121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a...

60
121. setembre 2015 Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya

Transcript of 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a...

Page 1: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

121 setemb

re 2015

Bu

tlletiacuted

e lrsquoAsso

ciacioacute B

iacuteblica

de C

atalunya

Sant Sopar Gravat drsquoI pacInuS venetuS a partIr del dIbuIx de F Sadeler (colmiddotleccIoacute de GravatS de la bIblIoteca de MontSerrat)

1

Portal

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute

El Papa Francesc ha escrit en la seva exhortacioacute apostogravelica laquoNo sols lrsquohomilia srsquoha drsquoalimentar de la Paraula de Deacuteu Tota lrsquoevangelitzacioacute es fonamenta sobre aquesta que eacutes escoltada meditada viscuda celebrada i testimoniada Les Sagrades Escrip-tures soacuten font de lrsquoevangelitzacioacute Per tant cal formar-se contiacutenuament en lrsquoescolta de la Paraula LrsquoEsgleacutesia no evangelitza si no es deixa evangelitzar contiacutenuament Cal que la Paraula de Deacuteu ldquosigui cada vegades meacutes el cor de tota activitat eclesialrdquo (EG 174) Aquestes paraules han servit drsquoinspiracioacute per a la IX Assemblea Plenagraveria de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica (FEBIC) celebrada el mes de juny drsquoenguany a Nemi prop de Roma El tema de quegrave vam parlar va ser ldquoLa Sagrada Escriptura font drsquoevange-litzacioacuterdquo mdash ldquoA vosaltres doncs us anunciem allograve que hem vist i sentitrdquo (1Jn 13)raquo

Un altre eix transversal de lrsquoAssemblea va ser el cinquantegrave aniversari de la promul-gacioacute de la Constitucioacute Dei Verbum que celebrarem durant el novembre drsquoenguany No eacutes pas exagerat dir que la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica eacutes una laquofillaraquo del Concili Va-ticagrave II ategraves que la Dei Verbum i especialment el capiacutetol VI drsquoaquesta nrsquoeacutes el text guia i lrsquoesperit que nrsquoinspira la tasca La FEBIC ha estat fundada per a la promocioacute perma-nent de la consciegravencia de la centralitat de la Biacuteblia en la vida de lrsquoEsgleacutesia Els enun-ciats que trobem en aquest capiacutetol VI de la Dei Verbum mdashveneracioacute de lrsquoEscriptura traduccions ben fetes deures dels exegetes i dels teogravelegs Escriptura i teologia lectura assiacutedua de lrsquoEscripturamdash es corresponen a les dimensions principals de lrsquoactivitat de la FEBIC Aquesta meacutes que no pas una institucioacute eacutes una plataforma de coordinacioacute de reflexioacute i drsquoaccioacute Es troba representada en 126 paiumlsos per 323 membres mdash100 de plens i 223 drsquoassociats Els membres plens soacuten les conferegravencies episcopals i els associ-

2

Portal

Jan J Stefanoacutew SVD secretari general de la FEBIC

ats soacuten les diverses institucions centres organitzacions i congregacions religioses de lrsquoEsgleacutesia catogravelica compromesos en la difusioacute de la Paraula de Deacuteu i en lrsquoanimacioacute biacute-blica de la pastoral Els 123 delegats de les institucions afiliades a la FEBIC que srsquohan trobat a Nemi amb motiu de lrsquoAssemblea Plenagraveria han tornat a fixar lrsquoesguard vers els oriacutegens de la Federacioacute i han repregraves els continguts meacutes inspiradors de la Constitucioacute Dei Verbum Lrsquoorientacioacute vers el futur lrsquohan plantejada tot mirant els desafiaments de la realitat en els diferents contextos eclesials que representaven alhora que cercaven inspiracioacute en la Paraula de Deacuteu i en els darrers documents del magisteri pontifici La novetat meacutes interessant drsquoaquesta IX Assemblea Plenagraveria de la FEBIC mdasha banda de lrsquoaprovacioacute de la reforma dels estatuts i de lrsquoeleccioacute del nou Comitegrave Executiu encarre-gat de dirigir la Federacioacute fins a lrsquoAssemblea General vinent (2021)mdash ha estat lrsquoelabo-racioacute del pla de treball (Action Plan) per als sis anys vinents Els quatre pilars drsquoaquest soacuten evangelitzacioacute mdashsrsquohan creat nou comissions permanents (Biacuteblia i evangelitzacioacute Biacuteblia i catequesi Biacuteblia i famiacutelia Biacuteblia i joves Biacuteblia i migracioacute Biacuteblia en la formacioacute

3

dels laics Biacuteblia i diagraveleg interreligioacutes i intercultural Biacuteblia i les comunitats eclesials de base i Biacuteblia en la formacioacute dels seminaristes) per a la reflexioacute animacioacute i produccioacute de materials pastoralsmdash formacioacute mdashteacute dos projectes principals el curs Dei Verbum que srsquoofereix en diversos continents i lrsquoambicioacutes programa laquoMagravesters en lrsquoanimacioacute biacuteblica de la pastoralraquo que comenccedilaragrave lrsquoany vinent a Agravefrica i que despreacutes passaragrave a altres re-gionsmdash traduccioacute de la Biacuteblia mdashamb el programa pioner de lrsquoEscola de Traductors Biacuteblics de Nairobimdash i publicacions mdashamb la creacioacute de la Comissioacute drsquoEditors Catograve-lics per a la coordinacioacute de la distribucioacute de la Biacuteblia i publicacioacute de materials biacuteblics pastorals Eacutes un pla ambicioacutes que es proposa a tots els membres de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica mdashentre els quals hi ha lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunyamdash per a dur a terme el proceacutes drsquoevangelitzacioacute segons el programa que ens ha marcat el Papa Benet XVI en lrsquoExhortacioacute apostogravelica postsinodal Verbum Domini laquoEn aquest sentit el Siacutenode ha convidat a un esforccedil pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Deacuteu en la vida eclesial recomanant ldquoincrementar la lsquopastoral biacuteblicarsquo no en juxtaposi-cioacute amb altres formes de pastoral sinoacute com a animacioacute biacuteblica de tota la pastoralrdquo No es tracta doncs drsquoafegir cap trobada a la parrogravequia o a la diogravecesi sinoacute drsquoaconseguir

Conferegravencia de Nuacuteria Calduch-Benages

Portal

4

El nou Comiteacute Ejecutiu de la FEBIC amb el Card Luis Antonio Tagle de Manila (Filipines) mdashPresident de la Federacioacute (al centre)mdash i Jan J Stefanoacutew SVD mdashSecretari General (1r de lrsquoesquerra)

que les activitats habituals de les comunitats cristianes de les parrogravequies de les as-sociacions i dels moviments srsquointeressin realment pel trobament personal amb Crist que es comunica en la seva Paraula Aixiacute ja que ldquola ignoragravencia de les Escriptures eacutes ignoragravencia de Cristrdquo lrsquoanimacioacute biacuteblica de tota la pastoral ordinagraveria i extraordinagraveria portaragrave a un major coneixement de la persona de Crist revelador del Pare i plenitud de la Revelacioacute divinaraquo (VD 73)

Jan J Stefanoacutew SVDSecretari General de la FEBIC

(wwwc-b-forg)

Portal

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 2: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

Sant Sopar Gravat drsquoI pacInuS venetuS a partIr del dIbuIx de F Sadeler (colmiddotleccIoacute de GravatS de la bIblIoteca de MontSerrat)

1

Portal

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute

El Papa Francesc ha escrit en la seva exhortacioacute apostogravelica laquoNo sols lrsquohomilia srsquoha drsquoalimentar de la Paraula de Deacuteu Tota lrsquoevangelitzacioacute es fonamenta sobre aquesta que eacutes escoltada meditada viscuda celebrada i testimoniada Les Sagrades Escrip-tures soacuten font de lrsquoevangelitzacioacute Per tant cal formar-se contiacutenuament en lrsquoescolta de la Paraula LrsquoEsgleacutesia no evangelitza si no es deixa evangelitzar contiacutenuament Cal que la Paraula de Deacuteu ldquosigui cada vegades meacutes el cor de tota activitat eclesialrdquo (EG 174) Aquestes paraules han servit drsquoinspiracioacute per a la IX Assemblea Plenagraveria de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica (FEBIC) celebrada el mes de juny drsquoenguany a Nemi prop de Roma El tema de quegrave vam parlar va ser ldquoLa Sagrada Escriptura font drsquoevange-litzacioacuterdquo mdash ldquoA vosaltres doncs us anunciem allograve que hem vist i sentitrdquo (1Jn 13)raquo

Un altre eix transversal de lrsquoAssemblea va ser el cinquantegrave aniversari de la promul-gacioacute de la Constitucioacute Dei Verbum que celebrarem durant el novembre drsquoenguany No eacutes pas exagerat dir que la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica eacutes una laquofillaraquo del Concili Va-ticagrave II ategraves que la Dei Verbum i especialment el capiacutetol VI drsquoaquesta nrsquoeacutes el text guia i lrsquoesperit que nrsquoinspira la tasca La FEBIC ha estat fundada per a la promocioacute perma-nent de la consciegravencia de la centralitat de la Biacuteblia en la vida de lrsquoEsgleacutesia Els enun-ciats que trobem en aquest capiacutetol VI de la Dei Verbum mdashveneracioacute de lrsquoEscriptura traduccions ben fetes deures dels exegetes i dels teogravelegs Escriptura i teologia lectura assiacutedua de lrsquoEscripturamdash es corresponen a les dimensions principals de lrsquoactivitat de la FEBIC Aquesta meacutes que no pas una institucioacute eacutes una plataforma de coordinacioacute de reflexioacute i drsquoaccioacute Es troba representada en 126 paiumlsos per 323 membres mdash100 de plens i 223 drsquoassociats Els membres plens soacuten les conferegravencies episcopals i els associ-

2

Portal

Jan J Stefanoacutew SVD secretari general de la FEBIC

ats soacuten les diverses institucions centres organitzacions i congregacions religioses de lrsquoEsgleacutesia catogravelica compromesos en la difusioacute de la Paraula de Deacuteu i en lrsquoanimacioacute biacute-blica de la pastoral Els 123 delegats de les institucions afiliades a la FEBIC que srsquohan trobat a Nemi amb motiu de lrsquoAssemblea Plenagraveria han tornat a fixar lrsquoesguard vers els oriacutegens de la Federacioacute i han repregraves els continguts meacutes inspiradors de la Constitucioacute Dei Verbum Lrsquoorientacioacute vers el futur lrsquohan plantejada tot mirant els desafiaments de la realitat en els diferents contextos eclesials que representaven alhora que cercaven inspiracioacute en la Paraula de Deacuteu i en els darrers documents del magisteri pontifici La novetat meacutes interessant drsquoaquesta IX Assemblea Plenagraveria de la FEBIC mdasha banda de lrsquoaprovacioacute de la reforma dels estatuts i de lrsquoeleccioacute del nou Comitegrave Executiu encarre-gat de dirigir la Federacioacute fins a lrsquoAssemblea General vinent (2021)mdash ha estat lrsquoelabo-racioacute del pla de treball (Action Plan) per als sis anys vinents Els quatre pilars drsquoaquest soacuten evangelitzacioacute mdashsrsquohan creat nou comissions permanents (Biacuteblia i evangelitzacioacute Biacuteblia i catequesi Biacuteblia i famiacutelia Biacuteblia i joves Biacuteblia i migracioacute Biacuteblia en la formacioacute

3

dels laics Biacuteblia i diagraveleg interreligioacutes i intercultural Biacuteblia i les comunitats eclesials de base i Biacuteblia en la formacioacute dels seminaristes) per a la reflexioacute animacioacute i produccioacute de materials pastoralsmdash formacioacute mdashteacute dos projectes principals el curs Dei Verbum que srsquoofereix en diversos continents i lrsquoambicioacutes programa laquoMagravesters en lrsquoanimacioacute biacuteblica de la pastoralraquo que comenccedilaragrave lrsquoany vinent a Agravefrica i que despreacutes passaragrave a altres re-gionsmdash traduccioacute de la Biacuteblia mdashamb el programa pioner de lrsquoEscola de Traductors Biacuteblics de Nairobimdash i publicacions mdashamb la creacioacute de la Comissioacute drsquoEditors Catograve-lics per a la coordinacioacute de la distribucioacute de la Biacuteblia i publicacioacute de materials biacuteblics pastorals Eacutes un pla ambicioacutes que es proposa a tots els membres de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica mdashentre els quals hi ha lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunyamdash per a dur a terme el proceacutes drsquoevangelitzacioacute segons el programa que ens ha marcat el Papa Benet XVI en lrsquoExhortacioacute apostogravelica postsinodal Verbum Domini laquoEn aquest sentit el Siacutenode ha convidat a un esforccedil pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Deacuteu en la vida eclesial recomanant ldquoincrementar la lsquopastoral biacuteblicarsquo no en juxtaposi-cioacute amb altres formes de pastoral sinoacute com a animacioacute biacuteblica de tota la pastoralrdquo No es tracta doncs drsquoafegir cap trobada a la parrogravequia o a la diogravecesi sinoacute drsquoaconseguir

