2005-06 P5 Projecte Els Contes

SEGON I TERCER TRIMESTRE

P5

CURS 20052006

2

PROJECTE DE TREBALL: ELS CONTES

• Característiques generals.

Aquest projecte de treball es realitza en el CEIP de Flix el segon i tercer trimestre a l’aula de P5

• Objectius didàctics: Participar en el diàleg dirigit per la mestra, escoltant atentament els altres i respectant l’ordre d’intervenció. Observar, analitzar i verbalitzar les característiques dels personatges a partir dels coneixements previs i amb l’ajuda de materials gràfics. Representar mitjançant el llenguatge plàstic. Expressar la pròpia opinió davant dels altres i respectar els acords presos. Utilitzar diferents tècniques plàstiques amb diferents materials. Tenir cura dels materials emprats. Treballar la lectoescriptura

PART PRÀCTICA: PASSOS A SEGUIR

1. Plantejar el projecte:

1.1.QUE VOLEM?

1.2.QUE EN SABEM

1.3.QUE VOLEM SABER?

2. Planificar:

2.1.QUE HEM DE FER?

3. Desenvolupament:

3.1.FEM HO!

3.2.COM HO FEM?

4. Conclusions i avaluació final:

4.1.QUE HEM APRÈS?

4.2.COM HA ANAT?

3

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL AMB ELS NENS I NENES:

1. ELECCIÓ DEL PROJECTE

1.1 QUE VOLEM?

a) Proposta de temes per part dels nens i nenes Vaig comentar als nens i nenes de la classe si els hi faria il∙lusió conèixer el mon dels contes ja que vaig pensar que a un nivell de P5 es podria aprofundir bastant en el tema donat que es un tema que els envolta contínuament.

Tema El tema ha estat triat ràpidament, no han donat opció a pensar en una altra cosa, per tant, decidim començar el projecte “ELS CONTES”.

b) Definició del projecte Tot sobre “Els contes”

c) Argumentació

Perquè ens agraden molt i en volem saber moltes coses..

1.2 QUE EN SABEM?

Totes les explicacions dels nens i nenes s’apunten a la pissarra

• SURTEN PERSONATGES (LAIA) • A LES PÀGINES HI HA LLETRA PER LLEGIR(JOSEP) • A LES PÀGINES HI HA DIBUIXOS (MIREIA) • SURTEN CASES, GRANGES, POBLES, FLORS, NENS, ANIMALS

(ARNAU) • TENEN UN TÍTOL (JOSEP) • ES PODEN VEURE A LA TELE, AL CINE, ALS VIDEOS, AL DVD (ENRIC) • AL DAVANT HI HA EL NOM DEL QUE HA FET EL CONTE (ENRIC) • TOTS ELS CONTES SÓN DIFERENTS (LAIA) • A L DAVANT HI HA EL DIBUIX (ENRIC) • ELS CONTES CONTEN HISTÒRIES ( ARNAU I LAIA)

4

1.3 QUÈ VOLEM SABER?

De la conversa dels nens i nenes hem extret les següents demandes i hipòtesis:

• COM ES FAN ELS CONTES? (MARTÍ) • COM S’ENGANXEN LES PÀGINES DEL CONTE? (JOSEP) • CÓM SÓN LES COLEC.CIONS (ENRIC) • CON SÓN ELS CONTES? (MARTÍ) • QUÍNA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE ELS CONTES I ELS

CÒMICS?(ARNAU) • COM POT SER LA LLETRA? (JOSEP) • QUINS TIPUS DE CONTES HI HA? (ENTRTE TOTS) • COM SÓN ELS PERSONATGES DELS CONTES? (LAIA) • COM ES PODEN VEURE ELS CONTES A LA TELE? (MARTÍ)

Les respostes d’aquestes preguntes aniran sortint al llarg de les sessions, fins arribar a les conclusions finals que contrastarem el que sabíem en un inici i el que sabem ara. S’escriu tot a la pissarra.

