BELLPUIG-V EPOCA - ANY XXVI- REVISTA QUINZENAL2 AGOST 1985 NQ 1.1

Ja som a les festes de Sant Salvador.Dies esperats i sempre ben arribats, ¡a que es-

sent Arta un poble fester, la gent disfryta sor-tint al çarrer, malgrat la forta calor propia d'a-questa epoca.

De fora, compareix molta gent a participardels actes que s'han programat per enllestir lafesta.

¿Qui no va a dalt del pujol (iLlustraqió de lanostra portada) a visitar la Mare de Deu i con-templar la bella panoramica del nostre poble?.

BELLPUIG, una vegada més, desitja les bonesfestes a tots, esperant passin uns dies de frater-nitat i alegna.

Molts d'anys.

sumari:EXTRA FESTES.ENTREVISTA AL P. GORI MATEU.PARLAR BE, POC COSTA.DE LA COLONIA DE SANT PERE.NOTICIARI,XERRIM-XERRAM.ESPORTS.ALTRES COL.LABORACIONS.

FER FESTAFER POBLE

Hi ha paraules que, a for,ça d'emprar-les, arriben a,gastar-se i perden el seu sentit mes pregon. Una d'aquestes es la pa-raula "poble". En nom del ,poble s'han [et moites promeses imolts de disbarats. Els polltics se n'umplen la boca, especial-ment quan s'atraca el periode elect,orql. Tots parlen del po-ble, de servir el poble... A vegades son unicament paraules.

Aquest concepte pot ésser buit si no s q dóna contingut iforma. I una de les tasques deot ciutada es prendre consci-encia de la necessitat i obligact

.;

o de "fer poble".Direm algunes coses que mos ajuden a recordar aquesta o-

bligacio, ara que s'atraquen les festes.FEIM POBLE• quan sabem tenir obertes les portes de canostra i sabem

sortir al carrer, interessant-nos per tot lo que hi succeeix.* quan prenim part en aquelles accions populars que són es-

sencials i definitives per a la vida del poble: eleccions muni-cipals, festes, taules rodones, conferencies, discussions,asse mblees...

• quan els interessos generals estan per damunt els propisinteressos particulars. Per posar un exemple: no podem cons-truir, una casa de mal gust o situada en un lloc que espenyil'estetica general del poble o la contrada, encara que a mi emconvengui.

• quan som respectuosos amb aquells amb qui convivim: e-vitant renous que molesten, contribuint g la neteja dels car-rers, places, finques, platges i espais publics, preservant lanatura de la destryccio col.laborant a que l'entorn sigui cadavegada més hermos i agradable. Hi haura, creim, altres mane-res d'expressar les propies idees o sentiments que no siguiamb pintades per les parets i portes dels nostres carrers i ca-ses.

quap respec tam les senyals de circulació, penant que elcarrer es de to,ts. Creim que s'imposa una educacio urgent enaquesta qiiestio, especialment de cara als infants.

• quan mos esforçam per entrar dins les cosWins, tradici-ons t llenguatge del poble. Tenim la grata experiencia d'algunspeninsulars i estrangers que han vingut a viure entre nosaltresI que s'han esfQrçar per aprendre la nostra llengua i costums-sense que aixo suposi renunciar a lo seu- participant en lesnostres manifestacions festives i populars, integrapt-se a lacosmunitat. Per desgracia, tenim mes sovint l'experiencia con-traria.

• quan cream simpatia, bon humor, alegria i companyerismeentre tots. Es enemic del poble aquell qui penja rumors, men-tides o mages veritats, el qui escampa malestar.

* Quan, en lloc de parlar d'expulsar o treure fora aquellesfamilies o persones que molesten cercam solucions que ajudina integrar-les dins la societat i dins el poble.

• quan denunciam situacions irestes, quan exigim a les nos-tres autoritats interes i dfdicacio, l'acompliment çle les seve§promeses o la realitzacio de les millores necessaries pel bede tots.

* quan, en hoc de criticar sense mesura accions que dins elpoble es duen a terme, hi col.laboram, hi posam les mans, enshi mullam, donam la cara.

Podriem seguir i seguir, per-6, per acabar, direm que kimpoble cgda vegada que actuam tenint com a punt de referen-cia el be dels altres que ens envolten.

Artanencs: toquen a fer festa. Es Sant Salvador.Qui no sap fer festa amb els altres, dificilment sera capaç

de fer poble pels altres.Molts d'anys a tots!

L'equip parroquial

154 BELLPUIG

2 agost 1995

BELLPUIREVISTA QUINZENAL

N2 14 V EPOCA 2 Agost 1985.

DIRECTOR: Rafel Umbert

CONSELL DE REDACCIO

C. ObradorA. Gi 1 iJ. Pastor G. BisquerraG. ArtiguesS. MassanetFito i Taller de Comunicacions

COL.LABORADORS:

J. SolivellasJ. EscanellasN. CasellasA. Genovart

J. CantóJ. MayolA. Gill

ADMINISTRACIO:

G. BisquerraA. EstevaJ. Bernat

REDACCIO I ADMINISTRA-CIO: Sant Salvador, 2 Artà.

IMPRIMEX: GrAfiques Llevant.Carrer de Ciutat,5-5 Artà.

Dipòsit Legal: P.M. 57-1969.

La Dirección y Consejo de Redac-ción de "Bellpuig" no se respon-sabiliza del contenido ideológi-co de los artículos de sus cola-boradores o redactores.

NOTÍCIES DF LAPARROQUIA

Celebracions religioses de lesfestes de Sant Salvador.

Dimarts, dia 6 d'agost: festade la Transfiguració delSenyor: a les 9 del vespre a laParròquia tindrem concelebra-ci6 de l'Eucaristia.

Dimecres, dia 7 d'agost: festade la Mare de Déu de Sant Sal-vador: a les 8'30 del vespre alSantuari de Sant Salvador,concelebració de l'Eucaristi-a. En ambdues celebracionspredicarà Mn. Antoni Riutort,rector de Capdepera.

A. GiliM. Este lrich

XERRIMXERRAMFA UN PAREI DE SETMA-NES que al "Cameri" 'de laMare de Déu de Sant Salva-dor no poden encendre cirisde ses promeses. I no és queels hagin acabats, no. Es q_ueja no hi ha Hoc des de què -EnBoier ha deixat d'ésser

PAREIX QUE AL CLEROd'Artà els ha pegat fugisse-ra. Diuen que se'n van dosfrares, dues monses i un ca-pellà. Que deu esser que noels tractam bé i ens volendeixar sense remeis espiri-tuals? Idò no ho lograran,perquè també diuen que envendran de nous.

