Revistra semestral nº 25 Juny 2004

L´ESCOLA AL FÒRUM

Col·legi Públic “Josep Masclans”

SUMARI

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix:CEIP Josep Masclans-Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Escola Pàg. 3

Col·laboracions Pàg. 11

Entrevista Pàg. 16

Reportatge Pàg. 18

Educació Pàg. 20

Colònies Pàg. 24

Passatemps Pàg. 25 Solució Passatemps Pàg. 28

2

ESCOLA SANT JORDI I ELS JOCS FLORALS

Aquest any com sempre hem vengut roses i llibres, primer calia fer grups per anar a vendre roses per tot el poble. Els de les roses ens vam distribuir de la següent manera: Uns van anar a la plaça, els altres van anar a davant del bar Simón i els altres estaven a la plaçeta de la font. Els dels llibres es repartien la parada per torns: Uns al matí, els altres al migdia i uns a la tarda. Després d’això vam preparar els llibres posant-li el preu en un paper. Les roses les vam preparar el dia abans de st Jordi posant-les dins un paper de cel·lofana amb l’espiga, amb un tros de celo les lligàvem i en tallàvem l’extrem de la tija de l’espiga i de la rosa. Vam vendre molts llibres i moltes roses i fins i tot ens van faltar roses.

Per aquests jocs florals, vam preparar textos i dibuixos sobre els emblemes del Fòrum: Pau, sostenibilitat i multiculturalitat. Els petits de p3, p4 i p5 van fer dibuixos sobre la pau. Els de cicle inicial, mitjà i superior van fer textos sobre la sostenibilitat i la multiculturalitat. Els premis eren l’englantina natural, la d’argent, o (plata) i la d’or. A més a més també i va haver un regal amb llibres per a cada cicle. Tot va anar molt bé i els premis van ser justament repartits entre tots els cicles de l’escola.

David L. I Eudald

3

ESCOLA

LA GUERRA FA LA PAU Hi havia una vegada dos nois que es deien Toni i l'altre Pau i no tenien menjar perquè els hi robaven. Van caminar fins que van arribar a un campament i al el Toni i el Pau van dir als soldats: -La pau és millor perquè és millor viure sense dolor i tots els soldats van deixar les armes, els van donar les reserves de menjar. Es van posar en camí cap a casa i van aconseguir menjar en Toni i en Pau. Toni Javier Gallego Castaño 2n Primària

Englantina natural

LES FORMIGUES

Hi havia una vegada dues formigues que es deien Nerea i Andrea. Un dia la Nerea va agafar un blat i l'Andrea el volia i es van barallar, i no van parar de barallar-se i la Nerea va dir: • Para Andrea, i l'Andrea va parar. La Nerea va tenir una bona idea: repartir el blat una meitat per la Nerea i l'altra meitat per l'Andrea i van deixar de barallar-se. Esther Lídia Alcario Torres 2n-CI

Englantina d´or

EL NEN DELS PROBLEMES

Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i estava molt rabiós. Un dia va veure una nena que no estava rabiosa i el nen va preguntar-li com era que no estava rabiosa? -Per què respiro fons -va contestar. Ho intentaré. Ho va fer i des d'aquell dia va estar més tranquil i amb més pau. Muntanya voladora Esther Hidalgo Delgado 1r Primària Englantina plata

4

ESCOLA

EL MEU AMIC JONI Em dic Pep. Visc a Barcelona amb els meus pares. Jo recordo que de petit sempre jugava amb una nen que vivia al mateix carrer que jo: el carrer Pius XIII. Un dia, mentre anava cap a l'escola, em vaig trobar una persona d'esquena. Quan li vaig parlar, ell es va girar i… ¡era ell !!! De seguida el vaig abraçar, però ell no se'n recordava . Li vaig dir de tot el que sabia de mi, però quan vaig pronunciar "carrer Pius XIII" ell va reflexionar i em va tornar l'abraçada. El meu amic es diu Joni i viu a l'Àfrica. Els seus pares el van adoptar, i ara diu que se sent molt millor aquí. No hi ha res millor que tenir un amic com en Joni. Clank Joan Marc Ter Caballero 4t Primària

Englantina d´or

RACES I CREENÇA Al meu poble tots som iguals: els d'una raça i els altres d'una altra raça, però tots seguim sent persones. Hi ha gent que diu que tots som diferents i això és mentida: tots som iguals, tots tenim ossos, cap, cor, tothom té dret a fer coses i dret a poder viure, a no ser maltractat; tothom és humà.