Conferegravencia de Nuacuteria Calduch-Benages

Portal

4

El nou Comiteacute Ejecutiu de la FEBIC amb el Card Luis Antonio Tagle de Manila (Filipines) mdashPresident de la Federacioacute (al centre)mdash i Jan J Stefanoacutew SVD mdashSecretari General (1r de lrsquoesquerra)

que les activitats habituals de les comunitats cristianes de les parrogravequies de les as-sociacions i dels moviments srsquointeressin realment pel trobament personal amb Crist que es comunica en la seva Paraula Aixiacute ja que ldquola ignoragravencia de les Escriptures eacutes ignoragravencia de Cristrdquo lrsquoanimacioacute biacuteblica de tota la pastoral ordinagraveria i extraordinagraveria portaragrave a un major coneixement de la persona de Crist revelador del Pare i plenitud de la Revelacioacute divinaraquo (VD 73)

Jan J Stefanoacutew SVDSecretari General de la FEBIC

(wwwc-b-forg)

Portal

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 3: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

1

Portal

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute

El Papa Francesc ha escrit en la seva exhortacioacute apostogravelica laquoNo sols lrsquohomilia srsquoha drsquoalimentar de la Paraula de Deacuteu Tota lrsquoevangelitzacioacute es fonamenta sobre aquesta que eacutes escoltada meditada viscuda celebrada i testimoniada Les Sagrades Escrip-tures soacuten font de lrsquoevangelitzacioacute Per tant cal formar-se contiacutenuament en lrsquoescolta de la Paraula LrsquoEsgleacutesia no evangelitza si no es deixa evangelitzar contiacutenuament Cal que la Paraula de Deacuteu ldquosigui cada vegades meacutes el cor de tota activitat eclesialrdquo (EG 174) Aquestes paraules han servit drsquoinspiracioacute per a la IX Assemblea Plenagraveria de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica (FEBIC) celebrada el mes de juny drsquoenguany a Nemi prop de Roma El tema de quegrave vam parlar va ser ldquoLa Sagrada Escriptura font drsquoevange-litzacioacuterdquo mdash ldquoA vosaltres doncs us anunciem allograve que hem vist i sentitrdquo (1Jn 13)raquo

Un altre eix transversal de lrsquoAssemblea va ser el cinquantegrave aniversari de la promul-gacioacute de la Constitucioacute Dei Verbum que celebrarem durant el novembre drsquoenguany No eacutes pas exagerat dir que la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica eacutes una laquofillaraquo del Concili Va-ticagrave II ategraves que la Dei Verbum i especialment el capiacutetol VI drsquoaquesta nrsquoeacutes el text guia i lrsquoesperit que nrsquoinspira la tasca La FEBIC ha estat fundada per a la promocioacute perma-nent de la consciegravencia de la centralitat de la Biacuteblia en la vida de lrsquoEsgleacutesia Els enun-ciats que trobem en aquest capiacutetol VI de la Dei Verbum mdashveneracioacute de lrsquoEscriptura traduccions ben fetes deures dels exegetes i dels teogravelegs Escriptura i teologia lectura assiacutedua de lrsquoEscripturamdash es corresponen a les dimensions principals de lrsquoactivitat de la FEBIC Aquesta meacutes que no pas una institucioacute eacutes una plataforma de coordinacioacute de reflexioacute i drsquoaccioacute Es troba representada en 126 paiumlsos per 323 membres mdash100 de plens i 223 drsquoassociats Els membres plens soacuten les conferegravencies episcopals i els associ-

2

Portal

Jan J Stefanoacutew SVD secretari general de la FEBIC

ats soacuten les diverses institucions centres organitzacions i congregacions religioses de lrsquoEsgleacutesia catogravelica compromesos en la difusioacute de la Paraula de Deacuteu i en lrsquoanimacioacute biacute-blica de la pastoral Els 123 delegats de les institucions afiliades a la FEBIC que srsquohan trobat a Nemi amb motiu de lrsquoAssemblea Plenagraveria han tornat a fixar lrsquoesguard vers els oriacutegens de la Federacioacute i han repregraves els continguts meacutes inspiradors de la Constitucioacute Dei Verbum Lrsquoorientacioacute vers el futur lrsquohan plantejada tot mirant els desafiaments de la realitat en els diferents contextos eclesials que representaven alhora que cercaven inspiracioacute en la Paraula de Deacuteu i en els darrers documents del magisteri pontifici La novetat meacutes interessant drsquoaquesta IX Assemblea Plenagraveria de la FEBIC mdasha banda de lrsquoaprovacioacute de la reforma dels estatuts i de lrsquoeleccioacute del nou Comitegrave Executiu encarre-gat de dirigir la Federacioacute fins a lrsquoAssemblea General vinent (2021)mdash ha estat lrsquoelabo-racioacute del pla de treball (Action Plan) per als sis anys vinents Els quatre pilars drsquoaquest soacuten evangelitzacioacute mdashsrsquohan creat nou comissions permanents (Biacuteblia i evangelitzacioacute Biacuteblia i catequesi Biacuteblia i famiacutelia Biacuteblia i joves Biacuteblia i migracioacute Biacuteblia en la formacioacute

3

dels laics Biacuteblia i diagraveleg interreligioacutes i intercultural Biacuteblia i les comunitats eclesials de base i Biacuteblia en la formacioacute dels seminaristes) per a la reflexioacute animacioacute i produccioacute de materials pastoralsmdash formacioacute mdashteacute dos projectes principals el curs Dei Verbum que srsquoofereix en diversos continents i lrsquoambicioacutes programa laquoMagravesters en lrsquoanimacioacute biacuteblica de la pastoralraquo que comenccedilaragrave lrsquoany vinent a Agravefrica i que despreacutes passaragrave a altres re-gionsmdash traduccioacute de la Biacuteblia mdashamb el programa pioner de lrsquoEscola de Traductors Biacuteblics de Nairobimdash i publicacions mdashamb la creacioacute de la Comissioacute drsquoEditors Catograve-lics per a la coordinacioacute de la distribucioacute de la Biacuteblia i publicacioacute de materials biacuteblics pastorals Eacutes un pla ambicioacutes que es proposa a tots els membres de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica mdashentre els quals hi ha lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunyamdash per a dur a terme el proceacutes drsquoevangelitzacioacute segons el programa que ens ha marcat el Papa Benet XVI en lrsquoExhortacioacute apostogravelica postsinodal Verbum Domini laquoEn aquest sentit el Siacutenode ha convidat a un esforccedil pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Deacuteu en la vida eclesial recomanant ldquoincrementar la lsquopastoral biacuteblicarsquo no en juxtaposi-cioacute amb altres formes de pastoral sinoacute com a animacioacute biacuteblica de tota la pastoralrdquo No es tracta doncs drsquoafegir cap trobada a la parrogravequia o a la diogravecesi sinoacute drsquoaconseguir

Conferegravencia de Nuacuteria Calduch-Benages

Portal

4

El nou Comiteacute Ejecutiu de la FEBIC amb el Card Luis Antonio Tagle de Manila (Filipines) mdashPresident de la Federacioacute (al centre)mdash i Jan J Stefanoacutew SVD mdashSecretari General (1r de lrsquoesquerra)

que les activitats habituals de les comunitats cristianes de les parrogravequies de les as-sociacions i dels moviments srsquointeressin realment pel trobament personal amb Crist que es comunica en la seva Paraula Aixiacute ja que ldquola ignoragravencia de les Escriptures eacutes ignoragravencia de Cristrdquo lrsquoanimacioacute biacuteblica de tota la pastoral ordinagraveria i extraordinagraveria portaragrave a un major coneixement de la persona de Crist revelador del Pare i plenitud de la Revelacioacute divinaraquo (VD 73)

Jan J Stefanoacutew SVDSecretari General de la FEBIC

(wwwc-b-forg)

Portal

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 4: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

2

Portal

Jan J Stefanoacutew SVD secretari general de la FEBIC

ats soacuten les diverses institucions centres organitzacions i congregacions religioses de lrsquoEsgleacutesia catogravelica compromesos en la difusioacute de la Paraula de Deacuteu i en lrsquoanimacioacute biacute-blica de la pastoral Els 123 delegats de les institucions afiliades a la FEBIC que srsquohan trobat a Nemi amb motiu de lrsquoAssemblea Plenagraveria han tornat a fixar lrsquoesguard vers els oriacutegens de la Federacioacute i han repregraves els continguts meacutes inspiradors de la Constitucioacute Dei Verbum Lrsquoorientacioacute vers el futur lrsquohan plantejada tot mirant els desafiaments de la realitat en els diferents contextos eclesials que representaven alhora que cercaven inspiracioacute en la Paraula de Deacuteu i en els darrers documents del magisteri pontifici La novetat meacutes interessant drsquoaquesta IX Assemblea Plenagraveria de la FEBIC mdasha banda de lrsquoaprovacioacute de la reforma dels estatuts i de lrsquoeleccioacute del nou Comitegrave Executiu encarre-gat de dirigir la Federacioacute fins a lrsquoAssemblea General vinent (2021)mdash ha estat lrsquoelabo-racioacute del pla de treball (Action Plan) per als sis anys vinents Els quatre pilars drsquoaquest soacuten evangelitzacioacute mdashsrsquohan creat nou comissions permanents (Biacuteblia i evangelitzacioacute Biacuteblia i catequesi Biacuteblia i famiacutelia Biacuteblia i joves Biacuteblia i migracioacute Biacuteblia en la formacioacute

3

dels laics Biacuteblia i diagraveleg interreligioacutes i intercultural Biacuteblia i les comunitats eclesials de base i Biacuteblia en la formacioacute dels seminaristes) per a la reflexioacute animacioacute i produccioacute de materials pastoralsmdash formacioacute mdashteacute dos projectes principals el curs Dei Verbum que srsquoofereix en diversos continents i lrsquoambicioacutes programa laquoMagravesters en lrsquoanimacioacute biacuteblica de la pastoralraquo que comenccedilaragrave lrsquoany vinent a Agravefrica i que despreacutes passaragrave a altres re-gionsmdash traduccioacute de la Biacuteblia mdashamb el programa pioner de lrsquoEscola de Traductors Biacuteblics de Nairobimdash i publicacions mdashamb la creacioacute de la Comissioacute drsquoEditors Catograve-lics per a la coordinacioacute de la distribucioacute de la Biacuteblia i publicacioacute de materials biacuteblics pastorals Eacutes un pla ambicioacutes que es proposa a tots els membres de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica mdashentre els quals hi ha lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunyamdash per a dur a terme el proceacutes drsquoevangelitzacioacute segons el programa que ens ha marcat el Papa Benet XVI en lrsquoExhortacioacute apostogravelica postsinodal Verbum Domini laquoEn aquest sentit el Siacutenode ha convidat a un esforccedil pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Deacuteu en la vida eclesial recomanant ldquoincrementar la lsquopastoral biacuteblicarsquo no en juxtaposi-cioacute amb altres formes de pastoral sinoacute com a animacioacute biacuteblica de tota la pastoralrdquo No es tracta doncs drsquoafegir cap trobada a la parrogravequia o a la diogravecesi sinoacute drsquoaconseguir

Conferegravencia de Nuacuteria Calduch-Benages

Portal

4

El nou Comiteacute Ejecutiu de la FEBIC amb el Card Luis Antonio Tagle de Manila (Filipines) mdashPresident de la Federacioacute (al centre)mdash i Jan J Stefanoacutew SVD mdashSecretari General (1r de lrsquoesquerra)

que les activitats habituals de les comunitats cristianes de les parrogravequies de les as-sociacions i dels moviments srsquointeressin realment pel trobament personal amb Crist que es comunica en la seva Paraula Aixiacute ja que ldquola ignoragravencia de les Escriptures eacutes ignoragravencia de Cristrdquo lrsquoanimacioacute biacuteblica de tota la pastoral ordinagraveria i extraordinagraveria portaragrave a un major coneixement de la persona de Crist revelador del Pare i plenitud de la Revelacioacute divinaraquo (VD 73)

Jan J Stefanoacutew SVDSecretari General de la FEBIC

(wwwc-b-forg)

Portal

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 5: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