RESULTA QUE ELS ARBRESde sa plaça de sa Carn, elsqui han mort són els de l'es-querra. Si no, anau-hi des des Ajuntament, que és lo quetoca i ho tocareu amb sesmans. També ha succeit lomateix als de la plaçaProgrés, i fins i tot

al glaça

ped dels jardins del carrerSanta Margalida. De Centrocap a l'esquerra ens hem fit-xat que va mês polent. Es veuque els qui comanden són

esquerres, almanco, enaqueix aspecte. Quan entrinels de dretes, si és que tenenocasió, ja ho canviaran.

ON ES BEN NECESSARIsembrar-ne és a sa placetadel Pare Ginard. Allò fa pe-na amb tants de "postes' ifils. Almanco amb arbres esdissimularia un poc. I més araque presidirà el bust del in-signe personatge.

JA ESTAM EN FESTES. En-guany pareix que ballarem also de ses nostres agrupacions.Era ben hora de què fos aixíi no haver d'anar ofe manlleus.Ja ho mostra la dita:"Respectem lo nostro". I témolta de raó.Del demés, ballarem al so quevulgui el nostre Ajuntament.Ens referim a les verbenesque de cada any són mês po-bres. I a damunt hem de pa-gar i fer es boig, almanco, auna. De lo demés, anau alertaa menjar massa, i no tireu esdobbers, així com aixi, quecosta molt es guanyar-los,almanco pels qui feim feina,els del ' ?paro", no tant, i d'a-quest pas prest hi estaremtots parats. Idò, que no ésguapo això?

Groc, negre i morat.

BELLPUIG 31552 agost 1985

CANVIS

Aquest estiu hi ha canvisa Arta. Se'n van el Pare Goria Madrid, el Pare Oliver a LaPorcidncula, Mossèn Gili aAlgaida, Sor Rita a Binissa-lem i Sor Coloma a Ciutat.Pareix que ja hi ha substitutsper omplir el buit que deixenaquestes persones que durantmolts d'anys han conviscutamb nosaltres. Els desitjamsort i encert als seus nousdestins.

EXPOSICIONS

Del 3 al 7 d'agost a la Sa-la d'Exposicions de "Sa Nos-tra", tindrà lloc una exposi-ció de pintura a càrrec de NaCatalina Amorós Negre, i quepresenta obres de temes d'Ar-6.. La presentació sera fetaper En Miquel Mestre el dia3 a les 21 hores.

TEATRE

A La Colônia de Sant Pereels dies 24 i 25 de Juliol, elgrup de Coloniers representàl'obra de teatre "Un Senyordamunt un ruc". Davant l'è-xit obtingut pensen tornar-la representar els propers di-es 15 i 16 d'agost.

EXPOSICIO

També per les festes, NaMargalida Morey Cabrer ex-posarà feines de brodats enel Casal de Na Batlessa.

A la boutique Vora VoraN'Almudena Martinez (filladel ex-metge d'Artà) expo-sarà obres d-e ceràmica.

CEN TEN ARIES

Si no hi ha res de nou, a fi-nals d'agost tindrem al po-bre dues centenaries. Es trac-ta de Madà Pereta, que el dia20 complirà els 102 anys iMade) Beatriu Jaumina queel dia 24 complirà els centabrils. Enhorabona a les duespadrines.

GUIA

En Gabriel Barceló de Mu-ro, ha editat recentment unaGuia de la Badia d'Alcúdia oninclou la part que correspona la nostra zona i també da-tes del nostre poble i Sa Co-lônia. Es un llibret molt inte-ressant i il.lustrat on descriuallò mês destacat de la Badiai de la nostra contrada,essent molt instructiu pelsal.lots de edat escolar. Llàs-tima que es deixas d'esmentarla festa de Sant Antoni coma festa típica d'Artà i de Ma-llorca.

ROCK A CALA TORTA

El passat dia 27 de juliol escelebrà a Cala Torta una nitde Rock en la que hi participa-ren els següents _grups musi-cals: PEOR IMPOSBBLE,

VAMP,GASUS, VERUSCHA AMP,TREVOL JAll i MEPHISTO.Segons estam informats hi a-cudiren entre cinc i sis milpersones de tota la nostra illa,les quals aguantaren des de launa en què començà fins a les10 del mati. Devers les 8 forenobsequiats amb una xocolata-da. Pareix que la nota mêsdestacada fou l'ordre que hiva haver, ja que en aquests ti-pus d'actes la gent jove es soldisbaratar una mica.

Mil i una opinions s'han dei-xat sentir pel poble sobre a-questa insòlita nit a la nostracontrada. De si no s'havia dedeixar fer, de si els ecologisteses mogueren en contra dels or-ganitzadors, i també la discon-formitat dels pares, de si foren5.000 els assistents, de si hiha hagut dèficit o ganancia,etc. etc. Lo cert és que semblaque, malgrat tot, fou un êxit.

ESPORTELLAD

A la sortida cap a Sa Duaia,i pel carrer de s'Abeurador, elterrer ha amollat i esta en migde la carretera.

Demanam als responsablesprenguin les mesures necessa-ries i l'arreglin com mês prest,m illor.

COMPRELA GUIA TURÍSTICA

BAHIA DE ALCUDIAde G. Barceló

Ilustrada a todo color

Un libro muy tail para elescolar y para conocer elmunicipio, la BAHIA DEALCUDIA, ARTA Y MA-

LLORCA.

DE VENTA EN LIBRERIAS

ra

FIESTAS MUY ANIMADAS

—6Ara fa5 anys

* En la EDITORIAL, firma-do por M. Galmés, Pbro. y di-rector de la revista da un A--GRADECIMIEN TO diciendo:"Asf naci6 "Bellpuig". Unmiércoles en la Ultreya dehombres y jóvenes tenida enuno de los salones del CentroSocial, se lanzó la idea, largotiempo acariciada, de una pu-blicación mensual para nues-tra villa..." Termina, despuésde hacer una larga lista decolaboradoes con ''...para to-dos, colaboradores y lectores,el más sincero agradecimien-to..."

* En SILUETA DEL MES,JULIO, Eleco habla del calorsofocante de este mes y deléxodo hacia playas y puestosde mar de lo cual destacamos"...Mientras unos abandonannuestra población escurrién-dose por el escotillón del ve-rano, no pocos "ciutadans" eincluso de más allá de nues-tras fronteras han hecho deArtá su residencia veranie-ga••• n e

* En VCCEG t‘Li1ORIZA-DAS se entrevista a Dña.Margarita Carrie, Sancho, "sadonada" que, después de pre-guntarle el tiemp que llevabade "donada" y otras cosas,Santiago le pregunta: "¿Hapresenciado algún prodigioo lo que la gente llama mila-gro?". "-Presenciado, no. Pe-ro, ya estábamos aqui cuandoacaeció la curación prodigio-sa de "Na Moreia d'En Cire-ra". jAh! y cuando lo de "Ma-(Id Pirris". Por cierto fue muysolemne la fiesta...".

