TRASNFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TER DEL SEGLE XX

1.- Evoluci demogrfica

A partir de finals del s. XIX s'inicia un augment de poblaci a nivell espanyol, motivat pel descens de la mortalitat (per la millor alimentaci, la millora de les condicions sanitries i la menor incidncia de les epidmies). L'esperana de vida tamb va augmentar, arribant als 50 anys a 1930.La natalitat es va mantenir elevada, i aix la poblaci creix de forma notable. Cap a 1920 s'arriba als 21 milions. A partir de la segona dcada del s. XX la natalitat comena a descendir, a causa de la urbanitzaci i la major planificaci familiar.La modernitzaci demogrfica es realitza amb retard respecte la resta d'Europa, i no es finalitza fins la meitat del s. XX.Catalunya va experimentar la mateixa evoluci, per el creixement demogrfic catal va ser ms motivat per l'arribada d'emigrants de la resta de l'Estat. Entre 1900 i 1931 es van produir grans moviments migratoris interns a Espanya. Des de les zones agrries es van produir un xode cap a les zones urbanes o industrialitzades. Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla es van convertir en els principals focus d'atracci d'emigrants. Cap a 1930 una cinquena part de la poblaci catalana era immigrant.L'emigraci exterior tamb va arribar a lmits fins a 1914, per veure's frenada per la Guerra Mundial. Motivada per la manca de creixement econmic a grans rees del pas (Castella, Mrcia, Andalusia, Arag, Galcia...), un gran nombre d'homes joves va optar per anar a fer les Amriques, aprofitant la millora de les comunicacions transatlntiques.

Els moviments migratoris van ocasionar el creixement de les ciutats entre 1918 i 1929. Barcelona va crixer tan per l'arribada de nova poblaci com per l'annexi a partir de 1897 de diferents viles dels voltants (Grcia, Sant Gervasi, Sants, Les Corts...)

2.- Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa

L'estructura productiva agrria espanyola a inicis del s. XX era molt tradicional, amb els cultius de sec clssics (blat, vinya i olivera) i una ramaderia ovina destinada a l'explotaci de la llana. A principis del s. XX s'inicia una forta competncia de pasos productors de cereal de forma extensiva (Argentina, EEUU, Canad, Rssia...) que provocar una primera crisi cerealstica, amb una brusca davallada dels preus. La Lliga Agrria va unir els propietaris cerealistes exigint al govern aranzels proteccionistes, i va promoure una baixada dels sous dels jornalers per compensar les prdues. Aquesta situaci va provocar l'inici d'una conflictivitat social al camp que duraria tot el primer ter del s. XXLa situaci va empitjorar per la crisi a la viticultura generada per la filoxera. Entre 1879 i 1910 la malatia va destruir centenars de milers d'hectrees de vinya a Catalunya, fins l'inici dels replantaments amb vinyes californianes, immunes a la malatia. La filoxera va provocar la runa de molts propietaris i la crisi dels rabassaires: l'intent per part dels propietaris d'establir nous contractes d'arrendament amb condicions ms dures (fins a convertir-los en simples arrendataris) va ser durament contestat pels rabassaires.La crisi agrria va comenar a superar-se grcies a l'establiment d'aranzels proteccionistes i al creixement de la producci, motivat pel la creixent demanda urbana, amb les segents caracterstiques: major utilitzaci dels fertilitzants artificials i millor selecci de les llavors, disminuci del guaret, increment de la mecanitzaci i expansi del regadiu. Tamb es van introduir nous conreus (farratgeres) i determinats cultius es van especialitzar i destinar en gran mesura a l'exportaci (olivera, vinya, ctrics). El blat i els llegums representaven prop d'un 50% de la producci, per eren sectors poc dinmics centrats a les Castelles, Extremadura i Andalusia. Els ctrics, la vinya, l'olivera, els fruiters i les hortalisses eren cultius ms dinmics, destinats en gran mesura a l'exportaci. La ramaderia (producci de carn i llet) tamb va crixer, grcies a la selecci de races.Els preus agraris espanyols eren alts a causa de l'escassa productivitat, de forma que la compra d'aliments resultava molt ms cara per les classes urbanes. Aix restava capacitat de consum al mercat espanyol, frenant el creixement industrial.A Catalunya les comarques de Barcelona i Tarragona ben connectades amb Barcelona van desenvolupar cultius de regadiu destinats a respondre a la demanda de Barcelona. Les comarques ms interiors, dedicades al cereal de sec, van continuar amb rendiments molt baixos. El sector ramader va crixer molt en importncia, especialment el bov i porqu. L'oli, les fruites seques, les patates i el ctrics van ser sectors prspers destinats a l'exportaci.L'estructura de la propietat va generar greus problemes socials: a Extremadura i Andalusia els grans latifundis condemnaven a gran part de la poblaci a subsistir com a jornalers dels grans propietaris, i els van portar a exigir una reforma agrria que impliqus un nou repartiment de les terres. A Galcia i la Meseta nord el latifundi noms permetia la subsistncia i dificultava la mecanitzaci i modernitzaci del camp, obligant a gran part de la poblaci a emigrar.Els diferents governs del s. XX fins la II Repblica van desenvolupar programes per estendre el regadiu i millorar aix la productivitat de les terres. Malgrat aix, el principal problema era la quantitat de pagesos sense terres. La pressi dels grans propietaris va impedir cap poltica real destinada a millorar la seva situaci.

