CARACTERÍSTIQUES

ies montsacopa. Olothttp://www.xtec.net/~fchorda/renaixe/index.htm

CONTEXT HISTÒRICO-ARTÍSTIC (segles XV-XVI): Es produeixen un conjunt de descobriments revolucionaris: •Domini de la perspectiva (un conjunt de regles matemàtiques i gràfiques que permet reproduir sobre el paper, o qualsevol suport bidimensional, l'aspecte tridimensional de la realitat), la pintura a l'oli, la preparació dels frescs mitjançant canons, l'ús de tirants metàl·lics als arcs, etc. •Paper difusor del coneixement per part de la impremta.•Es realitzen obres arquitectòniques menys monumentals que les gòtiques anteriors. Es pren l'home com a exemple de proporcionalitat i mesura de totes les coses.

Consideració de l’artista Al Renaixement les obres es presenten com una unitat. L’artista deixa de ser considerat un artesà membre d’un gremi i passa a tenir consideració d’intel·lectual, que entén la seva activitat com a única: abunden els arquitectes que també són pintors, escultors i/o enginyers.Els artistes surten de l'anonimat en què es trobaven fins aleshores per a donar-se a conèixer; l'art es converteix en signe d'ostentació i les diferents famílies poderoses (mecenatge) encarreguen obres als artistes de l'època, la qual cosa afavoreix la seva realització.

CONTEXT POLÍTIC,ECONÒMIC I SOCIAL: A la segona meitat del segle XV, època en què s'inicia el Renaixement, la situació política d'Europa occidental és d'un marcat predomini de les monarquies: tant a França amb Lluís XI (1461-1483) i a Anglaterra amb Enric VII (1485-1509), com a Espanya, governada pels Reis Catòlics (1474-1516)La península italiana, país on s'inicia el moviment renaixentista, estava dividida en diferents estats governats per famílies acabalades (com els Médici o els Gonzaga) i els Estats Pontificis, regits pel Papa. Es troba en un moment de gran floriment artístic i mercantil, encara que marcat per les guerres provocades per la política expansionista d'alguns monarques europeus. La crisi del món feudal, l'ampliació del món conegut -sobretot després que Colom descobrís Amèrica el 1492-, l'increment de la cultura a partir de la invenció de la impremta per Gutenberg, el 1445, i el desenvolupament del capitalisme mercantil (comercial) emmarquen el món renaixentista.

• Itàlia (segles XV i XVI): fragmentada en ciutats-estat rivals (fins i tot en el camp de l’art). Governs autoritaris i aristocràtics (oligarquies)

• Aquestes rivalitats fan néixer la diplomàcia i la idea d’estat modern: Maquiavel

• Ciutats riques i pròsperes gràcies al comerç

• Sorgiment d’una burgesia enriquida amb el comerç a llarga distància: refinada i de gustos exquisits (art)

• En el món de la cultura: recuperació de l’antiguitat clàssica: HUMANISME (bellesa i perfecció ideals)

• En el camp de la religió: ANTROPOCENTRISME (+ teòric que real)

• Progrés científic i tècnic: navegació, òptica, divulgació del saber àrab. Generalització del mètode científic: QUÈ, PER QUÈ, COM

• Mecenatge en art

• Periodització: Quattrocento (1r renaixement) Cinquecento (Alt renaixement) Manierisme (des de 1520 +/-)

Enfortiment de la burguesíaInici de les comunitats nacionals, de la mà del desenvolupament de les monarquies autoritàries.Laïcització del saber, en un doble sentit: desenvolupament dels vernacles com a llengües de cultura; conreu de la llengua i cultura clàssiques per erudits laics. Grècia i Roma els proporcionen un model d’autoritat cultural no controlat per l’església.La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) …Així, sorgeix la figura del mecenes, (els Médicci o els Papes) que forma part de la naixent burgesia mercantilista i que afavoreix i finança les diferents obres d'art.Paper dels grans descobriments geogràfics•Ampliació de l’horitzó vital•Noves inquietuds•Nous reptes científics: vinculació entre la matemàtica, la filosofia, l’art, la música...

