12716 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm ... · o pública, s'haurà d'ajus segons...
38
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12716 1 Annex Text refós articulat de les Normes subsidiàri es de planejament, del municipi de Camarasa CAPITOL I. DISPOSICIONS GENERALS I.1. REGIM DE LES NO RMES SUBSIDIARIES Article 1 Definició Aquestes Normes urbanístique s formen part de les Normes subs idiàries de planejament de Camarasa, que constitueixen l'instrument d'orde nació integral del terri tori del municipi, de conformitat amb el que disposa l' actual legislació urbanística. Article 2 Marc legal a) Les Normes subsidiàries s'han redactat d'acord amb l'orde nament urbanístic vigent. Les referències al Text refós del De cret legislatiu 1/1990 ho són al Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Les referències al Regl ament es fan al Reglament de Planejament aprovat per Reial decret 21 59/1978 de 23 de juny. Les referències al Reglament de Gestió corresponen al Reglament de Gest ió Urbanística aprovat pel Reial decret 3288/1978, de 25 d'agost. Per Reglament de Di sciplina cal entendre el Reglament de Disciplina Urbanística aprovat pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny. Les referències a la Llei de Mesures s'ha n d'entendre fetes a la Llei de Mesures d'Adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, Llei 3/1984, de 9 de gener i al seu Reglament, Decret 146/1984, de 10 d'abril. Les referèncie s al Reglament de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística són al Decret 306/1982. b) Les Normes son públiques, executives i obligatòries. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qual sevol altra disposició municipa l amb un objectiu semblant; la seva interpretació no podrà contra dir, en cap cas, les determin acions que es derivin de la legislació urbanística vigent. Article 3 Àmbit d'aplicació Les Normes subsidiàries de planejament de Camarasa, de les que aquestes Normes formen part, tenen per ob jecte l'ordenació urbanística de la totali tat del terme municipal. Article 4 Contingut Les Normes subsidiàries de planejament es tan integrades pels següents documents: 1- Memòria de la informació urbanística 2- Plànols de la informació urbanística 3- Memòria de l'avanç de planejament 4- Plànol de l'avan ç de planejament 5- Memòria justificativa de l'ordenació urbanística 6- Plànols de l'ordenació urbanística 7- Normes urbanístiques Aquestes Normes urbanístique s, juntament amb els plànols de l'Ordenació Urbanística, constitueixen el cos normatiu específic en matè ria urbanística del municipi i prevalen sobre la resta de documents de le s Normes subsidiàries. EDICTE d’1 de març de 2006, sobre un acord de la Comis- sió Territorial d’Urbanisme de Lleida referent al municipi de Camarasa. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Llei- da, en la sessió de 19 de gener de 2006, va adop- tar l’acord següent: Exp.: 2005/020825/L Text refós articulat de les Normes subsidiàries de planejament al terme municipal de Camarasa La Comissió Territorial d’Urbanisme de Llei- da, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda: —1 Donar conformitat al Text refós articulat de les Normes subsidiàries de planejament del municipi de Camarasa, promogut i tramès per l’Ajuntament. —2 Publicar aquest acord i les Normes urba- nístiques corresponents al DOGC, en compli- ment de la disposició transitòria vuitena del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. —3 Comunicar-ho a l’Ajuntament. Contra l’acord anterior, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de no- vembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC. El recurs s’entendrà desestimat si pas- sen tres mesos sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa. L’expedient restarà, per a la consulta i la in- formació que preveu l’article 101 de la Llei 2/ 2002, de 14 de març, d’urbanisme, als locals de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, avinguda Blondel, 54. Lleida, 1 de març de 2006 JOSEFINA TERÉS I CINCA Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida ANNEX —1 Modificacions de les Normes subsidiàries de planejament general de Camarasa, incorpo- rades al Text refós: Expedient 1999/000351/L, Modificació de les Normes subsidiàries de planejament en relació amb la regulació de les granges, expedient apro- vat definitivament en data 7 de juliol de 1999 i publicat al DOGC núm. 2978, de 20.9.1999. Expedient 2000/000045/L, Modificació de les Normes subsidiàries de planejament per la cre- ació d’un sector de sòl apte per urbanitzar indus- trial, expedient aprovat definitivament en data 8 de març de 2000 i publicat al DOGC núm. 3128, de 27.4.2000. Expedient 2000/000056/L, Modificació de les Normes subsidiàries de planejament en relació amb la regulació de les granges i magatzems agrícoles en sòl no urbanitzable, expedient apro- vat definitivament en data 8 de març de 2000 i publicat al DOGC núm. 3128, de 27.4.2000. —2 Normes urbanístiques del Text refós articulat de les Normes subsidiàries de planejament, de Camarasa.
Transcript of 12716 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm ... · o pública, s'haurà d'ajus segons...
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612716
� �1
Ann
ex
Tex
t ref
ós a
rtic
ulat
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s de
pla
neja
men
t, de
l mun
icip
i de
Cam
aras
a C
AP
ITO
L I.
DIS
PO
SIC
ION
S G
EN
ER
ALS
I.1
. RE
GIM
DE
LE
S N
OR
ME
S S
UB
SID
IAR
IES
A
rtic
le 1
D
efin
ició
A
ques
tes
Nor
mes
urb
anís
tique
s fo
rmen
par
t de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s de
pla
neja
men
t de
C
amar
asa,
que
con
stitu
eixe
n l'i
nstr
umen
t d'
orde
naci
ó in
tegr
al d
el t
errit
ori
del
mun
icip
i, de
co
nfor
mita
t am
b el
que
dis
posa
l'ac
tual
legi
slac
ió u
rban
ístic
a.
Art
icle
2
Mar
c le
gal
a) L
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
s'ha
n re
dact
at d
'aco
rd a
mb
l'ord
enam
ent
urba
níst
ic v
igen
t. Le
s re
ferè
ncie
s al
Tex
t re
fós
del D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990
ho s
ón a
l Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0,
de 1
2 de
jul
iol,
pel
qual
s'a
prov
a la
ref
osa
dels
tex
tos
lega
ls v
igen
ts a
Cat
alun
ya e
n m
atèr
ia u
rban
ístic
a. L
es r
efer
ènci
es a
l R
egla
men
t es
fan
al
Reg
lam
ent
de P
lane
jam
ent
apro
vat
per
Rei
al d
ecre
t 21
59/1
978
de 2
3 de
jun
y. L
es r
efer
ènci
es a
l R
egla
men
t de
G
estió
co
rres
pone
n al
R
egla
men
t de
G
estió
U
rban
ístic
a ap
rova
t pe
l R
eial
de
cret
32
88/1
978,
de
25 d
'ago
st.
Per
Reg
lam
ent
de D
isci
plin
a ca
l en
tend
re e
l R
egla
men
t de
D
isci
plin
a U
rban
ístic
a ap
rova
t pel
Rei
al d
ecre
t 218
7/19
78, d
e 23
de
juny
. Les
ref
erèn
cies
a
la L
lei
de M
esur
es s
'han
d'e
nten
dre
fete
s a
la L
lei
de M
esur
es d
'Ade
quac
ió d
e l'o
rden
amen
t ur
baní
stic
de
Cat
alun
ya,
Llei
3/1
984,
de
9 de
gen
er i
al
seu
Reg
lam
ent,
Dec
ret 1
46/1
984,
de
10 d
'abr
il. L
es r
efer
ènci
es a
l Reg
lam
ent d
e la
Lle
i de
Pro
tecc
ió d
e la
Le
galit
at U
rban
ístic
a só
n al
Dec
ret 3
06/1
982.
b)
Les
Nor
mes
son
púb
lique
s, e
xecu
tives
i o
blig
atòr
ies.
Les
sev
es d
eter
min
acio
ns t
enen
ca
ràct
er p
riorit
ari s
obre
qua
lsev
ol a
ltra
disp
osic
ió m
unic
ipal
am
b un
obj
ectiu
sem
blan
t; la
se
va in
terp
reta
ció
no p
odrà
con
trad
ir, e
n ca
p ca
s, le
s de
term
inac
ions
que
es
deriv
in d
e la
le
gisl
ació
urb
anís
tica
vige
nt.
Art
icle
3
Àm
bit d
'apl
icac
ió
Les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s de
pla
neja
men
t de
Cam
aras
a, d
e le
s qu
e aq
uest
es N
orm
es
form
en p
art,
tene
n pe
r ob
ject
e l'o
rden
ació
urb
anís
tica
de la
tota
litat
del
term
e m
unic
ipal
. A
rtic
le 4
C
ontin
gut
Les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s de
pla
neja
men
t est
an in
tegr
ades
pel
s se
güen
ts d
ocum
ents
: 1-
Mem
òria
de
la in
form
ació
urb
anís
tica
2- P
làno
ls d
e la
info
rmac
ió u
rban
ístic
a 3-
Mem
òria
de
l'ava
nç d
e pl
anej
amen
t 4-
Plà
nol d
e l'a
vanç
de
plan
ejam
ent
5- M
emòr
ia ju
stifi
cativ
a de
l'or
dena
ció
urba
níst
ica
6- P
làno
ls d
e l'o
rden
ació
urb
anís
tica
7- N
orm
es u
rban
ístiq
ues
Aqu
este
s N
orm
es u
rban
ístiq
ues,
jun
tam
ent
amb
els
plàn
ols
de l
'Ord
enac
ió U
rban
ístic
a,
cons
titue
ixen
el c
os n
orm
atiu
esp
ecífi
c en
mat
èria
urb
anís
tica
del m
unic
ipi i
pre
vale
n so
bre
la r
esta
de
docu
men
ts d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
EDICTE
d’1 de març de 2006, sobre un acord de la Comis-sió Territorial d’Urbanisme de Lleida referent almunicipi de Camarasa.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Llei-da, en la sessió de 19 de gener de 2006, va adop-tar l’acord següent:
Exp.: 2005/020825/LText refós articulat de les Normes subsidiàries deplanejament al terme municipal de Camarasa
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Llei-da, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda:
—1 Donar conformitat al Text refós articulatde les Normes subsidiàries de planejament delmunicipi de Camarasa, promogut i tramès perl’Ajuntament.
—2 Publicar aquest acord i les Normes urba-nístiques corresponents al DOGC, en compli-ment de la disposició transitòria vuitena delDecret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel quals’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.
Contra l’acord anterior, que no posa fi a la viaadministrativa, es pot interposar recurs d’alçada,de conformitat amb el que preveuen els articles107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de no-vembre, de règim jurídic de les administracionspúbliques i del procediment administratiu comú,modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener,davant el conseller de Política Territorial i ObresPúbliques, en el termini d’un mes a comptar desde l’endemà de la publicació d’aquest Edicte alDOGC. El recurs s’entendrà desestimat si pas-sen tres mesos sense que s’hagi dictat i notificatla resolució expressa i quedarà aleshores obertala via contenciosa administrativa.
L’expedient restarà, per a la consulta i la in-formació que preveu l’article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, als locals dela Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida,avinguda Blondel, 54.
Lleida, 1 de març de 2006
JOSEFINA TERÉS I CINCA
Secretària de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Lleida
ANNEX
—1 Modificacions de les Normes subsidiàriesde planejament general de Camarasa, incorpo-rades al Text refós:
Expedient 1999/000351/L, Modificació de lesNormes subsidiàries de planejament en relacióamb la regulació de les granges, expedient apro-vat definitivament en data 7 de juliol de 1999 ipublicat al DOGC núm. 2978, de 20.9.1999.
Expedient 2000/000045/L, Modificació de lesNormes subsidiàries de planejament per la cre-ació d’un sector de sòl apte per urbanitzar indus-trial, expedient aprovat definitivament en data8 de març de 2000 i publicat al DOGC núm.3128, de 27.4.2000.
Expedient 2000/000056/L, Modificació de lesNormes subsidiàries de planejament en relacióamb la regulació de les granges i magatzemsagrícoles en sòl no urbanitzable, expedient apro-vat definitivament en data 8 de març de 2000 ipublicat al DOGC núm. 3128, de 27.4.2000.
—2 Normes urbanístiques del Text refós articulat de les Normes subsidiàries de planejament, de Camarasa.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12717� �
3
Art
icle
10
Des
envo
lupa
men
t de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s de
Pla
neja
men
t 1.
A
mb
l'obj
ecte
de
co
mpl
emen
tar
les
dete
rmin
acio
ns
de
les
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s,
s'el
abor
aran
, d'a
cord
am
b al
lò q
ue p
reve
u la
legi
slac
ió u
rba n
ístic
a vi
gent
: Pla
ns p
arci
als,
P
lans
esp
ecia
ls, E
stud
is d
e de
tall
i Pro
ject
es d
'urb
anitz
ació
. 2.
L'o
bjec
te, l
es d
eter
min
acio
ns i
la d
ocum
enta
ció
dels
Pla
ns p
arci
als
es c
oncr
eten
a l'
artic
le
25 d
el D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990,
pel
qua
l s'
apr o
va l
a re
fosa
del
s te
xtos
leg
als
vige
nts
a C
atal
unya
en
mat
èria
urb
anís
tica
i al
s ar
ticle
s 43
a 6
4 de
l R
egla
men
t de
pla
neja
men
t ur
baní
stic
. La
sev
a tr
amita
ció
es f
arà
d'ac
ord
amb
allò
que
sen
yale
n el
s ar
ticle
s 60
a 6
3 de
l Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
3.
Les
dife
rent
s fin
alita
ts d
els
Pla
ns e
spec
ials
es
deta
llen
a l'a
rtic
le 2
9 i
les
corr
espo
nent
s de
term
inac
ions
es
conc
rete
n al
s ar
ticle
s 30
a 3
8 de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990,
pel
qua
l s'
apro
va la
ref
osa
dels
text
os le
gals
vig
ents
a C
atal
unya
en
mat
èria
urb
anís
tica
i 76
a 86
de
l R
egla
men
t de
pla
neja
men
t ur
baní
stic
. La
sev
a tr
amita
ció
es f
arà
d'ac
ord
amb
allò
qu
e se
nyal
en e
ls a
rtic
les
60 i
61 d
el D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
4. E
ls E
stud
is d
e de
tall
es r
edac
tara
n am
b la
fin
alita
t i c
ontin
gut
que
els
defin
eix
als
artic
les
26 d
el D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990,
pel
qua
l s'
apr o
va l
a re
fosa
del
s te
xtos
leg
als
vige
nts
a C
atal
unya
en
mat
èria
urb
anís
tica
i 65
i 66
del R
egla
men
t de
pla
neja
men
t ur
baní
stic
. La
se
va tr
amita
ció
es fa
rà d
'aco
rd a
mb
l'art
icle
66
del D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
5. L
a de
finic
ió i
les
con
dici
ons
dels
pro
ject
es d
'urb
anitz
ació
es
deta
llen
als
artic
les
27 d
el
Dec
ret
legi
slat
iu
1/19
90,
pel
qual
s'
apro
va
la
refo
sa
dels
te
xtos
le
gals
vi
gent
s a
Cat
alun
ya e
n m
atèr
ia u
rban
ístic
a i 6
7 a
70 d
el R
egla
men
t de
pla
neja
men
t ur
baní
stic
. La
se
va tr
amita
ció
es fa
rà d
'aco
rd a
mb
l'art
icle
64
i 65
del D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
6. T
ots
els
plan
s, p
roje
ctes
i qu
alse
vol a
ltre
docu
men
t urb
anís
tic d
e de
senv
olup
amen
t de
les
prev
isio
ns
d'aq
uest
es
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s ha
uran
de
ga
rant
ir l'a
cces
sibi
litat
i
la
utili
tzac
ió a
mb
carà
cter
gen
eral
del
s es
pais
d'ú
s pú
blic
, i
no s
eran
apr
ovat
s si
no
obse
rven
les
dete
rmin
acio
ns i
els
crite
ris e
stab
lert
s a
la L
lei 2
0/19
91, d
e 25
de
nove
mbr
e i
el d
ecre
t 13
5/19
95,
de 2
4 de
mar
ç, d
e de
sple
gam
ent
de l
a Ll
ei d
e pr
omoc
ió d
e l'a
cces
sibi
litat
i su
pres
sió
de b
arre
res
arqu
itect
òniq
ues.
A
rtic
le 1
1 D
esen
volu
pam
ent d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
en S
òl U
rbà
1. E
l de
senv
olup
amen
t de
les
det
erm
inac
ions
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s en
sòl
urb
à es
re
alitz
arà
gene
ralm
ent
per
gest
ió d
irect
a o,
qua
n si
gui
nece
ssar
i, m
itjan
çant
uni
tats
d'
actu
ació
d'a
cord
am
b l’a
rtic
le 3
6.3
del
Reg
lam
ent
de g
estió
urb
anís
tica,
la
delim
itaci
ó de
les
qua
ls v
e fix
ada
en e
ls p
làno
ls d
'ord
enac
ió.
Per
aqu
ests
àm
bits
les
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s de
term
inen
la s
ituac
ió d
e la
xar
xa v
iària
, els
esp
ais
lliur
es i
els
equi
pam
ents
. 2.
En
les
unita
ts d
'act
uaci
ó de
limita
des,
són
de
cess
ió o
blig
atòr
ia i
gra
tuïta
els
ter
reny
s qu
alifi
cats
com
a s
iste
ma
viar
i, d'
equi
pam
ents
doc
ents
o a
ssis
tenc
ials
i es
pais
lliu
res
de
plac
es i
jard
ins.
Aqu
esta
ces
sió
es f
arà
efec
tiva
en e
l mom
ent
proc
edim
enta
l fix
at e
n el
s ar
ticle
s 12
4 i 1
79 d
el R
egla
men
t de
gest
ió u
rban
ístic
a.
En
aque
sts
àmbi
ts s
erà
prec
eptiv
a, a
mb
carà
cter
gen
eral
, la
red
acci
ó de
l pr
ojec
te
d'ur
bani
tzac
ió i
la
seva
exe
cuci
ó, o
la
cons
tituc
ió d
e la
gar
antia
del
val
or d
e le
s ob
res
d'ur
bani
tzac
ió,
així
com
la c
reac
ió d
e l'E
ntita
t de
Con
serv
ació
d'a
cord
am
b l'a
rtic
le 2
5.3
del R
egla
men
t de
gest
ió u
rban
ístic
a.
3.
A
més
, es
po
den
form
ular
P
lans
es
peci
als,
pe
r a
mill
orar
as
pect
es
conc
rets
de
l pl
anej
amen
t d’
un s
ecto
r, i
Est
udis
de
deta
ll, p
er a
det
erm
inar
les
alin
eaci
ons
de l
es
edifi
caci
ons
o pe
r l’o
rden
ació
de
la v
olum
etria
est
able
rta
en le
s N
orm
es.
Art
icle
12
Des
envo
lupa
men
t de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s en
el s
òl a
pte
per
urba
nitz
ar
En
el s
òl a
pte
per
urba
nitz
ar le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
es d
esen
volu
para
n ne
cess
ària
men
t
� �2
Les
Nor
mes
són
sub
sidi
àrie
s de
la
reda
cció
d'u
n P
la G
ener
al M
unic
i pal
, d'
acor
d am
b le
s de
term
inac
ions
de
l'art
icle
104
del
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
A
rtic
le 5
V
igèn
cia
La v
igèn
cia
de l
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
de p
lane
jam
ent
és i
ndef
inid
a, d
e co
nfor
mita
t am
b l'a
rtic
le 7
2 de
l Tex
t re
fós
i l'a
rtic
le 1
60 d
el R
egla
men
t de
Pla
n eja
men
t, se
nse
perju
dici
de
la
seva
rev
isió
d'a
cord
am
b el
s cr
iteris
fixa
ts e
n l'a
rtic
le s
egüe
nt.
Ent
rara
n en
vig
or e
l dia
seg
üent
de
la p
ublic
ació
de
la s
eva
apro
vaci
ó de
finiti
va e
n el
Dia
ri O
ficia
l de
la G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya.
Art
icle
6
Rev
isió
La
re
visi
ó de
le
s N
orm
es
subs
idià
ries
de
Pla
neja
men
t és
pr
oced
ent
en
els
supò
sits
se
güen
ts:
a) Q
uan
s'ha
gin
com
pler
t dot
ze a
nys
de v
igèn
cia.
b)
Qua
n s'
hagi
edi
ficat
més
de
les
tres
qua
rtes
par
ts d
el s
òl u
rbà.
c)
Q
uan
s'ha
gi
urba
nitz
at
com
plet
amen
t le
s du
es
terc
eres
pa
rts
del
sòl
apte
pe
r ur
bani
tzar
. d)
Qua
n s'
alte
ri l'e
stru
ctur
a ge
nera
l i o
rgàn
ica
del t
errit
ori o
bé
la c
lass
ifica
ció
del s
òl.
Art
icle
7
Mod
ifica
cion
s a)
Es
podr
an m
odifi
car
els
dife
rent
s el
emen
ts i
dete
rmin
acio
ns d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies,
de
con
form
itat a
mb
el p
roce
dim
ent i
les
dete
rmin
acio
ns fi
xade
s en
la s
ecci
ó 5
- V
igèn
cia
i rev
isió
del
s pl
ans
del T
ext r
efós
del
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
b)
El p
roje
cte
de m
odifi
caci
ó ha
urà
de t
enir
sem
pre
el g
rau
de p
reci
sió
prop
i de
les
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s.
c) L
a co
herè
ncia
del
pro
ject
e de
mod
ifica
ció
s'ha
urà
de ju
stifi
car
expr
essa
men
t. A
rtic
le 8
In
terp
reta
ció
a) Q
uan
hi h
agi
cont
radi
ccio
ns g
ràfiq
ues
entr
e pl
ànol
s de
dife
rent
esc
ala,
pre
vald
rà e
l qu
e tin
gui u
na d
efin
ició
més
con
cret
a.
b) S
i es
pro
duei
xen
cont
radi
ccio
ns e
ntre
dife
rent
s do
cum
ents
, es
con
side
rarà
vàl
ida
la
dete
rmin
ació
que
im
pliq
ui u
na m
enor
den
sita
t d'
habi
tatg
es o
una
men
or e
dific
abili
tat
i un
a m
ajor
sup
erfíc
ie d
'esp
ais
públ
ics,
equ
ipam
ents
i vi
ari.
Art
icle
9
Obl
igat
orie
tat
Les
dete
rmin
acio
ns f
ixad
es e
n aq
uest
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
de P
lane
jam
ent
oblig
uen
tant
a
les
Adm
inis
trac
ions
i O
rgan
ism
es p
úblic
s co
m a
ls p
artic
ular
s. P
er t
ant,
qual
sevo
l act
uaci
ó o
inte
rven
ció
sobr
e el
ter
ritor
i, tin
gui c
aràc
ter
defin
itiu
o pr
ovis
iona
l, si
gui d
'inic
iativ
a pr
ivad
a o
públ
ica,
s'h
aurà
d'a
just
ar a
les
dis
posi
cion
s es
men
tade
s, s
egon
s es
tà p
revi
st a
ls a
rtic
les
90 i
91 d
el T
ext r
efós
del
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
I.2
. DE
SE
NV
OLU
PA
ME
NT
DE
LE
S N
OR
ME
S S
UB
SID
IAR
IES
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612718
� �5
Art
icle
16
Pla
ns e
spec
ials
i E
stud
is d
e de
tall
Els
Pla
ns e
spec
ials
d'o
rden
ació
o m
illor
a ur
bana
no
podr
an m
odifi
car
l'est
ruct
ura
fona
men
tal
de le
s no
rmes
sub
sidi
àrie
s.
Els
Est
udis
de
deta
ll ha
n de
res
pect
ar l
es d
eter
min
acio
ns d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
En
cap
cas
podr
an r
edui
r l'a
mpl
ada
dels
via
ls n
i le
s su
perf
ície
s de
stin
ades
a e
spai
s lli
ures
, ni
co
m a
con
seqü
ènci
a de
les
seve
s pr
evis
ions
sob
re a
linea
cion
s, p
odra
n or
igin
ar in
crem
ents
d'
edifi
cabi
litat
i d
e de
nsita
t de
pob
laci
ó, a
ixí
com
dis
min
ució
de
la s
uper
fície
des
tinad
a a
sist
emes
. A
rtic
le 1
7 P
rote
cció
del
pat
rimon
i cul
tura
l a)
Pre
catà
leg
d'ed
ifici
s i e
lem
ents
La
rel
ació
del
s ed
ifici
s i e
lem
ents
a p
rote
gir
que
cons
titue
ixen
el p
reca
tàle
g és
la q
ue f
igur
a se
guid
amen
t.
ED
IFIC
IS I
ELE
ME
NT
S P
RO
TE
GIT
S
P
1.-
Rec
inte
del
Cas
tell
de C
amar
asa
(C1)
i l'e
sglé
sia
de S
ant M
ique
l (D
) P
2.-
Tor
res
de la
Mur
alla
de
Cam
aras
a (D
) P
3.-
Esg
lési
a pa
rroq
uial
de
San
t Miq
uel (
D)
P4.
- P
orta
ls i
vols
sob
re e
ls c
arre
rs v
ells
(5
i D)
P5.
- P
ont m
edie
val d
e C
amar
asa
P
6.-
San
tuar
i de
San
t Jor
di
P7.
- E
sglé
sia
parr
oqui
al d
e S
ant L
lore
nç d
e M
ontg
ai (
D)
P8.
- E
sglé
sia
rom
ànic
a de
San
ta M
aria
del
Cas
tell
P
9.-
Esg
lési
a pa
rroq
uial
de
San
t Miq
uel d
e F
ontll
onga
(D
) P
10.-
Cap
ella
rom
ànic
a de
San
t Ber
nabé
(S
ant M
arra
mbe
u)
P11
.- E
sglé
sia
de S
ant S
alva
dor
d’O
rone
rs
P12
.- S
antu
ari d
e la
Mar
e de
Déu
del
Rem
ei
P13
.- C
aste
ll de
San
t Oïs
me
i esg
lési
a de
San
t Bar
tom
eu (
D)
P14
.- C
onju
nt d
e la
Bar
onia
de
San
t Oïs
me
(5)
P15
.- E
sglé
sia
de S
anta
Mar
ia d
e l'A
met
lla (
D)
P16
.- E
sglé
sia
de S
ant J
ust
P17
.- T
orre
qua
drad
a de
Fig
uero
la d
e M
eià
(D)
P18
.- E
sglé
sia
parr
oqui
al d
e S
anta
Eul
àlia
de
Fig
uero
la d
e M
eià
(D)
P19
.- T
orre
de
Fon
tllon
ga (
C1)
P
20.-
San
tuar
i de
San
t Joa
n B
aptis
ta (
en r
unes
) P
21.-
Esg
lési
a de
San
ta M
aria
de
Rúb
ies
P
22.-
Esg
lési
a de
San
ta M
aria
de
la M
açan
a
P23
.- C
apel
la d
e S
ant Q
uirz
e de
la C
apal
lera
(en
run
es)
P24
.- S
antu
ari d
e S
anta
Mar
garid
a (e
n ru
nes)
PF
1.-
Jaci
men
t de
fòss
ils la
Ped
rera
de
Mei
à
JA
CIM
EN
TS
AR
QU
EO
LÒG
ICS
PA
1.-
Cov
a de
l Tab
ac
0º
52'4
7" E
/41º
54'0
0" N
/600
m.
PA
2.-
Jaci
men
t del
Bar
ranc
d'u
lls d
e Ll
oren
ç
0º50
'50"
E/4
1º52
'30"
N/2
80 m
. P
A3.
- Ja
cim
ent d
e M
onte
ro
0º
51'1
7" E
/41º
51'4
3" N
/576
m.
PA
4.-
Bau
mes
del
Col
l de
Por
ta
0º50
'10"
E/4
1º53
'40"
N/8
11 m
.
� �4
per
mitj
à de
Pla
ns p
arci
als,
l'ap
rova
ció
defin
itiva
del
s qu
als
és c
ondi
ció
indi
spen
sabl
e pe
r a
la r
ealit
zaci
ó d'
inte
rven
cion
s de
qua
lsev
ol t
ipu s
en
el t
errit
ori c
orre
spon
ent,
lleva
t de
l sup
òsit
dels
sis
tem
es g
ener
als.
L'
obje
cte,
les
dete
rmin
acio
ns i
la d
ocum
enta
ció
dels
pla
ns p
arci
als
es c
oncr
eten
a l'
artic
le 2
5 de
l Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0 i a
ls a
rtic
les
43 a
64
del R
egla
men
t de
Pla
neja
men
t ur
baní
stic
. La
sev
a tr
amita
ció
es fa
rà s
egon
s se
nyal
en e
ls a
rtic
les
60 a
63
del D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
El d
esen
volu
pam
ent p
arci
al d
els
sect
ors
en s
ubse
ctor
s es
pod
rà d
ur a
term
e si
es
fa d
'aco
rd
amb
allò
que
est
able
ix l
'art
icle
63
del
Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0, p
el q
ual
s'ap
rova
la
refo
sa
dels
text
os le
gals
vig
ents
a C
atal
unya
en
mat
èria
urb
anís
tica.
A
rtic
le 1
3 D
esen
volu
pam
ent d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
de P
lane
jam
ent e
n el
sòl
no
urba
nitz
able
a)
Les
det
erm
inac
ions
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s so
bre
el s
òl n
o ur
bani
tzab
le s
'apl
ique
n di
rect
a i i
mm
edia
tam
ent.
b) E
s po
dran
des
envo
lupa
r le
s pr
evis
ions
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s m
itjan
çant
Pla
ns
espe
cial
s qu
e tin
guin
per
obj
ecte
alg
una
d'aq
uest
es fi
nalit
ats:
1)
Pro
tecc
ió d
el p
aisa
tge
i del
s el
emen
ts n
atur
als
i cul
tura
ls.
2) P
rote
cció
d'h
orts
, bos
cos
i con
reus
. 3)
Pro
tecc
ió d
e le
s vi
es d
e co
mun
icac
ió i
cam
ins.
4)
Pro
tecc
ió d
e le
s ai
gües
sup
erfic
ials
o s
oter
rade
s, a
ixí c
om d
e po
us i
riere
s.
5) M
illor
a de
l med
i i ll
ocs
rura
ls.
6) D
eter
min
ar le
s co
ndic
ions
esp
ecífi
ques
de
les
activ
itats
que
es
pugu
in e
mpl
açar
en
el
sòl n
o ur
bani
tzab
le.
Art
icle
14
Des
envo
lupa
men
t de
les
dete
rmin
acio
ns s
obre
sis
tem
es
a) E
s po
dran
for
mar
Pla
ns e
spec
ials
, qu
e tin
dran
com
obj
ecte
la r
egul
ació
por
men
oritz
ada
dels
sis
tem
es,
i a
més
, po
dran
con
tem
plar
la
prev
isió
de
les
mes
ures
de
prot
ecci
ó,
d'ac
ord
amb
el q
ue e
s pr
eveu
als
art
icle
s 29
del
Tex
t ref
ós d
el D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
b) E
l P
lane
jam
ent
espe
cial
pot
reg
ular
qua
lsev
ol d
els
aspe
ctes
que
def
inei
xen
l'est
ruct
ura
orgà
nica
del
terr
itori,
que
són
: a.
Sis
tem
a vi
ari
b. S
iste
ma
de s
erve
is tè
cnic
s c.
Sis
tem
a d'
espa
is ll
iure
s d.
Sis
tem
a d'
equi
pam
ents
i do
taci
ons
e. S
iste
ma
de p
rote
cció
de
sist
emes
f.
Sis
tem
a hi
dràu
lic
g. S
iste
ma
ferr
ovia
ri A
rtic
le 1
5 P
lans
par
cial
s A
més
de
les
dete
rmin
acio
ns p
revi
stes
a l'
orde
nam
ent
urba
níst
ic,
els
Pla
ns p
arci
als
haur
an
d'ob
serv
ar i
cont
enir
les
pres
crip
cion
s se
güen
ts:
a) E
l Pla
d'e
tape
s no
pod
rà p
reve
ure
un te
rmin
i sup
erio
r a
vuit
anys
per
a la
rea
litza
ció
de la
ur
bani
tzac
ió. S
i es
fixen
var
is p
olíg
ons
es d
eter
min
arà
l'ord
re d
e pr
iorit
at e
ntre
ells
. b)
S'h
aurà
de
prev
eure
la
delim
itaci
ó de
ls p
olíg
ons
i el
s si
stem
es d
'act
uaci
ó ap
licab
les.
P
oste
riorm
ent,
aque
stes
de
term
inac
ions
po
dran
és
ser
mod
ifica
des
mitj
ança
nt
el
proc
edim
ent p
revi
st a
ls a
rtic
les
167
i 168
del
Tex
t ref
ós d
el D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
c) L
es d
eter
min
acio
ns h
aura
n de
pre
cisa
r su
ficie
ntm
ent
l'ord
enac
ió d
e si
stem
es i
zone
s, e
ls
apro
fitam
ents
i el
s pa
ràm
etre
s de
l'ed
ifica
ció,
i el
s cr
iteris
on
s'ha
n em
plaç
at e
ls t
erre
nys
dest
inat
s al
10%
de
l'apr
ofita
men
t mig
del
sec
tor.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12719� �
7
norm
es d
e P
rote
cció
d'e
dific
is,
elem
ents
i el
seu
ent
orn,
cla
u 11
, i a
mb
les
norm
es d
e le
s À
rees
Arq
ueol
ògiq
ues,
cla
u 10
, res
pect
ivam
ent.
Art
icle
18
Pre
cisi
ó de
lím
its
Els
lím
its d
e le
s zo
nes,
sec
tors
o s
iste
mes
, po
dran
pre
cisa
r-se
en
els
corr
espo
nent
s pl
ans
espe
cial
s o
delim
itaci
ons
de le
s un
itats
d'a
ctua
ció,
d'a
cord
am
b el
s se
güen
ts c
riter
is:
a) E
ls a
just
amen
ts q
ue e
s pr
odue
ixin
hau
ran
de r
espo
ndre
a:
1) A
linea
cion
s o
línie
s d’
edifi
caci
ó vi
gent
s.
2) C
arac
terí
stiq
ues
topo
gràf
ique
s de
l ter
reny
. 3)
Lím
its d
e la
pro
piet
at r
ústic
a o
urba
na.
4) E
xist
ènci
a d’
arbr
es o
d’a
ltres
ele
men
ts d
’inte
rès.
b)
Els
aju
stam
ents
no
prod
uira
n di
stor
sion
s en
la
form
a de
les
uni
tats
de
zona
, se
ctor
o
sist
ema
ni a
ugm
ents
o d
ism
inuc
ions
de
supe
rfíc
ie d
e m
és d
'un
cinc
per
cen
t (5
%)
en
rela
ció
amb
les
supe
rfíc
ies
delim
itade
s al
s pl
ànol
s de
qua
lific
ació
. I.3
. GE
ST
IO I
EX
EC
UC
IO D
E L
ES
NO
RM
ES
SU
BS
IDIA
RIE
S
� � Art
icle
19
Exe
cuci
ó de
les
Nor
mes
i el
ecci
ó de
ls s
iste
mes
d'a
ctua
ció
L’ex
ecuc
ió d
’aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
corr
espo
n a
l’Aju
ntam
ent,
sens
e pe
rjudi
ci d
e la
pa
rtic
ipac
ió d
els
part
icul
ars
en e
ls t
erm
es d
efin
its e
n el
títo
l 4
del
Tex
t re
fós
del
Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0.
1. E
n el
des
envo
lupa
men
t de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s, c
al q
ue e
ls p
lans
que
es
reda
ctin
de
term
inin
exp
ress
amen
t el
sis
tem
a o
sist
emes
d'a
ctua
ció
d'en
tre
els
prev
isto
s en
la
legi
slac
ió u
rban
ístic
a vi
gent
. La
det
erm
inac
ió d
el s
iste
ma
d'ac
tuac
ió s
'hau
rà d
e ju
stifi
car
d'ac
ord
amb
l'art
icle
56
del R
egla
men
t de
plan
ejam
ent u
rban
ístic
. 2.
El s
iste
ma
esco
llit
haur
à de
gar
antir
l'ex
ecuc
ió d
e le
s ob
res
d'ur
bani
tzac
ió,
la c
essi
ó de
ls
sòls
per
a d
otac
ions
i eq
uipa
men
ts, i
la c
essi
ó de
ls v
ials
i zo
nes
verd
es d
'ús
públ
ic.
3. A
ques
tes
norm
es f
ixen
el s
iste
ma
d'ac
tuac
ió d
e le
s un
itats
d'a
ctua
ció
i els
sec
tors
de
sòl
apte
per
urb
anitz
ar.
Es
cons
ider
a pr
efer
ent
el s
iste
ma
de c
ompe
nsac
ió,
sens
per
judi
ci
del q
ue p
reve
u l'a
rtic
le 1
69.2
del
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
A
rtic
le 2
0 P
olíg
ons
i Uni
tats
d'a
ctua
ció
1. L
a de
limita
ció
polig
onal
per
a l'
exec
ució
del
pla
neja
men
t s'
ajus
tarà
a a
llò q
ue e
stab
leix
en
els
artic
les
167
i 168
del
Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0, p
el q
ual s
'apr
ova
la r
efos
a de
ls t
exto
s le
gals
vig
ents
a C
atal
unya
en
mat
èria
urb
anís
tica,
i el
s ar
ticle
36
i 37
del R
egla
men
t de
ge
stió
urb
anís
tica.
Aix
í, es
pod
ran
mod
ifica
r el
s àm
bits
est
able
rts
per
aque
stes
Nor
mes
i es
pod
ran
delim
itar
nous
pol
ígon
s o
unita
ts d
'act
uaci
ó am
b l'o
bjec
tiu d
e fa
cilit
ar la
sev
a ge
stió
o e
fect
uar
un m
illor
rep
artim
ent
de c
àrre
gues
i b
enef
icis
que
es
deriv
en d
el
plan
ejam
ent.
2. L
a de
limita
ció
polig
onal
ten
dirà
a f
er-s
e de
man
era
que,
con
serv
ant
la c
oher
ènci
a de
l pl
anej
amen
t, es
pro
curi
flexi
bilit
zar
al m
àxim
l'e
xecu
ció
d'aq
uest
, in
depe
nditz
ant
cada
op
erac
ió u
rban
ístic
a en
dife
rent
s po
lígon
s.
3. Q
uan
no s
igui
pos
sibl
e la
del
imita
ció
de p
olíg
ons
o un
itats
d'a
ctua
ció,
o p
er a
l'ex
ecuc
ió
dels
sis
tem
es q
ue n
o só
n de
ces
sió
oblig
atòr
ia i
grat
uïta
i en
les
actu
acio
ns a
ïllad
es e
n el
sò
l urb
à, s
'apl
icar
à el
sis
tem
a d'
expr
opia
ció.
Si d
'aqu
esta
act
uaci
ó se
'n d
eriv
en b
enef
icis
es
peci
als
per
als
sect
ors
conf
ront
ants
o p
rope
rs,
es p
odra
n re
perc
utir
les
desp
eses
m
itjan
çant
la im
posi
ció
de c
ontr
ibuc
ions
esp
ecia
ls, a
ls p
ropi
etar
is b
enef
icia
ts.
� �6
PA
5.-
For
at d
el C
osco
ll
0º51
'50"
E/4
1º56
'43"
N/5
90 m
. P
A6.
- C
ova
de l'
Aig
ua
0º
53'0
8" E
/41º
54'4
3" N
/590
m.
PA
7.-
Esg
lési
a ve
lla d
e S
ant M
ique
l
0º52
'50"
E/4
1º52
'40"
N/3
00 m
. P
A8.
- C
aste
ll de
San
t Llo
renc
- L
lore
nç V
ell
0º
50'0
5" E
/41º
52'1
5" N
/560
m.
PA
9.-
Tos
sal d
e le
s C
ases
– M
eren
gue
0º50
'40"
E/4
1º50
'10"
N/3
05 m
. P
A10
.- P
ont m
edie
val d
e C
amar
asa
0º
52'3
0" E
/41º
52'3
0" N
/255
m.
PA
11.-
Jac
imen
t Roc
a de
l Bou
s
0º
50'5
0" E
/41º
52'2
5" N
/315
m.
PA
12.-
Pob
lat d
el C
aste
ll d'
en T
xelis
0º51
'10"
E/4
1º52
'05"
N/5
00 m
. P
A13
.- V
il·la
e de
Pal
ous
0º51
'30"
E/4
1º50
'05"
N/2
85 m
. P
A14
.- C
aste
ll de
San
t Sal
vado
r
0º
52'2
0" E
/41º
52'4
8" N
/560
m.
PA
15.-
Dip
òsits
d'a
igua
de
Cam
aras
a
0º
52'5
4" E
/41º
52'3
2" N
/290
m.
PA
16.-
Jac
imen
t del
Pla
nell
0º
52'3
0" E
/41º
52'3
5" N
/360
m.
PA
17.-
Pob
lat d
e V
alld
erna
s
0º53
'30"
E/4
1º51
'20"
N/3
60 m
. P
A18
.- J
acim
ent d
el P
ont d
el P
asto
r
0º52
'25"
E/4
1º52
'48"
N/2
70 m
. P
A19
.- C
aste
ll d'
Oro
ners
i E
rmita
del
Rem
ei
0º
50'3
3" E
/41º
59'5
0" N
/509
m.
PA
20.-
Cov
a G
ran
de la
Fig
uera
0º
52'2
9" E
/41º
55'2
0" N
/440
m.
PA
21.-
For
at d
e l'O
r, C
ova
de l'
Or
0º53
'14"
E/4
2º02
'19"
N/4
75 m
. P
A22
.- C
ova
de l'
Eur
a-C
ova
B C
anal
de
Mig
jorn
P
A23
.- P
obla
t de
la B
aron
ia d
e S
t Oïs
me
0º
50'4
2" E
/41º
59'5
0" N
/400
m.
PA
24.-
Pob
lat d
e P
alou
s
0º
52'0
5" E
/41º
50'0
5" N
/290
m.
b) P
rote
cció
del
s ed
ifici
s i e
lem
ents
del
pre
catà
leg
La
incl
usió
d'
un
edifi
ci
o pa
rt
d'el
l en
aq
uest
pr
ecat
àleg
co
mpo
rta
la
proh
ibic
ió
de
tran
sfor
mar
-lo o
de
canv
iar-
ne le
s ca
ract
erís
tique
s fís
ique
s.
Nom
és e
s po
den
real
itzar
obr
es d
e re
stau
raci
ó i
cons
erva
ció
i au
torit
zar
usos
adi
ents
als
va
lors
que
es
pret
enen
pro
tegi
r. L
a de
clar
ació
de
bé c
ultu
ral d
'inte
rès
naci
onal
o lo
cal,
el P
la
espe
cial
de
prot
ecci
ó o
el C
atàl
eg f
ixar
à un
a re
gula
ció
més
con
cret
a qu
e l'e
stab
lert
a en
aq
uest
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
La
pro
tecc
ió d
els
elem
ents
pre
cata
loga
ts e
s re
gula
en
func
ió d
e la
titu
larit
at p
úblic
a o
priv
ada
dels
div
erso
s el
emen
ts i
del
règ
im u
rban
ístic
del
sòl
en
el q
ue e
s tr
oben
de
la
segü
ent f
orm
a:
1. B
éns
Cul
tura
ls d
'Inte
rès
Nac
iona
l D
'aco
rd a
mb
el q
ue e
s pr
eveu
a la
llei
del
Pat
rimon
i Cul
tura
l Cat
alà,
del
30
de s
etem
bre
de
1993
, han
est
at d
ecla
rats
bén
s cu
ltura
ls d
'inte
rès
naci
onal
els
seg
üent
s:
- C
aste
ll de
Cam
aras
a -
Rec
inte
em
mm
ural
lat d
e C
amar
asa
- C
aste
ll de
San
t Llo
renç
de
Mon
tgai
-
Cas
tell
de la
Bar
onia
de
San
t Oïs
me
El
règi
m d
e pr
otec
ció
d'aq
uest
s bé
ns é
s el
pre
vist
en
el c
apíto
l II
de l
a Ll
ei 9
/199
3 de
l P
atrim
oni C
ultu
ral C
atal
à.
2. E
ls e
dific
is, e
lem
ents
i ja
cim
ents
arq
ueol
ògic
s de
titu
larit
at p
úblic
a si
tuat
s en
sòl
urb
à i s
òl
apte
per
urb
anitz
ar e
s qu
alifi
quen
de
sist
ema
d'eq
uipa
men
ts i
dot
acio
ns,
clau
D,
o de
si
stem
a d'
espa
is ll
iure
s, c
lau
C1,
i en
qua
nt a
la r
egul
ació
de
la p
rote
cció
se’
ls a
plic
arà
les
norm
es u
rban
ístiq
ues
de la
zon
a d'
edifi
cis
i ele
men
ts a
con
serv
ar, c
lau
5.
3. E
ls e
dific
is,
elem
ents
i ja
cim
ents
arq
ueol
ògic
s de
titu
larit
at p
rivad
a si
tuat
s en
sòl
urb
à es
qu
alifi
quen
de
zona
d'e
dific
is i
elem
ents
a c
onse
rvar
, cla
u 5.
4.
Els
edi
ficis
, ele
men
ts i
jaci
men
ts s
ituat
s en
el s
òl n
o ur
bani
tzab
le e
s pr
oteg
eixe
n am
b le
s
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612720
� �9
de
ls
serv
eis
tècn
ics
de
l'Aju
ntam
ent,
esta
n ex
empt
es
de
l'exi
gènc
ia
de
la
llicè
ncia
m
unic
ipal
. c)
La
regu
laci
ó de
les
llic
ènci
es e
stà
dete
rmin
ada
en l
a se
cció
2 d
el T
ext
refó
s de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990.
d)
Les
llic
ènci
es te
nen
carà
cter
de
docu
men
t púb
lic.
e) L
es ll
icèn
cies
no
impl
ique
n l'a
utor
itzac
ió m
unic
ipal
per
als
act
es d
'ocu
paci
ó de
via
púb
lica
o te
rren
ys
conf
ront
ants
, ni
pe
r a
altr
es
usos
o
activ
itats
re
laci
onat
s am
b l'o
bra
auto
ritza
da.
Art
icle
25
Act
uaci
ons
d'al
tres
ent
itats
púb
lique
s E
n re
laci
ó am
b el
s ac
tes
asse
nyal
ats
a l’a
rtic
le p
rece
dent
, qu
an s
igui
n pr
omog
uts
per
òrga
ns d
e l’E
stat
, de
la G
ener
alita
t o
d’al
tres
Ent
itats
de
dret
púb
lic,
és t
ambé
obl
igat
òria
la
sol·l
icitu
d de
llic
ènci
a. E
n ca
s d’
urgè
ncia
o i
nter
ès e
xcep
cion
al,
s’ha
urà
d’ob
serv
ar e
l qu
e es
tà p
revi
st a
l’ar
ticle
250
del
Tex
t ref
ós d
el D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
Art
icle
26
Ter
min
is i
cadu
cita
t de
les
llicè
ncie
s E
s re
gula
en
l'art
icle
249
del
Tex
t ref
ós d
el D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
Art
icle
27
Con
tingu
t a)
Les
llic
ènci
es s
’ato
rgar
an s
egui
nt l
es p
resc
ripci
ons
de l
a le
gisl
ació
urb
anís
tica
gene
ral
vige
nt i
aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies,
esp
ecia
lmen
t le
s pa
rtic
ular
s pe
r a
cada
sec
tor,
zo
na o
sis
tem
a, i
en
rela
ció
als
dife
rent
s tip
us d
e pr
ojec
tes,
que
con
tene
n aq
uest
es
Nor
mes
, i le
s co
ndic
ions
que
s'a
ssen
yale
n en
aqu
est c
apíto
l. b)
Le
s pr
ecis
ions
d'
aque
stes
no
rmes
so
bre
cond
icio
ns
d'ed
ifica
bilit
at,
ús
d'ed
ifica
ció,
es
tètiq
ues,
hig
ièni
ques
o d
'altr
e ca
ràct
er s
'ent
endr
an c
ontin
gude
s en
l'ac
te d
'ato
rgam
ent
de la
llic
ènci
a.
c) L
'inte
ress
at p
rese
ntar
à la
sev
a so
l·lic
itud
acom
pany
ada
del c
orre
spon
ent
proj
ecte
tèc
nic,
qu
an la
nat
ural
esa
de l'
obje
cte
de la
llic
ènci
a ho
req
uere
ixi.
d) E
l pr
oced
imen
t d'
ator
gam
ent
de l
licèn
cies
s'a
just
arà
al q
ue d
ispo
sa l
a le
gisl
ació
loc
al,
sens
e pe
rjudi
ci d
e le
s pr
ecis
ions
pre
vist
es e
n aq
uest
es N
orm
es.
Art
icle
28
Req
uisi
ts c
omun
s de
les
sol·l
icitu
ds d
e lli
cènc
ia
a) L
es s
ol·li
citu
ds e
s fo
rmul
aran
, en
el s
eu c
as, a
mb
l’im
près
ofic
ial c
orre
spon
ent,
adre
çade
s a
l’Alc
aldi
a i s
ubsc
rites
per
l’in
tere
ssat
, o p
er la
per
sona
que
lega
lmen
t el r
epre
sent
i, am
b le
s se
güen
ts in
dica
cion
s:
1) N
om,
cogn
oms,
dom
icili
, ci
rcum
stàn
cies
per
sona
ls i
dade
s de
l doc
umen
t na
cion
al
d'id
entit
at d
e l'i
nter
essa
t, qu
an e
s tr
acti
de p
erso
nes
físiq
ues;
raó
soc
ial,
dom
icili
, da
des
de l
a in
scrip
ció
en e
l co
rres
pone
nt r
egis
tre
públ
ic i
, en
el
seu
cas,
núm
ero
d'id
entif
icac
ió fi
scal
qua
n el
sol
·lici
tant
sig
ui u
na p
erso
na ju
rídi
ca.
