16 El tercer pla del solar d’Encarnació contempla...

445

13 d

e ju

liol

de

2012

El tercer pla del solar d’Encarnació contempla replantar els arbres

sumari

5mandatEl PAD inclou Tres Turons, pla d’usos i un festival d’estiu

16Viure gràciaArecio Smith: “La persecució als músics fa mal”

ISSN - 1695-4793

que ha projectat la immobiliària Volumètric i es tornin a replantar en el mateix lloc, tot i que encara es desconeix l’espai total que que-daria de jardí i com afectaria a la resta d’arbustos i plantes.

Pàgina 7

estat un dels motius de la mobilit-zació veïnal des que l’Arquebisbat va tirar a terra l’antic convent de les Missioneres per projectar pisos i un aparcament. La idea és retirar els arbres mentre es facin les obres de l’edifici de pisos i l’aparcament

Núria Falcó

Els comerciants que pateixen la reforma de Via Augusta han po-sat el crit al cel. Després de me-sos patint els incovenients que implica tenir obres davant del comerç, ara l’Ajuntament els ha informat que la reforma es de-morarà fins a la primavera. Ho va fer en una reunió celebrada a instància dels botiguers.

Pàgina 15

Nou retard a Gal·la Placídia

Silvia MaNzaNera

El projecte definitiu que ocuparà el solar del número 62-64 encara és incert però les opcions es van acotant cada vegada més. L’Ajun-tament estudia ara una tercera op-ció per salvar el màxim del jardí centenari que hi ha a l’illa i que ha

de Gràcia

2

13 de juliol de 2012l’independent

adreceu leS voStreS carteS, aMb uN MàxiM de 15 líNieS, iNdicaNt el voStre NoM, adreça, telèFoN i dNi a: L’Independentc/ la perla, 31 baixoS - 08012 bcNo bé a [email protected]. taMbé leS podeu Fer arribar a travéS del NoStre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

El pla de Mobilitat de Gràcia s’ha començat a moure i probable-ment mai serà com va plantejar-se en mandat de Ferran Mas-carell ni com es va començar a executar en mandat de Ricard Martínez ni com va obtenir els màxims resultats en mandat de Guillem Espriu. Aquell llibret que el Districte de Gràcia va editar amb 28 superilles de vianants repartides pels cinc barris de la Vila s’ha acabat encallant en el debat etern de les polèmiques pilones, un sistema que ja va ser àmpliament contestat per Convergència i Unió quan a l’oposició va anar de bracet d’alguns

comerciants. Ara que la regidoria no està en mans ni de socialis-tes ni de republicans ha arribat l’hora de reformular aquella idea: no hi ha previsió de fer noves superilles més enllà de la B1 i la C2 i en qualsevol cas les pilones han començat a passar a millor

vida. Segons ha explicat la regidora de Gràcia, Maite Fandos, dos dels tres sistemes retràctils actualment instal.lats en el quadrat que formen les dues Travesseres (de Dalt i de Gràcia) i els dos Torrents (el de l’Olla i el de les Flors) es retiraran i només queda-rà la pilona de l’encreuament de Perla amb Verdi per motius de seguretat.L’anunci arriba quan es fa públic el document inicial del Pla d’Actuació del Districte, que contempla la revisió del pla d’usos o del pla dels Tres Turons. i el Districte pensa refrendar encara les seves voluntats sobre Mobilitat amb una fórmula de consul-ta, segurament amb una prèvia campanya d’arguments que ja ha

començat a llançar Fandos (els canvi de sentit són una solució tan eficaç com les pilones, per exemple). Encara hi ha una raó última: la despesa que comporta el manteniment, control i repara-ció constant d’un sistema aprovat en època de vaques grasses. A

l’Independent, que tenim la redacció a una passa de la pilona de Verdi amb Perla, sabem que els treballs de camp que hem fet i les converses que hem mantingut amb la brigada d’obres donen com a obvietat un sistema car per als temps que corren.Gràcia té un bon pla de Mobilitat i s’ha d’aprofitar aquelles línies del pla que han ajudat a fer de Gràcia una autèntica illa peatonal, sobretot al nucli històric, però les pilones han estat un mètode fallit i mai compartit en privat per la majoria de partits, que al cap i a la fi són els representants del poble. Adéu, pilones, sím-bols d’una altra època.

Tinc un llistat llarguíssim d’incongruències. Comen-cem, per exemple, per un tema que és la base perquè qualsevol país sigui capda-vanter en tots els aspectes, perquè avanci i per poder posar data de caducitat a la crisi: parlo de l’educació, la formació als aturats i el re-colzament a la investigació, això que diuen R+D+I. Què passa si, com s’està fent, es retalla en ensenyament, des de les escoles bressol a les universitats? Què passa si es retalla en els serveis de formació de les perso-nes aturades? Què passa si es retiren les ajudes a la investigació? Doncs passa que la nostra joventut no podrà accedir mai a llocs de treball de qualitat, els nostres aturats no trobaran mai feina i els investigadors i inves-tigadores han i hauran de marxar a d’altres països on sí es valora el capital que suposa el seu saber i els avenços que estan fent en medecina, física... Simple-ment, estem tancant-nos les portes al futur en lloc d’obrir-nos-les. Com ja s’ha dit, per activa i per passiva, i tota classe de persones, professionals o economis-tes, així no s’arregla la crisi sinó que s’agreuja, a banda de la inutilitat de tot el sofriment causat.

manca de congruència

Mobilitat al pla de mobilitatConxa Garcia

el dependent

La pugna entre Madrid i Barcelona compleix la funció que, l’un per l’altre, s’abaixin els pantalons. Enutja que el govern “dels millors” utilitzi l’argument de crear llocs de treball, quan sabem que CiU està interessada que regalimin negocis per “als amics” i, so-bretot, espera salvar el seu govern moribund, ingres-sant uns quants euros avui que siguin la fam del demà. Diuen que és una gran oportunitat, però ¿per què Las Vegas Sands Corpora-tion aterra precisament a l’Estat espanyol? No és per alegrar-se’n, venint d’algú que amassa el 90% dels seus beneficis a Macau i Singapur, on opera pel fet

que gairebé no li cobren taxes, i que està en guerra contra Obama i les seves intencions d’apujar els tributs a les empre-ses que inverteixen fora del país. De fet, Adelson és investigat per la justícia dels EEUU per vulnerar la Llei de Pràctiques Corruptes a l’Estranger. No podem ignorar el personatge, si volem intuir què projecta construir. Necessiten societats políticament febles per poder exigir prerrogatives exclusives. Primer demanen una

euro

veg

as: ni aq

uí ni en

lloc

els mitjans de comunicació generals han descobert aquesta setmana que el Park güell cobrarà entrada “a partir de cinc euros”, tal com aquest setmanari va explicar divendres. molt bé. Van esperar-se a saber-ho en roda de premsa per boca di-recta de la regidora. almenys van ser més elegants que tV3, que ho va rebotar divendres mateix sense citar ningú. Ho va descobrir per ciència infusa...

El Districte refrendarà la seva voluntat sobre mobilitat amb una fórmula de consulta

Les pilones han estat un mètode fallit i mai compartit per la majoria de partits

excepció en la llei antitabac, després serà un altre tema, i qui posarà límit a les seves peticions? A més, anuncien llocs de treball però, en aquesta zona protegi-da d’interès mediambiental, ja hi treballen 1.500 camperols. ¿Canviarem l’agricultura per ‘apostes’ i ‘ludopatia’, malgrat utilitzen eufemismes com ‘oci’ i ‘joc’? ¿Substituirem una zona ver-da per 36.000 places hoteleres, 50.000 places de restaurants, 6 grans casinos, 18.000 màquines escurabutxaques...? Inicialment, pot comportar negoci i ocupació, però com evolucionarà a llarg termini? L’estat de Nevada és dels que té més atur, execuci-ons hipotecàries, prostitució i morts per crim. Volem decidir en referèndum sobre aquest tema. Possiblement a l’Adelson no li importi l’oposició social, però els de CiU no saben el que estan ge-nerant! Els haurem d’agrair que creïn un símbol per canalitzar el creixent descontentament. Sem-bla que Eurovegas serà l’espurna que encendrà Catalunya.

Jordi Oriola

de Gràcia

3


el bloc

espanya

“Estic convençut que l’en-demà de la independència, un cop feta la consulta, no passarà res”. Ho diu el Juan Carlos, estanquer de Roquetas de Mar (Almeria), mentre fem un beure a Gràcia. No n’havíem parlat mai d’aquestes coses, si bé fa poc que ens coneixem, i només dubta en el suport que hauria de tenir el sí a la consulta perquè tirés endavant. Quines coses a parlar... El Juan Carlos és espanyol, i del Barça, i és amic del meu germà d’Alme-ria, Luije, un enamorat de Catalunya que em retorna l’aire que la meva àvia va deixar al desert de Lubrín. Prèviament, a una de les terrasses de la plaça de la Vila, l’accent o el no-accent dels d’Almeria fa aixecar les orelles a un cambrer. “El cap de taula és d’Almeria?”. I el xaval, que només fa un any i quatre mesos que va arribar d’allà, la seva terra, entén i parla el català perfectament, i encara riu que els barcelo-nins paguem sis euros per una tapa, i fa unes risses amb els nostres convidats espanyols sobre els dies de pluja i l’obligació sagrada de menjar migues. Hummm...les migues de mon àvia. Bona gent a Espanya...

Alb

ert Balanzà

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarriS, Sccl

direcTor: albert balaNzà

aMb el Suport de:

És una iniciaTiva de: avv vila de Gràcia, debarriS i GràciaWeb. conseLL direcTiu: albert balaNzà, JoaN lou. direcTor Lo-caL: albert balaNzà direcTora adjunTa: Sílvia MaNzaNera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: aNaïS barNoleS, cariNa bellver, aNNa buJ, criStiNa caSapriMa, cla-ra darder, Meritxell díaz, Núria Falcó, lídia Haro, èric llueNt, laura MillaN, pa-tricia MoNGe, Marta NarberHauS, GiNebra vall. coL.LaBoracions: àlex boScH, pep boatella, lluíS bou, Miquel cabal Guar-ro, alFred caNo, GuilleM ciFré, artur eS-trada, àNGel Garreta, MaNolo GoNzález ‘patata’, pep GorGori, SebaStià JovaNi, pere Martí, JoaN Millaret, víctor Nubla, eva piquer, roGer roFíN, triStraM, raFael va-llboNa, vocalia de la doNa de l’avv. Fo-TograFia: JoaN perraMoN. MaqueTació: SerGi l. boFill. disseny weB: Maria vilar-Nau. PuBLiciTaT: MoNtSe FiGuerola (692 601 263). disTriBució: cet labor-90. iMPriMeix: iNduGraF oFFSet, S.a.

diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 445

núM. 445

què en penseu...Textos i fotos: Núria Falcó

què en Penses deLs 5 euros d’enTrada aL Park güeLL PeLs TurisTes? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

... dels 5 euros d’entrada al Park Güell per turistes?

anna maria guarrodependenta

carme terruellajubilada

Pau Solerdependent

raquel gonzálezestudiant

Fa molt anys que no hi vaig. Abans m’agradava molt però diuen que ara hi roben molt, i a mi em fa por. Em sembla bé que paguin els de fora i els d’aquí no.