ARQUITECTURA. Característiques:ANTECEDENTS: més inspirada en Roma que en Grècia: (cúpules i arcs), per la proximitat i monumentalitat.

•Utilització de maquetes i dibuixos per atreure clients. •Volta de canó i arcs de mig punt, els més habituals.•Introducció de tirants metàl·lics als arcs.•Aplicació de la perspectiva •Es creen obres simples i regulars, ordenades per línies perspectives que conflueixen en un punt central. Es pot observar tot l’edifici simultàniament. Hi ha una gran simetria en les construccions arquitectòniques i hi predomina l'horitzontalitat, enfront de la verticalitat de les obres gòtiques. Exemple: Brunelleschi a Sant Llorenç, Florència.•Inicis de l’urbanisme racionalista. Places i actuacions de Palladio.•S'utilitza abundant decoració. Els murs es recobreixen amb carreus bocellats, ben escairats, amb juntes a obra vista, no s'amaguen, sinó que sorgeixen de la pròpia façana (palau dels Medici) •La columna com a suport guanya importància, ja que està inspirada en el món clàssic. Es fa servir amb gran profusió, encara que amb innovacions, com la columna encoixinada o la columna balustrada.

•El pilar, tant exempt com adossat, també va ésser molt utilitzat i amb molta ornamentació. •Les cobertes emprades majoritàriament són: la cúpula -que constitueix la gran novetat-, sobretot en els edificis amb planta central, i l'artesonat, que està normalment format per cassetons i molt treballat.

Tipologies:• Església: preferència per les plantes de creu grega i circular.• Palaus: atenció al paradigma toscà. (ja no tenen el caràcter defensiu dels realitzats en èpoques anteriors; són autèntics palaus per a delectança dels seus propietaris i gaudeixen de grans obertures a l'exterior.) • Vil·les, amb gran actuacions en els jardins. Vil·la d’Este; Bomarzo• Fortaleses.

ESCULTURA. Característiques

•Naturalisme: màxima semblança amb la realitat.•Interès per l’ésser humà: el seu cos (estudi anatòmic),el nu, proporcions (canons clàssics) •Expressivitat i emocions en el rostre.•Monumentalisme: se segueix el model de Grècia: Laocont.•Emancipació de l’arquitectura (a diferència de l’E. Mitjana que era integradora)•Esquemes geomètricament simples.•Predomini de les línies corbes (tradició romana).•Aplicació de la perspectiva: que va permetre donar a diferents figures una relació aparentment semblant a la real •Retorn dels monuments eqüestres, pràctica desapareguda des dels romans. Donatel·lo, Il Gattamelata. Verrochio, Il Colleoni•Desenvolupament dels retrats, en forma de bust o eqüestres per influència romana.•El bronze i el marbre són els materials més utilitzats

PINTURA. TRETS CARACTERÍSTICS ANTECEDENTS: Les arrels de la pintura renaixentista s'han de buscar en l'art de GIOTTO, el gran mestre del segle XIV. La pintura del Quattrocento (segle XV) es diferencia clarament de la pintura gòtica.

MATERIALS I SUPORT: Desapareix el retaule i per això el tema es subordina a un conjunt: cada quadre és un món en ell mateix, sense cap connexió amb un àmbit exterior.

TÈCNICA I PROCEDIMENTS: S’incorporen noves tècniques i mitjans pictòrics: la pintura a l'oli, la tela com a suport, els esbossos preparatoris (possibles gràcies a la tècnica de la perspectiva, i a la millor qualitat del paper i dels mitjans d'escriptura), etc. * El dibuix predomina per sobre del color. Esquemes formals geomètricament simples. A inicis deI segle XV el dibuix és un element cabdal que a vegades expressa el tarannà del pintor, serè (Fra Angelico) o nerviós (Botticelli); com que hi impera la línia, els contorns són nítids i la percepció no presenta cap dificultat. Aquesta preeminència del dibuix deriva en una aparença plana de les formes; la pintura és un art de dues dimensions i cada element -una silueta humana, un arbre- ho corrobora. En contrast amb les formes planes, el pintor de finals del segle XV està obsessionat per copsar la profunditat.