2) N
om,
cogn
oms,
dom
icili
, ci
rcum
stàn
cies
per
sona
ls i
dade
s de
l doc
umen
t na
cion
al
d'id
entit
at i
qual
itat e
n la
qua
l obr
a el
sig
nant
, qua
n ac
tuï p
er r
epre
sent
ació
. 3)
Situ
ació
, su
perf
ície
i p
ropi
etat
de
la f
inca
; ai
xò c
om l
'índo
le d
e l'a
ctiv
itat,
obra
o
inst
al·la
ció
per
a la
qua
l es
sol
·lici
ti la
llic
ènci
a, i
si
es e
l ca
s, c
aldr
à ad
junt
ar e
l pr
ojec
te d
e pa
rcel
·laci
ó, a
ixí
com
plà
nol
de l
es c
essi
ons
per
sist
emes
que
cal
drà
real
itzar
. 4)
Le
s de
més
ci
rcum
stàn
cies
qu
e,
sego
ns
l'obj
ecte
de
la
lli
cènc
ia
sol·l
icita
da,
s'es
tabl
eixe
n al
s ar
ticle
s se
güen
ts.
5) D
ata
i llo
c.
� �8
Art
icle
21
Con
cess
ions
per
equ
ipam
ents
S
obre
el s
òl d
estin
at a
equ
ipam
ents
, qu
e en
exe
cuci
ó de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s si
gui
de
titul
arita
t púb
lica,
l'ad
min
istr
ació
com
pete
nt p
odrà
ato
rgar
una
con
cess
ió p
er a
la c
onst
rucc
ió
i ex
plot
ació
de
l'equ
ipam
ent
corr
espo
nent
. A
ques
ta c
once
ssió
, qu
e no
con
fere
ix d
rets
a
ésse
r re
nova
da, n
o po
drà
teni
r un
a du
rada
sup
erio
r a
75 a
nys.
A
rtic
le 2
2 E
xecu
ció
del p
lane
jam
ent e
n S
òl U
rbà
a) L
leva
t de
l'exe
cuci
ó di
rect
a de
sis
tem
es g
ener
als
o de
l sup
òsit
d'ac
tuac
ions
aïll
ades
per
a
l'exe
cuci
ó de
les
det
erm
inac
ions
del
pla
neja
men
t en
sòl
urb
à, s
'hau
ran
de d
elim
itar
políg
ons
o un
itats
d'a
ctua
ció
que
alm
enys
per
met
in u
na r
edis
trib
ució
del
s be
nefic
is i
cà
rreg
ues
deriv
ats
de l'
orde
naci
ó.
b) A
ques
tes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s co
nten
en l
a de
limita
ció
de v
àrie
s un
itats
d'a
ctua
ció,
i e
n pr
ecis
a le
s de
term
inac
ions
rel
acio
nade
s am
b el
s te
rren
ys q
ue le
s in
tegr
en.
E
n qu
alse
vol
mom
ent,
d'ac
ord
amb
el q
ue e
stà
prev
ist
als
artic
les
167
i 16
8 de
l T
ext
refó
s de
l Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0, e
s po
dran
del
imita
r no
ves
unita
ts d
'act
uaci
ó o
varia
r-ne
les
delim
itaci
ons
apro
vade
s co
njun
tam
ent a
mb
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
c) L
'apr
ovac
ió d
e la
del
imita
ció
de l
a un
itat
d'ac
tuac
ió i
mpl
ica
la i
nici
ació
del
pro
cedi
men
t re
parc
el·la
tori,
pro
duin
t al
s ef
ecte
s pr
evis
tos
als
artic
les
148
del
Tex
t re
fós
del
Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0.
d) L
'Adm
inis
trac
ió p
odrà
rea
litza
r ac
tuac
ions
aïll
ades
en
sòl u
rbà
pel s
iste
ma
d’ex
prop
iaci
ó,
quan
aqu
este
s ac
tuac
ions
est
igui
n pr
evis
tes
en a
ques
tes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s o
en u
n P
la e
spec
ial.
Art
icle
23
Apl
icac
ió d
e co
ntrib
ucio
ns e
spec
ials
a)
Qua
n no
sig
ui p
ossi
ble
delim
itar
políg
ons
o un
itats
d'a
ctua
ció,
o in
tegr
ar-h
i la
real
itzac
ió,
l'exe
cuci
ó de
ls s
iste
mes
i l
es a
ctua
cion
s aï
llade
s en
sòl
urb
à, e
s fa
rà p
el p
roce
dim
ent
expr
opia
tori.
b)
Si
d'aq
uest
a ac
tuac
ió e
s de
riven
ben
efic
is e
spec
ials
per
als
sec
tors
con
fron
tant
s o
prop
ers,
es
podr
an r
eper
cutir
les
desp
eses
, in
clos
a la
inde
mni
tzac
ió e
xpro
piat
òria
, en
la
mes
ura
del
bene
fici,
mitj
ança
nt
cont
ribuc
ions
es
peci
als
a cà
rrec
de
ls
prop
ieta
ris
bene
ficia
ts.
I.4. I
NT
ER
VE
NC
IO D
E L
ES
AC
TIV
ITA
TS
DE
LS P
AR
TIC
ULA
RS
� � A
rtic
le 2
4 A
ctes
sub
ject
es a
llic
ènci
a m
unic
ipal
a)
Est
an s
ubje
ctes
a l
licèn
cia
mun
icip
al t
ots
els
acte
s a
que
es r
efer
eix
l'art
icle
1 d
el
Reg
lam
ent
de D
isci
plin
a U
rban
ístic
a i
l'art
icle
247
del
Tex
t re
fós
del
Dec
ret
legi
slat
iu
1/19
90 q
ue e
s re
alitz
in e
n el
ter
me
mun
icip
al.
Tan
mat
eix,
és
nece
ssar
i ob
teni
r lli
cènc
ia
mun
icip
al p
er a
l’o
bert
ura
de c
amin
s i
send
ers,
l'e
xtra
cció
d'à
rids
i, en
gen
eral
, pe
r a
qual
sevo
l act
ivita
t que
afe
cti l
es c
arac
terí
stiq
ues
natu
rals
del
terr
eny.
b)
L'o
blig
ació
d'o
bten
ir pr
èvia
men
t la
llic
ènci
a en
els
sup
òsits
ind
icat
s af
ecta
tam
bé a
ls
sect
ors
o ac
tivita
ts s
ubje
ctes
a a
ltres
com
petè
ncie
s co
m p
ot é
sser
el
cas
dels
ter
reny
s qu
alifi
cats
co
m
a si
stem
a.
En
cap
cas,
la
ne
cess
itat
d'ob
teni
r au
torit
zaci
ons
o co
nces
sion
s d'
altr
es a
dmin
istr
acio
ns d
eixa
sen
se e
fect
e l'o
blig
ació
d'o
bten
ir la
llic
ènci
a m
unic
ipal
cor
resp
onen
t, de
man
era
que,
sen
se a
ques
ta,
l'aut
oritz
ació
d'a
ltres
inst
ànci
es
adm
inis
trat
ives
no
és s
ufic
ient
per
a in
icia
r l'a
ctiv
itat o
l'ob
ra.
T
otes
les
obre
s qu
e s'
exec
utin
com
a c
ompl
imen
t d'u
na o
rdre
mun
icip
al i
sota
la d
irecc
ió
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12721� �
11
6. P
ress
upos
tos
sepa
rats
de
les
obre
s i
de l
es i
nsta
l·lac
ions
, am
b re
sum
gen
eral
. A
ques
ts p
ress
upos
tos
es c
ompo
sara
n de
mes
ures
, qu
adre
de
preu
s i p
ress
upos
tos
gene
rals
de
la c
ontr
acta
, i
7. P
lec
de c
ondi
cion
s ec
onòm
ic-f
acul
tativ
es q
ue r
egira
n en
l'e
xecu
ció
de l
es o
bres
i
inst
al·la
cion
s,
amb
indi
caci
ó de
l'o
rdre
d'
exec
ució
, de
ls
term
inis
de
le
s di
vers
es
etap
es i
del t
erm
ini t
otal
. c)
Si
l'act
e d'
ator
gam
ent
de l
a lli
cènc
ia i
ntro
duís
mod
ifica
ció
subs
tanc
ial
en e
l pr
ojec
te,
l’int
eres
sat
haur
à de
pre
sent
ar u
n no
u pr
ojec
te,
el d
uplic
at d
el q
ual
li se
rà r
etor
nat,
degu
dam
ent
conf
orm
at,
amb
la ll
icèn
cia.
Les
mod
ifica
cion
s no
sub
stan
cial
s de
l pro
ject
e s’
intr
odui
ran
mitj
ança
nt e
smen
a de
ls p
làno
ls o
rigin
als,
sub
scrit
a pe
l pr
omot
or i
el
seu
tècn
ic.
Art
icle
31
Llic
ènci
a d'
obre
s de
nov
a co
nstr
ucci
ó a)
Am
b la
sol
·lici
tud
de l
licèn
cia
d'ob
res
de n
ova
plan
ta,
ampl
iaci
ó o
refo
rma
d'ed
ifici
s ex
iste
nts,
s'a
com
pany
aran
els
doc
umen
ts s
egüe
nts:
1.
C
òpia
de
l pl
ànol
of
icia
l ac
redi
tatiu
d'
have
r-se
ef
ectu
at
l'ass
enya
lam
ent
d'al
inea
cion
s i r
asan
ts s
obre
el t
erre
ny, q
uan
això
sig
ui p
rece
ptiu
. 2.
Cèd
ula
urba
níst
ica,
si e
stig
ués
impl
anta
da.
3.
En
el
seu
cas,
fo
tocò
pia
del
docu
men
t of
icia
l de
re
spos
ta
a le
s co
nsul
tes
efec
tuad
es p
rèvi
amen
t. 4.
Pro
ject
e tè
cnic
i f
ull
d'as
sum
pció
de
la d
irecc
ió f
acul
tativ
a de
les
obr
es v
isat
pel
co
rres
pone
nt C
ol·le
gi o
ficia
l.
5. Q
uan
calg
ui,
escr
iptu
ra d
e m
anco
mun
itat
de p
atis
, in
scrit
a al
Reg
istr
e de
la
Pro
piet
at. S
i les
finq
ues
conf
ront
ants
foss
in d
'un
mat
eix
prop
ieta
ri, c
aldr
à qu
e ac
redi
ti la
con
stitu
ció
d'un
a se
rvitu
d re
cípr
oca
de m
anco
mun
itat
de p
ati,
irren
unci
able
o
irred
imib
le m
entr
e al
guna
de
les
finqu
es e
stig
ui e
dific
ada,
sub
ject
ada
a la
con
dici
ó su
spen
siva
de
que
qual
sevo
l d'e
lles
s'al
ieni
. b)
El p
roje
cte
al q
ue f
a es
men
t l'a
part
at a
nter
ior,
con
tindr
à le
s da
des
nece
ssàr
ies
per
a qu
e am
b el
seu
exa
men
pug
ui c
ompr
ovar
-se
si le
s ob
res
la ll
icèn
cia
de le
s qu
als
es s
ol·li
cita
, s'
ajus
ten
a la
reg
lam
enta
ció
vige
nt s
obre
ús
i ed
ifica
ció
del
sòl,
sens
e qu
e ca
lgui
la
incl
usió
de
de
talls
co
nstr
uctiu
s o
d'in
stal
·laci
ó,
quan
no
si
guin
co
ndic
iona
nts
de
la
llicè
ncia
sol
·lici
tada
. Com
a m
ínim
el p
roje
cte
esta
rà in
tegr
at p
els
docu
men
ts s
egüe
nts:
1. M
emòr
ia e
n la
qua
l es
des
crig
ui i
s’in
diqu
in l
es d
ades
que
no
pugu
in r
epre
sent
ar-s
e nu
mèr
icam
ent
i gr
àfic
a al
s pl
ànol
s.
A
més
, qu
an
a l'e
dific
i tin
gues
sin
d'ex
erci
r-se
ac
tivita
ts in
dust
rials
, cal
drà
que
se'n
con
sign
i la
cate
goria
i si
tuac
ió.
2. P
làno
l d'e
mpl
açam
ent,
a es
cala
1/1
000,
en
el q
ual s
'exp
ress
i cla
ram
ent
la s
ituac
ió d
e la
fin
ca a
mb
rela
ció
a le
s vi
es p
ubliq
ues
o pa
rtic
ular
s qu
e lim
itin
la t
otal
itat
de l'
illa
en la
qu
e es
tigui
situ
ada.
En
aque
st p
làno
l s'a
cota
ran
les
dist
ànci
es d
e le
s ob
res
a l'e
ix d
e la
vi
a pú
blic
a i
l'am
plad
a d'
aque
sta,
aix
í co
m l
a se
va r
elac
ió a
mb
el c
arre
r m
és p
rope
r i
s'in
dica
rà l
'orie
ntac
ió,
les
alin
eaci
ons,
i r
asan
ts o
ficia
ls i
el
perí
met
re d
el p
ati
cent
ral
de
l'illa
, cas
de
que
estig
ui p
revi
st.
3. P
làno
l to
pogr
àfic
, a
la m
atei
xa e
scal
a, a
mb
corb
es d
e ni
vell
amb
equi
dist
ànci
a d'
un
met
re,
en e
l qua
l s'in
diqu
i l'e
dific
ació
i ar
brat
exi
sten
t. N
o ca
ldrà
la p
rese
ntac
ió d
'aqu
est
plàn
ol,
sem
pre
que
els
sola
rs d
e qu
e es
tra
cti
sigu
in e
dific
able
s en
illa
tan
cada
i n
o ex
iste
ixi
desn
ivel
l ap
reci
able
en
tre
la
rasa
nt
del
carr
er
a qu
e tin
guin
fr
ont
i la
co
rres
pone
nt lí
nia
de fo
ndàr
ia e
dific
able
.
� �10
b) L
es s
ol·li
citu
ds d
e lli
cènc
ia e
s pr
esen
tara
n en
el R
egis
tre
Gen
eral
de
l'Aju
ntam
ent.
c) A
mb
les
sol·l
icitu
ds d
e lli
cènc
ia s
'aco
mpa
nyar
an e
ls d
ocum
ents
que
, seg
ons
la n
atur
ales
a de
la ll
icèn
cia,
es
dete
rmin
en a
ls a
rtic
les
segü
ents
. A
rtic
le 2
9 Ll
icèn
cia
de p
arce
l·lac
ió
Am
b la
sol
·lici
tud
de la
llic
ènci
a de
par
cel·l
ació
s’a
com
pany
aran
, co
m a
mín
im,
els
segü
ents
do
cum
ents
: a)
M
emòr
ia
en
la
qual
es
fa
ci
refe
rènc
ia
al
Pla
qu
e es
tabl
eixi
le
s co
ndic
ions
de
la
pa
rcel
·laci
ó; e
s de
scrig
ui la
finc
a a
parc
el·la
r; e
s ju
stifi
qui j
uríd
ica
i tèc
nica
men
t l'o
pera
ció
de
parc
el·la
ció
i es
de
scrig
uin
les
parc
el·le
s re
sulta
nts,
am
b ex
pres
sió
de
la
seva
su
perf
ície
i em
plaç
amen
t. b)
Cèd
ula
o cè
dule
s ur
baní
stiq
ues
de le
s fin
ques
a q
ue f
aci r
efer
ènci
a la
par
cel·l
ació
, qu
an
aque
sta
cèdu
la e
stig
ui im
plan
tada
. c)
Cer
tific
at d
e do
min
i i
esta
t de
càr
regu
es,
de l
a fin
ca o
fin
ques
obj
ecte
de
parc
el·la
ció,
ex
pedi
t pe
l R
egis
tre
de l
a P
ropi
etat
cor
resp
onen
t. S
i la
fin
ca o
fin
ques
no
cons
tess
in
imm
atric
ulad
es,
s'in
dica
rà t
al c
ircum
stàn
cia,
s'a
com
pany
arà
el t
ítol o
títo
ls q
ue a
cred
itin
el d
omin
i i
se n
'ass
enya
larà
la
desc
ripci
ó tè
cnic
a am
b in
dica
ció
de l
a se
va n
atur
ales
a,
situ
ació
, llin
dars
i ex
tens
ió.
d) P
làno
l de
situ
ació
o e
mpl
açam
ent a
esc
ala
no in
ferio
r a
1/20
00.
e) P
làno
l top
ogrà
fic d
’info
rmac
ió a
esc
ala
1/10
00 e
n el
qua
l es
situ
ïn e
ls ll
inda
rs d
e la
finc
a i
es r
epre
sent
in e
ls e
lem
ents
nat
ural
s i c
onst
ruct
ius
exis
tent
s, a
ixí c
om le
s de
term
inac
ions
vi
ncul
ants
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
f) P
làno
l de
parc
el·la
ció
a la
mat
eixa
esc
ala.
A
rtic
le 3
0 Ll
icèn
cia
d'ob
res
d'ur
bani
tzac
ió
a)
Am
b la
so
l·lic
itud
de
llicè
ncia
d'
obre
s d'
urba
nitz
ació
s'
acom
pany
aran
el
s se
güen
ts
docu
men
ts:
1. P
làno
l de
situ
ació
, a
esca
la n
o in
ferio
r a
1/20
00,
en e
l qu
al e
s de
term
ina
la
loca
litza
ció
de la
finc
a o
finqu
es a
què
es
refe
reix
la ll
icèn
cia.
2.
Cèd
ula
o cè
dule
s ur
baní
stiq
ues,
si
estig
uess
in i
mpl
anta
des,
de
la f
inca
o f
inqu
es
esm
enta
des.
3.
Pro
ject
e tè
cnic
que
esp
ecifi
carà
els
mov
imen
ts d
e te
rres
, le
s ob
res
de f
àbric
a, d
e pa
vim
enta
ció,
l’ab
asta
men
t d’
aigu
a po
tabl
e, d
e re
g i c
ontr
a in
cend
is,
el s
anej
amen
t, le
s xa
rxes
d'e
nerg
ia e
lèct
rica,
enl
lum
enat
i t
elèf
ons
i al
tres
ser
veis
, ai
xí c
om l
es
plan
taci
ons
d'ar
brat
i ja
rdin
eria
. Ig
ualm
ent
expl
icita
rà le
s af
ecta
cion
s ne
cess
àrie
s de
le
s fin
ques
priv
ades
. 4.
Còp
ia d
el p
làno
l ofic
ial a
cred
itatiu
d'h
aver
-se
efec
tuat
la s
enya
litza
ció
d'al
inea
cion
s i r
asan
ts s
obre
el t
erre
ny.
b) E
l pro
ject
e tè
cnic
est
arà
inte
grat
, com
a m
ínim
, pel
s se
güen
ts d
ocum
ents
: 1.
Mem
òria
des
crip
tiva
de l
es c
arac
terí
stiq
ues
de l
'obr
a o
serv
ei,
amb
deta
ll de
ls
càlc
uls
just
ifica
tius
de l
es d
imen
sion
s i
dels
mat
eria
ls q
ue e
s pr
ojec
tin,
la s
eva
disp
osic
ió i
cond
icio
ns.
2. P
làno
l de
situ
ació
de
les
obre
s i i
nsta
l·lac
ions
, en
rela
ció
amb
el c
onju
nt u
rbà
i am
b el
Pla
d'o
rden
ació
en
el q
ual
estig
uin
incl
oses
, ai
xí c
om l
es a
fect
acio
ns q
ue s
on
nece
ssàr
ies
efec
tuar
per
des
envo
lupa
r l'u
rban
itzac
ió p
revi
sta.
3.
Plà
nol
topo
gràf
ic a
mb
corb
es d
e ni
vell,
am
b eq
uidi
stàn
cia
d'un
met
re,
en e
l qu
al
s'in
diqu
i l'e
dific
ació
i ar
brat
exi
sten
ts.
4. P
làno
l de
perf
ils d
el te
rren
y.
5. P
làno
ls a
cota
ts i
deta
llats
de
les
obre
s i s
erve
is p
roje
ctat
s.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612722
� �13
per
al n
ou ú
s, c
onfo
rme
a la
nor
mat
iva
aplic
able
en
func
ió d
’aqu
est
i am
b es
peci
al
refe
rènc
ia a
l co
mpl
imen
t de
les
con
dici
ons
d’es
tabi
litat
i a
ï llam
ent
acús
tic i
tèr
mic
, ai
xí
com
les
norm
es s
obre
pre
venc
ió d
’ince
ndis
, pre
cise
s pe
r a
l'ús
pret
ès.
b)
Qua
n la
so
l·lic
itud
de
llicè
ncia
pe
r a
mod
ifica
r ob
ject
ivam
ent
l’ús
d’un
ed
ifici
po
rti
conj
unta
men
t la
re
alitz
ació
d’
obre
s d’
ampl
iaci
ó o
refo
rma,
ca
ldrà
qu
e,
a m
és,
es
com
plei
xin
les
pres
crip
cion
s es
tabl
erte
s pe
r a
la m
ena
d’ob
res
de q
ue e
s tr
acti.
A
rtic
le 3
3 Ll
icèn
cia
d’en
derr
ocam
ent
a) L
es s
ol·li
citu
ds d
e lli
cènc
ia p
er a
dem
olic
ions
i e
nder
roca
men
ts d
e co
nstr
ucci
ons,
es
pres
enta
ran
subs
crite
s pe
r l’i
nter
essa
t o
per
la p
erso
na q
ue e
l rep
rese
nti i
pel
fac
ulta
tiu
desi
gnat
per
a d
irigi
r-lo
s.
b) A
mb
la s
ol·li
citu
d de
llic
ènci
a s’
acom
pany
aran
els
seg
üent
s do
cum
ents
: 1.
Plà
nol d
’em
plaç
amen
t a e
scal
a 1/
1000
. 2.
C
roqu
is
de
plan
tes,
al
çats
i
secc
ions
qu
e pe
rmet
in
apre
ciar
l’í
ndol
e de
l’e
nder
roca
men
t o d
emol
ició
a e
fect
uar.
3.
Mem
òria
tèc
nica
exp
licat
iva
de l
es c
arac
terí
stiq
ues
dels
tre
balls
, am
b in
dica
ció
del
prog
ram
a i c
oord
inac
ió d
’aqu
ests
, aix
í com
de
les
prec
auci
ons
a pr
endr
e am
b re
laci
ó a
la
pròp
ia o
bra,
via
púb
lica
i con
stru
ccio
ns o
pre
dis
veïn
s.
4. D
ocum
ent
acre
dita
tiu d
e qu
e el
pet
icio
nari
assu
mei
x l'o
blig
ació
de
que
les
obre
s le
s ex
ecut
arà
una
empr
esa
cons
truc
tora
com
pete
nt i
que
al f
ront
de
les
esm
enta
des
obre
s hi
hau
rà la
dire
cció
facu
ltativ
a.
5. F
otog
rafie
s en
les
qual
s es
pug
ui a
prec
iar
si e
n l’o
bra
a en
derr
ocar
o d
emol
ir ex
iste
ix
algu
n el
emen
t d’in
terè
s es
peci
al p
er a
l’A
junt
amen
t, de
s de
l pun
t de
vist
a hi
stòr
ic, a
rtís
tic
o tr
adic
iona
l. A
ques
tes
foto
graf
ies
haur
an d
’ana
r su
bscr
ites
al d
ors
pel
prop
ieta
ri i
el
facu
ltatiu
des
igna
t per
a d
irigi
r le
s ob
res.
6.
Com
unic
ació
de
l’acc
epta
ció
del f
acul
tatiu
des
igna
t co
m a
dire
ctor
de
les
obre
s, v
isat
pe
l cor
resp
onen
t Col
·legi
Ofic
ial.
7. In
dica
ció
de l’
aboc
ador
de
terr
es a
on
es d
ipos
itara
n le
s ru
nes.
Art
icle
34
Llic
ènci
a de
mov
imen
t de
terr
es
a) L
es s
ol·li
citu
ds d
e lli
cènc
ia p
er a
mov
imen
t de
ter
res
es p
rese
ntar
an s
ubsc
rites
per
l’i
nter
essa
t o p
er la
per
sona
que
el r
epre
sent
i i p
el fa
culta
tiu d
esig
nat p
er a
diri
gir-
los.
b)
Am
b la
sol
·lici
tud
de la
llic
ènci
a s’
hi a
com
pany
aran
els
seg
üent
s do
cum
ents
: 1.
Plà
nol d
'em
plaç
amen
t a e
scal
a 1/
1000
. 2.
Mem
òria
tèc
nica
exp
licat
iva
de l
es c
arac
terí
stiq
ues
dels
tre
balls
, am
b in
dica
ció
del
prog
ram
a i c
oord
inac
ió d
e l'o
bra,
aix
í com
les
prec
auci
ons
a pr
endr
e, ta
mbé
en
rela
ció
al
pais
atge
i l'e
stab
ilita
t del
s ta
luss
os.
3. D
ocum
ent
acre
dita
tiu d
e qu
e el
pet
icio
nari
assu
mei
x l'o
blig
ació
de
que
les
obre
s le
s ex
ecut
arà
una
empr
esa
cons
truc
tora
com
pete
nt i
que
al fr
ont d
e le
s es
men
tade
s ob
res
hi
haur
à la
dire
cció
facu
ltativ
a.
4. C
omun
icac
ió d
e l'a
ccep
taci
ó de
l fac
ulta
tiu d
esig
nat
com
a d
irect
or d
e le
s ob
res,
vis
at
pel c
orre
spon
ent C
ol·le
gi O
ficia
l. A
rtic
le 3
5 Ll
icèn
cia
d'ob
res
men
ors
a)
Les
sol·l
icitu
ds
de
llicè
ncia
d'
obre
s m
enor
s an
iran
acom
pany
ades
en
to
t ca
s,
d’un
do
cum
ent e
n el
qua
l es
desc
rigui
n, p
er e
scrit
i/o
gràf
icam
ent,
les
obre
s, a
mb
indi
caci
ó de
la
sev
a ex
tens
ió i
situ
ació
.
� �12
4. P
làno
l a
esca
la 1
/100
0, d
e le
s co
nstr
ucci
ons
exis
tent
s en
les
fin
ques
con
fron
tant
s,
amb
expr
essi
ó de
dad
es s
ufic
ient
s pe
r a
pode
r ap
reci
ar,
en e
l se
u ca
s, e
ls p
ossi
bles
co
ndic
iona
nts
que,
per
a la
llic
ènci
a so
l·lic
itada
, pug
uin
deriv
ar-s
e'n.
5.
Plà
nols
de
plan
tes
i fa
çane
s, a
mb
les
secc
ions
nec
essà
ries
per
a la
sev
a co
mpl
eta
inte
l·lig
ènci
a. A
ques
ts p
làno
ls e
s di
buix
aran
a e
scal
a 1/
50 o
1/1
00,
sego
ns l
a m
enor
o
maj
or d
imen
sió
de l'
edifi
ci;
esta
ran
acot
ats
i en
ells
s'a
nota
rà i
deta
llarà
min
ucio
sam
ent,
en f
orm
a gr
àfic
a i
tam
bé n
umèr
icam
ent,
si f
os p
ossi
ble,
tot
el
que
sigu
i ne
cess
ari
o co
nven
ient
per
a fa
cilit
ar-n
e l'e
xam
en i
com
prov
ació
, en
rela
ció
amb
el c
ompl
imen
t de
les
orde
nanc
es q
ue li
sig
uin
aplic
able
s; i
en e
spec
ial,
amb
refe
rènc
ia a
les
faça
nes
i tot
es le
s pa
rts
de le
s ob
res
visi
bles
des
de
la v
ia p
úblic
a.
En
la p
lant
a i s
ecci
ons
es d
ibui
xarà
o p
inta
rà,
en t
raç
disc
ontin
uat,
groc
, el
que
tin
gui d
e de
sapa
rèix
er, i
en
traç
os d
isco
ntin
uats
, sep
arat
s pe
r pu
nts,
de
colo
r ro
ig, l
a no
va o
bra.
6.
Fot
ogra
fies
de la
finc
a i c
onfr
onta
nts.
7. I
ndic
ació
del
s ca
nals
d’a
ccés
i d
e le
s co
nnex
ions
, de
car
àcte
r ob
ligat
ori,
amb
les
potè
ncie
s i c
abda
ls n
eces
saris
en
cada
scun
d'a
ques
ts s
erve
is.
8. A
dscr
ipci
ó, e
n el
seu
cas
, de
les
gale
ries
subt
errà
nies
, m
ines
d'a
igua
o p
ous
d'ai
gües
bo
nes
o br
utes
que
exi
stei
xin
a la
fin
ca,
enca
ra q
ue e
stig
uin
aban
dona
ts,
junt
amen
t am
b un
cro
quis
aco
tat
en e
l qu
al s
'exp
ress
i la
situ
ació
, co
nfig
urac
ió i
mid
es d
els
esm
enta
ts
acci
dent
s de
l sub
sòl.
9. J
ustif
icac
ió e
spec
ífica
que
el p
roje
cte
com
plei
x la
nor
mat
iva
d'ob
ligat
com
plim
ent,
així
co
m e
l pla
neja
men
t vig
ent.
c) Q
uan
les
obre
s pr
ojec
tade
s si
guin
d'a
mpl
iaci
ó o
refo
rma,
que
afe
ctin
l'e
stru
ctur
a de
l'e
dific
i, a
més
del
s do
cum
ents
ass
enya
lats
en
aque
st a
rtic
le,
que
sigu
in n
eces
saris
se
gons
la
na
tura
lesa
de
l'o
bra,
ca
ldrà
qu
e s'
apor
ti do
cum
enta
ció
sobr
e es
tudi
s de
cà
rreg
ues
exis
tent
s i
resu
ltant
s i
dels
ap
unta
lam
ents
qu
e ha
gin
d'ef
ectu
ar-s
e en
l'e
xecu
ció
de le
s ob
res.
A
rtic
le 3
2 Ll
icèn
cia
de m
odifi
caci
ons
d'ús
a)
Am
b la
sol
·lici
tud
de ll
icèn
cia
per
a la
mod
ifica
ció
obje
ctiv
a de
l’ús
de
l’edi
fici,
sem
pre
que
aque
sta
no r
eque
reix
i la
rea
litza
ció
d’ob
res
d’am
plia
ció
o re
form
a, s
'aco
mpa
nyar
an e
ls
segü
ents
doc
umen
ts:
1. M
emòr
ia j
ustif
icat
iva,
det
alla
da d
el n
ou ú
s, a
mb
indi
caci
ó de
si
està
aut
oritz
at p
el
plan
ejam
ent v
igen
t. Q
uan
l’ús
pret
ès c
ompo
rti l
’exe
rcic
i d’a
ctiv
itats
indu
stria
ls, c
aldr
à qu
e s’
hi c
onsi
gni,
a m
és, l
a ca
tego
ria i
situ
ació
de
les
esm
enta
des
activ
itats
. 2.
Plà
nol d
’em
plaç
amen
t, a
esca
la 1
/100
0, e
n el
qua
l s’e
xpre
ssi c
lara
men
t la
situ
ació
de
la f
inca
am
b re
ferè
ncia
a le
s vi
es p
úbliq
ues
i par
ticul
ars
que
limiti
n la
tot
alita
t de
l’ill
a en
qu
e es
tigui
situ
ada.
En
aque
st p
làno
l s’
indi
carà
l’o
rient
ació
, le
s al
inea
cion
s i
rasa
nts
ofic
ials
i el
per
ímet
re d
el p
ati c
entr
al d
’illa
, ca
s de
que
n’h
i hag
i i e
s re
ssal
tarà
si l
’edi
fici
exis
tent
s’a
just
a o
no a
les
indi
caci
ons,
alin
eaci
ons
i ras
ants
. 3.
Plà
nol
de p
lant
es i
faç
anes
am
b le
s se
ccio
ns q
ue c
algu
i pe
r a
la s
eva
com
plet
a co
mpr
ensi
ó.
4. I
ndic
ació
del
s ca
nals
d’a
ccés
als
ser
veis
i d
e le
s co
nnex
ions
de
carà
cter
obl
igat
ori
amb
les
xarx
es d
e di
strib
ució
exi
sten
ts i
expr
essi
ó de
les
potè
ncie
s i c
abda
ls e
stab
lert
s en
el c
as d
e qu
e aq
uest
s si
guin
sub
stan
cial
men
t mod
ifica
ts.
5. J
ustif
icac
ió e
spec
ífica
que
el p
roje
cte
com
plei
x la
nor
mat
iva
d’ob
ligat
com
plim
ent.
6. C
ertif
icac
ió e
xped
ida
per
un fa
culta
tiu c
ompe
tent
, acr
edita
ti va
de q
ue l’
edifi
ci é
s ap
te
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12723� �
15
c) T
reba
lls d
’ani
vella
men
t a l’
ento
rn d
e l’e
dific
i con
stru
ït se
mpr
e qu
e no
s'h
i pro
duei
xin
varia
cion
s de
més
d’u
n m
etre
cin
quan
ta c
entím
etre
s (1
,50
m),
sob
re e
l ni
vell
natu
ral
del
terr
eny
i m
enys
de
dos
met
res
vint
cen
tímet
res
(2,2
0 m
), p
er s
ota
d'aq
uest
, en
al
gun
punt
(D
).
d) F
orm
ació
de
jard
ins
quan
no
es t
ract
i de
priv
ats
com
plem
enta
ris a
l’ed
ifica
ció
de la
pa
rcel
·la, e
ls q
uals
est
an e
xcep
tuat
s de
llic
ènci
a.
Art
icle
36
Req
uisi
ts d
el p
roje
cte
tècn
ic
a) E
n to
tes
les
sol·l
icitu
ds d
e lli
cènc
ia q
ue e
xige
ixin
la
pres
enta
ció
d'un
pro
ject
e tè
cnic
, aq
uest
ani
rà s
igna
t pe
r l'i
nter
essa
t i
pel
tècn
ic f
acul
tatiu
com
pete
nt,
així
com
del
ful
l d'
assu
mpc
ió
de
la
dire
cció
fa
culta
tiva,
am
bdós
vi
sats
pe
l co
rres
pone
nt
Col
·legi
P
rofe
ssio
nal,
figur
ant-
hi, j
unta
men
t a la
sig
natu
ra, e
l nom
i co
gnom
s de
l tèc
nic.
b)
El p
roje
cte
tècn
ic d
etal
larà
les
obre
s i i
nsta
l·lac
ions
am
b la
cor
recc
ió d
e di
buix
, exa
ctitu
d i
pres
enta
ció
indi
spen
sabl
es.
c) E
n to
ts e
ls s
upòs
its,
els
plàn
ols
dels
pro
ject
es e
s pr
esen
tara
n do
bleg
ats
a la
mid
a D
IN
A4,
i am
b nu
mer
ació
cor
rela
tiva.
A
rtic
le 3
7 S
uspe
nsió
del
còm
put d
els
term
inis
E
l còm
put d
els
term
inis
per
a l’
ator
gam
ent d
e lli
cènc
ies,
que
darà
sus
pès:
a)
dur
ant
els
dies
que
trig
ui l
'inte
ress
at e
n at
endr
e el
req
uerim
ent
de l
'Aju
ntam
ent,
per
a co
mpl
etar
da
des
de
la
sol·l
icitu
d,
rein
tegr
ar-la
de
guda
men
t o
apor
tar
docu
men
ts
prec
eptiu
s om
esos
; b)
dur
ant e
l per
íode
con
cedi
t a l’
inte
ress
at p
er e
smen
ar d
efic
iènc
ies
del p
roje
cte.
c)
dur
ant
els
dies
que
hi
hagi
ent
re l
a no
tific
ació
de
l’im
port
del
dip
òsit,
per
a g
aran
tir e
l co
mpl
imen
t de
les
obl
igac
ions
ass
enya
lade
s en
aqu
este
s N
orm
es i
la
seva
efe
ctiv
a co
nstit
ució
. A
rtic
le 3
8 D
efic
iènc
ies
esm
enab
les
i no
esm
enab
les
1. S
i el p
roje
cte
s’aj
usté
s es
tric
tam
ent a
ls p
lans
, Nor
mes
urb
anís
tique
s, o
rden
ance
s i d
emés
di
spos
icio
ns a
plic
able
s i
s’ha
gues
sin
com
plim
enta
t to
tes
les
oblig
acio
ns i
mpo
sade
s pe
r aq
uest
es o
rden
ance
s, l’
òrga
n co
mpe
tent
ato
rgar
à la
llic
ènci
a.
2. Q
uan
dels
inf
orm
es d
els
serv
eis
tècn
ics
mun
icip
als
o de
ls o
rgan
ism
es q
ue h
ague
ssin
in
form
at
la
petic
ió
de
llicè
ncia
en
re
sulte
ssin
de
ficiè
ncie
s,
es
dist
ingi
rà
entr
e le
s es
men
able
s i l
es n
o es
men
able
s.
3. S
'ent
endr
à pe
r de
ficiè
ncie
s no
esm
enab
les
tote
s aq
uelle
s pe
r a
la r
ectif
icac
ió d
e le
s qu
als
calg
ui in
trod
uir
mod
ifica
cion
s es
senc
ials
en
el p
roje
cte
i en
tot c
as, l
es s
egüe
nts:
a)
Ass
enya
lar
errò
niam
ent
la z
onifi
caci
ó qu
e co
rres
pon
a l'e
mpl
açam
ent
de l
'obr
a o
inst
al·la
ció.
b)
P
roje
ctar
le
s ob
res
o in
stal
·laci
ons
per
a us
os
no
adm
esos
pe
r la
zo
nific
ació
co
rres
pone
nt a
l seu
em
plaç
amen
t. c)
Apl
icar
una
vol
umet
ria,
o un
coe
ficie
nt d
'edi
ficab
ilita
t o
d'ut
ilitz
ació
indu
stria
l sup
erio
r al
per
mès
. d)
Sob
repa
ssar
el
nom
bre
de p
lant
es o
en
form
a gr
eu l
’alç
ada
o fo
ndàr
ia e
dific
able
s m
àxim
a.
e) N
o re
spec
tar
els
espa
is ll
iure
s i d
otac
ions
pre
vist
os a
l pla
neja
men
t. f)
In
com
plir
les
exig
ènci
es
prev
iste
s so
bre
rese
rva
d’ap
arca
men
ts
quan
no
si
gui
poss
ible
ada
ptar
el P
roje
cte
a le
s es
men
tade
s ex
igèn
cies
. 4.
Les
dem
ande
s de
llic
ènci
a am
b de
ficiè
ncie
s no
esm
enab
les,
ser
an d
eneg
ades
. 5.
S’e
nten
dran
com
esm
enab
les
aque
lles
defic
iènc
ies
no c
ompr
eses
en
el p
aràg
raf
3.
Aqu
este
s es
not
ifica
ran
a l’i
nter
essa
t per
a q
ue le
s es
men
i din
s de
l ter
min
i de
quin
ze
� �14
b) E
n el
s su
pòsi
ts r
egul
ats
en e
l pa
ràgr
af c
) es
req
uerir
an,
a m
és,
quan
aix
í s’
indi
ca,
resp
ectiv
amen
t am
b le
s lle
tres
P i
D, e
l seg
üent
: -
P: P
rese
ntac
ió d
e pl
ànol
s si
gnat
s pe
r F
acul
tatiu
com
pete
nt, P
rofe
ssio
nal r
espe
ctiu
. -
D:
Dire
cció
fac
ulta
tiva
just
ifica
da m
itjan
çant
ful
l d'a
ssum
pció
de
dire
cció
vis
ada
pel
corr
espo
nent
Col
·legi
Pro
fess
iona
l. c)
Tin
dran
la c
onsi
dera
ció
d'ob
res
men
ors:
1.
Les
seg
üent
s re
alitz
ades
a la
via
púb
lica,
rel
acio
nade
s am
b l'e
dific
ació
con
fron
tant
: a)
Con
stru
cció
, rep
arac
ió o
sup
ress
ió d
e gu
als
a le
s vo
ravi
es.
b) O
cupa
ció
prov
isio
nal d
e la
via
púb
lica
per
a la
con
stru
cció
, no
empa
rada
en
llicè
ncia
d'
obre
s m
ajor
s.
c) C
ol·lo
caci
ó de
rèt
ols,
ban
dere
s i a
nunc
is ll
umin
osos
. d)
Col
·loca
ció
d'an
unci
s, e
xcep
te e
ls s
ituat
s so
bre
la c
ober
ta d
els
edifi
cis,
sub
ject
es a
lli
cènc
ia d
'obr
es m
ajor
s.
e) C
ol·lo
caci
ó de
pal
s.
f) C
ol·lo
caci
ó de
vel
es a
les
plan
tes
baix
es d
e fa
çana
a la
via
púb
lica.
2.
Les
obr
es a
uxili
ars
de la
con
stru
cció
enu
ncia
des
a co
ntin
uaci
ó.
a) e
stab
limen
t de
barr
eres
o ta
nque
s de
pre
cauc
ió d
'obr
es.
b) e
xecu
ció
de c
ales
, po
us i
son
deig
s d'
expl
orac
ió q
uan
enca
ra n
o s'
hagu
és a
torg
at
llicè
ncia
d'o
bres
(D
).
c) a
punt
alam
ent d
e fa
çane
s (D
).
d) c
ol·lo
caci
ó de
gru
es to
rre
per
a la
con
stru
cció
(P
i D
).
e) r
ealit
zaci
ó de
tre
balls
d’a
nive
llam
ent
que
no a
lterin
en
més
d'u
n m
etre
les
cot
es
natu
rals
del
ter
reny
, en
alg
un p
unt
ni t
ingu
in r
elle
u o
tran
scen
dènc
ia a
efe
ctes
de
mes
ura
de le
s al
çade
s re
gula
dore
s de
l'ed
ifici
(P
i D
).
f) c
onst
rucc
ió o
ins
tal·l
ació
de
barr
aque
s pr
ovis
iona
ls d
'obr
a, q
uan
faci
fal
ta m
urs
de
cont
enci
ó.
3. L
es p
etite
s ob
res
de r
epar
ació
, mod
ifica
ció
o re
stau
raci
ó d’
edifi
cis
segü
ents
: a)
Sub
stitu
ció
de c
ober
tes
i ter
rats
(D
).
b) C
ol·lo
caci
ó de
por
tes
i per
sian
es e
n ob
ertu
res.
c)
Col
·loca
ció
de r
eixe
s.
d) C
onst
rucc
ió,
repa
raci
ó o
subs
tituc
ió d
e ca
nona
des
inst
al·la
cion
s, d
esgu
às i
cl
aveg
uero
ns.
e) C
onst
rucc
ió d
e po
us i
fose
s sè
ptiq
ues
(D).
f)
Con
stru
cció
de
balc
ons,
llei
xes
o el
emen
ts s
ortin
ts (
D).
g)
Can
vi o
rep
arac
ió d
’ele
men
ts e
stru
ctur
als
(D).
h)
Exe
cuci
ó o
mod
ifica
ció
d’ob
ertu
res
que
afec
tin a
ele
men
ts e
stru
ctur
als
(D)
sens
e pe
rjudi
ci d
’aco
mpa
nyar
-hi,
a m
és, e
ls d
ocum
ents
exi
gits
per
aqu
este
s O
rden
ance
s.
i) F
orm
ació
de
cam
bres
de
bany
en
loca
ls c
omer
cial
s i m
agat
zem
s.
j) C
onst
rucc
ió i
mod
ifica
ció
d’ap
arad
ors.
k)
Col
·loca
ció
d’el
emen
ts m
ecàn
ics
de l
es i
nsta
l·lac
ions
en
terr
asse
s o
terr
ats
en
edifi
cis,
que
no
estig
uin
empa
rats
per
llic
ènci
a d'
obre
s (D
).
l) R
epos
ició
d’e
lem
ents
alte
rats
per
acc
iden
t o d
eter
iora
men
t de
faça
nes.
m
) C
ober
ts ll
euge
rs o
bert
s o
tanc
ats
late
ralm
ent p
er e
nvan
s de
sup
erfíc
ie n
o m
ajor
de
50 m
2 i l
'alç
ada
tota
l de
la q
ual n
o ex
cede
ixi d
e 5
m. (
D).
n)
End
erro
cam
ent d
'edi
ficis
no
incl
osos
en
Cat
àleg
s d'
inte
rès
hist
òric
-art
ístic
(P
i D
).
4. L
es o
bres
en
sola
rs o
pat
is q
ue a
con
tinua
ció
es r
elac
ione
n:
a) E
stab
limen
t de
barr
eres
i ta
nque
s de
finiti
ves.
b)
Con
stru
cció
o e
nder
roc
de c
ober
tes
prov
isio
nals
d’u
na p
lant
a i
de m
enys
de
cinq
uant
a m
etre
s qu
adra
ts (
50 m
2) d
e su
perf
ície
tota
l.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612724
� �17
Art
icle
41
Sis
tem
es
1. A
ls e
fect
es d
e de
term
inac
ió i
reg
ulac
ió d
e l'e
stru
ctur
a ge
ner a
l i
orgà
nica
del
ter
ritor
i, aq
uest
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
i el
seu
des
envo
lupa
men
t en
Pla
ns p
arci
als
o es
peci
als
assi
gna
o ha
urà
d'as
sign
ar s
òls
per
a:
A)
Sis
tem
a V
iari
B)
Sis
tem
a de
Ser
veis
Tèc
nics
C
) S
iste
ma
d'E
spai
s Ll
iure
s D
) S
iste
ma
d'E
quip
amen
ts i
Dot
acio
ns
E)
Sis
tem
a de
Pro
tecc
ió d
e S
iste
mes
F
) S
iste
ma
Hid
ràul
ic
G)
Sis
tem
a F
erro
viar
i 2.
La
cons
ider
ació
de
sist
ema
impl
icar
à la
dec
lara
ció
d’ut
ilita
t pú
blic
a de
les
obr
es i
la
nece
ssita
t d’o
cupa
ció
dels
terr
enys
d’a
cord
am
b el
que
dis
posa
l’ar
ticle
99
del T
ext r
efós
de
l Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
C
AP
ITO
L II.
RE
GU
LAC
IO D
E P
AR
AM
ET
RE
S I
D’U
SO
S
� II.1.
DIS
PO
SIC
ION
S C
OM
UN
ES
ALS
TIP
US
D’O
RD
EN
AC
IO D
E L
’ED
IFIC
AC
IO
� Art
icle
42
Def
inic
ions
i co
ncep
tes
a) P
arce
l·la:
Por
ció
de s
òl u
rbà
pote
ncia
lmen
t edi
ficab
le.
b) S
olar
: Par
cel·l
a qu
e, p
er r
euni
r le
s co
ndic
ions
de
supe
rfíc
ie, d
imen
sion
s, g
eom
etria
, for
ma
i ur
bani
tzac
ió
esta
bler
tes
en
aque
stes
N
orm
es
és
apta
pe
r a
ésse
r ed
ifica
da
imm
edia
tam
ent.
c) A
linea
ció:
Es
la lí
nia
de s
epar
ació
ent
re e
l via
ri i l
es à
rees
púb
lique
s am
b le
s pa
rcel
·les
i so
lars
púb
lics
i priv
ats.
d)
Pla
nta
Bai
xa (
PB
): E
s el
pis
bai
x de
l'ed
ifici
, a
nive
ll de
l sòl
o r
asan
t o
com
prés
din
s de
l lím
its q
ue a
mb
refe
rènc
ia a
la r
asan
t adm
eten
aqu
este
s N
orm
es.
e) P
lant
a S
oter
rani
: Es
el p
is s
ituat
per
sot
a de
la p
lant
a ba
ixa.
f)
Pla
nta
Pis
: Es
tota
pla
nta
d'ed
ifica
ció
que
està
per
dam
unt d
e la
pla
nta
baix
a.
g) S
uper
fície
de
Sos
tre
edifi
cabl
e: E
s la
sum
a de
tote
s le
s su
perf
ície
s co
nstr
uïde
s i c
ober
tes,
si
tuad
es p
er d
amun
t de
la p
lant
a so
terr
ani
i que
ting
uin
la c
onsi
dera
ció
de p
lant
a ba
ixa
o pi
s (m
2st)
.
S'in
clou
ran
les
supe
rfíc
ies
dels
cos
sos
tanc
ats
o se
mita
ncat
s, e
ls p
atis
de
llum
s o
celo
bert
s i e
ls p
atis
de
vent
ilaci
ó.
h) O
cupa
ció
del s
olar
: E
s la
rel
ació
ent
re la
pro
jecc
ió h
oritz
onta
l de
la
supe
rfíc
ie e
dific
able
de
tot
es le
s pl
ante
s ,
o de
l seu
env
olta
nt m
àxim
si s
ón d
ifere
nts
i la
supe
rfíc
ie d
el s
olar
, ex
pres
sada
en
tant
per
cen
t (%
).
i) C
oefic
ient
d'e
dific
abili
tat
neta
: E
s el
quo
cien
t en
tre
la s
uper
fície
de
sost
re e
dific
able
i l
a su
perf
ície
del
sol
ar (
m2s
t/m2s
).
j) C
oefic
ient
d'e
dific
abili
tat
brut
a: E
s el
quo
cien
t en
tre
el t
otal
de
met
res
quad
rats
de
sost
re
edifi
cabl
e fix
at a
un
dete
rmin
at s
ecto
r, p
olíg
on, i
lla o
uni
tat u
rban
ístic
a i l
a su
perf
ície
tota
l de
l’àr
ea d
e re
ferè
ncia
(m
2st/m
2s).
k)
Cos
sos
sort
ints
: S
ón e
ls q
ue s
obre
surt
en d
e l'a
linea
ció
de f
açan
a o
línia
de
faça
na,
o de
l’a
linea
ció
inte
rior,
o d
e l’e
spai
lliu
re a
l’in
terio
r de
l’ill
a, i
tene
n el
car
àcte
r d’
habi
tabl
es o
oc
upab
les,
ja s
igui
n ta
ncat
s, s
emita
ncat
s o
ober
ts.
l) E
lem
ents
sor
tints
: Són
la p
art i
nteg
rant
de
l'edi
fici o
ele
men
ts c
onst
ruct
ius
no h
abita
bles
ni
� �16
di
es,
amb
l’adv
ertè
ncia
de
qu
e,
tran
scor
regu
t el
te
rmin
i de
si
s m
esos
, se
nse
que
s’ha
gués
efe
ctua
t l’e
smen
a, e
s co
nsid
erar
à ca
duca
da la
sol
·lici
tud.