2 PLANIFICAR

2.1 QUÈ HEM DE FER?

2.1 Buscar llibres, pel∙lícules, revistes que parlin del tema. 2.2 Buscar fotos i dibuixos i fer murals. 2.3 Demanar la col∙laboració als pares. 2.4 Anar a la biblioteca de l’escola i a la del poble. 2.5 Anar al teatre. 2.6 Visitar la impremta de Flix. 2.7 Fer teatre de titelles. 2.8 Visitar el Centre de titelles de Lleida. 2.9 Activitats de plàstica: collage, pintar, puzles, murals... 2.10 Mirar pel∙lícules en DVD i vídeo. 2.11 Escoltar CD de contes. 2.12 Visita d’un escriptor. 2.13 Activitats PuntEdu. 2.14 Inventar un conte. 2.15 Representar un conte. 2.16 Sessió de psicomotricitat. Cançó, representacions... 2.17 Fer un llibre dossier on es recull el que s’ha treballat. 2.10 Buscar informació per INTERNET 2.11 Fer Jclics de contes a l’ordinador 2.12 Utilitzar el WORD per escriure paraules, frases...

5

3 DESENVOLUPAMENT

3.1 FEMHO!

3.1 Traiem la informació dels llibres que tenim. 3.2 Observem fotografies i les comentem. 3.3 Posem en comú la informació que han portat de casa. 3.4 Recollim tot aquest material i fem un racó de la informació del tema:

fotografies, llibres, ninots, articles, reculls, etc.... 3.5 Mirem pel∙lícules i reportatges. 3.6 Busquem informació a INTERNET

3.2 COM HO FEM?

Els nens i nenes comencen a portar diferents tipus de materials referents al tema. Han portat: Ninots dels personatges. Llibres d’enganxines. Contes. Pel∙lícules. Titelles. Disfresses. Cromos. Jocs. Puzles. Llibres per pintar. Còmics.

A mesura que van portant els diferents materials, els mirem entre tots, parlem de les característiques i es posa al seu abast en el Racó de la informació.

RACÓ DE LA INFORMACIÓ

Els nens i nenes de la classe volen començar mirant la pel∙lícula de la BLANCANEUS I ELS SET NANETS en dues sessions (és bastant llarga). La miren amb gran atenció sense cansarse i comencen a descobrir el mon de Walt Disney.

6

Ara que disposem a l’aula de tres ordinadors connectats a INTERNET, aprofitem per aprendre a navegar buscant informació. Trobem moltes pàgines on es dóna informació sobre el nostre tema i poc a poc anem recollint més materials. Hem trobat aquestes pàgines força interessants:

http://personal2.iddeo.es/xgarcia/index2.htm http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/contes/ http://www.adisney.com/colorear/ nhttp://www.coloring.ws/coloring.html http://www.educalia i .org/sj03/jsp/index.jsp?idioma=ca http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1124 http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1304 http://clic.edu365.com/db/act_en.jsp?id=2005 http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1207 http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1131 http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=2000 http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1236

http://personal2.iddeo.es/xgarcia/index2.htm

http://www.xtec.es/recursos/lit_inf/contes/

http://www.adisney.com/colorear/

http://www.coloring.ws/coloring.html

http://www.educalia.org/sj03/jsp/index.jsp?idioma=ca

http://clic.xtec.net/db/act_es.jsp?id=1124


http://clic.edu365.com/db/act_en.jsp?id=2005

http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=1207




7

TREBALLEM I JUGUEM AMB ELS ORDINADORS

L’encarregada dels ordinadors ha preparat uns Jclics de diferents contes amb puzles, relacionar escenes, relacionar paraules amb dibuixos... Tots ho fem al mateix temps a l’aula d’ordinadors. També ho treballem al racó dels ordinadors.

