1,50€DISSABTE · 29 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14774 - AVUI / Any XL. Núm. 13644 - EL...

DISSABTE · 29 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14774 - AVUI / Any XL. Núm. 13644 - EL PUNT

1,50€

1115

91-1

1527

83®

1823

91-1

1893

83Q

NACIONAL P12

S’encalla lasubstituciódelsdiputatsprocessatsEls lletrats avisen quecal majoria absoluta ila CUP no la garanteix

NACIONAL P21

El 30% delspisos nousde Barcelonaseran decaire socialNomés PP i Cs rebutgenl’obligació a les novespromocions d’habitatge

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018

Estat espanyolestà podrit. I ai-

xò, amb les clavegue-res empudegant l’am-bient a cel obert, nitan sols és notícia. Pe-

rò, tot i que l’opinió pública n’és per-fectament conscient, encara sorprènel cinisme amb què els circuits de po-der de Madrid dicten condemnes iatorguen impunitats. Aquest diven-dres, per exemple, el Consell Generaldel Poder Judicial (CGPJ) ha fet públic,amb total desvergonyiment, que no fa-rà res de res contra els jutges que in-sultaven els independentistes des delxat oficial de la institució. “Està pres-crit”, diuen. Un argument semblant alque va fer servir la fiscalia anticorrup-ció per negar-se a investigar les aven-tures financeres del rei emèrit, encaraque els mitjans n’haguessin publicatdades concretes en boca d’una de lesseves nombroses examants. “Tot aixòva passar abans de l’abdicació, quanJoan Carles de Borbó tenia immunitattotal”, han argumentat en aquest cas...I una gran catifa ho tapa tot.

Jutges, fiscals, policies i guàrdies ci-vils investiguen el que volen i els convé,seguint el criteri del que pressuposenfavorable/desfavorable a la unitatd’Espanya. Al mateix xat en què li de-ien “fill de puta” a Carles Puigdemont(un “fill de puta” oportunament pres-crit) un jutge –un de sol– va criticar elsapallissaments de l’1 d’octubre i va serràpidament expedientat i multat, en-mig d’un linxament general del xatcontra el “traïdor” que havia gosat dis-crepar. De la mateixa manera que espersegueixen, obsessivament, els re-presentants electes de l’independen-tisme i de les entitats socials, lluitadorsde barri o cantants insurgents.

En el fons, tot plegat és tan senzillcom que l’Estat espanyol ha posat enmarxa, col·lectivament, un “a por ellos”general. La reacció salvatge –i, encerts casos, fins i tot espontània– dequi creu que els seus privilegis estanen joc i que necessita la supervivènciade l’actual règim polític per perpetuar-se. O sigui que és un “a por ellos” queté l’origen en un “por lo nuestro”.

L’

Keep calmSalvador Cot

El “fill de puta”ha prescrit...

Jutges, fiscals, policies iguàrdies civils investiguen elque volen i els convé, segonssi és favorable/desfavorablea la unitat d’Espanya

e anat a veure el documentalMaria by Callas, centrat en lacèlebre soprano. El cine era ple:

els que ens hi congreguem sempre perveure òperes en directe o en diferitemeses des del Covent Garden, el Me-tropolitan o la gran caravel·la de Syd-ney. Si l’emissió és en diferit els entre-actes són obviats i la projecció pot du-rar unes dues hores. Si és en directeen dura tres o quatre. A les pauses, lagent surt al vestíbul. Alguns piquenquatre patates fregides o unes crispe-tes al bar. Mentrestant, al foyer delteatre original, circula el caviar i elxampany i s’imposen els vestits llargs iles corbates. Bé: de corbates, cada copmenys. La CUP ha entrat a sac alsgrans coliseus operístics. El Parla-ment català marca la moda a tot elmón. La internacionalització del pro-cés es nota també en això. Al cine, decorbata no n’hi ha cap perquè als ciness’hi ha anat sempre de qualsevol ma-nera. Veure un òpera en viu als teatresque he mencionat, o al Liceu, és comllegir un llibre amb tapa dura i repu-jats. Fer-ho al cine és consumir l’edicióde butxaca. El so no és el mateix. El

H

paper, tampoc. La càmera s’acosta alscantants i n’ofereix primers plans. Ésla lupa dels pobres: al Liceu es fan ser-vir binocles de nacre.

Som tots d’edat provecta. Avis alli-berats: a aquella hora els nets que hantingut a dinar i que han fet gronxar to-ta la tarda als gronxadors del parc jasón amb els seus pares o a dormir. Unm’explicava: “Un dia se’ns va convidara dinar la filla, la mare dels nens quenodrim cada dia; ens va dir: «Sempreés així? No tornaré pas més.»” Potserés comprensible que els joves no assis-teixin a aquestes sessions. De totesmaneres, jo a la seva edat ho feia.

Sempre anava al cine, hi fessin el que hifessin, i com més difícil millor. També aconferències, i sempre era el més petitde tots. Ara no hi veig cap jo, mal m’es-tà dir-ho, i perdonin la introspecció.

No sabia o no recordava que Aristo-telis Onassis hagués abandonat la Ca-llas en plena relació amorosa per optarper Jacqueline Kennedy. Em pensavaque havien trencat abans. El docu-mental s’ho fa venir bé per reproduiren aquest moment una carta que la so-prano havia enviat al milionari. Si noés la carta més apassionada de totesles que s’han escrit, mereix figurar enqualsevol antologia del gènere episto-lar amorós. Al públic se li escapa unallàgrima i una imprecació: “BarrutOnassis.” S’hi reconcilia quan ell i ellaes reconcilien també. Onassis està ma-lalt i es mor. La Callas ho fa als 53anys en un pis de París després d’ha-ver recollit un ram de camèlies al jar-dí, segons l’intencionat muntatge deldocumental. S’encenen els llums. Elpúblic del cine s’eixuga els ulls per lamúsica sublim que acaba de sentir iperquè ha assistit a una òpera mésdramàtica que totes les del Liceu.

“Un drama tanintens com lesòperes que vainterpretar

Vuits i nous

Maria Callas al cineManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

quests darrers dies, aquest dia-ri i molts altres mitjans de co-municació repassem, amb més

o amb menys intensitat (alguns mit-jans ara estan més centrats a veure sifan caure o no el govern Sánchez), elque va passar en aquest país ara fa unany. Hi ha dies (com passa avui enveure el mapa que publiquem sobre lesrepercussions judicials de tot plegat)en què el repàs fa respecte. Perquè lesconseqüències de l’1 d’octubre triga-rem molt a processar-les. I no totes se-ran positives. Van ser dies molt inten-sos, de grans contradiccions, de gransencerts i de grans desencerts, peròningú pot negar que els vàrem viureintensament. Molt intensament. Sivostès acluquen els ulls i són capaçosde transportar-se un any enrere senseque les repercussions que van venirdesprés els entelin les emocions, segurque recordaran el sentiment de com-plicitat, de solidaritat, que es va teixir

A “Ens estàvemvotant a sobre i hovàrem aconseguir.Fins i tot la preguntai el resultat vanpassar a ser unaqüestió secundària

entre milers i milers de ciutadans que,finalment, van poder votar. Malgratles advertències del govern Rajoy (des-cansi en pau) i malgrat el desplega-ment policial –i l’atonyinament cor-responent, és clar–, aquest país va vo-tar i, m’atreviria a dir-ho així, es vaemocionar. Va arribar un punt, em

sembla a mi, que fins i tot la pregunta(“Vol que Catalunya sigui un estat in-dependent en forma de república?”,se’n recorden?) va a passar a ser unaqüestió secundària. No es tractava dedesobeir; es tractava de deixar clar,d’expressar en veu alta, que un país tédret a decidir el seu futur. Fins i tot elresultat va deixar de tenir importàn-cia. Després d’anys de parlar-ne, ensestàvem votant a sobre i ho vàremaconseguir. I és per això que l’1-O araja forma part del nostre patrimoni.Vindran dies difícils, probablementmés difícils dels que hem viscut (per-què costa de veure’n el final i perquèestem davant un Estat que sembla ac-tuar més per venjança que per justí-cia), i alguns provaran i provaran queel que va passar aquells dies es capgirien forma de retrets i culpabilitats. Pe-rò ningú ens podrà treure el que và-rem sentir aquells dies, aquell 1 d’oc-tubre que vàrem viure intensament.

Aquell 1 d’octubreXevi Xirgo / [email protected]

A la tres

La causa general contra l’in-dependentisme català cons-

truïda durant un any llarg sobre labase d’una gran mentida està apunt d’arribar al seu punt culmi-nant. La fiscalia presentarà proba-blement aquest mes d’octubre elsseus escrits d’acusació contra di-vuit membres del govern, la mesadel Parlament i els dos Jordis da-vant el Tribunal Suprem i, paral·lela-ment, contra la cúpula dels Mossosa l’Audiencia Nacional, amb espe-cial acarnissament en la figura deJosep Lluís Trapero. I el judici espreveu per al gener.

La resposta a la victòria civil del’1-O ha estat la criminalització delprocés per la via penal, amb un Es-tat disposat a pagar el preu que si-gui, com ja va advertir fa mesos Al-fredo Pérez Rubalcaba. Und’aquests preus és, sens dubte, lavergonya mundial de tenir presospolítics i exiliats. Un altre, el descrè-dit internacional de la justícia. I enpagarà més la democràcia espa-nyola, a llarg termini i amb interes-sos.

La gran mentida sobre la qual sesustenten les acusacions és la vio-lència, necessària per mantenir lesimputacions dels delictes mésgreus que preveu el Codi Penal es-panyol. Una mentida construïda acops d’informes de la Guàrdia Civilfets a mida per a una instrucció no-vel·lesca en la qual es prejutja els in-vestigats. Una mentida que nos’han empassat els tribunals deBèlgica, Alemanya, Escòcia i Su-ïssa, quan s’hi han hagut de pro-nunciar. Una invenció que més d’uncentenar de catedràtics de dret pe-nal espanyols van denunciar en sig-nar un manifest afirmant que elsfets jutjats no s’ajusten als tipuspenals de rebel·lió i sedició. Peròtant se val, és una part del preu queestan disposats a pagar.

Mentides pera una causageneral

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Els gravíssims insults de jutges i magistrats espa-nyols contra els independentistes catalans abo-cats en un xat corporatiu del Consell General delPoder Judicial quedaran impunes. Un nou exem-ple d’imparcialitat, equitat i justícia de l’òrgan degovern dels jutges espanyols.

CORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Impunitat judicial

Les declaracions en seu judicial del coordinadorde l’operació policial de l’1 d’octubre, que ara esvan coneixent, posen en evidència que va des-obeir el mandat del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya que l’obligava a preservar la normalconvivència.

-+=

-+=

Les fosses de MallorcaEster Capella

En evidència per l’1-ODiego Pérez de los Cobos

-+=

Carlos Lesmes

L’acord signat entre el Departament de Justícia iel govern de les Illes permetrà treballar en la iden-tificació dels cossos de les fosses comunes dePorto Cristo, ses Coves Blanques i el cementirison Coletes, on es calcula que hi podria haver en-terrats 1.700 soldats catalans.