A
rtic
le 3
9 S
olar
s ed
ifica
bles
1.
Als
efe
ctes
de
les
pres
ents
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s s'
ente
ndra
n pe
r so
lars
edi
ficab
les
els
terr
enys
que
reu
neix
in e
ls r
equi
sits
con
tingu
ts e
n l'a
rtic
le 1
19 d
el T
ext
refó
s de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990,
que
diu
"A
ls e
fect
es d
'aqu
esta
Lle
i tin
dran
la c
onsi
dera
ció
de s
olar
s le
s su
perf
ície
s de
sòl
urb
à ap
tes
per
a l’e
dific
ació
que
reu
neix
in e
ls r
equi
sits
seg
üent
s:
- Q
ue e
stig
uin
urba
nitz
ades
d'a
cord
am
b le
s no
rmes
mín
imes
est
able
rtes
en
cada
cas
pe
l P
la,
i si
aqu
est
no e
xist
ís o
no
les
conc
reté
s, c
aldr
à qu
e a
més
de
teni
r el
s se
rvei
s as
seny
alat
s en
els
art
icle
s 11
5 i
118.
2 (a
ccés
rod
at,
abas
tam
ent
d'ai
gua,
eva
cuac
ió
d'ai
gües
i s
ubm
inis
tram
ent
d'en
ergi
a el
èctr
ica)
, la
via
a q
uè d
oni
el f
ront
de
la p
arce
l·la
tingu
i pav
imen
tada
la c
alça
da i
enci
ntat
de
vore
res.
-
Que
ting
uin
asse
nyal
ades
alin
eaci
ons
i ras
ants
si e
xist
ís P
la d
’Ord
enac
ió."
2.
Pod
rà c
once
dir-
se l
licèn
cia
en t
erre
nys
que
no h
agin
ass
olit
la c
ondi
ció
de s
olar
en
les
cond
icio
ns i
req
uisi
ts p
revi
stos
en
l'art
icle
81
i 12
0 de
l T
ext
refó
s de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/
1990
. I.5
. RE
GIM
DE
L S
OL
� Art
icle
40
Règ
im u
rban
ístic
E
l règ
im u
rban
ístic
del
sòl
del
con
junt
del
terr
itori
mun
icip
al, d
'aco
rd a
mb
el p
revi
st a
l Títo
l 3:
Règ
im u
rban
ístic
del
sòl
del
Tex
t re
fós
del D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990
i l'a
rtic
le 1
05 d
el m
atei
x,
es c
lass
ifica
en
Sòl
Urb
à, S
òl A
pte
per
Urb
anitz
ar,
i S
òl n
o ur
bani
tzab
le,
i és
def
inei
x m
itjan
çant
: a)
Cla
ssifi
caci
ó de
l sòl
seg
ons
el s
eu r
ègim
jurí
dic.
b)
Det
erm
inac
ió i
regu
laci
ó de
l'es
truc
tura
gen
eral
i or
gàni
ca d
el te
rrito
ri.
c) Q
ualif
icac
ió u
rban
ístic
a de
l sòl
, am
b la
sev
a di
visi
ó en
zon
es, s
ecto
rs o
uni
tats
. 1.
El t
errit
ori o
rden
at p
er a
ques
tes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s es
cla
ssifi
ca a
ls e
fect
es d
el r
ègim
ju
rídi
c de
l sòl
en
Sòl
Urb
à, S
òl A
pte
per
Urb
anitz
ar i
Sòl
No
Urb
anitz
able
. 2.
En
els
plàn
ols
de q
ualif
icac
ió e
s re
flexa
la
clas
sific
ació
ini
cial
del
sòl
. E
l sò
l ap
te p
er
urba
nitz
ar e
s co
nver
tirà
en u
rbà
mitj
ança
nt e
ls p
roce
dim
ents
est
able
rts
a l'o
rden
amen
t ur
baní
stic
. A
bast
de
les
dete
rmin
acio
ns d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
1.
En
el s
òl u
rbà,
les
Nor
mes
pro
pose
n l’o
rden
ació
fís
ica
de f
orm
a de
talla
da,
mitj
ança
nt l
a de
limita
ció
dels
sòl
s se
gons
sig
ui e
l seu
des
tí: a
) vi
als
i apa
rcam
ents
; b)
sòl
púb
lic p
er a
es
pais
lli
ures
, ja
rdin
s i
parc
s ur
bans
; c)
sò
ls
d’in
terè
s pú
blic
i
soci
al,
susc
eptib
les
d’ed
ifica
ció
per
a do
taci
ons,
equ
ipam
ents
i e
dific
is p
úblic
s i
d) s
òls
priv
ats
i ed
ifica
bles
. A
ques
tes
dete
rmin
acio
ns
físiq
ues
es
repr
esen
ten
a es
cala
1/
1000
en
el
s pl
ànol
s d'
orde
naci
ó i q
ualif
icac
ió, e
xcep
te e
n el
s se
ctor
s de
Pla
esp
ecia
l. 2.
E
n el
sò
l ap
te
per
urba
nitz
ar,
les
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s de
term
inen
el
s se
ctor
s de
de
senv
olup
amen
t en
Pla
ns p
arci
als,
els
ele
men
ts fo
nam
enta
ls d
e l'e
stru
ctur
a ur
bana
, els
ap
rofit
amen
ts u
rban
ístic
s m
àxim
s i
esta
blei
x m
itjan
çant
la
qual
ifica
ció
urba
níst
ica
la
regu
laci
ó ge
nèric
a de
ls d
ifere
nts
usos
glo
bals
i de
ls s
eus
nive
lls d
’inte
nsita
t. 3.
El s
òl n
o ur
bani
tzab
le e
star
à su
bjec
te a
les
limita
cion
s qu
e es
tabl
eixe
n el
s ar
ticle
s 12
7 i
128
del T
ext r
efós
del
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12725� �
19
Art
icle
45
Alç
ada
lliur
e de
les
plan
tes
pis
L’al
çada
lliu
re d
e le
s pl
ante
s pi
s no
ser
à in
ferio
r a
2,50
m.
S'e
ntén
per
alç
ada
lliur
e la
dis
tàn c
ia q
ue h
i ha
entr
e el
pla
sup
erio
r de
l pa v
imen
t en
el p
unt
més
alt
i el c
orre
spon
ent p
la in
ferio
r de
l sos
tre
en e
l seu
pun
t més
bai
x.
Art
icle
46
Ele
men
ts tè
cnic
s de
les
inst
al·la
cion
s 1.
Els
vol
ums
corr
espo
nent
s al
s el
emen
ts t
ècni
cs d
e le
s in
stal
·laci
ons,
def
inits
en
aque
stes
N
orm
es,
s’ha
uran
de
pr
eveu
re
en
el
proj
ecte
d’
edifi
caci
ó co
m
a co
mpo
sici
ó ar
quite
ctòn
ica
conj
unta
am
b to
t l’e
dific
i. 2.
Le
s di
men
sion
s de
ls
volu
ms
corr
espo
nent
s a
aque
sts
elem
ents
só
n fu
nció
de
le
s ex
igèn
cies
tècn
ique
s de
cad
a ed
ifici
o s
iste
ma
d’in
stal
·laci
ons.
A
rtic
le 4
7 C
osso
s so
rtin
ts
1.
Els
co
ssos
so
rtin
ts
habi
tabl
es
o oc
upab
les,
ta
ncat
s,
sem
itanc
ats
o ob
erts
, qu
e so
bres
urte
n de
la
línia
de
la f
açan
a o
de l
’alin
eaci
ó de
l’e
spai
lliu
re i
nter
ior
de l
’illa
o
d’al
inea
ció
de l’
edifi
ci c
ompl
iran,
en
tot c
as, e
l que
s’h
a di
spos
at e
n aq
uest
art
icle
. 2.
Son
cos
sos
sort
ints
tan
cats
, el
s m
irado
rs,
trib
unes
i a
ltres
sim
ilars
, am
b to
ts e
ls c
osta
ts
amb
tanc
amen
ts.
Són
co
ssos
so
rtin
ts
sem
itanc
ats
els
coss
os
vola
ts
que
tingu
in
tanc
at
algu
n de
ls
para
men
ts
late
rals
, co
m
són
les
gale
ries
i si
mila
rs
que
reun
eixe
n aq
uest
es
cara
cter
ístiq
ues.
S
on c
osso
s vo
lats
obe
rts
les
terr
asse
s, e
ls b
alco
ns i
d’al
tres
sem
blan
ts.
Els
cos
sos
ober
ts s
’han
de
sepa
rar
dels
tan
cam
ents
lat
eral
s de
ls c
osso
s ta
ncat
s un
a di
stàn
cia
mín
ima
igua
l al v
ol d
el c
os ta
ncat
. S
i aqu
esta
dis
tànc
ia e
s in
ferio
r, e
l cos
es
cons
ider
arà
sem
itanc
at.
3 a)
La
supe
rfíc
ie e
n pl
anta
del
s co
ssos
sor
tints
tan
cats
es
com
puta
rà a
efe
ctes
de
l’índ
ex
d’ed
ifica
bilit
at n
et i
de la
sup
erfíc
ie d
el s
ostr
e ed
ifica
ble.
b)
Als
cos
sos
sort
ints
sem
itanc
ats
la s
uper
fície
en
plan
ta c
ompu
tarà
en
un c
inqu
anta
per
ce
nt a
efe
ctes
de
l’índ
ex d
'edi
ficab
ilita
t ne
t i d
e la
sup
erfíc
ie d
el s
ostr
e ed
ifica
ble.
Per
ò, a
ef
ecte
s de
càl
cul d
e la
sup
erfíc
ie d
el s
ostr
e ed
ifica
ble
deix
arà
de c
ompu
tar-
se la
par
t que
si
gui o
bert
a pe
r to
ts e
ls c
osta
ts a
par
tir d
'un
pla
para
l·lel
a la
líni
a de
faça
na.
c) E
ls c
osso
s so
rtin
ts o
bert
s no
es
com
puta
ran
a ef
ecte
s de
l cà
lcul
de
la s
uper
fície
del
so
stre
edi
ficab
le. E
s co
mpu
tara
n a
efec
tes
de l’
ocup
ació
màx
ima
a la
pla
nta
baix
a i e
n el
tip
us d
’ord
enac
ió d
’edi
ficac
ió a
ïllad
a, a
més
als
efe
ctes
de
sepa
raci
ons
als
límits
de
parc
el·la
. 4.
Són
pro
hibi
ts e
ls c
osso
s so
rtin
ts a
la p
lant
a ba
ixa.
5.
Als
car
rers
de
men
ys d
e 8
m. n
o es
per
met
en c
osso
s so
rtin
ts ta
ncat
s i s
emita
ncat
s.
6. S
'adm
eten
, am
b le
s ex
cepc
ions
o r
estr
icci
ons
esta
bler
tes
a le
s N
orm
es a
plic
able
s a
cada
zo
na o
sec
tor,
els
cos
sos
sort
ints
a p
artir
de
la p
rimer
a pl
anta
, se
mpr
e qu
e de
ixin
una
al
tura
mín
ima
resp
ecte
a la
ras
ant
del c
arre
r de
4,0
0 m
, ex
cept
e en
el n
ucli
vell,
cla
u 1,
qu
e se
rà d
e 3,
00 m
. 7.
S'e
ntén
per
pla
lím
it la
tera
l de
vol,
el p
la n
orm
al a
la fa
çana
que
lim
ita e
l vol
de
tot t
ipus
de
coss
os s
ortin
ts e
n pl
anta
pis
. A
ques
t pl
a lím
it de
vol
se
situ
a a
un m
etre
de
la l
ínia
m
itger
a.
8. E
ls c
osso
s so
rtin
ts ti
ndra
n en
pla
nta
una
geom
etria
per
imet
ral a
mb
dire
ctriu
s pa
ral·l
eles
o
orto
gona
ls a
l’al
inea
ció
del c
arre
r.
9. E
l tan
cam
ent
de la
faç
ana
corr
espo
nent
als
cos
sos
sem
itanc
ats
i obe
rts
es s
ituar
à en
el
pla
de l'
alin
eaci
ó de
l car
rer.
� �18
oc
upab
les,
de
ca
ràct
er
fix,
que
sobr
esur
t en
de
l’alin
eaci
ó o
línia
de
fa
çana
o
de
l’alin
eaci
ó in
terio
r o
de l’
alin
eaci
ó de
l’ed
ifica
ció.
m
) P
ati
de l
lum
s o
celo
bert
: E
s to
t es
pai
no e
dific
at s
ituat
din
s el
vol
um d
e l’e
dific
ació
i
dest
inat
a o
bten
ir il·
lum
inac
ió i
vent
ilaci
ó.
n) P
ati
de v
entil
ació
: E
s to
t l’e
spai
no
edifi
cat,
d’ig
ual
sign
ifica
ció
que
el p
ati
de l
lum
s o
celo
bert
, pe
rò d
estin
at a
il·l
umin
ar o
ven
tilar
esc
ales
o d
epen
dènc
ies
que
no s
igui
n do
rmito
ris, c
uine
s i e
stan
ces.
S’e
ntén
per
est
ance
s, le
s sa
les
o ha
bita
cion
s, n
orm
alm
ent
habi
tabl
es i
no d
estin
ades
a
dorm
itoris
, com
són
el m
enja
dor,
la s
ala
d'es
tar,
el d
espa
tx, l
a bi
blio
teca
, etc
...
o) E
lem
ents
tècn
ics
de le
s in
stal
·laci
ons
: Par
ts in
tegr
ants
del
s se
rvei
s de
l’ed
ifici
de
carà
cter
co
mú,
com
els
seg
üent
s: F
iltre
s d’
aire
; di
pòsi
ts d
e re
serv
es d
’aig
ua,
de r
efrig
erac
ió o
ac
umul
ador
a;
cond
ucte
s de
ve
ntila
ció
o de
fu
ms;
cl
arab
oies
; an
tene
s de
te
leco
mun
icac
ió,
ràdi
o i
tele
visi
ó; m
aqui
nària
d’a
scen
sor;
esp
ais
per
a re
corr
egut
ext
ra
dels
asc
enso
rs i,
fin
s i t
ot,
per
accé
s d'
aque
stes
al p
la d
el t
erra
t o
cobe
rta;
ele
men
ts d
e su
port
per
a e
sten
dre
la r
oba
i d’a
ltres
que
com
unam
ent
tingu
in a
ques
t va
lor
d’el
emen
t tè
cnic
i qu
e no
sup
osin
par
ts d
e l’e
dific
i que
es
pugu
in c
omer
cial
itzar
inde
pend
entm
ent.
Art
icle
43
Con
dici
ons
de la
Pla
nta
Bai
xa
1. E
s la
prim
era
plan
ta p
er s
obre
la p
lant
a de
l sot
erra
ni, r
eal o
pos
sibl
e. P
erò,
en
el s
iste
ma
d'or
dena
ció
sego
ns a
linea
ció
de v
ial,
la p
lant
a ba
ixa
per
a ca
da p
arce
l·la
es a
quel
la e
l pa
vim
ent d
e la
qua
l est
igui
situ
at e
ntre
0,6
0 m
. per
dam
unt i
0,6
0 m
. per
sot
a de
la r
asan
t de
l vi
al,
en e
ls p
unts
de
maj
or o
men
or c
ota,
res
pect
ivam
ent,
que
corr
espo
n a
la
parc
el·la
.
En
els
caso
s en
que
, en
el s
iste
ma
d’or
dena
ció
sego
ns a
linea
ció
de v
ial,
a co
nseq
üènc
ia
del p
ende
nt,
hi h
agi m
és d
’una
pla
nta
que
se s
ituï
dins
del
s lím
its e
stab
lert
s al
par
àgra
f an
terio
r s’
ente
ndrà
per
pla
nta
baix
a pe
r a
cada
tra
m f
ront
al d
e pa
rcel
·la l
a de
pos
ició
in
ferio
r.
P
er a
ques
t si
stem
a d’
orde
naci
ó, e
n el
s ca
sos
de p
arce
l·les
enf
ront
ades
a d
os v
ials
op
osat
s, e
s re
ferir
à la
cot
a pl
anta
bai
xa a
cad
a fr
ont,
com
si
es t
ract
és d
e di
fere
nts
parc
el·le
s, la
fond
ària
de
les
qual
s si
gui a
l pun
t mig
de
l’illa
. 2.
No
es p
erm
et e
l des
dobl
amen
t de
la p
lant
a ba
ixa
en d
ues
plan
tes,
seg
ons
la m
odal
itat d
e se
mis
oter
rani
i en
tres
ol, o
pla
nta
baix
a i a
ltell.
3.
L'a
lçad
a lli
ure
mín
ima
de la
pla
nta
baix
a és
de
dos
seta
nta
met
res
(2,7
0 m
), i
de 2
,50
m.
en e
l cas
d'h
abita
tges
i co
mer
ços
men
ors
de 8
0 m
2.
Art
icle
44
Con
dici
ons
de la
Pla
nta
Sot
erra
ni
1. L
es p
lant
es s
oter
rani
en
el ti
pus
d'or
dena
ció
sego
ns a
linea
ció
de v
ial,
són
les
situ
ades
per
so
ta d
e la
pla
nta
baix
a, t
ingu
in o
no
ober
ture
s a
caus
a de
ls d
esni
vells
en
qual
sevo
l del
s fr
onts
d'e
dific
ació
. 2.
Le
s pl
ante
s so
terr
ani,
en
els
altr
es
tipus
d'
orde
naci
ó,
són
tota
pl
anta
en
terr
ada
o se
mie
nter
rada
, se
mpr
e qu
e llu
r so
stre
est
igui
a m
enys
d'u
n m
etre
per
dam
unt
del n
ivel
l de
l sòl
ext
erio
r de
finiti
u. L
a pa
rt d
e pl
anta
sem
ient
erra
da,
el s
ostr
e de
la q
ual s
obre
surt
i m
és d
'un
met
re p
er s
obre
d'a
ques
t niv
ell,
tindr
à, e
n to
ta a
ques
ta p
art,
la c
onsi
dera
ció
de
plan
ta b
aixa
. 3.
En
els
sote
rran
is n
o es
per
met
l’ús
res
iden
cial
i sa
nita
ri.
4. L
’alç
ada
lliur
e de
les
plan
tes
sote
rran
i ha
d’és
ser
supe
rior
a 2,
20 m
. 5.
E
ls
sote
rran
is,
per
sota
de
l pr
imer
, no
més
es
po
dran
de
stin
ar
a ap
arca
men
t o
inst
al·la
cion
s tè
cniq
ues
de l’
edifi
ci.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612726
� �21
addi
ció
de n
oves
pla
ntes
. C
elob
erts
: P
oden
éss
er i
nter
iors
o m
ixte
s. S
ón i
nter
iors
els
cel
ober
ts q
ue n
o s'
obre
n a
espa
is l
liure
s,
vial
s o
patis
d’il
la, i
són
mix
tes
els
ober
ts a
aqu
ests
esp
ais.
C
elob
erts
inte
riors
: La
sev
a su
perf
ície
dep
èn d
e la
sev
a al
çada
. H
an d
e pe
rmet
re in
scriu
re
un c
ercl
e de
dià
met
re ig
ual a
una
sis
ena
part
de
la s
eva
alça
da (
1/6)
, am
b un
mín
im d
e 2,
00
m.
pels
edi
ficis
de
fins
a du
es p
lant
es i
no
sigu
in m
anco
mun
ats,
i d
e 3,
00 m
. en
els
altr
es
supò
sits
. La
supe
rfíc
ie m
ínim
a de
ls c
elob
erts
es
rege
ix p
er la
seg
üent
taul
a:
Altu
ra c
elob
ert f
ins
a 2
piso
s =
supe
rfíc
ie m
ínim
a de
l cel
ober
t 6 m
2.
Altu
ra c
elob
ert f
ins
a 3
piso
s =
supe
rfíc
ie m
ínim
a de
l cel
ober
t 9 m
2.
Con
dici
ons:
-
Les
sepa
raci
ons
mín
imes
ent
re p
aret
s no
pod
ran
redu
ir-se
per
la c
onst
rucc
ió d
'ele
men
ts n
i ve
rtic
als
ni h
oritz
onta
ls, h
aven
t-se
de
deix
ar a
bsol
utam
ent l
liure
s.
- E
l còm
put
de l’
altu
ra d
e ce
lobe
rt,
a ef
ecte
s de
det
erm
inar
la s
uper
fície
mín
ima,
s’a
mid
arà
des
la c
ota
del p
avim
ent d
e la
pla
nta
que
hi v
entil
i, fin
s al
pun
t més
alt
de le
s pa
rets
que
fo
rmen
el c
elob
ert.
- E
ls c
elob
erts
es
podr
an c
obrir
am
b cl
arab
oies
, se
mpr
e qu
e es
dei
xi u
n es
pai
perim
etra
l lli
ure
sens
e ta
ncam
ent
de c
ap t
ipus
ent
re l
es p
aret
s i
la c
lara
boia
am
b un
a su
perf
ície
m
ínim
a de
ven
tilac
ió d
el 2
0% d
e la
sev
a su
perf
ície
. C
elob
erts
mix
tes:
Han
de
perm
etre
insc
riure
un
cerc
le d
e di
àmet
re ig
ual a
una
sis
ena
part
de
la s
eva
alça
da (
1/6)
ent
re le
s tr
es p
aret
s, a
mb
una
ampl
ada
mín
ima
ober
ta a
l’es
pai l
liure
de
2,0
0 m
. P
atis
de
vent
ilaci
ó P
oden
éss
er in
terio
rs o
mix
tes.
La
sup
erfíc
ie d
epèn
de
la s
eva
alça
da.
Han
de
perm
etre
ins
criu
re u
n ce
rcle
de
diàm
etre
ig
ual
a un
a vu
itena
par
t de
la
seva
alç
ada
(1/8
), a
mb
un m
ínim
d’1
,00
m s
empr
e qu
e no
pr
odue
ixin
en
cap
punt
est
rang
ulac
ions
i am
b un
a su
perf
ície
mín
ima
de:
Altu
ra p
ati f
ins
a 1
pis
= su
perf
ície
mín
ima
del c
elob
ert 1
m2
Altu
ra p
ati f
ins
a 2
piso
s =
supe
rfíc
ie m
ínim
a de
l cel
ober
t 2 m
2 A
ltura
pat
i fin
s a
3 pi
sos
= su
perf
ície
mín
ima
del c
elob
ert 3
m2
Con
dici
ons
dels
pat
is d
e ve
ntila
ció:
-
Les
sepa
raci
ons
mín
imes
ent
re p
aret
s no
pod
ran
redu
ir-se
per
la c
onst
rucc
ió d
'ele
men
ts n
i ve
rtic
als
ni h
oritz
onta
ls, h
aven
t-se
de
deix
ar a
bsol
utam
ent l
liure
s.
- E
l còm
put
de l’
altu
ra d
el p
ati,
a ef
ecte
s de
det
erm
inar
la s
uper
fície
mín
ima,
s’a
mid
arà
des
de la
cot
a de
l pav
imen
t de
la p
lant
a qu
e hi
ven
tili,
fins
al p
unt
més
alt
de le
s pa
rets
que
fo
rmen
el p
ati d
e ve
ntila
ció.
-
Els
pat
is d
e ve
ntila
ció
es p
odra
n co
brir
amb
clar
aboi
es,
sem
pre
que
es d
eixi
un
espa
i pe
rimet
ral
lliur
e se
nse
tanc
amen
t de
cap
tip
us e
ntre
les
par
ets
i la
cla
rabo
ia a
mb
una
supe
rfíc
ie m
ínim
a de
ven
tilac
ió d
el 2
0% d
e la
sev
a su
perf
ície
. P
atis
de
vent
ilaci
ó m
ixte
s: H
an d
e pe
rmet
re i
nscr
iure
un
cerc
le d
e di
àmet
re i
gual
a u
na
sete
na
part
de
la
se
va
alça
da
(1/7
) en
tre
les
tres
pa
rets
, am
b un
a am
plad
a m
ínim
a d’
ober
tura
a l’
espa
i lliu
re d
’1 m
. II.
2. O
RD
EN
AC
IO D
E L
’ED
IFIC
AC
IO S
EG
ON
S A
LIN
EA
CIO
DE
VIA
L � �
� �20
Art
icle
48
Vol
màx
im d
els
coss
os s
ortin
ts
1. T
ipus
d'o
rden
ació
seg
ons
alin
eaci
ó de
via
l :
A t
otes
les
zon
es o
sec
tors
, m
enys
qua
n s’
esta
blei
xi
una
norm
ativ
a es
pecí
fica
per
algu
na
d’el
les,
re
gira
n le
s se
güen
ts
pres
crip
cion
s:
a) V
ol m
àxim
: 1
/10
de l
'am
plad
a de
l ca
rrer
, am
b el
màx
im d
e 1,
20 m
. E
n el
s vi
als
de
men
ys d
e 6
m. e
ls c
osso
s so
rtin
ts o
bert
s, s
eran
infe
riors
a 0
,50
m.
b) E
l vo
l m
àxim
del
s co
ssos
sor
tints
obe
rts
a l’e
spai
lliu
re i
nter
ior
de l
’illa
no
podr
à ex
cedi
r d’
un v
intè
(1/
20)
de d
iàm
etre
de
la c
ircum
ferè
ncia
ins
crip
tible
a l
’esp
ai l
liure
in
terio
r de
l’ill
a, a
mb
un v
ol m
àxim
d’1
,20
m.
c) E
ls c
osso
s so
rtin
ts o
bert
s po
dran
ocu
par
les
2/3
part
s de
la lo
ngitu
d de
la fa
çana
. C
onju
ntam
ent
els
coss
os s
ortin
ts t
anca
ts i
sem
itanc
ats
no e
n po
dran
ocu
par
més
de
la
mei
tat
de l
a lo
ngitu
d de
la
faça
na.
En
qual
sevo
l ca
s la
lon
gitu
d m
àxim
a de
faç
ana
ocup
ada
per
coss
os
sort
ints
, su
mad
es
les
ocup
ades
pe
r co
ssos
so
rtin
ts
ober
ts,
sem
itanc
ats
i ta
ncat
s se
rà d
e 2/
3 la
lon
gitu
d to
tal
de f
açan
a. E
ls c
osso
s so
rtin
ts e
s se
para
ran
de la
mitg
era
veïn
a un
mín
im d
’un
met
re d
e di
stàn
cia.
2.
Tip
us d
'ord
enac
ió d
'edi
ficac
ió a
ïllad
a:
En
aque
st t
ipus
d'o
rden
ació
el
vol
dels
cos
sos
sort
ints
, ta
ncat
s o
sem
itanc
ats,
ve
limita
t pe
r la
sup
erfíc
ie d
e so
stre
edi
ficab
le d
e la
pa
rcel
·la.
E
n el
per
cent
atge
d'o
cupa
ció
màx
ima
de l
a pa
rcel
·la i
en
les
sepa
raci
ons
als
límits
de
parc
el·la
es
tindr
an e
n co
mpt
e el
s ta
ncat
s, s
emita
ncat
s i e
ls o
bert
s.
Art
icle
49
Ele
men
ts s
ortin
ts
Els
ele
men
ts s
ortin
ts,
com
els
sòc
ols,
pila
rs,
ràfe
cs,
gàrg
oles
, m
arqu
esin
es,
para
-sol
s i
d’al
tres
de
sim
ilars
fix
os e
s lim
itara
n, e
n qu
an a
l se
u vo
l, a
tot
el d
ispo
sat
per
als
coss
os
sort
ints
am
b le
s se
güen
ts p
artic
ular
itats
, apl
icab
les
a qu
alse
vol t
ipus
d’o
rden
ació
. a)
S’a
dmet
en e
ls e
lem
ents
sor
tints
a la
pla
nta
baix
a d’
una
edifi
caci
ó en
fron
tada
a u
n ca
rrer
de
més
de
6 m
. d’
ampl
ada,
i se
mpr
e qu
e no
sob
resu
rtin
mes
d'u
na c
inqu
ante
na p
art
(1/5
0)
de l
’am
plad
a de
l vi
al,
d’un
a dè
cim
a pa
rt (
1/10
) de
l’a
mpl
ada
de l
a vo
rera
, am
b un
màx
im
abso
lut
de 0
,20
m.
quan
afe
ctin
a m
enys
de
la c
inqu
ena
part
de
la lo
ngitu
d de
la f
açan
a, o
de
0,1
0 m
. si o
cupe
n m
és d
’aqu
est c
inqu
è de
faça
na.
b) S
'adm
eten
els
ele
men
ts s
ortin
ts q
ue s
e si
tuïn
de
form
a qu
e ca
p de
ls s
eus
punt
s no
es
trob
i a u
na a
lçad
a in
ferio
r al
s 4,
00 m
. pe
r so
bre
de la
ras
ant
de la
vor
avia
i qu
e llu
r vo
l no
sigu
i su
perio
r en
cap
pun
t a
l’am
plad
a de
la
vora
via
men
ys d
e 0,
40 m
., am
b un
màx
im
d’1,
50
m.,
i qu
e no
si
gui
supe
rior
a la
m
ida
del
cos
sort
int
màx
im
del
carr
er.
Exc
epci
onal
men
t en
la
zona
del
Nuc
li V
ell
(cla
u 1)
es
perm
eten
a u
na a
lçad
a su
perio
r al
s 3,
00 m
. c)
Els
ràf
ecs
podr
an v
olar
del
pla
de
faça
na f
ins
a un
màx
im d
e 0,
60 m
. pe
ls c
arre
rs d
e m
enys
de
10 m
. i fi
ns u
n m
àxim
de
0,90
m. p
er a
ls c
arre
rs d
e 10
m. o
més
. A
rtic
le 5
0 V
entil
ació
i il·
lum
inac
ió
Am
b ca
ràct
er g
ener
al,
es c
ompl
iran
les
norm
es q
ue r
egul
en l
’hab
itabi
litat
obj
ectiv
a ex
igid
a al
s ha
bita
tges
en
la le
gisl
ació
vig
ent.
Les
esta
nces
i d
orm
itoris
del
s ha
bita
tges
ven
tilar
an c
om a
mín
im m
itjan
çant
cel
ober
ts.
En
qual
sevo
l cas
, el m
enja
dor-
esta
r i u
n do
rmito
ri do
ble
vent
ilarà
dire
ctam
ent a
l’ex
terio
r.
El d
ispo
sat e
n aq
uest
art
icle
és
d’ap
licac
ió a
les
obre
s de
nov
a ed
ifica
ció
i d’a
mpl
iaci
ó pe
r
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12727� �
23
trac
ti.
c) S
'ent
endr
à pe
r am
ple
punt
ual d
e vi
al p
er a
un
punt
d'u
na a
linea
ció
de v
ialit
at, l
a m
enor
de
les
dist
ànci
es e
ntre
aqu
est p
unt i
els
pun
ts d
e l'a
linea
ció
opos
ada
al m
atei
x vi
al.
d) Q
uan
per
aplic
ació
de
la r
egl a
ant
erio
r re
sulti
n am
plad
es d
e vi
als
dife
rent
s pe
r a
fron
ts
opos
ats
i tr
ams
pròx
ims
d’un
mat
eix
vial
, i
en s
òl d
’igua
l zo
nific
ació
, es
pre
ndrà
com
a
ampl
ada
de v
ial l
’am
plad
a m
itjan
a qu
e as
segu
ri un
nom
bre
màx
im d
e pl
ante
s un
iform
e.
2. L
’am
plad
a de
via
l és
la
que
resu
lta d
e la
rea
l af
ecta
ció
a l'ú
s pú
blic
. Q
uan
es t
ract
a de
pa
rcel
·les
enfr
onta
des
a vi
als
de n
ova
ober
tura
, l'a
mpl
ada
de v
ial s
erà
la q
ue e
n vi
rtut
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s i
del
proj
ecte
d'u
rban
itzac
ió s
'afe
cti
real
men
t a
l'ús
públ
ic i
, a
aque
st
efec
te,
se c
edei
xi i
urb
anitz
i. N
omés
els
via
ls e
fect
ivam
ent
urba
nitz
ats,
o a
quel
ls p
er a
ls
qual
s s'
asse
guri
la u
rban
itzac
ió s
imul
tàni
a a
l'edi
ficac
ió,
serv
iran
de p
aràm
etre
reg
ulad
or d
e le
s al
çade
s de
ls e
dific
is o
del
s vo
ls p
erm
esos
. A
rtic
le 5
4 A
lçad
a 1.
El n
ombr
e m
àxim
de
plan
tes
és l'
esta
bler
t a le
s no
rmes
apl
icab
les
a ca
da z
ona
o se
ctor
. 2.
L'a
lçad
a s'
amid
arà
vert
ical
men
t en
el p
la e
xter
ior
de la
faça
na, f
ins
a la
inte
rsec
ció
amb
el
pla
horit
zont
al q
ue c
onté
la
línia
d'a
rren
cada
de
la c
ober
ta,
o am
b el
pla
sup
erio
r de
ls
elem
ents
res
iste
nts
en e
l cas
del
terr
at o
cob
erta
pla
na.
3. L
’equ
ival
ènci
a en
tre
plan
tes
i l'a
lçad
a re
gula
dora
màx
ima
mes
urad
a en
met
res
es r
egul
a se
gons
la ta
ula
segü
ent:
Pla
nta
Bai
xa ..
......
......
. 4
,50
m
“
“
+ 1
pis
......
.. 7
,50
m
“
“
+ 2
piso
s....
10,
50 m
4.
Per
dam
unt d
e l’a
lçad
a re
gula
dora
màx
ima
nom
és e
s pe
rmet
ran:
a)
La
cobe
rta
term
inal
de
l’edi
fici,
de p
ende
nt i
nfer
ior
al t
rent
a pe
r ce
nt (
30%
), l
es l
ínie
s d’
arre
ncad
a de
la q
ual s
igui
n lín
ies
horit
zont
als
para
l·lel
es a
ls p
aram
ents
ext
erio
rs d
e le
s fa
çane
s a
carr
er i
a pa
ti in
terio
r d’
illa.
Aqu
esta
líni
a es
situ
arà
a un
a al
çada
no
supe
rior
a la
reg
ulad
ora
màx
ima,
i qu
an n
o s'
arrib
i a l'
alça
da r
egul
ador
a es
situ
arà
com
a m
àxim
60
cm p
er d
amun
t de
l’úl
tim f
orja
t. E
l vol
màx
im v
e de
term
inat
per
la s
ortid
a de
ls r
àfec
s. E
n ca
p pu
nt la
cob
erta
no
podr
à su
pera
r el
s tr
es m
etre
s (3
,00
m)
sobr
e l’a
lçad
a re
gula
dora
. La
il·lu
min
ació
i ve
ntila
ció
de l’
espa
i sot
a co
bert
a es
rea
litza
rà a
mb
ober
ture
s si
tuad
es e
n el
pla
inc
linat
de
la c
ober
ta,
o am
b pe
tites
obe
rtur
es d
’un
màx
im d
e 45
x45
cm e
n le
s fa
çane
s, a
mb
una
sepa
raci
ó m
ínim
a en
tre
ober
ture
s d’
1 m
. b)
. E
n el
s ed
ifici
s am
b te
rrat
o c
ober
ta p
lana
, es
per
met
en le
s ca
mbr
es d
’aire
i el
emen
ts
de c
ober
tura
, am
b un
a al
çada
tot
al m
àxim
a de
sei
xant
a (6
0) c
entím
etre
s, a
ixí
com
les
ca
ixes
d’e
scal
a pe
r ac
cés
al te
rrat
. Aqu
este
s es
situ
aran
din
s el
vol
um d
eter
min
at p
er le
s pe
nden
ts d
e la
cob
erta
reg
ulad
es e
n l’a
part
at a
nter
ior,
i el
s pa
ram
ents
de
tanc
amen
t es
se
para
ran
un m
ínim
de
3,00
m d
e le
s fa
çane
s al
car
rer
i al p
ati d
’illa
. c)
La
solu
ció
mix
ta d
e co
bert
a in
clin
ada
i te
rrat
pla
s’a
dmet
si
es c
ompl
eixe
n to
tes
les
cond
icio
ns d
els
dos
apar
tats
ant
erio
rs r
efer
ents
a la
cob
erta
i al
s te
rrat
s. E
ls p
aram
ents
de
tanc
amen
t es
sepa
rara
n un
mín
im d
e 3,
00 m
de
les
faça
nes
al c
arre
r i a
l pat
i d’il
la. E
n la
zon
a de
l nuc
li ve
ll, c
lau
1, e
l ter
rat e
s se
para
rà u
n m
ínim
d’1
m d
e l’a
linea
ció
al c
arre
r i
de la
fond
ària
edi
ficad
a. A
ques
t esp
ai e
ntre
les
faça
nes
i el t
erra
t enr
etira
t es
cobr
irà a
mb
teul
a, s
ituad
a en
el m
atei
x pl
a in
clin
at d
e la
cob
erta
, for
man
t un
únic
pla
de
cobr
imen
t.
� �22
Art
icle
51
Def
inic
ió d
e co
ncep
tes
Els
con
cept
es c
itats
tene
n el
sig
nific
at s
egüe
nt:
a) A
linea
ció
de v
ial:
Es
la lí
nia
que
esta
blei
x al
llar
g de
ls v
ials
els
lím
its a
l’ed
ifica
ció.
b)
Lín
ia d
e fa
çana
: Es
el tr
am d
'alin
eaci
ó pe
rtan
yent
a c
ada
parc
el·la
. c)
Am
plad
a de
via
l: E
s la
mid
a lin
eal q
ue,
com
a d
istà
ncia
ent
re d
ues
band
es d
el c
arre
r, e
s pr
en c
om a
con
stan
t o
parà
met
re q
ue s
erve
ix p
er a
det
erm
inar
l’al
çada
reg
ulad
ora
i altr
es
cara
cter
ístiq
ues
de l’
edifi
caci
ó.
d) A
lçad
a re
gula
dora
màx
ima:
Les
que
pod
en a
ssol
ir le
s ed
ifica
cion
s, e
xcep
te e
xcep
cion
s.
e)
Nom
bre
màx
im
de
plan
tes:
N
ombr
e m
àxim
de
pl
ante
s pe
rmes
es
dins
de
l’a
lçad
a re
gula
dora
. S
'han
de
resp
ecta
r co
njun
tam
ent
aque
stes
due
s co
nsta
nts:
alç
ada
i nom
bre
de
plan
tes.
f)
Mitg
era:
Es
la p
aret
late
ral,
límit
entr
e du
es e
dific
acio
ns o
par
cel·l
es, q
ue s
’ele
ven
des
dels
fo
nam
ents
a l
a co
bert
a, e
ncar
a qu
e la
con
tinuï
tat
s’in
terr
ompi
per
cel
ober
ts o
pat
is d
e ve
ntila
ció,
de
carà
cter
man
com
unat
. g)
Illa
: Sup
erfíc
ie d
e sò
l del
imita
da p
er le
s al
inea
cion
s de
via
litat
con
tigüe
s.
h) F
ondà
ria o
pro
fund
itat
edifi
cabl
e: E
s la
dis
tànc
ia n
orm
al a
la
línia
de
faça
na q
ue l
imita
l’e
dific
ació
per
la p
art p
oste
rior.
Def
inei
x el
pla
de
faça
na a
l’es
pai l
liure
inte
rior
de l’
illa.
i)
Esp
ai ll
iure
inte
rior
d’ill
a: E
s l’e
spai
lliu
re d
’edi
ficac
ió o
nom
és e
dific
able
en
plan
ta b
aixa
i so
terr
ani,
quan
sig
ui e
l cas
, que
res
ulta
d’a
plic
ar le
s pr
ofun
dita
ts e
dific
able
s.
j) R
ecul
ada
de l’
edifi
caci
ó. E
s el
ret
rocé
s de
l’ed
ifica
ció
resp
ecte
a l’
alin
eaci
ó de
via
l o a
les
mitg
eres
. Pot
éss
er d
’illa
, d’e
dific
i o d
e pl
ante
s.
Art
icle
52
Alin
eaci
ó de
via
l 1.
L’a
linea
ció
de l
’edi
ficac
ió c
oinc
idei
x am
b la
del
car
rer
o vi
al e
xcep
te e
n el
s ca
sos
de
recu
lada
per
mes
a o
oblig
ada.
2.
Les
rec
ulad
es p
erm
eses
o o
blig
ades
són
les
que
disp
osen
en
el P
làno
l d’o
rden
ació
i de
qu
alifi
caci
ó i
les
Nor
mes
, en
reg
ular
el
règi
m d
e le
s di
fere
nts
zone
s o
sect
ors.
Qua
n le
s N
orm
es p
erm
eten
rec
ulad
es s
’hau
ran
de s
ubje
ctar
a l
es d
ispo
sici
ons
del
corr
espo
nent
ar
ticle
. A
rtic
le 5
3 A
mpl
ada
de v
ial
1 a) S
i les
alin
eaci
ons
de v
ialit
at s
ón le
s co
nstit
uïde
s pe
r re
ctes
i co
rbes
par
al·le
les
amb
una
dist
ànci
a co
nsta
nt e
n qu
alse
vol
tram
ent
re d
os c
arre
rs t
rans
vers
als,
es
pren
drà
aque
sta
dist
ànci
a co
m a
mpl
ada
de v
ial.
b) S
i le
s al
inea
cion
s de
via
litat
no
son
para
l·lel
es o
pre
sent
en e
ixam
plam
ents
, es
tret
ors
o un
a al
tra
irreg
ular
itat,
s'ha
de
pren
dre
com
a a
mpl
ada
de v
ial p
er a
cad
a co
stat
d'u
n tr
am d
e ca
rrer
com
près
ent
re d
os tr
ansv
ersa
ls e
l mín
im a
mpl
e pu
ntua
l en
el c
osta
t i tr
am d
e qu
è es
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612728
� �25
una
fond
ària
ed
ifica
ble
dete
rmin
ada
pel
lloc
geom
ètric
de
ls
punt
s eq
uidi
stan
ts
de
l’alin
eaci
ó ob
ject
e d’
edifi
caci
ó i d
e la
faça
na o
posa
da.
b) E
ls c
asos
par
ticul
ars
a qu
è do
nin
lloc
alin
eaci
ons
mol
t irr
egul
ars
es r
esol
dran
per
eq
uipa
raci
ó am
b el
s cr
iteris
exp
osat
s al
s ap
arta
ts a
nter
iors
. 5.
Edi
ficis
am
b fa
çana
a p
lace
s, p
arcs
i eq
uipa
men
ts a
mb
espa
i lliu
re.
Per
la
dete
rmin
ació
de
les
alça
des
regu
lado
res
s’ap
licar
an l
es r
egul
acio
ns d
’igua
l m
aner
a qu
e pe
ls c
arre
rs,
com
plin
t le
s re
gula
cion
s fix
ades
en
els
apar
tats
ant
erio
rs,
però
ten
int
en
com
pte
la n
eces
sita
t de
bus
car
la r
egul
arita
t de
les
alça
des
en la
def
inic
ió d
els
alça
ts d
e la
pl
aça.
E
ls e
ncre
uam
ents
de
vies
i el
s xa
mfr
ans
no ti
ndra
n la
con
side
raci
ó de
pla
ces.
A
rtic
le 5
6 R
egle
s so
bre
mitg
eres
1.
Qua
n a
cons
eqüè
ncia
de
dife
rent
s al
çade
s, r
ecul
ades
, fo
ndàr
ia e
dific
able
o d
'altr
es
caus
es p
ugui
n so
rtir
mitg
eres
al
desc
ober
t s'
haur
an d
'aca
bar
amb
mat
eria
ls d
e fa
çana
o,
opta
tivam
ent,
cald
rà r
etira
r-le
s l’e
spai
nec
essa
ri pe
r a
perm
etre
l’ap
aric
ió d
’obe
rtur
es c
om s
i es
trac
tés
d’un
a fa
çana
. 2.
Nom
és s
eran
edi
ficab
les
els
sola
rs o
n la
mitg
era
form
i un
ang
le a
mb
la n
orm
al d
e la
fa
çana
al
punt
d’in
ters
ecci
ó in
ferio
r a
30º,
hav
ent-
se d
e re
gula
ritza
r el
s so
lars
que
no
com
plei
xin
aque
sta
cond
ició
prè
via
per
pode
r ed
ifica
r. E
ls c
asos
esp
ecia
ls,
o qu
e do
nin
lloc
a pa
rtio
ns d
e pa
rcel
·la c
orba
ts o
tre
ncat
s o
a pa
rcel
·les
en a
ngle
, es
res
oldr
an a
plic
ant
els
crite
ris tè
cnic
s in
spira
ts e
n le
s re
gles
que
con
té a
ques
t art
icle
. S
i le
s du
es p
arce
l·les
veï
nes
esta
n co
nstr
uïde
s am
b ed
ifica
cion
s su
perio
rs a
les
de
plan
ta
baix
a no
cal
drà
com
plir
aque
st a
part
at.
Art
icle
57
Fon
dària
edi
ficab
le
1. L
a fo
ndàr
ia o
pro
fund
itat
edifi
cabl
e es
del
imita
per
la
línia
de
faça
na i
la
línia
pos
terio
r d’
edifi
caci
ó.
2. L
a fo
ndàr
ia e
dific
able
res
ulta
rà d
el t
raça
t, en
pos
ició
equ
idis
tant
de
les
faça
nes
a la
via
pú
blic
a, d
’una
figu
ra s
embl
ant a
la d
e l’i
lla.
3. E
n sò
l ur
bà,
els
plàn
ols
de q
ualif
icac
ió f
ixen
la
línia
de
fond
ària
edi
ficab
le m
àxim
a,
sego
ns e
ls c
riter
is a
dequ
ats
per
a ca
da z
ona.
A
ques
t cr
iteri
no a
fect
a a
la f
ondà
ria e
dific
ada
dels
edi
ficis
pre
exis
tent
s qu
e es
res
pect
a en
cara
que
sup
erin
la q
ue r
esul
ta d
e l’a
plic
ació
del
s cr
iteris
pro
pis
de la
zon
a. N
o ob
stan
t, en
l’am
plia
ció
del v
olum
o s
ostr
e de
ls e
dific
is p
reex
iste
nts
o de
la s
eva
nova
con
stru
cció
, es
oblig
ada
la fo
ndàr
ia o
pro
fund
itat f
ixad
a en
el P
làno
l de
qual
ifica
ció.
Art
icle
58
Esp
ai ll
iure
inte
rior
1. L
es z
ones
o s
ecto
rs e
n qu
è es
per
met
i l'o
cupa
ció
amb
edifi
caci
ó de
l'es
pai l
liure
inte
rior
de l
’illa
, el
s lím
its d
e la
qua
l te
nen
la c
onsi
dera
ció
d’al
inea
cion
s, s
’han
de
subj
ecta
r a
les
prev
isio
ns d
e ca
da r
egul
ació
i se
mpr
e se
rà, e
n to
t cas
, com
a m
àxim
de
plan
ta b
aixa
. 2.
L’e
dific
ació
a l
’esp
ai l
liure
int
erio
r d’
illa
nom
és p
odrà
ent
endr
e's,
ref
erit
a la
ras
ant
del
carr
er, f
ins
a un
a fo
ndàr
ia ig
ual a
la m
eita
t de
la d
istà
ncia
ent
re le
s du
es a
linea
cion
s in
terio
rs
de l’
edifi
caci
ó fix
ades
per
les
fond
àrie
s m
àxim
es p
erm
eses
. E
n ca
sos
de d
esni
vell
entr
e fa
çane
s op
osad
es d
e l’i
lla,
aque
sta
fond
ària
lím
it s’
haur
à de
re
duir
de m
aner
a qu
e l’e
dific
ació
a l
’esp
ai l
liure
d’il
la n
o ul
trap
assi
un
pla
idea
l tr
açat
a
quar
anta
-cin
c gr
aus
des
del
límit
de f
ondà
ria e
dific
able
de
la p
arce
l·la
opos
ada
a l’a
lçad
a m
àxim
a co
rres
pone
nt a
la p
lant
a ba
ixa.
Tam
poc
no p
odrà
ultr
apas
sar
el p
la tr
açat
de
la
� �24
d)
Les
bara
nes
de
faça
na
ante
rior
i po
ster
ior
i le
s de
ls
patis
in
terio
rs
que
s’al
cin
dire
ctam
ent
sobr
e l’a
lçad
a re
gula
dora
màx
ima.
L’a
lçad
a d'
aque
stes
bar
anes
no
podr
à ex
cedi
r el
s 1,
20 m
. e)
Els
ele
men
ts d
e se
para
ció
entr
e te
rrat
s, s
ituat
s di
rect
amen
t so
bre
l’alç
ada
regu
lado
ra
màx
ima.