3

dels laics Biacuteblia i diagraveleg interreligioacutes i intercultural Biacuteblia i les comunitats eclesials de base i Biacuteblia en la formacioacute dels seminaristes) per a la reflexioacute animacioacute i produccioacute de materials pastoralsmdash formacioacute mdashteacute dos projectes principals el curs Dei Verbum que srsquoofereix en diversos continents i lrsquoambicioacutes programa laquoMagravesters en lrsquoanimacioacute biacuteblica de la pastoralraquo que comenccedilaragrave lrsquoany vinent a Agravefrica i que despreacutes passaragrave a altres re-gionsmdash traduccioacute de la Biacuteblia mdashamb el programa pioner de lrsquoEscola de Traductors Biacuteblics de Nairobimdash i publicacions mdashamb la creacioacute de la Comissioacute drsquoEditors Catograve-lics per a la coordinacioacute de la distribucioacute de la Biacuteblia i publicacioacute de materials biacuteblics pastorals Eacutes un pla ambicioacutes que es proposa a tots els membres de la Federacioacute Biacuteblica Catogravelica mdashentre els quals hi ha lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunyamdash per a dur a terme el proceacutes drsquoevangelitzacioacute segons el programa que ens ha marcat el Papa Benet XVI en lrsquoExhortacioacute apostogravelica postsinodal Verbum Domini laquoEn aquest sentit el Siacutenode ha convidat a un esforccedil pastoral particular per a ressaltar el lloc central de la Paraula de Deacuteu en la vida eclesial recomanant ldquoincrementar la lsquopastoral biacuteblicarsquo no en juxtaposi-cioacute amb altres formes de pastoral sinoacute com a animacioacute biacuteblica de tota la pastoralrdquo No es tracta doncs drsquoafegir cap trobada a la parrogravequia o a la diogravecesi sinoacute drsquoaconseguir

Conferegravencia de Nuacuteria Calduch-Benages

Portal

4

El nou Comiteacute Ejecutiu de la FEBIC amb el Card Luis Antonio Tagle de Manila (Filipines) mdashPresident de la Federacioacute (al centre)mdash i Jan J Stefanoacutew SVD mdashSecretari General (1r de lrsquoesquerra)

que les activitats habituals de les comunitats cristianes de les parrogravequies de les as-sociacions i dels moviments srsquointeressin realment pel trobament personal amb Crist que es comunica en la seva Paraula Aixiacute ja que ldquola ignoragravencia de les Escriptures eacutes ignoragravencia de Cristrdquo lrsquoanimacioacute biacuteblica de tota la pastoral ordinagraveria i extraordinagraveria portaragrave a un major coneixement de la persona de Crist revelador del Pare i plenitud de la Revelacioacute divinaraquo (VD 73)

Jan J Stefanoacutew SVDSecretari General de la FEBIC

(wwwc-b-forg)

Portal

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 6: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

4

El nou Comiteacute Ejecutiu de la FEBIC amb el Card Luis Antonio Tagle de Manila (Filipines) mdashPresident de la Federacioacute (al centre)mdash i Jan J Stefanoacutew SVD mdashSecretari General (1r de lrsquoesquerra)

que les activitats habituals de les comunitats cristianes de les parrogravequies de les as-sociacions i dels moviments srsquointeressin realment pel trobament personal amb Crist que es comunica en la seva Paraula Aixiacute ja que ldquola ignoragravencia de les Escriptures eacutes ignoragravencia de Cristrdquo lrsquoanimacioacute biacuteblica de tota la pastoral ordinagraveria i extraordinagraveria portaragrave a un major coneixement de la persona de Crist revelador del Pare i plenitud de la Revelacioacute divinaraquo (VD 73)

Jan J Stefanoacutew SVDSecretari General de la FEBIC

(wwwc-b-forg)

Portal

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 7: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

5

Filla la teva fe trsquoha salvat1

Estudi de Mc 524b-34

per M de lrsquoEsperanccedila Amill Rocamora

1 Motivacioacute

En aquesta tesina em proposo drsquoestudiar el relat de Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo

Aquesta periacutecope tot i estar inclosa en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquoposseeix unitat en si mateixaraquo2 laquosegons la seva forma literagraveria la periacutecope ha estat catalogada com una histograveria de miracle intercalada en una altraraquo3 lrsquoestudi de les dife-regravencies en lrsquoestil narratiu i en el llenguatge utilitzat en tots dos relats porten els autors a afirmar que les dues narracions no estaven pas connectades originagraveriament4 que ambdoacutes relats de miracle laquoeren independents en la fase premarcanaraquo5 Per tant tot i que actualment trobem les dues histograveries intercalades podem llegir i estudiar Mc 524b-34 laquoGuaricioacute drsquouna dona que patia pegraverdues de sangraquo independentment de la histograveria de la resurreccioacute de la filla de Jaire

1 Text revisat de la tesina per a obtenir el grau de Llicenciat en Ciegravencies Religioses presentada el dia 4 de juny de 2015 a lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes de Tarragona El treball ha estat dirigit pel professor Antoni Peacuterez de Mendiguren Cros El tribunal que el va valorar estava presidit pel professor Joan Magiacute Ferreacute president de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya pel director del treball i pel Dr Joan Ferrer professor drsquoEstudis Hebreus de la Universitat de Girona i membre de lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya Aquest estudi va obtenir la qualificacioacute acadegravemica meacutes alta (10)

2 EsteacutevEz El poder de una mujer 263 EsteacutevEz El poder de una mujer 284 Cf sElvidgE Woman cult 815 EsteacutevEz El poder de una mujer 28

Articles

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 8: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

6

Aquest relat de miracle de Mc 524b-34 sempre mrsquohavia cridat lrsquoatencioacute Per quegrave Doncs pel fet que lrsquoevangelista no ens doacutena el nom de la dona perograve siacute que ens remarca el sofriment que pateix i la fermesa en la seva decisioacute de tocar Jesuacutes En llegir el text el meu focus drsquoatencioacute sempre se centrava en la dona i amb el temps em vaig adonar que de fet aquesta eacutes la intencioacute del narrador Jesuacutes drsquoentrada eacutes presentat jugant un rol passiu en lrsquoescena la forccedila de la narracioacute no se centra pas en el poder de Jesuacutes per fer miracles sinoacute en la dona que pren la iniciativa i com a resultat rep lrsquoefecte del miracle

Qui pot conegraveixer millor que ella mateixa el patiment immens que sofreix la dona Aquesta eacutes una altra de les preguntes que jo em feia El que li suposa la malaltia en lrsquoagravembit fiacutesic nomeacutes ella ho pot saber El que li suposa la malaltia en el context rela-cional i de la vida quotidiana familiar nomeacutes el seu cercle meacutes proper ho pot saber Perograve lrsquoevangelista sembla que coneix la intimitat drsquoaquesta dona i es fa seu el sofriment drsquoella un coneixement i un sofriment que vol compartir amb el lector El lector a meacutes pel context religioacutes en quegrave viu la dona sap que lrsquoestatus de la dona la fa impura segons la llei i coneix les implicacions que aixograve comporta en la vida social i religiosa de la dona

Drsquoaquiacute sorgeixen altres quumlestions Per quegrave lrsquoevangelista no esmenta en cap moment lrsquoestat drsquoimpuresa de la dona Per quegrave Jesuacutes no doacutena cap importagravencia al fet que la dona fos considerada impura segons la llei Per quegrave lrsquoanomena filla Com eacutes que lrsquoescena teacute lloc enmig de la gentada perograve lrsquoevangelista no ens diu res de la reaccioacute drsquoaquesta gent en conegraveixer els fets I els deixebles quin paper hi juguen

La resposta a aquestes preguntes caldragrave buscar-la en la resposta de Jesuacutes laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo

2 Situacioacute del text en marc

Ens trobem concretament en la segona seccioacute de la primera part de lrsquoevangeli Jesuacutes es revela es doacutena a conegraveixer ensenya amb paraules i amb signes Jesuacutes travessa el llac i torna a lrsquoaltra riba a la riba occidental o nord-occidental del llac en territori jueu a la banda de la Galilea escenari que havia estat lloc de crida (116-20 213-14) de guaricions (37-12) i de paragraveboles (41) No srsquoespecifica el lloc concret Els Dotze ja han estat designats (313-19) i els deixebles fan camiacute al costat de Jesuacutes enmig de la gentada6 Jesuacutes retorna de la regioacute dels gerasencs (5121) terra de pagans despreacutes de la guaricioacute de lrsquoalliberacioacute de lrsquohome posseiumlt drsquoun esperit maligne (51-20)

6 Cf sElvidgE Woman cult 83

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 9: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

7

Mc 524b-34 va seguit de lrsquoepisodi de Natzaret el poble de Jesuacutes episodi que posa en relleu la incredulitat la manca de fe la ceguesa dels seus conciutadans

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang en lrsquoevangeli de Marc mdashcom tambeacute en els altres sinogravepticsmdash es troba inserit en el relat de la resurreccioacute de la filla de Jaire Feta la introduccioacute que ens indica el lloc on arribagrave Jesuacutes amb la barca i la referegravencia a la gentada que srsquoaplegagrave al seu voltant (v 21) comenccedila la narracioacute de la filla de Jaire (v 22-24a35-43) narracioacute que seragrave interrompuda pel relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang (v 24b-34)

En la narracioacute de Mc 521-43 lrsquoautor ha entrellaccedilat dos relats de miracle dos relats que segons lrsquoopinioacute de la majoria drsquoautors7 en el seu origen eren independents lrsquoun de lrsquoaltre Gnilka8 com altres experts en lrsquoevangeli de Mc es pregunta si fou Marc qui entreteixiacute ambdoacutes relats o beacute fou un redactor anterior a ell qui ho feacuteu Els autors divergeixen en la resposta perograve el que eacutes clar eacutes que a nosaltres ens ha arribat la narra-cioacute amb les dues histograveries interposades9 i aquest eacutes el text que llegim La relacioacute entre ambdues escenes no eacutes simplement narrativa hi ha diferents elements que poden ha-ver ajudat a relacionar-les certes coincidegravencies que podrien indicar la intencionalitat del redactor en unir-les una connexioacute temagravetica meacutes profunda10 En ambdoacutes textos les que reben lrsquoefecte del miracle soacuten dues dones que estan en perill una dona adulta afligida per una malaltia que la deixa en estat drsquoimpuresa i una nena que eacutes a punt de morir Han passat dotze anys de malaltia en el cas de la dona drsquoedat en el cas de la filla de Jaire edat en quegrave en lrsquoantic Israel la dona esdevenia adulta i es podia casar Jaire i la dona tots dos arriben a Jesuacutes i parlen amb ell entre la gent El qui suplica Jesuacutes se li llenccedila als peus es prosterna davant drsquoell Jaire i la dona Ambdues soacuten filles la nena per al seu pare la dona per a Jesuacutes La dona i el cap de la sinagoga tenen por Tots dos confien en el poder guaridor de Jesuacutes Jaire per la imposicioacute de les mans la dona nomeacutes pel fet de poder-lo tocar El contacte fiacutesic amb la magrave porta la guaricioacute la dona li tocagrave el mantell a la nena Jesuacutes li agafa la magrave Tots dos veacutenen a Jesuacutes moguts per la fe La fe salva la fe del pare en el cas de la filla de Jaire i la fe de la dona El narrador ens diu que Jesuacutes dirigeix la seva paraula a les dues dones la dona i la nena Tant la dona com la nena reben una ordre per part de Jesuacutes Segons Pikaza11 tot sembla esde-venir en un clima paciacutefic quasi en silenci no hi ha ni esperits impurs per conjurar ni discussions verbals entre Jesuacutes i els seus adversaris perograve en el fons hi batega un intens

7 Cf EsteacutevEz El poder de una mujer 2938 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 2449 Aquesta tegravecnica de construccioacute narrativa drsquointerposicioacute o intercalacioacute coneguda colmiddotloquialment com a

sandvitx eacutes frequumlent en lrsquoevangeli de Marc (320-35 521-43 1112-25 14 53-72)10 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 420 i sElvidgE Woman cult 8111 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 419

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 10: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

8

potencial de ruptura humana i del relat nrsquoemergeix un profund dinamisme drsquoallibera-cioacute humana en perspectiva femenina

3 Comentari de Mc 524b-34

31 Breu introduccioacute sobre la forma del text el context i lrsquoaccioacute

El relat de la guaricioacute de la dona que patia pegraverdues de sang que en lrsquoevangeli de Marc es troba inserit en lrsquoepisodi de la resurreccioacute de la filla de Jaire laquopresenta les caracteriacutestiques tiacutepiques drsquoun relat de miracle on srsquoaccentua el poder curatiu de Jesuacutes que arriba a la malalta mitjanccedilant el tacteraquo12 Segons Leacutegasse13 es desenvolupa en dues fases ben diferenciades a manera de dos quadres que configuren un uacutenic diacuteptic De-lorme14 presenta aquestes dues fases fixant-se en la forma del text en el recurs literari que utilitza lrsquoautor un relat curt de miracle (vv 24b-29) i despreacutes un diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (vv 30-34)

