2. Caracterització de les masses...

Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya

Octubre 2005 AP 05 070-03 ctidma 05-05

125

2. Caracterització de les masses d’aigua

Al primer capítol del present document s’ha presentat la delimitació de la Demarcació

Hidrogràfica de les conques internes de Catalunya així com l’àmbit de les conques

intercomunitàries (apartat 1.1, i Mapa 1.1.1 i 1.1.2). Segons les definicions de la Directiva a

l’Article 2, la “demarcació hidrogràfica” és la zona marina i terrestre composta per una o vàries

conques hidrogràfiques veïnes i les aigües costaneres associades, designada com a principal

unitat a efectes de la gestió de les conques hidrogràfiques. Per a cadascuna de les

demarcacions hidrogràfiques, l’Article 5 de la Directiva requereix als Estats Membres que es

faci amb un termini d’execució de desembre del 2004 i segons les especificacions dels

Annexos II i III:

una anàlisi de les seves característiques,

un estudi de les repercussions de les activitats humanes sobre l’estat de les aigües

superficials i subterrànies, i

una anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua

L’anàlisi de les característiques de la Demarcació Hidrogràfica consta en part al capítol 1

(Presentació de la Demarcació Hidrogràfica) i també en els apartats que segueixen del capítol

2 (Caracterització de les masses d’aigua). L’estudi de les repercussions de les activitats

humanes sobre l’estat de les aigües superficials i subterrànies es presenta al capítol 4 (Anàlisi

de pressions i impactes). L’anàlisi econòmica es presenta al capítol 5 (Anàlisi econòmica de l’ús

de l’aigua).

2.1. Caracterització de les masses d’aigua superficials continentals

Segons l’Annex II de la Directiva, el primer pas en la caracterització de les masses d’aigua

superficial és la identificació d’aquestes en cada demarcació hidrogràfica i la seva inclusió en

una de les següents categories:

Rius

Llacs

Aigües de transició

Aigües costaneres

Masses d’aigua superficials molt modificades i artificials (HMWB i AW)

Un cop determinades les categories a les que pertanyen, les diferents masses d’aigua es

subdivideixen en tipus. Cal fer, doncs, una aproximació jeràrquica, on primer s’estableixen les



126

categories de masses d’aigua (rius, llacs, etc.), a continuació, es caracteritzen en tipus

(regionalització) i finalment es fan subdivisions físiques d’aquestes masses seguint els criteris

de la guia Identification of waterbodies (EC, 2003a), els quals tenen en compte: (i) les

característiques geogràfiques i hidromorfològiques; (ii) les pressions antròpiques; (iii) el

previsible estat ecològic; (iv) o el fet que tinguin un estat de protecció determinat. L’objectiu final

d’aquest procés és delimitar unitats de gestió adients per assolir els objectius ambientals de

bon estat (o potencial) ecològic previstos a la Directiva (Figura 2.1.1). Per a cada tipus de

massa d’aigua caracteritzat, la Directiva exigeix l’establiment de condicions de referència

específiques, que s’han de correspondre amb les condicions hidromorfològiques,

fisicoquímiques i biològiques pròpies d’una massa d’aigua en molt bon estat ecològic.

Definició de categories d’aigües superficials

Subdivisió de les categories d’aigües superficials en tipus

Subdivisió dels tipus d’acord amb els caràcters

físics naturals significatius

Subdivisió de les divisions físiques d’acord amb altres criteris com:

diferències d’estat; o l’extensió d’àrees

protegides

No identificar com a masses d’aigua molt modificades

Identificar com a masses d’aigua molt modificades

Verificació iterativa i refinament mitjançant la informació de l’Annex II

1.5 (avaluació de riscos) i de l’Article 8 (Programes de seguiment)

[Annex II 1.1(i)]

[Annex II 1.1(i)]

[Propòsit: millora de la definició vàlida de les masses d’aigua (veure secció 2 i 3.3)]

[Article 4.3 i Annex II 1.1(i)]

Figura 2.1.1. Aproximació jeràrquica per a la identificació de masses d’aigua superficials. Font: guia Identification of

Water Bodies (EC, 2003a).



127

2.1.1. Rius

2.1.1.1. Àmbit de la xarxa fluvial

Per a desenvolupar l’Article 5 de la Directiva cal definir prèviament la xarxa fluvial bàsica de la

demarcació sobre la qual es delimitaran les masses d’aigua. Per fer-ho s’ha utilitzat la xarxa

fluvial extreta de la base topogràfica a escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

(ICC, 2002). Sobre aquesta base s’han tingut en compte uns antecedents i s’han aplicat uns

criteris que han servit per establir l’àmbit definitiu de la xarxa fluvial.

Antecedents

Aquests antecedents es basen en les tres següents consideracions i fonts:

• Directiva Marc de l’Aigua: la classificació de rius segons el sistema A de la Directiva

considera els rius amb una conca de drenatge igual o més gran de 10 km2.

• Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX: ha restringit la xarxa hidrogràfica bàsica a

partir de dues condicions: (i) conca de drenatge igual o superior a 10 km2; i (ii) una

aportació mitjana anual en règim natural més gran de 3,15 hm3/any (100 L/s).

• Estacions de referència: independentment del cabal i de l’àrea de conca drenada, s’han

considerat els trams fluvials on existeixen estacions de referència utilitzades per a la

determinació de les condicions de referència de certs tipus fluvials (vegeu l’apartat 2.1.1.4

dins aquest mateix capítol).

Criteris

Tenint en compte els antecedents abans esmentats, l’àmbit de la xarxa fluvial definitiva s’ha

determinat aplicant els següents criteris:

• Inclusió de trams situats aigües avall d’una estació de referència - pertanyent a estudis

previs i que, per tant, disposa de dades històriques -.

• Inclusió de trams amb una conca de drenatge >10 km2, i amb un cabal en règim natural

>3,15 hm3/any.


<3,15 hm3/any en rieres litorals que superen els 3,15 hm3/any en algun tram aigües avall.


<3,15 hm3/any en afluents quan la longitud del tram supera els 5 km.



128


<3,15 hm3/any que travessen espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.

Un cop aplicats aquests criteris s’han exclòs tots els afluents i rieres de longitud inferior a 5 km

per minimitzar les possibilitats d’obtenir masses d’aigua de menys de 5 km. L’àmbit de la xarxa

definitiva es mostra en el Mapa 2.1.1.

Mapa 2.1.1. Àmbit de la xarxa fluvial definitiva utilitzada en el procés de caracterització.

2.1.1.2. Tipus

Per a la tipificació dels trams fluvials a les conques internes de Catalunya es van seleccionar

del sistema B de l’Annex II de la Directiva, variables obligatòries i aquelles optatives de les

quals es disposava d’informació (Agència, 2002c; Munné et al., en premsa). Alhora, també es



129

van introduir variables que tot i no estar considerades en l’Annex II, aportaven informació sobre

la singularitat dels rius mediterranis. A partir de les variables discriminatòries dels tipus fluvials, i

analitzant els rangs de variació, es poden caracteritzar cadascun d’ells tal com es mostra en la

Taula 2.1.1a.

Taula 2.1.1a. Principals característiques discrimadores dels tipus fluvials a Catalunya. S’indica la correspondència

amb el tipus del CEDEX i l’àmbit a on es troben (CI= conques internes; CE= conques de l’Ebre). Font:

Regionalització fluvial a les conques internes de Catalunya (Agència, 2002c); Caracterización de los tipos de ríos y

lagos (MIMAM, 2005).

Núm. CEDEX

Tipus fluvial Principals característiques discriminadores Àmbit

27 Rius de muntanya humida silícica

Aportació anual moderadament baixa (< 150 hm3) Elevat percentatge de geologia superficial silícica (> 80 %) Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC) Elevada pluviometria anual (> 1000 mm)

CI, CE

26 Rius de muntanya humida calcària

Aportació anual moderadament baixa (< 150 hm3) Baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10 %) Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC) Pluviometria anual moderadament alta (> 900 mm)

CI, CE

11 Rius de muntanya mediterrània silícica

Baixa aportació anual (< 40 hm3) Elevat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (> 0.6) Elevat percentatge de geologia superficial silícica (> 50 %) Temperatura ambiental moderadament elevada (> 13 ºC) Pluviometria anual moderadament alta (800 - 900 mm)

CI

12 Rius de muntanya mediterrània calcària

Baixa aportació anual (< 40 hm3) Molt baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10%) Temperatura ambiental moderadament elevada (10 - 13 ºC) Pluviometria anual moderadament alta (800 - 1100 mm)

CI; CE

15 Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal

Aportació anual moderadament elevada (200 - 400 hm3) Baix índex d’estiatge i variabilitat del cabal (< 0.3) Elevat percentatge de geologia amb roques evaporítiques i salines (> 0.1%) Temperatura ambiental moderadament elevada (11 - 12ºC) Pluviometria anual moderadament alta (800 - 1000 mm)

CI

9 Rius mediterranis de cabal variable

Aportació anual molt baixa (< 40 hm3) Elevat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (> 0.8) Temperatura ambiental moderadament elevada (> 13 ºC) Pluviometria anual baixa (< 700 mm)

CI, CE

8 Rius de zona baixa mediterrània silícica

Aportació anual molt baixa (< 40 hm3) Elevat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (> 0.8) Elevat percentatge de geologia superficial silícica (> 80 %) Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC) Pluviometria anual moderadament baixa (700 – 750 mm)

CI

10 Rius de zona baixa mediterrània d’influència càrstica

Aportació anual baixa (10 – 80 hm3) Baix índex d’estiatge i variabilitat del cabal (< 0.2) Elevat percentatge de geologia amb roques evaporítiques (5 – 30 %) Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC) Pluviometria anual baixa (< 700 mm)

CI

16 Eixos fluvials principals

Elevada aportació anual (> 500 hm3) Moderat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (0.2 – 0.3) Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC)

CI

18 Torrents litorals Rius intermitents (> 150 dies a l’any secs) Petita àrea de conca drenada (< 250 km2)

CI



130

A la conca de l’Ebre la tipificació va ser realitzada de forma anàloga (CHE, 1998).

Posteriorment, el Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX a petició del Ministerio de Medio

Ambiente (MIMAM, 2005) va caracteritzar els tipus fluvials en tot el territori espanyol peninsular

i les illes Balears. Un total de 32 de tipus foren definits, 11 dels quals es troben a Catalunya. La

correspondència amb els tipus que es troben Catalunya s’indica a les Taules 2.1.1a i b.

Taula 2.1.1b. Principals característiques discrimadores dels tipus presents únicament a les conques catalanes de

l’Ebre. S’indica la correspondència amb el tipus del CEDEX i de l’àmbit a on es troben (CE= conques de l’Ebre).

Font: Delimitación de regiones ecológicas en la cuenca del Ebro (CHE, 1998); Caracterización de los tipos de ríos y

lagos (MIMAM, 2005).

Núm. CEDEX

Tipus fluvials Conca Àmbit

15 Grans rius poc mineralitzats

Aportació anual: 1.212 hm3 Àrea de la conca: 3.532 km2 Geologia: àrees de barreja per deposició al·luvial, amb roques evaporítiques, silícies i calcàries. Temperatura mitjana anual: 12, 7ºC Clima càlid i poc plujós.

CE

17 Grans eixos mediterranis

Aportació anual: 5.197 hm3

Àrea de la conca: 34.132 km2 Geologia: àrees de barreja per deposició al·luvial, amb roques evaporítiques, silícies i calcàries. Temperatura mitjana anual: 15, 3ºC Clima càlid i poc plujós.

CE

El resultat final del procés de tipificació consisteix en l’assignació d’un tipus fluvial a cada tram

fluvial. Els rius i rieres que conformen les masses d’aigua de cadascun dels tipus es

classifiquen de la manera següent (Taules 2.1.2a i b; Mapa 2.1.2).



131

Taula 2.1.2a. Rius i rieres que conformen les masses d’aigua de cadascun dels tipus fluvials a les conques internes

de Catalunya. Font: Regionalització fluvial a les conques internes de Catalunya (Agència, 2002c).

Núm. CEDEX

Tipus fluvial Conca Masses d’aigua


Ter Tordera

Tram alt del Ter abans de Ripoll i el Ritort, tram alt del Freser abans de Ripoll i el Rigard. Capçalera de la riera de Gualba.


Ter Llobregat

Conca del Merdàs. Conca alta del Llobregat fins a la Colònia Rosal, inclosos el Merdançol i el riu Demetge, capçalera del Cardener fins a Olius i Aigua de Valls.

11 Rius de muntanya mediterrània silícica

Ter Tordera Besòs

Capçalera del Gurri, riera Major des de St. Segimon i riera d’Osor. Tordera des de St. Marçal fins a St. Celoni, tram baix de la riera de Gualba, rieres de Breda, Arbúcies, Fuirosos i Vallgorguina. Riera de l’Avencó, riera de Vallforners i Cànoves


Muga Fluvià Ter Llobregat

Conca alta de la Muga i l’Arnera fins a Boadella d’Empordà. Conca alta del Fluvià fins a St. Jaume de Llierca, conca del Llierca, riera del Borró i conca del Ser. Rieres de les Lloses i de Sora, el Sorreig, riera de Vallfogona, riera de la Foradada, el Ges, rieres de les Gorgues i de Rupit, el Brugent i la riera de Llèmena. Rieres de Merlès, Clarà, Merola, Portella, la Riba, Biure, capçaleres de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, conca d’Aiguadora, riera de Navel i riu Negre.

15 Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal

Fluvià Ter Llobregat

Fluvià des de St. Jaume de Llierca fins al mar. Ter des de Ripoll fins a Roda de Ter Llobregat des de la Colònia Rosal i Cardener des d’Olius fins a la confluència entre ambdós.


Muga Ter Daró Tordera Besòs Llobregat Foix Gaià Francolí

Tram baix del Llobregat des de Ricardell, el Ricardell des de Darnius, la Muga des de Boadella fins al mar, la conca del Manol i la riera d’Alguema, capçalera de la riera de Garriguella. Conca baixa del Gurri des de Tona, torrent de Gàrrep, el Güell, conca de l’Onyar i rieres de Revardit, la Farga, Cinyana i St. Martí. Conca del Daró. Tram de la Tordera des de St. Celoni fins al mar, tram baix de la riera d’Arbúcies, conca de la riera de Sta. Coloma. Conca del Congost menys l’Avencó, conca del Mogent menys la riera de Cànoves i les rieres del Corredor-Montnegre, conques del Tenes, de Caldes, Ripoll, Sec i tot el Besòs. Tram baix de la Gavarresa des d’Avinyó, el Calders, rieres de Mura, Salo, Rajadell, Rubí, i totes les rieres laterals del tram mig i baix del Llobregat des de Navàs i del tram baix del Cardener des de St. Salvador de Torroella. Conca alta de l’Anoia fins a la Pobla de Claramunt, riera de l’Avernó i torrent de la Fontsanta.Rieres de Llitrà i tram baix de la riera de Pontons i del Foix des de Sta. Margarida i els Monjos. Conca alta del Gaià fins a Pontils i torrents de Rupit, Rubió, Pinetelles i del Còdol.Conca alta del Francolí fins a la Riba i torrents del Puig i Vallmoll

8 Rius de zona baixa mediterrània silícica

Muga Tram alt del Llobregat de la Muga fins al Ricardell, conques de l’Anyet i l’Orlina.

10 Rius de zona baixa mediterrània d’influència càrstica

Ter Llobregat Foix Gaià Francolí

Conca del Terri. L’Anoia des de la Pobla de Claramunt, la riera de Carme i el riu de Bitlles. Conca alta del Foix i la riera de Pontons fins a Sta. Margarida i el Monjos. Tram baix del Gaià des de Pontils. Conca del Brugent, tram alt de la Glorieta fins a Alcover i tram baix del Francolí des de La Riba.

16 Eixos fluvials principals

Ter Llobregat

Tram baix del Ter des de Roda de Ter. Tram baix del Llobregat des de la seva confluència amb el Cardener.

18 Torrents litorals Torrents i rieres del litoral català: Cap de Creus, litorals Muga, litorals Fluvià, Costa Brava, Maresme, litoral Besòs, litorals Llobregat, Garraf, litorals Foix, riera de la Bisbal, litorals Gaià, litorals Francolí, tram baix de la Glorieta de d’Alcover, riera de la Selva i barranc de Garridells, i rieres Meridionals-Riudecanyes.



132

Taula 2.1.2b. Rius i rieres que conformen les masses d’aigua de cadascun dels tipus fluvials a les conques

intercomunitàries de Catalunya. Font: Delimitación de regiones ecológicas en la cuenca del Ebro (CHE, 1998).

Núm. CEDEX

Tipus fluvial Conca Masses d’aigua


Garona Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana

Conca alta de la Garona fins a la frontera amb França. Conca alta de la Noguera Pallaresa i de la Noguera de Cardós fins a la confluència d’amdues. Conca alta de la Noguera Ribagorçana fins a la cua de l’embassament d’Escales.


Segre Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana

Conca alta del Segre fins a la cua de l’embassament d’Oliana, Segre des de l’embassament d’Oliana fins a la confluència amb la Noguera Pallaresa, riu Segues. Conca mitjana de la Noguera Pallaresa des de la confluència de la Noguera de Cardós fins a la cua de l’embassament de Terradets, Noguera Pallaresa des de l’embassament de Terradets fins a la confluència amb el Segre. Conca mitjana de la Noguera Ribagorçana des de la cua de l’embassament d’Escales fins al Pont de Montanyana.


Segre Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana

Riu de Perles, riu Sallent, riu de Valldarques, conca de la Ribera Salada, riu Rialp, riu Boix. Riu d’Abella, riu de Conques, barranc de Barcedana, barranc del Bosc. Noguera Ribagorçana des del Pont de Montanyana fins a Alfarràs.


Segre Cinca Matarranya Siurana Sec Canaletes Ebre Sènia

Conca del Riu Llobregós, conca del riu Sió, riu de Farfanya, sèquia de la Gombalda, conca del riu Corb, riu Clamor, torrent de la Femosa, rierol de Melons, riu Set. Riu de la Clamor Amarga. Riu Algars. Conca del Siurana. Riu Sec. Riu Canaletes. Riu de la Cana, riera del Comte, barranc de Xalamera, barranc de l’Arram, barranc de la Conca, barranc de la Servera, barranc de St. Antoni, conca del barranc de la Galera. Eix del riu Sènia des del barranc de la Fou fins al mar.

15 Grans rius poc mineralitzats

Noguera Ribagorçana Cinca Segre

Noguera Ribagorçana des d’Alfarràs fins a la confluència amb el Segre. Cinca fins a la confluència amb el Segre. Segre des de la confluència amb la Noguera Pallaresa fins a la cua de l’embassament de Ribarroja.

17 Grans eixos mediterranis

Ebre Ebre des l’embassament de Ribarroja fins al mar.



133

Mapa 2.1.2. Tipus fluvials a Catalunya.



134

2.1.1.3. Delimitació de les masses d’aigua

Criteris de delimitació

La xarxa fluvial definitiva s’ha segmentat en funció de l’aplicació jeràrquica dels diferents criteris

previstos a la guia Identification of Water Bodies (EC, 2003a) tal com s’indica a la Taula 2.1.3.

Taula 2.1.3. Criteris utilitzats per segmentar la xarxa fluvial en masses d’aigua.

Criteris Canvi de tipologia fluvial Elements geogràfics i hidromorfològics:

- artificials (embassaments) - naturals (confluència de tributaris)

Àrees protegides Canvis de qualitat:

- qualitat biològica i fisicoquímica - qualitat hidromorfològica

A continuació es descriu la forma en què s’ha aplicat cada un d’aquests criteris.

Canvi de tipologia fluvial

S’han utilitzat els tipus fluvials com a àmbits de diferenciació entre masses d’aigua. Després de

l’aplicació d’aquest criteri, la xarxa ha quedat dividida en masses d’aigua constituïdes pel

conjunt de trams fluvials contigus pertanyents a un mateix tipus fluvial.

Elements geogràfics i hidromorfològics

Artificials

S’han considerat els embassaments amb una capacitat d'emmagatzematge superior a 5 hm3 o

bé amb una taxa de regulació (capacitat d'emmagatzematge / aportació anual) superior a 0,5

(50%). Aquest és el criteri utilitzat en el Pla sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques

Internes de Catalunya (Agència, 2004b) per a la selecció d’infraestructures amb capacitat de

laminar crescudes ordinàries (vegeu l’apartat 1.5.4 del capítol 1). L’existència d’un

embassament d’aquestes característiques suposa la diferenciació d’un mínim de tres masses

d’aigua, sempre que existeixi un tram fluvial aigües amunt de l’embassament:

tram fluvial abans de l’embassament,

tram d’embassament (massa d’aigua fortament modificada),



135

tram fluvial després de l’embassament,

en cas que, a més del riu principal, hi hagi d’altres afluents que conflueixen a

l’embassament, cada un d’ells constitueix una nova massa d’aigua independent.

Seguint aquest criteri, els embassaments que determinen talls entre masses d’aigua es

mostren a la Taula 2.1.4.

Taula 2.1.4. Embassaments que constitueixen motiu de tall entre masses d’aigua.

Embassament Conca Capacitat Aportació Taxa de regulació (hm3) (hm3/any) anual**

Conques internes Boadella Muga 61,1 64 0,9 Sau Ter 165,3 527,2 0,3 Susqueda Ter 233 591,9 0,4 Pasteral Ter 2 598,9 <0,1 Sta. Fe Tordera 0,9 1,9 0,5 Vallforners Besòs 2,4 2,5 0,9 La Baells Llobregat 109,4 207,8 0,5 Llosa del Cavall Llobregat 80 80,5 1 St. Ponç Llobregat 24,4 101,3 0,2 St. Martí de Tous Llobregat 1,2 1,6 0,8 Foix Foix 6* 9 0,7 Gaià Gaià 59,4 21,8 2,7 Riudecanyes Riudecanyes 5,3 3,4 1,5

Conques intercomunitàries Baserca Noguera Ribagorçana 21,9 124,5 0,176 Cavallers o Estanys de Tor Noguera Ribagorçana 16 44,6 0,359

Escales Noguera Ribagorçana 152 825,4 0,184 Canelles Noguera Ribagorçana 688 933,1 0,737 Sta. Anna Noguera Ribagorçana 240 938,1 0,256 Sallente Noguera Pallaresa 6 141,9 0,143 Talarn o St. Antoni Noguera Pallaresa 205 1753 0,117 Terradets Noguera Pallaresa 23 1843 0,012 Camarasa Noguera Pallaresa 113 1860 0,061 Oliana Segre 101 937,1 0,108 Rialb Segre 402 1045 0,385 St. Llorenç de Montgai Segre 10 2.963,7 0,003 Siurana Ebre 12 3,8 3,159 Margalef Ebre 3 5,9 0,508 Els Guiamets Ebre 10 6,6 1,512 Riba-roja Ebre 210 16.583,5 0,013 Flix Ebre 11 16.587,6 0,001

*dades de disseny; (**) capacitat d’emmagatzematge / aportació anual.

L’embassament del Pasteral, tot i no satisfer els criteris imposats, s’ha considerat com a cas

especial donat que forma part d'una cadena d’embassaments (Sau, Susqueda i Pasteral).



