18 d’octubre de 2013 El nou Park Güell s’estrena...

núm

. 50

2

18 d’octubre de 2013

ISSN - 1695-4793

6El Districte estudia mesures antisoroll a la Violeta

9El Grup del Llibre i Súnion inauguren una aula literària

Vallcarca tindrà un comissionat per solucionar la convivència

Miquel Esteve, destacat fins ara al pla d’assentaments irregulars del Besòs, és l’elegit | pàg. 5

Xavi Tedó

El nou Park Güell s’estrena sense targeta Gaudir+BCN

Els visitants assidus no tindran el carnet “fins al 28 o 29” i la sala Hipòstilarebrà els turistes de pagament amb bastides

suplement

Retrat dels bojos del temps graciencs

pàg. 6

2

18 d’octubre de 2013l’independent

editorial cartes al director ull de dona

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

CONTRA LA LOMCEEl 10 d’octubre s’ha aprovat la LOMCE al Congrés, una llei que va en contra de l’educació públi-ca de qualitat. Aquesta, però, no és l’única raó ni la més important per estar-hi en contra. És que ens hi va el futur. Us ho explico: “La educación es el motor que pro-mueve el bienestar de un país; el nivel educativo de los ciuda-danos determina su capacidad de competir con éxito en el ám-bito del panorama internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro.” Aquesta frase està a la primera pàgina de la proposta de llei. Jo no vull que ensenyin els nostres fills a competir, vull que els eduquin de manera que siguin capaços de col·laborar, cooperar, treballar en equip, valorar la diversitat com a valor positiu. Però la LOMCE deixa clar que volen una societat competitiva, segregadora, eli-tista, i actuant en educació és la millor manera de determinar la

El 28 de setembre és el Dia per a la despenalització de l’avortament. Tres dies després, el Plenari Municial de Gràcia, a instàncies del grup d’ICV-EUiA,va aprovar una Declaració institucional un cop consensuada i amb algun retoc. El text diu que s’acorda que davant de la reforma legislativa anunci-ada pel Ministre de Justícia, el Consell Plenari de Gràcia manifesta la més rotunda oposició a una reforma que suposa un retrocés i que atempta contra l’autonomia reproductiva de les dones i situa a l’Estat espanyol a la cua dels països europeus en matèria de drets sexuals i re-productius. Que cal reconèi-xer el dret a una maternitat lliurament decidida, i que per tant les dones decideixin sobre el seu cos i el seu em-baràs i que aquesta decisió conscient i responsable sigui respectada. Que el govern espanyol no modifiqui l’ac-tual Llei Orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. I que garanteixi l’accés universal a la informa-ció en matèria de sexualitat i mètodes anticonceptius i l’educació afectivo-sexual.

El Park Güell, el nou i flamant Park Güell amb accés regulat per als veïns i visitants més assidus i de pagament per als turistes, s’estrenarà d’avui en vuit, divendres que ve, malauradament a mig gas i sense tenir-ho tot a punt: la targeta Gaudir+BCN, que s’activa com a mínim set dies després que els sol·licitants hagin presentat la sol·licitud exclusivament a l’Oficina d’Aten-ció Ciutadana de la plaça Sant Miquel, a tocar de la plaça Sant Jaume, no estarà a punt per al dia de l’estrena i caldrà esperar “al 28 o al 29” perquè els primers inscrits la disfrutin. Així ho informen aquesta setmana per telèfon els informadors municipals, que aquest dijous van iniciar les primeres gestions

per donar d’alta les primeres sol·licituds.No ha estat una bona setmana, la de la recta final de prepara-tius per a l’estrena dels nous accessos al Park Güell, amb el precedent de guixetes que es canvien de lloc a última hora i encara amb el descobriment aquest dimarts de possibles despreniments als medallons de la sala Hipòstila. Els turistes, divendres que ve, pagaran un mínim de set euros per la visita a un espai que no podran disfrutar en la seva integritat

perquè ara hi ha una sèrie de bastides que ho impedeixen.Deu anys després que es presentés a l’Ajuntament el primer pla integral per canviar els accessos al Park Güell -un pla que va néixer mort per la manca de consens polític i social-, ara el nou equip de govern ha aconseguit el més difícil i arribar fins al final, no sense protestes que ja estan convocades dissabte a la porta del parc. Però sembla que sigui impossible des-lliurar-nos d’aquell caràcter mediterrani de la improvisació d’última hora, del despropòsit d’aparèixer al món amb una estrena amb bastides en un espai que és Patrimoni de la Humanitat. És tot plegat una llàstima i hi juguen en aquesta nova dinàmica del recinte tantes variables que és fàcil que alguna cosa falli. El nou Park Güell no tindrà divendres una estrena perfecta, i els turistes, els principals usuaris, no es queixaran. Però fa ràbia que encara puguin fer un somriure burleta i pensin: “ai...”.

L’Elijah Wood, l’etern Frodo, té una histò-ria d’amor amb Gràcia: quan ve a Barcelona, aterra a la Vila i passa pel bar Vinil de l’amic Jordi Lanuza. Amb el festival de Sitges en marxa i ell presentant ‘Grand Piano’, la visita era segura. Però diumenge el Vinil va obrir tard i Frodo es va estar una hora pensant què fer a la plaça de la Vila amb uns amics. Sort que per allà hi passava la Lyona, que va trucar de seguida el Jordi i la festa, com sempre, al Vinil, va ser completa.

Declaració institucional

Estrena a mig gas al Park Güell

No ha estat una bona setmana, la de la recta final dels preparatius

de l’accés regulat

Sembla que no sigui possible deslliurar-nos d’aquella improvisació

d’última hora

societat del futur. Lluitant contra la LOMCE lluitem per una socie-tat que es basi en les relacions cooperatives i no competitives, on prevalguin els drets socials amb igualtat, amb una economia que no es basi en treure drets bàsics com l’accés a la sanitat pública i l’educació o a un habi-tatge digne, per a poder enriquir unes classes dominants. Lluitant contra la LOMCE estem lluitant contra aquest model social que molts no volem però que en els darrers anys ens estan imposant en tots els sentits. Per tot això com a mare, però sobretot com a ciutadana, recol-zo totes les mobilitzacions que s’estan duent a terme els darrers mesos, les vagues de mestres a les que ens afegim les famílies, i recolzo totalment qualsevol ini-ciativa d’insubmissió a la LOMCE. Hauríem de fer tot el possible per a què aquesta llei no tiri enda-vant. Ens hi va el futur.

Martina Gasull

opinió

ConxaGarcia


3

el bloc

Què he de fer com a perio-dista perquè el meu estat d’ànim o de relació amb una persona, protagonista d’una notícia, no influeixi en la in-formació que vull fer arribar als lectors? Aquesta és una de les preguntes més difícils de respondre als alumnes que enguany han començat a estudiar periodisme. Hi són a gairebé totes les facul-tats públiques i privades del país, com nosaltres hi érem fa 15 anys; encara llegei-xen tan poc com ho fèiem nosaltres, però vibren tant com els que ja som semivells rockers. Com explicar que el periodista, sense moure’s de la informació, tria un verb o un altre també segons el grau de simpatia amb el subjecte? Com explicar per què uns diaris posen el verb en condicional o en futur quan fan la informació d’una enquesta? Com explicar el que està bé o el que està malament quan tantes coses hem fet malament i tant feta malbé ha quedat la professió? Com donar-los confiança perquè lluitin per trobar aquella escletxa que nosaltres vam trobar per treballar del que volíem? Com defensar-se de tanta capelleta? Com explicar Barça, Palestina o PP només pensant en el lector?