VISITA A LA IMPREMTA FAUQUER

Com que un dels nens de la classe va preguntar com es feien els contes “com s’enganxaven”, vam creure oportú visitar la impremta del poble i veure les màquines: la impressió, el tallat de paper. A part de veureho també ho va manipular. Els hi va agradar molt ferse un bloc ells mateixos.

8

ENS DISFRESSEM!

Donat que al racó de la informació teníem moltes disfresses, un dia ens vam disfressar amb vestits de personatges de contes: Peter Pan, Bella Dormen, Garfi, Ventafocs, Caputxeta, activitats de les diferents àrees que treballem al parvulari. (Les fitxes estan incloses a l’ annex 1).

TEATRE

Vam veure dos representacions de teatre de dos contes diferents:” La rateta que escombrava l’escaleta” i el “flautista de Hamelin”. La primera al teatre de Flix, representada per una companya de joves, i la segona al teatre de Mora en motiu de la “mostra de teatre infantil” o els que ho representaven eren els nens.

9

BIBLIOTECA DE L’ESCOLA

Un dia la srta. Rosa l’encarregada de la biblioteca ens va preparar una visita a la biblioteca de l’escola. Ens la va ensenyar, ens va explicar un conte: “na rinxols d’or” i després ens va deixar agafar i mirar tot els contes que vam voler.

BIBLIOTECA DEL POBLE

La bibliotecària ens va preparar una exposició de contes.

PUNT EDU

Hem fet tres activitats del “punt edu” preparades per la srta. Rosa: L’una es la de “la caseta de xocolata” la de “Fem avions” i visitat la bibliopati LA CASETA DE XOCOLATE consisteix en explicarnos una nena de 6é el conte de “la caseta de xocolata” mentre pel canó d’imatge es veia un power

10

point del conte. Després la srta. Rosa amb: pa bimbo, nocilla, xocolata blanc i biscuits ens va fer aquesta caseta que entre tots ens la vam menjar.

L’altra activitat va ser la de “fem avions”, que va consistir en agafar el conte de “la bella i la bestia i trosseja’l en paràgrafs del conte, fer un avió cada nen i empegar el tros que a ell li a tocat. Sortim al pati i tirem l’avió n’agafem un el llegim i el tornem a tirar.

I la tercera activitat va ésser anar a visitar la BIBLIOPATI de l’escola. Aquesta activitat consisteix en l’habilitació d’un espai al hall de l’escola amb tota classe de còmics on els nens puguin gaudir de la seva lectura a l’hora del pati.

11

ENS HA VISITAT UN ESCRIPTOR Vam rebre l’amable i desinteressada visita de l’escriptor oficial del poble Andreu Carranza, autor de molts llibres publicats i guanyadors d’uns quants premis. Els nens el van acollir amb molta il.lusió i s’ho van passar molt bé donat que els hi va proposar que entre tots fessin un conte que ell ja havia publicat : “El desert de l’oblit”.

CONTACONTES Dins de la jornada de interculturalitat, va venir un senyor a explicarnos un conte molt interessant que parlava del sol i de la lluna.

12

REPRESENTACIÓ D’UN CONTE Vam representar el conte de la “caputxeta vermella” a tots els nens d’EI i als de CI. Per poder participar tots els nens de la classe vam fer dos representacions a una sortia la meitat de la classe i a l’altra, l’altra meitat

ENS VAM INVENTAR UN CONTE ENTRE TOTS

El conte diu així:

“VET AQUÍ QUE UNA VEGADA TRES AMICS I EL SEU GOS LLUNA VAN ANAR AL BOSC. ELS NENS ES DEIEN: LAIA, PAULA I PAU. ALLÍ ES VAN TROBAR UN MAPA I VAN VEURE QUE HI HAVÍA ASSENYALAT UN CAMÍ MISTERIÓS. VAN COMENÇAR A CAMINAR MOLT I ES VAN TROBAR UN CASTELL ENCANTAT I VAN ENTRAR AL CASTELL. VAN TROBAR UNA PORTA M,ÀGICA I AL MIG D’UNA SALA MOLT GRAN HI HAVIA UN COFRE AMB MOLTES DISFRESSES. ES VAN DISFRESSAR I DESPRÉS VAN SENTIR UN SOROLL ESPANTÓS I ES VA OBRIR UNA PORTA I VA ENTRAR UN FOLLET AMB UNA LLUM I ELS HI VA DIR: QUE FEU AL MEU CASTELL? DESPRÉS EL FOLLET ELS VA ENSENYAR UN PASSADÍS SECRET QUE PORTAVA A UN LLOC QUE ESTAVA PLÉ D’OR I DIAMANTS. S’HO VOLIEN EMPORTAR TOT PERÒ EL FOLLET NO ELS VA DEIXAR. HO VAN TOCAR I VA APARÈIXER UNA PRINCESA QUE ÉS VA DESPERTAR D’UN SOMNI ETERN, PERQUÈ UNA BRUIXA LI HAVIA FET UN ENCANTERI. LA PRINCESA ERA L’AMA DEL CASTELL. VA DONAR MOLTES GRÀCIES, DIAMANTS I OR ALS NENS I VAN MARXAR MOLT CONTNTS CAP A CASA. VET AQUÍ UN GOS, VET AQUÍ UN GAT QUE AQUEST CONTE S’HA ACABAT.”

13

LA NOSTRA CANÇÓ

Vam aprendre la cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol” . La cançó diu així: FA UNA NIT CLARA I TRANQUIL.LA HI HA LA LLUNA QUE FA LLUM ELS CONVIDATS VAN ARRIBANT I VAN OMPLINT TOTA LA CASA DE COLORS I DE PERFUMS. HEUS ACI LA BLANCANEUS, EN PULGARCITO ELS TRES PORQUETS, EL GOS SNOPPY I EL SEU SECRETARI EMILI I EN SIMBAD ALÍBABÀ I EN GUL.LIBERT.

OH, BENBINGUTS, PASSEU PASSEU, DE LES TRISTORS EN FAREM FUM, QUE CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA SI ÉS QUE HI HA, CASES D’ALGU.

HOLA JAIMITO, DONYA URRACA, EN CARPANTA I EN BARBA AZUL, FRANQUESTEIN I L’HOME LLOP, EL COMTE DRÀCULA I TARZAN, LA MONA XITA I PETER PAN LA SENYORETA MARIETA DE L’ULL VIU VE AMB UN SOLDAT, ELS REIS D’ORIENT PAPÀ NOEL, L’ÀNEC DONALD I EN PASQUAL, LA PEPA MACA I SUPERMAN.

BONA NIT SENYOR KINGKONG, SENYOR ASTERIX I EN PAXI KEY, ROBERTO ALCAZAR I PEDRIN, L’HOME DEL SAC I EN PATUFET SENYOR XARLOT, SENYOR OBELIX. EN PINOTXO VE AMB LA MONYOS AGAFADA DEL BRACET, HI HA UNA DONA QUE VEN GLOBUS, LA FAMILIA ULISES, EL CAPITÀ TRUENO AMB PATINET.

A LES DOTZE HAN ARRIBAT LA FADA BONA I VENTAFOCS, EN TOM I JERRI, LA BRUIXA CALIXTA BAMBI, MOBY DICK I L’EMPERADRIU SISSI. MORTADELO I FILEMON, EN GUILLEM BROWN I EN GUILLEM TELL, LA CAPUTXETA VERMELLETA, EL LLOP FEROTGE EL CAGANER, EN COCOLISO I POPEI

OH, VENVINGUTS, PASSEU, PASSEU. ARA JA NO HI FALTA NINGÚ, O POTSER SI, JA ME’N ADONO, QUE TANT SOLS HI FALTES TÚ.

14

TAMBÉ POTS VENIR SI VOLS, T’ESPEREM, HI HA LLOC PER A TOTS; EL TEMPS NO COMPTA NI L’ESPAI, QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL.

