Si tens il·lusió per fer grans cosesomple el temps que ràpid vola;

Si vols viure amb alegriaesforça el teu cor per allunyar la tristesa;

Si busques el més gran tresorguanya’t l’amistat dels teus companys;

Si admires la bondat i la bellesaconquereix-les sent noble i sincer;Si t’engresca l’aventura de ser gran

i importantaprèn a créixer en l’ànim i el cos.

Pren-te temps.

Poder tenir un grup de referència percontrastar el propi pensament i el propiinterior és un privilegi. L’escola el potoferir com si d’un regal es tractés però,per rebre’l, cal tenir els ulls i les orellesben obertes i també el cor. Parlar amb elsaltres amb el llenguatge del cor és volercréixer per dins, és fer camí cap a l’inte-rior, és pensar sobre un mateix, és capa-citar-se per reconèixer i tenir fortalesaper refer el que potser ja hem fet. Com,sinó, podem fer veritat el que diem quevolem? Com es creix personalment? Ei!Que no volem persones crítiques, capa-ces de compartir, capaces d’intervenir enla societat per transformar-la amb seny i

criteri? Com d’altra manera es pot construir un projecte per-sonal? Com es forja la pròpia personalitat? Com s’analitza is’és conscient de les pròpies actituds? Com reconèixer els pro-pis valors i els dels altres? Com sabem què o a qui afavorim ial costat de qui volem estar? Com conèixer i aprofundirmillor el nostre model, Jesús? La idea d’un moviment és ben

senzilla. Fer camí plegats compartint rialles pels acudits, plorspel mal que ens fa la sabata i il·lusió per arribar al final és elque ofereix un moviment com Mou-te! Tot i que potser, amig camí, voldríem no haver vingut o fer marxa enrere.Tinguem en compte que la companyia esdevé un repte i per-met reconduir el projecte, el personal i el del grup. Movimentporta a moure’s i sempre et mous per alguna cosa i seguintuna direcció.

papersdel Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

55Desembre 2002 · segona època

www.escolapia.net/papers

2 Mou-te! per ser lliure 4 L’arada i l’espasa. Una proposta per escapar-nos 5 Mou el cos i mou el

cor. EP Sabadel. Equip de responsables de Mou-te. Monitors MOU-TE Mataró. EP Sarrià. 9 Una experiència al

Senegal 10 Actualitat 12 A vint-i-cinc de desembre: zum, zum, zum... Zum-zum

Tens motius per moure’t?Moviment i motivació. Una bona parella de viatge.

2

EN

TR

EVIS

TA

El mot MOU-TE! és una metàfora.Explica’ns-en el significat. Mou-te és animació, és marxa... és mou-re’s per anar endavant i per no viure demanera clònica, és moure’s per esdevenir,com diuen els francesos, «ciutadans difí-cils de governar» i és dir: mou-te per serlliure! Cal, però, direcció perquè el movi-ment pot no portar enlloc. La direcció lamarca clarament el missatge i l’estil devida de Jesús. Cristianisme i llibertat sónindissociables. Molts hem «mamat» uncristianisme doctrinari, formal i manipu-latiu i, m’atreviria a dir que molt religiós imolt poc cristià. Entenem el seguiment deJesús com un fet molt lliure i alliberador.

Què pretén l’Escola Pia amb la creació d’un moviment com aquest? Pretenem sumar esforços i crear sinèrgia apartir dels grups que ja existien mirantendavant sense lamentacions ni pensantque altres temps eren millors. Treballemamb uns objectius clars: oferir de viureamb sentit tenint una fita, fer camí plegatsi en grup per no ser solitaris tot valorant lasolitud i parlar i compartir tot el que enspassa, pensem i ens preocupa posant Jesúsi la seva utopia enmig d’aquest camí, con-vençuts que ens pot ajudar, de maneresben diferents, a ser i a viure.

D’on surt la necessitat de crearaquest moviment? L’opció cristiana és i continuarà essentuna opció minoritària. Proposem de

viure-la amb normalitat. Això ens portaa ser molt imaginatius per trobar novesformes per expressar i comunicar la con-fiança que ens empeny a construir unmón nou i una vida millor per a tots elshomes i dones del món. Hem de com-partir, celebrar i pregar d’una maneranova i realment significativa. Aquesta ésla necessitat i és, per tant, el nostre repte.Fer-ho no és senzill!

Mou-te és a prop d’una catequesis? Sovint es confon catequesi amb petitesdosis de teologia doctrinària condensadai transmesa a partir d’avorrides «classes»carregades de conceptes. En cap casvolem això ni l’entenem com el tràmitque cal fer abans de participar d’unsagrament. Per a nosaltres, catequesi voldir acompanyar, fer camí, anar coneixentJesús a partir de la pròpia vida; vol dirtambé fer grup, colla, comunitat; tambéjugar i parlar... Vol dir aprendre a esti-mar, a pregar, a ser solidari. Senzilla-ment, vol dir oferir d’aprendre a ser i dedescobrir que podem viure en harmoniaamb la natura i amb el nostre interior i,sobretot, a ser feliç... En aquesta línia, síque en fem, de catequesi i no volem pasamargar-ho. Llàstima que hàgim fetmalbé la paraula!