Albert Balanzà

El context

opinió Ramon Botet i Pont, president del G6 Col·lectiu d’Entitats Culturals Històriques de Gràcia

No ens podem sentir orfes culturals a GràciaHem sentit dir que la cultura a Gràcia està en decadència com a coincidència de la pèr-dua de diverses institucions que, en aquests moments de crisis i amb menys suports econòmics institucionals, s’han vist obligades a marxar de Gràcia o reduir les seves activitats. Tot i la desgràcia que suposa la pèrdua de llocs de treball i d’activitat, no cre-iem en la decadència. Ans al contrari, Gràcia continua essent creativa i diversa cul-turalment parlant i, en bona mesura, gràcies a les entitats històriques de Gràcia, priva-des amb vocació de servei pú-blic, que porten anys i panys impulsant la cultura al costat també d’altres de més joves que n’han trobat inspiració i guiatge. Som entitats que des d’un punt de vista cultu-ral no hem ocupat, fins ara, gaires portades dels mitjans de comunicació, graciencs o no. Allò que és considerat des del punt de vista de la cultura com a normal, habitual o que es desenvolupa dia si dia tam-bé, no és percebut, per part dels mitjans (i de vegades tampoc per part de les admi-nistracions) com un element d’interès informatiu. Aquest oblit reiterat provoca el des-coneixement -o manca d’in-formació acurada- per part de

Cedida

mitjans i institucions d’una part molt important de la cultura que es fa i es desfà a Gràcia... preci-sament una cultura... feta des de la base, que ens ha ajudat i ens ajuda també a atorgar-nos con-tinuïtat com a poble. Així, quan arriben temps més complicats hi ha persones que semblen potser desorientades o sentir-se orfes en trobar que alguns dels elements més “me-diàtics” de la cultura gracienca desgraciadament ens han deixat. És en aquestes persones que els voldríem informar o recordar allò que molts graciencs saben, ja si-gui per pertinença directa a les entitats o per sentiment i conei-xement. Saben que a Gràcia hi

ha la diversitat de teatre amateur més gran de tot Barcelona? Sa-ben que Gràcia és capdavantera en cant coral a Catalunya? Saben que a les nostres entitats tro-ben recer creadors? Saben que la creació feta dins de les nos-tres entitats és lliure de lligams ideològics perquè no està feta sota pressions externes? Saben que a les nostres entitats es fan concerts i activitats culturals di-verses? Saben que pràctiques es-portives com el bàsquet, el ten-nis taula o l’excursionisme entre d’altres són referents? Saben que tenim dues de les expressions culturals més singulars i extraor-dinàries de Catalunya com són la Festa Major de Gràcia i la festa de

què en penseu...

No estic d’acord amb el sistema d’accés, ho estaria si es fes pa-gar només els turistes, però no-saltres tindrem molts problemes per accedir-hi perquè haurem de fer una reserva prèvia i espe-rar que aquell dia l’aforament no estigui complet.

El meu fill m’ha de fer els tràmits perquè visc aquí mateix des de fa cinquanta-quatre anys, al costat del Park. Entenc que facin pagar als turistes perquè amb tanta gent es desgasta molt el Park i mante-nir-lo és molt car.

Hem de comunicar al Districte que tenim un comerç perquè no som veïnes i així hi podrem accedir. Hi ha més gent a favor que en contra que es reguli l’entrada. Sigui com sigui, vuit euros per l’entrada em sembla una mica car.

Sóc veï del Park, però encara no tinc la targeta per accedir-hi. Penso, però, que no només els ve-ïns dels barris del costat l’haurien de tenir, sinó que tota la gent de Barcelona ha de tenir el dret de poder gaudir del Park.

equip

Salvador Pochjubilat

GEMMa TrIBÓ farmacèutica

MarIa aNToNIa MarTÍNEZjubilada

ESThEr GarcIaadministrativa

la Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: DeBarris, sccl. director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. directora adjunta: Sílvia Man-zanera. redactor en cap: Xavi Tedó. redacció: Anaïs Barnoles, Ca-rina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maqueta-ció: Sergi L. Bofill. disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.dipòsit legal: B-32.478-00

distribució controlada per PGd

...del nou sistema d’accés regulat al Park Güell?

Sant Medir? Saben que tenim ensenyaments artístics refe-rents? Saben que les nostres activitats culturals permeten que molta gent trobi espais d’inserció social i que ajuden a preveure situacions d’exclu-sió social? Saben que es trac-ta, sovint, d’un treball fet en xarxa? Aquestes i tantes altres coses caldria saber...És veritat que sovint no sabem donar a conèixer les nostres

activitats com seria desitjable però també ho és que hi ha una certa tendència, des del desconeixement, a creure que allò que fem no té prou va-lor. Bones o dolentes, són les nostres activitats i estan fetes des de la ciutadania gracienca amb el suport de gent d’arreu de la ciutat (i de fora) per a tothom qui hi estigui interes-sat i sigui lliurepensador. Fem cultura tot l’any, des del sec-tor privat amb preus públics, i aquest és un fet excepcional.

Alguns se senten desorientats perquè

elements mediàtics de la cultura gracienca

han marxat

Aquestes persones saben que a Gràcia

hi ha la diversitat de teatre amateur més

gran de BCN?

per Xavi Tedó

opinió

4


la setmana

Aquests dies han començat les obres per convertir en plata-forma única els carrers Llibertat i Fraternitat. Sens dubte, una molt bona notícia. Les encara voreres estretes d’una part dels carrers de la Vila són un impediment a l’hora de moure’s a peu pel barri. Sobretot, si es va acompanyat de criatures, cotxets infantils, carros de la compra o si, senzillament, es vol passejar acompanyat i mantenir una conversa sense perill d’ensopegar o acabar amb un dolor cervical de cavall. El pla que Gràcia va començar fa anys per pacificar el centre de la Vila ha donat molt bons resultats. Sóc un ferm partidari de la pacificació dels carrers i de les superilles amb pilones incloses. En alguna altra

ocasió ja he lamentat que això no es compensi amb places d’àrea verda exclusi-ves per als veïns al períme-tre de la Vila. Carrers com Bonavista, Bailèn o Escorial haurien de substituir la zona blava per la verda i facilitar l’aparcament del veïns del barri. Però avui deixeu-me que posi l’accent en la pla-taforma única. Darrerament s’està fent un esforç per incrementar aquest tipus de vies. L’última mostra, la de Fraternitat i Llibertat. I ara

no fa massa l’entrada a la Vila per Milà i Fontanals i alguns dels seus carrers transversals. Aquí, però, el Districte ha perdut una gran oportunitat per pacificar un dels carrers amb més tràn-sit de vianants de Gràcia. No acabo d’entendre el criteri que s’ha seguit per peatonalitzar en tres fases, tres trams d’aquest carrer. Crec que no hi ha cap altre exemple a Gràcia d’un carrer amb tantes variables en el seu breu recorregut. Estic per engegar una campanya de recollida de signatures com la que va posar en marxa l’AMPA de l’escola Jujol i que tants bons resul-tats ha donat. El canvi de sentit a Riera Sant Miquel ha deixat sense cotxes aquesta zona de la Vila. En pocs mesos també està previst convertir el tram de carrer de davant de l’escola en plataforma única, cosa que encara farà més còmode i agrada-ble les sortides i entrades al centre. A Milà i Fontanals no es pot canviar el sentit de la circulació. És una de les poques vies d’entrada a la Vila en sentit ascendent, però sí que es podria pe-atonalitzar tot el seu recorregut tenint en compte que ja s’ha fet una part de la feina sense que això provoqui cap problema, ans al contrari, i que la majoria de carrers que entrecreuen Milà i Fontanals no tenen pràcticament trànsit. La Gràcia del sud també vol ser peatonalitzada, encara que quan em moc amb els meus fills per alguns dels carrers de plataforma única he de sentir dir-me constantment… “papa, per la vorera”.

Papa, per la vorera

Roger Rofínopinió per Joan Cervera

El nostre patrimoni en perill (i 2)

Una altra de les actuacions ur-banístiques fetes a Gràcia que considero encertades és la de l’arbrat. Abans, a la Vila, només a les places hi havia arbres bo-nics. Ara, amb els arbres als car-rers s’ha aconseguit una visió més amable quan hi passeges.Per contra, l’actuació a la Viole-ta em deixa un gust agredolç. La defensa popular que es féu d’aquest espai emblemàtic aconseguí salvar tota la façana de les urpes àvides d’una im-mobiliària holandesa. Però l’in-terior, tanmateix, fou modificat; si bé es conservà la sala del bar, la reforma s’emportà per davant l’antic teatre, fet que per mi és una llàstima. L’antic teatre antic ha deixat pas a un auditori de fusta que, pel que es veu, és el que marquen les noves tendèn-cies en arquitectura. D’aques-ta manera Gràcia segueix els passos de la veïna Barcelona incorporant l’encofrat de fusta estil auditori de BCN no només a l’antic teatre, sinó que també a la sala de plens del Districte. I Gràcia es despersonalitza. En relació a les places, element identitari central a la nostra Vila, em ve al cap una reflexió: no m’agraden les places dures. Abans la Virreina, el Dimanat i la plaça de la Vila eren places de terra sorrenca. Per mi aquest format és preferible al formigó imperant i a la seva duresa. L’ús que se’n fa de les places és so-vint massa restrictiu i poc orde-nat. Abans tothom tenia el seu lloc: els infants per jugar-hi, els avis per seure-hi, per exemple al pedrís que envoltava la plaça del Diamant. Els cotxes passa-ven pel voltant, cadascú amb el seu espai i amb respecte.