Hi ha gent que creu en algú i gent que creu en una altra persona i gent que no creu en ningú. Per això no passa res, jo crec i no m'ha passat res i no m'ha de passar res i una amiga meva no creu i tampoc li ha passat res i no li passarà. Tots som iguals i jo tenia una amiga que era d'una altra raça i puc seguir sent amiga, no passa res. Aigua Sheila Bolaños Solà 3er Primària

Englantina de plata

EL NEN DALTONIÀ Hi havia una vegada en una escola un nen daltonià i la mestra li volia ensenyar els colors. • David quin color és aquest? • És el marró. • No, és el vermell -diu la mestra. • David, quin és aquest altre

color? • És el marró, aquesta vegada

estic segur! • No, -torna a dir la mestra. És el

verd! Fins que va descobrir que en David era daltonià i que mai aprendria els colors però li intentarien ensenyar els colors i va aprendre el color verd, el vermell i el marró, perquè aquest nen era molt llest, estudiós, valent i ràpid. Era amic de tothom i tota l'escola sempre jugava amb ell i si té alguna malaltia igualment s'ha de jugar amb ell i se l'ha de cuidar, no se l'ha de maltractar, ni picar. Barça

5

ESCOLA Isarn Brugués Valledepaz 3r Primària

L'ANABEL ARRIBA A BARCELONA

Un dia d'estiu l'Anabel i la seva família van traslladar-se a Barcelona a un pis de lloguer. L'endemà l'anabel havia d'anar a escola i estava molt nerviosa perquè ella era colombiana i pensava que tothom se'n riuria d'ella per la seva raça, les seves creences i la seva manera de parlar. Ja eren les 8.00h i el despertador del seu pare ja havia tocat. L'Anabel s'havia d'aixecar per anar a l'escola. No va menjar res perquè estava nerviosa, però el dia que li esperava era un dia que ni jo me l'imagino. Va arribar a l'escola amb els llibres a la motxilla i les cames tremolant de vergonya… Finalment va travessar la gran porta de ferro ; allà hi havia tots els nens esperant-la al pati de l'escola. Ella estava molt contenta, però hi va haver alguna cosa que la va fer sentir malament. Un nen, al veure-la que portava roba no gaire neta, arrugada, i a la samarreta hi portava un fora, va dir: -Ex, és pobra. Senyoreta no vull pobres amb mi… Ella va començar a plorar desconsoladament. Aquell dia la senyoreta després d'acompanyar a l'Anabel a que es rentés la cara, va parlar de la tolerància a classe; un tema que al nen el va fer sentir malament i a l'hora del pati li va anar a demanar disculpes a l'Anabel. Ella va respondre que estava perdonat però que la propera vegada tingués més compte, perquè

hi ha coses que poden fer-te sentir malament. Des d'aquell dia el nen va saber respectar a l'Anabel i a tota la gent de diferents races. Núvol Patrícia Martin Bermudez 2n Cicle Superior Englantina d´or

FÒRUM 2004 Aquest any és un any molt especial. És l'any que la gent reflexionarà, raonarà, pensarà… És l'any del Fòrum. L'objectiu del Fòrum és fe veure a les persones que el món no ha de ser injust, començant per la interculturalitat. Hem de veure que no hi ha ningú diferent de ningú, i que les religions, les creences, la forma de viure, de vestir… són formes de distingir-nos els uns dels altres. Són temes que vulguem o no hem de valorar-los i entendre'ls. Per tant amb aquest lema entenem que un quilo de palla sempre pesarà igual que un quilo de plom i que una persona respectuosa és aquella que respecti les altres persones; en fi, una persona tolerant. Un altre lema del Fòrum és la sostenibilitat: el món no ha de ser sobreexplotat ni maltractat. Aquest és un nou món de diversitat i entesa entre tots. No ha d'haver ningú que visqui en la misèria; tothom ha de ser igual; no hi ha d'haver injustícies ni acusacions. Es pretén que el Fòrum sigui la llavor d'un món que creixi alimentat per unes arrels repartides arreu del món i cada país tingui el seu fruit,

6

ESCOLAque ha de donar benestar, sociabilitat, cultura, sostenibilitat, tolerància, diversitat, i així fins que s'acabi obtenint un món reciclat i no un món brut i aboat en un contenidor. Llibertat Eudald Planella Cutrina 1r Cicle Superior