CONSELLERA DE JUSTÍCIA

PRESIDENT DEL CGPJ I DEL TRIBUNAL SUPREM

EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Res acelebrar

l Museu Reina Sofía de Madrid està preparant unaexposició per celebrar el 40è aniversari de la

Constitució amb obres de la seva col·lecció que farà lluiral Congrés i al Senat. L’artista Ferran Garcia Sevilla harebut una carta en què el seu director, ManuelBorja-Villel (exdirector de la Fundació Tàpies i delMacba), li anuncia que la seva instal·lació El far-lo delpoder, joder, morder (1976) ha estat seleccionada perser exhibida al Senat. A Garcia Sevilla li ha semblat un“acudit d’humor negre” aquesta invitació, i així ho ha

expressat, també per carta, aBorja-Villel, tot advertint-lo que esnega a participar en aquesta “farsa”per blanquejar “el nacionalismeespanyol carnisser, castrador iviolent de tota la vida”. “No en elmeu nom”, li etziba en un text quedetalla amb lucidesa l’assalt que

s’està fent als drets més elementals, i de maneraacarnissada als dels catalans, en nom de la Constitució,“la nostra presó com a nació”, rebla. El que el 1976 el vadur a crear aquesta peça, impregnada de les ombres delfranquisme, és exactament el mateix que el fariacrear-la avui contra “els fills i nets actuals de ladictadura”. I acaba amb una reflexió clau: la indefensiódels artistes davant la “reinterpretació fraudulenta” deles seves obres. N’hi ha pocs com Garcia Sevilla, sensepor de dir les coses pel seu nom i del tot conscient quedesafiar el poder, també el de l’art, li tancarà moltesportes. El cost de la dignitat, sí.

E

Garcia Sevillano vol ques’homenatgila Constitucióamb el seu art

http://epa.cat/c/azh7r7

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Experts independents de lesNacions Unides alerten ques’observa un momentcrític per a la democràciaespanyola.

10anys

20anys

CiU exigeix un mínim de 10.000milions en 3 anys. Vol el guanyíntegre de la cistella, un fonsnou i quantificar la “lleialtatinstitucional”.

Pujol obrirà el debat de políticageneral partint de la base que elmodel autonòmic articulat desde la Transició està arribant aun final d’etapa.

L’alerta de l’ONU Finançament Final d’etapaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

n sindicat de lapolicia espanyo-

la ha convocat unamanifestació a Barce-lona, on es lliurarandiplomes a efectius

que van participar en la repressió vio-lenta del referèndum de l’1 d’octubrede 2017. S’ha creat una polèmica en-torn a si s’havia de prohibir una con-vocatòria clarament insultant i pensa-da per escarnir i burxar les ferides, o siha estat encertada la decisió del De-partament d’Interior de forçar un can-vi de recorregut per evitar un xoc ambuna contramanifestació convocadaper ciutadans indignats amb la provo-cació dels policies espanyols. Tanma-teix la polèmica no hauria de ser peldret a manifestar-se –només faltaria,en una societat democràtica tothomha de tenir dret a manifestar-se, fins itot si es menteix a l’hora d’informarsobre el motiu de la convocatòria,com és el cas– sinó per quelcom moltmés profund, molt més preocupant.La manifestació dels policies és unsímptoma clar de la podridura d’unEstat que ha decidit sacrificar elsprincipis democràtics més elemen-tals per salvar la unitat de la pàtria.Quina és la salut democràtica d’unEstat que celebra i premia una actua-ció reprovada pel món sencer com lade les seves forces de seguretat el dia1 d’octubre? Si pocs dies després delreferèndum es premiava els efectiuspolicials amb estades gratuïtes enhotels de Múrcia, un any després hiha qui farà centenars de quilòmetresper desplaçar-se fins a Barcelona i re-bre un diploma per haver apallissatgent que feia cua davant d’una urna.Més enllà de qualsevol consideraciópolítica, més enllà de la repulsa quepugui provocar la causa independen-tista, la societat espanyola hauria depreguntar-se si és normal que elscossos de seguretat –que tenen elmonopoli de l’ús de la força i han devetllar per la nostra seguretat– facincoses com aquestes i s’autoatorguindistincions que celebren i vanaglorienaccions repressives contra la pobla-ció civil pacífica, desarmada i inde-fensa. També hauria de preguntar-sesi és un símptoma de salut democrà-tica que s’hagi decretat el secretd’Estat sobre les actuacions policialsi que a hores d’ara encara no s’haginexigit responsabilitats. De tot plegat,hom pot treure una conclusió inqües-tionable: l’1-O el poble català va mos-trar la seva dignitat, i l’Estat va per-dre-la definitivament.

U

Full de rutaGermà Capdevila

Un malsímptoma

“Ser servil capals teus superiors jano serveix de res

na història que ha sacsejat elsdepartaments d’humanitats deles universitats americanes

aquesta tardor és la de la caiguda d’Avi-tal Ronell. Ronell és una professora dela Universitat de Nova York (NYU)molt famosa pels seus estudis sobre de-construcció, psicoanàlisi i estructuresde poder. Ara li ha passat que un exes-tudiant de doctorat la va acusar d’as-setjament sexual i psicològic i, desprésde mesos d’investigació, la universitatha donat la raó a l’estudiant. La con-demna ha encoratjat altres estudiantsa parlar i així s’ha corroborat que, sotal’aparença d’una gran intel·lectual, hihavia una persona dèspota i narcisistaque s’aprofitava d’ells a canvi d’ajudar-los en la seva carrera acadèmica.

LA HISTÒRIA TÉ COSES SUCOSES, com perexemple que Ronell és lesbiana i l’estu-diant és gai, de manera que ens trobemamb un cas d’heterosexualitat que surtde l’armari i que dona joc per continuarla broma que diu que un dels requisitsper treballar a NYU és que siguis homo-sexual. O fa gràcia i alhora pena veure

U als blogs com els exestudiants es fotend’ells mateixos explicant què és allòmés dolorós i surrealista que han hagutde fer per complaure Ronell.

PERÒ EL GIR MÉS SORPRENENT de la histò-ria va ser quan es va filtrar que cin-quanta-cinc professors amics de Ro-nell, entre els quals hi havia teòrics fa-mosos com Judith Butler, Slavoj Žižek,Gayatri Chakravorty Spivak o Jean-Luc Nancy, havien enviat una cartaconfidencial a NYU demanant que enles seves deliberacions tinguessin encompte l’envergadura intel·lectual deRonell. Tot i que a la carta reconeixienno haver vist el dossier, afirmaven sen-se cap pudor que l’estudiant actuavaamb malícia i que Ronell havia estat

sempre una gran professora.

AQUEST CAS, doncs, és una variacióamericana de la història de l’actriu he-roica Andrea Ros en relació amb LluísPasqual. Ara bé, si en el cas de Pasqualvan sortir gent que encara viu al seglepassat com l’Espert o la Sardà amb l’ar-gument originalíssim que tot ha estatculpa de les xarxes socials, en el cas deRonell ha estat al·lucinant veure comels grans crítics de les estructures depoder patriarcal, colonial i ideològichan reaccionat de manera tan opaca imafiosa. Butler ja s’ha disculpat i ha ditque la carta va ser un error, però ja s’haobert la caixa de Pandora. És el que téla flexibilització contemporània deltreball. El treball és precari i temporal,però això ha tingut un efecte allibera-dor inesperat: com que ser servil capals teus superiors ja no et garanteixres, doncs s’ha acabat aguantar neu-res, eixugar llàgrimes, riure gràcies illepar culs. Tot aquest personal que en-cara gaudiu dels plaers de les jerar-quies passades, aneu-vos-ho posant alcap.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Neures, llàgrimes, culsTribuna

Les editorials iels llibres de textb Cada any per aquestes da-tes m’enfado pel mateix mo-tiu: els llibres de text. Tinc tresfills d’entre 16 i 21 anys i entreells hi ha tres cursos escolars.En 18 anys només he pogutreutilitzar dos llibres de text!!!I no és pas que siguin unsmaldestres i els deixin inservi-bles, ni que l’escola cada anyels canviï. Sovint són de la ma-teixa editorial, però ai!... l’edi-ció sí que canvia! Si els canvissuposessin una gran millora,podria estar justificat, peròquan repasses els textos, es faevident que les variacions sónirrellevants. Acostumen a sergairebé idèntics: mateixes in-formacions, lectures, activi-tats i problemes! i inclouenquatre retocs: la tipologia delletra, la pàgina on trobar cadacontingut, la substitució d’al-guna fotografia, el títol i, evi-dentment, l’ISBN! Allò que fa-rà que els sacrificats pares

comprin de nou un llibre pràc-ticament igual al que ja tenena la prestatgeria de casa! Tantés que parlem de primària,ESO o batxillerat, de quinamatèria o editorial es tracti,podria mostrar-vos-en moltís-sims exemples. Trobo aquestapràctica escandalosa, malba-rata recursos i suposa a les fa-mílies una despesa elevadíssi-ma sense cap benefici a canvi.Podrien les editorials trobaralternativa al seu negoci en latendència al reciclatge i/o re-utilització? Per què des del’administració no es regulaaquesta situació? Jo em sen-to estafada i molt indignadadavant d’aquest fet.MONTSERRAT COLETAS RIUSBarcelona

Esquinçar-se lesvestiduresb Quin dramatisme! Segonsmanifestacions d’Isabel Co-ixet a Segòvia, l’ambient a Ca-talunya és irrespirable; com a

conseqüència, mantenir el se-ny és complicat. Segons ella,no entén com gent intel·ligent,en sentir el discurs del presi-dent Quim Torra, no s’esquin-ça les vestidures. Senyora Co-ixet, ignoro els ambients quevostè freqüenta però m’hopuc imaginar, ben segur queno són els meus. El que sí lipuc dir és que els que jo acos-tumo a freqüentar li asseguroque estan formats per perso-nes dignes, honestes i, perdescomptat, intel·ligents. Enqualsevol cas, ha de saber queaquests ambients són perfec-tament respirables, així doncs,cap problema per mantenir elseny, ans al contrari, hi estemavesats perquè és consubs-tancial al nostre tarannà. Pelque fa al tema de les vestidu-res, li vull explicar una cosa.Als anys vuitanta, interpretavael personatge de Caifàs a LaPassió d’Olesa de Montserrat;doncs bé, en una escenam’havia d’esquinçar les vesti-dures i així ho feia (natural-

ment de forma fictícia per nomalmetre la vestimenta). Desde llavors no hi he tornat, peròli puc assegurar que si es pre-senta l’ocasió i ho he de repe-tir, lluny d’interpretacions, noserà pel que pugui dir el presi-dent, sinó per la quantitat debajanades, mentides i despro-pòsits que he de sentir perboca d’Albert Rivera, PabloCasado i la resta de figurantsde l’obra (relat) que s’intentaescriure (per cert, amb unadramatúrgia horrible).JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

Alaba’t ruc que afira et ducb És el que sempre em deia lameva àvia quan m’autoglorie-java; ara, quan sento personesque es qualifiquen elles matei-xes d’extraordinàries recordomolt la meva àvia.ANDREU GENÍS CIURANSMollet del Vallès (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018

Pedro Duque, MINISTRE DE CIÈNCIA I INNOVACIÓ DEL GOVERN ESPANYOL

“Veurem quins han estat els errors de comptabilitat i hoarreglarem. Però són errors sense cap intencionalitat”

La frase del dia

“Un quasimonopoli guanyattombant la sevacompetidora,Spanair, quel’exministre iprohom empresarialJosep Piqué vasaber malmetrequan es planejavael rescat

auria preferit no haver d’es-criure aquest article. Peròcom a illenc que pateix la

companyia i com a català que s’aver-gonyeix del registre de retards del’aeroport del Prat, crec que toca de-nunciar-ho sense embuts. Vuelingcada cop vola més baix i s’està con-vertint en un reclam que malmet lareputació dels seus destins.