Em sembla que és un abús perquè 5 euros és massa. Jo en faria pagar menys, 2 o 3 com a màxim. A més, això farà dismi-nuir les visites al parc.

Em sembla malament. És un parc públic i l’accés hauria de ser gratuït per a tothom. Ara treuen diners de tot arreu on poden.

Potser obtindran beneficis a curt termini però a llarg termini serà pitjor. Veig bé que els d’aquí no paguem i si els diners dels turistes fossin per manteni-ment, no ho veuria tan mala-ment, però un cop aconseguits els diners no s’hauria de fer pagar entrada a ningú.

tribunaGrup d’habitatge i espai públic de l’Assemblea de Gràcia

un barri per a modernes i turistes?

Ningú negarà que els últims anys la Vila de Gràcia ha patit un procés d’elitització que està transformant des dels carrers, les places i els seus usos, fins a la forma d’inter-relacionar-nos com a veïnes del barri. Aquests canvis no són fortuïts, sinó que venen marcats per una estratègia política encaminada a atreure més turisme, més comerços i bars i, sobretot, a donar-li a Gràcia la imatge de barri “modern”.Des de l’Assemblea de la Vila de Gràcia, i com a veïns i veïnes, considerem que aquest procés ha creuat tots els límits possibles i que ja és hora que se’n denunciïn les conseqüències i les seves beneficiàries. Com pot ser que s’afavoreixi la construc-ció de pisos de luxe i turís-tics i hotels i que es permeti especular amb un dret bàsic com és l’habitatge a base de deixar més de 8.000 pisos buits, mentre es produeixen desnonaments de famílies, que han de deixar el seu pis i traslladar-se a un altre barri més econòmic, i les joves del barri se n’han d’anar a viure fora perquè no poden assu-mir uns lloguers que no han arribat a baixar mai?O, mentre cada vegada més famílies es queden a l’atur i sense ingressos, els comerços tradicionals del barri seguei-xin desapareixent en favor de noves botigues de productes de luxe i de disseny, destina-

criminalitza el teixit social... és un barri que perd un dels seus principals trets identitaris, la construcció d’una comunitat a partir de la convivència en els

espais públics, a partir de pri-oritzar les persones davant de l’economia i la productivitat.Qualsevol persona que ha-gi viscut a Gràcia la darrera dècada haurà pogut comprovar com el barri ha girat entorn les especuladores, les empresàries

i el turisme. És per això que volem fer una crida a canviar aquesta situació, ja és hora que recuperem el barri cons-truïnt-lo entre totes. Volem un barri en el que es garanteixi l’accés a l’habitatge, sense desnonaments ni pisos buits, on es garanteixi una vida digna per totes les veïnes abans de fomentar el comerç de luxe. On el turisme no sigui una amenaça per la nostra for-ma de vida i on les places i els espais públics siguin protegits com a espais indispensables de creació de vincles comuni-taris. I sobretot, un barri en el que es valori el teixit social i es protegeixin els seus espais de trobada.

Volem un barri on es garanteixi l’accés a l’habitatge i sense desnonaments

Núria Falcó

des a gent de fora que només ve al barri “de compres”, fent que les veïnes de Gràcia se n’hagin d’anar a comprar fora del barri?Però també veiem amb preocu-pació com tota la identitat d’un barri es posa en perill, fent que el barri al que havíem viscut i pertangut tota la vida sigui cada cop més irreconeixible. Un barri que es bolca a l’activi-tat productiva, que cedeix les places a les terrasses dels bars, que permet la construcció de nous habitatges de luxe, que fomenta un turisme que conver-teix la vila en un Parc Temàtic per turistes, que privatitza places i espais públics, que desallotja centres socials, que

de Gràcia

4

13 de juliol de 2012l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

el Park güell, o el Parc guai

A partir de la tardor que ve l’Ajuntament de Barcelona té previst cobrar una entrada de com a mínim 5 euros als visitants del Park Güell. Els graciencs i la resta de barcelonins, n’estem exclosos. Això si Europa no diu el contrari. Però, vaja, no crec que una gent que ha decicit que s’apugi l’IVA, que es retallin les prestacions de l’atur i els sous dels funcionaris, que se suprimeixi la deducció per la compra de vivenda o que es reformuli l’administració local .... ara es molesti perquè Barcelona cobri 5 euros als turistes que visiten

l’obra de Gaudí. Això deu pensar la nostra re-gidora perquè si no no entenc com aquesta setmana es llença a anunciar l’entrada en vigor del nou sistema de pagament quan hi ha evidències que la nova modalitat contradiu la normativa

europea que impedeix discriminar entre ciutadans europeus. De fet, la mateixa Maite Fandos ha reconegut que els serveis jurídics estan estudiant si hi ha algun tipus d’incompatibilitat entre el nou sistema de tiquets per visitar la part monumental del parc i la normativa europea.Tant és així, que Fandos ha assegurat en roda de premsa que “no faran res que no es pugui fer”. Paraula de polític. A mi, si us sóc sincer, això de fer pagar els guiris em sembla una bona idea, però fem-ho bé. Mesos enrere es va aprovar al Parlament

la implantació de la taxa turísti-ca a tot Catalunya. A diferència, però, de l’acord de la cambra catalana, que entra en vigor al novembre i que preveu reinvertir aquests diners en el sector turís-tic, penso que caldria destinar una part d’aquests guanys a

millorar la vida dels barris que suporten un major pes turís-tic. Tinc la sensació que si no ho fem així entrem en un cercle viciós: cobro una entrada al turista que visita el parc i reinver-teixo els diners en el mateix parc perquè vinguin més turistes als que pugui cobrar més entrades per destinar novament al parc. Potser sí, que d’aquesta manera aconseguim rebaixar el cost que li suposa a l’ajuntament el manteniment del parc, però perdem una vegada més l’oportunitat de reconciliar els barcelonins amb la Barcelona d’aparador que alguns han volgut construir des d’un despatx. I el que és pitjor, correm el risc de convertir el parc güell en un parc guai.

Hi ha evidències que el sistema de pagament contradiu la normativa europea

Roger Rofín la setmanain memoriam

adéu a Joan Brunat, constructorde somnis i festerFa pocs dies Gràcia va perdre un altre fester, en Joan Bru-nat, conegut per la gent de Verdi i de Sant Medir, però anònim per la majoria de veïns i veïnes del barri, com ho són tants els festers que amb el seu gra de sorra, de bona voluntat, de dedicació. Alimenten el cor de les festes tradicionals.La mort es va apoderar del Jo-an sobtadament als seus sei-xanta anys, diuen que no va patir, que és millor així. No va patir, però la seva mort si que es va deixar sentir, primer per la seva família, després per la gent de Verdi i Sant Medir de la Colla Humorística i finalment tots aquells, amics, coneguts i saludats que en Joan va anar fent al llarg dels anys.Pel que sé i l’he conegut, en Joan va ser un fester dels que si calia arrossegaven carros, bé i si no calia també. Era tossut, però molt bona perso-na, ho sé. durant uns quants anys vaig tenir el seu suor a la meva roba, quan guarníem el carrer Verdi de Dalt. Van ser molt guarniments, moltes hores plegats amb la resta de companys i companyes.Les hores quan fas guar-niments avançant tan de pressa que sembla que només tinguin trenta minuts i el dies dotze hores, són relacions molt intenses, treballes, men-jàs, rius, t’enfades, és l’es-seència de la vida. I aquesta convivència et porta d’una co-sa a l’altra, amb el cas del Joan

a la seva botiga de mobles i els trasllats d’un local a l’altre quan la tenia al Carmel, eren com una festa carrer a munt carrer avall.Però una de les qualitats del Joan es que era un fester de cap

a peus, va començar a Verdi de dalt, després va seguir a Verdi del mig, on ara el trobaran a faltar molt, no, només perquè s’encarregava de la portalada

de dalt, sinó perquè amb la seva manera de ser donava gus-pires de joia a la festa.Però si hi ha un lloc on el tro-baran a faltar més, penso que serà a la colla de Sant Medir

Humorística (La Perla de Sant Gervasi) que aquest any va celebrar el seu centenari. Una celebració que l’amic Joan amb la seva família junta-ment amb altres membres de la colla decidiren celebrar vestint-se d’època per anar a la romeria de Sant Medir del 2012. Espectaculars, des de més de mil quilòmetres de Barcelona vaig descobrir les imatges d’aquesta comme-moració hi hem vaig quedar mut, quina fila que feien -vaig pensar que d’aquesta manera haurien d’anar cada any a la festa. Ara malauradament ja no hi podrà anar aquí entre nosaltres. El dia del seu enter-rament un company amb el que havíem viscut hores molt intenses durant dos anys fent el guarniment em demanava de quedar per sopar, dinar el que fos, que calia aprofitar les estones amb no perdre el contacte i reviure tots aquells bons moments. Penso que la vida està plena de molts bons moments, i moltes vegades ens capfiquem només a reviu-re els més desafortunats, per això moments com aquest en el que desapareixen persones volgudes es quan valorem tot el que ens perdem.Després d’aquestes lliçons en les que descobrim que ningú és immortal, penso que haurí-em d’aprofitar per recuperar a tots aquells que hem estimat i estimem i tocar-nos tots plegats. Jo sento no haver to-cat al Joan darrerament. Bon viatge, Joan.

En Joan va ser un fester dels que si calia arrossegaven carros i si no calia també

Si hi ha un lloc on el trobaran a faltar més, serà a la colla de Sant Medir Humorística

cedida

Perdem l’oportunitat de reconciliar els barcelonins amb la Barcelona d’aparador

ardo & cubeface

l’enquestaIvanc.

Josep Maria Contel, historiador i cronista local

de Gràcia

5


Política

CiU engega la segona ronda amb ERC sense garantir-se cap suport per al setembre

el consell ciutadà de gràcia passarà revista aquesta dilluns al nou Pla d’actuació del distric-te, que des de dijous es pot consultar a la pàgina web del districte [www.bcn.cat/gracia] i que pre-senta com a principals novetats la revisió del pla dels tres turons i del pla d’usos d’establiments de pública concurrència. en el capítol més festiu, l’equip de govern ha sor-près amb la creació d’un nou festival d’estiu per arreplegar totes les acti-vitats que es fan abans de Festa major.