Englantina de plata

ELS DUBTES D'EN PEP

En Pep és un noi molt pensatiu. Un dia que estava estudiant va començar a pensar el per què el món és així d'injust. Per què la gent diu: ¿mira quin moro, o mira quin negre, o aquest té les orelles grans, si ells també tenen defectes? El que de debò no entenia en Pep és: ¿per què uns passen gana mentre als altres els fa mal de panxa de tant menjar? Tothom hauria de tenir el mateix. ¿Per què hi ha cantants que es fan famosos només sortint per la TV mentre hi ha gent que canten 1000 vegades millor? I posa't a pensar amb el petroli: que si un país en té més, dóna-me'n … Si no el malgastessin, no el farien servir. I la cosa més vergonyosa, és l'explotació de menors i que a sobre no puguin anar a l'escola. I ja no parlem dels governs matant a gent. Ells haurien d'estar passant gana! A en Pep li agradaria que el món fos així: 1er- Que tothom tingués un sostre per dormir i menjar 2on- Que no hi haguessin guerres ni baralles

3er- Que no hi hagués explotació de menors 4art- Que els nens poguessin anar a escola 5è- Que tothom fos feliç. La mare l'estava cridant per anar a sopar… No va estudiar gaire pensant en tot això. Feliç Patrícia Badia Delgado 2n Cicle Superior Englantina natural

7

ESCOLA

Maria Borràs P3

Àlex Alameda P3

Jana Colomé P3

Sílvia Campillos P3

Judit Alameda P3

Selene Cantí P3

8

ESCOLA

Oriol Castells P3

Víctor Hernandez P3

Raul González P3

9

ESCOLA

Andrea Garcés P5, Xavier Merino P5, Emma Pont P4, Adrian Macarro P5.

Paula Hidalgo P5, Abraham Bonet P5, Imma Garcia P4, Jordi Cunilleras P4.

Esther Soler P5, Laura García P4, Alba Viniegra P5, Marc Pujol P4.

Alba Gabarró P5, Azucena Ruíz P5, Víctor López P4, Marta Parejo P4.

10

COL·LABORACIONS

SOBRE L’ENRIC LARREULA ÒSCAR: L’Enric Larreula és molt, molt simpàtic, però algunes parts eren una mica avorrides. Ens ha explicat acudits d’una puça, un gos, una vaca, un tros d’enciam, hem rigut molt. Allà hi havia tota l’escola i l’hem fet moltes preguntes. Ens ha dit que té 62 anys i que ja ha escrit 100 llibres. JAVIER: Era molt divertit però tant parlar era molt pesat. Té 62 anys, ell va ajudar a recuperar el català. Hem fet moltes preguntes i ha dit poesies gracioses. Era una mica jove. THAÏS: M’he sentit normal, quan anava a fer preguntes m’he sentit molt nerviosa. Al cap d’una estona se m’ha fet molt pesat. Llàstima que no ens hagi pogut signar un autògraf. Em pensava que tindria 50 anys però en té 62anys. M’he avorrit, però m’ha agradat que vingués. LÍDIA: M’ha agradat molt la visita de l’Enric Larreula, m’ha semblat una mica jove, l’hem fet moltes preguntes i ens ha dit algunes poesies que feien riure, i també m’ha semblat una mica serio. Quan va dir que de petit, quan s’avorria, es posava a dibuixar, a mi m’han vingut ganes de dibuixar. CRISTINA: L’Enric ha vingut a l’escola, jo no em pensava que fos tan jove, només té 62 anys i ja sembla que tingui 100 i pico d’anys. No he entès gaires coses però m’ha semblat divertit i sobretot m’han semblat divertits els poemes del final. AARON: M’ha fet molt poca gràcia, la Núria ha fet una pregunta molt fàcil, també em pensava que seria més vell i també que seria més graciós, però ha sigut divertit quan ha dit els poemes. ÀLVARO: La visita de l’Enric m’ha agradat molt i hem fet moltes preguntes, és una mica vell. Ens ha explicat dues històries una mica avorrides i també ens ha dit poesies i algunes eren molt divertides. MARTA: Ha vingut l’Enric Larreula, jo pensava que era més jove. No he entès res i he escoltat totes les preguntes, només he entès els poemes que eren molt divertits, i res més TONI: Em pensava que seria més alt i que tindria barba. Té 62 anys i va néixer el 41, era avorrit. Ens ha dit que ha publicat 100 llibres. NÚRIA: S’ha fet una mica pesat perquè no entenia gaires coses, però l’Enric Larreula és més graciós del que em pensava. Ens ha dit que ha publicat 100 llibres. M’ha agradat el seu caràcter.