Ens diu Delorme laquoAquest relat curt srsquoassembla als relats drsquoorigen pagagrave en el re-refons dels quals hi ha la creenccedila que el taumaturg estagrave dotat drsquouna espegravecie de forccedila drsquoordre fiacutesic [hellip] una mena drsquoenergia miraculosa que brolla de la seva persona i es propaga als seus vestitsraquo15 Marc coneixedor drsquoaquesta creenccedila laquoutilitza la imatge do-nant-li un sentit particular si la dona toca el vestit de Jesuacutes drsquouna forma dissimulada eacutes perquegrave vol amagar-se la malaltia que pateix la fa avergonyir i a meacutes la posa en si-tuacioacute drsquoimpuresa legal Aquest detall eacutes important per al diagraveleg que segueix despreacutesraquo16 entre Jesuacutes i la dona El relat tambeacute fa referegravencia als molts metges que lrsquohan visitada i a la gran quantitat de diners que srsquohi ha gastat i malgrat tot la malaltia no ha fet meacutes que empitjorar referegravencia que permetragrave subratllar el poder de Jesuacutes en contrast amb el fracagraves dels metges17

En la primera fase (vv 24b-29) laquola dona malalta eacutes el subjecte de gairebeacute tots els verbs i Jesuacutes es comporta de forma passivaraquo18 Vegem-ho la dona laquopatiaraquo laquohavia so-fertraquo laquohavia gastatraquo laquono havia obtingut cap milloraraquo laquoanava de mal en pitjorraquo laquohavia sentit parlarraquo laquose li va acostarraquo laquotocagraveraquo laquopensavaraquo laquose li estroncagraveraquo laquosentiacuteraquo

12 EsteacutevEz El poder de una mujer 31213 Cf leacutegassE Marco 28414 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4715 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4716 dElormE El evangelio seguacuten Marcos 47-4817 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4818 leacutegassE Marco 284

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 11: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

9

En la segona fase (vv 30-34) laquoeacutes Jesuacutes qui condueix lrsquoescena19Jesuacutes laquosrsquoadonagraveraquo laquoes giragrave per preguntarraquo laquoanava mirantraquo laquoli digueacuteraquo A lrsquoestil dels textos pagans en quegrave el narrador subratlla que el taumaturg autor del miracle srsquoadona de la forccedila que surt drsquoell lrsquoevangelista Marc expressa que Jesuacutes teacute consciegravencia drsquohaver realitzat una guaricioacute Perograve no eacutes pas el seu poder el que vol mostrar el Jesuacutes de Marc desitja ab-solutament fer sortir de lrsquoanonimat aquella dona que se li havia atansat drsquoamagat per darrere Lrsquoobliga a donar-se a conegraveixer i srsquoestableix una relacioacute personal entre ells20

Les dues parts queden unides pels versets 29b i 30a que successivament ens di-uen que la dona laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i Jesuacutes laquosrsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo En els versets 29b i 34c la mencioacute a la guaricioacute de la malaltia eacutes feta amb una frase gairebeacute idegraventica laquosentiacute dins el seu cos que estava guarida del mal que la turmentavaraquo i laquoqueda guarida del mal que et turmentavaraquo frase que pragravecticament serveix de conclusioacute de les dues parts del diacuteptic21

laquoTal i com ens ha arribat el relat a les nostres mans hi ha una unitat innegable entre les dues fases i la segona part constitueix un complement indispensable de la primeraraquo22

Feta aquesta breu introduccioacute sobre la forma el context i lrsquoaccioacute endinsem-nos una mica meacutes en el text que tenim a les mans

32 Relat curt de miracle (5 24b-29)

321 Els qui segueixen Jesuacutes (524b)

Lrsquoescena srsquoesdeveacute enmig de laquomolta gentraquo Aquesta gent que ja hem trobat en el v 21 que laquoseguiaraquo Jesuacutes i laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo (v 24b) tindragrave un rol essencial en el relat23 perquegrave seragrave novament esmentada pels deixebles en el verset 31 laquomdashiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo Eacutes un element del relat molt uacutetil per a unir-lo amb la narracioacute que lrsquoemmarca la de la guaricioacute de la filla de Jaire Mateos i Camacho24 ens fan notar que potser la multitud a la qual es refereix lrsquoevangelista en 521 no eacutes la mateixa que esmenta en 24b i en 31 La primera mul-titud segons aquests autors apareix estagravetica en lrsquoescena reunida al voltant de Jesuacutes

19 leacutegassE Marco 28420 Cf dElormE El evangelio seguacuten Marcos 4821 CfleacutegassE Marco 28422 leacutegassE Marco 28423 Cf leacutegassE Marco 28424 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 466

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 12: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

10

es queda vora el llac25 En canvi la laquomolta gentraquo de 24b 27 i 31b estagrave en moviment segueix Jesuacutes com els molts publicans i altres pecadors que es posen a taula amb Jesuacutes (215) com la gent que hi ha reunida i asseguda al voltant drsquoell (3203234) com els qui eren al voltant drsquoell juntament amb els Dotze (410) com els ocupants de les altres barques (436)26 Aquesta laquomolta gentraquo serien laquoels seguidors de Jesuacutes que Marc no inclou en el grup dels ldquoseus deixeblesrdquo designacioacute que lrsquoevangelista Marc reserva per a referir-se als seguidors procedents del judaismeraquo27

La gent laquolrsquoempenyia pertot arreuraquo Amb aquesta expressioacute el narrador indica el dinamisme de lrsquoescena i alhora la manera propera i immediata com es produeix el seguiment Mateos i Camacho28 remarquen que a diferegravencia de 39 en quegrave la gent es tirava damunt de Jesuacutes per poder-lo tocar i ell laquodigueacute als seus deixebles que li tin-guessin a punt una barqueta perquegrave la gent no el masegueacutesraquo ara tot i que la gent

25 Aquesta laquomolta gentraquo estagravetica de 521 tal com en 332 i 914 es refereix a una multitud jueva simpatitzant de Jesuacutes perograve que no capta el seu missatge la segona laquomolta gentraquo en 524b2731b tal com en 320 i 925 faria referegravencia a una multitud que de fet segueix Jesuacutes Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

26 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46727 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46728 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467

Catacumbes de Marcelmiddotliacute i Pere Roma

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 13: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

11

lrsquoempenyi Jesuacutes no se nrsquoaparta ni protesta pel seu comportament La gent laquoes limita a estar en contacte continuat amb Jesuacutes mentre el segueix ldquoEmpegravenyerrdquo eacutes per tant una expressioacute gragravefica de Mc per indicar lrsquoldquoestar amb Jesuacutesrdquo propi dels qui se li han adherit plenamentraquo29

322 Estat de la dona la seva iniciativa i la seva guaricioacute (525-29)

Drsquoentre la gentada que lrsquoempeny i el segueix surt una dona malalta que cerca la curacioacute del seu mal eacutes una dona anogravenima no se li coneix ni rang social ni autoritat eacutes un rostre sense nom30 A lrsquoinici Marc en parlar de la dona laquoconfigura la narracioacute amb un seguit de participis set en total abans drsquoarribar al verb principalraquo31ἥψατοlaquotocagraveraquo (vv 25-27) set participis32 en funcioacute atributiva que laquoassenyalen un estat passat que encara continuaraquo33

25Hi havia una dona que patia de pegraverdues de sang des de feia dotze anys 26Havia sofert molt en mans de metges i srsquohi havia gastat tot el que tenia perograve no havia ob-tingut cap millora sinoacute que anava de mal en pitjor 27Aquesta dona que havia sentit parlar de Jesuacutes se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocagrave el mantell

Des del punt de vista narratiu segons Gnilka aquest recurs permet a lrsquoautor laquodrsquoin-tercalar sense dificultats aquest relat en la periacutecope meacutes agravemplia de Jaire de tal manera que la presentacioacute detallada de la persona que acaba de fer acte de presegravencia en lrsquoesce-na produeix lrsquoefecte drsquouna informacioacute adquirida amb posterioritatraquo34

Fixem-nos en el personatge i en el perquegrave de la seva iniciativa Es tracta drsquouna dona que patia pegraverdues de sang des de feia dotze anys

Que el narrador indiqui que feia dotze anys que estava malalata quan dotze anys srsquoas-sociava en les dones amb lrsquoinici del cicle procreador probablement suggereix que no teacute fills beacute per esterilitat o per lrsquoallunyament de les relacions heterosexuals que implicava el seu estat En qualsevol cas eacutes clar el conflicte amb la manera de ser enteses les dones i el seu rol maternal per elles mateixes i en el seu entorn35

29 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 46730 Cf sElvidgE Woman cult 8431 leacutegassE Marco 28532 laquopatiaraquo οὖσα ἐν ῥύσει laquohavia sofertraquo παθοῦσα laquohavia gastatraquo δαπανήσασα laquo(no) havia obtingutraquo

ὠφεληθεῖσα laquoanavaraquo ἐλθοῦσα laquohavia sentitraquo ἀκούσασα laquova acostarraquo ἐλθοῦσα33 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 467 34 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247 Tot i que no eacutes objecte del nostre estudi fem notar que el nar-

rador en el relat de la dona que patia pegraverdues de sang utilitza temps verbals en passat mentre que en el relat de la filla de Jaire utilitza el temps present

35 navarro Marcos 190

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 14: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

12

La indicacioacute de la durada de la malaltia dotze anys36 serveix per introduir els se-guumlents elements de la narracioacute la magnitud del patiment de la dona el seu empitjora-ment malgrat els metges i lrsquoesment del fet que srsquohi havia gastat tot el que tenia Aquest ens diu Leacutegasse laquoeacutes un tema satiacuteric clagravessic i el narrador sembla que srsquohi esplaia fins al punt drsquoarribar a dir que el cas no tan sols no havia millorat sinoacute que havia empitjorat Res millor per emfatitzar la superioritat guaridora del taumaturg alliacute on tants metges havien fracassatraquo37 Segons Mateos i Camacho

La mencioacute al recurs de laquoen mans de metgesraquo hem drsquoassociar-lo amb la resposta de Jesuacutes en 217 laquoEl metge no el necessiten els qui estan bons sinoacute els qui estan malalts No he vingut a cridar els justos sinoacute els pecadorsraquo Aquesta dita fa veure que la dona per-tany al grup dels laquoqui estan malaltsraquo expressioacute que designa els oprimits drsquoIsrael (132) i els laquopecadorsraquo (217) exclosos del poble i de lrsquoalianccedila pels fariseus lletrats custodis de lrsquoobservanccedila (216)38

La dona no ha escatimat pas esforccedilos per sortir drsquoaquesta situacioacute de patiment perograve tot ha estat en va i la malaltia se li ha anat agreujant Com podragrave suportar aquest mal En les paraules de Marc referents al patiment de la dona hi ressonen les paraules del plany pel poble en el profeta Jeremies laquoiquestNo hi ha alliacute ninguacute capaccedil de curar-me Per quegrave no es tanca mai la ferida del meu pobleraquo (Jr 822b) I tambeacute el clam del sal-mista laquoSoacuten grans Senyor les penes que sofreixo doacutenarsquom la vida com havies promegravesraquo (Sl 119107)

Aquesta dona segons la Llei eacutes font i focus drsquoimpuresa Llegim en el llibre del Leviacutetic 1519-27

19Quan una dona ha tingut la regla quedaragrave impura durant set dies tothom qui la toqui quedaragrave impur fins al vespre 20Qualsevol indret on jegui o srsquoassegui durant la seva menstruacioacute quedaragrave impur 21Tothom qui toqui el seu llit srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 22Tothom qui toqui un seient on ella srsquohagi assegut srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre 23Si alguacute toca qualsevol cosa que hi hagi sobre el llit o sobre el seient que la dona ha ocupat pel fet drsquohaver-ho tocat quedaragrave impur fins al vespre 24Si un home jeu amb ella la dona li encomanaragrave la impuresa de la seva menstruacioacute quedaragrave impur durant set dies i tambeacute deixaragrave impur qualsevol llit on ell srsquoajegui

36 Soacuten tambeacute dotze els anys de la filla de Jaire (v 42b) La xifra estableix un lligam entre els dos episodis entre les dues dones El nombre dotze porta alguns autors a associar la dona amb Israel laquoEl nombre dotze simbolitza la totalitat drsquoIsraelraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

37 leacutegassE Marco 28538 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 15: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

13

25Quan una dona perdi sang durant molts dies fora del temps de la seva menstruacioacute o quan la pegraverdua srsquoallarga meacutes del temps normal quedaragrave impura tants dies com duri lrsquohemorragravegia igual com quan teacute la menstruacioacute 26Tot llit on jegui tot seient on srsquoas-segui mentre li duri la pegraverdua de sang seragrave impur igual com si tingueacutes la menstruacioacute 27Tothom qui toqui aquestes coses quedaragrave impur srsquohauragrave de rentar la roba es rentaragrave amb aigua ell mateix i quedaragrave impur fins al vespre