Mou-te és una alternativa a d’altresmoviments d’església per a joves?No volem ser alternativa a res sinó com-plement de moltes altres coses. És veritat

per ser lliureParlem amb Pere Vilaseca

Pere Vilaseca és mestre. Fa més de vint anys que treballa a l’EscolaPia exercint diferents càrrecs i responsabilitats. Ha treballat al’Escola Pia Nostra Senyora, a la de Sant Antoni i a la delCalassanci on ha fet de director gerent. També ha treballat a laDirecció General de la Joventut i a la Fundació Pere Tarrés.Actualment comparteix la feina de director de projectes a l’EscolaPia de Mataró i la de responsable de l’àrea de pastoral a l’Equip deGestió des d’on coordina el projecte Mou-te a l’Escola Pia deCatalunya.

que a nivell de grups de fe, l’oferta ésmolt pobra perquè n’hi ha ben pocs, itrista perquè molts dels grups que hi hasón ben tronats i envellits. Tot plegat ésreflex d’aquesta nostra, pobra i tan dis-sortada, església que sembla més preocu-pada a recuperar les sotanes i els colletsblancs que no pas a viure la festa de l’a-mor i el compromís de la solidaritat...

Quines persones hi ha al davant delprojecte? En aquests moments, un grup de gentformada teològicament i pedagògica queens trobem quinzenalment per prepararels temes i les activitats que serviran pertreballar amb els nois, noies. Es tractad’uns temes oberts que volen ajudar elsqui porten directament els grups.

I a l’escola?Cada escola té un responsable delsgrups i diferents monitors que sónvoluntaris. Ens trobem plegats, com amínim, una vegada al trimestre. Es trac-ta d’una trobada bàsicament formativaper compartir les activitats i el mètode.A més a més, un cop l’any, ens trobemtots i fem l’aplec del MOU-TE, tot unamoguda.

Quin és el contingut de les reu-nions amb els nois i noies?Pretenem que cada una de les trobadessetmanals tingui tres moments: el tema,el compromís i la interiorització o pregà-ria. No ens agradaria de convertir-nos enun grup de xerraires; cal viure el quediem i dir el que vivim. També calaprendre a trobar-nos, cal conrear la nos-tra vida interior, el silenci, la pregària.

La motivació inicial és senzillaperò... un bon repte mantenir-la! Fer foc d’encenalls és molt simple iespectacular però, fer que el foc perdurii es mantingui viu és més complex i pocvistós. En començar, tots ens hem ditque cal fer les coses a poc a poc i ben pre-parades. Demanem que les escoles ques’inicien ho facin sense presses, assegu-rant els monitors, formant-los, ajudant-los i mimant-los. Necessitem gent

atrevida, arriscada, animadora, engresca-da per fer-se responsable dels grups acada escola i això no sempre és fàcil nisempre és possible. Tenim, això sí, unsulls de mussol i unes orelles d’elefant perno deixar escapar ningú.

És viable un projecte que vol ferpensar en una societat tan basadaen l’acció? No és ni fàcil ni està de moda però hi hauna cosa molt més important que és lanecessitat i, avui, el fet de trobar-se ipensar és més necessari que mai. En migd’una societat on tot té un preu, poder-se dedicar uns espais de gratuïtat és fan-tàstic i summament intel·ligent.

Mou-te forma part del ProjecteEducatiu de Centre. Quin ajutnecessita al si de l’escola? N’hi haprou amb un responsable? Tot el que passa en una escola és respon-sabilitat de l’equip directiu, per tant, elMou-te, també ho és però, si només ésaquest el grup preocupat per fer créixerpersones val més que tanquem l’escola.El Mou-te forma part d’una oferta explí-cita molt clara, complementa el que es facada dia a les aules i s’ofereix a qui hovulgui. No és cap afegitó sinó conse-qüència de la mateixa vida de l’escola.

Què ha de fer qui vulgui apuntar-s’hi? A què el compromet?Per apuntar-s’hi, només cal preguntar-ho a algun responsable de l’escola isaber que pots sortir-ne quan vulguis.Això és important! No vol ser, en capmoment, un gheto, un grup tancat oamb privilegis. Compromet, això sí, aparticipar activament a les trobadessetmanals i a fer-ho amb il·lusió i lli-bertat.

3

EN

TR

EVIS

TA

«El tema, el compromís

i la interiorització o pregària.»

«No ens agradaria de convertir-nos

en un grup de xerraires.»

«Cal viure el que diem i dir el que vivim.»

