Edició de LleidaDISSABTE · 20 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14523 - AVUI / Any XL. Núm. 13393 - EL PUNT

1,50€

CONTRAPORTADA P48

Jofre Mateu. Exfutbolista i comentarista

“El futbol em vaensenyar asaber encaixarles crítiques”

8651

26-1

1800

95®

8011

75-1

1273

22w

Rajoy avisa TorrentCONVERSES · El presidentclou la tanda de trobades i dillunsfarà públic qui proposa com apresident de la Generalitat

AMENAÇA · La Moncloa apujael to i li recorda el tràngol judicialque afecta Forcadell amb lainvestidura a distància de fons

Puigdemont: “Entre serpresident o presidiari,millor president”

P6-12

El president Trump després del seu discurs d’ahir a Washington ■ REUTERS

EUROPA-MÓN P28,29

Donald Trump compleix el seu primer aniversari a la Casa Blanca

Un any de sacsejada

Punt de VistaTribunaDefensar ladignitat

Salvador Cot

Puigdemont,la seva por

Keep calm

Hèctor López Bofill

Investigats peltall de l’A-2 el 3-OUn jutjat crida a declarar 51 membresdels CDR acusats de desordres públics

NACIONAL P18

Negociacióal límit peraprovar elpressupostde ColauL’oposició manté laincertesa fins al ple

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 2018

n estat tan verti-cal com l’espa-

nyol té dificultats perentendre movimentspolítics molt ancoratsen la base, com l’inde-

pendentisme català. Per això han con-siderat sempre que el més importantera escapçar les elits polítiques catala-nes, abans que concedir criteri, deter-minació i ciutadania als que es mani-festaven i votaven, any rere any, contraels efectes de la sentència del Consti-tucional que va destruir l’Estatut i, depassada, la voluntat popular. Van creu-re, successivament, que liquidant la fa-mília Pujol, Artur Mas o –ara– CarlesPuigdemont n’hi havia prou per retor-nar Catalunya al rang de comunitat au-tònoma de règim comú. I no.

No només això. Puigdemont signifi-ca una amenaça superior a la delsseus antecessors perquè és el presi-dent posterior a la internacionalitzaciódel conflicte català. És el responsablepolític últim del ridícul dels serveis se-crets espanyols abans de l’1 d’octubrei, indirectament, l’impulsor de la difu-

sió –catastròfica, en termes d’imatge–de la brutalitat policial que va deixar laMarca España al nivell de l’Spain is dif-ferent del franquisme de toros, platja isangria. Un cop més, Espanya s’ha en-frontat a la gent i per aquesta via hatornat a ser el país de la Guàrdia Civil.

Per tot plegat, Espanya ha posat ladiana, un cop més, en un sol home,amb l’esperança de convertir-lo enun home sol. I aquí ha tornat a de-mostrar la seva incomprensió pro-funda del conflicte català, basat en li-deratges molt compartits. Puigde-mont és la legitimitat i la resistència is’ha guanyat la investidura per això.Però la seva hipotètica desapariciópolítica –forçada des de Madrid i almarge de les urnes– no implicariares més que un relleu en aquestacursa històrica que algun dia desem-bocarà en una solució democràticaper a la societat catalana. No ente-nen que els polítics del catalanismeobeeixin els seus votants abans queles ordres que arriben de Madrid. Iper això, com diu Ernest Maragall,ens poden derrotar, però mai gua-nyar-nos.

U

Keep calmSalvador Cot

Puigdemont,la seva por

No entenen que els políticsdel catalanisme obeeixin elsseus votants abans que lesordres que arriben de Madrid

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

mb el present article acaba latanda d’“ombres” que han ocu-pat aquest espai durant una set-

mana d’hivern: la idea era recollir-hialgunes reflexions suscitades pels es-deveniments polítics dels últims me-sos a Catalunya i el cas és que, de ma-nera inevitable, s’hi han barrejat ambles inspirades pels fets simultanis a laredacció dels articles. Els fets (o lesdeclaracions) recents no fan més queaportar nous capítols a una mateixahistòria que té a veure amb formes derepressió, però també de resistència,política. O potser ho hauria de dir a lainversa per enaltir la resistència queens fa sentir lliures i a la vegada lligatsa una comunitat. És així que continuaessent emocionant trobar amics i co-neguts que expliquen quina va ser laseva experiència de l’1 d’octubre ambl’orgull d’haver-ne format part i l’ale-gria d’haver-hi fet amics. De fet, ambaquestes experiències compartideshem redescobert que la política donadignitat i que, essencialment, és laparticipació conscient en la vida públi-ca. Fins crec que les accions favora-bles a la independència, o si més no

A

que afirmen el dret a l’autodetermina-ció com una expressió democràtica,també han fet que aquells que en sóndiversament contraris hagin recupe-rat la política: també han sentit l’ale-gria de manifestar-se i de trobar-s’hi; ihan fet que, simplement, alguns ciuta-dans anessin a votar per primer cop o,en tot cas, en unes eleccions catala-nes.

Hem de tenir present que les elec-cions del 21 d’octubre, amb la sevaanormalitat i les circumstàncies enquè vivim, van ser un exemple de ci-visme. Tanmateix, com he apuntat, hiha la repressió. Tant la que s’ha exer-cit i es continua manifestant amb em-presonaments i processos judicials enmarxa com aquella amb la qual s’ame-naça constantment dibuixant les om-bres pèrfides de la democràcia espa-nyola. No oblidem que María Doloresde Cospedal, ministra de Defensa, vadeclarar que, en el moment que es vadeclarar la República a la qual se li hade donar vida, l’exèrcit estava prepa-rat per actuar. Hi va afegir una pre-gunta (“De què serviria, sinó?”) retòri-ca: Serveix per això i per res més. Itinguem present que Soraya Sáenz deSantamaría (SSS) ha amenaçat que,en el cas que s’investeixi Carles Puig-demont, el gobierno español prendràles decisions que facin falta. Sí, ja hoentenem. Sempre ens diuen que, inde-pendentment del resultat de les elec-cions, ells sempre manen. Davant d’ai-xò, tota la resistència de la qual si-guem capaços

“Les eleccionsdel 21 d’octubre,amb la sevaanormalitat i lescircumstàncies enquè vivim, van serun exemple decivisme

Imma Merino

Formes de repressió i formes de resistència

Ombres d’hivern

entia ahir les càbales que feienuns tertulians sobre la possibleinvestidura de Carles Puigde-

mont com a president de la Generali-tat. Com en tot en aquesta vida, hi ha-via gustos per a tothom. Que si hi haun pla A, que si hi ha un pla B, un de Ci no sé quants més. Jo, independent-ment de creure i defensar que ell ha detornar a ser president (per allò delcompromís electoral que aquest cop estractava de restituir el govern), no entinc ni idea, de si hi ha un pla B, un deC o no sé quantes derivades. En reali-tat, crec que a hores d’ara potser noho saben ni ells mateixos, què faran.Però el que em resisteixo a pensar, id’aquí venia que els cités la tertúliamatinal (hi poso matinal perquè ara,de tertúlies, en tenim de matinals, demigdia, de primera hora de la tarda,de mitja tarda, de vespre, de nit, decap de setmana...), és que hagin deprendre cap decisió en funció del que