•Es pretén el màxim naturalisme en la representació •La llum es treballa cada vegada amb més perfecció, però en general serveix per ressaltar els plans. Comença a introduir-se el clarobscur. ( consistent a definir els contorns de les figures a través dels contrastos entre les zones il·luminades i les ombrejades. Rafael, La Madonna del Gran Duc.)•* L'ús de la perspectiva permet donar corporeïtat a les figuresEn contrast amb les formes planes, hi ha una autèntica obsessió per copsar la profunditat.•Es vol aconseguir el màxim naturalisme en la representació

COMPOSICIÓ:La composició del segle XV és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals. Reelaboració de la tradició trecentista: cada quadre esdevé una escena completa.

TEMES (ICONOGRAFIA-ICONOLOGIA):S’introdueixen temes profans i mitològics. Els temes religiosos són tractats sovint com a temes profans, tot i que hi són constantment. El nu esdevé el camp d’expressió de la idealització de la bellesa i de la recerca del volum de les formes, fins que l’ésser humà esdevé un tema central.El paisatge guanya en importància: deixa de ser un simple fons per convertir-se en el tema principal d'alguns quadres. El paisatge es conrea amb passió, sense el detallisme minuciós a què el sotmetien els primitius de Flandes, però amb els seus prats primaverals serveix per obtenir efectes de profunditat i enquadrar les figures. La invenció del retrat com a reflex d'una individualitat personal i no com a constatació de la condició social del personatge -com era entès a l'edat mitjana. Ticiano, Retrat eqüestre de Carles V a Mühlberg. En els retrats s’intenta aconseguir la major profunditat psicològica

ies montsacopa. olot

La ciutat italiana de Florència i les famílies de banquers Médicis tenen un paper

important en l'aparició del Renaixement (segles XV-XVI) que rep el seu nom per la

tendència a fer renàixer alguns ideals del món greco-romà.

Els humanistes, que són els filòsofs i investigadors de l'època, proposen una nova

mentalitat per a l'home basada en la llibertat i la raó.

L'home és el centre de tot, la mesura de totes les coses. Cada home, individualment,

és important. Cal que gaudeixi de la llibertat de decisió. Cal que destaqui gràcies a la

seva pròpia personalitat. Ha de ser un home liberal, en el sentit d'estar disposat a

acceptar la llibertat en el pensament dels altres homes. S'afirma el paper de l'home

com a protagonista de la Història.

Els artistes treballen per a l'alta burgesia i per a la noblesa, però ja no com a artesans

laboriosos de l'Edat Mitjana; es consideraven inventors i creadors, artistes personals,

intercanviaven idees, se sentien atrets per les obres literàries i plàstiques dels autors

clàssics... L'exaltació de l'individu reforça el conreu del retrat com a gènere pictòric.

Durant el Renaixement l’art es converteix en un element de prestigi. Es considera que els escultors i els pintors desenvolupen un treball intel·lectual -no merament manual com a l'edat mitjana- i són apreciats com artistes. L’art del Renaixement es caracteritza pels següents trets:-L’ésser humà es converteix en el tema central dels artistes.-Es considera la natura i l’individu com un tot harmònic i perfecte i se’l representa ressaltant-ne les qualitats estètiques.-Els artistes del Renaixement pensen que el món està sotmès a regles i combinacions que li donen bellesa, harmonia i proporció.-Es recuperen els models de l’antiguitat clàssica i pagana. Els artistes representen la figura humana, els cossos es representen nus i hi ha un gran interès en captar els sentiments de l’ésser humà.-Es tracten els fets històrics i mitològics i es continuen treballant temes bíblics.

El Renaixement italià

El moviment artístic del Renaixement neix a Itàlia i es divideix en dos grans períodes:• El quattrocento, que inclou les obres que van ser creades durant el segle XV. La seva capital artística és Florència.•El cinquecento que inclou les obres creades en el segle XVI. La capital artística durant aquest període és Roma.Durant aquest període es va aconseguir un nou ideal artístic basat en l’optimisme i la confiança en la raó.