* De ECOS ARTANENSES,destacamos el HOMENAJEEMOTIVO que se le brindó aD. Juan Alzamora Juan, elque fue cartero de nuestrapoblación cuyo cargo desem-per16 "...con dignidad, celo yprudencia..." Hizo la presen-tación del mismo el Rdo. P.Rafael Ginard Bauça.

* De AIRES DEPORTIVOS,entresacamos la actuaciónde Arturo Pomar en los salo-nes del Club Recreativo deAjedrez en una sesión de si-multáneas a quince tableros.

4 BELLPUIG 156 2 agost 1965

En el Bellpuig rig- 11, del 22del pasado mes de Junio, sepublicó el programa de feste-jos a celebrar desde el mismodía 22 al 7 de julio, por lo queno cabe repetir los actos quetuvieron lugar, pues secelebraron con verdaderaprecisión, excepto el del TiroPichón, en el que debió surgiralem contratiempo.

Lo que si es digno de recal-car esla perfecta organizaciónque desplegó el Ayuntamientode Arta y Delegados en la Co-Ionia, a los que transmito, pormedio de estas líneas, la másefusiva enhorabuena por lamagnífica coordinación que e-xistió en todo momento: elcercado en la Plaza muy bienconseguido, sillas y mesitasnuevas y abundantes, escenariomuy bien emplazado, etc. Todoperfecto en la instalación, ybien controlados los actos ex-teriores.

Dentro del conjunto de fes-tejos merece mención apartela "Ballada Popular" de la no-che del Domingo dia 30, endonde tanto "Arta Balla i Can-ta", "Esclafits i Castanyetes"como "Sis Som" hicieron lasdelicias de los asistentes, quefueron muy numerosos. Antesde presenciar el espectáculo,nadie hubiese creído que ennuestra zona hubiera tantagente que lleva el arte popularen sus venas, y que es capazde danzar tan impecablemen-te. ¡Cuánta perfección! ¡Cuán-to ritmo e ilusión desplegados!

La parte musical deleitótambién nuestros oídos con susmelodiosas y rítmicas cancio-nes, que tanto contrastan conlos modernos tam-tams selvá-ticos.

Entre las Pruebas Náuticashubo también acierto y coordi-nación, destacando el buenhumor, desinterés y camarade-ría que existió en el "Concursde Pesca al Volanti". Partici-paron 10 embarcaciones, de-mostrando gran pericia sus pa-rejas de tripulantes, ya que,a pesar de lo restringido de lazona y poco tiempo concedido,consiguieron una captura de34 Kgs. de pescado que fué pe-sado entre gran algarabía y re-partido seguidamente entre

Religiosas y Mifionas. Los tro-feos se entregaron en la cenade compañerismo del sábadodia 13, en donde continu6 laarmónica alegria de siempre.

El Centro Cultural San Pe-dro tuvo su sala de exposicio-nes abierta a cargo de la yaconocida pintora Carmen Sán-chez, y sabemos que, para másadelante, el Grupo Artísticonos tiene preparada su corres-pondiente obra teatral.

Muy concurrido estuvo elTemplo en la Celebración Re-ligiosa del día de San Pedro,que resultó a la vez muy emo-tiva por pronunciar una magni-fica Homilia precisamente unsacerdote natural de la Colo-nia, D. Andrés Genovart.

Con reiteración de mi enho-rabuena a todos los organiza-dores y participantes, envia-mos un ferviente deseo de quelas fiestas del próximo año se-an aún mejores. ¡Hay que irsiempre a más!

José Cantó Planisi

LA COMEDIA TOT UN EXIT

D'6xit total es pot qualificarla posada en escena lie l'obra"Un Senyor damunt un ruc".Exit en primer lloc per partdels artistes que aconseguireninterpretar molt bé cada unel seu personatge amb natura-litat i domini del paper. Exitper part del públic el qual om-pli cada vegada el saló, mal-grat la calor que hi feia, i vasaber aplaudir el bon fer delsactors. Exit del director, Xe

-rafí decorador An-toni Llaneras i altres personesque col.laboraren de darrerales cortines fent que la comè-dia resultas tan huida i vistosacom sorti.

Enhorabona a tots i perme-teu-me un consell: L'any queve, feis el decorat més bo detransportar i anau a deleitaramb aquesta obra els poblesveins que hi ha altres grupsamb més pretensions, que novos arriben a les soles de lessabates.

Andreu Genovart

2 agost 19E15BELLPUIG 5

157

LES FESTESDE SANT SALVADOR

al s. XVII

Altra volta ens trobam a les festes de SantSalvador. Es interessant que, aquests dies ensfacin recordar tot allò que signifiquen, històri-cament, les festes patronals, es a dir, en el nos-tre cas, el significat de les festes de Sant Salva-dor.

El calendari i el programa d'aquestes festesvénen de molt lluny. Ja en el segle XIII restaben arrelada dins Art à la devoci6 a Sant Salva-dor, fixada a una capella on hi radica una con-fraria administrada pels obrers. Tot això exigeixla celebració d'una festa religiosa i popular.

Els primers documents d'aquesta festa, a Ar-ta, són de mitjan segle XIV.

En el segle XVII la festa de Sant Salvador nosols ja era considerada la festa parroquial de lavila, sin() que igualment la Mare de Deu de SantSalvador ja era tenguda per l'Advocada i Patro-na d'Artà.

La celebració de la festa anava a conegudadels obrers que feien les acaptes acostumadesdel blat, mestall, anyells, oh i canyom, per f o-ravila, i en diners sonants, el dissabte de SantSalvador, per dins la vila.

Es procuraven la murta i la teia pels festers.Es proveien de les trompes, de l'oli pel llantoneri de les masiques pels oficis.

Organitzaven els balls i les corregudes, prepa-rant les jolies que consistien en parell de saba-tes, jocs de ferradures o cadenes.

Per altra banda, en el segle XVII, trobam jaconsolidada la duplicitat de festes, cosa que jaes troba en el segle anterior, celebrades els dies6 i 7 del mes d'agost.

Aixi es celebraven dos oficis amb dossermons. Un, el dia de Sant Salvador, que paga-va la vila i l'altre, el de Sant Salvadbret, quepagava la confraria o, en el seu nom, els obrers.Semblantment, es cantaven dues completes coma preparaci6 de ambdues festivitats.

Durant aquest segle esdevingué un fort entre-banc per a la celebraci6 de les festes de SantSalvador.

El dia en què els artanencs festejaven la sevapatrona, dia 6 d'agost, festa de La Transfigura-ció, sempre havia estat considerada festa deprecepte per tot el món. Emperò l'any 1642, elPapa Urba VIII suprimi la consideracio del pre-cepte de la festa de La Transfiguraci6 i els ar-tanencs volien continuar celebrant el dia deSant Salvador com a festa de precepte. Qué f a-ran? Quê no faran?