S “Potser tindràaltres noms, però el155 ha vingut perquedar-se, diguin elque diguin

alertava ahir una de les periodistesque vaig sentir. “Oh. Però és que siPuigdemont és president, Rajoy ja hadit que no desactivaran el 155”, deia. Ijo em pregunto: i vostès creuen quemai el desactivaran de veritat, el 155?Ha vingut per quedar-se. Se’n dirà155, se’n dirà revisió de comptes, se’ndirà garantir la seguretat (ni que costi87 milions), se’n dirà tutela judicial ose’n dirà de qualsevol altra manera,

però ara no pararan. Mirin i escoltinvostès les tertúlies de l’altre costat;mirin i escoltin vostès la barra ambquè el ministre Zoido respon les pre-guntes de la compareixença; i mirin iescoltin vostès amb quin to se’ns adre-çaven ahir aquells polítics de Madrid,que en comptes de posar solucions so-bre la taula (que seria la seva obliga-ció) es dediquen a passar-nos facturaper allò que ells han considerat unadeslleialtat i no pas una aspiració de-mocràtica. Vull dir que sí, que és moltimportant que el govern de Madriddesactivi com diuen el 155. Molt. Peròtambé és molt important que siguemconscients tots plegats que per recu-perar les nostres institucions i la nos-tra autonomia (i quan parlo de recupe-rar l’autonomia en aquest cas no parlode comunitat autònoma) a banda del155 caldria que a Madrid desactives-sin moltes altres coses que no desacti-varan. Serà just al contrari.

I vostès s’ho creuen?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El govern d’Ada Colau no tégarantits encara els suports

necessaris per aprovar el nou pres-supost de l’Ajuntament de Barcelo-na, a una setmana del ple. És certque la normativa dels ens localspermet aprovar el pressupost per lavia d’interposar –i guanyar– unaqüestió de confiança per part delgovern municipal. Com de fet ja vafer Colau en l’exercici anterior. Peròlluny de ser una eina de pressió,com de vegades sembla que s’estàutilitzant, caldria que aquest fos unmecanisme d’excepció. Perquè elfet que no existeixi una majoria ab-soluta alternativa al govern de BCo-mú no hauria de suposar l’aprova-ció dels comptes amb una immen-sa majoria del consistori, i per tantde la ciutadania, en contra.

Cal intensificar la negociació.El govern de Colau té l’oportunitat, itambé l’obligació, de buscar su-ports, actius o passius, que li per-metin aprovar els comptes per lavia ordinària. Una opció que implicadues vies: la múltiple abstenció delPDeCAT, ERC i el PSC o l’abstenciódel PDeCAT i el vot favorable d’ERC.La bel·ligerància dels socialistes enla comissió d’Economia d’ahir fa in-tuir la necessitat d’un acord ambels independentistes. Amb unaabstenció del PDeCAT a l’horitzóque té en el rerefons un alentimentdel projecte de connexió del tram-via –la qual cosa suposaria un exer-cici de pragmatisme polític degrans dimensions per part de Co-lau– caldria que la negociació ambERC se situés en dinàmiques d’altapolítica. El gran nombre d’al·lega-cions dels republicans que van serrebutjades ahir no és una bona ba-se. Però amb voluntat política perpart de tothom queda una setmanaper tancar un acord que permetiaprovar uns pressupostos de ciu-tat, i no uns comptes de partit apro-vats per la porta de darrere.

Pressuposten l’aire aBarcelona

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’exposició The Zone of Hope permet viatjar grà-cies a la realitat virtual fins al 2038, el 2068 i el2093 i veure quins són els efectes del canvi climà-tic en espais tan familiars com la plaça d’Espanyade Barcelona o el pantà de la Baells. Una expe-riència que demostra que cal actuar.

EXPRESIDENT VALENCIÀ

Viure el canvi climàtic

Els responsables de la Gürtel, davant la possibili-tat de passar mitja vida a la presó, han deciditdescobrir el pastís i en el judici pel finançament ir-regular del PP valencià han apuntat directament al’expresident valencià com la persona que va or-denar els pagaments en negre. Es va fent la llum.

-+=

-+=

Víctimes informadesPilar Heras

En el punt de miraFrancisco Camps

-+=

Àngel Simón

El Departament de Justícia va engegar fa un anyun servei telemàtic d’atenció i informació a vícti-mes de delictes, gestionat per la Creu Roja, que jaha atès prop de 2.500 persones. Un servei pionerque dona assessorament de tota mena a perso-nes que han viscut una experiència traumàtica.

DIR. GRAL. D’EXECUCIÓ PENAL I JUSTÍCIA JUVENIL

PRESIDENT D’AGBAR

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/pnzx96

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

PobraImmaculada

ragó ha tingut històricament un greu problemaamb el seu patrimoni artístic, ingent i de gran

qualitat, objecte de desig de col·leccions públiques iprivades de fora del seu territori. Catalunya inclosa, sí.Només amb les obres que atresora el MNAC es podriafer un museu d’art aragonès de primera. Aquest llegates va originar en la seva major part durant el períoded’esplendor d’una corona que avui a molts aragonesos,o com a mínim als seus representants polítics, els fa unaangúnia tremenda que tingués Catalunya d’aliada, i

corren a censurar-la dels llibresescolars. No hi ha res a dir queAragó se senti còmode dinsd’Espanya, tot i que faria bé deposar en una balança lesconsideracions i els menyspreusque ha rebut dels successiusgoverns centrals. Sense anar més

lluny, que valori l’ajuda que els ha ofert Madrid perrestituir una de les seves principals joies: el demacratmonestir de Sixena. Demacrat segueix. Parlant deSixena, l’últim capítol del serial té a veure amb la jacèlebre Immaculada que mancava entregar del lot delMuseu de Lleida. Una pintura mediocre que ha generatnova brega judicial com si fos la de Murillo. Que Aragó,penedit dels errors del passat, lluiti per recuperar el seupatrimoni emigrat és un repte encomiable, però hauriade ser amb menys agressivitat i més bon gust en la tria.Cada setmana té oportunitats en el mercat de lessubhastes i estranyament les desaprofita.

A

Aragó lluitapel seu artemigratsense bongust en la tria

1any

Govern i ens locals pressionenamb un conveni sobre pobresaenergètica perquè lessubministradores assumeixin lameitat dels rebuts.

10anys

20anys

Arrestats 12 pakistanesos i 2indis amb material explosiu albarri del Raval. La policiasospita que la suposada cèl·lulapretenia actuar aviat.

El Sinn Féin rebutja el nou plade pau angloirlandès per al’Ulster. Creix la violència entrecatòlics i protestants amb dosatemptats mortals.

