1bat Llibre de Les Besties

7/21/2019 1bat Llibre de Les Besties

1/19

El llibre de les bsties 1

LLIBRE DE LES BSTIES

INTRODUCCIComena aqu el llibre set, sobre les bsties. Acomiadant-se del filsof, es va posar Flix [1] acaminar per una vall repleta d'arbres i fonts. Havent-ho creuat, va trobar dos homes de cabells ibarba llargs, vestits molt pobrement. Els va saludar i va anar per ells saludat. - Bells senyors, elsva dir Flix, d'on veniu i al fet que Orde pertanyeu? Perqu, per vostres vestimentes, b sembla

que vau entrar en alguna Orde. - Senyor, li van respondre els dos homes, estem venint de terresdistants i travessem una plana prxima d'aqu, on un bndol d'animals salvatges intenta escollirel seu rei. Pertanyem a la "Orde dels Apstols", [2] representant nostres vestimentes i la nostrapobresa la conducta que tenien els Apstols mentre van estar en aquest mn. Es va admirar moltFlix dels dos homes hagen ingressat en Orde tan elevada com aquella dels Apstols i els va diraquestes paraules: - L'Orde dels Apstols s la ms noble de totes les Ordes i qui en ellaprofessa no ha de tmer la mort, i s mostrar el cam de la salvaci als infidels que estan enl'error, aix com donar als cristians testimoni de vida santa, tant per les obres com per lesprdicas: doncs, l'home que estiga en tal Orde no pot deixar de predicar i fer totes les bonesobres al seu abast. Aquestes i moltes altres paraules va dir Flix als dos homes que es deien del'Orde dels Apstols.- Senyor, retorquiram ells, no som dignes de dur la mateixa vida perfectadels Apstols; no obstant aix, busquem representar la imatge de la seva conversi, a travs denostres vestimentes, de la nostra pobresa i de la peregrinaci que fem pel mn, anant de pas enpas. Tenim esperana que Du hi ha d'enviar al mn homes de vida santa, professos de l'Ordedels Apstols, els quals, amos de cincia i de la bona paraula, sabran predicar i convertir elsinfidels, amb l'ajuda de Du; hauran tamb de donar bon exemple als cristians per la seua vida iparaules santes. Perqu Du es moga de pietat i els cristians desitgen el resorgiment d'aquestshomes, busquem representar la imatge dels Apstols. Es va agradar bastant Flix del que li vandir els dos homes i tenint amb ells plorat copiosament, va afegir aquestes paraules: - Ah, SenyorDu, Jesus Crist! On estan el fervor sant i la devoci que acostumaven existir en els Apstols,els quals per a Estimar-vos i conixer no temien ni els sofriments ni la mort? B Senyor Du,tant de bo siga de vostre gust l'arribada breu dels temps en qu es faa real la vida santa queaquests homes amb la seua imatge representen. Dit aix, Flix va recomanar a Du els santshomes i es va dirigir cap al local on els animals salvatges buscaven escollir el seu rei.

Captol I DE L'ELECCI DEL REI En una bufona plana regada d'aiges alegres es vanreunir moltes bsties ansioses de triar el seu rei. Per l'acord de la majoria, el Lle seria el rei; noobstant aix, fermament contrari a aquesta elecci, deia el Bou:- Senyors, a la noblesa del rei conv la bellesa corporal; ell ha de ser gran, humil i no causardanys al seu poble. El Lle no s un animal gran, ni viu d'herbes: al contrari, menja animals. Laseua paraula i veu ens fan tremolar de pavor quan rugeix. s la meua opini que heu d'escollir elCavall com a rei, doncs s un animal gran, bonic i humil; a ms d'aix, s lleuger, sense orgullaparent i no menja carn.El que el Bou va dir va agradar fora al Crvol, al Cabriol i al Molt, aix com als altres animalsherbvors. La Rabosa, [3] no obstant aix, es va apressar a pronunciar la seua davant de tots,dient:- Senyors, en crear el mn, Du no ho va fer amb la intenci que l'home fos conegut i estimat; alcontrari, ho va crear perqu ell mateix fos conegut i estimat per l'home. I segons aquesta

intenci, va voler Du que l'home fos servit pels animals, a pesar que aquest mateix homes'alimente de carn i d'herbes. No heu de tenir en compte, senyors, l'opini del Bou, que odia elLle pel fet que aquest salimenta de carn;heu de seguir la regla i disposici que Du institu enles criatures.[4] El Bou, per la seua banda, amb els seus companys, va reaccionar a la paraules de la Rabosa,que va allegar que el Bou defensava fora el Cavall com a rei per ser herbvor. El Bou i els seuscompanys estaven ben decidits a l'escollir-lo, del contrari no haurien de predicar que es fes rei alCavall que, com ells, s'alimenta tamb d'herbes. No havien de creure en la Rabosa que preferia,deia el Bou, fra el Lle fet rei no per la seua noblesa, sin perqu ella vivia de les restesdeixades pel Lle, una vegada alimentat amb les vctimes de les seues caceres.


2/19


Tantes van ser les paraules d'una i una altra part, que a cort es va pertorbar, interrompent-sel'elecci. L's, el Lleopard il'Ossa,que esperaven ser triats, van demanar que es perllongus lasessi el temps necessari perqu es determins l'animal ms digne de ser rei. La Rabosa,endevinant que els tres allargaven l'elecci en l'esperana d'un d'ells venir a ser rei, va dir elsegent davant de tots: -Es procedia en una esglsia catedral a l'elecci d'un bisbe, estant elcaptol dividit perqu elsfeligresos volien que es fes bisbe al sagrist d'aquella esglsia, homemolt savi en les lletres i ric de virtuts. L'arcediacon i el mestre del cor tamb pensaven triar

bisbe, oposant-se ambds a l'elecci del sagrist. Acceptaven encara que es fes bisbe un feligrsde bell porte i sense cap cincia, a ms de feble de carcter i luxuris. El captol sencer estavaatnit amb el que deien l'arcediacon i el mestre del cor. Prenent llavors la paraula aix va parlarun dels feligresos: - Si el Lle es fa rei i l's, l'Ossai el Lleopard s'oposen la seua elecci, seranper a sempre malvistos pel rei. Si, no obstant aix, el Cavall es fa rei, i el Lle li fa algunaofensa, com podr ell venjar-se no sent animal tan fort quant el Lle?[5] Comprenent l'exemplecitat per la Rabosa i temerosssims del Lle, l's,l'Ossai el Lleopard van concordar amb la seuaelecci i van voler que el Lle es fes rei. Grcies aix a la forca de l's i a l'altres ferescarnvores, i a despit dels animals herbvors, es va triar rei al Lle, que immediatament vapermetre a tots els animals carnvors que menjassen i visquessen dels animals herbvors. Certdia, estava el rei en el parlament tractant de l'organitzaci de la cort. Durant tot el dia, fins alvespre, el rei i els seus barons van estar reunits, sense res de menjar ni de beure. Acabada lasessi, el Lle i els seus companys estaven famolencs. Va preguntar el Lle al Llop i a laRabosa el que podrien menjar. Li van respondre que era tard perqu poguessen buscar aliment,per que hi havia prop dall una vedella, filla del Bou, i un poltre, fill del Cavall, que podrienalimentar-se a la gana. Els va enviar all el Lle i fent venir la vedella i el poltret, tots els vanmenjar. S'enfurism el Bouamb la mort de la filla, el mateix va ocrrer amb el Cavall. Junts vanser tenir amb l'home per a posar-se al seu servei i perqu ell els vengs de l'ofensa que els vahaver fet el seu sobir. Tan immediatament es van presentar a l'home per a ho servia, est vamuntar en el Cavall i va dur el Bou a llaurar. Va esdevenir un dia del Bou i el Cavall es troben iun va preguntar a l'altre sobre la condici de cadascun. Va dir el Cavall que treballava massa,servint al seu senyor, que ho cavalcava el dia sencer, ho feia crrer per a cim i per a baix, i homantenia ocupat dia i nit. Desitjava molt lliurar-se de la servitud al seu amo i de bon grattornaria a sotmetre's al Lle. Per, sent aquest carnvor, i havent ell mateix obtingut algun vot enl'elecci del rei, va necessitar tornar a la terra on regnava el Lle, preferint treballar sota el jou

de l'home, que no menjava carn de Cavall, a posar-se al costat del Lle, menjador de Cavall.Acabant el Cavall d'exposar la seua situaci, li va dir el Bou que treballava molt el dia totllaurant, i que l'amo no ho deixava menjar del blat produt per la terra que ell llaurava. Quanacabava i li era retirat el llaurat, noms li restava servir-se de les herbes que les ovelles i lescabres havien deixat. Durament reclamava el Bou del seu senyor i el Cavall el confortava quantestava al seu abast. Mentre els dos animals aix parlaven, es va aproximar un aougueiro aveure si el Bou estava gros, doncs el seu amo va haver decidit vendre-ho. El Bou va contarllavors al Cavall que el seu amo ho volia vendre, fer-ho matar i ser menjat pels homes. Li varespondre el Cavall que l'amo li recompensava tot just els serveis que d'ell va haver rebut. Perllarg temps el Cavall i el Bou van plorar; per fi, el Cavall va aconsellar el Bou a fugir i tornar alseu pas, doncs, era preferible estar subjecte al treball i perill de mort del que a un senyor ingrat.

Captol II DEL CONSELL DEL REI Electe rei, el Lle va pronunciar bell discursdavant del

seu poble, en aquests termes: - Senyors, s la vostra gana que jo siga rei. Sabeu tots que l'ofcide rei s molt perills i molt pens. Perills perqu, a causa dels pecats del rei, moltes vegadesenvia Du a la terra fam, malalties, guerres i la mort; un altre tant ell fa a causa dels pecats delpoble. Aix, regnar s cosa perillosa per al rei, i d'igual manera l's per a tot el seu poble. Iperqu s molt pens al rei tant governar a si com al seu poble, demane a tots vosaltres que emdoneu consellers capaos d'ajudar-me i aconsellar, de sort a ser la salvaci meua i del meupoble.Us demane tamb siguen ells homes savis i lleials, dignes de fer-se consellers i companysdel rei. Les paraules pronunciades pel rei van agradar bastant als barons i al poble, considerant-se tots satisfets amb l'elecci d'ell. Es va decidir que l's, el Lleopard,l'Ossa,la Serp i el Llopserien consellers del rei; els escollits van jurar davant a cort donar-li consells lleials en tot que


