demandes d’atenció a

joves amb problemes derivats pel consum de substàncies. El resum de l’activitat

relacionada amb aquests joves està en la Taula 5.


............

12

Taula 5. Resum sobre l’atenció a l’adolescent, 2015 .

CSMIJ Joan Obiols

Adolescents atesos 13 Adolescents nous durant l’any Derivats des de l’ABS Derivats des de CAS Delta Atesos en el propi CSMIJ Hospital Clínic

9 1 2 5 1

Altes Derivacions Altes terapèutiques Alta voluntària Abandonament

8 2 4 1 1

Durada del tractament Entre 0 i 3 mesos Entre 4 i 6 mesos Entre 7 i 9 mesos Entre 10 i 12 mesos Superior als 12 mesos

13 5 3 3 1 1

3 - Mostres d’orina En paral·lel a l’activitat assistencial, i derivada de la mateixa, durant l’any motiu

de la memòria s’han enviat a analitzar 3.377 mostres d’orina per cribatge de substàncies

d’abús. El nombre de mostres enviades mensualment es poden veure a la Figura 3.

Figura 3. Nombre de mostres d’orina recollides mens ualment per anàlisi de substàncies d’abús .


............

13

Un 83% de les prescripcions s’han fet amb

recepta electrònica

4 - Activitat administrativa

Durant el 2015, l’activitat administrativa generada pel centre ha contemplat les

següents tasques:

� Atenció de les trucades telefòniques

� Programació telefònica

� Programació presencial

� Gestió del material; comandes

� Gestió de l’arxiu d’històries clíniques.

� Control del calendari / gestió d’agendes

5 - Prescripció

Des de 2014, el Centre Delta utilitza la

prescripció electrònica. De fet, durant l’any 2015, la

utilització de la prescripció electrònica en relació al

total de receptes dispensades ha estat del 83%.

6 - Revisió/creació de protocols

En relació a la revisió o creació de protocols de treball, aquesta anualitat s’ha

revisat el protocol d’acollida i s’han elaborat dos protocols nous: el protocol de gestió de

la llista d’espera i el d’atenció a las famílies. També s’ha estat revisant el protocol del

programa de manteniment amb metadona i està previst tenir-lo acabat durant el 2016.


14

3.2 INICIS DE TRACTAMENT

Durant el 2015 han sol·licitat tractament 737 persones diferents que han generat

745 inicis de tractament. Es considera inici de tractament tant el fet d’anar al centre per

primera vegada com les reobertures d’històries, que s’esdevenen quan un pacient està

més de 6 mesos sense realitzar visites al centre o bé quan un pacient ha estat traslladat

a un altre centre i retorna, independentment del temps que hagi romàs sense visitar-se

al Delta.

La majoria d’inicis de tractament del 2015 (56%) corresponien a persones que ja

havien realitzat tractament prèviament per la seva dependència, ja fos en aquest o en

un altre centre. La resta d’inicis de tractament, 328 (44%) persones, era la primera

vegada que sol·licitaven tractament per trastorn per ús de substàncies. L’evolució en el

nombre de primeres visites/inicis de tractament dels darrers 7 anys es pot veure a la

Taula 6 i el nombre mensual d’inicis de tractament aquest any 2015 queda reflectit a la

Figura 4.

Taula 6. Evolució d’inicis de tractament, 2009-2015 .

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

866 803 856 817 924 862 745

Figura 4. Nombre mensual d’inicis de tractament, 20 15.


............

15

15

L’edat mitjana dels 737 pacients diferents que inicien tractament el 2015 ha estat

de 42 anys (Rang:17-88 anys). Un total de 582 (79%) eren homes i 155 (21%) dones.

La distribució del nombre de pacients segons lloc de residència queda reflectida a la

Figura 5. Aquestes dades, junt amb la resta de característiques socio-demogràfiques

dels pacients que inicien tractament l’any 2015 es poden observar a la Taula 7.

Figura 5. Distribució dels pacients que inicien tra ctament segons lloc de residència, 2015.

Taula 7. Característiques socio-demogràfiques dels 737 pacients que inicien tractament durant 2015

Pacients que inicien tractament N=737 n (%)

Homes 585 (79,0) Edat (mitja;rang) 42 ; 17-88 Lloc d’origen Nadiu Amèrica del sud Amèrica Central – Carib Amèrica del Nord Nord d’Àfrica Àfrica subsahariana Europa de l’est Europa occidental Àsia

646 (87,7) 21 (2,8) 12 (1,6) 1 (0,1) 13 (1,8) 4 (0,5) 20 (2,7) 11 (1,6) 9 (1,2)


............

16

16

737 pacients

inicien tractament el

2015

Taula 7 (cont.). Característiques socio-demogràfiqu es dels 737 pacients que inicien tractament durant 2015


Tipus de residencia Casa, pis o apartament Centre penitenciari / Centre de menors Altres institucions Allotjament inestable Pensions/Hostals Altres situacions

648 (87,9) 17 (2,3) 23 (3,1) 24 (3,3) 18 (2,4) 7 (0,9)

Situació laboral Parats Treballant Pensionistes / Invalidesa Treballant per la família sense sou Estudiant Altres situacions

335 (45,5) 230 (31,2) 96 (13,0) 8 (1,1) 7 (0,9) 61 (8,3)

En relació al consum de drogues, els 737 pacients

que inicien tractament el 2015 ho fan majoritàriament

per consum d’alcohol (59%). Més de la meitat dels

pacients (58,1%) consumien més d’una substància

durant els 30 dies previs a l’inici de tractament, un

18,6% si no es té en compte el tabac. Un 35% dels inicis

de tractament venien derivats des de l’atenció primària i un

26,2% dels pacients van iniciar tractament per iniciativa pròpia. Un 10,3% dels pacients

eren o havien estat consumidors de drogues per via intravenosa, 22 dels quals (29%)

havien consumit en la darrera setmana, un 51% si es contempla consum en el darrer

any; la gran majoria eren consumidors d’heroïna. Aquestes dades es poden veure

detallades i ampliades a la Taula 8.


............

17

17

Taula 8. Característiques relacionades amb el consu m de substàncies dels 737 pacients que inicien tractament durant 2015


Procedència Iniciativa pròpia Atenció primària de Salut Familiars o amics Centre de tractament de drogodependències Hospitals Serveis socials Serveis legals o policials Centres penitenciaris Altres

193 (26,2) 258 (35,0)

52 (7,1) 51 (6,9)

95 (12,9) 28 (3,8) 36 (4,9) 18 (2,4) 6 (0,8)

Droga principal motiu de tractament Alcohol Cocaïna Cànnabis Opiacis Benzodiazepines Amfetamines / psicoestimulants

434 (59,0) 110 (14,9) 74 (10,1) 103 (14,0)

11 (1,5) 5 (0,7)

Policonsum 1 137 (18,6) Consum per via intravenosa Fa menys d’una setmana Fa menys d’un mes Fa menys de 6 mesos Fa menys d’un any Entre 1 any i 2 anys Fa més de 2 anys

76 (10,3) 22 8 4 5 3 34

L’evolució durant els darrers 7 anys de les principals substàncies que han

motivat els inicis de tractament es pot veure a la següent figura (Figura 6).