Xavi Tedó

Encara que es tracta d’un element relativament nou, crec que haurí-em de recuperar la Font dedicada a Joan Maragall, representativa del disseny que sembla imperar, i que fou col·locada al final del Tor-rent de l’Olla, just davant del núm. 205 on s’alça un nou edifici que és com una mena de gratacels. Aquesta font, misteriosament, ha desaparegut fa un parell d’anys, era com una mena de tronc d’ar-bre a través del qual baixaven uns filets d’aigua, com si fos la pròpia saba del tronc, que anaven a parar a un estany. La font estava emmar-cada amb uns versos del poeta Jo-an Maragall. Aquesta font, que no ve de la Gràcia “històrica”, amb el

temps ho serà. Hem d’honorar la memòria d’aquelles perso-nalitats que han configurat el nostre país.Per últim, m’agradaria fer algu-nes consideracions de cara al futur. En primer lloc, vull cen-trar-me en els fanals genuïns de Gràcia (aquells que són al carrer Major, dobles, o com els del carrer Astúries). Formen part de l’ambient urbà de Grà-cia i caldria, no només no per-dre’ls, sinó recuperar-los. Seria també important protegir o elevar el grau de protecció dels edificis singulars que donen sentit a la retícula gracienca. Penso per exemple en les dues cases que hi ha dalt de tot de Torrijos, a tocar amb Virreina, o bé les casetes baixes d’Encar-nació/Or, o Verdi, entre d’altres. Seria trist que, tal i com ja ha passat amb tantes casetes pre-cioses, aquestes fossin ender-rocades i substituïdes per cases amb una arquitectura que poc s’adiu amb els trets mediterra-nis o graciencs de tota la vida. Cal contribuir a que el futur de Gràcia no quedi diluït. Ara és l’hora d’actuar, ara que encara hi som a temps.

S’hauria d’elevar el grau de protecció dels edificis

singulars que donen sentit a la retícula gracienca

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

opinió

Dóna la cara per l’independentL’Independent publicarà a partir d’aquesta setmana les fotografies de totes les persones que han recolzat econòmicament aquest setmanari en el marc de la campanya “Dóna la

cara per l’Independent” i que diumenge durant el Dia del Comerç al Carrer van passar per l’stand de la publicació a la plaça de la Vila. Moltes gràcies a totes!

Carme Pons Antonio Hernández Diana Miqueo

Sóc un ferm partidari de la pacificació dels carrers i de les superilles amb les pilones incloses

No acabo d’entendre el criteri per peatonalitzar en tres fases tres trams del carrer Milà i FontanalsSeria trist que les casetes

baixes fossin enderrocades per edificis que poc

s’adiuen amb Gràcia


5

políticaFandos designa un mediador a Vallcarca per solucionar problemes de convivència Miquel Esteve, comissionat d’Acció Comunitària, ha estat 18 mesos amb els senegalesos del Besòs

Cedida

La densitat del gas i de l’oxigen eren un misteri millorable a les primeres dècades del segle XX. Però un equip de químics al vol-tant de la figura de Moles va per-feccionar les aportacions dels refe-rents internacionals en la matèria. Nascut el 1883 al número 25 del carrer Aulèstia i Pijoan, Moles, tot i la seva projecció, va patir la Guer-

Cedida

Una placa recordarà Enric Moles

Honor al químic dels pesos atòmics ra Civil, l’exili i la presó i no va ser indultat fins al 1950.Una biografia tan complexa ha merescut ara el reconeixement del Taller d’Història de Gràcia, la Real Sociedad Española de Química, l’Institut d’Estudis Ca-talans, la Societat Catalana de Química i la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la

Una placa al carrer Aulèstia i Pijoan 25 recordarà Enric Moles

Qui era Enric Moles? El químic català de més prestigi internacional de la primera meitat del segle XX, expert en la determinació de pesos atò-mics i considerat l’introductor de la Química física a Espanya. Una placa ara el recordarà.

reportatge per Albert Balanzà

Tècnica, que han vist aprovada la proposta de col·locació d’una placa a la casa on va viure, en aquest carrer paral·lel al carrer Gran a l’altura de Fontana.La comissió de memòria histò-rica de l’Ajuntament ha organit-zat el 28 d’octubre un petit acte protocolari, presidit pel tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Jau-me Ciurana. A la placa hi dirà: “En aquesta casa va néixer En-ric Moles i Ormella (Barcelona 1883 – Madrid 1953) Químic i farmacèutic. Autoritat inter-nacional en la determinació de pesos atòmics”.

Miquel Esteve serà el nou mediador de Vallcarca

“Volem aclarir i esmenar les notícies relacionades amb l’ho-menatge a l’Uri Caballero que han aparegut en aquest mitjà les darreres setmanes. Per co-mençar, i per sobre de tot, ha de quedar clar que els organit-zadors d’aquest acte som gent que no està adscrita a cap col-lectiu concret i que actuem de forma totalment independent i desvinculada de qualsevol entitat; que només ens mou

el respecte i l’admiració per la persona de l’Uri Caballero i li volem retre un homenatge com a forma de condol col·lectiu. En cap cas l’Ateneu Popular de Vallcarca ni cap altra entitat són els organitzadors d’aquest acte, i ho volem deixar ben clar perquè haver donat aquesta informació –incorrecta- pot haver anat en perjudici tant de la nostra iniciativa com de les seves activitats”.

Nota dels familiars i amics per a l’acte a Uri Caballero

breus

EUiA-Gràcia debat una proposta de República catalanaL’assemblea d’EUiA a Gràcia ha engegat el procés de debat de la ponència política que la forma-ció ha convocat pel 27 d’octubre. Aquest proper dilluns el nucli local de la formació roig-verda es reunirà per debatre la ponèn-cia “Un procés constituent per a catalunya”, preparant la par-ticipació, amb aportacions i es-menes si s’escau, per presentar posteriorment en la conferència política nacional convocada per al diumenge. Un dels temes a debat se’ns dubte és la proposta d’una república catalana, que ja va avançar el coordinador gene-ral Joan Josep Nuet durant la 13a Festa d’EUiA celebrada el passat 6 d’octubre. L’aposta del partit passa per assolir “una república catalana lliurement federada, so-cial i democràtica”, una via fede-ral de lliure adhesió que defensa el dret d’autodeterminació.

El Banc Expropiat fa campanya contra la videovigilànciaDesprés de la campanya engega-da per Stopcontrol per denunciar la ubicació de dues càmeres de videovigilància instal·lades per controlar entrades i sortides a la Kasa de la Muntanya, el Banc Expropiat ha estat el punt de tro-bada aquest dijous d’una passe-jada per Gràcia titulada Un breu recorregut per la dominació. Els participants, en un breu comu-nicat de convocatòria, han argu-mentat la passejada en el fet de denunciar “la penetració difusa de les corporacions TIC a la nos-tra vida quotidiana”.

La regidora de Gràcia, Mai-te Fandos, ja té la diagnosi que va encarregar sobre les problemàtiques de Vallcarca i la identificació d’interlocutors a l’empresa Progesa, quan va esclatar la polèmica sobre el pla Buits i es va deixar deserta una iniciativa ja adjudicada per fer un hort a la Casita Blanca. L’encarregat d’agafar les conclusions de l’informe i aplicar-les serà Miquel Esteve, comissionat d’Immigració i Acció Comunitària, que està destacat al Besòs des del 2012 i ara ha aterrat a Gràcia.

Albert Balanzà

L’informe que Progesa ha elaborat en els últims tres mesos dibuixa una Vallcarca atomitzada en col-lectius que divergeixen entre ells, una Vallcarca emprenyada amb el Districte i una Vallcarca que, més que una comissió de seguiment de l’etern pla de reforma, necessita una mesa de diàleg per refer les mancances de convivència. Així ho han explicat aquesta setmana els tres responsables de l’informe en el comiat amb algunes entitats consultades en la diagnosi.L’aplicació de la solució, just a la inversa del que ha passat amb el pla d’usos, passarà ara per deixar el treball tècnic a les mans d’un alt càrrec de l’àrea de Qualitat de Vida, Miquel Esteve, comissionat

d’Immigració i Acció Comunità-ria, fins ara destinat a mediar des del gener de 2012 en els assen-taments irregulars del barri del Besòs. Esteve, del qual depenien quatre mediadors sobre el ter-reny, va liderar els contactes amb l’Associació de Senegalesos de Ca-talunya en tant que entitat repre-sentativa dels afectats. La regidora del districte, Maite Fandos, ha argumentat que “és bo” designar Esteve, que a més és veí de Vallcarca però que té una perspectiva externa, perquè deci-deixi si cal al final un pla comuni-tari com el que es va fer al Besòs, amb protagonistes diferents.