ALBERT BALANzà

Gràcia ja té nou full de ruta per als propers quatre anys després de quasi un any d’elaboració, sobretot a partir de les propostes que CiU portava en el progra-ma electoral i que en les últimes setmanes ha estat negociant en contactes preliminars amb la resta de grups municipals. Sense tenir garantit, però, encara cap suport a la seva situació de mi-noria, que l’obliga a pactar amb una o fins i tot amb dues forces, l’equip de go-vern ha presen-tat el document Marc Estratègic i Full de Ruta 2012-2015. Pro-grama d’Actuació del Districte en el qual en 21 pàgines hi ha 105 propostes en diferents nivells de concreció.Pendent, doncs, de les modifica-cions que comportarà la segona ronda de contactes que s’ha ini-ciat aquesta setmana amb ERC i

Núria Falcó

el diStricte reviSarà el pla d’uSoS d’eStabliMeNtS de pública coNcurrèNcia

El PAD inclou la revisió de Tres Turons i del pla d’usos i un nou festival d’estiu

que seguirà amb el PSC, la pro-posta que Convergència i Unió fa en el Pla d’Actuació posa l’ac-cent en la revisió de plans que no eren ben vistos pels naciona-listes quan eren a l’oposició com el pla dels Tres Turons. Aquí el PAD s’atura per augmentar les desafectacions, ha anomenat

el procés “fase zero dels Tres Turons” i pro-met la creació d’un nou espai lúdic-esportiu a la Creueta del Coll, una mena

de Parc d’Aventura, tal com va avançar L’Independent (vegeu número 433).El pla d’usos d’establiments de pública concurrència, un dels maldecaps més grans de negocia-ció que es va dur a terme a Gràcia en el mandat de Ferran Mascarell

u revisar zones càrrega i descàrrega mercat de l’abaceriau creació d’una fira artesanal de caràcter mensualu creació del mercat de nadal a gràciau revisió del pla d’usos d’acord amb l’actual situació soci-

oeconomica de gràciau desenvolupament del pla tres turons: parc mixt i revi-

sió d’afectacions històriquesu revisió PemPri Vila de gràcia i afectacions antiguesu Projecte executiu reforma travessera de dalt i instar la

construcció del pàrquing de menéndez y Pelayou construcció d’edifici per a rellotjar afectats de Vallcarca u desenvolupar el pla estratègic de la músicau recuperació de la memòria de la Sedeta i casal cardeneru Promoure concursos d’idees per a la remodelació d’al-

gun espai públic singular

u Projecte radars del coll a camp d’en grassotu nou centre d’atenció pels adolescentsu construcció d’equipament de Bailèn-Quevedo (univers)u Posada en marxa escoles bressol caspolino i enxanetau Xarxa d’escoles el gat negre, montseny i Bosch i gimperau nou format dels premis Vila de gràciau campanyes per sensibilitzar els propietaris d’animalsu nou equipament esportiu al barri de Vallcarca (Farigola)u edició i distribució del butlletí dones de gràciau inauguració del centre cultural La Violeta.u nou Festival d’estiu de gràciau nou projecte de la nit de l’esportu inauguració del centre cultural La Violeta.u represa agermanament amb el guelta (Sàhara)u nou impuls al pla comunitari de la Salut

breusEl PP qüestiona la unitat de lallengua al ple

La consellera de Gràcia i vicese-cretària d’Estudis i Programes de l’executiva del PP català, Andrea Levy, va protagonitzar dijous passat al ple un dels pocs moments de crispació de la ses-sió en qüestionar obertament la unitat de la llengua i arribant a qualificar el “menorquí” com a llengua diferent del català. Levy, que va ser titllada a Twit-ter com “la Sánchez-Camacho de Gràcia”, va justificar que el PP guanya eleccions a les Illes amb aquests plantejaments. La portaveu d’ERC, Alba Metge, en nom del grup municipal que presentava la moció, va respondre que “si mai un par-tit diu que la Terra és plana i guanya, no per això passarà a ser plana”.

Unanimitat per fer enguany el pla de l’Univers

Més afortunat va estar el grup municipal del Partit Popular a l’hora de rebre el recolzament unànime del consell municipal a la seva proposta perquè el Go-vern presenti abans que acabi l’any el pla urbanístic per cons-truir l’escola Univers. Tots els grups van votar a favor del pla que ha de servir per desencallar l’illa d’equipaments que hi ha a la part alta del carrer Bailèn i que es calmin els ànims dels pares i mares de l’escola que ara està en barracons a la plaça del Poble Romaní.

Campanya contra les retallades en salut de la CUP

La CUP Gràcia portarà a ter-me una campanya contra les retallades en sanitat coordina-da a nivell nacional als CAPS, hospitals i centres mèdics del Districte durant els dies de ju-liol i el mes d’agost. La campa-nya “Privatitzen per enriquir-se. Lluitem per una sanitat pública, universal i de qualitat” pretén fer partícips a la ciutadania de les retallades que s’estan duent a terme a la sanitat, i dels “tri-pijocs dels alts directius i càr-recs públics que demostren que la sanitat està patint un procés d’assetjament sota d’interessos privats, que l’estan portant a la seva esquarteració”. S’ha editat un butlletí informatiu i es pro-gramaran xerrades i debats.

i que limitava l’obertura de bars al nucli històric, també serà ob-jecte de revisió. L’única pista que dóna CiU en el document és que la revisió es farà “d’acord amb l’actual situació socioeconòmica de Gràcia”.Però és en l’apartat cultural on l’equip de govern s’ha atrevit a quadrar més compromisos , possiblement per la col·laboració fàcil d’entitats i alhora per la necessitat de fer algun gest amb la resta de grups municipals. La creació d’un Festival d’estiu a Gràcia és la principal novetat. Fonts municipals han explicat que no es tractarà d’una nova activitat sinó d’una agrupació d’esdeveniments ja existents que s’organitzen en el primer tram de

l’estiu i fins a la Festa Major. La rèplica hivernal d’aquesta pro-posta és el Mercat de Nadal, la reformulació de la Fira de Reis, que l’any que ve no es va celebrar i el Districte es va comprometre a recuperar-la.Aquesta setmana, després de la primera reunió bilateral de la

segona ronda de contactes entre partits, el presi-dent d’Esquer-ra, Àlex López, ha advertit que “s’ha avançat però que s’està

lluny de l’acord”. Els republicans demanen “menys ambigüitat” en el pla d’usos i més planificació en equipaments i aparcaments. El PSC tenia la reunió fixada per aquest dimecres però problemes d’agenda d’última hora van obli-gar a desconvocar la trobada.

les principals propostes del PAD

El pla d’usos va centrar una de les negociacions més

dures fa dos mandats

L’equip de govern es compromet a fer un mercat de Nadal per refer la Fira de Reis

de Gràcia

6


Societat

Fandos confia en canvis de sentit i elements fixos i mantindrà la de Perla per seguretat

després d’un llarguíssim procés de debat que va arrencar a meitat de l’an-terior mandat, gràcia ja té a punt al modificació d’un dels seus plans més característics i pioners en el conjunt de la ciutat: el pla de mobilitat, amb les seves polèmiques pilones retràctils a la superilla de vianants que es desplega entre tor-rent de l’Olla, travessera de gràcia, torrent de les Flors, Viada i Provi-dència. dues de les tres pilones seran eliminades i només la de Verdi amb Perla es mantindrà per seguretat.

ALBERT BALANzà

Els estudis que ha fet el depar-tament de Mobilitat de l’Ajun-tament de Barcelona, segons ha explicat la regidora del districte, Maite Fandos, avalen l’eliminació de les pilones situades als encre-uaments dels carrers Encarnació/Joan Blanques i Torrent d’en Vi-dalet/Congost. “No passa el ma-teix amb la pilona de Verdi amb Perla, que es mantindrà per raons de seguretat, per la quantitat de gent que passa per aquest eix del nucli històric”, ha explicat.Fandos, que ja va donar pistes d’aquesta proposta de modifica-ció del pla de Mobilitat de Grà-cia en la roda de premsa de ba-lanç que va fer dimarts al CAT, no ha volgut posar data dels canvis que CiU ja defensava en el seu programa electoral i que

SerGi lou

la piloNa del carrer de la perla éS l’úNica que eS MaNtiNdrà

ja va liderar amb els comerciants quan estava a l’oposició. No obs-tant això, la decisió està presa i, tal com va plantejar Fandos ara fa un any en una entrevista a l’In-dependent, es podria refrendar a nivell ciutadà amb la convocatò-ria d’una consulta.El Districte, en aquesta línia de modificació de la superilla ano-menada tècnicament C2, s’ha fixat en el funcionament de la superilla B1, menys problemàtic i menys costós de reparacions pels constants incidents de vehicles amb les pilones. “El sistema de sentit és una solució intel·ligent i és tan o més eficaç que les pilones perquè els cotxes no utilitzin els carrers secundaris com a via de traspàs”, ha explicat la regidora.

Gràcia modificarà les superilles traient dues de les tres pilones del nucli històric

Tot i que quan es van instau-rar les pilones el nombre d’ac-cidents era bastant elevat amb constants accidents als tres car-rers del nucli històric on n’hi ha, la sinistralitat s’ha anat reduint a mesura que la gent en tenia coneixement. N’és un exemple la que hi ha a la confluència dels carrers de La Perla amb Verdi on un estudi de camp de l’Independent constata que els sinistres es van reduir ara fa un

any a un per setmana, una xifra que des d’aleshores ha anat dis-minuint. Ara els accidents són esporàdics i es produeixen ma-joritàriament el cap de setmana amb la presència de gent de fora de la Vila que desconeix aquest controvertit sistema. De fet, els darrers mesos, la mitjana de cotxes accidentats no supera els dos mensuals, tot i que la seva senyalització segueix sent una de les assignatures pendents.

Els accidents amb les pilones es redueixen de manera dràstica

breusPromouen l’aparcament als pisos de Cibeles

El Patronat Municipal de l’Ha-bitatge (PMHB) ha posat en marxa el programa Aparcaquí per comercialitzar les places d’aparcament que hi ha a les seves noves promocions. Les primeres places que s’han ofer-tat són les situades a les promo-cions del carrer Còrsega, 363 (la Cibeles) i a Av. República Argentina, 102 (Hospital Mi-litar). En total, són 92 places d’aparcament. La promoció de la Cibeles està formada per 32 habitatges amb serveis per a gent gran i disposa de 44 places d’aparcament distribuïdes en tres plantes soterrànies. L’objec-tiu del programa Aparcaquí és comercialitzar les places d’apar-cament que no estan vinculades als habitatges, és a dir, les places que no s’adjudiquen juntament amb el pis.

La samarreta de Festa Major, el 27 de juliolLa Fundació Festa Major de Gràcia, conjuntament amb el Districte, celebraran el proper dia 27 de juliol, a les 9 del ves-pre, l’acte de presentació de la samarreta, carrers, places i es-pais de festa major a la plaça Vi-la de Gràcia. En acabar, tindrà lloc una actuació de la Banda Municipal de Barcelona. Per una altra banda, la Fundació tanca aquest divendres les ins-cripcions per poder participar a una nova edició del concurs de guarnits de balcons i portalades, una tradició arrelada que ha do-nat resultats molt espectaculars en edicions anteriors.