Figura 6. Evolució de la substància d’abús que moti va l’inici de tractament, 2009-2015.

1 Consum en els 30 dies previs a l’inici de tractament; no inclou el tabac.


............

18

18

Les visites d’inicis de tractament realitzats durant el 2015 s’han atès tant al

Centre Delta (516 visites; 69,2%), com als Centres d’Atenció Primària (229 visites

30,8%) on els professionals del Centre Delta visiten de forma periòdica. Els Centres

d’Atenció Primària on s’han fet aquestes visites, així com el nombre de pacients atesos

es poden veure a la Taula 9.

Taula 9. Centres d’Atenció Primària on s’han realit zat visites d’inici de tractament durant el 2015. Visites d’inici de tractament ateses a

Centres d’Atenció Primària N=229 n (%)

Badalona Gorg / Sant Roc Llefià La Salut Lloreda Apenins

79 (34,5) 26 22 10 10 11

Santa Coloma de Gramenet Centre / Can Mariner Singuerlin Santa Rosa Fondo

150 (65,5) 77 9 57 7

Finalment, en relació al temps d’espera entre la sol·licitud d’inici de tractament i

la primera visita al Centre Delta ha estat de 25 dies de mitja, variable en funció del mes,

i augmentat respecte a l’any anterior . El temps d’espera mig per cada mes es pot veure

a la Figura 7.

Figura 7. Promig mensual de dies d’espera per inici ar tractament, 2015.


19

3.3. DERIVACIONS

Durant el 2015, s’han realitzat un total de 120 derivacions a altres centres

assistencials amb unitats especialitzades i 9 a comunitats terapèutiques. En la Figura 8

es poden veure el nombre de derivacions a cadascuna de les diferents destinacions.

Figura 8. Nombre de derivacions realitzades al 2015 en funció del centre de destinació.

La majoria de les derivacions realitzades durant el 2015 (57,4%) han estat a

Unitats de Desintoxicació Hospitalària (Hospital Germans Trias i Pujol, Hospital de

Terrassa, Hospital de Sant Pau, Hospital del Mar i Vall d’Hebrón). Un total de 23

derivacions (17,8%) han estat a Unitats de Patologia Dual (Hospital Benito Menni,

Hospital de Martorell i Hospital Emili Mira) donat que la necessitat dels pacients no era

únicament la desintoxicació de la substància, si no que alhora calia una estabilització de

la seva patologia mental. Finalment, 23 pacients (17,8%) s’han derivat a la Unitat de

crisis Alba per poder fer una contenció urgent del consum.

Per tal de dur a terme aquestes derivacions és necessària una coordinació

entre centres. En aquest sentit, es realitzen reunions de coordinació periòdiques amb

Activitat assistencial

............

20

els 2 centres de l’àrea territorial, tant per parlar dels processos de derivació com per fer

un seguiment dels pacients durant l’ ingrés als centres hospitalaris i també a l’alta.

Concretament, amb l’hospital Emili Mira hi ha una reunió presencial de

coordinació el 3er dijous de cada mes (excepte en períodes de vacances, juliol-

setembre i festes de Nadal). Pel que fa a la coordinació amb l’Hospital Germans Trias i

Pujol, aquesta és contínua però sense una periodicitat establerta. Amb la resta de

centres s’estableix la coordinació per via telefònica.

Comunitats Terapèutiques

Com ja s’ha dit, 9 pacients van ser derivats a Comunitats Terapèutiques per tal

de completar el seu procés de deshabituació. Les derivacions a Comunitats

Terapèutiques les gestiona la treballadora social del Centre Delta. En concret, el nombre

de pacients derivats a les diferents comunitats és el següent:

� Can Serra 2

� Reto 1

� Atra 6

Activitat assistencial

............

21

3.4. PACIENTS ATESOS PER PROBLEMES JUDICIALS

El programa de seguiment judicial atén a pacients que tenen problemes judicials

de diferents tipus.

Aquest programa inclou l’atenció a pacients que han de complir Mesures Penals

Alternatives (MPA) i Treballs en benefici de la Comunitat (TBC). De forma trimestral es

realitzen reunions amb els delegats judicials de zona per tal de coordinar els casos.

L’atenció a aquests pacients es coordina just a l’inici del compliment de la mesura

moment en el qual s’acorda, de forma conjunta amb el pacient, un Pla Terapèutic

Individual (PTI). El PTI s’avalua periòdicament i es pot modificar en cas de necessitat.

Durant el 2015 s’han atès 47 persones que estaven en règim de MPA o TBC.

Per altra banda, amb els pacients que estan en centres penitenciaris i

consumeixen substàncies, es realitza un treball de vinculació al Centre Delta durant els

períodes en els que disposen de règim obert.

Tractament amb agonistes opiacis

............

22

4.1 PROGRAMA DE MANTENIMENT AMB METADONA

L’objectiu del programa de manteniment amb metadona (PMM) és, tal com el

seu nom indica, mantenir i potenciar el Programa d’Atenció a les persones amb

dependència a opiacis mitjançant un tractament substitutiu amb metadona. El temps per

a ingressar en aquest programa és el mínim imprescindible per a tramitar la incorporació

del pacient, és a dir que no hi ha llista d’espera.

Habitualment, la dispensació del tractament amb metadona pot tenir lloc a

diferents unitats dispensadores:

1. Centre Delta

2. Bus Intermunicipal de Metadona (BIM)

3. Farmàcies de la comunitat: 3 farmàcies situades a Badalona i 2 a Santa Coloma

de Gramenet. Durant el 2015 també s’ha treballat amb una farmàcia de

Barcelona i una de Pineda de Mar.

La metadona està disponible en forma líquida (xarop), en comprimits i algunes

farmàcies la preparen també en càpsules. La dosi diària de metadona es

individualitzada; es comença amb dosis baixes fins a obtenir la dosi òptima. Els pacients

poden prendre’s la dosi al mateix centre dispensador de forma directament observada o

bé recollir-la per endur-se-la a casa.

Segons la necessitat i evolució de cada persona, al llarg de l’estada al PMM, la

unitat o la forma de dispensació pot anar canviant. De fet, existeix una coordinació

contínua entre els metges que prescriuen la metadona, el treballador social, els

psicòlegs i l’equip d’infermera de les unitats dispensadores. Un únic equip d’infermeria

és el responsable de la dispensació de metadona al Centre Delta i al BIM que, alhora,

participa en els circuits establerts amb les oficines de farmàcia comunitàries incloses en

el PMM.

A més, en l’entorn del PMM i com es pot veure al llarg d’aquesta memòria, es

realitzen activitats de reducció de danys per als pacients en funció de les seves

necessitats, existeix una coordinació contínua amb altres centres dispensadors,

4. TRACTAMENT AMB AGONISTES OPIACIS


............

23

23

Durant el 2015,

459 pacients han estat en PMM

hospitals, serveis socials o altres serveis sanitaris, es treballa en protocols específics

per al programa i es participa activament en el grup de la coordinadora de CAS sobre

tractament amb agonistes opiacis, tot plegat per tal de garantir la millor atenció dels

pacients que estan inclosos al PMM.