4 CONCLUSIONS I AVALUACIÓ FINAL

4.1QUÈ HEM APRÈS?

Quan portem més de quatre mesos amb el projecte, sembla que arriba el moment d’acabarlo. Fem un repàs de tot el que hem aprés i ens donem compte que sabem moltes coses del contes i que n’hem estudiat molts i sobretot que ens ha agradat molt i ens ho hem passat molt bé.

4.2 COM HA ANAT?

Com a avaluació del Projecte està previst fer una elaboració de les conclusions entre tots i totes (activitat col∙lectiva oral) Aprofitant el repartiment de les fitxes individuals als nens i nenes, les anem comentant, se les miren força estona i demostren que estan molt satisfets del treball fet i els fa molta il∙lusió prendreles a casa per tal d’ensenyarles als familiars. Fem una tapa amb el nom del projecte i uns dibuixos dels personatges i també afegim un recull de fotografies fetes a la classe. El dia que decidim prendre el dossier, també desmuntem el Racó de la Informació, cada nen i nena pren a casa les coses que han anat portant i deixem penjats a la paret el mapa conceptual i tots els murals sobre els contes treballats que hem anat elaborant en el decurs del projecte.

15

Els contes

Com són Contes de sempre

Contes d’ara Activitats

TIPUS DE CONTES COMENÇAMENTS ACABAMENTS PORTADA CONTRAPORTADA DIBUIXANTS TIPUS DE LLETRA SOPA DE LLETRES ASSOCIACIÓ MATEMÀTICA PLÀSTICA TALLAR FRASES DIFERÈNCIA CÒMIC CONTE CANÇÓ: “QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL” INVENTAR UN CONTE ENQUESTA AUTOEVALUACIÓ

LA RATETA LA VENTAFOCS EN PATUFET EL SASTRE VALENT PETER PAN LA CAPUTXETA LA BLANCANEUS LA LLEGENDA DE SANT JORDI PINOTXO EL GAT AMB BOTES ELS TRES PORQUETS

TEO LES TRES BESSONES PAU I LAIA EL DESERT DE L’OBLIT TIM I TOM HARRY POTTER

VISITA BIBLIOTEQUES VISITA BIBLIOPATI VISITA IMPREMTA PUNTEDU CONTACONTES TITELLES CINEXIN VISITA DEL SR. CARRANZA TEATRE MORA D’EBRE TEATRE FLIX CONTES ESCOLTATS CD PEL∙LÍCULES DVD. ORDINADORS

El MAPA CONCEPTUAL que hem anat confegint al llarg del projecte ens ha quedat així:

4.3COM HA ANAT?

Com a avaluació del Projecte està previst fer una elaboració de les conclusions entre tots i totes (activitat col∙lectiva oral) Aprofitant el repartiment de les fitxes individuals als nens i nenes, les anem comentant, se les miren força estona i demostren que estan molt satisfets del treball fet i els fa molta il∙lusió prendreles a casa per tal d’ensenyarles als familiars.

16

Fem una tapa amb el nom del projecte i també afegim un recull de fotografies fetes a la classe. El dia que decidim prendre el dossier, també desmuntem el Racó de la Informació, cada nen i nena pren a casa les coses que han anat portant i deixem penjats a la paret el mapa conceptua i tots els murals sobre els contes treballats que hem anat elaborant en el decurs del projecte.

Tots els objectius que s’havien previst al començar el projecte s’han anat complint i això és motiu de satisfacció, donat que els nens i nenes han estat molt motivats i amb moltes ganes de treballar.

També podem fer una fitxa d’autoavaluació com ara: QUÈ HE FET?

HE ESCOLTAT ELS COMPANYS I COMPANYES?

HE PORTAT MATERIALS PER AL

RACÓ DE LA INFORMACIÓ?

17

HE FET UN DOSSIER?

HE APRÉS COSES NOVES?