Maleïts els qui han portat la guerra sobrela nostra terra. Amb una guspira n’hi haprou per cremar una granja, quan hanfet falta molts anys per construir-la. Hancalgut mesos i mesos; ha fet falta treba-llar de valent per produir una collita iamb una guspira n’hi ha prou per cre-mar-la. Fan falta molts anys per fer créi-xer un home; ha calgut pa peralimentar-lo i molta feina i molts tre-balls. I n’hi ha prou amb un cop permatar-lo: un cop d’espasa. Per tal de des-fer un bon cristià és suficient que l’espa-sa treballi un minut. Sempre és així.

L’estil de l’arada és de treballar vint anys;l’estil de l’espasa és de treballar un minut;i és més eficaç i més forta. Acaba lescoses. Nosaltres som, doncs, sempre elsmenys forts; sempre anirem més a poc apoc; sempre farem menys. Nosaltres somdels qui construeixen. Ells, dels qui des-trueixen. Nosaltres som arada; ells sónespasa. Nosaltres serem sempre batuts;ells sempre estaran per damunt denosaltres.

Charles PéguyLe mystère de la charité de Jeanne d’Arc

S’apropa el Nadal, espai de tro-bada, celebració i reflexió.També espai de vacances. Laproposta, coincideix ambaquests aspectes. Si disposeude temps per dedicar-vos, usanimem a visitar el Santuari deLord, al Solsonès. Per arribar-hi hem anar fins a SantLlorenç de Morunys. Allí aga-fem la carretera que va aSolsona i tot seguit trobaremun camí que ens portarà finsa la Mola de Lord, des d’on

haurem de caminar uns 25 minuts.Un cop a dalt veiem el Santuari que alllarg del temps ha tingut quatre temples:el primer pre-romànic, el darrer del1870. El santuari, regit pel Pare Jordana,conserva, malgrat els saquejos, un frag-ment de la pintura mural del segle XIV,un altar major barroc, i una capella ialtar xorigueresc de la Mare de Déu dels

Colls. Ja fora, podem visitar la capella deLa Pietat amb el seu retaule gòtic. Però sialguna cosa no podem deixar de veure ésla talla de la Mare de Déu de Lord,morena, de fusta policromada, queemana serenor i bellesa, la mateixa queens ofereix la panoràmica paisatgísticaque s’observa des de la Mola (1180 m.)

Per a més informació, podeu consultarles adreces:http://www.valldelord.com/http://club.telepolis.com/novestec/esglsies.htm

4

REFLEXIÓ

ES

PIE

LL

L’arada i l’espasaPensament o acció

Una proposta per escapar-nosEl vianant troba pau per a l’ànima

5

DES DE DINS D’UN GRUP

Grup d’alumnes · Escola Pia Sabadell

Som un grup de joves entre 15-16 anys.Anem setmanalment al Casal Pare Salla-rès, on tractem diferents temes d’interès,del MOU-TE .Aquest és el segon curs que treballemamb el projecte Mou-te. Cada setmanatractem temes molt importants i querealment ens han ajudat molt. Gràcies alMOU-TE, tenim l’oportunitat de gau-dir d’una bona estona amb els amics,mentre tractem temes d’importància. En traiem moltes coses positives que ensajuden a créixer interiorment, per con-vertir-nos en unes bones persones imirar el món des d’un altre punt devista. Els components del grup ens mos-tren les seves opinions relacionades ambel projecte MOU-TE:

– Jo em dic Sílvia i el projecte MOU-TEm´ha servit per conèixer més els meuscompanys. Aquest projecte està millorque l’antic mètode, encara que fem gai-rebé el mateix hi ha molts grups que fanels mateixos temes. Ara ens coneixem lesopinions i encara que a vegades no lescompartim, les intentem respectar.

– Sóc un noi de 16 anys que vaig al CasalPare Sallarès i em dic Salva. Els temesMOU-TE m’ajuden a respectar les altresopinions i a fer-me preguntes que mai nom’havia plantejat, els temes estan moltben estructurats.

– Hola, em dic Judit. Per mi el MOU-TEés un nou programa que crec que tindràmolt futur perquè tracta de diferentstemes, jocs, que són entretinguts i etdonen diferents temes per parlar.Nosaltres aprenem moltes coses com perexemple: saber a ser crític, intentar res-pectar opinions i treue’n noves idees.

– Jo sóc el Jordi (Xordi), gràcies a les acti-

vitats que hem treballat, hem pogut arri-bar a aprendre coses que ens han ajudata decidir sobre decisions de la nostra vidaquotidiana, per tant, el MOU-TE ensha ajudat a ser més madurs i més auto-crítics.

– Ei! Sóc la Mo (Montse). Quan ens vandir que faríem «El projecte MOU-TE»tot el grup ens ho vam prendre amb mol-tes ganes i crec que després d’un any i

escaig de tractar amb els temes del pro-jecte mantenim les ganes que teníem al’inici.Respecte, ser crític, saber escoltardiverses opinions, madurar, ser indepen-dents (en quant a pensament), créixercom a persones... són uns valors moltimportants que estem intentant aprendrea poc a poc al voltant de persones ambqui tenim confiança perquè fa moltsanys que ens coneixem.