CICLE INCIAL 2on

11

COL·LABORACIONS

VAM ANAR A FER PA El matí del 21 d’abril vam anar a fer pa a Igualada, el gremi de forners de l’Anoia va organitzar aquesta activitat. Vam arribar i vam veure un vídeo sobre com es cultivava el blat; després vam veure com es feia la farina i per acabar ens va explicar el vídeo com es feia la massa i el pa. Quan va acabar el vídeo ens vam vestir de forners, amb una samarreta i un barret i de seguida... a fer pa. La massa ja la tenien feta i nosaltres li havíem de donar la forma que volguéssim, vam fer peixos, trenes, croissants, etc., els forners que ens ensenyaven eren molt simpàtics. Quan ja estava fet el pa ens van regalar una peça, però aquestes no les vam fer nosaltres eren d’uns altres nens, ens van dir que trigava molt a coure’s i que hi havia molts nens que volien fer pa. Abans de marxar ens van convidar a menjar croissants i a part de la samarreta i la gorra ens van regalar caramels i un globus gegant. Ho vam passar molt bé.

CICLE INICIAL 2on Lídia, Aaron, Javier, Cristina, Núria, Òscar, Toni, Thaïs, Marta i Àlvaro

12

COL·LABORACIONS

TROBADA DELS ALUMNES DE CICLE INICIAL

DE LA ZER DE BAT A BAT

El dia 5 de maig els nens i les nenes de C. Inicial de les escoles de Vilanova d´Espoia, la Torre de Claramunt i Vallbona d´Anoia vam fer junts una sortida a la Tossa i al Castell de la Pobla de Claramunt. Cadascú a la seva escola havia treballat la llegenda de l´Aqualata que és tradicional a la nostra comarca, és una llegenda que ens va agradar molt a tots. Des de la Tossa vam poder veure els indrets a on pasaba la llegenda, vam veure també uns camps de blat molt verds, amb el vent semblaven les onades del mar. Al costat de l´ermita vam esmorzar i vam poder retrobar els companys de les altres escoles de la ZER, molts nens deien que els hi agradaria tornar amb els seus pares.A mig matí, l´autocar ens va dur fins a la Pobla, allà vam pujar fins el castell, la pujada era bastant forta! L´encarregat del castell, en Toni, ja ens esperava. Tot visitant el castell, ens anava explicant coses molt interessants, ens va impresionar el paisatge tan maco que es veia des d´allà. Aquest castell està molt reformat i ben cuidat, sembla que era molt important en l´època medieval. Vam veure armes antigues, l´ermita a on hi havia la pintura de Sta. Margarida i la presó a on feia molt de fred. Però el que més ens va agradar va ser veure uns ous i unes petjades del drac que vivia fa molts anys en el castell i el defensava. També ens va agradar la cambra secreta de la princesa que estava plena d´objectes seus. Els nens de segon van portar unes catapultes petitones i ens vam entretenir molt fent punteria amb boletes de paper d´alumini. Per acabar ens vam acomiadar dels companys de les altres dues escoles fins el curs vinent.

13

COL·LABORACIONS

L´ ESCOLA AL FÒRUM El dilluns 7 de juny es va fer la sortida de l´escola al Fòrum de les cultures de Barcelona. A continuació us explicarem les activitats que fam fer i els espectacles que els nens de C. Mitjà i Superior vam veure. L´arbre de la memòria. Aquest espectacle va ser molt divertit, sobretot pels personatges ! Era un espectacle format amb fustes i metalls. L´arbre estava tapat amb llençols, i a mesura que l´espectacle anava avançant, els personatges els anaven treient. Les arrels de l´arbre eren de robes i plàstics i a dins hi havia aire. L´espectacle tractava d´uns homes que volien construir l´arbre de la memòria dels homes. Va ser fabulós! Els guerrers de Xian L´emperador que tenia sota el seu poder els guerrers de Xian, en morir els va fer construir en fang per tal d´enterrar-los junt amb ell quan es morís. L´any 221 a.c un pagès va trobar alguna cosa mentre treballava les seves terres. Van escavar i van trobar tot un exèrcit de guerrers, carruatges, cavalls i llances. A l´exposició també hi havia monedes d´or i joies. A nosaltres ens ha agradat molt l´exposició i creiem que a la gent també li va agradar molt. Els vehicles sostenibles Vam veure vehicles sostenibles que no anaven amb benzina, sinó amb electricitat. Ens va agradar molt! Vam veure un cotxe que semblava una moto i també un cotxe que semblava de carreres i que era semblant al de Batman. Ens va agradar molt aquesta exposició. Jocs del Fòrum Al Fòrum hi havia 13 jocs i a cada parada hi havia una prova diferent. Hi havia una prova de resistència que consistia a pujar a una bici de 2 persones, una probva de superv ivència que consistia a apretar 10 botons alhora entre 3 o 4 persones, una prova de recursos a on havíem de ficar una bola en un forat passant per un laberint, un joc d´observació a on s´havien d´esbrinar coses, un joc de precissió a on s´obrien uns pals just en el moment de passar per sobre una bola, una prova de velocitat que consistia a córrer per sobre d´una cinta abans no s´acabés el temps.... A cada joc et donaven una lletra i havies de descobrir la frase amagada. C. Mitjà.