L’arquitecturaEls artistes del Renaixement es preocupen pel domini de l’espai en el que tendeixen a introduir elements simples, ordenats i proporcionats per crear així un espai organitzat i racional. Es prefereixen aquells elements arquitectònics i decoratius propis de l’art de l’antiguitat i es prenen com a model les runes romanes per imitar l’arquitectura clàssica.Utilitzen a les seves obres les columnes, els arcs de mig punt, els frontons, les cúpules i les cornises.

Els màxims exponents del quattrocento són Filippo Brunelleschi (Cúpula de Santa Maria del Fiore) Leon Battista Alberti (Palau dels Medici)

L’obra més important iniciada del cinquecento és l’església de Sant Pere del Vaticà. La cúpula és obra de Miquel Àngel.

L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l’expressió dels rostres.Els escultors del Renaixement utilitzen el marbre i el bronze. El nu és el tema principal en les escultures, ja que els artistes creuen que mostra la perfecció de l’ésser humà.Hi ha una recerca constant de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta.En el quattrocento destaquen Ghiberti i Donatello mentre que l’escultor més important del cinquecento és Miquel Àngel. Les seves escultures es caracteritzen per l’expressivitat i la majestuositat.

Lorenzo Ghiberti: portes nord i est del baptisteri de Florència

David

Donatello

Il Verrochio

Els David, de Miquel Àngel

Miquel Àngel

La pintura representa la realitat en tres dimensions gràcies a l’estudi de la perspectiva.

D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania i de la profunditat espacial.

Els pintors estan molt preocupats per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de

la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos i els mitològics.

Els pintors més destacats en el quattrocento són Fra Angelico (1387-1455) i Botticelli

(1444-1510).

En el cinquecento destaquen: Rafael (1483-1520), Leonardo da Vinci (1452-1519) i

Miquel Àngel (1475-1564).

Sandro Botticelli

Fra Angèlico

Leonardo da VinciPintor, dibuixant, escultor, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor italià. Leonardo era el compendi vivent de tota la ciència coneguda al seu temps. Avui sembla demostrat que tenia un gran talent. Morí a Le Clos-Lucé, on fou requerit per Francesc I de França per participar en activitats científiques. -AFlorència, pintà La Gioconda (1503).-A Milà, es consagrà especialment al monument a Trivulcio, condottiere de Lluís XII de França.-A Roma inicià el seu Trattato della pittura (publicat el 1561).Com a matemàtic, s’interessà especialment pels problemes que podia resoldre amb mètodes geomètrics, descoberts quasi sempre per camins empírics. Coneixedor indirecte de l’obra d’Arquimedes, descobrí la manera de trobar el centre de gravetat de la piràmide i les transformacions recíproques de cossos sòlids.Com a astrònom afeccionat, la seva concepció cosmològica anunciava la de Copèrnic. Acceptà les nocions fonamentals de l’estàtica aristotèlica i basà la seva dinàmica sobre el concepte medieval de l’impetus.

Escriví molt sobre mecànica. Estudià el moviment dels projectils, la caiguda dels

sòlids i el xoc o percussió entre ells, i enuncià el principi de l’acció i la reacció. Fou

un dels creadors de la hidrodinàmica. Féu una explicació dinàmica del relleu

terrestre, considerant l’erosió pluvial i eòlica i la sedimentació. S’interessà pels

fòssils com també per tota classe de restes d’animals, que utilitzà en estudis

d’anatomia comparada. El seu interès bàsic per l’anatomia humana l’induí a

practicar moltes disseccions, i amb els croquis obtinguts volia il·lustrar un

monumental tractat d’anatomia humana, que restà incomplet i inèdit. Reeixí,

però, en altres projectes científics d’utilitat més immediata: construcció de

màquines de guerra i d’aparells destinats a la investigació, com higròmetres,

anemòmetres, etc. Intentà de volar, però no ho aconseguí.

La Santa Cena

Rafael

Miquel Àngel

Il Parmigianino:La Madonna del collo longo