Aquestes són algunes de les opinionsdels membres del grup, i què millor quellegir les opinions de persones que estandins el projecte per intentar entendre’l?En definitiva, creiem que el MOU-TEés un gran projecte que tirarà endavantdurant molt temps.

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

ICMou el cos i mou el cor

Tenir motiu és estar motivat

6

JUNTS ENS MOVEM MILLOR!

Ferran MateosEquip de responsables de Mou-te

Quan feia BUP a Sant Antoni em vaigficar en diversos grups: el grup del P. Hilari, on vaig aprofundir la mevaespiritualitat; els Grups d’Amistat, onvaig començar a aprendre a fer de moni-tor; els grups de confirmació, on estavade catequista i de catequitzat. També enaquella etapa vaig començar a fer demonitor de Pineta; allà vaig començar aentendre què vol dir treballar en equip.Acabat el COU, i estant al Noviciat, vaig

estar als grups d’amistat de NostraSenyora i als grups Nous Horitzons.Aquell va ser ja un primer intent seriósde fer un projecte que es pogués estendrea diverses escoles i parròquies dels esco-lapis. Tant els materials com la dinàmicaeren molt interessants. També vaigcomençar a participar a les TrobadesJoves, Pasqües Joves, 5 Dies Diferents–que més tard passarien a ser 6–... Poc després vaig conèixer tots els Grupsdel Casalet de la Parròquia de Sant Josepde Calassanç; grups que s’anaven multi-plicant, grups molts variats: de tennis-taula, de natura, d’amistat, de confirma-ció, d’excursionisme... organitzats a par-

tir d’una coordinadora del Casalet.Paral·lelament, engegàvem a l’Escola PiaBalmes i, a partir de les Convivències decap de setmana, els Grups d’Amistat,que més endavant es van dir Foc Nou.Finalment, quan em van destinar al’Escola Pia de Terrassa i al Casal deSabadell em vaig trobar amb tota unacolla de Grups de Catequesi i dePregària, que s’iniciaven a primària iseguien fins més enllà del batxillerat;grups que tenen una gran tradició i unplantejament molt seriós.Perdoneu que en aquest recorregutnomés hagi esmentat els grups on jo heestat. Això vol ser una petita mostra de lagran riquesa que té la nostra tradiciópastoral. I és que des que vaig conèixerl’Escola Pia (fins als 14 anys jo haviaestudiat als jesuïtes) sempre he tingutcontacte estret amb força grups. En ellshe descobert una cara ben amable delsescolapis. Ells m’han facilitat el pas a laComunitat Escolàpia, que també és ungran grup on visc i creixo com a perso-na. Ara estem iniciant una experiència que,tot i que té moltes arrels, té alguna cosade diferent. Fins ara, la major part degrups on he participat estaven molt lli-gats a una sola institució, i hi havia pocsmoments de contacte entre ells. ElProjecte Mou-te vol ser un projecte per atotes les obres dels escolapis, i en el seudinamisme propi preveu trobades demonitors, aplecs amb els nois i noies...Fins ara, molts grups depenien de ladedicació d’algun escolapi-religiós, iquan aquest, pel motiu que fos, ja no hipodia ser els grups s’afeblien i desaparei-xien. El Projecte Mou-te vol ser una pla-taforma oberta i sostinguda per tots elsescolapis (laics i religiosos), que doniuna seguretat de continuïtat als grups.Encara voldria destacar dos aspectesimportants del Projecte Mou-te: el pri-mer és la proposta de material que ofe-reix i el segon l’organització per etapesque preveu una continuïtat. 1. Pel que fa als materials, estem treba-llant en dues comissions (una de primà-ria i una de secundària) amb la intencióde poder elaborar en 3 o 4 anys uns dos-

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

IC

siers que ens permetran poder oferir unstemes i unes dinàmiques a tots els grups,seguint un mateix criteri i uns objectiuscomuns. Sempre treballem amb la ideaque en tota trobada hi pugui haver tresmoments: una presentació del tema (apartir de recursos i dinàmiques diver-sos), un treball d’aprofundiment i unmoment de reflexió i pregària. 2. Pel que fa a l’organització per etapes,més enllà d’aquestes mateixes, és impor-tant la idea de continuïtat que es dóna.Ja que els Grups Mou-te volen ser uncamí llarg i compartit, un camí que per-meti fer comunitat i fer Escola Pia ober-ta i de tots.Per acabar, m’agradaria tornar a expres-sar la convicció que el Projecte Mou-teés un Projecte de tots i recull la il·lusió ila riquesa de tots els grups de l’EscolaPia.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA COM AMONITORS DELS GRUPS MOU-TE