14

COL·LABORACIONS

LA CANTATA Al final de curs farem una cantata. Deixem de fer las classes per cantar les cançons i estem organitzant files de petits a grans per sortir a l´escenari. La professora de música ,l’ Alba, ens va dir que si no podíem arribar a la nota més alta , fessim veure que arribàvem perquè si no els altres nens i nenes es podrien confondre amb la nota. La cantata va de una nena que es diu Tona i s´en va a viure a una ciutat, la Tona se sent sola perquè no té cap amic només té una amiga que és la lluna que l´ escolta .La Tona va surtir al balcó i entre mig de les plantes es va trobar una bola que brillava. Un dia la Tona es va trobar un nen que feia cua a la parada del pa, la Tona li va ensenyar la pedra perquè la veiés, va notar que l’ estiraven del braç i el nen la va fer fora de la parada del pa i la va omplir de preguntes : - On havia trobat la pedra, que si feia llum ... El nen va dir que havia sentit a parlar d´un senyor que jeia en un banc de la plaça, portava tot els braços plens de rellotges, li van preguntar que si sabia alguna cosa d´aquelles pedres i el senyor els va dir que pensessin... Al cap d´una estona la Tona va dir : –És clar !!! Els grans quan volen saber el que ha passat ho busquen els diaris!! Van anar a preguntar-li a la quiosquera que si sabia alguna cosa de la pedra, la quiosquera els iva dir que el que ens passa a nosaltres i el que li passa a la gent no surt els diaris. La quiosquera els iva dir que en una cantonada hi havia un nen que es deia Raichid i era un nen espavilat com una mala cosa, tenia un any mes gran que ells.Li van ensenyar la pedra i el Raichitd va fer uns ulls de pam ,va deixar la esponja i la galleda i s´els va emportar cap el mar. Entre unes roques el Raichitd hi tenia una pedra idèntica .El Raichitd els va explicar que a l’altre banda hi havia el seu país , que tenien gana .El Raichitd els va proposar d´ investigar-ho tots junts. De seguida passarien els escombriaires , ells no sabien res de les pedres . Tot caminant no es van adonar que un pizzero els va estar a punt d´ atropellar, sort que va parar en sec! Però una pedra del noi va caure a terra, el pizzero es va esverar molt i els va portar al parc. Van veure que el rereflex de la lluna brillava sobre l’estany, les van tirar a l’aigua . La Tona, el Toni i en Raichid van donar les gràcies per fer amics, i la lluna somreia en quart creixent.

Mar i Alba ( CS1)

15

ENTREVISTA

UNA TROBADA SORPRESA AMB ELS BESSONS DE MAJORIA ABSOLUTA

El dia que tots els alumnes de l´escola vam visitar el Fòrum vam tenir una sorpresa d´alló més agradable. Mentre jugaven en l´espai de jocs ens vam adonar que al davant, jugant com nosaltres, teniem a en Marc i en Xavier, els nens que interpreten als bessons de la sèrie Majoria Absoluta. Ens vam apropar a ells i els vam demanar si podiem fer-nos fotos amb ells i fer-los unes preguntes per a la revista de l´escola. Com que ja era força tard, van ser tan amables de donar-nos el seu número de telèfon per tal que els truquessim i els poguessim entrevistar. Els estem molt agraïts perquè van ser molt amables amb nosaltres.

16

ENTREVISTA

• Com ho feu per poder portar bé els estudis tot treballant a la televisió?

Els estudis no els portem gaire bé, tenim un horari molt estricte. Pel matí gravem i després anem a 3 escoles diferents a que ens ensenyin. De moment haurem de repetir curs.

• Us agrada haver d´interpretar a aquells nens tan repel.lents de la

sèrie? A en Marc li agrada més que a mi.

• Us identifiqueu amb els personatges? Sí, una mica però no vestim iguals en la vida real, cadascú té un estil diferent. Tampoc ens posem tant amb la gent com ho fem a la sèrie, ni som tan xulos com el el paper que fem.

• Ser famós fa que us atabalin pel carrer? No ens molesten gaire però sí que ens miren molt i quan anem a algun lloc, per exemple al Tibidabo, sempre ens demanen molts autògrafs.

No és que ens molestin gaire però estem molt cansats perquè no tenim temps per fer les coses que fan els nens de la nostra edat.