Durant el 2015, 459 pacients diferents han passat per el

PMM, 49 dels quals es van incorporar al programa durant

el 2015 i 32 pacients van utilitzar diferents unitats

dispensadores. La majoria dels pacients eren homes

(391 pacients, 85,2%) amb una mitjana d’edat de 45

anys per als homes i 42 per a les dones. La distribució

d’aquests pacients segons lloc de residència es pot veure a

la Figura 9.

Figura 9. Distribució de pacients del PMM atesos du rant 2015 en funció del lloc de residència.

L’activitat de cadascuna de les unitats es presenta a continuació.

CENTRE DELTA L’activitat al Centre Delta en relació a la dispensació de metadona ha representat

l’atenció a 287 pacients diferents durant el 2015. D’aquests pacients, 244 (85,5%) eren

homes i 43 (14,5%) dones. La mitjana d’edat global ha estat de 44 anys (44 anys en

homes i 40 anys en dones). La majoria de pacients eren de Badalona (193 pacients,

67,2%) i de Santa Coloma de Gramenet (76 pacients, 26,5%). El promig mensual de


............

24

24

68.251 dosis de

metadona dispensades al Centre Delta

El PMM al Centre Delta ha generat 7.520 assistències el

2015

pacients atesos ha estat de 201, i en la Figura 10 es pot veure la descripció del nombre

de pacients atesos cada mes durant el 2015.

Figura 10. Nombre de pacients del PMM atesos mensua lment al Centre Delta, 2015.

Els 287 pacients diferents atesos han generat al

llarg del 2015 un total de 7.520 assistències durant les

quals s’han repartit 68.251 dosis de metadona. Aquestes

dosis s’han administrat tant en comprimits (55.882 dosis;

80,7%) com en xarop (12.369 dosis; 19,3%). Un 7,6% de

les dosis de metadona dispensades es prenen en el mateix

centre dispensador i la resta es tracta de dosis per emportar-se a casa. La dosi mitja de

metadona subministrada al Centre Delta ha estat de 46,2 mg/dia.

Durant l’any hi ha hagut un total de 123 inclusions a la dispensació de metadona

al Centre Delta. El principal motiu d’inclusió ha estat per trasllat des d’altres centres

dispensadors (48%), un 17% han estat per recaigudes, és a

dir, inclusions de pacients que ja havien estat en PMM, un

12% a petició del propi pacient, un 21% corresponien a

pacients traslladats des de centre penitenciari. Així

mateix hi ha hagut 135 sortides, a destacar un 47% de

les quals per trasllat a d’altres centres, un 21% per

abandonament del programa i un 18% per trasllat a la un

centre penitenciari. En 15 (11,1%) casos l’alta va ser programada. La Figura 11 mostra

la distribució mensual d’entrades i sortides de pacients en metadona del Centre Delta.


............

25

25

Figura 11. Nombre mensual d’altes i baixes de pacie nts del PMM al Centre Delta, 2015

BUS INTERMUNICIPAL DE METADONA

Durant el 2015 s’han atès 111 persones diferents al BIM, 97 (87,4%) homes i 14

(12,6%) dones. La mitjana d’edat dels pacients atesos ha estat de 45,3 anys (45,5 anys

pels homes i 43,3 anys per les dones). Un 45% dels pacients atesos eren de Badalona i

un 54% de Santa Coloma de Gramenet

El nombre de pacients actius que han passat per les 5 parades que realitza el

BIM s’ha mantingut estable, en una forquilla d’entre 85-97 pacients per mes. La Figura

12 representa els usuaris atesos per parada i mes al llarg de l’any que ens ocupa.


............

26

26

El PMM al BIM

ha generat 4.340

assistències

Figura 12. Nombre mensual d’usuaris actius del BIM segons parada del bus, 2015

Els 111 pacients diferents atesos han generat al

llarg del 2015 un total de 4.340 assistències durant les

quals s’han repartit 32.030 dosis de metadona. Aquestes

dosis s’han administrat tant en comprimits (13.279 dosis,

41,5%) com en xarop (18.751 dosis, 58,5%). Un 5,8% de

les dosis de metadona dispensades es prenen en el mateix

BIM i la resta es tracta de dosis per emportar-se a casa. La dosi mitja de metadona

subministrada al BIM ha estat de 67 mg/dia.

Durant l’any hi ha hagut un total de 42 entrades a la dispensació en el BIM, la

majoria de les quals per trasllat des d’altres centres dispensadors (59,5%). Així mateix hi

ha hagut 44 sortides, a destacar un 40,9% de les quals per trasllat a d’altres centres, un

22,7% per abandonament del programa i un 22,7% per trasllat a la presó. La Figura 13

mostra la distribució mensual d’entrades i sortides de pacients del BIM.


............

27

27

Figura 13. Nombre mensual d’altes i baixes de pacie nts del PMM al BIM, 2015

Val a dir, que gràcies a determinades millores dels serveis d’informació, aquest

2015 el personal del BIM ja ha pogut accedir a la història clínica dels pacients des del

mateix autobús i durant el desplaçament. Això ha suposat una millora en l’atenció dels

pacients, ja que anteriorment només es podia accedir a la informació disponible del

propi programa de metadona i en cas de necessitat no es podien consultar certes dades

clíniques dels pacients. A banda, també ha millorat la comunicació amb els pacients

mitjançant la incorporació de l’ús de noves tecnologies com ara el servei de WhatsApp.

FARMÀCIES

Durant el 2015 les farmàcies integrades al PMM han atès a 93 pacients diferents,

79 (84,9%) dels quals eren homes. La mitjana d’edat ha estat de 45,3 anys (45 anys en

el cas dels homes i 46,9 en les dones). Durant l’any hi ha hagut 16 entrades a la

dispensació farmacèutica i 17 sortides. La majoria dels pacients atesos eren de Santa

Coloma de Gramenet (51,6%) i de Badalona (43%). El nombre de pacients atesos

segons farmàcia va estar la següent:

Nombre de pacients atesos

Eduard Condon (Badalona) 2

Pal (Badalona) 11

Vives Padros (Badalona) 19

Puigcarbó (Santa Coloma de Gramenet) 39

Porta Serra (Santa Coloma de Gramenet) 18

Altres (1 Barcelona i 1 Pineda de Mar) 4


............

28

28

La dispensació de metadona es va fer majoritàriament en xarop, en 48,7% dels

casos. Un total de 41,6% dels pacients recollien càpsules preparades a les mateixes

oficines de farmàcia i els 14,4% recollien comprimits de Metasedin. El nombre d’usuaris

actius per mes, així com la dosi mitja de metadona dispensada es pot veure a la Figura

14.

Figura 14: Distribució mensual dels pacients atesos a les farmàcies i de la dosi mitja de metadona dispensada.


............