Front comú Terrorisme islàmic Crisi a l’UlsterTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

clarim una cosa. El155 és un proble-

ma, però no és el pro-blema. Segrestades lesinstitucions catalanesgràcies al xec en blanc

constitucional i celebrades les eleccionssota tutela de Madrid, l’única lectura ho-nesta del vot dels catalans es tradueix enun govern recolzat per la majoria inde-pendentista del Parlament i presidit pre-ferentment per Carles Puigdemont, isuggereix un mandat sense renúncies,però sense presses i amb molta acció degovern, tot plegat esperant atraure mésciutadans a la causa republicana. Però lademocràcia obliga només als demòcra-tes. Els altres faran tot el que calgui, siguio no legítim, democràtic i confessable, nitan sols legal, perquè res d’això puguipassar. La recuperació de les institucionsi l’autogovern és ara mateix un horitzó di-fícil i llunyà. El nou Parlament s’ha consti-tuït, o restituït de fet, però el govern es-panyol (Fiscalia) i la seva justícia (Tribu-nal Suprem) mantenen tres diputats dela majoria a la presó, cinc a l’exili belgaamb la policia esperant-los a la frontera i

sis més amb la llibertat limitada i amena-çada. I el nou president del Parlament,Roger Torrent, en resposta al seu discursconciliador i institucional, ja ha rebut laprimera amenaça de Soraya Sáenz deSantamaría, amb el dit posat al botó ver-mell de la Fiscalia i el Tribunal Constitu-cional. La lògica investidura del presidentPuigdemont serà bloquejada caigui quicaigui per Madrid, simplement perquèpot; no li cal tenir raó. I, en el supòsit quees pugui constituir un nou govern legítim,que respongui a la majoria del Parlamenti al mandat de les urnes, que liquidi el 155i tota la destrossa que ha provocat (parà-lisi administrativa, ofec de la recerca i lesentitats socials i culturals, centenars dedestitucions i acomiadaments, castella-nització...), aquest flamant govern enca-ra tindrà posada al coll la soga del minis-tre Montoro (Hisenda), que en virtut dela intervenció sine die dels comptes de laGeneralitat, fiscalitza cada euro que en-via a Catalunya i autoritza o no cada des-pesa del govern. És certament necessarii urgent desactivar l’aplicació del 155.Una prioritat. Però el problema dels cata-lans que voten per escollir un Parlament iun govern que treballin pel país i els seusciutadans no és aquest.

A

Full de rutaToni Brosa

El ‘zulo’constitucional

Recuperar les institucions i elgovern és necessari, fins i toturgent, però el 155 només ésl’eina, no és el problema

es de fa uns anys ha anat gua-nyant pes el moviment Rethin-king Economics, una xarxa in-

ternacional d’estudiants, acadèmics iprofessionals que voldrien que s’expli-qués millor el que és l’economia, tant ales universitats com a la societat. Elsagradaria promoure i practicar unaeconomia més oberta a perspectiveseconòmiques crítiques/heterodoxes,que respongui als problemes i desafia-ments reals del món en què vivim i queestigui a l’abast de tothom, ja que lesqüestions econòmiques ens afecten atots.

EN AQUEST CONTEXT, la segona setmanade desembre es van publicar les 33 te-sis per a una reforma de l’economia,criticant l’economia mainstream, quees varen penjar a les portes de la Lon-don School of Economics, de la matei-xa manera que fa cinc-cents anys Mar-tin Luter va penjar les 95 tesis per a lareforma protestant del que fins alesho-res s’havia considerat a Europa com al’única religió verdadera: el catolicis-me. Entre els impulsors d’aquesta ini-

D ciativa hi ha economistes heterodoxosimportants, bàsicament postkeyne-sians, com ara Steve Keen, MarianaMazzucato, Ha-Joon Chang, VictoriaChick, etcètera. És una mostra més delcreixement del moviment contra l’en-senyament de l’economia oficial i domi-nant, especialment a partir de la grancrisi que es va desencadenar a partir de2007.

TANMATEIX, COM HA ASSENYALAT MichaelRoberts en el seu blog, sembla evidentque l’objectiu d’aquests economistes ésnomés el de la reforma de l’economia,com es dedueix del mateix títol del do-cument publicat i penjat, així com delfet que prenguin com a referència lestesis de la reforma protestant de Luter.Una reforma que, per cert, no va portara cap nou ordre pluralista o a la lliber-tat de culte. Al contrari, Luter va col·la-borar amb les autoritats per esclafarels moviments més radicals basats enels camperols pobres i liderats per unteòleg més radical, Thomas Müntzer,que va acabar decapitat. Així ho va ex-plicar Engels en la seva obra sobre La

guerra dels camperols a Alemanya i,més tard, Bloch en el seu llibre ThomasMüntzer, teòleg de la revolució.

AQUESTS ECONOMISTES reformistes vol-drien substituir l’economia catòlica(marginalistes/neoclàssics) per l’eco-nomia protestant (almenys algunes va-riants del keynesianisme) però sempreen el marc de l’economia capitalista.Volen corregir el capitalisme neolibe-ral, que ha estat descompensat per lesfinances, però en cap cas volen superari substituir el mode de producció capi-talista ni les seves relacions socials,que és el que seria realment revolucio-nari. En el fons, es tracta d’esbrinarcom es pot millorar el funcionament del’economia capitalista i disposar deguies de política econòmica més ade-quades, per preparar-se millor davantde la possibilitat (més que probable) denoves crisis futures. Caldrà veure si,com li va passar a Luter, la reforma queproposen aquests economistes serà ab-sorbida per l’statu quo econòmic i polí-tic per tal de salvar l’economia capita-lista de les seves crisis recurrents.

Antoni Soy. Professor Universitat Barcelona

Reforma o revolucióTribuna

El negoci de lamisèriab Per què no s’acaba la misè-ria? Perquè deu ser un grannegoci per a alguns. Algunsd’aquests països del TercerMón són rics en recursos na-turals i el poble viu en unagran misèria. On van els di-ners que el Primer Món enviaper al seu desenvolupament?Mentre els dictadorsd’aquests països tenen gransfortunes, i algunes primeresdames tenen un exili daurat,no seria el moment de confis-car-los aquest diners? Men-trestant la fam al món va enaugment. I què direm de la na-talitat d’aquests països i quedesprés no poden mantenir.El gran negoci de la vendad’armes d’alguns països, en-tre ells Espanya, i que generauns grans beneficis. L’Índia,carregada de misèria, és undels principals importadorsd’armes. Què fan els gover-nants occidentals, que per-

meten tot això? O és que a al-guns d’ells també els va bé?

Pot Europa absorbir tantagent? La capacitat econòmicai demogràfica no és il·limitada.Podran els pobles conservarla seva identitat i el modeld’estat del benestar (cada copmés precari)? Soc partidarique no es pot deixar ningúdesprotegit, però les coseshan de millorar molt.JOAN ESPINA PUIGVic (Osona)

Tramvia blau

b Excel·lentíssima Sra. Co-lau,

M’agradaria saber si té in-tencions de deixar algunacosa tranquil·la, d’aquí aBarcelona. M’acaba d’arri-bar la notícia que ara tambées vol polir el tramvia blautan estimat per tots els bar-celonins. Què més pensasuprimir d’aquesta ciutatamb les seves necessitatsde canvi? Jo li recomanaria

que per pal·liar aquestes ne-cessitats el que podria ferseria rebaixar l’IBI i tothomestaria molt content a partde guanyar vots per a lespròximes eleccions. Nomésés un suggeriment.CARMEN BAGARIA PASCUALBarcelona