L’a
lçad
a m
àxim
a d’
aque
sts
elem
ents
no
podr
à so
brep
assa
r d’
1,20
m.
en e
l pla
de
faç
ana,
pod
ent
aixe
car-
se a
45º
fin
s a
1,80
m.,
si s
ón o
pacs
i d
e 2,
20 m
. si
són
tr
ansp
aren
ts.
f) E
ls e
lem
ents
tèc
nics
de
les
inst
al·la
cion
s, c
om x
emen
eies
, an
tene
s, p
aral
lam
ps,
etc.
., se
mpr
e qu
e es
tigui
n se
para
ts d
el p
la d
e fa
çana
al c
arre
r o
espa
i lliu
re u
n m
ínim
de
3,00
m
. g)
Els
cor
onam
ents
dec
orat
ius
de le
s fa
çane
s.
Art
icle
55
Reg
les
sobr
e de
term
inac
ió d
’alç
ades
E
l nom
bre
de p
lant
es d
e le
s ed
ifica
cion
s es
reg
ula
en la
nor
mat
iva
conc
reta
de
cada
zon
a.
La d
eter
min
ació
del
pun
t de
ref
erèn
cia
o pu
nt d
’orig
en p
er a
l’a
mid
amen
t de
l’a
lçad
a és
di
fere
nt p
er a
cad
a un
del
s su
pòsi
ts s
egüe
nts:
1.
Edi
fici a
mb
faça
na a
una
sol
a vi
a.
a) S
i la
ras
ant
del
carr
er,
pres
a a
la l
ínia
de
faça
na,
pres
enta
una
dife
rènc
ia d
e ni
vells
en
tre
l’ext
rem
de
la f
açan
a de
cot
a m
és a
lta i
el
seu
cent
re m
enor
de
0,60
m.,
l’alç
ada
regu
lado
ra m
àxim
a s’
amid
arà
al c
entr
e de
la fa
çana
a p
artir
de
la r
asan
t de
la v
orav
ia e
n aq
uest
pun
t. b)
Si l
a di
ferè
ncia
de
nive
lls é
s m
és d
e 0,
60 m
., l’a
lçad
a re
gula
dora
màx
ima
s’am
idar
à a
part
ir d'
un n
ivel
l situ
at a
0,6
0 m
. pe
r so
ta d
e la
cot
a de
l’ex
trem
de
la lí
nia
de f
açan
a de
m
és a
lta c
ota.
c)
Qua
n l’a
plic
ació
d’a
ques
ta r
egla
don
i llo
c qu
e, a
det
erm
inat
s pu
nts
de l
a fa
çana
, la
ra
sant
de
la v
orav
ia s
e si
tuï
a m
és d
e 2,
00 m
. pe
r so
ta d
'aqu
ell
punt
d'a
plic
ació
de
l’alç
ada
regu
lado
ra,
la f
açan
a s’
haur
à de
div
idir
en e
ls t
ram
s qu
e ca
lgui
n pe
rquè
aix
ò no
pa
ssi.
A c
ada
un d
els
tram
s l’a
lçad
a re
gula
dora
s’h
aurà
d’a
mid
ar d
’aco
rd a
mb
les
regl
es
ante
riors
com
si c
ada
tram
fos
faça
na in
depe
nden
t. 2.
Edi
ficis
am
b fa
çana
a d
ues
o m
és v
ies,
que
faci
n ca
nton
ada
o xa
mfr
à.
a) S
i l’a
lçad
a fo
s la
mat
eixa
a c
ada
cara
del
s vi
als,
s'a
plic
aran
les
dis
posi
cion
s de
l nú
mer
o 1
d'aq
uest
art
icle
, pe
rò o
pera
nt a
mb
el c
onju
nt d
e le
s fa
çane
s de
senv
olup
ades
co
m s
i fos
una
de
sola
. b)
Si l
es a
lçad
es r
egul
ador
es fo
ssin
dife
rent
s, le
s m
és a
ltes
es p
odrie
n có
rrer
pel
s ca
rrer
s ad
jace
nts
més
est
rets
fin
s a
una
long
itud
màx
ima
d’un
a ve
gada
i m
itja
l’am
plad
a de
l via
l es
tret
, co
mpt
ada
a pa
rtir
de l
a ca
nton
ada
o úl
tima
infle
xió
del
xam
frà
o de
l pu
nt d
e ta
ngèn
cia
amb
l’alin
eaci
ó de
l via
l de
men
or a
mpl
ada
en c
as d
’aco
rd c
orba
t. A
par
tir d
el p
unt
dete
rmin
at p
er l
a lo
ngitu
d m
àxim
a a
què
es r
efer
eix
l’apa
rtat
ant
erio
r s’
aplic
arà
la r
esta
de
la f
açan
a, l
’alç
ada
pert
inen
t a
l’am
plad
a de
l vi
al a
què
cor
resp
on,
com
si a
ques
ta r
esta
con
stitu
ís u
na u
nita
t ind
epen
dent
. 3.
Edi
ficis
am
b fa
çana
enf
ront
ada
a du
es o
més
vie
s qu
e no
faci
n ca
nton
ada
o xa
mfr
à.
Els
edi
ficis
en
sola
rs a
mb
faça
na a
due
s o
més
vie
s qu
e no
fac
in c
anto
nada
ni
xam
frà
i l’e
dific
ació
del
s qu
als
a ca
da c
ara
estig
ui s
epar
ada
de l’
altr
a pe
r l’e
spai
lliu
re in
terio
r d’
illa
es
regu
lara
n, q
uant
a l’
alça
da, c
om s
i es
trac
tés
d’ed
ifici
s in
depe
nden
ts.
4. E
dific
is e
n ill
es q
ue n
o di
spos
in p
arci
alm
ent d
’esp
ai ll
iure
inte
rior.
a)
L'a
lçad
a re
gula
dora
s'a
plic
arà
des
de c
adas
cun
dels
via
ls. L
'alç
ada
s'ap
licar
à fin
s a
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12729� �
27
Art
icle
62
Ocu
paci
ó m
àxim
a de
par
cel·l
a 1.
L’o
cupa
ció
màx
ima
de p
arce
l·la
s’ha
d’a
mid
ar p
er l
a pr
ojec
ció
orto
gona
l so
bre
un p
la
horit
zont
al d
e to
t el v
olum
d’e
dific
ació
incl
osos
els
cos
sos
sort
ints
. 2.
Les
pla
ntes
sot
erra
nis
resu
ltant
s de
reb
a ixo
s, a
nive
llam
ents
o e
xcav
acio
ns n
o po
dran
ul
trap
assa
r l’o
cupa
ció
màx
ima
de p
arce
l·la,
exc
epte
qua
n es
fa
men
ció
expl
ícita
en
la
regu
laci
ó de
cad
a zo
na d
e fe
r-ho
pos
sibl
e.
Art
icle
63
Sòl
lliu
re d
'edi
ficac
ió
1. E
ls t
erre
nys
que
qued
in l
liure
s d'
edifi
caci
ó pe
r ap
licac
ió d
e la
reg
la s
obre
ocu
paci
ó m
àxim
a de
par
cel·l
a, n
o po
dran
éss
er o
bjec
te,
en s
uper
fície
, de
cap
altr
e ap
rofit
amen
t m
és
que
del c
orre
spon
ent a
esp
ais
lliur
es a
l ser
vei d
e l'e
dific
ació
o e
dific
acio
ns a
ixec
ades
com
a
cons
truc
cion
s au
xilia
rs, e
n el
s ca
sos
que
qued
i man
ifest
a la
sev
a po
ssib
ilita
t per
les
norm
es
de z
ona
o se
ctor
. 2.
Els
pro
piet
aris
de
dues
o m
és p
arce
l·les
con
tigüe
s po
dran
est
ablir
la
man
com
unita
t d'
aque
sts
espa
is ll
iure
s, m
itjan
çant
esc
riptu
ra p
úblic
a in
scrit
a al
Reg
istr
e de
la P
ropi
etat
. A
rtic
le 6
4 A
lçad
a m
àxim
a i n
ombr
e de
pla
ntes
1.
L’a
lçad
a m
àxim
a de
l’ed
ifica
ció
es d
eter
min
arà
en c
ada
punt
a p
artir
de
la c
ota
de p
is d
e la
pla
nta
que
tingu
i la
cons
ider
ació
de
plan
ta b
aixa
. E
n aq
uells
cas
os e
n qu
è, p
er r
aons
del
pen
dent
del
ter
reny
, l’e
dific
ació
es
dese
nvol
upi
esca
lona
dam
ent,
els
volu
ms
d’ed
ifica
ció,
que
sig
uin
cons
truï
ts s
obre
cad
a un
a de
les
pl
ante
s o
part
s de
pla
nta
que
poss
eeix
in la
con
side
raci
ó de
pla
nta
baix
a, s
e su
bjec
tara
n a
l’alç
ada
màx
ima
que
corr
espo
ngui
en
ra
ó de
ca
da
una
de
les
part
s es
men
tade
s,
i l’e
dific
abili
tat t
otal
no
supe
rarà
aqu
ella
que
res
ulta
ria d
’edi
ficar
en
un te
rren
y ho
ritzo
ntal
. E
n ca
p de
ls c
asos
, le
s co
tes
de r
efer
ènci
a de
la
plan
tes
baix
es p
odra
n és
ser
esta
bler
tes
amb
una
varia
ció
abso
luta
de
més
/men
ys u
n m
etre
en
rela
ció
amb
la c
ota
natu
ral
del
terr
eny.
S’h
a de
pre
ndre
com
a p
unt d
e re
ferè
ncia
el c
entr
e de
gra
veta
t de
la p
lant
a ba
ixa
o pa
rt d
e pl
anta
bai
xa.
2. L
’equ
ival
ènci
a en
tre
plan
tes
i l’a
lçad
a m
esur
ada
en m
etre
s es
reg
ular
à pe
r la
tau
la
segü
ent:
Pla
nta
baix
a
4,20
m.
Pla
nta
baix
a +
1 pl
anta
7,
20 m
. am
b le
s ex
cepc
ions
qu
e la
re
gula
ció
de
zone
s de
stin
ades
a
usos
no
re
side
ncia
ls
cont
empl
a.
3. P
er d
amun
t de
l'alç
ada
màx
ima,
nom
és e
s pe
rmet
rà:
- L'
arre
ncad
a de
la
cobe
rta
de l
'edi
fici
serà
com
a m
àxim
a 6
0 cm
. pe
r so
bre
de l
’últi
m
forja
t, am
b un
pen
dent
màx
im d
el tr
enta
per
cen
t (30
%).
-
Les
cam
bres
d'a
ire i
elem
ents
de
cobe
rtur
a en
els
cas
os d
e te
rrat
o c
ober
ta p
lana
, am
b al
çada
tota
l de
seix
anta
(60
) ce
ntím
etre
s.
- Le
s ba
rane
s fin
s un
a al
çària
màx
ima
d’1,
00 m
. si
són
opa
ques
i d
’1,6
0 m
. si
són
tr
ansp
aren
ts o
de
reix
es.
- E
ls e
lem
ents
tècn
ics
de le
s in
stal
·laci
ons,
com
xem
enei
es, a
nten
es, p
aral
lam
ps.
- E
ls a
caba
men
ts d
e l’e
dific
ació
de
carà
cter
exc
lusi
vam
ent d
ecor
atiu
.
� �26
mat
eixa
man
era
des
del l
ímit
de la
fon
dària
edi
ficab
le d
e le
s pa
rcel
·les
corr
espo
nent
s a
les
altr
es fa
çane
s de
l’ill
a.
En
caso
s en
què
la
parc
el·la
sob
repa
ssi
la f
ondà
ria q
ue d
i u e
l pa
ràgr
af p
rimer
d’a
ques
t se
gon
apar
tat,
sens
e ar
ribar
a c
ap m
és c
arre
r, la
res
ta d
e la
par
cel·l
a no
pod
rà e
dific
ar-s
e a
més
alç
ada
que
la q
ue c
orre
spon
dria
a u
n so
lar
dava
nter
a l’
alin
eaci
ó op
osad
a i q
ue ti
ngué
s pe
r lo
ngitu
d de
faç
ana
el s
egm
ent
inte
rcep
tat,
en a
ques
t da
vant
er,
per
dues
per
pend
icul
ars
seve
s tr
açad
es d
es d
els
dos
punt
s ex
trem
s po
ster
iors
del
sol
ar r
eal.
Art
icle
59
Rec
ulad
es
No
són
perm
eses
, ni e
n pl
anta
bai
xa n
i en
les
plan
tes
pis,
exc
epte
en
les
zone
s o
sect
ors
a on
es
tole
rin e
xpre
ssam
ent.
Qua
n es
tole
rin, s
eran
sem
pre,
en
la to
talit
at d
e la
faça
na, d
estin
ant-
se a
l'ei
xam
plam
ent d
el
carr
er s
i so
n in
ferio
rs a
ls 3
m d
e fo
ndàr
ia;
en a
ques
t ca
s se
ran
de c
essi
ó ob
ligat
òria
i
grat
uïta
, ha
vent
-se
d’ur
bani
tzar
deg
udam
ent,
a cà
rrec
del
pro
piet
ari.
La f
ondà
ria e
dific
able
, si
no
es a
ssen
yala
da e
n el
s pl
ànol
s de
qua
lific
ació
, qu
edar
à re
duïd
a en
la
fond
ària
de
la
recu
lada
. La
fond
ària
es
dete
rmin
arà
med
int a
par
tir d
e l’a
linea
ció
de v
ial i
no
de la
rec
ulad
a.
L’al
çada
reg
ulad
ora
màx
ima
aplic
able
a l
es f
inqu
es r
ecul
ades
ser
à la
que
cor
resp
ongu
i a
l’am
plad
a de
l via
l sen
se c
ompr
endr
e l’e
ixam
plam
ent.
Els
pro
piet
aris
de
les
finqu
es r
ecul
ades
ass
umei
xen
els
cost
os d
el t
ract
amen
t co
m a
faç
ana
de l
es m
itger
es q
ue q
uede
n al
des
cobe
rt,
sigu
in p
ròpi
es o
del
s ve
ïns.
A l
’ato
rgam
ent
de
qual
sevo
l llic
ènci
a d'
edifi
caci
ó s'
ente
ndrà
com
a in
clòs
aqu
est c
ondi
cion
amen
t. II.
3 O
RD
EN
AC
IO D
E L
’ED
IFIC
AC
IO A
ILLA
DA
� A
rtic
le 6
0 C
once
ptes
E
ls p
aràm
etre
s pr
opis
del
tipu
s d’
orde
naci
ó en
edi
ficac
ió a
ïllad
a só
n:
a) F
orm
a i m
ida
de la
par
cel·l
a b)
Ocu
paci
ó m
àxim
a de
la p
arce
l·la
c) A
lçad
a re
gula
dora
màx
ima
d) N
ombr
e m
àxim
de
plan
tes
e) S
epar
ació
mín
ima
f) E
dific
acio
ns a
uxili
ars
g) Ú
s un
ifam
iliar
o b
ifam
iliar
A
rtic
le 6
1 V
olum
màx
im e
dific
able
1.
El m
àxim
vol
um e
dific
able
per
mès
a c
ada
parc
el·la
, in
clos
os e
ls v
ols
de c
osso
s so
rtin
ts i
d’el
emen
ts
sort
ints
, po
drà
dese
nvol
upar
-se,
se
gons
la
zo
na
o se
ctor
, en
un
a o
més
ed
ifica
cion
s pr
inci
pals
i de
stin
ar-s
e pa
rt d
el v
olum
a e
dific
acio
ns a
uxili
ars.
2.
Qua
n en
la
regu
laci
ó de
la
zona
o s
ecto
r es
fix
en l
ímits
màx
ims
al n
ombr
e d'
unita
ts
inde
pend
ents
de
re
sidè
ncia
o
d’ha
bita
tges
o
nom
bre
màx
im
d’un
itats
d’
edifi
caci
ó in
depe
nden
ts r
esul
tant
s de
les
pos
sibl
es d
istr
ibuc
ions
de
l’edi
ficac
ió d
e ca
da p
arce
l·la,
s’
haur
an d
e re
spec
tar,
enc
ara
que
això
com
port
i que
no
es p
ugui
apr
ofita
r el
sos
tre
màx
im
poss
ible
seg
ons
l’índ
ex d
’edi
ficab
ilita
t.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612730
� �29
Art
icle
69
Bas
es d
e re
gula
ció
1. L
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
regu
len
de fo
rma
deta
llada
els
uso
s a
que
pode
n és
ser
afec
tats
el
s te
rren
ys q
ualif
icat
s co
m a
Sòl
Urb
à.
En
els
sect
ors
de s
òl A
pte
per
Urb
anitz
ar s
'ass
enya
larà
l'ús
glo
bal d
e ca
da s
ecto
r i,
si é
s el
ca
s, e
ls u
sos
com
plem
enta
ris.
A m
és a
més
, po
t fix
ar l
a pr
opor
ció
adm
issi
ble
d'us
os
com
patib
les.
E
n el
sòl
No
Urb
anitz
able
, le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
regu
len
els
usos
adm
issi
bles
i s'
ente
nen
proh
ibits
els
no
expr
essa
men
t adm
esos
. 2.
En
el m
arc
d'aq
uest
es N
orm
es e
s re
gule
n de
for
ma
espe
cífic
a el
s us
os d
'apa
rcam
ent,
d'ha
bita
tge,
indu
stria
l, i e
xtra
ctiu
. 3.
En
la r
egul
ació
de
les
zone
s i
sect
ors
les
cond
icio
ns d
’ús
fan
refe
rènc
ia a
les
cla
sses
d’
usos
pre
vist
os a
l'ar
ticle
72,
apa
rtat
a, e
smen
tant
els
núm
eros
d’a
ques
ta r
elac
ió.
Art
icle
70
Def
inic
ions
i co
ncep
tes
1. S
'ent
én p
er ú
s ad
mis
sibl
e aq
uell
la i
mpl
anta
ció
del
qual
és
perm
esa
per
les
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s. E
ls e
spai
s qu
e es
pod
en a
dscr
iure
a u
n ús
adm
issi
ble
pode
n és
ser
limita
ts.
A
més
a m
és, e
s po
den
regu
lar
de fo
rma
dife
renc
iada
les
unita
ts d
’impl
anta
ció
de c
ada
ús.
2. S
'ent
én p
er ú
s pr
ohib
it, a
quel
l la
im
plan
taci
ó de
l qu
al n
o és
per
mes
a pe
r le
s N
orm
es
subs
idià
ries.
3.
S'e
ntén
per
ús
glob
al e
l que
def
inei
x l'e
spec
ialit
zaci
ó d'
un s
ecto
r de
pla
neja
men
t. 4.
S'e
ntén
per
ús
com
plem
enta
ri, a
quel
l que
nec
essà
riam
ent h
a d'
incl
oure
el P
la p
arci
al q
ue
orde
ni u
n se
ctor
de
plan
ejam
ent.
5. S
ón u
sos
com
patib
les
aque
lls l
a im
plan
taci
ó de
ls q
uals
no
és c
ontr
adic
tòria
am
b l’ú
s gl
obal
. Cor
resp
on a
l Pla
par
cial
la d
efin
itiva
adm
issi
ó d’
aque
sts
usos
, i l’
esta
blim
ent,
si é
s el
ca
s,
de
mes
ures
o
limita
cion
s pe
r as
segu
rar
la
no
pert
orba
ció
dels
us
os
glob
als
i co
mpl
emen
taris
. A
rtic
le 7
1 D
esen
volu
pam
ent d
e la
reg
ulac
ió d
’uso
s 1.
En
sòl
urbà
, m
itjan
çant
una
ord
enan
ça e
spec
ífica
, po
den
fer-
se m
és r
estr
ictiv
es l
es
dete
rmin
acio
ns d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
pel q
ue fa
a la
loca
litza
ció
i car
acte
ríst
ique
s de
ls
usos
adm
esos
. 2.
Els
Pla
ns e
spec
ials
de
refo
rma
inte
rior
i de
mill
ora
pode
n:
- R
estr
ingi
r le
s lo
calit
zaci
ons
i car
acte
ríst
ique
s de
ls u
sos.
-
Pro
hibi
r us
os a
dmes
os p
er le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
-
Adm
etre
us
os
no
cont
empl
ats
per
les
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s,
sem
pre
que
sigu
in
com
patib
les
amb
els
expr
essa
men
t es
tabl
erts
per
les
Nor
mes
i es
man
tingu
in e
n el
Pla
es
peci
al d
e re
form
a.
3. E
n el
sòl
apt
e pe
r ur
bani
tzar
, el P
la p
arci
al r
egul
arà
deta
llada
men
t els
uso
s ad
mes
os.
4. E
n el
sòl
no
urba
nitz
able
, els
Pla
ns e
spec
ials
per
a la
mill
ora
del m
edi r
ural
pod
en p
rohi
bir
usos
que
res
ultin
per
judi
cial
s.
� �28
Art
icle
65
Sep
arac
ions
mín
imes
1.
Les
sep
arac
ions
mín
imes
de
l’edi
ficac
ió o
edi
ficac
ions
prin
cipa
ls a
la
faça
na d
e la
via
pú
blic
a, a
l fon
s de
par
cel·l
a, a
les
seve
s pa
rtio
ns la
tera
ls i
entr
e ed
ifica
cion
s d’
una
mat
eixa
pa
rcel
·la s
ón d
istà
ncie
s m
ínim
es a
les
qua
ls e
s po
t si
tuar
l’e
dific
ació
i e
ls s
eus
coss
os
sort
ints
. E
s de
finei
xen
per
la m
enor
dis
tànc
ia f
ins
als
plan
s o
supe
rfíc
ies
regl
ades
ver
tical
s,
la d
irect
riu d
e le
s qu
als
és l
a pa
rtió
de
cada
par
cel·l
a, d
es d
els
punt
s de
cad
a co
s d’
edifi
caci
ó, in
clos
os e
ls c
osso
s so
rtin
ts.
2. L
es p
lant
es s
oter
rani
res
ulta
nts
de r
ebai
xos,
ani
vella
cion
s o
exca
vaci
ons,
hau
ran
de
resp
ecta
r, e
n el
cas
d’h
abita
tges
uni
fam
iliar
s, l
es d
istà
ncie
s m
ínim
es a
les
par
tions
de
parc
el·la
, lle
vat
que
es t
ract
i de
la p
art
que
serv
eixi
per
a d
onar
acc
és d
es d
e l’e
xter
ior
als
usos
per
mes
os e
n el
s so
terr
anis
i s
empr
e qu
e la
par
t es
men
tada
no
exce
deix
i de
l qu
inze
(1
5%)
per
cent
de
la s
uper
fície
lliu
re.
En
qual
sevo
l al
tre
cas
hom
s’h
aurà
d’a
just
ar a
l di
spos
at e
n re
laci
ó a
l’ocu
paci
ó m
àxim
a de
par
cel·l
a.
Art
icle
66
Con
stru
ccio
ns a
uxili
ars
1. E
s po
t pe
rmet
re e
n aq
uest
tip
us d
’ord
enac
ió,
la c
onst
rucc
ió d
’edi
ficac
ions
o c
osso
s d’
edifi
caci
ó au
xilia
rs a
ls s
erve
i del
s ed
ifici
s pr
inci
pals
, des
tinat
s a
port
eria
, gar
atge
par
ticul
ar,
loca
l per
gua
rdar
mat
eria
l de
jard
iner
ia,
pisc
ines
o a
nàle
gs,
vest
uaris
, es
tabl
es,
buga
derie
s pa
rtic
ular
s, r
ebos
ts h
iver
nacl
es, i
ele
men
ts p
er l’
estil
. 2.
L’e
spai
, sos
tre
edifi
cabl
e i v
olum
de
les
cons
truc
cion
s au
xilia
rs e
s re
gula
en
cada
zon
a.
3. N
o af
ecta
a a
ques
tes
cons
truc
cion
s le
s de
term
inac
ions
sob
re s
epar
acio
ns m
ínim
es,
a ex
cepc
ió d
e la
sep
arac
ió o
dis
tànc
ia a
l vi
al,
en t
ots
els
caso
s, i
al
cost
at a
on
el s
olar
veí
es
tigui
des
tinat
a e
quip
amen
t o e
spai
lliu
re.
Art
icle
67
Tan
ques
1.
Les
tan
ques
que
don
in a
via
ls,
dota
cion
s i e
spai
s lli
ures
s’h
aura
n de
sub
ject
ar e
n to
ta la
se
va l
ongi
tud
a le
s al
inea
cion
s i
rasa
nts
seve
s, e
ncar
a qu
e, e
n de
term
inat
s ca
sos,
es
perm
etrà
de
tirar
-les
enre
ra o
rec
ular
-les
en p
art
amb
la f
inal
itat
de r
elac
iona
r m
és b
é l’e
dific
ació
prin
cipa
l o
les
edi fi
caci
ons
auxi
liars
o l
’alin
eaci
ó de
via
l. E
n aq
uest
s ca
sos,
l’e
spai
int
erm
edi
entr
e l’e
dific
ació
i l
’alin
eaci
ó pú
blic
a s’
haur
à de
man
teni
r i
sist
emat
itzar
am
b ja
rdin
eria
a c
ompt
e de
l pro
piet
ari d
el s
òl.
2. L
’alç
ada
tota
l màx
ima
de la
tan
ca s
erà
de 2
,00
m,
perm
eten
t-se
que
la p
art
infe
rior
sigu
i de
mat
eria
l mas
sís
fins
a un
a al
çària
màx
ima
fixad
a en
cad
ascu
na d
e le
s zo
nes.
A
rtic
le 6
8 A
dapt
ació
topo
gràf
ica
i mov
imen
ts d
e te
rres
Le
s pl
ataf
orm
es d
'ani
vella
ció
de la
vor
a de
ls lí
mits
no
es p
odra
n si
tuar
a m
és d
’1,5
0 m
. pe
r so
bre
o a
més
de
2,20
m. p
er s
ota
de la
cot
a na
tura
l del
lím
it.
Els
mur
s in
terio
rs d
e co
nten
ció,
per
la p
art
exte
rior
o vi
sta,
tin
dran
una
altu
ra in
ferio
r a
3,50
m
. II.
4. R
EG
ULA
CIO
D’U
SO
S
� �
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12731� �
31
5) A
gènc
ies
de tr
ansp
ort.
6) In
dúst
ries
d'ob
tenc
ió, t
rans
form
ació
i tr
ansp
ort d
e bé
ns.
7) A
ctiv
itats
que
pel
s m
ater
ials
usa
ts,
man
ipul
ats
o de
spat
xats
, o
pels
ele
men
ts t
ècni
cs
empr
ats,
pug
uin
ocas
iona
r m
olès
ties,
per
ills
o in
com
odita
ts a
les
per
sone
s o
dany
s al
s bé
ns.
8.Ú
s in
dust
rial a
gríc
ola
en g
ener
al
Com
prèn
tot
es le
s ac
tivita
ts d
e m
anip
ulac
ió,
dipò
sit
i ela
bora
ció
de p
rodu
ctes
der
ivat
s de
l’a
gric
ultu
ra.
9. Ú
s in
dust
rial r
amad
er e
n ge
nera
l In
clou
tot
es le
s ac
tivita
ts d
e m
anip
ulac
ió,
dipò
sit
i ela
bora
ció
de p
rodu
ctes
der
ivat
s de
la
ram
ader
ia.
10 Ú
s sa
nita
ri 1)
Ús
sani
tari-
assi
sten
cial
és
el c
orre
spon
ent
al t
ract
amen
t o
allo
tjam
ent
de m
alal
ts.
Com
prèn
els
hos
pita
ls, s
anat
oris
, clín
ique
s, d
ispe
nsar
is, c
onsu
ltoris
i si
mila
rs.
2) Ú
s sa
nita
ri-as
sist
enci
al ta
mbé
incl
ou le
s cl
íniq
ues
vete
rinàr
ies
i est
ablim
ents
sim
ilars
. 11
. Ús
assi
sten
cial
C
ompr
èn e
ls e
dific
is d
estin
ats
a al
lotja
men
t com
unita
ri, c
om r
esid
ènci
a d'
avis
, asi
ls, e
tc.
12. Ú
s ed
ucat
iu
Com
prèn
l’en
seny
amen
t en
tots
els
gra
us i
mod
alita
ts.
13. Ú
s sò
cio-
cultu
ral
Com
prèn
les
ins
tal·l
acio
ns c
om m
useu
s, b
iblio
tequ
es,
sale
s de
con
ferè
ncie
s i
d'ar
ts,
i el
s d'
activ
itats
de
tipus
soc
ial,
com
pod
en é
sser
els
cen
tres
d'a
ssoc
iaci
ons,
agr
upac
ions
, co
l·leg
is i
sim
ilars
. 14
. Ús
relig
iós
Com
prèn
les
activ
itats
de
culte
o d
irect
amen
t llig
ades
als
tem
ples
i es
glés
ies.
15
. Ús
recr
eatiu
E
s re
fere
ix a
les
man
ifest
acio
ns c
omun
itàrie
s de
l lle
ure
i de
l'esp
ai n
o co
mpr
ès e
n ca
p al
tra
qual
ifica
ció.
Aqu
est
ús i
nclo
u el
del
s es
pect
acle
s de
tot
a m
ena,
aix
í co
m e
ls
cam
ping
s.
16. Ú
s es
port
iu
Incl
ou e
ls lo
cals
o e
dific
is c
ondi
cion
ats
per
a la
prà
ctic
a i e
nsen
yam
ent
dels
exe
rcic
i de
cultu
ra fí
sica
i es
port
s.
17. Ú
s ad
min
istr
atiu
C
ompr
èn l
es i
nsta
l·lac
ions
afe
ctes
a q
uals
evol
adm
inis
trac
ió p
úblic
a. S
'hi
com
pren
en
tam
bé l
es i
nsta
l·lac
ions
per
a s
egur
etat
ciu
tada
na,
com
és
ara
els
bom
bers
i l
es
inst
al·la
cion
s co
m m
erca
ts i
esco
rxad
ors.
18
. Cem
entir
i 19
. Ús
agrí
cola
, for
esta
l i r
amad
er
Incl
ou t
otes
les
act
ivita
ts d
e co
nreu
i d
irect
amen
t de
rivad
es d
'aqu
este
s, a
ixí
com
les
ex
plot
acio
ns fo
rest
als
i les
gra
nges
.
� �30
5. E
n ge
nera
l, el
pla
neja
men
t es
peci
al d
e pr
otec
ció
de p
atrim
o ni
hist
òric
i c
ultu
ral
pot
esta
blir
limita
cion
s d'
usos
. A
rtic
le 7
2 C
lass
ifica
ció
dels
uso
s A
. Seg
ons
la s
eva
func
ió:
1. Ú
s d’
habi
tatg
e o
resi
denc
ial
Com
prèn
l’ed
ifici
des
tinat
a h
abita
tge
o re
sidè
ncia
fam
iliar
, fix
ant-
se le
s se
güen
ts c
ateg
orie
s:
- H
abita
tge
unifa
mili
ar.
Es
l’edi
fici
per
un s
ol h
abita
tge
i si
tuat
en
parc
el·la
ind
epen
dent
, en
edi
fici a
ïllat
o a
grup
at h
oritz
onta
lmen
t i a
mb
accé
s in
depe
nden
t i e
xclu
siu.
-
Edi
fici
d’ha
bita
tges
o p
lurif
amili
ar:
Es
l’edi
fici
per
dive
rsos
hab
itatg
es a
mb
accé
s i
elem
ents
com
uns.
2.
Ús
hote
ler
Com
prèn
els
edi
ficis
des
tinat
s a
allo
tjam
ent
tem
pora
l per
a t
rans
eünt
s, c
om p
oden
éss
er
hote
ls, f
onde
s, a
part
-hot
els,
mot
els
i, en
gen
eral
, els
del
ram
de
l'hos
tale
ria.
3. Ú
s de
bar
, res
taur
ant,
sale
s de
fest
a, d
isco
tequ
es i
sim
ilars
. 4.
Ús
com
erci
al
Cor
resp
on a
loc
als
ober
ts a
l pú
blic
, de
stin
ats
al c
omer
ç al
det
all
i lo
cals
des
tinat
s a
pres
taci
ó de
ser
veis
priv
ats
al p
úblic
, co
m p
oden
éss
er p
erru
quer
ies,
ren
tat,
i si
mila
rs,
Aqu
est ú
s no
impl
ica
l’ads
crip
ció
de la
tota
litat
d’u
n ed
ifici
i el
lím
it de
sup
erfíc
ie é
s de
500
m
2 de
sos
tre.
5.
Ús
d’of
icin
a In
clou
les
act
ivita
ts a
dmin
istr
ativ
es i
bur
ocrà
tique
s de
car
àcte
r pú
blic
o p
rivat
, el
s de
ba
nca
i as
segu
ranc
es
i el
s de
spat
xos
d'em
pres
es
priv
ades
o
públ
ique
s o
de
prof
essi
onal
s.
En
aque
st ú
s es
pot
dis
tingi
r en
tre
el s
upòs
it en
que
l’ús
d’o
ficin
a co
mpa
rtei
x am
b al
tres
us
os u
n m
atei
x ed
ifici
i l
’ús
d’of
icin
es e
xclu
siu
d’un
edi
fici,
que
impl
ica
la c
ompl
erta
ad
scrip
ció
de l’
edifi
ci a
aqu
est ú
s.
6. Ú
s de
mag
atze
ms
a) C
orre
spon
a lo
cals
obe
rts
al p
úblic
, de
stin
ats
al c
omer
ç, n
o in
clos
os a
l'ap
arta
t 4)
, el
s lo
cals
de
com
erç
a l'e
ngrò
s i e
ls m
agat
zem
s no
incl
osos
ni d
irect
amen
t llig
ats
a l'a
ctiv
itat
man
ufac
ture
ra.
b)
Els
us
os
com
erci
als
i de
m
agat
zem
s qu
e,
per
llur
cara
cter
ístiq
ues
- m
atèr
ies
man
ipul
ades
i em
mag
atze
mad
es o
mitj
ans
empr
ats
- or
igin
in m
olès
ties
o ge
nerin
ris
cs a
la
sal
ubrit
at o
a la
seg
uret
at d
e le
s pe
rson
es o
de
les
cose
s es
reg
iran
pel q
ue s
'est
able
ix
per
a l'ú
s in
dust
rial.
7. Ú
s in
dust
rial
S’h
i com
pren
en le
s se
güen
ts a
ctiv
itats
: 1)
Els
mag
atze
ms
dest
inat
s a
la c
onse
rvac
ió,
guar
da i
dis
trib
ució
de
prod
ucte
s, a
mb
excl
usiu
forn
imen
t a d
etal
liste
s, m
ajor
iste
s, in
stal
·lado
rs, f
abric
ants
o d
istr
ibuï
dors
o s
ense
se
rvei
de
vend
a di
rect
a (s
tock
atge
).
2) In
dúst
ries
de m
ater
ials
per
a la
con
stru
cció
. 3)
Gar
atge
s, ta
llers
de
repa
raci
ó.
4) E
stac
ions
de
serv
ei.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612732
� �33
1a. C
ateg
oria
In
dúst
ries
com
patib
les
amb
l'hab
itatg
e, c
om l
abor
ator
is,
talle
rs f
amili
ars,
pet
ites
indú
strie
s qu
e ut
ilitz
en m
àqui
nes
o ap
arel
ls m
ogut
s a
mà
o pe
r m
otor
s de
pot
ènci
a in
ferio
r a
5 K
W s
i es
en
plan
ta p
is o
15
KW
si e
s en
pla
nta
baix
a o
sote
rran
i), q
ue n
o tr
ansm
etin
mol
èstie
s a
l’ext
erio
r, e
man
acio
ns o
per
ills
espe
cial
s i q
ue n
o pr
odue
ixin
sor
olls
sup
erio
rs a
45
deci
bels
(d
ba),
mes
urat
s al
lím
it de
par
cel·l
a, a
l’al
tre
cost
at d
el m
ur o
sos
tre
de s
epar
ació
del
veí
. A
ef
ecte
s de
lim
itaci
ó d’
aque
sta
cate
goria
, s’
aten
drà
que
són
activ
itats
"m
oles
tes
i in
còm
odes
" le
s qu
e pe
l sor
oll,
vibr
acio
ns o
tre
pida
cion
s qu
e pr
ovoq
uen
o pe
ls f
ums,
gas
os,
olor
s,
boire
s,
pols
en
su
spen
sió
o su
bstà
ncie
s qu
e el
imin
en,
mol
estin
al
s ve
ïns
imm
edia
tam
ent p
rope
rs a
l llo
c on
es
situ
en a
ques
ts e
stab
limen
ts.
Les
activ
itats
de
serv
eis
a un
a co
mun
itat
d’ha
bita
tges
: bu
gade
ries,
tún
els
de r
enta
tge
de
vehi
cles
, in
stal
·laci
ons
de
clim
atitz
ació
, de
m
anut
enci
ó,
d’ap
arel
ls
elev
ador
s,
etc.
, es
cl
assi
ficar
an d
ins
d’aq
uest
a ca
tego
ria in
dust
rial,
lleva
t de
si p
el s
eu v
olum
o le
s m
olès
ties
i pe
rill
que
pode
n oc
asio
nar
supe
ren
els
que
orig
inar
ia u
na a
ctiv
itat
indu
stria
l d’
aque
sta
cate
goria
, per
ò qu
e m
ai s
uper
in e
ls lí
mits
de
tole
rànc
ia d
e la
cat
egor
ia s
egon
a.
2a. C
ateg
oria
In
dúst
ries
que
pode
n or
igin
ar m
olès
ties
als
habi
tatg
es c
ontig
us,
però
que
pel
seu
tam
any
i co
ndic
ions
d’a
cces
sibi
litat
i s
erve
i po
den
situ
ar-s
e en
àre
es u
rban
es e
n qu
e hi
dom
ini
l’ús
resi
denc
ial.
El
nive
ll m
àxim
de
soro
ll ad
mès
per
aqu
esta
cat
egor
ia é
s de
45
deci
bels
. La
pot
ènci
a m
àxim
a pe
rmes
a és
de
50 K
W.
Als
efe
ctes
de
limita
ció
d’aq
uest
a ca
tego
ria, s
’ent
endr
à qu
e só
n:
a)
in
salu
bres
; aq
uells
es
tabl
imen
ts
on
es
prod
ueix
i de
spre
nim
ent
o ev
acua
ció
de
prod
ucte
s qu
e al
llen
çar-
los
a l'a
tmos
fera
, a l'
aigu
a o
al te
rra
pugu
in r
esul
tar
dire
ctam
ent
o in
dire
ctam
ent p
erju
dici
als
per
la s
alut
hum
ana.
b)
pe
rillo
sos;
el
s es
tabl
imen
ts
indu
stria
ls
on
es
fabr
iqui
, pr
odue
ixi,
man
ipul
i, em
mag
atze
min
o v
engu
i pr
oduc
tes
susc
eptib
les
d’or
igin
ar g
reus
ris
cs p
er c
ombu
stio
ns,
expl
osio
ns,
radi
acio
ns
o al
tres
d’
anàl
oga
impo
rtàn
cia,
qu
e pu
guin
és
ser
orig
inat
s vo
lunt
ària
men
t o
invo
lunt
ària
men
t i q
ue im
pliq
uin
un r
isc
per
a le
s pe
rson
es i
béns
de
tota
m
ena.
3a
. Cat
egor
ia
Les
activ
itats
de
terc
era
cate
goria
són
les
incò
mod
es n
o ad
mes
es c
ontig
ües
a d'
altr
es u
sos
que
no s
igui
n in
dust
rials
. C
ompr
eses
la
mitj
ana
i gr
an i
ndús
tria
en
gene
ral,
amb
excl
usió
d’
aque
lles
la i
nsal
ubrit
at d
e le
s qu
als
no p
ot é
sser
red
uïda
a l
ímits
com
patib
les
amb
la
prox
imita
t d’a
ltres
act
ivita
ts.
El n
ivel
l màx
im d
e so
roll
adm
ès é
s de
70
deci
bels
. E
n la
va
lora
ció
de
la
insa
lubr
itat
d’aq
uest
a ca
tego
ria
tam
bé
es
tindr
à en
co
mpt
e el
s pe
rjudi
cis
que
pugu
in c
ausa
r-se
a la
riq
uesa
agr
ícol
a i f
ores
tal.
Art
icle
76
Act
ivita
ts r
egla
men
tàrie
s P
er a
qua
lific
ació
de
les
activ
itats
en
"mol
este
s",
"insa
lubr
es",
"no
cive
s",
o “p
erill
oses
” s'
esta
rà a
l qu
e di
spos
a al
Dec
ret
2424
/196
1 de
30
de n
ovem
bre
i la
ins
truc
ció
de 1
5 de
m
arç
de 1
963,
sob
re a
plic
ació
del
Reg
lam
ent.
Aix
í mat
eix,
pel
que
fa a
la le
gisl
ació
cat
alan
a,
el
Dec
ret
87/1
982,
de
29
de
m
arç,
ai
xí
com
a
les
disp
osic
ions
m
odifi
cativ
es
i de
de
senv
olup
amen
t qu
e s’
hi v
agin
pro
duin
t en
bas
e a
la n
eces
sària
ada
ptac
ió a
nov
es
legi
slac
ions
sob
re la
mat
èria
que
req
uere
ix e
l can
vi te
cnol
ògic
. P
er l’
ús d
’Est
ació
de
Ser
vei 7
. 4. é
s ob
ligat
ori u
n E
stud
i de
deta
ll, o
n s’
espe
cifiq
ui e
l
� �32
20. Ú
s de
via
litat
C
orre
spon
als
esp
ais
utili
tzat
s ex
clus
ivam
ent p
er a
l trà
nsit
de v
ehic
les
i per
sone
s.
21. Ú
s ex
trac
tiu
Aqu
est ú
s co
mpr
èn le
s ac
tivita
ts d
'ext
racc
ió d
'àrid
s i m
ovim
ents
de
terr
es e
n ge
nera
l. B
. Per
la s
eva
natu
rale
sa:
1.
P
er
la
seva
na
tura
lesa
, el
s us
os
es
divi
deix
en
en
públ
ics,
co
l·lec
tius,
pr
ivat
s i
com
unita
ris.
2.
Es
cons
ider
en u
sos
públ
ics
aque
lls q
ue e
s de
senv
olup
en e
n te
rren
ys o
/i in
stal
·laci
ons
de p
ropi
etat
púb
lica.
3. E
s co
nsid
era
ús c
ol·le
ctiu
el d
e ca
ràct
er p
rivat
rel
acio
nat
amb
un d
eter
min
at g
rup
de
pers
ones
, rel
ació
que
es
defin
eix
norm
alm
ent p
el p
agam
ent d
e qu
otes
, pre
us i
taxe
s.
4. E
s co
nsid
era
ús p
rivat
el q
ue e
s de
senv
olup
a en
bén
s de
pro
piet
at p
rivad
a.
5. E
s co
nsid
era
ús c
omun
itari
el q
ue e
s de
senv
olup
a en
bén
s de
pro
piet
at p
rivad
a, d
e fo
rma
man
com
unad
a, a
ssoc
iada
o c
omun
a pe
r pa
rt d
els
seus
titu
lars
. A
rtic
le 7
3 U
sos
prov
isio
nals
1.
E
s co
nsid
eren
us
os
prov
isio
nals
el
s qu
e no
es
tant
pr
ohib
its
per
aque
stes
N
orm
es
subs
idià
ries
s’es
tabl
eixe
n de
man
era
tem
pora
l, no
req
uere
ixen
obr
es o
ins
tal·l
acio
ns
perm
anen
ts i
no d
ificu
lten
l’exe
cuci
ó de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
2. A
ques
ts u
sos
pode
n au
torit
zar-
se, d
’aco
rd a
mb
el q
ue l’
artic
le 9
1 de
l Tex
t ref
ós d
el D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990,
a p
reca
ri se
nse
dret
a in
dem
nitz
ació
. E
ls u
sos
i ob
res
haur
an d
’atu
rar-
se o
end
erro
car-
se s
ense
dre
t a
inde
mni
tzac
ió q
uan
el
mun
icip
i ac
ordi
la
revo
caci
ó de
l’a
utor
itzac
ió,
acce
ptad
a pe
l pr
opie
tari,
s’in
scrig
ui e
n le
s co
ndic
ions
indi
cade
s, a
l Reg
istr
e de
la P
ropi
etat
. II.
5. U
S D
’HA
BIT
AT
GE
� � A
rtic
le 7
4 N
ivel
l d’h
abita
bilit
at d
els
habi
tatg
es
El n
ivel
l d’h
abita
bilit
at e
xigi
t als
hab
itatg
es s
erà
el fi
xat e
n la
legi
slac
ió g
ener
al v
igen
t. II.
6. U
S IN
DU
ST
RIA
L � � A
rtic
le 7
5 C
lass
ifica
ció
Als
efe
ctes
de
la r
egul
ació
de
l'ús
indu
stria
l i
de l
a de
term
inac
ió d
e la
sev
a co
mpa
tibili
tat
amb
d’al
tres
uso
s, l
es i
ndús
trie
s i
sim
ilars
es
clas
sifiq
uen
aten
ent
en p
rimer
llo
c a
les
mol
èstie
s, a
ls e
fect
es n
ociu
s pe
r a
la s
alub
ritat
, al
s da
nys
que
pugu
in o
casi
onar
i a
les
al
tera
cion
s qu
e pu
guin
pro
duir
sobr
e el
med
i am
bien
t. E
n re
laci
ó al
s co
ncep
tes
esm
enta
ts, s
’est
abl e
ixen
les
segü
ents
cat
e gor
ies
d’in
dúst
ries;
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12733� �
35
Art
icle
80
Res
erva
d'e
spai
s pe
r a
apar
cam
ent i
con
dici
ons
1. E
ls P
lans
par
cial
s, e
n sò
l apt
e pe
r ur
bani
tzar
, i e
ls P
lans
esp
ecia
ls,
si e
s de
riva
de le
s se
ves
final
itats
, ha
uran
de
prev
eure
sòl
per
a a
parc
amen
t, en
fun
ció
de l
’edi
ficab
ilita
t i
usos
, de
m
aner
a qu
e s’
asse
guri
sufic
ient
es
pai
per
a l’e
stac
iona
men
t de
ve
hicl
es
auto
mòb
ils.
Tan
mat
eix,
a l
a re
gula
ció
de l
es u
nita
ts d
’act
uaci
ó en
sòl
urb
à, i
en
els
corr
espo
nent
s pl
ànol
s de
qu
alifi
caci
ó,
es
cont
enen
de
term
inac
ions
es
pecí
fique
s pe
r al
guns
esp
ais
adsc
rits
a l’ú
s d'
apar
cam
ent.
2. L
es d
eter
min
acio
ns o
exi
gènc
ies
mín
imes
pre
vist
es p
er a
apa
rcam
ents
res
pect
aran
les
segü
ents
reg
les:
a)
Qua
n de
l’ap
licac
ió d
e le
s de
term
inac
ions
mín
imes
ref
erid
es a
l nom
bre
de p
lace
s en
re
sulti
un
no
mbr
e fr
acci
onar
i de
pl
aces
, s’
haur
à de
co
mpu
tar
un
espa
i m
és
per
apar
cam
ent.
b) E
ls e
spai
s d’
apar
cam
ent,
exig
its e
n aq
uest
es N
orm
es,
s’ha
uran
d’a
grup
ar e
n àr
ees
espe
cífiq
ues
sens
e pr
odui
r ex
cess
ives
con
cent
raci
ons
que
doni
n llo
c a
"bui
ts u
rban
s" n
i a
dist
ànci
es e
xces
sive
s a
les
edifi
caci
ons
i ins
tal·l
acio
ns.
c) A
mb
excl
usió
del
s ac
cess
os,
illes
, ra
mpe
s i
àree
s de
man
iobr
a, p
er a
cad
a pl
aça
d’ap
arca
men
t s’
haur
à de
pre
veur
e, c
om a
mín
im,
una
supe
rfíc
ie d
e sò
l de
2,20
met
res
d’am
plad
a pe
r 4,
50 m
etre
s de
llar
gària
. d)
Q
uals
evol
es
pai
d'ap
arca
men
t s’
haur
à d’
obrir
di
rect
amen
t de
s de
la
ca
lçad
a m
itjan
çant
una
con
nexi
ó, e
l dis
seny
de
la q
ual g
aran
teix
i la
segu
reta
t i s
igui
efic
ient
en
l’acc
és i
sort
ida
dels
veh
icle
s, c
oher
entm
ent a
mb
el m
ovim
ent d
e tr
àfic
. e)
Els
esp
ais
ober
ts p
er a
parc
amen
t s’
haur
an d
’inte
grar
en
el p
aisa
tge
urbà
. A
aqu
ests
ef
ecte
s es
dis
posa
ran
els
ento
rns
nece
ssar
is d
e l’a
rbra
t, ja
rdin
eria
, ta
luss
os o
altr
es
elem
ents
que
ass
egur
in a
ques
ta in
tegr
ació
. f)
A l
es à
rees
des
tinad
es a
apa
rcam
ent
mín
im o
blig
ator
i no
ser
à pe
rmès
cap
tip
us
d’ac
tivita
t rel
acio
nada
am
b la
rep
arac
ió i
rent
at d
e ve
hicl
es.
Art
icle
81
Pre
visi
ó de
pla
ces
de g
arat
ge e
n el
s ed
ifici
s 1.