6


societat

La sala Hipòstila rep els turistes amb bastides perquè els medallons tenen perill de despreniment

El Park Güell estrenarà el pròxim divendres 25 d’octubre, per primera vegada a la història, un sistema d’accés regulat i de pagament que no impedirà que segueixi sent un dels espais més visitats de Barcelona. Però l’es-trena serà a mig gas: els visitants locals o foranis que no són veïns del parc no tindran activa fins a l’última setmana d’octubre la targeta Gaudir+BCN i, a més, hi ha bastides a la sala Hipòstila.

Albert Balanzà

Els primers visitants del nou accés regulat al Park Güell seran els ve-ïns i la comunitat educativa amb dret de pas i els visitants que pa-guin entrada. No hi haurà ningú que s’hagi volgut acollir a la moda-litat de targeta Gaudir+BCN, per-què l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la plaça Sant Miquel ha començat a gestionar aquest di-jous aquest servei i no l’activarà almenys fins al 28 d’octubre. L’àmpliament publicitada targeta, bàsicament adreçada als barcelo-nins i catalans que vulguin entrar sovint el recinte, s’ha d’anar a obtenir presencialment a l’Ajun-tament (per l’empremta dactilar), però els informadors de la OAC avisen que el servei “no es podrà fer servir fins al 28 o 29 d’octu-

Xavi Tedó

Una operària reparant els medallons dels sostre aquesta setmana

bre”. Aquest no ha estat l’única problemàtica d’última hora a la qual s’ha hagut d’enfrontar l’Ajun-tament, malgrat que fa mesos que prepara aquest moment: la set-mana passada, durant una revisió de tècnics d’Hàbitat Urbà a la sala Hipòstila, es van detectar “desad-herències” als quatre medallons del sostre, just a sota de la plaça de la Natura i dels bancs de trencadís. Traducció: perill de despreniment. “Primer, la seguretat”, han apun-tat fonts municipals. L’estrena de la zona monumental, regulada i de pagament, s’haurà de fer amb bas-tides d’obra pel mig.

El Park Güell estrena l’accés regulat sense activar la targeta Gaudir + BCN

La idea de l’Associació de Ve-ïns Coll-Vallcarca d’aprofitar el centenari de l’acabament de les obres del Park Güell per fer una commemoració el 2014 ha co-mençat a caminar amb una re-unió dilluns a plaça Sant Jaume entre el president de l’entitat, Salvador Barrau; el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca; i els dos màxims col-laboradors de la regidora, Maite

Fandos, a la tinença d’alcaldia, Iolanda Latorre i Esteve Suñé. Després d’ajornar-se la trobada diverses vegades, les dues parts van posar fil a l’agulla amb la implicació del Museu d’Història com a principal novetat. “Volem obrir el parc als barris”, apunta Barrau. No hi ha res estipulat encara, però la idea va enda-vant, amb història, cultura i els itineraris que ja es fan.

El Museu d’Història entra en els actes del centenari

breus

Exposició per repassar els 25 anys dels Amics de la Gent GranAmb el títol ‘Amics de la Gent Gran: 25 anys d’abraçades i pe-tons’, un grup format per vo-luntàries i voluntaris d’aquesta entitat han organitzat una expo-sició fotogràfica que repassa la trajectòria de l’ONG, que lluita contra la soledat de les persones grans. La mostra, que s’inaugura aquest dissabte a la galeria Untit-ledBCN (Topazi, 14), plasma com és l’acció social que desenvolupa el voluntariat amb les persones grans, amb gestos com una abra-çada o un petó. L’acte començarà a les cinc de la tarda i comptarà amb l’actuació musical del grup Acoustic Guiri. L’exposició es po-drà visitar fins al 30 d’octubre, en horari de 17h a 21h.

Denúncia contra el Tangerina de Verdi perquè podi els arbresUna veïna del número 179 del carrer Verdi ha estat protagonista aquesta setmana del Butlletí Ofici-al de la Província per la denúncia que ha presentat contra el restau-rant Tangerina, ubicat als baixos de l’immoble, perquè es podin els arbres que hi ha al jardí interior de l’establiment “perquè les branques i les fulles sobrepassen a la finca del costat”, segons ha explicat el cap de llicències del Districte. Les mateixes fonts municipals preci-sen que no hi ha cap resolució però que s’ha fet públic perquè hi ha ha-gut quatre intents de notificació.

crònica blava

Els CVG aconsegueixen la mi-llor actuació de la seva història en la festa major de Sarrià. Els graciencs han realitzat un molt bon paper ajuntant per primer cop tres castells de vuit i mig i el pilar de sis. Han obert la primera ronda descarregant la desena torre de vuit de la temporada. La segona ronda, el quatre de vuit amb l’agulla, castell que ha quedat només en carregat ja que el pilar de sis s’ha trencat quan l’enxaneta començava a sortir. Iper acabar la diada, el set de vuit, que han descarregat sense gaires complicacions; el quart de l’any i segon consecutiu. I com a cire-reta, han descarregat el segon pilar de sis del seu historial.

per Aleix Vila Fuerte

Montserrat Torres

Silvia Manzanera

La Coordinadora de Colles de Cultura Popular, responsables de la gestió de La Violeta, ini-ciaran ara una ronda de con-verses amb els veïns després de les denúncies rebudes pel soroll de l’equipament. Segons ha ex-plicat a l’Independent Guillem Roma, no són els concerts que es programen en els diversos espais del renovat centre de cultura gracienc sinó la matei-

xa activitat dels diferents grups que hi tenen seu. “A la Violeta es fan assajos de diferents colles de cultura popular i sembla que hi ha hagut alguna queixa per ai-xò”, explica Roma. Per aquesta raó, els responsables de l’equi-opament es reuniran amb els veïns que han fet arribar les de-núncies al Districte per tal d’ar-ribar a una solució i poder dur a terme l’activitat diària de l’equi-pament del carrer Maspons sen-se cap conflicte de convivència.

La coordinadora de colles iniciarà una roda de converses amb els veïns

El Districte estudia mesures contra el soroll per denúncies a la Violeta

A part de funcionar com a casa de cultura popular i acollir les seus de diverses entitats, la Vi-oleta ofereix tot un programa d’activitats culturals, com ara concerts, exposicions o conta-contes. A més, aquest diumenge 20 d’octubre, l’històric casino gracienc se suma a la 48 h Open House Barcelona, un esdeveni-ment que obre portes d’alguns dels edificis singulars de la ciu-tat i els mostra als interessats amb visites guiades.

80 octubre2013

El camí escolar gracienc avança amb el Bus a peu

editorial

Tocant el cel: els ‘bojos’ del temps

Infants i ciutat

Cada dia són més els qui s’endinsen a la ciència meteoro-lògica. També a Gràcia. Webs, fòrums, blogs... un ventall molt ampli on poder trobar a través de la xarxa continguts relacionats amb la meteorologia. A banda, les webs dels serveis meteorològics són les pàgines oficials més visitades

amb escreix. Si a això li sumem que els espais del temps dels diferents mitjans audiovisuals són els que tenen més audiència, no ens serà molt difícil intuir que la febre envers aquesta ciència va en clar augment. Aquí a la Vila n’hi ha uns quants. Els visitem per saber qui són i què fan.

Turó del Cargol consolida un model sostenible i segur d’anar a escola

Aquesta setmana han coincidit dos esdeveniments que sense tenir vincle directe estan estretament relacio-nats. Un és l’estrena oficial aquest dilluns 14 d’octubre del Turobús, el primer bus a peu que es posa en marxa a la ciutat de Barcelona. I ho ha fet una escola gracienca, Turó del Cargol, que ja comença a recollir els fruits d’haver inaugurat ara fa tres cursos el camí escolar, un projecte ambiciós i que incideix en nom-brosos i diversos àmbits; mobilitat, sostenibilitat, urbanisme, pedagogia, seguretat, civisme, respecte, socialit-zació... I l’altre fet destacat, tot i que sigui fora dels dominis de la Vila, ha estat la conferència que Francesco Tonucci va realitzar dimarts al Mu-seu Blau. El gran pedagog italià és un gran defensor dels camins escolars, evidentment. És l’impulsor de “La ciutat dels infants”, un projecte que va néixer a Fano (Itàlia), el maig del 1991 i que sempre ha pretès treballar cap a una nova filosofia de govern de la ciutat on els infants són el paràme-tre i la garantia de les necessitats de tots els ciutadans. Com s’explica a la pàgina web del projecte, es tracta de construir una ciutat diversa i millor per a tots, de manera que els nens puguin viure una experiència com a ciutadans, autònoms i participatius. Ara mateix la nostra Vila no seria un espai preparat per als nens, però és destacable l’esforç de part de la co-munitat educativa per fer de Gràcia un districte on els infants són els pro-tagonistes, persones responsables, autònomes i segures. El Turobús és un petit però imprescindible pas cap a la ciutat dels infants. Una notícia per celebrar. Felicitats.