Incomprensible

b No s’entén el menfotismei beneplàcit de la UE ambtot el que ha fet el governespanyol amb Catalunya. Apart de la violència del 21-D,amb el 155 han suspès l’au-tonomia, destituït el governlegítim, clausurat el Parla-ment, encoratjat el fiscal ge-neral per empresonar els lí-ders independentistes i, fi-nalment, convocar elec-cions per posar fi al procés.A tot això, la UE ha contes-tat amb absoluta indiferèn-cia i donant-los suport. Peròles eleccions no les han gua-nyades i, ara ve el més greu,

el govern del PP no acceptaels resultats i tracta d’impe-dir que el candidat de la ma-joria guanyadora sigui inves-tit president. Amenacenamb mantenir el 155 i fer re-curs al TC perquè suspenguila investidura. Això no és de-mocràtic. La UE hauria d’in-tervenir per aturar-ho i ga-rantir el resultat de les elec-cions. El govern espanyol haperdut el nord i algú ha defer-li-ho veure. Una repres-sió així ha de ser sempre re-butjada per la UE i, sobretot,per una Alemanya on jas’han començant a sentirveus respecte a això. Tambémolts empresaris alemanysque treballen a Catalunyademanen calma al PP. No espot continuar amb aquestasituació. Fa vergonya dir queformem part d’una UE queno fa res per evitar que esviolin els drets dels seus ciu-tadans.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 2018

Íñigo Méndez de Vigo, PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“Cal no cometre errors del passat, la seva predecessora[Forcadell] ja va haver de retre comptes davant els tribunals”

La frase del dia

“Cal afrontarl’escenari derepressió ipersecució actualspensant en elTribunal Europeude Drets Humans ila Cort PenalInternacional

a gran victòria democràtica de lamajoria independentista esde-vinguda a les eleccions del 21 de

desembre fou precedida per una altravictòria gens menor que marcarà lesproperes passes del procés català cap ala independència: la retirada de l’ordrede detenció contra el president Puigde-mont i els quatre consellers a l’exili perpart del jutge Llarena en constatar queel jutge belga refusaria la citada ordrepels delictes de rebel·lió i de sedició.Aquest es pot comptar com el primerepisodi del nou teatre d’operacions quemarcarà el conflicte entre Catalunya il’Estat espanyol en la propera fase: eld’accions repressives per part de lesinstitucions espanyoles, insosteniblesen un estat liberal democràtic, que se-ran sancionades per una instància in-ternacional.

LA DETERMINACIÓ POLÍTICA de la majoriade la ciutadania catalana i dels seus re-presentants de culminar l’assolimentde la plena sobirania a través de la de-mocràcia, de la pau i de l’exercici delsdrets fonamentals anirà erosionant lacondició de l’Estat espanyol com a rea-litat democràtica fins a un punt quedeixarà de ser tolerable per les demo-cràcies liberals d’occident i per les or-ganitzacions internacionals europeesd’integració si no volen ser arrossega-des en aquesta deriva autoritària queposa en perill el conjunt d’Europa coma espai de llibertat i de seguretat.

AIXÒ NO OBSTANT, REQUERIRÀ d’una in-descriptible paciència, d’una tenacitat,d’un sacrifici i, en definitiva, d’una dig-nitat majúscula per part d’aquells quees trobin (ens trobem) en el punt de mi-ra dels abusos propiciats per les autori-tats espanyoles. Haurem d’aguantaramb estoïcisme la cascada d’agressions(àdhuc de càrregues contra la integri-tat física com van haver de suportar elsdefensors de les urnes el dia 1 d’octu-

L bre) que es precipitaran els pròximsmesos per tal d’impedir l’execució de lavoluntat democràtica de la ciutadania.Però la perseverança, aquesta implaca-ble capacitat d’enfrontar-se als càrrecsamb serenor, de forma pacífica i ambles úniques armes del dret (i en últimterme del dret internacional) acabaràper produir els seus fruits.

PER COMENÇAR, si fins ara no estavaprou clar si el dret a la lliure determina-ció dels pobles segons l’article 1 delPacte de Drets Civils i Polítics de Na-cions Unides era aplicable al cas català,la violació massiva de drets fonamen-tals per part de les autoritats espanyo-les sobre els catalans com a poble que jas’ha produït (i que anirà en augment)ens permetrà aixoplugar-nos en aques-ta doctrina per reclamar les nostres lli-bertats. Com es provaran aquestes se-rioses infraccions? A través de tot un

reguitzell de batalles jurídiques queanirem sostenint en diversos fòrumsinternacionals l’existència dels quals,especialment aquells relatius a l’espaieuropeu, és la principal diferència res-pecte a les situacions de conflicte en-tre Espanya i Catalunya experimenta-des durant el segle XX i amb anteriori-tat.

EN PRIMER LLOC, TENIM el Tribunal Euro-peu de Drets Humans, que és la juris-dicció en la qual, un cop esgotats els re-cursos dins el marc constitucional es-panyol, desembocaran tots els proces-sos que han esclatat com a conseqüèn-cia dels fets d’octubre de 2017. Potsercaldria apuntar, com a estratègia di-plomàtica possible, que un altre estatmembre del Conveni Europeu de DretsHumans (una democràcia avançada?)sempre podria demandar Espanya enun recurs directe davant del TribunalEuropeu de Drets Humans com algunsestats escandinaus van fer contra Tur-quia arran del cop d’estat de 1980 (unaopció que crec que no s’ha ponderatprou). També l’espai judicial de la UnióEuropea és susceptible de proporcio-nar algun recurs que sancioni les insti-tucions d’aquesta organització sis’aconsegueix establir un vincle entrela seva passivitat i la violació de dretscontra els catalans impulsada pels po-ders públics espanyols.

I, FINALMENT, NO S’HAURIA de descartarla possibilitat de portar Rajoy i les altesautoritats espanyoles davant la CortPenal Internacional per crims de lesahumanitat associats a la “persecuciód’un grup o col·lectivitat amb identitatpròpia fonamentada en motius polí-tics” [article 7 h) de l’Estatut de Ro-ma]. El camí serà llarg però no es potdefallir. Cal defensar la dignitat finsque ens donin la raó en un gest que po-dria ser decisiu per a la consolidaciódel nou estat català.

Hèctor López Bofill. Professor de Dret UPF

Defensar la dignitatTribuna

SísifJordiSoler

Hi ha un deliri pit-jor que lluitar con-

tra molins de ventpensant-te que sóngegants? Sí: lluitarcontra gegants pen-

sant-te que són molins de vent. ¿Po-dria ser que un sistema totalitari no fospercebut com a sistema totalitari?Aquest és el gran assaig de laboratoria la Catalunya actual: intentar que eldesmantellament de drets i llibertatsbàsiques sigui percebut només comuna opinió, com un estat psicològic.Per resumir-ho en una imatge: intentarque les concentracions per demanar lallibertat dels presos siguin només unanota pintoresca en el paisatge, unallauna tan rutinària com inofensiva.

Més de 1.000 persones ferides l’1-O.Presoners polítics. El president i tresconsellers a l’exili. Imputacions en aug-ment. Hordes feixistes intimidant alscarrers. Una acció política anestesiadapel poder judicial. Intervenció de mitjansde comunicació. Semblaria que estemdavant de l’evidència que a Catalunyas’ha implantat un sistema autoritari. Pe-rò tot un aparat mediàtic, polític, popu-lar i de poder en definitiva està constru-int un relat paral·lel que reverteix la lec-tura dels fets. En aquest sentit és il·lus-tratiu comprovar com, enmig d’un auto-ritarisme galopant, hi ha un estol d’ana-listes que continuen disseccionant lapolítica com si (encara) estiguéssim endemocràcia. És una manera obliqua dedonar carta de naturalitat al totalitaris-me, fent com si aquí no estigués pas-sant el que passa: que unes personesdemòcrates estan essent destruïdeseconòmicament, políticament, psicolò-gicament i moralment.