• Com ho heu fet per aconseguir entrar a treballar a la televisió? Ens van fer un càsting i a l´endemà ens van trucar perquè venia un director de Madrid. Vam tenir sort i vam entrar a treballar a la sèrie.

C. Superior

17

REPORTATGE

ENRIC LARREULA

Fa poc temps vam entrevistar a l’Enric Larreula. El dijous 29 d’abril va venir a l’escola l’Enric Larreula i li vam fer una petita entrevista tot el matí. Ens va contestar molt bé a les preguntes. Va venir per que cada any intentem que vingui algun escriptor famós a l’escola. Quan va venir ens vam reunir a la sala d’usos múltiples de l’escola i vam estar tot el matí amb ell, i una mica abans de marxar li vam donar un petit obsequi que vam donar als guanyadors dels Jocs Florals 2004 . Li vam dir que quan tinguéssim la revista li enviaríem un exemplar .Amb educació li vam preguntar si ens podria fer una autògraf per a l’escola per que tenim un costum de penjar-los al passadís.

PREGUNTES A L’ESCRIPTOR SR. ENRIC

LARREULA 1-Somiava ser escriptor des de petit? No. De petit jo volia ser gran. No se m’havia acudit treballar de res en concret. Als 13 anys el meu pare em deia : Bé noi, ja t’estàs fent gran i has de pensar en què vols fer.

Vaig començar dibuixant aventures que volia que em passessin i desprès escrivint –les. 2-Quants llibres a publicat? Si no m’equivoco al voltant dels cent. 3-A vostè com se li va ocórrer la història del Misteri de l’illa de gel? Per què fa molts anys estava a casa i vaig escoltar la ràdio, però sense donar-li importància a una notícia. No la vaig escoltar tota la informació, tot i que feia estona que en parlaven. El tema tractava que havien descobert una civilització prop de Groenlàndia amb els ulls blaus i deformats es deia que era la resta de la civilització normanda, que mai s’havia trobat. I d’aquí em va venir la idea. 4- En què es va inspirar per escriure l’Aventura sideral del Rei Titó? Amb vaig basar en que moltes vegades no ens agradem prou com som, però no ens queda altra remei que acceptar-ho. 5- Dels llibres que ha publicat, quin llibre li agra més i quin ha tingut més exit? Cada llibre que he fet ha demanat un esforç, en compromís, etc. Per tant, en tots he invertit tot el què sé i tots m’agraden. “Brillant” és el que ha tingut més èxit.

18

REPORTATGE 6-sabem que vostè sempre ha lluitat a favor de la llengua catalana. Ens pot dir com ho fa per portar el català a les escoles? Vaig començar donant classes a uns companys que estudiaven amb mi, ja què van ser ells els qui van venir a proposar-m’ho. 8- SR. Larreula, ens podria donar alguns consells per si algun de nosaltres volgués ser escriptor? Estimar la llengua i aprendre-la a fons. Per escriure coses, necessites controlar-la bé. Observar a poc a poc tot el que t’envolta; descobriràs coses apassionants. A vegades en converses es descobreixen coses sorprenents. En tot allò que la gent diu i en tot allò que la gent calla, hi ha els millors arguments de la novel·la de la vida. I abans de marxar ens va signar els llibres: el Misteri de l’illa de gel de 5é. i 6é, l’aventura sideral del rei Titó de 3er. i 4rt. C.Superior

19

EDUCACIÓ

La llengua estrangera al cicle inicial. Aspectes organitzatius i didàctics.

1. Algunes consideracions prèvies Socialment es percep la introducció de la llengua estrangera en edats primerenques com un factor decisiu en l´educació de nens i nenes. Ara bé, no es disposa d´estudis que verifiquin unicament la variable " edat molt precoç" com a garantia d´un aprenentatge més efectiu (…) , si no és en una situació d´immersió social o escolar. La recerca feta en aquest camp demostra que l´eficàcia augmenta quan els alumnes estan en contacte amb la llengua estrangera durant un nombre considerable d´hores. 1.1 L´edat d´inici

(…) Si bé està comprovat que l´alumne més gran aprèn més de pressa, el dels primers cursos està molt motivat i té més facilitat per pronunciar els sons nous, reproduir l´accent, l´entonació i el ritme de la nova llengua. L´alumnat que inicia la llengua estrangera en edats primerenques té una actitud positiva vers l´aprenentatge, i es mostra segur i desinhibit en situacions d´interacció oral, a la vegada que manifesta més tolerància vers altres llengües i cultures. Els infants adquireixen el llenguatge per imitació; per una repetició idèntica del model : el que diu i fa un personatge d´un conte, els intercanvispautats d´un joc, l´audició i memorització d´una cançó o un poema..... Cal proposar tasques i crear situacions en què l´alumne senti la necessitat d´utilitzar la llengua estrangera, repetir i memoritzar. 1.2 El temps de contacte