EL QUE DIC NO VA CONTRA els treballa-dors de la companyia que, pobres,aguanten dia rere dia les ires delsafectats. Va contra els seus directi-us, ambiciosos explotadors d’uneslínies per a les quals no tenen capa-citat suficient: tot indica que nocompten amb logística horària prouadaptable a factors externs, avionssuficients per a tantes línies cober-tes i reposicions de flota per donarun servei acceptable i fiable.

ELS FETS DEL 2016 es repeteixen avui,vista la incapacitat de posar remei aun problema de mala planificació id’excés de pressió en una operativaque esprem els recursos al màxim.Vueling és avui una companyia queperjudica molta de la nostra gent ide la que ens visita. A preus de tem-porada abusius (de low cost, res deres!), la companyia manté retardssense donar explicacions, cancel·lavols a dojo, envia avisos malgirbatsi desorientadors, deixa gent tiradaa terra i fa perdre connexions, ge-nerant mals reputacionals irrepa-rables.

CUES LLARGUÍSSIMES DE GENT amb per-sones grans i amb nens que protes-ten o esperen per ser recol·locadesen altres vols no sempre conve-nients, trasllats intempestius a ho-tels pernoctant unes poques horesdesprés de llargues esperes i gent

H estirada als aeroports. L’escom-braria que els pobres usuaris dei-xem és ja avui imatge de la compa-nyia. Les posicions dominants te-nen això: falta de respecte als con-sumidors i fer-se els forts amb els fe-bles reguladors públics, amb expli-cacions que no passarien la màqui-na de la veritat. I ja veurem si en elseu futur el model de negoci no ensofereix una doble discriminació depreus entre vols garantits i altressotmesos com ara a l’atzar. Que enel món actual el capitalisme sapcom fer-ho. Crear un problema onno n’hi havia, explotar-lo a conve-niència i arbitrar després una solu-ció a preus superiors.

UN QUASI MONOPOLI guanyat tombantla seva competidora, Spanair, quel’exministre i prohom empresarialJosep Piqué va saber malmetrequan es planejava el rescat d’aques-ta per part de compradors estra-ngers, cursant-li una denúncia aBrussel·les per ajuts d’estat quefinalment fou arxivada. Però men-trestant ja va espantar prou suecs iqatarians davant la por que prospe-rés perquè aquests retiressin lesofertes de compra. Piqué com apresident de Vueling va donar elgran pelotazo per a ell i els seusaccionistes i ara tenim el que patim.I ell assegut al consell d’adminis-tració de la institució reguladora,Aena!

JA PODEN FER JOCS DE MANS els nostrespolítics i empresaris per a millorarla imatge de Barcelona o de les Illes,que qui avui la decideix és la compa-nyia dels malsons. Mentrestant lesnaus d’Iberia Internacional mos-tren el seu registre de puntualitat al’aeroport de la capital de l’Espanyaimperial.

Guillem López Casasnovas. Catedràtic d’economia de la UPF

Vueling vola baixTribuna

SísifJordiSoler

ra que hi ha hagutaquesta erupció

de currícula creatius herecordat que a casa dela meva mare tenien unvolcà. Si tu tens un vol-

cà de 20.000 anys d’edat a 200 metresdel mas on, envoltat d’un estol de dolcescosines maternals, passes els estius in-terminables de l’adolescència, vol dirque, en algun meridià del temps, hi ha unparadís guanyat. Al cros del volcà s’hi ar-ribava després de travessar un camí om-brat per plataners que deparava la fuete-jada que t’esperava quan de cop entra-ves entre aquelles parets de basalt poróscom si haguessis aterrat en un altre pla-neta. El silenci esponjós i el cràter obertcontra l’atzur del cel com si fos una lluer-na, intensificaven la sensació de parènte-si en una època en què nosaltres, cadellsencara distrets en el mer viure, desconei-xíem aquestes paraulasses.

Qui digui que no ha inflat mai el currí-culum, o menteix o és Immanuel Kant. Elmeu avi s’havia quedat cec i anava des-apareixent a trossos. Per culpa del sucre, liacabaven de tallar una altra cama. Aquellestiu, només d’arribar, em va dir que em-penyés la cadira de rodes i que anéssimfins al volcà. L’avi em deia Lux. Es pensavaque jo estava cridat a grans gestes. Per aell jo encarnava aquest atàvic passamàde l’ànima familiar: l’impuls de (per)viurea través dels éssers que estimes. Al cen-tre del volcà, en aquella quasi última tar-da, l’avi em va dir que es moriria el pròximhivern, feliç perquè sabia que el seu netera molt responsable, jugaria amb el Bar-ça i seria un advocat eminent. En un solinstant vaig doctorar-me en expert en llin-dars. Vaig notar tots els vaixells fantasmaalineats rere meu. I com un contrabandis-ta vaig callar que havia fet rodó durant elcurs i que duia algunes carbasses espo-neroses. I vaig callar com un mort que jano m’havien tornat a convocar per a la se-lecció catalana de futbol.

A

De set en setLluís Muntada

El volcà delcurrículum

EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 20186 |

JxCat, ERC i Comunsno tenen la majoriaabsoluta que cal peraprovar-lo sense elvot de la CUP

El coronel Pérez delos Cobos vaadmetre no haverllegit aquesta partde l’ordre del TSJC

El relleu delsdiputats posaen risc que esfaci el ple

La policia vaobviar l’1-Ogarantir laconvivènciaNacional

La criminalització de l’in-dependentisme català,viscuda el darrer any, tin-drà el seu plat fort a mitjanoctubre, quan és previstque la fiscalia presenti elsescrits d’acusació contradivuit membres del go-vern, la mesa del Parla-ment i líders socials (9d’ells empresonats) da-vant el Tribunal Suprem itambé contra la cúpuladels Mossos d’Esquadra, al’Audiencia Nacional, aMadrid. S’espera una peti-ció de penes molt elevadestant per als acusats de re-bel·lió (castigat amb unmàxim de 25 anys de pre-só), com per als de sedició,especialment contra elmajor Josep Lluís Trape-ro, amb qui la magistradaja s’ha acarnissat proces-sant-lo per dos delictes desedició, a més del de for-mar part d’una organitza-ció criminal.

Tot i els reclams delspartits polítics catalansperquè el govern socialistade Pedro Sánchez faci re-baixar les acusacions i alli-berar els presos, els advo-cats defensors no esperenres de la nova fiscal gene-ral de l’Estat, María JoséSegarra. Fonts judicials

asseguren que quan Se-garra defensa la feina delsfiscals amaga uns difícilsequilibris perquè els seussubordinats no li muntin

una rebel·lió, a través de lapetició d’un consell fiscal,on es debaten i voten qües-tions jurídiques en què elfiscal general de torn pot

quedar reforçat o tocat.També ha transcendit quela fiscalia podria canviar irebaixar la petició de lespenes en acabar el judici.

Primer se celebrarà el delSuprem i, després, el del’Audiencia Nacional, se-gurament quan acabi elprimer, ja que esperar finsa la sentència del Supremseria massa perquè potpassar més de mig any.

Així, els advocats delsprocessats treballen con-tra rellotge preparant eljudici, del qual ja s’assegu-ra que començarà al ge-ner. Ara estudien quinesproves, quins testimonis ipericials consideren quemanquen realitzar de cara

a la vista. Aquesta setma-na havien de demanar-ho,però finalment el Supremels ha ampliat el terminifins al 2 d’octubre.

El tap del TCb Els penalistes catalansno deixen de fer colzes,fins i tot els caps de setma-na, per desemmascararamb arguments jurídics elrelat inventat contra l’in-dependentisme català,malgrat que saben que enaquest procés judicial, po-lititzat i “injust”, juguen

PRESÓ Lafiscalia ultimaescrits d’acusacióamb penesexcessives per alsprocessatsFERMS Elsadvocats esreforcen pertrencar el fals relatde la violènciaa Catalunya

L’independentisme

Mayte PiulachsBARCELONA

Oriol JunquerasExvicepresident

(ERC)

En presó preventiva des

del 2 de novembre del

2017Processat per

rebel·lió i malversació de

fons

Dolors BassaExconsellera de

Treball, Benestar i Famílies (ERC)

En presó preventiva des del 23 de març

del 2018Del 2 de

novembre al 4 de desembre

del 2017, empresonada.Processada per


fons

Jordi SànchezExpresident de

l’ANC i diputat de JxCat


del 16 d’octubre del 2017

Processat per rebel·lió

Jordi CuixartPresident

d’Òmnium Cultural


del 16 d’octubre del 2017

Processat per rebel·lió

Carles MundóExconseller de Justícia (ERC)

En llibertat provisional.

En presó provisional del 2 de novembre

al 4 de desembre del

2017.Processat per

malversació de fons i

desobediència

Meritxell BorràsExconsellera de

Governació (JxCat)


En presó preventiva del 2 de novembre al 4 de desembre

del 2017.Processada

aper malversació de

fons i desobediència

Jordi TurullExconseller de

Presidència (JxCat)


del 2018Del 2 de

novembre al 4 de desembre, empresonat.Processat per


fons

Josep RullExconseller de

Territori i Sostenibilitat

(JxCat)


del 2018Del 2 de

novembre al 4 de desembre, empresonat.Processat per


fons

Carme ForcadellExpresident adel

Parlament de Catalunya


del 2018Processada per

rebel·lió

Joaquim FornExconseller

d’Interior (JxCat)


del 2 de novembre del

2017.Processat per

rebel·lió i malversacio de

fons Raül RomevaExconseller d’Afers

Exteriors (ERC)


del 2018. Del 2 de

novembre al 4 desembre 2017,

empresonat.Processat per


fons

Causa general contra Catalunya

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

40jutjats investiguen l’1-O pelque fa a mossos, càrrecs elec-tes i ciutadans denunciats.Passat un any, continua igual.

7recursos d’empara ha pre-sentat Jordi Sànchez al TC.Tots han estat admesos, demanera insòlita, i no resolts.

55agents de la policia espa-nyola i la Guàrdia Civil s’indicaque tenen lesions per l’1-O. Lamajoria són autolesions.