Carles Nerín

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Retrat dels ‘meteobojos’ de Gràcia

Cada dia són més els qui s’endinsen a la ci-ència meteorològica. També a Gràcia. Webs, fòrums, blogs... un ventall molt ampli on poder trobar a través de la xarxa continguts relacionats amb la me-teorologia. A banda, les webs dels serveis meteorològics són les pàgines oficials més visitades amb escreix.

Carles Nerín

Si a això li sumem que els es-pais del temps dels diferents mitjans audiovisuals són els que tenen més audiència, no ens serà molt difícil intuir que la febre envers aquesta ciència va en clar augment. Parlant d’aficionats, aquí a la Vila hi ha uns quants i aquests dies he anat a visitar-los; vull apropar-los a la gent del barri. El meu destí està molt a prop de la pla-ça de la Vila de Gràcia. Allà he quedat amb dos “meteobojos ”(així acostumem a definir els apassionats del temps atmos-fèric). M’espera a casa seva el Joan Carles Esteve. En Marc Gassó també acudeix puntual a la cita. Ens coneixem a través de les xarxes socials tot i que fins avui no ens havíem vist mai les cares. Un “santuari” meteorològic apareix davant dels meus ulls. És un pis es-

A Lesseps viu en Cristian Guarro, un amic també “meteoboig” amb el que comparteixo experiències i nits en vela esperant la tempesta o el floc de neu. Fa anys que ens coneixem, hem donat cursets de méteo junts i formem part d’una associació anomenada Co-mando Tibidabo. Ell també té una estació meteorològi-ca al terrat, que compartim. Creuem les dades del dia, comentem els models i par-lem del que passarà i del que ens agradaria que passés. És capaç de dormir al ras amb temperatures sota cero per tal de gaudir d’una situació meteorològica o de com-prar uns “wualquitalquis” per poder-nos comunicar i fer un seguiment meteo-rològic apassionant. Tot i tractant-se d’una ciència, des de l’àmbit professional no es veu la gent amateur com una competència o una nosa. Tot al contrari. Són una gran font d’informació i una gran part d’aquests aficionats es converteixen en observadors voluntaris, sigui de l’AEMET o del SMC.

‘Comando Tibidabo‘ en

acció

tratègicament immillorable, amb sortides exteriors a banda i banda per a poder abraçar una visibilitat pràcticament de 360º. Ja només entrar, d’una tacada, dos sensors de tempe-ratura i humitat presideixen la paret amb una precisió suïssa,

una consola que mostra totes les variables meteorològiques i un termòmetre penjant d’un gran finestral són els acom-panyants. Aixecant la vista aprecio a la terrassa un màstil d’uns quants metres on al seu

Carles Nerín

Estació meteorològica d’un aficionat al temps a un edifici de Plaça Lesseps

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixosTelèfon: 93 237 47 43

Mapa ecològic de recursos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

extrem superior està ubicada una estació meteorològica. En Joan Carles ens diu que és l’última adquisició i està en fase “de proves”. Amb aquest raonament intueixo que no és l’única estació que té. Passem a l’altra banda del pis i la meva intuïció surt ràpidament de dubtes: dues consoles més, de dues estacions, aquestes ja dins del terreny “professional”. Pugem al terrat i allà hi són amb el seu màstil de més de 4 metres d’alçada (important que no hi hagi cap desviació de la temperatura per efecte de l’escalfor del terra). A tot això, els diàlegs estan farcits de números i dates…que si la nevada d’aquell any, que si la gelada d’aquell altre, la mínima

Carles Gassó, un ‘meteoboig’ gracienc té una estació prop

del camp de l’Europa

absoluta de l’estació, el cop de vent màxim…no calen apunts. Curiosament me n’adono que som de tres generacions ben diferents i amb feines que poc o res tenen a veure amb la méteo. Val a dir que el Marc, el més jove, està fent un mòdul superior d’educació i control ambiental i ell és un clar exemple de la pedrera que puja amb empenta dins del terreny dels “apassionats a la meteorologia”. També te una estació professional prop del Camp de l’Europa, i tant ell com en Joan Carles posen les dades a disposició del públic a través de la plana web de Me-

teoclimatic. Surto i penso que poques vegades m’he sentit tan còmode en una casa en que tot just acabo de posar el peu a dins. Un cop a casa em poso a es-criure i me n’adono que el que hauria de ser un reportatge ha acabat sent una trobada d’amics. Molta méteo.

L’estació d’un ‘meteoboig’ de plaça de la Vila

Carles Nerín

La ciència meteorològica guanya adeptes i protagonisme entre els graciencs

[3]

Després de l’acte de signatura de les esco-les de l’Agenda 21 el passat divendres 11 d’octubre, el curs se-gueix amb bon ritme i les activitats dels cen-tres escolars graciencs en materia mediam-biental no s’atura. Un exemple és la visita que l’alumnat de sisè de l’escola Vedruna Gràcia va realizar a finals de setembre al Bosc Turull: ells matei-xos ho expliquen.

El dia 30 de setembre, els nens i nenes de 6è de l’escola Vedruna-Gràcia vam anar d’ex-cursió al bosc Turull, al barri del Coll. Abans d’anar-hi vam preparar la sortida: vam fer uns grups per treballar i vam buscar en unes guies de vegetació i a internet les plantes que hi podí-em trobar, per saber trobar-les després al bosc.

I per fi va arribar el dia de l’excursió! Just quan hi vam arribar, la Mireia (que era la nostra guia de l’A21E i experta en plantes), ens va explicar què era l’Aula Ambiental del bosc Turull i ens va donar unes quantes recomanacions per explorar l’indret. Després els mestres ens van repartir el material (lupes, pots-lupa,

Agenda 21 escolar

càmeres...). La resta del matí ens vam dedicar a descobrir les plantes (arbres, arbusts, lianes, herbes, etc.) i també vam escoltar i veure alguns animals (cotorra, centpeus,

dragó, etc.). També vam tro-bar ossos d’animals i uns nius d’escarabat morrut, que vam portar a l’aula del bosc per

observar-los amb les lupes. Va ser molt divertit, ens va agradar molt l’experiència d’estar a la natura i poder reconèixer les plantes que havíem buscat als llibres. Després a l’escola, hem continuat el treball. Hem desco-bert com és el bosc a la tardor; però hi tornarem a l’hivern i a la primavera per observar els canvis. Tot això éspossible gràcies al’A21Ei als mestres. Recomanem que hi aneu!

Roger Marqués, Núria Fo-guet, Ariadna Muñoz, Mar Mo-lins, 6è primària Escola Vedruna - Gràcia

Mireia Abril

Els alumnes observen un centpeus

Dues de les alumnes fotografiant un dels exemplars de Turull

L’escola Vedruna investiga la vegetació del bosc Turull

Una alumna de Vedruna dibuixant una olivera

Hem descobert com és el bosc a la tardor però hi tornarem per observar els canvis

Reunió per compartir les conclusions de la jornada

Mireia Abril

Mireia Abril

Mireia Abril

[4] [per darrere]

“El camí escolar contribueix a pacificar el trànsit i fer més amable l’entorn”

Per què posar en marxa un Bus a peu quan teniu un camí escolar que ja funciona des de fa tres anys?L’objectiu és que les criatures siguin autò-nomes, guanyin en confiança i seguretat, i vagin sols a l’escola. Sovint el problema som els adults, que els sobreprotegim. Però el trànsit, que pot representar un perill, es pot pacificar i millorar l’entorn. De fet, una de les tasques del camí esco-

L’Albert Vilallonga és membre de l’AMPA del Turó del Cargol i de la comissió de seguiment del Camí escolar d’aquest centre públic gracienc, a més de ser un dels conductors del recent estrenat Bus a peu. Una proposta perquè els in-fants guanyin en autonomia amb un model sostenible i segur per arribar a l’escola.

Un dels grups que passen per una de les tres rutes del Turobus del Turó del Cargol

lar és la aconseguir una ciutat més amable i segura per tothom. Juga en beneficis de tothom. I l’altre raó de posar-ho en mar-xa és poder arribar a totes les famílies.

Perquè el bus a peu és la ‘fase prè-via’ al camí escolar...És la formació dels més petits que després seran els usuaris del camí. Està pensant com un pas intermedi pels in-

Silvia Manzanera

fants de 6 a 9 anys. Quan es va iniciar el projecte de fer el camí escolar al 2004 per l’AMPA que hi havia llavors, també es va sondejar la idea de fer el bus i es va veure que l’interès era elevat.