Tal com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la so-cietat drsquoIsrael Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdu-es de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia laquoNinguacute pot posar-se en contacte amb ella ni tocar les seves cosesraquo39 Si la reconeixen entre la multitud han drsquoapartar-se del seu costat deixar un espai buit al seu voltant i expulsar-la del grup laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo40 Meacutes encara eacutes una persona que ni tan sols teacute vida familiar pel fet de patir hemorragravegies no pot mantenir relacions sexuals ni casar-se si encara no nrsquoestagrave no pot tocar ninguacute ni pot conviure amb normalitat entre els seus parents i amics perquegrave tota cadira on segui tot plat on mengi tot llit on dormihellip queda en estat drsquoimpuresa laquoSi alguacute jeu amb una dona durant la menstruacioacute tots dos seran exclosos del poble drsquoIsrael de comuacute acord han deixat nua la font de la sang de la donaraquo (Lv 2018) Les persones que pateixen la malaltia que srsquoatribueix a aquesta dona a meacutes de quedar impossibilitades legalment per mantenir relacions sexuals queden laquocondemnades a lrsquoesterilitat [hellip] estan fora de lrsquoalianccedila separades de Deacuteu sense possibilitat de futurraquo41

Les normes de puresa referides als fluxos de sang femenins (Lv 1519-30 1819 i 2018) formen part de dos dels principals conjunts legals del llibre del Leviacutetic les nor-mes sobre la puresa ritual (Lv 11-15) i el codi de Santedat (Lv 17-21) Santedat i puresa ritual esdevenen condicions essencials drsquouna existegravencia orientada vers el Deacuteu sant i uacutenic Les lleis rituals estructuren jeragraverquicament temps espais i persones en el Temple sancionant lrsquoestructura socioeconogravemica establerta i obrint i tancant la comunicacioacute amb el Senyor El seu incompliment srsquointerpreta com una ruptura de la relacioacute personal amb la divinitat [hellip] La infraccioacute de les lleis del Codi de Santedat suposa la separacioacute o exclusioacute de la comunitat42

En les paraules de lrsquoevangelista Marc en fer referegravencia a la dona que patia pegraverdues de sang hi ressonen tambeacute les paraules del profeta Ezequiel quan compara la infi-delitat del poble la profanacioacute del seu nom per part del poble amb la menstruacioacute

39 Pikaza Evangelio de Marcos 42240 Pikaza Evangelio de Marcos 422 41 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47342 EsteacutevEz El poder de una mujer 240-41

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 16: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

14

laquomdashFill drsquohome escolta Quan el poble drsquoIsrael habitava la seva terra la va profanar amb el seu comportament Tot el que feien era per a mi com la immundiacutecia de la menstruacioacuteraquo (Ez 3617) Segons Mateos i Camacho la malaltia que pateix la dona laquorepresenta doncs lrsquoacusacioacute que fan els cercles rigoristes al poble no observant man-tenint-lo en situacioacute permanent drsquoinferioritat i marginacioacuteraquo43

Tal com hem argumentat el motiu de la discriminacioacute de la dona que patia pegraverdu-es de sang eacutes religioacutes eacutes la Llei de Moisegraves la que impedeix a la dona drsquoestar integrada en el seu entorn cultual i en la comunitat del poble escollit44 El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte no pot participar tampoc en les festes religioses ni entrar al temple ni tan sols celebrar la Pasqua amb els seus laquoLa sang la fa cerimonialment impura i per tant queda exclosa de tota mena de contacte amb la divinitatraquo45 Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals han estat dictades per respectar la santedat del Senyor santedat laquoentesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santificaraquo46 La Llei de Moisegraves la declara impura la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu Meacutes encara

La relacioacute amb una menstruant eacutes vista com una amenaccedila tan forta com poden ser els cultes drsquoaltres pobles Comporta en si el perill drsquoallunyar el poble de Deacuteu i per tant de provocar la seva ira i el seu cagravestig La impuresa eacutes permanent prohibida intencio-nal i incurable i per tant lrsquoexpulsioacute eacutes lrsquouacutenica manera drsquoassegurar el benestar de tot el poble47

Quin contrasentit laquola vida de tot eacutesser vivent estagrave en la sangraquo (Lv 1711) la vida de tot eacutesser humagrave proveacute de la font de la sang de la seva mare el cicle menstrual forma part del cicle natural de la vida de tota dona i de la seva fertilitat de la seva essegravencia vital com a portadora de nova vida El contrasentit neix de laquola conviccioacute jueva que Deacuteu ha atorgat a la sang de ser portadora de la vida [hellip] La sang vessada [hellip] significa negacioacute de la vida i afirmacioacute de la mort [hellip] El problema no eacutes la sang en si mateixa sinoacute el fet que surti del cos sense complir amb el fi per al qual ha estat creada la vidaraquo48

Quan una dona teacute fluix de sang estagrave en el pol oposat al Deacuteu creador mentre la sang flueix del seu cos es distancia del temps en el qual Deacuteu obra poderosament creant vida i per tant mentre dura aquest proceacutes fisiologravegic ha drsquoallunyar-se de Deacuteu i dels agravembits sagrats [hellip] El seu fluix eacutes siacutembol drsquouna ruptura drsquoun liacutemit violat en lrsquoordre creat Ella

43 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47344 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47345 sElvidgE Woman cult 8746 BCI nota r referent al codi de Santedat de Lv (capiacutetols 17-26)47 EsteacutevEz El poder de una mujer 24648 EsteacutevEz El poder de una mujer 256

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 17: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

15

no pot fer res per a restaurar la integritat perduda sols Deacuteu que actua en el temps li retornaragrave la puresa i la faragrave digna de participar en el culte49

El patiment de la dona en veure que el seu fluix descontrolat la fa incapaccedil de donar nova vida es veu agreujat pel que dicta la Llei Perograve ella no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu Segons Mateos i Camacho laquoel valor suprem per al qual mdashla donamdash ho ha intentat tot fins a perdre els beacutens que tenia era obtenir la relacioacute amb Deacuteu la salvacioacute i la integracioacute en el poble de la promesaraquo50 relacioacute sal-vacioacute i integracioacute trencades i impedides pel seu estat drsquoimpuresa ritual51 que eacutes alhora marginacioacute social

La sang eacutes vida la pegraverdua de sang eacutes pegraverdua de vida La dona del relat que estu-diem per la malaltia que pateix pel fluix de sang descontrolat esdeveacute siacutembol de la pegraverdua incontrolable de vida Meacutes encara la Llei causa la marginacioacute causa la pegraverdua

49 EsteacutevEz El poder de una mujer 27050 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47451 laquoEn el segle i les normes sobre la puresa srsquoaplicaven bagravesicament nomeacutes si srsquoentrava al temple de Jerusalem

Tot i que els fariseus advocaven per una aplicacioacute meacutes agravemplia de la puresa com a agradable a Deacuteu en general srsquoentenia que els camperols no tenien ni el temps lliure ni els recursos per mantenir les lleis de puresa en la vida diagraveriaraquo ens diu dEwEy en laquoWomen in the Gospel of Markraquo 24

Llibre d eles hores del duc de Berry (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 18: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

16

de vida52 Quina paradoxa Lrsquoantiga alianccedila segellada amb la sang ha fracassat La Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites ha esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Pau porta la paradoxa fins al magrave-xim i diu que la Llei laquola lletra mataraquo (2Co 36ss) Sense lrsquoEsperit la lletra mata perograve sense la lletra escrita per Deacuteu en els cors lrsquoEsperit no podria parlar53 Ja ho anunciava Jeremies laquoPosareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu corraquo (Jr 3133b) La forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoescriu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (Cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (Cf 2Co 33) Lrsquoalternativa comenccedila amb Jesuacutes

laquoAquesta dona havia sentit parlar de Jesuacutesraquo (v 27) la fama del qual com sabem srsquohavia escampat lluny i meacutes encara per les rodalies (145 37-8) Tambeacute srsquohavia difoacutes sense obstacles el ressograve de les seves guaricions miraculoses (62) La fama de Jesuacutes atreia molts marginats cap a ell La dona coneixedora drsquoaquesta fama veu en Jesuacutes un nou horitzoacute laquoHa sentit parlar de Jesuacutes i vol entrar en relacioacute amb ell de forma personalraquo54 vol tocar-lo

Drsquoentremig de la gent aquella gent que com hem dit anteriorment estagrave amb Jesuacutes i el segueix la dona se li acosta No demana directament la guaricioacute a Jesuacutes laquoes limita a acostar-se-li per darrere de manera incogravegnita discretament aprofitant la gentada que el rodeja En altres circumstagravencies eacutes Jesuacutes qui toca55 per guarir aquiacute com en 310 i 656 srsquoesdeveacute el contrariraquo56 eacutes Jesuacutes qui eacutes tocat per la malalta que cerca la guaricioacute Eacutes un laquotocarraquo ἥψατο57 laquoper darrereraquo ὄπισθεν un tocar indirecte perquegrave laquotocar la robaraquo tal i com pensava la dona era suficient per rebre la forccedila sobrenatural guaridora que posseiumla el taumaturg58 La interpretacioacute magravegica de la forma de procedir amb quegrave podria quedar-se el lector seragrave corregida ben aviat per lrsquoevangelista i el lector sabragrave que la forccedila guaridora eacutes determinada per la fe (v 34)59 De moment en el v 28 el narrador ens fa comprensible lrsquoesdeveniment60 ens fa conegraveixer quin pensament quina

52 Com veiem tambeacute en el relat del leproacutes (139-45) o en el de lrsquoendimoniat de Gegraverasa (52-20) Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 475 53 Cf BCI nota t referent a 2Co 3654 Pikaza Evangelio de Marcos 42455 Cf Mc 141 733 822 101356 leacutegassE Marco 28657 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 378 ἥψατο laquoel gest de tocar eacutes expressat amb un aorist que expressa

una accioacute puntual lrsquoaccioacute ha estat verificada una sola vegada de forma instantagravenia Es tracta del verb principal que conclou la llarga i complexa sequumlegravencia sintagravectica iniciada en el v 25 i composta per set proposicions en participiraquo Set participis en funcioacute atributiva que tenen per subjecte la dona (cf nota 42 drsquoaquest estudi)

58 Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 140 laquoEn totes les religions lrsquoacte de ldquotocarrdquo eacutes un dels siacutembols meacutes recurrents i significatius especialment en lrsquoagravembit cultual i taumatuacutergicraquo

59 Cf leacutegassE Marco 28660 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 247

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 19: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

17

motivacioacute tingueacute la dona per tocar el mantell de Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo σωθήσομαι sereacute guarida61 de la meva malaltia La dona confia en el poder guaridor de Jesuacutes laquoel verb en passiva sereacute salvada expressa la seva certesa en el resultat esperatraquo62

Aquiacute lrsquoaccioacute de laquotocarraquo feta no pas de forma accidental sinoacute amb tota la intencio-nalitat per part de la dona posa el lector en alerta la comunitat de Marc sap que se-gons la Llei jueva la dona que pateix pegraverdues de sang no pot acostar-se a cap persona sana i menys encara tocar alguacute o eacutesser tocada per alguacute perquegrave automagraveticament lrsquoaltre queda en estat drsquoimpuresa No nrsquohi ha prou doncs de saber la motivacioacute de la dona ara caldragrave estar atents a la reaccioacute de Jesuacutes i potser tambeacute a la reaccioacute de la resta de la gent present en lrsquoescena

La dona creu que de Jesuacutes del fet de tocar la roba de Jesuacutes en sortiragrave vida la vida perduda a causa de la Llei La seva situacioacute drsquoimpuresa laquono li impedeix pas de mostrar una total confianccedila en el poder de Jesuacutesraquo63 En la seva deliberacioacute personal la dona busca la guaricioacute perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba ja sereacute salvadaraquo El pla de la dona laquoes revela ragravepidament perquegrave la guaricioacute eacutes immediata (v 29)raquo64 i Je-suacutes se nrsquoadona tambeacute immediatament a lrsquoinstant (v30) El gest de laquotocarraquo que segons la Llei deixaria en estat drsquoimpuresa tot allograve que toca esdeveacute un gest salviacutefic la dona eacutes salvada recobra la vida Segons Pikaza65 el miracle de Jesuacutes consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador I en aquest punt el lector teacute informacioacute privilegiada que no tenen ni els deixebles ni lrsquoaltra gent de lrsquoescena sap que la dona estagrave en estat drsquoimpuresa sap que la dona toca Jesuacutes amb una intencioacute ben clara sap que contragraveriament al que diu la Llei no eacutes pas Jesuacutes qui queda impur sinoacute que eacutes ella qui obteacute la guaricioacute66 I es pregunta qui eacutes aquest Jesuacutes

El text descriu el fet des drsquoun punt de vista objectiu laquoes va assecar la font de la seva sangraquo i des drsquoun punt de vista subjectiu laquosentiacute dins el seu cosraquo67 laquoEn primer lloc la guaricioacute eacutes expressada des del punt de vista del narradorraquo68 laquoes va assecar la font de la seva sangraquo (v 29a) El fet objectiu indica que la causa del mal i el patiment de la

61 Cf leacutegassE Marco 284 n 3462 navarro Marcos 19063 taroCChi laquoLa tua federaquo 1464 leacutegassE Marco 28665 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 426-42766 Cf gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo1267 En el NT el laquocosraquo eacutes considerat com a expressioacute de lrsquohome en la seva integritat El mot σώμα lsquocosrsquo des

del punt de vista biacuteblic i conceptual designa lrsquoeacutesser humagrave en tant que persona considerada en la seva existegravencia concreta en el seu comportament en la seva forma de viure sobretot en la seva relacioacute amb els altres Cf BElano Il Vangelo secondo Marco p 380