Els
edi
ficis
de
nova
pla
nta
s'ha
uran
de
proj
ecta
r, p
er t
al q
ue c
ompt
in a
mb
plac
es d
e ga
ratg
e a
l’int
erio
r de
l’ed
ifici
o a
ls t
erre
nys
edifi
cabl
es d
el m
atei
x so
lar,
a r
aó d
’un
mín
im
de v
int
met
res
quad
rats
(20
m2)
per
pla
ça,
incl
oses
ram
pes
d'ac
cés,
àre
es d
e m
anio
bra,
ill
etes
i vo
ravi
es, i
exc
lose
s le
s in
stal
·laci
ons
de s
erve
is.
2. L
es p
lace
s m
ínim
es d
e ga
ratg
e qu
e s'
haur
an d
e pr
eveu
re s
ón le
s se
güen
ts:
A)
Edi
ficis
d’h
abita
tges
a)
En
sòl u
rbà,
una
pla
ça p
er c
ada
habi
tatg
e de
sup
erfíc
ie s
uper
ior
a 80
m2.
b)
En
sòl
apte
per
urb
anitz
ar,
obje
cte
d'un
Pla
par
cial
i e
n sò
l ur
bà o
bjec
te d
'un
Pla
es
peci
al d
e re
form
a in
terio
r, le
s qu
e es
fix
in e
n aq
uest
s m
atei
xos,
am
b el
lím
it m
ínim
d’
una
plaç
a, a
lmen
ys,
per
cada
dos
-cen
ts m
etre
s qu
adra
ts (
200
m2)
d’e
dific
ació
, co
mpl
etan
t-se
l’es
tànd
ard
lega
l mitj
ança
nt la
res
erva
de
supe
rfíc
ie d
'apa
rcam
ent.
B)
Edi
ficis
am
b lo
cals
com
erci
als
i gra
ns m
agat
zem
s Q
uan
la
supe
rfíc
ie
com
erci
al,
sum
ades
to
tes
les
plan
tes
de
l’edi
fici
amb
dest
í co
mer
cial
, ex
cede
ix d
e 60
0 m
2.,
haur
à de
com
ptar
am
b un
a pl
aça
d’ap
arca
men
t pe
r ca
da c
ent m
etre
s qu
adra
ts (
100
m2)
de
supe
rfíc
ie c
onst
ruïd
a.
3.
El q
ue s
’ha
disp
osat
a l’
apar
tat
ante
rior
sobr
e pr
evis
ions
mín
imes
de
plac
es d
e ga
ratg
e és
apl
icab
le ta
mbé
als
edi
ficis
que
sig
uin
obje
cte
d’am
plia
ció
de v
olum
edi
ficat
. La
prev
isió
se
rà la
cor
resp
onen
t a l’
ampl
iaci
ó. T
ambé
s’a
plic
aran
les
regl
es s
obre
aqu
este
s pr
evis
ions
en
els
cas
os d
e m
odifi
caci
ó d’
edifi
caci
ons
o in
stal
·laci
ons
que
com
port
in u
n ca
nvi d
’ús.
No
obst
ant,
quan
de
l’apl
icac
ió d
els
mòd
uls
dels
apa
rtat
s an
terio
rs,
l’exi
gènc
ia d
e pl
aces
de
gara
tge
sigu
i inf
erio
r a
sis,
i es
pug
ui a
tend
re a
l nom
bre
prev
isib
le d
e ve
hicl
es a
� �34
com
plim
ent d
e la
legi
slac
ió v
igen
t, en
esp
ecia
l de
les
mes
ures
de
segu
reta
t ado
ptad
es.
Art
icle
77
Reg
ulac
ió
Com
a l
ímit
màx
im e
s fix
arà
una
supe
rfíc
ie d
e co
nstr
ucci
ó in
dust
rial
de 5
00 m
2. p
er a
la
cate
goria
1a.
, 2.0
00 m
2, p
er a
la 2
a. i
sens
e lím
its p
er a
la 3
a.
El l
ímit
màx
im d
e po
tènc
ia fi
xat e
s po
drà
supe
rar
sem
pre
que
les
mol
èstie
s pr
oduï
des
per
la
inst
al·la
ció,
m
esur
ades
en
de
cibe
ls,
no
supe
rin
les
xifr
es
màx
imes
in
dica
des.
A
ques
t au
gmen
t de
potè
ncia
no
podr
à és
ser
mai
sup
erio
r al
50%
del
s va
lors
màx
ims
esta
bler
ts.
En
qual
sevo
l ca
s i
per
la i
ndús
tria
de
2a c
ateg
oria
aïll
ada
resp
ecte
les
altr
es e
dific
acio
ns,
s’ad
met
rà d
uplic
ar a
quel
l lím
it se
mpr
e qu
e l’e
smen
tat
augm
ent
no s
igni
fiqui
en
cap
altr
e se
ntit
un a
ugm
ent
del
grau
de
mol
èstie
s al
veí
que
pug
ui c
onsi
dera
r-se
més
dire
ctam
ent
afec
tat.
L’au
gmen
t de
po
tènc
ia
esta
rà
perm
ès
en
les
inst
al·la
cion
s d’
asce
nsor
s,
cale
facc
ió,
gene
rado
rs,
cond
icio
nam
ent
d’ai
re i
sim
ilars
, i
qual
sevo
l al
tre
nece
ssita
t no
dire
ctam
ent
impl
icad
a en
el p
rocé
s pr
oduc
tiu d
e la
indú
stria
est
able
rta.
Le
s in
stal
·laci
ons
de c
ondi
cion
amen
t do
mès
tic,
podr
an d
ispo
sar
dels
ele
men
ts i
pot
ènci
a qu
e re
quer
eixi
n, s
empr
e qu
e s’
inst
al·li
n am
b le
s pr
ecau
cion
s tè
cniq
ues
adie
nts,
per
evi
tar
mol
èstie
s al
veï
nat.
El s
orol
l es
mes
urar
à en
dec
ibel
s i l
a de
term
inac
ió d
el lí
mit
es fa
rà e
n el
do
mic
ili d
el v
eí a
fect
at p
er l
es m
olès
ties
on e
n le
s co
ndic
ions
men
ys f
avor
able
s no
és
sobr
epas
sara
n el
s 45
dB
A.
En
tot
cas,
ent
re le
s 22
h.
i les
8 h
., el
niv
ell d
e so
roll
adm
ès a
l dom
icili
del
veí
més
afe
ctat
no
pod
rà s
obre
pass
ar e
n m
és d
e 20
dB
A e
l so
roll
de f
ons,
ent
enen
t-se
per
tal
l'a
mbi
enta
l se
nse
els
valo
rs p
unta
acc
iden
tals
. A
rtic
le 7
8 C
onsi
dera
ció
de la
cat
egor
ia q
uan
s'ap
lique
n m
esur
es c
orre
ctor
es
1. Q
uan,
mitj
ança
nt e
ls m
itjan
s tè
cnic
s co
rrec
tors
usa
ts i
de r
econ
egud
a ef
icàc
ia s
'elim
inen
o
es r
edue
ixen
les
cau
ses
just
ifica
tives
de
la i
nclu
sió
d’un
a ac
tivita
t in
dust
rial
en u
na
cate
goria
de
term
inad
a,
l’adm
inis
trac
ió p
odrà
con
side
rar
aque
sta
activ
itat
-a
tots
el
s ef
ecte
s- c
om d
e ca
tego
ria im
med
iata
men
t inf
erio
r.
2. S
i les
mes
ures
tècn
ique
s co
rrec
tore
s no
aco
nse g
uiss
in l’
efec
te ju
stifi
catiu
de
la in
clus
ió e
n la
cat
egor
ia in
ferio
r, i
en e
l ter
min
i de
tem
ps q
ue s
'ato
rgui
a l'
indu
stria
l per
a l'
esm
ena
de
defic
iènc
ies
a l’a
dopc
ió d
’altr
es m
esur
es (
que
no p
odrà
mai
éss
er s
uper
ior
a do
s m
esos
),
no e
s ga
rant
eixi
l’ef
icaç
func
iona
men
t, l’A
dmin
istr
ació
aco
rdar
ia e
l ces
sam
ent o
cla
usur
a de
l’ac
tivita
t no
perm
esa
sego
ns le
s no
rmes
gen
eral
s.
II.7.
DIS
PO
SIC
ION
S S
OB
RE
L’U
S D
’AP
AR
CA
ME
NT
S
� Art
icle
79
Def
inic
ió
1. S
'ent
én p
er "
apar
cam
ent"
l'à
rea
o llo
c ob
ert
fora
de
la c
alça
da,
dest
inat
a p
arad
a o
term
inal
de
vehi
cles
aut
omòb
ils.
2. E
s de
sign
en a
mb
el n
om d
e "g
arat
ge"
els
espa
is s
ituat
s en
el s
ubsò
l, en
el s
òl o
din
s de
le
s ed
ifica
cion
s, d
estin
ades
a l'
esta
cion
amen
t de
veh
icle
s, q
ue e
s re
girà
per
la n
orm
ativ
a in
dust
rial.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612734
� �37
2. A
ques
tes
activ
itats
sem
pre
tene
n ca
ràct
er te
mpo
ral i
pro
visi
onal
.
3. E
s re
gula
rà p
er la
legi
slac
ió v
igen
t en
esp
ecia
l la
Llei
12/
1981
(D
OG
C 1
89),
de
24 d
e de
sem
bre
i el D
ecre
t 343
/198
3, d
e 15
de
julio
l (D
OG
C 3
56),
req
uerin
t sem
pre
de ll
icèn
cia
mun
icip
al p
rèvi
a.
Art
icle
86
Pro
hibi
ció
Es
proh
ibei
x to
ta a
ctiv
itat e
xtra
ctiv
a en
el S
òl U
rbà
i Apt
e pe
r U
rban
itzar
. A
rtic
le 8
7 C
ondi
cion
s de
la ll
icèn
cia
1. L
es a
ctiv
itats
ext
ract
ives
de
qual
sevo
l m
ena
esta
n su
bjec
tes
a au
torit
zaci
ó m
unic
ipal
pr
èvia
, se
nse
perju
dici
de
la n
eces
sària
aut
oritz
ació
d’a
ltres
ent
itats
i o
rgan
ism
es q
ue
pugu
in é
sser
pre
cept
iva,
i en
esp
ecia
l les
est
able
rtes
a la
Lle
i 12/
81.
2.
L’ob
tenc
ió
de
l’aut
oritz
ació
pe
r pa
rt
d’al
tres
en
titat
s i
orga
nism
es
no
impl
ica
auto
màt
icam
ent
l’obt
enci
ó de
la ll
icèn
cia
mun
icip
al.
Aqu
esta
no
podr
à at
orga
r-se
qua
n no
es
com
plei
xin
les
cond
icio
ns r
egul
ades
en
aque
st c
apíto
l, i e
n ge
nera
l les
dis
posi
cion
s de
pl
anej
amen
t urb
anís
tic.
3. A
més
, l’a
torg
amen
t de
la
llicè
ncia
mun
icip
al e
star
à su
bord
inat
al
com
plim
ent
dels
re
quis
its s
egüe
nts:
a)
El r
espe
cte
a le
s co
ndic
ions
pai
satg
ístiq
ues.
b)
N
o de
svia
ció,
di
smin
ució
o
pol·l
ució
de
ls
corr
ents
d’
aigü
es
supe
rfic
ials
o
subt
errà
nies
. c)
La
pres
erva
ció
de l’
ambi
ent n
atur
al d
e le
s rie
res
i tor
rent
s.
Art
icle
88
Doc
umen
taci
ó de
la s
ol·li
citu
d de
llic
ènci
a La
sol
·lici
tud
de ll
icèn
cia
mun
icip
al c
oncr
etar
à ne
cess
ària
men
t els
seg
üent
s pu
nts:
a)
Mem
òria
sob
re l
’aba
st d
e le
s ac
tivita
ts q
ue e
s pr
eten
en d
esen
volu
par,
ass
enya
lant
es
pecí
ficam
ent e
ls d
esm
unts
o te
rrap
lens
pre
vist
os, l
a du
rada
apr
oxim
ada
de l’
expl
otac
ió i
el c
ompl
imen
t de
les
cond
icio
ns i
requ
isits
a q
ue e
s re
fere
ix l’
artic
le a
nter
ior.
b)
Men
ció
espe
cífic
a de
les
pre
cauc
ions
ado
ptad
es p
er a
no
afec
tar
la c
onfo
rmac
ió d
el
pais
atge
. c)
Tes
timon
i fef
aent
del
títo
l de
prop
ieta
t del
terr
eny
on e
s vo
l fer
l’ex
trac
ció.
Si e
l sol
·lici
tant
de
l’a
utor
itzac
ió
no
és
el
prop
ieta
ri,
a m
és,
pres
enta
rà
el
corr
espo
nent
pe
rmís
de
l pr
opie
tari.
d)
D
escr
ipci
ó de
le
s op
erac
ions
d’
extr
acci
ó am
b el
s pe
rfils
co
rres
pone
nts.
S
’hau
rà
d'ex
posa
r ta
mbé
l’e
stat
en
que
qued
arà
el t
erre
ny u
n co
p ef
ectu
ada
l’ext
racc
ió i
les
op
erac
ions
que
el
sol·l
icita
nt d
e la
llic
ènci
a es
com
prom
et a
rea
litza
r pe
r a
rein
tegr
ar e
ls
sòls
afe
ctat
s al
seu
ent
orn
pais
atgí
stic
. A
ques
ta d
escr
ipci
ó de
les
ope
raci
ons
d’ex
cava
ció
o de
smun
t s’
acom
pany
arà
d’un
est
udi
enfo
cat
a la
res
tituc
ió d
e l’e
spai
vol
umèt
ric g
ener
at p
er l
’ext
racc
ió,
que
reto
rni
la f
inca
al
seu
esta
t or
igin
al c
om e
spai
nat
ural
, co
nsid
eran
t-se
a a
ques
ts e
fect
es c
om a
ele
men
ts
fona
men
tals
a c
onse
rvar
les
car
acte
ríst
ique
s su
perf
icia
ls d
e pe
nden
t i
vege
taci
ó i
les
subt
errà
nies
de
gran
ulom
etria
i de
din
àmic
a hi
drog
eolò
gica
loca
l.
� �36
apar
cam
ents
púb
lics
o pr
ivat
s pr
oper
s, e
s po
drà
exon
erar
de
l’obl
igac
ió d
e re
serv
a de
pl
aces
de
gara
tge
en e
l pro
pi e
dific
i.
Art
icle
82
Con
dici
ons
de le
s pl
aces
de
gara
tge
1. C
ada
plaç
a de
gar
atge
dis
posa
rà d
'un
espa
i con
figur
at p
er u
n m
ínim
de
2,20
per
4,5
0 m
etre
s. S
'adm
etrà
un
25 p
er 1
00 d
e pl
aces
de
2,00
per
4,0
0 m
etre
s, q
ue e
s gr
afia
ran
en e
l pr
ojec
te d
’edi
ficac
ió.
2.
A
ls
gara
tges
i
apar
cam
ents
pú
blic
s pe
r a
vehi
cles
lle
uger
s,
cald
rà
rese
rvar
pe
rman
entm
ent,
a la
pla
nta
de m
és f
àcil
accé
s, i
tan
t pr
op c
om s
igui
pos
sibl
e a
aque
st
accé
s, a
lmen
ys d
ues
plac
es p
er c
ada
cent
(2%
) de
la s
eva
capa
cita
t to
tal p
er a
veh
icle
s qu
e tr
ansp
ortin
pas
satg
ers
de d
ism
inuï
ts f
ísic
s. L
es d
imen
sion
s de
les
pla
ces
sera
n de
3,
30 x
4,7
5 m
.
3. E
n el
s ap
arca
men
ts e
s tin
drà
espe
cial
cur
a en
el
com
plim
ent
de l
es m
esur
es d
e pr
otec
ció
cont
ra e
l foc
, ven
tilac
ió, d
esgu
às i
l'enl
lum
enat
mín
im.
4.
Els
loca
ls ti
ndra
n un
a al
çada
lliu
re m
ínim
a en
tots
els
seu
s pu
nts
de 2
,25
m.
5.
Els
acc
esso
s tin
dran
l'am
plad
a su
ficie
nt p
er a
per
met
re l'
entr
ada
i sor
tida
de v
ehic
les,
se
nse
man
iobr
es i
sen
se p
rodu
ir co
nflic
te a
mb
els
sent
its d
e ci
rcul
ació
est
able
rts,
no
pode
nt, e
n ca
p ca
s, te
nir
una
ampl
ada
infe
rior
a 3
m.
6.
Les
ram
pes
tindr
an u
n pe
nden
t m
àxim
de
20%
, ex
cept
e el
s qu
atre
met
res
de t
roba
da
amb
el c
arre
r, o
n se
rà c
om a
màx
im, d
el 4
%.
Art
icle
83
Sup
òsit
espe
cial
L'
Aju
ntam
ent p
odrà
den
egar
la in
stal
·laci
ó de
gar
atge
s en
finq
ues
situ
ades
en
vies
o d
onan
t a
espa
is l
liure
s qu
e pe
l se
u tr
ànsi
t o
cara
cter
ístiq
ues
urba
níst
ique
s si
ngul
ars
ho f
acin
ac
onse
llabl
e, s
empr
e qu
e si
gui p
ossi
ble
acce
ssos
alte
rnat
ius.
A
rtic
le 8
4 Ll
icèn
cia
Est
aran
sub
ject
es a
prè
via
llicè
ncia
de
l'adm
inis
trac
ió m
unic
ipal
la
inst
al·la
ció,
am
plia
ció
i m
odifi
caci
ó de
gar
atge
s i
apar
cam
ents
. E
n la
sol
·lici
tud
corr
espo
nent
es
farà
con
star
, de
m
aner
a ex
pres
sa, a
més
del
s re
quis
its g
ener
als
pert
inen
ts, l
a na
tura
lesa
del
s m
ater
ials
am
b el
s qu
e es
tigui
con
stru
ït el
loc
al,
nom
bre,
pen
dent
i d
imen
sion
s de
les
ram
pes
i de
ls
acce
ssos
a la
via
púb
lica
i les
mes
ures
de
prec
auci
ó pr
ojec
tade
s pe
r a
evita
r in
cend
is.
D’a
cord
am
b la
reg
ulac
ió d
e l’ú
s in
dust
rial,
aque
sta
s’ap
lica
a l’e
mpl
açam
ent
dels
gar
atge
s i
apar
cam
ents
. N
o ob
stan
t, s’
exce
pcio
narà
el c
as d
el g
arat
ge a
mb
capa
cita
t m
àxim
a de
deu
ve
hicl
es i
supe
rfíc
ie n
o su
perio
r a
tres
-cen
ts m
etre
s qu
adra
ts (
300
m2)
. II.
8. R
EG
ULA
CIO
DE
L’U
S E
XT
RA
CT
IU
� � Art
icle
85
Def
inic
ió
1.
Es
cons
ider
en
àree
s ex
trac
tives
aq
uells
sò
ls
en
els
qual
s es
re
alitz
en
activ
itats
d'
extr
acci
ó o
mov
imen
t de
terr
es, à
rids
o qu
alse
vol t
ipus
de
roca
.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12735� �
39
l’e
stab
limen
t de
la x
arxa
loca
l sec
undà
ria c
o rre
spon
al p
lane
jam
ent p
arci
al q
ue h
aurà
de
segu
ir le
s pa
utes
i i
n dic
acio
ns e
stab
lert
es e
n el
s pl
ànol
s co
rres
pone
nts
d’aq
uest
es
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s a
fi d’
estr
uctu
rar
de f
orm
a co
here
nt e
l sis
tem
a vi
ari,
en e
l mar
c de
ls
està
ndar
ds i
prev
isio
ns f
ixat
s pe
r a
cada
se c
tor.
Els
Pla
ns e
spec
ials
de
refo
rma
inte
rior
podr
an a
ltera
r le
s pr
evis
ions
o e
stab
lir-n
e de
nov
es s
obre
la x
arxa
vià
ria lo
cal s
ecun
dària
en
sòl
urb
à.
D
ins
el s
òl u
rbà
s’es
peci
fica
la d
istà
ncia
de
les
alin
eaci
ons
a l’e
ix d
e la
car
rete
ra.
E
n el
sò
l no
ur
bani
tzab
le
s’as
seny
alen
le
s ca
rret
eres
es
pr
oteg
eixe
n am
b la
lín
ia
d’ed
ifica
ció
situ
ada
a 25
m.
mes
urat
s de
s de
l’a
rest
a ex
terio
r de
la
calç
ada
de l
a ca
rret
era.
Els
cam
ins
exis
tent
s de
titu
larit
at m
unic
i pal
o c
omun
al m
antin
dran
el
seu
traç
at,
no
perm
eten
t-se
la
se
va
mod
ifica
ció
amb
l’exc
epci
ó qu
e el
ca
mí
augm
enti
la
seva
co
ntin
uïta
t en
el r
ecor
regu
t. 3.
Des
envo
lupa
men
t a)
Les
líni
es q
ue d
elim
iten
la x
arxa
vià
ria lo
cal b
àsic
a i l
a xa
rxa
viàr
ia lo
cal s
ecun
dària
en
sòl
urbà
en
els
plàn
ols
de q
ualif
icac
ió in
diqu
en la
mag
nitu
d i d
ispo
sici
ó de
l sòl
res
erva
t per
a
aque
sta,
aix
í com
la s
ecci
ó bà
sica
més
ade
quad
a al
car
rer.
Seg
uint
aqu
este
s in
dica
cion
s el
s P
lans
esp
ecia
ls o
par
cial
s, i
si
és e
l ca
s, e
ls E
stud
is d
e de
tall,
ass
enya
lara
n le
s al
inea
cion
s i
rasa
nts
i pr
ecis
aran
els
dis
s eny
de
cada
scun
a de
les
vie
s en
el
que
fa
refe
rènc
ia a
la
dist
ribuc
ió d
e ca
lçad
es p
er a
veh
icle
s, v
orer
es i
pas
sos
per
a vi
anan
ts,
elem
ents
d’a
rbra
t i
supe
rfíc
ies
de j
ardi
neria
, am
b la
fin
alita
t de
mill
ora
de l
a qu
alita
t am
bien
tal
o de
pro
tecc
ió d
e le
s àr
ees
urba
nes,
seg
uint
les
dire
ctriu
s qu
e fig
uren
als
pl
ànol
s de
qua
lific
ació
. b)
En
func
ió d
e le
s ne
cess
itats
urb
anís
tique
s, e
ls P
lans
par
cial
s po
dran
situ
ar l
es l
ínie
s d’
edifi
caci
ó a
una
dist
ànci
a ig
ual
o su
perio
r a
la
prev
ista
en
aq
uest
es
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s i e
n la
legi
slac
ió d
e ca
rret
eres
. c)
Els
Pla
ns p
arci
als
o es
peci
als
o el
s E
stud
i s d
e de
tall
no p
odra
n di
smin
uir
en c
ap c
as le
s su
perf
ície
s de
la x
arxa
vià
ria lo
cal b
àsic
a es
tabl
erte
s en
aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
La
se
va
func
ió
serà
la
de
pr
ecis
ar
les
dete
rmin
acio
ns
incl
oses
en
el
s pl
ànol
s de
qu
alifi
caci
ó de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s i r
esol
dre
l’enl
laç
de le
s ca
rret
eres
i de
la x
arxa
vi
ària
loca
l bàs
ica.
d)
Les
mod
ifica
cion
s de
la x
arxa
vià
ria b
àsic
a qu
e no
com
plei
xin
les
cond
icio
ns e
stab
lert
es
en e
l pa
ràgr
af a
nter
ior,
hau
ran
de t
ram
itar-
se i
jus
tific
ar-s
e co
m a
mod
ifica
cion
s de
les
N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
e)
Les
det
erm
inac
ions
grà
fique
s de
ls i
nter
canv
is i
int
erse
ccio
ns d
e vi
es e
stab
lert
es n
o vi
ncul
en l
a fo
rma
conc
reta
del
s en
llaço
s, s
í bé
les
alin
eaci
ons
i ra
sant
s de
ls q
uals
es
fixar
an e
n el
s P
lans
esp
ecia
ls o
Est
udis
de
deta
ll, o
man
cant
d'a
ques
t en
el p
roje
cte
de
cons
truc
ció.
Aqu
ests
doc
umen
ts p
odra
n va
riar
just
ifica
dam
ent
la f
orm
a de
ls e
nlla
ços,
pe
rò n
o re
duir-
ne le
s re
serv
es d
e sò
l. La
cap
acita
t d’
inte
rcan
vi i
d’en
trad
es i
sort
ides
de
les
vies
ni
els
nive
lls d
e se
rvei
. E
n el
sup
ò sit
en q
ue e
ls p
roje
ctes
def
initi
us p
reci
sin
men
ys s
òl q
ue e
l pr
evis
t, el
sòl
con
serv
arà
la q
ualif
icac
ió c
om a
res
erva
per
a f
utur
es
ampl
iaci
ons.
4.
Ord
enac
ió d
e cr
uïlle
s a)
Els
plà
nols
de
qual
ifica
ció
expr
esse
n la
def
inic
ió d
e le
s cr
uïlle
s pr
evis
tes.
b)
D’a
ltra
band
a, e
n le
s cr
uïlle
s de
les
vie
s de
la
xarx
a bà
sica
, s’
haur
à de
pre
veur
e qu
e l’e
dific
ació
no
inva
deix
i l’à
rea
supl
emen
tària
de
prot
ecci
ó de
les
cruï
lles
en e
l sòl
apt
e pe
r
� �38
e) E
stud
i geo
lògi
c so
bre
la d
elim
itaci
ó de
l’es
pai d
e l’e
xplo
taci
ó en
fon
dària
i en
fun
ció
de
la h
idro
geol
ogia
loc
al,
per
a de
mos
trar
que
l’e
xtra
cció
no
sobr
epas
sarà
en
cap
cas
les
cote
s m
àxim
es d
e le
s di
vers
es o
scil·
laci
ons
de n
ivel
l fre
àtic
. f)
Indi
caci
ó de
l vol
um d
e te
rra
i roc
a qu
e s’
ha d
e re
mou
re i/
o el
vol
um d
’àrid
s qu
e s’
haur
an
d’ex
treu
re’n
. g)
G
aran
ties
sufic
ient
s de
ca
ràct
er
patr
imon
ial
resp
ecte
al
pr
evis
t en
el
s pa
ràgr
afs
ante
riors
. A
rtic
le 8
9 A
ltres
req
uisi
ts
1.
L’A
junt
amen
t po
drà
dene
gar
la
llicè
ncia
m
algr
at
el
com
plim
ent
de
tots
el
s pu
nts
ante
riors
qu
an
cons
ider
i qu
e la
re
alitz
ació
de
le
s ac
tivita
ts
extr
activ
es
pugu
i af
ecta
r es
peci
als
valo
rs p
aisa
tgís
tics,
la
mor
folo
gia
del
terr
itori,
els
cur
sos
d’ai
gua
i el
med
i am
bien
t del
term
e.
2.
L’ef
ectiv
itat
de
la
llicè
ncia
es
tà
cond
icio
nada
a
la
pres
taci
ó o
esta
blim
ent
de
les
gara
ntie
s.
3. Q
uan,
per
a l
a re
stitu
ció
de l
es c
ondi
cion
s na
tura
ls,
sigu
i ne
cess
ària
la
repo
blac
ió
d’ar
bres
, s’
impo
sarà
al
titul
ar l
a lli
cènc
ia l
’obl
igac
ió d
’efe
ctua
r-la
am
b ar
bres
de
l’esp
ècie
pr
eexi
sten
t i p
rend
re c
ura
de la
pla
ntac
ió f
ins
que
hagi
arr
elat
i pu
gui d
esen
volu
par-
se d
e fo
rma
natu
ral.
4.
Sen
se p
erju
dici
que
el
prog
ram
a de
res
taur
ació
est
able
ixi
cond
icio
ns m
és r
estr
ictiv
es,
quan
l’a
ctiv
itat
sigu
i a
l’aire
lliu
re,
cald
rà d
esen
volu
par-
la p
er c
ales
de
supe
rfíc
ie m
àxim
a d’
1 ha
, se
nse
que
es p
ugui
ini
ciar
la
terc
era
sens
e ha
ver
conc
lòs
la r
esta
urac
ió d
e la
pr
imer
a.
CA
PIT
OL
III. R
EG
ULA
CIO
DE
LS S
IST
EM
ES
� � A
rtic
le 9
0 S
iste
ma
Via
ri (c
lau
A)
1. D
efin
ició
E
l sis
tem
a vi
ari c
ompr
èn le
s in
stal
·laci
ons
i els
esp
ais
rese
rvat
s al
tra
çat
de la
xar
xa v
iària
i de
dica
ts a
l'ús
de
vial
itat.
2. T
ipus
de
vies
a)
Aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
esta
blei
xen
els
tipus
de
vies
seg
üent
s:
1)
Car
rete
res:
Són
les
vie
s qu
e cr
euen
el
term
e m
unic
ipal
. E
l pr
ojec
te,
cons
truc
ció,
co
nser
vaci
ó, f
inan
ciac
ió,
ús i
expl
otac
ió d
e le
s ca
rret
eres
obs
erva
ran
el q
ue d
ispo
sen
la
Llei
7/1
993,
de
30 d
e se
tem
bre,
de
Car
rete
res
(DO
GC
180
7).
2) X
arxa
vià
ria b
àsic
a, q
ue c
ompr
èn e
ls e
ixos
fon
amen
tals
d’ú
s do
min
ant
de c
ircul
ació
ro
dada
i
vial
s d’
ús
dom
inan
t pe
r vi
anan
ts.
Tam
bé
com
prèn
el
s ca
min
s ag
ríco
les
estr
uctu
rado
rs.
3) X
arxa
vià
ria s
ecun
dària
: Com
prèn
la r
esta
de
carr
ers
i cam
ins
del t
erm
e m
unic
ipal
. b)
Aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
prev
euen
el
traç
at d
e la
xar
xa v
iària
bàs
ica
en l
a se
va
tota
litat
i la
xar
xa v
iària
loca
l sec
undà
ria e
n sò
l urb
à. E
n sò
l apt
e pe
r ur
bani
tzar
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612736
� �41
e) Q
uan
el d
esen
volu
pam
ent
urba
níst
ic m
unic
ipal
exi
geix
i la
inst
al·la
ció
d'al
gun
dels
ser
veis
ab
ans
asse
nyal
ats
i no
exi
stei
x i u
na r
eser
va e
spec
ífica
de
sòl
en a
ques
tes
Nor
mes
es
podr
an s
ituar
en
sòl n
o ur
bani
tzab
le,
d’ac
ord
amb
el t
ràm
it de
l’ar
ticle
44
del R
egla
men
t de
ges
tió u
rban
ístic
a.
Art
icle
92
Sis
tem
a d'
espa
is ll
iure
s (c
lau
C)
1. D
efin
ició
i co
ntin
gut
a) C
ompr
èn e
ls s
òls
de t
itula
ritat
púb
lica
i els
de
titul
arita
t co
mun
itària
, or
dena
ts c
om e
spai
s lli
ures
o z
ones
ver
des
(Cla
u C
).
b) E
s de
finei
xen
dos
tipus
: P
úblic
s (C
1) i
Com
unita
ris (
C2)
, en
rel
ació
al t
ipus
de
prop
ieta
t de
l sòl
. c)
Aqu
este
s N
orm
es e
stab
leix
en la
loca
litza
ció
dels
esp
ais
públ
ics
dins
el s
òl u
rbà.
2.
Con
dici
ons
dels
esp
ais
lliur
es
Els
esp
ais
lliur
es a
pre
veur
e m
itjan
çant
els
ins
trum
ents
del
pla
neja
men
t qu
e de
senv
olup
in
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s ha
uran
de
com
plir
les
segü
ents
con
dici
ons:
a)
El p
ende
nt m
ig d
els
terr
enys
hau
rà d
’éss
er in
ferio
r al
15%
. b)
Les
dim
ensi
ons
mín
imes
del
s es
pais
lliu
res
sera
n le
s fix
ades
per
l’ar
ticle
4 d
e l’a
nnex
del
R
egla
men
t de
Pla
neja
men
t i
per
l'art
icle
76
del
Reg
lam
ent
de l
a Ll
ei d
e M
esur
es
d’A
dequ
ació
de
l’Ord
enam
ent U
rban
ístic
de
Cat
alun
ya.
E
ls p
asse
igs
tindr
an u
n pe
nden
t mitj
à in
ferio
r al
10%
i un
a am
plad
a m
ínim
a de
12,
00 m
. 3.
Uso
s a)
En
els
espa
is l
liure
s pú
blic
s no
més
es
perm
etra
n el
s us
os i
act
ivita
ts d
e ca
ràct
er p
úblic
qu
e si
guin
abs
olut
amen
t com
patib
les
amb
la u
tilitz
ació
gen
eral
d’a
ques
ts s
òls.
b)
Tan
mat
eix,
es
podr
à ub
icar
edi
ficac
ions
des
tinad
es a
l'ús
doc
ent,
sòci
o-cu
ltura
l i e
spor
tiu,
que
ocup
in c
om a
màx
im u
n 5%
de
la s
eva
supe
rfíc
ie,
sem
pre
que
aque
sta
sigu
i su
perio
r al
s 1.
000
m2.
c)
Le
s ed
ifica
cion
s al
se
rvei
de
ls
espa
is
lliur
es
públ
ics
i de
ls
usos
ad
mes
os
haur
an
d’ob
serv
ar le
s se
güen
ts c
ondi
cion
s:
1) A
lçad
a m
àxim
a -
6,00
m.
2) O
cupa
ció
màx
ima
- 3%
. A
ques
ta c
ondi
ció
no s
’apl
ica
en e
l su
pòsi
t de
l’a
part
at
ante
rior.
4.
Esp
ais
lliur
es c
omun
itaris
(cl
au C
2)
a)
Am
b la
fin
alita
t d'
asse
gura
r la
ut
ilita
t ur
baní
stic
a d'
espa
is
lliur
es
d'ed
ifica
ció,
to
t re
spec
tant
la
tit
ular
itat
com
unità
ria
dels
te
rren
ys,
es
qual
ifiqu
en
d’es
pais
lli
ures
co
mun
itaris
els
terr
enys
com
part
its p
er d
iver
sos
prop
ieta
ris d
’edi
ficac
ions
veï
nes.
b)
Hau
ran
d’or
dena
r-se
co
m
jard
ins
o pa
rcs,
lli
ures
d’
edifi
caci
ó,
perm
eten
t-se
l’ú
s es
port
iu i
la c
onst
rucc
ió d
e pi
stes
o p
isci
nes.
c) S
’hau
rà d
’ato
rgar
per
par
t de
ls p
ropi
etar
is a
fect
ats
la c
orre
spon
ent
escr
iptu
ra d
e m
anco
mun
itat,
en
la
qual
s’
esta
blira
n le
s ob
ligac
ions
en
or
dre
a la
co
nstr
ucci
ó i
cons
erva
ció
del j
ardí
.
� �40
ur
bani
tzar
i e
n el
sòl
no
urba
nitz
able
. A
ques
ta à
rea
qued
arà
defin
ida
per
la c
orda
que
un
eixi
els
pun
ts d
e ta
ngèn
cia
d'un
a ci
rcum
ferè
ncia
de
vint
met
res
de r
adi.
c) L
es c
anto
nade
s de
la x
arxa
vià
ria, a
mb
carà
cter
gen
eral
i ex
cept
uant
el n
ucli
vell
sera
n de
3x
3 m
, ex
cept
e en
les
can
tona
des
dels
car
rers
en
els
que
l’am
plad
a d’
un d
els
carr
ers
sigu
i de
15
m o
més
, en
els
que
les
can
tona
des
sera
n de
5x5
m.
Si
en e
l pl
ànol
de
qual
ifica
ció
s’ha
n as
seny
alat
un
es
alin
eaci
ons
en
una
cant
onad
a de
di
men
sion
s su
perio
rs a
les
fixad
es e
n aq
uest
apa
rtat
, s’a
plic
aran
les
del p
làno
l de
qual
ifica
ció.
5.
Pub
licita
t La
col
·loca
ció
de c
arte
lls o
d’a
ltres
mitj
ans
de p
ublic
itat
o pr
opag
anda
, vi
sibl
es d
es d
e qu
alse
vol
via
públ
ica,
est
à su
bjec
ta a
llic
ènci
a m
unic
ipal
prè
via,
hav
ent-
se d
’obs
erva
r el
s pr
oced
imen
ts e
spec
ials
est
able
rts
pel q
ue fa
a la
pub
licita
t en
les
auto
pist
es i
carr
eter
es.
Art
icle
91
Sis
tem
a de
ser
veis
tècn
ics
(cla
u B
)
1. D
efin
ició
i co
ntin
gut
a) A
ques
tes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s co
nten
en l’
orde
naci
ó de
ls s
erve
is,
sens
e pe
rjudi
ci d
el q
ue
regu
la la
legi
slac
ió tè
cnic
a es
pecí
fica
sobr
e la
mat
èria
. b)
El s
iste
ma
de s
erve
is tè
cnic
s co
mpr
èn:
a) A
bast
amen
t d’
aigü
es.
Com
prèn
l’or
igen
de
les
capt
acio
ns,
les
línie
s de
con
ducc
ió,
els
dipò
sits
reg
ulad
ors,
la p
lant
a po
tabi
litza
dora
i la
xar
xa fo
nam
enta
l de
dist
ribuc
ió.
b) I
nsta
l·lac
ions
de
reg.
Com
prèn
els
can
als,
sèq
uies
, de
sgua
ssos
, di
pòsi
ts i
altr
es
elem
ents
des
tinat
s pr
inci
palm
ent a
l reg
de
les
finqu
es a
gríc
oles
. c)
San
ejam
ent.
Com
prèn
la
xarx
a de
cla
vegu
eres
, le
s es
taci
ons
depu
rado
res
i el
s co
l·lec
tors
em
issa
ris.
d) I
nsta
l·lac
ions
de
subm
inis
tre
d'en
ergi
a el
èctr
ica.
Com
prèn
les
àre
es q
ue r
esul
tin
dest
inad
es a
est
acio
ns d
e di
strib
ució
i tr
ansf
orm
ació
de
l’ene
rgia
elè
ctric
a, a
ixí
com
les
xarx
es d
e tr
ansp
ort d
'alta
tens
ió.
e) I
nsta
l·lac
ions
de
subm
inis
tram
ent
de g
as:
Com
prèn
les
àree
s qu
e re
sulti
n de
stin
ades
a
esta
cion
s de
dis
trib
ució
i t
rans
form
ació
d'a
ques
ta e
nerg
ia,
així
com
les
xar
xes
de
tran
spor
ts d
’alta
pre
ssió
i ga
seod
ucte
s.
f) A
boca
dors
d’e
scom
brar
ies.
g)
Tel
efon
ia.
2. C
ondi
cion
s d'
edifi
caci
ó, ú
s i f
unci
onal
s a)
E
xcep
te
les
inst
al·la
cion
s si
tuad
es
en
sòl
urbà
tin
dran
la
qu
alifi
caci
ó de
sò
l no
ur
bani
tzab
le.
b) E
ls e
spai
s lli
ures
d’e
dific
acio
ns o
inst
al·la
cion
s qu
e co
nstit
ueix
in l’
ento
rn d
’aqu
ests
ser
veis
re
bran
un
trac
tam
ent
que
s’in
tegr
i al p
aisa
tge
del v
olta
nt,
amb
pred
omin
i de
vege
taci
ó i
jard
í. c)
Nom
és s
'adm
etra
n el
s us
os d
irect
amen
t vi
ncul
ats
amb
la in
stal
·laci
ó o
serv
ei d
e qu
e es
tr
acti,
am
b le
s co
ndic
ions
de
func
iona
men
t es
pecí
fic r
egul
ades
a l
a le
gisl
ació
tèc
nica
so
bre
la m
atèr
ia.
d) S
’adm
etrà
exc
epci
onal
men
t, l’ú
s d’
habi
tatg
e de
stin
at a
l gua
rdià
de
la in
stal
·laci
ó, s
empr
e qu
e el
rec
inte
ting
ui u
na s
uper
fície
sup
erio
r al
s 5.
000
m2.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12737� �
43
públ
ic n
o m
ater
ialit
zada
rea
lmen
t, qu
e pe
r de
finic
ió s
ón d
ecla
rad e
s d’
utili
tat
públ
ica
per
la
legi
slac
ió v
igen
t. A
rtic
le 9
5 S
iste
ma
Hid
ràul
ic (
clau
F)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls s
òls
dest
inat
s a
les
inst
al·la
cion
s pe
r a
la r
egul
ació
i ap
rofit
amen
t de
ls c
urso
s d’
aigu
a, c
om le
s pr
eses
i di
cs (
clau
Fa)
, els
can
als
de r
eg (
clau
Fb)
i le
s sè
quie
s (c
lau
Fc)
. 2.
Reg
ulac
ió i
prot
ecci
ó L’
edifi
caci
ó i
els
usos
en
aque
sts
terr
enys
i e
n la
pro
xim
itat
dels
mat
eixo
s re
spec
tara
n le
s lim
itaci
ons
fixad
es e
n la
legi
slac
ió e
spec
ífica
. A
rtic
le 9
6 S
iste
ma
ferr
ovia
ri (c
lau
G)
1. D
efin
ició
i re
gula
ció
Com
prèn
els
sòl
s de
stin
ats
a l’ú
s ex
clus
ivam
ent
ferr
ovia
ri, a
ixí
com
els
sòl
s pr
òxim
s qu
e es
tan
incl
osos
din
s l’à
rea
de p
rote
cció
del
ferr
ocar
ril.
2. P
rote
cció
del
sis
tem
a fe
rrov
iari
a) P
el q
ue f
a a
la l
ínia
d’e
dific
ació
, àm
bits
d’a
fecc
ió,
sem
pre
i qu
an n
o es
tigui
n gr
afia
ts e
n el
s pl
ànol
s, e
s re
spec
tara
n le
s lim
itaci
ons
que
es p
reve
uen
a la
legi
slac
ió d
e fe
rroc
arril
s.
b) E
n fu
nció
de
la f
inal
itat
de l
'ord
enac
ió u
rban
a, a
ques
tes
Nor
mes
Sub
sidi
àrie
s pr
eveu
en
que
els
terr
enys
situ
ats
a un
i al
tre
cost
at d
el tr
en n
o só
n ed
ifica
bles
, am
b l’e
xcep
ció
dels
ed
ifici
s i i
nsta
l·lac
ions
al s
erve
i dire
cte
de la
xar
xa f
erro
viàr
ia q
ue p
er la
sev
a na
tura
lesa
ha
gin
de s
ituar
-se
en ll
ocs
prop
ers
a le
s vi
es.
CA
PIT
OL
IV R
EG
ULA
CIO
DE
L S
OL
UR
BA
IV
.1. D
ISP
OS
ICIO
NS
GE
NE
RA
LS
� Art
icle
97
Zon
es
Les
zone
s co
rres
pone
n a
les
supe
rfíc
ies
de
sòl
dest
inad
es
per
l’ord
enac
ió
a se
r su
scep
tible
s d’
apro
fitam
ent p
rivat
. La
natu
rale
sa d
e ca
da z
ona
és fu
nció
de
la c
lass
e de
sòl
i es
det
erm
ina
amb
la d
efin
ició
del
s pa
ràm
etre
s qu
e re
gule
n le
s co
ndic
ions
de
parc
el·la
ció,
d’
edifi
caci
ó i d
’ús
que
s’ex
igei
x de
form
a es
pecí
fica
a ca
dasc
una.
E
ls l
ímits
de
les
zone
s i
sist
emes
, ai
xí c
om e
ls à
mbi
ts d
e pl
anej
amen
t de
rivat
, po
lígon
s i
unita
ts d
’act
uaci
ó pe
r al
pos
terio
r de
senv
olup
amen
t de
les
Nor
mes
es
delim
iten
en e
ls
plàn
ols
d’or
dena
ció.
Tot
junt
con
stitu
eix
l’ord
enac
ió d
etal
lada
d’a
ques
t sòl
: 1.
Cad
a un
itat d
e zo
na p
orta
l’in
dica
dor
alfa
num
èric
, ano
men
at c
lau
de la
zon
a, q
ue d
’aco
rd
amb
les
cate
gorie
s qu
e s’
esta
blei
xen,
det
erm
ina
les
cond
icio
ns d
e pa
rcel
·laci
ó, e
dific
ació
i ús
. 2.
Els
ter
reny
s re
serv
ats
per
a si
stem
es t
ambé
s’in
diqu
en a
mb
el c
orre
spon
ent
codi
al
fanu
mèr
ic.
3. P
el d
esen
volu
pam
ent d
e l’o
rden
ació
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s, e
n sò
l urb
à,
� �42
Art
icle
93
Sis
tem
a d’
Equ
ipam
ents
i D
otac
ions
(cl
au D
) 1.
Def
inic
ió i
règi
m
Com
prèn
els
sòl
s qu
e es
ded
ique
n a
usos
púb
lics
o co
l·lec
tius
al s
erve
i del
s ve
ïns.
Els
nou
s eq
uipa
men
ts s
eran
de
titul
arita
t púb
lica,
exc
epte
les
ampl
iaci
ons
dels
equ
ipam
ents
exi
sten
ts
en l’
actu
alita
t de
titul
arita
t priv
ada.
2.
Uso
s E
l sis
tem
a d'
equi
pam
ents
com
unita
ris c
ompr
èn e
ls u
sos
segü
ents
: a)
Esp
ortiu
(D
1)
b) D
ocen
t o E
scol
ar
(D2)
c)
Cul
tura
l, S
ocia
l i R
elig
iós
(D
3)
d) S
anita
ri-A
ssis
tenc
ial
(D4)
e)
Adm
inis
trat
iu
(D5)
f)
Cem
entir
i
(D6)
g)
Pro
veïm
ent
(D
7)
3. A
ssig
naci
ó d’
usos
a)
En
aque
stes
Nor
mes
s'a
ssig
na d
ins
del s
òl u
rbà
els
usos
del
sis
tem
a d’
equi
pam
ents
o
bé l’
ús g
enèr
ic d
’equ
ipam
ent
que
l'Adm
inis
trac
ió e
spec
ifica
rà e
n el
des
envo
lupa
men
t de
le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies.
E
n el
sòl
apt
e pe
r ur
bani
tzar
hau
rà d
e fe
r-se
l’a
ssig
naci
ó m
itjan
çant
el
plan
ejam
ent
parc
ial o
esp
ecia
l.
b) S
empr
e qu
e no
es
dism
inue
ixi
la s
uper
fície
glo
bal
de c
ada
ús,
podr
à va
riar-
se
l'ass
igna
ció
de l'
ús v
igen
t, m
itjan
çant
un
Pla
esp
ecia
l, m
ante
nint
-se,
per
ò, l'
adsc
ripci
ó al
si
stem
a d'
equi
pam
ents
. La
var
iaci
ó d’
usos
sem
pre
que
es m
antin
gui l
a tit
ular
itat p
úblic
a no
pre
cisa
l’ap
rova
ció
de
plan
ejam
ent e
spec
ial.
c)
Altr
es a
ltera
cion
s de
l sis
tem
a d’
equi
pam
ents
impl
icar
an la
mod
ifica
ció
o re
visi
ó de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
4. C
ondi
cion
s d’
edifi
caci
ó a)
L’e
dific
ació
en
les
àree
s d’
equi
pam
ent
s’aj
usta
rà a
les
nec
essi
tats
fun
cion
als
dels
di
vers
os e
quip
amen
ts,
al p
aisa
tge
i a
l’org
anitz
ació
gen
eral
del
tei
xit
urbà
en
que
es
situ
en.
b) L
’edi
ficab
ilita
t ne
ta m
àxim
a pe
r al
s no
us e
quip
amen
ts s
erà
sim
ilar
a la
de
les
zone
s ve
ïnes
, rec
oman
ant-
se l’
aplic
ació
de
les
cond
icio
ns d
’edi
ficac
ió d
e le
s m
atei
xes.
A
rtic
le 9
4 S
iste
ma
de p
rote
cció
de
sist
emes
(cl
au E
) 1.
Def
inic
ió i
regu
laci
ó E
n la
leg
isla
ció
espe
cífic
a de
ls d
iver
sos
sist
emes
de
com
unic
acio
ns i
del
s se
rvei
s tè
cnic
s s’
asse
nyal
en le
s zo
nes
d’ut
ilita
t pú
blic
a, d
estin
ades
al b
on f
unci
onam
ent,
a la
pro
tecc
ió o
a
l’am
plia
ció
del s
iste
ma
exis
tent
. A
ques
tes
prot
ecci
ons
dels
sis
tem
es,
que
en g
ener
al n
o es
di
buix
a en
els
plà
nols
, ten
en la
qua
lific
ació
de
sist
ema
de p
rote
cció
de
sist
emes
, cla
u E
. 2.
Pro
tecc
ions
E
nglo
ba le
s zo
nes
de s
ervi
tud
dels
sis
tem
es e
xist
ents
i pr
evis
tos,
aix
í com
la z
ona
de d
omin
i
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612738
� �44
s’as
seny
alen
i de
limite
n P
lans
esp
ecia
ls,
per
als
que
es d
efin
eixe
n ob
ject
ius,
edi
ficab
ilita
t, de
nsita
t, i c
ondi
cion
s de
par
cel·l
ació
, edi
ficac
ió, ú
s i g
estió
. 4.