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018

Lleons judicials aSaragossa i Múrcia

L’APUNT cia contra els policies de l’1-O convidats gratis en ho-tels com a premi. Els veu “baluard fonamental” d’Es-panya i els reconeix a ells i a la justícia per la “tascaencomiable” i la“complicada missió”de defensar la uni-tat. Al circ, lleons.Xavier Miró

Un jutge de Saragossa arxiva el vídeo del tanc amena-çant Puigdemont. En la resolució també instrueix cau-sa contra l’1-O. L’acusa de fugir a Brussel·les en no te-nir la “gosadia, dignitat i gallardia” que reclamava alsciutadans. A més, veu al 20-S una actuació “tumultuà-ria i descontrolada” i compara el referèndum amb elsde Franco. El fiscal superior de Múrcia arxiva la denún-

amb desavantatge.Una prova objectiva és

el cas del penalista JordiPina, defensor de JordiSànchez, Jordi Turull i Jo-sep Rull. Pina ha presen-tat un total de set recursosd’empara al TribunalConstitucional (TC) iaquest els hi ha admèstots, trencant de manerasorprenent l’estadísticad’aquest tribunal, el qualno admet a tràmit el97,6% d’aquests recursos,segons indica en la sevamemòria del 2017.

La primera peticiód’empara va ser el novem-bre del 2017, en què dema-nava la llibertat de Sàn-chez i qüestionava la com-petència de l’AudienciaNacional en tenir el casdels líders de l’ANC i Òm-nium, que després va pas-sar al Suprem. El darrerrecurs d’empara ha estataquest estiu, en què Pinareclamava al tribunal quehabilités l’agost, com demanera excepcional vaacordar el Suprem per a lacausa catalana, per avan-

çar les seves peticions. Totadmès i muts. “El tribunaladmet a tràmit de manerarutinària tots els recursospresentats pels diputats,un fet mai vist en la dilata-da carrera d’aquest advo-cat”, exposa Pina en undels escrits al TC i hi afe-geix que li “preocupa la in-acció del tribunal i que usil’admissió perquè els dipu-tats no puguin anar a Es-trasburg”. És a dir, per po-der presentar una denún-cia al Tribunal Europeu deDrets Humans (TEDH)

cal esgotar primer els re-cursos als tribunals de ca-da país, i el del TC és el dar-rer a l’Estat espanyol.

Una altra irregularitatde la causa general contral’independentisme català,oberta en diferents jut-jats, és la destapada re-centment per l’associacióDrets vers el jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,que des del març del 2017investiga l’organitzaciódel referèndum i ja acu-mula prop d’una cinquan-tena d’imputats. El magis-

trat Juan Antonio Ramí-rez va assegurar a la CUPque no investigava res del’1-O ni la formació antica-pitalista i per això descar-tava que es personés coma acusació popular. Ara lasecretaria judicial del jut-jat ha hagut d’admetre lainvestigació que Drets haaconseguit aclarir tot pre-sentant un recurs a l’Au-diència de Barcelona, i ontambé va denunciar que laGuàrdia Civil investigavapel seu compte càrrecs itècnics del govern sense

un seguiment del magis-trat. La denúncia per fal-sedat documental contrala Guàrdia Civil la investi-ga el jutjat d’instrucció 32.

La violènciab Un total de 109 cate-dràtics en dret penal del’Estat espanyol van subs-criure un manifest, el 27de novembre passat, enquè negaven que les ac-cions del Parlament i delgovern català –en aprovar

e català, a judici

Continua a la pàgina següent

Santi VilaExconseller de Cultura (JxCat)


Processat per malversació

de fons i desobediència

Lluís CorominasExvicepresident

primer del Parlament(PDeCAT)

Processat per

desobediència

Anna SimóExsecretària

primera del Parlament

(ERC)

Processada per

desobediència

Lluís GuinóExvicepresident

primer del Parlament(PDeCAT)

Processatper

desobediència

Ramona BarrufetSecretària quarta

de la mesa del Parlament(PDeCAT)

Processadaper

desobediència

Joan Josep NuetSecretari tercer de

la mesa del Parlament

(CSQP)

Processatper

desobediència

Mireia BoyaExdiputada de la

CUP

Processadaper

desobediència

Carles Puigdemont

Expresident de la Generalitat

Processat per rebel·lió i

malversació de fons

Toni Comín Exconseller de

Salut (ERC)

Processat per rebel·lió i

malversació de fons

Marta Rovira Portaveu d’ERC

Processada per rebel·lió

Lluís Puig Exconseller de Cultura (JxCat)

Processat per malversació i

desobediència

Meritxell SerretExconsellera

d’Agricultura (ERC)

Processada per

malversació i desobediència

Anna GabrielExdiputada de la

CUP

Processada per

desobediència

Clara Ponsatí Exconsellera

d’Ensenyament (JxCat)

Processada per rebel·lió i malversació

de fonsA JUDICI

A L’EXILI SENSE ORDRE DE DETENCIÓ

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 20188 | Nacional |

lleis, realitzar un referèn-dum suspès i declarar laindependència de Catalu-nya sense cap acció execu-tiva– encaixin en els tipuspenal de la rebel·lió i de lasedició. El reconegut ex-fiscal de TSJC José MaríaMena ho ha negat oberta-ment també, tot advertintque el jutge del SupremPablo Llarena obria la por-ta aplicar el dret penal del’enemic. És a dir: et jutjo icastigo pel que penses, nopel que realitzes.

Els tres magistrats que

han format la sala de re-cursos del Suprem res hanacceptat de les defenses ihan aprovat i validat la in-terpretació del delicte derebel·lió feta per l’instruc-tor. I per molt que la fisca-lia rebaixi la seva acusació,és difícil que els set magis-trats que jutjaran els inde-pendentistes catalanscanviïn d’opinió, i conti-nuaran posant la unitatd’Espanya al davant de cri-teris jurídics, alerten dis-tints penalistes.

El delicte de rebel·lió, elmés greu del Codi Penalespanyol i castigat amb

fins a 25 anys de presó,exigeix que en l’alçamentpúblic hi hagi violència. ACatalunya tothom sapque, pel que fa als polítics iels ciutadans, no hi va ha-ver cap acció violenta,com a molt desordres pun-tuals. No es van cremarcotxes ni contenidors d’es-combraries, només hi vahaver dos vehicles de laGuàrdia Civil malmesos el20-S. Tampoc hi va haverferits de gravetat pel quefa a les autoritats espanyo-les. És per tot això que eljutge Llarena, en la sevaresolució de processa-

ment als polítics i activis-tes socials, sosté la violèn-cia a una acció futurible.“L’ús de la violència per ala consecució de la inde-pendència podria estarprevista des de la planifi-cació inicial”, afirma Lla-rena, en la providència del27 de març passat, i hi afe-geix: “Cada un dels partici-pants amb la seva aporta-ció haurien tingut conei-xement que s’instrumen-talitzaria un alçament deciutadans violents per as-solir la independència.”

Unes acusacions rebus-cades que els defensors

hauran de desbrossar icapgirar. Quines accionsvan fer els polítics per inci-tar a la violència? Quanvan cedir locals per a la vo-tació de l’1-O? Quan vanaprovar la llei de transito-rietat jurídica, que certa-ment recollia canviar elmàxim representant delTSJC, però de maneraconsensuada i no pas fer-lo fora del seu despatx comell temia i no va passar?

Una demostració clarade la violència que es vaviure a Catalunya aquellsdies és la que van exerciragents de la policia espa-

nyola i de la Guàrdia Civildurant la votació del refe-rèndum, i això ho hand’exhibir els advocats de-fensors en el judici al Su-prem. Serà fàcil. En la cau-sa del Suprem ja estanaportats els vídeos que en-registraven els mateixosagents amb una càmera alcasc, en els quals es veuque, a més de lesionar ciu-tadans, també se’ls veumalmeten escoles, a ban-da del seus comentarisdespectius i masclistes.

Una altra prova objecti-va més que poden aportarles defenses al judici són

Jutjat d’instrucció 13 de Barcelona

Josep Maria JovéExsecretari general

d’Economia. Ara diputat d’ERC (aforat)

Investigat. Pendent de ser derivat al TSJC.

Josep Lluís SalvadóExsecretari d’Hisenda. Ara

diputat d’ERC (aforat)

Detingut el 20 de setembre del 2017.

Cap mesura cautelar.

Carles Viveri Pi-Sunyer

Jurista i director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern

Declara al jutjat el 13 de febrer del 2018.


Francesc SutriasDirector de Patrimoni

i Hisenda



Josuè SallentDirector d’estratègia del Centre

de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

(CTTI)



David FrancoÀrea TIC adscrita al

Departament de Treball



Rosa Maria Rodríguez

Directora general T-Systems Ibérica

Detinguda a Madrid el 20 de setembre del 2017.

Sense mesures cautelars.

Joan Manel GómezCoordinador

al Cesicat



Natàlia GarrigaDirectora de serveis

d’Economia

Detinguda el 20 de setembre del 2017.


Pau FurriolAdvocat. Té una nau

a Bigues i Riells, on es van trobar paperetes



Josep MasoliverResponsable de l’àrea

d’informàtica de la Fundació PuntCat



Josep GinestaSecretari general del

Departament de Treball

Investigat.

Jordi CabrafigaExcap del gabinet de

Governació i actual dirigent de JxCat



Lluís Domingo AnayaAdscrit a Governació



Valentín ArroyoDirector corporatiu del CTTI



Juan Martín AnguloDirector gerent CTTI

Encausat policial, no citat al jutjat.

Eduard VilaDirector de l’Agència Tributària

Catalana


Andreu PalacínCap d’àrea TIC de l’Agència

Tributària Catalana


Sergio BellidoConseller delegat de Novoprint SA

Investigat.

Amadeu AltafajResponsable de la Generalitat

a la UE

Investigat.

Aleix VillatoroSecretari general d’Afers

Exteriors

Investigat.

Pau RaventósExdirector general d’Unipost

Investigat.

Antoni MolonsExsecretari de Comunicació del

govern

Investigat.

Joaquim Nin BorredaSecretari general de

Presidència

Investigat.

Jaume ClotetDirector general de

Comunicació del govern

Investigat.

Núria LlorachPresidenta de la CCMA

Declara el 9 d’octubre.

Xavier PuigÀrea TIC del Departament

d'Exteriors



Joan Ignasi SànchezAssessor del Departament de

Governació



Santiago VidalExsenador d’ERC i jutge


Cap mesura cautelar.1

6

11

16

21 22 23 24

26 27 28 29

Pere AragonèsVicepresident

Pendent de ser imputat al TSJC.30

25

17 18 19 20

7

12 13 14 15

8 9 10

2 3 4 5

investigats per malversació de fons, revelació de secrets i desobediència pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona

48

Ve de la pàgina anterior


les resolucions del titulardel jutjat d’instrucció 7 deBarcelona en les quals, perara, ha citat a declararcom a investigats 24agents i comandamentsde la policia espanyola perun ús de la força “despro-porcionat”, i on relata es-cenes en què agents esti-ren dels cabells, clavenpuntades de peu i cops depuny a ciutadans assegutsa terra fent resistènciapassiva o caiguts. Tambéhi ha cinc agents de laGuàrdia Civil imputatsper càrregues a la Ràpita, iun cap al Bages.