Quins resultats heu aconseguit amb el camí escolar aquests anys?El curs 2004-2005 el 22% dels alumnes anaven sense adults a l’escola; ara hi van

el 36% i a edats més avançades. Abans, el 73% dels nens i nenes es desplaçaven a peu, ara és del 84.

A més dels avantatges que té sobre els infants, quins exemples de mi-llora de l’entorn heu notat, o quins són els problemes detectats...Un va ser la Travessera de Gràcia. Sens dubte és un dels punts negre. Ara, només en tres dies de funcionament del bus ja hem detectat cotxes i motos que no respecten els passos de vianants, que pugen sobre la vorera en les cruïlles, tot i que som un grup de nens ben visibles amb les seves armilles. Per això ara ens posarem en contacte amb l’ajuntament perquè actuï i hi posi remei. En definitiva, el bus a peu pot ajudar a canviar “els mals hàbits” d’alguns conductors i per tan a pacificar el trànsit i convertir el barri en més amable, acollidor, tranquil i segur...

Hi ha un llarg camí però a poc a poc es recupera una ciutat pels nens, com diu Francesco Tonucci.El projecte de camí escolar és un procés en constant evolució que avança però mai conclou. Està clar que beneficia tot el barri més enllà de l’escola, millorant la qualitat de vida de la ciutadania.

Cedida


7

8


agenda

EXPOSICIONS

Del 19 al 30 d’octubre Exposició fotogràfica Amics de la Gent Gran: 25 anys d’abraçades i petons. Mostra de fotos que repassa la trajectò-ria de l’ONG amb seu a Gràcia (al carrer Grassot), que lluita contra la soledat de les persones grans. Plasma com és l’ac-ció social que desenvolupa el voluntariat amb les persones grans. Galeria Untitled (Topazi,14)

Fins al 2 de novembre Exposició fotogràfica d’America Sán-chez. Composada per una gran varietat d’obres, intenta mostrar una visió restros-pectiva dels nombrosos treballs i assajos fotogràfics del reconegut autor. Galeria Tagomago (Santa Teresa, 6)

Exposició Fam i Guerra a Catalunya. Me-mòries i estratègies de supervivència 1936-1959. Exposició de textos i imatges cedida pel Museu Etnològic de Barcelona. Sobreviure entre el 1936 i el 1959. Bom-bardeigs de les poblacions, la recerca i ra-cionament d’aliments...Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 3 de novembreHomenatge a Escobar. Exposició per aprofundir en l’obra de l’artista Josep Es-cobar, dibuixant de còmics i autor de per-sonatges tan coneguts com Carpanta, els germans Zipi i Zape, Petra. Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 8 de novembre Exposició Calendari dels pagesos. 150 anys mesurant el temps. Aquesta mostra compta amb 11 panells en què s’explica la història i característiques del calenda-ri, la publicació més antiga en català que encara s’edita.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)

Fins al 7 de generExposició 50 anys i tan joves. La Galera 1963-2013. Mostra que recorre la histò-ria de l’editorial fundada per Andreu Dò-ria (1920-1995) amb la voluntat de nor-malitzar l’aprenentatge del català i de formar el jove des de la qualitat literària.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Jam session de jazz manouche.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h

Cabaret fantàstic: Allà on creixen les Ma-les Herbes.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h

Dilluns 21 d’octubreVisions de la ciència: paisatges amb cièn-cia. La falla del Rift i l’origen de la huma-nitat. A càrrec de Jordi Serrallonga, arque-òleg, naturalista i explorador.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h

Dimarts 23 d’octubreVisions del jazz: David Pastor, trompetista BCN Jazz Fest.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h

Projecció i cinefòrum Munt de Mots: His-tòries.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.30 h

Dimecres 24 d’octubreMunt de mots. Conferència: La tradició oral a Àfrica, abans i després, a càrrec de

Samuel Mountoumnjou (Camerún).Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.30 h

Jam session de jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Daniel Bachman + Ryley Walker.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 25 d’octubreAula de salut: La grip. A càrrec dek Dr. Mi-guel Ángel Acuña i Dra. Dafna Sabina.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 19-20), a les 19 h

Munt de mots: Veu / escriptura/ imatge, per Irene Savino (Veneçuela).Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.30 h

Munt de Mots: Fantasmes familiars, a càrrec de Quico Cadaval.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 20 h

Concert: Doc Scanlon’s Coll Cat Combo.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Jaume Guardia + Jofre Bardagi.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Pájaro Sunrise.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

recomanem

Festival Màgicus 2013. Entre les moltes activitats que ofereix el festival de Màgia organitzat pels Lluïsos per quart any consecutiu (màgia als mercats, conferència, tallers) destaca la gala nacional, presentada per Hausson i amb els artistes Vilobí Màgics, Dakris, Xavier Tapias i Raul Black.Dissabte 19 d’octubre a les 19 h a Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord)

cartellera

CINEMES

BOSqUE MULTiCinEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Gravity.Dvids,17.00,19.00,22.15i00.35.La

resta,17.00,19.00i22.15.• Justin y la espada del valor. Ds i dg, 16.00,

18.00i20.00.• Rush.Dv,16.05,19.05,22.05i00.40.Ds,22.05i

00.40.Dg,22.05.Laresta,16.05,19.05i22.05.• Zipi y Zape y el club de la canica. Dv i ds,

16.20, 18.20, 20.20, 22.20 i 00.45. La resta,16.20,18.20,20.20i22.20.

• La gran família española. Dv i ds, 16.05,18.10, 20.15, 22.20 i 00.35. La resta, 16.05,18.10,20.15i22.20.

• Las brujas de Zugarramurdi. Dv i ds, 16.00,19.00,22.00i00.40.Laresta,16.00,19.00i22.00.

• Kon-Tiki.16.10i19.10.

• Jobs. Dvids,22.00i00.40.Laresta,22.00.• 2 guns.Dvids,16.05,19.05,22.05i00.40.La

resta,16.05,19.05i22.05.• Runner runner. Dv i ds, 16.15, 18.05, 20.15,

22.15i00.45.Laresta,16.15,18.15,20.15i22.15.• Gravity (3D).Dvids,16.00,18.00,20.00,22.00i

00.30.Laresta,16.00,18.00,20.00i22.00. CinEMES GiROnA. Girona, 175• Barcelona, nit d’estiu.Dv,19.00i23.00.Dsi

dg,18.00i22.00.Dc,21.30.Dj,22.00.• La mejor oferta.Dv,18.15.Ds,18.00i22.00.

Dg,21.15.Dcidj,17.00i21.30.• ¿Abandonados?Dc,19.30.• Arraianos.Dv,17.00.Ds,20.30.Dg,20.00.Dj,

19.30.• Viaje a Surtsey. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i

23.00.Ds idg,16.00,18.00,20.00 i22.00.Dcidj,17.30,19.30i21.30.

• Un hombre solitario. Dv, 17.00 i 21.00. Ds idg,16.00i20.00.Dcidj,17.00i19.00.

• Los cinco 2: el misterio de la joya escondida.Dsidg,16.15.

• Phenomena Grindhouse: Maxinger x contra los monstruos + Invasión extraterrestre. Dv,21.00.

• Phenomena collecionts: Planeta prohibido(1956).Dg,18.00.

VERDi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: The Bling Ring. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala2:El último concierto.16.00,18.10,20.20

i22.30.• Sala 3: Barcelona nit d’estiu. 16.00, 18.10,

20.20i22.30.• Sala4:Gloria. 16.00,18.10,20.20,22.30.• Sala 5: La espuma de los días. 16.15, 18.10,

20.20i22.30.VERDi PARk. Torrijos, 49. • SalaA:El espíritu del ‘45. 16.15,18.10,20.20i

22.30.• SalaB:Kon Tiki.20.00.• SalaC:Jobs. 22.25.• SalaD:El médico alemán. 16.10,18.15,20.25

i 22.35. Mujer conejo. 16.10, 18.15, 20.25 i22.35.

Verdi kids: Zarafa. 11.30. Un peix fora del mar. 16.00i18.00.

TEATRES

TEATREnEU. Terol, 26Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg,

18.30.• Esperanto-te.Ds,20.30.

