20 DIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018 ara

EconomiaFINANCES

Laberint hipotecari

les seves webs la informació sobre hipoteques. En aquests dos casos, els usuaris que la busquen a la pàgina es troben amb un anunci d’altres pro-ductes financers de l’entitat. Pel que fa a Caixabank, Bankinter, Liber-bank i Caixa d’Enginyers, mantenen les seves respectives pàgines amb la informació sobre hipoteques.

Però la confusió augmenta per als clients que vagin a l’oficina. Segons ha comprovat aquest diari, el BBVA, segona entitat de Catalunya en ban-

Oficina d’Iber-caja al centre de Barcelona. Les sucursals ban-càries reflectien ahir la confusió sobre la qües-tió. PERE TORDERA

La hipoteca, el préstec estrella de les entitats espanyoles i el terme que condensa moltes de les preocupaci-ons financeres dels clients bancaris, viu uns dies d’insòlita inseguretat ju-rídica. La situació creada dijous ar-ran de la decisió del Suprem de can-viar la jurisprudència sobre el paga-ment dels impostos associats a les hi-poteques per carregar-lo als bancs va ser esmenada divendres per una al-tra instància del mateix tribunal, que deixava en suspens un canvi de rumb que per a les entitats suposava una nova sagnia. “Estem tan estupefactes com vosaltres”, deia una font finan-cera la setmana passada.

Aquella estupefacció explica el que es vivia ahir al mercat dels prés-tecs per a habitatge, i que s’allarga-rà durant dues setmanes. Aquest és el temps –fins al 5 de novembre– que s’ha donat el Suprem abans de reunir-se i posicionar-se definitiva-ment sobre la qüestió, que afecta aproximadament l’1,5% del valor de les hipoteques.

L’ARA va voler experimentar en primera persona el que viuran els pròxims dies els clients interessats a obtenir una hipoteca i va compro-var que la casuística era ben varia-da. Un primer factor a considerar és que la informació que els bancs do-nen sobre aquest producte –el seu producte estrella– s’ha congelat. Al-guns bancs espanyols estan revisant les condicions dels préstecs hipote-caris i no n’ofereixen detalls.

Així, les webs del BBVA i Bankia presenten un avís d’“informació no disponible” quan s’accedeix a l’apar-tat d’hipoteques. En canvi, el Saba-dell i el Santander havien retirat de

BARCELONA / MADRIDALBERT MARTÍN / LAIA FORÈS

La banca dubta sobre els préstecs i el Suprem resoldrà les seves contradiccions el 5 de novembre

ca minorista, ha suspès la informa-ció sobre hipoteques. Un treballador d’aquesta entitat deia a l’ARA que no sabien quins preus aplicarien a aquests préstecs i que la decisió de-pendria del que es decidís al Suprem. Aquesta veu admetia que el BBVA es plantejava fins a quin punt encari-rà els seus preus en funció de si li to-ca assumir els impostos o no.

A l’altre extrem de la balança, una oficina de CaixaBank ja oferia ahir preus d’hipoteques explicant als cli-

ents que serà l’entitat qui assumirà l’impost d’actes jurídics documen-tats. Aquesta interpretació favora-ble al client no es donava al Sabadell ni a Caixa d’Enginyers. Cap de les dues entitats es donen per assaben-tats del canvi de jurisprudència del Suprem i continuen carregant l’im-post als clients.

La situació de caos s’allargarà, al-menys, fins al 5 de novembre. En una reunió convocada ahir d’urgència entre el president del Suprem, Car-

Lesmes intentarà ara “limitar” el dany a la banca

nistrativa, ha fet circular entre els seus mitjans afins en conèixer la sen-tència de la secció segona dijous pas-sat, 18 d’octubre: que el president d’aquesta secció, Nicolás Maurandi Guillén, havia actuat amb deslleialtat.

Lesmes assenyala que el compor-tament de la secció segona va ser lle-ial. Que això s’hagi d’afirmar en un comunicat del president del Suprem posa en relleu la profunditat del mal-estar a la institució. Segons fonts ju-dicials consultades per l’ARA, la con-ducta de Díez-Picazo pot ser defini-da en tres actes que són la font de la

crisi del que hem anomenat el Supremgate.

El primer acte va ser no abordar el tema del paga-ment de l’impost de les hipoteques en un ple, sa-bent, des del gener pas-sat, que la secció segona havia sigut designada per resoldre un recurs sobre l’assumpte. Díez-Picazo era un dels signants de la interlo-cutòria de la secció primera per la qual es considerava el recurs de transcendència jurisprudencial.

El segon acte va consistir a difon-dre un comunicat divendres en el qual el Suprem apareixia defensant interessos econòmics: els del sector bancari. Segons la sentència, són les entitats financeres les que han de

fer-se càrrec de les despeses que pagaven els clients. Dí-

ez-Picazo va ser alertat de la gravetat dels efectes per Lesmes, que manté relaci-ons directes amb respon-sables del sector financer.