29

29

4.2 BUPRENORFINA/NALOXONA

Des de que al 2013 es va iniciar la prescripció farmacològica de

Buprenorfina/Naloxona per a la dependència a opiacis, un total de 48 pacients s’han

beneficiat d’aquest tractament en el nostre centre, 30 dels quals ho han fet durant el

2015. Les característiques d’aquests 30 pacients són les següents:

� 24 (80%) homes

� Mitjana d’edat 44 anys els homes i 43 les dones

� Els pacients eren majoritàriament de Badalona (43%) i Santa Coloma de

Gramenet (43%)

� 16 (53,3%) van iniciar el tractament el 2015 i 14 (46,7%) ja estaven al programa

des de 2014

Dels 16 pacients que van iniciar el tractament el 2015, 11 (36,7%) provenien del

tractament amb metadona i 5 (16,7 %) consumien heroïna activament i van fer inducció

directament a Buprenorfina/Naloxona. Val a dir, que la inducció es dur a terme en el

centre i està supervisada per infermeria. Una vegada establida la dosi necessària, i a

diferencia del tractament amb metadona, es realitza la prescripció mitjançant recepta

electrònica que el pacient pot recollir a una oficina de farmàcia comunitària.

Programa de Reducció de Riscos

30

S’han repartit 3.350 kits de

xeringues i 9.415 preservatius

L’objectiu principal del Programa de Reducció de Riscos és limitar els riscos

associats al consum de substàncies. Aquest programa es desenvolupa mitjançant

diferents actuacions que es detallen a continuació.

1- DISPENSACIÓ DE MATERIAL DE REDUCCIÓ DE RISCOS

Durant aquest any s’ha continuat el Programa d’Intercanvi de Xeringues i

Preservatius, gestionat per l’equip d’infermeria.

Es reparteixen kits de xeringues nacionals i americanes, tant al Centre Delta com

al BIM. Durant aquest any 2015 s’han repartit

aproximadament 3.350 kits (2.020 de xeringues

espanyoles i 1.330 d’americanes), una xifra que

duplica la de l’any anterior.

Per altra banda, al Centre Delta, al BIM i

també a la consulta d’infermeria de Santa Coloma de

Gramenet es reparteixen preservatius. Al llarg de l’any

s’han repartit 9.415 unitats.

Tant les xeringues com els preservatius estan a l’abast dels usuaris sense

necessitat de demanar-los prèviament.

2- PREVENCIÓ I DETECCIÓ PRECOÇ DE MALALTIES INFECTO -CONTAGIOSES

Els professionals de Centre Delta i BIM realitzen de forma continuada tasques de

sensibilització i informació sobre els riscos als que estan exposats els pacients amb

drogodependència, així com del ventall de mesures preventives disponibles. De fet,

En aquest mateix sentit, s’incideix especialment en la prevenció d’infeccions i en

el règim de vacunacions cal senyalar que el protocol de tractament inclou la realització

de serologies de VIH i Hepatitis així com la valoració de la necessitat de realitzar la

prova de Mantoux. . De fet, durant el 2015, s’han realitzat 34 proves de Mantoux per

5. PROGRAMA DE REDUCCIÓ DE RISCOS


............

31

31

detecció de contacte amb tuberculosi i s’han administrat 37 vacunes contra el virus de

l’hepatitis B.

A més, l’any 2015 s’ha posat en marxa un projecte de recerca per avaluar l’

hepatitis C en els pacients en programa de manteniment amb agonistes opiacis i en

aquells amb serologia positiva valorar el dany hepàtic i determinar si són candidats a

tractament.

3- PROGRAMA D’ATENCIÓ A LA SOBREDOSI

El programa d’atenció a la sobredosi és un programa impulsat per la Subdirecció

General de Drogodependències amb la finalitat d’evitar i reduir el nombre de morts per

aquesta causa.

En general, la població diana d’aquest programa són els pacients consumidors

d’opiacis i/o cocaïna, independentment de la via d’administració de la substància però

en especial, aquells que consumeixen per via intravenosa. Així mateix, es valora les

conductes de risc del pacient, els coneixements que tenen per prevenir i disminuir riscos

així com els coneixements sobre la sobredosi i el seu tractament.

Durant el 2015, com es ve fent en els darrers anys, el Centre Delta i BIM s’han

centrat de forma prioritària en dos grups de pacients:

� Els pacients en PMM a qualsevol de les unitats dispensadores.

� El pacients que inicien o reinicien tractament per qualsevol substància i

que estan realitzant o han realitzat consums per via intravenosa.

Des del Centre Delta, les actuacions que es fan en relació a aquest programa

són les següents:

� Incloure una avaluació del risc de sobredosi, així com missatges

preventius durant les primeres visites, les visites d’ infermeria i durant la

dispensació de metadona al BIM.

� Oferir tallers formatius que realitza ASAUPAM o visites individuals

formatives amb infermeria al mateix centre sobre com actuar davant

d’una sobredosi, poder portar naloxona i saber utilitzar-la.

� Prescriure naloxona als pacients formats.

Durant el 2015, al Centre Delta s’han ofert activitats de formació a un total de 78

pacients, 14 dels quals han fet sessions de formació individual sobre com actuar davant

d’una sobredosi, 2 ja havien rebut formació en d’altres centres i 1 es deriva als tallers


............

32

32

d’ASAUPAM. La resta no van acudir a les sessions de formació individual però si que es

van poder beneficiar dels consells breus i missatges preventius en les visites. Per altra

banda, s’han repartit 14 kits de Naloxona, 4 d’ells de reposició per caducitat o per

pèrdua. Al BIM s’ha proporcionat Consell Breu a 33 pacients.

4- ACCÉS I CONTACTE AMB USUARIS DE DROGUES QUE NO V AN AL CAS

Per a establir accés o contacte amb aquells pacients que no van al CAS, es

treballa de forma coordinada tant amb entitats que atenen usuaris de drogues en medis

oberts i en zones de consum, com per exemple ASAUPAM, així com amb l’espai de

venopunció assistida, associacions d’usuaris com ADARBYC, centres d’atenció primària

de salut i serveis socials, ja que tots ells tenen contacte amb el pacient i poden afavorir

la vinculació amb el Centre Delta.

5- PROTOCOL D’ATENCIÓ A LA DONA EMBARASSADA

El protocol d’atenció a la dona embarassada inclou tot un seguit de mesures

dirigides a atendre les pacients consumidores de substàncies durant el període de

gestació. En aquests casos, es fa una revisió i ajustament del tractament farmacològic

en cas de que la pacient n’estigui prenent, es programen visites periòdiques amb

infermeria per tal de tenir cura tan de la mare com del seu fill alhora que s’incideix en la

importància d’aturar el consum de tòxics i de realitzar els controls obstètrics

convenients. Aquest protocol també inclou oferir suport psicològic i valoració de la

situació social de la pacient.

Programa de Prevenció

33

S’han realitzat

71 visites d’assessorament

familiar

Durant el 2015 l’objectiu del CAS Delta ha estat mantenir els programes

preventius participant activament en el desenvolupament del Programa Salut i Escola,

així com assessorant, en la mesura del possible, a familiars i/o afectats i col·laborant en

el programa d’atenció primària Beveu Menys. A continuació s’expliquen de forma més

concreta les diferents actuacions realitzades.

1-SALUT I ESCOLA

Durant el 2015 hem continuat la participació en el Programa Salut i Escola

desenvolupat a Sant Adrià de Besòs i a Badalona. La funció del personal del Centre

Delta és la d’atendre als joves derivats, així com fer tasques d’assessorament a familiars

dels joves, als docents i als equips d’infermeria dels diferents centres. Aquestes tasques

es realitzen mitjançant l’assignació d’un dels psicòlegs com a persona de referència.