3/19


poguessen. Aborrecidssima per no ser escollida com consellera del rei, la Rabosa va fer elsegent discurs davant de la cort: - Pel que trobem en l'Evangeli, Jesus Crist, rei del cel i de laterra, va voler tenir l 'amistat i la companyia dels homes simples i humils. Per aix va escollir elsApstols, homes simples i pobres, mostrant aix que els lloava la virtut, encara que poguessenser encara ms humils. Per a la vostra instrucci, doncs, dic que, a meu veure, el rei hauria detenir en el seu Consell animals simples i humils, que nos'enorgullirien ni del seu poder ni delseu llinatge, ni volguessen igualar-se a ell, fent-se d'aquesta manera exemple d'esperana i

humiltat als animals simples i herbvors. Va semblar correcte a l'Elefant, al Senglar, al Be, al Bode i als altres animals herbvoros el que deia la Rabosa. I junts van recomanar al rei inclourecom consellera la Rabosa, que parlava b i tenia gran saviesa. Aquesta, per la seua banda, vaaconsellar com de bo arbitre que l'Elefant, el Senglar, el Bode i el Be tamb formassen part delConsell del Rei. Preocupaci enorme va prendre compte de l's, del Lleopard i de l'Ossa ensaber que la Rabosa formaria part del consell real: tenien por que ella, amb el seu eloqncia ihabilitat, pogus subjectar-los a la ira del rei, principalment perqu, ms que tots els altresanimals, va haver aconsellat ella la seua elecci.- Senyor, va dir el Lleopard al rei, existeix en lavostra cort el Gall, que s una bella figura i savi; a ms de saber imposar-se com senyor demoltes gallines. A l'alva, deixa anar un cant clarssim i bell, el que ho fa molt ms indicat per alvostre conseller del que la Rabosa. L'Elefant va afegir del seu costat que seria salutar fes el Gallparteix del consell del rei, doncs hauria de mostrar com governar i tenir la reina submissa, senseesmentar que, a l'alva, ho despertaria per a resar a Du.Digna tamb de ser consellera era laRabosa, animal savi i coneixedor de moltes coses. Finalment, el Lleopard va opinar que noconvenia integrassen el consell del rei dues persones que, per naturalesa, si volien tot just, doncsla seua animositat acabaria pertorbant aquell consell. Prenent per la seua banda la paraula, va dirla Rabosa que era molt apropiat hi hagus en el consell real animals grans i vistosos coml'Elefant, el Senglar, el Bode, el Carneiro i el Crvol, perqu la bella aparena queda b en lapresncia del rei. Va decidir el rei que la Rabosa i els seus companys integressen a la cort i alseu consell. Estaria tot acabat, no fos el Lleopard sortir secretament amb aquestes paraules al'oda del rei: -Senyor, correcte comte estava en guerra amb un rei, i no sent tan poders quantest, es va valer de la sagacitat per a combatre-ho. Aix s que en secret va donar aquest comtebons presents al secretari del rei, en paga de saber totes les estratgies que el rei empraria contraell. Amb aix, el secretaritolheu la fora del rei, que no aconseguia donar fi a la guerra contrael comte. Acabada el parla del Lleopard i havent comprs l'allusi, el Lle va dir que el Gall

formaria part de seua cort, per va rebutjar la participaci de la Rabosa, perqu ella no d'aquestconeixement de les estratgies del rei i dels seus companys a l'Elefant i als animals herbvors.

CAPTOL III DE LA TRACI QUE LA RABOSA VA ARMAR CONTRA EL REIMolts'aborreceram la Rabosa i els seus companys per no ser inclosos en el consell real. D'aquestmoment en davant, va concebre ella en el seu nim la traci, desitjant la mort del rei. Aquestesvan ser les seues paraules a l'Elefant: - A partir d'ara hi haur gran enemistat entre els animalscarnvors i els herbvors, doncs el rei i els seus consellers mengen carn i vosaltres no teniu en elConsell cap animal de la mateixa naturalesa que la vostra i que defense els vostres interessos. Laresposta de l'Elefant va ser que esperava de la Serp i del Gall que defensessen els seus drets enla cort del rei, per ser herbvors.Retrucou la Rabosa contant que va esdevenir d'existir en unpas correcte cristi que tenia un sarrac [6] en qui confiava cegament i al qual concedia moltsfavors. Per ser-li contrari per la creena, el sarrac no podia estimar-lo: abans matutava cada dia

com matar-lo. [7] I va afegir:-Aix tamb, senyor Elefant, de llinatge diferent de vostra i dels vostres companys sn la Serp iel Gall que, encara que no mengen carn, ni per aix d'ells podeu fiar-vos, havent d'abans haver-hi per descomptat que estaran d'acord amb tot el que siga a vosaltres tots prejudicial.Preocupadssim amb les paraules de la Rabosa, es va posar l'Elefant a reflectir llargament en elsmals que li podien advir i als seus companys de l'elecci del rei i els seus consellers.Entrementes, li va parlar la Rabosa que no tingus por d'ells,i que se liaprouvesse ser rei, ellaactuaria de manera al fet que aix ocorregus. L'Elefant, no obstant aix, receou que la Rabosaho tras, doncs, segons la naturalesa, havia d'ella preferir els animals carnvors als herbvors. Liva dir per aix ell:


4/19


-Va esdevenir en cert pas d'unmilhafre sortir carregant unaratazana. Un ermit va demanar aDu fes la ratazana caure en seu pego. En resposta als seus plecs Du ho va atendre i ell li vapregar que transforms la ratazana en una bufona donzella. Du li va acatar novament lesoracions i va fer de la ratazana una bella jove.-Filla, va dir l'eremita a la jove, vols el sol per marit?-No, senyor, doncs els nvols tolhem la seua claredat.Li va preguntar l'ermit es volia la lluna per marit; ella va respondre que la lluna no tenia

claredat prpia, per a rebia del sol.-Vols llavors, la meua bella filla, els nvols per marit? Ella va respondre que no, perqu el ventles carregava cap on volia. No va voler tamb el vent per marit perqu les muntanyes impedienel seu moviment; ni va voler les muntanyes perqu a aquestes els ratolins roam; ni tampoc al'home va acceptar per marit perqu matava els ratolins. Va demanar ella finalment a l'eremitaque pregus a Du a fes en rata com era i li de aquest un bell ratol per marit. Escoltant aquestexemple, va comprendre la Rabosa que l'Elefant sospitava d'ella i va tmer que la denuncis.Hauria de bon grat dit al Seglar que fos rei, de la mateixa forma que va haver proposat al'Elefant. Per, per a evitar que molts sabessen de la seua intenci, va voler cuidar a tot preu quel'Elefant es fes rei. I aix va parlar:-En cert pas un genet va tenir un buf fill d'una dona que va venir a morir. El genet va prendreuna altra dona que odiava molt el jove, d'altra banda extremosament estimat del pare. Alcompletar el jove vint anys, va buscar la dona un mitj de dur el marit a expulsar el fill de laseua casa. Va mentir al marit, dient que el jove va haver volgut abusar d'ella. El genet, que tantestimava la dona, va creure immediatament en tot i va expulsar el fill de casa, ordenant-li noms sorgs el seu front.Es va prendre d'extrema clera el jove contra el pare, que sense ra ho hiva haver proscrit i hi va haver privat de tots els favors. [8] Va servir l'exemple per a consolar enpart a l'Elefant, que va quedar en l'esperana de fer-se rei, com li deia la Rabosa. Li vapreguntar, no obstant aix, com hi hauria ella de fer perqu el rei mors i ell vingus a ser rei,sent el Lle tan fort i envoltat de tan savi Consell, mentre ella era animal de petit porte i depoqussima fora.Li va respondre la Rabosa amb aquest exemple: -Es va donar en un pas quetots els animals van concordar a oferir diriament un animal al Lle perqu no se de aquest altreball de caar. Amb aix ell els deixava en pau. Cada dia els animals llevaven la sort i elsortejat es lliurava al Lle, que ho devorava. Un dia la sort recaigu sobre una llebre que,temerosa de morir, retard fins al migdia l'hora d'anar al Lle. Pres de fam excessiva, es va

irritar molt el Lle amb l'enorme retard de la llebre i li va preguntar per qu va haver trigat tant.Disculpant-se, va dir la llebre que hi havia prop dall un lle que es deia rei d'aquell pas i queva haver intentat atrapar-la. Furis, i cuidant fos cert el que escoltava, va demanar que ella limostrs el Lle. Sortint al capdavant del Lle que la seguia, la llebre va arribar a una granreserva d'aigua que formava una bassa envoltada d'alts murs per tot arreu. Aproximant-se del'aigua, les ombres de la llebre i del Lle van sorgir en la superfcie. Va dir ella llavors:-Senyor, he aqu en l'aigua el lle que desitja menjar una llebre! Jutjant el lle que la seua ombrafos un altre lle, caigu dintre d'aigua i es va atracar en combat amb ell: va acabar morint enl'aigua, grcies a l'astcia de la llebre. Tenint escoltat l'exemple, l'Elefant va contar, per la seuabanda, aquest altre a la Rabosa:-Cert rei tenia dos joves que cuidaven de la seua persona. Estant un dia en el seu tron davant degran nombre d'alts barons i genets, un dels joves assegut en el seu front va veure una pua en elmantell de seda blanca que el rei usava. Li va demanar el jove llicncia per a aproximar-se, a fi

d'atrapar la pua. Va donar el rei llicencia al jove d'aproximar-se i agafar la pua. Va volerveure-la el rei i, mostrant-la als genets, va dir que era d'espantar que un animal tan petit gossaproximar-se del rei. I va manar fossen donats cent besantes [9] al jove. Envidis del seucompany, l'altre jove va posar el dia segent un gran poll en el mantell del rei, a qui va repetirles mateixes paraules del company. El jove va mostrar el poll al rei que, esquivant-libruscament, va dir que ell mereixia la mort per no haver-li protegitles vesteixes contra els polls;i va ordenar que li aplicassen cent cops d'assots. Va comprendre la Rabosa que l'Elefant teniapor de fer-se rei [10] i, perplexa que en persona tan immensa com ell pogus cabre tanta por, vadir: -Es conta que la Serp, valent-se d'Eva que no passava de simple dona, va fer recaure la irade Du sobre Adam i tots els seus descendents. Ora, si la Serp, amb l'ajuda d'Eva, va armar tan


5/19


gran maldat, b es pot esperar que jo, amb la meua intelligncia i manya, aconseguisca fer queel rei siga vctima de la ira del seu poble. En el moment en qu la Rabosa li va contar l'exempled'Eva, l'Elefant va decidir trair el rei i va dir a ella que tan immediatament d'aquest mort al rei,de bon grat prendria el lloc d'ell. Li va respondre la Rabosa que actuaria perqu el rei mors.Llavors l'Elefant li va prometre presents valuosos i grans honres, si aconsegus fer-ho rei.

CAPITOL IV DE COM LA RABOSA ES VA FER PORTERA DE LA CAMBRA REALEs va donar ordre en la cort del rei perqu es fes cambrer al Gat i porter al Gos. El Gat es va fercambrer perqu devorava els ratolins que destruen els teixits i perqu se semblava fsicamentamb el rei. El Gos es va fer porter perqu farejava de lluny, latia i advertia el rei d'aquells quevenien a ell. Estant els dos en els seus crrecs, va sortir la Rabosa en recerca del Bou i delCavall, que havien deixat la cort del rei; pel cam va trobar el Bou que tornava a la cort. LaRabosa i el Bou es van retrobar a una bufona plana i es van saludar molt amablement, contant-liel Bou la seua situaci, s a dir, com fos espontniament a l'home, com aquest el va havermantingut per llarg temps en servitud i, finalment, com va voler vendrel a un aougueiro quepretenia matar-lo. La Rabosa, per la seua banda, li va relatar la situaci de la cort, conforme esva exposar dalt.-Senyor Bou, va preguntar la Rabosa, com s la vostra gana? Va respondre el Bou que tornava ala cort del rei, fugint de l'home que va haver prets vendrel i fer-lo morir. Al que va dir laRabosa aquestes paraules:-Hi havia en cert regne un rei de mals costums i un consell pervers. A causa de la maldat d'ells,el regne tot patia aflicci i la clera de Du, perqu era incalculable el mal que el rei i el seuconsell causaven al poble d'aquell pas. Tant temps va durar aquest mal que el poble no ho vapoder ms suportar i va desitjar la mort del rei i del seu consell, a causa de la seua vida dolenta idels seus mals exemples. Pel que va contar la Rabosa, va comprendre el Bou que el rei i el seuconsell eren dolents i hesit a viure sota un rgim pervers. Va dir el segent a la Rabosa:-En certa ciutat hi havia un bisbe indigne del seu estat i la malcia del qual, deshonestedat i malexemple donat al seu captol i al poble de la ciutat provocaven molt de mal, perdent-se bona partdel b que gaudiria aquella ciutat, si el bisbe hagus obet a la regla i a la doctrina que Jesucristva donar als Apstols i els seus successors. Ora, un dia el bisbe va practicar gran injria i deseguida va ser cantar la Missa. Un cnego va jutjar tan abominable la falta del bisbe que,deixant la ciutat, va ser participar de la vida dels pastors en els boscos. I deia que preferia estar