Pel
des
envo
lupa
men
t de
la g
estió
de
les
Nor
mes
sub
sidi
à rie
s, e
n sò
l urb
à, s
’ass
enya
len
i de
limite
n P
olíg
ons
i U
nita
ts d
’act
uaci
ó ur
baní
stic
a, p
er a
ls q
ue s
’est
able
ix l
’ord
enac
ió
deta
llada
mitj
ança
nt la
qua
lific
ació
urb
anís
tica
P
er a
la r
egul
ació
del
sòl
urb
à s’
esta
blei
xen
les
zone
s i s
ubzo
nes
segü
ents
: -
Zon
a de
l Nuc
li V
ell (
clau
1a)
-
Zon
a de
l Nuc
li V
ell,
amb
prot
ecci
ó de
vis
tes
(cla
u 1b
) -
Zon
a de
l Nuc
li V
ell,
de r
econ
stru
cció
(cl
au 1
c)
-
Zon
a d'
Edi
ficac
ió L
inea
l Con
tinua
(cl
au 2
a)
- Z
ona
d'E
dific
ació
Lin
eal A
grup
ada
amb
Jard
í (cl
au 2
b)
- Z
ona
de C
ases
Aïll
ades
(cl
au 3
) -
Uni
fam
iliar
Inte
nsita
t a (
clau
3a)
-
Uni
fam
iliar
Inte
nsita
t b (
clau
3b)
- Z
ona
de M
agat
zem
s i I
ndús
trie
s (c
lau
4)
- S
ubzo
na d
e N
aus
Aïll
ades
, (cl
au 4
a)
- S
ubzo
na d
e N
aus
Ent
rem
itger
es, (
clau
4b)
- Z
ona
d'E
dific
is i
Ele
men
ts a
Con
serv
ar (
clau
5)
A
rtic
le 9
8 D
esen
volu
pam
ent d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
El d
esen
volu
pam
ent
de le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
en S
òl U
rbà
tan
sols
exi
geix
la f
orm
ulac
ió
dels
E
stud
is
de
deta
ll i/o
pr
ojec
tes
d’ur
bani
tzac
ió
i de
re
parc
el·la
ció
de
les
Uni
tats
d’
Act
uaci
ó, q
uan
així
est
igui
pre
vist
exp
ress
amen
t; ex
cept
e en
els
cas
os a
bans
cita
ts,
l’Aju
ntam
ent
podr
à co
nced
ir lli
cènc
ies
segu
int
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s, s
ense
la n
eces
sita
t d’
altr
es d
ocum
ents
urb
anís
tics,
sen
se p
erju
dici
de
l’obl
igat
orie
tat
de le
s ce
ssio
ns p
ertin
ents
qu
e aq
uest
es N
orm
es a
ssen
yale
n.
Art
icle
99
Alin
eaci
ons
i ras
ants
a)
Els
plà
nols
de
qual
ifica
ció
defin
eixe
n le
s al
inea
cion
s en
el
Sòl
Urb
à qu
e re
sulta
ran
prec
isad
es,
si é
s el
cas
, pe
ls E
stud
is d
e de
tall
i el
s P
lans
esp
ecia
ls,
i qu
e en
tot
cas
ha
uran
de
de
senv
olup
ar
els
crite
ris
d’or
dena
ció
i d’
urba
nitz
ació
pr
opos
ats
per
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
b) E
n co
rres
pond
ènci
a am
b l’o
rden
ació
de
cruï
lles
prev
ista
en
l’apa
rtat
4c
de l’
artic
le 9
0, le
s ca
nton
ades
de
la x
arxa
vià
ria,
amb
carà
cter
gen
eral
i e
xcep
tuan
t el
nuc
li ve
ll se
ran
de
3x3
m,
exce
pte
en l
es c
anto
nade
s de
ls c
arre
rs e
n el
s qu
e l’a
mpl
ada
d’un
del
s ca
rrer
s si
gui
de 1
5 m
o m
és,
en e
ls q
ue l
es c
anto
nade
s se
ran
de 5
x5 m
. S
i en
el
plàn
ol d
e qu
alifi
caci
ó s’
han
asse
nyal
at
unes
al
inea
cion
s en
un
a ca
nton
ada
de
dim
ensi
ons
supe
riors
a le
s fix
ades
en
aque
st a
part
at, s
’apl
icar
an le
s de
l plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó.
c) E
n el
nuc
li ve
ll, q
uan
la d
ificu
ltat
de g
ir en
una
can
tona
da p
rovo
qui
la i
mpo
ssib
ilita
t d’
accé
s de
ls v
ehic
les
a un
car
rer,
o b
é un
es d
ificu
ltats
de
pas
perju
dici
als
per
a l’a
ccés
a
una
zona
det
erm
inad
a de
l nuc
li ve
ll, e
s po
dran
afe
ctar
les
faça
nes
dels
imm
oble
s de
les
cant
onad
es e
n la
dim
ensi
ó ne
cess
ària
per
don
ar p
as a
ls v
ehic
les
habi
tual
s, c
onsi
dera
nt
en t
ot c
as e
l val
or a
rqui
tect
ònic
del
s ed
ifici
s i d
e le
s pa
rts
afec
tade
s. L
a ju
stifi
caci
ó de
la
nece
ssita
t de
l xam
fran
amen
t i l
es c
arac
terí
stiq
ues
del m
atei
x en
rel
ació
a le
s co
ndic
ions
de
pas
i al
val
or a
rqui
tect
ònic
del
s ed
ifici
s af
ecta
ts e
s va
lora
ran
i es
dete
rmin
aran
en
un
� �45
E
stud
i de
det
all,
reda
ctat
per
l’A
junt
amen
t, se
nse
nece
ssita
t de
mod
ifica
r le
s N
orm
es
subs
idià
ries.
A
rtic
le 1
00
Uni
tats
d'a
ctua
ció
1. A
ques
tes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s de
limite
n en
alg
unes
àre
es d
e S
òl U
rbà,
Uni
tats
d’A
ctua
ció
per
a l’e
xecu
ció
conj
unta
de
les
dete
rmin
acio
ns u
rban
ístiq
ues.
2.
La
delim
itaci
ó de
les
Uni
tats
d’A
ctua
ció
prod
ueix
els
efe
ctes
pre
vist
os e
n l'a
rtic
le 1
48 d
el
Tex
t ref
ós d
el D
ecre
t leg
isla
tiu 1
/199
0.
3. P
er m
odifi
car
l’ord
enac
ió p
ropo
sada
per
aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
es r
ealit
zarà
el
corr
espo
nent
Est
udi d
e de
tall.
4.
L’a
just
de
la d
elim
itaci
ó de
les
Uni
tats
d’A
ctua
ció
podr
à és
ser
d’un
cin
c pe
r ce
nt (
5%)
de
la s
uper
fície
dis
posa
da p
er le
s N
orm
es,
com
plin
t el
s ap
rofit
amen
ts f
ixat
s en
les
Nor
mes
pe
r a
cada
Uni
tat.
5. L
es N
orm
es p
reve
uen
les
segü
ents
Uni
tats
d’a
ctua
ció:
U
A-1
Car
rer
San
t Isi
dre
(Cam
aras
a)
UA
-2 Z
ona
Esp
ortiv
a (C
amar
asa)
U
A-3
Pas
seig
del
Tor
rent
(C
amar
asa)
U
A-4
Car
rer
Nou
del
Cas
tell
(Cam
aras
a)
UA
-5 C
arre
r M
ajor
de
San
t Llo
renç
6.
Le
s U
nita
ts
d’ac
tuac
ió
es
plan
tege
n co
m
el
mec
anis
me
corr
ecte
pe
r la
di
strib
ució
eq
uita
tiva
de l
es c
àrre
gues
i b
enef
icis
del
pla
neja
men
t en
el
sòl
urbà
. Le
s U
nita
ts
d’ac
tuac
ió fa
ran
efec
tives
les
cess
ions
de
sòl g
ratu
ïtes
i obl
igat
òrie
s pe
r a
jard
ins,
pla
ces,
ca
rrer
s i d
otac
ions
. L’
urba
nitz
ació
del
s sò
ls c
edits
, am
b l’e
xcep
ció
dels
sòl
s de
stin
ats
a eq
uipa
men
ts i
do
taci
ons,
és
a cà
rrec
del
s pr
opie
taris
incl
osos
en
la d
elim
itaci
ó de
cad
a un
itat.
Art
icle
101
O
rden
ance
s d’
edifi
caci
ó i ú
s A
ques
tes
Nor
mes
urb
anís
tique
s, a
mb
els
com
plem
ents
i r
emis
sion
s qu
e ex
pres
sam
ent
es
prev
euen
, co
nstit
ueix
en l
a R
egla
men
taci
ó de
talla
da d
e l'ú
s, v
olum
i c
ondi
cion
s hi
gièn
ic-
sani
tàrie
s de
ls t
erre
nys
i co
nstr
ucci
ons,
aix
í co
m d
e le
s ca
ract
erís
tique
s es
tètiq
ues
de
l’ord
enac
ió,
de l’
edifi
caci
ó i d
el s
eu e
ntor
n, p
revi
stes
a l'
artic
le 2
3 de
l Tex
t re
fós
del D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990.
IV
.2. R
EG
ULA
CIO
DE
LE
S Z
ON
ES
� � A
rtic
le 1
02
Zon
a de
l Nuc
li V
ell (
clau
1)
1. D
efin
ició
E
s de
nom
ina
indi
stin
tam
ent N
ucli
Vel
l o C
iuta
t Vel
la.
Com
prèn
els
sec
tors
ocu
pats
per
edi
ficis
que
con
stitu
eixe
n el
tei
xit
edifi
cat
del n
ucli
hist
òric
, co
inci
dint
gen
eral
men
t am
b al
s ve
lls r
ecin
tes
emm
ural
lats
del
s po
bles
. A
ques
ta r
egul
ació
té
com
obj
ectiu
el m
ante
nim
ent
i pot
enci
ació
del
s pa
ràm
etre
s qu
e la
car
acte
ritze
n en
tene
nt e
l se
u va
lor
cultu
ral.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12739� �
47
a) A
ques
ta s
ubzo
na d
els
nucl
is v
ells
com
pre n
en a
quel
les
part
s en
runa
des
dels
nuc
lis d
e F
ontll
onga
i
de
Fig
uero
la,
en
els
que
es
ja
no
es
poss
ible
la
co
nser
vaci
ó o
el
man
teni
men
t de
ls e
dific
is,
sinó
que
es
trac
ta d
e re
cons
trui
r-lo
s o
de r
eedi
ficar
-los,
in
tent
ant r
efer
les
volu
met
ries
i les
est
ruct
ures
ant
erio
rs, a
par
t ir d
els
fona
men
ts i
vest
igis
ex
iste
nts.
b)
Per
a l’
edifi
caci
ó ca
ldrà
dem
ostr
ar l’
exis
tèn c
ia d
els
fona
men
ts i
vest
igis
con
stru
ïts,
de la
fin
ca p
ròpi
a co
m c
olin
dant
s, a
ixí
com
el
traç
at d
el c
arre
r o
carr
ers
d’ac
cés,
tot
ell
repr
esen
tat
en u
n ai
xeca
men
t to
pogr
àfic
i ca
dast
ral a
esc
ala
mín
ima
1/20
0, a
com
pany
at
de fo
togr
afie
s de
l’es
tat a
ctua
l. c)
El n
ombr
e m
àxim
de
plan
tes
es d
e pl
anta
bai
xa m
és u
na p
lant
a, a
mb
una
alçà
ria m
àxim
a de
6 m
. d)
En
tote
s le
s al
tres
con
dici
ons
d’or
dena
ció
i d’ú
s se
ran
d’ap
licac
ió le
s no
rmes
de
la z
ona
1.
e) E
s po
drà
reda
ctar
un
Pla
esp
ecia
l del
con
junt
de
la z
ona,
on
s’as
seny
alin
les
alin
eaci
ons
dels
car
rers
i el
s ed
ifici
s a
reco
nstr
uir.
Le
s de
term
inac
ions
del
Pla
Esp
ecia
l ser
an le
s se
güen
ts:
- A
linea
cion
s i r
asan
ts d
els
carr
ers
pree
xist
ents
, i e
n el
cas
que
no
sigu
i pos
sibl
e la
sev
a re
cons
truc
ció,
es
fix
arà
el
nou
traç
at
dels
ca
rrer
s en
ba
se
a le
s ca
ract
erís
tique
s i
dim
ensi
ons
dels
car
rers
de
la r
esta
del
nuc
li ve
ll.
- A
linea
cion
s de
l’e
dific
ació
, fo
ndàr
ies
edifi
cabl
es i
altu
ra r
egul
ador
a, a
mb
un m
àxim
de
plan
ta b
aixa
i un
a pl
anta
. -
La p
ossi
bilit
at d
’edi
ficar
en
aque
stes
zon
es d
e re
cons
truc
ció
esta
rà c
ondi
cion
ada
a la
ce
ssió
gra
tuïta
del
s ca
rrer
s i e
spai
s lli
ures
fixa
ts e
n el
Pla
esp
ecia
l, i a
la s
eva
urba
nitz
ació
pr
èvia
o s
imul
tàni
a.
Art
icle
103
Z
ona
d'ed
ifica
ció
linea
l (cl
au 2
) 1.
Def
inic
ió i
subz
ones
C
ompr
èn e
ls s
ecto
rs d
'am
plia
ció
dels
nuc
lis v
ells
i de
nov
a cr
eaci
ó, o
rden
ats
amb
case
s en
fil
era
entr
emitg
eres
, org
anitz
ades
seg
uint
la d
irect
riu d
el c
arre
r.
Es
dist
inge
ixen
due
s su
bzon
es:
- C
ontin
ua (
clau
2a)
. Com
prèn
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
o pl
urifa
mili
ars
entr
emitg
eres
, alin
eats
al
car
rer,
sen
se r
ecul
ades
res
pect
e a
l’alin
eaci
ó i
edifi
cabl
es e
n la
tot
alita
t de
la
plan
ta
baix
a.
- A
grup
ada
amb
jard
í (c
lau
2b).
Com
prèn
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
entr
emitg
eres
, fo
rman
t co
njun
ts li
neal
s on
es
perm
eten
rec
ulad
es, d
estin
ant-
se la
par
t pos
terio
r de
la p
arce
l·la
a ja
rdí.
2. C
ondi
cion
s d’
orde
naci
ó 1)
Sub
zona
d’e
dific
ació
line
al c
ontin
ua, 2
a:
a) E
l tip
us d
’ord
enac
ió é
s el
d’a
linea
ció
de v
ial.
S’a
dmet
en l
es r
ecul
ades
sem
pre
que
es
real
itzin
pel
con
junt
de
parc
el·le
s co
mpr
eses
ent
re d
os c
arre
rs.
b) P
arce
l·la
mín
ima
-
12
0,00
m2
Faç
ana
mín
ima
5,
00 m
c)
La
fond
ària
edi
ficab
le m
àxim
a és
la fi
xada
en
el p
làno
l de
qual
ifica
ció
a es
cala
1/1
.000
. La
part
de
parc
el·la
situ
ada
fora
de
la fo
ndàr
ia e
dific
able
és
edifi
cabl
e en
pla
nta
baix
a, a
mb
una
alça
da m
àxim
a de
4,5
0 m
. d)
L’a
lçad
a m
àxim
a de
l’ed
ifica
ció
és d
e 10
,50
m q
ue c
orre
spon
a la
de
la p
lant
a ba
ixa
més
du
es p
lant
es.
e) T
anqu
es: L
’altu
ra m
àxim
a de
la ta
nca
és d
e 2,
00 m
.
� �46
2. C
ondi
cion
s d'
orde
naci
ó a)
S’a
plic
a el
tip
us d
'ord
enac
ió s
egon
s al
inea
ció
de v
ial.
No
s'ad
met
en l
es r
ecul
ades
de
l’edi
ficac
ió e
n ca
p de
les
plan
tes,
am
b l’e
xcep
ció
de q
ue fo
ssin
exi
sten
ts, o
es
cons
ider
in
nece
ssàr
ies
per
la fo
rmac
ió d
’un
encr
euam
ent.
b) E
l nom
bre
màx
im d
e pl
ante
s de
l’ed
ifica
ció
és d
e pl
anta
bai
xa m
és d
ues
plan
tes
(PB
+2).
E
n el
plà
nol d
’ord
enac
ió e
s fix
en u
nes
àree
s co
ncre
tes
en le
s qu
e el
nom
bre
màx
im d
e pl
ante
s és
de
plan
ta b
aixa
i un
a pl
anta
pis
(P
B+1
).
L’
alça
da d
e la
pla
nta
baix
a se
rà s
imila
r a
la d
e le
s ca
ses
veïn
es.
c) L
a fo
ndàr
ia e
dific
able
màx
ima
serà
de
18 m
etre
s. E
n le
s pa
rcel
·les
de fo
ndàr
ia m
ajor
a 1
2 m
. s’h
aurà
de
man
teni
r un
a se
para
ció
mín
ima
de 3
met
res
al fo
ns d
e la
par
cel·l
a.
E
n pl
anta
bai
xa e
s po
t ocu
par
la to
talit
at d
e la
par
cel·l
a, a
mb
una
alçà
ria m
àxim
a de
4,5
0 m
. d)
La
cobe
rta
serà
a d
ues
vess
ants
am
b la
dire
ctriu
hor
itzon
tal p
aral
·lela
al c
arre
r i a
mb
un
pend
ent m
àxim
del
30%
. La
cobe
rta
serà
de
teul
a àr
ab d
e co
lor
roje
nc-t
erró
s.
e) L
a co
mpo
sici
ó de
la fa
çana
prin
cipa
l hau
rà d
’aco
mod
ar-s
e a
les
segü
ents
pre
scrip
cion
s:
- E
s re
com
ana
el m
ante
nim
ent d
e la
faça
na e
xist
ent.
En
el c
as d
e cr
eaci
ó de
nov
a fa
çana
o
addi
ció
de n
oves
obe
rtur
es e
s co
mpo
sara
n so
bre
eixo
s ve
rtic
als
de s
imet
ria.
- La
pro
porc
ió d
e le
s ob
ertu
res
de l
es p
lant
es d
els
piso
s se
ran
rect
angu
lars
, es
sent
la
dim
ensi
ó m
ajor
, la
ver
tical
. Le
s ob
ertu
res
es s
epar
aran
un
mín
im d
e 60
cen
tímet
res
del
límit
del s
olar
. -
Els
mat
eria
ls,
text
ures
i co
lors
del
s el
emen
ts d
e la
fa
çana
i de
les
tanq
ues
dels
sol
ars,
se
ran
sim
ilars
als
exi
sten
ts,
en e
spec
ial
els
de l
es p
aret
s (a
rreb
ossa
ts p
inta
ts e
n co
lors
te
rros
os, e
stuc
s i p
edra
), a
mb
els
espe
ceja
men
ts p
ropi
s de
l paí
s.
- Le
s fu
ster
ies,
per
sian
es i
reix
es s
eran
sim
ilars
en
acab
at e
xter
n a
les
pròp
ies
del p
aís.
-
No
es p
erm
eten
els
cos
sos
sort
ints
tanc
ats
i sem
itanc
ats.
3.
Con
dici
ons
d’ús
a)
S’a
dmet
en e
ls u
sos
segü
ents
: -
Hab
itatg
e un
ifam
iliar
i pl
urifa
mili
ar.
- A
dmin
istr
atiu
, sòc
io-c
ultu
ral,
relig
iós
i rec
reat
iu.
- E
ls d
efin
its e
n el
s ap
arta
ts d
e la
cla
ssifi
caci
ó d'
usos
am
b la
num
erac
ió 2
, 3, 4
, 5, 1
0, 1
1,
12, 1
3, 1
4 i 1
5.
- E
ls a
part
ats
6 i 8
es
perm
eten
nom
és e
n pl
anta
bai
xa.
b) N
o s’
adm
et l’
ús n
úmer
o tr
es e
n la
mod
alita
t de
sale
s de
fest
a, d
isco
tequ
es i
sim
ilars
. c)
No
són
d’ob
ligat
com
plim
ent
les
norm
es s
obre
pre
visi
ó de
pla
ces
de g
arat
ges
en e
ls
edifi
cis.
4.
Sub
zona
del
nuc
li ve
ll am
b pr
otec
ció
de v
iste
s (c
lau
1b)
a) A
ques
ta s
ubzo
na d
el n
ucli
vell
és l’
asse
nyal
ada
en e
l plà
nol d
’ord
enac
ió a
esc
ala
1/1.
000,
da
vant
de
la p
laça
de
l’Esg
lési
a de
Cam
aras
a i
del
carr
er P
orta
l de
l S
egre
, am
b la
fin
alita
t de
man
teni
r le
s vi
sual
s ac
tual
s so
bre
el p
aisa
tge
del
riu i
les
mun
tany
es d
e l’e
ntor
n. A
mb
aque
sta
final
itat,
l’altu
ra d
els
edifi
cis
vind
rà l
imita
da p
er l
a co
ndic
ió d
e m
ante
nir
les
visu
als
actu
als,
res
tant
el c
aren
er u
n m
ínim
de
2,00
m. p
er s
ota
de la
ras
ant
de la
pla
ça o
car
rer
des
d’on
es
prod
ueix
la v
ista
pan
oràm
ica.
Es
perm
et ú
nica
men
t un
a ta
nca
d’al
çada
màx
ima
d’1,
20 m
. i q
ue p
erm
eti l
a vi
sió
a tr
aves
d’e
lla.
E
l nom
bre
de p
isos
es
varia
ble
(PB
ó P
B+
1) e
xcep
te e
n le
s àr
ees
on s
’esp
ecifi
ca la
no
edifi
cabi
litat
(N
.E.)
. b)
En
tote
s le
s al
tres
con
dici
ons
d’or
dena
ció
i d’ú
s se
ran
d’ap
licac
ió le
s no
rmes
de
la z
ona
1.
5. S
ubzo
na d
el n
ucli
vell
de r
econ
stru
cció
(cl
au 1
c)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612740
� �49
Art
icle
104
Z
ona
de c
ases
aïll
ades
(cl
au 3
) 1.
Def
inic
ió i
subz
ones
C
ompr
èn à
rees
am
b ed
ifica
ció
resi
denc
ial
unifa
mili
ar a
ïllad
a de
bai
xa d
ensi
tat.
L’es
pai
enja
rdin
at a
l vol
tant
de
l’hab
itatg
e co
nfig
ura
espe
cial
men
t aqu
esta
zon
a.
Est
an lo
calit
zade
s al
s af
ores
, re
spon
ent
a in
icia
tives
div
erse
s i s
egui
nt le
s pa
utes
del
mod
el
de c
iuta
t jar
dí.
Es
dist
inge
ixen
due
s su
bzon
es:
- U
nifa
mili
ar in
tens
itat a
(cl
au 3
a): P
arce
l·la
mín
ima
450
m2.
-
Uni
fam
iliar
inte
nsita
t b (
clau
3b)
: Par
cel·l
a m
ínim
a 60
0 m
2.
2. C
ondi
cion
s d’
orde
naci
ó a)
El t
ipus
d’o
rden
ació
és
el d
’edi
ficac
ió a
ïllad
a.
b) P
aràm
etre
s se
gons
sub
zone
s
3ª
3
b
- P
arce
l·la
mín
ima
-
45
0 m
2 60
0 m
2
- F
açan
a m
ínim
a -
15
m
15
m
-
Ocu
paci
ó m
àxim
a -
40%
35%
- E
dific
abili
tat m
àxim
a -
0,70
m2/
m2
0,60
m2/
m2
-
Sep
arac
ió e
dific
ació
-car
rer
3 m
5 m
- S
epar
ació
edi
ficac
ió-v
eïns
3 m
3 m
c)
L’a
lçad
a m
àxim
a és
de
7,20
m,
i el n
ombr
e m
àxim
de
plan
tes
és d
e pl
anta
bai
xa m
és u
n pi
s.
d) E
n le
s su
bzon
es 3
a i 3
b s’
adm
et la
dis
posi
ció
de d
os h
abita
tges
ado
ssat
s co
mpa
rtin
t un
a pa
ret m
itger
a, q
uan
es c
ompl
eixi
n le
s du
es c
ondi
cion
s se
güen
ts:
- Q
ue e
s pr
ojec
ti co
m u
na s
ola
cons
truc
ció
arqu
itect
ònic
a, m
itjan
çant
pro
ject
e co
njun
t de
ls d
os h
abita
tges
. -
Que
la s
uper
fície
i l’a
mpl
ada
mín
ima
de la
faç
ana
de le
s du
es p
arce
l·les
com
plei
xin
la
supe
rfíc
ie m
ínim
a se
güen
t:
P
aràm
etre
s se
gons
sub
zone
s
3ª
3b
-
Par
cel·l
a m
ínim
a -
90
0 m
2
1.
200
m2
- F
açan
a m
ínim
a -
2
0 m
2
6 m
e)
Els
cos
sos
auxi
liars
pod
en o
cupa
r co
m a
màx
im u
n 5%
de
la s
uper
fície
de
la p
arce
l·la,
am
b un
a al
çada
màx
ima
tota
l, in
clòs
la
teul
ada
o te
rrat
, de
3,5
0 m
. R
espe
ctar
an l
es
dist
ànci
es a
l car
rer
fixad
es e
n l’a
part
at 2
b, d
’aqu
est a
rtic
le.
f) T
anqu
es:
L’al
çada
màx
ima
de l
es t
anqu
es s
erà
de 2
,00
m,
perm
eten
t-se
que
, co
m a
m
àxim
, la
mei
tat i
nfer
ior
sigu
i opa
ca. L
a re
sta
serà
d'e
lem
ents
veg
etal
s o
enre
ixat
s.
3. C
ondi
cion
s d’
ús
S’a
dmet
en e
ls u
sos
segü
ents
: -
L’ús
d’h
abita
tge
unifa
mili
ar p
er p
arce
l·la,
am
b l’e
xcep
ció
dels
bifa
mili
ars
sem
pre
que
es
com
plei
xin
les
cond
icio
ns d
e l’a
part
at 2
d.
- T
ambé
els
def
inits
per
la n
umer
ació
d’u
sos:
2, 3
, 4, 5
, 10,
11,
12,
13,
14
i 15.
-
No
s’ad
met
en l
a re
sta
d’us
os,
ni l
’ús
núm
ero
3, e
n le
s m
odal
itats
de
sale
s de
fes
tes,
di
scot
eque
s i s
imila
rs.
� �48
2) S
ubzo
na d
’edi
ficac
ió li
neal
agr
upad
a am
b ja
rdí,
2b:
a) E
l tip
us d
’ord
enac
ió é
s el
d’a
linea
ció
de v
ial.
S’a
dmet
en le
s re
cula
des
sem
pre
que
es
real
itzin
pel
con
junt
de
parc
el·le
s co
mpr
eses
din
s un
de l
s gr
ups
asse
nyal
ats
en e
ls
plàn
ols
o en
tre
dos
carr
ers.
b)
Par
cel·l
a m
ínim
a -
12
0,00
m2
F
açan
a m
ínim
a -
5
,50
m
c) L
’edi
ficac
ió p
erm
esa
és la
fixa
da e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó a
esca
la 1
/1.0
00. L
a lo
ngitu
d m
àxim
a d’
un g
rup
d'ha
bita
tges
ser
à de
40
m. L
a fo
ndàr
ia e
dific
able
màx
ima
es d
e 12
,00
m.
No
es e
dific
able
la
part
de
parc
el·la
ext
erio
r al
rec
inte
des
tinat
a l
’edi
ficac
ió p
rinci
pal
asse
nyal
at e
n el
s pl
ànol
s, d
estin
ant-
se a
jard
í. d)
L’a
lçad
a m
àxim
a de
l’ed
ifica
ció
és d
e 10
,50
m. q
ue c
orre
spon
a la
de
la p
lant
a ba
ixa
més
du
es p
lant
es.
e) L
a se
para
ció
de l’
edifi
ci r
espe
cte
dels
lím
its la
tera
ls d
e le
s pa
rcel
·les
extr
emes
ser
à de
3
m, i
ent
re d
os e
dific
is d
e 6
m.
f) D
ins
el ja
rdí e
s pe
rmet
una
edi
ficac
ió a
uxili
ar a
mb
una
ocup
ació
màx
ima
del d
eu p
er c
ent
(10%
) de
la
supe
rfíc
ie d
el j
ardí
, am
b un
a al
çària
màx
ima
de 4
,00
m.
Aqu
esta
con
stru
cció
au
xilia
r no
ocu
parà
en
cap
cas
el ja
rdí d
avan
ter
de l’
edifi
caci
ó pr
inci
pal.
g) E
s pe
rmet
en e
ls c
osso
s so
rtin
ts o
bert
s en
les
plan
tes
pis.
h)
Tan
ques
: L’a
lçàr
ia m
àxim
a de
la ta
nca
és d
e 2,
00 m
, del
s qu
als
com
a m
àxim
els
120
cm
in
ferio
rs s
eran
opa
cs, i
els
res
tant
s, d
’ele
men
ts v
eget
als
o en
reix
ats.
i)
Mitj
ança
nt u
n E
stud
i de
deta
ll es
pod
rà m
odifi
car
la d
istr
ibuc
ió p
arce
l·lar
ia i
dels
edi
ficis
, se
mpr
e qu
e no
s’a
ugm
enti
l’edi
ficab
ilita
t i l
a de
nsita
t m
àxim
a d’
habi
tatg
es a
ssen
yala
da e
n l’o
rden
ació
del
plà
nol
de q
ualif
icac
ió,
i la
dis
tanc
ia m
ínim
a de
3,0
0 m
. de
l fin
al d
e l’e
dific
i d’
un g
rup
a la
par
cel·l
a ve
ïna.
L’
abas
t m
ínim
de
l’Est
udi
de d
etal
l se
rà d
’un
fron
t de
car
rer
com
près
ent
re d
os v
ials
tr
ansv
ersa
ls.
3. C
ondi
cion
s d'
ús
1) S
ubzo
na 2
a:
a) E
ls u
sos
adm
esos
son
: Ú
s d'
habi
tatg
e un
ifam
iliar
i p
lurif
amili
ar,
i el
s us
os a
mb
la
num
erac
ió s
egüe
nt: 2
, 3, 4
, 5, 1
0, 1
1, 1
2, 1
3, 1
4 i 1
5.
b) N
o s’
adm
et l’
ús n
úmer
o 3,
en
les
mod
alita
ts d
e sa
les
de fe
stes
, dis
cote
ques
i si
mila
rs.
c) E
n la
pla
nta
baix
a a
més
del
s us
os e
smen
tats
es
perm
eten
els
uso
s se
güen
ts: 6
, 7.1
, 7.3
, 7.
4, 7
.5.
2) S
ubzo
na 2
b:
a) E
ls u
sos
adm
esos
son
: Ú
s d’
habi
tatg
e ex
clus
ivam
ent
unifa
mili
ar,
i el
s us
os a
mb
la
num
erac
ió s
egüe
nt: 2
, 3, 4
, 5, 1
0, 1
1, 1
2, 1
3, 1
4 i 1
5.
b) N
o s’
adm
et l’
ús n
úmer
o 3,
en
les
mod
alita
ts d
e sa
les
de fe
stes
, dis
cote
ques
i si
mila
rs.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12741� �
51
3. C
ondi
cion
s d’
ús
1)
Sub
zona
de
naus
aïll
ades
, 4a:
S
’adm
eten
els
uso
s se
güen
ts:
- In
dust
rial a
mb
les
cate
gorie
s 1a
, 2a
i 3a.
-
Els
uso
s am
b la
num
erac
ió 3
, 4, 5
, 6, 8
, 9, 1
0, 1
4, 1
5, 1
6 i 1
7.
- L’
ús d
’hab
itatg
e s’
adm
et e
n no
mbr
e m
à xim
d’u
n pe
r pa
rcel
·la,
sem
pre
que
aque
sta
tingu
i una
sup
erfíc
ie s
uper
ior
als
2.50
0 m
2.
2)
Sub
zona
de
naus
ent
rem
itger
es, 4
b:
S’a
dmet
en e
ls u
sos
segü
ents
:
-
Indu
stria
l am
b le
s ca
tego
ries
1a, 2
a i 3
a.
- E
ls u
sos
amb
la n
umer
ació
3, 4
, 5, 6
, 8, 9
, 10.
2, 1
4, 1
5, 1
6 i 1
7.
Art
icle
106
Z
ona
d’ed
ifici
s i e
lem
ents
a c
onse
rvar
(cl
au 5
) 1.
Def
inic
ió
Com
prèn
els
edi
ficis
i el
emen
ts a
mb
un e
spec
ial v
alor
his
tòric
-art
ístic
, de
titu
larit
at p
rivad
a,
rela
cion
ats
en l’
apar
tat 4
d’a
ques
t art
icle
i as
seny
alat
s i d
elim
itats
en
el p
làno
l de
qual
ifica
ció
a es
cala
1/1
.000
, que
han
de
cons
erva
r-se
en
els
seus
ele
men
ts b
àsic
s.
Aqu
ests
ele
men
ts o
edi
ficis
en
el s
eu c
onju
nt h
an d
’inco
rpor
ar-s
e al
cat
àleg
. 2.
Con
dici
ons
d'or
dena
ció
a) E
s ob
ligat
ori
el m
ante
nim
ent
i co
nser
vaci
ó de
l’e
dific
i, el
emen
t o
jaci
men
t, ai
xí c
om e
ls
espa
is d
e la
par
cel·l
a no
ocu
pats
pel
mat
eix.
Esp
ecia
l cu
ra s
’hau
rà d
e pr
endr
e en
la
prot
ecci
ó de
l’ar
brat
, del
s m
urs
de ta
ncam
ent o
de
cont
enci
ó i d
e l’e
spai
obe
rt.
b) S
’adm
eten
úni
cam
ent
les
obre
s de
man
teni
men
t i
cons
erva
ció
de l
’est
ruct
ura,
del
s el
emen
ts d
e ta
ncam
ent
i de
ls d
e di
strib
ució
int
erio
r va
luos
os,
així
com
les
obr
es d
e m
illor
a de
ls s
erve
is i
dels
ele
men
ts d
e di
strib
ució
no
sign
ifica
tius,
sem
pre
que
no a
fect
in
als
elem
ents
bà
sics
a
cons
erva
r.
No
es
perm
eten
le
s ob
res
de
mod
ifica
ció
de
l’est
ruct
ura,
ni e
ls m
ovim
ents
de
terr
es.
c) N
o so
n pe
rmes
os e
ls a
ugm
ents
del
vol
um e
dific
at.
d) N
o s’
adm
et c
ap s
egre
gaci
ó de
la p
arce
l·la
adsc
rita
a l’e
dific
i o a
l’el
emen
t a c
onse
rvar
. 3.
Con
dici
ons
d’ús
S
’adm
et l
a co
ntin
uïta
t de
ls u
sos
actu
als
i el
s no
us u
sos
dest
inat
s a
serv
ei,
equi
pam
ent,
resi
dènc
ia, o
ficin
a i r
epre
sent
atiu
. 4.
Con
junt
de
la B
aron
ia d
e S
ant O
ïsm
e D
egut
a la
vàl
ua d
el c
onju
nt d
e la
Bar
onia
de
San
t Oïs
me
es p
rote
geix
tot e
l nuc
li.
Les
dete
rmin
acio
ns a
com
plir
son
les
gene
rals
de
la z
ona,
com
plet
ant-
se a
mb
les
segü
ents
: a)
Man
teni
men
t de
les
cara
cter
ístiq
ues
volu
mèt
rique
s i c
onst
ruct
ives
del
s ed
ifici
s ex
iste
nts.
E
n el
s so
lars
am
b l’e
dific
ació
enr
unad
a, e
s re
cons
trui
ran
les
volu
met
ries
i les
est
ruct
ures
an
terio
rs,
en b
ase
a le
s re
stes
de
pare
ts i
fon
amen
ts e
xist
ents
, re
flexa
nt-s
e en
un
aixe
cam
ent
topo
gràf
ic i
cad
astr
al d
e la
fin
ca o
n es
pre
tén
cons
trui
r a
esca
la m
ínim
a 1/
200,
aco
mpa
nyan
t-se
de
foto
graf
ies
actu
als
i an
tigue
s qu
e pe
rmet
in c
onèi
xer
en e
l po
ssib
le le
s ca
ract
erís
tique
s de
ls e
dific
is p
reex
iste
nts.
b)
El n
ombr
e m
àxim
de
piso
s es
de
plan
ta b
aixa
més
una
pla
nta,
am
b un
a al
tura
màx
ima
de
6,00
m.
c) P
aret
s i m
urs
de p
edra
seg
ons
la c
onst
rucc
ió c
arac
terí
stic
a de
l con
junt
, am
b ob
ertu
res
de
dim
ensi
ons
petit
es, i
fust
eria
de
fust
a am
b ve
rnís
fosc
, i s
ense
por
ticon
s ex
terio
rs.
d) C
ober
ta a
mb
la in
clin
ació
hab
itual
i de
llos
a de
ped
ra o
teul
a àr
ab.
� �50
Art
icle
105
Z
ona
de m
agat
zem
s i i
ndús
trie
s (c
lau
4)
1. D
efin
ició
i su
bzon
es
Com
prèn
les
àree
s de
sòl
urb
à ad
scrit
es p
riorit
à ria
men
t a
l'ús
indu
stria
l i d
e m
agat
zem
s de
ta
man
y pe
tit i
mitj
à.
Es
dist
inge
ixen
due
s su
bzon
es:
- N
aus
aïlla
des
(cla
u 4a
) -
Nau
s en
trem
itger
es (
clau
4b)
2.
Con
dici
ons
d’or
dena
ció
1) S
ubzo
na d
e na
us a
ïllad
es, 4
a:
a) S
’apl
ica
el ti
pus
d’or
dena
ció
d’ed
ifica
ció
aïlla
da.
b)
Par
cel·l
a m
ínim
a
1.00
0 m
2
Faç
ana
mín
ima
-
20 m
Ocu
paci
ó m
àxim
a -
70
%
S
ostr
e ed
ifica
ble
màx
im
1,
00 m
2/m
2
Vol
um m
àxim
6,
00 m
3/m
2 A
lçad
a m
àxim
a
10
,00
m
c)
L’a
lçad
a de
10
m.
corr
espo
n a
plan
ta b
aixa
més
alte
lls q
ue o
cupi
n co
m a
màx
im e
l 50
% d
e la
sup
erfíc
ie d
e la
pla
nta
baix
a.
L’al
çada
màx
ima
es p
ot s
uper
ar e
n el
20%
del
sol
ar f
ins
un l
ímit
de 1
5,00
m,
de f
orm
a qu
e no
sob
repa
ssi
la l
ínia
def
inid
a pe
r un
pla
inc
linat
a 4
5º r
espe
cte
de l
’hor
itzon
tal,
traç
ada
per
la lí
nia
del p
la d
e fa
çana
situ
at a
l’al
çada
de
10,0
0 m
.
d) L
’edi
ficac
ió e
s se
para
rà 3
,00
m d
e to
ts e
l lím
its d
e la
par
cel·l
a, i
nclò
s el
s co
ssos
so
rtin
ts.
e)
El s
olar
es
delim
itarà
am
b un
a ta
nca
d’al
çària
màx
ima
2,00
m. E
n la
faça
na q
ue d
oni a
vi
al l
a ta
nca
anirà
alin
eada
, pe
rmet
ent-
se,
com
a m
àxim
, qu
e si
guin
opa
cs e
ls 1
00 c
m
infe
riors
. 2)
Sub
zona
de
naus
ent
rem
itger
es, 4
b:
a) S
’apl
ica
el ti
pus
d’or
dena
ció
d’al
inea
ció
de v
ial.
b) P
arce
l·la
mín
ima
-
300
m2
Faç
ana
mín
ima
-
10 m
O
cupa
ció
màx
ima
-
75
%
Sos
tre
edifi
cabl
e m
àxim
1,00
m2/
m2
Vol
um m
àxim
-
6,00
m3/
m2
Alç
ada
màx
ima
-
10
,00
m
Sep
arac
ió m
ínim
a al
car
rer
5,00
m
Sep
arac
ió m
ínim
a al
fons
de
parc
el·la
-
3,00
m
c) L
’alç
ada
de 1
0 m
. co
rres
pon
a pl
anta
bai
xa m
és a
ltells
que
ocu
pin
com
a m
àxim
el 5
0%
de la
sup
erfíc
ie d
e la
pla
nta
baix
a.
d) N
o es
per
met
en e
ls c
osso
s so
rtin
ts ta
ncat
s o
sem
itanc
ats.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612742
� �53
as
pect
es n
o co
ntem
plat
s pe
r le
s de
term
i nac
ions
esp
ecífi
ques
i e
xpre
sses
d'a
ques
ta
unita
t. b)
Les
con
dici
ons
de l'
edifi
caci
ó só
n le
s fix
ade s
en
el p
làno
l de
qual
i fica
ció,
det
erm
inan
t-se
la
fon
dària
edi
ficab
le i
els
reci
ntes
edi
ficab
les.
L’a
lçad
a de
l’ed
ifica
ció
és d
e pl
anta
bai
xa
més
dos
pis
os.
c) E
l nom
bre
màx
im d
’hab
itatg
es i
el s
ostr
e ed
ifica
ble
màx
im é
s:
- Z
ona
edifi
caci
ó lin
eal c
ontin
ua 2
a ...
......
. 32
hab
itatg
es ..
......
.. 3
.265
m2s
t -
Zon
a E
dific
ació
line
al a
grup
ada
2b ..
......
27
habi
tatg
es ..
......
.. 5
.832
m2s
t d)
Mitj
ança
nt u
n es
tudi
de
deta
ll es
pot
mod
ifica
r l’o
rden
ació
fix
ada
per
les
norm
es,
sem
pre
que
no
s’au
gmen
ti l’e
dific
abili
tat
o so
stre
ed
ifica
ble
màx
im
ni
el
nom
bre
màx
im
d’ha
bita
tges
, i
es
resp
ecti
el
traç
at
del
carr
er,
l’em
plaç
amen
t de
l’e
quip
amen
t i
l’enc
reua
men
t am
b la
car
rete
ra.
4. C
ondi
cion
s de
l’ed
ifica
ció
Son
d’a
plic
ació
les
cond
icio
ns e
stab
lert
es p
er c
ada
una
de le
s su
bzon
es.
5. C
ondi
cion
s d’
ús
a) S
’adm
eten
els
uso
s fix
ats
per
cada
scun
a de
les
subz
ones
2a
i 2b,
res
pect
ivam
ent.
b) S
’hau
rà d
e co
nstr
uir
per
a ga
ratg
e un
a su
perf
ície
mín
ima
de 2
0 m
2 pe
r ha
bita
tge.
6.
Con
dici
ons
de g
estió
a)
El s
iste
ma
d’ac
tuac
ió a
plic
able
es
el d
e co
oper
ació
. b)
En
l’exe
cuci
ó de
les
dete
rmin
acio
ns u
rban
ístiq
ues,
s’h
aura
n de
ced
ir:
- gr
atuï
tam
ent i
deg
udam
ent u
rban
itzat
s el
s te
rren
ys p
er a
via
ls.
- gr
atuï
tam
ent
els
terr
enys
des
tinat
s a
equi
pam
ent
i do
taci
ons
(D),
am
b un
a su
perf
ície
m
ínim
a de
2.1
20 m
2., d
'aco
rd a
mb
el p
erce
ntat
ge fi
xat l
egal
men
t a l’
artic
le 2
5 de
l Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0.
c) E
l pro
ject
e d’
urba
nitz
ació
i la
rep
arce
l·lac
ió s
eran
pel
con
junt
de
la u
nita
t d’a
ctua
ció.
U
NIT
AT
D'A
CT
UA
CIO
núm
.1: C
AR
RE
R S
AN
T IS
IDR
E. (
UA
-1)
ES
TA
T A
CT
UA
L. E
scal
a 1/
1000
(P
làno
l) U
NIT
AT
D'A
CT
UA
CIO
núm
.1: C
AR
RE
R S
AN
T IS
IDR
E. (
UA
-1)
QU
ALI
FIC
AC
IO. E
scal
a 1/
1000
. (P
làno
l) A
rtic
le 1
09
Uni
tat d
'act
uaci
ó nú
m.2
: Ent
rada
de
la Z
ona
Esp
ortiv
a (U
A-2
) 1.
Def
inic
ió
Es
prop
osa
el t
raça
t d’
una
ram
bla
per
conn
ecta
r el
car
rer
San
t Is
idre
i l
a ca
rret
era
amb
la
zona
esp
ortiv
a i p
asse
ig d
el r
iu.
Els
sol
ars
edifi
cabl
es e
s de
stin
en a
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
entr
emitg
eres
am
b ja
rdí.
És
delim
itada
en
el P
làno
l de
Qua
lific
ació
a e
scal
a 1/
1000
. La
sup
erfíc
ie d
e la
uni
tat e
s ap
roxi
mad
amen
t de
20.2
47 m
2.
� �52
e) E
s re
com
ana
la r
edac
ció
d’un
Pla
esp
ecia
l de
prot
ecci
ó, a
mb
els
segü
ents
obj
ectiu
s:
- P
rote
cció
del
rec
inte
del
cas
tell
i l’e
sglé
sia
i de
la
roca
sob
re l
a qu
e s'
asse
nta
aque
st
conj
unt.
- D
efin
ició
del
s ac
cess
os a
l re c
inte
for
tific
at,
als
habi
tatg
es i
con
stru
ccio
ns r
ural
s si
tuat
s so
ta la
roc
a, i
tam
bé d
el c
amí d
’acc
és a
l pla
de
l’aig
ua d
e l’e
mba
ssam
ent.
- O
rden
ació
de
l’acc
és i
l’esp
ai d
’apa
rcam
ent d
es d
e la
car
rete
ra.
- T
ract
amen
t de
la
zona
d’e
spai
s lli
ures
, cl
au C
1, v
ora
el r
ecin
te i
del
con
junt
de
les
vess
ant f
ins
al n
ivel
l de
l’em
bass
amen
t. -
En
el p
làno
l de
Qua
lific
ació
del
Sòl
O.4
s’a
ssen
yala
el l
ímit
a qu
e ha
uria
d’a
just
ar-s
e el
P
la e
spec
ial.
Art
icle
107
Z
ona
de ja
rdin
s i h
orts
priv
ats
(cla
u 6)
1.
Def
inic
ió
Com
prèn
els
ter
reny
s de
stin
ats
a ja
rdin
s i
hort
s pr
ivat
s, a
grup
ats
gene
ralm
ent
en z
ones
es
pecí
fique
s vo
ra e
ls c
urso
s d’
aigu
a, i
situ
ats
a l’e
ntor
n de
ls n
uclis
rur
als,
que
tene
n un
val
or
impo
rtan
t din
s d’
aque
sts
conj
unts
urb
ans,
pel
que
es
prop
osa
el s
eu m
ante
nim
ent,
evita
nt e
l se
u de
spla
çam
ent f
ora
dels
esp
ais
actu
als,
i la
sub
stitu
ció
per
l’edi
ficac
ió.
2. C
ondi
cion
s d'
orde
naci
ó a)
Es
man
tindr
an i
cons
erva
ran
els
jard
ins
i hor
ts, e
ls e
lem
ents
de
reg,
l’ar
brat
, i e
ls m
urs
de
tanc
amen
t o d
e co
nten
ció.
b)
Es
perm
et la
con
stru
cció
d’u
na e
dific
ació
aux
iliar
, pod
ent o
cupa
r co
m a
màx
im u
n 10
% d
e la
sup
erfíc
ie d
e la
par
cel·l
a i
en q
uals
evol
cas
inf
erio
r a
30 m
2. L
’alç
ada
màx
ima
tota
l, in
clòs
la te
ulad
a se
rà d
e 3,
50 m
. La
cons
truc
ció
es s
epar
arà
un m
ínim
de
3 m
del
s lím
its
late
rals
i fo
ns d
e la
par
cel·l
a.
c) T
anqu
es:
L’al
çada
màx
ima
de l
es t
anqu
es s
erà
d’1,
80 m
, pe
rmet
ent-
se q
ue,
com
a
màx
im, l
a m
eita
t inf
erio
r si
gui o
paca
. La
rest
a se
rà d
’ele
men
ts v
eget
als
o en
reix
ats.
3.
Con
dici
ons
d’ús
N
omés
es
perm
ès l’
ús a
gríc
ola
i for
esta
l (19
), a
ixí c
om e
ls ll
igat
s al
lleu
re.
IV.3
. RE
GU
LAC
IO D
E L
ES
UN
ITA
TS
D'A
CT
UA
CIO
A
rtic
le 1
08
Uni
tat d
'act
uaci
ó nú
m.1
: Car
rer
San
t Isi
dre
(UA
-1)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls te
rren
ys d
e sò
l urb
à si
tuat
s al
sud
-est
de
Cam
aras
a, a
l lla
rg d
el c
arre
r de
San
t Is
idre
i la
car
rete
ra, i
es
prop
osen
com
ext
ensi
ó de
l nuc
li.
Est
à de
limita
da e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó de
l Sòl
- Z
onifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0.
La s
uper
fície
de
la u
nita
t es
apro
xim
adam
ent d
e 13
.362
m2.
2.
Obj
ectiu
s E
s tr
acta
d’o
rden
ar l
’ent
rada
a C
amar
asa
pel
cost
at s
ud,
un n
ou e
ncre
uam
ent
amb
la
carr
eter
a, i
rese
rvan
t un
sola
r pe
r eq
uipa
men
t a l’
entr
ada.
L’
altr
e ob
ject
iu e
s ga
rant
ir la
jus
ta d
istr
ibuc
ió d
e cà
rreg
ues
i be
nefic
is e
ntre
el
conj
unt
de
prop
ieta
ts e
nglo
bade
s en
l’àr
ea.