2-PREVENCIÓ FAMILIAR

La prevenció familiar es fa mitjançant l’assessorament directe a les famílies

afectades. Actualment s’atén a persones, preferentment familiars directes de

consumidors de drogues que no volen tractament, així com a persones consumidores i

professionals d’altres àmbits que demanen informació i

assessorament. Aquestes actuacions es fan sense obrir

història clínica als serveis de drogodependències.

Durant l’any 2015 s’han realitzat 71 visites

d’assessorament, ja incloses en l’activitat assistencial

general presentada anteriorment.

6. PROGRAMA DE PREVENCIÓ

Programa de Prevenció

............

34

34

3- BEVEU MENYS

El Programa BEVEU MENYS és

un programa desenvolupat pel

Departament de Salut de la Generalitat

de Catalunya conjuntament amb dues

Associacions relacionades amb

l’Assistència Primària (CAMFIC i

AIFICC) que té por objectiu millorar i

sistematitzar les activitats preventives i

d'abordatge dels problemes d'alcohol

atesos a l'assistència primària. El CAS

Delta ha mantingut el suport a aquest

programa al llarg de l’any 2015.

El mes de març, un metge del

Centre Delta va fer una sessió sobre

aquest programa a l’ABS Can Mariner.

El mes de juny d’aquest mateix

any, varem participar en la Jornada de

Formació i Actualització del Beveu

Menys, en la que es va explicar la

situació actual del programa, i es va

analitzar la situació de col·laboració amb

la primària amb la idea d’elaborar un

model de coordinació que la pugui

millorar.

Durant la setmana del Cribatge

de l’Alcohol, un psicòleg del Centre va

participar, junt amb altres professionals

de l’assistència primària, en una sessió

sobre els problemes del consum d’

alcohol, que va tenir lloc a l’ABS 6

Fondo de Santa Coloma de Gramenet.

Presència en el Territori i Activitat Comunitària

35

Acords Si No

Signatura del Pacte Territorial X

La col·laboració amb els diferents dispositius de l’IMSP i altres recursos

disponibles al territori és

essencial i forma part del

treball del CAS Delta per tal

de millorar l’atenció a les

persones afectades pel

problema del consum de

substàncies. Aquestes

col·laboracions són

continuades i es fan

mitjançant la participació

dels diferents professionals

en activitats de coordinació i

reunions que es resumeixen

a continuació.

SERVEIS DE L’INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONAL S 1. Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAI A). Continuïtat de les reunions

de la treballadora social del CAS Delta amb els professionals del EAIA per a la

coordinació de casos de les persones que assisteixen als dos serveis. Durant el 2015

s’han realitzat 6 reunions per a l’atenció i seguiment de 28 casos.

2. Centres de Salut Mental de Badalona (CSM). Amb l’objectiu de millorar els circuits

de derivació entre els CSM i addiccions i la coordinació en l’atenció als pacients que

atenem conjuntament, els equips del CAS Delta i del CSM2 fem reunions conjuntes

de forma periòdica. Així mateix, s’ha continuat amb la col·laboració mitjançant la

7. PARTICIPACIÓ TERRITORIAL I ACTIVITAT COMUNITÀRIA


............

36

36

participació d’un professional del centre de drogodependències, a les reunions

periòdiques dels circuit propis de salut mental.

3. Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). Aquest any s’ha

realitzat una sessió sobre com es pot intervenir des del CDIAP quan es donen casos

de dones gestants consumidores de substàncies que presenten dificultats en

l’evolució de la gestació.

4. Centres de Salud Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ). Durant el 2015, hem continuat

treballant segons el protocol per a l’atenció a adolescents amb consum de

substàncies. L’Equip Funcional d’Atenció als Problemes de Consum en

l’Adolescència, integrat per un psicòleg del CAS i el psicòleg i/o el psiquiatra de cada

CSMIJ que són referents de cada jove o de l’ABS de referència, alhora que altres

professionals d’ambdós serveis hi poden participar en funció de les necessitats de

l’adolescent. El seguiment d’aquest protocol ens permet donar un servei més

accessible, integrat i eficient a aquells adolescents que acudeixen a nosaltres per

presentar trastorns deguts al consum de substàncies.

SERVEIS SOCIALS

1- Serveis Socials de Primària. Continuïtat de les reunions periòdiques i/o

coordinació telefònica de la treballadora social d’addiccions amb treballadores

socials de primària. En concret, durant el 2015 s’ha participat en 4 reunions

amb les zones de Morera Pomar i La Salut, en 6 reunions amb serveis socials de

primària i el treballador social del centre de salut mental i en 1 reunió en la que

participaven els serveis d’infància i l’escola.

Per altra banda, també aquest any s’ha participat en el Grup d’Acció Comunitària

(GAC). Aquest grup es va posar en marxa a Badalona el passat 2013. Es tracta

d’una iniciativa engegada per diversos professionals socials de diferents

dispositius de la zona centre de Badalona que neix de copsar la necessitat de

transcendir el treball de gestió de casos i la parcialització dels serveis i amb la

finalitat de sumar esforços que finalment reverteixin en la difusió de bones

pràctiques professionals i millora de l’atenció dels usuaris. És doncs, un grup

d’intercanvi professional orientat a implantar iniciatives de treball comunitari.


............

37

37

PARC DE SALUT MAR

1- Centre de Salut mental Marti Julià de Santa Coloma de Gramenet.

Participació d’un metge de drogodependències a les reunions bimensuals del

circuit entre CSM Martí Julià, Hospital i Drogodependències. A més, s’ha dut a

terme una reunió amb la finalitat de revisar i millorar el circuit de derivació.

2- Unitat de patologia dual dels centres assistencials Dr. Emili Mira. Es realitza

una reunió presencial de coordinació el 3er dijous de cada mes (excepte en

períodes de vacances (juliol-setembre i festes de Nadal), que en aquest cas es

realitzen via telefònica.

UNITAT DE DESINTOXICACIÓ DEL HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL

La coordinació amb la Unitat de Desintoxicació és continuada, tant per via

telefònica com presencial, preferentment durant els 6 períodes d’obertura de la Unitat.

Així mateix, la col·laboració amb aquesta Unitat es contínua, especialment en

temes de recerca tal i com es pot veure més endavant en l’apartat corresponent

d’aquesta memòria. En concret, el 2015 s’ha treballat activament en el disseny i

desenvolupament de dos projectes de recerca que es lideren des del Centre Delta:

l’estudi dels pacients que estan en tractament amb agonistes opiacis i l’avaluació de

l’hepatitis crònica C en pacients en tractament amb agonistes opiacis.

ASAUPAM

La treballadora social d’ASAUPAM, amb una dedicació horària setmanal de 22

hores, intervé a les parades del BIM de Badalona i Santa Coloma de Gramenet,

realitzant diferents tasques i activitats amb l’objectiu de fer el seguiment i

l’acompanyament en el procés de millora social i sanitària dels usuaris del servei.

L’abordatge es realitza en equip, amb l´ajut d’altres professionals:

• Terapeutes de referència del CAS Delta

• Educadors Socials municipals que actuen com a referents a les diferents

parades del BIM


............