136

Naturals

S’han diferenciat noves masses d’aigua a partir de la confluència d’un tributari quan es

compleixen els següents dos supòsits: (i) l’aportació mitjana anual del tributari en règim natural

és superior a 20 hm3; i (ii) l’ordre fluvial del tributari és més gran o igual a 5 segons el model de

Strahler a escala 1:50.000. El compliment del d’aquests dos supòsits genera dues o tres noves

masses d’aigua tal com s’especifica a continuació:

• si l’ordre fluvial de l’afluent és inferior al del riu principal, la confluència genera dues masses

d’aigua: l’afluent i el riu principal;

• si l’ordre fluvial de l’afluent és igual al del riu principal, la confluència genera tres masses

d’aigua: l’afluent, el riu principal abans de la confluència, i el riu principal després de la

confluència.

Àrees protegides

Les àrees o els trams protegits que s’han tingut en compte són:

• rius i trams fluvials declarats com a zona de reserva genètica de truita;

• rius i trams fluvials inclosos en el Pla de conservació de la llúdriga;

• espais inclosos en els Plans de recuperació del bitó, del fartet, el samaruc i de la gavina

corsa;

• espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.

S’ha procedit de manera que una mateixa massa d’aigua estigui inclosa o exclosa unitàriament

de les zones de reserva genètica de truita i del Pla de conservació de la llúdriga. En el cas dels

espais de la Xarxa Natura 2000 i dels plans de recuperació, donat que en molts casos es tracta

d’àmbits territorials que excedeixen l’espai estrictament fluvial, s’han delimitat les masses

d’aigua en funció de la influència que aquests espais exerceixen sobre un tram determinat de

riu, amb independència que dins d’aquest tram hi hagi segments que quedin fora de l’àrea

protegida.



137

Canvis de qualitat

Qualitat fisicoquímica i biològica

S’han delimitat masses d’aigua diferenciades en funció de la seva qualitat biològica i

fisicoquímica, donat que masses d’aigua de qualitat diferent requeriran mesures de gestió

diferents per assolir els objectius establerts per la Directiva. S’ha utilitzat la informació més

actualitzada disponible:

• Dades de macroinvertebrats (índex BMWPC: Benito & Puig, 1999) dels punts de control

biològic de l’Agència (dades de 2002-2003), del projectes GUADALMED2 i ECOBILL

(dades de 2003), de la RCVA de la CHE (dades de 2001-2002).

• Dades de diatomees (índex IPS) de les campanyes de 2002 i 2003 del conveni de l’Agència

amb la UdG i la UB (Agència, 2003b).

• Dades fisicoquímiques mensuals de la xarxa de control de l’Agència (dades de 2003-2004).

• Estimació del grau d’incidència de les EDARs sobre el medi. S’han establert tres categories

d’incidència (alta, mitjana i baixa) en funció de la càrrega de DQO dels efluents de les

EDARs i del cabal del riu receptor.

• Criteri expert dels tècnics de l’Agència i d’altres assessors.

Qualitat hidromorfològica

S’han delimitat masses d’aigua diferenciades en funció de la qualitat hidromorfològica, donat

que masses d’aigua de qualitat diferent requeriran mesures de gestió diferents per assolir els

objectius establerts per la Directiva. S’ha utilitzat la següent informació:

coberta de trams urbans elaborada pel CEDEX a partir de les cobertures CORINE

Land Cover,

coberta de rescloses i preses extreta de la base topogràfica a escala 1:50.000 de

l’ICC,

criteri expert dels tècnics de l’Agència.

Revisió de masses d’aigua de longitud reduïda

Seguint les directrius del Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX s’han revisat les masses

d’aigua de menys de 5 km de longitud resultants del procés de delimitació. En cada cas s’ha

optat per la millor opció d’entre les tres següents:

unió de la massa d’aigua amb una altra de contigua,

ampliació dels límits de la massa d’aigua fins a superar els 5 km de longitud,



138

eliminació de la massa d’aigua.

En determinades masses d’aigua, en les que no procedia aplicar cap de les tres opcions, s’ha

mantingut la seva longitud original tot i ser inferior als 5 km.

Resultats de la delimitació

El nombre de masses d’aigua resultants després de l’aplicació de cada un dels criteris i de la

ulterior revisió s’indica a la Taula 2.1.5.

Taula 2.1.5. Nombre de masses d’aigua fluvials a Catalunya. S’indica la longitud total i també la longitud mitjana per

massa d’aigua (ma).

Masses d’aigua Estadístics Conques internes Conques intercomunitàries Total Masses d’aigua* nombre 261 141 402 longitud total 3.934 km 2.757 km 6.691 km longitud mitjana 15,1 km/ma 19,6 km/ma 16,6 km/maFluvials nombre 248 124 372 longitud total 3.838 km 2.562 km 6.400 km longitud mitjana 15,5 km/ma 20,7 km/ma 17,2 km/maEmbassaments nombre 13 17 30 longitud total 97 km 195 km 291 km longitud mitjana 7,5 km/ma 11,5 km/ma 9,7 km/ma

*aquestes masses d’aigua inclouen tant les masses pròpiament fluvials com els embassaments.

El resultat final del procés de delimitació es mostra al Mapa 2.1.3.



139

Mapa 2.1.3. Delimitació de les masses d’aigua fluvials a les conques internes de Catalunya.

Tal com estableix la guia Identification of waterbodies (EC, 2003a), la delimitació de masses

d’aigua ha de ser un procés iteratiu. La informació obtinguda mitjançant els programes de

seguiment ha de servir per confirmar o modificar els límits establerts en funció dels canvis de

qualitat, fins assolir uns nivells de confiança suficients que permetin considerar acabada la

validació iterativa i així poder gestionar les masses d’aigua resultants.



140

2.1.1.4. Establiment de les masses d’aigua de referència i de les condicions de referència

Segons la Directiva la xarxa de referència, per a cada tipus de massa d’aigua superficial, ha de

consistir en una selecció de masses d’aigua sense alteració humana o, si aquesta existeix, que

no provoqui canvis ecològics o que aquests siguin mínims. Això implica que aquestes masses

d’aigua han de complir una sèrie de característiques: nul·la o molt baixa pressió antròpica, i per

tant, una nul·la o molt baixa alteració de les característiques hidromorfològiques,

fisicoquímiques i biològiques.

En cadascun dels 12 tipus fluvials sorgits del procés de tipificació fluvial (vegeu apartat 2.1.1.2)

s’han cercat aquells trams que es poden considerar de referència i, en el cas de no ser possible

atès l’elevat grau d’intervenció humana, s’han cercat trams amb la millor qualitat.

Per a determinar les condicions de referència de cada tipus fluvial la Directiva proposa utilitzar

informació de camp obtinguda en estacions de mostreig. És amb aquesta finalitat que

paral·lelament a la identificació de masses d’aigua de referència s’ha seguit un procés de

validació d’estacions i selecció d’estacions de referència.

Masses d’aigua potencialment de referència

L’anàlisi de pressions i impactes sobre les masses d’aigua (IMPRESS), que contempla l’Article

5 de la Directiva i que es presenta al capítol 4 d’aquest mateix document, permet discriminar

quines són les masses d’aigua que no estan sotmeses a cap tipus de pressió derivada de les

activitats humanes, i que, per tant, són potencialment de referència. A partir dels resultats finals

de l’IMPRESS s’han identificat les masses d’aigua fluvials amb mínimes alteracions

biològiques, fisicoquímiques i hidromorfològiques. Les masses d’aigua en les quals l’única

pressió significativa és la provocada per centrals hidroelèctriques s’han considerat també

potencialment de referència, donat que bona part dels seus trams presenten condicions

naturals. Segons els resultats d’aquest procés (Mapa 2.1.4) s’han identificat a Catalunya 117

masses d’aigua potencialment de referència, 52 a les conques internes, 61 a la conca de

l’Ebre, 3 a la conca de la Garona i 1 a la conca de la Sènia. La distribució de masses de

referència per tipus fluvials (Taula 2.1.6) és molt desigual. Més d’un 92% de les masses d’aigua

potencialment de referència es concentren en només quatre tipus (Rius de muntanya humida

silícica, Rius de muntanya humida calcària, Rius de muntanya mediterrània calcària i Rius

mediterranis de cabal variable), mentre que hi ha cinc tipus (Rius de muntanya mediterrània



141

d’elevat cabal, Rius mediterranis silícics, Eixos principals, Grans rius poc mineralitzats i Grans

eixos mediterranis), corresponents sobretot a trams mitjans i baixos dels rius amb més cabal,

sense cap massa d’aigua potencialment de referència.

Mapa 2.1.4. Masses d’aigua potencialment de referència a Catalunya segons l’anàlisi de pressions i impactes.



142

Taula 2.1.6. Masses d’aigua potencialment de referència per a cada tipus fluvial segons l’anàlisi de pressions i

impactes a Catalunya.

Tipus Nº masses d’aigua potencialment de referència* Conques internes Conques intercomunitàries TotalRius de muntanya humida silícia 1 16 17 Rius de muntanya humida calcària 9 31 40 Rius de muntanya mediterrània silícica 5 tipus inexistent 5 Rius de muntanya mediterrània calcària 15 10 25 Rius de muntanya mediterrània elevat cabal 0 tipus inexistent 0 Rius mediterranis de cabal variable 18 8 26 Rius mediterranis silícics 0 tipus inexistent 0 Torrents litorals 3 tipus inexistent 3 Rius mediterranis càrstics 1 tipus inexistent 1 Eixos principals 0 tipus inexistent 0 Grans rius poc mineralitzats tipus inexistent 0 0 Grans eixos mediterranis tipus inexistent 0 0 Total 52 65 117

* s’inclouen les masses afectades només per pressió per centrals hidroelèctriques

Algunes de les masses d’aigua que en funció de l’anàlisi realitzada es presenten com a

potencialment de referència (Mapa 2.1.4) es troben per sota d’embassaments que, tot i no tenir

capacitat de regulació segons la metodologia seguida en l’anàlisi de pressions (vegeu apartat

4.1.1.2), en determinades èpoques de l’any poden modificar significativament el règim de

cabals. Aquestes masses d’aigua s’han descartat com a potencialment de referència segons

criteri d’expert (Taula 2.1.7). Al Mapa 2.1.5 i a la Taula A.2.1.1 de l’Annex es presenten les

masses d’aigua considerades potencialment de referència després d’aquesta revisió.



143

Taula 2.1.7. Masses d’aigua potencialment de referència excloses per criteri expert.

Codi Nom Motiu d’exclusió Conques internes 1400080 Riera de Gualba des de la presa de Sta. Fe fins a la

Tordera Modificació del règim hidrològic

Conques intercomunitàries E0230 El Segre des de la presa d’Oliana fins a la cua de Rialb Modificació del règim hidrològic E0400 La N. Pallaresa des de la N. de Cardós fins a la cua de

Talarn Modificació del règim hidrològic per

activitats recreatives (ràfting) E0530 La N. Pallaresa des de la presa de Talarn fins a la cua de

Terradets Modificació del règim hidrològic

E0580 La N. Pallaresa des de la presa de Terradets fins a la cua de Camarassa

Modificació del règim hidrològic

E0720 La N. Ribagorçana des de la presa de Baserca fins a la confluència amb la Valira de Castanesa


E0740 La N. Ribagorçana des de la confluència amb la Valira de Castanesa a la cua de l’embassament d’Escales


E0760 La Noguera de Tor des de la presa de Cavallers fins a la confluència amb el riu de St. Nicolau


E0780 La Noguera de Tor des de la confluència amb el riu de St. Nicolau fins a la N. Ribagorçana


E0810 La N. Ribagorçana des de la presa d’Escales fins al Pont de Montanyana




144

Mapa 2.1.5. Masses d’aigua potencialment de referència a Catalunya segons els resultats de l’anàlisi de pressions i

impactes corregits per criteri d’expert.

Estacions de referència

Per a poder establir les condicions de referència en cada tipus fluvial calen estacions on les

comunitats biològiques, les condicions fisicoquímiques i les condicions hidromorfològiques no

hagin patit alteracions derivades de l’activitat humana, o aquestes siguin mínimes. Aquestes

estacions no tenen perquè estar en masses d’aigua potencialment de referència. Si bé és més

probable trobar condicions naturals en masses d’aigua no afectades per pressions antròpiques,

és factible trobar estacions on localment s’atenyen condicions inalterades en masses d’aigua

que globalment poden estar afectades per pressions significatives.



145

Les estacions d’entre les quals s’han seleccionat les que poden ser de referència provenen de

fonts diverses (Agència, 2005). Per a garantir que les estacions compleixen amb els

requeriments d’inalterabilitat exigits, s’han validat mitjançant una sèrie de criteris que es

presenten a continuació.

Criteris de referència

Els criteris utilitzats per determinar les estacions de referència estan fonamentats en les

propostes de dos estudis, una del projecte GUADALMED (Bonada et al., 2002), i l’altre del

Centro de Estudios Hidrográficos (MIMAM, 2004a). Ambdós estudis identifiquen possibles

estacions i trams de referència en base al que s’estableix a la Directiva i a la guia REFCOND

(EC, 2003b). Els criteris i els llindars que l’Agència ha definit en el present estudi es descriuen a

la Taula 2.1.8.

Taula 2.1.8. Criteris i llindars utilitzats per l’Agència per identificar estacions de referència a Catalunya.

Criteri Llindar de referència Naturalitat dels usos del sòl a la conca Usos naturals > 70% Usos urbans a la conca Usos urbans < 2 % Alteració del règim hidrològic Trams no regulats

Estació situada en un tram NO afectat per minicentrals hidroelèctriques

Concentració de nutrients Amoni: mitjana < 0,2 mg/L; màxim < 1 mg/L Nitrats: mitjana < 10 mg/L; màxim < 20 mg/L Fosfats: mitjana < 0,1 mg/L; màxim < 1 mg/L

Naturalitat de les riberes i del canal fluvial

QBR > 75; 4rt bloc del QBR = 25

S’han combinat criteris que tenen un efecte a nivell de conca, com són els usos del sòl i la

regulació, amb d’altres d’incidència a escala local com la concentració de nutrients, la

naturalitat del canal i l’afectació per part de minicentrals hidroelèctriques. Els nutrients i la

naturalitat del canal no s’han pogut validar en totes les estacions per manca de dades en

algunes d’elles. En el cas dels nutrients, s’ha optat per considerar que l’estació és de referència

si compleix amb la resta de criteris, donat que els relatius a la naturalitat dels usos ja integren

en certa mesura la càrrega de nutrients a la conca. La naturalitat del canal està considerada

com un criteri de referència irreversible pel projecte GUADALMED (Bonada et al., 2002), i en

conseqüència s’estima necessari fer una valoració in situ de les característiques

hidromorfològiques del canal fluvial per poder considerar l’estació de referència.



146

Al document de caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment a les

conques internes de Catalunya (Agència, 2005) s’exposen de forma detallada les fonts

d’informació utilitzada i la metodologia seguida en l’aplicació de cada un dels criteris. A

continuació, es presenten els Mapes 2.1.6 i 2.1.7 que mostren respectivament la distribució

d’usos artificials i urbans a Catalunya, i el Mapa 2.1.8 amb els trams regulats per

embassaments.

Mapa 2.1.6. Distribució dels usos del sòl artificials a Catalunya.



147

Mapa 2.1.7. Distribució dels usos del sòl urbans a Catalunya.

Mapa 2.1.8. Trams fluvials regulats per embassaments a Catalunya.



148

Resultats de la validació

S’han validat mitjançant els criteris de referència un total de 365 estacions, 156 situades a les

conques internes i 209 a les intercomunitàries. De totes elles, un 52% a les conques internes i

un 27% a les conques intercomunitàries s’han considerat de referència (Taula 2.1.9; Mapa

2.1.9).

Taula 2.1.9. Estacions que han passat pel procés de validació i estacions de referència segons els criteris de

l’Agència a Catalunya.

Âmbit Estacions validades

Estacions de referència

% estacions de referència

Conques internes 156 81 52 Conques intercomunitàries 209 56 27

Catalunya 365 137 37,5

Després del procés de validació de les estacions de referència, s’ha determinat la seva

coincidència amb les masses d’aigua potencialment de referència. A les conques internes, un

41% de les estacions de referència es troben en masses d’aigua potencialment de referència,

un altre 41% estan situades en masses d’aigua sotmeses a pressions antròpiques significatives

i el 18% restant són en capçaleres de rius molt petits, fora de l’àmbit de la xarxa fluvial definit

(Taula 2.1.10a). Pel que fa a les conques intercomunitàries, el 50% de les estacions de

referència estan en masses d’aigua potencialment de referència i l’altre 50% no (Taula

2.1.10b).



149

Taula 2.1.10a. Nombre d’estacions de referència segons els criteris de l’Agència en cadascun dels tipus fluvials de

les conques internes de Catalunya. S’especifica per cada tipus fluvial el nombre d’estacions situades en masses

d’aigua potencialment de referència i fora de l’àmbit definit en el procés de caracterització de les masses d’aigua

fluvials.

Tipus fluvial Estacions de referència en masses d’aigua

potencialment de referència en masses d’aigua NO de referència

fora de l’àmbit fluvial

Total

Rius de muntanya humida silícica

1 9 1 11

Rius de muntanya humida calcària

3 1 - 4

Rius de muntanya mediterrània silícica

6 1 1 8

Rius de muntanya mediterrània calcària

14 10 8 32

Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal

- 1 - 1

Rius mediterranis de cabal variable

4 5 2 11

Rius mediterranis silícics - 4 2 6 Rius mediterranis càrstics 3 - - 3 Eixos fluvials principals - - - 0 Torrents litorals 2 2 1 5 Total en les conques internes 33 33 15 81



150

Taula 2.1.10b. Nombre d’estacions de referència segons els criteris de l’Agència en cadascun dels tipus fluvials de

les conques intercomunitàries de Catalunya. S’especifica per cada tipus fluvial el nombre d’estacions situades en

masses d’aigua potencialment de referència i fora de l’àmbit definit en el procés de caracterització de les masses

d’aigua fluvials.

Tipus fluvial Estacions de referència en masses d’aigua

potencialment de referència en masses d’aigua NO

de referència fora de

l’àmbit fluvialTotal

Rius de muntanya humida silícica

2 11 - 13

Rius de muntanya humida calcària

15 11 1 27

Rius de muntanya mediterrània calcària

8 - - 8

Rius mediterranis de cabal variable

3 5 - 8

Grans rius poc mineralitzats - - - - Grans eixos mediterranis - - - - Total en les conques intercomunitàries 28 27 1 56

El fet de trobar estacions de referència en masses d’aigua que no són potencialment de

referència, respon principalment a tres motius:

• Estacions en capçaleres no afectades per pressions relacionades amb fonts de

contaminació difoses o puntuals, que sí afecten el conjunt de la massa d’aigua. La majoria

de casos es donen en Rius mediterranis de cabal variable, Rius de muntanya mediterrània

calcària, Rius mediterranis silícics i Torrents litorals.

• Estacions en trams sense alteracions del canal fluvial i les riberes que pertanyen a masses

d’aigua afectades per alteracions hidromorfològiques significatives, en especial per

minicentrals hidoelèctriques. És el cas sobretot d’estacions situades en Rius de muntanya

humida silícica i Rius de muntanya calcària.

• Estacions en masses d’aigua afectades per pressions no considerades o amb poc pes en

els criteris de referència utilitzats. Un bon exemple són les espècies invasores, que en

diverses masses d’aigua són la pressió responsable de que existeixi risc d’incompliment i

en canvi només estan valorades tangencialment en els criteris de referència exigits a les

estacions, a través de la puntuació del QBR. Afecta principalment estacions en Rius

mediterranis de cabal variable, Rius mediterranis silícics i Rius de muntanya mediterrània

calcària.



151

D’altra banda, cal ressaltar l’existència d’un nombre important de masses d’aigua potencialment

de referència que no compten amb cap estació. Caldrà tenir-ho en compte en futures revisions i

ampliacions de les xarxes d’estacions de control.

La distribució d’estacions per tipus fluvials no és homogènia i presenta el mateix patró que les

masses d’aigua potencialment de referència, si bé no tan acusat. Hi ha quatre tipus amb un

nombre considerable d’estacions de referència (Rius de muntanya humida silícica, Rius de

muntanya humida calcària, Rius de muntanya mediterrània calcària i Rius mediterranis de cabal

variable) i n’hi ha quatre més que tan sols compten amb una (Rius mediterranis d’elevat cabal)

o fins i tot cap estació de referència (Eixos principals, Gran rius poc mineralitzats i Grans eixos

mediterranis). En general, els rius de més cabal i els que es troben fora de les zones

muntanyoses són els que vulneren en un major grau els criteris d’usos del sòl, regulació i

nutrients. El principal problema es troba en què els tipus mancats d’estacions de referència

coincideixen amb els que tampoc compten amb masses d’aigua potencialment de referència, i

per tant es fa molt difícil trobar emplaçaments on poder ubicar noves estacions amb certes

garanties. De fet, en els tipus dels rius de més cabal (Eixos principals, Grans rius pocs

mineralitzats i Grans eixos mediterranis) està del tot descartada l’existència d’estacions o

masses d’aigua que puguin considerar-se de referència. Per determinar les condicions de

referència en aquests tipus fluvials serà necessari considerar estacions de màxima qualitat o bé

recórrer a dades històriques o al criteri d’experts.

Les taules A.2.1.2 i A.2.1.3 de l’Annex mostren respectivament la localització i el compliment

dels diferents criteris de les estacions considerades de referència. A les conques

intercomunitàries moltes de les estacions de referència vulneren el criteri de naturalitat del

canal segons els resultats obtinguts de l’aplicació de l’índex QBR. En aquests casos caldria

buscar trams propers on les condicions de les riberes fossin bones, i reubicar-hi les estacions.



152

Mapa 2.1.9. Estacions que han superat els criteris de referència.

Selecció d’estacions de referència

Un cop acabat el procés de validació que s’ha mostrat als apartats anteriors, el següent pas és

fer una selecció d’aquelles estacions que han de servir per:

determinar les condicions de referència de cada tipus fluvial

formar part de la xarxa de seguiment i control de l’Agència

Per determinar les condicions de referència relatives als macroinvertebrats s’han inclòs en la

selecció totes les estacions del projecte GUADALMED i de l’Agència que compleixen com a

mínim els criteris d’usos del sòl i de regulació. Es tracta d’estacions que han estat mostrejades

en els darrers anys i que, per tant, acumulen registres de dades i permeten disposar



153

d’informació relativa a les comunitats de macroinvertebrats. En alguns tipus fluvials amb

poques estacions validades s’han incorporat també a la selecció estacions del projecte

GUADALMED o de l’Agència que no compleixen els criteris d’usos del sòl o de regulació. Són

estacions que no poden ser considerades de referència, però representen la millor qualitat del

seu tipus fluvial i poden aportar informació d’utilitat a l’hora d’establir les condicions de

referència. L’anàlisi de les dades d’aquestes estacions permetrà decidir en cada cas si són

vàlides o bé cal descartar-les.

Per cada un dels tipus fluvials caldrà fer una altra selecció més restrictiva d’un determinat

nombre d’estacions de referència triades per formar part de la xarxa de seguiment de l’Agència.

Aquestes estacions seran sotmeses a un control periòdic que garanteixi el manteniment del

molt bon estat ecològic. S’hauran de seleccionar estacions que compleixin tots els criteris pels

quals han estat validades, excepte en determinats tipus fluvials on no hi ha prou estacions

d’aquestes característiques, i per tant, s’hi haurà de considerar estacions de millor qualitat. En

els tipus fluvials amb múltiples possibilitats de tria, s’hi haurien de seleccionar les estacions en

funció de l’existència de registres de dades acumulades i de la distribució homogènia i

representativa dins el tipus fluvial.