Anna Puig i Jordi TruñóMonitors MOU-TE Mataró

Fer grup, una expressió tan senzilla peròque tant de temps ens ha costat entendreel seu significat. La nostra històriacomença quan un grup de nens i nenes,després de fer la primera comunió, volcontinuar compartint amb els seus com-panys el seu primer contacte amb la fe.Aquesta alternativa, que aleshores eranovetat a la nostra escola, va poder rea-litzar-se gràcies a l’esforç d’un dels mem-bres de pastoral que va animar-nos anosaltres mateixos, uns adolescents de15 anys, a dedicar una hora a la setmanaa aquests nens. Ara, cinc anys més tard,ens considerem orgullosos del temps quehi hem i que hi estem dedicant. El grupha crescut, han passat de ser nens a seruns adolescents i, el més important ésque han aconseguit una de les coses mésvaluoses de la societat en què ens hatocat viure: han aconseguit formar ungrup. Un grup, on nosaltres com amonitors només som una peça més detot l’entramat, una peça que a aquestes

altures ja no és més imprescindible queles altres, cosa que ens omple de satisfac-ció.Estem convençuts, que durant els pri-mers anys, molts dels nens i nenesvenien perquè els ho deien els pares o,simplement, perquè hi venia el seumillor amic, però en cap cas, no creiemque sigui un fet negatiu, ben el contrari!ja que és gràcies a això que ells vénen aracada divendres a la tarda, a compartiruna estona amb els seus companys, a

explicar els seus problemes, les sevesinquietuds... sense por a ser jutjats perles seves opinions, però el més importantés que vénen perquè ho volen. En unmón on els joves tenen un ventallamplíssim d’activitats per ocupar lesseves estones lliures, ells han decidit dededicar un temps a fer créixer un grup,el seu grup. Un grup on nosaltres elsintentem d’oferir tots els punts de vistad’una realitat tan complexa per a ells.No ha estat una feina fàcil, i tampoccreiem que sigui una feina acabada. Fins

7

REC

ULL P

ED

AG

ÒG

IC

8

i tot, l’arbre més ben arrelat, si no es varegant s’acaba morint. Se’ns fa difícil de transmetre la sensacióque tenim com a monitors veient que,tot i les dificultats, un grup de nois inoies té ganes de continuar trobant-se icompartint el seu temps per seguir elcamí que vam començar ja fa uns anys.Ara estem convençuts que, amb el pro-jecte dels grups Mou-te, molts altresgrups, podran fer com nosaltres; tindran

una oportunitat d’or que veuran recom-pensada. És per això que estem moltengrescats amb la idea del Mou-te ja quepermet recollir tots aquells grups, entreels quals també hi ha el nostre, que ensestàvem trobant a cadascuna de les esco-les, segurament pensant que estàvemsols. Només podem acabar, agraint tot el quehem après i que segur que continuaremaprenent com a monitors d’un delsgrups de Mou-te, i assegurant-vos quel’estona que nosaltres hi estem dedicantno és una estona perduda, sinó una deles experiències que, com a joves, mésens ajuda a créixer com a persones.

AL MOU-TE HI CAP TOTHOM!

Josefina Jou · EP Sarrià

Gairebé podríem dir que el MOU-TEés com la casa del Tresbotons, aquellconte que en Manel Bagunyà ens pro-posava en un dels seus Bon Dia, unacasa on hi cap tothom que hi volentrar. En el MOU-TE tothom hi pottrobar el seu lloc, un grup d’amics quecomparteixen la fe i és preparen percelebrar algun sagrament, uns nois inoies que volen entendre i viure millorel missatge de Jesús de Natzaret, unespersones que troben el seu compromísfent d’animadors d’aquests grups… Idels animadors us voldria parlar Fixeu-vos fins i tot un grup de mares han vol-gut portar grups de primària i això quepotser al principi no ho veien massaclar. A la nostra escola, des de fa unsquants anys les mares s’encarregaven deportar a terme la catequesi de 1ªComunió i postcomunió quan vampresentar la proposta del MOU-TE deseguida els va semblar molt interessant,però tenien una mica de «cuquet» perno «encaixar» amb el perfil de monitor,però després de participar en un parellde trobades ja senten el moviment benseu. I això de les mares també els pas-sava una mica als alumnes de 4t d’ESOi de batxillerat que volien agafar aques-ta tasca; pensaven que potser erenmassa joves, que no en sabrien, que siels nens i nenes els prendrien el pèl,…Però, la veritat és que l’any passat hovan fer-ho molt bé. Per això si us plan-tegeu ser monitor del MOU-TE, ani-meu-vos, segur que ho podeu fer imolta gent estarà disposada a ajudar-vos.

REC

ULL

PED

AG

ÒG

IC

papers gener

«Llei de qualitat»

9

El mes de març passat, un grup de cincmestres de diferents escoles vam tenir lapossibilitat de participar en l’estada alSenegal que organitza el Secretariat del’Escola Pia de Catalunya, per a profes-sors que volen conèixer en directe larealitat del Senegal.