Segons el document “ Foreign Languages in Primary and Pre-School Education” encarregat per la Comissió Europea, es fa palès que l´efectivitat en l´aprenentatge d´una llengua estrangera, especialment a l´educació primària i infantil, depèn directament del temps de contacte amb la llengua d´aprenentatge i de la qualitat de l´ensenyament. Segons aixó, les sessions haurien de ser curtes però freqüents, diàries si fos possible . A la vegada l´alumnat hauria d´agrupar-se preferiblement en grups reduïts ( 15 o menys) per tal de donar-los més oportunitat de parlar i una atenció més personalitzada.

20

EDUCACIÓ 1.3 La qualitat en l´ensenyament

Resulta indispensable que el mestre que imparteix la llengua estrangera sigui l´especialista i que , a més de tenir un bon nivell de llengua oral , tingui les despreses d´un mestre de primària i conegui els processos evolutius de l´alumne, especialment el lingüístic, per tal de poder prendre les decisions adequades quant als objectius, metodologia i activitats d´ensenyament-aprenentatge. (...) La llengua i la manera de parlar de l´ensenyant incidiran en la manera de parlar del grup, per aixó és esencial que el model de llengua sigui correcte, i també que hi hagi una relació de familiaritat En aquesta primera etapa de contacte amb la llengua estrangera, els alumnes entenen molt més del que són capaços de produir. Per tant, cal que l´ensenyant crei un clima que afavoreixi la necessitat d´utilitzar la llengua per a realitzar les tasques proposades.

La quantitat d´hores de contacte amb la llengua estrangera , si bé és molt important, no és l´unic aspecte que cal tenir en compte.En les primeres etapes és indispensable que hi hagi una bona planificació en el treball de totes les llengües d´aprenentatge, un mateix tipus de metodologia, així com un cert lligam entre els temes que es treballen en altres àrees. 2. Característiques i habilitats lingüístiques dels alumnes de C.

Inicial. El coneixement de les característiques dels alumnes en primer cicle de l´educació primària permet generar expectatives sobre allò que poden fer, és a dir, sobre les capacitats i limitacions en l´aprenentatge i , a la vegada, una aproximació a les seves potencialitats en l´àmbit físic, cognitiu, afectiu i social.

21

EDUCACIÓ 2.1 Característiques evolutives dels alumnes

Aspecte afectiu i

social

Aspecte cognitiu Aspecte . El progrés a nivell

motor li permet anar adquirint més autono-mia personal. . S´estableix una coordinació més gran en els moviments cor-porals que comporta més destresa en el domini del gest. . Avança en la vivèn-cia i la representació del seu cos, sobretot en la definició de la seva lateralitat i en el procés d´interiorització de la dreta i l´esquerra pròpies, però encara necessita uns punts de referència molt clars en la percepció de l´espai i del temps.

. Mostra necessitat de comunicació verbal i no verbal. Augmenta la capacitat de comuni car les pròpies vivèn -cies mitjançant el dibuix i el llenguatge. . Avança considerable- ment en la capacitat de simbolització. Existeix una necessi- tat de joc simbòlic on el nen representa mentalment imatges i situacions de la vida real. La imitació el fa avançar en el cone- ixement de la realitat que l´envolta. . Augmenta la capaci-tat de concentració i memorització. . Necessita estímuls visuals i gestuals per entendre les situaci-ons..

. Augmenta la neces-sitat de relació amb altres nens i amb l´adult. . El joc es fa més organitzat i avança en la consciència de grup.

2.2 Habilitats lingüístiques dels alumnes de Cicle inicial.

La majoria dels nens d´aquestes edats han adquirit unes habilitats bàsiques en el procés d´adquisició de la primera llengua que faciliten l´aprenentatge d´altres llengües i que continuen desenvolupant quan aprenen una llengua estrangera. • Habilitat per comprendre globalment missatges.

Els nens, molt abans de conèixer el significat aïllat de les paraules, són capaços d´entendre el significat global d´una frase. L´entonació, la mímica, el gest i el context són elements imprescindibles per a la comprensió.

22

EDUCACIÓ • Habilitat per comunicar-se amb un bagatge lingüístic limitat. • Habilitat d´aprendre de manera indirecta.

Els nens no aprenen unitats aïllades de la llengua, sinó que les aprenen quan les troben en un context definit: cançons, històries, jocs. És a dir, sempre que el llenguatge sigui un mitjà per aconseguir un objectiu.