Un altre element objec-tiu per demostrar que laviolència va venir del bàn-dol espanyol són els 55agents ferits a Catalunya(20 a Lleida, 18 a Barcelo-na, 9 a Girona i 8 a Tarra-gona), que amb detall re-cull la resolució de proces-sament del jutge Llarena.La majoria d’aquestesafectacions són lleus i au-tolesions, com ara un tall ala mà amb un vidre tren-

cat en una escola, o rebreun cop de porta d’un com-pany, precisen els seusatestats. El jutge de Barce-lona que investiga l’actua-ció policial afirma, fins itot, que les lesions que de-tallen que van rebre a lamà són compatibles ambl’excessiu ús de la porra.

Per contra, aquell 1d’octubre més d’un milerde catalans van ser atesosper atacs d’ansietat, vexa-cions i lesions. La mésgreu va ser la rebuda perRoger Espanyol, que vaperdre la visió de l’ull dretper un impacte de pilotade goma, acció també in-vestigada al jutjat.

Observadorsb Els advocats esperenque el judici contra l’inde-pendentisme català siguiemès en directe per la tele-visió, tal com el TSJC varealitzar per primera ve-gada amb el judici del 9-N, itambé l’Audiència de Pal-ma, amb el cas Nóos, ambla infanta Cristina i el seu

marit, asseguts al bancdels acusats.

Els esforços ja realit-zats per internacionalit-zar aquesta causa “injus-ta” també es veuran en lavista, en la qual s’espera lapresència d’observadorsinternacionals. AdvocatsEuropeus Demòcrates

(AED) –confederació desindicats i organitzacionsd’advocats constituïda el1987, i de la qual formapart l’Associació Catalanaper a la Defensa dels DretsHumans (ACDDH)– ja haacordat que demanaria alSuprem la seva acredita-ció. Estan interessats a as-

sistir-hi advocats belgues iholandesos, tot i que no esdetallarà el legal team finsa saber el calendari de ses-sions del judici, que potdurar dos mesos. Darrera-ment, l’AED ha estat pre-sent en els judicis contraadvocats turcs, empreso-nats i perseguits pel go-

vern d’Erdogan. En aca-bar, l’organització emetun informe sobre si s’hanvulnerat els drets dels pro-cessats. En el judici contral’independentisme basc–el sumari 18/98, en quès’acusava alguns movi-ments socials amb el “totés ETA”–, l’AED va con-cloure que hi havia hagutgreus irregularitats.

Torna el TSJCb Els processos contra lamesa del Parlament i el go-vern català es van iniciaral Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC), al qual pertocariajutjar els polítics, reiterenels advocats. Alliberat d’a-questa responsabilitat,ara el TSJC haurà de resol-dre vers una part d’encau-sats, com ara Josep MariaJové, exsecretari generald’Economia i actual dipu-tat d’ERC, i el consellerd’Interior, Miquel Buch,com a expresident de laFederació Catalana deMunicipis. ■

Mercedes MartínezResponsable de projectes

organitzatius de Vicepresidència

Investigada

José María ReigTreballador del CTTI

Investigat

José Oriol GonzálezGerent de Buzoneo Directo SL

Investigat

Antonio Jesús VargasTreballador del CTTI

Investigat

Enric OcañaMembre de processos electorals

Encausat policial, no citat al jutjat

Màrius GómezTreballador de T-Systems

Encausat policial, no citat al jutjat

Sergi AymerichAdministrador de Global

Solutions

Investigat

Ricard MartíMarc Martí Publicitat

Investigat

David Palanquesinformàtic del Departament de

Treball

Investigat

Marta GarsaballDirectora de Serveis del Departament d’Exteriors

Investigada

Felipe AndanucheResponsable de projectes

organitzatius de Vicepresidència

Investigat

Albert Royo MarinéExsecretari general del Diplocat

Investigat

Daniel GimenoCap del gabinet tècnic de

Vicepresidència, Economia i Hisenda

Investigat

José Oriol González,Administrador de Buzoneo

Directo SL

Investigat

Francesc UdinaDirector Idescat

Declara com a investigat el 9 d’octubre que ve

Daniel GimenoCap del gabinet tècnic

d’Economia

Declara el 9 d’octubre que ve

Montserrat VidalExcap de l’àrea de processos

electorals


Rosa VidalInterventora general de la

Generalitat


Jordi MatasPresident de la sindicatura electoral per l’1-O. Politòleg

Va declarar. Cap mesura cautelar.1

Marc MarsalVocal de la sindicatura

electoral per l’1-O. Advocat


Marta AlsinaVicepresidenta de la

sindicatura electoral per l’1-O. Advocada


Tània VergeVocal de la sindicatura

electoral per l’1-O. Jurista


Josep PagèsVocal de la sindicatura

electoral per l’1-O. Advocat




Síndics electorals per l’1-O. Acusats de delictes de malversació de fons públics, usurpació de funcions i desobediència al Tribunal Constitucional

5

31 32 33 34 35

36 37 38 39 40

41 42 43 44 45

46 47 48

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

La macrocausa contra els su-posats organitzadors del re-ferèndum –amb més de qua-ranta imputats entre càrrecspolítics, tècnics i empresa-ris– podria ser jutjada per untribunal popular. Així ho hademanat al titular del jutjatd’instrucció 13 de Barcelonael penalista Jorge Navarro,defensor de Pau Raventós iFelipe Andanuche, exdirectorgeneral i excap d’Unipost,respectivament, i també dePau Furriol, propietari d’unanau a Bigues i Riells, on laGuàrdia Civil va trobar pape-retes de votació de l’1-O.

El 17 d’agost passat, el ma-gistrat Juan Antonio Ramíreztransformava la causa de dili-gències prèvies en sumari, enexposar que el delicte de mal-versació de fons públics queinvestiga és agreujat i la sevapena supera els vuit anys depresó, límit perquè passi d’unjutjat penal a l’Audiència, ones revisen causes més greus.Navarro exposa que l’actua-ció dels seus clients no és de-lictiva, però que si el jutge volcontinuar, li recorda que el demalversació és competènciadel jurat, i quan hi ha mésd’un delicte atribuït a un fet,

el Suprem va fixar el 2017 quepreval el del jurat. El magis-trat també acusa alguns im-putats de revelació de se-crets, desobediència i false-dat documental. Tots els lle-trats s’han queixat al magis-trat que fa acusacions genè-riques. El penalista Daniel Pé-rez-Esqué –defensor de la in-terventora general de la Ge-neralitat, Rosa Vidal, que hade declarar com a investiga-da el proper 9 d’octubre– ésel darrer que li reclama quedetalli les seves conductessota sospita per poder exercirel seu dret de defensa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un tribunal popular per l’organització de l’1-O


1404

95-1

1937

17L

és enllà dels tergiver-sats informes policials,les fredes interlocutò-ries i recursos judicials,

els titulars dels mitjans –asèptics oesbiaixats– i els apassionats debatspúblics, el procediment ha suposatun trasbals per a tots els processatsi investigats arran de l’1-O. Com elsha afectat? Com preparen el judici?

Anna Simó, exmembre de la me-sa, ja tenia decidit deixar la políticainstitucional, tot i que la instrucciójudicial “no ha estat un incentiu”per continuar. Ha tornat a la feinaal Centre de Normalització Lingüís-tica, i visita quan pot presos com laseva presidenta, Carme Forcadell.I segueix denunciant les irregulari-tats del procediment. “No serà unjudici just, i les noves informacionssobre el xat dels jutges són una evi-dència més del que ja sabíem; aixòm’indigna sobre manera”, s’excla-ma. “Els nostres advocats i els defora en prenen bona nota, ho faremservir tot!”, subratlla. En tot cas, nocreu que apareguin gaires elementsnous en el judici. “Ja hem dit tot elque havíem de dir”, assegura, si béquan van declarar no hi havia l’acu-sació particular de Vox i ara sí queels farà preguntes, que hauran dedecidir si contesten. Per això s’hau-rà de reunir amb els altres acusatsde la mesa per unificar testimonis,si bé els advocats ja en van parlant.

“No hi ha una coordinació estric-ta, però hi ha contactes; no ens do-nem l’esquena”, matisa l’ara dipu-tat dels comuns Joan Josep Nuet,l’únic no independentista que aniràa judici. “Una part important a Ca-talunya no és independentista, pe-

M

rò tampoc és antiindependentistai se sent demòcrata, i creu que elParlament havia de fer aquests de-bats; no em sento una cosa estra-nya”, reivindica, i afirma que té elsuport total del grup. Igual que Si-mó, està acusat de desobediènciaper haver votat a la mesa a favor dela tramitació de la llei del referèn-dum i per haver acceptat dues pro-postes de resolució dels indepen-dentistes sobre aquesta figura en eldebat de política general del 2016.Es van aprovar i el TC les va sus-pendre, al contrari d’una de moltsimilar de Catalunya Sí que es Pot.“És una aberració democràtica”,destaca Nuet, a qui, a diferènciadels companys encausats, el jutgeno va demanar fiança ni va dictar

cap mesura cautelar, tot i que l’acu-sació era la mateixa. Per això estàexpectant per veure quines penesdemanen –en principi només po-den ser inhabilitacions–, tot i queestà convençut que no va cometrecap delicte: “És un debat entre de-mòcrates, i s’hauria de poder fer enqualsevol Parlament democràtic.”

Entre la multitud de processatsi investigats per l’1-O que ara s’hande coordinar per anar a judici, hi hahagut reaccions personals de tot ti-pus. Alguns, com els exconsellersCarles Mundó i Meritxell Borràs, elsexmembres de la mesa Lluís Coro-minas i Ramona Barrufet i les exdi-putades Mireia Boya i Gabriela Ser-ra, han deixat la primera línia políti-ca; d’altres han canviat de lloc, com

Lluís Salvadó i Josep M. Jové (faun any a Economia i ara diputats),i d’altres han ascendit, com el con-seller de Polítiques Digitals, JordiPuigneró, investigat per desobe-diència, malversació i revelació desecrets, que fa un any era secretaride Telecomunicacions. “Ningú vadir que seria un camí de roses, i elsque ens posem a primera línia hemd’estar disposats a rebre els atacsde l’Estat, però amb la consciènciamolt tranquil·la”, deia diumenge enaquest diari. En tot cas, no tots elsencausats accedeixen a parlar enpúblic de la seva situació. Alguns aqui s’ha demanat han declinat fer-ho per prudència, en espera de veu-re l’embat judicial. Són les altres se-qüeles de l’1-O, i encara duren... ■

POLÍTICA · Els encausats i investigats han respost de maneres diferents en l’àmbit personal, però ara es veuen obligats apreparar junts les defenses en els procediments judicials oberts PRUDÈNCIA · Molts encara prefereixen no parlar en públic

Òscar PalauBARCELONA

Afectaciómunicipal?La fiscalia va obrir dili-gències contra 700alcaldes per haver ce-dit locals l’1-O, i uncentenar segueixenen peu.

