2-Histria de Grcia i Roma

1

2- HISTRIA DE GRCIA I ROMA

2a - GRCIA

POCA MINOICA (2000 a C - 1500 a C)

Civilitzaci minoica: Lilla de Creta apareix com el centre cultural i comercial ms important

del mar Egeu. Destaca el palau de Cnossos, relacionat amb el mtic rei Minos i el laberint del

Minotaure

La decadncia dels minoics fou provocada per lerupci del volc de lilla de Thera I larribada

posterior dels aqueus.

Mitologia: Teseu i el Minotaure. La Atlntida.

POCA MICNICA (1500 a C - 1100 aC)

Civilitzaci Micnica, amb seu a la ciutat de Micenes. s el perode dauge dels aqueus.

Aquests envolten les ciutats amb grans muralles, cadascuna allada de les altres. Cada

ciutat era una ciutat-estat.

Mitologia: guerra de Troia, ciutat de lsia Menor, assetjada durant deu anys pels grecs,

fins a la seva destrucci

Part des relats llegendaris es narren a "La Ilada de Homer

POCA OBSCURA (1100 a C - 800 aC)

Invasi drica que pos fi a la civilitzaci aquea. Els doris eren un poble indoeuropeu

semibrbar i provocaren una poca dobscuritat a tota Grcia. El seu centre fou Esparta.

Desapareix l escriptura. Restes materials i arqueolgiques quasi inexistents.

POCA ARCAICA (776-490 aC)

776: primera olimpada, inici del calendari grec

Esparta es una ciutat-estat organitzada por Licurg i les seves lleis. Est governada per dos

reis, 28 gerontes i una assemblea popular. Els ciutadans sn educats en ls de les armes i

Esparta compta amb el ms poders exrcit de Grcia

Atenes: primers legisladors: Drac (620), Sol (594)

La societat es divideix en tres classes socials: ciutadans, metecs i esclaus

Tirania: Pisstrat i els fills (s. VI a C)

Colonitzacions: ss VIII-VI a C. Empries

Cultura: alfabet, primers temples, Homer, Hesode, poesia lrica, naixement de la filosofia

POCA CLSSICA (490-336 a C

Guerres mdiques: invasi persa. Darios, rei persa, envia un fort exrcit contra Grcia, per

haver ajudat ciutats dsia Menor. La gran batalla va tenir lloc a Marat (490) i van vncer

els atenesos, comandats por Milcades.

2-Histria de Grcia i Roma

2

480: nova invasi persa. Xerxes, fill de Darios, intenta una segona invasi i arriba a

Atenes desprs de derrotar el rei Lenidas i els seus homes a les Termpiles.

Mentrestant, la flota atenesa derrota els perses a la batalla de Salamina.

479 a C: El rei dEsparta Pausnias, amb exrcits de tota Grcia, derrota els perses a

la batalla de Platea. Al poc temps, la flota naval de Xerxes es derrotada prop de Mcale,

i terminen amb el perill persa.

Pentecontcia (479-431) / El segle de Pricles

476aC: Lliga de Delos i hegemonia atenesa

Sota el poder de Pricles, Atenes es converteix en el centre de la civilitzaci grega i

arriba a lapogeu en tots els aspectes de la cultura.

reconstrucci de la Acrpolis: Parten; escultura

literatura: filosofia , tragdia, histria

formaci de dos blocs oposats: Atenes i Esparta

Guerra del Peloponns (431-404 a C). Sorigin per la rivalitat entre les dos principals

ciutats gregues: Esparta i Atenes. La guerra va tenir tres etapes:

guerra arquidmica (431-421)

guerra a Siclia (416-413)

guerra deceleica (411-404)

La guerra termina en 404 amb lentrada dels espartans a Atenes. Com a

conseqncia, Atenes haur de destruir les muralles, acabar amb el govern

democrtic, rendir la flota i pagar tributs.

s. IV a C: cap ciutat s imposa clarament: Esparta, Tebes, Atenes....

340 - 338 a C: guerra entre Macednia i Grcia. El rei Filip II, rei de Macednia,

envaeix Grcia. A la batalla de Queronea els macedonis vencen els grecs, lany 338, i

dominen i controlen el pas.

POCA HELLENSTICA (336-146 aC)

336-323 a C: a la mort de Filip II, ocupa el tron de Macednia el seu fill Alexandre el

Gran. Els grecs es rebellen, per sn sotmesos sense pietat per Alexandre

Alexandre, amb un nombrs exrcit, marxa cap a Prsia. Conquista Egipte, Prsia,

Mesopotmia, sia Menor i Sria. Funda Alexandria en Egipte, i aquesta ciutat esdev

centre de la civilitzaci hellnica. A la seva mort, el 323 a C, limperi es divideix entre

els seus generals

199 a C Els romans declaren la guerra als macedonis, que shavien aliat amb Cartago.