Si el nou Parlament es refugia en ellament jeremíac o en la nostàlgia de l’1-O en comptes de centrar-se en la lluitacontra aquest intent d’implantar un to-talitarisme invisibilitzat, amb la pitjor deles bones intencions haurà segellat lanormalització de l’horror.

¿

De set en setSignatura

Són gegants

EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 20186 |

Així ho va declararel principalresponsable de labranca valencianade la trama Gürtel

Així ho sosté JoanLlinares, exdirectordel Palau de laMúsica, en unaentrevista

“Si el Palauno reclama aConvergència,és còmplice”

Camps serial’ideòleg delfinançamenten B del PPVNacional

El viacrucis judicial que had’afrontar l’expresidentadel Parlament Carme For-cadell com a conseqüènciade les decisions que vaprendre en l’anterior legis-latura –i que van ser im-pugnades per Mariano Ra-joy i anul·lades pel TC– vaser la targeta de presen-tació que ahir va mostrarLa Moncloa al nou cap dela cambra catalana. El por-taveu de l’executiu espa-nyol, Íñigo Méndez de Vi-go, va recordar en diversesocasions quin és el camíque haurà de recórrer Ro-ger Torrent en el supòsitque tingui intenció de “co-metre una il·legalitat” ipermetre una investiduraa distància de Carles Puig-demont. “Cal aprendre delpassat. La seva predeces-sora ja va haver de retrecomptes davant dels tri-bunals”, alertava, amb re-ferència a la causa penaloberta al Suprem.

Si bé és una incògnita elque pugui fer a partir d’arael president del Parlamentamb vista al pròxim pleper escollir el futur cap dela Generalitat, el governde Rajoy insistia ahir enl’amenaça d’actuar contraTorrent, perquè consideraque “no existeix cap possi-bilitat política de prendredecisions al marge de lalegalitat”, és a dir, en con-tra del criteri dels lletratsde la cambra catalana.En aquest sentit, la inten-ció de l’equip de Rajoy éspoder actuar preventiva-ment per evitar que el pled’investidura es pugui ar-ribar a celebrar, i és per

això que va voler posarl’accent a alertar Torrentde les conseqüències judi-cials que poden tenir a par-tir d’ara els seus actes.

Així, tot i que La Mon-cloa hagués assegurat queel discurs inaugural coma president de la cambra“no havia empitjorat lasituació” pel que fa a les re-lacions institucionals en-tre Catalunya i Espanya,i alhora interpretava lasessió constitutiva com unprimer indici de retorn a la“normalitat”, ahir el por-taveu del govern de Rajoyemfasitzava que, en el mo-ment actual, no es tractatant de dir si es refien ono de Torrent, sinó de sub-ratllar que el que han defer és mantenir-se alertaper constatar que “no esrepeteixen els errors delpassat”. Començant perrecórrer contra una even-tual acceptació de la pe-tició de Puigdemont i dela resta de diputats deBrussel·les de poder dele-gar el seu vot.

Frustrar la investiduraSigui com sigui, i veientl’hermetisme de Junts perCatalunya i d’ERC, i tam-bé de Torrent, per explici-tar la fórmula per fer efec-tiva la investidura de Puig-demont, la sensació és queLa Moncloa cada vegada témés coll avall que pot serque li resulti gairebé im-possible evitar la celebra-ció d’un ple d’investiduraal Parlament en què elcandidat faci una inter-venció per via telemàticao per delegació de vot. Sibé admeten que aquestacircumstància els amoïna–atès que, després de l’in-

tent fallit d’impedir el re-ferèndum de l’1-O, aixòsuposaria una revalidaciódel fracàs–, l’executiu es-panyol garanteix que lainvestidura no arribarà abon port. Per això, volen“enviar un missatge clar,ferm i sòlid”: que l’execu-tiu actuarà perquè no esfaci efectiva. Ara per ara,

encara confien, si més no,que l’amenaça preventivafuncioni per estalviar-seel tràngol d’haver de de-manar l’anul·lació, via TC,d’una investidura que jas’hauria materialitzat.

I és per això que insistei-xen que, a l’hora d’assumiraquest compromís de fer“tot el que calgui” per impe-

dir que Puigdemont ocupiel càrrec del qual va ser des-tituït amb el 155, la prolon-gació en el temps d’aquestaintervenció estatal és unaaltra de les armes de quèdisposa l’executiu espanyolper intentar frustrar la in-tenció de Puigdemont depilotar un nou mandat.

Contactes de TorrentMentrestant, ahir el presi-dent del Parlament va aca-bar la ronda de contactesamb els partits, i tantJunts per Catalunya comERC van donar suport aPuigdemont, encara queno van aclarir com es po-drà materialitzar la inves-tidura. Es preveu que di-lluns Torrent ja proposi el

candidat per presidir la Ge-neralitat, que es votarà enun ple que s’ha de convocarcom a màxim el dia 31 degener. Qui té els suportsmés clars és Puigdemont,que manté que no hi hacap pla B i que l’únic desllo-rigador és restituir el go-vern legítim amb ell al cap-davant. Però com es tra-çarà aquest pla? A horesd’ara, és una incògnita queprobablement no es resol-drà fins a última hora.

Enmig d’aquest atzu-cac, Junts per Catalunya,després de la reunió ambTorrent, va obrir una novaporta: estudiar quines im-plicacions “polítiques i ju-dicials” pot tenir la “im-munitat” que tenen els di-

Rajoy mostra el camí a

M. Oliva / M. BatallerMADRID / BARCELONA

AMENAÇA La Moncloa recorda al noupresident el viacrucis judicial que viu laseva antecessora per “haver transgreditla legalitat” HERMETISME El cap de lacambra tanca la ronda de contactes amb elsgrups sense revelar com es farà la investidura

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El que és unaimmoralitat éssostraure’s a l’accióde la justícia. Tots hiestem sotmesos”Íñigo Méndez de VigoPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“Cal no cometreerrors del passat. Laseva predecessora[Forcadell] ja va haverde retre comptesdavant dels tribunals”

El portaveu del’executiuespanyol, ÍñigoMéndez de Vigo. Alcostat, Torrent ambArtadi i Pujol, i ambArrimadas ■ EFE /

JOSEP LOSADA

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 2018

Rajoy ha de donarexplicacions

L’APUNT ré darrere teu, al davant o al costat. Gràcies, Paco.”Camps va ser assenyalat ahir pel responsable de labranca valenciana de la trama Gürtel, Álvaro Pérez, co-negut com El Bigotes, com el creador del sistema definançament irregular del PP a la comunitat. Què que-da de la promesa de Rajoy? Hauria de donar explica-cions immediatament. I si no ho fa, que l’hi forcin.Anna Serrano

“Jo crec en tu, crec en el que fas.” Mariano Rajoy diri-gia aquestes paraules a l’aleshores president de la Ge-neralitat Valenciana, Francisco Camps. Era el juny del2009 a la plaça de braus de València, en el que van ba-tejar com l’acte més gran fet mai en una campanya, enaquell cas la de les europees. L’ara president espanyoli encara líder del PP garantia a Camps: “Sempre esta-

putats del Parlament. Se-gons l’article 57 de l’Esta-tut, els membres de lacambra catalana “gaudei-xen d’immunitat” i no po-den ser detinguts “si no ésen cas de delicte flagrant”.Seria una via, remota, per-què Puigdemont poguéstornar. Una possibilitatque la líder de Cs, Inés Ar-rimadas, va censurar demanera vehement: “Volenressuscitar privilegis per auna persona que ha fugitde la justícia”, va subrat-llar Arrimadas, que, du-rant la trobada amb Tor-rent, li va demanar quepreservi la institució i queno cometi “errors” com laseva predecessora.