La descoberta. Viatge i vidaArribem a Dakar, capital del Senegal,un diumenge el vespre, plensd’il·lusions i expectatives que la novarealitat ofereix. Ens acull un grup d’es-colapis senegalesos i catalans i des de lacomunitat de Nôtre Dame d’Afriquevam començar a conèixer el Senegal il’Escola Pia d’aquest país. Els escolapisdel noviciat de Sokone van ser el centreper conèixer les escoles de la Brousse,ubicades enmig del bosc, la comunitatcristiana de Karang i la seva escola agrí-cola, el parvulari i l’internat de Sokone,i l’escola de Sante Thérèse on vam assis-tir a les classes i en una trobada amb elsprofessors. La realitat ens anava colpintperò sobretot la impressionant tascaque, amb tan pocs recursos, fan escola-pis i professors. Els ulls oberts delsalumnes i les seves ganes d’aprendre ésel que ens acompanyarà al llarg de lanostra estada al Senegal.

La vida de comunitat i les ciutatsLa vida a la comunitat, juntament ambels sons del tam-tam de les celebracionsreligioses dels nois de l’internat i delsjuvenistes anirà enriquint el nostrebagatge. Els últims dies de la nostraestada van servir per conèixer la ciutatde Dakar. La parròquia i el parvularides Martyrs de l’Ouganda i els projec-tes del barri de Sam Sam, un barripobre d’una gran ciutat, que ha crescutràpidament per l’enorme afluència decamperols buscant noves oportunitatsperò provocant un gran desgavell urba-

nístic i humà. Un quart món dins d’untercer món on l’escola recull tots elsnenes i nenes que, per edat, estanexclosos del sistema educatiu. Les clas-ses es realitzen amb la seva llenguamaterna, el wolof i, mica en mica, es vaintroduint el francès amb d’altresmatèries per oferir els aprenentatgesamb què els alumnes tindran mésoportunitats de futur: l’agricultura, lacria d’animals, la costura, la informàti-ca tot i que, degut a la mala infraes-tructura elèctrica de la zona, té, demoment, una funció més estètica queútil. Degut al lloc on s’ha construït elbarri, hi ha problemes d’inundacionsperò, amb molta lluita i superant totamena d’adversitats, volen convertiraquest problema en una piscifactoria.

A tall de cloendaFem un recorregut per la història passa-da de l’esclavatge, per desgràcia encaraben present. Vam visitar l’illa de Goréeon hi havia persones que amuntegavenels esclaus per embarcar-los cap aAmèrica, una visita absolutamentimpactant! Volem acabar amb un agraïment alSecretariat per haver tingut la possibili-tat de fer aquesta experiència de verita-ble enriquiment i, als escolapis delSenegal per l’atenció i acollida que ensvan donar, deixant-nos compartir lesseves celebracions, la seva taula i lesseves il·lusions i projectes. Cal quereconeguem la tasca que realitzen, tanútil i no sempre fàcil. Moltes gràcies!

Anna Maristany · EP MataróConxita Tarruell · EP Sabadell

Joi Casajoana · EP TerrassaJoan Ramon Gàlvez · EP Vilanova

PER

MIL

LO

RA

RUna experiència al Senegal

Petita cronologia d’una experiència

10

AC

TU

ALIT

AT

GRANOLLERS

El teatre i l’escolaDurant el mes de novembre, l’escola haofert un seguit de sortides al teatre apares, alumnes de batxillerat, personaldocent i no docent. El passat 29 denovembre es va veure el musical Poe dela companyia Dagoll Dagom. Si algú s’hianima poseu-vos en contacte ambl’Elisabet.

IGUALADA

20è Certamen Literari i ArtísticInfantil i Juvenil

Antoni Valls i Alecha, professor de l’es-cola, obtingué una menció especial peltreball «Síntesi gaudiniana», presentatal 20è Certamen Literari i ArtísticInfantil i Juvenil, del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya. L’acte de lliurament de pre-mis es féu al Palau de la Generalitatamb la presència de diferents personali-tats.

TÀRREGA

Presentació de la Campanya El dimecres 23 d’octubre, la comissióde pastoral va organitzar al claustre del’escola la presentació de l’acció pasto-ral d’aquest curs perquè els alumnesconeguin la proposta de treball per atota l’escola i no pas com una feinaexclusiva de cada classe o nivell. Quatrealumnes d’ESO van encarregar-se dedesplegar un rètol amb el lema de lacampanya Voluntariat = Felicitat i, pos-teriorment, es va llegir «el manifest perla solidaritat» Després d’aquest acte ini-cial, dos alumnes de cada cicle vanaportar el treball fet a les classes basaten la reflexió de tres valors la solidari-tat, la gratuïtat i la responsabilitat apartir de les lectures d’un conte i unaparàbola que va quedar exposat. L’actees va cloure cantant tota l’escola «Mansa les mans».

INSTITUCIÓ

Fundació Educació SolidàriaPer primer cop, el 26 d'octubre, hi vahaver una trobada de voluntaris de laFundació Educació Solidària, als locals del'Espai XXI. La finalitat, d'engrescar-semútuament, va ser plenament reeixida.