REDACCIó

El Districte negociarà amb l’Agència Catalana de l’Habi-tatge, propietària de la històrica seu de la Fundació Festa Major del carrer Igualada 10, perquè aquest espai “continuï sent uti-litzat per entitats de la Vila”, segons fonts municipals, i ja té una proposta sobre la taula per-

què els destinataris prioritaris siguin la federació de colles de Sant Medir i l’Arxiu Festiu Ca-talunya. L’operació està directament vin-culada al trasllat aquesta tardor de la Fundació Festa Major i els Castellers de la Vila de Grà-cia al nou espai Albert Musons del carrer Alzina, que es va in-augurar oficialment el passat 1

Negocia amb l’Agència Catalana de l’Habitatge per mantenir la seu

de juliol, amb la presència de les autoritats i un bon nombre de representants del seus nous usuaris. Els Castellers ja han ini-ciat el trasllat des del local que tenen al carrer Robí, i que és propietat de l’Orfeò Gracienc, i que ara possiblement es quedarà la Fundació Festa Major com a espai secundari de magatzem. La federació de colles de Sant

El Districte oferirà a Sant Medir i a l’Arxiu Festiu el local de Festa Major

Medir, per la seva part, té la seva seu central, en règim de lloguer, al carrer La Granja, a tocar de

la Travessera de Dalt. L’Arxiu Festiu Catalunya està en un pis privat del carrer Virtut.

el traSllat de FuNdació al carrer alziNa deixa lliure la Seu a iGualada

N.F.

de Gràcia

7

13 de juliol de 2012l’independent SOcietat

Un tercer pla al solar d’Encarnació opta per salvar l’espai amb arbres replantats La protectora APC va retirar dissabte els conills del jardí i els va posar en acollida

el projecte definitiu que ocuparà el solar del número 62-64 encara és incert però les opcions es van acotant cada vegada més. L’ajuntament estu-dia ara una tercera opció per salvar el màxim del jardí centenari que hi ha a l’illa i que ha estat un dels motius de la mobilit-zació veïnal des que l’ar-quebisbat va tirar a terra l’antic convent de les missioneres del Santís-sim Sagrament perquè la immobiliària Volumetric projectés un edifici amb pisos i un aparcament. Parcs i Jardins optaria per retirar els arbres i tornar-los a plantar en el mateix lloc.

SILVIA MANzANERA

Després de descartar la construc-ció d’una llosa o la substitució del jardí actual que resisteix al solar d’Encarnació per jardineres, l’Ajuntament estudia ara una ter-cera opció per intentar salvar una part del verd, segons fonts mu-nicipals. La idea és retirar els ar-bres mentre es facin les obres de l’edifici de pisos i l’aparcament que ha projectat la immobiliària Volumètric i es tornin a replantar en el mateix lloc, tot i que enca-ra es desconeix l’espai total que quedaria de jardí i com afectaria a la resta d’arbustos i plantes. A l’illa formada pels carrers d’En-carnacio, Torrent de les Flors, Sant Lluís i Escorial aguanta un oasi verd de 800 m2 amb qua-tre palmeres centenàries, un avet de 25 metres, acàcies, nesprers, llimoners o ficus. Un patrimoni verd que perilla, segons la plata-forma veïnal creada fa mesos per tal d’aturar les obres.

El pla que ara estudia l’adminis-tració de replantar els arbres, Parcs i Jardins té exemples en d’altres espais de la ciutat, com ara els ar-bres que van suportar amb èxit les

Núria Falcó

iMatGe del Jardí del Solar d’eNcarNació, a l’eSpera de leS obreS, aqueSt diJouS

obres de Plaça Molina. Malgrat les reserves del veïnat en relació amb el resultat d’aquesta operació, les possibilitats de supervivència d’un arbre com la palmera són altes, ja

Es desprèn un tros de façana a Lluís Antúnez

REDACCIó

Un tros de façana d’unes obres de mitjana dimensió que s’es-tan fent en dues finques del carrer Lluís Antúnez es va desprendre dimarts al migdia sense que es produissin danys materials ni personals, si bé el cop de la pedra contra el terra va alertar els vianants fins al punt que allloc dels fets s’hi va personar la Guàrdia Urbana. Els fets van succeir cap a les tres de la tarda i han acabat amb una denúncia de la poli-cia local contra la constructora responsable “per no haver po-sat les proteccions necessàries” a l’hora d’engegar la reforma de l’edifici. Per la seva banda, fonts mu-nicipals van afegir que la de-núncia, i la possible multa que haurà de pagar el promotor, no han comportat una aturada de les obres que s’estan realit-zant en l’edifici on ha tingut lloc l’incident.

que són espècies que suporten –si es fan en bones condicions- els canvis de lloc, tot i que l’edat pot representar un problema afegit. I aquestes són centenàries.

REDACCIó

La Fundació Festa Major de Grà-cia treurà rendiment econòmic enguany per primera vegada del programa que fins ara es distribuïa de manera gratuïta i que des de fa tres anys edita la cooperativa que impulsa l’Independent de Gràcia, Debarris SCCL. Tal com ha ex-plicat el president de la Fundació

Festa Major, Ricard Estruch, en una entrevista a Ràdio Gràcia, el programa de Festa Major s’haurà de pagar i valdrà un euro, “servirà d’ajut per al finançament de les activitats” de les comissions de fes-tes dels 18 carrers que es guarni-ran i només es repartirà a Gràcia. Fonts de l’entitat han explicat que la venda i la nova manera de dis-tribució comportarà que no hi ha-

L’editora de l’Independent torna a fer l’edició per tercer any

gi programes disponibles a la seu del Districte o a altres punts més enllà de les taules de cada carrer guarnit. Estruch ha emmarcat la mesura en el procés de retallades generalitzat, que a la Festa Major comportarà l’anul·lació dels con-certs de l’Oratori de Sant Felip Neri. El programa de Festa Major es distribuirà a principis d’agost i se’n faran 80.000 exemplars.

El programa de Festa Major serà per primera vegada de pagament

El passat dissabte 7 de juliol la protectora d’animals APC, amb el suport de veïns –alguns d’ells membres de la plataforma Sal-vem el Jardí-, va efectuar el res-cat dels conills que des de feia un temps havien trobat refugi al jardí en aquest reducte verd de la Vila. La pressió que es-taven suportant els animals va accelerar tot el procés, amb el que han participat activament membres del Centre de Recur-

sos Associatius i Pedagògics de Gràcia, una entitat del barri ubicada molt a prop de solar, i que han patit algunes crítiques aquesta setmana per com es va efectuar la retirada dels conills. El seu portaveu ha explicat que totes les parts implicades tenien tota la informació i ha lamentat que alguns hagin barrejat la re-ivindicació del solar com equi-pament públic a l’operació de salvament dels conills.

Retirada dels conills del jardí amb polèmica

de Gràcia

8


S.M.

Després de dos mesos i dues set-manes de creuament de mails i trucades per buscar solució al conflicte, el mateix dia que desa-llotjaven l’espai, els serveis oficial de mediació del Districte es van posar en contacte amb un dels pares que formen part del pro-jecte de criança compartida La Petita Miranda, Pau Mascort. Ja era massa tard. Per això al mes de setembre s’ha fixat una altra cita per portar a terme la medi-ació professional entre totes du-es parts. Però l’apropament de les posicions està lluny de fer-se efectiu. De fet, socis de Famílies en joc i també d’altres col.lectius contraris a la junta actual han op-tat per la via legal per tal de can-viar la situació, ja que consideren que la situació actual de la junta és il.legal i vulnera la llei d’asso-ciacions perquè està caducada des del mes de març, moment en què va tenir lloc l’assemblea. En aquest sentit, les explicacions de l’associació encapçalada per l’Emilio Vilches van en la direc-

Famílies en joc critica el Districte per no poder resoldre el conflicte Un grup de socis inicia accions legals contra la junta de la Miranda

la MiraNda Ha eStat Motiu de coNFlicte leS darrereS SetMaNeS

xavi tedó

ció contrària i denuncien “el cop d’estat que membres de Famílies en joc pretenien fer en l’assemblea del març, presentant gent que ni tan sols era sòcia de la Miranda”. Per Rosa Catalan, mare impli-cada en el projecte i sòcia de la Miranda, l’actual junta prefereix

“tenir el casa buit tal i com està ara”. “Els socis no podem fer res, no ens deixen parlar i si ho fem ens expulsen. És una vergonya”, conclou Rosa.En quant a la celebració de l’as-semblea que va tenir lloc el passat mes de març per renovar la junta

de la Miranda, Mascort apun-ta que l’únic que van fer “va ser reclamar el nostre dret legítim i reconegut per la Llei d’Associa-cions de la Generalitat de Cata-lunya, Llei 7/1997, Article 13, punt 3, L’Associació Famíles en Joc, a que, sent més del 10% dels actuals socis del Casal dins l’Assamblea General Ordinà-ria es convoqués una Assamblea General Extraordinària. Aquesta Llei se l’han saltada perquè sí”. Mascort explica que volien exer-cir el seu dret com a socis i acusa a la junta de “saltar-se la llei per cessar de manera unilateral sense presentar-ho en assemblea”. Per la seva part, la junta de la Miranda encapçalada per Emilio Vilches va deixar clar la setmana passada que ara “seria impossible tornar a compartir espai amb Fa-mílies en joc”.

el conflicte entre l’asso-ciació Famílies en joc i la junta que gestiona el casal de barri La miran-da, a la Salut, encara cueja aquesta setma-na, després que es fes públic el conflicte entre les dues entitats i que va acabar amb l’expul-sió del grup de criança compartida el passat 22 de juny (veure l’indepen-dent núm 444). Per les famílies el districte no ha fet cap mediació for-mal i el seu paper per a resoldre l’enfrontament ha estat ineficaç, i tot i la insistència dels pares, la seva intervenció ha arribat tard.

entrevistaSilvia Manzanera

“No volem limitar-nos a existir”

Eloi Babiano, nou president del Taller

eloi babiaNo éS el Nou preSideNt del taller d’HiStòria

Fill de la Salut d’un temps on es naixia a casa, l’historiador eloi Babiano és el nou pre-sident del taller d’His-tòria, agafant el relleu a Joan àngel Frigola. ara L’entitat, que fa 20 anys, vol créixer en nombre de socis i en presència a la vida soci-al i cultural de la Vila.

Silvia MaNzaNera

Nou president del Taller d’Història. Com ha anat? Em va fer gràcia i molta il.lusió després de començar al Taller el 2003 i poc a poc implicant-me més fins que he acabat de president. Frigola portava tres mandats i estava cansat d’estar a la primera línia.

El Taller tampoc se salva de la manca de gent? És un problema generalitzat, sobretot a les culturals. Els re-cursos són necessaris però en èpoques de poques subvenci-ons hem de ser més imagina-tius i capaços d’atreure gent jove, que no està per la labor, però també hem de seguir tre-

ballant perquè amb el temps la cosa anirà a millor.