Les altres seqüeles de l’1-O

Els exmembres de la mesa Joan Josep Nuet i Anna Simó, entrant a declarar al novembre al Tribunal Suprem, entre advocats i assessors ■ EFE


1181

06-1

1894

25L

La substitució dels dipu-tats processats va passarahir el primer tràmit encomissió parlamentària idimarts arribarà al ple pera l’aprovació definitiva.Tanmateix, durant el de-bat entre els grups va sor-gir la sorpresa. Perquè elsegon punt tiri endavanten el ple, el que fa referèn-cia a la substitució dels di-putats mitjançant la de-signació d’un altre mem-bre del grup, caldrà majo-ria absoluta i a hores d’araaquesta no està garantida.

Així ho assenyalavaahir el lletrat major, JoanRidao, que entén pel re-dactat del text que els dospunts que es portaran avotació, el de la suspensió iel de la substitució, s’apli-quen en virtut de l’article25 del reglament de lacambra, que recull que elsacords es prenen per ma-joria absoluta. Tanmateix,ERC és del parer que, en elsegon cas, en tractar-sed’una substitució, no calaquesta aritmètica i ambuna majoria simple, que síque tenen, ja n’hi hauriaprou. Arran d’aquesta no-va polèmica es va optarperquè sigui la mesa delParlament, que es reuniràdimarts al matí abans delple, la que resolgui els dub-tes generats i decideixi si

cal majoria simple o abso-luta per tirar endavant lasubstitució dels diputatsafectats. La decisió, però,un cop més, esdevé con-flictiva, ja que, si final-ment no hi ha un acord, ai-xò pot fer perillar la cele-bració del debat de políticageneral que ha de comen-çar dimarts mateix a latarda amb la intervenciódel president Quim Torra.La raó, la votació de les re-solucions que es faria di-jous al matí, ja que sense lasubstitució dels diputats,JxCat i ERC s’arrisquen aperdre els punts que han

de marcar el full de rutad’aquesta legislatura.

Aritmètica i falta de votsSi calgués majoria absolu-ta, aquesta no està assegu-rada. JxCat i ERC tenenprevist sumar els vuit es-cons de Catalunya en Co-mú a la seva proposta desubstitució, però veuencomplicat que la CUP hidoni suport perquè impli-ca l’acatament judicial. Defet, ahir els anticapitalis-tes van ser els únics quevan presentar esmenes aldictamen i ho van fer perreclamar, precisament,

que es retirés aquest punt,petició que va ser rebutja-da.

Però no tot és una qües-tió de sumes, ja que el pro-blema s’origina quanJxCat i ERC no poden su-mar el vot dels diputatsafectats: els sis que estanprocessats, Puigdemont,Junqueras, Romeva, Sàn-chez, Turull i Rull, ni tam-poc el de Comín, que va re-tirar la delegació de votquan la justícia belga va or-denar la seva llibertat. Sónset vots menys dels 66 quetenen JxCat i ERC. Ho vaconfirmar ahir el secretari

general de la cambra cata-lana en la junta de porta-veus celebrada també ahirper ordenar el ple de la set-mana que ve. El motiu ésque, de facto, els diputatsja van ser suspesos auto-màticament al juliol ambla resolució del jutge Llare-na i els lletrats considerenque ja no poden votar com,de fet, ha passat des del ju-liol. Davant d’aquests fets,la CUP va retreure alsgrups de JxCat i ERC que,de portes endins, dones-sin per feta la suspensiódels seus diputats i, de por-tes enfora, ho volguessin

traslladar a votació en unple. L’argument que vanesgrimir els republicansés que els diputats no po-dien votar per una qüestiód’incompatibilitat, no pasper estar suspesos, ja queestan afectats per la me-sura.

I mentre Ciutadanss’absentava de la comissióper evitar votar el trasllatdel dictamen al ple ambanuncis de querella per alsmembres de la mesa i el lle-trat, els socialistes aprofi-taven el seu torn de parau-

la a la comissió per carre-gar contra JxCat i ERC.“Farien bé de ser hones-tos, estem escenificant inosaltres estem cansatsde fer de figurants, diguinals seus votants que aca-baran acatant”, els etziba-va la diputada Alícia Ro-mero per referir-se al dic-tamen que anirà al ple i,més concretament, al pri-mer punt que es portarà avotació i que ha d’impediracatar la suspensió que,d’altra banda, ja es practi-ca de manera parcial. Amés de no exercir el dret avot, els diputats també te-nen retirada l’assignacióeconòmica. ■

Emma AnsolaBARCELONA

a El dictamen passa el primer filtre, però el lletrat major indica que el redactat obliga a aprovar lacessió de drets per majoria absoluta a JxCat, ERC i els comuns no sumen i la CUP no concreta el vot

La substitució dels diputatss’encalla i posa en risc el ple

La diputada Marta Madrenas i el lletrat major, Joan Ridao, en la comissió que va traslladar el dictamen al ple ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Això és unaescenificació, siguinhonestos i diguin alsseus votants que estanacatant l’ordre”Alícia RomeroDIPUTADA DEL PSC

“Ens toca defensarl’autonomia delParlament i laseparació de poders”Gerard Gómez del MoralDIPUTAT PORTAVEU D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases


1798

50-1

1951

03L

MIQUEL RIERA

LA PUNXA D’EN JAP JOAN ANTONI POCH

Els tractors surten en suport de l’1-OCentenars de tractors provinents d’arreu del paíssurten al carrer a Barcelona, Girona, Lleida, Tarrago-

A dos dies de la celebració del refe-rèndum, el govern català dona unmissatge molt clar: tot està a puntperquè l’1-O els catalans puguinvotar si volen una Catalunya inde-pendent o si prefereixen conti-nuar dins l’Estat espanyol. En unacompareixença envoltada d’uncert misteri al centre internacio-nal de premsa habilitat a Media-pro, el vicepresident Oriol Jun-queras i els consellers Raül Rome-va i Jordi Turull donen els últimsdetalls sobre el referèndum i des-

Urnes i tot a puntvelen un dels elements quefins aquell moment s’hanmantingut en secret: les ur-nes que es faran servir.

Comprades a la Xina, lesurnes van arribar a Catalu-nya després d’un periple in-ternacional que en aquellmoment es desconeixia, através d’Occitània i la Cata-lunya del Nord. Milers de vo-luntaris les van portar final-ment fins als col·legis. ■ FO-

TO EFE

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 30 de setembre del 2017

“Encara que intentinassaltar, precintar otancar els col·legis, laciutadania igualmentpodrà votar”ORIOL JUNQUERAS VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Dilluns ens vestiremde sobirania i dignitat,ens mirarem al mirall iaquesta vegada ensagradarem”

CARLES PUIGDEMONTPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“L’1-O no hi haurà capreferèndum”

ÍÑIGO MÉNDEZ DE VIGOMINISTRE D’EDUCACIÓ I CULTURA IPORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“L’únic diàleg quetindrà Puigdemont seràamb la justícia”DOLORS MONTSERRATMINISTRA DE SANITAT

na (a la foto, quan passaven per la plaça Imperial Tar-raco) i Tortosa en suport del referèndum. ■ J.F.

“La meva dona té una urnad’aquestes per a la roba bruta i jo lihe dit que d’urnes a casa no en vull”XAVIER GARCIA ALBIOL PRESIDENT DEL PARTITPOPULAR A CATALUNYA


1810

22-1

1956

74Q

1786

88-1

1506

52w

CLIMATITZACIÓ - GASENERGIA SOLARBIOMASSA - LLARS DE FOC

Tel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636www.instalroal.com · [email protected]

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. LA DRECERA

La Selva del Camp

Des del 1981al vostre servei

ANUNCIEl Ple de l’Ajuntament de Cambrils, en ses-sió ordinària de 28 de setembre de 2018, vaacordar aprovar inicialment:1) Les modificacions de les Ordenances fis-cals reguladores d’impostos locals, taxesmunicipals i l’Ordenança de preus públics,que han de regir el proper exercici 2019:Ordenança fiscal reguladora de:Núm. 0. General de gestió, inspecció i recap-tació.Núm. 6. Taxa de recollida d’escombraries.Núm. 9. Taxa llicència d’obertura d’establi-ments, llicència ambiental i comunicació prè-via o declaració responsable.Núm. 10. Taxa per la prestació de serveis ur-banístics.Núm. 11. Taxa per la immobilització, retiradai dipòsit de vehicles.Núm. 13. Taxa per documents que expedei-xin o dels que entengui l’administració o lesautoritats municipals a instància de part.Núm. 16. Taxa per aprofitament especial outilització privativa dels béns de domini pú-blic i la prestació d’altres serveis.Núm. 21. Taxa per la prestació de serveis re-lacionats amb els animals de companyia.

Ordenança reguladora de:Núm. 18. Preus públics.2) Aprovació del llistat de les categories delscarrers del municipi de Cambrils per a l’exer-cici 2019.De conformitat amb allò previst a l’article111 de la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladorade les bases de règim local, en relació ambl’article 17.1 i 2 del RDL 2/2004, de 5 demarç, pel qual s’aprova el Text refós de laLlei reguladora de les hisendes locals, i l’ar-ticle 178.1.b del DL 2/2003, de 28 d’abril, pelqual s’aprova el Text refós de la Llei munici-pal i de règim local de Catalunya, aquestacord provisional resta exposat al públic enel tauler d’anuncis de l’Ajuntament per unperíode de 30 dies hàbils, comptats a partirdel següent al de la publicació d’aquestanunci d’exposició al BOP de Tarragona,dins el qual els interessats podran examinarl’expedient i presentar-hi, si s’escau, recla-macions.Si transcorregut l’esmentat termini no s’ha-guessin presentat reclamacions, l’acord pro-visional es considerarà aprovat definitiva-ment i es publicarà el text íntegre de les Or-denances amb les seves modificacions alBOP, per a la seva entrada en vigor, de con-formitat amb el que estableix l’article 17.3del Text refós de la Llei reguladora de les hi-sendes locals.Cambrils, 28 de setembre de 2018L’alcaldessa, Camí Mendoza Mercè

1610

24-1

1950

43L

1579

23-1

1956

64Q

Ajuntament de la Secuita

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament de la Secuita reuniten sessió ordinària celebrada el dia 17 desetembre de 2018 va acordar aprovar inicial-ment la Modificació Puntual de les NSP refe-rent a l’ampliació del sòl urbà en la zonadels dipòsits del nucli urbà de la Secuita.

D’acord amb el que es preveu a l’article 85del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, essotmet a información pública pel termini d’unmes, a comptar des del dia següent en quèaparegui la publicació d’aquest anunci en elButlletí Oficial de la Província, per tal que espuguin formular les al·legacions que es tin-guin per convenients. La documentació ad-ministrativa podrà examinar-se a la seuelectrònica d’aquest Ajuntament [http://lase-cuita.eadministracio.cat].