• Magia S.A. junior.Dg,17.15.• Maleïts gossos. Dg,20.30.• Monólogos para el fin del mundo. Dc,20.30.• Noches de prostíbulo.Ds,23.30.• The cat, the rat and a motorcycle. Ds,17.00.• Todo sobre mi pene.Dv,ds,dc,22.00.• Todo es mentira... O no!Dj,22.00.Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show.Ds,23.30.• Impro-fighters Revolution.Dv,23.00.• Impro-show. Djidl,21.00,ds,21.30,dg,21.00.• Magia S.A. junior.Ds,18.30,dg,17.15

SALA PORTA 4. Església, 4-6• Falses aparences.Finsel25/10,23.00• Moon Motel. Finsel26/10,20.00• Los payasos.Del5al6/10ales22.00• Del que mengen les bèsties. Fins 27/10,

18.00

INFANTILS

Diumenge 20 d’octubreTeatre infantil: Pinotxo, a càrrec de la cia Tatoina.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 17.30 h

Dilluns 21 d’octubrePrimeres passes. Núvols. Un viatge pels sons del vent, el mar, la terra i la pluja in-terpretat amb la combinació de la música d’un munt de percussions, el jazz i la nar-ració d’un text original. Per a infants de 6 mesos a 3 anys. Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron 67-69), a les 17.30 h

ACTES

Divendres 18 d’octubreFestival LEM: Vinfonies.Sant Felip neri de Gràcia (Del Sol, 8), a les 19 h

Màgicus 2013. concurs de joves mags. Presenta Karoli.Lluïsos de Gràcia (Pl. nord, 7-10), a les 20 h

Concert: David Cevoli & The Keychains.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Festival LEM: Annette Krebs & Wenceslau Guarro.Església Santa Maria Gràcia (Sant Pere Màrtir, 5), a les 22 h

Concert: Riders Blues Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Dissabte 19 d’octubreFestival LEM: Turing Tarpit + C-Utter + Borbetomagus.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Jazz tribut a Lorca i altres poetes: Diva Dams.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Cabaret: Prostíbulo poético.Teatreneu (Terol, 26), a les 23.30 h

Diumenge 20 d’octubreMàgicus 2013: Conferència La comunica-ció no verbal, a càrrec de Marga Martí.Lluïsos (Pl. nord, 7-10), a les 10 h

Cedida


9

cultura

L’Escola del Llibre impartirà diversos cursos d’escriptura d’octubre al gener al centre escolar

L’Escola del Llibre, un projec-te del Grup del Llibre amb la col·laboració de l’escola Súnion, pretén omplir un buit en l’àmbit de la formació entorn del món del llibre en català. Així d’oc-tubre a gener, s’oferiran cursos més clàssics com els d’escriptura creativa (dirigit a aquells lle-traferits que aspiren a profes-sionalitzar-se) i de correcció, o d’altres de més especialitzats, relacionats amb la història i li-teratura catalanes, amb experts com ara Stefano Cingolani o Diana Coromines.

Silvia Manzanera

“Avui dia no hi ha cap institució que englobi cursos sobre lectura i escriptura creativa, correcció i traducció o disseny de llibres, ex-clusivament centrats en les espe-cificitats de la llengua i la cultura en català”, explica Laia Moreno, una de les responsables del Grup del Llibre. Per això el nou projec-te sorgit de la col·laboració amb Súnion, on s’impartiran els cur-sos, pretén omplir aquest buit. A més dels clàssics, tindran cabuda cursos més especialitzats, relaci-onats amb la història i literatura catalanes. Un d’ell l’ofereix Stefa-no Cingolani sobre història de la literatura catalana medieval, que aprofundirà en l’antropologia de

Arxiu

L’objectiu dels cursos és intensificar la formació entorn del llibre en català

la cultura escrita, i el de traduc-ció, que conduirà Diana Cormi-nes, dedicat a resseguir l’evolució de la llengua literària de bracet de les versions en català de clàssics anglosaxons. Segons Moreno, la intenció “a mitjà termini és con-tribuir a recuperar aquells aspec-tes de la nostra història i la nostra identitat que ens han estat ama-gats o que han quedat oblidats després del període de la dicta-dura i de 30 anys de democràcia que no han impedit, però, que la minorització de la nostra cultura seguís fent el seu curs”.

El Grup del Llibre i Súnion impulsen una aula de formació literària i creativa

El Grup del Llibre va gestar-se ara fa quaranta anys “per con-tribuir al redreçament de la llengua catalana”. De l’octubre al gener organitza amb l’escola Súnion uns espais de formació i reflexió sobre el llibre i el seu entorn. Els docents d’aquesta nova aula literària -professio-nals de la comunicació, el pe-riodisme o la història i l’antro-

pologia són Montserrat Alabau, Stefano Cingolani, Diana Coro-minas, Maite Estrada i Patrícia Gabancho. I els cursos progra-mats són quatre: Creació, llegir i escriure; Història de la litera-tura; El llibre com a objecte i Correcció i traducció. Són cur-sos de quinze que tindran lloc a les instal·lacions de Súnion. [www.grupdelllibre.cat]

Combatre el ‘catanyol’ o l’experiència medieval

S. M.

La residència internacional d’ar-tistes i investigadors del carrer Astúries, Jiwar, està buscant gra-ciencs que vulguin formar part del projecte del fotògraf romanès Andrei Farcasanu. Es tracta d’un projecte de fotografia social en què els participants es presten a un joc de mirades: “El ‘des de fora’ del fotògraf i el ‘des de dins’

d’ells mateixos envers el seu context de vida al barri”, segons explica Mireia Estrada, una de les responsables de Jiwar. La im-plicació no demana gaire temps, just una petita trobada amb el fotògraf i el temps que es vulgui donar individualment a fer les pròpies fotografies. “Els partici-pants, amb la seva pròpia càme-ra poden fotografiar les coses del barri que els interessen, preocu-

Artistes com Andrei Farcasanu participen a ‘Construint veïnatges’

Jiwar busca ‘gent del barri’ per un nou projecte de fotografia social

pen o veuen habitualment i que per ells responguin a la paraula barri”, afegeix Estrada. Després s’escollirà una fotografia i es reproduirà en format de postal per enviar-la al districte. Totes les fotografies seran exposades a l’OAC del 2 al 17 de desembre. També s’està treballant per edi-tar una publicació que reculli les experiències sorgides de cadas-cun dels projectes Construint

andreifarcasanu.com

Fotografia realitzada pel fotògraf rumanès instal·lat a Barcelona Andrei Farcasanu

Veïnatges, una iniciativa on par-ticipen diferents artistes d’arreu del món durant el mes de novem-bre a Jiwar. El proper dijous 24 d’octubre, a les set de la tarda als

jardins d’Olokuti - Espai Jiwar, tindrà lloc una presentació del projecte a càrrec d’Andrei Far-casanu. Les inscripcions estaran obertes fins el 28 d’octubre.

breus

Ona Llibres obre portes el 30 d’octubre al carrer GranEl proper dimecres 30 d’octubre reobrirà les seves portes la histò-rica llibreria Ona al número 217 del carrer Gran de Gràcia, tal i com va avançar l’Independent 497. L’objectiu de l’establiment impulsat per Montserrat Úbeda és el de donar visibilitat i difusió als llibres en català. Les obres van començar al juliol i fins aquest mes no ha estat possible enllestir l’adeqüació d’un espai que havia estat fins abans de l’estiu un ne-goci de productes alimentaris.

Àngel Laguna i Gerard Díaz, el proper duet de la Taverna del CAT‘Cançons i cançonetes de la runa a la maleta’ és l’espectacle que Àn-gel Laguna i Gerard Díaz han pre-parat per la Taverna del CAT del 23 d’octubre a les 21.30. Laguna s’encarregarà de les flautetes, el sac de gemecs i la gralla, i el seu company de la guitarra en un nou cicle al bar de l’Artesà.

El ballet de Don Quixot arriba als cinemes VerdiAquesta setmana els cinemes Ver-di han estrenat el ballet de Don Quixot. La casa de l’òpera de Lon-dres ofereix una obra originalment preparada en quatre actes i vuit escenes, basat en el capítol XIX del segon llibre de la célebre novel·la de Miguel de Cervantes.

10


esportsbreus

L’Europa busca entrar al play-off d’ascens en el duel contra el tercer

Després d’empatar a zero al camp del Figueres diumenge i retallar distàncies amb la Montañesa i el Cornellà, que van empatar i per-dre respectivament, els graciencs s’enfronten a l’Ascó, tercer classi-ficat, amb la voluntat d’entrar al play-off a 2B. L’equip ebrenc, que acaba de pujar, només ha perdut un partit i s’ha erigit en un rival a tenir en compte per la seva so-lidesa. L’Europa, que suma un punt més que l’any passat, vol su-mar els tres punts per situar-se a només un de l’Ascó i ser entre els quatre primers classificats.

