1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego · —No m’agraden els trons —va...
12
Maite Carranza - Irene Iborra CONTRA EL FANTASMA DEL FOC
Transcript of 1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego · —No m’agraden els trons —va...
Maite Carranza - Irene Iborra
CONTRA
EL FANTASMA
DEL FOC
CO
NTRA
EL F
AN
TA
SM
A D
EL F
OC
1
Els set cavernícoles están tan engrescats jugant a la vora del foc que no s’adonen del perill… Sense voler, patapam!, apaguen el foc i han de sortir, ca-mes ajudeu-me, a buscar-lo. Però on? Com? Sort que poden comptar amb la Neandi i les seves pe-dres miraculoses per evitar que el bruixot Cap-desoca els converteixi en gripaus!
10127948
Mai
te C
arra
nza
- Ire
ne Ib
orra
CONTRA
EL FANTASMA
DEL FOC
www.estrellapolar.cat
Títols de la col·lecció
i properament
Els set cavernícoles contra els esperits del bosc
Els set cavernícoles contra l’onada gegant
A C A B A D O S
D i S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Kim, Sílvia
nombre: Marta Vilagut
nombre:
Nº de TINTAS: 4+1
TINTAS DIRECTAS: P7597 U
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina:
estampación:
troquel
título: Contra el fantasma del foc
encuadernación: Rústica con solapas
medidas tripa: 13x19,5
medidas frontal cubierta: 13,2x19,5
medidas contra cubierta: 13,2x19,5
medidas solapas: 8
ancho lomo definitivo: 9mm
OBSERVACIONES:
Fecha:
Orgúllia +5
Fabricants d’armes Talladors
Caçadors
20
50
Parlamata +7
Maite Carranza - Irene Iborra
CONTRA
EL FANTASMA
DEL FOC
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 1 3/7/15 9:07
Estrella PolarCol·lecció Els set cavernícoles
© del text: Maite Carranza i Irene Iborra, 2015© de les il·lustracions de coberta i interior: Iosu Mitxelena, 2015© Editorial Planeta, S.A.© de les característiques d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s.l.u., Estrella Polar, Pedro i Pons, 9-11, 08034 [email protected]
Disseny de la coberta i maquetació: Kim Amate
Primera edició: setembre del 2015
ISBN: 978-84-9057-980-0Dipòsit legal: B. 16.570-2015Imprès per EgedsaImpreso en España — Printed in Spain
El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre és cent per cent lliure de clor i està qualificat com a paper ecològic.
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, dis-tribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 8 3/7/15 9:07
Índex1. La maledicció de Capdesoca — 11
2. La pilota penjada — 17
3. Qui va a buscar la pinya? — 23
4. El foc — 29
5. A la recerca del foc — 37
6. Sol davant del perill — 47
7. Gerds dolços — 51
8. A la cova dels neandertals — 59
9. La Neandi — 67
10. Les pedres de foc — 77
11. Roco el Pocavergonya — 81
12. Sense foc — 87
13. La ira de Capdesoca — 93
14. Les pedres de foc — 97
15. Passa-me-la, passa-me-la! — 105
16. Gallestarrufat — 111
17. La barbacoa — 117
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 9 3/7/15 9:07
11
1
La maledicció de Capdesoca
El Cromi corria com un llamp perseguit pels seus enemics: l’Orgúllia, el Kakatu i el Roco.
—Meva, meva! —va udolar el petit cromanyó fent un bot per enxampar la pilota.
Però el Kakatu, el presumit, li va pessigar l’orella; l’Orgúllia, que sempre aconseguia el que volia, li va fúmer una empenta i el va tirar a terra, i el Roco, el més bestiota, li va passar pel damunt i li va aixafar el nas: pataxof!
—Aiii! Falta, falta! —es va queixar el Cromi, refregant-se el nas adolorit.
—Què et falta? La teva mama? —se’n va riure l’Or-gúllia.
—Et falta un clatellot! —va fer burleta el Kakatu, el fill del cap.
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 11 3/7/15 9:07
—Una altra trepitjada! —va cridar el Roco, que a més de ser un gegantot era una mica curt de gambals.
El Cromi, empipat, es va aixecar i, malgrat que era un nyicris, es va encarar amb els ganàpies sense por, fitant-los als ulls, com li havia ensenyat el seu pare Crom, el millor caçador de la tribu.
—Per totes les serps blaves! Sou uns tramposos!
—Miserables tramposos! —s’hi va afegir l’Ululú, el fideu, que sempre tenia gana.
—Sou uns tri-tre-tra-tramposos! —va tartamude-jar la petita Baba, que era un pèl tímida, però molt amiga dels seus amics.