68 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 20: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

18

dona ha estat eliminat ja no hi ha motiu per a estar sotmesa a la marginacioacute que li imposava la Llei Perograve la narracioacute continua dient que mitjanccedilant una sensacioacute fiacutesica que tan sols la dona podia percebre laquosentiacute dins el seu cosraquo τῷ σώματι la dona srsquoadonagrave que laquoestava guarida69ἴαται del mal70 que la turmentavaraquo71 Com ho sap la dona que ha estat guarida del mal que la turmentava Pikaza es pregunta laquoDe quina forma ho sent aixiacute de sobte No podria ser tan sols una ilmiddotlusioacute alliacute enmig de la gentadaraquo72 El mateix autor ens en doacutena la resposta

Evidentment no Ella ho sap dins el seu cos (egnocirc tocirc socircmatihellip) que eacutes font i veritat del primer coneixement Els homes tendeixen a conegraveixer laquoa traveacutes de les lleisraquo o per mitjagrave de raonaments Aquesta dona en canvi coneix pel seu cos eacutes a dir a traveacutes de la sen-sacioacute interior per la qual srsquoexpressa la seva corporalitat meacutes profunda [hellip] Doncs beacute davant totes les raons religioses dels escribes i sacerdots drsquoIsrael Jesuacutes vol tornar i torna a aquest agravembit meacutes profund del coneixement corporal que eacutes font de salut humana el principi de tota religioacute En aquest agravembit el que importa de veritat eacutes que la dona laquosagravepigaraquo amb el seu cos coneixent-se guarida que pot elevar-se i sentir-se persona trencant la presoacute de sang que la tenia oprimida que lrsquohavia mantinguda expulsada de la societat durant tots aquests anys Per aixograve eacutes decisiu que se senti i es descobreixi neta en contacte amb Jesuacutes Aixiacute diu Marc que ella laquoconeixraquo (eacutes a dir es coneix) pel seu cos73

Lrsquoexperiegravencia subjectiva de la dona laquosentiacute dins el seu cosraquo segons Mateos i Ca-macho laquomarca la presa de consciegravencia del nou estat de llibertat i vigorraquo74 la dona se sap guarida

Fem un pas meacutes Si beacute el relat ens doacutena a entendre que laquodrsquouna manera o altra la dona estagrave convenccediluda de la seva guaricioacute no podem dir pas el mateix del lector a aquest li fan falta un altre tipus de garantiesraquo75 Per quegrave diem aixograve Doncs perquegrave

69 Aquest verb laquoguarirraquo ἴαται de ἰάομαι hagravepax marcagrave apareix en el NT sols per referir-se a una guaricioacute miraculosa tot i que normalment srsquoutilitza el verb alternatiu meacutes comuacute θεραπευω Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381

70 La paraula μάστιξ μάστιγος en sentit literal significava el fuet la xurriaca utilitzada per pegar a les begravesties En el moacuten grecoromagrave designa tambeacute lrsquoassot que servia per a flagelmiddotlar els malfactors Successivament el terme passagrave a designar de forma genegraverica el laquodolorraquo la laquoplagaraquo laquola calamitatraquo lrsquolaquoafliccioacuteraquo la laquomalaltiaraquo En els sinograveptics el mot eacutes usat en el sentit figurat de laquomalaltiaraquo Perograve no es tracta drsquouna simple malaltia sinoacute drsquoun veritable turment drsquoun veritable flagell La paraula μάστιξ μάστιγος no eacutes usada mai en el moacuten megravedic per a referir-se a laquomalaltiaraquo Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 381 i leacutegassE Marco 186 n 202

71 Cf leacutegassE Marco 28672 Pikaza Evangelio de Marcos 42473 Pikaza Evangelio de Marcos 424 Molt interessant eacutes la referegravencia de Pikaza a Zubiri en la nota 120

laquoAns que ldquoanimal racionalrdquo lrsquohome eacutes ldquoanimal creientrdquo (alguacute que pot confiar en els altres) i sobretot ldquosentintrdquo (vinculat als altres per la seva corporeiumltat comunicativa)raquo

74 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47775 leacutegassE Marco 286

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 21: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

19

en la narracioacute laquohi manca la ldquodemostracioacuterdquo76 part integrant del relat de miracleraquo77 Si el lector es quedeacutes nomeacutes amb aquesta primera part de la narracioacute podria llegir el miracle des drsquouna concepcioacute helmiddotleniacutestica segons la qual la guaricioacute srsquoha produiumlt pel contacte de la dona amb Jesuacutes un taumaturg ple de forccedila curativa El lector podria quedar-se amb una concepcioacute magravegica del miracle podria pensar que Jesuacutes eacutes una font drsquoon brolla un poder magravegic tal que tan sols pel gest de tocar-lo pot portar la guaricioacute

33 Diagraveleg entre Jesuacutes i la dona (5 30-34)

331 Reaccioacute de Jesuacutes i incomprensioacute dels deixebles (530-31)

La segona part de lrsquoepisodi (vv 30-34) en certa manera completa aquesta man-canccedila aquesta llacuna Sembla que a partir drsquoara el protagonista principal del relat eacutes Jesuacutes Lrsquoevangelista mostra una intencioacute clara laquoEn primer lloc el lector ha de saber que la ldquoforccedilardquo de la qual rep lrsquoaccioacute benegravefica la malalta no pot haver sorgit de Jesuacutes sense que aquest ho sagravepiga [hellip] perquegrave Jesuacutes continua essent el senyor de la seva guaricioacuteraquo78 laquoForccedilaraquo δύναμις que eacutes fonamentalment poderforccedila del Deacuteu viu i personal que re-presenta la forccedila de vida que surt de Jesuacutes i curasalva la dona forccedila que en Mc segons Mateos i Camacho no tan sols produeix una guaricioacute sinoacute que comunica una vida que supera la mort (1226) δύναμις que designa Deacuteu mateix (1462)79laquoJesuacutes srsquoadonagrave a lrsquoinstant de la forccedila que havia sortit drsquoellraquo eacutes un coneixement intern immediat se nrsquoadona per si mateix tan bon punt la forccedila surt drsquoell i srsquoesdeveacute la guaricioacute Jesuacutes teacute consciegravencia de la forccedila que ha comunicat laquoa lrsquoinstantraquo en paralmiddotlel amb el moment en quegrave la dona sent dins el seu cos que ha estat guarida A la forccedila comunicada li corres-pon lrsquoestroncament de laquola font de la seva sangraquo80

A traveacutes drsquouna relacioacute indirecta no personal mdashlaquotocagrave el mantellraquomdash srsquoestableix una relacioacute oculta entre Jesuacutes i la dona Perograve Jesuacutes laquoignora qui srsquoha beneficiat de la guaricioacute que acaba de fer Aquest desconeixement no suposa cap problema teologravegic per a lrsquoevangelista ans al contrari per a ell eacutes un element al servei del dramatisme del relat Drsquoaltra banda el desconeixement eacutes tan sols parcial Jesuacutes sap que la guaricioacute ha sorgit de dins seu i eacutes per aixograve que es gira vers la gent i lrsquointerrogaraquo81 La pregunta

76 Lrsquoestructura de les narracions de miracle consta de cinc elements fonamentals1 Presentacioacute del malalt 2 Peticioacute de curacioacute 3 Curacioacute de malalt sigui per contacte o manipulacioacute

del taumaturg o pel poder de la seva paraula 4 Demostracioacute de la curacioacute 5 Efecte que el miracle produeix en els presents

77 leacutegassE Marco 28678 leacutegassE Marco 28779 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47880 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 47781 leacutegassE Marco 287

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 22: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

20

eacutes directa laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo Amb la seva pregunta laquoJesuacutes emfatitza que la forccedila que ha sortit del seu interior srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Tot i que lrsquoha tocat tiacutemidament ell ha percebut lrsquoaccioacuteraquo82 En fregar el mantell la peccedila de roba que cobreix i protegeix la intimitat del cos de Jesuacutes enmig de la gentada la dona de fet entra de frec en la intimitat mateixa de Jesuacutes entra en contacte amb la forccedila interior que emana del cos de Jesuacutes laquoRes drsquoaixograve no eacutes naturalraquo83 ens diu Leacutegasse La salva-cioacute segons Pikaza laquosrsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal com mostra Jesuacutes en buscar la persona que lrsquoha tocat i iniciar la conversaraquo84 amb ella laquoJesuacutes srsquoadona ldquodins el seu cosrdquo de la forccedila que ha sortit del seu interior tal com la dona ha conegut ldquodins el seu cosrdquo que ha estat guaridaraquo85 salvada Ens diu encara Pikaza laquoAixograve significa que Jesuacutes eacutes una persona en comunicacioacute un cos que es posa en contacte amb altres cossos drsquohomes i dones en un agravembit de solidaritat i accioacute transformadora abans de qualsevol racionalitzacioacuteraquo86

Jesuacutes pregunta laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo i els deixebles laquoirrompen en lrsquoescena drsquouna manera quasi imprevista ja que no sersquons nrsquohavia parlat des de lrsquoepisodi de la barca enmig de la tempesta (435-41)raquo87

Lrsquoobjeccioacute dels deixebles davant lrsquoevidegravencia del fet srsquoexpressa en forma de repro-vacioacute88 laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocat raquo Com pot ser que Jesuacutes pregunti qui lrsquoha tocat hauria de saber que enmig de tanta gent que lrsquoempeny pertot arreu qualsevol pot haver-lo tocat laquoLa pregunta dels deixebles revela que encara no coneixen la veritable identitat de Jesuacutesraquo89 Els deixebles no ho comprenen srsquohan quedat en el coneixement del pla fiacutesic en lrsquoagravembit de la trobada material entre Jesuacutes i la gent que lrsquoempeny90

El fet eacutes que als deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes per a qui laquotocarraquo significa alguna cosa meacutes que el simple contacte fiacutesic encara que efec-tivament moltes persones podien haver-lo tocat nomeacutes una srsquohavia beneficiat drsquouna laquoforccedilaraquo sortida drsquoell La reaccioacute ens situa en laquoel tema marcagrave segons el qual els deixebles soacuten incapaccedilos de penetrar en el misteri del Mestre [hellip] Ells siacute que haurien drsquohaver

82 leacutegassE Marco 28783 leacutegassE Marco 28784 Pikaza Evangelio de Marcos 42585 Pikaza Evangelio de Marcos 42586 Pikaza Evangelio de Marcos 42587 leacutegassE Marco 28788 Cf leacutegassE Marco 28789 EsteacutevEz El poder de una mujer 42690 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 425

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 23: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

21

sabut o si meacutes no haurien drsquohaver compregraves que aquesta pregunta de Jesuacutes tot i ser aparentment banal amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute91

Els deixebles no coneixen el poder la forccedila guaridora que emana del cos de Jesuacutes Els deixebles saben que soacuten molts els qui poden haver tocat Jesuacutes entre la gentada que lrsquoempenyia perograve tan sols el narrador la dona i el lector saben que drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat nomeacutes una dona ho ha fet amb la motivacioacute de quedar guarida del mal que la turmentava (v 28) i en tocar la roba de Jesuacutes immediatament ha estat guarida (v29)

Jesuacutes sap que alguacute lrsquoha tocat i srsquoha adonat a lrsquoinstant de la forccedila que ha sortit drsquoell Segons Gaiser laquotocarraquo laquono teacute tan sols el significat del contacte fiacutesic sinoacute tambeacute i pot-ser meacutes profund el significat de la interaccioacute personal les emocions compartides i la comprensioacute muacutetuaraquo92 el significat de laquoquedar tocatraquo Podem tocar-nos fiacutesicament i no laquoestar en contacteraquo i encara laquomantenir el contacteraquo tot i trobar-nos a quilogravemetres de distagravencia laquoAquest sentit profund de tocar incloent-hi paraules comunicacioacute com-partir i internalitzacioacute esdeveacute un element essencial en els relats de guaricioacute de Marcraquo93 i en concret en el relat que estudiem

laquoTocarraquo eacutes la manera com el Jesuacutes de Marc guareix el leproacutes (140) el sord-mut (733) el cec de Betsaida (822) I tots els qui el laquotocavenraquo quedaven curats salvats (653)

332 Jesuacutes i la dona (532-34)

Ens diu Leacutegasse

Jesuacutes sense fer cas del comentari impertinent dels deixebles laquoanava mirant al seu vol-tantraquo cercant lrsquoautor del gest del qual ell ha notat lrsquoeficagravecia (v32) De fet podriacuteem sospitar que ell ja sabia de qui es tractava i que buscava de reconegraveixer la dona entre la gent lrsquouacutes del femeniacute en la frase aixiacute sembla insinuar-ho laquoper veure la qui ho havia fetraquo Cal admetre que aquiacute el narrador expressa el seu punt de vista i el del lector94