entre els pastors que protegeixen les ovelles dels llops a viure amb el pastor que mata les seuesovelles i les dna al llop. Havent contat aquest exemple, el Bou va confiar a la Rabosa queeixiria de vegada d'aquell pas, doncs no volia sotmetre's ni al rei ni al seu Consell, quegovernaven tan perversament. -Senyor Bou - va dir la Rabosa - ja vau escoltar la pregunta queun ermit va fer al seu rei? -Quina pregunta va ser aquesta? - indag el Bou.-En una elevada muntanya - va comenar la Rabosa - vivia un ermit, home de vida santa, quetots els dies escoltava moltes queixes sobre el rei d'aquell pas. El rei era un home pecador i demal govern, i les persones reclamaven molt d'ell a l'ermit. Extremadament descontent amb laconducta perversa del rei, el sant home va decidir devotar-s'a ho induu al bon cam. Vadescendir del seu ermida i vi per a la bella ciutat on vivia el rei. -Senyor - va preguntar elbon home al rei - el que us sembla siga ms agradable a Du en aquest mn: una vida d'ermit ouna vida de rei que regeix amb justcia el seu poble? Va reflectir llargament el sobir sobre lapregunta, abans de respondre; per fi, va dir que la vida d'un rei dedicat a la bones obres s un

ben major del que la vida d'ermit. -Senyor - va fer l'ermit - molt m'alegra la vostra resposta,segons la qual es fa evident que un rei pervers causa ms dany que tot el b que qualsevolermit puga practicar en el seu ermida. He aqu per qu vaig descendir de meu retir i vaig venira vosaltres proposant romandre llarg temps amb vosaltres fins que vosaltres i el vostre regneestiguen en el bon cam. Dir-vos he les paraules de Du que us duguen a l'amor a Du i aconixer-lo i tmer-lo. Per molt temps va romandre l'ermit en la cort, predicant les bonesparaules divines que van dur finalment el rei al cam recte i tot el seu poble va ser ben governat.Desprs de contar aquest exemple, aix va parlar la Raposa al Bou:-Senyor Bou, sou un animal que acorda un ermit; si agradar-vos, donar un consell capad'induir el rei, meu i el vostre sobir, al bon cam. I del que feu fa de resultar una gran quantitat


6/19


de b.Li va prometre el Bou fer tot el b al seu abast, si amb aix el rei i el seu poble tornessin ala conducta correcta. Llavors la Rabosa va aconsellar el Bou que queds en un prat vioso,prxim a on vivien el rei i els seus bars, i aqu mengs i descanss el suficient per aadquirir una bella aparena i poder mugir amb vigor. -Tan desprs estigueu recuperat ifort, senyor Buey, haureu de mugir el ms vigorosamente que pugueu, tres vegades al diai tres vegades a la nit. Entrementes, parlar al rei sobre la vostra situaci. El Buey vaacollir el consell de De la. Raposa, que va retornar a la cort del rei. Ja bastant reposat ienfortit, el Buey va comenar la mugir fortament. A l'escoltar els seus mugidos, De la.Raposa es va presentar al rei i va quedar davant d'ell mentre el Buey mugia. Tanapavorado estava el rei amb els mugidos que no aconseguia deixar de tremolar, avergonyital capdavant dels bars pel receio de passar per poltro. Veient el pavor del rei i nopercebent cap dels seus bars el motiu, De la. Raposa es va aproximar del rei. El Gall vacantar i el Gos latiu perqu ella s'achegou al rei. Aquest es va agradar d'haver-la prop i liva preguntar se sabia al fet que animal pertanyia aquella veu, doncs, per l'aparena, teniaell la impressi de que es tractava d'alg enorme i forta. -Senyor, va parlar De la. Raposa,un jogral va penjar el seu tambor en un arbre de la vall i el vent balanceaba aquesttambor, jugant-ho contra els galhos. Les batudes del tambor contra l'arbre arrencavend'ell un fort lament que repercutia per tota la vall. Un mico habitant de la vall, escoltant elso, va arribar fins al tambor; per la fora de la veu, ell va jutjar estigus el tamborcarregat de manteiga o d'una altra cosa bona de menjar-se. Ho va trencar, trobant-ho buitde tot. D'igual manera, senyor (va afegir ella al Lle), podeu pensar que aquesta veu queescolteu s d'un animal buit, sense la fora que la veu aparenta. Seu forta i corajoso, queno queda b a un rei apavorar-si, sobretot amb alguna cosa que no sap el que s. Mentreaquestes coses deia De la. Raposa al rei, el Buey berrava i urrava fortament i de talmanera que la regi tota on es trobava el Lle va ressonar, fent-ho estremeixi juntamentamb els companys. No va aconseguir el rei amagar els senyals de pavor, dient que la hifora d'aquell animal tingus la grandria de la seva veu, ell actuava tot just a romandreen aquell local. Ms una vegada mugiu el Buey i ms una vegada va estremir el Lle i elsde el seu consell. De la. Raposa no va manifestar cap por; pel contrari, es va manteniralegre al capdavant del rei que, aix com els altres animals, es va espantar molt de noveure-la aterrada. I el rei va dir a De la. Raposa aquestes paraules: -Raposa, com s'explicaque no tinguis por d'aquesta veu tan gran i estranya? B veus que jo, tan poders, l's, el

Leopardo i els altres animals, que sn ms forts del que tu, si apavoram amb aquesta veu.-En resposta al rei, De la. Raposa va dir aquestes paraules: -Un cuervo feia el seu niu enun rochedo i cada any una enorme serp li menjava els filhotes. El cuervo quedavafuriosssimo amb la serp, per no gosava atacar-la, per no ser tan poders que a pogusvncer per la fora de les armes. Faltant-li, doncs, la fora, va decidir servir-se de l'astciacontra la serp. Va esdevenir cert dia de la filla del rei anar a juguetear amb els seusamiguinhas en un pomar, penjant el seu diadema d'or, plata i pedres precioses en el ramd'un arbre. El cuervo va atrapar el diadema i va travessar els cels amb ell, mentre unamultitud d'homes ho seguia per a veure on ell posaria el diadema, que tant li agradava lafilla del rei i que plorava copiosamente al veure-ho carregat. El cuervo largou el diademaon es trobava la serp, i venint els homes atrapar-ho, la bolquen i a van matar. Aix, ambl'ajuda dels altres i per l'esperteza i malcia, es va venjar el cuervo de la serp. [11] -Quanta mi, va afegir De la. Raposa al Lle, tinc tanta esperteza i malcia que es no pogus vncer

per la fora de les armes l'animal que t aquesta veu tan poderosa i terrible, hauria devaler-me de l'esperteza i malcia, de tal manera que li donaria dura mort. A l'exemple deDe la. Raposa, la Serp que formava part dels consellers del rei, va oposar el segent: -Vivia en un llac una gara hi ha molt acostumada a pescar. La gara va comenar aenvellir i a causa de la vellesa la caa moltes vegades li escapava. Va buscar ella llavorsrecrrer a l'esperteza i a l'astcia, per amb aix va acabar trobant la prpia mort.Demanant-li el Lle que conts la manera per la qual la gara es va haver causat la mort,va prosseguir la Serp: -Aquesta gara, senyor rei, va passar un dia fins a l'anoitecer en lariba del llac, trist, sense decidir-se a pescar. Espantat amb la gara que no pescava comera el seu costum, un caranguejo li va preguntar per qu estava tan pensativa. Plorant, li


7/19


va respondre ella que tenia gran pena dels peixos d'aquell llac, dels quals fa tant tempsvivia i els lamentava profundament la infelicidad i mort, doncs dos pescadors pescavennoutro llac i van decidir que, tan desprs acabessin, vindrien per a aquell. -Aquestspescadors, deia ella, sn mestres en l'art de pescar i cap peix escapa d'ells: atraparan totsels peixos d'aquest llac. Escoltant tals paraules, es va espantar el caranguejo i va serprevenir els peixos del llac que, reunint-se van venir a la gara demanar-li consell. Nomsexisteix una soluci: que jo dugui-us a tots, un per un, per a un llac distant una lleguad'aqu. En ell hi ha molt canio i abundncia de lodo, el que impedir els pescadors de fer-los tot just. Van tenir els peixos per bona la soluci i aix, tots els dies, la gara atrapavaquants peixos desitjava i, fingint els duus al llac, pousava en un pujol, els menjava, tornantdesprs per a agafar uns altres. En aix ella es va ocupar durant llarg temps, vivint sensetenir el treball de pescar. Un dia, va demanar el caranguejo que ella ho transports per al'altre llac. La gara va estendre el coll i el caranguejo es va agarrar a ell amb les sevesdues mans. Mentre la gara volava, havent-hi prendido al coll el caranguejo, aquests'espantava de no veure el llac per a on suposava que la gara ho duia. A l'es aproximindel lloc on ella acostumava menjar els peixos, el caranguejo va veure les espines delspeixos menjats per ella i es va adonar de l'assoliment. Llavors va pensar amb si encara:"S b que escapis d'aquesta traidora que va a menjar-te, mentre tens temps". Llavors vaestrnyer fortament el coll de la gara, partint-la i fent-la tombar morta en terra. Altornar per als seus companys, el caranguejo va contar la traci practicada per la gara ique va haver acabat duent-la a la mort. -Senyora, va dir De la. Raposa, el temps en quDu va expulsar Ado del parads, va maleir tamb la Serp que va haver aconsellat Eva amenjar del fruit que ell va haver prohibit l'Ado. D'aquest temps en davant es van fer lesserps venenosas i horribles de veure's, advindo de la Serp tots els mals existents en el mn.Va ser per aix que un home savi va fer expulsar del consell una serp molt estimada delrei. Escoltant aix, va demanar el Lle que De la. Raposa conts aquest exemple. -Senyor -va comenar ella - correcte rei va haver escoltat parlar d'un home sant que era de gransaviesa i va manar buscar-ho. Aquest home sant vi al rei, que li va demanar queds juntd'ell, aconsellant-ho a com governar el seu regne i repreendendo-el per les addiccions quepossiblement veis en ell. Va quedar el bo de l'home al costat del rei amb la intencid'aconsellar-ho a practicar bones obres i a allunyar-se del mal. Un dia, el rei va reunir elConsell per a discutir un gran esdeveniment que tindria lloc en el regne. Al seu costat es

trobava enorme serp amb la qual el rei s'aconsellava ms freqentment del que amb elsaltres. Veient la serp, aquell home sant va preguntar al rei el que significava ser rei enaquest mn. Ell va respondre: -Es va posar rei en aquest mn perqu ell representi a Du,s a dir, perqu practiqui la justcia en la terra i governi el poble que Du li va donar per agovernar. -Senyor, va fer el savi, com va ser l'animal que ms es va oposar a Du, quan Ellva crear el mn? Va respondre el rei que ans la serp. -Senyor rei, va prosseguir el savi,segons la vostra resposta, heu de matar la serp. Cometeu gran pecat havent-la en la vostracort, perqu es representeu, mentre rei, la imatge de Du, heu d'odiar tot el que Du odia,principalment all que Ell ms odia. A la paraules del sant home, el rei va matar la serp,sense que ella, sigui per art sigui per astcia, pogus evitar-ho. Desprs que De la. Raposava contar l'exemple, el Buey berrou i urrou tan vigorosamente que tota la regi vaestremir, i el Lle i tots els altres van tenir gran por; de tal sort que De la. Raposa va dir alrei que s'ell volgus, ella aniria a tenir amb l'animal de veu tan estranya i donaria un jeito

de portar-ho per a fer-li companyia. Tant al Lle quant als altres animals va agradar queDe la. Raposa fos tenir amb l'animal que berrava. Ella llavors va demanar ques'aconsegus portar aquell animal a la cort, queds ell segur i a excepte, i que ning licauss tot just algun ni vilania. Al capdavant del seu Consell, el rei va concedir a De la.Raposa tot el que ella va demanar. De la. Raposa va venir fins a la campina on el Bueydescansava i aquest molt es va agradar de veure-la arribar. Es van saludar cortsmente iella li va contar tot el que va haver esdevingut des que ho va haver deixat. -Bell amic - vadir De la. Raposa - anireu per a junt del rei, i tenint una postura d'humildade, donareupels gestos la impressi de gran saviesa. Quant a mi, dir-li-ei que us vau penedirprofundament durant el temps en qu vau estar allunyat de les seves propietats. Davant de