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 12 3/7/15 9:07
La maledicció
de Capdesoca
—La pilota era meva i me l’heu pres! —va cridar el Cromi assenyalant la pinya gegant—. Torneu-me-la!
Doncs sí, la pilota era una pinya. Al paleolític enca-ra no existien les pilotes de veritat.
—T’ho inventes! —el va acusar l’Orgúllia.
I va començar el sarau.
La colla de la cova d’Altamira es va embrancar en un guirigall de crits i empentes. Aviat els sis nens i nenes no van saber per què cridaven ni contra qui. Tots protestaven, esverats pel joc i les corredisses, i es donaven les culpes els uns als altres.
Fins que, de sobte, enmig de l’enrenou va ressonar una veu ronca i greu que venia de les profunditats de la cova.
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 13 3/7/15 9:07
14
—Silenci, CUCS!Ai, ai, ai!... Era el BRUIXOT CAPDESOCA, un vell rondinaire amb la cara solcada d’arrugues i cicatrius que aixecava el seu bastó màgic contra ells.
Al Cromi, el Roco, l’Orgúllia, la Baba, l’Ululú i el Kakatu se’ls van posar els pèls de punta i van callar a l’acte. Quina por!I és que el bruixot Capdesoca era lleig, poca-solta i dolent. Tenia tractes amb els esperits del bosc i amb un espetec de dits els podia convertir en un llimac. O això deia.
—Heu espatllat la meva cerimònia, porquets cri-daners!
El Cromi sabia que Capdesoca odiava els nens i que el millor era tenir la boca tancada.
—Estàvem jugant! —va defensar-se el Kakatu, que com que era el fill del cap Gallestarrufat es creia intocable.
—Ah, sí? Doncs apa! Us heu ben guanyat una male-dicció —va exclamar Capdesoca enfadadíssim.
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 14 3/7/15 9:07
15
La maledicció
de Capdesoca
—No, noooo!!! —van cridar alhora els nens.
Les malediccions del bruixot els horroritzaven.
Però Capdesoca va posar els ulls en blanc, va aixe-car el bastó cap al cel i va cantussejar:
Que els núvols s’esquerdin i
l’aigua i el tro caiguin sobre els vostres
caps de suro!Flipeu,
cavernícoles!
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 15 3/7/15 9:07
17
Només faltava la maledicció de Capdesoca!
Quin bruixot més emprenyador. Tan bé que s’ho estaven passant, tan divertit que era jugar a «pinya va!» i esbatussar-se per decidir quin equip havia fi-cat la pinya dins del forat de l’arbre i... ara se n’havia anat tot a can Pistraus.
El Cromi, el Kakatu, l’Ululú, l’Orgúllia, el Roco i la Baba, pansits i silenciosos, observaven el cel de cua d’ull, amb desconfiança.
—Mireu el li-lo-li, ja són aquí els núvols que ens ha enviat Capdesoca —va fer-los veure la Baba asse-nyalant al lluny, cap a la serralada.
Efectivament, uns nuvolots foscos s’apropaven a tota velocitat des de les muntanyes.
2
La pilota penjada
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 17 3/7/15 9:07
—No em vull mullar —va ploriquejar el tros de bèstia del Roco.
—No m’agraden els trons —va reconèixer el Kakatu.
—Em fan por els llamps —va xiuxiuejar l’Orgúllia.
Els nens de les cavernes tenien por de les tempestes.
El Cromi va decidir que havien d’oblidar-se de Cap-desoca i tornar a jugar. Va agafar la pinya i la va llançar a l’aire.
—Pinya va!
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 18 3/7/15 9:07
19
La pilota
penjada
I tots van sortir com bojos al darrere. El Cromi va córrer com un llamp, però tot i ser un dels més ràpids, no va arribar ni a tocar-la. Que forts que eren els gegantots de l’equip contrari! I que nyicris els del seu equip!
Sempre li tocava jugar amb la petita Baba i amb l’Ululú, el més escarransit.
—Aparta’t, nan! —va fer el Roco llançant-lo contra un arbre.
—Prou —va dir el Cromi, cansat de rebre sempre els mastegots perduts—. No sóc tan alt com el Roco, però si m’enfilo a una pedra puc ser més alt que ell.
I dit i fet. Quan va pujar a la pedra, el Cromi va créixer dos pams.
—Flipa, tulipa! —va cridar entusiasmat.
—Per tots els mamuts! Baixa d’aquí i ajuda’ns! —va cridar l’Ululú intentant fer la traveta a l’Orgúllia.
—Això és un xof-xef! —li va retreure la petita Baba, barallant-se amb el capsigrany del Roco.
1.Los siete cavernícolas-Contra el espíritu del fuego.indd 19 3/7/15 9:07