HE EXPLICAT ALS ALTRES EL QUE HE

APRÉS?

M’HAN AGRADAT ELS JOCS QUE HEM FET A L’ORDINADOR?

M’HO HE PASSAT BÉ FENT AQUEST PROJECTE ?

ELS

ICONTES

18

QUINS CONTINGUTS TREBALLAREM AL

PROJECTE?

ÀREA 1: DESCOBERTA D’UN MATEIX

CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS

1. Expressió i manifestació corporal. Expressió i manifestació de les

emocions i experiències.

2. Estructuració en l’espai: orientació, situació, direcció.

Organització i orientació en l’espai: davantdarrere, daltbaix, un costatl’altre costat.

CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES

1. El propi cos: esquema corporal.

Parts més importants del cos: característiques.

CONTINGUTS D’ACTITUDS

1. Iniciativa i constància en l’acció. Iniciativa en les activitats.

Constància en l’activitat.

2. Valoració d’un mateix.

Valoració d’un mateix

OBJECTIUS REFERENCIALS

Representar corporalment obres inventades o conegudes. Interpretar els missatges que transmeten els companys i companyes a través del llenguatge corporal.

Experimentar nocions espacials en situacions diferents.

Distingir característiques d’algunes parts del cos: tovesdures, mòbilsimmòbils, que s’obrenes tanquen, que n’hi ha unadues.

Col∙laborar activament en la preparació de les activitats de grup. Participar de forma activa en les activitats que es proposen.

Ser responsable amb els compromisos adquirits.

Mostrar confiança en les pròpies possibilitats en qualsevol realització

19

ÀREA 2: DESCOBERTA DE D’ENTORN NATURAL I SOCIAL


1. Organització de la vida humana a partir de la pròpia realitat.

Composició de l’entorn familiar i social proper.

Creació d’hàbits de col∙laboració i autonomia.


1. Elements que configuren l’entorn humà proper.

Descripció d’elements i característiques dels components de diferents grups socials dels quals es forma part.

Organització i característiques de la vida humana respecte: Del propi habitacle. Dels llocs més immediats. Dels elements que integren l’entorn.


1. Adaptació a l’entorn escolar. Participació i col∙laboració en activitats col∙lectives.

Iniciativa i interès per les activitats.


Aplicar adequadament les relacions de parentiu entre els membres habituals que componen la pròpia família.

Mostrar col∙laboració i responsabilitat en el manteniment i cura dels materials, estris i espais col∙lectius.

Recordar dades relatives a la pròpia família. Mostrar un coneixement de les relacions de parentiu entre els membres de la família. Recordar els noms dels companys i les companyes de la classe.

Enumerar algunes de les feines pròpies de les persones de l’entorn sociocultural proper i aplicarhi la denominació que les identifica. Conèixer alguns instruments de les diverses feines i la seva funció.

Habituarse a preguntar respectant el torn de paraules. Participar de forma activa en les activitats proposades. Ser conseqüent amb els compromisos presos conjuntament.

Esforçarse a expressar la seva opinió davant les altres persones. Habituarse a formular preguntes sobre els fets que despertin curiositat.

20

ÀREA 3: INTERCOMUNICACIÓ I LLENGUATGES

LLENGUATGE VERBAL


1. Comprensió oral de missatges per persones o mitjans de comunicació. Interpretació d’informacions en relació amb el context i/o l’experiència.

2 Expressió oral en situacions comunicatives segons les convencions de la llengua. Exercitació de conquestes lingüístiques.

Incursió al món fantàstic.

3 Memorització de fets i situacions relacionades amb contextos significatius. Retenció d’informacions concretes.

4 Iniciació a la lectoescriptura. Codificació i descodificació en el sistema alfabètic.

Procediments de codificació (escriptura) Ús de coneixements envers el sistema alfabètic. Procediments gràfics de l’escriptura de lletres i paraules.