Tenint en compte els fets relatats anteriorment narrador i lector saben que eacutes una dona I continua Leacutegasse

Aquesta recerca no eacutes pura curiositat perquegrave tal com es veuragrave ben aviat Jesuacutes teacute alguna cosa a dir a aquesta dona que ha guarit a ella i tambeacute als lectors perquegrave tot quedi ben clar i per impedir cap mena drsquoequiacutevoc

91 leacutegassE Marco 287-28892 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 893 gaisEr laquoIn Touch with Jesusraquo 894 leacutegassE Marco 288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 24: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

22

La pregunta formulada en el verset 30b laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo doacutena sentit a la recerca de Jesuacutes pregunta que podem suposar prou imperativa ja que la dona se sent interpelmiddotlada95

Tot estagrave a punt perquegrave comenci el diagraveleg entre Jesuacutes i la dona Jesuacutes provoca que la dona que srsquohavia amagat a la seva presegravencia parli laquode manera similar a la crida i a lrsquointerrogatori de Deacuteu a Adam i Evaraquo96 al jardiacute (Cf Gn 38-13) Davant la pregunta de Jesuacutes i la seva mirada escrutant97 laquola dona sap que ha de fer un pas endavant i confes-sar el que ha fetraquo98 amb la incertesa de no saber quina seragrave la resposta de Jesuacutes Ella la dona anogravenima i invisible que srsquohavia barrejat entre la gent despreacutes drsquohaver aconseguit el que desitjava ella laquoque sabia prou beacute quegrave li havia passatraquo que sabia que havia estat guarida i en quines circumstagravencies tota temorosa laquotremolant de porraquo99laquoavanccedila i es prosterna als peus de Jesuacutes100 per explicar-li ldquotota la veritatrdquo sobre allograve que havia succeiumlt (v 33)raquo101

Aquest relat de guaricioacute que estudiem es caracteritza perquegrave el narrador fa conegraveixer al lector les motivacions sensacions i reaccions internes dels protagonistes en cada es-cena El lector podria pensar ara que lrsquoestat drsquoimpuresa eacutes el motiu pel qual la dona es prosterna als peus de Jesuacutes tremolant de por Perograve lrsquoestatus de la dona impura segons la llei i les implicacions que podria tenir el fet que ella hagi tocat a Jesuacutes sembla que no soacuten fets rellevants per al desenllaccedil de la histograveria La dona es prosterna προσέπεσεν davant drsquoell amb un gest de submissioacute que mostra la seva disponibilitat ret homenat-ge a Jesuacutes i amb aquest gest reconeix confessa la superioritat de Jesuacutes102 davant la multitud que els rodeja i els deixebles

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo103 la veritat del mal que la turmentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segura-ment davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reac-

95 leacutegassE Marco 28896 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7297 Cf gnilka El evangelio seguacuten Marcos 24798 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 7399 Lrsquoassociacioacute laquopor i tremolorraquo sol ser la resposta a una epifania a la presegravencia o accioacute divina (Ex 1516

Dt 225 1125 Lc 11330) Lrsquoassociacioacute ldquotremolar de porrdquo ldquotemor i tremolorrdquo φοβηθεῖσα καὶ τρέμουσα es retroba en 1Co 23 2Co 715 Ef 65 Fl 212

100 Es prosterna προσέπεσεν als peus de Jesuacutes com els esperits malignes en 311 com la siacuterofeniacutecia en 725101 leacutegassE Marco 288102 Com el salmista reconeix la superioritat del Deacuteu creador laquoVeniu prosternem-nos i adorem-loraquo (Sl 956a)103 Nomeacutes aquesta dona diu en Mc i en tot el Nou Testament laquotota la veritatraquo πᾶσαν τὴν ἀλήθειαν Cf

Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 25: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

23

cioacute de Jesuacutes Ell en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora lloa la seva fe davant de tothom104

La dona prosternada als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo Aquesta escena i lrsquoactitud de Jesuacutes davant la dona que ha estat guarida contrasta amb altres escenes de guaricioacute del mateix evangeli de Marc Jesuacutes i la dona no estan pas sols el diagraveleg srsquoes-deveacute enmig de la gentada en presegravencia dels deixebles que no han entegraves la pregunta i la insistegravencia de Jesuacutes per trobar la qui lrsquoha tocat (v31) i davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i com a tal responsable del culte sinagogal

En lrsquoevangeli de Marc eacutes molt frequumlent que Jesuacutes despreacutes de curar un malalt prohibeixi que es divulgui el fet o que es reveli la seva identitat (12534 312 543 72436 830 9930)105 En el passatge que estudiem perograve tot i que la guaricioacute tan sols havia estat percebuda per la dona laquodins el seu cosraquo i per Jesuacutes laquoen el seu interiorraquo tot i que la guaricioacute havia estat tan sols coneguda en la intimitat dels dos personatges i per tant era un escenari idoni per mantenir silenciat el fet prodigioacutes el miracle Je-suacutes interpelmiddotla la dona i aquesta prosternada als seus peus davant de tothom laquoli va explicar tota la veritatraquo

La gent que empenyia Jesuacutes pertot ignorava quegrave havia passat Perograve Jesuacutes en pre-guntar laquoQui mrsquoha tocat la robaraquo fa que el moviment en lrsquoescena srsquoaturi Tota lrsquoatencioacute i la tensioacute del relat se centra en la pregunta i en la mirada escrutant de Jesuacutes Jesuacutes srsquoha deixat laquotocarraquo per la dona que patia pegraverdues de sang i ara ha volgut que tothom conegui laquotota la veritatraquo La dona podia haver-sersquon anat perograve laquola seva disponibilitat a confessar la seva situacioacute i allograve que ha fet eacutes un signe de la seva fe i el seu coratgeraquo106 La dona tot i la por en sentir-se descoberta a la presegravencia de Jesuacutes mostra la seva confianccedila en el Senyor que lrsquoha salvada per amor i en la seva actitud confiada sembla que hi ressonin les paraules del salmista laquoNo em treguis dels llavis la paraula veritable confio en el teu judiciraquoraquo (Sl 11943) laquoCom si ens trobeacutessim en un tribunal drsquohuma-nitat Jesuacutes demana a aquest dona que actuiuml com a testimoni privilegiat del seu cas i expliqui ldquotota la veritatrdquo no la seva veritat particular sinoacute tota la veritat de la vidaraquo107 Nomeacutes ella la dona guarida del mal que la turmentava des de feia dotze anys una persona que teacute laquouna magrave per tocar una ment capaccedil drsquoexpressar-se i de dir el que sent

104 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 73105 Ens trobem en el tema teologravegic de Mc sobre laquoEl secret messiagravenicraquo en la percepcioacute que Jesuacutes teacute drsquoell

mateix La imatge de Jesuacutes com a servent sofrent el Jesuacutes pobre i humil que ha de passar pel sofriment i la mort abans de ressuscitar contrasta amb el Messies guerrer triomfador i glorioacutes que els deixebles i el poble drsquoIsrael esperaven El Jesuacutes de Marc demana silenci perquegrave el seu messianisme podria ser mal entegraves i aixiacute de mica en mica els podragrave mostrar qui eacutes

106 PowEll laquoThe ldquoPassivity of Jesusraquo 73107 Pikaza Evangelio de Marcos 429

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 26: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

24

un cor que sofreix i que creuraquo108 pot dir laquotota la veritatraquo perquegrave eacutes ella i nomeacutes ella qui teacute el veritable coneixement de la seva vida i de la seva salut laquoJesuacutes li ha retornat la paraula (eacutes a dir lrsquoha reconeguda) i ella la diu dient tota la veritat davant de tots per a sempreraquo109 Jesuacutes vol que la dona pugui sortir del seu anonimat que pugui fer-se visible a la multitud que recuperi la seva dignitat que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave havia estat sotmesa tot aquest temps110

Perograve tot i que el lector sap per fi tot allograve que ha de saber sobre els fets que han estat narrats eacutes posat en guagraverdia perquegrave no sersquon faci una interpretacioacute superficial Jesuacutes ha donat la paraula a la dona i ara despreacutes que ella ha acabat de parlar despreacutes que ella hagi proclamat davant de tots la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima despreacutes que ella hagi donat testimoni de la forccedila que Jesuacutes li ha comunicat Ell li diu davant de tots laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo Que tothom ho senti laquoJesuacutes ratifica les paraules de la dona i doacutena la clau drsquointerpretacioacute de tot lrsquoepisodiraquo111 laquoUna guaricioacute que srsquoha produiumlt per mitjagrave de contacte que deriva del poder curatiu taumatuacutergic de Jesuacutes eacutes interpre-tada en referegravencia a la feraquo112 laquoLa guaricioacute no eacutes el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic efectuada per a la malalta i a la qual Jesuacutes srsquohi ha prestat sense voler-horaquo113 Drsquoentre tots els qui lrsquohan tocat entre la gentada que lrsquoempenyia la dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva paraula ho ratifica Segons Leacutegasse la guaricioacute eacutes

el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia com-passiva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar Amb lrsquoafirmacioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo Jesuacutes es refereix a la guaricioacute anterior (v29) guaricioacute consumada com indica el perfet σέσωκέν114

La guaricioacute de la malaltia va unida a la salvacioacute de Deacuteu Amb les paraules dirigides per Jesuacutes a la dona laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo lrsquoevangelista omple la llacuna de la primera part del relat La dona feacuteu el gest de tocar Jesuacutes perquegrave pensava laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba sereacute salvadaraquo (v28) Havia sentit parlar de Jesuacutes i creu en Ell i per aixograve se li acosta per darrera i el toca (v27) i per aixograve es prosterna als seus peus tremolosa i li explica tota la veritat (v33) laquoJesuacutes accepta la dona tal com eacutes sense

108 Pikaza Evangelio de Marcos 428109 Pikaza Evangelio de Marcos 429110 Cf Pikaza Evangelio de Marcos 428-429111 leacutegassE Marco 289112 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248113 leacutegassE Marco 289114 leacutegassE Marco 289

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 27: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

25

tenir en compte el que ha fet Jesuacutes rep aquesta dona impura perograve coratjosa i fa que se senti especial En presegravencia de la gentada Ell anuncia que eacutes per la seva fe que srsquoha salvatraquo115 I Jesuacutes que encarna i manifesta concretament lrsquoaccioacute salviacutefica de Deacuteu sense fer-li cap mena de retret li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo El lector i tots els presents en lrsquoescena ja tenen la laquodemostracioacuteraquo la confirmacioacute del miracle I meacutes encara aques-ta confirmacioacute segons Gnilka eacutes tambeacute laquoel reconeixement de la dona que eacutes alhora subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracleraquo116 Lrsquoexpressioacute laquola teva fe trsquoha salvatraquo ens diu Belano laquoens fa entendre que el poder de curacioacute de Jesuacutes no es limita a la guaricioacute fiacutesica sinoacute que engloba la persona en la seva totalitat En aquest sentit la ldquoguaricioacuterdquo oferta per Jesuacutes assumeix una dimensioacute soteriologravegica globalraquo117 La dona anogravenima que emergeix drsquoentre la gent de manera incogravegnita a lrsquoinici del relat i que es dilueix novament entre la gent en sentir-se curada eacutes anomenada laquofillaraquo per JesuacutesElla li explica la veritat i Jesuacutes valida la fe de la dona com el mitjagrave de salvacioacute La dona malalta ha estat guarida moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut filla i srsquoha convertit en exemple per als oients Aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila di-rectament dient-li ldquoFillardquoraquo118 laquosense rang riquesa o poder poliacutetic [hellip] eacutes un exemple de tots aquells qui volen entrar en la comunitat cristiana i tan sols poden oferir-se a si mateixos com a servei per a la restaraquo119 laquoLa dona eacutes model de fe per a Marc ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe [hellip] i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscutraquo120 La Paraula ens ofereix la fe i ens fa fills Llegim en la carta als Gagravelates

Abans que arribeacutes la fe estagravevem reclosos sota la custogravedia de la Llei esperant el moment que la fe es revelaria de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist per tal que arribeacutessim a ser justos en virtut de la fe Perograve ara que la fe ha arribat ja no estem sota cap guia Tots vosaltres per la fe sou fills de Deacuteu en Jesucrist (Ga 323-26)

Perograve quan va arribar la plenitud del temps Deacuteu enviagrave el seu Fill nascut drsquouna dona nascut sota la Llei perquegrave rescateacutes els qui viviacuteem sota la Llei i rebeacutessim la condicioacute de fills (Ga 44-5)

El motiu teologravegic de Marc en el passatge que estudiem estagrave centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes121 Aixograve con-trasta amb el motiu teologravegic de la periacutecope sobre la filla de Jaire en la qual estagrave inserit

115 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74116 gnilka El evangelio seguacuten Marcos 248117 BElanoIl Vangelo secondo Marco 387118 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74119 sElvidgE Woman cult 100120 EsteacutevEz El poder de una mujer 36-37121 Cf PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 28: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