38

38

• Resta de professionals d’ASAUPAM

• Altres recursos de la comunitat

Per altra banda, i per tal de sumar esforços i evitar duplicitats, el programa de

formació en sobredosis es dur a terme de forma coordinada entre l’organització

ASAUPAM i el CAS Delta.

ÁREES BASIQUES DE SALUT (ABS)

1- Àrees Bàsiques de Salut de Badalona

ABS Professional/s

Periodicitat (hores/setmana)

Activitat

ABS 4-5 Gorg- Sant Roc

1 Metge, 7 h/s

Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Gorg Sant Roc

ABS 6 Llefià

1 Metge, 7 h/2s 1 Psicòleg, 7h/2s

Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Llefià

ABS 7 La Salut

1 Metge, 7 h/s 1 Psicòleg, 4h/s

Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de La Salut

ABS 9 Apenins-Montigalà

1 Metge, 7 h/s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Apenins Montigalà

ABS 8-10 Nova Lloreda

1 Metge, 7 h/2s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Nova Lloreda

2- Àrees Bàsiques de Salut de Santa Coloma de Gramenet ABS Professional/s

Periodicitat (hores/setmana)

Activitat

ABS 1 Centre-Can Mariner

1 Metge, 7 h/s 1 Infermer, 14 h/s 1 Psicòleg, 12 h/s

Visites programades, primeres i seguiments. Teràpia de grup

Coordinació amb l’equip de Centre Can Mariner ABS 3 Singuerlin

1 Metge, 7 h/ 4s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Singuerlin

ABS 5 Santa Rosa

1 Metge, 7 h/s

Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Santa Rosa

ABS 6 Fondo

1 Metge, 7 h/4s Visites programades, primeres i seguiments. Coordinació amb l’equip de Fondo

El CAS Delta també participa en reunions mensuals de centres de salut mental

tant d’adults com infanto-juvenil de l´IMSP i ABS del Nord i Sud de Badalona.


............

39

39

ALTRES

1- Coordinadora de CAS . La treballadora social participa en el grup de treball de

Treball Social de la Coordinadora de CAS. Aquest grup de treball revisa i

actualitza les Funcions del Treball Social en drogodependències. Aquest any

també s’han reunit amb la Subdirecció General de Drogodependències per

tractar sobre la funció dels CAS davant la demanda d’intervenció per part de la

Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) o el EIA segons

la Llei de Protecció a la Infància així com sobre les modificacions en la targeta

sanitària.

Per altra banda, els infermers també formen part dels grups de treball de la

coordinadora de CAS. Finalment, la directora del Centre Delta participa a les

reunions generals de la coordinadora.

2- Participació a 2 reunions anuals amb l’Associació d ’usuaris AUPAM / Regió

Sanitària/ Ajuntament de Santa Coloma. Aquestes reunions es desenvolupen

amb l’objectiu d’establir actuacions que millorin l’atenció a les persones amb

addiccions de Santa Coloma de Gramenet.

3- Participació bimensual en les reunions de la Comiss ió de Salut Mental del

Territori Nord

4- Participació en la Taula de Salut Mental i Addiccio ns de Santa Coloma de

Gramenet així com a les 4 comissions tècniques:

� Coordinació de casos

� Protocols i circuits

� Activitat comunitària

� Cartera de serveis

Formació i Recerca

40

8.1 FORMACIÓ

Els objectius formatius del CAS Delta es basen en dos eixos fonamentals: 1)

Formació continuada en addiccions, malalties associades, psiquiatria, patologia dual i

programes de reducció de danys dirigides als propis professionals i 2) la participació en

la formació d’altres professionals i persones interessades, així com d’alumnes en

pràctiques de diferents disciplines relacionades amb les addiccions.

Les diferents activitats formatives realitzades el 2015 es presenten a continuació:

Formació continuada dels professionals del Centre D elta/BIM

1. En relació al programa de violència

No es realitza cap activitat de formació durant el 2015; ha estat el febrer de 2016

que la treballadora social va assistir a la formació específica realitzada per la

Subdirecció General de Drogodependències per tal de poder-nos incorporar al

programa.

2. En relació al programa Beveu menys

Tal i com s’ha assenyalat anteriorment en aquesta memòria, s’han realitzat

diverses activitats de formació en relació a aquest programa, com la realització

d’una sessió, la participació en la Jornada de Formació i Actualització del Beveu

Menys i les organitzades durant la setmana del Cribatge de l’Alcohol.

3. En relació al programa de prevenció i atenció en sobredosi

Actualment, una infermera del centre és referent per a aquest programa. A

banda i amb anterioritat al 2015, quatre professionals van realitzar els cursos de

formació en relació a aquest programa i posteriorment, un d’ells va fer sessions

de formació interna a la resta de l’equip.

4. Altres activitats

8. FORMACIÓ I RECERCA

Formació i Recerca

............

41

41

4.1 Assistència a cursos, jornades i congressos pre vistos al Pla de formació

4.2 Altres activitats no previstes al Pla de formac ió

Assistència a Congressos, Cursos i Jornades

Tipus d’activitat : Congrés

Títol : NIDA International Forum i CPDD

Lloc i Data : Phoenix Arizona, 12 a 18 de juny 2015

Assistent : Inmaculada Rivas

Tipus d’activitat : Jornada

Títol : Jornada Noves Tecnologies en Salut Mental

Lloc i Data : Barcelona, 17 de setembre de 2015

Assistent : Néstor Espinach


Títol : Perspectiva de gènere i drogues

Lloc i Data : Barcelona, 22 de setembre de 2015

Assistent : Carmen Martínez

Objectius (Pla Anual)

Accions formatives

Tipus activitat Professionals Formador Dates

Informàtica: Millorar coneixement OMI/ EXCEL, EINES TIC, Recerca bibliogràfica

La Infermeria Virtual en la práctica infermera

Curs Manoli Rubio COIB: Col.legi Oficial Infermeria Barcelona

13 i 20 de gener, 3 de febrer de 2015

Patologia Dual: adquirir habilitats i coneixements diversos

Jornadas Nacionales de Socidrogalcohol. Logroño

Jornada Inmaculada Rivas Societat Científica: Socidrogalcohol

12-14 de març de 2015

Reunió n Nacional de Medicina de la Adicción. Barcelona

Jornada Montserrat Roquer, Jaume Roig

Societat Científica: Societat Española de Patologia Dual

26 de març de 2015

IV Congrés Internacional de Patologia Dual. Barcelona

Congrés Montserrat Roquer, Jaume Roig

Societat Científica: Societat Española de Patologia Dual

17-20 d’abril de 2015

Formació i Recerca

............

42

42


Títol : Jornada sobre el Pla de Prevenció de Drogues de l’Ajuntament de Badalona:

Tenim un pla, t’apuntes?