Condicions de referència

Per a la posterior anàlisi de l’estat ecològic de les masses d’aigua fluvials de les conques

internes i la conseqüent determinació del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva,

s’han establert les condicions de referència per a cada tipus fluvial. Els elements i paràmetres

que es mostren a la Taula 2.1.11 es combinaran per a determinar la qualitat biològica en la

classificació de l’estat ecològic (vegeu més endavant el Capítol 4).

Taula 2.1.11. Elements i paràmetres que l’Agència utilitza per determinar la qualitat biològica en rius.

Elements Paràmetres Flora aquàtica Índex IPS Fauna invertebrada bentònica Índexs BMWPC o IBMWP Fauna piscícola Índex IBICAT

A partir dels valors dels índexs BMWPC (Benito & Puig, 1999) i IBMWP (Alba-Tercedor et al.,

2002) en les estacions de referència existents per a cada tipus fluvial (Taula A.2.1.1. de

l’Annex) s’ha determinat provisionalment el llindar inferior de la classe de qualitat del molt bon

estat biològic. El procés ha consistit en extreure els valors extrems per cada tipus fluvial, i

posteriorment calcular-ne la mediana. A partir del valor de referència, es defineixen les classes



154

de qualitat biològica restants per a cada tipus fluvial (Taules 2.1.12a i b). Diferents tipus fluvials

poden tenir el mateix llindar i, per tant, els mateixos rangs de qualitat per un mateix índex.

Taula 2.1.12a. Llindars de referència i rangs de les restants classes de qualitat proposades per als índexs BMWPC i

IBMWP en els diferents tipus fluvials de les conques internes de Catalunya.

Referència Bona Moderada Deficient Dolenta Tipus fluvial IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPCRius de muntanya humida silícica > 140 > 100 86-140 61-99 51-85 35-60 20-50 15-35 < 20 < 15

Rius de muntanya humida calcària > 140 > 100 86-140 61-99 51-85 35-60 20-50 15-35 < 20 < 15

Rius de muntanya med. silícica > 140 > 100 86-140 61-99 51-85 35-60 20-50 15-35 < 20 < 15

Rius de muntanya med. calcària > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10

Rius de muntanya med. d’elevat cabal > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10

Rius med. de cabal variable > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10

Rius med. silícics > 140 > 90 86-140 56-90 51-85 31-55 20-50 15-30 < 20 < 15

Rius mediterranis càrstics > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10

Eixos fluvials principals > 100 > 85 61-99 51-85 35-60 31-50 15-35 10-30 < 15 < 10

Torrents litorals > 120 71-120 41-70 20-40 < 20

Taula 2.1.12b. Llindars de referència i rangs de les restants classes de qualitat proposades per als índexs BMWPC i

IBMWP per als dos tipus fluvials que només es troben a la conca de l’Ebre.

Referència Bona Moderada Deficient Dolenta Tipus fluvial IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPCGrans rius poc mineralitzats > 100 > 85 61-99 51-85 35-60 31-50 15-35 10-30 < 15 < 10

Grans eixos mediterranis > 100 > 85 61-99 51-85 35-60 31-50 15-35 10-30 < 15 < 10

A les Taules 2.1.12a i b s’han presentat les classes de qualitat per als índexs que actualment

s’utilitzen a Catalunya; el BMWPC ha estat utilitzat per l’Agència fins a l’actualitat, mentre que el

IBMWP ha estat emprat la majoria d’equips que treballen a l’estat espanyol, entre els que figura

l’equip GUADALMED. La metodologia de l’aplicació, tant de camp com de laboratori, d’aquest

darrer índex està descrita en els protocols PRECE (Jáimez-Cuéllar et al., 2002).

A partir dels estudis duts a terme per la UdG i la UB en conveni amb l’Agència s’han determinat

també els llindars de referència pels índexs IPS (Indice de Pollusensibilité; basat en diatomees)

(Agència, 2003b) i IBICAT (Índex d’Integritat Biòtica; basat en peixos) (Agència, 2003c).

En el cas de l’índex IPS, s’utilitza per a tots als tipus fluvials els mateixos llindars de qualitat

(Agència, 2003b) tal com s’indica a la Taula 2.1.13.



155

Taula 2.1.13. Llindars de referència i rangs de les restants classes de qualitat proposades per a l’índex IPS a

Catalunya. Font: Anàlisi de la viabilitat i proposta d’indicadors fitobentònics de la qualitat de l’aigua per als cursos

fluvials de Catalunya (Agència, 2003b).

Classes de qualitat Llindars per a l’índex IPSReferència > 17 Bona 13-17 Moderada 10-13 Deficient 5-10 Dolenta 0-5

Per la fauna piscícola s’ha realitzat una regionalització específica dels rius catalans en cinc

tipus fluvials, quatre dels quals es troben representats a les conques internes (Agència, 2003c).

Els llindars de referència de l’índex IBICAT per cadascun d’ells es presenten a la Taula 2.1.14.

Taula 2.1.14. Llindars de referència per a l’índex IBICAT en cadascun dels tipus fluvials presents a Catalunya. Font:

Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com indicadors de la qualitat

ambiental dels rius a Catalunya (Agència, 2003c).

Tipus fluvial IBICATRius d’alta muntanya >3 Rius de muntanya humida mediterrània >8 Rius de muntanya baixa mediterrània >12 Rius de terra baixa mediterrània >12 Eixos principals de la conca de l’Ebre >12

2.1.2. Llacs

La Directiva defineix la categoria “llac” com “una massa d’aigua continental superficial quieta”

(Article 2) i a l’hora d’establir-ne els tipus especifica un límit inferior de 0,5 km2 de superfície

(Annex II). A nivell de l’estat espanyol i a partir d’uns criteris preliminars del CEDEX s’inclouen

com a masses d’aigua tots aquells llacs amb una superfície superior a 50 ha (0,5 km2) o tots

aquells amb una superfície superior a 8 ha i que superin els 3 m de fondària.

L’Agència a través de dos convenis amb centres de recerca ha proposat com a masses d’aigua

que es podrien assimilar a la categoria de llacs:

Llacs i estanys de més de 0,5 ha de superfície situats a altituds superiors a 800 m i

llacs situats per sota aquest cota amb una fondària superior a 6 m (conveni amb el

CEAB-CSIC; Agència, 2003d).

Zones humides situades altituds inferiors a 800 i amb una fondària inferior a 6 m

(conveni amb la UdG; Agència, 2004d).



156

En els subapartats que segueixen es descriu la tipificació i les condicions de referència del

primer grup de llacs. El segon grup de masses d’aigua, que s’ha denominat com a zones

humides, inclou llacunes (o basses) temporànies o permanents, i per la seva especificitat es

tracta separadament a l’apartat 2.1.3.

2.1.2.1. Delimitació i tipus

Dels més de 2.000 llacs i estanys que existeixen a Catalunya i que compleixen els criteris del

primer grup que s’ha citat anteriorment, 370 han estat delimitats i tipificats (Agència, 2003d).

Per a la seva tipificació s’ha seguit el sistema B de la Directiva. En aquest sistema s’inclouen

una sèrie de paràmetres obligatoris i uns altres d’opcionals:

paràmetres obligatoris: altitud, longitud, latitud, fondària, geologia i mida.

paràmetres opcionals: capacitat neutralitzadora d’àcids, característiques de barreja i

fluctuacions de nivell.

Utilitzant aquest conjunt de paràmetres, n’han resultat nou tipus de llacs: estanys càrstics grans

(CGG), estanys càrstics petits (CPP), estanys alpins d’aigües molt àcides (AAA), estanys alpins

d’aigües àcides (AAM), estanys alpins d’aigües molt diluïdes (AAG), estanys alpins típics

(ACA), estanys alpins de poca altitud (ACB), estanys alpins grans (ACG), estanys alpins

d’aigües alcalines (ALK). En la Figura 2.1.2 es mostra un arbre de decisions per assignar a

cada estany un dels tipus que s’acaben d’enumerar.



157

Estanys de Catalunya

OrigenCàrstic

Alcalinitat > 20 µeq. l -1

Glacial

Mida> 50 ha

Estanys alpins d’aigüesmoltàcides

si

Rocamare

noAlcalinitat < 0 µeq. l -1

no si


Estanysalpins alcalins

si

Estanys alpins d’aigüesmoltdiluïdes

Granitoides

Estanys alpins d’aigüesàcides

Metam

òrfica

Estanyscàrstics grans

si

Estanyscàrstics petits

no

Mida> 10 ha

no

Estanys alpins grans

si

Altitud> 2300m

no

Estanysalpins típics

si

Estanysalpins de poca altitud

no

CGG AAMAAACPP AAG ACG ACA ACB ALK

Estanys de Catalunya

OrigenOrigenCàrsticCàrstic

Alcalinitat > 20 µeq. l -1Alcalinitat > 20 µeq. l -1Alcalinitat > 20 µeq. l -1

Glacial

Mida> 50 haMida

> 50 ha


si


si

Rocamare

no

RocamareRocamare

noAlcalinitat < 0 µeq. l -1

no

Alcalinitat < 0 µeq. l -1



no si


si

Alcalinitat > 200 µeq. l -1Alcalinitat > 200 µeq. l -1Alcalinitat > 200 µeq. l -1


si


si


Granitoides


Granitoides


Metam

òrfica


Metam

òrfica


si


si


no


no

Mida> 10 ha

no

Mida> 10 haMida> 10 ha

no


si


si

Altitud> 2300m

no

Altitud> 2300mAltitud

> 2300m

no


si


si


no


no

CGG AAMAAACPP AAG ACG ACA ACB ALKCGG AAMAAACPP AAG ACG ACA ACB ALK

Figura 2.1.2. Arbre de decisions utilitzat per classificar els estanys de Catalunya. Font: Desenvolupament d’un índex

integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).

Del total de 370 estanys delimitats i tipificats a Catalunya, 352 són estanys alpins més grans de

0,5 ha i la resta són estanys càrstics (Mapa 2.1.15). D’aquests estanys, se n’ha fet una selecció

per tal d’incloure’ls com a masses d’aigua dins l’àmbit de Catalunya. Els criteris d’inclusió han

estat:

• Inclusió dels sistemes càrstics més significatius de Catalunya: Banyoles a les conques

internes, i Basturs i Montcortès a les conques catalanes de l’Ebre (Taula 2.1.15).

• Inclusió de tots els estanys alpins amb una superfície superior a 8 ha (criteri proposat pel

CEDEX per a la selecció de zones humides a l’estat espanyol; Taula 2.1.16).

Així, a les conques internes de Catalunya s’ha seleccionat com una sola massa d’aigua el llac

de Banyoles i els sistemes càrstics adjacents (estanyol de la Cendra, estanyols de la riera

Castellana, estanyol del Vilar, estanyol i brollador de Montalt i estanyol de les Guixeres).

A la conca de l’Ebre, amb l’aplicació dels mateixos criteris s’han seleccionat 2 sistemes càrstics

(Basturs i Montcortès) més 39 llacs alpins, 2 dels quals han estat exclosos perquè ja constaven



158

com a masses d’aigua dins de la categoria de HMWB (els embassaments de Sallente i

Cavallers). D’aquesta manera, es proposen un total de 39 llacs dins l’àmbit de les conques

intercomunitàries de Catalunya.

Taula 2.1.15. Estanys càrstics seleccionats com a masses d’aigua a Catalunya. S’indica el codi corresponent a

l’Inventari de zones humides de Catalunya i la seva superfície. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat

ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).

Codi Nom de l’estany Sup. conca (ha) Sup. estany (ha) Conques internes 0450401 Banyoles 132,31 113,70 Conques intercomunitàries 1391600 Montcortès 44,97 12,22 1361600 Basturs 36,98 0,49



159

Taula 2.1.16. Estanys alpins seleccionats com a masses d’aigua a Catalunya. S’indica el codi del conveni amb el

CEAB-CSIC (Agència, 2003d) i la seva superfície. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i

regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).

Codi Nom de l’estany Sup. estany (ha) Conques intercomunitàries GA004.50 Estanh Long de Liat 27,00 GA032.50 Lac Rius 10,34 GA037.50 Estanh Tort 29,69 GA042.50 Lac Mar 40,02 GA047.50 Lac Major de Colomèrs 14,14 GA058.50 Lac Obago 13,63 GA081.50 Lac Montoliu 10,83 GA084.50 Naut de Saboredo 8,04 GA085.50 Major de Saboredo 15,93 NP014.50 Estany Mariola 17,95 NP033.50 Estany Airoto 19,05 NP037.50 Estany Romedo de Dalt 12,06 NP044.50 Estany Major de la Gallina 11,68 NP052.50 Estany Garrabea 10,77 NP053.50 Estany Gola 10,84 NP080.50 Estany Fons 10,26 NP088.50 Estany Gerber 14,44 NP151.50 Estany Certascan 56,05 NP154.50 Estany Sant Maurici 19,31 NP156.50 Estany Tort de Peguera 8,97 NP157.50 Estany Negre 26,58 NP158.50 Estany Eixerola 9,04 NP159.50 Estany Cubieso 23,23 NP161.50 Estany Mariolo 12,21 NP162.50 Estany Saburó 18,90 NP163.50 Estany Tort 27,06 NP164.50 Estany Mar 8,02 NP173.50 Estany Gento 22,07 NR001.50 Lac Redon 24,16 NR005.50 Estany Monges 14,72 NR006.50 Estany Mangades 8,43 NR007.50 Estany Tumeneia de Dalt 13,37 NR009.50 Estany Travessani 11,04 NR014.50 Estany Negre 8,96 NR028.50 Estany Contraix 9,29 NR049.50 Estany Llebreta 8,00 NR057.50 Estany Gran del Pessó 9,26



160

2.1.2.2. Condicions de referència

Per l’establiment de les condicions biològiques de referència específiques per al tipus d’estanys

càrstics i aplins s’han seguit les directrius de la Directiva i de la guia REFCOND (EC, 2003b).

Segons aquesta guia les condicions de referència corresponen a l’estat d’una localitat en el

present o en el passat sota la influència de pressions antròpiques baixes, sense grans efectes

deguts a la industrialització, urbanització i intensificació de l’agricultura, i només amb

modificacions molt petites de la seva físico-química, hidromorfologia i biologia. Així, el

procediment que s’ha seguit en llacs per a l’establiment de les condicions de referència i dels

llindars entre classes d’estat ecològic es descriu a la Figura 2.1.3.



161

Establiment de quins nivells de pressió ambiental són admissibles per considerar una localitat com indicadora de condicions de referència (CR)

Potencial localitat de referència

Prou localitats CR disponibles per un determinat tipus

d’estany?

Dades històriques o paleoecològiques

Ús de criteris ecològics basats en la definició de la normativa

Establiment de les condicions de referència per tots els elements de qualitat rellevants per a cada tipus d’estany

Càlcul de les relacions de qualitat ecològica (EQR) i establiment preliminar dels llindars per cada classe d’estat ecològic.

Assignació preliminar de l’estat ecològic a masses d’aigua no seleccionades com a CR potencials

Harmonització final de les escales EQR i establiment dels llindars per elements de qualitat no ecològics

NO

NO

NO

Figura 2.1.3. Esquema del procediment seguit per a l’establiment de les condicions de referència i dels llindars entre

classes d’estat ecològic en els llacs i estanys de Catalunya. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat




162

Els criteris agrupats per diferents tipus de pressions ambientals que s’han considerat

admissibles per a determinar localitats de referència per a cada tipus de llac es resumeixen a la

Taula 2.1.17.

Taula 2.1.17. Criteris i llindars de pressions admissibles en la selecció de llacs de referència.

Tipus de pressió Criteris d’admissió de localitats com a sistema de referència Contaminació fonts puntuals

Contaminació sintètics Exclosos llacs en què hi ha constància d’una font d’abocament. Contaminació no sintètics Exclosos llacs en què hi ha afectació directa per una explotació minera. Contaminació fonts difoses Intensificació usos del sòl Exclosos estanys càrstics si es dóna agricultura intensiva en zona

d’escorrentia directa al llac. Exclosos estanys alpins relativament petits amb forta pressió ramadera.

Les alteracions lleus en la línia de bosc per augment dels prats de pastura no es consideren motiu d’exclusió.

Contaminació atmosfèrica Considerada com a pressió lleu, no és motiu d’exclusió. Extraccions d’aigua i regulació del flux

Canvis cabal afluents No considerats. Extracció i regulació de la sortida d’aigua És un motiu d’exclusió.

Alteracions morfològiques i afectacions del litoral

Alteracions afluents No considerades per manca d’influència en les seves característiques ecològiques.

Alteracions morfològiques del llac

Exclosos estanys alpins amb perforacions i canalitzacions subterrànies o amb preses que regulen el nivell de l’aigua.

Exclosos estanys càrstics amb obres al seu perímetre que en modifiquin substancialment trams del litoral.

Altres pressions antropogèniques

Introducció d’espècies alienes Exclosos estanys alpins petits amb presència de barb roig. Exclosos llacs càrstics amb espècies alienes dominants. Activitats de pesca o biomanipulació No són motiu d’exclusió.

Usos recreatius Són motius d’exclusió els usos recreatius intensius (càmping, bany, navegació, etc.)

A l’hora de seleccionar les localitats de referència o els sistemes de condicions de referència

que compleixen amb els criteris que s’acaben de descriure es poden utilitzar les següents

aproximacions: (i) criteri estadístic basat en una xarxa de referents actuals; (ii) dades

històriques o paleoecògiques, (iii) criteris ecològics basats en l’assessorament d’experts.



163

A Catalunya hi ha dos grans grups d’estanys sotmesos a pressions antròpiques marcadament

diferents. D’una banda, els estanys càrstics, que són poc abundants, reben una pressió

antròpica molt alta (usos agrícoles i pressió peri-urbana); i per altra banda, els estanys

pirinencs, molt més nombrosos, reben una pressió antròpica molt menor (usos hidroelèctrics,

ramaders i recreatius com la pesca). Així doncs, actualment no hi a localitats de referència per

al estanys càrstics (CGG i CPP). Per tant, per a determinar les condicions de referència en

aquest dos tipus de llacs s’ha utilitzat el judici expert recolzat amb les sèries de dades

històriques i de sistemes similars d’altres indrets europeus. En canvi, per als set tipus d’estanys

alpins s’ha utilitzat el procediment de criteri espacial en disposar d’una xarxa de referents

actuals. Aquest criteri s’ha refinat amb dades històriques i el judici expert. Així, s’han establert

les condicions biològiques de referència per als diferents paràmetres dels elements de qualitat

proposats per la Directiva en llacs (Taula 2.1.18).

Taula 2.1.18. Indicadors biològics en llacs i valors de referència per a cada tipus de llac. Font: Desenvolupament

d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència,

2003d).

Elements Paràmetres Valors de referència en cada tipus de llac

CG

G

CPP

AAA

AAM

AAG

ACA

ACB

ACG

ALK

Fitoplàncton Concentració de clorofil·la (µg/L) 1.5 2 0,5 1,5 1,5 2 3 2,5 1,5

Índex de grups algals (Iga)*

DncChncCncDCiaVcChcDcCcCrIga

++++++++++

=)(*21

*4*3)(*2*1.01

1 1 1 1 1 1 1 1 1

Altra flora aquàtica

Índex de diatomees (InDia)

∑ ×=i

ii daInDia - - 2700 1200 1000 250 600 700 2500

Riquesa de macròfits (InMac) InMac = Nº d’espècies de macròfits

4 4 0 0 1 0 2 0 3

Percentatge de perímetre ocupat per la vegetació helofítica (%) 90 90 - - - - - - -

Fauna invertebrada bentònica

Índex de macroinvertebrats (IndMacro)** IndMacro = Nº de taxa presents 7 7 7 7 7 7 7 7 7

Fauna piscícola

Presència de peixos - - 0 0 0 0 0 0 0

*Grups algals considerats en l’índex Iga: D = Dinoflagel·lats; Cnc = Crisòfits no colonials; Chnc = Clorococals no colonials; Dnc = Diatomees no colonials; Cr = Criptòfits; Cc = Crisòfits no colonials; Dc = Diatomees colonials; Chc = Clorococals colonials; Vc = Volvocals colonials; Cia = Cianobacteris.

**Els taxa considerats pel càlcul de l’index IndMacro són: Turbellaria, Nematoda, Oligochaeta, Hirudinea, Gastropoda, Bivalvia, Amphipoda, Odonata, Ephemeroptera, Plecoptera, Heteroptera, Megaloptera, Dytiscidae, Chironomidae i Trichoptera.



164

La Directiva no proposa explícitament determinar condicions de referència pels indicadors

fisicoquímics i hidromorfològics que donen suport als indicadors biològics. Tanmateix, per a

determinar l’estat ecològic final, cal establir els llindars que empíricament són propis de les

condicions de referència i uns altres que no assegurarien les funcions ecològiques (Taules

2.1.19 i 2.1.20).

Taula 2.1.19. Indicadors fisicoquímics que donen suport als indicadors biològics per a cada tipus de llac; i llindars

per a les condicions de referència (CR) i per a les funcions ecològiques (FE). Font: Desenvolupament d’un índex

integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).

Elements Paràmetres Llindars en cada tipus de llac

CG

G

CPP

AAA

AAM

AAG

ACA

ACB

ACG

ALK

Transparència Disc de Secchi (m) Llindar CR 3 3 10 6 6 4 3 6 3 Llindar FE 1,5 1,5 5 3 3 2 1,5 3 1,5

Condicions tèrmiques

Temperatura superficial a l’estiu (ºC)

Llindar CR 16-20 16-20 8-12 4-8 8-12 4-8 8-12 0-4 0-4 Llindar FE 28-32 28-32 12-16 12-16 12-16 16-20 16-20 12-16 16-20

Salinitat Conductivitat (µS/cm) Llindar CR 300 300 30 5 6 10 10 10 30 Llindar FE 1500 2000 150 20 10 60 30 30 200

Estat d’acidificació

pH i alcalinitat (µeq/L)

Llindar CR (pH) 7 7 4,5 5,5 5,5 6 6 6 7 Llindar FE (alc) 1000 1000 <0 0 0 20 20 20 200

Estat de nutrients

Fòsfor total i nitrogen total en superfície o efluent (µg/L)

Llindar CR (P) 15 15 5 5 5 12,5 15 7,5 12,5 Llindar FE (N) 1000 1000 300 250 130 1000 900 500 1000

Taula 2.1.20. Indicadors hidromorfològics que donen suport als indicadors biològics en llacs; i llindars per a les

condicions de referència i per a les funcions ecològiques. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat


Elements Paràmetres Llindar condicions de referència

Llindar funcions ecològiques

Condicions morfològiques

Fluctuacions de fondària (m)

1,5 en tots els tipus 3 en tots els tipus

Tenint en compte aquells llacs pels quals es disposa de dades per poder-ne establir l’estat

ecològic, a continuació es llisten els estanys càrstics que assoleixen el molt bon o bon estat



165

ecològic (Taula 2.1.21a) i els estanys alpins que assoleixen el molt bon estat ecològic (Taula

2.1.21b).

Taula 2.1.21a. Estanys càrstics amb un molt bon o bon estat ecològic a Catalunya. S’indica el codi corresponent a

l’Inventari de zones humides de Catalunya, el tipus al qual pertanyen i si s’han seleccionat com a masses d’aigua

(MA). Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes

lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).