3.- Els progressos de la indstria

Els inicis del s. XX venen marcats a nivell industrial per l'extensi de l'electricitat i el petroli com a fonts d'energia fonamentals. Les dos aconseguiran eliminar un dels frens tradicionals a la industria espanyola, la manca de fonts d'energia disponibles.L'electrificaci va permetre mecanitzar prcticament la totalitat de la producci, abaratint els costos. L'electrificaci va conixer dues fases, entre 1880 i 1914 es va limitar a l'enllumenat pblic i els transports pblics de les grans ciutats, i entre 1914 i 1930 es va estendre a la indstria. A Catalunya l'electricitat es va produir grcies a les grans centrals hidroelctriques dels Pirineus.La transmissi de la informaci tamb va millorar. A partir de 1860 el telgraf s' expandeix per tot el pas, i a partir de 1920 el telfon i la rdio van comenar a ser freqents.Fins 1930 la indstria espanyola va crixer fins un 60%, per Catalunya va continuar com a principal regi industrial d' Espanya, amb un predomini dels bns de consum sobre els d'equip.Les indstries alimentries i txtils (tradicionals) van mantenir la seva importncia, i al mateix temps van crixer altres sectors, com el qumic (producci de pintures,fertilitzants, adobs, medicaments...) i el siderrgic (Altos Hornos de Vizcaya, 1902). L'acumulaci de capitals als Pas Basc va generar la implantaci a la zona d'indstries pesades necessitades de grans inversions, com les empreses navals, d'assegurances, qumiques, elctriques, banca, construcci de maquinria...A partir de 1914 van crixer de forma notable la indstria elctrica (construcci de centrals hidroelctriques), l'autombil (des de 1904 la Hispano Suiza va monopolitzar la fabricaci de cotxes de luxe a Espanya. I el 1927 es va crear l'empresa monopolista Campsa, destinada a refinar i distribuir combustibles) i els electrodomstics. La construcci tamb va ser un sector a l'ala.Catalunya va diversificar el seu teixit insdustrial. El txtil va continuar com el principal sector, per van aparixer noves industries o d'altres van incrementar el seu pes. La mineria, la qumica, la metallrgica i el ciment van convertir-se en indstries de pes. La confecci, el cuir, el calat, el paper i les arts grfiques, la qumica, la metallrgia i la construcci mecnica tamb van crixer notablement. Aquests sectors van crixer grcies a la demanda urbana i a l'arribada de les primeres multinacionals. Les principals empreses serien la Canadenca i Catalana de Gas i Electricitat, totes dues fundades el 1911.La indstria catalana va concentrar-se a l'rea metropolitana de Barcelona, i la producci de la industria catalana es destinava bsicament al mercat espanyol. Malgrat el creixement industrial,la banca catalana va conixer una crisi profunda, i a la dcada dels 30 es depenia de la banca madrilenya i basca.Durant el s. XX els focus industrialitzats a nivell espanyol es van diversificar. Madrid es va convertir en la tercera regi industrial del pas (diversificada), Galcia va monopolitzar la indstria conservera, la cornisa cantbrica es va convertir en un annexe al conglomerat metallrgic-siderrgic basc i Valncia va desenvolupar industries del calat i de la joguina. Malgrat la creixent industrialitzaci, les desigualtat de renda a nivell estatal continuaven molt notables entre les zones agrcoles i rurals i les industrialitzades i urbanes. A partir del s. XX es produeix una substancial millora a les infraestructures de transport de mercaderies i passatgers a tot el pas, orientada a afavorir el desenvolupament industrial. Les carreteres milloren (amb un traat radial amb centre a Madrid), els trens s'electrifiquen, apareixen el tramvia i el metro a les ciutats. Totes aquestes infraestructures van ser finanades per l'Estat, i entre 1900 i 1930 es van duplicar els kms. de carreteres. El telgraf tamb es va estendre per tot el pas, i la primera empresa de telefonia apareix a Barcelona (1890), absorbida posteriorment per Telefnica Nacional de Espaa (1924)Fins 1930 l'Estat va intervindre de forma constant a l'economia, restringint la competncia entre companyies mitjanant ajudes i mitjanant l'elevaci del proteccionisme. Les empreses i l'Estat arribaven a acords sobre preus i quotes de mercat. Aix va generar una industria amb una competitivitat molt baixa i poc competitiva, per tamb va ajudar a crear un mercat interior.