Lloc i Data : Badalona, 26 de novembre de 2015

Assistents : Francesc Giol, Montserrat Roquer, Inmaculada Rivas

Tipus d’activitat : Curso Interno

Títol : Mindfulness

Lloc : Residència de Sant Roc, Badalona

Assistent : Jaume Roig, Carmen Martínez, Nuria Gabañach

Xerrades al centre

Tipus d’activitat : Xerrada

Títol : Actualització sobre cànnabis

Ponent : Dr. Daniel Fuster, Hospital U. Germans Trias i Pujol

Lloc i Data : Badalona, 28 de setembre de 2015

Assistents : professionals del centre

Participació de professionals del servei com a pone nts en cursos, jornades,

congressos, xerrades

1-Ponencies

1- Intel·ligència Espiritual en pacients amb Patologia Dual. Presentació oral

Ponent: Jaume Roig.

IV Congrés Internacional de Patologia Dual.

Barcelona, 17-20 d’abril 2015

2- L’atenció a adolescents amb problemes derivats del consum de substàncies per

un equip funcional de professionals del CAS i dels CSMIJ de Badalona.

Ponent: Francesc Giol.

Jornada de la presentació del Pla de prevenció de Drogues per a Badalona.

Badalona, 26 de novembre de 2015

Formació i Recerca

............

43

43

2-Xerrades

1. Tractament amb antidepressius

Ponent: Jaume Roig

ABS 5 Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, 16 de març i 28 de maig de

2015

2. Socioaddiccions

Ponent: Jaume Roig

ABS Progrés Raval Badalona, 14 de maig de 2015

4.3 Participació en la formació d’altres profession als

El CAS Delta col·labora amb diferents institucions docents, els alumnes de les

quals poden realitzar pràctiques professionals tant al Centre Delta com al BIM. Durant

l’any 2015 hem acollit una resident de família de l’Hospital de BSA que va realitzar una

rotació de l’1 al 15 de setembre. Així mateix, una estudiant del darrer curs de Psicologia

de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la

Universitat Ramon Llull ha estat treballant en el seu projecte de final de grau sobre

“Intel·ligència emocional i estils d’afrontament en persones consumidores de

cocaïna.” Aquest projecte tenia com a objectiu principal estudiar la relació entre la

intel·ligència emocional i les estratègies d’afrontament a l’estrés, així com les diferències

atribuïbles al consum de substàncies, concretament al consum de cocaïna.

A més, també hem atès a un alumne de treball social de la Universitat de Barcelona i un

alumne d’un institut de Badalona que requerien informació sobre drogodependències.

Formació i Recerca

............

44

44

8.2 RECERCA

Durant el 2015 s’han realitzat diverses activitats relacionades amb la recerca

enfocada per una part a les conseqüències mèdiques associades al consum de

substàncies i per altra part a la utilització de psicofàrmacs fora d’ indicació.

1. Conseqüències mèdiques associades al consum de s ubstàncies

Una part important de la recerca que es desenvolupa al Centre Delta/BIM en

aquesta línia de recerca es fa en estreta col·laboració amb el grup d’investigació de la

Unitat d’Addiccions de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Fruit d’aquesta

col·laboració, des de fa anys que el Centre Delta/BIM té presencia en congressos tant

d’àmbit nacional com internacional, participa en publicacions científiques de revistes

indexades per el Journal Citation Report i treballa en projectes de recerca competitius

d’àmbit nacional. A més, aquest any 2015 el Centre Delta/BIM ha obtingut finançament

en la Primera Convocatòria de Projectes de Recerca de l’Institut Municipal de Serveis

Personals dirigida a Centres de Salut Mental, Addiccions, CDIAP i EAIA.

Els resultats en termes de projectes, publicacions i comunicacions a congressos

en relació a les conseqüències mèdiques associades al consum de substàncies es

detallen a continuació.

Projectes de recerca

Com ja s’ha esmentat, el Centre Delta/BIM ha guanyat, amb un projecte propi, la

Primera Convocatòria de Projectes de Recerca de l’Institut Municipal de Serveis

Personals. Aquest projecte, que té per objectiu avaluar l’hepatitis crònica C en pacients

del programa de manteniment amb agonistes opiacis té una durada de 4 anys i ha estat

finançat amb una quantitat de 2.000 €.

Títol del projecte Avaluació de l’hepatitis crònica C en pacients del programa

de manteniment amb agonistes opiacis a l’àrea d’inf luència

del CAS Delta.

Investigador principal Inmaculada Rivas

Centres participants i

equip investigador

CAS Delta: E. Faure, N. Espinach, T. Muñoz, M. Rubio

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol: R. Muga, A. Sanvisens

Període 2015-2018

Finançament Institut Municipal de Serveis Personals

Formació i Recerca

............

45

45

A més, el Centre Delta participa com a grup propi a l’estudi CohRTA. L’objectiu

de l’estudi CohRTA és crear una cohort de pacients amb trastorn per ús d’alcohol que

serveixi com a plataforma de recerca clínica per a respondre preguntes d’investigació en

relació a aquesta malaltia. L’estudi CohRTA està finançat mitjançant dos projectes de

recerca competitius que són els següents:

Títol del projecte Red de Trastornos Adictivos

Investigador principal Robert Muga

Centres participants Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

CAS Delta

Hospital Universitari de Bellvitge

Període 2013-2016

Finançament Ministerio de Economía y Competitividad, Redes Temáticas de

Investigación Cooperativa en Salud (RD12/0028/0006).

Títol del projecte Investigación clínica en la Red de Trastornos Adictivos,

Programa Alcohol. Estudio multicéntrico de personas

adultas con trastorno por uso de alcohol que solic itan

tratamiento por primera vez (Estudio CohRTA).

Investigador principal Robert Muga

Centres participants Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

CAS Delta

Hospital Universitari de Bellvitge

Hospital Lucus Augusti

Hospital Universitari Son Espases

Instituto de Salut Carlos III

Període 2015-2017

Finançament Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, Plan Nacional

sobre Drogas (PNSD 2014/042).

Més informació sobre aquest estudi i la resta de centres que hi participen, es pot

consultar en els seus informes anuals.

Formació i Recerca

............

46

46

FI=5.723 D1

FI=1.154 Q4

FI=3.909 Q1

Publicacions

Markers of inflammation and mortality in a cohort of patients with alcohol dependence.

Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Zuluaga P, Rivas I, Tor J, Muga R.

Medicine (Baltimore). 2015 Mar;94(10):e607.

Hepatitis C associated to substance abuse: ever closer to a treatment without Interferon.

Muga R, Zuluaga P, Sanvisens A, Rivas I, Fuster D, Bolao F, Tor J; Red de Trastornos

Adictivos-RTA.

Adicciones. 2015 Jun 17;27(2):141-9.

Impact of hepatitis C virus infection on the risk of death of alcohol-dependent patients.

Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Serra I, Rivas I, Tor J, Muga R.

J Viral Hepat. 2015 Jan;22(1):18-24.

Durant el 2015, també s’ha treballat en els següents articles:

Long-term outcomes of Wernicke-Korsakoff syndrome diagnosed in a tertiary hospital.

Sanvisens A, Zuluaga P, Rivas I, Fuster D, Tor J, Marcos M, Chamorro AJ, Muga R.

Addiction 2016; enviat.

Cannabis use in patients with opiate, cocaine or alcohol dependence is not associated

with a greater risk of death.

Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Zuluaga P, Rivas I, Farre M, Tor J, Muga R.

Journal of Addiction Medicine 2016; enviat.

Pacientes con trastorno por uso de alcohol: resultados iniciales de un registro

multicéntrico en la Red de Trastornos Adictivos-RTA. Estudio CohRTA.