Intercanvi amb mestres guatemalencs Una quinzena de participants en elsGEPJove (Grups Escola Pia Jove), grupsd'antics alumnes, van participar en unatrobada a l'Espai XXI, el diumenge 10 denovembre, per posar en comú la sevaexperiència i projectes. D'entre ells, algunshavien participat com a voluntaris en elsprojectes de Tijuana i Mexicali, altres sónmonitors dels grups Mou-te o participenen altres iniciatives. Han estat acompan-yats per en Manuel Bagunyà i Joan Prat.

Consell Institucions (dia 11 novembre)

El dia 16 de novembre, va tenir lloc lasessió ordinària del Consell de laProvíncia, per a l'aprovació de l'exercicieconòmic del curs passat,

Trobada festiva Sant Josep de Calassanç

Amb motiu de la festivitat de St. Josep deCalassanç, es va celebrar el passat 30 denovembre a Mataró la trobada bianual delpersonal d'administració, secretaria irecepció de les nostres escoles. Una jorna-da en la qual es van poder visitar les ins-tal·lacions del nou edifici Mar de l'EscolaPia de Mataró i, enmig d’un ambient fes-tiu poder compartir la jornada i agrair lafeina que es realitza cada dia.

Consell de les InstitucionsEl dilluns 11 de novembre va tenir lloc

l’11a reunió del Consell de lesInstitucions. En aquesta reunió es va ferun repàs al tancament del curs anterior ide l'inici del present. També es va apro-var la difusió d'una declaració institucio-nal de l'Escola Pia «Per a una escola

Noticiari Breu

inclusiva» que s'ha fet pública al voltantde la festa de St. Calassanç. Es van deter-minar els criteris per a la elaboració del'informe-memòria que el Consell ha depresentar a l'Assemblea.

L’Escola Pia de Catalunya, present a les ciutats

En Ricard Coma, responsable del departa-ment escola-empresa de l'Equip de Gestióha participat com a moderador en undebat-col·loqui sobre la FormacióProfessional celebrat amb motiu dels 25anys del Secretariat de l'Escola Cristina.En Ramon Francolí ha participat en unataula rodona sobre el tema «El agentssocials i educatius en el marc d'unProjecte Educatiu de Ciutat» celebrat aTerrassa en les jornades de cloenda delProjecte Educatiu de la Ciutat de Terrassa.

NecrològiquesLa matinada del passat 15 de novembre,va morir el P. Jaume Ortínez. Nascut aIgualada, ha passat una important partde la seva vida a Califòrnia. Aquestsúltims anys ha tornat a Catalunya.Darrerament vivia a la comunitat deSant Antoni a Barcelona. El nostre méssentit condol.

Fòrum Mundial de Xarxes de laSocietat Civil-UBUNTU

L'Escola Pia de Catalunya s'ha adherit alFòrum Mundial de Xarxes de la SocietatCivil-UBUNTU(*). Aquest fòrum pro-mou la campanya Mundial per a una pro-funda reforma del sistema d'Institu-cionsinternacionals. L'objectiu final de la ini-ciativa és promoure la construcció d'unmón més humà, just, pacífic, divers i sos-tenible, contribuint a una transició d'unacultura de força i d'imposició a una cultu-ra de pau, diàleg, justícia, equitat i solida-ritat mitjançant una presència iparticipació activa de la «societat civil» enels organismes de decisió i amb la presen-tació de propostes i actuacions conjuntes. (*)Ubuntu és una antiga paraula africa-na per designar humanitat, compartir,tenir en compte i estar amb harmoniaamb tota la creació.ubuntu@ubuntu.upc.es

El Casal dels Infants del RavalMarc d’una emblemàtica presentacióEl passat 26 de novembre, es va presen-tar el llibre «Lluís Llach, no és aixòcompanys!» que l’Ignasi Riera ha dedi-cat a Lluís Llach. La presència de LluísLlach, de Miquel Martí i Pol i del’Ignasi Riera va fer que la presentaciódel llibre fos una veritable excusa per-què es valorés i reconegués la feina debase que es fa al Casal; reconeixementben merescut que va representar unabona injecció d’optimisme en un llocon, amb una realitat tan difícil, es fa tanbona feina. Felicitats Casal!

AC

TU

ALIT

AT

C a r t e l l e r a I n f o r m a t i v a

Els vespres de Santa Anna. El dia, 19 de desembre, a les 8 del vespre, esteu convidats a laconferència-col·loqui «Jacint Verdaguer i les seves relacions ambel maresme» a càrrec del Sr. Llorenç Soldevila. (Edifici Mar c/Sant Agustí, 59. Mataró)

Rebeu gratuïtament la vanguardia? Com ho heu fet?Només cal que l’escola participi al concurs que fa el diari sobrearticles d’opinió. És molt interessant perquè permet que l’actua-litat entri a l’aula i, de manera natural, formi part de cada disci-plina. Si voleu més informació adreceu-vos alluis.baella@escolapia.net (mediatecari Escola Pia Granollers)

Us hi voleu afegir?Els nens i nenes de 3r de primària de l’Escola Pia Granollersestem estudiant el temps atmosfèric. Estaria bé que poguéssimtenir dades d’altres ciutats. Si us interessa parleu amb en Lluís,el nostre mediatecari lluis.baella@escolapia.net