La Transfiguració del Senyor, essent un mis-teri, no podia ser declarat patro i així seria de-clarada festa de precepte per Arta, pet-6 si po-dia ser declarat titular del nostre temple major.I així es féu, ja que el decret del Papa Urbà VIIIdonava poder als pobles per a elegir el seu patrói el seu titular.

Els jurats i consellers d'Artà, 5 de maig d'a-quest any, aplegats en sessió, concordaren una-nimament que es vaia a la ciutat a demanar lafesta i volen La Mare de Déu de si aldavant perPatrona i Advocada, ja que -així comença la se-ssi6- "sabran com hauran llevada la festa de laTransfiguració del Senyor que és la diada deNostra Senyora de Sant Salvador".

Els jurats d'Artà elegiren el misteri de LaTransfiguració com a titular del temple parro-quial.

D'aquesta manera, dia 6 d'agost, continuariaessent de precepte pels artanencs, celebrant-hi la Diada de Nostra Senyora de Sant Salvador.

Emperò tot això aconseguí que la Mare deDéu de Sant Salvador fos, més conscientment,reelegida Patrona de la Vila, celebrant dues fes-tes litúrgiques: Dia 6 d'agost, Diada de NostraSenyora de Sant Salvador -Patrona del poble-popularment parlant, i dia de la Transfiguraci6-titular del temple parroquial- litúrgicamentparlant. Dia 7 d'agost, Diada de Sant Salvado-ret, popularment parlant, i festa litúrgica de LaMare de Déu de Sant Salvador. Tal volta, desd'aquest any comença a celebrar-se al Santuarila festa litúrgica de La Mare de Déu de SantSalvador.

Aixi ja ho veim l'any 1654.

A. Gili

6 BELLPUIG 158 2 agost 1905

SOBRE CORREGUDESEL DIA DE SANT SALVADOR

Pel tombant de juliol, quan la xafogor ensopeixels cossos de les persones, el nostre cor revisco-la com per encanteri tot ensumant les festespatronals. En el temps i en l'espai "San Salvadó"ocupa el centre del nostre trafegar. Elsresidents a la vila, viven dia a dia els prepara-tius de les festes, en una mena de "precalenta-ment" ambiental que els posa a to. Els forans,quivuia ens trobem, en enfilar el mes d'agostpatim el mal de l'enyorança. Basta la flaire del'alfàbega, la contemplació d'un branquilló demurta c el so d'unes xeremies per remoure elpou de les nostres vivències i fer surar de bellnou dolços records d'antany.

L'altra diassa, removent papers estantissos,vaig topar amb un, subscrit per l'eminent lletra-ferit Joaquim MA Boyer, estès en un llenguatgeplaner per comptes de faciliar la lectura, elqual, per tocar un tema relacionat amb el pobleme va cridar fortament l'atenció. Per tractarde les festes, he cregut escaient donar-ne rela-ció en aquest número. Mirau el que diu: "CON-TRAST SOBRE CORREGUDES DE ROSINS.Amb motiu d'una queixa sobre corregudes de ro-ssins, el lochtinent general Bofill R. dóna ordreal batle d'Artha amb data 1494, 8 d'agost, quees repeteixi les corregudes de rossins perquè sitots haguessin partit a un temps, el de LlorençMir (pertanyient a una de les families mês im-portants del poble) hauria guanyada l'oca. Limana amb amenaça de castigar-lo si no ho fai li ordena que els "igualadors" (que dónen lasortida) sien en número dispar.- Donat a Alaróel 8 d'Agost 1494". (Del llibre de Comunes, fol133).

Mirau per on, mitjançant aquest document

mig arnat, ens adonam que això de les barallesdper mor e les correg_ucles no és cosa d'ara ni

molt menys. Al segle XV,, quan les festes tenienun profund sentit religios i gairebé tot giravaentorn de la Missa Major, els nostres avantpas-sats, entre cerimônia i cerimônia, deixaven lagermanor de banda i acudien al sementer d'EsCós a esbravar-se enderiats amb les corregudesde cavalls. Aixi ho feien els nostres vellets i hocontinuaren fent tots els anys. Qui no recordaencara aquells enfrontaments d'antany!!! entreNa Glòria, l'egua de l'amo En Guiem de S'Amet-lerar i N'Ibèria II de Can Sua, jugant-se el totper tot en aquella pista polsosa de-1 comellar deSon Fang, i tendran ben present els fets del diade Sant Agusti a Son Servera, quan per qüesti-ons semblants els dos conductors acabaren a ba-rrades, esclatant en mil bocins la copa del gua-nyador. I que en va dur de coa! Abans, en tempsacostats, també va passar a les corregudes dejoies, entre els seguidors d'En Garrova i -En Mas-sot contra els partidaris d'en Maneta de Capde-pera.

I entre els aficionats a les bicicletes que esdecantaven de part d'En Pau Caminer contra elsd'En Biel Rei, o els d'En Mateu Jaurni contra elsd'En Joan Guix6, o els d'En Flaquer contra elsd'En Bulla de Manacor i gairebé suara, els d'EnSebastià Sastre enfront dels d'En JaumeMercant, gabelli.

Amb tot i llevat d'això que en certa maneradóna mês emoció a la festa, cal reconèixer queen aquest dies predomina la bonhomia i la con-fraternitat i que tots, tots, ens sentim mês unitsque mai.

Colau Casellas

2 agost 19B5 BELLPUIG

159 7

DESTACAMDEL PROGRAMA

ACTUACKY DE L'ORFEO. ARTANENCHavent estat L'Orfeó Artanenc endormissat devers

una trentena d'anys. ha ressorgit aquests dies grà-cies a l'esforç d'uns quants entusiastes de la po-lifonia i de l'acollida d'un grapat de joves queferan la vida de L'Orfeó més Ilarga. Al menys ésel que nosaltres esperam i que no sigui una bruscad'estiu.

Davant l'avinentesa de la seva presentació ofi-cial ara per les Festes. Bellpuig ha volgut fer unaxerrada amb el seu director Bartomeu Ginard i laJunta Gestora perquè ens parlin de les seves cases.preocupacions i plans. Aixf que:

BELLPUIG.- ¿Quin programa presentau?

DIRECTOR.- El que està actualment al nostrealcanç. Hem preparat 10 cançons de caire po-pular. No hem tingut temps per a més.

B.- ¿Quants de membres formen l'Orfeó?

D.- En l'actualitat tenim feta la fitxa d'uns 53membres. A l'actuació no hi seran tots ja queper qüestions d'horaris laborals no han pogutassistir als assaigs, encara que era la seva vo-luntat.