Seguir el fil del relat en contes i narracions: identificar el protagonista, recordar l’ordre en què succeeixen els fets, trobarhi relacions de causaefecte.

Participació en diàlegs espontanis o dirigits. Descriure ordenadament, amb l’ajut d’imatges o sense, diferents situacions que se succeeixen en el temps de forma habitual, relacionantlos adequadament. Explicar, ordenadament, accions viscudes o bé vistes a la televisió, cinema o a llibres amb imatges.

Distingir progressivament la realitat i la fantasia del món imaginari relatat en contes i pel∙lícules.

Recordar objectes, persones vistes anteriorment, dades personals i situacions viscudes.

Utilització del coneixement de les lletres i les convencions del sistema: linealitat, orientació esquerradreta, distribució del text en l’espai...

Associació sonslletres. Hipòtesis ortogràfiques.

Distribuir correctament sobre el paper allò que es vol comunicar.

21

Procediments de descodificació (lectura) Ús dels coneixements envers el sistema alfabètic.


1. Reflexió sobre el llenguatge oral i escrit. El llenguatge oral com a instrument de comunicació.

2. El sistema alfabètic.


1. Participació comunicativa.

Interès per ser escoltat pel grupclasse. Actituds d’espera, atenció interès i iniciativa davant de l’expressió i la comunicació.

Interès i expectació per les explicacions dels mestres i altres companys/es.

Respecte per les persones que s’expressen en altres llengües i variants dialectals.

2. Respecte a les mostres del moment evolutiu dels companys i companyes.

Respecte per les errades dels altres.

3. Respecte pel material propi, d’altri i de l’aula. Respecte pel material comunitari, el propi i el dels altres.

Reconeixement del propi nom i altres paraules. Utilització dels índex quantitatius (lletres) per a la interpretació del text.

Reconèixer que mitjançant el llenguatge pot haverhi comunicació. Reconèixer els elements necessaris en tota comunicació: emissor, receptor i missatge (sense que se’ls hagi de dir el nom).

Diferències entre l’escriptura i altres formes gràfiques. Coneixement de les lletres i convencions de l’escriptura ( linealitat, orientació esquerra dreta, etc.) Coneixements sobre el sistema de codificació del llenguatge escrit (escriptura). Coneixements sobre el sistema de descodificació del llenguatge escrit (lectura).

Gaudir de ser escoltat pel grupclasse. Habituarse a parlar al grupclasse. Habituarse a escoltar atentament els altres respectant el torn i esperant el moment oportú per parlar. Interessarse per comprendre el que diuen els altres. Gaudir escoltant. Interessarse per les noves informacions.

Tenir una actitud de envers altres llenguatges i maneres de dir diferents de les pròpies.

Reconèixer en l’errada un element més del procés d’aprenentatge.

Saber respectar i tenir cura del material comunitari, del propi i del dels altres.

22

LLENGUATGE PLÀSTIC


1. Aplicació de tècniques bàsiques: pintura, dibuix, modelatge, collage, construccions. Utilització d’instruments i material en general.

Utilització de tècniques com a mitjà de representació de formes: dibuix, pintura, modelatge, collage, construccions.

2. Representació subjectiva o objectiva d’elements i situacions viscudes o imaginàries. Representació objectiva i/o subjectiva d’objectes, models i situacions.

3. Aplicació d’hàbits de neteja i ordre. Aplicació d’hàbits de neteja, ordre i cura personal.


1. El llenguatge visual i plàstic com a instrument de comunicació i representació. El llenguatge visual i plàstic com a instrument de representació.

Elements bàsics del llenguatge visual i plàstic: línia, forma, color, textura i espai.


Utilitzar per a cada activitat les eines adients seguint les pautes d’ús prèviament donades. Demostrar un control progressiu del gest gràfic per tal d’expressarse en el dibuix.

Dibuixar, a partir de l’observació directa, intentant captar els trets més característics de l’objecte. Dibuixar, pintar, modelar formes no presents, per mitjà de la memòria visual i la retentiva.