4.- L'EVOLUCI DE L'ECONOMIA

La prdua de les colnies (1898) va semblar que ocasionaria una greu crisi econmica, per excepte el txtil catal, les farineres castellanes i la industria de la petita maquinria, no va tenir un efecte tan devastador com es temia. El s. XX es va iniciar amb una inflaci baixa, una reducci del deute pblic i la repatriaci de molts capitals, tot plegat elements favorables pel desenvolupament industrial i la renovaci del sector.La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va crear una situaci econmicament favorable a Espanya. La seva neutralitat li va permetre actuar com a subministrador industrial i agrari a uns pasos amb les seves capacitats productives molt disminudes. Aquesta situaci va incrementar la producci i els beneficis especialment de la siderrgia basca, la mineria asturiana i el txtil i la siderrgia catalanes. Per no tot va ser positiu, ja que l'increment de la demanda va provocar un increment de preus i va disparar la inflaci. L'increment dels beneficis industrials va provocar grans moviments especulatius i un increment del consum de productes de luxe, sense destinar-se els beneficis a millorar el sistema productiu. Les classes populars van veure descendir els seus nivells de vida, amb una inflaci no compensada per augments salarials equiparables. Tot plegat va dur a l'inici d'una poca de vagues i reivindicacions obreres.La fi de la guerra (i de la demanda europea de productes espanyols) va generar una profunda crisi (1920-1923). Moltes empreses van fer fallida i la desocupaci va empitjorar encara ms les condicions obreres. Malgrat aix, el siderrgic i el qumic van ser sectors que van superar amb major comoditat la crisi.La crisi de 1929 va afectar Espanya, per en menor grau que a la resta de pasos europeus grcies al poc pes del mercat exterior per l'economia espanyola. Els sectors ms dinmics s la van notar fortament (exportacions agrcoles com el vi, els ctrics, l'oli d'oliva i exportacions minerals). Tot i aix, la depreciaci monetria va afavorir les exportacions espanyoles.

5.- ELS CANVIS SOCIALS

L'escassa industrialitzaci del pas va motivar que el mn rural conservs un pes notable. Els grans propietaris es dividien entre l'antiga oligarquia (noblesa i esglsia) i la nova burgesia agrria (grans industrials que van comprar terrers per diversificar les seves inversions i les seves rendes). A la Manxa, Andalusia i Extremadura predominaven els grans propietaris absentistes, i a Castella i Lle, Valncia, Arag i Catalunya els petits propietaris. En general els propietaris agrcoles tenien pes poltic, i eren la cantera tan dels partits poltics com de l'administraci.La poblaci pagesa encara representava un percentatge elevat dins el pas, per es trobava dividida entre propietaris (mitjans i petits), arrendataris i jornalers (el grup dominant). A Catalunya els contractes d'arrendament estables van afavorir la millora agrcola, amb les cooperatives agrries com a mitj ms til per afavorir l'emmagatzemament dels productes (vi i oli) i la seva comercialitzaci.Malgrat el pes rural, les ciutats van crixer i la influncia de les classes urbanes (burgesia, classes mitjanes i proletariat) va incrementar-se. A les ciutats la segregaci social s'evidenciava en la separaci per barris i fins i tot en les agrupacions ldiques i culturals, aix com en les formes d'oci.La gran burgesia industrial i financera era escassa a Espanya, i amb el temps es va anar fusionant amb la vella aristocrcia de sang. Les classes mitjanes (funcionaris, obrers de coll blan al comer, l'administraci i la banca, i els qui exercien professions liberals (advocats, metges, professors...) van aparixer, per el seu pes a nivell espanyol era inferior al de la resta d'Europa. A Catalunya van ser ms nombroses i ms influents.El proletariat es concentrava a Catalunya, el Pas Basc, Madrid i Astries. Les seves condicions de vida eren millors que les dels jornalers, per tenien llargues jornades laborals amb sous insuficients i condicions de vida insalubres a barris sense cap servei pblic. La inflaci i l'atur afectaven molt durament les seves condicions de vida. A partir del s. XX es produeix una millora al nivell educatiu espanyol, fins arribar al 70% de la poblaci alfabetitzada el 1930. A ms d'enfortir-se el sistema pblic d'ensenyament, tamb es van multiplicar els instituts professionals privats, orientats a les necessitats professionals de les classes mitjanes. L'escolaritzaci va afavorir el desenvolupament de la premsa com a mitj de comunicaci i d'entreteniment. La premsa de masses es va convertir en el mitj bsic de relaci entre el poder i els ciutadans. Els diferents partits i sindicats van crear les seves prpies publicacions, difusores de posicions poltica i socialment crtiques i destinades a crear estats d'opini alternatius i crtics.Tamb es va difondre l'associacionisme con a forma d'oci. Centres d'oci, de relaci social i de debat poltic, els casinos i els cercles eren propis de les classes benestants i els ateneus corresponien a les classes populars.L'esport tamb comena a incrementar el seu pes com a opci d'oci. La prctica de l'excursionisme i de l'esport es difon entre gran part de la poblaci. La boxa, el ciclisme, la nataci sn esports populars, i a principis de segle es funden la major part de clubs de futbol.