Quins serien els principals objectius pels propers anys? Continuar amb el creixement del Taller, aconseguir més re-percussió mediàtica i ampliar activitats, tot i que ja en fem de moltes. Tot això ho farem amb calma i sense pressa. Volem atreure l’interès de la gent i no limitar-nos a existir.

La darrera activitat destacada és l’elaboració del llibre de fotos històriques. Estem en ple procés de recopi-lació, així que instem a tots els graciencs que disposin d’imat-ges fins el 1976 a què es posin en contacte amb el Taller. Per fer un llibre de 1.000 fotografi-es en necessitem més de 5.000, així que ens queda molta feina per tenir el primer fascicle al novembre.

Alguna novetat per Festa Ma-jor? Un itinerari per conèixer la his-tòria de la Festa Major a peu de carrer.

A.B.

La direcció de La Salle de Gràcia exposarà als rectors de la comu-nitat educativa que agrupa tots els centres de La Salle la volun-tat ferma de “no tornar a cedir” els espais de l’escola, tal com va succeir el passat 30 de juny a l’escola de la plaça del Nord per desconeixement de la naturalesa

de l’entitat Armonia Universal, una possible secta. “No tornarem a cedir l’espai a aquesta entitat susceptible de ser considerada de manipulació psicològica i/o sec-tària”, ha explicat el director de La Salle Gràcia, Joan Such a l’In-dependent. La Salle ha anul·lat ja un acte d’Armonia Universal previst per al 14 de juliol. L’oficina AIS-Projoventut. enti-

AIS-Pro Joventut va alertar d’un acte d’Armonia Universal a l’escola

tat que des de 1977 col·labora amb el ministeri de l’Interior i la Generalitat per ajudar persones i famílies afectades per la perti-nència a sectes, va informar que els temes de la trobada eren “molt semblants als que tracten els grups de manipulació psicològi-ca” i va alertar sobre la denúncia que han fet altres organitzacions com RedUne (Asociación para la

La Salle Gràcia comunica als seus rectors el boicot a una possible secta

x.t.

eScola la Salle Gràcia, que va acollir uN acte del Grup arMoNia uNiverSal

Prevención de la Manipulación Sectaria) “sobre l’organitzador de la jornada Thutam Guilla-

mont (el seu nom real és Alejan-dro Gásquez) i les activitats que realitza”.

“Els socis no podem fer res, no ens deixen parlar i si ho fem ens expulsen”, diu la Rosa

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsnOvetat editOrial

L’herència del PSANEl politòleg gracienc Roger Buch repassa la trajectòria del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), que van fundar un grup de joves independentistes i revolucionaris a les acaballes del franquisme. Una formació que es va estendre arreu dels Països Catalans i que va ser el referent de l’independentisme català durant tota una dècada i en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han aparegut més tard. En aquest llibre, Buch explica les claus dels èxits i els

fracassos del PSAN i l’evolució política de molts dels seus militants i dirigents.

L’herència personal i organica

Una part destacable de militants del PSAN anirà a parar a ERC, cosa que és destaca-ble tenint en compte els càrrecs instituci-onals assolits, però l’herència militant del partit es distribueix en un ampli espectre dels partits polítics catalans, valencians i balears. ICV, PSC, CDC, PSPV, BNV i PSM seran també el destí de molts mili-tants i dirigents del partit revolucionari. El PSAN realitza una funció de «partit passarel·la», els militants hi passen de ca-mí cap a altres partits, un «partit de pas» o fins i tot un «partit escola» on els militants més joves es formen políticament abans d’arribar a un partit parlamentari on faran actuació política amb més incidència. El 1980 s’acaba definitivament el PSAN del 1969, fruit de l’esquerranisme dels anys seixanta. Un partit que si bé no assoleix cap dels objectius que es proposa, crea un grup ideològicament compacte. Tot i les constants disputes internes, es tracta d’un grup generacional amb un sòlid pòsit ide-ològic, i no molt allunyat de l’esquerra catalanista que representa l’ampli espai de centralitat a Catalunya, que no al País Va-lencia, on el nacionalisme d’esquerres és minoritari en el seu conjunt. L’experiència acumulada pels militants del PSAN, tant en el debat ideològic intern del partit com en la participació en les instàncies unitàri-es i els fronts de lluita, acabarà sent apro-fitada per altres partits.

Tot i que durant l’època analitzada el PSAN no arriba a superar mai els cinc-cents afiliats comptant militants enqua-

drats i simpatitzants estables, el recanvi generacional fou constant i probablement, entre dos o tres milers de persones van ar-ribar a militar activament al PSAN en el període del 1969 al 1980. Molts d’aquests, ho van fer entre els 20 i els 35 anys i, com podrem veure, seguiran la seva militància política en altres formacions. El conjunt de militants del PSAN està format per dues generacions diferents: els que eren joves als anys seixanta a l’FNC i fundaran el PSAN i una segona generació, aproxi-madament deu anys més jove, que farà el seu bateig polític en el mateix PSAN al llarg de tota la dècada dels setanta.

El traspàs de militants de l’indepen-dentisme radical a partits més moderats és un fenomen que cal inscriure’l en el context més ampli de l’auge dels dife-rents partits d’extrema esquerra, tal i com s’ha citat al llarg d’aquest assaig.

Així, una bona part dels líders polítics parlamentaris catalans han tingut el seu bateig militant en organitzacions revo-lucionaries durant els darrers anys dels franquisme i la transició. En aquest sentit el PSAN ocupa, juntament amb el Front Obrer de Catalunya (FOC) dels anys seixanta, i la coetania Bandera Roja, un dels espais de politització i d’escola po-lítica més importants dels dirigent d’es-querres de Catalunya que no provenien del PSUC. El PSAN dels anys setanta aporta, doncs, quadres i formació polí-tica a una generació que acabarà tenint incidència política vint-i-cinc anys més

tard, quan alguns dels seus antics mili-tants esdevindran líders polítics de les forces parlamentàries.

Dibuixem quatre grans trajectòries de militants i dirigents del PSAN, molt clarament diferenciades durant els anys vuitanta, tot i que posteriorment s’aniran entrellaçant.

La primera trajectoria és la dels que aposten per la radicalitat i l’enfrontament amb l’Estat. Es retrobaran en la mateixa estratègia el sector provinent de la primera escissió del PSAN, ara IPC, amb els que es queden al PSAN després del trenca-ment del 1980. Optaran pel suport a la lluita ar-mada de Terra Lliure i l’impuls de l’MDT. Una part d’aquests continuaran a partir

l’autordels noranta la militància en els grups que representen directament l’herència ideològica del PSAN, l’espai extraparla-mentari de l’autoanomenada Esquerra Independentista (EI). Alla trobem grups com la CUP, Maulets, CAJEI o Endavant i, amb menys incidència agitadora, tam-bé els continuadors organics del PSAN i l’MDT. Aquest espai polític aposta per la via revolucionària, no parlamentària, per aconseguir la independència dels Països Catalans. Una altra part molt rellevant dels que segueixen aquesta trajectòria, com veurem, aniran durant els anys noranta participant del projecte independen-tista d’ERC després d’haver passat per grups com l’MDT, Terra Lliure, Catalunya Lliu-re i l’Assemblea d’Unitat Popular.

La segona trajectòria és la que aposta per la creació de nous partits d’esquerra alternativa i partidaris de l’autodeter-minació. S’hi retrobaran bona part dels militants i dirigents de la segona (1977) i tercera escissió (1980) del PSAN, en el projecte de Nacionalistes d’Esquerra (NE) a Catalunya i també de la Unitat del Poble Valencia (UPV) al País Valencià. Els mi-litants que segueixen aquesta trajectoria només podran recollir èxits després d’una llarga travessa del desert i ho faran sobre-tot a ERC, ICV, PSM o BNV.

A part d’aquestes dues grans trajectò-ries d’evolució política, una tercera va ser la dels militants i dirigents que van optar per fer política institucional en els par-tits que podem considerar vencedors de

la transició. Ens referim sobretot al PSC i al PSPV i, en menor mesura, també a CDC i al PSUC. En canvi, durant els anys vuitanta, no trobem antics militants del PSAN que vagin cap a ERC, partit que no passava aleshores pels seus millors moments i que encara no s’autodefinia com a organització independentista.

La quarta trajectoria seria la de les per-sones que no prenen una opció partidària pero sí que fan una aposta, individual o col·lectiva segons el cas, pel suport a les expressions culturals en català. Finalment, un nombre no determinat de militants, minoritari clarament entre els antics di-rigents del PSAN, es retira de l’arena pública. Totes les fonts consultades coin-

cideixen a afirmar que són molt pocs els casos de retirada absoluta d’algun tipus de compromís polític nacional o social.

La majoria dels membres que havi-en estat del Front Cultural del PSAN a mitjans dels anys setanta van seguir inci-dint en el món cultural català. En molts casos, continuant una carrera literària d’èxit, reconeguda amb prestigiosos pre-mis literaris, però també fomentant cert activisme cívic, concretat en l’impuls d’institucions culturals com l’Associa-ció d’Escriptors en Llengua Catalana o el PEN Club, en la línia ja iniciada en el Congrés de Cultura Catalana. Molts d’aquests intel·lectuals van donar suport entusiasta a NE, i la majoria van formar part de les llistes electorals del Parlament del 1980, però abandonarien ben aviat la primera línia del compromís partida-ri. Entre aquests destaquem Carles-Jordi Guardiola, que seguí dirigint l’editori-al La Magrana, propera al partit, fins a l’any 2000 o Jaume Fuster (1998) que tingué un paper destacat com a secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) durant diversos anys i també en l’impuls del PEN Club. Maria Merce Marçal (1998) convertida en refe-rent feminista i independentista, impul-sa el 1994 el col·lectiu d’escriptores del Centre Catala del PEN Club.

Roger Buch i Ros (Barcelona, 1970) és llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i doctor en Ciències Po-lítiques per la UAB amb una tesi precisamente sobre el PSAN. Vin-culat professionalment a la Fundació Pere Tarrés, ha escrit també L’esquer-ra independentista avui (2007) i ha participat en obres col·lectives com el Diccionari dels partits polítics a Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d’història. Ara el politòleg gracienc es troba immers en la gira de presentació del seu dar-rer treball, L’herència del PSAN, que ha publicat l’Editorial Base.

La majoria dels membres que havien estat del Front Cultural del PSAN a mitjans dels anys setanta

van seguir incidint en el món cultural català

de Gràcia

11


recomanem

menjar, Beure, Viure és l’eslògan de Manducare Bibere, la botiga de menjar per emportar i bodega de Gran de Gràcia 217. A la botiga hi ha més de 78 cerveses artesanes diferents, tan catalanes com d’importació, i n’han preparat un tast de quatre, dues catalanes i dues americanes. Abans, però, és ne-cessari reservar per telèfon o correu electrònic.

dijous 19 de juliolmanducare Bibere (gran de gràcia, 217), a les 19 h

cedida

Concert: Ilsen.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Violeta Vil.Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Nieve & Miuk.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Dansa: Festival nunOff 2012. Laura Vilar i Miquel Barcelona + Joan Viñals i Maarten Swaan.Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (Sol, 8), a les 22 h

dissabte 14 de juliolTaller infantil de Garlan-des, a càrrec de Piñata Pu-nyeta. Una didàctica activitat on aprendrem a elaborar gar-landes mitjançant material reciclat.Olokuti (Astúries, 36.38), a les 18 h.