8/19


tots haureu de demanar perd al rei d'haver anat a viure amb l'home i prometreu no mssotmetre-us a un altre sobir. El meu bell amic, va continuar ella, parleu i comporteu-vosdavant del rei i de seva cort de tal sort que tots s'agradin de les vostres paraules i gestos.Finalment, narreu al rei la situaci dels homes, aconsellant-ho a fer-se amic del rei d'ells.El Buey i De la. Raposa van venir a la cort. Veient-los s'aproximin, el rei i els seus barsvan reconixer el Buey i es van sentir tolos per haver tingut por d'ell. El rei va quedarmaravilhado del Buey tenir una veu tan alta, forta i terrible. Fent al seu senyor lareverencia que s'ha d'un rei i en resposta a la pregunta que aquest li va fer, el Buey vacontar el que li va haver esdevingut mentre va haver estat a servei de l'home. Li va dir elrei el quant s'espantava de veure-li canviada la veu, al que el Buey retrucou que berravaper por i contrio, doncs s'hi havia en el compte de culpable per haver deixat largamenteel rei i seva cort, en paga d'una altra sobirania. El temor i la contrio li estremien elcoratge, provocant-li el canvi de la veu - el que era senyal de por, terror i pavor, sortitsd'un cor on hi havia un nim temers i penedit. I va demanar perd al rei, que l'hi vaconcedir davant de tota a tall, mentre li preguntava sobre la situaci del rei dels homes. Enresposta, va parlar el Buey que estava certa la Serp al dir que l'home era l'animal pitjor ims fals existent en aquest mn. Al que el Lle li va demanar que conts perqu la Serp vahaver fet tal afirmaci contra l'home. -Senyor, va dir el Buey, va esdevenir certa feta d'uns, un cuervo, un home i una serp caiguin en un vallejo. Per all va passar un sant home,que era eremita, va mirar per al vallejo i va veure els quatre que d'ell no podien sortir.Tots ells van demanar al sant home que els llevs dali, prometent cadascun bonarecompensa. Aix, l'eremita va retirar del vallejo l's, el cuervo, la serp i, quan va ser per allevar l'home, li va dir la serp que no ho fes, del contrari seria mal-recompensat. Nodonant crdit al seu consell, l'eremita va retirar l'home del vallejo. L's va portar unacolmeia carregada de favos de mel al sant home que, havent-se servit d'ells a la gana, es vadirigir a una ciutat on pretenia predicar. A l'entrada de la ciutat, li va portar el cuervo undiadema precis, pertanyent a la filla del rei i que ell va haver llevat del cap d'ella.L'eremita va prendre el diadema amb gran satisfacci, doncs era molt valus. Un homecaminava recorrent aquella ciutat als crits, dient que fos qui fos que tingus aquelldiadema, que ho retorns a la filla del rei i, en canvi, ell li donaria bona recompensa; persi alg ho mantingus amagat i fora descobert, hauria de patir gran cstig. El bon eremitava venir fins a un carrer on vivia l'home que ell va haver retirat del vallejo i que era

ourives. Li va confiar secretamente el diadema i l'ourives ho va dur a la cort, acusant elsant home, que va ser prendido, espancado i empresonat. La serp, salva del vallejo pel santhome, va buscar la filla del rei que dormia i li va picar la m. Ella va plorar i va cridarveient la seva m inflar de forma impressionant. El rei va quedar molt nervis amb lamalaltia de la filla, la m de la qual va haver inflat amb el ver i va manar anunciar per laciutat que donaria rics presents a qualsevol persona que li guars la filla. Mentre el reidormia, es va aproximar la serp i li va dir a l'oda que estava prendido en les presons de lacort un home capa d'amb les seves herbes guarir-li la filla. Aquestes herbes les vaig haverdonat la serp al bon home, instruint-ho perqu les passs sobre la m de la filla del rei idemans al rei que puniera l'ourives que tan tot just li retribura el ben rebut. Tot es vapassar segons les instruccions de la serp: el sant home va ser solt i el rei va aplicar lajustcia contra l'ourives. L'exemple contat pel Buey contra l'home va ser d'immenscontentamento de tot el consell i del Lle que li va preguntar si, a seu veure, ell havia de

tenir por del rei dels homes. Li va respondre el Buey que era mui perills ser enemic delrei dels homes, perqu cap animal s capa de defensar-se de l'home dolent, poders isagaz. Va reflectir demoradamente el Lle sobre el quant li va haver contat el Buey,donant-se De la. Raposa conta que ell estava apavorado amb el rei dels homes. Per aix liva dir el segent: -Senyor, l'home s el ms orgulls dels animals i aquell on es troba msavareza; aix, si fos de l'agrado el vostre i del vostre consell, seria b que s'enviessinmissatgers amb joies per a regalar el rei dels homes, manifestant-li la bona gana de lavostra part amb les joies enviades. Amb aix, el rei dels homes concebria amor en el seunim per a estimar a vosaltres i al vostre poble. Al rei i al seu consell va semblar b eldiscurs de De la. Raposa. Per, oposant-se va replicar el Gall: -En cert pas, la fora i


9/19


l'astcia defrontaram-si davant del rei. Deia la fora que ella, per naturalesa, era superiora l'astcia; aquesta defensava el contrari. El rei, per la seva banda, volent spiga quin deles dues era superior a l'altra, les va destinar al combat, i l'astcia va vncer la fora. Peraix, senyor rei, va prosseguir el Gall, si quedssiu amic del rei dels homes i li envieumissatgers, ell tamb hi ha d'enviar els seus fins a vosaltres, i aquests sabran, en veient avosaltres i als vostres bars, que sense engenho ni art no podreu defensar-vos contra elrei dels homes, que lluita amb engenho i art, i amb aix domina tots els quals es baten perla fora, per sense engenho ni art. De la. Raposa va allegar, per la seva banda, que Duva fer el que va fer pel poder, sense artifcio ni astcia; conv, per aix que, d'acord ambla naturalesa, siguin ms poderosos en el combat tots els quals lluiten amb armessemblants a la de Du. L'exemple de De la. Raposa va satisfer bastant al Lle, que vadesitjar, a tot cost, enviar presents i missatgers al rei dels homes. Va preguntar quinsconsellers i que joies li aconsellava enviar al rei dels homes. Va respondre De la. Raposaque cabia al Buey donar consell, doncs ell coneixia els costums dels homes i del que ellsms els agradava. Qestionat pel rei a aquest respecte, va dir el Buey: -Senyor rei: spropi dels reis dels homes, quan envien missatgers, remetre'ls d'entre els ms nobles delseu Consell. Entre els consellers ms nobles que teniu, em sembla que es conten l'Ona i elLeopardo. Doutra part, el Gat se sembla amb vosaltres i el rei molt us ser reconegut l'hienvieu a ell de present, juntamente amb el Gos, que s caador, i als homes agrada moltcaar-ho. Aix va dir el Buey i aix va fer el Lle: va enviar l'Ona i el Leopardo al rei commissatgers i el Gos i el Gat com presents. Tan immediatament van partir de la cort, el reiva fer del Buey el seu camareiro i De la. Raposa va passar per al lloc abans ocupat pel Gos.Capitulo V DELS MISSATGERS QUE El LLE VA ENVIAR Al REI DELS HOMES Ellle va instruir el Leopardo i l'Ona sobre com havien de dur el seu missatge amb aquestesparaules: -La saviesa d'un senyor es tradueix per missatgers savis, que siguin bonsoradores, bons consellers i bons conciliadores. La noblesa d'un senyor es tradueix permissatgers que compleixin amb honradesa la seva missi, es vesteixin b i tinguin unacomitiva bem-nodrida i equipada. Tant els missatgers com la comitiva no cometran actesd'avareza, luxria, soberba, ira, ni de qualssevol altres addiccions. Tot aix i molt mss'imposa als missatgers d'un prncep noble, a fi que la seva missi encala en l'agrado delprncep i de la cort als quals sn enviats. Tenint el Lle instrut els seus missatgers quant ala manera com havien de parlar al rei dels homes i com havien de comportar-se, ells van

deixar a cort i van viatjar largamente, recorrent molts i diferents pasos. Tant vancaminar fins que van arribar a una ciutat el rei de la qual possea enorme parlament. Al'entrada de la ciutat van sorprendre dones desvairadas i de bordel que davant d'ellspecaven amb homes. Espantats amb el que veien, va dir el Leopardo al seu company: -Unburgus tenia per dona una senyora a qui molt estimava. Ell llogava a una donadesregrada una casa prxima del lloc on ell vivia. La seva dona via freqentment entrinhomes desregrados en la casa de la dona desregrada i es va prendre de gana de lliurar-se ala luxria, romanent per molt temps en aquest pecat. Un dia el seu marit a va sorprendrepecant amb un home. Furiosssimo el burgus amb la caiguda de la seva dona, va escoltard'ella aquestes paraules: -Certa vegada barallaven en un prat dos bueyes salvatges, i en eltranscurs dels durs cops intercanviats, perdien sang de la fronte, que es vessava per larelva mico del sl on es batien. Una raposa lama aquesta sang. Va succeir que en un delsembates els bueyes van tenir entre si la raposa i a van ferir en els flancos. Va ser violent

massa el cop rebut i ella va morir. Per abans va tenir temps de reconixer que eraculpada de la prpia mort. -Senyor Leopardo, va dir el Gos, s espants com els homesque creuen en Du no s'adonen que permeten a aquestes dones desregradas pecar en lapresncia de les persones que entren i surten de la ciutat. Pel que sembla, el senyord'aquesta ciutat i els seus habitants sn tamb luxuriosos, usant despudoradamente de laluxria com ho fan els gossos. Mentre deia el Gos tals paraules, van entrar en la ciutat ivan arribar a un albergui. De seguida, el Gos i el Leopardo, amb les joies que portaven,van ser buscar el rei dels homes. Molts dies van romandre els missatgers en aquella ciutat,abans que poguessin parlar amb el rei que, a causa de la seva noblesa, s'hi havia en altcompte i no es deixava veure sin raramente. Va esdevenir un dia dels missatgers quedin