Sanvisens A, Zuluaga P, Rivas I, Rubio G, Gual A, Torrens M, Short A, Álvarez FJ, Tor

J, Farré M, Rodríguez de Fonseca F, Muga R y CohRTA.

Adicciones, 2016; enviat.

Formació i Recerca

............

47

47

Comunicacions a jornades i congressos

Características de pacientes con trastorno por uso de cannabis admitidos a tratamiento, 2010-

2013.

Rivas I, Sanvisens A, Faure E, Espinach N, Muñoz T, Rubio M, Muga R.

Comunicación oral.

XLII Jornadas Nacionales Socidrogalcohol

Logroño, 12-14 Març 2015

Early mortality after entering a methadone treatment program in Badalona

Rivas I, Sanvisens A, Faure E, Fuster D, Muñoz T, Rubio M, Muga R

2015 NIDA International Forum

Arizona, 12-17 Juny 2015

Mortality and cannabis detection in a cohort of patients with opiate, cocaine, and alcohol

dependence

Fuster D, Sanvisens A, Zuluaga P, Tor J, Rivas I, Muga R



Sex-specific disease outcomes of HIV-positive patients in a methadone treatment program with

access to cART

Muga R, Rivas I, Faure E, Fuster D, Zuluaga P, García-Medina JL, Tor J, Sanvisens A



Markers of inflammation and mortality in a cohort of alcohol-ddependent patients.

Fuster D, Sanvisens A, Bolao F, Zuluaga P, Rivas I, Tor J, Muga R

CPDD 77th Annual Scientific Meeting


Early mortality after entering a methadone treatment program in Badalona

Rivas I, Sanvisens A, Faure E, Fuster D, Muñoz T, Rubio M, Muga R

CPDD 77th Annual Scientific Meeting


Advanced liver fibrosis and mortality of HIV/HCV co-infected patients with alcohol use disorders

Formació i Recerca

............

48

48

Zuluaga P, Fuster D, Bolao F, Sanvisens A, Rivas I, Torrens M, Tor J, Muga R

8th IAS Conference on HIV and Pathogenesis, Treatment and Prevention, IAS 2015

Vancouver, 19-22 Juliol 2015

Marcadores de activación linfocitaria en pacientes con alcoholismo crónico

Zuluaga P, Teniente A, Sanvisens A, Fuster D, Rivas I, Bolao F, Martínez-Cáceres E, Tor J,

Muga R

Reunión científica 2015, Red de Trastornos Adictivos

Granada, 22-23 setembre 2015

Hipofolatemia eritrocitaria en pacientes con trastorno por uso de alcohol

Zuluaga P, Sanvisens A, Bolao F, Fuster D, Rivas I, Tor J, Muga R

Reunión científica 2015, Red de Trastornos Adictivos

Granada, 22-23 setembre 2015

Hipofolatemia eritrocitaria en pacientes con trastorno por uso de alcohol.

Zuluaga P, Sanvisens A, Bolao F, Fuster D, Rivas I, Tor J, Muga R

XXXVI Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina Interna

Sevilla, 11-13 Novembre 2015

2. Utilització de psicofàrmacs fora d’ indicació

En relació a aquesta línia de recerca, participem en el Grup de treball de

tractaments off label amb d’altres metges i farmacòlegs del territori (Regió Sanitària,

IMSP, BSA, Parc de Salut Mar). Durant aquesta anualitat, a més de presentar

comunicacions a congressos i una publicació, que es detallen tot seguit, també s’ha

finalitzat el document que porta per títol: “Utilització de fàrmacs en salut mental i

Addiccions en condicions diferents a les actualitzades” i que a dia d’avui s’ha lliurat a la

Regió Sanitària i està en fase de revisió, prèvia a fer-ne difusió

Publicacions

Sobreús d’antipsicòtics i medicalització dels trastorns mentals

Rodriguez M, Blanca M, Burguete T, Campillo MT,Ollés V, Hurtado G, Pascual B, Ribera

R, Rivas I.

Editorial en E-Farma. Servei Català de La Salut. Regió Sanitària de Barcelona Nº 23,

Març de 2015.

Formació i Recerca

............

49

49

Comunicacions a jornades i congressos

Experiència Col·laborativa en Salut Mental i Addiccions. Grup de Treball “OFF LABEL”

Pascual B, Blanca M, Burguete T, Campillo MT, Hurtado G, Ollés V, Ribera R, Rivas I,

Rodríguez M.

V Jornada del Pla De Salut de Catalunya

Sitges, 27 de Novembre de 2015

3. Altres activitats de recerca

� Recerca amb l’Hospital Vall d’Hebron referent a Intel·ligència Espiritual en

pacients amb Patologia Dual.

� Participació en la comissió del projectes d’innovació.

� Manteniment, actualització i anàlisi de la cohort de pacients amb PMM

(Col·laboració amb Hospital Germans Trias i Pujol).

� Anàlisis del tractament farmacològic prescrit als pacients que demanen

tractament per cànnabis.

� Acceptació per part del Comitè d’Ètica de referència (Fundació Institut

d’Investigació Germans Trias i Pujol).

.

Conclusió

50

L’any 2015 ha estat un any en el qual no s’ha mantingut la tendència dels

darrers anys en l’ augment del nombre de pacients atesos en el Centre Delta/BIM, ni

en el nombre de visites realitzades; ens hem situat en xifres similars als anys 2010-

2011. En relació al nombre d’inicis de tractament, han estat menys que en anys

anteriors. L’any 2015 ha estat un any amb dificultats degut a la disminució de

recursos humans molt patents en diversos períodes. Val a dir, que amb un esforç

comú, hem procurat que aquests canvis, afectessin el mínim possible a la qualitat de

l’atenció. Tot i això probablement ha repercutit en la disminució de pacients atesos.

Respecte a les substàncies que motiven la demanda de tractament, l’alcohol

continua sent la substància més prevalent; també continuem observant un augment

lent però continuat de les demandes de tractament per cànnabis.

Enguany, ha continuat la disminució del número de persones que acudeixen a

visita de forma imprevista, i s’ha fet en favor de les visites programades, aquesta es

una mesura que ens permet millorar la qualitat de l’atenció.

Durant tot l’any han tingut una presència important les actuacions destinades

a millorar el cribatge i diagnòstic de patologies associades al trastorn per consum de

substàncies.

Per l’any 2016, tenint present les línies i indicacions del Pla Anual General de

l’IMSP i la Subdirecció General de Drogodependències (SGD) ens proposem

incorporar el programa per a l’abordatge de la violència contra la parella de la Xarxa

d’Atenció a les Drogodependències (XAD), tenir una major presència en el programa

Beveu Menys i considerar les actuacions respecte a l’hepatitis C en pacients

consumidors de drogues indicades des de la SGD. També pretenem continuar les

línies ja iniciades d’integració entre Salut Mental i addiccions en l’entorn de l’atenció

primària i treball en xarxa amb enfocament comunitari.

9. CONCLUSIÓ

2015 Introducció 1 Institut Municipal de Serveis Personals

Documents

Transcript of 2015 Introducció 1 Institut Municipal de Serveis Personals