El terme persona prové del terme grec 'prosopon', que fa referència a la màscara o careta que es col·locaven a escena els actors; la transposició llatina 'personare', també es referia a la careta que s'utilitzava per incrementar el volum de la veu.

Personalitat és un concepte d'ordre psicològic: cada persona té la seva pròpia personalitat, va fent-la dia a dia. És la fisonomia total, actual i canviant d'una persona concreta; un conjunt dinàmic que integra pluralitat de trets com els temperamentals i els de caràcter.

Són tots els trets emocionals i conductuals relativament estables i predictibles, que caracteritzen una persona i determinen la manera de cadascú de relacionar-se amb els altres i emfrontar-se amb el món.

A la infància, l’ésser humà es comporta espontàniament, segons el seucaràcter i el seu temperament.

Va aprenent quines conductes són recompensades per la seva famíliao persones significatives i quines no són permeses.

Fins que arriba a cristal.litzar un repertori de conductes predominants

http://www.youtube.com/watch?v=bLbeatlI53c

La primera teoria de la personalitat va ser de Hipócrates de Cos.

Postulava l'existència de quatre humors basant-se en la teoria dels quatre elements, de Empédocles.

Aquests quatre humors, originats en el cos, eren la sang, la bilis groga, la bilis negra i la flegma

La combinació d'aquests quatre humors determinava l'estat de salut del pacient i eren indicadors del seu temperament, de la seva personalitat.

Excés de sangsanguini

Excés de bilisnegramelancòlic

Excés de bilisGrogaCol.lèric

Excés de linfaflemàtic

La tipologia de Kretschmer

Va establir una tipologia morfopsicològica tenint en compte les característiques físiques i psicològiques:

Pícnic (pesat): predomini de mesures transversals i circulars, cara ampla, Extremitats curtes. Temperament sociable, bon jan, sol passar de l’eufòria a la depressió, càlid, bon humor tot i que variable

Leptosòmic: alta alçada, cos prim i aparentment fràgil. Temperament: hipersensibilitat, introverssió, idealista, grans dificultats de contacte personal. Té una intel.ligència més profunda del que expressa

Astènic: gran desenvolupament ossi i muscular, cap allargat i espatlla ampla, membres forts i mans i peus grans Temperament: oscil.len entre l’explossivitat i la dificultat per a resoldre Situacions.

Displàsic: atípic, mescla de les anteriors

Models processuals personalistes: la personalitat ve determinada per estats interns de l’individu, de naturalesa afectiva i cognitiva. Aquests estats sovint es troben en conflicte, fet que explicaria el comportament de les persones.

Models estructurals personalistes: la personalitat es veu com funció d’un conjunt de disposicions de resposta relativament estables, que configuren la personalitat de cada individu d’una forma única.

Models factorials personalistes: fan ús de l’anàlisi factorial per identificar les dimensions bàsiques (trets) que configuren l’estructura de la personalitat

La perspectiva psicodinàmica. S. Freud.

Consisteix en 3 estructures que interactuen entre sí:

ID (jo) energia psicològica (instints sexuals i agressius)EGO (allò) raó, sentit comú i autocontrol racionalSUPEREGO (superjo) consciència, moralitat, estàndars socials internalitzats

La tensió entre el JO i el SUPERJO forma la personalitat

La personalitat es desenvolupa en etapes psico-sexuals

Etapa oral: òsmosi afectiva amb la mare (dependència)Etapa anal: (2-3 a) control més directe de la seva interioritat corporal i experiencia(gratificació de libido entorn l’anus) i primer pas per trobar-se amb l’autoritatEtapa fàl.lica: (3-5 a) atracció eròtica pel pare del sexe oposat, resolució del Complex d’Edip i d’Electra; desenvolupament psicosexual de ‘individuEtapa de latència: (6-pubertat) interessos socials i debilitació curiositat sexualEtapa genital: (pubertat-adolescència) anomalies i desviacions comportamentals. Tenen el seu origen en fixacions i conflictes d’etapes prèvies

En l’adult emergeix a través dels mecanismes de defensa:

Negació: no acceptar la realitatRaciocini: excusar-se o minimitzar els actesRegressió: tornar a una conducta anterior menys madura

La perspectiva fenomenològica I. C. Rogers.

Què significa cada etapa del procés:

1. Deixar d’utilitzar màscares. no aparentar una cosa que no ets. 2. Deixar de sentir els “has de...” La conducta de les persones està marcada per molts elements ( les normes, l’autoritat social, la pressió social)3. Deixar de satisfer expectatives imposades. Tendim a fer allò que fan els altres. 4. Deixar d’esforçar-se per agradar als altres. Moltes persones s’han educat i s’han format intentant sempre d’agradar als altres i amb la por permanent de rebre una crítica o una censura per part dels altres. 5. Començar a autoorientar-se. Les persones adquireixen autonomia i aprenen a escollir els seus objectius elles soles, es tornen responsables d’elles mateixes i decideixen quins comportaments són importants i quins no.

6. Començar a ser un procés. Les persones que s’accepten a si mateixos comencen a notar que entren en un procés constant de canvi. 7. Començar a acceptar la seva complexitat. L’experiència d’aquest estil de canvis implica acceptar la pròpia complexitat. Som éssers contradictoris. 8. Començar a obrir-se a l’experiència. “Ser la persona que un realment és” 9. Començar a acceptar els altres. A mesura que acceptem la nostra experiència, estem més capacitats per rebre les coses que ens proposen els altres. 10. Començar a confiar en un mateix. Començar a acceptar la nostra pròpia manera de ser ens donarà tranquil•litat i confiança.  