3. C
ondi
cion
s d'
orde
naci
ó a)
S'a
plic
arà
la r
egul
ació
de
les
zone
s ed
ifica
ció
linea
l, co
ntin
ua (
2a)
i agr
upad
a am
b ja
rdí,
clau
(2b
), s
egon
s el
s lím
its fi
xats
en
el P
làno
l de
qual
ifica
ció
a es
cala
1/1
000,
en
tots
els
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12743� �
55
Art
icle
110
U
nita
t d'a
ctua
ció
núm
.3: P
asse
ig d
el T
orre
nt d
e C
amar
asa
(UA
-3)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls te
rren
ys d
e sò
l urb
à si
tuat
s al
cos
tat o
est d
e la
car
rete
ra i
pròx
im a
l tor
rent
. Els
so
lars
edi
ficab
les
es d
est in
en a
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
entr
emitg
eres
am
b ja
rdí.
Es
delim
itada
en
el P
làno
l de
Qua
lific
ació
a e
scal
a 1/
1000
. La
sup
erfíc
ie d
e la
uni
tat é
s ap
roxi
mad
amen
t de
4.94
5 m
2.
2. O
bjec
tius
L’ob
ject
iu p
rinci
pal
es o
rden
ar l
’obe
rtur
a de
l pa
ssei
g de
l T
orre
nt f
ins
a la
zon
a es
port
iva
i un
a pl
aça
a l’a
ltre
extr
em q
ue e
s co
nver
teix
i am
b l’e
ntra
da a
l Pas
seig
del
riu
. L’
altr
e ob
ject
iu e
s ga
rant
ir la
jus
ta d
istr
ibuc
ió d
e cà
rreg
ues
i be
nefic
is e
ntre
el
conj
unt
de
prop
ieta
ts e
nglo
bade
s en
l’àr
ea.
3. C
ondi
cion
s d’
orde
naci
ó a)
S’a
plic
arà
la r
egul
ació
de
les
zone
s ed
ifica
ció
linea
l agr
upad
a am
b ja
rdí,
clau
(2b
), s
egon
s el
s lím
its f
ixat
s en
el
Plà
nol
de q
ualif
icac
ió a
esc
ala
1/1.
000,
en
tots
els
asp
ecte
s no
co
ntem
plat
s pe
r le
s de
term
inac
ions
esp
ecífi
ques
i ex
pres
ses
d’aq
uest
a un
itat.
b) L
es c
ondi
cion
s de
l’e
dific
ació
son
fix
ades
en
el p
làno
l de
qua
lific
ació
, de
term
inan
t-se
la
fond
ària
edi
ficab
le i
els
rec
inte
s ed
ifica
bles
. L’
alça
da d
e l’e
dific
ació
es
de p
lant
a ba
ixa
més
dos
pis
os.
c) E
l nom
bre
màx
im d
’hab
itatg
es i
el s
ostr
e ed
ifica
ble
màx
im é
s Z
ona
edifi
caci
ó lin
eal a
grup
ada
2b ..
.. 1
2 ha
bita
tges
....
.. 2.
472
m2s
t. d)
Mitj
ança
nt u
n E
stud
i de
deta
ll es
pot
mod
ifica
r l'o
rden
ació
fix
ada
per
les
norm
es,
sem
pre
que
no
s’au
gmen
ti l’e
dific
abili
tat
o so
stre
ed
ifica
ble
màx
im
ni
el
nom
bre
màx
im
d’ha
bita
tges
, res
pect
ant e
l tra
çat d
els
carr
ers
i esp
ais
lliur
es.
e) E
s re
com
ana
l’act
uaci
ó co
njun
ta p
er la
con
stru
cció
del
mur
de
prot
ecci
ó de
l riu
. 4.
Con
dici
ons
de l’
edifi
caci
ó S
on d
’apl
icac
ió l
es c
ondi
cion
s es
tabl
erte
s a
la r
egul
ació
de
la s
ubzo
na d
’edi
ficac
ió l
inea
l ag
rupa
da a
mb
jard
í (2b
).
5. C
ondi
cion
s d'
Ús
a) S
’adm
eten
els
uso
s es
tabl
erts
per
la s
ubzo
na 2
b.
b) S
’hau
rà d
e co
nstr
uir
per
a ga
ratg
e un
a su
perf
ície
mín
ima
de 2
0 m
2 pe
r ha
bita
tge.
6.
Con
dici
ons
de g
estió
a)
El s
iste
ma
d’ac
tuac
ió a
plic
able
es
el d
e co
mpe
nsac
ió.
b) E
n l’e
xecu
ció
de le
s de
term
inac
ions
urb
anís
tique
s, s
’hau
ran
de c
edir:
-
grat
uïta
men
t i d
egud
amen
t urb
anitz
ats
els
terr
enys
per
a v
ials
. -
grat
uïta
men
t i
amb
la p
rimer
a ur
bani
tzac
ió e
ls e
spai
s lli
ures
(C
1),
amb
una
supe
rfíc
ie
mín
ima
de 9
70 m
2.
c) E
l pr
ojec
te d
’urb
anitz
ació
i e
l de
com
pens
ació
ser
an p
el c
onju
nt d
e la
uni
tat
d’ac
tuac
ió,
així
com
la c
onst
rucc
ió d
el v
iari.
U
NIT
AT
D'A
CT
UA
CIÓ
núm
.3: P
AS
SE
IG D
EL
TO
RR
EN
T.(
UA
-3).
E
ST
AT
AC
TU
AL.
Esc
ala
1/1.
000
(Plà
nol)
UN
ITA
T D
'AC
TU
AC
IO n
úm.3
: PA
SS
EIG
DE
L T
OR
RE
NT
.(U
A-3
).
QU
ALI
FIC
AC
IÓ. E
scal
a 1/
1.00
0.
� �54
2. O
bjec
tius
L’ob
ject
iu p
rinci
pal
es m
illor
ar l
a re
laci
ó de
la
zona
esp
ortiv
a am
b la
vila
, ai
xí c
om l
a se
va
ampl
iaci
ó, a
la
vega
da d
e pr
opos
ar u
n ba
rri
resi
denc
ial
adeq
uat
a la
dem
anda
act
ual
d’ha
bita
tge
unifa
mili
ar e
ntre
mitg
eres
am
b ja
rdí.
L’al
tre
obje
ctiu
es
gara
ntir
la j
usta
dis
trib
ució
de
càrr
egue
s i
bene
ficis
ent
re e
l co
njun
t de
pr
opie
tats
eng
loba
des
en l’
àrea
. 3.
Con
dici
ons
d’or
dena
ció
a) S
'apl
icar
à la
reg
ulac
ió d
e le
s zo
nes
d’ed
ifica
ció
linea
l ag
rupa
da a
mb
jard
í, cl
au (
2b),
se
gons
els
lím
its fi
xats
en
el P
làno
l de
qual
ifica
ció
a es
cala
1/1
.000
, en
tots
els
asp
ecte
s no
con
tem
plat
s pe
r le
s de
term
inac
ions
esp
ecífi
ques
i ex
pres
ses
d'aq
uest
a un
itat.
b) L
es c
ondi
cion
s de
l’ed
ifica
ció
son
fixad
es e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó, d
eter
min
ant-
se e
ls
reci
ntes
ed
ifica
bles
. E
l no
mbr
e m
àxim
de
pi
sos
és
de
PB
+
2 pi
sos.
La
fo
ndàr
ia
edifi
cabl
e m
àxim
a es
de
12 m
. c)
El n
ombr
e m
àxim
d’h
abita
tges
i el
sos
tre
edifi
cabl
e m
àxim
és:
Z
ona
edifi
caci
ó lin
eal a
grup
ada
2b ..
.. 5
0 ha
bita
tges
.....
....
10.
123
m2s
t. d)
Mitj
ança
nt u
n E
stud
i de
deta
ll es
pot
mod
ifica
r l’o
rden
ació
fix
ada
per
les
norm
es,
sem
pre
que
no
s’au
gmen
ti l’e
dific
abili
tat
o so
stre
ed
ifica
ble
màx
im
ni
el
nom
bre
màx
im
d’ha
bita
tges
, re
spec
tant
el t
raça
t de
ls c
arre
rs,
els
espa
is ll
iure
s i l
a si
tuac
ió i
delim
itaci
ó de
ls e
quip
amen
ts.
4. C
ondi
cion
s de
l'ed
ifica
ció
Son
d’a
plic
ació
les
con
dici
ons
esta
bler
tes
a la
reg
ulac
ió d
e la
sub
zona
d'e
dific
ació
lin
eal
agru
pada
am
b ja
rdí (
2b).
5.
Con
dici
ons
d’ús
a)
S’a
dmet
en e
ls u
sos
esta
bler
ts p
er la
sub
zona
2b.
b)
Es
cons
trui
rà p
er a
gar
atge
un
mín
im d
e 20
m2
per
habi
tatg
e.
6. C
ondi
cion
s de
ges
tió
a) E
l sis
tem
a d'
actu
ació
apl
icab
le e
s el
de
com
pens
ació
. b)
En
l’exe
cuci
ó de
les
dete
rmin
acio
ns u
rban
ístiq
ues,
s’h
aura
n de
ced
ir:
- gr
atuï
tam
ent i
deg
udam
ent u
rban
itzat
s el
s te
rren
ys p
er a
via
ls.
- gr
atuï
tam
ent
i am
b la
prim
era
urba
nitz
ació
els
esp
ais
lliur
es (
C1)
, am
b un
a su
perf
ície
m
ínim
a de
1.0
00 m
2.
- gr
atuï
tam
ent
els
terr
enys
des
tinat
s a
equi
pam
ents
i d
otac
ions
(D
), a
mb
una
supe
rfíc
ie
mín
ima
de 3
.000
m2.
c)
El p
roje
cte
d’ur
bani
tzac
ió i
el d
e co
mpe
nsac
ió s
eran
pel
con
junt
de
la u
nita
t d’a
ctua
ció.
d)
El
seu
dese
nvol
upam
ent
es c
ondi
cion
a a
la p
rèvi
a re
parc
el·la
ció,
urb
anitz
ació
i c
essi
ó de
ls s
iste
mes
cor
resp
onen
ts, s
ense
que
es
pugu
i ato
rgar
llic
ènci
es fi
ns a
l’ex
ecuc
ió d
e la
ge
stió
de
la u
nita
t d’a
ctua
ció.
U
NIT
AT
D'A
CT
UA
CIO
núm
.2: E
NT
RA
DA
A L
A Z
ON
A E
SP
OR
TIV
A. (
UA
-2)
ES
TA
T A
CT
UA
L. E
scal
a 1/
2000
. (P
làno
l) U
NIT
AT
D'A
CT
UA
CIO
núm
.2: E
NT
RA
DA
A L
A Z
ON
A E
SP
OR
TIV
A. (
UA
-2)
QU
ALI
FIC
AC
IÓ. E
scal
a 1/
2000
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612744
� �57
UN
ITA
T D
’AC
TU
AC
IO n
úm.4
: CA
RR
ER
NO
U D
EL
CA
ST
ELL
DE
CA
MA
RA
SA
(U
A-4
) Q
UA
LIF
ICA
CIÓ
. Esc
ala
1/1.
000.
(P
làno
l) A
rtic
le 1
12
Uni
tat d
’act
uaci
ó nú
m.5
: Car
rer
Maj
or d
e S
ant L
lore
nç (
UA
-5)
1. D
efin
ició
E
s tr
acta
de
prol
onga
r el
car
rer
Maj
or f
ins
a la
car
rete
ra d
e l’E
stac
ió i
el
pass
eig
Nou
, pe
r m
illor
ar
la
conn
exió
de
l nu
cli
vell,
am
b el
s no
us
crei
xem
ents
, ed
ifica
nt
el
carr
er
amb
habi
tatg
es u
nifa
mili
ars
entr
emitg
eres
form
ant a
grup
acio
ns.
Aix
í m
atei
x es
pro
posa
un
carr
er t
rans
vers
al q
ue p
erm
eti e
l pas
ent
re la
car
rete
ra,
el c
arre
r M
ajor
i el
s fu
turs
cre
ixem
ents
cap
al n
ord.
É
s de
limita
da e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0.
La s
uper
fície
de
la u
nita
t és
apro
xim
adam
ent d
e 5.
512
m2.
2.
Obj
ectiu
s L’
obje
ctiu
és
el d
’am
plia
r el
nuc
li de
San
t Ll
oren
ç en
dire
cció
al n
ou c
reix
emen
t de
l Tos
sal.
Es
dest
ina
a la
con
stru
cció
d’h
abita
tges
uni
fam
iliar
s en
trem
itger
es a
mb
faça
na a
l ca
rrer
M
ajor
. L’
altr
e ob
ject
iu e
s ga
rant
ir la
jus
ta d
istr
ibuc
ió d
e cà
rreg
ues
i be
nefic
is e
ntre
el
conj
unt
de
prop
ieta
ts e
nglo
bade
s en
l’àr
ea.
3. C
ondi
cion
s d’
orde
naci
ó a)
S’a
plic
arà
la r
egul
ació
de
la z
ona
d’ed
ifica
ció
linea
l, ag
rupa
da a
mb
jard
í, cl
au (
2b),
se
gons
els
lím
its f
ixat
s en
el P
làno
l de
Qua
lific
ació
a e
scal
a 1/
1000
, en
tots
els
asp
ecte
s no
con
tem
plat
s pe
r le
s de
term
inac
ions
esp
ecífi
ques
i ex
pres
ses
d’aq
uest
a un
itat.
b) L
es c
ondi
cion
s de
l’ed
ifica
ció
són
les
fixad
es e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó, d
eter
min
ant-
se
els
reci
ntes
edi
ficab
les.
El n
ombr
e de
pla
ntes
de
l’edi
ficac
ió é
s de
pla
nta
baix
a m
és d
os
piso
s, i
la fo
ndàr
ia e
dific
able
màx
ima
és d
e 12
m.
c) E
l nom
bre
màx
im d
’hab
itatg
es i
el s
ostr
e ed
ifica
ble
màx
im é
s Z
ona
edifi
caci
ó lin
eal a
grup
ada
2b ..
. 14
habi
tatg
es .
......
. 3.0
24 m
2st.
d) M
itjan
çant
un
Est
udi d
e de
tall
es p
ot m
odifi
car
l’ord
enac
ió f
ixad
a pe
r le
s no
rmes
, se
mpr
e qu
e no
s’
augm
enti
l’edi
ficab
ilita
t o
sost
re
edifi
cabl
e m
àxim
ni
el
no
mbr
e m
àxim
d’
habi
tatg
es, r
espe
ctan
t el t
raça
t del
s ca
rrer
s.
4. C
ondi
cion
s de
l'ed
ifica
ció
Són
d’a
plic
ació
les
cond
icio
ns e
stab
lert
es p
er la
sub
zona
2b.
5.
Con
dici
ons
d’ús
a)
S’a
dmet
en e
ls u
sos
esta
bler
ts p
er la
sub
zona
2b.
b)
S’h
aurà
de
cons
trui
r pe
r a
gara
tge
una
supe
rfíc
ie m
ínim
a de
20
m2
per
habi
tatg
e.
6. C
ondi
cion
s de
ges
tió
a) E
l sis
tem
a d’
actu
ació
apl
icab
le e
s el
de
coop
erac
ió.
b) E
n l’e
xecu
ció
de le
s de
term
inac
ions
urb
anís
tique
s, s
’hau
ran
de c
edir:
-
grat
uïta
men
t i d
egud
amen
t urb
anitz
ats
els
terr
enys
per
a v
ials
. -
grat
uïta
men
t el
s te
rren
ys d
estin
ats
a eq
uipa
men
t i
dota
cion
s (D
), a
mb
una
supe
rfíc
ie
mín
ima
de 9
12 m
2.,
d'ac
ord
amb
el p
erce
ntat
ge f
ixat
leg
alm
ent
a l’a
rtic
le 2
5 de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990.
c)
El
proj
ecte
d’u
rban
itzac
ió i
el
de r
epar
cel·l
ació
ser
an p
el c
onju
nt d
e la
uni
tat
d’ac
tuac
ió,
així
com
la c
onst
rucc
ió d
el v
iari.
� �56
(Plà
nol)
Art
icle
111
U
nita
t d'a
ctua
ció
núm
.4: c
arre
r no
u de
l Cas
tell
de C
amar
asa(
UA
-4)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls t
erre
nys
de s
òl u
rbà
situ
ats
al n
ord
de C
amar
asa,
en
la p
art
alta
de
la v
ila.
L’ed
ifica
ció
es s
ituar
à a
cont
inua
ció
dels
car
rers
exi
sten
ts,
segu
int
les
paut
es d
e l’e
dific
ació
de
la c
iuta
t vel
la.
Els
ent
orns
del
s gi
rs e
s de
stin
aran
a e
spai
s lli
ures
. É
s de
limita
da e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0.
La s
uper
fície
de
la u
nita
t és
apro
xim
adam
ent d
e 3.
030
m2.
2.
Obj
ectiu
s L’
obje
ctiu
bàs
ic e
s do
nar
acce
ssib
ilita
t a
la p
art
de s
ota
del C
aste
ll, p
ropo
sant
-se
l’obe
rtur
a d’
un n
ou c
arre
r, d
e fo
rt p
ende
nt q
ue e
nlla
ci e
ls c
arre
rs d
el P
ont
i de
les
Vol
tes
amb
els
carr
ers
de S
ant M
artí
i del
Cas
tell.
L’
altr
e ob
ject
iu e
s ga
rant
ir la
jus
ta d
istr
ibuc
ió d
e cà
rreg
ues
i be
nefic
is e
ntre
el
conj
unt
de
prop
ieta
ts e
nglo
bade
s en
l'àr
ea.
3. C
ondi
cion
s d’
orde
naci
ó a)
S’a
plic
arà
la r
egul
ació
de
la z
ona
del
Nuc
li V
ell
(cla
u 1a
), s
egon
s el
s lím
its f
ixat
s en
el
plàn
ol d
e qu
alifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0, e
n to
ts e
ls a
spec
tes
no c
onte
mpl
ats
per
les
dete
rmin
acio
ns e
spec
ífiqu
es i
expr
esse
s d’
aque
sta
unita
t. b)
Les
con
dici
ons
d’ed
ifica
ció
són
les
fixad
es e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó.
L’al
çada
de
l’edi
ficac
ió é
s de
pla
nta
baix
a m
és d
os p
isos
. c)
El n
ombr
e m
àxim
d’h
abita
tges
i el
sos
tre
edifi
cabl
e m
àxim
és
Zon
a N
ucli
Vel
l 1a
......
30
habi
tatg
es ..
.....
3.9
17 m
2st
d) L
’edi
ficab
ilita
t net
a m
àxim
a pe
r pa
rcel
·la é
s de
2,5
0 m
2st/m
2s.
4. C
ondi
cion
s de
l’ed
ifica
ció
Són
d’a
plic
ació
les
cond
icio
ns d
e la
sub
zona
1a
Nuc
li V
ell.
5. C
ondi
cion
s d’
ús
a) S
’adm
eten
els
uso
s es
tabl
erts
per
la s
ubzo
na 1
a.
b) S
’hau
rà d
e co
nstr
uir
per
a ga
ratg
e un
a su
perf
ície
mín
ima
de 2
0 m
2 pe
r ha
bita
tge.
6.
Con
dici
ons
de g
estió
a)
El s
iste
ma
d'ac
tuac
ió a
plic
able
es
el d
e co
mpe
nsac
ió.
b) E
n l’e
xecu
ció
de le
s de
term
inac
ions
urb
anís
tique
s, s
’hau
ran
de c
edir:
-
grat
uïta
men
t i d
egud
amen
t urb
anitz
ats
els
terr
enys
per
a v
ials
. -
grat
uïta
men
t i a
mb
la p
rimer
a ur
bani
tzac
ió la
pla
ça (
C1)
, am
b un
a su
perf
ície
mín
ima
de
200
m2.
c)
El
proj
ecte
d’u
rban
itzac
ió i
el
de c
ompe
nsac
ió s
eran
pel
con
junt
de
la u
nita
t d’
actu
ació
, ai
xí c
om la
con
stru
cció
del
via
ri.
UN
ITA
T D
’AC
TU
AC
IO n
úm.4
: CA
RR
ER
NO
U D
EL
CA
ST
ELL
DE
CA
MA
RA
SA
(U
A-4
) E
ST
AT
AC
TU
AL.
Esc
ala
1/1.
000
(Plà
nol)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12745� �
59
b) L
a de
limita
ció
es p
odrà
am
plia
r pe
r lo
calit
zar
els
terr
enys
des
tinat
s a
dota
cion
s i
espa
is
lliur
es.
SE
CT
OR
DE
PLA
ES
PE
CIA
L nú
m.1
: LA
SO
LAN
A -
ES
T D
E S
AN
T L
LOR
EN
Ç. (
SP
E-1
) E
ST
AT
AC
TU
AL.
Esc
ala
1/20
00.
(Plà
nol)
SE
CT
OR
DE
PLA
ES
PE
CIA
L nú
m.1
: LA
SO
LAN
A -
ES
T D
E S
AN
T L
LOR
EN
Ç. (
SP
E-1
) Q
UA
LIF
ICA
CIÓ
. Esc
ala
1/20
00.
(Plà
nol)
� Art
icle
114
S
ecto
r de
Pla
esp
ecia
l núm
.2: L
a S
olan
a -
Oes
t de
San
t Llo
renç
(S
PE
-2)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls t
erre
nys
situ
ats
en la
ves
sant
de
la S
olan
a, p
er s
ota
l’est
ació
del
fer
roca
rril
de
la P
obla
. E
stà
delim
itat e
n el
plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó de
l sòl
- Z
onifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0.
La s
uper
fície
del
sec
tor
és a
prox
imad
amen
t de
15.1
72 m
2.
El s
ecto
r es
des
tina
a sò
l res
iden
cial
per
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars
aïlla
ts.
2. O
bjec
tius
La m
ajor
par
t del
sec
tor
s’ha
par
cel·l
at i
edifi
cat a
mb
habi
tatg
es u
nifa
mili
ars
aïlla
ts, a
prof
itant
el
s ca
min
s ru
rals
i se
nse
serv
eis.
L’
obje
ctiu
prin
cipa
l és
el
dota
r aq
uest
bar
ri de
l ni
vell
de s
erve
is,
dota
cion
s i
accé
s, q
ue
s’ex
igei
x ac
tual
men
t a
tots
el
s ba
rris
re
side
ncia
ls.
Aqu
est
obje
ctiu
s’
asso
lirà
amb
el
dese
nvol
upam
ent
del
pla
Esp
ecia
l de
mill
ora
i or
dena
ció
i el
pro
ject
e d’
urba
nitz
ació
, qu
e as
segu
rin l
es c
ondi
cion
s ur
bane
s es
men
tade
s. A
ques
t pr
océs
s’h
a d’
exec
utar
am
b le
s m
ínim
es a
fect
acio
ns e
n le
s pa
rcel
·les
cons
truï
des
exis
tent
s.
3. C
ondi
cion
s d’
orde
naci
ó E
l pla
Esp
ecia
l res
pect
arà
els
segü
ents
par
àmet
res:
a)
El s
ecto
r s’
orde
narà
am
b ca
ses
aïlla
des
de p
arce
l·la
mín
ima
600
m2.
b)
L’ín
dex
d’ed
ifica
bilit
at b
ruta
tota
l és
de 0
,40
m2s
t/m2s
. c)
La
dens
itat m
àxim
a és
de
15 h
abita
tges
/Ha.
d)
El n
ombr
e m
àxim
de
plan
tes
es d
e pl
anta
bai
xa m
és u
n pi
s.
4. C
ondi
cion
s d’
ús
S’a
dmet
en e
ls u
sos
fixat
s pe
r a
la s
ubzo
na 3
b.
5. C
ondi
cion
s de
l Pla
esp
ecia
l a)
Doc
umen
taci
ó de
l Pla
esp
ecia
l: 1.
Plà
nols
de
info
rmac
ió
2. E
stud
i sob
re la
situ
ació
del
sec
tor
i les
sol
ucio
ns p
ropo
sade
s pe
r la
sev
a re
nova
ció.
3.
Plà
nols
d’o
rden
ació
, a
on e
s de
term
inar
an e
l tra
çat
i la
secc
ió d
els
carr
ers,
els
esp
ais
lliur
es i
les
dota
cion
s.
4. E
stud
i ec
onòm
ic s
obre
els
cos
tos
de l
a ur
bani
tzac
ió,
dota
cion
s pu
bliq
ues
i se
rvei
s pú
blic
s.
5. O
rden
ance
s es
pecí
fique
s, o
n es
det
erm
inar
an e
ls s
egüe
nts
parà
met
res
com
a m
ínim
: A
mpl
ada
de la
par
cel·l
a, o
cupa
ció
màx
ima,
sep
arac
ions
ent
re la
cas
a i e
ls lí
mits
de
les
� �58
UN
ITA
T D
’AC
TU
AC
IO n
úm.5
: CA
RR
ER
MA
JOR
DE
SA
NT
LLO
RE
NÇ
(U
A-5
) E
ST
AT
AC
TU
AL.
Esc
ala
1/1.
000
(Plà
nol)
UN
ITA
T D
’AC
TU
AC
IO n
úm.5
: CA
RR
ER
MA
JOR
DE
SA
NT
LLO
RE
NÇ
(U
A-5
) Q
UA
LIF
ICA
CIÓ
. Esc
ala
1/1.
000.
(P
làno
l) IV
.4. R
EG
ULA
CIO
DE
LS S
EC
TO
RS
DE
PLA
ES
PE
CIA
L A
rtic
le 1
13
Sec
tor
de p
la e
spec
ial n
úm.1
: La
Sol
ana
- E
st d
e S
ant L
lore
nç (
SP
E-1
) 1.
Def
inic
ió
Com
prèn
els
ter
reny
s si
tuat
s en
la v
essa
nt d
e la
Sol
ana,
per
sot
a l’e
stac
ió d
el f
erro
carr
il de
la
Pob
la.
Est
à de
limita
t en
el p
làno
l de
qual
ifica
ció
del S
òl -
Zon
ifica
ció
a es
cala
1/1
000.
La
sup
erfíc
ie d
el s
ecto
r és
apr
oxim
adam
ent d
e 24
.684
m2.
E
l sec
tor
es d
estin
a a
sòl r
esid
enci
al p
er h
abita
tges
uni
fam
iliar
s aï
llats
. 2.
Obj
ectiu
s La
maj
or p
art d
el s
ecto
r s’
ha p
arce
l·lat
i ed
ifica
t am
b ha
bita
tges
uni
fam
iliar
s aï
llats
, apr
ofita
nt
els
cam
ins
rura
ls i
sens
e se
rvei
s.
L’ob
ject
iu p
rinci
pal
és e
l do
tar
aque
st b
arri
del
nive
ll de
ser
veis
, do
taci
ons
i ac
cés,
que
s’
exig
eix
actu
alm
ent
a to
ts
els
barr
is
resi
denc
ials
. A
ques
t ob
ject
iu
s’as
solir
à am
b el
de
senv
olup
amen
t de
l P
la e
spec
ial
de m
illor
a i
orde
naci
ó i
el p
roje
cte
d’ur
bani
tzac
ió,
que
asse
gurin
les
con
dici
ons
urba
nes
esm
enta
des.
Aqu
est
proc
és s
’ha
d'ex
ecut
ar a
mb
les
mín
imes
afe
ctac
ions
en
les
parc
el·le
s co
nstr
uïde
s ex
iste
nts.
3.
Con
dici
ons
d'or
dena
ció
El P
la e
spec
ial r
espe
ctar
à el
s se
güen
ts p
aràm
etre
s:
a) E
l sec
tor
s’or
dena
rà a
mb
case
s aï
llade
s de
par
cel·l
a m
ínim
a 60
0 m
2.
b) L
'índe
x d’
edifi
cabi
litat
bru
ta to
tal é
s de
0,4
0 m
2st/m
2s.
c) L
a de
nsita
t màx
ima
és d
e 15
hab
itatg
es/H
a.
d) E
l nom
bre
màx
im d
e pl
ante
s es
de
plan
ta b
aixa
més
un
pis.
4.
Con
dici
ons
d’ús
S
’adm
eten
els
uso
s fix
ats
per
a la
sub
zona
3b.
5.
Con
dici
ons
del P
la e
spec
ial
a) D
ocum
enta
ció
del P
la e
spec
ial:
1. P
làno
ls d
e in
form
ació
2.
Est
udi s
obre
la s
ituac
ió d
el s
ecto
r i l
es s
oluc
ions
pro
posa
des
per
la s
eva
reno
vaci
ó.
3. P
làno
ls d
'ord
enac
ió, o
n es
det
erm
inar
an e
l tra
çat i
la s
ecci
ó de
ls c
arre
rs, e
ls e
spai
s lli
ures
i l
es d
otac
ions
. 4.
Est
udi e
conò
mic
sob
re e
ls c
osto
s de
la u
rban
itzac
ió, d
otac
ions
pub
lique
s i s
erve
is p
úblic
s.
5. O
rden
ance
s es
pecí
fique
s, o
n es
det
erm
inar
an e
ls s
egüe
nts
parà
met
res
com
a m
ínim
: A
mpl
ada
de l
a pa
rcel
·la,
ocup
ació
màx
ima,
sep
arac
ions
ent
re l
a ca
sa i
els
lím
its d
e le
s pa
rcel
·les,
cos
sos
auxi
liars
i ta
nque
s.
6. P
la d
'eta
pes.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612746
� �61
Art
icle
118
S
iste
mes
a)
Les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s fix
en e
l tra
çat
del v
iari
prin
cipa
l a c
ada
sect
or,
amb
carà
cter
de
mín
im.
Cor
resp
ondr
à al
P
la
parc
ial
la
defin
ició
de
le
s ca
ract
erís
tique
s tè
cniq
ues
i ge
omèt
rique
s de
les
vies
i de
ls a
parc
amen
ts.
b) L
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
fixen
l’em
plaç
amen
t i l
a fo
rma
dels
esp
ais
lliur
es i
equi
pam
ents
en
cad
a se
ctor
am
b ca
ràct
er d
e m
ínim
. E
n qu
alse
vol
cas,
s’h
aura
n de
com
plir
les
rese
rves
de
sòl f
ixad
es e
n l’a
nnex
del
Reg
lam
ent d
e P
lane
jam
ent i
en
l’art
icle
25
del T
ext
refó
s.
c)
Els
P
lans
pa
rcia
ls
haur
an
de
prev
eure
pl
aces
d’
apar
cam
ent
en
les
prop
orci
ons
asse
nyal
ades
en
l’ann
ex d
el R
egla
men
t de
Pla
neja
men
t i e
n l'a
rtic
le 2
5 de
l Tex
t ref
ós d
el
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
A
rtic
le 1
19
Sec
tors
de
dese
nvol
upam
ent
Es
fixen
els
seg
üent
s se
ctor
s de
des
envo
lupa
men
t: S
AU
-1 -
El C
ampe
ll de
Cam
aras
a S
AU
-2 -
El T
ossa
l de
San
t Llo
renç
de
Mon
tgai
S
AU
-3 -
Pol
ígon
indu
stria
l San
t Jor
di
Art
icle
120
S
ecto
r nú
m.1
: El C
ampe
ll de
Cam
aras
a (S
AU
-1)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls te
rren
ys s
ituat
s al
nor
d de
Cam
aras
a, e
ntre
la v
essa
nt d
el C
aste
ll, e
l tor
rent
i la
ca
rret
era.
E
stà
delim
itat e
n el
Plà
nol d
e qu
alifi
caci
ó de
l Sòl
- Z
onifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0.
La s
uper
fície
del
sec
tor
és a
prox
imad
amen
t de
68.7
25 m
2.
El s
ecto
r es
des
tina
a sò
l res
iden
cial
. 2.
Obj
ectiu
s E
s tr
acta
d’o
rden
ar e
l no
u se
ctor
res
iden
cial
que
apo
rtar
à un
nou
acc
és a
Cam
aras
a pe
l co
stat
nor
d. L
’edi
ficac
ió e
s si
tua
en l
a pa
rt b
aixa
, be
n or
ient
ada
i am
b bo
nes
vist
es,
dism
inui
nt la
den
sita
t a
l’allu
nyar
-se
de la
car
rete
ra.
La v
essa
nt n
ord
del c
aste
ll es
qua
lific
a d’
espa
i lliu
re. E
n l’e
ncre
uam
ent a
mb
la c
arre
tera
es
rese
rva
un s
olar
per
equ
ipam
ent.
3. C
ondi
cion
s d'
orde
naci
ó a)
El
Pla
par
cial
res
pect
arà
l’est
ruct
ura
gene
ral
fixad
a en
el
plàn
ol d
e qu
alifi
caci
ó a
esca
la
1/10
00,
espe
cial
men
t el
via
l d’a
ccés
a C
amar
asa,
i le
s lo
calit
zaci
ons
dels
esp
ais
lliur
es i
equi
pam
ents
. b)
El
sect
or s
’ord
enar
à am
b le
s zo
nes
d’ed
ifica
ció
linea
l co
ntín
ua,
clau
2a,
agr
upad
a am
b ja
rdí,
clau
2b,
i ca
ses
aïlla
des
en p
arce
l·la
de 6
00 m
, cl
au 3
b, a
mb
els
crite
ris f
ixat
s am
b ca
ràct
er d
'ava
nç e
n el
plà
nol
de q
ualif
icac
ió a
esc
ala
1/10
00,
resp
ecta
nt e
n qu
alse
vol
cas
la d
ispo
sici
ó de
ls h
abita
tges
uni
fam
iliar
s aï
llats
en
la p
art a
lta d
e la
ves
sant
. c)
L’ín
dex
d’ed
ifica
bilit
at b
ruta
tota
l és
de 0
,40
m2s
t/m2s
. d)
La
dens
itat
màx
ima
és d
e 20
hab
itatg
es/H
a, e
l que
sup
osa
un m
àxim
de
137
habi
tatg
es
dist
ribuï
ts e
n:
- P
lurif
amili
ar 2
a
56
hab
itatg
es
- U
nifa
mili
ar 2
b i 3
b
77 h
abita
tges
� �60
pa
rcel
·les,
cos
sos
auxi
liars
i ta
nque
s.
6. P
la d
’eta
pes.
b)
La
delim
itaci
ó es
pod
rà a
mpl
iar
per
loca
litza
r el
s te
rren
ys d
estin
ats
a do
taci
ons
i es
pais
lli
ures
. S
EC
TO
R D
E P
LA E
SP
EC
IAL
núm
.2: L
A S
OLA
NA
- O
ES
T D
E S
AN
T L
LOR
EN
Ç. (
SP
E-2
) E
ST
AT
AC
TU
AL.
Esc
ala
1/20
00.
(Plà
nol)
SE
CT
OR
DE
PLA
ES
PE
CIA
L nú
m.2
: LA
SO
LAN
A -
OE
ST
DE
SA
NT
LLO
RE
NÇ
. (S
PE
-2)
QU
ALI
FIC
AC
IO. E
scal
a 1/
2000
. (P
làno
l) C
AP
ITO
L V
- R
EG
ULA
CIO
DE
L S
OL
AP
TE
PE
R U
RB
AN
ITZ
AR
A
rtic
le 1
15
Def
inic
ió
Les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s qu
alifi
quen
com
a s
òl a
pte
per
urba
nitz
ar e
ls t
erre
nys
per
al f
utur
de
senv
olup
amen
t o
sect
ors
a on
s’
ha
edifi
cat
parc
ialm
ent
sens
e ha
ver-
se
real
itzat
la
ur
bani
tzac
ió n
i les
dot
acio
ns n
eces
sàrie
s.
Cad
a se
ctor
de
sòl
apte
per
urb
anitz
ar e
s de
senv
olup
arà
mitj
ança
nt l
a tr
amita
ció
d’un
Pla
pa
rcia
l. La
del
imita
ció
del
sòl
apte
per
urb
anitz
ar é
s de
term
inad
a en
els
plà
nols
de
qual
ifica
ció
i zo
nific
ació
a e
scal
a 1/
1000
, on
s'es
tabl
eixe
n do
s se
ctor
s.
Les
dete
rmin
acio
ns e
spec
ífiqu
es d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
son
les
segü
ents
: a)
Del
imita
ció
dels
sec
tors
per
al d
esen
volu
pam
ent d
els
Pla
ns p
arci
als.
b)
Ass
igna
ció
dels
apr
ofita
men
ts, f
ixan
t l’e
dific
abili
tat i
la d
ensi
tat.
c) P
revi
sió
dels
par
àmet
res
fona
men
tals
de
l’edi
ficac
ió i
els
est
ànda
rds
mín
ims
dels
Pla
ns
parc
ials
. d)
Det
erm
inar
l’es
truc
tura
gen
eral
de
l’ord
enac
ió, l
ocal
itzan
t i tr
açan
t els
sis
tem
es d
e vi
alita
t, es
pais
lliu
res
i equ
ipam
ents
prin
cipa
ls.
Art
icle
116
D
eter
min
acio
ns d
els
Pla
ns p
arci
als
Els
Pla
ns p
arci
als
cont
indr
an l
es d
eter
min
acio
ns f
ixad
es e
n l’a
rtic
le 2
5.2
del
Tex
t re
fós
del
Dec
ret l
egis
latiu
1/1
990.
A
rtic
le 1
17
Zon
es
En
el S
òl A
pte
per
urba
nitz
ar e
s pr
eveu
en le
s se
güen
ts z
ones
, ja
defin
ides
per
al S
òl U
rbà:
-
Zon
a d’
edifi
caci
ó lin
eal c
ontin
ua (
clau
2a)
-
Zon
a d’
edifi
caci
ó lin
eal a
grup
ada
(cla
u 2b
) -
Zon
a de
cas
es a
ïllad
es, u
nifa
mili
ar p
arce
l·la
de 6
00 m
2 (c
lau
3b)
- Z
ona
de m
agat
zem
s i i
ndús
trie
s (c
lau
4)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12747� �
63
3. C
ondi
cion
s d’
Ord
enac
ió
a) E
l P
la p
arci
al r
espe
ctar
à l’e
stru
ctur
a ge
nera
l fix
ada
en e
l pl
ànol
de
qual
ifica
ció
a es
cala
1/
1000
, esp
ecia
lmen
t el t
raça
t del
pas
seig
-ram
bla,
i le
s lo
calit
zaci
ons
dels
esp
ais
lliur
es i
equi
pam
ent.
b) E
l sec
tor
s’or
dena
rà a
mb
les
zone
s d’
edifi
caci
ó lin
eal a
grup
ada
amb
jard
í, cl
au 2
b i c
ases
aï
llade
s en
par
cel·l
a de
600
m, c
lau
3b, a
mb
els
crite
ris fi
xats
am
b ca
ràct
er d
’ava
nç e
n el
pl
ànol
de
qual
ifica
ció
a es
cala
1/1
000,
res
pect
ant
en q
uals
evol
cas
la
disp
osic
ió d
els
habi
tatg
es u
nifa
mili
ars
agru
pats
en
la p
art
més
pro
pera
a S
ant
Llor
enç,
i c
onso
lidan
t la
zo
na d
e ca
ses
aïlla
des
del T
ossa
l a p
artir
del
cem
entir
i. c)
L’ín
dex
d’ed
ifica
bilit
at b
ruta
tota
l és
de 0
,40
m2s
t/m2s
. El s
ostr
e ed
ifica
ble
màx
im d
estin
at
a su
bzon
a lin
eal a
grup
ada
és d
e 0,
12 m
2st/m
2s.
d) L
a de
nsita
t m
àxim
a és
de
15 h
abita
tges
/Ha,
el
que
supo
sa u
n m
àxim
de
81 h
abita
tges
di
strib
uïts
en:
-
Uni
fam
iliar
2b
......
... 3
0 ha
bita
tges
-
Uni
fam
iliar
3b
......
... 5
1 ha
bita
tges
4.
Con
dici
ons
de l’
edifi
caci
ó S
on d
’apl
icac
ió le
s co
ndic
ions
est
able
rtes
per
cad
a un
a de
les
subz
ones
. 5.
Con
dici
ons
d’ús
S
’adm
eten
els
uso
s fix
ats
per
cada
scun
a de
les
subz
ones
2b
i 3b.
6.
Con
dici
ons
de g
estió
a)
El s
iste
ma
d’ac
tuac
ió a
plic
able
és
el d
e co
mpe
nsac
ió.
b) E
l pro
ject
e de
rep
arce
l·lac
ió i
d’ur
bani
tzac
ió s
erà
pel c
onju
nt d
el s
ecto
r.
c) E
l P
la p
arci
al f
ixar
à el
s te
rren
ys c
orre
spon
ents
a l
a ce
ssió
a l
’Adm
inis
trac
ió d
el 1
0% d
e l’a
prof
itam
ent m
ig d
el s
ecto
r.
d) L
es c
essi
ons
sera
n le
s pr
evis
tes
a l’a
rtic
le 2
5 de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990
i en
cap
cas
in
ferio
rs a
les
prev
iste
s en
el p
làno
l d’o
rden
ació
. S
EC
TO
R D
E S
OL
AP
TE
PE
R U
RB
AN
ITZ
AR
núm
.2: E
l Tos
sal d
e S
ant L
lore
nç (
SA
U-2
) E
ST
AT
AC
TU
AL.
Esc
ala
1/20
00
(Plà
nol)
SE
CT
OR
DE
SO
L A
PT
E P
ER
UR
BA
NIT
ZA
R n
úm.2
: El T
ossa
l de
San
t Llo
renç
(S
AU
-2)
QU
ALI
FIC
AC
IO. E
scal
a 1/
2000
(P
làno
l) A
rtic
le 1
21 b
is
Sec
tor
núm
.3 P
olíg
on In
dust
rial S
ant J
ordi
(S
AU
-3)
1. D
efin
ició
E
l se
ctor
de
sòl
apte
per
urb
anitz
ar a
nom
enat
SA
U-3
, ha
est
at p
rom
ogut
i t
ram
ès p
er
l’Aju
ntam
ent d
e C
amar
asa,
a l’
obje
cte
de p
ossi
bilit
ar e
l seu
des
envo
lupa
men
t. E
stà
delim
itat
en e
l Plà
nol d
e Q
ualif
icac
ió i
Zon
ifica
ció
de l’
expe
dien
t de
mod
ifica
ció
punt
ual
de l
es N
S d
e pl
anej
amen
t de
Cam
aras
a (a
prov
ació
def
initi
va 0
8/03
/200
0),
reda
ctat
s a
esca
la 1
/2.5
00 o
1/1
0.00
0,
La s
uper
fície
del
sec
tor
és a
prox
imad
amen
t de
43.0
00 m
2.
El s
ecto
r es
des
tina
a sò
l ind
ustr
ial,
clau
4.
� �62
4. C
ondi
cion
s de
l’ed
ifica
ció
Son
d’a
plic
ació
les
cond
icio
ns e
stab
lert
es p
er c
ada
una
de le
s su
bzon
es.
5. C
ondi
cion
s d’
ús
S’a
dmet
en e
ls u
sos
fixat
s pe
r ca
dasc
una
de le
s su
bzon
es 2
a, 2
b i 3
b re
spec
tivam
ent.
6. C
ondi
cion
s de
ges
tió
a) E
l sis
tem
a d’
actu
ació
apl
icab
le é
s el
de
com
pens
ació
. b)
El p
roje
cte
de r
epar
cel·l
ació
i d’
urba
nitz
ació
ser
à pe
l con
junt
del
sec
tor.
c)
El
Pla
par
cial
fix
arà
els
terr
enys
cor
resp
onen
ts a
la
cess
ió a
l’A
dmin
istr
ació
del
10%
de
l’apr
ofita
men
t mig
del
sec
tor.
d)
Les
ces
sion
s se
ran
les
prev
iste
s a
l’art
icle
25
del
Dec
ret
legi
slat
iu 1
/199
0 i
en c
ap c
as
infe
riors
a le
s pr
evis
tes
en e
l plà
nol d
’ord
enac
ió.
SE
CT
OR
DE
SÒ
L A
PT
E P
ER
UR
BA
NIT
ZA
R n
úm.1
: El C
ampe
ll de
Cam
aras
a (S
AU
-1)
ES
TA
T A
CT
UA
L. E
scal
a 1/
2000
(P
làno
l) S
EC
TO
R D
E S
ÒL
AP
TE
PE
R U
RB
AN
ITZ
AR
núm
.1: E
l Cam
pell
de C
amar
asa
(SA
U-1
) Q
UA
LIF
ICA
CIÓ
. Esc
ala
1/20
00
Art
icle
121
S
ecto
r nú
m.2
: El T
ossa
l de
San
t Llo
renç
(S
AU
-2)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls te
rren
ys s
ituat
s al
sud
de
San
t Llo
renç
, des
de
la c
arre
tera
de
l’est
ació
fins
a la
zo
na a
nom
enad
a de
l Tos
sal.
Est
à de
limita
t en
el P
làno
l de
Qua
lific
ació
del
Sòl
- Z
onifi
caci
ó a
esca
la 1
/100
0.
La s
uper
fície
del
sec
tor
és a
prox
imad
amen
t de
54.2
26 m
2.
El s
ecto
r es
des
tina
a sò
l res
iden
cial
per
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars.
2.
Obj
ectiu
s A
prox
imad
amen
t la
mei
tat
del
sect
or s
’ha
parc
el·la
t i
edifi
cat
amb
habi
tatg
es u
nifa
mili
ars
aïlla
ts, s
ense
car
rers
ni s
erve
is.
L’ob
ject
iu p
rinci
pal
és e
l do
tar
aque
st b
arri
del
nive
ll de
ser
veis
, do
taci
ons
i ac
cés,
que
s’
exig
eix
actu
alm
ent
a to
ts
els
barr
is
resi
denc
ials
. A
ques
t ob
ject
iu
s’as
solir
à am
b el
de
senv
olup
amen
t de
l Pla
par
cial
, la
rep
arce
l·lac
ió i
el p
roje
cte
d’ur
bani
tzac
ió,
que
asse
gurin
le
s co
ndic
ions
urb
anes
esm
enta
des
i el
jus
t re
part
imen
t de
càr
regu
es i
ben
efic
is e
ntre
els
pr
opie
taris
. A
ques
t pr
océs
s’h
a d’
exec
utar
am
b le
s m
ínim
es a
fect
acio
ns e
n le
s pa
rcel
·les
cons
truï
des
exis
tent
s.
Es
trac
ta d
’ord
enar
aqu
est
conj
unt
de s
olar
s al
lla
rg d
el n
ou p
asse
ig-r
ambl
a co
nnec
tant
-la
amb
el c
arre
r M
ajor
i a
mb
els
dos
acce
ssos
des
de
la c
arre
tera
vor
a l’e
mba
ssam
ent.
Des
de
l no
u pa
ssei
g s’
intr
odue
ix
un
carr
er
resi
denc
ial
que
dóna
ac
cés
a le
s pa
rcel
·les
i ed
ifica
cion
s ex
iste
nts.
U
na f
ranj
a de
20
m e
n el
lím
it su
d, a
ixí
com
els
mar
ges
del
toss
al e
s qu
alifi
quen
d’e
spai
s lli
ures
, i e
ls te
rren
ys a
l vol
tant
del
cem
entir
i es
qual
ifiqu
en d
’equ
ipam
ents
.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612748
� �65
d'
aque
stes
Nor
mes
. 4.
E
ls
Pla
ns
espe
cial
s de
qu
a lse
vol
tipus
, qu
e pe
rseg
uei x
en
obje
ctiu
s di
fere
nts
dels
an
terio
rmen
t enu
ncia
ts i
que
inci
deix
en e
n el
terr
itori
qual
ifica
t com
a s
òl n
o ur
bani
tzab
le,
haur
an
de
just
ifica
r ex
pres
sam
ent
l’obs
erva
nça
de
les
dete
rmin
acio
ns
d’aq
uest
es
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
Art
icle
124
V
ies
rura
ls
1. N
o po
drà
obrir
-se
nous
cam
ins,
vie
s ru
rals
, pi
stes
for
esta
ls o
qua
lsev
ol a
ltre
tipus
de
vial
itat s
i no
està
exp
ress
amen
t pre
vist
a en
aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
o en
els
Pla
ns
espe
cial
s qu
e en
sòl
no
urba
nitz
able
pod
en d
esen
volu
par-
les
o en
els
pla
ns o
pro
gram
es
de l’
Adm
inis
trac
ió d
’Agr
icul
tura
. 2.
No
és p
odrà
mod
ifica
r el
per
fil lo
ngitu
dina
l i t
rans
vers
al d
els
cam
ins
i vi e
s ru
rals
sen
se la
co
rres
pone
nt ll
icèn
cia
mun
icip
al.
Tot
a m
odifi
caci
ó de
per
fils
haur
à de
ten
ir es
peci
al c
ura
de le
s co
ndic
ions
pai
satg
ístiq
ues.
3.
No
es p
erm
ès s
uprim
ir ni
mod
ifica
r ca
min
s ex
iste
nts
sens
e te
nir
el p
erm
ís m
unic
ipal
; pe
r l’o
bten
ció
del p
erm
ís é
s ob
ligat
ori a
sseg
urar
la c
ontin
uïta
t del
s ca
min
s ex
iste
nts.
A
rtic
le 1
25
Par
cel·l
acio
ns i
segr
egac
ions
1.