I el tercer acte va ser in-sinuar als mitjans de comu-

nicació que el president de la secció segona, Nicolás Mau-

randi, li havia fet poc menys que una jugada deliberada. Què esta-va insinuant? Que ni el president de la secció segona ni cap membre de la secció l’havien avisat de l’ori-entació cap al “gir radical” en ma-tèria de jurisprudència. Ningú va advertir Díez-Picazo que s’anul·la-ria un article, el 68.2, del reglament dels tributs hipotecaris.

Carlos Lesmes, presi-dent del Tribunal Su-prem i del Consell Ge-neral del Poder Judici-al (CGPJ), ha hagut de

desmentir en el seu comunicat la versió que Luis Díez-Picazo, presi-dent de la sala contenciosa admi-

Anàlisi

PERIODISTA

ERNESTO EKAIZER

Imatge de la façana del Tribunal Suprem. JAVIER BARBANCHO

21ara DIMARTS, 23 D’OCTUBRE DEL 2018 economia

L’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, intenta exhaurir la via judicial per no ingressar a la presó. Rato, exvicepresident del govern del PP, va sol·licitar ahir a la sala d’executòries de l’Audiència Nacional que suspengui

temporalment la seva entrada a la presó mentre prepara un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. Condemnat a quatre anys i mig de presó per les targetes black, l’exdirector

gerent de l’FMI ha d’entrar a la presó com a molt tard dijous.

RATO INTENTA NO ENTRAR A LA PRESÓ

los Lesmes, el president de la sala que ha paralitzat la polèmica sentència, Luis María Díez-Picazo, i els sis ma-gistrats que la van redactar, es va fi-xar per d’aquí gairebé dues setmanes un plenari amb 31 magistrats que han de decidir si finalment seran els bancs o els clients els que es faran càrrec dels impostos hipotecaris.

Tant el govern espanyol com els partits de l’oposició van criticar ahir la incertesa jurídica creada arran de la marxa enrere del Suprem. La mi-nistra d’Economia, Nadia Calviño, va demanar “que s’aclareixi la situ-ació com més aviat millor”. De fet, el cas és tan inèdit que alguns jutjats –com un de primera instància de València especialitzat en litigis hi-potecaris– han optat per suspendre tots els judicis relacionats amb els impostos de les hipoteques fins que s’aclareixi la situació. Des de l’àmbit sindical, Comissions Obreres i UGT van qualificar ahir la decisió del Su-prem de “nyap nacional”.

Impacte al sector bancari Des de dijous passat, quan es va sa-ber la sentència del Suprem sobre les hipoteques, els bancs que cotit-zen a borsa han acumulat pèrdues a l’Íbex-35 de 8.200 milions d’euros. Si el 5 de novembre es confirmés que correspon als bancs pagar les taxes dels crèdits hipotecaris, l’im-pacte serà encara més fort, perquè s’obriria la porta al fet que els clients que ja han signat hipoteques recla-min la devolució de l’impost. Seria un cop duríssim per als bancs. Si la devolució tingués 15 anys de retro-activitat, el cost per al sector seria d’almenys 18.000 milions d’euros, segons el càlcul d’un alt executiu bancari entrevistat pel diari El País. Si fossin quatre anys, els tècnics d’Hisenda calculen que ascendiria a 3.631 milions.

Però la sentència no aclaria si tin-dria caràcter retroactiu o si aniria més enllà dels quatre anys. L’asso-ciació de consumidors Facua ja aconsella als clients que van signar hipoteques el 2014 que reclamin a Hisenda la devolució de l’impost sense esperar al 5 de novembre.e

FINANCES PÚBLIQUES

Una interpretació favorable al client Una oficina visitada ahir per aquest diari confirmava que a les sucursals es recomana optar pel tipus fix (més car que el variable, tot i que més segur a llarg termini) i que l’entitat comptava fer-se càrrec dels impostos derivats de la hipoteca. “No sabem ben bé com quedarà però en principi serà el banc qui ho pagarà”, explicava un empleat, segons iinforma Albert Martín.

LES DISCREPÀNCIES DE LES ENTITATS

ARA

El banc ignora la sentència fins a la resolució del 5-N Un empleat d’una oficina del Sabadell a Barcelona va confirmar ahir que el banc continuava deixant a càrrec del client el pagament dels impostos derivats de la hipoteca, així com les despeses del notari. “Continuem com si no hagués passat res fins que hi hagi una decisió”, va dir el mateix treballador. El banc continuava oferint productes de manera habitual, iinforma Paula Solanas.