Codi Nom Estat ecològic Tipus Sup. estany (ha) MA Conques internes 0450401 Banyoles bo CGG 112,39 sí Conques intercomunitàries 1361600 Basturs Petit bo CPP 0,08 sí 1361600 Basturs Gran molt bo CPP 0,41 sí



166

Taula 2.1.21b. Estanys alpins amb un molt bon estat ecològic a Catalunya. S’indica el codi del conveni amb el

CEAB-CSIC (Agència, 2003d), el tipus al qual pertanyen i si s’han seleccionat com a masses d’aigua (MA: sí o no).

Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres

de Catalunya (Agència, 2003d).

Codi Nom de l’estany Tipus Sup. estany (ha) MA Conques intercomunitàries NP113.50 Estany Baiau Inferior AAA 1,62 no NP101.50 Estany Aixeus AAA 3,68 no NP087.50 Estany Areste AAA 6,31 no NP112.50 Estany Baiau Superior AAA 7,96 no NP031.50 Estany Gueroso (o Blau Superior) AAM 0,78 no NP067.50 Estanyet Pica AAM 1,17 no NP035.50 Estany Blau AAM 2,51 no NP075.50 Estany Sotllo AAM 5,86 no NP022.50 Estany Blanc AAM 6,24 no NP021.50 Estany Guiló de Dalt AAG 1,14 no NP029.50 Aiguamolls Aguiló (o Guiló) AAG 1,20 no NP020.50 Estany Colatx (o Colatxo) AAG 2,09 no NP026.50 Estany Guiló de Baix AAG 2,91 no NP125.50 Estany Coveta Superior ACA 0,71 no NP134.50 Estany Saburó d'Amunt 2 (o Petit de Saburó) ACA 1,34 no NR025.50 Gelat Bergús 2 ACA 1,35 no NR064.50 Estany Gavatxos Inferior ACA 1,45 no NP076.50 Estany Baborte Superior ACA 1,77 no NR018.50 Estany Colieto Inferior ACA 1,84 no NR024.50 Estany Blau de Colieto ACA 1,91 no NR004.50 Estany Port de Caldes ACA 2,13 no NR029.50 Estany Bergús ACA 6,29 no NR028.50 Estany Contraix ACA 9,29 sí NP036.50 Estany Llavera ACB 1,91 no GA011.50 Estanh Nere de Güèrri ACB 4,12 no NP044.50 Estany Major de la Gallina ACG 11,68 sí NP014.50 Estany Mariola ACG 17,95 sí SE004.50 Estany Minyons ALK 0,65 no SE003.50 Estany Llarg ALK 1,73 no GA081.50 Lac Montoliu ALK 10,83 sí



167

2.1.3. Zones humides

Les zones humides que es tracten en aquest apartat són totes aquelles masses d’aigua

temporànies o permanents amb menys de 6 m de fondària màxima i situades a una cota inferior

als 800 m sobre el nivell del mar. Es tracta de llacunes o basses situades en zones on

predomina el clima mediterrani, que es podrien assimilar a la categoria de llacs de la Directiva, i

que en aquest apartat s’han denominat com a ecosistemes lenítics soms.

2.1.3.1. Delimitació i tipus

Per a la tipificació del ecosistemes lenítics soms s’ha partit de l’Inventari de zones humides de

Catalunya. De les 202 zones humides que hi consten, 122 pertanyen a l’àmbit de conques

internes de Catalunya. Els criteris de selecció de l’inventari han estat de: (i) particularitat

ecològica; i (ii) particularitat hidrològica. Aquest inventari incorpora tant zones humides d’origen

natural com artificial.

L’Agència mitjançant un conveni amb la UdG (Agència, 2004d) ha realitzat una tipificació dels

ecosistemes lenítics soms a partir dels següents factors:

l’origen de la salinitat,

la conductivitat mitjana,

la permanència de l’aigua.

Com a resultat, a Catalunya s’han identificat tres tipus d’ecosistemes lenítics que varien en

funció de la conductivitat mitjana (major o menor de 5 mS/cm) i la temporalitat (inundació de

més o menys 6 mesos). Els tipus resultants s’anomenen: (1) sistemes talassohalins; (2)

sistemes salobrosos-dolços permanents i semipermanents; i (3) sistemes salobrosos-dolços

temporanis. En funció de l’origen de la salinitat es pot diferenciar un quart tipus, els sistemes

atalassohalins, que només està representat a la conca de l’Ebre (Figura 2.1.4).



168

Ecosistemes mesohalins i hiperhalins (5 40 ‰ )

Ecosistemes d’aigua dolça i oligohalins

(<5 ‰ )

Salinitat d’origen

marí

Ecosistemes atalassohalins

Ecosistemes talassohalins

Assecatge annual

Ecosistemes permanents

(i semipermanents) d’aigua dolça

Ecosistemes temporaris

d’aigua dolça

NOSI

NO NO SISI

Conductivitat > 5 mS·cm-1

Figura 2.1.4. Esquema per a la tipificació dels ecosistemes lenítics soms. Font: Caracterització, regionalització i

elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de Catalunya (Agència, 2004d).

Per a seleccionar zones humides que hauran de complir els objectius mediambientals de la

Directiva Marc de l’Aigua, s’ha partit de les següent fonts (Mapa 2.1.10):

Inventari de zones humides de Catalunya

Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic

de les zones humides de Catalunya (Agència, 2004d).



169

Mapa 2.1.10. Zones humides considerades a l’Inventari de zones humides de Catalunya i a l’estudi de

Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de

Catalunya (Agència, 2004d).

De totes les zones humides considerades en aquests dos estudis, se n’ha fet una selecció per

tal d’incloure-les com a masses d’aigua dins l’àmbit de Catalunya. Els criteris d’inclusió han

estat:

• Inclusió de totes les zones humides delimitades a l’Inventari de zones humides de

Catalunya amb una superfície de més de 8 ha (criteri proposat pel CEDEX per a la selecció

de zones humides a l’estat espanyol).

• Inclusió de totes les zones humides delimitades a l’Inventari de zones humides de

Catalunya amb una superfície inferior 8 ha, però amb alguna figura de protecció (PEIN, LIC,



170

ZEPA, Reserva Natural Parcial, Reserva de Fauna Salvatge), o incloses en plans de

conservació o recuperació de la llúdriga, el fartet, el samaruc o el bitó (zones humides

d’interès conservacionista o singulars).

• Inclusió de totes les zones humides que poden ser considerades de referència (amb un

molt bon o bon estat ecològic) segons l’estudi de Caracterització, regionalització i

elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de Catalunya

(Agència, 2004d).

A les conques internes de Catalunya, el resultat de la combinació d’aquests tres criteris ha

estat la selecció de 88 zones humides, una de les quals (Aiguamolls del Baix Empordà-El Ter

Vell) s’ha dividit en dos per tenir tipologies diferents. Vint-i-quatre d’aquestes masses han estat

excloses perquè ja constaven com a masses d’aigua dins de les categories de rius, llacs o

HMWB (embassaments o rius) (Taula 2.1.22a). Aquestes masses són bàsicament

desembocadures de rius, confluències de dos rius (per ex. la Corbatera), meandres (per ex.

Castellbell i Vilar), illes (per ex. Caramany o Canet), capçaleres de torrents (com el Torrent de

Sta. Susana), prats inundables dins de planes al·luvials (per ex. Plans de Guillot), rescloses i

cues d’embassaments (Foix), i el llac de Banyoles. Així, finalment es proposen un total de 65

zones humides dins l’àmbit de les conques internes de Catalunya (Taula 2.1.23a).

A la conca de l’Ebre, amb l’aplicació dels mateixos criteris s’han seleccionat 60 zones humides

de l’Inventari de zones humides de Catalunya. Una d’elles s’ha dividit en dos per correspondre

a tipologies diferents (l’Encanyissada i El Clot), i se n’ha afegit una altra, per la seva singularitat,

que no constava a l’Inventari. D’altra banda, s’han exclòs dunes, salicornars de rera platja i

arenals (4 en total) per no ser pròpiament zones humides. Així mateix, s’han exclòs 32 zones ja

inventariades com a masses d’aigua pertanyents a les categories de rius, llacs (Montcortès i

Basturs) o HMWB (Terradets, Oliana, Escales, Sant Llorenç de Montgai i Flix) (Taula 2.1.22b).

D’aquesta manera, es proposen un total de 26 zones humides dins l’àmbit de les conques

catalanes de l’Ebre (Taula 2.1.23b).



171

Taula 2.1.22a. Zones humides que formen part de masses d’aigua dins de la categoria de rius, llacs o HMWB dins

l’àmbit de les conques internes de Catalunya. S’indica el codi corresponent a l’Inventari de zones humides de

Catalunya (Codi) i el codi de la massa d’aigua a la qual pertany (Codi MA). S’indiquen aquelles zones humides que

han estat catalogades com a talassohalines (t) segons conveni amb la UdG (Agència, 2004d) o per criteri expert (e).

Codi Nom de la zona humida Codi MA Categoria T0301000 Desembocadura del riu Foix 0800080 HMWB (Riu/aigües avall d’embassament) t 0311200 Desembocadura del riu Gaià 0600070 HMWB (Riu/aigües avall d’embassament) t 0321400 Desembocadura del riu Llastres 0100010 Riu e0330500 Desembocadura del riu Tordera 1400240 Riu t 0341400 Desembocadura del torrent de l'Estany 0030010 Riu t 0371400 Desembocadura del torrent del Pi 0050010 Riu e0820400 Illa i Resclosa de Canet 2000460 Riu 0830800 La Corbatera 1000400 HMWB (Riu/aigües avall d’assut) 0940800 Meandre de Castellbell i el Vilar 1000710 Riu 0991000 Embassament del riu Foix 0800070 Riu 1010300 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Illa de Caramany 2100060 Riu 1060800 Pla de Reguant 1000640 Riu 1070400 Plans de Guillot 2000020 HMWB (Riu/aigües avall d’assut) 1130400 Resclosa d'Ullà 2000460 Riu 1150400 Resclosa de Colomers 2000460 Riu 1160300 Resclosa de la Fàbrica de Sant Jaume de

Llierca 2100040 Riu

1190300 Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià 2100060 Riu 1200300 Rescloses d'en Bassols i del Molí 2100060 Riu 1211300 Desembocadura del Francolí 0500140 HMWB (Riu/tram endegat urbà) e1220800 Delta del Llobregat-Riera de Sant Climent 0950010 HMWB (Riu/tram endegat urbà) e1280900 Torrent de Santa Susanna 0900010 Riu 1290800 Zona de Can Sabadell o Filipines Nord 0950010 HMWB (Riu/tram endegat urbà) 0450400 Estany de Banyoles 2000385 Llac 0991000 Embassament del riu Foix 0800070 HMWB (Embassament)



172

Taula 2.1.22b. Zones humides que formen part de masses d’aigua dins de la categoria de rius, llacs o HMWB dins

l’àmbit de les conques catalanes de l’Ebre. S’indica el codi corresponent a l’Inventari de zones humides de

Catalunya (Codi) i el codi de la massa d’aigua a la qual pertany (Codi MA).

Codi Nom de la zona humida Codi MA Categoria 0121700 Cua del pantà d'Escales E0790 HMWB (embassament) 1311700 Pantà de Llesp E0780 Riu 1321700 Pantà de Cardet E0780 Riu 1331800 Cua de l'embassament d'Oliana E0210 HMWB (embassament) 1341800 Patamolls i verneda de Prullans E0040 Riu 1361600 Estanys de Basturs Llac 1371600 Cua del pantà de Terradets E0530; E0570 Riu; HMWB

(embassament) 1381600 Cua del pantà de la Torrassa E0340 Riu 1391600 Estany de Montcortès Llac 1481800 Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorþana E0630; E0670; E0690;

E0900 Riu

1501800 Mitjana de Lleida E0930 Riu 1511800 Meandre del Mas del Segre E0920 Riu 1531800 Els Patamolls de Montoliu E0960 Riu 1601800 Aiguabarreig Segre-Cinca E1020 Riu 1621900 Illes de l'Ebre: illa de la Xiquina E1260 Riu 1631800 Resclosa del Canal d'Urgell E0270 Riu 1641800 Meandre del Segre a l'Areny E0270 Riu 1651800 Meandre del Segre a Gualter E0270 Riu 1661900 Illa del Vado del Vapor i platja de Mollò E1110 Riu 1681800 Aiguabarreig Segre-Pallaresa:Partidor de

Balaguer E0630 Riu

1731900 Illa de Benisanet E1110 Riu 1751600 Pantà de Borén E0330 Riu 1771800 Aiguabarreig Segre-Pallaresa:Sant Llorenþ de

Montgai E0620 HMWB (embassament)

1891900 Illes de l'Ebre: Illa de Vinallop E1260 Riu 1901900 Assut de la venta del Pubill E1150 Riu 1941900 Ribera de l'Ebre a Flix E1070; E1080 HMWB (embassament);

riu 1961900 Aiguabarreig Ebre-Siurana E1150 Riu 1971900 Illa de Sapinya E1310 Riu 1981900 Illa de l'Ebre: Illa d'Audí E1260 Riu 2021900 Illa de l’Ebre: Illa de Sant Antoni E0010 Riu 2041900 Illes de l'Ebre: illa de Miravet E1110; E1220 Riu 2221900 Illes de l'Ebre: Illa i galatxo de Subarrec E1110 Riu 2241900 Illes de l'Ebre: Illa del Galatxo E1110 Riu



173

Taula 2.1.23a. Zones humides seleccionades com a masses d’aigua a les conques internes de Catalunya. S’indica

el codi corresponent a l’Inventari de zones humides de Catalunya (Codi) i la seva superfície. S’indiquen aquelles

zones humides que han estat catalogades com a talassohalines (t) segons conveni amb la UdG (Agència, 2004d) o

per criteri expert (e).

Codi Nom de la zona humida Sup. (ha)

T Codi Nom de la zona humida Sup. (ha)

T

0030400 Antic Estany de Bellcaire 218,41 0630200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Tec 6,08

0060400 Bassa de la Mota de l'Om 1,28 0640200 Estanys dels Tórlits 6,03

0070200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany Europa 7,75 0650200 Estany Martí 2,05

0080200 Bassa de la Rubina 1,11 t 0660200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany d'Aigua Clara

18,42

0110400 Aiguamolls del Baix Empordà-Bassa del Frare Ramon

0,73 t 0670200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany de Palau de Baix

44,82

0150300 Basses d'en Broc i Aiguamoixos de la Déu Vella 0,51 0680800 Jonqueres de la rerapineda de Gavà 16,52

0160400 Aiguamolls del Baix Empordà-Basses d'en Coll 45,12 0690300 Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor

1,09

0170300 Basses de Can Jordà 0,41 0700200 Estanyols de Mas Margall 4,10

0190400 Aiguamolls del Baix Empordà-Basses de l'Anser 2,47 0710200 Estany d'en Pous 1,50

0200200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Basses de les Garrigues

1,98 0720200 Estanys de la Jonquera-Estany de Palau de Baix

15,32

0210100 Estanyols del Pla dels Estanyets 0,48 0740100 Fangar de s'Arenassa 13,12

0220500 Estanys de Tordera-Braç esquerre de l'illa del Tordera

8,60 0760200 Estanys de Gutina 0,74

0241400 Desembocadura del torrent de Santes Creus 3,86 t 0770400 Estanys i basses de la Serra Cavallera 0,80

0250400 Aiguamolls del Baix Empordà-Closes de la Fonollera

18,02 0840200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Fonda 16,10

0260400 Clot d'Espolla-Platja d'Espolla 2,34 0850200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Massona i la Llarga

27,88

0390400 Aiguamolls del Baix Empordà-El Ter Vell 25,44 t 0860400 Aiguamolls del Baix Empordà-La Platera 15,79 t

0390400 Aiguamolls del Baix Empordà-El Ter Vell 3 4,72 0870200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Rogera 36,41 t

0400800 Els Reguerons 27,57 t 0880200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Serpa 9,05

0440200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany d'en Túries 11,72 t 0920200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Llacunes de la Muga Vella

1,75 t

0460800 Ca l'Arana-Cal Tet 88,37 t 0950300 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Meandres del riu Fluvià

2,95

0480500 Estanys de Tordera-Estany de Can Raba 7,07 0980800 Estany de Cercs 2,00

0490500 Estanys de Tordera-Estany de Can Torrent 9,67 1040200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Closes Albert-Mornau-Massot

50,07

0500200 Estany de la Cardonera 2,80 1080100 Platja Castell 2,69

0510500 Estanys de Tordera-Estany de la Júlia 7,33 1091100 Platja de Torredembarra 35,28 t

0530800 Delta del Llobregat-Estany de la Murtra 22,35 1100500 Estanys de Tordera-Prats d'en Gai 12,60

0540800 Delta del Llobregat-Estany de la Ricarda 68,09 t 1110500 Prats de Sant Sebastià 13,29

0550800 Basses del Golf-Maresmes de Can Camins 42,73 1230300 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Riu Vell 16,58

0570400 Estany de Pals o Estany Marisc 85,44 1240500 Roureda de Tordera 35,08

0580200 Aiguamolls de lAlt Emp.-Estanyet+Est.StJoan Sescloses'

30,31 1251300 Sèquia Major 16,64

0590500 Estany de Sils 381,23 1260100 Sorrals de Can Pomac 0,94

0600200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Est.de Vilaüt-Bassa Rodona

30,01 1590500 Aiguamolls baix Tordera-Bosc de Mas Julià 25,41

0610200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany del Cortalet 19,05 Estanyets de Pals 0,02

0620800 Delta del Llobregat-El Remolar-Filipines-Pas Vaques

143,62



174

Taula 2.1.23b. Zones humides seleccionades com a masses d’aigua a les conques catalanes de l’Ebre. S’indica el

codi corresponent a l’Inventari de zones humides de Catalunya (Codi) i la seva superfície. S’indiquen aquelles zones

humides que han estat catalogades com a talassohalines (t) segons conveni amb la UdG (Agència, 2004d).

Codi Nom de la zona humida Sup. (ha) T 1401800 Pantà de Santolària 4,04 1411800 Clot de la Unilla 18,94 1421800 Pantans de Suquets de Baix 10,82 1491800 Pantà de l'Arrós 10,38 1581800 Utxesa 469,46 1781800 Bassa de l'Estany 2,13 1821800 Herbassars de Castelldans 1,81 1861900 Ullals de la Panxa 9,27 1881800 Clot dels Reguers 0,16 1921900 Herbassars del barranc dels Enllossats 0,19 1931900 Ullal o prat d'en Rubera 0,01 2011900 Delta de l'Ebre-El Canal Vell 262,27 t 2031900 Delta de l'Ebre-les Olles 97,07 2061900 Delta de l'Ebre-El Garxal 205,72 2081900 Ullals de la Carrova 0,09 2111900 Delta de l'Ebre-Illa de Buda 737,87 t 2121900 Delta de l'Ebre-La Tancada 245,95 t 2131900 Delta de l'Ebre-L'Alfacada 193,58 2141900 Delta de l'Ebre-L'Encanyissada 760,67 t 2141900 Delta de l'Ebre-El Clot 144,10 2151900 Delta de l'Ebre-La Platjola 56,41 t 2161900 Delta de l'Ebre-Punta de la Banya 2685,64 2171900 Antigues salines de Sant Antoni 62,72 2191900 Delta de l'Ebre-Ullals de l'Arispe i Baltasar 25,78 2201900 Delta de l'Ebre-Erms de Casablanca o Vilacoto 157,36

Delta de l'Ebre-Riet Vell 7,95

Totes aquelles masses d’aigua que han estat catalogades com a ecosistemes talassohalins pel

conveni amb la UdG, o bé segons criteri expert, es tracten com masses d’aigua de transició en

l’apartat 2.3.

2.1.3.2. Condicions de referència

A Catalunya és difícil trobar ambients lenítics soms que no hagin patit modificacions i que es

puguin considerar com a no pertorbats, de manera que les condicions de referència s’hauran



175

de determinar a partir de judici expert. Els criteris per a determinar si una zona humida pot ser o

no de referència s’especifiquen a la Taula 2.1.24.

Taula 2.1.24. Criteris i llindars de pressions admissibles en la selecció de zones humides de referència. Font:

Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de


Tipus de pressió Criteris d’admissió d’una zona humida com a sistema de referència Contaminació puntual i/o difosa

Sense aportacions d’aigua o nutrients per canals d’escorrentia d’origen urbà, industrial o agrícola

Sense episodis d’hipereutròfia en els moments de mínim volum d’aigua o previs a la dessecació de la llacuna, ni tampoc condicions anòxiques que provoquin la desaparició o substitució de la comunitat típica.

Extraccions d’aigua i regulació del flux

Sense aportacions o extraccions d’aigua per a qualsevol ús

Increments del nivell d’aigua per aportacions temporals de mar, precipitacions, pujades del nivell freàtic. Decrements del nivell d’aigua per estiatge (fins i tot, assecatge)

Alteracions morfològiques i alteracions del litoral

Origen de la llacuna natural

Entorn de llacuna sense motes (sense canalitzacions entrades/sortides d’aigua) que permet la inundació natural dels terrenys adjacents.

Altres pressions antropogèniques

Absència d’espècies de fauna i flora al·lòctones

Sense restriccions per a: Concentració de nutrients Salinitat Assecatge natural

De totes les 94 zones humides estudiades a Catalunya no n’hi ha cap que compleixi tots els

criteris de referència (Agència, 2004d). Per tant, no es pot considerar a priori cap de les

llacunes com a “ecosistema lenític som de referència”. Una alternativa seria designar

ecosistemes soms de referència a posteriori, és a dir, aquells que assoleixin un estat ecològic

molt bo o bo. En aquest sentit, els sistemes amb molt bon estat ecològic són aquells que, pel

que fa a la qualitat biològica, assoleixen un valor de l’índex QAELSe molt bo (QAELSe ≥ 0,8) i,

pel que fa a les característiques relacionades amb l’estat de conservació del conjunt de la zona

humida, assoleixen un valor de l’índex ECELS molt bo (ECELS ≥ 90) (Taula 2.1.25). Les zones

humides que assoleixen el molt bon o bon estat ecològic es llisten a les Taules 2.1.26a i b.



176

Taula 2.1.25. Llindars per al molt bon estat ecològic establerts per als indicadors biològics, fisicoquímics i

hidromorfològics en ecosistemes lenítics soms. Font: Caracterització, regionalització i elaboració d’eines

d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de Catalunya (Agència, 2004d).

Elements de qualitat Paràmetres i mètriques Llindar Biològics QAELSe = (ACCO+1) * log(RIC+1) ≥ 0,8 ACCO: índex que mesura la riquesa taxonòmica de crustacis i insectes RIC: índex que mesura la riquesa taxonòmica de crustacis i insectes Fisicoquímics i hidromorfològics

ECELS: índex que avalua l’Estat de Conservació d’Ecosistemes Lenítics

≥ 90

Taula 2.1.26a. Ecosistemes lenítics soms amb un molt bon o bon estat ecològic a les conques internes de

Catalunya. Font: Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones

humides de Catalunya (Agència, 2004d). S’indica el codi corresponent a l’Inventari de zones humides de Catalunya.