Un altre actor essencial

en aquest laberint és ERC.La secretària general delpartit, Marta Rovira, i elconseller d’Exteriors, Ra-ül Romeva, van ser els en-carregats de reunir-se ahiramb Torrent i li van expli-car que no presentarancap candidat perquè dona-ran suport a Puigdemont.Això sí, van rebutjar par-lar de com es farà: si es for-çarà el reglament o si apos-taran obertament per lavia telemàtica. “Donaremsuport al candidat que enl’àmbit republicà ha tingutmés suports; això era elque tocava discutir avui[ahir per al lector]”, va re-petir Romeva una vegadai una altra veient la insis-tència dels periodistes. ■

Torrent

Primer ho va fer JxCat i,ahir, ERC. Els republicansvan demanar que els seusdos diputats a l’exili, elsconsellers Antoni Comín iMeritxell Serret, puguindelegar el vot en el ple d’in-vestidura, que s’ha de ferabans del 31 de gener. Ra-ül Romeva, diputat d’Es-querra, ho va anunciardesprés de la reunió que,amb Marta Rovira, vanmantenir amb el presi-dent del Parlament, RogerTorrent. La mesa de lacambra sospesarà les peti-cions dimarts, en la sevasegona reunió des de laconstitució de la cambra.No obstant això, els lle-trats consideren que el votdels diputats a Brussel·lesno es pot delegar i així hovan fer constar en el seudarrer informe. La decisiófinal, però, correspon a lamesa, on ERC i JxCat te-nen majoria absoluta. Al

costat de l’intent d’inves-tir Puigdemont, el vot delscinc diputats a Brussel·lespot obrir una nova via deconflicte amb el govern es-panyol, que ja ha avançatque ho portarà al TC si fi-nalment la delegació es

confirma.JxCat i ERC van renun-

ciar a intentar que els di-putats a l’exili poguessinvotar en el ple de Constitu-ció de la cambra per prio-ritzar la recuperació delfuncionament de l’hemici-

cle sense l’obstaculitzacióque hauria comportat l’a-nunciada impugnació delgovern espanyol. Tampocvan voler sotmetre la me-sa d’edat a una decisió quela posés en risc, si bé vanpronunciar-se favorable-ment a la delegació del votdels tres diputats a la pre-só; Oriol Junqueras, JordiSànchez i Joaquim Forn.A més, l’abstenció dels co-muns no posava en perillla formació de la majoriaindependentista a la me-sa, cosa que no passarà enla investidura.

Els lletrats del Parla-ment també van conside-rar, contra el criteri deljutge Pablo Llarena, queels presos havien de podervotar. El reglament de lacambra, segons els lletratsi d’acord amb la pràcticaseguida fins ara, estableixque els diputats només po-den delegar el vot en cas demalaltia greu o de baixaper maternitat o paterni-tat. ■

RedaccióBARCELONA

a Comín i Serret pretenen votar en la investidura a Els republicans assegurenque respectaran la decisió que prengui la mesa del Parlament

ERC també demana ladelegació del vot dels seusdiputats a Brussel·les

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

31.01.18És la data màxima perquèes voti per primera vegada lainvestidura.

En aplicació de l’article 155 dela Constitució, el govern es-panyol va destituir ahir delsseus càrrecs al govern les di-putades de JxCat Elsa Artadi,fins ara directora de Coordi-nació Interdepartamental, iLaura Borràs, que ha estat di-

22.01.18Roger Torrent compareixeràper anunciar el nom del can-didat que proposa per ser in-vestit president.

El president del Parlament, Roger Torrent, amb els diputats d’ERC Marta Rovira i Raül Romeva ■ JOSEP LOSADA

rectora de la Institució de lesLletres Catalanes. El governespanyol va argumentar que,un cop Artadi i Borràs han ad-quirit la condició de diputa-des agafant l’escó, no podenmantenir-se com a alts càr-recs de l’executiu.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Artadi i Borràs, destituïdes

EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

artista Josep MariaRovira Brull (Barcelo-na, 1926-Mataró,2000) és conegut pel

gran públic del Maresme per serl’autor de la Laia l’Arquera, unaimponent escultura de 24 me-tres d’altura que presideix unade les entrades a Mataró. RoviraBrull també era un home com-promès. L’any 1977 va dibuixari publicar una sèrie d’unes 300litografies, encarregades pel Co-mitè de Solidaritat amb els Pre-sos Polítics de la ciutat, per ven-dre-les a 50 pessetes cadascuna

L’i destinar aquests diners alspresos del règim franquista. Enles litografies, numerades i fir-mades, apareix una reixa ques’obre i persones que en surten.El dibuix es completa amb lafrase “Per Nadal tots a casa”, co-sa que indica que el seu autorles devia fer just abans de lesfestes nadalenques d’aquell any.

Aquelles litografies no es vanvendre totes en el seu moment,i durant 40 anys un antic mem-bre d’aquell comitè va guardarles que van sobrar. Ara, l’ANCde Mataró ha recuperat uns 150dibuixos d’aquella sèrie i els haposat a la venda, a un preu de30 euros, per destinar els diners

obtinguts al mateix que fa 40anys: a les necessitats i fiancesdels actuals presos polítics. “Perdesgràcia, després de tanttemps tornem a ser on érem”,explica Eduard Huertos, mem-bre de l’ANC de Mataró, que in-dica que els interessats a adqui-rir una d’aquestes litografies espoden dirigir tant a l’ANC com aÒmnium. “La gent respon moltperquè està molt sensibilitzadaper la gravetat dels fets ac-tuals”, explica Huertos. La ini-ciativa està sent tot un èxit,perquè a hores d’ara ja nomésqueden disponibles unes 50 lito-grafies que, malauradament,encara són vigents. ■

INICIATIVA · L’ANC de Mataró recapta fons per als presos polítics venent unes imatges que l’artista Rovira Brull va fer el 1977per destinar els beneficis als empresonats pel règim franquista ÈXIT · Ara ja només en queden una cinquantena de disponibles

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Política

Lluís ArcalMATARÓ

Litografies que encara són vigents

Enric Huertos amb una de les litografies, obra de Josep Maria Rovira Brull,que l’ANC ha posat a la venda per recaptar fons per als presos polítics ■ LL.A.

Ni un pas enrere ni un pasal costat. Carles Puigde-mont es manté ferm en laseva candidatura com apresident i defensa queuna investidura a distàn-cia és viable, igual que go-vernar des de Brussel·les.“Entre ser president o serpresidiari, prefereixo serpresident. Crec que pucservir millor en aquestescondicions, en les altresno podria”, va remarcarahir en una entrevista aCatalunya Ràdio.

Puigdemont va deixarentreveure que no tornaràa Catalunya si no hi ha ga-ranties, perquè seria em-presonat immediatamenten virtut de l’ordre espa-nyola de detenció dictadacontra ell i els quatre con-sellers a l’exili. Entre rei-xes, considera, no seriaútil per a la ciutadania queel va votar. “A la presó noem podria entrevistar nifer moltes de les coses quefaig”, va subratllar. Per

tant, el projecte que veumés factible és que puguigovernar des de Bèlgica ique sigui investit a distàn-cia a través d’una fórmulaque no va voler revelar. Elslletrats del Parlament s’hihan mostrat contraris,igual que el govern espa-nyol, però el que va ser capde llista de Junts per Cata-lunya va matisar que la fei-na dels advocats és “assis-tir” la mesa, que és quipren les decisions: “Els lle-trats no són l’escó 136.”