10/19


aquest dia tot a la porta del rei, sense poder-li parlar; aix els va deixar assaz descontentesd'ell i s'agastaram d'estar en seva cort. Un home ofs, que all estava tamb fa molt tempssense aconseguir parlar amb el rei, va dir en la presncia dels missatgers aquestesparaules: -Du, que s rei del cel i de la terra i de tot el que existeix, s humil. Totes a vezesque un home vol veure-ho o parlar-li, aquest home pot avist-l'i contar-li les sevesnecessitats. S un rei sense porteiros que es puguin subornar amb diners, ni consellers quecometin malvadezas i engodos per propina. No dna crdit a cap home adulador; nonomena meirinhos, jutges, alcaides o procuradores que siguin orgullosos, vanidosos,avaros, luxuriosos, injusts. Benet sigui un rei com est i benets siguin els quals ho estimen,ho coneixen, ho honren i ho serveixen! Davant de les paraules d'aquest home, vancomprendre els missatgers que el rei era un home injust, i l'Ona va dir al Leopardo: -Cert rei desitjava donar la seva filla per esposa a un altre rei. Va enviar secretamente ungenet al pas d'aquest rei, a fi d'informar-se sobre les seves condicions. El genet vainterrogar els camperols i el poble quant al comportament del rei i tots li van parlar totjust d'ell. Un dia el genet va trobar dos jograis tornant de la cort del rei, que els va haverdonat diners i robes. Preguntats pel genet sobre els costums del rei, reponderam-li que ellera geners, caador i amant de dones; i molts altres elogis encara van fer del rei. Sumanttals alabanzas i les censures del poble, va concloure el genet que el rei era persona dolentai de costums vis. I tornant al seu senyor, li va contar el que va haver escoltat sobre el rei:va desistir llavors el sobir de lliurar la filla a un rei de mala conducta, que a aix no lipermetia la conscincia. Van aconseguir finalment els missatgers arribar a la presncia delrei i li van donar els presents enviats pel Lle, juntamente amb una carta de la part d'est,on es llegia: -En una provncia servien al rei incomptables i honrats bars, tots homesmui poderosos. Per a intimidar-los i aix mantenir la pau i la justcia en el seu regne, vabuscar el rei quedi molt amic de l'emperador. Aquest emperador ho estimava bastant perla satisfacci que li causava i pels seus bons costums. En vista d'aix, no gosaven els barsdesobedecer a res que els ordens el rei i se sotmetien a ell: d'aquesta manera la pauregnava en el pas. Tot just va haver escoltat l'encrrec que el Lle li va transmetre itenint accepto els seus presents, va donar el Gat a un trapeiro que estava per prop i el Gosa un genet que li agradava caar. Gran va ser el descontent dels missatgers al vegin el Gatser donat al trapeiro, home sense honra, quan el Lle ho va haver enviat justament perser-li semblant. Desprs de conversar per bon temps amb el rei sobre el que els va haver

portat all, els missatgers van tornar para ho albergui on va ser tenir amb ells el Gos,dient-los estar descontentssimo d'haver estat donat pel rei al genet que ho obligava apracticar la caa contra el poble mido del Lle. I no li semblava correcte actuar contra elsenyor a qui va haver pertangut. Cert dia, el rei dels homes va reunir immensa assemblea iva convidar els missatgers. En una sala esplndida menjaven el rei i la reina, juntamenteamb incomptables genets i les seves senyores; davant d'ells menjaven els missatgers.Durant la refeio, els jograis circulaven per la sala cantant, tocant i recitant canonsgrolleres i contrries als bons costums. Louvavam el que havia de ser censurat ireprobaban el que havia de ser louvado. I el rei i la reina i tots els altres riguin-se i esdivertien amb l'actitud dels jograis. En mig a aquesta diverso tota, he aqu que sorgeix enla sala un home pobremente vestit i de barba llarga, que en la presncia de tots es posa adir: -No s'oblidin els aqu presents: rei, reina, els seus bars i tots els altres grans o petitsque en aquesta sala mengen, que Du va crear tots els aliments que es troben en aquestes

taules. I els va crear diferents i agradables al paladar, fent-los venir de terres distants, a fide quedar a servei de l'home i aquest al de Du. No creen ni el rei ni la reina que Dus'oblida de la desonestidade i del desregramento que ocorren en aquesta sala, on ell estsent desonrado: doncs aqu ning recrimina el que ha de ser recriminat, ni louva el que hade ser louvado, ni dna grcies a Du per l'honra que en aquest mn va concedir al rei, ala reina i a tots els altres. Tot just va haver acabat el bon home la seva parla, un escudeirosavi s'arrodill davant del rei, demanant li de aquest una ocupaci en la cort, a fi de louvarel que mereixia alabanza i censurar el que mereixia censura. El rei no va acollir el desig del'escudeiro, receoso que ell li censurasse les faltes que es va haver acostumat a cometre i enles quals es delectava. Volia romandre aix fins a la fi dels seus dies, quan llavors es


11/19


proposava fer penitncia dels seus pecats. En l'impasse de l'escudeiro sollicitar ocupaci iel rei rebutjar-li, el meirinho de la ciutat va venir fins al rei i li va presentar un home queva haver matat molt injustament un genet. El rei immediatament ho va manar a la forca,per ell li va dirigir aquestes paraules: -Senyor rei, s propi de Du perdonar quan l'homeli demana clemencia. A vosaltres que esteu en el lloc de Du en la terra, us demano perd, iperqu Du tamb us perdoni, heu de perdonar-me. Aquesta va ser la resposta del rei: -Du s just i misericordioso. Fa justcia es perdona a qui no comet falta de propsit, oquan erra per accident o per aventura, i penedit demana perd - llavors la misericrdia deDu ho perdona. Per la justcia de Du no estaria en harmonia amb la misericrdia, si lamisericrdia divina perdons l'home que peca conscientemente, confiat en l'esperana dedemanar desprs perd. Com tu et vas proposar matar el genet i vas posar desprs en mil'esperana que et perdons, per aix no ets digne del meu perd. Van entendre elsmissatgers per les paraules del rei que ell es manifestava contra el que va haver ditl'escudeiro i que no volia donar-li l'ocupaci sollicitada. Tenint el rei i els altre menjat,van sortir de la sala i els missatgers van tornar al seu albergui. I conversant es deien comera gran la noblesa de la cort, i com el rei seria poders en vasallos i riqueses, si fos unhome savi i temente a Du. A l'arribada dels dos a l'albergui, van trobar l'hospedeiro queplorava copiosamente, manifestant gran dolor. -Senyor hospedeiro, li van preguntar, perqu ploreu? El que teniu? -Senyors missatgers, va respondre ell, el rei va convocar enaquesta ciutat una enorme assemblea, reunint gent oriunda de terres llunyanes. Snimmenses les despesas fetes pel rei, el que ho va dur a recaptar impostos pesats en aquestaciutat. A mi costaran mil soldos, que haur de prendre prestats dels jueus. -Per senyorhospedeiro, van dir els missatgers, el rei no t un tresor? L'hospedeiro va respondre queno i que prenia prstec als vasallos. Feia recolectas sempre que convocava una assemblea,el que esdevenia dues vegades a l'any. D'aquesta manera arrunava el poble, doncs en lesassemblees es feien despesas enormes, i duia tot el regne a la pobresa. -Bell amic, vapreguntar l'Ona, perqu serveixen les assemblees que el rei convoca tots els anys?L'hospedeiro va respondre que per a res; al contrari, resultaven en gran perjudici, doncsles persones s'empobreciam, i una vegada pobres, practicaven molts delictes i frau i el reipassava a odiar el seu poble; i tant donava i dispensava el rei a l'assemblees que no libastava la seva renda, obligant-ho a llevar d'uns per a donar als altres. I quan s'esperavaque el rei diria coses noves i tractaria d'algun fet important, ell gens deia. Llavors,

enteramente decebuts, ho deixaven amb bromejades i menyspreu. Escoltant tals paraulessobre el rei i dels homes d'aquest pas, els missatgers els van menysprear i el Leopardo vadir a l'hospedeiro: -Que gran tristesa per a aquest regne s no tenir un senyor de bonscostums que porti pau i justcia. -Senyor, va fer l'hospedeiro, ning s capa de calcular elmal provocat per un prncep ruim: sigui pel mal que fa, sigui pel b que podria fer i no fa.I aix, d'un prncep ruim provm el mal de dues maneres. Aquest rei a qui vau ser enviatsconfia massa en la seva opini i t un Consell que s pervers, dolent i compost d'homes vis:cadascun t la pretensi de ser ms rei que el propi rei i junts li consumeixen el regne. Elrei no dna atenci a aix, preocupant-se noms a caar, practicar esports, lliurar-se a laluxria i vangloriar-es. Desprs del rei haver dormit, van venir els missatgers al seu palau,per no van poder entrar i parlar amb el rei sin desprs de subornar els porteiros.Conduts a la presncia del sobir, est va donar major honra al Leopardo del que al'Ona, dirigint-li un mirar ms afvel, i fent-ho asseure's ms prop de si. L'Ona, pren

d'enveja, es va irritar contra el rei, doncs li semblava que aquest a havia d'honrar tant oms del que al Leopardo. Mentre atenia als missatgers, vuit pro-homes, enviats per quatreciutats, van venir a ell i es van queixar dels oficials reals de les seves ciutats, homesmalvats i pecadores que devastaven el pas. Aquests vuit pro-homes demanaven al rei, ennom de totes les ciutats, que els de aquest bons oficials. El rei els va remetre al seu Consell,dient-los que aquest atendria les seves reivindicacions. All arribats, i exposada la ra deles seves presncies, van anar durament repreendidos pel Consell, perqu d'est formavenpart amics dels oficials de les quatre ciutats, i era amb endosso d'ells que els oficialspracticaven el mal i amb ells repartien els diners guany desonestamente. I sense resaconseguir del rei els vuit pro-homes van retornar a les seves terres. Va dir llavors el


12/19


Leopardo: -Senyor rei, que desitgeu dir al meu sobir? El rei dels homes li va respondreque saluds el rei i demans, de la seva part, que li envis un s robusto i un llop, doncs elltenia un javali fortssimo que li agradaria posar en combat amb l's ms fort que trobs.Tenia tamb un cadell caador que m'agradaria fer enfrontar el pitjor llop que exists enla cort del Lle. Els dos missatgers es van acomiadar del rei i van partir descontentes deseva cort, doncs, all els va haver retingut per llarg temps sense res donar-los ni presentalgun enviar al seu sobir. Pel contrari: els va semblar que el rei dels homes preteniasubjugar el Lle, sobir d'ells. En el cam de volta la seva ptria, els missatgers es vantrobar amb els vuit pro-homes que tamb tornaven irritadssimos i decebuts amb el rei i elseu Consell. Durant tot el temps en qu junts van caminar, van parlar del que van dir elrei i el seu Consell i del seu comportament, no estalviant uns i uns altres paraules decrtica a tots ells. Per fi el Leopardo va preguntar als pro-homes: -Senyors, us sembla queel rei sigui culpat del perjudici que resulta del seu mal govern? Un d'ells va donar aquestesparaules com resposta: -Hi havia en certa ciutat un burgus noble i riqussimo que, almorir, va deixar tot el que tenia al fill. Moltes persones van venir a tenir amb aquest fill:uns volien arreglar-li esposa; uns altres li recomanaven entrar en una ordre religiosa. Eljove va acabar decidint vendre el quant possea i construir un albergui i un pont. Hoalbergui seria per a acollir els pelegrins que passaven per la ciutat, vinguts d'a ms-mar; elpont seria per als pelegrins passin per ella i no s'ofeguin en l'aigua, doncs a l'entrada de laciutat hi havia un riu i molts pelegrins que anaven o venien de Jerusalem en ell s'ofegaven.Tenint el fill del burgus construt ho albergui i el pont, va somiar certa nit que guanyariamrits davant de Du pel b que faria amb aquelles realitzacions. Escoltant tals paraules,va comprendre el Leopardo que el rei dels homes hauria de patir en l'infern, de tan gransque eren els perjudicis per a sempre causats pels mals costums que el seu Consellinstaurava en el pas. I va dir que la pena reservada al rei i al seu Consell era incalculvel.Va afegir encara a si encara que preferia ser un animal irracional - encara que res restsde si desprs de mort - a ser un rei dels homes, en qui hi hagus tanta culpa quant era elmal resultant de la maldat del rei. Els missatgers i els pro-homes es van acomiadar i vanpartir agradablemente, duent la recomanaci del Leopardo perqu confiessin en Du, queen breu hauria de donar un sobir bo, amb bon Consell i bons oficials: no desesperessin deDu, que no permetrien que un prncep pervers visqus largamente _ i molt vivint, molttot just causs. Desprs desprs que el Lle va enviar els seus missatgers amb presents al