Els Lluïsos encadenen tres derrotes seguides i cauen al dotzè lloc El primer equip dels Lluïsos no ai-xeca cap. Després de baixar d’EBA l’any passat i sumar dues victòri-es a l’inici de la Copa Catalunya, els graciencs porten tres jornades seguides perdent. La darrera der-rota ha estat a casa contra el Sant Cugat, que es va imposar per 67 a 74 en un partit molt disputat. Amb aquesta nova ensopegada, l’equip que entrena Rafa Nache se situa en la dotzena posició, molt lluny de les previsions inicials, a tres victòries del Martorell, que es manté intractable amb cinc victò-ries en cinc partits.

L’objectiu de l’entitat és disposar d’un equip en totes les categories i també un de femení

La professionalització i la com-petència amb altres pràctiques esportives de menys pressupost d’equipatge van provocar que l’hoquei patins patís una greu davallada a Barcelona entre els anys vuitanta i noranta. El Club Hoquei Claret, una de les entitats històriques de la ciutat, només tenia un equip benjamí i un de sènior i la dissolució de la secció planava per l’escola gracienca. Ara ha agafat força i viu un moment d’expansió amb un centenar d’alumnes inscrits, el doble que fa tres anys.

Xavi Tedó

El president del club, Santiago Moliner, no amaga la seva satis-facció: “L’hoquei es va enfonsar a Barcelona amb l’escola mixta en ser un esport tradicionalment masculí, però fora de Barcelona va créixer; ara hem duplicat el nombre de nens, és el segon es-port més practicat després del bàsquet”. Aquest curs han acon-seguit tenir una categoria més gran, infantil, i ja disposen d’un conjunt a P3, P4 i P5 (que no com-peteix), un a prebenjamí d’inicia-ció, i dos a prebenjamí i benjamí i un altre a aleví, que juguen la lli-ga escolar i la de la Federació Ca-talana de Hoquei. “L’objectiu és tancar tot el cicle escolar en tres anys per tenir un equip a totes les categories”. Gaudir d’un equip

Cedida

Àngel Garreta

Un dels equips del club disputant un partit

aquesta temporada

infantil de segon any i un de juve-nil és ara el proper repte d’aquest club que va néixer el 1950 i que va formar jugadors que van jugar amb la selecció sènior absoluta com Joan Vila, Humbert Ferrer o Robert Vilella. Alhora Moliner explica que “cada cop tenim més nenes apuntades, una vintena de P4, P5, Primer i Segon, i estem a punt de crear un equip femení”. El sénior ja són figues d’un altre paner. “Si disposéssim de pista coberta en podríem tenir però juguem al pati”. Els jugadors del club són de l’escola , tot i que poden venir nens de fora. L’únic problema és la manca d’espai.

El Club Hoquei Claret es consolida amb el doble de jugadors inscrits en tres anys

Disposar d’unes noves instal-lacions és l’altre gran repte del Club Hoquei Claret. La gran de-manda per inscriure’s a la sec-ció ha provocat que el pati de l’escola no doni l’abast i els dos equips més grans (l’aleví i l’in-fantil) ja s’entrenen enguany a la pista de l’escola Pau Casals de la Vall d’Hebrón perquè si-nó seria impossible quadrar horaris. L’entitat va proposar al Districte fer una pista a l’esco-

la l’Univers, però aquest ho va denegar. El president Santiago Moliner lamenta aquesta deci-sió perquè “ara som un club de col·legi quan hauríem de ser un club de Gràcia”. La recerca d’un pavelló que disposi de tanques serà, doncs, el proper objectiu d’un club que ara per ara té la mateixa força que el Congrés, els dos grans noms de l’hoquei patins a la ciutat després, òbvi-ament, del Barça.

Proper objectiu: la recerca d’un pavelló a la Vila


11

12


la torratxa

Primer van ser les faça-nes amb el ‘posa’t guapa’, després Colom amb l’atac de banyes futboler que va portar. Fa poc es va dir que també passarà amb les estacions de metro, i ara s’anuncia l’adjudicació de les torres venecianes de la plaça d’Espanya per a penjar-hi lones. Sota el seu missatge seductor i els seus colors llampants, la publicitat fa desaparèixer poc a poc la ciutat.Que a l’administració, com a tothom, li calen fórmu-les imaginatives per a recaptar fons, ningú no ho nega. Que la publicitat en espais públics singulars és un bon ham, a les facultats de comunicació segur que ho aplaudeixen. Ara bé, per damunt d’ordenances i debats mediàtics més o menys interessats, cal fixar criteris de dignitat ciutadana i cultural que in-terpretin sense cap dubte on penjar un anunci i on no. Oi que ningú no creu que a la Sagrada Família s’hi pugui penjar publici-tat? Doncs perquè en un temple no i a Colom si? I si una estació de metro com Fontana, pot passar-se a dir Coca-cola, posem per cas; perquè no tot Gràcia es pot anomenar Vila BMW i a tots els veïns se’ls dona un tant? Oi que no? Gràcia és un nom propi, històric, i com a tal no es pot tocar. És menys propi i històric Fontana? Ni trec ni poso, però el llistó de la dignitat que hem d’exigir com a poble, també l’hem de tenir en la publicitat.

Rafael Vallbona

Ciutat anunci

la vida que veiem Eduard Rodríguez

¿De qui és la plaça?La polèmica sobre el futbol a la plaça de la Vila no deixa de ser més que un debat sobre com dissenyem l’espai públic i quins són els seus usos. Fa uns dies vaig poder assistir a la conferència del savi Francesco Tonucci a Barcelona. Un home compromès amb l’educació des de molts àmbits, de la infància i del desenvolupament de l’auto-nomia de les nenes i els nens, de com dissenyem les ciutats sense tenir-los en compte, de com han perdut la conquesta del joc al carrer i els hem enclaustrat en parcs infantils tancats. A cada frase, a cada mot regalava una empenta a la reflexió. Pensa-ments, dades, experiències de com no hem encertat al llarg de la història del disseny urbanístic i de l’educació a les escoles.Ens cita la Convenció dels drets dels infants que és una llei de rang superior a qualsevol al-tra, inclosa la recent aprovada LOMCE, de la qual no va vo-

Xavi Tedó

ler-ne ni parlar. Una convenció desconeguda per moltes persones, fins i tot, entre les professionals de l’educació.Propostes. Propostes de projecte educatiu. La inclusió dels debats a les escoles sobre el que els in-fants visiten quan surten a fora, sense adaptar-los a cap necessitat pròpia, sinó tal com són en la re-alitat. Per exemple, fer entrar la bicicleta a l’escola com a projecte de gran interès educatiu en el for-

mat de Tallers de bicicletes, en què s’aprengui a muntar, desmuntar, mantenir, netejar i fer-ne ús com a mode de transport sostenible a l’escola. La importància del joc d’aques-tes petites persones. Jugar no és acompanyar, jugar és deixar. I què desencertats són aquests parcs in-fantils on queden tancades nenes i nens sense la possibilitat de la sor-presa, de l’amistat, de l’aventura. Per quin motiu han hagut d’estar

relegats a aquests tancaments i no tenen dret a usar la resta de ciutat com els adults? Tenen dret a jugar als espais oberts, a les places. Tenen dret a moles-tar-nos. Els carrers amb nens són totalment segurs, no hi ha delinqüència. La sobreprotecció cap a ells i acompanyar-los a tot arreu, és encertat? El mestre ho té clar, però no perquè estigués convençut d’ell mateix, les dades canten: el percentatge de nens que van sols a l’escola a Itàlia, el 7%, a Alemanya el 75% i a Fin-làndia gairebé la totalitat. Països els dos últims, amb el clima més sever a l’hivern o amb mig any de foscor! Un exemple, d’una població d’Itàlia on un miler de nenes i nens van sols a l’escola i, per tant, es fan centenars de milers de desplaçaments anuals i en els quals no es va patir cap accident!Per què alcaldesses i alcaldes no s’interessen en el tema? A la sala no n’hi havia ni un. Si en Francesco fos alcalde vati-cina que invertiria en camins i millores dels entorns escolars amb un objectiu clar: “Recons-truir una ciutat perquè sigui una ciutat.” I afegeix, que quan algunes mares i pares van asso-lir superar el bloqueig per la por a la inseguretat, van manifestar que havien descobert unes al-tres filles i fills, amb capacitat de fer el que no es pensaven, amb total seguretat, amb total responsabilitat.

Els infants tenen dret a jugar als espais oberts, a les places. Tenen dret a

molestar-nos

Que desencertats són aquests parcs on queden

tancats els nens sense possibilitat d’aventura!

18 d’octubre de 2013 El nou Park Güell s’estrena...

Documents

Transcript of 18 d’octubre de 2013 El nou Park Güell s’estrena...