Vencen els romans contra Filip V, a Cinoscfalos, Tesslia, i alliberen les ciutats

gregues del domini macedoni...

2-Histria de Grcia i Roma

3

168a C: A Filip V el succeeix Perseu, qui ataca Roma per a recuperar el domini

perdut. Els romans, sota el comandament de Paulo Emili, vencen a Pidna. Aix,

Macednia es converteix en provncia romana, i Roma adopta mesures molt rgides

contra les ciutats gregues que havien recolzat els macedonis

DOMINACI ROMANA (146 aC 395dC) / BIZANCI (395 dC 1453dC)

146 a C: Grcia es converteix en provncia romana. Continuar en aquesta situaci

fins la divisi de limperi rom (395dC) i, desprs de la caiguda de llImperi Rom

dOccident, el 476 d C, formar part de limperi rom dOrient, Bizanci, fins el 1453 dC

Activitats (sobre 65p)

1. Completa el nom o la cronologia de les etapes histriques de Grcia i Roma: (1p)

Grcia

- Minoica (______ - ______)

- ..................... (1500 aC - 1100aC)

- ..................... (______ - ______)

- ..................... (776 aC - ______)

- Clssica (______ - ______)

- ..................... (323 aC - ______ )

- Dominaci Roma (149 aC - ______)

Roma

- Monarquia (753 aC - 509 aC)

- ...................... (______ - ______)

- ...................... (______ - 476 dC)

2. En les segents lnies temporals, marca el perode que correspondria a Grcia i a

Roma. Respecta les proporcions entre la lnia i el temps (1p)

Grcia

2000 aC 2000 dC

Roma

2000 aC 2000 dC

2-Histria de Grcia i Roma

4

3. Per qu la cultura cretenca sanomena tamb minoica? (05p)

4. A quina poca i quin any van passar els segents fets? (1p)

Formaci de la Lliga de Delos

Batalla de Marat

Mort dAlexandre el Gran

Final de la Guerra del Peloponns

5. En quines regions i ciutats es van desenvolupar les cultures minoica i micnica? (05p)

Minoics

Micnics

6. Quins pobles es van enfrontar (05p)

a les guerres mdiques?

a la guerra del Peloponns?

7. Indica a quin perode (minoic, micnic, arcaic....) corresponen els segents personatges o

fets: (1p)

Pricles

fundaci dEmpries

mort dAlexandre el Gran

mite de Teseu

desaparici de lescriptura

consolidaci de la polis, ciutat-estat

Grcia es converteix en provncia romana

construcci del Parten

guerra de Troia

Homer

8. Comenta aquests noms o data- des del punt de vista histric o cultural grec (1p)

taca

batalla de Marat

Pricles

Minos

Empries

2-Histria de Grcia i Roma

5

FITXA PELLCULA 300

1. Completa el segent quadre amb el nom i la cronologia (anys) de les etapes histriques de

Grcia i Roma: (1p)

Grcia Roma

2000-1500 (poca Minoica)

1600-1200 (..............................................)

1200-........ (...............................................)

............ - ............ (....................................) 753- ................ (.....................................)

................ -............. (.................................) ............... - 27aC (.....................................)

............. 168 (..........................................)

168aC-395dC ( Dominaci romana) 27ac-476 dC (.....................................)

2. Quan (poca i anys) van tenir lloc les Guerres Mdiques les dues campanyes - ? Quins dos reis perses van intervenir? (1p)

3. A qu fa referncia el ttol de la pellcula 300? (1p)

4. Comenta breument aquests personatges, a partir del que has vist a la pellcula: (1p)

a. Lenidas

b. Xerxes

c. Efialtes

5. Explica per qu les dones espartanes sacomiadaven dels seus marits o fills dient: Torna, amb el teu escut o sobre ell. Qu volien dir? (1p)

6. Descriu leducaci espartana. Per qu era aix? (1p)

2-Histria de Grcia i Roma

6

7. Estructura de la pellcula. Ordena els segents moments de la pellcula. (coincideix amb lestructura que et demano al comentari) (1p)

a. Efialtes traeix els espartans comunicant a Xerxes un cam alternatiu per darrera de les muntanyes.

1. - f

b. Nous atacs amb els Immortals i altres criatures monstruoses 2.

c. Lemissari del rei persa reclama aigua i terra 3.

d. Efialtes s rebutjat com a soldat per Lenidas 4.

e. Lenidas amb 300 espartans es dirigeix a les Termpiles 5.

f. Infncia i educaci de Lenidas 6.

g. Xerxes ofereix a Lenidas fer-lo rei de Grcia, noms per sota de Xerxes

7.

h. Xerxes envolta els espartans i torna a oferir a Lenidas fer-lo rei si se sotmet.

8.

i. Consulta als fors 9.

j. Primer atac persa 10.

k. Mort de Lenidas i els pocs espartans que quedaven 11.

l. Lenidas amaga amb acceptar i intenta matar Xerxes, per falla. 12. - k