rei dels homes, De la. Raposa, porteira del rei, li va dir que el Leopardo tenia per esposade ms bella fmea del mn. I tantes alabanzas va teixir de De la. Leoparda al rei queaquest s'enamorou d'ella i a va prendre per dona, la despeito de la reina i de tot el seuConsell. Gran temor el Consell va passar a haver de De la. Raposa, al veure-la induir el reia cometre falta tan gran contra la seva esposa i contra el Leopardo, que li era lealservidor. -El meu bell amic, [12] va dir el Buey a De la. Raposa, receio moltssim que elLeopardo us mati, al saber que vau induir el rei a forar la seva dona. Li va fer ella enresposta: -Certa vegada una donzella va cometre una traci contra la reina a qui servia.No obstant aix, aquesta donzella privava dels favors del rei, el que feia la reina tmer-la.Aix, per recear el rei, la reina no es venjava de la donzella. Van tornar els missatgers i vanprestar compte de la seva missi. El Leopardo es va dirigir al seu abric, on esperavatrobar la seva dona, a qui molt estimava. La Doninha i tots els altres que formaven part deseu abric, abatuts de gran tristesa a la vista del seu senyor, van contar al Leopardo la

desonra que li va haver fet el Lle, en sotmetent a la fora la seva esposa. Profundamentairado contra el rei, va preguntar el Leopardo a la Doninha si la seva dona, al prendre-lael rei al seu servei, fora airada o de bona ment. -Senyor, va dir la Doninha, la Leopardaestava iradssima amb la imposio del rei i va plorar copiosamente, lamentant separar-sede vosaltres, a qui estimava per sobre de totes les coses. Va crixer encara ms la fria delLeopardo, al saber que la seva esposa fos posada a la fora a servei del rei; si ella hagusanat de bona ment, ell no hauria sofert tant. En aquest estat d'ira, es va posar el Leopardoa meditar com es venjaria del Lle, que tamaa traci li va haver fet. Capitulo VI DELCOMBAT DEL LEOPARDO I DE L'ONA El Leopardo vi per a a cort del rei; veient-ho, va dir De la. Raposa secretamente al rei aquestes paraules: -Senyor, a causa de la


13/19


vostra uni amb la Leoparda, vaig caure en la ira del Leopardo. Si vosaltres no m'honreuen el front d'ell i no us agradeu de tenir-me ms prop de vosaltres que cap altre, receio queel Leopardo em matar. D'aqu en davant el Lle va collocar De la. Raposa en el seuConsell, mantenint-la prop de si; amb aix el Leopardo no gosava l'agrediu ni matar-la.Per consell d'ella, el Lle va nomenar porteiro al Pavo, que ha bon olfacte. El Consell i elsaltre bars presents aborreceram-si de l'honra que el rei prestava a De la. Raposa.Particularment contrariado va quedar el Leopardo, quan li van contar que fos ella lacausa de la uni del rei amb la seva esposa. El Leopardo va venir a la presncia del rei i demolts honrats bars, en la presncia del qual va acusar el rei de traci per haver-litraidoramente pres la dona; i que s'hi hagus en la cort algun baro que desitgs rentar elrei d'aquesta traci, ell ho enfrontaria i ho duria a proclamar la traci del rei. I per aarmar el desafiament, va llanar seva pea al rei. S'enfureci el Lle amb el Leopardo que,al capdavant de tot el poble, el va haver acusat de traci, avergonyint-ho inmensamente.Va dir el rei als seus bars: -Qui de vosaltres vol lluitar contra el Leopardo que m'acusade traci? - Tots els bars van callar fins que De la. Raposa va dir aquestes paraules: -Traci s cosa que molt avorreix a Du, i gran desonra porta a tot el poble veure el seusobir acusat de traidor. Aix com el Leopardo causa gran desonra al seu senyor i ambaix es posa en perill de mort, de la mateixa forma fa gran honra al seu rei tot el baro queho vulgui netejar de traci i que, per a fer-ho es llanci en combat, rebent desprs granrecompensa. Per la gran desonra que el rei patia al ser acusat de traci pel Leopardo, iperqu l'Ona es va haver irritat contra aquest que fos ms honrat del que ella pel rei delshomes - a Ona va decidir combatre-ho i netejar el rei de la traci. No obstant aix, lidolia la conscincia, doncs sabia que el rei va haver perpetrat perfdia i engany contra elLeopardo, que lealmente el servira durant tota la vida. Per al camp de batalla van ser elLeopardo i l'Ona, clamando el poble: -Ara apareixer el vencedor, la veritat o lamentida! El Gall va preguntar a la Serp qui li semblava que havia de vncer el combat; alque ella va respondre: -Es va decidir el combat perqu la veritat confongui i destrueixi lafalsedat. Du s la veritat. Tot aquell que sost la falsedat lluita contra Du i contra laveritat. Aquestes paraules, dites sigilosamente al Gall per la Serp, van arribar al Leopardoi a l'Ona; gran consol d'elles va llevar el Leopardo; ja l'Ona, abatuda d'escrpols itristesa, va tenir por que els pecats del rei es fessin causa de la seva desonra i mort. [13] Elcombat es va arrossegar per tot aquell dia, fins a l'hora de les completes. [14] L'Ona es

defensava furiosamente del Leopardo, a qui hauria venut i mort, si no a atormentaran elsremorsos. Quant al Leopardo, ho sostenien la veritat i l'odi contra el rei, animant-ho quanpensava desfalecer; tan fort se sentia, confiat de la seva bona ra, [15] que donava mostresque gens podria vncer-ho. Per fi, va vncer ell l'Ona, obligant-la a dir davant de tota acort que el rei, el seu senyor, era fals i traidor. El combat va deixar el rei extremadamentconfs i avergonyit. El Leopardo va matar l'Ona, i tot el poble es va avergonyir amb ladesonra del seu senyor. Tamaa va ser la vergonya i l'embarao del Lle al capdavant delseu poble i es va prendre de tant odi contra el Leopardo que fins a tal punt el desonrara,que es no va poder contenir i davant de tots va matar el Leopardo, ja exausto i incapa dedefensar-se. Es van sentir tots els presents enganyats amb el crim coms pel rei, i cadascunva passar a desitjar sotmetre's a un altre sobir, doncs s cosa moltssim perillosa a unpoble subjectar-se a un rei injust, colrico i traidor. El rei va passar tota la nit en gran ira iafliccin. En el mat segent, va reunir el seu Consell i va demanar que ho instrussin

sobre el que el rei dels homes li va haver manat demanar, s a dir, que li anessin enviats uns i un llop. -Senyor, va dir la Serp, que era el ms savi dels seus consellers, hi ha en lesvostres terres molts ssos i molts llops. D'entre ells podeu escollir a la gana aquells quevulgueu enviar. De la. Raposa, per la seva banda, va dir que el rei dels homes s el msnoble i poders de quants sobirans existeixen en aquest mn. I va afegir: -Per aix smister, senyor, que li envieu el llop i l's ms savis i forts que tingueu, doncs del contrarihaureu de crrer el risc de la censura i de l'amenaa. Li va preguntar el rei quins eren l'si el llop ms forts i savis del seu regne; al que va respondre De la. Raposa dient que ambcertesa l's i el Llop del seu Consell eren els ms savis i forts de tot el regne. Va trobar bel rei que s'enviessin l's i el Llop del seu Consell. Ni un ni un altre van voler esquivar-si,


14/19


perqu estimaven l'honra i temien, en s'esquivant, anessin ratllats de covardes. Va afegirDe la. Raposa al rei que, de la mateixa forma que estava enviant al rei dels homes lescriatures ms nobles de tot el regne, aix tamb convenia enviar el ms savi missatger de lacort per a acompanyar el present de l's i del Llop. Anuiu el rei i va confiar a la Serpaquesta missi. Abans de deixar a tall com missatgera, la Serp va dir el segent: -Certavegada una raposa va trobar en mig a la bella campina una muntanya de vsceras en quhi havia un anzuelo deixat per un pescador, a fi d'atrapar-la, si mengs les vsceras.Veient-les, no les va voler tocar la raposa, dient: -Aquestes vsceras no estan aqu enaquest prat sense alguna intenci de provocar sofriment i perill. El Lle desprs que vapecar i va matar el Leopardo no va tenir ms tanta lucidesa i argcia com abans, [16] i nova aconseguir el sentit de les paraules pronunciades per la Serp. Per aix va demanar aella que les hi expliqus. Va respondre la Serp que des que el Buey i De la. Raposa vanvenir per a la seva cort, aquesta no va quedar ms sense sofriments i tribulas.D'aquesta manera, l'honra que el Lle va haver fet al Buey i a De la. Raposa tenia el preudel sofriment i tribulas del rei i de seva cort. Escoltant el Buey que la Serp ho va haveracusat davant el rei, es va defensar davant d'ell i de la cort. Va dir que de manera algunfos malvolo en relaci al rei, ni li semblava que hagus d'actuar contra ell o seva cort,doncs el rei ho honrava; i sent prendida de bo paladar al rei, i aquest no volent-ho menjar,li cabia guardar i preservar tota l'honra del rei. I desculpando-si per tots els mitjans, vadir el Buey que De la. Raposa ho va haver aconsellat la berrar tres vegades a la nit i tresvegades al dia, venint desprs a la cort per a tractar amb el rei en el seu profit. Fins a talpunt es desculpou el Buey al costat del rei que disgust a De la. Raposa, duent-la aconcebre rancor contra ell en el cor. Va venir llavors un dia de molta neu i intens fred,deixant el Lle i els de seva cort sense menjar i famolencs. Preguntada sobre el quepodrien menjar, De la. Raposa va respondre que no sabia, per que anava a veure amb elPavo si ell sentia la presncia en les proximitats d'algun animal que el rei i els seuscompanys poguessin menjar. El Pavo, que tenia molt por de De la. Raposa, es va espantarde veure-la aproximar-se. Li va dir ella que si el Lle li pregunts si ell percebia algunanimal bo de ser menjat pel rei, respongus que no, per que sentia olorar tot just el bafodel Buey, smptoma correcte que ell moriria en breu de malaltia. Per temor de De la.Raposa i perqu el Buey menjava el blat que li servia d'aliment, va consentir el Pavo enla mort del Buey, dient al Lle el que De la. Raposa va haver recomanat. Aix, preguntant

el Lle el que ell podria menjar, li va respondre el Pavo que no sabia, per que sentia hihauria el Buey de morir brevemente, pl que podia percebre del seu bafo corrompido. Vadonar al Lle guanya de menjar el Buey, per li va pesar la conscincia de matar-ho,doncs, confiant en ell, el Buey li va haver proms lleialtat i fa molt temps ho servia. Veientque el rei hesitaba a menjar el Buey, De la. Raposa es va aproximar, preguntant-li per quno ho menjava, ja que el Buey en breu moriria de malaltia, com b ho sabia el Pavo, iprincipalment sent gana de Du que el rei satisfs les seves necessitats, recorrent a lesseves sditos, quan no hi hagus una altra manera. La resposta del Lle a De la. Raposa vaser que per cosa cap trairia la paraula promesa al Buey. -Senyor, va fer De la. Raposa,menjareu el Buey si jo ho faci dir que vosaltres ho mengeu i si ell us desobrigar de laparaula donada? El Lle va dir que s. De la. Raposa va ser haver-hi llavors amb unCuervo, que estava famolenc, i li va dir el segent: -El Lle t fam i jo donar un jeitoperqu ell mati el Buey que, sent animal gros i immens, bastar a tots. Si el Lle digui

davant de tu que camina amb fam, tu t'ofereixes a ell, dient-li que et mengi. Per ell no etmenjar, doncs jo t'escusarei junt d'ell i ell escoltar el meu consell, doncs tot el que li dicfa; i en oferint-me jo al rei perqu em mengi, diguis que no sc bona per a ser menjar i quela meva carn no s saludable. Tenint aix instrut el Cuervo, va anar De la. Raposa al Bueyi li va dir que el rei desitjava menjar-ho, dut per la paraula del Pavo que trobava del bafodel Buey que aquest en breu moriria de malaltia. Assustadssimo, va alludir el Buey queera legtima la rplica del camperol al genet. Preguntant-li De la. Raposa com s que aixes va haver donat, va contar el Buey: -Desejoso d'honres, un camperol ric va donar la sevafilla per esposa a un genet que li cobejava la riquesa. Les honres es van fer riquesa, per lariquesa no va tenir fora per a fer honrat el camperol. Quant al genet, les seves honres li