Segons la seva opinió, elreglament de la cambra noimpedeix que pugui ser in-vestit des de Brussel·les, jasigui de manera telemàti-ca o per delegació i, pertant, no hi hauria d’havercap problema. La Moncloa,però, ja ha assegurat queno ho permetrà i és possi-ble que el rei tampoc signila investidura. “No té capdret a subvertir el mandatlegal”, va afirmar. Puigde-mont va recordar que elmissatge que els catalansvan donar el 21-D, amb lavictòria de l’independen-

tisme, va ser de derrota del’aplicació del 155.

L’única cosa que fariadesistir el president de laseva convicció de ser in-vestit seria que la majoriade la cambra catalana li re-tirés “l’autoritat“ que li va

“donar en la investidura”.“El Parlament m’ha esco-llit i cap parlament m’haretirat la confiança, que ésqui ho ha de fer”, va reblar.

De Bèlgica a DinamarcaPuigdemont viatjarà di-

lluns a Dinamarca per par-ticipar en un debat sobreCatalunya i serà la prime-ra vegada que surti de Bèl-gica des que va arribar-hidesprés de la declaraciód’independència del 27d’octubre. Puigdemont

parlarà sobre la “situaciópolítica actual a Catalunyai els reptes de Catalunyaen el context europeu”, se-gons ha anunciat la Uni-versitat de Dinamarca alseu web. El debat, que or-ganitza el departament deciències polítiques de launiversitat danesa, tindràtambé la participació dedos experts, MarleneWind i Christian F. Ros-boll, i serà moderat pel ca-tedràtic i cap del departa-ment, Mikkel Vedby Ras-mussen.

La justícia espanyola varetirar l’euroordre de de-

tenció contra Puigdemonti els quatre consellers al’exili, i, per tant, segons vamatisar ahir Alsa Artadi,tots “tenen dret a la lliber-tat de moviment” pels pa-ïsos europeus excepte Es-panya, on sí que els esperauna ordre d’arrest. Això sí,Artadi va admetre quesempre hi pot haver certriscos, en el sentit que eljutge pogués emetre unaaltra euroordre d’urgènciaperquè Dinamarca l’exe-cutés de seguida. ■

“Entre ser president opresidiari, millor president”

RedaccióBARCELONA

a Puigdemont es manté ferm en la seva candidatura i assegura que es pot governar des deBrussel·les a Viatjarà dilluns a Dinamarca per participar en un debat sobre la situació a Catalunya

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, entrevistat des de Brussel·les ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Tenim el deure demantenir la dignitat ilegitimitat de lesinstitucions i deno rendir-nos”

Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

1815

37-1

1804

51®

El president del Parla-ment de Catalunya, RogerTorrent, va reafirmar ahirdavant dels veïns del seupoble, Sarrià de Ter, al Gi-ronès, d’on era l’alcalde,els seu compromís ambCatalunya i amb la tascaque li ha estat encomana-da. Va ser durant el ple ex-traordinari que es va cele-brar al municipi per donarcompte de la seva renún-cia com alcalde i, tot se-guit, presenciar la presade possessió del nou batlle.Amb un to molt personal,el president va fer un dis-curs en el qual es va com-prometre a “servir el país”tan bé com sàpiga, i va pro-metre que dedicaria totsels esforços a aquest objec-tiu: “M’he de concentraren aquesta nova tasca.”Una etapa que admet queno li serà senzilla i que estàplena d’incerteses: “No séquè em reservarà la vidapolítica.”

Torrent, davant dels di-putats al Congrés JoanOlòriz i Teresa Jordà, de ladiputada del ParlamentAnna Caula i d’alcaldes iregidors de municipis del’entorn de Sarrià de Ter,va admetre que “per ta-rannà”, necessita “apa-mar el terreny” abans defer-s’hi fort.

Bona part del discurs va

ser per recordar la seva vi-da política municipal. Unavida que va començar fadivuit anys, quan tot justtenia dinou anys, com a re-gidor del municipi. Va as-segurar que vol portar alParlament “el mateix cli-ma de respecte i diàleg quetenim a Sarrià”.

Els fets de l’1-OEmocionat, va dir que du-rant els deu anys que haestat alcalde –va ser inves-tit el 16 de juny del 2007–ha acumulat “milers” demoments que mantindràa la memòria. Entre tots,

però, va destacar l’1 d’oc-tubre: “Va ser una jornadadura, sobretot quan ensvan arribar les imatges delpoble veí de Sant Julià deRamis” (on va tenir llocuna de les càrregues poli-cials més violentes). Vaser, va admetre “un diad’emocions contradictò-ries”, i entre totes en vadestacar una: “Em vaigsentir infinitament orgu-llós de la gent de Sarrià”.Va tenir també un recordper a l’alcalde que hi haviaquan va entrar de regidor,Josep Turbau, del qual diuque va aprendre molt tot i

ser adversaris polítics: “Ellpotser no ho sap, però elconsidero un mestre.” Vaassegurar que al llarg de laseva vida política ha inten-tat ser sempre fidel a unapremissa “Escoltar.”

Una sala de plens petitaVa valorar per sobre de to-ta la seva acció com a alcal-de les polítiques socialscom la que el fa sentir méssatisfet: “Perquè a la genta qui ajudes li poses cara.No són un cromo.” I va aco-miadar-se amb un desig:“Només aspiro que se’mrecordi com un bon alcal-

de.” La sala de plens vaquedar petita per encabirtota la gent que volia se-guir l’acte. De fet, noméshi van poder entrar les au-toritats convidades, lapremsa i molt pocs veïns.Una multitud de sarria-nencs, però, van seguir-lodes de l’exterior del con-sistori, on es va instal·laruna pantalla que retrans-metia l’acte.

Torrent va arribar aSarrià una hora abans delple. En aquell moment jahi havia una vintena de ve-ïns que l’esperaven. Els vasaludar i seguidament va

entrar al consistori, on esva reunir amb l’alcalde en-trant, regidors i treballa-dors municipals. Abansd’iniciar-se el ple, però, vatornar al carrer a saludara la gent. Al final de la ses-sió, quan va sortir, va serrebut amb forts aplaudi-ments, felicitacions i critsde “President, president”.