Codi Nom de la zona humida QAELSe ECELS Estat ecològic

Tipus

Conques internes 1091100 Aiguamolls de Torredembarra (Estany

del Sol) 0,87 90 Molt bo Talassohalines

0170300 Bassa nova de Can Jordà 0,87 100 Molt bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0170300 Bassa vella de Can Jordà 0,8 100 Molt bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0210100 Bassa de Cap de Creus 2 0,96 98 Molt bo Salobroses-dolces temporànies 0440200 La Riereta 0,74 80 Bo Talassohalines 0440200 Bassa Tamariu 0,74 75 Bo Talassohalines 0440200 Estany d'en Túries 0,53 98 Bo Talassohalines 0870200 La Rogera 0,69 100 Bo Talassohalines 0920200 Bassa Litoral 0,72 80 Bo Talassohalines 0920200 Bassa Connectada 0,70 95 Bo Talassohalines 0150300 Estanys d'en Broc 0,74 70 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0160400 Estanyets de Pals (Ullal del camp) 0,88 64 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0160400 Estanyets de Pals (Ullal del camí) 0,71 64 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0700200 Estanyol Tramuntana de Mas Margall 0,77 70 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0700200 Estanyol Ponent de Mas Margall 0,72 80 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0870200 Rec Muntanyeta 0,75 85 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 0210100 Bassa de Cap de Creus 10 0,90 63 Bo Salobroses-dolces temporànies 0210100 Bassa de Cap de Creus 1 0,74 90 Bo Salobroses-dolces temporànies 0210100 Bassa de Cap de Creus 13 0,68 75 Bo Salobroses-dolces temporànies 0210100 Bassa de Cap de Creus 7 0,62 70 Bo Salobroses-dolces temporànies 0260400 Platja d'Espolla 0,85 64 Bo Salobroses-dolces temporànies 0500200 Estany de la Cardonera dels Torlits 0,84 75 Bo Salobroses-dolces temporànies 0650200 Estany de Font Esteve 0,70 80 Bo Salobroses-dolces temporànies 0720200 Estany de Baix de Canadal 0,66 80 Bo Salobroses-dolces temporànies 0760200 Estany de la Rajoleria de la Gutina 0,77 73 Bo Salobroses-dolces temporànies

Bassa de Montilivi 0,82 50 Bo Salobroses-dolces temporànies



177

Taula 2.1.26b. Ecosistemes lenítics soms amb un molt bon o bon estat ecològic a les conques catalanes de l’Ebre.

Font: Caracterització, regionalització i elaboració d’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zones humides de

Catalunya (Agència, 2004d). S’indica el codi corresponent a l’Inventari de zones humides de Catalunya.

Codi Nom de la zona humida QAELSe ECELS Estat ecològic

Tipus

Conca de l’Ebre 1411800 Bassa rodona del Clot de la Unilla - 99 Molt bo Atalassohalines 1411800 Bassa llarga del Clot de la Unilla - 89 Molt bo Atalassohalines 2011900 El Canal Vell 0,70 81 Bo Talassohalines 1401800 Pantà de Santolària 0,80 57 Bo Salobroses-dolces permanents i semiperm. 1921900 Herbassars del barranc dels Enllossats 0,76 82 Bo Salobroses-dolces temporànies 1881800 Bassa gran del Clot dels Reguers 0,62 93 Bo Salobroses-dolces temporànies

2.1.4. Masses d’aigua artificials i fortament modificades

La Directiva en l’Article 2 defineix una massa d’aigua artificial com “una massa d’aigua

superficial creada per l’activitat humana”, mentre que una massa d’aigua molt modificada és

“una massa d’aigua superficial que, com a conseqüència d’alteracions físiques produïdes per

l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial en la seva naturalesa”. L’Article 4(3) de

la mateixa directiva desenvolupa els supòsits pels quals els Estats Membres podran designar

una massa d’aigua com a artificial (AW) o molt modificada (HMWB), i aquests són quan:

a) els canvis en les característiques hidromorfològiques de l’esmentada massa necessaris

per a assolir el bon estat ecològic impliquin considerables repercussions negatives en:

i) l’entorn en sentit ampli;

ii) la navegació, incloses les instal·lacions portuàries, o les activitats recreatives,

iii) les activitats per a les quals s’emmagatzema l’aigua, tals com el subministrament

d’aigua potable, la producció d’energia o el reg,

iv) la regulació de l’aigua, la protecció contra les inundacions, el drenatge de

terrenys, o

v) altres activitats de desenvolupament humà sostenible igualment importants;

b) els beneficis derivats de les característiques artificials o modificades de la massa

d’aigua no puguin assolir-se raonablement, degut a les possibilitats tècniques o a costos



178

desproporcionats, per altres mitjans que constitueixin una opció mediambiental

significativament millor.

Tenint en compte tots aquests supòsits, a Catalunya s’han designat provisionalment com a

HMWB:

Trams de rius fortament modificats per endegaments o per l’alteració del règim

hidrològic, com ara trams aigües avall d’assuts i embassaments. Per a designar

aquests trams com a HMWB caldrà analitzar si les mesures de restauració fluvial

que s’haurien d’aplicar per a assolir el bon estat ecològic: (i) tindrien un efecte

significativament negatiu sobre els usos actuals; (ii) serien econòmicament

inassumibles; o (iii) tindrien implicacions ecològiques encara pitjors que les

derivades de la situació actual.

Embassaments: es consideren rius que han estat fortament modificats per la

construcció d’una presa, i que actualment no poden assolir el bon estat ecològic dins

de la categoria rius. Per a establir-ne el potencial ecològic, els indicadors de qualitat

que s’aplicaran als embassaments seran els de la categoria llacs, que és la que més

s’hi assembla.

Llacs fortament modificats per la construcció d’una resclosa o per perforacions

subterrànies que impliquen la regulació del nivell de l’aigua i una variació d’aquest

molt significativa i recurrent. Són estanys amb aprofitaments hidroelèctrics i sense

perspectives d’una recuperació viable.

En els següents subapartats es presenten les masses d’aigua designades provisionalment com

a molt modificades, és a dir, els trams fluvials fortament modificats, els embassaments i els

llacs fortament modificats. Pel que fa als embassaments se’n presenten els tipus i el seu

potencial ecològic.

2.1.4.1. Trams fluvials fortament modificats

Criteris, metodologia i proposta de HMWB

Els criteris que han de permetre proposar trams fluvials fortament modificats es basen en

l’anàlisi dels indicadors de qualitat hidromorfològica que afecten als indicadors de qualitat

biologica, i que segons estableix la Directiva són:

les condicions morfològiques

el règim hidrològic



179

la continuïtat del riu

A continuació, s’exposen les consideracions que s’han tingut en compte a l’hora de proposar un

tram fluvial com a fortament modificat a partir d’aquests tres elements hidromorfològics, i tot

seguit, les masses d’aigua designades provisionalment com a fortament modificades.

Condicions morfològiques

Es proposen com a HMWB els trams fluvials en zones urbanes i metropolitanes amb endegaments de murs o esculleres per protegir infraestructures i teixit urbà.

Queden fora de la proposta els trams fluvials endegats en zones agrícoles. Es considera que

aquests usos són modificables, i en conseqüència, els endegaments no hi serien necessaris.

A partir del criteri expert, i tenint en consideració la informació de camp sobre endegaments

obtinguda pels inspectors de l’Agència (2004e), s’han declarat provisionalment com a HMWB

degut a l’alteració de les condicions morfològiques:

trams del curs mig i baix del Besòs

alguns trams del curs baix del Llobregat

riera de Rubí

tram final d’algunes rieres litorals

trams endegats corresponents al pas per ciutats o poblacions importants

Les masses d’aigua afectades s’indiquen a la Taula 2.1.27 i al Mapa 2.1.11.



180

Taula 2.1.27. Proposta de masses d’aigua fortament modificades per alteració de les condicions morfològiques.

Codi massa d’aigua Riu Conca Tram afectat Conques internes 2000320 Güell Ter Tot el riu 2000370 Onyar Ter Tram urbà de Girona 1900020 Daró Daró Tram urbà de La Bisbal 1500030 Riera de Tossa Costa Brava Tram urbà de Tossa 1200020 Riera d’Argentona Maresme D’Argentona al mar 1100060 Congost Besòs De Granollers al Mogent 1100170 Tenes / Riera Seca Besòs De Lliçà d’Avall al Besòs 1100180 Besòs Besòs De Montmeló a Montcada 1100200 Riera de Caldes Besòs De Caldes al Besòs 1100207 Riera de Sentmenat Besòs De Sentmenat a la Riera de Caldes 1100240 Ripoll Besòs Sabadell 1100250 Ripoll Besòs De Barberà al Besòs 1100260 Riu Sec Besòs Tot el riu 1100280 Riera de Sant Cugat Besòs Tota la riera 1100300 Besòs Besòs De Montcada al mar 1000760 Llobregat Llobregat D’Abrera a Martorell 1000790 Anoia Llobregat Igualada i Vilanova del Camí 1000890 Riera de Rubí Llobregat Tota la riera 1000900 Llobregat Llobregat De la Riera de Rubí al mar 1000930 Riera de Cervelló Llobregat Tota la riera 0950010 Riera de Sant Climent Garraf De St. Climent al pont de la carretera C-2460500140 Francolí Francolí De Constantí al mar Conques intercomunitàries E0940 Segre Ebre Tram urbà de Lleida

Es tracta de masses d’aigua amb una elevada probabilitat de ser declarades com a fortament

modificades (representades en vermell als Mapes 2.1.11 i 2.1.14).



181

Mapa 2.1.11. Proposta de masses d’aigua fortament modificades per alteració de les condicions morfològiques

(endegaments).

Règim hidrològic i continuïtat del riu

Es presenta a continuació la metodologia emprada per a la proposta de HMWB en trams

fluvials amb la continuïtat del riu i el règim hidrològic modificats, i seguidament, les masses

d’aigua designades provisionalment com a HMWB

Trams fluvials aigües avall d’assuts

En trams fluvials aigües avall d’assuts de derivació per aprofitament hidroelèctric és possible

modificar l’ús hidroelèctric i la derivació de l’aigua, però el rescat de la concessió és un procés

difícil i de cost econòmic elevat.



182

Seguint la metodologia utilitzada en l’anàlisi de pressions i impactes (vegeu apartat 4.1.1.2)

s’ha utilitzat la relació entre el cabal de manteniment1 de cada tram i la diferència entre el cabal

en règim natural i el cabal de concessió de cada central per a determinar els trams que es

troben en risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva, que són els que es

proposen com a HMWB. En tots els casos es considera que són trams recuperables.

El fet d’utilitzar dades de cabal en règim natural comporta que en trams situats aigües avall de

les principals captacions per a usos agrícoles, industrials o d’abastament, on els cabals en

règim natural són molt superiors als cabals reals, la incidència dels aprofitaments hidroelèctrics

estigui infravalorada. Per aquest motiu en les centrals hidroelèctriques situades en aquests

trams s’ha restat del cabal en règim natural el cabal desviat per la central i també el volum

d’aigua corresponent a la captació. Els trams on s’ha realitzat aquest tipus d’ajustament són

l’eix del Ter aigües avall del Pasteral a les conques internes; i el Segre per sota la captació dels

canals d’Urgell i de Balaguer, la Noguera Ribagorçana després de la captació del canal de

Pinyana i l’Ebre aigües avall de les captacions dels canals de la Dreta i de l’Esquerra a les

conques intercomunitàries.

Els trams fluvials afectats per centrals hidroelèctriques segons els criteris establerts es llisten a

continuació.

A les conques internes:

curs alt i mig del Ter

capçalera del Freser

riera d’Osor

riera de Gualba

curs alt i mig del Llobregat

capçaleres del Bastareny i el Gréixer

riera de Calders

eix del Cardener i Aigua de Valls

A les conques intercomunitàries:

1 El Pla sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya (Agència, 2004b) determina els cabals mínims, que han de circular pels rius de les conques internes, per sota dels quals queden condicionats els usos i els aprofitaments de l’aigua. A les conques intercomunitàries no hi ha cap pla sectorial que determini els cabals de manteniment. Per cada massa d’aigua s’ha calculat el cabal de manteniment anual seguint el mètode de cabals de percentatges variables exposat al Pla sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya.



183

curs alt i mig del Segre

conques de la Valira i del riu de la Guàrdia

conca alta de la Noguera Pallaresa

tram baix del Flamisell

conca alta de la Noguera Ribagorçana

conca alta de la Garona

Les masses d’aigua afectades s’indiquen a les Taules 2.1.28a i b.

Taula 2.1.28a. Proposta de masses d’aigua fortament modificades per alteració del règim hidrològic i la continuïtat

del riu en trams aigües avall d’assuts a les conques internes de Catalunya.

Codi de massa d’aigua Riu afectat Conca Nº de centrals* 2100040 Fluvià Fluvià 1 2100060 Fluvià Fluvià 4 2000010 Ter Ter 2 2000020 Ter Ter 2 2000030 Freser Ter 7 2000040 Freser Ter 2 2000060 Ter Ter 1 2000090 Ter Ter 5 2000210 Ter Ter 1 2000280 Ter Ter 4 2000290 Riera d’Osor Ter 1 1400080 Riera de Gualba Tordera 1 1000010 Llobregat Llobregat 1 1000040 Bastareny / Gréixer Llobregat 3 1000050 Llobregat Llobregat 1 1000110 Llobregat Llobregat 1 1000130 Llobregat Llobregat 10 1000400 Llobregat Llobregat 4 1000430 Riera de Calders Llobregat 1 1000470 Cardener Llobregat 1 1000490 Aigua de Valls Llobregat 3 1000500 Cardener Llobregat 1 1000520 Cardener Llobregat 2 1000580 Cardener Llobregat 3 1000700 Cardener Llobregat 1 1000710 Llobregat Llobregat 4 1000740 Llobregat Llobregat 2 1000760 Llobregat Llobregat 1

*Centrals hidroelèctriques que generen risc d’incompliment en la massa d’aigua sobre la qual exerceixen pressió.



184

Taula 2.1.28b. Proposta de masses d’aigua fortament modificades per alteració del règim hidrològic i la continuïtat

del riu en trams aigües avall d’assuts a les conques intercomunitàries.

Codi massa d’aigua Riu afectat Conca Nº de centrals*G0010 Garona / Varradòs Garona 5 G0020 Aiguamòg Garona 1 G0030 Valarties Garona 1 G0040 Joèu Garona 1 G0050 Toran Garona 1 E0070 Segre Segre 1 E0080 Riu del Molí Segre 1 E0130 Valira Segre 2 E0150 Castellàs Segre 1 E0310 Segre Segre 1 E0330 Noguera Pallaresa Noguera Pallaresa 1 E0340 Noguera Pallaresa / Unarre Noguera Pallaresa 2 E0360 Escrita / Peguera Noguera Pallaresa 3 E0370 Noguera de Cardós Noguera Pallaresa 2 E0380 Noguera de Cardós Noguera Pallaresa 1 E0390 Noguera de Vallferrera Noguera Pallaresa 1 E0410 Santa Magdalena Noguera Pallaresa 3 E0420 Berasti Noguera Pallaresa 1 E0500 Flamisell Noguera Pallaresa 1 E0720 Noguera Ribagorçana Noguera Ribagorçana 2 E0730 Baliera Noguera Ribagorçana 1 E0780 Noguera de Tor Noguera Ribagorçana 2 E0810 Noguera Ribagorçana Noguera Ribagorçana 1

* Centrals hidroelèctriques que generen risc d’incompliment en la massa d’aigua sobre la qual exerceixen pressió

Es tracta de trams amb possibilitats de recuperació i, per tant, la probabilitat que siguin

finalment declarats com a HMWB és mitjana (es representen en groc als Mapes 2.1.12 i

2.1.14).



185

Mapa 2.1.12. Proposta de masses d’aigua fortament modificades per alteració del règim hidrològic i la continuïtat

fluvial (aigües avall d’assuts).

Els trams aigües avall de centrals hidroelèctriques situades en embassaments no s’han valorat

seguint els criteris exposats anteriorment, d’una banda, perquè els cabals de concessió de les

centrals no estan adaptats al cabal del riu sinó a la capacitat de l’embassament i, de l’altra,

perquè l’alteració produïda per una presa és significativament diferent a la d’un assut. En

aquests casos s’han seguit els mateixos criteris que per a la resta de trams fluvials aigües avall

d’embassaments, que es presenten a continuació.

Trams fluvials aigües avall d’embassaments

Aigües avall dels embassaments cal determinar aquells trams que tenen més probabilitats de

ser HMWB i estimar-ne la longitud afectada.



186

No es consideren HMWB els trams en els quals els elements de qualitat biològica i

fisicoquímica permeten assolir el bon estat ecològic. La metodologia per valorar l’estat ecològic

de cada massa d’aigua és la mateixa seguida en l’anàlisi de pressions i impactes en la

determinació de l’impacte probable (vegeu apartat 4.1.2.2).

Es proposen com a HMWB els trams que no assoleixen el bon estat ecològic i estan sotmesos

a pressió per regulació o per captació. Donada la diferència en la magnitud de les aportacions

en règim natural existents entre les conques internes i les intercomunitàries, s’han utilitzat

coeficients diferents per determinar la pressió per regulació de les masses d’aigua. La

descripció detallada del procés metodològic utilitzat per a valorar cada pressió es troba al

Capítol 4 (vegeu apartat 4.1.1.2).

Tenint en compte l’estat ecològic i les pressions de regulació i captació de cada tram (Figura

2.1.5), s’han identificat les masses d’aigua que incompleixen els objectius ambientals de la

Directiva degut a l’efecte dels embassaments que tenen aigües amunt i, en conseqüència, es

proposen com a fortament modificades. En cas que la massa d’aigua que es troba just per sota

l’embassament assoleixi el bon estat ecològic, ja no es consideren HMWB les situades aigües

avall del mateix riu fins al següent embassament, encara que estiguin sotmeses a pressió per

regulació o captació i tinguin un estat ecològic inferior a bo.

En tots els casos es considera que l’incompliment dels objectius de la Directiva és reversible

mitjançant un cabal de manteniment adequat i continu i, per tant, es consideren com a HMWB

recuperables.



187

Pressió per regulació?

Pressió per captació?

No HMWB

HMWB

≥ Bo

< Bo

Sí

NoEstat ecològic?

Sí

No

Figura 2.1.5. Aproximació dicotòmica per a la determinació de HMWB en trams aigües avall d’embassaments.

Les masses d’aigua que es proposen com a fortament modificades per la pressió dels

embassaments situats aigües amunt es presenten a les Taules 2.1.29a i b.

Taula 2.1.29a. Trams regulats, estat ecològic i classificació com a fortament modificades de les masses d’aigua

situades aigües avall dels embassaments a les conques internes de Catalunya.

Embassament Tram regulat aigües avall Estat Ecològic* HMWB Conques Internes Boadella La Muga fins al mar Bo - Sau El Ter fins a Susqueda Embassament - Susqueda El Ter fins a El Pasteral Embassament - Pasteral El Ter fins al mar Bo - Sta. Fe Sense regulació Bo - Vallforners La riera de Cànoves fins al Mogent Dolent 1100100La Baells El Llobregat fins a la riera de la Portella Bo - La Llosa del Cavall El Cardener fins a Sant Ponç Bo - St. Ponç El Cardener fins al Llobregat Moderat 1000520St. Martí de Tous Sense regulació Sense dades - Foix El Foix fins al mar Moderat 0800080Gaià El Gaià fins al mar Sense dades 0600070Riudecanyes La riera de Riudecanyes fins al mar Bo -

* Estat ecològic de la massa d’aigua situada immediatament aigües avall de la presa



188

Taula 2.1.29b. Trams regulats, estat ecològic i classificació com a fortament modificades de les masses d’aigua

situades aigües avall dels embassaments a les conques intercomunitàries de Catalunya.

Embassament Tram regulat aigües avall Estat Ecològic* HMWB Conques Intercomunitàries Oliana Sense regulació Moderat E0230 Rialb El Segre fins a St. Llorenç de Montgai Moderat E0270 Talarn Sense regulació Bo - Sallente Sense regulació Bo - Terradets Sense regulació Sense dades - Camarasa La Noguera Pallaresa fins al Segre Sense dades - St. Llorenç de Montgai El Segre fins a l’Ebre Bo - Baserca Sense regulació Moderat - Cavallers La Noguera de Tor fins al riu de St. Nicolau Bo - Escales La Noguera Ribagorçana fins a Canelles Bo - Canelles La Noguera Ribagorçana fins a Sta. Anna Sense dades E0870 Sta. Anna La Noguera Ribagorçana fins al Segre Moderat E0890 / E0900Riba-roja L’Ebre fins a Flix Embassament - Flix L’Ebre fins al mar Bo - Margalef El Montsant fins al Siurana Bo - Siurana El Siurana fins a l’Ebre Bo - Guiamets La riera de Capçanes fins al Siurana Bo -

* Estat ecològic de la massa d’aigua situada immediatament aigües avall de la presa

Les masses d’aigua del Gaià i de la Noguera Ribagorçana per sota les preses del Catllar i de

Canelles es proposen com a fortament modificades tot i no comptar amb dades d’estat

ecològic. La manca habitual de cabal en el tram baix del riu Gaià i la poca distància existent

entre la presa de Canelles i la cua de l’embassament de Santa Anna són les raons que han

empès a incloure-les en la proposta. En qualsevol cas, en el futur caldria incorporar a les

xarxes de control estacions en aquestes masses d’aigua que aportin la informació necessària

per assegurar la seva correcta classificació.

El tram del Segre entre els embassaments d’Oliana i Rialb no assoleix el bon estat ecològic i

s’ha optat per incloure’l en la proposta de masses d’aigua fortament modificada, tot i que

segons la metodologia utilitzada no està sotmès a pressió per captació ni per regulació.

El tram del Ter entre la presa del Pasteral i la confluència del Brugent i el de la Noguera

Pallaresa entre la presa de Camarasa i el Segre són de difícil classificació. La manca d’aigua

en aquests trams podria provocar l’incompliment del bon estat ecològic de forma puntual. Però

es tracta de trams massa curts per ser segregats com a masses d’aigua independents. Donada



189

la seva escassa longitud, no s’han considerat prou significatius en relació al conjunt de les

masses d’aigua a les quals pertanyen i, en conseqüència, s’ha optat per no incloure-les en la

proposta de fortament modificades.

El Mapa 2.1.13 mostra la proposta de masses d’aigua fortament modificades aigües avall

d’embassaments.

Mapa 2.1.13. Proposta de masses d’aigua fortament modificades per alteració del règim hidrològic i la continuïtat

fluvial (aigües avall d’embassaments).



190

Proposta completa de masses d’aigua fortament modificades en trams fluvials

La proposta completa de masses d’aigua fluvials fortament modificades es presenta al Mapa

2.1.14.

Mapa 2.1.14. Proposta de masses d’aigua fortament modificades a Catalunya.



191

2.1.4.2. Embassaments

Delimitació i tipus

Dins l’àmbit territorial de Catalunya es van seleccionar 21 embassaments, dels quals 10

pertanyien a les conques internes i 11 a la conca de l’Ebre, per establir-ne una tipificació

(conveni de l’Agència amb la UB; Agència, 2003e). La capacitat total d’emmagatzematge

d’aigua per part d’aquests embassaments seleccionats representa el 93,7% de la capacitat total

dels embassaments catalans.

La tipificació d’aquests 21 embassaments s’ha realitzat amb descriptors corresponents a les

masses d’aigua superficials naturals que més s’hi assemblen. Així, s’han seleccionat cinc

descriptors de llacs del sistema B de la Directiva, tant obligatoris com opcionals. Aquests

factors són:

altitud

volum

superfície de la conca

distància a la costa

salinitat

Alguns d’aquests factors no estan considerats ni en el sistema A ni en el B, però hi estan

relacionats i a més tenen importància en la caracterització dels embassaments. De la

classificació dels embassaments amb aquests cinc factors n’han resultat sis tipus

d’embassaments (Figura 2.1.6).