Eudald Roca Gracia

AlcaldeLa Secuita, 24 de setembre de 2018

1300

45-1

1955

98Q

Ajuntament deTiana

EDICTE

El Ple de l’Ajuntament, a la sessió cele-

brada el dia 13 de setembre de 2018,

va aprovar inicialment la modificació del

Reglament del servei d’arxiu municipal,

segons text proposat per la Diputació

de Barcelona i que consta a l’expedient,

el qual resta exposat al públic pel termi-

ni de trenta dies hàbils a comptar des

de l’endemà de la darrera publicació

d’aquest Edicte al BOP, DOGC o diari

El Punt Avui, a l’objecte del seu examen

i presentació de possibles reclama-

cions, restant aprovat definitivament en

cas de no presentar-se’n. (exp.

1579/18).

Tiana, 25 de setembre de 2018

L’Alcaldessa

Signat: Esther Pujol Martí

Els insults i vexacions con-tra ciutadans i líders inde-pendentistes catalans es-crits per un grup de jutgesen un xat corporatiu que-darà impune. Fonts delConsell General del PoderJudicial (CGPJ) van asse-gurar ahir que aquestesafirmacions podrien serconstitutives d’una sancióadministrativa lleu; però,en haver passat sis mesosdes que van ser escrites,durant el setembre i l’octu-bre passats, ja han pres-crit. També es precisa quehauria calgut una denún-cia a títol individual per po-der investigar els fets.

Per contra, tot i que araes defensa que el correudels jutges és d’àmbit pri-vat, el CGPJ no es plantejapas retirar la multa de 600euros que va imposar almagistrat Frederic Vidal,titular d’un jutjat conten-ciós administratiu de Bar-celona, que va qualificar de“terrorisme policial” les

càrregues policials a les es-coles durant l’1-O. Fontsdel CGPJ van indicar quela denúncia contra Vidalva ser immediata, malgratque va ser un company dela judicatura qui va filtrarels seus comentaris en undiari digital, i el Poder Ju-dicial va tenir l’excusa periniciar el seu expedientsancionador. A part, unjutge de Barcelona té desdel juliol passat una causaoberta contra Vidal per in-júries als cossos policials,acusat per la fiscalia.

Així, la difusió de faunes setmanes dels mis-satges injuriosos dels jut-ges (criticat per un grup dejutges, tot i que al jutge Vi-dal el van delatar també

companys) se salva per laprescripció. De res servei-xen les queixes de políticscatalans al Poder Judicialni de la consellera del De-partament de Justícia, Es-ter Capella, perquè –se-gons el CGPJ– cal una de-núncia formal.

Aquest xat va ser creatper l’òrgan de govern delsjutges com una eina d’in-tercanvi de jurisprudènciai la connexió va ajudar-losa organitzar-se durant lesvagues convocades per re-clamar millores. Però unaminoria –segons algunsjutges– responen amb des-qualificacions a comuni-cats d’associacions i notí-cies. Per alguns, amb el jut-ge Vidal el CGPJ ha actuat

amb un criteri diferent.En aquest sentit, el pre-

sident del CGPJ i del Tri-bunal Suprem, Carlos Les-mes, acompanyat de la vo-cal del consell Roser Bach idel president del TSJC, Je-sús María Barrientos, vaninaugurar ahir el curs de lapromoció 69a de jutges al’Escola Judicial, a Vallvi-drera. Barrientos va convi-dar els 62 jutges (noméssis residents a Catalunya),a “aprofitar la seva estadaen aquesta terra, i que fa-cin abstracció de la Catalu-nya tensionada política-ment i s’integrin en la Ca-talunya centrada en laquotidianitat de la sevagent, que és tolerant i inte-gradora”. ■

a Indiquen que els insults contra els independentistes catalans podrien ser una falta lleu, però queestà prescrita en haver passat sis mesos des dels escrits a La multa al jutge Frederic Vidal es manté


El Poder Judicial noinvestigarà el xat dels jutges

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

62jutges a l’Escola Judicial.Són 33 dones i 29 homes quees formaran durant un any alcentre situat a Vallvidrera.

Inauguració del cursde la 69a promoció dejutges, ahir a l’EscolaJudicial situada aVallvidrera ■ TSJCAT


1551

50-1

1845

84Q

Els polls

L’inici de l’època escolar acostuma a coincidir amb la de més risc d’infestació perpolls a la població infantil.

1) Exploreu la presència de polls

Per confirmar la infestació cal comprovar la presència de llémenes enganxadesa la base del cabell (especialment la zona del clatell i de darrere les orelles) o bévisualitzar algun poll viu (tot i que no sempre es pot).

2) Si es comprova que hi ha infestació

Prevenció del contagi a altres persones:1. Cal comunicar-ho a les persones que conviuen amb l’infestat o tenen contacte amb ell. Cal, doncs, comunicar-ho a l’escola.2. Desinfectar acuradament:

- Roba i llençols: rentar a la rentadora amb aigua calenta a 55ºC durant 20 minuts. A l’hora de planxar la roba es recomana utilitzar vapor a pres-sió ja que la calor humida és més eficaç en la desparasitació.- Roba que no es pot rentar, s’ha de mantenir en bosses de plàstic hermèticament tancades durant 15 dies.- Raspalls, pintes i altres estris d’ús personal s’han de submergir 1 hora en solució pediculicida, o bé rentar-los a 65ºC durant 5-10 minuts.- Joguines de roba i de peluix, s’han de rentar a la temperatura més ele-vada que les seves característiques permetin.- Passar acuradament l’aspiradora per tota l’habitació de la persona pa-rasitada (terra, estores i entapissats).

Tractament en cas d’infestació:El tractament és només per després d’una infestació. Mai per a una pre-venció.

1. Adquirir en una farmàcia una loció antiparasitària a base de piretrines

i seguir estrictament les instruccions dels diferents productes comercialit-

zats.

2. Mullar els cabells amb la loció. No estalviar-ne a la zona de darrere de

les orelles i al clatell.

3. Després del temps esmentat en les instruccions del producte, rentar el

cap amb xampú.

4. Esbandir el cap amb aigua i vinagre (la proporció és d’una part de vi-

nagre per dues d’aigua).

5. Treure les llémenes (ous) amb la mà o amb l’ajuda d’una lleme-

nera (pinta de pues molt espessa) sobre el cabell humit.

6. El tractament s’ha de repetir 10 dies més tard i 20 dies després.

7. No oblidar de submergir en la loció pediculicida els objectes rela-

cionats amb els cabells (pintes, raspalls, passadors, ornaments, etc.).

8. Si el nen/a segueix el tractament pot assistir normalment a l’escola.

RECORDI

La infestació per polls no té res a veure amb la falta d’higiene. Pot afectar perso-

nes de totes les edats i és més freqüent a la tardor.

Els polls es transmeten per contacte directe i no transmeten altres malalties.

El tractament necessita temps i perseverança.

Si es respecten les normes d’actuació i les pautes del tractament recomanat pel

farmacèutic, els polls desapareixen.

.

El president del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya(TSJC), Jesús María Barrien-tos, va revelar ahir que hi vahaver “un trencament de con-fiança” dels jutges, especial-ment els d’instrucció, amb elcos dels Mossos d’Esquadraen veure la seva actuació, qua-lificada de “passiva”, en noaturar el referèndum de l’1-O,com ordenava el mandat judi-cial. En una trobada amb pe-riodistes a l’Escola Judicial,Barrientos hi va afegir que ara“aprecien i valoren l’esforç dela direcció dels Mossos” perrecuperar la confiança, i va si-tuar aquest fet des del mo-ment del control assumit pelcomissari Ferran López, ambel 155, com amb l’actual cúpu-la i el nou cap, Miquel Esquius.El president del TSJC tambéva detallar que ara s’han tor-nat a reunir les comissionsamb el Departament de Justí-cia, mig aturades des de la re-unió amb l’exconseller CarlesMundó, el maig del 2017.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TSJC recuperala confiança enels Mossos

El president de la Genera-litat, Quim Torra, va feruna crida ahir a la ciutada-nia a “no caure en provo-cacions” en les pròximesmobilitzacions que s’orga-nitzin i actuar de manerapacífica i democràtica per“mantenir encesa la flamade l’1-O”. Torra, durantl’acte de descoberta d’unaobra commemorativa delsfets del referèndum a l’Es-cola Oficial d’Idiomes deLleida, va avisar que “vin-dran mesos molt compli-cats”, però va reivindicar“l’esperit del primer d’oc-tubre, amb tota la deter-

minació, tota la força, totel coratge i la no-violèn-cia”, recordant que aquelldia la població va “respon-dre de manera exemplar”,un fet que va significat que“vam desobeir i vam gua-nyar l’Estat”.

Sobre les declaracionsel president espanyol Pe-dro Sánchez advertintque hi haurà eleccions sies manté el conflicte, elcap de l’executiu li va res-pondre que els catalans“no renunciarem mai aldret a l’autodeterminació iel defensarem” de manerapacífica i democràtica.Torra va preguntar en veualta qui era que avançavacap al conflicte quan enaquests moments hi hapresos polítics, exiliats i“gairebé dos milers de ca-talans investigats i proces-sats”, que hauran de pas-sar pels jutjats. ■

Crida de Torra a nocaure en provocacionsen les mobilitzacions

RedaccióLLEIDA

a Reivindica a Lleida“l’esperit” de l’1-O i diuque no renunciarà al’autodeterminació


1401

00-1

1956

24Q

VViissiittaa ddeell DDeelleeggaatt ddee llaa GGeenneerraalliittaatt ÒÒssccaarrPPeerriiss aa RRooccaaffoorrtt ddee QQuueerraallttDimecres, 26 de setembre, el Dele-gat de la Generalitat de Catalunyaa Tarragona, Òscar Peris, va visitarRocafort de Queralt. Es van tractarun seguit de temes dels quals laconstrucció de la nova escola vaser el tema principal. El Delegat vamostrar molt bona sintonia i afini-tat amb els plantejaments que ennom de l’Ajuntament va fer l’Alcalde i va traslladar el compromís de posar fil a l’agulla des del mateixdia al projecte.

Acabada la visita a l’escola es va traslladar fins a l’edifici de l’Ajuntament per seguir l’evolució satis-factòria de les obres del nou Consultori mèdic. La visita va finalitzar amb la signatura al llibre d’honorde l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Rocafort de Queralt es mostra molt satisfet d’haver aconseguit aquest compromís perpart de la Delegació de la Generalitat sobre una demanda que ja té uns quants anys de vigència.

Ningú dubta que el Tribu-nal Suprem condemnaràels divuit membres del go-vern, la mesa del Parla-ment i els dos activistes ci-vils, que començarà a jutjarel gener vinent, i encaramés quan nou d’ells estanen presó provisional, aviatfarà un any. La incògnitaque queda és saber perquins delictes els condem-narà, tot sabent que la fis-calia mantindrà l’acusacióper rebel·lió. La condemna,amb les seves penes, tambési són inferiors a la rebel·lió,s’hauran d’aplicar als pro-cessats que continuen al’exili si decideixen venir o

el jutge torna a sol·licitar laseva extradició, segonsfonts judicials. I, si al finalsón exculpats de malversa-ció, també s’haurà de reti-rar als exiliats.