Posar cura amb el treball i el material.

Identificar que el llenguatge visual i plàstic és una bona eina per representar formes imaginades i la fantasia.

Iniciarse en la comprensió i l’organització dels conceptes de forma, color i espai en les seves diverses dimensions.

23


1 Interès i constància en les activitats plàstiques Constància i superació en les pròpies produccions.

2 .Valoració de les produccions plàstiques. Relació afectiva en les pròpies produccions.

Seguretat en les pròpies produccions.

Participació en les activitats de grup.

Mostrar una bona disposició inicial cap a l’activitat plàstica. Esforçarse per mantenir una constància en el ritme de treball i un grau de superació en les produccions realitzades.

Mostrarse satisfet/a en acabar una obra feta amb cura i interès.

Sentirse segur en les pròpies produccions plàstiques. Habituarse a no dependre del mestre o de la mestra. Gaudir dels aprenentatges i de les activitats assolides.

Compartir el material en una activitat comuna. Tenir una actitud positiva en els treballs en grup i participarhi. Apreciar els treballs dels altres.

LLENGUATGE MATEMÀTIC


1. Relacions quantitatives i qualitatives: per la similitud o diferència. Relacions qualitatives per similitud o diferència i per més d’un atribut comú. Seriacions amb material seguint una llei donada. Iniciació al nombre natural.

Iniciació a les operacions amb agrupacions sota l’aspecte quantitatiu: afegint, unint, separant, traient.


Identificar l’atribut que defineix una agrupació d’elements. Construir seqüències amb elements.

Iniciar la utilització del nombre natural per determinar una relació quantitativa de forma verbal o gràfica. Comparar quantitats representades gràficament per establir relacions entre elles.

Fer operacions amb agrupacions d’elements, treure, afegir, més que, menys que, igual que.

24

2. Comparacions de mides i mesures: granpetitmitjà, llargcurt, ampleestret, gruixutprim, altbaix, pesantlleuger.

Comparació d’objectes: granpetitmitjà, llargcurt, ampleestret, gruixutprim, alt baix, pesantlleuger.

3. Estratègies davant del plantejament i solució de situacions diverses. Estratègies davant del plantejament d’una situació que cal resoldre, mitjançant procediments matemàtics.


1. Els atributs. Els atributs de les agrupacions.

Els quantificadors: moltspocs, totres, totscap, alguns, el mateix.

2. Els nombres naturals fins al 5. Els nombres naturals fins al 5.

3. Nocions de mesura: : granpetitmitjà, llargcurt, ampleestret, gruixutprim, alt baix, pesantlleuger. Les nocions bàsiques relacionades amb la mesura de diferents magnitus de longitud: granpetitmitjà, llargcurt, ampleestret, gruixutprim, altbaix, pesantlleuger.


1. Valoració dels recursos matemàtics. Manteniment de l’acció i la constància per acabar l’activitat.

2. Interès per donar les respostes adequades. Inici de la reflexió abans de donar una resposta.

Comparar materials diferents per la seva longitud, superfície, capacitat o massa.

Aportar possibles situacions davant del plantejament d’una situació. Representar, gràficament o amb objectes, la solució a qüestions matemàtiques lògiques o quantitatives.

Anomenar els atributs que defineixen una agrupació. Distingir aquestes nocions bàsiques.

Denominar la sèrie dels nombres naturals sense que en faltin i sense alterarne el nombre.

Aplicar les nocions bàsiques relacionades amb la mesura respecte d’un referent.

Participar, de forma activa, en les experiències. Mantenir l’atenció en la pròpia acció per acabar la tasca iniciada.

Iniciar la reflexió i el control per tal de no donar respostes precipitades.

25

ANNEX 1 MODELS DE FITXES DE TREBALL INDIVIDUAL

2005-06 P5 Projecte Els Contes

Documents

Transcript of 2005-06 P5 Projecte Els Contes