192

No

Inici

Embassaments situats per sobre dels 815 m d’altitud Volum superior a

20 hm3

Sí

Embassaments situats a menys de 25 km de la costa

No

Grup I Escales

Grup II Sta. Fe

Concentraci ó de clorurs superior a 40 ppm

Superfície de conca superior a 10.000 ha

Grup IV Boadella Canelles Camarasa La Baells La Llossa del Cavall Oliana Rialb St Llorenç Montgai St. Ponç Santa Anna Talarn Terradets

Grup V Flix Ribarroja

Grup VI Sau Susque da

No

Sí

No

Sí

No Sí

Sí

Grup III Foix Riudecanyes Siurana

Figura 2.1.6. Clau de classificació dels embassaments catalans. Font: Caracterització i propostes d’estudi

d’embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu (Agència, 2003e).

Del total d’embassaments que consten a Catalunya, s’han seleccionat 30 com a masses

d’aigua, aplicant el criteri utilitzat al Pla sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques



193

Internes de Catalunya (Agència, 2004b) per a la selecció d’infrastructures amb capacitat de

laminar crescudes ordinàries (vegeu l’apartat 1.5.4 del capítol 1 i l’apartat 2.1.1.13 del present

capítol). Aquests embassaments s’han assignat a cadascun dels tipus establerts anteriorment

(Taula 2.1.30).

Taula 2.1.30. Embassaments seleccionats com a masses d’aigua a Catalunya, amb la seva assignació a la tipologia

existent.

Tipus Embassaments Conca Riu principal Codi I Baserca Ebre Noguera Ribagorçana E0710 Escales Ebre Noguera Ribagorçana E0790 Cavallers Ebre Noguera Ribagorçana E0750 Sallente Ebre Noguera Pallaresa E0480 II Sta. Fe del Montseny Internes Tordera 1400075 III Vallforners Internes Besòs 1100090 St. Martí de Tous Internes Llobregat 1000785 Foix Internes Foix 0800070 Gaià Internes Gaià 0600060 Riudecanyes Internes Riudecanyes 0200020 Margalef Ebre Montsant E1130 Guiamets Ebre Riu Asmat E1190 Siurana Ebre Siurana E1170 IV Boadella Internes Muga 2200015 Baells Internes Llobregat 1000070 Llosa del Cavall Internes Llobregat 1000480 St. Ponç Internes Llobregat 1000510 Canelles Ebre Noguera Ribagorçana E0860 Sta. Anna Ebre Noguera Ribagorçana E0880 Talarn Ebre Noguera Pallaresa E0470 Terradets Ebre Noguera Pallaresa E0570 Camarasa Ebre Noguera Pallaresa E0600 Oliana Ebre Segre E0200 Rialb Ebre Segre E0240 St. Llorenç de Montgai Ebre Segre E0620 V Riba-roja Ebre Ebre E1040 Flix Ebre Ebre E1070 VI Sau Internes Ter 2000220 Susqueda Internes Ter 2000223 Pasteral Internes Ter 2000227

Aquests tipus es caracteritzen per:



194

• Tipus I: inclou quatre embassaments de la conca de l’Ebre (Baserca, Escales, Cavallers i

Sallente). Es tracta d’embassaments situats a cursos fluvials alts (> 815 m s.n.m) i amb una

una capacitat i una aportació relativament elevades (≤ 152 hm3 i ≤ 825 hm3/any,

respectivament). Es troben en conques on hi predomina el substrat silici.

• Tipus II: inclou un embassament de conques internes (Sta. Fe del Montseny). Es tracta

d’un embassament situat a cotes relativament elevades (> 815 m s.n.m.) i amb una

capacitat inferior a 1 hm3. És un embassament de capçalera amb una aportació anual baixa

(< 2 hm3/any). Es troba en una conca densament forestada amb caducifolis on hi predomina

el substrat silici.

• Tipus III: inclou cinc embassaments de les conques internes (Vallfornés, St. Martí de Tous,

Foix, Gaià, i Riudecanyes) i tres de la conca de l’Ebre (Margalef, Siurana i Guiamets). Es

tracta d’embassaments en la seva majoria situats prop de la costa (< 30 km) amb una

aportació anual relativament baixa (≤ 22 hm3/any), i situats en rius de recorregut

relativament curt, en conques on hi predomina el substrat calcari. St. Martí de Tous, tot i

que incompleix alguna de les característiques discriminatòries d’aquest grup, s’hi ha inclòs

per tenir característiques similars a la resta d’aquests embassaments.

• Tipus IV: inclou quatre embassaments de les conques internes (Boadella, Baells, Llosa del

Cavall, St. Ponç) i vuit de la conca de l’Ebre (Canelles, Sta. Anna, Talarn, Terradets,

Camarasa, Oliana, Rialb i St. Llorenç de Montgai). Es tracta d’embassaments situats per

sota els 815 m s.n.m i amb aigües de mineralització relativament baixa (< 40 ppm de

clorurs). Estan situats a muntanya mitjana en els trams alt i mig de rius de recorregut llarg,

amb una conca on hi predomina el substrat calcari. Tenen una capacitat i una aportació

anual relativament elevades (≤ 688 hm3 i ≤ 2.963 hm3/any, respectivament).

• Tipus V: inclou dos embassaments de la conca de l’Ebre (Flix, Ribaroja). Es tracta

d’embassaments amb una mineralització moderada o alta (> 40 ppm de clorurs), situats al

tram baix del riu amb més cabal de Catalunya, amb una superfície de la seva conca

superior a 10.000 km2 i amb una aportació molt elevada (> 16.500 hm3/any,

respectivament).

• Tipus VI: inclou tres embassaments de les conques internes (Sau, Susqueda, Pasteral). Es

tracta d’embassaments amb una mineralització moderada (> 40 ppm de clorurs), situats al

tram mig de rius de cabal elevat, i amb una capacitat o una aportació elevades (≤ 234 hm3 i

≥ 527 hm3/any, respectivament).



195

Mapa 2.1.15. Llacs i embassaments que constitueixen masses d’aigua a Catalunya.



196

Màxim potencial ecològic

Per establir el màxim potencial ecològic, dins de cada grup d’embassaments definit en l’apartat

anterior, s’ha escollit un embassament de referència, que és aquell amb una conca amb una

influència antròpica mínima. Quan per a un grup d’embassaments no s’han trobat

embassaments de referència dins de Catalunya, s’ha utilitzat el judici expert per assignar valors

a cadascun dels paràmetres que configuren l’Índex de Potencial Ecològic en embassaments

(IPE).

El potencial ecològic d’acord amb la Directiva es defineix a partir de la valoració dels indicadors

de qualitat hidromorfològics, fisicoquímics i biològics corresponents al tipus de massa d’aigua

superficial natural més estretament comparable, i que, en el cas dels embassaments serien els

d’un llac (Taula 2.1.31). Per als embassaments de Catalunya, s’han desestimat els indicadors

hidromorfològics, ja que el règim hidrològic i el manteniment del nivell de l’embassament estan

estretament relacionats amb els usos. La seva consideració com a part del potencial ecològic

requerirà en el futur estudis molt detallats de les necessitats i de la gestió hidrològica de les

conques.

Taula 2.1.31. Indicadors biològics i fisicoquímics que conformen l’índex de potencial ecològic (IPE). Font:

Caracterització i propostes d’estudi d’embassaments catalans segons la Directiva 2000/60/CE del Parlament

Europeu (Agència, 2003e).

Indicadors Elements Paràmetres i mètriques Biològics Fitoplàncton Concentració de clorofil·la (mg/m3) Concentració de clorofil·la de cianòfits (mg/m3) Fauna piscícola % anomalies Captures per unitat d’esforç de carpes litorals Captures per unitat d’esforç de carpes limnètiques % carpes litorals % carpes limnètiques Fisicoquímics Transparència Disc de Secchi (m) Condicions d’oxigenació % oxigen hipolimnètic Estat de nutrients Fòsfor total (mg/m3)

Per establir el màxim potencial ecològic s’ha calculat el valor de l’IPE (Taula 2.1.32) en els

embassaments de referència per als grups I, II, III i IV, o a partir de criteri expert per als grups V

i VI (Agencia, 2003e).



197

Taula 2.1.32. Embassaments de referència i valor de l’Índex de Potencial Ecològic (IPE) per a cada tipus

d’embassament a Catalunya. Font: Caracterització i propostes d’estudi d’embassaments catalans segons la Directiva

2000/60/CE del Parlament Europeu (Agència, 2003e).

Tipus Embassament de referència IPEI Escales 2,0II Santa Fe del Montseny 4,0III Siurana 3,3IV Canelles 1,3V Model expert 1,5VI Model expert 2,3

2.1.4.3. Llacs fortament modificats

L’aprofitament hidrolelèctric és la principal causa de les alteracions hidromorfològiques en els

llacs alpins de Catalunya. La construcció de rescloses i les perforacions subterrànies han

comportat canvis en el nivell de l’aigua. Si la variació del nivell de l’aigua ha estat molt elevada i

recurrent, les comunitats litorals (principal macròfits i invertebrats bentònics) s’han vist

fortament modificades. En aquests estanys no s’assoleix el bon estat ecològic. En determinats

estanys, les rescloses han comportat un augment del nivell dels estanys, però el nivell s’ha

mantingut dins del rang de variabilitat natural de l’estany; d'aquesta manera, les comunitats

litorals s’han adaptat de nou a l’estany sense majors conseqüències. En aquests darrers

estanys es pot assolir el bon estat ecològic, però s’han designat provisionalment com HMWB

perquè aquesta situació pot canviar en el futur en funció de l’ús hidroelèctric que se’n faci.

La metodologia emprada per designar provisionalment llacs fortament modificats s’indica a la

Figura 2.1.7, i les masses d’aigua designades com a HMWB es llisten a la Taula 2.1.33.

S’indica l’estat ecològic en comptes del potencial ecològic. En un futur, s'haurà de determinar

els diferents tipus de llacs HMWB i el màxim potencial ecològic per a cadascun d’ells, i així

posteriorment, es podrà determinar el potencial ecològic dels llacs provisionalment designats

com a HMWB.



198

Selecció estanys artificials i fortament modificats (HMWB)

Identificació de les masses d’aigua

Artificial?si

Natural

no

Canvis hidromorfològics?

no

si

Variacions brusques de nivell?

no

HMWB

si

Recuperació viable?

Mesures deCorreccióviables?

nosi

si

Selecció estanys artificials i fortament modificats (HMWB)

Identificació de les masses d’aigua

Artificial?si

Natural

no

Canvis hidromorfològics?

no

si

Variacions brusques de nivell?

no

HMWB

si





nosi

si

Figura 2.1.7. Aproximació dicotòmica per a la determinació de HMWB en estanys de Catalunya. Font:

Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de




199

Taula 2.1.33. Llacs proposats com a HMWB. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i

regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).

Codi Nom de l’estany Tipus Estat Ecològic Presa Sup. (ha)GA032.50 Lac Rius ACG No conegut sí 10,34 GA037.50 Estanh Tort ACG No conegut sí 29,69 GA042.50 Lac Mar ACG No conegut sí 40,02 GA047.50 Lac Major de Colomèrs ACG Dolent sí 14,14 GA058.50 Lac Obago ACG No conegut sí 13,63 GA084.50 Naut de Saboredo ACA Dolent no 8,04 GA085.50 Major de Saboredo ACG Dolent sí 15,93 NP053.50 Estany Gola ACG Dolent no 10,84 NP151.50 Estany Certascan ACG Dolent sí 56,05 NP154.50 Estany Sant Maurici ACG Mediocre sí 19,31 NP156.50 Estany Tort de Peguera ACA Bo sí 8,97 NP157.50 Estany Negre ACG Bo sí 26,58 NP158.50 Estany Eixerola ACA Dolent sí 9,04 NP159.50 Estany Cubieso ACG Dolent sí 23,23 NP161.50 Estany Mariolo ACG Dolent sí 12,21 NP162.50 Estany Saburó ACG Dolent sí 18,90 NP163.50 Estany Tort ACG Dolent sí 27,06 NP164.50 Estany Mar ACA Dolent sí 8,02 NP173.50 Estany Gento ACG Dolent sí 22,07



200

2.2. Caracterització de les masses d'aigua superficials costaneres

2.2.1. Àmbit

L’àmbit de les aigües costaneres de Catalunya es correspon al definit dins del Marc

Administratiu (Capítol 1), seguint la definició que consta a l’article 2 de la Directiva 2000/60/CE.

Així, l’àmbit de les aigües costaneres s’estén des de la línia de costa fins a la línia situada a

una milla de distància de la línia base que s’utilitza per a determinar les aigües jurisdiccionals

de l’Estat Espanyol, i la qual ve establerta al Real decret 2510/1977.

En els trams del litoral on la línia base s’aparta considerablement de la línia de costa, l’àmbit de

les aigües costaneres comprèn les aigües interiors (de competència autonòmica) i també una

milla d’aigües territorials (o jurisdiccionals, de competència estatal). Al litoral de Catalunya, un

50% la línia de base és coincident amb la línia de costa, i l’altre 50% està allunyada a

distàncies que varien des de les 3 milles (al nord del Cap de Creus, Maresme Sud, Barcelonès i

Alcanar), a les 9 milles (a la Badia de Roses) i a les 11 milles (conques al sud del Cap de

Salou). Al Mapa 2.2.1. es presenta l’àmbit de les aigües costaneres de Catalunya, així com la

línia base i les aigües interiors i territorials.

En següents subapartats es descriu el procés de tipificació i delimitació de les masses d’aigua

costaneres en l’àmbit de Catalunya, però abans d’entrar en la seva descripció, es vol fer

esment de la dificultat que existeix per delimitar masses d’aigua en els trams de costa on la

línia de base està molt allunyada de la línia de costa, ja que aquestes masses d’aigua

costaneres poden tenir un abast de fins a 4, 10 o 12 milles de la costa, en funció dels trams.

Altres masses, on la línia de base sí coincideix amb la línia de costa, tenen un abast d’una milla

com a màxim. Aquesta circumstància ha fet que, per criteri expert, totes les masses d’aigua

s’hagin delimitat des de la línia de costa fins a una milla mar endins (vegeu l’apartat 2.2.3).



201

Mapa 2.2.1. Localització de l’àmbit d’aigües superficials costaneres a Catalunya.

2.2.2. Tipus

La tipificació de les aigües costaneres s’ha realitzat en base al sistema B de l’Annex II de la

Directiva, i seguint les recomanacions del grup de treball COAST, creat per la Comissió

Europea dintre de l'estratègia comú de implementació de la Directiva Marc de l'Aigua del maig

de 2001. S’han utilitzat els factors obligatoris i alguns dels optatius (Taula 2.2.1.).

En la guia COAST (Guidance Document Nº5 de la UE relatiu a les aigües costaneres i de

transició; EC, 2003c) s’utilitzen els factors obligatoris (latitud, longitud, amplitud de les marees i

salinitat) per dividir les aigües marines, i en sorgeixen tres Ecoregions: Atlàntic/Mar del Nord,



202

Mar Bàltic i Mar Mediterrani. Aquesta última ecoregió es caracteritza per les seves aigües

euhalines (de 30 a <40‰), amb una amplitud de les marees inferior a 1 m i amb

hidrodinamisme moderat.

Els factors optatius considerats són la composició mitjana del substrat i la pendent del fons. Pel

primer factor es considera el tipus de costa, el substrat predominant i l’estabilitat d’aquest

substrat. Així, se’n deriven dos tipus: rocallós i sorrenc. En el cas del factor pendent, es

diferencien dos tipus més, somer i profund, segons si els fons ultrapassen una fondària

determinada a una distància de la costa d’una milla nàutica. Aquesta fondària es va prendre

seguint les recomanacions dels experts en l’Ecoregió del Mar Mediterrani del grup de treball

COAST. La profunditat aplicada com a llindar són 40 m, a diferència de l’aplicada en altres

ecoregions (per exemple, 30 m a l’Atlàntic/Mar del Nord), degut a que la major transparència de

les aigües del Mediterrani amplien la distribució en fondària d’espècies considerades pròpies

d’aigües superficials, com ara Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa (Taula 2.2.1).

La combinació dels dos factors optatius (substrat i pendent) dóna quatre tipus dins de

l’Ecoregió del Mar Mediterrani (CWM1 – CWM4, Taula 2.2.2), dels quals se’n presenten tres

dins l’àmbit de Catalunya: rocallós profund, sorrenc somer i sorrenc profund.

Un cop definits els tipus en base a les recomanacions del grup COAST, a Catalunya s’ha afegit

una nova tipologia per tal de discriminar aquelles aigües costaneres que reben una influència

fluvial significativa i que, per tant, tenen unes característiques fisicoquímiques particulars. Els

nous tipus amb influència fluvial es defineixen amb un factor addicional, la salinitat mitjana

anual, calculada amb les dades obtingudes amb la Xarxa de control de les aigües litorals,

presentada a l’apartat 1.8.2.2 del Capítol 1 (Taules 2.2.1 i 2.2.2). Es considera que les aigües

costaneres tenen una influència fluvial significativa si es compleixen alhora dues condicions:

la salinitat mitjana anual és inferior a 36,5 ‰ i

un riu hi desemboca a prop (i, per tant, la menor salinitat no vindria per altres

causes, com serien les aportacions d’aigües subterrànies).



203

Taula 2.2.1. Factors utilitzats en la tipificació de les aigües costaneres de Catalunya. Els factors obligatoris i optatius

s’apliquen seguint les recomanacions del grup de treball COAST.

Factors Classificació Característiques Obligatoris Latitud, longitud Salinitat Amplitud de les marees Ecoregió: Mar Mediterrani Aigües euhalines (30 a < 40 ‰) Marees inferiors a 1 m Hidrodinamisme moderat Optatius Composició mitjana del

substrat Rocallós Estable

Sorrenc Inestable Pendent Profund Més de 40 m a una milla Somer Menys de 40 m a una milla Addicionals Salinitat mitjana anual Sense influència fluvial Més de 36.5 ‰ Amb influència fluvial Menys de 36.5 ‰

Taula 2.2.2. Tipologia de les aigües costaneres a Catalunya, basada en la classificació per tipus de les aigües

costaneres a l’Ecoregió del Mar Mediterrani, i en l’aplicació del factor addicional salinitat.

Tipus Codi Descripció Localització CWM1 Rocallós somer No existeix a Catalunya CWM2 Rocallós profund Portbou – Badia de Roses

L’Escala – L’Estartit Begur – Blanes

CWM3 Sorrenc somer Pineda de Mar – Badalona Barcelona Prat de Llobregat – Cap de Salou Cap de Salou – Cap Roig (El Perelló)

CWM4 Sorrenc profund Cap de Salou CWM5 Rocallós somer amb influència fluvial No existeix a Catalunya CWM6 Rocallós profund amb influència fluvial No existeix a Catalunya CWM7 Sorrenc somer amb influència fluvial Badia de Roses – L’Escala

Badalona – Barcelona El Llobregat Cap Roig (El Perelló) – riu Sènia

CWM8 Sorrenc profund amb influència fluvial L’Estartit – Begur Blanes – Pineda de Mar



204

2.2.3. Delimitació de les masses d’aigua

En un primer pas, la delimitació de les masses d’aigua costaneres ve determinada pel canvi de

tipologia, i així es defineixen catorze masses d’aigua en l’àmbit de les aigües costaneres de

Catalunya (Mapa 2.2.2). Tretze d’aquestes masses d’aigua pertanyen a les Conques Internes

de Catalunya, i una a la Conca Catalana de l’Ebre. Posteriorment, aquestes catorze masses es

subdivideixen per canvis en la qualitat ecològica, escindint-se finalment en 34 (Taula 2.2.3), 31

a les Conques Internes i 3 a la Conca Catalana de l’Ebre. La determinació del nombre de

masses d’aigua s’ha realitzat per criteri expert a partir de la interpretació de les dades de

qualitat – biològiques i fisicoquímiques – que s'obtenen de les xarxes de control que l'Agència

Catalana de l'Aigua ha establert en el litoral català, descrites al capítol anterior. La delimitació

de les masses d’aigua s’ha determinat, també per criteri expert, des de la línia de costa fins a

una milla mar endins, en ser aquesta la franja del litoral més directament afectada pel

continent, i on poden mesurar-se, de forma comparable, les dades de qualitat ecològica.

Taula 2.2.3. Criteri de delimitació de les masses d’aigua costaneres i nombre de masses resultants a Catalunya.

S’especifica quantes pertanyen a les Conques Internes i a la Conca Catalana de l’Ebre.

Masses d’aigua generades Criteri aplicat Conques Internes Conca Catalana de l’Ebre

Canvi de tipologia 13 1 Canvi de qualitat 18 2 Total 31 3

A la Taula 2.2.4 es detalla la localització geogràfica de les 34 masses d’aigua resultants,

representades al Mapa 2.2.2, on s’indica també la seva tipologia. En la numeració de les

masses d’aigua no es troba la número C13 ja que, per criteri expert, aquesta s’ha inclòs a la

massa d’aigua C12.



205

Taula 2.2.4. Situació geogràfica de les masses d’aigua costaneres definides a Catalunya. S’especifica si pertanyen a

Conques Internes o a la Conca Catalana de l’Ebre.

Massa d’aigua Tipus Codi Nom Inici massa d’aigua Codi

Conques Internes C1 Portbou - Llançà Portbou CWM2 C2 Badia de El Port de la Selva Nord platja de la Vall (Port de la Selva) CWM2 C3 Cap de Creus Port de Port de la Selva CWM2 C4 Badia de Cadaqués Ses Oliveres (Cadaqués) CWM2 C5 Cap Norfeu Platja del Sagí (Cadaqués) CWM2 C6 Canyelles Punta Falconera (final Parc Natural Cap de Creus, Roses) CWM2 C7 Roses - Castelló d'Empúries Nord del Port de Roses CWM7 C8 Sant Pere Pescador - Fluvià Abans desembocadura del Fluvià (Castelló d'Empúries) CWM7 C9 L'Escala Inici Muscleres Grosses (L'Escala) CWM2 C10 Montgrí Cala del Bol Roig (Port de l'Escala) CWM2 C11 Torroella de Montgrí - el Ter Nord del Port de l'Estartit (incloses les Illes Medes) CWM8

C12 Pals – Sa Riera Final Platja de la Fonollera (al sud del Ter, Torroella de Montgrí)

CWM8

C14 Begur - Blanes Punta d'en Toni (Begur) CWM2 C15 Blanes - Pineda de Mar Punta de Santa Anna (Blanes) CWM8 C16 Pineda de Mar - Mataró Abans d'arribar Barri Poblenou (Pineda) CWM3 C17 Mataró - Montgat Riera d'Argentona (Mataró) CWM3 C18 Montgat - Badalona Platja de Monsolís (final del Masnou) CWM3 C19 Sant Adrià de Besòs Pantalà Dipòsits de gas (Badalona) CWM7 C20 Barcelona Inici Mar Bella (Barcelona) CWM3 C21 Llobregat Abans d'arribar a la bocana SUD del Port de Barcelona CWM7

C22 El Prat de Llobregat - Castelldefels 2 km al sud de la nova desembocadura del Llobregat (Prat de Llobregat)

CWM3

C23 Sitges Port Ginesta (Sitges) CWM3 C24 Vilanova i la Geltrú Punta de les Anguines (Sitges) CWM3 C25 Cubelles – Altafulla Desembocadura del Foix (Tèrmica de Cubelles) CWM3 C26 Tarragona Nord Riera de Gaià (sud de Torredembarra) CWM3 C27 Tarragona - Vila-seca Punta del Miracle (Tarragona) CWM3 C28 Cap de Salou Punta Prima (Vila-seca) CWM4 C29 Salou - Cambrils Punta del cavall (Punta Grossa, Salou) CWM3 C30 Cambrils – Mont-roig del Camp Riera de Maspujols (Cambrils) CWM3 C31 Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Punta de la Porquerola (Mont-roig) CWM3 C32 L'Ametlla de Mar Sant Jordi d'Alfama (L'Ametlla de Mar) CWM3

Conca Catalana de l’Ebre C33 Delta Nord Cap Roig (El Perelló) CWM7 C34 Delta Sud Gola Migjorn (Delta de l’Ebre) CWM7 C35 Alcanar Punta de la Banya CWM7



206

Mapa 2.2.2. Delimitació de les masses d’aigües costaneres amb indicació de la seva tipologia corresponent. IF:

influència fluvial.