15/19


van aconseguir la riquesa del camperol, de tal sort que aquest va quedar pobra i sensehonres, i el genet ric i honrat. Va dir llavors el camperol al genet que la intimidade entrecamperol i genet resulta en pobresa i tribulas per al primer i en honres per al segon. Iva concloure: -D'aqu per qu de la intimidade del buey amb el lle resulta la mort delbuey i la satisfacci del lle. De la. Raposa, dient al Buey que el Lle li va haver promsfidelitat i gens de traci, ho va aconsellar a oferir-se al Lle per a menjar-ho, si fosnecessari. El Lle hauria de quedar-li mui agrat i en reconeixement del seu generosidade ipel deute de gratitud contreta, no li faria tot just cap. -I no s'oblidi, rematou ella, que hoajudar de tal manera que el Lle no pugui causar-li ni vileza ni injustcia. Fetes totesaquestes recomanacions, De la. Raposa ms el Buey i el Cuervo es van presentar al Lle.Aproximant-se d'est, el Cuervo va dir que sabia de la seva fam i li va demanar que homengs. De la. Raposa interfiri en favor d'ell, dient que la seva carn no era menjaradequat a un rei. I dit aix, es va oferir al rei perqu a mengs, doncs res ms tenia adonar-li a ms de si mateixa. El Cuervo es va apressar a dir que la carn de De la. Raposano prestava com menjar. Llavors el Buey, usant paraules semblants, es va oferir al Lle,dient-li que ho mengs, perqu ell era gran i gros i la seva carn, bona de ser menjar. Aixel Lle va matar el Buey i d'ell van menjar a la gana el rei, De la. Raposa i el Cuervo. Mortel Buey, el Lle va preguntar al Gall i a De la. Raposa qui seria el seu camareiro. El Gallva voler parlar primer, per De la. Raposa li va llanar un mirar tan airado que ell hesitrespondre abans d'ella. Tornant-se per al rei, li va dir De la. Raposa que el Conill tenia unsemblant mico, i sent animal humil, quedaria b en les funcions exercides abans pel Gat ipel Buey. El Lle va demanar l'opini del Gall que, no gosant contrariar De la. Raposa, aqui molt temia, ho va aconsellar a continuaci l'opini d'ella. El Lle va nomenar el Conillcamareiro i De la. Raposa va passar a tenir enorme poder en la cort, doncs el Gall, elPavo i el Conill a temien; el Lle, per la seva banda, donava crdit a tot el que ella li deia.Un dia el Lle va necessitar resoldre un cas complicat ocorregut en el regne i va buscar elconsell del Gall i de De la. Raposa. El Gall va respondre que no se sentia a l'alturad'aconsellar el rei en cas de tamaa munta sense l'auxlio dels companys. I va recomanaral rei que amplis el Consell, doncs no condizia amb la seva honra de sobir tenir elConsell disminut, cosa que va haver esdevingut desprs de la partida de la Serp, delLeopardo, de l'Ona i del Llop. El rei hi va haver per les bones designar consellers, i aixhauria fet si De la. Raposa no digus el segent: -Vivia en un pas correcte home a qui Du

hi va haver facultado tant coneixement que entenia tot el que deien els animals i els ocells.Li va haver Donat Du aquest coneixement amb una condici, a saber: que gens del queescolts i entengus dit pels animals o ocells conts a ning, doncs el dia en qu ho fes,moriria. Aquest home tenia un pomar on un buey estirava aigua d'una nora i un ruccarregava l'esterco per a adubar el pomar. En una fi de dia en qu el buey estavaextenuado, el ruc ho va aconsellar a no menjar la cevada, a fi que en el mat segentl'home no ho dugus a llevar aigua i aix descansaria. Acatant el consell del ruc, en aquestanit el buey no va menjar cevada. Suposant que el buey estigus malalt, l'hortelo va dur elruc en el seu lloc per a estirar l'aigua. I aix ho va fer el ruc, la dures penes, durant tot eldia. A l'anoitecer, va retornar a l'estbulo on va trobar el buey, descansant acostado.Plorant davant d'ell, li va dir el ruc: - L'amo, jutjant que ests malalt, vol vendre't a unaougueiro; per aix, abans que et mani matar, s b que tornis al teu treball i perdisaquest aspecte malalt. Va dir el ruc aquestes paraules al buey, a fi que l'hortelo no ho

dugus ms a estirar aigua, que li era molt ms pens que transportar l'esterco. Amb porde morir, es va apressar el buey a menjar cevada en aquella nit, demostrant estar guarit.L'amo del buey i del ruc va entendre la conversa dels dos i es va posar a riure davant de ladona, que va voler saber del marit per qu rigui; ell, no obstant aix, no li va voler contar.Va dir llavors la dona que ella no menjaria ni beuria, deixant-se morir, si ell no l'hirevels. Durant un dia i una nit jejuou la malvada de la dona, que no volia ni menjar nibeure. El marit que l'estimava molt, va decidir finalment contar-li i va fer el seutestament; desprs d'aix, es va preparar per a contar a la dona perqu ell havia rigut.Per ell va escoltar el que el gos va dir al gall, i la resposta d'aquest al gos. -Com va seraix? - indagou el Lle a De la. Raposa. De la. Raposa va contar al Lle que mentre l'home


16/19


feia el seu testament, el gall va cantar, sent repreendido pel gos per estar cantant quan elseu patr aniria a morir. Espantadssimo el gall de ser repreendido per cantar, va escoltardel gos com el seu amo aniria a morir de bona ment perqu la seva dona visqus. Retrucouel gall que b era ell mors, doncs no passava d'un pobre desgraciat que si ms no sabia serel senyor d'una dona. I tenint aix parlat, va cridar els seus deu galinhas, reunint-les totesen un cant i fent d'elles el que volia. Aix va fer perqu el gos entengus que s'havia deconsolar de la mort del seu amo. Els dos es van consolar de la mort de l'amo: el gall vacantar i el gos es va alegrar. -Company, va dir el gos al gall, si tinguessis una dona tanleviana com a de el meu amo, que li faries, si per ventura et poss a la porta de la mort,com va esdevenir al meu amo? Va respondre el gall que s'estigus en el lloc de l'amo,tallaria cinc galhos d'una romanzeira del pomar i donaria una pallissa tan forta en ladona, fins que tots els galhos es trenquessin i ella es decids a menjar i a beure; o llavors adeixaria morir de fam i seu. L'home, que havia comprs les paraules intercanviades pelgall i el gos, es va aixecar i va seguir el consell del gall: la seva dona, desprs de b surrada,va menjar i va beure i va fer tot que el seu marit va voler. [17] Havent contat l'exempleprecedent, De la. Raposa va dir que el Gall era tan savi que seria capa d'aconsellar entotes les situacions, no mereixent la pena el rei ampliar el seu consell; sobretot perqu enuna multitud de consellers sorgeix una immensa variedade d'intencions, opinions i ganes -variedade aquesta que moltes vegades duu el Consell del prncep a la perturbao. CallantDe la. Raposa, el Gall va dir: -Un papagaio estava en un arbre amb un cuervo; al peu del'arbre, un mico va haver posat llenya sobre un vaga-lume, jutjant fos brasa, i bufavasobre la llenya, esperant fer foc amb que s'escalfs. Cridava el papagaio al mico que allno era brasa i s un vaga-lume. El cuervo va dir al papagaio que deixs de voler castigar oensenyar alg que no rep ni consell ni correcci. Repetides vegades va fer el papagaio a diral mico que es tractava d'un vaga-lume, i no, com ell suposava, d'una brasa. I cada vegadarepreendia el cuervo al papagaio per voler endireitar el que per naturalesa s torto. Elpapagaio va descendir de l'arbre i es va aproximar del mico, a fi de fer-ho comprendremillor el que li venia explicant; tan prop va arribar el papagaio del mico que aquest el vaagafar i va matar. A l'escoltar aquest exemple contat pel Gall, va jutjar el rei que eraenderezado a si i va assumir un aire furis contra el Gall, demostrant el seu descontent. Dela. Raposa va atrapar llavors el Gall, ho va matar i ho va menjar davant del rei. De la.Raposa va quedar sent l'nica consellera del rei, el Conill el seu camareiro i el Pavo,

porteiro; exultando de felicitat, ella feia del rei el que b volia. Enmig de tota aquestafelicitat, es va acordar ella [18] de la traci que tramara contra el rei, prometent al'Elefant fer-ho rei, desprs de donar cap del Lle. Si depengus d'ella, de bo graucontinuaria en aquesta bona situaci, per temia que l'Elefant a denuncis. Per aix, vadecidir buscar la mort del rei i donar a l'Elefant el que li va haver proms. Capitulo VIIDE LA MORT DE DE La. RAPOSA De la. Raposa no es va oblidar de buscar la mort delrei, per es va oblidar de l'honra que aquest li va haver fet, situant-la per sobre de tots elsbars de la cort. Un dia, ella va dir a l'Elefant que va haver arribat l'hora del rei morir,principalment perqu tot estava adequat per a aix, una vegada que no hi havia en la cortun altre conseller a ms d'ella. L'Elefant va reflectir demoradamente en les paraules de Dela. Raposa i va tenir escrpols a consentir en la mort del rei. D'altra banda, temiadesobedecer a ella, que podia denunciar-ho i causar-li la mort. Finalment, va decidir noassociar-se a De la. Raposa, doncs li dolia la conscincia a donar mort al rei. No deixava

tamb de recear que s'ell es fes rei, ella hauria de trair-ho, aix com traa al Lle. Vapreferir llavors l'Elefant posar en risc la vida la incidir en traci contra el seu rei natural.Tals consideracions ho van dur a dir de si per a si que, d'igual manera que De la. Raposavolia per l'astcia dur el rei a la mort, aix tamb ell usaria d'astcia perqu el rei fes Dela. Raposa perir. -Doncs, argumentava ell, si en el cos de De la. Raposa caben traci,astcia i habilitat, mentre ms en la meva que s tan gran ha de cabre lleialtat, saviesa iastcia. -En qu esteu pensant, Senyor Elefant? - li va dir De la. Raposa. Per qu no uspreocupeu a fer-vos rei abans que la Serp, tremendament svia i esperta, retorni de la sevamissi? Llavors va concebre i es va disposar l'Elefant a esperar la Serp, abans d'intentarqualsevol cosa contra De la. Raposa i que estudiaria amb la Serp com el rei mataria De la.