Hipoteques aturades fins a la sentència definitiva Un empleat d’una oficina del BBVA de Barcelona visitada ahir per l’ARA va assegurar que el banc havia aturat la concessió de noves hipoteques fins a la decisió definitiva del Suprem. En cas que s’obligui els bancs a pagar l’impost d’escriptures notarials, l’entitat estudiarà un redisseny de les condicions de les hipoteques per “integrar-hi” l’impost, informa Leandre Ibar.

La cooperativa no mou fitxa, de moment Un treballador d’una sucursal va assegurar que, ara mateix, els impostos derivats de les hipoteques els continuaran pagant els clients fins que no hi hagi un veredicte definitiu. “Preferim esperar”, va dir. Des de la mateixa oficina l’empleat consultat per aquest diari va recordar que era Hisenda qui s’acabava quedant els impostos i no el banc, iinforma Albert Cadanet.

Espanya registra el dèficit públic més alt de la UE

xemburg (23%) i la República Txeca (34,7%).

En el conjunt de la UE la ràtio del deute públic va tancar el 2017 en el 81,6%, respecte al 83,3% del 2016. A la zona euro es va situar en el 86,8%, en comparació amb el 89,1% de l’any anterior.

Entre les revisions sobre les dades de l’abril passat, l’Eurostat també va anunciar que el dèficit pressupostari per a Itàlia va ser del 2,4%, una dècima per sobre de l’última estimació que havia publicat. Els objectius del dèficit públic italià són un dels malde-caps actuals en l’agenda econò-mica de Brussel·les. Malgrat l’augment del dèficit, però, l’ofi-cina estadística europea va rebai-xar la dada del deute públic d’Ità-lia fins al 131,2%, respecte al 131,8% de l’última estimació.e

Les dades es van registrar durant l’últim govern del Partit Popular. JUANJO MARTÍN / EFE

La xifra espanyola representa el 3,1% del seu PIB

El dèficit de les administracions pú-bliques espanyoles es va situar l’any passat en el 3,1% del PIB, el més alt de tota la Unió Europea, segons les dades que va publicar ahir l’oficina estadística europea (Eurostat). Mal-grat tot, el portal va revisar a la baixa la xifra del deute públic espanyol en dues dècimes, fins al 98,1% del PIB.

D’aquesta manera, Espanya va tancar el 2017 sent l’estat membre de la UE amb el desviament pressupos-tari més elevat, per sobre del 3% que va registrar Portugal, però també de Romania (-2,9%), França (-2,7%) i Itàlia (-2,4%). Per contra, Malta (+3,5%), Xipre (+1,8%) i Suècia (+1,65%) van ser els països que van registrar un superàvit més elevat.

En el conjunt de l’eurozona, el dè-ficit públic durant el 2017 va ser de l’1%, una dècima per sobre de les es-timacions de l’abril passat, encara que per sota del desequilibri de l’1,6% registrat el 2016. Pel que fa als països de la UE, el seu dèficit va ser idèntic al de l’eurozona: els Vint-i-vuit van tancar l’any amb un dèficit de l’1%, set dècimes per sota de l’anterior.

En matèria de deute, l’Eurostat assegura que Espanya va tancar el 2017 amb un nivell del 98,1% del PIB, dues dècimes menys respecte als càlculs de l’abril que representen un descens de nou dècimes en com-paració amb les xifres del 2016. Ai-xí, Espanya és el sisè país més en-deutat de la UE, per darrere de Grè-cia (176,1%), Itàlia (131,2%), Portu-gal (124,8%), Bèlgica (103,4%) i França (98,5%). Els estats membres amb menys endeutament respecte al PIB van ser Estònia (8,7%), Lu-

BARCELONAARA

Fitch veu estable el deute catalàL’agència de qualificació creditícia Fitch va anunci-ar ahir que mantenia la no-ta del bo català en BB (ni-vell de bo porqueria) amb perspectiva estable. A tra-vés d’un comunicat, Fitch va indicar que el compor-tament fiscal a Catalunya continua “feble” i que la càrrega de deute directe i financer és “moderada-ment alta”. No obstant ai-xò, l’agència considera que la crisi política ha tingut “poc impacte” sobre l’eco-nomia catalana.

Límit El deute d’Espanya l’any 2017 equivalia al 98,1% del seu PIB

Díez-Picazo sabia que la sec-ció segona examinaria el recurs. El que no sabia ni havia de saber era el resultat de la deliberació i la votació. Si algú li hagués dit el que havia de passar perquè ell, en aquest cas, preventivament, in extremis, portés l’assumpte a un ple, s’hauria produït una prevaricació.

Lesmes ara intentarà “limi-tar” el dany per a la banca i bus-car una solució en el ple del 5 de novembre basant-se en dos cri-teris: aplicar la sentència per a les futures hipoteques i recon-duir el malestar de les entitats bancàries amb el legislador. És a dir, que es promogui un canvi de la llei que replantegi el paga-ment de l’impost.e