B.- ¿Quin nivell musical hi ha?

D.- Actualment estam a un nivell de principi-ants. Teniu en compte que som un grup d'amicsamants d'aquesta classe de música.

B.- Per tant, si el nivell musical és baix, ¿compensau aixecar-lo?

JUNTA GESTORA.- Si, per el proper curs te-nim pensat, a més dels assaigs, fer unessessions de tècniques vocals i un curset de sol-f eig bàsic.

B.- Ja que a la darrera pregunta l'ha contesta-da un membre de la Junta Gestora, seguiremamb ella; ¿amb quines dificultats vos trobau?

J.G.- De moment, de tipus econòmic, encaraque hem demanat una subvenció al'Ajuntament que si la mos concedeix aquestapart estarà solucionada. També de local, enca-ra que actualment estam molt 136 per() creimque a un altre tendriem les coses més resguar-dades i ordenades.

B.- Perspectives cap al futur...

J.G.- Totes les d'aquest mein. En primer lloc,preparar-nos a base de 1)6 i fer cami dinsaquestes tasques. També tenim la idea de ferpel proper curs una trobada de les corals de la

comarca. Per altra part, tenim en programafer una setmana de música. Una coral infantili a llarg termini (per Setmana Santa) a més departicipar a L'Endavallament i altres funcions,preparar un concert de música sacra. I... totel que véngui. Convidam tot el que li agradicantar a quê véngui a augmentar les files de

Orfeó.

Molt bé. Despedim el Director i la JuntaGestora de L'Orfeó Artanenc fent vots perquèno es cansin, ja que la tasca musical és dura.Exit!

MONUMENTAL PARE GINARD

Una altra noticia que BELLPUIG vol desta-car d'aquestes festes és la inauguració del.bustdel santjuaner il.lustre P. Rafel Ginard Bauçàque amb el seu treball llarg i laboriós de f or-miga estiuenca ens deixà escrites coses delnostre passat que, a no ésser per ell, haguessinquedat dins l'oblit més penós.

Aix1 ho va veure un altre silenciós artistaque, des del seu racó del Carrer Major, va sa-ber donar forma al desaparescut poeta. Ens re-ferim a l'escultor local Pere Pujol que, de ma-nera desinteressada, dóna al poble aquest tre-ball que l'ha fet amb estimació ja que era moltamic del P. Ginard.

Aquest monument s'inaugurarà, el dia 6, ales 12, i seran els padrins els nins Pau MoreySoler i Catalina Ferrer Donoso.

Enhorabona, Pere. Ja en seguirem parlant.

8 BELLPUIG 160 2 agost 1985

PROGRAMADivendres, 2 d'Agost.

A les 20'30 hores.- S'obrirà la tómbola parro-quial.A les 22 hores.- BALLET-85 presentara l'obra:"L'ESTEL DE FOC"

Dissabte, 3 d'Agost.A les 15'30 hores.- Tirada de coloms, per a lo-cals, org,tnitzada per la Societat de Caçadors.A les 16'30 hores.- Partit de basket infantil,entre els equips:

SERVERENSE-SANT SALVADORA les 18 hores. Partit de basket, categoria Se-nior, entre els equips:

ESCOLAR-CRISTALERIA MATAMALASA les 18'30 hores.- JUDO i KARATE, pel ClubLocal ORIENT.A les 18'30 hores.- TORNEIG SANTSALVADOR de futbol.A les 19'30 hores. Partit de basquet Senior, en-tre els equips:

SERVERENSE-SANT SALVADORA les 20 hores.- A Na Batlessa, inauguració del'exposició de brodats, de Na MARGALIDAMOREY CABRER.A les 21 hores.- En el local de "SA NOSTRA",Inauguració de l'exposició, de pintures de NaCATALINA AMOROS NEGRE. Presentació:MIQUEL MESTRE.A les 21'30 hores.- Al temple parroquial, actu-ació de L'ORFE0 ARTANENC.A les 23 hores.- Gran VERBENA a la PlaçaNova. Actuaran:

TONI FRONTIERA & CIRCUSELS MALLORQUINS I GAMA

Diumenge, 4 d'Agost.

A les 9 hores.- Des de Montuiri, amollada decoloms. Organitza: Societat Colombòfila. Sedisputen dos trofeus:

rer. Ajuntament d'Artà.2°n. Ferreteria Toni Pascual.

A les 10 hores.- A "Sa Carbona", I Torneig SantSalvador de MOTO-CROSS.A les 16'30 hores.- A l'Hipòdrom de Son Catiu,Grans Carreres de CAVALLS.A .les 16'30 hores.- Partit de basquet femenf,entre els equips:

ESCOLAR-SANT SALVADORA les 18 hores.- Partit de basquet, categoriaSenior, per el tercer i quart lloc.A les 19'30 hores.- Finals de basquet, categoriaSENIOR.A les 20 hores.- A la Plaça Nova, JOCS, CAN-CONS i DANSES, per a tots els nins: nines, acarrec del GRUP CUCORBA.

A les 23 hores.- Al recinte de Sant Salvador,GRAN RECITAL a carrec de:

JOAN BEBILONIen concert amb:

Max Sunyer - Jorge PardoJuan C. Mendoza - Kitflus

Dilluns, 5 d'Agost.A les 10'30 hores.- Cercaviles.A les 18 hores.- A la placeta d'Es Marxando,pal ensabonat, cucanyes i altres jocs.A les 18'30 hores.- XI TORNEIG SANTSALVADOR de futbol.A les 20 hores.- Exposició de cerimica de Al-mudena Martinez a Vora-Vora.A les 21 hores.- A la plaça de La Sala, concertde la BANDA DE MUSICA LOCAL.A les 22 hores.- A la Plaça Nova, la companyaXESC FORTEZA presenta "Es consensosN ofre".Al finalitzar la comèdia, Gran REVETLA deSant Salvador.

Dimarts, 6 d'Agost.

A les 9 hores.- Des de MontuTri, amollada decoloms.A les 9 hores.- Al recinte de Sant Salvador, Se-ssi6 de YOGA INTEGRAL.A les 10 hores.- Cercaviles.A les 11 hores.- Davant el Bar Juan, corregu-des a peu per a tothom. Es disputara el IV Ma-rathon de "Carretilles".A les 12 hores.- Inauguració del Monument alPare R. Ginard BauçA, T.O.R.A les 18'30.- XI TORNEIG SANT SALVADORde futbol.A les 23 hores.- Gran VERBENA POPULAR ala Plaça Nova. Actuaci6 dels conjuts:

VOLTORS - SAMURAI! - SOLERA

Dimecres, 7 d'Agost.A les 15'30 hores. Carreres de bicicletes:XXXVII CIRCUIT CICLISTA SANTSALVADOR.A les 22 hores.- A la Plaça Nova, Fi de Festaa càrrec dels grups:

ESCLAFITS I CASTANYETESARTA BALLA I CANTA

MUSICA NOSTRA

Un músicartanenc:ANTON!LLITERESAquest any en el festival

musical de Granada, que fael nombre 24, es presentà l'o-bra "Los Elementos" del com-positor artanenc Antoni Lli-teres i Carrie). Aquest fet ésde gran importancia per a lacultura de Mallorca i d'Artà.