17/19


Raposa. Aquesta, veient que l'Elefant negligenciava el seu pla, receou que la Serp torns ique l'Elefant a denuncis; per aix va demanar a l'Elefant que s'apresss, del contrari ella[19] conduiria el cas d'una manera que ell ni podia imaginar. Assustadssimo ambl'astcia de De la. Raposa, l'Elefant va voler saber que condicions ella desitjava quedaramb ell, una vegada fet rei. Va respondre ella que desitjava quedar amb ell en les mateixescondicions en qu caminava amb el rei, o sigui, ser la seva nica consellera, tenint el Conillcom camareiro i el Pavo com porteiro. Desprs d'escoltar les condicions de De la. Raposa,li va preguntar l'Elefant que manera hi hauria el rei de morir. Ella va exposar ambaquestes paraules la manera com va haver imaginat la mort del rei: -El Javali, grcies aseu porti greu i fora, es jutja igual al rei. Dir a ell que es protegeixi del rei, que desitjamatar-ho. Al rei dir que hi hagi intent del Javali, que anhela ser rei, i ho induir a matar-ho. Quan el Javali estigui mort, el rei hi ha d'estar cansat de la batalla travada. Llavors,Senyor Elefant, podreu fcilment matar el rei i quedar regnant en el seu lloc. Per lamanera planejada per De la. Raposa, va comprendre l'Elefant que ella ho enganyava. Liva dir llavors: -Sense testimonis, tota promesa s vana. Em sembla, doncs, salutar quetingueu testimonis de la promesa que desitgeu que us faci, a saber: que sigueu la mevanica consellera, que el Conill sigui el meu camareiro i el Pavo el meu porteiro. Delcontrari, si jo negui el que us vaig prometre i no tingueu testimonis, no podreu provar. I sipossiblement em faig rei, no em sentir tal vegada ms grcies a honrar-vos del que ho faigara que no sc rei i vosaltres sou consellera del rei. De la. Raposa va reflectir largamenteen el qual deia l'Elefant i va tenir por que la seva traci fos descoberta per les testimonis.Veient la preocupaci d'ella, [20] li va dir l'Elefant que les millors testimonis que ellapodia haver-hi eren el Conill i el Pavo, que tenien por d'ella i s'agradarien de ser els seusservidors. Ni havia d'ella temi que ells vinguessin a denunciar-la de qualsevol secret. De la.Raposa va trobar b el consell que li donava l'Elefant, el qual, en la presncia del Conill idel Pavo va fer la seva promesa a De la. Raposa. El Conill i el Pavo, per la seva banda,van prometre a l'Elefant i a De la. Raposa guardar secret. De seguida, l'Elefant vaaconsellar De la. Raposa que digus primer al Javali que el rei desitjava matar-ho;desprs, que ho digus al rei. Va buscar llavors De la. Raposa primer el Javali, i mentreparlava amb ell, l'Elefant va ser tenir amb el rei i li va contar tot el que amb ella va haverplanejat. Demanant perd al rei per haver pensat a trair-ho, li va assegurar estar penedit ipreferir ser un sdito leal a un rei traidor. Va dir el Lle: -Com puc certificar-em que el

que dieu, Elefant, s veritable? Li va respondre l'Elefant que ell podia reconixer-ho en elfet de De la. Raposa tant tenir maquinado que no restava en el Consell real un altreanimal a ms d'ella; i al Conill, que per naturalesa a temia, el mateix esdevenint amb elPavo - va haver portat a ambds per al palau. -Vegeu, senyor Lle, aquesta altraevidncia que us dono: De la. Raposa va ser tenir amb el Javali, dient-li que vosaltres hovoleu matar; un altre tant far amb vosaltres, parlant que el Javali vol matar-vos i usaconsellar a mostrar un semblant orgulls, a fi que el Javali prengui com veritable elquant De la. Raposa li va dir. L'aquestes paraules, l'Elefant va afegir que el Conill i elPavo havien concordat amb la mort del rei. Aquest es va espantar moltssim que De la.Raposa, a qui va haver concedit tantes honres, pogus engendrar contra ell engany itraci. I va dir: -Del meu pare vaig escoltar que el meu avi, rei d'immenses terres, vavoler rebaixar els bars als quals pertanyen les honres, i exaltar els animals vis, als qualshonres no convenen. Entre aquests es trobava el Mico, que va ser cumulado d'honres.

Aquest Mico, per semblar-se amb l'home, desitjava ser rei, i en paga de les honres, vaconcebre la traci del meu avi. -Senyor, va observar l'Elefant, en una taa petita no capmolt vi i en una persona de baixa ndole no s'acumula molta honra ni molta lleialtat. Peraix conv que liquideis De la. Raposa i formeu un bon Consell, exercint lliurement lavostra sobirania, sense sotmetre a una persona prfida la noblesa que Du us va concedirpel naixement i pel crrec. De seguida l'Elefant va ser tenir amb el Javali, ja instrut perDe la. Raposa, i li va dir que sabia el que ella tramara. El Javali es va sorprendre del'Elefant estar coneixedor i est li va contar tot. Mentre els dos conversaven, De la. Raposava ser al Lle i li va dir que el Javali pretenia matar-ho. Aix va bastar perqu el Llepercebs que ella ho volia trair. El rei va reunir la seva volta incomptables bars, estant


18/19


entre ells l'Elefant, De la. Raposa, el Conill i el Pavo. Davant de tots, el Lle va manarque el Conill i el Pavo li diguessin la veritat sobre el testimoniatge que havien proms fera De la. Raposa, desprs de la mort d'ell. La por del Conill i del Pavo va ser enorme [21] imolt major encara el de De la. Raposa, que va dirigir al rei aquestes paraules: -Senyor rei,per a provar si els vostres bars sn ntegres i leales, jo va dir a l'Elefant i al Javali el quevau venir a saber. Quant al Conill i al Pavo, us asseguro que mai els vaig parlar el quem'acusa l'Elefant. De la. Raposa estava confiante que el Conill i el Pavo, que la temientant, no gosarien acusar-la al rei ni revelarien gens. A la paraules de De la. Raposa, el reiva llanar un mirar terrible al Conill i al Pavo, donant un urro fortssimo, a fi que lanaturalesa de la seva alta sobirania exercs major influncia en la conscincia d'ells delque la por que sentien de De la. Raposa. I tenint urrado aix fort, va dir amb aire furis alConill i al Pavo que contessin la veritat. Els dos no van poder contenir-se i van dir laveritat al rei. Llavors el propi rei va matar De la. Raposa. Desprs de la mort de De la.Raposa, a cort real va quedar en pau. El rei va incloure l'Elefant, el Javali i altres barshonrats en el seu Consell i d'ell va expulsar el Conill i el Pavo. Acaba aqu el Llibre de lesBsties que Flix va dur a un rei perqu ell, mirant el que fan els animals, veis com ha deregnar i guardar-se dels mals consells i dels homes falsos. --------------------------------------------------------------------------------[1] Cf. supra, Llibre de les Bsties, "Estructura del text". Lull, molt probablement, entre 1289 i1294, insert el Llibre de les Bsties en el Llibre de les Meravelles del Mn, del qual constitueixla seua setena part. [2] L'Orde dels Apstols va ser fundada en 1260 per Guerau Segarelli.Posteriorment, a causa de diversos errors doctrinals, es desvirtu, va evolucionar per a unquietisme immoral i, finalment, el Papa Honori IV ho va condemnar l11 de mar de 1286. Peraix, hem d'atribuir la primera redacci del Llibre de les Bsties a un temps anterior a esta data.En obres posteriors, Lull censurar asprament l'Orde dels Apstols. [3] En el Llibre de lesBsties, Llull empra el terme francs renart, o ranart, per a designar la rabosa, a pesar que en elcatal de l'poca ja es disposava del terme volp, derivat del llat vulpe. Estranyament, Llullusar aquest terme sempre en el femen, quan en el francs s mascul. En diverses ocasions,sense deixar d'avantposar el designatiu femen. En la (Propietria) la Renart, Llull acompanyaraquesta paraula d'adjectius en mascul. Hi hauria alguna intencionalitat en aix? Creiem que s,doncs gaireb gens escapava a l'esperit observador de Llull, que escrivia tot amb un propsitben determinat. [4] La Rabosa comet dos enganys: primer, s contra el que el Bou i els seus

companys volen - que el Cavall siga el rei - per jutjar tot just la intenci del Bou; segon, per adefensar el seu inters - que el rei siga el Lle - usa en favor de si mateixa arguments religiosos,que en aquesta ocasi quedaven fora de lloc. A ms d'aix, l'argument s falacis, doncs es Duva voler que l'home fos servit pels animals, no va ser perqu l'home s'aliments d'ells. [5]Davant de l'argument de la fora, l's, l'Ona i el Lleopard, temerosos, cedeixen. No obstantaix, el sorprenent d'aquest passatge s l'estratgia del feligrs de retornar a la ficci animal. saquest un dels contrapassos que abans es va parlar (cf.p.27). El lector haur d'enrecordar-sellavors que s precisament la Rabosa qui est posant l'exemple de l'elecci del Bisbe, i ho falliurement - i com es veu pel resultat aconseguit, amb xit - per a aconseguir els seus interessos.[6] rabs que van dominar Espanya, Siclia i frica i que seguien la religi fundada perMahoma. [7] Sembla tractar-se d'un episodi autobiogrfic. Llull va aprendre l'rab amb unmusulm que va intentar matar-lo desprs. [8] L'exemple va donar a entendre a l'Elefant que,una vegada mort el rei, els consellers carnvors expulsarien de la cort real tots els animals

herbvors. D'aqu la convenincia de l'Elefant fer-se rei. [9] Moneda bizantina antiga d'or iplata. [10] L'Elefant encara no confia en l'astcia ni en la falsedat com mitjos per adestronar el rei. [11] Llio, amb aquest exemple, ens diu que en el cor de l'oprimit neixsempre una ira, saludable i bona, ats que els poderosos actuen injustament i ambcrueltat. Aquest sentiment d'ira agua l'engenho de tal sort que, no poques vegades, elpetit, malgrat la seva debilitat, arriba a vncer el gran. (Vegi's Fermn d'Urmeneta,"gustinismo i Lulismo" Augustinus, V, 1960, p. 548.) [12] Cf. nota 3. [13] Enel Llibre dels Mil Proverbios, Llio dir que "la veritat no tem; la mentida o falsedat nosn corajosas". [14] Ja entrada la nit. [15] Pautar-se per la ra fa elLeopardo sentir-se fort. [16] Cf. supra, p.27, "La Sndrome del Lle adltero". [17] Vegi's


19/19

l llib d l b i 19

l'Apndice. [18] Ell, en l'original, referint-se a De la. Raposa. Vegi's nota 3. [19] Ell, enl'original, referint-se a De la. Raposa. Vegi's nota 3. [20] "Veient De la. Raposapreocupat" , en l'original. Vegi's nota 3. [21] Un sentiment dolent, en aquest cas la por dela Raposa, dominava el Conill i el Pavo, impedint-los de manifestar la veritat. El geniimaginativo i fecundo de Llio mostra, aix, de manera clara i definitiu, com seriaimpossible a una societat reconixer la veritat _ i aix doncs, crixer en coneixement ievolucionar _ si aquesta no impregnar la conducta de les persones. Solament poc desprs,quan l'urro del Lle propici el canvi, en el Conill i en el Pavo, del sentiment dolent perun altre bo, la por de mentir, s que la veritat triomfar i, donant-se a conixer, podrservir com guia i regla de la b

1bat Llibre de Les Besties

Documents

Transcript of 1bat Llibre de Les Besties