• Habilitat per aprendre a través de la imaginació i la fantasia.

Els nens saben que el joc simbòlic i la dramatització són jocs i ells s´identifiquen amb els personatges com si es tractés de la realitat. La línia que separa la realitat de la ficció realment és invisible quan els nens estan jugant.

• Habilitat de parlar i d´interactuar.

Els nens són molt xerraires i tenen una necessitat natural de comunicar-se. De vegades aquest instint natural han de controlar-lo quan, per comunicar-se, també és necessari escoltar.

Article extret de la revista : “ La llengua estrangera al cicle inicial. Aspectes organitzatius i didàctics “ Generalitat de Catalunya Departament d´Ensenyament

23

COLÒNIES

COLONIES A TORROELLA DE MONTGRÍ

Vam marxar de colònies més o menys a les 9h. Mentres marxàvem de colònies vam parar a esmorzar a l’àrea del Montseny.Quant vam acabar d’esmorzar vam pujar a l’autocar i ens van posar una pel·lícula , al cap de una estona vam arribar a Torroella de Montgrí. Quan vam arribar a la casa de colònies ens va sorprendre, era molt gran i tenia molts patis. Primer de tot ens vam instal·lar a les habitacions, algunes habitacions tenien terrassa.

A l’endemà vam fer les maletes per marxar a casa.

A l´hora de marxar ens vam poder despedir dels monitors i fer fotos, vam posar les maletes a l´autocar i vam marxar cap a l´escola .Quan s marxàvem els monitors es van enfilar a unes torretes i ens van donar l´últim adeu.

Les primeres activitats desprès de menjar van ser els caiacs i els rais. Mentre van anar passant els dies ens vam anar acostumant .Vam fer activitats ben divertides i de ben estranyes, bicicleta i tir amb arc .El segon dia a la nit vam fer la discoteca tothom va passar-sho bé .

24

PASSATEMPS

25

PASSATEMPS Troba les paraules de les definicions i completa el quadre: 1. Insecte amb ales. 2. Estimar molt. 3. Ciutat d’Itàlia. 4. Membre de la

família. 5. Arma. 6. Nom femení. 7. Nom masculí. 8. Mur. 9. Flor, color o nom femení. 10. Vehicle de l’espai. 11. Busca l’aventura.

1.

8.

4. 3.

2. 6. 5. 9. 10. 11. 7.

26

PASSATEMPS Busca el nom dels 10 animals Tigre Os Colom Lleó Eriçó Peix Pingüí Boa Gat Rata

T A U C C T T G E S A F R Z I A R L I G U E A U N F I E G S H E I L A U O T R U Q C R B L R B U B L K U E O L S E V L A O P C L I A X I C U O R U Z A E T R C E R I O U A O F C T I A Y U I L O P S O M A G I X C Q C D E S T B R D S R E M E S A D L P A T U E R I Ç O E T C O E I O P N A A R R A R L A E E U P O C A S A A N M M L G E U E E U S O C L L E O L E B L I S L O J H M O L B U O U O S A S C R C O L O M N C L E A C A E O I R A R T E L H A X D E L LL A E S T E R A T S U I T L R O I S L U W R A T A M A U P I N G U I A C P E I A

27

SOLUCIÓ PASSATEMPS

28

SOLUCIÓ PASSATEMPS 1. Agrada molt als conills. 2. Les utilitzem per tallar. 3. Animal de companyia. 4. El comencem a utilitzar a cicle mitjà. 5. El colom blanc la simbolitza. 6. L’eina més utilitzada a classe. 7. Sense ella no podríem corregir.

5. 2. 3. 1. P A S T A N A G A A I O U S S 4. B O L I R E

6. L L A P I S M O G 7.

29

SOLUCIÓ PASSATEMPS

Tigre Os Colom Lleó Eriçó Peix Pingüí Boa Gat Rata

T A U C C T T G E S A F R Z I A R L I G U E A U N F I E G S H E I L A U O T R U Q C R B L R B U B L K U E O L S E V L A O P C L I A X I C U O R U Z A E T R C E R I O U A O F C T I A Y U I L O P S O M A G I X C Q C D E S T B R D S R E M E S A D L P A T U E R I Ç O E T C O E I O P N A A R R A R L A E E U P O C A S A A N M M L G E U E E U S O C L L E O L E B L I S L O J H M O L B U O U O S A S C R C O L O M N C L E A C A E O I R A R T E L H A X D E L LL A E S T E R A T S U I T L R O I S L U W R A T A M A U P I N G U I A C P E I A

30