El nou alcalde, NarcísFajula, va tenir també bo-nes paraules per a Torrenti va dir que es quedavad’ell, sobretot, “amb la se-va capacitat d’empatia

amb la gent”. Fajula va as-segurar que el canvi a l’al-caldia “no afectarà en capcas” la feina de l’equip degovern per al poble. Els dosregidors de l’oposició –elpartit de Torrent, ERC, ténou regidors; Candidatu-ra Popular, un i el PDe-CAT, un altre– també vandedicar unes paraules alpresident. Roger Casero,de CP, li va reconèixer“una llarga i fecunda etapacom a alcalde”, i va adme-tre que havia “deixat pet-ja”. Jordi Costa,del PDe-CAT, li va reconèixer “elvalor que cal” per al càrrecque ha assumit, i li va de-sitjar “molts encerts”. ■

Jordi NadalSARRIÀ DE TER

Torrent reafirma al seu pobleel compromís amb el paísa El president del Parlament va assistir ahir al ple de Sarrià de Ter en què es va oficialitzar la sevarenúncia com a alcalde a Multitud de veïns el van rebre i acomiadar amb aplaudiments i felicitacions

El president del Parlament quan sortia del consistori de Sarrià de Ter, rebut amb aplaudiments pels sarrianencs ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per tarannà,necessito conèixer elterreny abans defer-m’hi fort”Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT DECATALUNYA I EXALCALDE DE SARRIÀ

“No sé què emreservarà la vidapolítica. M’he deconcentrar en la novatasca per servir el paístan bé com sàpiga”

EL PUNT AVUIDISSABTE, 20 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

El jutjat número 1 d’Igua-lada ha citat a declararcinquanta-una personesde l’Anoia en qualitat d’in-vestigades per haver parti-cipat en els talls de l’auto-via A-2 durant les protes-tes que es van dur a termeel 3 d’octubre i el 8 de no-vembre, per les vagues ge-nerals. El jutge ha obertuna causa per desordrespúblics, arran d’una de-núncia dels Mossos d’Es-quadra, segons han confir-mat a aquest diari fonts ju-dicials, que també indi-quen que els encausats co-mençaran a declarar almarç.

Els talls de carreteraque ara investiga el jutgees van dur a terme durantles aturades de país convo-cades el 3-0 i el 8-N per pro-testar contra la repressió

de la policia espanyola du-rant el referèndum del’1-O i contra l’empresona-ment dels presos polítics.Durant les dues jornadesde protesta es van bloque-jar desenes de vies a tot elpaís. En el cas de l’Anoia,desenes de persones vantallar l’autovia A-2 a l’altu-ra d’Òdena en els dos sen-tits de la marxa durantpart del matí.

Els investigats a l’Anoiade moment són una cin-quantena de persones quehaurien estat identifica-

des pels Mossos d’Esqua-dra, però no es descartaque la xifra es pugui am-pliar. En les citacions judi-cials que han rebut se’lsadverteix que han de com-parèixer al jutjat d’Iguala-da acompanyats d’un ad-vocat per a la seva defensa.La citació també els avisaque el fet de no presentar-se podria ser motiu d’unamulta que pot anar dels30,05 als 150,25 euros.Segons han explicat al-guns dels investigats a al-guns mitjans locals, laidentificació dels manifes-tants s’hauria fet a travésde les matrícules dels vehi-cles que tenien aparcats aprop.

El Comitè de Defensade la República (CDR)d’Igualada, la Conca d’Ò-dena i el Bruc va assegurarahir a través d’un comuni-tat a Twitter que, tot i queencara desconeixen “amb

exactitud el motiu de lesdiligències” obertes peljutge: “Volem traslladar elmissatge que des del CDRentenem qualsevol atacindividual com un ataccol·lectiu i que no deixa-rem mai soles les persones

que hagin de fer front aqualsevol embat judicial orepressiu.” També respo-nen “als qui posen el puntde mira sobre la dignitat,la mobilització i la defensade la República a Igualada”que “han de saber que te-

nen tot un poble al da-vant”.

El CDR està preparantuna resposta col·lectivaper donar suport als en-causats i per això dema-nen a tothom que hagi re-but o rebi a partir d’arauna citació judicial que hocomuniquin al Comitè deDefensa de la Repúblicad’Igualada, la Conca d’Ò-dena i el Bruc a través delcorreu electrònic suport-octubre@proton-mail.com indicant noms icognoms, telèfon, data decitació i una imatge de lacarta que hagin rebut. ■

Investigats 51anoiencs pel tall al’A-2 en les vagues

Mar VicenteIGUALADA

a El jutjat d’Igualada els cita a declarar acusats d’un delictede desordre públic per haver participat en les protestes

Un veí d’Igualada de 48 anys isense antecedents va ser de-tingut ahir per agents poli-cials acusat d’un delicte d’a-menaces per uns comentariscontra el líder de Ciutadans,

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No deixarem maisoles les persones quehagin de fer front aqualsevol embatjudicial o repressiu ”COMITÈ DE DEFENSA DE LAREPÚBLICA D’IGUALADA, LA CONCAD’ÒDENA I EL BRUC

Les cues que hi va haver a l’A-2 a l’altura d’Òdena per la protesta del 8-N ■ ARXIU

Albert Rivera, a les xarxes so-cials. El jutjat de guàrdiad’Igualada en va ordenar la lli-bertat amb càrrecs, ja que elcas el porta el jutjat número51 de Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Detingut per haver amenaçat Rivera

La titular del jutjat núme-ro 4 d’Amposta ha citat adeclarar el pròxim 14 demarç cinc guàrdies civilsper les càrregues policialsde l’1-O al pavelló firal deSant Carles de la Ràpita,on es van registrar unavuitantena de ferits. Lajutgessa ha citat els cincguàrdies civils com a in-

vestigats perquè elsagents han pogut ser iden-tificats amb el visionats deles gravacions i les fotosd’aquell dia a través de lanumeració d’identificaciópersonal que porten a l’es-quena. És el primer cas enquè la justícia cita agentspolicials com investigatsper la seua actuació l’1-O.

El jutjat d’Ampostatambé ha reclamat infor-mació sobre el dispositiupolicial de l’1-O, a més deles instruccions que es vandonar als agents de laGuàrdia Civil que hi vanparticipar. De les 84 perso-nes que van resultar feri-

des per les càrregues poli-cials a la Ràpita, 60 hanpresentat denúncia. Per laseua banda, els advocatsque l’Ajuntament de la Rà-pita ha posat a disposiciódels ferits per les càrre-gues de l’1-O no descartenque es presenten més de-

núncies, i que algunes de-núncies que s’han arxivatprovisionalment es re-obrin quan s’aporten mésproves.

D’altra banda, la magis-trada del jutjat d’instruc-ció número 2 de Manresa,María Teresa Rodríguez,

ha citat a declarar deuguàrdies civils per les càr-regues policials de l’1-O alBages. Els agents –dos percadascun dels cinc puntsde votació on en total hi vahaver una cinquantena deferits: Fonollosa, Castell-galí, Callús i els instituts

Quercus i Joncadella deSant Joan de Vilatorrada–hauran de comparèixer aljutjat al febrer en qualitatde testimonis. “Veurem sidesprés són investigats”,comentava ahir a aquestmitjà Abel Pié, degà delCol·legi d’Advocats deManresa, el qual desconei-xia si els agents citats for-maven part dels comanda-ments o no.

Durant els mesos de fe-brer, març i abril diversespersones lesionades delBages també hauran dedeclarar. “L’operació estàen marxa”, explicava Pié,tenint en compte que a lacomarca hi haurà quatreinstruccions (una per mu-nicipi afectat), i que “a al-tres llocs on hi ha hagut le-sionats també es podenanar animant”. El degà re-coneixia que el seu col·legiva ser “un dels primersque va fer reculls de vídeosi que va impulsar aquestesdenúncies”. ■

a Al jutjat d’Ampostadeclararan cincagents policialscom a investigats

A.A. / L.M.MANRESA / AMPOSTA

Citen a declararguàrdies civilsarran de l’1-O

Antiavalots a la Ràpita davant dels votants amb els braços enlaire ■ ACN