Festival nunOff 2012. Teatre: La cuina-Estudi Sargantana: No Country for Old Myth + Concert: The Mamzelles: Que se desnude otra vez. Claustre de l’oratori de Sant Fe-lip Neri de Gràcia (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Health Healer + Drakum + Abrahel + Kar-lahan.KGB (Alegre de Dalt, 55), a les 19.30 h

Dansa: Col.lectiu Maria Montseny i Anna Rubiro-la.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Concert: Tom Chant + Ma-sa Kamaguchi.Roxannne (Martínez de la Rosa, 27), a les 20.30

Dansa: 7 pecados, cia EnFe-menino, flamenc Barcino’12.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Concert: Despertadors Atò-mics.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Roldán + Cataplu-sia.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Mushi Mushi pre-sent Dj Fabo.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

After the Killing Ends (Pa-tricia Foulkrod, 2006).Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190) a les 21 h

divendres 20 de juliolDansa: Hutsik + Video-dansa. Cia El mur. Claustre de l’oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Concert. Maravilloso Ruidos III: Corte Moderno + Las Desnortadas + Sam and Cooke.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Contes infantils: Hi havia una vegada els germans Grimm, a càrrec d’Encanta-contes.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22), a les 18 h

Teatre i dansa: Pirouette en Re Menor, cia Mucab, Barcino’12.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Concert: Les Atxes.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Dj Dimitry.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Concert: Dr Fargo.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.15 h

Teatre musical infantil: L’illa del tresor.Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

dijous 19 de juliolActiva’t: Caminades i exer-cicis de memòria.Dones del 36, de 12 a 13 h

Acte cultural – Bòsnia i Hercegovina. Projecció d’un film d’Emir Kusturica i pre-sentació del llibre Bienvenido a Sarajevo, hermano. del pe-riodista bosnià resident a Ca-talunya, Slobodan Minic.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Teatre i dansa: Impronits.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Concert: The Brothers Suit-case.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Embers.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Soldier of Fortune + Man Forever.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Switch djs.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

Concert: Amparo Sánchez.Bar Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 22 h

Dansa: Roser López Espi-nosa + Ayala.Claustre de l’oratori de Sant Fe-lip Neri (Sol, 8), a les 22 h

Cinema: The Ground Truth:

eXPOSiciOnS

Fins el 14 de juliolDues exposicions ben dife-renciades: Ver para leer mostra el món oníric dels objectes, cadascun d’ells ar-relats no tants sols a la se-va història sinó també a la història de cada especta-dor; i Diferencias visua-les, composta per una altre complexitat, les interpreta-cions d’un mateix fet, l’art. Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Fins el 20 de juliolGratis. Selecció de les obres dels artistes François Pagès, Paula Cosp, Quico Armenteros i Santiaguete Calderón.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 26 de setembreExposició fotogràfica, Nice-land: Paisatges en verd i negre de la terra del gel, a càrrec de Dani Planas La-bad. Islàndia és una illa vol-cànica a mig camí entre Eu-ropa i Amèrica que presen-ta uns espectaculars pai-satges naturals esquitxats, de tant en tant, per cons-truccions humanes. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 25 de novembreExposició El casino de la Rabassada, història d’un somni burgès, comissaria-da pel gracienc Pere Fàbre-gas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat

acteS

divendres 13 de juliolTeatre musical infantil: L’illa del tresor.Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Loopoesía. Nova edició del festival de poesia amb El Gladiador Silenciado.Olokuti (Astúries, 36-38), a les 19 h

Dansa: Kamuyot, cia IT Dansa.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Dansa: 7 pecados, cia En-Femenino, flamenc Barci-no’12.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

diumenge 15 de juliolUn viatge apetitós pel món dels contes: La sopa de co-lors. A càrrec de Raúl Alzola i Marta Poll.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 12 h

Dansa: Col.lectiu Maria Montseny i Anna Rubiro-la.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Dansa: 7 pecados, cia EnFe-menino, flamenc Barcino’12Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 18 h

dilluns 16 de juliolConcert: The Marshmallow Girls i Mr Gershwin, Barci-no’12.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Dansa: Filage bloc: El tu-ronet de la dansa. Festival nunOff 2012Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (Sol, 8), a les 22 h

dimarts 17 de juliolActiva’t. Espai d’exercici físic i de salut a l’aire lliure: Tai-txi i txi-kung.Dones del 36, de 12 a 13 h

Concert: notienefans + Xa-vi Torras. Festival nunOff 2012.Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Vàlius.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

dimecres 18 de juliolDansa: (Remor), Res de res + Toni Pagès. Festival nu-nOff 2012.Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (Sol, 8), a les 22 h

Concert: Som tres: la llu-na, jo i l’ombra que em se-guia.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 21 h

Concert: Marc Ribot & Los Cubanos Postizos.CAT Tradicionàrius (Trav. Sant Antoni, 6) a les 21.30 h

Teatre: Improalfa, cia Im-proacatombaAlfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30

Cinema a la fresca.El Centre de Gràcia (Ros de Ola-no, 9), a les 21 h

de Gràcia

12


Cultura

Pedro Soler coordina un laboratori de set escriptors per reflexionar sobre artista i societat

Set escriptors s’han tro-bat durant una setmana a La caldera per reflexio-nar sobre el paper de l’ar-tista a la societat en un treball col.lectiu que es presentarà públicament el 16 i 17 de juliol, amb una assemblea vinculant oberta a tots els interes-sats dimecres 18 per tal de definir el programa Barri que el centre de creació gracienc portarà a terme el 2013. el projecte també inclou un fanzine, un llibre i un manifest. “La caldera es reinventa i s’obre de manera real al barri”, explica el coor-dinador de la iniciativa, Pedro Soler.

SILVIA MANzANERA

Quines són les tasques d’un cen-tre de creació d’arts escèniques al barri? I el paper de l’artista a la societat? Com se salva la distància entre l’art i els moviments socials? Els escriptors Oscar Abril, Helena Torres, Eva Calavia, Itziar Pascual, Gala Pin, Mercè Saumell i Sebas-tià Jovani han conviscut durant una setmana (del 2 al 6 de juliol) la major part del dia per trobar una resposta col.lectiva a aquests interrogants. “M’interessa com l’estètica surt de l’’ètica, l’art que fas s’ha generat des d’un terreny fèrtil, tot i que no sabem quina serà la reacció de la gent”, expli-ca Pedro Soler, el coordinador de Ment#3. D’aquestes reflexions ha sortit un llibre i un document sin-

alFred Mauve

MuNtatGe del laboratori protaGoNitzat per SiS eScriptorS i coNduït per pedro Soler

La Caldera es reinventa i s’obre als veïns per definir el programa Barri de 2013

tètic de punts fonamentals a tenir en compte al moment de pensar les arts escènics al barri, i es pre-sentaran a debat durant dos dies de trobades a La Caldera (16 i 17 de juliol a les 19 h). I el 18 de ju-liol, s’ha convocat una assemblea oberta a tots els interessats per a definir el programa Barri 2013 del centre de creació gracienc. “Estem vivint una crisi no només econò-mica sinó també de pensament, i des de l’art hem de buscar les fór-mules per treballar conjuntament i trobar-ne sortides”, afegeix Soler. El projecte inclou una adreça web [www.tea-tron.com/lacaldera/blog] amb tota la informació, do-cuments i dades rellevants.

L’obra mestra de la poesia eròtica medieval, el Cançoner de Ripoll, serà el tema del proper concert que ha programat el bar de l’Ar-tesà, el Via Fora, el proper diven-dres 20 de juliol a les 21.30 h. Fra Joan Silva interpretarà, per primera vegada a Barcelona, els poemes d’aquest cançoner, mu-sicats per ell mateix.

El ‘Cançoner de Ripoll’, musicat al Via Fora del CATAquest cap de setmana la pro-

gramació de la Caldera Grec 2012 presenta Coristes, a càrrec de Col·lectiu Maria Montseny i Anna Rubirola. L’espectacle vol ser una peça centrada en la recerca al voltant del concepte de no protagonisme; d’estar fo-ra de focus o desenfocat; d’estar en un segon pla o d’esquena; d’estar fora de camp o parci-

alment visible. El Col·lectiu Maria Montseny i Anna Rubi-rola es va formar al 2005 i el premiat projecte de videodansa Còrpora va ser el seu primer es-pectacle. Al març de 2011 van estrenar Coristes, que la Calde-ra acull el 14 i 15 de juliol a les 20 h, al Mercat de les Flors dins el marc del festival LP, Ex Festival de Dansa.

Maria Montseny i Anna Rubirola presenten ‘Coristes’

N. F.

Divendres 6 de juliol va tenir lloc la gala final del primer concurs de monòlegs humorístics Vila de Gràcia organitzat pel Centre Moral conjuntament amb Tele-Gràcia. El concurs va durar des del gener del fins el juny. Aquest concurs ha tingut un èxit abso-lut: els 25 finalistes van haver de representar el seu monòleg, que

havia de durar de 10 a 20 minuts a un jurat. Però va ser el públic qui va decidir el veredicte final i la guanyadora del primer premi, consistent en 500 euros, va ser Anna Vilà, tot i que la competi-ció va estar molt renyida. Tan ella com els guanyadors del segon i tercer premi podran representar els seus monòlegs al Teatreneu. Carlos Pablos, president del Centre Moral, va ser qui va tenir

Clou amb èxit la iniciativa amb la participació de 25 finalistes

la idea d’organitzar el concurs de monòlegs, però va comptar amb l’ajuda del Comitè Organitza-dor del Concurs format per Cla-ra Clavé, Sergi Saboya, Ariadna Rodoreda i Anna Cabestany. Els membres del comitè han sortit molt contents de la primera edi-ció d’aquest concurs ja que l’any passat havien intentar convocar-lo però es va haver de cancel.lar degut al poc èxit que va tenir.

Anna Vilà actuarà al Teatreneu per guanyar el concurs del Centre

arxiu

actuació d’uN delS participaNtS al coNcurS de MoNòleGS del ceNtre

Aquest any, en canvi, ha passat tot el contrari: la iniciativa ha tingut un èxit espectacular, no només de participants, tots de

nivell força elevat, sinó també de públic, que ha omplert la sala d’actes de l’històrica entitat de gom a gom.