Així, del total de 25 pro-cessats, tretze ho han es-tat per rebel·lió, dels qualsnou són a la presó i quatre,a l’exili. El delicte de rebel-

lió implica unes penes de15 a 25 anys de presó. Elsset magistrats del Suprem,al final, poden condemnarels nou processats per re-bel·lió pel delicte de sedi-ció, i la pena aniria dels 10als 15 anys de presó; men-tre que la conspiració per ala rebel·lió és inferior en uno dos graus, i se situaria enels set anys i mig de presó.Una rebaixa que s’hauràde reproduir en els exiliats.

El president de la salapenal del Suprem, ManuelMarchena, en l’acceptacióde la querella del fiscal vaindicar que els fets podrienser una conspiració, on nocal demostrar cap violèn-cia. Marchena, a més depresidir el judici contra elsindependentistes, en seràel ponent i redactarà lasentència. I, si finalmentrebaixa el càstig, també esreduirà el temps en la pres-cripció del delicte. La llei fi-xa que al cap de 20 anysprescriu un delicte casti-gat a partir dels 15 anys depresó; al cap de 15 anysprescriuen les penes d’en-tre 10 i 15 anys, i al cap de10 anys prescriu el càstigd’entre 5 i 10 anys. ■

a Si els processats per rebel·lió són condemnats per un delicte inferior, com ara la sedició o laconspiració per a la rebel·lió, també s’haurà d’aplicar als de fora a La prescripció del delicte canviarà


La sentència del Suprempodria beneficiar els exiliats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

15anys per a la prescripciód’un delicte si la seva pena sesitua entre els 10 i els 15 anysde presó, com és la sedició.

Reunió de treball de l’expresident Puigdemont i els exconsellers amb la dirigent d’ERC MartaRovira, el novembre passat a Bèlgica ■ ACN/ ARXIU

El coronel de la GuàrdiaCivil que va coordinar l’ac-tuació per evitar el refe-rèndum de l’1-O, Diego Pé-rez de los Cobos, va afir-mar en sortir de la seva de-claració al Suprem com atestimoni que no havia lle-git la part de la resoluciódel TSJC que ordenavauna actuació “sense afec-tar la normal convivènciaciutadana”. Durant la sevadeclaració davant de l’alttribunal, a la qual ha tin-gut accés Catalunya Rà-dio, Pérez de los Cobos vaafirmar que el compli-ment de la llei estava persobre de la convivènciaciutadana. Quan la defen-sa del major Trapero liplanteja que això entra encontradicció amb l’especi-

ficació feta per la jutgessadel TSJC en la seva ordred’actuació, Pérez de losCobos respon: “Vostè estàllegint una resolució en laseva totalitat. La interlo-cutòria que es va entregarals tres cossos policials, in-clòs al major Trapero, ésnomés la part dispositiva.”

Catalunya Ràdio tambépublicava ahir l’acta de lareunió de la Junta de Se-guretat prèvia a l’1-O, onPérez de los Cobos reco-neixia que, tant el presi-dent Puigdemont com elmajor Trapero, li subrat-llaven que calia, abans queres, assegurar la convivèn-cia tal com ordenava elTSJC. El coordinador deldispositiu policial tambéva admetre en la seva de-claració al Suprem haverparlat d’aquest aspecte ala Junta de Seguretat, on

va reconèixer que haviaprioritzat el complimentde la llei al mantenimentde la convivència. En la de-claració, Pérez de los Co-

bos reconeixia que Puig-demont reiterava enaquella reunió que “laconvivència era el bé su-perior” i que, com a presi-dent de la Generalitat,“era el primer encarre-gat” d’evitar que l’actua-ció policial la pertorbés.Davant la posició del presi-dent, el coronel va exposaral Suprem quina va ser laseva resposta: “Li vam ha-ver de dir, jo també, que elcompliment de la llei esta-va per sobre.” ■

La policia va obviar l’1-O elrespecte a la convivènciaa Pérez de los Cobos va admetre que no havia llegit la part enquè el TSJC ordenava que no s’afectés “la normal convivència”

RedaccióBARCELONA

Pérez de los Cobos arribant al Suprem al febrer ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 29 DE SETEMBRE DEL 2018 | Nacional | 19

8659

06-1

1938

17L

Un jutge de Saragossa ha ar-xivat la denúncia presentadaper Carles Puigdemont contraels joves que van gravar i di-fondre un vídeo damunt d’untanc en què l’amenaçavend’anar a Brussel·les a buscar-lo. Segons la decisió de RafaelLasala Albasini, que avançavaahir RAC 1, el vídeo no pot serconsiderat una amenaça, sinóun sarcasme compartit permoltes persones. En la resolu-

Arxiven l’amenaça aPuigdemont del tanc

POLÍTICA

ció, el jutge parla de la “grancrisi institucional i cívica” de latardor i compara el referèn-dum amb els que organitzavaFranco. No s’està de dir quePuigdemont va fugir sense“gosadia, dignitat ni gallardia”.També hi afegeix que el 20-Smilers d’independentistes vandestrossar els vehicles de laGuàrdia Civil de manera “tu-multuària i descontrolada”■ REDACCIÓ

L’ACM reivindical’esperit de l’1-Oi demana unasolució política

POLÍTICA

L’Associació Catalana de Mu-nicipis (ACM) impulsa unamoció que enviarà als ajunta-ments en què es reivindica“l’esperit del referèndum del’1-O”, en què es demana la lli-bertat dels presos polítics iexiliats i es reclama una solu-ció política al conflicte. La mo-ció, que es va aprovar en elseu consell executiu d’ahir aPoblet, afirma que la solucióha de ser “escoltar la ciutada-nia catalana”. ■ REDACCIÓ

Centenars depersones tornen aocupar la plaça deSant Jaume

POLÍTICA

Centenars de persones vantornar a ocupar, ahir a la nit, laplaça de Sant Jaume de Bar-celona convocades per l’As-semblea Nacional de Catalu-nya, els CDR i la CUP. Ambaquesta acció es vol evitarque entrin a la plaça agentsde la policia espanyola que esmanifestaran avui a Barcelonaconvocats per la plataformaJusapol en homenatge als po-licies que van actuar l’1-O aCatalunya. ■ REDACCIÓ

El Departament de Justí-cia i el govern balear vanfirmar un acord ahir peridentificar els cossos de lesfosses comunes de sa Co-ma, el Riuet de Porto Cris-to, ses Coves Blanques i elcementeri son Coletes, to-tes a l’illa de Mallorca. Escalcula que 1.700 soldatscatalans hi podrien estarenterrats, la gran majoriaprocedents del bàndol re-publicà.

La consellera de Justí-cia, Ester Capella, consi-dera que és un pas enda-

vant en “matèria de me-mòria històrica” perquèpermetrà que els familiarsde les víctimes de la guerracivil puguin “tancar eldol”. Les tropes republica-nes del capità AlbertoBayo –integrades per

8.000 catalans– van de-sembarcar a l’illa el 16d’agost del 1936 amb l’ob-jectiu de recuperar el ter-ritori, en mans dels nacio-nals.

Els expedicionaris pro-venien de diferents partitspolítics i sindicats, comara el PSUC, el Partit So-cialista, la UGT o la FAI.L’ofensiva va començaramb contundència, peròfinalment no va reeixir. El3 de setembre es va orde-nar el reembarcament, pe-rò unes 240 persones novan ser a temps de fugir ivan quedar atrapades aMallorca. Els que van mar-

xar deixaven enrere ungran nombre de morts, el90% es calcula que eren re-publicans. Els nacionalsvan ordenar enterrar-losen fosses comunes. Sota laterra de sa Coma és on sónla majoria de les víctimesmortals, una quantitatque ara es podrà concretaramb l’obertura de la fossa.

“Qualsevol via de reco-neixement és molt positi-va per a tota la societat

perquè els fets socials quevan passar van tenir unagran repercussió per amoltes famílies, algunesde les quals encara no hosaben”, explica l’AnnaAragall, que prové d’unafamília que va conviuredurant 40 anys amb MariaGarcia, una de les cinc mi-licianes que pertanyia algrup abandonat a l’illa.

Un equip d’arqueòlegshi anirà per extreure’n

mostres d’ADN i es repa-triaran els cossos que si-guin identificats.

En aquest sentit, les ad-ministracions balear i ca-talana demanen als fami-liars que se sotmetin a pro-ves genètiques per facili-tar la tasca d’encreu-ament de dades. L’acordtambé preveu senyalitzarles fosses i convertir-les enespais de memòria, refle-xió i divulgació. ■

Acord per exhumarles fosses comunesde Mallorcaa El Departament de Justícia i el govern balear pacten laidentificació dels cossos enterrats, la major part de republicans

David BuenoBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Entre els republicans que novan ser a temps de fugir deMallorca en el reembarca-ment de les tropes hi haviacinc milicianes –d’un total de130– que van arribar a l’illacom a part de l’organitzacióMilícies Femenines. Tània Ba-lló i Jaume Miró ho expliquenal documental Milicianes, quefa un treball d’investigacióper recuperar les identitatsde les cinc dones que van serafusellades pels nacionalsdesprés de ser torturades.Una d’elles va aconseguir re-collir la seva experiència en

“Tenim l’obligacióètica d’identificar lesvíctimes perquè elsseus familiars puguintancar el dol”Ester CapellaCONSELLERA DE JUSTÍCIA

Familiars de les cinc milicianes i la capella a la fossa de sa Coma ■ EL PUNT AVUI

un diari que va servir com apunt de partida del docu-mental. Després de dos anys imig recopilant dades, vanaconseguir posar nom a qua-tre d’elles, tot i que dues jas’havien identificat abans deldocumental –Daria i MercèBuxadé–. ”Ha estat molt difí-cil trobar registres, però calevidenciar que hi va havermoltes dones que, a banda detreballar a la rereguarda, tam-bé van estar al front”, explicaBalló. Dins del mateix bàndolrepublicà, moltes d’elles novan rebre el mateix suport

que els homes per vèncer elfeixisme. Tant és així que, apartir d’aquell moment, es vaposar fi a les aspiracions deles dones catalanes que vo-lien participar activament enel conflicte armat. El docu-mental combina imatgesd’arxiu amb les explicacionsd’historiadors i experts en laGuerra Civil. També inclouentrevistes als familiars deles cinc milicianes afusella-des la matinada del 5 de se-tembre. Milicianes es podràveure per TV3, però primers’estrenarà a IB3.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les cinc milicianes abandonades a Mallorca


380268-1194184Q

8165

89-1

1920

05Q

1,50€DISSABTE · 29 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14774 - AVUI / Any XL. Núm. 13644 - EL...

Documents

Transcript of 1,50€DISSABTE · 29 de setembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14774 - AVUI / Any XL. Núm. 13644 - EL...