Que
den
proh
ibid
es le
s pa
rcel
·laci
ons,
div
isio
ns o
seg
rega
cion
s de
terr
enys
que
don
in ll
oc
a qu
alse
vol d
e le
s si
tuac
ions
seg
üent
s:
a) O
rigin
ar s
uper
fície
s in
ferio
rs a
les
prev
iste
s en
aqu
este
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
i en
els
docu
men
ts u
rban
ístic
s qu
e le
s de
senv
olup
en, i
qua
n la
seg
rega
ció
doni
lloc
a s
uper
fície
s in
ferio
rs a
la
unita
t m
ínim
a de
con
reu,
que
en
secà
és
de 4
,5 H
a i
1 H
a en
reg
adiu
, se
gons
D
ecre
t 16
9/19
83
de
la
Gen
eral
itat
de
Cat
alun
ya
o a
la
unita
t m
ínim
a de
pr
oduc
ció
fore
stal
, de
25
Ha.
seg
ons
el D
ecre
t 35
/199
0 de
la G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya.
Pod
ran
auto
ritza
r-se
seg
rega
cion
s in
ferio
rs a
la u
nita
t mín
ima
quan
s’in
corp
orin
a fi
nque
s co
linda
nts
que
amb
l’agr
egac
ió c
ompl
eixi
n am
b la
uni
tat m
ínim
a de
con
reu.
b)
Que
no
tingu
in a
ccés
dire
ctes
a l
es c
arre
tere
s, c
amin
s, v
ies
rura
ls,
pist
es f
ores
tals
i
dem
és v
ialit
at d
e do
min
i púb
lic.
2. A
ls e
fect
es d
’apl
icac
ió d
el q
ue d
ispo
sa l’
epíg
raf a
nter
ior,
s’e
stab
leix
el s
egüe
nt:
a) E
s co
nsid
eren
inc
orpo
rats
a l
a do
cum
enta
ció
d'aq
uest
es N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
els
plàn
ols
i fo
topl
ànol
s ca
dast
rals
, de
car
rete
res,
cam
ins,
vie
s ru
rals
i p
iste
s fo
rest
als
exis
tent
s am
b an
terio
ritat
a l’
apro
vaci
ó d’
aque
stes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s.
b) E
s pr
ecep
tiva
la s
ol·li
citu
d de
llic
ènci
a m
unic
ipal
per
a la
rea
litza
ció
de p
arce
l·lac
ions
, di
visi
ons
o se
greg
acio
ns e
n qu
alse
vol i
ndre
t del
term
e m
unic
ipal
. A
rtic
le 1
26
Con
stru
ccio
ns e
n el
sòl
no
urba
nitz
able
. 1.
Le
s co
nstr
ucci
ons
haur
an
d’as
segu
rar
el
resp
ecte
a
les
cond
icio
ns
natu
rals
i
pais
atgí
stiq
ues
de l
’ent
orn
en q
ue e
s si
tuen
, re
spec
tant
les
con
dici
ons
espe
cífiq
ues
que
s’as
seny
alen
per
a c
ada
tipus
de
sòl i
d’ú
s.
2. E
n el
sòl
no
urba
nitz
able
no
es p
odra
n re
alitz
ar a
ltres
con
stru
ccio
ns q
ue le
s de
stin
ades
a
expl
otac
ions
agr
ícol
es q
ue ti
ngui
n re
laci
ó am
b la
nat
ural
esa
i des
tinac
ió d
e la
finc
a i s
’aju
stin
si
s’e
scau
als
pla
ns o
nor
mes
del
Dep
arta
men
t d’
Agr
icul
tura
, R
amad
eria
i P
esca
, co
m
tam
bé l
es c
onst
rucc
ions
i i
nsta
l·lac
ions
vin
cula
des
a l’e
xecu
ció,
ent
rete
nim
ents
i s
erve
i de
le
s ob
res
públ
ique
s. N
o ob
stan
t ai
xò,
podr
an a
utor
itzar
-se
segu
int
el p
roce
dim
ent
prev
ist
a
� �64
2. C
ondi
cion
s
a) L
’índe
x d’
edifi
cabi
litat
bru
ta to
tal é
s de
0,6
0 m
2st/m
2s.
b) E
ls t
erre
nys
amb
apro
fitam
ent
priv
at e
s de
stin
aran
a Z
ona
de M
agat
zem
s i
Indú
strie
s (c
lau
4).
c) L
es c
essi
ons
per
a si
stem
es s
eran
les
ass
enya
lade
s a
l’art
icle
25
del
Dec
ret
legi
slat
iu
1/19
90 p
el q
ual
s’ap
rova
la
refo
sa d
els
text
os l
egal
s vi
gent
s a
Cat
alun
ya e
n m
atèr
ia
urba
níst
ica.
d)
P
rèvi
amen
t a
l’apr
ovac
ió
inic
ial
del
Pla
pa
rcia
l, ca
ldrà
co
mpt
ar
amb
els
info
rmes
fa
vora
bles
del
s D
epar
tam
ent d
’Agr
icul
tura
, Ram
ader
ia i
Pes
ca i
de M
edi A
mbi
ent.
e) T
ambé
cal
pre
cisa
r la
con
veni
ènci
a qu
e el
sec
tor
disp
osi
d’un
úni
c ac
cés
que
haur
à de
co
mpt
ar a
mb
l’inf
orm
e co
rres
pone
nt d
e la
Dire
cció
Gen
eral
de
Car
rete
res.
S
EC
TO
R D
E S
ÒL
AP
TE
PE
R U
RB
AN
ITZ
AR
núm
.3: P
olíg
on In
dust
rial S
ant J
ordi
(S
AU
-3)
QU
ALI
FIC
AC
IÓ D
EL
SÒ
L -
ZO
NIF
ICA
CIÓ
. Esc
ala
2.50
0 (P
làno
l) S
EC
TO
R D
E S
OL
AP
TE
PE
R U
RB
AN
ITZ
AR
núm
.3: P
olíg
on In
dust
rial S
ant J
ordi
(S
AU
-3)
RE
GIM
DE
L S
OL.
Esc
ala
10.0
00
(Plà
nol)
CA
PIT
OL
VI -
RE
GU
LAC
IO D
EL
SO
L N
O U
RB
AN
ITZ
AB
LE
Art
icle
122
D
efin
ició
, fin
alita
t i ti
pus
1. E
l sò
l no
urb
anitz
able
com
prèn
els
sec
tors
del
ter
ritor
i de
limita
ts p
er a
ques
tes
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s co
m a
àre
es e
n le
s qu
e no
es
perm
eten
els
pro
cess
os d
’urb
anitz
ació
de
carà
cter
ur
bà,
amb
la
final
itat
d'as
segu
rar
la
cont
inuï
tat
dels
us
os
agrí
cole
s,
la
cons
erva
ció
de
les
cond
icio
ns
natu
rals
, la
pr
eser
vaci
ó de
ls
valo
rs
pais
atgí
stic
s de
l te
rrito
ri i l
a pr
otec
ció
del p
atrim
oni.
2. E
s di
fere
ncie
n ci
nc ti
pus
de s
òl n
o ur
bani
tzab
le:
a) S
òl n
o ur
bani
tzab
le o
rdin
ari (
clau
7)
b) À
rees
de
prot
ecci
ó de
ls s
iste
mes
(cl
au 8
) c)
Àre
es d
e P
rote
cció
d'In
terè
s E
colò
gic
(cla
u 9)
d)
Àre
es A
rque
ològ
ique
s (c
lau
10)
e) P
rote
cció
d'E
dific
is i
Ele
men
ts i
el s
eu e
ntor
n (c
lau
11)
Art
icle
123
D
esen
volu
pam
ent d
e le
s N
orm
es s
ubsi
diàr
ies
1. L
es d
eter
min
acio
ns q
ue c
onte
nen
aque
stes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s, s
ense
per
judi
ci d
e la
se
va im
med
iata
apl
icac
ió, p
odra
n és
ser
dese
nvol
upad
es m
itjan
çant
Pla
ns e
spec
ials
. 2.
Els
Pla
ns e
spec
ials
no
podr
an a
ltera
r le
s de
term
inac
ions
de
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s,
exce
pte
per
a re
gula
r m
és
rest
rictiv
amen
t le
s co
ndic
ions
d'
edifi
caci
ó i
d'ús
i
per
augm
enta
r la
sup
erfíc
ie e
stab
lert
a co
m a
mín
im p
er a
les
finqu
es.
3. E
l pla
neja
men
t esp
ecia
l pod
rà te
nir
les
final
itats
pre
vist
es a
l'ap
arta
t b. d
e l'a
rtic
le 1
3
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12749� �
67
l’edi
ficac
ió p
roje
ctad
a.
2) E
n qu
alse
vol c
as, e
s co
nsid
erar
à qu
e s’
orig
ina
la fo
rmac
ió d
e nu
cli p
obla
ció
quan
hi
hagi
més
de
sis
edifi
caci
ons
en e
l cer
cle
de 3
Ha.
de
supe
rfíc
ie,
cent
rat
en q
uals
evol
de
les
edifi
caci
ons
pree
xist
ents
. d)
La
finca
mín
ima
per
cons
trui
r-hi
un
habi
tatg
e un
ifam
iliar
ser
à de
15.
000
m2.
, en
una
únic
a ex
tens
ió, q
ueda
nt in
scrit
a en
el R
egis
tre
com
a in
divi
sibl
e.
e) E
l tip
us d
’ord
enac
ió s
erà
d’ed
ifica
ció
aïlla
da.
- N
ombr
e m
àxim
de
piso
s
Pla
nta
baix
a m
és u
n pi
s (P
B+1
) -
Altu
ra m
àxim
a
6,
50 m
. -
Sos
tre
edifi
cabl
e m
àxim
500
m2.
-
Sep
arac
ió a
ls lí
mits
de
la p
arce
l·la
10 m
. f)
La
cons
truc
ció
s’ad
equa
rà a
ls m
ater
ials
con
stru
ctiu
s i
acab
ats
trad
icio
nals
del
llo
c. L
a co
bert
a se
rà d
e te
ula
àrab
am
b un
pen
dent
màx
im d
el 3
0%.
L’
empl
açam
ent
tria
t, la
com
posi
ció
volu
mèt
rica,
els
mat
eria
ls i
els
col
ors
usat
s es
tara
n pe
nsat
s am
b el
crit
eri d
e re
duir
l’im
pact
e vi
sual
, ada
ptan
t-se
a l’
ambi
ent e
n qu
è es
situ
a.
g) S
’hau
rà d
e pr
eveu
re e
l co
rres
pone
nt s
iste
ma
de t
ract
amen
t i
depu
raci
ó de
les
aig
ües
resi
dual
s.
En
les
mas
ies
agrí
cole
s ex
iste
nts
en
el
mom
ent
de
l’apr
ovac
ió
d'aq
uest
es
Nor
mes
su
bsid
iàrie
s, s
’adm
et la
sev
a am
plia
ció
fins
a un
30%
de
la s
uper
fície
con
stru
ïda
exis
tent
. 3.
Gra
nges
a)
Es
perm
et l’
ús d
e gr
anja
qua
n es
tigui
vin
cula
t a u
na e
xplo
taci
ó ag
ríco
la.
b) C
al a
cred
itar
una
prop
ieta
t mín
ima
de 1
5.00
0 m
2. d
e fin
ques
agr
ícol
es, s
igui
en
una
finca
ún
ica
o ta
mbé
am
b fin
ques
inde
pend
ents
i se
para
des
situ
ades
din
s de
l ter
me
mun
icip
al,
qued
ant i
nscr
ites
en e
l Reg
istr
e co
m a
indi
visi
bles
. c)
La
sepa
raci
ó m
ínim
a de
les
gran
ges
del l
ímit
del s
òl u
rbà
i del
sòl
apt
e pe
r ur
bani
tzar
es
de 5
00 m
., ex
cept
e en
els
pob
les
de l
’Am
etlla
de
Mon
tsec
i F
igue
rola
de
Mei
à qu
e es
re
duei
x a
150
m.
En
qual
sevo
l ca
s, l
a di
stàn
cia
mín
ima
a le
s ed
ifica
cion
s de
fin
ques
ve
ïnes
ser
à de
100
m.
d) E
l tip
us d
’ord
enac
ió s
erà
d'ed
ifica
ció
aïlla
da.
- S
ostr
e ed
ifica
ble
màx
im
1.20
0,00
m2.
-
Sep
arac
ió a
ls lí
mits
de
la p
arce
l·la
3,
00 m
. -
Altu
ra m
àxim
a de
l car
ener
6,00
m.
- N
ombr
e m
àxim
de
plan
tes
P
lant
a B
aixa
(P
B)
Le
s co
nstr
ucci
ons
sera
n de
pla
nta
baix
a. T
anm
atei
x es
pod
rà a
utor
itzar
-se
una
plan
ta
pis,
la s
uper
fície
de
la q
ual n
o su
peri
un te
rç d
e la
con
stru
ïda
en p
lant
a ba
ixa,
i am
b un
a al
tura
màx
ima
del c
aren
er d
e 9,
00 m
. e)
L’e
mpl
açam
ent
tria
t, la
com
posi
ció
volu
mèt
rica,
els
mat
eria
ls i
els
col
ors
usat
s es
tara
n pe
nsat
s am
b el
crit
eri d
e re
duir
l’im
pact
e vi
sual
, ad
apta
nt-s
e a
l’am
bien
t en
què
es
situ
a.
Es
prot
egira
n es
peci
alm
ent l
es v
isua
ls s
obre
les
gran
ges
des
de le
s vi
les,
les
carr
eter
es i
cam
ins
prin
cipa
ls.
� �66
l’art
icle
68
del
Tex
t re
fós,
edi
ficac
ions
i i
nsta
l·lac
ions
d’u
tilita
t pú
blic
a o
inte
rès
soci
al q
ue
hagi
n d’
empl
açar
-se
en e
l med
i rur
al, c
om ta
mbé
edi
ficis
aïll
ats
dest
inat
s a
vive
nda
fam
iliar
a
on n
o ex
iste
ixi p
ossi
bilit
at d
e fo
rmac
ió d
’un
nucl
i de
pobl
ació
. A
rtic
le 1
27
Inst
al·la
cion
s d’
utili
tat p
úblic
a E
n la
tra
mita
ció
de le
s au
torit
zaci
ons
per
a in
stal
·laci
ons
d’ut
ilita
t pú
blic
a ha
urà
d’ob
serv
ar-
se e
l seg
üent
: a)
El p
roce
dim
ent é
s el
pre
vist
a l’
artic
le 4
4 de
l Reg
lam
ent d
e G
estió
urb
anís
tica.
b)
A l
’exp
edie
nt h
aurà
d’a
cred
itar-
se l
’exi
stèn
cia
de d
ecla
raci
ó d'
utili
tat
públ
ica
o in
terè
s so
cial
. Si é
s el
pro
pi m
unic
ipi e
l que
efe
ctua
l’es
men
tada
dec
lara
ció
haur
à de
tram
itar-
se
de m
aner
a in
depe
nden
t am
b l’o
bert
ura
d’un
per
íode
d’in
form
ació
púb
lica
per
aque
sts
sols
efe
ctes
. T
ambé
hau
ran
d’as
seny
alar
-se
de f
orm
a ex
pres
sa l
es r
aons
en
què
es
basa
la n
eces
sita
t de
situ
ar la
inst
al·la
ció
en q
üest
ió e
n el
med
i rur
al.
Art
icle
128
In
stal
·laci
ons
d’ob
res
públ
ique
s D
’aco
rd a
mb
el q
ue p
reve
u l’a
rtic
le 1
28 d
el T
ext
refó
s de
l D
ecre
t le
gisl
atiu
1/1
990,
pod
en
auto
ritza
r-se
co
nstr
ucci
ons
i in
stal
·laci
ons
vinc
ulad
es
a l’e
xecu
ció,
co
nser
vaci
ó i
serv
ei
d’ob
res
públ
ique
s.
En
qual
sevo
l ca
s,
haur
an
d’ob
serv
ar-s
e le
s de
term
inac
ions
so
bre
empl
açam
ent i
con
dici
ons
d’ed
ifica
ció
aplic
able
s.
Art
icle
129
S
òl n
o ur
bani
tzab
le o
rdin
ari (
Cla
u 7)
A
ques
t tip
us d
e sò
l inc
lou
la m
ajor
par
t de
l ter
me
mun
icip
al,
dest
inat
tan
t a
l’agr
icul
tura
i la
ra
mad
eria
, com
a te
rren
ys m
unta
nyos
os n
o ex
plot
ats
agrí
cola
men
t. 1.
Uso
s pe
rmes
os.
S’a
dmet
en e
ls s
egüe
nts
usos
: -
Hab
itatg
e un
ifam
iliar
. -
Uso
s ag
ríco
les,
ram
ader
s i
fore
stal
s, a
ixí
com
les
act
ivita
ts d
irect
amen
t vi
ncul
ades
a
ells
. -
Els
us
os
dire
ctam
ent
lliga
ts
al
serv
ei
dest
inat
al
s us
uaris
de
la
ca
rret
era
o al
m
ante
nim
ent
de l
a ca
rret
era.
Es
cons
ider
en c
ompa
tible
s co
ndic
iona
ts e
ls u
sos
hote
ler,
de
res
taur
ació
i de
com
erç
a la
men
uda.
-
Els
uso
s d’
utili
tat p
úblic
a o
inte
rès
soci
al.
- L’
ús e
xtra
ctiu
. 2.
Hab
itatg
es.
Els
hab
itatg
es,
tant
de
nova
con
stru
cció
com
de
reut
ilitz
ació
d’e
dific
is a
band
onat
s, h
aura
n de
com
plir
les
segü
ents
con
dici
ons:
a)
Aut
oritz
ació
d’a
cord
am
b el
pro
cedi
men
t pr
evis
t a
l’art
icle
44
del
Reg
lam
ent
de g
estió
ur
baní
stic
a.
b) N
omés
es
perm
eten
els
hab
itatg
es u
nifa
mili
ars,
sem
pre
i qu
an s
’acr
editi
la
vinc
ulac
ió a
l’e
xplo
taci
ó ag
ríco
la d
e le
s fin
ques
. c)
S’h
aura
n de
com
plir
les
dete
rmin
acio
ns s
obre
pre
venc
ió d
e la
for
mac
ió d
e nu
cli
de
pobl
ació
, que
son
les
segü
ents
: 1)
Als
efe
ctes
pre
vist
os a
l'ar
ticle
127
del
Tex
t re
fós,
es
cons
ider
arà
que
exis
teix
nuc
li de
pob
laci
ó qu
an e
s pr
eten
gui
edifi
car
en u
na d
istà
ncia
inf
erio
r a
50 m
., a
com
ptar
en
tre
qual
sevo
l de
ls m
urs
exte
riors
de
l’edi
ficac
ió p
reex
iste
nt i
els
mur
s ex
terio
rs d
e
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612750
� �69
c) P
antà
: R
egla
men
taci
ó de
la
Llei
d’a
igüe
s, R
egla
men
t de
l do
min
ic p
úblic
hid
ràul
ic (
Rei
al
decr
et 8
49/1
986)
, Dec
ret l
egis
latiu
1/1
988
i Lle
i 19/
1991
de
la G
ener
alita
t de
Cat
alun
ya.
d) R
egs:
Reg
lam
enta
ció
pròp
ia d
e la
Com
unita
t de
Reg
ants
. e)
Cem
entir
is:
Les
edifi
caci
ons
es s
epar
aran
un
mín
im d
e 25
m.
de la
tan
ca d
el c
emen
tiri,
en c
ompl
imen
t del
Dec
ret d
e po
licia
san
itària
mor
tuòr
ia.
f) D
epur
ador
a i a
boca
dor
d’es
com
brar
ies:
Es
proh
ibei
x qu
alse
vol t
ipus
d’e
dific
ació
en
un r
adi
de 5
0 m
. ent
orn
a l'u
bica
ció
del s
erve
i.
g) F
erro
carr
il: R
egla
men
t del
s T
rans
port
s T
erre
stre
s (B
OE
08.
10.1
990)
. h)
Xar
xes
de tr
ansp
ort d
'ene
rgia
elè
ctric
a: L
lei 1
0/19
66 d
e 18
de
mar
ç.
Art
icle
131
À
rees
de
prot
ecci
ó d’
inte
rès
ecol
ògic
(C
lau
9)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn e
ls s
ecto
rs d
e sò
l no
urba
nitz
able
que
pel
s se
us v
alor
s ec
ològ
ics,
pai
satg
ístic
s o
ambi
enta
ls d
e ca
ràct
er d
esta
cat s
on o
bjec
te d
’una
maj
or p
rese
rvac
ió.
Les
àree
s i
elem
ents
que
s’in
clou
en s
ón e
ls r
ius,
tor
rent
s, r
iere
s, b
arra
ncs,
fon
ts,
cove
s,
bosc
os i
hort
s, la
Res
erva
Nat
ural
de
San
t Ll
oren
ç de
Mon
tgai
i el
s E
spai
s d’
Inte
rès
Nat
ural
de
l’A
igua
barr
eig
Seg
re-N
ogue
ra P
alla
resa
i S
erra
del
Mon
tsec
, i
la p
rote
cció
pai
satg
ístic
a de
la s
erra
del
Cas
tell
de C
amar
asa.
2.
Règ
im u
rban
ístic
S
ense
pe
rjudi
ci
de
l’obl
igac
ió
de
sol·l
icita
r al
tres
au
torit
zaci
ons,
se
rà
prec
eptiv
a pe
r qu
alse
vol a
ctiv
itat l
a co
rres
pone
nt ll
icèn
cia
mun
icip
al, i
en
espe
cial
pel
s m
ovim
ents
de
terr
es
que
afec
tin a
ls ll
its i
a le
s vo
res
dels
tor
rent
s i r
iere
s. E
n la
sol
·lici
tud
haur
à de
just
ifica
r-se
ex
pres
sam
ent l
a pr
opie
tat d
e la
finc
a i l
a id
oneï
tat d
e l’a
ctiv
itat r
espe
cte
dels
val
ors
prot
egits
. E
n la
llic
ènci
a m
unic
ipal
es
farà
con
star
les
mes
ures
que
han
d’a
dopt
ar-s
e pe
r as
segu
rar
en
tot
mom
ent
el m
ante
nim
ent
de le
s co
ndic
ions
que
just
ifiqu
en la
sev
a pr
otec
ció,
aix
í co
m e
l co
mpl
imen
t de
les
norm
ativ
es q
ue le
s af
ecte
n.
Es
proh
ibei
xen
amb
carà
cter
gen
eral
l’ús
ext
ract
iu.
3. R
eser
va n
atur
al d
e fa
una
salv
atge
de
San
t Llo
renç
de
Mon
tgai
(cl
au 9
.1)
Aqu
este
s no
rmes
rec
ulle
n la
dec
lara
ció
de l
’ord
re d
e 17
d’o
ctub
re d
e 19
90,
amb
els
límits
fix
ats
en a
ques
ta o
rdre
i gr
afia
ts e
n el
Plà
nol d
e R
ègim
de
sòl a
esc
ala
1/10
.000
. E
s d’
aplic
ació
la r
egul
ació
esp
ecífi
ca q
ue e
stab
leix
la c
itada
Ord
re.
En
tot
el n
o re
gula
t pe
r di
ta o
rdre
es
d’ap
licac
ió la
nor
mat
iva
gene
ral d
el s
òl n
o ur
bani
tzab
le i
del s
òl n
o ur
bani
tzab
le
ordi
nari
d’aq
uest
es n
orm
es.
4. E
spai
s d’
Inte
rès
Nat
ural
(P
EIN
) (c
lau
9.2)
E
n co
mpl
imen
t de
l’a
rtic
le
13
del
Dec
ret
328/
1992
de
l P
la
d'E
spai
s d'
Inte
rès
Nat
ural
, aq
uest
es n
orm
es r
ecul
len
els
límits
fix
ats
en a
ques
t de
cret
, gr
afia
nt-s
e en
el
plàn
ol d
e R
ègim
de
sòl
a es
cala
1/1
0.00
0, p
el q
ue f
a al
s do
s es
pais
d’in
terè
s na
tura
l qu
e af
ecte
n el
te
rme
mun
icip
al d
e C
amar
asa,
i qu
e so
n l’A
igua
barr
eig
Seg
re-N
ogue
ra P
alla
resa
i la
Ser
ra
del M
onts
ec.
Es
d’ap
licac
ió l
a re
gula
ció
espe
cífic
a qu
e es
tabl
eix
el c
itat
Dec
ret.
En
tot
el n
o re
gula
t pe
r l’e
smen
tat
decr
et e
s d’
aplic
ació
la
norm
ativ
a ge
nera
l de
l sò
l no
urb
anitz
able
i d
el s
òl n
o ur
bani
tzab
le o
rdin
ari d
'aqu
este
s no
rmes
.
� �68
f)
En
la
tram
itaci
ó de
l’e
xped
ient
s’
haur
à d’
espe
cific
ar
el
sist
ema
de
trac
tam
ent
i de
de
pura
ció
de le
s ai
gües
res
idua
ls i
el s
eu d
estí
final
. 4.
Mag
atze
ms
agrí
cole
s a)
Es
perm
et l’
ús d
e m
agat
zem
s ag
ríco
les,
des
tinat
s al
s pr
oduc
tes
agrí
cole
s, le
s ei
nes
del
cam
p i l
a m
aqui
nària
, sem
pre
que
estig
uin
vinc
ulat
s a
una
expl
otac
ió a
gríc
ola.
b)
Cal
acr
edita
r un
a pr
opie
tat
mín
ima
de 1
5.00
0 m
2 de
fin
ques
agr
ícol
es,
sigu
i en
una
finca
ún
ica
o ta
mbé
am
b fin
ques
inde
pend
ents
i se
para
des
situ
ades
din
s de
l ter
me
mun
icip
al,
qued
ant i
nscr
ites
en e
l Reg
istr
e co
m a
indi
visi
bles
. c)
El t
ipus
d’o
rden
ació
ser
à d’
edifi
caci
ó aï
llada
. -
Sos
tre
edifi
cabl
e m
àxim
1.00
0,00
m2.
-
Sep
arac
ió a
ls lí
mits
de
la p
arce
l·la
3,00
m.
- A
ltura
màx
ima
del c
aren
er
10,0
0 m
. -
Nom
bre
màx
im d
e pl
ante
s
P
lant
a B
aixa
(P
B)
- Le
s co
nstr
ucci
ons
sera
n de
pla
nta
baix
a. T
anm
atei
x po
drà
auto
ritza
r-se
una
pla
nta
pis,
la s
uper
fície
de
la q
ual n
o su
peri
un te
rç d
e la
con
stru
ïda.
d)
La
cons
truc
ció
s’ad
equa
rà a
ls m
ater
ials
con
stru
ctiu
s i a
caba
ts tr
adic
iona
ls d
el ll
oc.
5. C
onst
rucc
ions
agr
àrie
s au
xilia
rs.
Am
b ca
ràct
er l
imita
t a
edifi
caci
ons
auxi
liars
per
a g
uard
ar l
es e
ines
de
treb
all
al c
amp
es
perm
et la
con
stru
cció
d’u
n pe
tit m
agat
zem
agr
ícol
a co
mpl
int e
ls s
egüe
nts
requ
isits
: a)
Llic
ènci
a m
unic
ipal
prè
via.
b)
Fin
ca m
ínim
a de
5.0
00 m
2.
c) L
’alç
ada
màx
ima
del c
aren
er s
erà
de 3
,5 m
. d)
El s
ostr
e ed
ifica
t màx
im s
erà
de 2
5 m
2, e
xclu
siva
men
t en
plan
ta b
aixa
. e)
Sep
arac
ió m
ínim
a de
ls lí
mits
de
la fi
nca
3 m
. f)
La
cons
truc
ció
s’ad
equa
rà a
ls m
ater
ials
i ac
abat
s tr
adic
iona
ls d
el ll
oc.
Art
icle
130
À
rees
de
prot
ecci
ó de
sis
tem
es (
clau
8)
1. D
efin
ició
C
ompr
èn
els
sòls
im
med
iats
a
les
carr
eter
es,
cam
ins,
pa
ntan
s,
regs
, fe
rroc
arril
i
infr
aest
ruct
ures
vàr
ies.
2.
Con
dici
ons
Am
b ca
ràct
er g
ener
al le
s co
ndic
ions
d’e
dific
ació
i us
os p
erm
esos
en
aque
stes
àre
es s
eran
le
s pe
rmes
es e
n le
s àr
ees
dest
inad
es a
l sis
tem
a ge
nera
l o in
frae
stru
ctur
a qu
e es
pro
tege
ix.
En
el c
as d
e tr
obar
-se
en e
l lím
it en
tre
dues
àre
es p
redo
min
arà
l’àre
a qu
e su
posi
una
maj
or
prot
ecci
ó de
l sis
tem
a.
Aqu
este
s co
ndic
ions
que
den
rest
ringi
des
per
les
segü
ents
det
erm
inac
ions
: a)
Car
rete
res:
Leg
isla
ció
espe
cífic
a de
car
rete
res.
En
aque
stes
nor
mes
s’a
ssen
yale
n do
s tip
us d
e di
stàn
cia
mín
ima
de la
líni
a d’
edifi
caci
ó, q
ue s
ón:
-
PC
a: X
arxa
bàs
ica
25 m
. mes
urat
s de
s de
l’ar
esta
ext
erio
r de
la c
alça
da
R
esta
de
carr
eter
es: 1
8 m
.
- P
Cb:
10
m. m
esur
ats
des
de l’
eix
de la
car
rete
ra.
b) C
amin
s: L
es e
dific
acio
ns i
les
tanq
ues
de la
par
cel·l
a es
situ
aran
a u
n m
ínim
de
6 m
. de
l’e
ix d
el c
amí.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12751� �
71
3. R
elac
ió d
e le
s àr
ees:
Le
s àr
ees
incl
oses
són
les
segü
ents
: P
A1
Cov
a de
l Tab
ac
0º52
'47"
E/4
1º54
'00"
N/6
00 m
. P
A2
Jaci
men
t del
Bar
ranc
d'u
lls d
e Ll
oren
ç 0º
50'5
0" E
/41º
52'3
0" N
/280
m.
PA
3 Ja
cim
ent d
e M
onte
ro
0º51
'17"
E/4
1º51
'43"
N/5
76 m
. P
A4
Bau
mes
del
Col
l de
Por
ta
0º
50'1
0" E
/41º
53'4
0" N
/811
m.
PA
5 F
orat
del
Cos
coll
0º51
'50"
E/4
1º56
'43"
N/5
90 m
. P
A6
Cov
a de
l'A
igua
0º
53'0
8" E
/41º
54'4
3" N
/590
m.
PA
8 C
aste
ll de
San
t Llo
renc
- L
lore
nç V
ell
0º50
'05"
E/4
1º52
'15"
N/5
60 m
. P
A9
Tos
sal d
e le
s C
ases
– M
eren
gue
0º
50'4
0" E
/41º
50'1
0" N
/305
m.
PA
10
Pon
t med
ieva
l de
Cam
aras
a
0º
52'3
0" E
/41º
52'3
0" N
/255
m.
PA
11
Jaci
men
t Roc
a de
l Bou
s
0º50
'50"
E/4
1º52
'25"
N/3
15 m
. P
A12
P
obla
t del
Cas
tell
d'en
Txe
lis
0º51
'10"
E/4
1º52
'05"
N/5
00 m
. P
A13
V
il.la
e de
Pal
ous
0º51
'30"
E/4
1º50
'05"
N/2
85 m
. P
A14
C
aste
ll de
San
t Sal
vado
r
0º52
'20"
E/4
1º52
'48"
N/5
60 m
. P
A16
Ja
cim
ent d
el P
lane
ll
0º
52'3
0" E
/41º
52'3
5" N
/360
m.
PA
17
Pob
lat d
e V
alld
erna
s
0º
53'3
0" E
/41º
51'2
0" N
/360
m.
PA
18
Jaci
men
t del
Pon
t del
Pas
tor
0º52
'25"
E/4
1º52
'48"
N/2
70 m
. P
A19
C
aste
ll d'
Oro
ners
i E
rmita
del
Rem
ei
0º50
'33"
E/4
1º59
'50"
N/5
09 m
. P
A20
C
ova
Gra
n de
la F
igue
ra
0º
52'2
9" E
/41º
55'2
0" N
/440
m.
PA
21
For
at d
e l'O
r, C
ova
de l'
Or
0º
53'1
4" E
/42º
02'1
9" N
/475
m.
PA
22
Cov
a de
l'E
ura-
Cov
a B
Can
al d
e M
igjo
rn
PA
24
Pob
lat d
e P
alou
s
0º
52'0
5" E
/41º
50'0
5" N
/290
m.
PF
1 Ja
cim
ent d
e fò
ssils
La
Ped
rera
de
Mei
à
El
cone
ixem
ent
de l
’exi
stèn
cia
de r
este
s d’
inte
rès
arqu
eolò
gic
o pa
leon
tolò
gic
en a
ltres
pu
nts
del
term
e m
unic
ipal
det
erm
inar
à la
pro
tecc
ió d
e l’à
rea
a on
es
trob
en u
bica
des
les
rest
es, a
plic
ant-
se la
reg
ulac
ió d
’aqu
esta
àre
a.
Art
icle
133
P
rote
cció
d’e
dific
is, e
lem
ents
i el
seu
ent
orn
(Cla
u 11
) D
efin
ició
i re
gula
ció
Com
prèn
els
edi
ficis
i el
emen
ts d
’inte
rès
hist
òric
-art
ístic
-cul
tura
l que
cal
pro
tegi
r, i
en e
ls q
ue
nom
és e
s pe
rmet
en o
bres
de
cons
erva
ció
i m
illor
a de
l’e
lem
ent
prot
egit,
aix
í co
m e
l se
u en
torn
imm
edia
t. E
ls e
dific
is o
ele
men
ts a
con
serv
ar ti
ndra
n el
trac
tam
ent f
ixat
per
la z
ona
d’ed
ifici
s i e
lem
ents
a
cons
erva
r (C
lau
5).
La d
elim
itaci
ó de
ls e
ntor
ns d
els
edifi
cis
i ele
men
ts c
ompo
rta:
a)
Es
proh
ibei
x la
con
stru
cció
de
qual
sevo
l tip
us d
’edi
ficac
ió a
una
dis
tànc
ia m
ínim
a de
50
m.
Le
s no
ves
edifi
caci
ons
que
es s
ituïn
més
enl
là d
els
50 m
. i q
ue p
revi
sibl
emen
t af
ectin
la
visi
ó de
l’el
emen
t pr
oteg
it ne
cess
itara
n de
l’in
form
e pr
evi f
avor
able
del
Dep
arta
men
t de
C
ultu
ra d
e la
Gen
eral
itat.
b) E
s pr
ohib
eixe
n el
s m
ovim
ents
de
terr
es q
ue d
esfig
urin
l’en
torn
, am
b un
rad
i d’a
fect
ació
de
100
m.
� �70
5. P
aisa
tgís
tica
(cla
u 9.
3)
Am
b la
fin
alita
t de
pro
tegi
r pa
isat
ges
d’es
peci
al v
alor
i n
o in
clos
os e
n al
tres
apa
rtat
s d’
aque
st
artic
le,
es
prot
egei
xen
de
tot
tipus
d’
edifi
caci
ó,
have
nt-s
e de
co
nser
var
les
cond
icio
ns n
atur
als
exis
tent
s.
S’in
clou
din
s aq
uest
apa
rtat
l’e
ntor
n de
la
Bar
onia
de
San
t O
ïsm
e i
la p
art
de l
a se
rra
del
Cas
tell
de C
amar
asa,
del
imita
ts e
n el
s pl
ànol
s de
Qua
lific
ació
del
Sòl
a e
scal
a 1/
1000
. 6.
Hor
ts (
clau
9.4
) S
on e
ls s
òls
actu
alm
ent
dest
inat
s a
aque
sts
ús,
i qu
e es
pre
serv
en a
mb
la f
inal
itat
de
prot
egir
la s
eva
expl
otac
ió a
gríc
ola,
no
pode
nt-s
e re
alitz
ar c
ap ti
pus
d’ed
ifica
ció.
7.
Riu
s, T
orre
nts,
Rie
res
i Bar
ranc
s E
s d’
aplic
ació
la L
lei d
’aig
ües
amb
carà
cter
gen
eral
. E
n el
s to
rren
ts,
riere
s i b
arra
ncs
la p
rote
cció
afe
cta
a un
àm
bit
defin
it pe
r un
a lín
ia a
ls d
os
cost
ats
del
llit
o de
l lím
it su
perio
r de
l ba
rran
c a
una
dist
ànci
a de
20
m.,
en l
a qu
al n
o es
pe
rmet
cap
tipu
s de
con
stru
cció
priv
ada.
E
s pr
ohib
eix
les
obre
s de
can
alitz
ació
del
s m
atei
xos,
a n
o és
ser
que
estig
uin
dete
rmin
ats
per
l’Adm
inis
trac
ió a
dien
t, m
ante
nint
-se
en t
ot c
as,
el d
omin
i i
l’ús
públ
ic d
els
terr
enys
su
perf
icia
ls d
el ll
it an
terio
r a
la c
anal
itzac
ió.
8. B
osco
s S
’incl
ou e
ls te
rren
ys q
ue a
ctua
lmen
t son
ocu
pats
per
la v
eget
ació
arb
òria
. E
s pr
ohib
eix
la t
ala
d’ar
bres
que
no
resp
ongu
i a
plan
s d’
expl
otac
ió f
ores
tal
auto
ritza
ts p
er
l’Adm
inis
trac
ió d
’Agr
icul
tura
, ass
egur
ant,
en to
t cas
, les
mas
ses
fore
stal
s o
d’ar
brat
. E
s pr
ohib
eixe
n le
s ed
ifica
cion
s, e
xcep
tuan
t le
s qu
e ex
igei
x l’e
xplo
taci
ó fo
rest
al,
sego
ns l
a se
va e
spec
ial l
egis
laci
ó.
En
cap
cas
es p
erm
et l
’obe
rtur
a de
cam
ins
dife
rent
s de
ls e
xclu
siva
men
t ne
cess
aris
per
a
l’apr
ofita
men
t del
s pr
oduc
tes
fore
stal
s.
9. F
onts
Q
uede
n pr
oteg
ides
les
div
erse
s fo
nts
d’ús
púb
lic d
el t
erm
e m
unic
ipal
, pr
ohib
int-
se e
l se
u ta
ncam
ent.
Les
edifi
caci
ons
s’ha
uran
de
sepa
rar
un m
ínim
de
25 m
. de
la fo
nt.
10. C
oves
nat
ural
s N
o es
per
met
l’a
ltera
ció
de l
es c
ondi
cion
s na
tura
ls d
e le
s co
ves
del
term
e m
unic
ipal
. Le
s ed
ifica
cion
s s’
haur
an d
e se
para
r un
mín
im d
e 25
m. d
e le
s se
ves
entr
ades
. A
rtic
le 1
32
Àre
es a
rque
ològ
ique
s (C
lau
10)
1. D
efin
ició
: C
orre
spon
al s
òl n
o ur
bani
tzab
le o
n es
tro
ben
jaci
men
ts a
rque
ològ
ics
i pal
eont
ològ
ics,
que
só
n ob
ject
e de
pro
tecc
ió.
2. C
ondi
cion
s de
pro
tecc
ió:
Es
perm
et l
a co
ntin
uïta
t de
l’ú
s ag
ríco
la i
for
esta
l, se
mpr
e qu
e no
s’a
fect
in l
es r
este
s ar
queo
lògi
ques
. N
o so
n pe
rmes
es le
s se
güen
ts o
bres
o a
ctiv
itats
: -
Edi
ficac
ions
-
Mov
imen
t de
terr
es
- R
ealit
zaci
ó de
pou
s, e
xtra
ccio
ns o
per
fora
cion
s
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.200612752
� �73
� CA
PIT
OL
VII
- D
ISP
OS
ICIO
NS
TR
AN
SIT
OR
IES
1)
Qua
n el
s ed
ifici
s i i
nsta
l·lac
ions
ant
erio
rs a
l’ap
rova
ció
del p
lane
jam
ent e
stig
uin
subj
ecte
s,
per
raó
del
plan
ejam
ent,
a ex
prop
iaci
ó, c
essi
ó gr
atuï
ta o
end
erro
cam
ent
de l
’edi
fici,
qued
aran
en
situ
ació
de
fora
d’o
rden
ació
d’a
cord
am
b le
s lim
itaci
ons
asse
nyal
ades
al
parà
graf
seg
üent
. 2)
E
n el
s ed
ifici
s i
inst
al·la
cion
s fo
ra
d’or
dena
ció
no
s’hi
po
dran
re
alitz
ar
obre
s de
co
nsol
idac
ió,
augm
ent
de v
olum
, m
oder
nitz
ació
o in
crem
ent
del s
eu v
alor
d’e
xpro
piac
ió,
però
sí
les
petit
es r
epar
acio
ns q
ue e
xigi
ssin
la
higi
ene,
l’o
rnam
ent
i la
con
serv
ació
de
l’im
mob
le.
N
o ob
stan
t ai
xò,
quan
no
es
tigué
s pr
evis
ta
l’exp
ropi
ació
, ce
ssió
gr
atuï
ta
o en
derr
ocam
ent
de la
fin
ca e
n el
ter
min
i de
quin
ze a
nys,
a c
ompt
ar d
e la
dat
a en
que
es
pret
engu
és
real
itzar
-les,
es
po
dran
au
torit
zar
obre
s pa
rcia
ls
i ci
rcum
stan
cial
s de
co
nsol
idac
ió.
3) Q
uan
les
dete
rmin
acio
ns d
el p
lane
jam
ent
no d
onin
lloc
a la
situ
ació
de
fora
d’o
rden
ació
, en
els
edi
ficis
i i
nsta
l·lac
ions
am
b vo
lum
dis
conf
orm
e s’
auto
ritza
ran
tote
s le
s ob
res
de
cons
olid
ació
i e
ls c
anvi
s d’
ús d
’aco
rd a
mb
les
cond
icio
ns b
àsiq
ues
de l
es N
orm
es
subs
idià
ries.
En
els
augm
ents
de
volu
m s
’apl
icar
an t
ambé
les
det
erm
inac
ions
de
les
Nor
mes
. 4)
Qua
nt a
l’ú
s, m
entr
e no
esd
evin
gui
inco
mpa
tible
am
b el
nou
pla
neja
men
t, es
pod
rà
man
teni
r l’e
xist
ent,
bé q
ue,
en c
as q
ue a
ques
t fo
s in
dust
rial,
s’ha
urà
d’ad
apta
r al
s lím
its
de m
olès
tia,
de n
ociv
itat,
d’in
salu
brita
t i d
e pe
rill q
ue p
er a
cad
a zo
na e
stab
leix
i la
nova
re
glam
enta
ció.
5)
Les
inst
al·la
cion
s in
dust
rials
, m
agat
zem
s i g
rang
es e
xist
ents
am
b an
terio
ritat
a a
ques
tes
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s si
tuad
es e
n el
sòl
no
urba
nitz
able
, po
dran
con
tinua
r de
senv
olup
ant
la s
eva
activ
itat
fins
i to
t am
plia
r en
un
30%
el
sost
re e
dific
at p
reex
iste
nt.
En
tot
cas
haur
an d
’ado
ptar
les
mes
ures
per
tinen
ts p
er i
nteg
rar
les
inst
al·la
cion
s i
activ
itats
en
el
pais
atge
i am
bien
t rur
al.
E
n qu
alse
vol
cas,
aqu
este
s am
plia
cion
s s’
esta
blira
n so
bre
les
supe
rfíc
ies
i oc
upac
ions
au
torit
zade
s pe
r aq
uest
es N
orm
es.
6) E
n ge
nera
l, le
s pa
rcel
·les
exis
tent
s a
les
dife
rent
s zo
nes
edifi
cabl
es,
de s
uper
fície
i/o
di
men
sion
s in
ferio
rs a
les
que
est
able
ixen
les
Nor
mes
sub
sidi
àrie
s pe
r a
la z
ona
on
s’em
plac
en e
s co
nsid
erar
an e
dific
able
s se
mpr
e qu
e co
nstin
esc
riptu
rade
s ab
ans
de
l'apr
ovac
ió i
nici
al d
'aqu
este
s N
orm
es i
com
p lei
xin
les
cond
icio
ns d
e pa
rcel
·laci
ó de
l pl
anej
amen
t ant
erio
r.
� �72
Els
ele
men
ts a
pro
tegi
r i l
’àm
bit d
e pr
otec
ció
són
els
segü
ents
: P
5
Pon
t med
ieva
l de
Cam
aras
a
P6
S
antu
ari d
e S
ant J
ordi
P
8
Esg
lési
a ro
màn
ica
de S
anta
Mar
ia d
el C
aste
ll P
10
Cap
ella
rom
ànic
a de
San
t Ber
nabé
(S
ant M
arra
mbe
u)
P11
E
sglé
sia
de S
ant S
alva
dor
d’O
rone
rs
P12
S
antu
ari d
e la
Mar
e de
Déu
del
Rem
ei
P16
E
sglé
sia
de S
ant J
ust
P20
S
antu
ari d
e S
ant J
oan
Bap
tista
(en
run
es)
P21
E
sglé
sia
de S
anta
Mar
ia d
e R
úbie
s
P22
E
sglé
sia
de S
anta
Mar
ia d
e la
Maç
ana
P
23
Cap
ella
de
San
t Qui
rze
de la
Cap
alle
ra (
en r
unes
) P
24
San
tuar
i de
San
ta M
arga
rida
(en
rune
s)
(06.039.113)
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4595 – 17.3.2006 12753
��
���
�������
��
��� �������� �������������������������������������� ������������������������������
� �� �!����������"�
� #�������������������������$����������������$%������������������������ �������&� ������
�����������������"�
� �� �������$�������������#�������'���
������������������(�)������#�������*
�� ����$���� �����
����$+��������� ������������,���� �-�)����#���������������������#�.�������/��������������
������
���0 �����%������������1���������#�����"�
� �"��0�2�!�������������������������������������� �� ����"�
� ��� �����"�
� 3����������� ������4���������������*������������������������������������� ���������
����������)�������� ����������#�����)�������������������������&��������
����������������
�5�66�)��$/�������)����#�����65�667)�����7�����������)�����
����������������������5�66�)�
����7������8��$ �������"�����������������$9������.������� ����)���������������������
��������������$� ����������)��������������.���������$���������"�
� :������������"�
� #$%��������������$�� ������������������������$����������������������������������
��� ��������)�������������������!
��������������������(���� �����;����"�,���������
����-��� ������������������������$�� ������������� �,
�)�;���&�������� �<
�������&��
�$�����8�&�������� �3�"�
� =�.>����"�
� �� ��������������������%����&�.>��������������.?�����������&��� ���������������<����
+�������������!
���������)��������&��&�.>�������%�����������)����������������������������
�&�������
�����������������)��$������������ ����������������������@A�������#�����5�66�)�
�$ ����������@7���������������#�����5�66�)����������������#�����65�667"�
� +���.�����"�
� #�������������������. ��������� ������
���������������������. �������� ����������)�
����. ��)���������$������������������������� ���"�
� �����������"�
� #��������������������������� ����������%��$������������� ������. ����� �1���������
�� ���1���� ��������������"�3������������� �����������������&���%������ ��������
���
�������������������1���������$�� ����������B�����)���������������%��������������4��
���������"�
EDICTE
d’1 de març de 2006, sobre un acord de la Comis-sió Territorial d’Urbanisme de Girona referental municipi de la Pera.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Gi-rona, en la sessió de 15 de desembre de 2005, vaadoptar, entre altres, l’acord següent:
Exp.: 2005/020707/GModificació del Pla parcial industrial II (clau12B), al terme municipal de la Pera
Vista la proposta de la Ponència Tècnica,aquesta Comissió acorda:
—1 Aprovar definitivament la modificació dePla parcial industrial II (clau 12B), promogut itramès per l’Ajuntament de la Pera.
—2 Incorporar d’ofici un text refós de la Nor-mativa urbanística del Pla parcial industrial II (clau12B), que incorpora el Pla parcial industrial II (clau12B), aprovat definitivament per la Comissió d’Ur-banisme de Girona en data 13 de juny de 1990 (exp.1988/726), acord publicat al DOGC núm. 1444, de17.5.1991; la Modificació del Pla parcial de la zonaindustrial II, aprovada definitivament per la Co-
missió Territorial d’Urbanisme en data 25 de se-tembre de 2003 (exp. 2001/491), acord publicat enel DOGC de 19 de febrer de 2004 i la Modificacióque ara es tramita.
—3 Publicar aquest acord i les normes urba-nístiques corresponents al DOGC a l’efecte dela seva executivitat immediata, tal com indical’article 100 del Decret legislatiu 1/2005, de 26de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Lleid’urbanisme.
—4 Comunicar-ho a l’Ajuntament.
Contra l’acord anterior, que no posa fi a lavia administrativa, es pot interposar recursd’alçada, de conformitat amb el que preveuenels articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992,de 26 de novembre, de règim jurídic de les ad-ministracions públiques i del procedimentadministratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller dePolítica Territorial i Obres Públiques, en eltermini d’un mes a comptar des de l’endemàde la publicació d’aquest Edicte al DOGC. Elrecurs s’entendrà desestimat si passen tresmesos sense que s’hagi dictat i notificat la
resolució expressa i quedarà aleshores obertala via contenciosa administrativa.
L’expedient restarà, per a la consulta i la in-formació que preveu l’article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, als locals dela Comissió Territorial d’Urbanisme de Giro-na, carrer Cristòfol Grober, número 2.
Girona, 1 de març de 2006
SÒNIA BOFARULL SERRAT
Secretària de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Girona
ANNEX
Normes urbanístiques de la modificació del Pla parcial industrial II (clau 12B), de la Pera