L'obra del compositor Lli-teres clausurà el festival i in-cl'is es gravarà un disc, dinsun futur no molt

El festival de Granada s'haguanyat un prestigi elevat enels cercles musicals per lapresência de la filarmônicade Berlin o la LondonSimphony, i directors de latalla de Karajan,Celebidache,López Cobos.

Per altra banda, se comp-ta amb una subvenció per aju-dar a difondre l'obra del nos-tre compositor del qual la se-va obra es mostrà, dia 19 dejuliol passat, amb caractermundial en la clausura delfestival de música de Grana-da, un dels festivals més im-portants d'Europa.

Antoni Lliteres i Carrió vanéixer a Arta l'any 1673 i vamorir, a Madrid, l'any 1747.Entre alguns dels seustreballs mes importants dela seva vida podem destacar:ser violinista del cor reial,viola de la capella de la cortreial, compositor de músicatambé per a la cort, organis-ta de la capella reial i reor-ganitzador de l'arxiu de mú-sica de l'esmentada capella,entre altres coses.

Entre les seves obres inè-dites les més destacades són:"Coronis", "Acis i Galatea","Dido y Eneas", "Júpiter yDanae,''Los Elementos" (òpe-res), "Cantares seculares","Misas", "Noches" i "Plegariascortesanas".

Ja era ben hora que es de-senterràs de l'oblit el nostregran músic, tan deixat de lama de Déu pel seu mateix po-ble, Arta, que no pot perllon-gar més el moment de dedi-carli, almanco, un carrer noude la vila.

A. G.

BELLPUIG 91512 agost 1985

Parlar Bé Poc Costa...EL FISC

Quan la paraula 'fisc', originariament, s'aplicava al canastróde vimet o de jonc per a guardar diner, no era, com avui, tanpopular. Pere) el dipòsit es féu gran, immensament gran, i elmot inicial ha esdevingut el Rare d'una extensa familia, prouinteressant i coneguda perque els seus tecnicismes informinprogressivament la conversa familiar. Termes com 'subje.ctepassiu', 'base imponible', 'desgravació fiscal' i similars son vo-cables d'as quotidià, perfectament assumits. La insistent pro-:paganda, sota la direcció del Ministeri d'Hisenda (la forma"hasienda" és un hibrid poc recomanable) ens encarrila cap aun (is més freqüent de la terminologia fiscal.

Es també lógic que la rutina i l'influx sistematic de l'entorncondicionin l'abús de castellanismes que afecten l'única llen-gua pròpiament nostra. D'aquests barbarismes caldria fer lesoportunes deduccions per una contribució que no ens pertany.

Rectificar no sembla molt dificil. Entre la viciosa declara-ció de "renta" i la virtuosa declaració de renda, la diferènciaés insignificant. El mateix s'aplica a la "basse" imponible(només cal dir base, que rimi amb casa, vasa o espasa). No enparlem de rhasienda , que 3a hem anomenat. Es comprèn queel fisc ens alieni la butxaca, però no els vocables i les expres-sions. Contribuir a l'increment del Tresor no ens fa "contribu-ients", sinó contribuents. Hisenda recapta (no "recauda") di-ners i es preocupa pel frau fiscal (no diguem "fraude"). El frauidiomatic no l'interessa gaire.

En la declaració de renda, a part dels indicats, manejamtermes que reclamen la nostra atenció: tipus impositiu (no éscorrecte "tipo"), despeses (no "gastos") deduibles, plus-valua (no "plusvalia"), bons de l'Estat (no "bonos"), deute pUblic (no"pública"), etc. són expressions referents a la cosa fiscal, quea part de la traduccio castellana, tenen una correspondênciacatalano-balear definida i exacta.

No hi seria més que l'estojassim i ens en servíssim, per unaraó simple: qui serva allò que té, no ha de manllevar allò queha perdut.

JOELL

AFEGITO: En haver de distribuir la quota diferencial, evitemles expressions "primer o segon plaç 1 . Parlem més aviat determinis: I, sobretot, no "aplacem cap "pago" si ens veim cir-cunstancialment obligats a ajornar un pagament.

Gran Barbacoa deArtáArtá 'Mallorca

NUEVAMENTE EN ESTE LOCAL,puede celebrar sus BODAS, BAN-QUETES Y COMUNIONES.

Tels. 53 74 5056 22 07

NUEVA DIRECCION

10 BELLPUIG 152 2 agost 1985

•••••••••••••• ENTREVISTAHa arribada l'hora dels canvis. Gregori Mateo ens deixa després

de 4 anys d'estar entre nosaltres com a Superior del Convent delsPares Franciscans. En aquest curt temps ha viscut les nostres in-quietuts. els nostres quefers. les nostres curolles sempres desd'una actitud amistosa de servei i de germanor.

Sembla que li agradava prou la nostra terra artanenca. perd jasabem que els religiosos tenen un vot d'obediAncia i una marca-da actitud de disponibilitat per anar allA on es facin necessarisels seus serveis. Ens agradaria prou que Gregori Mateu ens diguésles seves impressions poc abans de deixar el nostre poble. Abansd'enllestir qualsevol pregunta comença a parlar:

aGREGORIMATEUESTARELLES

P. GORI: Voldria anar-me'ncom vaig arribar, en silenci,sense grans aldarulls, d'unamanera senzilla. La nostravida comporta aquest dem-ble de disponibilitat. Si unreligiós no viu un estil dedisponibilitat té molt pocde religiós. Me pareix deltot absurd provocar recolli-des de firmes o altres mo-viments populars per a can-viar les decisions 'leis supe-riors. Nosaltres no som pro-pietaris de res, la nostra po-bresa es manifesta,fonamentalment, en el des-preniment dels llocs i detots els càrrecs. La nostratasca fonamental és el ser-vei gratuit i gojós. I ésaquest Pesperit que vull quehi hagi dins la meva vida.BELLPUIG: Pert, ens agra-daria saber si estas contentdel temps que has vicut enaquesta terra.P. GORI: Molt content. Haestat una experiència proupositiva com per dur-me'nun record del tot agradable.La gent artanenca es noble,sincera, amistosa, acollidorai això jamai es pot oblidar.Voldria deixar un ramelld'amics que sapigués quesempre me tenen a la sevadisposició. Me sap molt degreu deixar els religiososyells, me referesc al PareMtjer i al Pare Ginard, per-sones encantadores, entre-gades de veritat a Déu,germans de debt que tansols m'han donat alegria.Enyoraré prou el germa FraRafel Terrassa, sol.lícit gua-ridor d'amistats sinceres.Ells, juntament amb el PareMiguel Ramon, quedaran a-qui, a prop vostre, fent pale-sa la presència franciscanaen aquest poble. Són un tre-sor de senzillesa i esperitevangèlic dins la vostra co-munitat. També tenc, en a-quest moment, un record en-tranyable per a totes ague-Iles persones malaltes, de-primides, amb problemespsiquics, que he anat trac-