2.2.4. Establiment de les masses d’aigua de referència i de les condicions de referència

L’establiment de les masses d’aigua de referència s'ha realitzat utilitzant criteri expert i s'ha

basat en els resultats de l’anàlisi de pressions i impactes desenvolupat en el Capítol 4. Es

considera que una massa d’aigua de referència serà aquella que presenti un risc nul

d’incompliment dels objectius mediambientals contemplats a la Directiva Marc de l’Aigua. Dins

l’àmbit de Catalunya, hi ha deu masses d’aigua que són potencialment de referència (Taula

2.2.5.).



207

Taula 2.2.5. Masses d’aigua costaneres de l’àmbit de Catalunya amb risc nul d’incompliment dels objectius

mediambientals proposats en la Directiva pel 2015 i, per tant, masses d’aigua potencialment de referència. S’indica

el tipus al qual pertanyen.

Massa d’aigua Tipus Codi Nom Nom Codi C1 Portbou – Llançà Rocallós profund CWM2 C3 Cap de Creus Rocallós profund CWM2 C4 Badia de Cadaqués Rocallós profund CWM2 C5 Cap Norfeu Rocallós profund CWM2

C10 Montgrí Rocallós profund CWM2 C26 Tarragona Nord Sorrenc somer CWM3 C28 Cap de Salou Sorrenc profund CWM4 C30 Cambrils – Mont-roig del Camp Sorrenc somer CWM3 C31 Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Sorrenc somer CWM3 C32 L’Ametlla de Mar Sorrenc somer CWM3

D’entre aquestes masses d’aigua s’ha fet una proposta inicial –que caldrà revisar en un futur–

que té en consideració aquelles masses de les que es té un coneixement més acurat, és a dir,

de les que es tenen dades de tots els indicadors biològics per valorar-ne el seu estat ecològic.

Les masses d’aigua proposades com a referència són quatre, dues pel tipus rocallós profund,

una pel tipus sorrenc profund i una pel tipus sorrenc somer (Taula 2.2.6). En aquestes masses

d’aigua, un cop corroborades com a masses de referència, es determinarà les condicions de

referència per a cada tipus de massa d’aigua costanera.

Taula 2.2.6. Masses d’aigua costaneres proposades com a masses d’aigua de referència dins de l’àmbit de

Catalunya. S’indica el tipus al qual pertanyen.

Massa d’aigua Tipus Codi Nom Nom Codi C5 Cap Norfeu Rocallós profund CWM2

C10 Montgrí Rocallós profund CWM2 C28 Cap de Salou Sorrenc profund CWM4 C31 Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Sorrenc somer CWM3

Les masses d’aigua proposades com a referència pertanyen als tipus sense influència fluvial, ja

que les masses d’aigua amb influència fluvial presenten un risc d’incompliment de baix a elevat

i, per tant, de moment les invalida com a masses de referència. Actualment s’està en procés de



208

trobar desembocadures que estiguin en bon estat i que, per tant, es pugui considerar que les

aigües costaneres receptores són potencialment de referència.

2.2.5. Masses d’aigua artificials i altament modificades

En relació a les masses d’aigua fortament modificades, es proposa declarar, per raons

hidromorfològiques, les masses d’aigua localitzades a l’àrea d’influència del riu Besòs i del riu

Llobregat, i que corresponen, respectivament, a les masses número 19 i 21 del litoral català.

Aquestes dues masses reben l’efecte directe de dos rius que han estat proposats com a molt

modificats en els seus trams finals. Les aigües costaneres receptores d’aquestes masses s’han

vist històricament afectades per una sèrie de factors negatius que han incidit significativament

sobre les característiques de qualitat de les seves aigües, dels seus sediments i de la biota en

general.

Les alteracions hidromorfològiques de la massa d’aigua del Besòs corresponen a modificacions

de la línia de costa degudes a la construcció de diverses infraestructures i a l’existència d’una

gran quantitat de fangs de depuradora dipositats en els fons marins d'aquesta massa d'aigua.

Aquests fangs, s'havien estat abocant durant molts anys des de l’antiga planta de

pretractament de Sant Adrià de Besòs, a través d’un emissari submarí, actualment clausurat.

En relació a la massa d’aigua del Llobregat, aquesta està situada en l’àrea costanera afectada

per l’ampliació del Port de Barcelona, l’ampliació de l’Aeroport del Prat de Llobregat i pel

desviament del riu Llobregat.

En relació a les aigües de l’interior dels ports, la definició de masses d’aigua fortament

modificades està a l’espera de la constitució de l’Autoritat Competent de la Demarcació

Hidrogràfica.

2.3. Caracterització de les masses d'aigua superficials de transició

2.3.1. Àmbit

Les aigües de transició es defineixen a la Directiva com a “masses d’aigua superficials situades

a prop de les desembocadures de rius que són parcialment salines com a resultat de la seva

proximitat a les aigües costaneres però que estan substancialment influïdes per fluxos d’aigua

dolça”. Aquesta definició s’amplia en la guia COAST, on es fan les següents puntualitzacions:

• els límits entre les aigües de transició, aigües continentals i aigües costaneres han de ser

ecològicament rellevants;



209

• les aigües de transició són “parcialment salines”, fet que significa que la seva salinitat és,

generalment, més baixa que la de les aigües costaneres adjacents (apartat 2.3.3 de la guia

COAST).

En aquest context, les masses d’aigua situades a mar obert amb una influència fluvial

significativa podrien haver-se inclòs, segons la mateixa guia COAST, dins aquesta categoria.

Ara bé, des del Ministerio de Medio Ambiente es va consensuar que cap massa d’aigua marina,

ni tan sols les aigües marines corresponents a les desembocadures de rius principals, seria

inclosa dins de la categoria d’aigües de transició. Degut a aquesta decisió, dites masses no

estan incloses en aquesta categoria i s’han inclòs dins la categoria d’aigües costaneres amb un

nou ‘tipus’, no contemplat dins la guia COAST europea, que rep el nom d’influència fluvial

(veure apartat 2.2.2).

Així doncs, i contemplant tot el que ja s’ha exposat abans, a Catalunya les aigües superficials

que s’han inclòs dintre de les aigües de transició són les següents:

les badies de El Fangar i Els Alfacs, situades al delta de l’Ebre.

el tram baix del riu Ebre, des de la desembocadura fins a la Illa de Gràcia.

les llacunes costaneres amb influència marina.

Pel que fa a la delimitació i caracterització de masses d’aigua de transició, com el seu propi

nom indica, cal considerar que hi són incloses masses d’aigua de caire molt divers. Això fa que

sovint, aquestes puguin ser més comparables a nivell ecològic a d’altres categories com seria

el cas de rius o zones humides (incloses a la categoria llacs). Per aquest motiu, aquells tipus

que pertanyin a les aigües de transició i siguin ecològicament similars a rius (apartat 2.1.1.2) o

bé a zones humides (apartat 2.1.3.1) seran diferenciats i tractats amb criteris similars als que

s’han establert pels rius i zones humides respectivament, criteris que d’altre banda es

presenten ja detallats en els respectius apartats. Cal remarcar que les llacunes costaneres, dins

l’apartat de zones humides, constitueixen el tipus ecosistemes talassohalins (conductivitat

mitjana major de 5 mS/cm d’influència marina). Tots aquests tipus de masses d’aigua incloses

dins les aigües de transició, en aquest document, són també considerades com a aigües de

transició a nivell europeu pel grup d’experts COAST i a nivell estatal pel Ministerio de Medio

Ambiente. Per tot això, s’ha considerat convenient unificar totes aquestes masses d’aigua en

un sol apartat d’aigües de transició, malgrat hi puguin haver algunes duplicitats al llarg del

document pel que fa a algunes de les masses incloses en aquest apartat.



210

2.3.2. Tipus

La tipificació de les aigües de transició s’ha realitzat en base al sistema B de l’Annex II de la

Directiva. S’han utilitzat els factors obligatoris per a definir l’ecoregió, i un d’ells, la salinitat, s’ha

tornat a utilitzar per definir els tipus d’aigües de transició (Taula 2.3.2).

Taula 2.3.2. Tipificació de les aigües de transició de Catalunya. S’han utilitzat els factors obligatoris del sistema B de

l’Annex II de la Directiva.

Factors Classificació Característiques Latitud, longitud Salinitat Amplitud de les marees Ecoregió: Mar Mediterrani Aigües euhalines (30 a < 40 ‰) Marees inferiors a 1 m Hidrodinamisme moderat Salinitat (mitjana anual) Aigües euhalines Entre 30 i < 40 ‰ Aigües oligohalines Menys de 5 ‰ Aigües eurihalines

(salinitat variable) Entre 5 i 40 ‰

Aplicant aquest criteri, es diferencien tres tipus d'aigües de transició (Taula 2.3.3):

• Tipus Badia o aigües de transició euhalines, que corresponen a les Badies de El Fangar i

de Els Alfacs, en el delta de l'Ebre. Aquestes aigües de caràcter estuàric es diferencien de

les aigües costaneres per presentar un menor hidrodinamisme, una amplitud tèrmica anual

més elevada, i una profunditat màxima que no sobrepassa els 6 m.

• Tipus Riu-Estuari o aigües de transició oligohalines, corresponent a trams baixos de rius

amb característiques estuàriques, amb presència regular d’una falca salina. A Catalunya,

només el tram baix del riu Ebre pertany a aquest tipus, en el tram comprès des de la

desembocadura fins a la Illa de Gràcia (Deltebre), situada uns 18 km riu amunt.

• Tipus Llacunes costaneres o aigües de transició eurihalines, que presenten un rang de

salinitat ampli i variable al llarg de l’any. Aquest tipus comprèn:

les llacunes costaneres amb influència marina vinculades als aiguamolls de

l’Empordà formats pels rius Muga i Fluvià i als deltes formats pels rius Ter, Llobregat

i Ebre, essent tots ells rius de certa entitat dins de Catalunya (EP).

les desembocadures d’alguns rius mediterranis de cabal variable (RMCV), torrents

litorals (TL), i rius d’influència càrstica (ZC) que compleixen amb les característiques



211

esmentades: els rius Tordera i Foix, la riera de Sant Climent, el riu Llastres, el torrent

del Pi, el torrent de l’Estany, el torrent de Santes Creus, i els rius Gaià i Francolí.

les llacunes costaneres no associades a cursos fluvials, que correspondrien a

aquelles situades a la zona dunar de la platja de Torredembarra.

Taula 2.3.3. Tipologia de les aigües de transició a Catalunya.

Massa d’aigua Tipus Nom Descripció Localització TWM1 Badia Euhalines Badia de El Fangar (delta de l'Ebre)

Badia de Els Alfacs (delta de l'Ebre) TWM2 Riu-Estuari Oligohalines Riu Ebre

(desembocadura - Illa de Gràcia, Deltebre) TWM3 Llacunes costaneres Eurihalines (salinitat variable) Llacunes costaneres

2.3.3. Delimitació de les masses d’aigua

En general, la delimitació de les masses d’aigua de transició ve determinada pel canvi de

tipologia i per l'aïllament territorial , i en total a Catalunya es defineixen 28 masses d'aigua de

transició (Taula 2.3.4; Mapa 2.3.1).

Aquestes, amb la seva localització geogràfica, es mostren a la taula següent classificades en

les tres tipologies: TWM1, badia; TWM2, riu-estuari; i TWM3 llacunes costaneres; per aquestes

últimes, s’indica el codi assignat a la massa d’aigua com a zones humides (apartat 2.3) i si la

massa d’aigua està associada a rius importants (EP: eixos principals) o a altres cursos d’aigua

de menor entitat (TL: torrents litorals; RMCV: rius mediterranis de cabal variable; ZC: rius amb

influència càrstica).



212

Taula 2.3.4. Masses d’aigua de transició a Catalunya. S’indica el nom de la massa d’aigua, el seu codi corresponent

com a massa d’aigua de transició, i el tipus de massa d’aigua de transició: TWM1, badia; TWM2, riu-estuari; TWM3,

llacunes costaneres; per aquestes últimes, s’indica el codi assignat a la massa d’aigua com a zones humides

(apartat 2.1.3.1). També s’indica la localització geogràfica de cada massa d’aigua.

Codi Codi Massa d’aigua Tipus Aigües

de transició

Zones Humides

Nom Localització Codi

Conques internes T4 0080200 Bassa de la Rubina Castelló d’Empúries TWM3 T5 0920200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Llacunes de la

Muga Vella Aiguamolls de l'Alt Empordà (Castelló d’Empúries)

TWM3

T6 0440200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-Estany d'en Túries Aiguamolls de l'Alt Empordà (Castelló d’Empúries)

TWM3

T7 0870200 Aiguamolls de l'Alt Empordà-La Rogera Aiguamolls de l'Alt Empordà (Castelló d’Empúries)

TWM3

T8 0110400 Aiguamolls del Baix Empordà-Bassa del Frare Ramon

Aiguamolls del Baix Empordà (Torroella de Montgrí)

TWM3

T9 0390400 Aiguamolls del Baix Empordà-El Ter Vell Aiguamolls del Baix Empordà (Torroella de Montgrí)

TWM3

T10 0860400 Aiguamolls del Baix Empordà-La Platera Aiguamolls del Baix Empordà (Torroella de Montgrí)

TWM3

T11 0330500 Desembocadura del riu Tordera Blanes – Malgrat de Mar TWM3 T12 0460800 Ca l'Arana-Cal Tet Delta del Llobregat (el Prat del Llobregat) TWM3 T13 0540800 Delta del Llobregat-Estany de la Ricarda Delta del Llobregat (el Prat del Llobregat) TWM3 T14 * 1220800 Delta del Llobregat-Riera de Sant Climent Delta del Llobregat (el Prat del Llobregat) TWM3 T15 0400800 Els Reguerons Viladecans TWM3 T16 0301000 Desembocadura del riu Foix Cubelles TWM3 T17 1091100 Platja de Torredembarra Aiguamolls de Torredembarra (Torredembarra) TWM3 T18 0311200 Desembocadura del riu Gaià Tarragona TWM3 T19 * 1211300 Desembocadura del riu Francolí Tarragona TWM3 T20 0321400 Desembocadura del riu Llastres Mont-roig del Camp – Vandellós i l’Hospitalet de

l’Infant TWM3

T21 0371400 Desembocadura del torrent del Pi l’Ametlla de Mar TWM3 T22 0341400 Desembocadura del torrent de l’Estany l’Ametlla de Mar TWM3 T23 0241400 Desembocadura del torrent de Santes Creus l’Ametlla de Mar TWM3

Conca catalana de l’Ebre T1 Badia de El Fangar Hemidelta Nord de l’Ebre TWM1

T2 ** Tram baix del riu Ebre * Tram desembocadura – Illa de Gràcia (Deltebre) TWM2 T3 Badia de Els Alfacs Hemidelta Sud de l’Ebre TWM1

T24 2011900 Delta de l'Ebre-El Canal Vell Delta de l'Ebre (Deltebre) TWM3 T25 2111900 Delta de l'Ebre-Illa de Buda Delta de l'Ebre (Sant Jaume d’Enveja) TWM3 T26 2121900 Delta de l'Ebre-La Tancada Delta de l'Ebre (Amposta) TWM3 T27 2141900 Delta de l'Ebre-L'Encanyissada Delta de l'Ebre (Amposta) TWM3 T28 2151900 Delta de l'Ebre-La Platjola Delta de l'Ebre (Sant Jaume d’Enveja) TWM3

* Masses d’aigua que, per criteri expert, es considera que tenen influència marina, malgrat que no han estat estudiades. ** Correspon a la massa d’aigua superficial continental de la categoria rius E0010. Aquesta codificació dins de les masses d’aigua de rius se li ha assignat per aplicar-li l’anàlisi de pressions i impactes corresponent a aquest tipus de massa d’aigua (veure capítol IV del document, apartats 4.1 i 4.3).



213

Mapa 2.3.1. Delimitació de les masses d’aigües de transició a Catalunya.

2.3.4. Establiment de les masses d’aigua de referència i de les condicions de referència

La definició de les masses d’aigua de referència per aquesta categoria està encara pendent

d’estudi.



214

2.3.5. Masses d’aigua artificials i altament modificades

Es proposa declarar les badies de El Fangar i de Els Alfacs com a masses d’aigua fortament

modificades per raons hidromorfològiques: la construcció de canals de rec pel cultiu,

especialment, de l’arròs. El vessament d’aigua dolça que prové dels cultius, regulat per l’home,

ha modificat la dinàmica de la circulació de l’aigua a les badies i les seves característiques

fisicoquímiques i biològiques. Aquesta influència antropogènica fa que sigui difícil que aquestes

masses d’aigua arribin a tenir un estat ecològic similar al que tindrien sense la intervenció

humana a la zona.

2.4. Caracterització de les masses d’aigua subterrànies

2.4.1. Criteris de delimitació

La delimitació de les masses d’aigua subterrània forma part dels requeriments de la

caracterització establerts a l’article 5 i a l’Annex II de la Directiva. Els criteris generals per la

delimitació de les masses d’aigua estan establerts al document Identification of water bodies,

aprovat el novembre de 2002, dins del qual hi ha referències referents a la delimitació de les

masses d’aigua subterrània.

A fi d’harmonitzar els treballs a nivell de l’Estat, en desembre de 2003 el Ministerio de Medio

Ambiente va proposar el document Criterios para indentificación y delimitación de masas de

agua subterránes.

Mentre que els límits dels aqüífers són generalment contactes geològics, a l’hora de passar

d’aqüífers a masses d’aigua subterrània s’hi integren altres conceptes com el de gestió que no

responen necessàriament a contactes geològics, i condueixen a una notable variabilitat de

criteris.

La definició de les masses s’entén com un procés iteratiu que es pot refinar en etapes

successives. La Directiva exigeix l’especificació de totes les masses d’aigua utilitzades per

abastament o que es prevegi utilitzar en un futur i que proporcionin de mitjana més de 10 m3

diaris o que subministrin a més de 50 persones.

Aquesta condició comporta problemes d’identificació i delimitació en amplis sectors del territori

constituïts per materials de molt baixa permeabilitat en el que més que d’aqüífers s’hauria de



215

parlar en termes d’aqüitards o aqüicluds. En aquests àmbits la infiltració és molt reduïda i el flux

subterrani no respon a models conceptuals de recàrrega i descàrrega ben definits.

La definició d’aqüífer de la Directiva implica també que hi hagi flux significatiu d’aigua. Aquest

concepte s’interpreta com aquell flux que en variar podria produir canvis significatius en la

qualitat ecològica o química d’una massa d’aigua superficial dependent o danys a un

ecosistema terrestre dependent.

Finalment, també cal considerar el cas d’aqüífers multicapa així com nivells aqüífers

estratificats separats per nivells impermeables.

Aquests factors han condicionat els criteris de delimitació. Aquests, en última instància s’han

sotmès a la consideració general que una massa d’aigua subterrània ha de constituir una unitat

de gestió. En la que l’adopció de mesures pertinents ha de permetre’s reduir l’entrada de

contaminants i establir un aprofitament que, a l’horitzó de 2015, permeti mantenir o recuperar el

bon estat.

La delimitació i la caracterització inicial s’ha realitzat a nivell d’Àrea Hidrogeològica a les

Conques Internes de Catalunya mentre que a les Conques Intercomunitàries també s’hi ha

tingut en compte la cartografia de les Unitats Hidrogeològiques. (revisar segons darrera versió

publicada del IMPRESS CIC)

A les Conques Internes de Catalunya les Àrees Hidrogeològiques s’han subdividit en Àmbits en

funció dels grans trets hidrogeològics dels materials presents. Aquests àmbits són formacions

hidrogeològiques balancejables de característiques geològiques diferenciades de la resta

d’Àrea i que s’usen com a unitat de partida de les masses d’aigua. Aquestes formacions s’han

identificat a partir de la cartografia geològica i han estat també els límits geològics els prioritaris

en la delimitació de les masses d’aigua. Atès que l’escala del mapa de les Àrees

hidrogeològiques és 1:250.000 i la cartografia geològica de base emprada a estat a escala

1:50.000 (MAGNA digitalitzat), ha calgut modificar els límits de les àrees en alguns casos.

Les Unitats Hidrogeològiques a les Conques Catalanes de l’Ebre no s’han subdividit en àmbits

atès que a la zona d’estudi aquestes ja constitueixen unitats amb característiques geològiques

diferenciades i que permeten establir els balanços. Els seus límits coincideixen en molts casos

amb els de les Àrees Hidrogeològiques els quals segueixen els mateixos criteris emprats en la

delimitació de les masses d’aigua. Com a conseqüència, algunes masses coincideixen

geogràficament amb les Unitats Hidrogeològiques. També, addicionalment, en aquestes



216

conques s’ha tingut en compte la delimitació duta a terme per la Confederació Hidrogràfica de

l’Ebre la qual s’ha mantingut sempre que era coherent amb els criteris emprats a les Conques

Internes de Catalunya.

Les Àrees i Unitats Hidrogeològiques es basen principalment en el criteri geològic però en la

delimitació de les masses d’aigua subterrània s’han emprat també altres tipus de límits que

localment poden també ésser contorns de les mateixes Àrees i Unitats Hidrogeològiques:

- En algunes masses la delimitació ha considerat els límits de conca hidrogràfica, especialment

en aquelles zones on la descàrrega superficial dels aqüífers o la baixa permeabilitat dels

materials permeten associar la divisòria de les aigües subterrànies al relleu topogràfic.

- Límits impermeables com el contacte amb materials metamòrfics o formacions argiloses s’han

emprat per delimitar algunes masses d’aigua.

- En els casos en que hi ha establertes mesures de gestió s’ha procurat respectar les

delimitacions existents. Aquests és el d’aqüífers delimitats al Decret 328/88 pel qual

s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb

diversos aqüífers de Catalunya, així com en els casos resultants dels programes de gestió i

d’ordenació de les extraccions realitzats o en curs.

- Els rius s’han emprat també com a límits laterals entre masses. Es considera que ni hi ha flux

entre masses d’aigua subterrània per sota dels rius. El Ter, en el seu tram mig, ha estat utilitzat

com a límit de masses d’aigua entre la Selva i l’Empordà; la Noguera Ribagorçana i el Segre

s’han utilitzat per limitar Massís Axial Pirenaic, la massa de Tremp – Isona i la de les Serres

Marginals Catalanes.