D’interès bibliogràficVerdaguer, J. Canigó a cura de Lluís Busquets i Grabulosa. Ed. Laertes

AG

EN

DA

I C

ON

TR

APU

NT

«Les gallines van pujant, juntes van; el gallcantant...» Són molts els animals que lanostra tradició ha acostat a Betlem, ambels pastors, els mags i l’inefable rabadà«La llebreta molt lleugera n’és vinguda laprimera; porta neules i torrons ...» ¿Per quèaquest deler, tan habitual en el cançonernadalenc, d’atipar tant l’Infant? «El conillmolt eixerit, ha arribat de part de nit; alcoll porta un civader tot plenet de botifarres...». Deu ser que aquella bona gent oferiaallò més valuós que tenia: el menjar decada dia i les menges extres de festa. «Enacabat arriba el gat que va molt ben penti-nat; a la cua hi duu un farcell amb tortellsi confitura ...». Potser avui, que tenim detot (o quasi) i sempre que volem, això noho valorem massa. Si més justícia ensapropa més a la pau, benvingut Nadal!No hi fa res que els textos no puguin serreals: passa com a l’escola que es creu enles utopies. «La pudenta de la guilla vequan el gos no vigila, a la boca duu un capó...». On fins el més desfavorit o desconsi-derat pot fer quelcom interessant. «El llopaixí que ha arribat s’ha assegut de tant can-sat; de mel duia un tupinet que l’ha perdutpel camí ...». Tot un exercici de tracta-ment de la diversitat abans de les teories

psicopedagògiques d’avui. «Van venint elsindiots amb vermells gargamellots, tragi-nant amb poc delit pel rostit llur carn dau-rada...». Si valorar més els febles ésescampat la bona nova de Déu, benvin-gut Nadal!I els mestres també hi podríem fer cor,cadascú aportant el millor de nosaltresmateixos. «Amb la veu de l’esparrac les gra-notes fan rac-rac, mentre el grill amb el ric-ric fa un bonic flautí de dansa...». I si femequip acabarem completant tots els recur-sos. «Caminant tot galvanós diuen quearriba l’ós; porta ametlles i pinyons que sónbons per fer lleteta...». I ara sí que podremfer créixer el noi amb allò que, pel seuestat de maduració, més necessita. Per sien algunes ocasions hem oblidat allò mésbàsic, benvingut Nadal!I les aportacions de tots ens permetransentir-nos satisfets. «Tots els peixos de lamar també el volen adorar, vénen saltant iballant, al davant van els més grossos...».Tant fa qui arribi primer, si tots acabemarribant. I quan visquem en joia, desco-brirem com «molt se n’alegra el xiquet» igaudirem d’un bon Nadal.Bona diada als lectors.

Zum-zum

A vint-i-cinc de desembre: zum, zum, zum ... Recorregut per l’animalari nadalenc

papersés una publicació del

SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n 08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04 Fax: 93 441 02 87escolapia@escolapia.net www.escolapia.net

Consell de redacció:Oriol Blancher, RicardComa, David Magrí, Eulàlia París,Xavier Sanchís.

Col·laboradors:Beatriu Garrido, ManelBagunyà, Responsables deMediateca

Maquetació:Serafi · indústria gràfica

Coordinació:Eulàlia París.papers@escolapia.net

Sera

fi · in

dustr

ia gr

àfica

– D

.L. B

-198

40/97

GENER 20038 · Inici del 2n trimestre

11 · 2ª Trobada monitors «Mou-te»16 · Reunió responsables FP (16-18h)21 · Com són els joves d’avui? (10-13h) a l’Espai XXI*

Reunió responsables comunicació interna (10-13h)

22 · Formació oberta docents educació musical (15,30-18h).

25 · Reunió Federació d’APAS a l’Escola Pia Sitges27 · Reunió coordinadors de pastoral (16-18h)

Reunió delegats alumnes (16-18h)29 · Reunió responsables extraescolars (15,30-17h)

Formació sobre el Caràcter Propi-2ª tanda (10-13h)

30 · Dia escolar per a la pau i la no-violencia (DENIP)

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als locals de l’Equip de Gestió.

(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.

DESEMBRE 20023 · Formació sobre el Caràcter Propi-1ª tanda

(10-13h), a l’Espai XXIReunió responsables d’informàtica a Mataró*

4 · Formació oberta docents de tecnologia (15,30-18h)Formació oberta docents de educació física (15,30-18h), a l’Escola Pia SarriàFormació oberta docents de educ.visual i plástica (15,30-18h), a l’Escola Pia Sant Antoni

5 · Formació estratègies formació i motivació (9-14h)*

6 · Dia de la Constitució8 · Immaculada Concepció

11 · Reunió comité de qualitat EPC (10-13h)12 · Formació estratègies formació i motivació

(9-14h)*20 · Darrer dia del 1r trimestre25 · Nadal26 · Sant Esteve