El cicle de música als parcs, a GràciaREDACCIó

El dia 1 d’agost, dins del cicle de Música als Parcs, iniciat al juny i que dura fins l’agost, es farà un concert de música jazz al Parc de la Creueta del Coll (Mare de Déu del Coll, 77) a les 21 h (si no hi ha canvis d’última hora, cosa que s’especificaria a la web www.bcn.cat/habitaturba). El cicle musical compta amb la col·laboració de la Banda Muni-cipal de Barcelona, el Concurs Internacional de Música Maria Canals, L’Auditori, el Conser-vatori i Liceu i Veri, l’aigua dels Pirineus. Virage Quartet és el grup que tocarà, tal com el seu nom indica, està format per 4 músics: Vitalik Bagriy al saxo tenor, Rafael Madagascar al pi-ano, Arnau Obiols a la bateria i Manel Fortià al contrabaix. El concert es repetirà el 2 d’agost al parc de la Ciutadella.

breus

de Gràcia

13

13 de juliol de 2012l’independent cultura

reportatgeNúria Falcó

‘Pirouette en re menor’Innovador espectacle de la Cia Bàcum a l’Almeria Teatre

eSceNa de l’eSpectacle creat per bàcuM al FeStival barciNo 2012

La companyia Bàcum, productora de creació recent amb base entre Barcelona i girona, presenta un nou es-pectacle innovador i pluridisciplinar de nou format que du el nom ‘Pirouette en re menor’. L’obra, al Barcino’12 de l’almeria teatre del 20 a 22 de juliol, inclou dansa, el llenguatge del moviment que per-met transmetre sen-sacions i emocions de forma natural a partir de l’estètica, la plàsti-ca, el ritme i la tècnica; música utilitzada com a més que un simple complement i vídeo i interacció multimèdia gràcies a la qual l’esce-na pot créixer.

cedida

Bàcum és una companyia que està oberta a noves idees i pro-postes, i compta amb un equip jove, creatiu, experimentat i amb idees innovadores i inte-ressants que va néixer amb la idea de crear i produir especta-cles que barregin les arts escè-niques i visuals. Busca crear un llenguatge propi i apropar-se al públic, intentant fer-se un espai dins les arts escèniques del país, cosa difícil ja que encara que les propostes siguin de molt bona qualitat, els programadors no tendeixen a arriscar-se per por a no aconseguir rentabilitzar les programacions. Pirouette en re menor mostra un espai irreal on es narra una his-tòria quotidiana sobre una vida abandonada, rutinària i incons-cient que fins i tot ha arribat a abandonar els sentits, que són els que ens mantenen en con-tacte amb nosaltres mateixos i amb l’exterior. Els espectadors,

tant els entesos en dansa com els que no ho són, seran sorpresos constantment i s’endinsaran en un món de somni amb dosis de surrealisme, un espai inexistent que a tots ens agradaria conèixer, on tot és possible i que ens farà oblidar la vida rutinària. Un altre fet característic d’aquest especta-cle és que la música, composada per Marc Bahamonde, no s’uti-litza com a simple complement de l’escena sinó que té un paper protagonista i és una part activa de l’espectacle; el ritme, el silen-ci, la mirada i el gest, que lliga totes les disciplines, són impres-cindibles per a transmetre el mis-satge què es pretén que arribi als espectadors. Tampoc oblidem la importància de la il.luminació, utilitzada com a un element esce-

nogràfic i narratiu que reforça la música i el moviment, i que sincronitzada amb la llum i el color defineix un marc molt més elaborat i específic en l’es-pai i les emocions que es volen transmetre. Els veritables pro-tagonistes, però, són una balla-rina, Irina Martínez i un músic, Joan Laporta, que junts són la font musical i de moviment de l’espectacle que es complemen-ta, augmenta i/o distorsiona provocant sensacions, imatges o il.lusions. L’espectacle és apte per a tots els públics i dura 50 minuts, tot i que es triguen 6 hores a muntar-ho tot. Està dins del Festival Barcino 2012 i es re-presentarà a l’Almeria Teatre els dies 20, 21 i 22 de juliol.

‘aspectes d’iran’, a untitledBcn. Divendres 20 de juliol a les 20 h s’inaugurarà l’exposició fotogràfica de Corinna Hadi-Gamp, una fotògrafa alemanya que mostrarà històries amagades de la cultura dels iranians. Corinna, després de viure-hi durant 9 anys amb el seu marit iranià, ha pogut descobrir moltes ciutats diferents i paisatges espectaculars, que ara ensenya al públic.

coriNNa Hadi-GaMp

Soweto també actuarà per Festa Major

Andreu Zaragoza Quartet, cap de cartell de La Perla

xAVI TEDó

En una programació eclèctica que barrejarà diferents estils i on no es descarten concerts sorpresa, la banda de jazz gracienca Andreu Zaragoza Quartet serà una de les grans estrelles que actuaran al carrer de La Perla en el marc de la Festa Major. Ho farà el diu-menge 19, un dia abans que uns altres graciencs, els Sowe-to, innudin amb ska i rockste-ady la festa més jove de la Vila.

Uns que tornen són els Radical Animal Beat, que repeteixen es-cenari per tercer any consecutiu per la gran acollida que han tin-gut els altres anys. La rumba la posarà Málaga Esencia Rumbe-ra, que faran ballar els assistents al ritme del ventilador. El blues també tindrà el seu espai amb l’actuació dijous 16 de Loner-hino, mentre que el divendres serà el dia dedicat al funk amb la presència de The Funkystep Band and The Sey Sisters, The Gurus i Cool Frog.

el MúSic aNdreu zaraGoza, protaGoNiSta a leS FeSteS de la perla

cedida

la cartelleracinemeS

BOSQue muLticinemeS. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Ice age 4. La formación de los con-

tinentes. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.05. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Los cachorros: el código de Marco Polo. 16.00 i 18.00.

• Hysteria. Dv i ds, 20.15, 22.15 i 00.40. La resta, 20.10 i 22.15.

• Moonrise Kingdom. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Las chicas de la 6a planta. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Tengo ganas de ti. Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.45. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15. Digital, 16.30, 19.30 i 22.30.

• Blancanieves y la leyenda del ca-zador. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i

00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• El enigma del cuervo. Dv i ds, 16.10,

19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Ice age 4 (3D). Dv i ds, 16.30, 18.30, 20.30, 22.30 i 00.30. La resta, 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.

cinemeS girOna. Girona, 175• Inmaduros. Dv, dc i dj, 17.30, 19.30

i 21.30. Ds i dg, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Els cadells. El codi de Marco Polo. Ds i dg, 16.00 i 18.00. Dc i dj, 17.10.

• Stopped on track. Dj, 19.00.• Las chicas de la 6a planta. Dv,

17.45, 19.30 i 22.00. Ds i dg, 20.00 i 22.10. Dc, 19.30 i 22.00. Dj, 22.00.

• Las malas hierbas. Dv, dc i dj, 17.10 i 19.45. Ds i dg, 16.15 i 18.30.

• Els nens salvatges. Dv, dc i dj, 22.00. Ds i dg, 20.00 i 22.00.

Lauren gràcia. Carrer Bailén, 205.

• Sala 1: Ice age 4. La formació dels continents. 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15.

• Sala 2: Profesor Lazhar. 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.

• Sala 3: Moonrise Kingdom. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30.

• Sala 4: Blancanieves y la leyenda del cazador. 19.00 i 22.00. Hyste-ria. 16.45.

Verdi Hd. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Inmaduros. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.• Sala 2: Ellas. 16.05, 18.10, 20.20 i

22.35.• Sala 3: Red State. 16.15, 18.15, 20.20

i 22.35. • Sala 4: Las chicas de la 6a planta.

16.00, 18.10, 20.20 i 22.35.• Sala 5: Hysteria. 16.00, 18.10, 20.20

22.35.

Verdi Park. Torrijos, 49.

• Sala a: ¿Y si vivimos todos juntos? 20.20 i 22.35.

• Sala B: Marley. 16.10, 19.05 i 22.00.• Sala c: Moonrise Kingdom. 16.10,

18.10, 20.20 i 22.35.• Sala d: Profesor Lazhar. 16.10,

18.10, 20.20 i 22.35.

Verdi kidS. Torrijos, 49. • Don gat i els seus amics. 16.15 i

18.10. Dg, 11.30.

teatreS

teatreneu. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona

dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeo-nato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Zzapping, el concurso ds 20h Impro Horror Show ds 23.30. La Caputxeta i el Llop (infantil) dg 12.30h.

SaLa Beckett. Alegre de Dalt, 55• El Principi d’Arquimedes, de Josep

Maria Miró i Coromina. Del 3/07 fins al 29/07.

teatre LLiure. Montseny, 47• Els jugadors, de Pau Miró. Fins l’1 de

juliol.

SaLa POrta 4. Església, 4-6.•Revolta de bruixes. A partir del texto

de Josep M. Benet i Jornet. 1, 6 i 8/07.

de Gràcia

14


EsportsEls Lluïsos instaran Trias a fer un nou pavelló

x. T.

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, rebrà una delegació dels Lluïsos, formada pel primer equip, l’antiga i la nova de junta de bàsquet, així com la direcció de l’entitat, el proper 25 de juliol a la tarda a l’ajun-tament. El batlle de la ciutat vol felicitar el conjunt gracienc pel seu ascens a EBA tenint en compte que serà el segon equip de la capital catalana que estarà més amunt després del Barça. La junta dels Lluïsos aprofitarà la trobada per reclamar de nou la necessitat de disposar d’un pavelló en condicions a Grà-cia. “Sabem que el context és complicat per la crisi i les re-tallades, però es tracta d’una reivindicació històrica que no podem obviar” deixa clar Oriol Hosta, president dels Lluïsos. El màxim representant de l’en-titat ho argumentarà amb “el creixement sostingut de la sec-ció”, que va néixer fa 67 anys i que a la tardor farà mig segle que juga a l’actual pista. Amb el projecte del pavelló soterrat a la mateixa plaça del Nord ja oblidat per la despesa que im-plicaria, l’entitat es decanta ara per reformar completament el pavelló o construir-ne un de nou als Jardins Mestre Balcells o en algun solar buit de la Vila. Un projecte que la junta entén que ara per ara s’aplaci, però que vol que sigui una realitat en el futur per poder acollir els entrenaments i partits del pri-mer equip.