- Altres aspectes que s’han considerat en funció de certes particularitats locals han estat:

- característiques químiques diferenciades derivades de l’activitat antròpica - diferent tipologia d’aqüífers - límits d’influència de l’activitat humana - aïllament de zones amb risc evident - masses sobreposades - masses parcialment confinades - aqüífers diferenciats de reduïda extensió - captacions per abastament en zones de baixa permeabilitat - límits administratius



217

2.4.2. Caracterització inicial de les masses d’aigua subterrània

Tenint en compte les consideracions anteriors, a les Conques Internes de Catalunya, tal com

s’ha mencionat, la unitat d’anàlisi per a procedir a la caracterització inicial de les masses

d’aigua han estat les Àrees Hidrogeològiques les quals foren definides per l’Institut Cartogràfic

de Catalunya (ICC, 1992) (veure apartat 1.2.3). Dins d’aquestes s’han identificat i caracteritzat

els aqüífers segons la tipologia, grau d’explotació i característiques hidràuliques. La unitat

d’anàlisi inicial a les conques Intercomunitàries han estat les Unitats Hidrogeològiques (ITGE,

1988; CHE, 1994) les quals presenten característiques hidrogelògiques i hidràuliques ben

definides. En funció d’aquestes propietats, i tenint-hi també en compte les característiques

hidroquímiques, les pressions, els impactes o nivells de protecció, detectats en aquesta primera

aproximació, s’han redefinit els límits i subdividit o agregat establint-se finalment un total de 53

masses d’aigua subterrània.

Aquestes 53 masses d’aigua subterrània finalment definides es representen a la Mapa 2.4.1.,

on s’ha inclòs també el límit entre les Conques Internes de Catalunya i les Conques

Intercomunitàries. Aquestes darreres corresponen a les demarcacions de Lleida i de les Terres

de l’Ebre i inclouen la part catalana de les conques del Segre, l’Ebre, la Sénia i la Garona. Cap

de les masses d’aigua subterrània definides supera els límits administratius de Catalunya atès

que aquests es basen sovint en criteris físics i no hi ha transferències amb masses de fora de

Catalunya, si bé s’ha comprovat que les delimitacions siguin coherents amb les de les conques

circumdants. Tres de les masses d’aigua ubicades a les Conques Catalanes de l’Ebre (29,

Cardó-Vandellòs; 30, Plana de la Galera – Montsià; 31 Mesozoic dels Ports i Montsià) tot i que

es troben ubicades total o parcialment a la Conca de l’Ebre, descarreguen a mar, segons un

flux perpendicular a la costa, sense aportar aigua a masses fora de l’àmbit de les Conques

Internes de Catalunya. La Directiva Marc del l’aigua indica que una massa d’aigua subterrània

ha d’assignar-se íntegrament a una sola demarcació hidrogràfica que pot ser la més pròxima o

la més apropiada. Les dues raons justifiquen que en el present treball les masses 29, 30 i 31

s’incloguin dins les Conques Internes de Catalunya.

En deu casos es produeixen sobreposicions de parts masses d’aigua, la majoria de les quals

coincideixen amb masses de tipologia al·luvial. Només en dues situacions la sobreposició és

total: a la plana de la Galera i al Baix Penedès. A la Mapa 2.4.1. i successives s’indica les

zones amb sobreposició mitjançant un tramat.



218

Resta encara la identificació d’alguns aqüífers locals que, a partir del Pla d’Abastament de

Catalunya (PABCAT) en vies de realització, s’acabaran incorporant a les masses d’aigua.

Com a dades globals es pot resumir que les 53 masses d’aigua considerades a Catalunya

varien entre extensions aflorants de 6 km2 (Rieres al·luvials del Cap de Creus), 26 km2 (Baixa

Tordera i delta) o 22 km2 (Cubeta d’Abrera) fins a 3.253 km2 (Massís Axial Pirenaic, 1.686 km2

(Tremp i Isona) i 1.154 km2 (Mesozoics dels Ports i el Montsià). En termes generals, les

dimensions de les masses d’aigua subterrània a les Conques Intercomunitàries són majors que

a les Conques Internes. En aquestes darreres, la massa d’aigua més extensa és la del Garraf

amb 763 km2. Atès que algunes masses són formades per agrupacions d’aqüífers al·luvials, tot

i sumar dimensions considerables poden estar formades per entitats de petites dimensions, és

el cas per exemple de la massa dels al·luvials de la Depressió Central que en els 30 km2 de

massa d’aigua hi ha afloraments al·luvials desvinculats de 0,12 km2 fins a 11 km2.

La relació de les 53 masses d’aigua subterrània identificades a Catalunya així com les seves

principals característiques es presenta a la Taula 2.4.1. S’indiquen les coordenades UTM del

centroide de cada massa.

Cal fer notar que per a les masses números 11, 12 i 22, en l’extensió total no estan inclosos els

aqüífers locals, la identificació dels quals s’acabarà de concretar amb el Pla d'Abastament a

Catalunya (PABCAT).



219

Mapa 2.4.1. Masses d’aigua subterrània de Catalunya. El número indica el codi que es detalla a la Taula 2.2-1.



220

Taula 2.4.1. Masses d’aigua subterrània de Catalunya.

SUPERFÍCIE CENTROIDE

CODI NOM TIPOLOGIA TOTAL (km2)

AFLOR (km2)

CARACTERÍSTIQUES HIDRÀULIQUES

DOMINANTS UTM_X UTM_Y

01 Conca alta dels Freser i Ter

Al·luvial, carbonatat i granit i paleozoic 710 710 Lliure 436028 4684534

02 Conca alta del Fluvià Carbonatat 355 355 Lliure 461718 4680002

03 Conca alta de la Muga

Al·luvial, carbonatat, granític i paleozoic i locals

273 273 Lliure 486602 4686838

04 Rieres al·luvials del Cap de Creus Al·luvial 6 6 Lliure 512562 4690563

05 Conca alta dels Cardener i Llobregat Carbonatat 391 361 Lliure 400660 4673320

06 Empordà Detrític no al·luvial, al·luvial i locals 614 357 Lliures i confinats amb

predomini de confinats 493591 4670594

07 Paleògens del Baix Ter

Detrític no al·luvial i carbonatat 116 49 Lliure i confinat associats

amb predomini del lliure 507416 4652238

08 Banyoles Detrític no al·luvial, al·luvial i carbonatat 361 170

Lliures i confinats associats amb predomini del confinat

476080 4662529

09 Fluviovolcànic de la Garrotxa

Volcànic, fluviovolcànic i al·luvial

168 168 Lliures i confinats associats amb predomini del lliure

460297 4665986

10 Plana de Vic - Collsacabra

Detrític, al·luvial i carbonatat 740 740 Lliure i confinat amb

predomini del lliure 442134 4653889

11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals

Al·luvial 31 31 Lliures 408878 4627162

12

Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles i aqüífers locals

Detrític no al·luvial, carbonatat, granit i paleozoic

115 115 Lliures i confinats associats amb predomini de confinats

428923 4614566

13 Montseny-Guilleries Detrític, al·luvial i granit i paleozoic 614 547 Lliure i confinat associat 459721 4632884

14 La Selva Detrític, al·luvial i granit i paleozoic 291 291 Lliure i confinat associats 483415 4637607

15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava Al·luvial 41 39

Lliures i confinats associats amb predomini lliure

504689 4629620

16 Al.luvials del Vallès Al·luvial 110 110 Lliure 436603 4602432

17 Detrític neogen i quaternari de Terrassa

Detrític no al·luvial 69 69 Lliure 423931 4602316

18 Maresme Al·luvial i granític i paleozoic 444 444 Lliure 460796 4606310

19 Gaià-Anoia Carbonatat 284 96 Lliures i confinats associats 378733 4591333

20 Bloc del Gaià – Sant Martí Sarroca - Bonastre

Carbonatat 245 207 Lliures i confinats associats 369516 4576357

21 Detrític neogen del Baix Penedès Detrític no al·luvial 72 0 Confinat 379885 4570597

22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Al·luvial 40 40 Lliure 399009 4588338

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

23 Garraf Detrític no al·luvial i carbonatat 763 643 Lliures i confinats

associats 389869 4569215



221

24 Baix Francolí Detrític no al·luvial i al·luvial 179 179


346284 4557502

25 Alt Camp Detrític no al·luvial i al·luvial 265 265


356844 4573592

26 Baix Camp Detrític no al·luvial i al·luvial 198 198


332881 4551626

27 Prades - Alt Francolí Detrític no al·luvial, carbonatat, granit i paleozoic i locals

519 519 Lliure i confinat no associats 342559 4581541

28 Llaberia - Prades meridional

Carbonatat, granit i paleozoic i locals 266 266 Lliure i confinat no

associats 326660 4556388

29 Cardó - Vandellòs Carbonatat, detrític no al·luvial 705 660 Lliure i confinat associats


30 Plana de la Galera - Montsià Detrític no al·luvial 435 435 Lliure 285033 4508194

31 Mesozoic dels Ports i Montsià Carbonatat 1.154 719

Lliure i confinat associats amb predomini de confinat

277814 4514646

32 Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga Al·luvial 184 184 Lliure i confinat associats


33 Fluviodeltaic del Baix Ter Al·luvial 165 165 Lliure i confinat associats


34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera Al·luvial 37 37 Lliure 462909 4619021

35 Al·luvials de la baixa Tordera i Delta Al·luvial 26 26 lliure i confinat amb

predomini del lliure 478576 4615795

36 Baix Besòs i Pla de Barcelona

Al·luvial i detrític no al·luvial 79 79 Lliure 431343 4584421

37 Cubeta d’Abrera Al·luvial 22 22 Lliure 408916 4597324

38 Cubeta de Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat

Al·luvial 52 52 Lliure 417518 4584882

39 Delta del Llobregat Al·luvial 115 115 Lliure i confinat amb predominant confinat. 421665 4574744

SUBTOTAL CONQUES INTERNES DE CATALUNYA 1.1254 9.752

40 Massís Axial Pirenaic Granit i paleozoic dominant i carbonatat

3.253 3.253 Lliure i confinat amb predomini lliure 346839 4712623

41 La Cerdanya Detrític i al·luvial 245 245 Lliure i confinat amb predomini lliure 402972 4690796

42 Alt urgell Al·luvial predominant i carbonatat 101 101 Lliure i confinat amb

predomini lliure 378286 4689637

43 Tremp-Isona Detrític predominant i carbonatat 1.686 1.686 Lliure i confinat amb

predomini confinat 333318 4671673

44 Cadí-Port del Comte Carbonatat 392 392 Lliure i confinat amb predomini lliure 373881 4675729

45 Serres Marginals Catalanes Detrític i carbonatat 770 770 Lliure i confinat amb

predomini lliure 321612 4644940

46 Al·luvial del Segre mig Al·luvial 18 18 Lliure 343439 4643240

47 Al·luvial del baix Segre Al·luvial 191 191 Lliure 307048 4615193

48 Al·luvial d’Urgell Al·luvial 275 275 Lliure 326403 4613339

49 Calcàries de Tàrrega Carbonatat predominant i al·luvial

793 793 Lliure i confinat amb predomini confinat 356304 4617858

50 Priorat Granit, paleozoic i carbonatat 301 301 Lliure 322115 4565744

Con

ques

Inte

rcom

unità

ries

51 Fossa de Mora Detrític 344 344 Lliure 307396 4552300



222

52 Al·luvial de Tortosa Al·luvial 42 42 Lliure 289664 4520467 53 Delta de l’Ebre Al·luvial 328 328 Lliure 306700 4508646

SUBTOTAL CONQUES INTERCOMUNITÀRIES 8.738 8.738 TOTAL CATALUNYA 19.992 18.480

S’han definit 6 tipologies en funció de la naturalesa litològica dels materials (Taula 2.4.2.):

Al·luvials

Detrítiques d’origen no al·luvial

Carbonatades

Masses en granits i materials del paleozoic

Agrupació d’aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat.

Masses en materials volcànics i fluviovolcànics.

Atès que una massa d’aigua pot estar formada per més d’un aqüífer agrupats sota criteris no

només hidrogeològics, en una mateixa massa poden donar-se més d’una d’aquestes tipologies.

Així, en total, de les 53 masses d’aigua diferenciades, 22 masses s’han considerat detrítiques,

31 ubicades en materials al·luvials, 22 en formacions carbonatades, 10 en granits i/o materials

paleozoics, en 6 masses s’han identificat medis de baixa permeabilitat localment aqüífers i

només en 2 masses s’han descrit materials volcànics i fluviovolcànics.

S’han considerat també les característiques de confinament de les masses d’aigua subterrània

en la seva totalitat.

20 masses contenen aqüífers lliures i confinats associats amb predomini del lliure

19 masses estan constituïdes totalment per aqüífers lliures

1 massa és confinada en la seva totalitat

10 masses contenen aqüífers lliures i confinats associats amb predomini dels confinats

3 masses aqüífers lliures i confinats no associats.



223

S’han observat altres característiques a les masses d’aigua, en un total de 8 s’ha considerat

que procedeixen d’un agrupament d’aqüífers desvinculats, en 15 masses s’ha observat que es

localitzen en una zona litoral amb risc d’intrusió salina, 12 de les masses presenten una

estructura multicapa i 27 masses es troben ubicades en una zona vulnerable als nitrats.

La descripció de les masses d’aigua ha inclòs la descripció del flux. El tipus de circulació que

majoritàriament es produeix a les Conques Internes de Catalunya és a través d’un medi porós,

en 43 masses d’aigua s’ha observat, en alguna part, aquest tipus de flux. En 17 masses d’aigua

s’ha observat una hidrodinàmica de medi càrstic i en 17, també, de medi fracturat. Només en 4

de les masses d’aigua es produeix un flux de tipus mixt.

Taula 2.4.2. Tipologia de les masses d’aigua subterrània de Catalunya.

CO

DI

Det

rítiq

ues

d’or

igen

no

al·lu

vial

Al·l

uvia

ls

Car

bona

tade

s

Gra

nits

i m

ater

ials

del

pa

leoz

oic

Med

is d

e ba

ixa

perm

eabi

litat

qu

e fo

rmen

loca

lmen

t aqü

ífer

Mas

ses

en m

ater

ials

vol

càni

cs i

fluvi

ovol

càni

cs

Aqü

ífers

lliu

res

Aqü

ífers

con

finat

s

Lliu

res

i con

finat

s no

ass

ocia

ts

Lliu

res

i con

finat

s as

soci

ats

amb

pred

omin

i del

lliu

re

Lliu

res

i con

finat

s as

soci

ats

amb

pred

omin

i del

con

finat

Agr

upam

ent d

’aqü

ífers

de

svin

cula

ts

Lito

ral a

mb

risc

d’in

trus

ió

salin

a

Estr

uctu

ra m

ultic

apa

Ubi

cade

s en

una

zon

a vu

lner

able

als

nitr

ats

d’or

igen

or

gàni

c

Med

i por

ós

Med

i càr

stic

Med

i fra

ctur

at

Flux

de

tipus

mix

t

01 X X X X X X X 02 X X X X X 03 X X X X X X X X X 04 X X X X 05 X X X X X 06 X X X X X X X X 07 X X X X X X X 08 X X X X X X 09 X X X X X X X 10 X X X X X X X X X X 11 X X X 12 X X X X X X X X X 13 X X X X X X 14 X X X X X X X X X 15 X X X X X X 16 X X X X 17 X X X 18 X X X X X X X X 19 X X X X X 20 X X X X X X X 21 X X X X 22 X X X 23 X X X X X X X X X X 24 X X X X X X X

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

25 X X X X X X



224

26 X X X X X X 27 X X X X X X X 28 X X X X X X X X X 29 X X X X X X 30 X X X X 31 X X X X 32 X X X X X 33 X X X X X 34 X X X 35 X X X X X X 36 X X X X X 37 X X X 38 X X X

39 X X X X 40 X X X X X 41 X X X X X X 42 X X X X 43 X X X X X 44 X X X 45 X X X X X X 46 X X X X 47 X X X X 48 X X X X 49 X X X X X 50 X X X X X 51 X X X 52 X X X

Con

ques

Inte

rcom

unità

ries

53 X X X X

Donades les diferents tipologies i dimensions de les masses d’aigua, també són diferents els

recursos que contenen. Segons la Directiva, el bon estat quantitatiu d’una massa d’aigua cal

definir-lo en base als recursos disponibles, els quals es defineixen com la recàrrega mitjana

anual menys el flux anual necessari, per assolir o mantenir els objectius de la qualitat ecològica

o química de masses d’aigua superficials o ecosistemes terrestres dependents.

A la Taula 2.4.3. es presenta el balanç hídric en el qual es detallen les entrades naturals i

artificials al sistema. S’hi ha inclòs també la demanda ambiental màxima la qual s’ha estimat a

partir dels cabals de manteniment dels rius. En les zones de capçalera el cabal de manteniment

prové pràcticament en la seva totalitat del drenatge subterrani, mentre que a les zones on el riu

és influent la component subterrània de l’aportació es pot considerar nul·la. En l’avaluació de

les entrades totals s’ha considerat la recàrrega artificial com qualsevol activitat humana que

indueix recàrrega addicional a la natural.



225

Taula 2.4.3. Entrades, demanda ambiental i recàrrega artificial a les masses d’aigua subterrània de Catalunya

(hm3/any).

CODI NOM

ENTR

AD

ES

TOTA

LS

TRA

NSF

ERÈN

CIA

A

LTR

ES M

ASS

ES

DEM

AN

DES

A

MB

IEN

TALS

REC

ÀR

REG

A

AR

TIFI

CIA

L

RET

OR

NS

DE

REG

01 Conca alta dels Freser i Ter 229 10,8 95 02 Conca alta del Fluvià 60 30 03 Conca alta de la Muga 32 15 04 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus 2 0,00105 Conca alta dels Cardener i Llobregat 137 40 06 Empordà 63 12 0,47 07 Paleògens del Baix Ter 2 0,02 08 Banyoles 110 11 0,23 09 Fluviovolcànic de la Garrotxa 29 1,2 15 0,11 10 Plana de Vic - Collsacabra 113 11 Al·luvials de la depressió central i aqüífers locals 10 0,32 12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles 8 4 13 Montseny-Guilleries 90 18 33 0,08 14 La Selva 43 0,2 12 0,83 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava 10 3 0,41 16 Al.luvials del Vallès 45 1,62 17 Detrític neogen i quaternari de Terrassa 3 18 Maresme 33 0,41 19 Gaià - Anoia 21 4 20 Bloc del Gaià – Sant Martí Sarroca - Bonastre 30 18,1 21 Detrític neogen del Baix Penedès 3 0,4 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals 5 23 Garraf 50 2,1 0,5 24 Baix Francolí 48 3,71 25 Alt Camp 42 19,6 3 2,12 26 Baix Camp 40 1,15 1,06 27 Prades - Alt Francolí 29 5 5 28 Llaberia - Prades meridional 12 6,5 1 29 Cardó - Vandellòs 108 35 30 Plana de la Galera - Montsià 112 51,5 0,76 31 Mesozoic dels Ports i Montsià 179 4,65 32 Fluviodeltaic del Fluvià - Muga 49 1 1,44 33 Fluviodeltaic del Baix Ter 74 1 0,49 34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 27 5,1 0,04 35 Al·luvials de la Baixa Tordera i delta 36 0,26 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona 52 37 Cubeta d’Abrera 22 1,6 0,04 38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat 26 8 0,13

Con

ques

Inte

rnes

de

Cat

alun

ya

39 Delta del Llobregat 48 1 0,25



226

40 Massís Axial Pirenaic 488 369 0,09 41 La Cerdanya 37 14 0,01 42 Alt urgell 11 0,01 43 Tremp-Isona 190 84 0,17 44 Cadí-Port del Comte 47 13 0,06 45 Serres Marginals Catalanes 58 37 0,37 46 Al·luvial del Segre mig 2 0,01 47 Al·luvial del baix Segre 33 0,04 48 Al·luvial d’Urgell 95 54,5 77,5049 Calcàries de Tàrrega 53 0,81 50 Priorat 17 0,44 51 Fossa de Mora 19 0,26 52 Al·luvial de Tortosa 44 0,11

Con

ques

Inte

rcom

unità

ries

53 Delta de l’Ebre 60 0

(*) El valor indicat correspon al volum d’aigua infiltrat menys el volum de manteniment dels rius segons el “Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya (Agència, 2004). Integra la descàrrega per fonts no comptabilitzades en el cabal de manteniment i la descàrrega a mar. Aquests dos components no estan quantificats.

(**) La transferència a altres masses només contempla els volums de sortida que circulen entre masses d’aigua contigües. No figura la descàrrega a mar. L’entrada des d’altres masses està contemplada en les entrades totals.

2.4.3. Existència d’ecosistemes dependents

Per a procedir al registre de zones protegides, s’ha avaluat les masses d’aigua subterrània de

les que depenen ecosistemes importants d’aigües superficials o terrestres. S’ha considerat

especialment l’existència de zones humides (incloses dins el registres de zones humides de

Catalunya), així com PEIN, ZEPA, ENPE i parcs naturals tenint-hi en compte si el seu

funcionament depenia de les masses d’aigua subterrània.

S’ha constatat que l’estat de 8 de les masses d’aigua definides pot influir i condicionar l’estat de

zones humides i ecosistemes terrestres. A la Taula 2.4.4. s’indiquen les masses d’aigua i les

zones humides més significatives.

A excepció de l'Estany de Banyoles i de Basturs, en els quals la seva dependència és

pràcticament a partir de fluxos subterranis d'aigües, la resta de zones humides considerades

tenen una dependència més o menys parcial d'aigües subterrànies. Notar que les zones

humides de les Olles que depenen de la massa 29 i les zones dels Ullals de la Carroba, Ullals

de l’Arispe i Baltasar i Ullals de la Panxa, que depenen de la massa 31, es troben ubicades

CODI NOM

ENTR

AD

ES

TOTA

LS

TRA

NSF

ERÈN

CIA

A

LTR

ES M

ASS

ES

DEM

AN

DES

A

MB

IEN

TALS

REC

ÀR

REG

A

AR

TIFI

CIA

L

RET

OR

NS

DE

REG



227

geogràficament sobre les masses d’aigua 52 i 53. L’alimentació d’aquests ecosistemes es

produeix de manera profunda a través dels materials calcaris que afloren a les masses 29 i 31.

Taula 2.4.4 Ecosistemes dependents de les masses d’aigua subterrània.

Num massa Nom massa Zones humides i ecosistemes dependents

8 Banyoles Estanyols de la Vall de Sant Miquel de Campmajor, llac de Banyoles i el Clot de l’Espolla

29 Cardó-Vandellós Les Olles (aquest espai està ubicat sobre la massa 53)

31 Mesozoic dels Ports i Montsià

Ullals de la Carroba (ubicats sobre la massa d’aigua 52), Ullals de l’Arispe i Baltasar i Ullals de la Panxa (ubicats sobre la massa 53)

32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga

Parc natural dels Aiguamolls de l'Alt Empordà (és alhora PEIN, ZEPA i forma part del conveni Ramsar).

33 Fluviodeltaic del Ter Parc natural dels Aiguamolls de l'Alt i del Baix Empordà (és alhora PEIN, ZEPA i forma part del conveni Ramsar). Estany de Bellcaire i estany de Boada

39 Delta del Llobregat Delta del Llobregat (espai PEIN i Xarxa Natura 2000), ENPE i Reserva natural parcial de la Ricarda-Ca l'Arana i del Remolar-Filipines.

40 Massís Axial Pirenaic Estany de Montcortés 43 Tremp-Isona Estanys gran i petit de Basturs (3 hm3)

2. Caracterització de les masses...

Documents

Transcript of 2. Caracterització de les masses...