tant al llarg de la meva es-tancia en aquest poble. Hanpassat la frontera d'ésserclients, tornant-se verta-ders amics.BELLPUIG: ¿Quina sera, apartir d'ara la teva tasca?P. GORI: Vaig destinat alCol.legi RAIMUNDO LULIOde Madrid. Es una institucióeducativa exemplar de quasi2.000 alumnes. Tencreferències de què és un col-.legi molt ben organitzat,per això, la Direcció delCentre sera una tasca en-grescadora, plena de novesexperiències educatives, ones podran realitzar creativestasques de millorament pe-dagogic. Aquest Centre estàdins el barn de Vallecas ambtot el que suposa de promo-ció humana, f'ormacio d'unanova joventut, creació d'a-rriscats espais de realitza-ció. Hi ha un bon plantell dereligiosos i de professors quefaran fàcil la tasca de diri-gir un Centre d'aquesta im-portancia.BELLPUIG: ¿Podries repas-sar tot quant has fet durantels anys que has viscut enla terra artanenca?P. GORI: En primer lloc hede dir que crec positiva lameva estancia dins aquestacomunitat. He rebut moltmés que lo que jo hagi pogutdonar. Estic content d'un pa-rell de treballs fets amb de-dicació i bona voluntat:- M'he sentit molt bé treba-llant devora la comunitatparroquial, fent camí junts,cercant lo millor per l'Esglé-sia local. Record amb agra-do la Catequesi d'Adults, laCatequesi Infantil, les tro-bades pre-matrimonials, elMoviment de Viudes, elsTerciaris, les preparacionsde les primeres comunions,etc. He de dir que els cape-llans de la nostra comunitatparroquial han estat per mivertaders amics.- Tenc un bon record del'Escola de Pares que durant

tres anys ha tengut vida ique esper que seguesqui elseu camí.- Pel Centre d'OrientacióPsicològica han passat mol-tes de persones que elles sa-ben prou bé el resultat. M'a-gradaria romandre méstemps en aquest poble espe-cialment per atendre aaquestes persones encanta-dores.- No he pogut desenvoluparun treball pedagógic com e-ra el meu desig, simplementhe procurat ajudar a seguirendavant les tasques peda-gògiques.- En aquests anys he escritels llibres "LA AVENTURADE VIVIR" i "CUROLLESD'UN SOMIADOR". S6n eltestimoni d'una terra magi-ca, molt humana i plena -deinquietud cultural.- Les conferències a 6 Esco-les de Pares de distints in-drets de Pilla, exercicis es-pirituals, recessos per joves,etc. són algunes de les tas-ques que he anat fent dins1 illa mallorquina.BELLPUIG: ¿Hi ha hagutmoments difícils en la tevaestada artanenca?

BELLPUIG il153

Llinatges artanencsP: GORI: No, la veritat ésque m'hagués agradat quedaraqui, millorar encara mêsles relacions parròquia-con-vent s lluitar perquè la nostraEsglesia donas un fidel tes-timoni d'entrega i d'unitat.Voldria haver seguit millo-rant la salut del nostre po-ble, fer la gent molt mês fe-liç, mostrar a la joventut elscamins d'una vida agosaradai plena de bona entrega...Tantes de coses... Estic se-gur que la vostra comunitatsera una bendició pel nostrepoble. De totes maneres, sémolt 136 que no som gens nimica important. No hi haningú necessari i jo no hosom gens ni mica. Voldriaquedar en el record dels ar-tanencs com una personasenzilla, plena de defectes,perd sincera i que ha anatcercant de debò el bé detots els habitants d'aquestaterra.BELLPUIG: ¿Creus que elscanvis poden ésser positius?P.GORI: Estic convençutque els canvis són del totnecessaris. Han d'arribar i-dees noves, experiències re-novadores, formes més ago-sarades i valentes. El canviés sempre una necessitatque pot aportar saba saboro-sa a un món que també can-via molt aviat. No ens hemde creure necessaris. Ni enshem de creure imprescindi-bles ja que això suposariaun refinat orgull que no hade ser propi de persones re-ligioses.

BELLPUIG: ¿Podries dir u-nes paraules finals pels ar-tanencs?P.GORI: Jo no som mestrede ningú, no tenc la veritaten exclusiva, no vull que lameva paraula siguiimportant, tan sols vull sug-gerir paraules amigables, es-tils engrescadors, presènciesamables. Des d'aquestdemble, si, voldria recor-dar a tothom que la vida ésuna meravellosa experiênciade felicitat, que cal miraramunt i fruir de totes lesformidables coses que Déuposa al nostre abast, que lavertadera amistat no tétemps ni distancies, que unpobfe ha de viure, somiar ifer comunitat per damuntels trets circunstancials dela vida humana, que aqui acasa vostra, teniu valors ex-traordinaris de festa, de re-ligiositat, de cultura, d'art,de creativitat i de futur.M'agradaria que, amb el noupersonal ciue arribara a casavostra, s unissen totes lesforces vives per, entre tots,fer poble, millorar la cultu-ra, afavorir l'art, facilitar

Pellicer. (1237). Del subLtantiu"pellis" = pell. El qui treballaen pells.

Pins. Ve del cognom Pérez =castellà. Ve de Pere nom d'a-pòstol. Es conegut a Portugaltambé aquest llinatge.

Pont. (1294). Nom llatí "pons"= el pont.Roig. (1235). De l'adjectiu roig= vermellós.

Rossell6. (1282). De la comar-ca del Rosselló (ara departa-ment francês) el Roussillon ide l'antic Ruscinone.

Salord. Sembla que té relacióamb el nom de la vila de Sort,antiga capital del comtat delsPallars Sobirà. En elsdocuments gòtics figuraCalordus any 835.

la convivència. Voldria queels artistes d'aquesta terra-recorcI ara mateix a PerePujol, a Sarasate, a JoanMesquida...-• seguesquin laseva tasca meravellosa i quetothom reconegui el seu va-lubs treball. Voldria, qualquedia, retornar a aquesta terrai retrobar el ramell d'amicsque han fet la meva vida tanagradable en aquests quatreanys.