La perspectiva fenomenològica II. G. Kelly.

1) L’home com a constructor de significats: va seccionant la realitat i va buscant diferències i similituds i troba petites lleis anomenades constructes que són mapes de la realitat (no fotografies sino interpretacions)

2) El caràcter explicatiu-predictiu de les xarxes de coneixement: els constructes són conseqüència de la cristalizació de l’anàlisi de la informació i tracten de donar una explicació coherent a l’anàlisi parcial de situacions parcials però que tracten d’aventurar una explicació de futur

3) Els constructes formen xarxes jerarquitzes i coherents entre sí: els constructes s’ interconnexionen (xarxa)

4) La persona és un tot indivisible que es resisteix a canviar de paradigme: l’emoció està molt relacionada amb la hipòtesi de que la persona té un nucli fort de creences (supraconductes) que es resisteix a canviar i conformen un nucli identitari (self)

5) Canvi i crisi: la realitat pot interpretar-se de moltes formes diferents

6) Del sistema de creences personals al sistema de creences grupals: la família crea un conjunt de constructes comuns (sistema de creences familiars); els grups socials són susceptibles de transmetre valors

La perspectiva de l'aprenentatge. B. F. Skinner.

La personalitat és una col.lecció completa d’esquemes de conductes apreses.

És el model psicològic que se centra al voltant del comportament observable. Es basa en la premissa que la conducta humana es pot descriure a partir d’estímuls i respostes observables

Només les accions ens dona quelcom confiable, no pas els sentiments

Les accions són controlades amb reforços motivacionalsLes accions observables són les que ens donen els reforços i les prenemD’altres persones i el medi ambient

La perspectiva cognitivo-social. A. Bandura, J. Rotter.

L’aprenentatge observacional o per imitació esdevé quan un subjecte observa la conducta d’un model. Es pot aprendre una conducta sense haver de portar-la a terme.

Processos subjacents del aprenentatge observacional:

Adquisició: el subjecte es fixa en un model i observa, hi veu els trets més característics i pertinents.Retenció: les conductes del model s’emmagatzemen en la memòria del observador.Execució: es reprodueix la conducta.Conseqüències: Extrínseques o intrínseques.

Bases conceptuals de la teoria de l’aprenentatge social de Bandura:

1) Els nens aprenen observant i imitant a altres persones

2) Els nens són influenciats pel seu medi ambient social

3) Els nens necessiten destreses personals per a desenvolupar i enfortir un concepte de sí mateixos que sigui saludable i positiu

4) Els nens necessiten desenvolupar despreses socials per tal de desenvolupar-se en la vida diària

http://www.youtube.com/watch?v=uMwOexrV6fM

La perspectiva disposicional. G. Allport, R. Cattell, H. J. Eysenck.

Allport:Personalitat és l’organització dinàmica, a l’interior de l’individu, dels sistemespsicofísics que determinen la seva conducta i el seu pensament.La personalitat és de naturalesa canviant (organització dinàmica), és interna,la seva organizació exigeix el funcionament del cos i la ment com una unitati els sistemes psicològics són tendències determinants que dirigeixen i motivenl’acció

Per Allport el seft té 7 funcions (infància i adolescència):

•Sensació del cos•Identitat pròpia•Autoestima•Extensió d’un mateix•Autoimatge•Adaptació racional•Esforç o lluita pròpia

La maduresa psicològica té 7 característiques (disposicions):•Extensions del seft (compromís)•Tècniques per relacionar-se càlidament (confiança, empatia, sinceritat)•Seguretat emocional i acceptació pròpia•Hàbits encaminats a una percepció realista•Habilitats centrades en la solució de problemes•Introspecció•Filosofia unificada de la vida (consciència personal)

Enfocament analític-factorial de la personalitat:La teoria dels trets de Cattell

El tret representa tendències i indica característiques de conducta al llarg delTemps. Alguns trets poden ser comuns a tots els individus i d’altres exclussius.Alguns trets poden ser heretats i d’altres producte de l’ambient

Eysenck:

Parteix d’un model factorial de la personalitat (combinació d’aprenentatgei factors biològics). Té tres eixos dimensionals:

Extroversió-introversió: E sociabilitat, necessitat d’excitació i canvi, actuar en el moment, impulsiu, optimista, agressiu (poca tolerància a la frustració) ipoc control dels sentimentsI prefereix activitats en solitari, planeja les coses, desconfia dels impulsosvida ordenada, no sol perdre el control, fiable, pessimista, dona molt de valora les normes ètiques

http://www.dailymotion.com/video/x9nvrq_personalidad-introversion-vs-extrav_school

Neuroticisme-estabilitat: N baixa tolerància a l’estrès

Psicoticisme-normalitat: P tendència a conducta anormal, vulnerabilitat a lapsicosi o conducta psicopàtica (antisocial)

Model dels “Big Five”

5 grans factors de personalitat

ExtroversióSociable, actiu, xerraire, optimista, li agrada la diversió, afectuósNeuroticismePreocupat, nerviós, emotiu, insegur, hipocondríacObert a l’experiènciaCuriós, amb molts interessos, creatiu, imaginatiu, original, no tradicional, realistaAfabilitat Bondadós, generós, confiat, servicial, crèdul, Ser conscientOrganitzat, treballador, autodisciplinat, puntual, escrupulós, net, perseverant, ambiciós

La perspectiva biològica. Eysenck, J. Gray, M. Zuckerman.