Els escapulats jugaran el primer amistós de la pretemporada contra el Sants l’1 d’agost

L’europa ja sap amb qui s’enfrontarà al Vila de gràcia. Serà l’espanyol B, que participarà en aquest torneig per tercer cop des de la seva instaura-ció l’any 1995. aquesta setmana la directiva ha tancat l’acord amb el con-junt blanc-i-blau, que va guanyar la competició el 2001, però la va perdre dos anys més tard.

xAVI TEDó

L’ascens als despatxos del filial de l’Espanyol a 2B per la renún-cia del Dénia ha afavorit la con-tractació de l’equip de Cornellà perquè el Vila de Gràcia sempre es disputa contra un rival de ca-tegoria superior. Els escapulats buscaran alçar la copa després de perdre la temporada passada contra el Sant Andreu als penals en una competició que se li resis-teix tenint en compte que només ha vençut en set dels disset par-tits disputats per l’entitat dels ri-vals. El partit, que es disputarà el 15 d’agost a les vuit del vespre en el marc de la Festa Major, mar-carà l’equador de la pretempo-rada. L’equip entrenat per Pedro Dólera iniciarà els entrenaments el 23 de juliol i, tret de novetats o canvis de darrera hora, dispu-tarà el primer amistós el dia 1 d’agost contra el Sants al nou camp de l’Energia. L’endemà, el Sant Andreu juvenil rebrà al seu terreny de joc l’Europa en el se-gon partit de la pretemporada. Els dos primers partits, després d’una setmana de treball físic,

seran consecutius i concentrats en cap de setmana. El 8 d’agost l’Europa visitarà el camp del Vi-lassar de Dalt, contra el que ju-garà la primera ronda de la Copa Catalunya, i després disputarà dos amistosos contra el Lloret i el Viladecans. Després de debu-tar a casa contra l’Espanyol B al Vila de Gràcia, l’Europa jugarà els darrers partits de preparació a casa: el dia 18 contra el Mollet i el 19 contra el Premià de Mar. Tots els partits estan subjectes a canvi de dia, planificació i en correspondència amb el sorteig i determinació de l’inci del calen-dari de lliga per part de la Fede-ració Espanyola de Futbol.

àNGel Garreta

l’eSpaNyol b Serà el rival del troFeu vila de Gràcia que eS diSputarà el proper 15 d’aGoSt

L’Espanyol B serà finalment el rival de l’Europa al Trofeu Vila de Gràcia

L’amistós programat contra el Sant Andreu juvenil ha aixe-cat ampolles entre els socis de l’Europa. La rivalitat existent entre els dos clubs, sumat al fet d’enfrontar-se a l’equip juve-nil, ha motivat que les penyes europeïstes estiguin en peu de guerra. Tot i que els dos clubs van segellar la pau recentment, membres del Caliu Gracienc

han amenaçat fins i tot amb no renovar el carnet perquè con-sideren que és un “partit inne-cessari, vexatori i absurd que embruta el nostre escut”. La junta de la penya escapulada demanarà explicacions a la di-rectiva i confia que es replante-gi disputar aquest encontre per la mala maror que ha originat entre els aficionats graciencs.

El Caliu es rebel·la pel partit contra el Sant Andreu Juvenil

de Gràcia

15


Activitat econòmica

xAVI TEDó

La reunió va ser tan tensa que fins i tot alguns comerciants van marxar abans que s’acabés. Un d’ells va ser Alfonso Pfeiffer, de Maite Libros, que assegura que s’estan plantejant realitzar

La paràlisi de les obres de Via Augusta encén els comerciantsEl Districte informa que la reforma s’allargarà fins a l’abril

operariS treballaNt a leS obreS de via auGuSta aqueSta Mateixa SetMaNa

els comerciants que pateixen la reforma de Via augusta han posat el crit al cel. després de mesos patint els incove-nients que implica tenir obres davant del comerç, ara l’ajuntament els ha informat que la reforma es demorarà fins a la primavera. Ho va fer en una reunió celebrada a la seu del districte dilluns a instància dels botiguers, que volien saber perquè des de fa dos mesos hi ha molts menys operaris.

Núria Falcó

alguna acció, com ara tallar el trànsit, per denunciar la situ-ació que viuen: “A l’última re-unió ens van assegurar que el tram de la Via Augusta estaria acabat al juny i la Gal.la Plací-dia al novembre, però ja vèiem que no seria així perquè les dar-reres setmanes no hi ha operaris treballant, només algun vigilant i poca cosa més”. La demora en la finalització de les obres obe-eix, segons els van explicar els representants municipals, als problemes interns que viu Gisa, l’empresa pública encarregada de l’obra, que acaba d’anunciar un segon ERO que afectarà 95 treballadors, el 42% de la plan-tilla, que està formada per 222 persones. Els talls puntuals de carrer que han viscut aquesta setmana com a conseqüència de les obres a la nova seu del Col.legi d’Economistes han provocat que el malestar augmenti. “Vam

demanar un pas que unís la part sud amb la nord, però només han deixat obert l’accés al pàr-quing municipal” denuncia Pfe-iffer, que afegeix que “el servei de recollida d’escombraries no funciona cada dia i els conte-nidors semblen un abocador de la brossa acumulada que hi ha”. L’enuig creixent dels botiguers ha provocat que l’ajuntament hagi convocat una nova reunió per dijous vinent amb l’objec-tiu de rebaixar la tensió i que es vegin més operaris treballant en les obres els darrers dies. Sigui com sigui, els afectats demanen simplement que es complei-xin els terminis pactats per fer front a la davallada d’ingressos que pateixen des de l’inici de les obres i recorden que fa només un mes des del departament de Territori i Sostenibilitat se’ls va dir que les obres continuaven amb els plaços previstos.

de Gràcia

16

13 de juliol de 2012l’independent viure a Gràcia

la torratxa

56

Aquest any, tots els que vem nèixer el 1956 fem 56 i com que aquesta és la meva columna nú-mero 56 a la contra de l’Independent, he pensat dedicar-la a un artista gracienc nascut aquell any en què quatre països del nord d’àfrica (Sudan, Mar-roc, Tunisia, Egipte) van aconseguir la indepènden-cia dels seus respectius colonitzadors. També és l’any de la revolució cuba-na i la revolució húngara (aquesta, aixafada pels tancs del pacte de Var-sòvia), del començament de les emissions de TVE i de l’entrada d’Espanya a la ONU, de l’onada de fred més terrible del segle a Europa i del primer festival d’Eurovisión. Vaig conèixer Manuel de Val, artista estratègic, arran de la seva exposició d’hete-rònims Via Sidney l’any 89 i he seguit la seva trajec-tòria des de llavors. També he tingut la sort de visitar esporàdicament el seu estudi, assistir als processos del seu meticu-lós treball i assabentar-me dels detalls i els misteris relatius a la Gioconda per boca seva, que n’és un dels més grans experts en tan petit i enigmàtic quadre. De Val, artista de la segona generació concep-tual catalana, observador del quotidià, insinuador de paradoxes, escriptor pictòric o pintor literari. Un dels grans, oblidat per la cultura gastronomico esnobista d’aquest país.

Victo

r Nubla

Arecio Smith (Asstrio): “L’estat policial i de persecució als músics està fent mal”de Santander de naixe-ment i militant gracienc des de fa una dècada, el músic arecio Smith és el teclista de la banda ins-trumental asstrio –amb disc acabat de sortir del forn– però demostra el seu virtuosisme amb els dits en d’altres projectes. Són un trio liberal. des que va descobrir un piano amb cinc anys sabia que seria músic professional. Fa 12 anys ho va confir-mar amb la Fundación tony manero. Va mante-nir un idil.li d’èxit amb adVersaris i una història d’amor amb Phat Fred. Jazz, funky, hip hop, gro-ove... no vol etiquetes. només bona onda.

SILVIA MANzANERA

Sónar, Cruïlla de Cultures, Festigàbal… Ser inclasificable t’obre més portes?Al contrari, te les tanca perquè al cap i a la fi la contractació de con-certs està circumscrita a etiquetes. Imagina’t uns cercles que són els estils, a vegades es superposen. Doncs nosaltres estem pel mig d’aquests cercles.

Així prefereixes no fer cap defi-nició de la vostra música.Es tracta de fer alguna cosa que moli però que sigui diferent. No tenim etiquetes perquè el que fem varia molt. Sí que tenim un direc-te molt definit. En viu la gent vol entrecot de bou tomba i tomba.

Els components d’Asstrio heu fet moltes col.laboracions i te-niu cadascú una carrera a part. No sabeu parar quiets?Som com els matrimonis: si no et baralles no avances. Gaudim de flexibilitat i tenim històries a part, no seguim aquesta onda rockera d’altres bandes més tancades.

Silvia MaNzaNera

arecio SMitH al pati d’el pati, l’eStudi de Gravació del carrer SaNt lluíS

I com valores la teva ‘carrera pa-ral.lela’ a Asstrio?M’he format a la carretera. Quan vaig començar fa 12 anys amb la Fundación Tony Manero vaig dir, ara sí que són músic professional. Dos anys després naixia Asstrio. Amb Phat Fred sí que he viscut grans moments. Ens vam dissol-dre l’any passat; una pena...

També vas viure grans moments amb AdVersaris.Tenia una sensació curiosa: vaja morro... o quina sort tenim. Per-què hi ha gent que es trenca les banyes i no se’n surt.

Només sort?I una mica de visió de futur. Te-nia moltes ganes de treballar amb rapers i ells són el referent del hip hop en català. Nosaltres som la música instrumental sense veu i ells tenien la veu sense els instru-ments... I 2+2 són 4. Els concerts eren devastadors. Vam finiquitar la història conscientment i tot i que ara no pensem en tornar tampoc descartem col.laboracions futures.

Desmenteix un tòpic de músic.Crec que tots són certs! Potser ara visc la dualitat de professor de dia, bohemi de nit. Faig de pianista a

l’escola integrada Oriol Martorell, a Canyellas, des de fa quatre anys i el cert és que, tal i com estan les coses de fotudes, tenir una feina així és una sort. Abans sí que vivia dels bolos, m’aixecava tard, em to-cava els ous...

Tindràs molt a dir, així, en te-mes d’educació...Te n’adones dels errors de la hu-manitat i he après grans lliçons, i les que hem queden. Reflexiones sobre el paper que han de jugar els mestres a la societat, el gran esforç que representa educar els xavals i la poca autoritat que tenen.

I el 21 d’agost torneu al Festigà-bal tres anys després...Sempre he apostat per fer barri. I crec que en Festa Major no s’estan fent bé les coses. Es persegueixen els músics i aquest estat policial és dolent pel barri. Es redueixen els horaris de concerts i es posen més limitadors de so. Un any, en un concert d’Inspira no se sentia res, era una presa de pèl. La gent de l’Helio fa veritables esforços per fer un programa de molta qualitat i no se li dóna prou valor.

amb Gràcia...

Amb Gràcia... Visc al carrer Mozart. Plaça de la Vila (per mi sempre serà Rius i Taulet) és la meva plaça de referència i passo molt de temps per allà. La fruita i la verdura la compro a l’Aba-ceria però no cuino gaire a casa. Per dinar, la pizzeria Il Posto, a Ramón y Cajal, i per sopar, al ja-ponès de Torrent de l’Olla amb Or. Sóc molt fan de Can Pu-

nyetas, exemple de les 3 B (bo, bonic i barat). Els dijous, funky y gintonic a la Superflyparty del Col.leccionista; màxim respecte pels organitzadors. I entre set-mana, al Vinil, bar de referència dels rockers a fer l’última copa.

Un desig... Que Gràcia no vis-qui una borneització. Que con-tinuï sent per la gent del barri.

16 El tercer pla del solar d’Encarnació contempla...

Documents

Transcript of 16 El tercer pla del solar d’Encarnació contempla...