BELLPUIG. per la seva part.agraeix al P. Oori la seva a-mabilitat i exhaustivitat encontestar les preguntes i a lavegada li dóna les gracies perla SEVES incansable col.labora -

ció a la nostra revista. Hem dedir que, durant els quatre anys.ha estat un constant col.labora-dor i animador de la nostra re-vista. Li desitjam coratge.encert i sort en els nous ca-mins que es disposa a encetar.Fins sempre.

Sanxo. (1263). Originari d'Ara-gó. Nom d'un sant martiritzata Còrdova en el segle IX. AArta figura aixi Satixo :Arago-nès.

Sureda. (1296). Nom d'arbre.Del llati "subereta" = bosc desurers.

Terrassa. (1244). Nom de laciutat catalana. Derivat de te-rra.

Torrents (1267). Del mateixnom llati. Curs d'aigues inter-mitents que alimentenalbellons i saragalls.

Valls. (1293). En el camp , deTarragona, es troba dita vila.Pot tenir un origen llatí "val-lis" = extensió plana entre cer-cle de muntanyes o de"vallum" = siquia o fossa d'unafortificació.

Vanrell. (1294). Nom de la vilacatalana. En el Principat esdiu Vendrell; i Vanrell aMallorca. Ve del diminutiu"venerellus" = Venus, deva dela mitologia romana.

Verger. (1267). Del nom Ilati"viridarium" = Hoc abundósd'arbres.

Vidal. (1237). Nom del santromà Vitalis.

Vives. (1233). Del verb llati"vivere" = viure.

NOTA OE LA REOAOCIO

Hagués estat el desig de BELL-PUIG mantenir una Ilarga entre-vista amb el P. Joan Oliver. que.com tots els lectors ja saben.ha estat destinat a La PorcilfIncu-la. Són moites les obres i acti-vitats que ha duit a terme durantels 15 anys d'estada entre nol-tros, (renovació del Col.legi.realçament de les festes de SantAntoni de Padua, activitats es-portives. etc.). Motiu aquest mésque suficient per a fer una micade repas a la seva activitat.

El P. Joan Oliver ha declinatla invitació de BELLPUIG a mante-nir aquesta conversa que, segur.esperaven els nostres lectors.No compartim la seva actitud desilenci. perá la respectam.

Des d'aquestes planes li de-sitjam lo millor 9n el nou destfque aquests dies empran.

2 agost 1985

MIMES •III

C/Binicanella.12 ff

I I 0 En 14 11 a56551/52 CALA MILLOR G.A.T. 820

Carr.Cala Gulla If. 564017 CALA RAJADA

CHARTER NACIONALZARAGOZA. • .6.000 ptsALICANTE. • .3.300 pts.GRANADA

7 (400 pts.

IBIZA Y MAHON . . 2.100 pts.MADRID. . .4.900 pts.SEVILLA . . .8.900 pts.SANTIAGO .9.500 pts.BARCELONA. 3.100 pts.

NEW YORK (ida) 35.500 pts.BUENOS AIRES (ida y vuelta). . . . 131.265 pts.MEXICO (ida y vuelta) 114 450 pts.

*******

Estancia en TORREMOLINOS.H***. A/D. 6 dias. AVION 22.500 pts.

VUELOS DE

LARGA

Excursión de un dia a MAHON.Incluye almuerzoIBIZA - 7 dias. Apart. .e-Avión

ESTANCIAS EN BENIDORM.Avion + Traslados,Hotel P/C 7 noches. .

DISTANCIA8 500 pts.7 150 pts.

16.650 pts.

PARA OTROS DESTINOS, CONSOLTENOS

12 BELLPUIG 164 2 agost 1965

ES PORTS 25 de juliol, PRESENTACIO- DE CARTA

¿UNA NOVA ETAPA?Molta de gent a la presenta-

ció de requip de l'Artà, (parei-xia el de les millors tempora-des). Molta expectació perveure i fer ja els primers pro-nòstics i la veritat és que n'hihavia per a tots els gusts.

A aquest acte varen compa-rèixer, a mês d'innumerablesaficionats, els següents juga-dors:

Cares noves:Pons (davanter i que jugavaamb el Son Sardina).Damian Anthony (comodi iprocedent de La Real).J. Cladera (entrenador, i tam-bé ve de La Real).Remacho (mig i procedent delTerrassa).Mota (defensa i de l'Igualada).Sánchez (davanter i del Terra-ssa).M.Amengual (del Margaritenci defensa-).J. Amengual (no firmat enca-ra, amb perspectives defirmar, mig i del Can Picafort.David , (comodi i del Birming-ham).Arrom (porter i de l'Escolar).Nadal (defensa o davanter, del'Escolar, si bé encara no téla baixa (Vaguest equip).

De Ia temporada passada:

Cebrián (ni ha petits proble-mes amb els entrenaments).

Suárt..4., R. Ferrer, Damià Ser-ra, Julià, Martinez, Pins, Pa-dilla i Ginard.

Procedents dels juvenils oincoporacions dels altres anys:

Jordi, Amer, Genovart, J. Rie-ra (encara juvenil) i GuillemMassanet (cedit pel CIDE, en-cara juvenil i amb moltesperspectives de jugar amb elprimer equip, segons diuen).

Pareix que encara manca unporter de per la zona mallor-quina i un davanter (tal vegadacompany dels catalans que a-quest any han desembarcat aSes Pesqueres).

En Vallespir pareix que éstransferible i En Caldentey téla baixa.

Molts de jugadors de caraa la nova temporada, on pareixque volem ressorgir amb -força,

pen!) sense massa perspectivedirectes de veure molts de ju-gadors locals dins l'equip. Si106 per pal.liar i per fer 'cante-ra" s'ha preparat lo de la 3 4Regional que amb moltd'esforç i lluita pot ésser elcarni per no veure tants denoms externs. Això, vist aixi,pareix una autêntica remode-lació; esperem que els resul-tats acompanyin i que la gent(numerosa a la presentació)seguesqui acudint als partits,ja que ha bastat anomenarmolts de fitxatges per retornara Ses Pesqueres, que oferienun aspecte molt net i agrada-ble. Llàstima no haver-hi el"bar" obert per entretenir-seel temps que la gent esperavaper veure evolucionar els nousjugadors.

Ara, aquest fi de setmanai amb motiu del XI Torneig deSant Salvador, veurem com potanar això.

Els partits a jugar són:

Dia 3 ARTA - FELANITXDia 5 FELANITX - ESCOLARDia 6 ARTA - ESCOLAR

Tots començaran a les 18'45hores.

Al final del Torneig, i unavegada haver acabats els par-tits se donaran els Trofeus ala Regularitat de la passadatemporada i que seran per:

REGULARITAT: SuárezLocal: C. FerrerMaxim goleador: J.Caldentey.

Mayol