26

el relat motiu teologravegic centrat en laquoel poder i la divinitat de Jesuacutesraquo122 Segons Powell laquola importagravencia drsquoaquest canvi de centralitat rau en la intencionalitat de Marc per igualar en la balanccedila la imatge de Jesuacutes com el Fill de Deacuteu i la de Jesuacutes com el servent sofrent amb la significacioacute de la fe com a mitjagrave per a obtenir la salvacioacute que Jesuacutes ofereixraquo123

laquoLa frase ldquoVeacutes-tersquon en paurdquo (v 34b) amb la qual Jesuacutes acomiada la dona ofereix una continuacioacute perfecta del relat i constitueix la conclusioacute ideal de lrsquoepisodi (com fa Lluc en 848)raquo124 Cal afegir que lrsquoexpressioacute laquoVeacutes-tersquon en pauraquo125 laquosalutacioacute tiacutepicament semiacuteticaraquo126 implica per al creient prosperitat i salut Aquestes paraules que diu ara Jesuacutes a la dona laquoveacutes-tersquon en pauraquo expressen el desig no tan sols laquode la simple i genegraverica ldquopaurdquo psicologravegica o la salut fiacutesica sinoacute la riquesa i la plenitud drsquouna vida realitzada en harmonia amb la llei de Deacuteuraquo127 Tal com ens diu Powell laquola dona per fi pot fruir de la pau tant temps necessitada una pau que proveacute de la seva relacioacute amb Jesuacutesraquo128

122 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74123 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 75124 leacutegassE Marco 289125 Cf 1Sa 117 2Sa 159 Ac 1636126 BElano Il Vangelo secondo Marco 387127 BElano Il Vangelo secondo Marco 387128 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

Paolo Veronese (s xv)

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 29: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

27

laquoAmb aquesta salutacioacute129 Jesuacutes indica la meta que ell proposa a la dona entrar en la pau com a nova condicioacute de vidaraquo130

laquoLa darrera frase ldquoi queda guarida del mal que et turmentavardquo omesa pels altres dos sinograveptics podria semblar un afegitoacute superflu per quegrave doacutena aquesta ordre Jesuacutes si la dona ja estagrave guarida (vv 27-29)raquo131 El terme laquoturmentraquo que com ja hem dit ante-riorment significa laquoassot flagell fuetraquo laquoen lrsquoAT no srsquoutilitza mai per a designar una malaltia sinoacute per a un cagravestig diviacute (aquest no seria el cas en el nostre relat) o lrsquoopressioacute socialraquo132 lrsquoopressioacute que experimenta el poble133 Segons Mateos i Camacho134 aquest eacutes el significat pel qual Mc hauria elegit aquest mot μάστιγός en 534 La dona queda guarida laquodel mal que la turmentavaraquo eacutes a dir no tan sols queda curada del mal fiacutesic que patia sinoacute que tambeacute queda alliberada de lrsquoopressioacute social de la marginacioacute social que havia de suportar com a consequumlegravencia de la seva malaltia

Segons la Llei

quan lrsquohemorragravegia se li hagi aturat ella comptaragrave set dies i per tal de purificar-se el dia vuitegrave prendragrave dues toacutertores o dos colomins i els duragrave al sacerdot a lrsquoentrada de la tenda del trobament El sacerdot oferiragrave un dels ocells com a sacrifici pel pecat i oferiragrave lrsquoaltre en holocaust Despreacutes faragrave a favor drsquoella davant el Senyor el ritu drsquoexpiacioacute per la impuresa de la seva hemorragravegia (Lv 1528-30)

Perograve Jesuacutes no li diu pas a la dona que vagi a presentar-se davant del sacerdot drsquoaquell culte que lrsquoha mantinguda exclosa i apartada del Senyor durant tant de temps En Mc 144 Jesuacutes digueacute al leproacutes laquoVigila de no dir res a ninguacute Veacutes nomeacutes a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificacioacute el que va ordenar Moisegraves aixograve els serviragrave de provaraquo Perograve ara Marc silencia aquiacute la Llei de Moisegraves que llegim en Lv 1528-30 La dona laquoha explicat tota la seva veritatraquo prosternada als peus de Jesuacutes tothom ho ha sentit i Jesuacutes ha ratificat les seves paraules la dona ha estat salvada per la seva fe Segons Powell135 el silenci de Marc en aquest punt segurament remarca que no cal cap altra demostracioacute per a verificar la guaricioacute de la dona laquonrsquohi ha prou amb la manifestacioacute del poder de Jesuacutes i amb la fe drsquoellaraquo136 A la dona no li cal esperar set dies ni fer-se examinar per cap sacerdot ni fer cap ofrena per purificar-se ni cap holocaust per a lrsquoexpiacioacute dels seus pecats La dona no necessita de cap mitjancer per

129 La paraula laquopauraquo εἰρήνη es correspon amb el mot hebreu xalom Cf BElano Il Vangelo secondo Marco 387130 BElano Il Vangelo secondo Marco 387131 leacutegassE Marco 289132 matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293133 Cf 1Re 121114 2Cr 1114134 Cf matEos ndash CamaCho El Evangelio de Marcos 293 n10135 CfPowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72136 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 72

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 30: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

28

retrobar-se amb Deacuteu per viure en pau La dona moguda per la fe ha tocat Jesuacutes i immediatament la font de la seva sang srsquoha assecat Eacutes el mateix Senyor qui lrsquoha puri-ficada qui li ha renovat la vida com feacuteu amb el poble drsquoIsrael (cfEz 35 25) Perquegrave soacuten del Senyor els preceptes eacutes Ell qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que laquodonen vida a qui els compleixraquo (Ez 2011) Com podia ser que la Llei condemneacutes la dona a la mort en vida Recordem les paraules que el Senyor adreccedila al profeta en Ez 2025 laquoiquestEacutes que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vidaraquo

La dona ha estat guarida i ara Jesuacutes li diu laquoveacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo veacutes-tersquon en pau a viure la teva vida personal familiar religiosa social sense cap mena drsquoimpediment ni de trava externa Jesuacutes la retorna a la vida laquoLes paraules finals que li adreccedila Jesuacutes confirmen que la seva curacioacute no eacutes pas temporal La seva llarga malaltia ha estat curada la seva impuresa esborrada i el seu lloc en la soci-etat restaurat I tot per causa de la seva fe en Jesuacutes i en la seva autoritat per guarirraquo137

Aquesta dona que en comenccedilar el relat era una dona anogravenima malalta marginada religiosament i social aquesta dona a qui Jesuacutes doacutena la paraula davant de tothom aquesta dona que Jesuacutes anomena laquofillaraquo aquesta dona esdeveacute model de fe esdeveacute mo-del de deixeble davant de la gentada (52127) davant del grup dels deixebles (531) davant dels tres deixebles mdashPere Jaume i Joanmdash escollits per a ser testimonis drsquoalguns dels fets meacutes importants de la vida de Jesuacutes (537) davant drsquoaquells qui reconeixen Jesuacutes com a Mestre (535) davant de Jaire un dels caps de la sinagoga i dels seus servents (522) Els uacutenics grups representatius que no hi soacuten presents soacuten els fariseus i altres notables del poble jueu i els familiars de Jesuacutes

Segons Mc i ho deixa ben palegraves en lrsquoepisodi que estudiem (531) als deixebles i en concret als grup dels Dotze els costa drsquoentendre Jesuacutes Aquest grup drsquohomes cridats i escollits per Jesuacutes formats per a la missioacute de portar la bona nova arreu que fan camiacute al seu costat des del principi que soacuten testimonis privilegiats dels fets i paraules de Je-suacutes que reben ensenyaments a bandahellip sembla que hagin fallat138Com srsquoenteacuten en la comunitat de Marc que un drsquoells el traeixi (1444-45) que aquell qui va davant de tots el negui fins a tres vegades (1466-72) que demanin a Jesuacutes mdashen termes de podermdash que els concedeixi de seure a la seva dreta i a la seva esquerra en la glograveria (1037) que discuteixin pel camiacute quin drsquoells eacutes el meacutes important (934) que srsquoatreveixin a renyar Jesuacutes quan aquest anuncia la seva mort i resurreccioacute (832) que lrsquoabandonin i fugin quan eacutes detingut (1450)

137 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74138 Cf sElvidgE Woman cult 98

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 31: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

29

Lrsquoevangelista en escriure la seva obra teacute una doble preocupacioacute Per una banda no pot permetre que la seva comunitat es quedi amb una imatge esbiaixada de Jesuacutes per aixograve escriu una obra que ajudi la seva comunitat a viure millor la fe en la persona de Jesuacutes de Natzaret una obra que els ajudi a descobrir laquoqui eacutes Jesuacutesraquo Per lrsquoaltra no pot permetre que la seva comunitat dubti sobre la missioacute i lrsquoessegravencia del deixeble de Jesuacutes Com ens diu Alegre139 la quumlestioacute central de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo (827ss) va iacutentimament relacionada amb la quumlestioacute de laquoqui eacutes el deixeble de Jesuacutesraquo (9351043ss) Aquestes dues preocupacions de lrsquoevangelista queden ben reflectides en lrsquoepisodi que estudiem Per una banda escriu un relat ben pensat i organitzat perquegrave el lector comprengui que el poder guaridor de Jesuacutes que eacutes el mateix poder salviacutefic de Deacuteu no eacutes un poder magravegic sinoacute que eacutes efectiu perquegrave Ell eacutes capaccedil de comunicar-se de posar-se al costat dels qui pateixen de deixar-se tocar pels qui estan turmentats i marginats de conside-rar les persones per la seva humanitat i no per les imposicions externes de confiar-hi de retornar-los la vida que els havia estat negada Per lrsquoaltra banda la dona aquesta dona que eacutes la protagonista del relat aquesta dona que moguda per la fe eacutes capaccedil de superar totes les barreres esdeveacute model de deixeble140 esdeveacute laquolrsquoautegraventic model per al nou grup que emergeix en la comunitatraquo141 de Marc un nou grup en el qual srsquohi inclouen les dones El missatge drsquoaquesta periacutecope per als cristians de la comunitat de Marc ens diu Esteacutevez laquono eacutes aguantar el sofriment sinoacute que lluitin amb la confianccedila posada en el Deacuteu que eacutes capaccedil de vegravencer totes les forces del malraquo142

4 Aspectes teologravegics a remarcar en Mc 524b-34

41 La Llei

Segons la Llei la dona eacutes font i focus drsquoimpuresa (Lv 1519-27) Les implicacions de la llei religiosa jueva per a la dona que pateix pegraverdues de sang condicionen tota la seva vida la seva progravepia existegravencia Com en el cas del leproacutes (139-45) aquesta dona eacutes legalment impura com a consequumlegravencia de la seva malaltia i per tant forma part dels grups marginats dins la societat drsquoIsrael laquoEacutes una morta vivent expulsada de la societat i condemnada a la seva progravepia soledat en la impuresaraquo143 ens diu Pikaza Meacutes encara la dona eacutes imatge del poble infidel que ha profanat el nom del Senyor (cf Ez 3617) i com a tal mantinguda en situacioacute drsquoinferioritat i marginacioacute pels cercles rigoristes

139 Cf alEgrE laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalistaraquo 14140 Cf sElvidgE Woman cult 95141 sElvidgE Woman cult 99142 EsteacutevEz El poder de una mujer 429143 Pikaza Evangelio de Marcos 422

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 32: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

30

del poble jueu apartada del poble escollit El que dicta la Llei de Moisegraves la manteacute separada de la vida i tambeacute del culte

Com llegim en el llibre drsquoEzequiel els preceptes soacuten del Senyor eacutes ell mateix qui els va donar i els va fer conegraveixer al seu poble uns decrets que donen vida a qui els com-pleix (cf Ez 2011) Perograve en el relat que estudiem lrsquoevangelista ens mostra un cas el de la dona que patia pegraverdues de sang en quegrave la Llei i els manaments que el Senyor ha escrit i ha donat a Moisegraves per a instruir els israelites han esdevingut lletra morta lletra que priva la vida Les normes sobre la puresa i la impuresa rituals dictades per respec-tar la santedat del Senyor santedat entesa com a comunioacute de lrsquohome amb el Deacuteu sant i que tot ho santifica han esdevingut per a la dona declaracioacute drsquoimpuresa lletra que la priva de vida la manteacute apartada de la famiacutelia marginada del poble allunyada de Deacuteu

Jeremies ens diu que eacutes la llei escrita per Deacuteu en els cors la que doacutena vida (cf Jr 3133b) Pau ens diragrave que la forccedila de la vida no la doacutena la pedra o el material on srsquoes-criu la llei ni tan sols la carn o la sang ni la tinta ni lrsquoescrivagrave sense la intervencioacute de Deacuteu (cf 2Co 35) la forccedila de la vida la teacute i la doacutena lrsquoEsperit (cf 2Co 33)

Davant la contraposicioacute manifesta en el cas drsquoaquesta dona anogravenima entre el que dicta la Llei i el do de la vida lrsquoevangelista Marc en el relat que estudiem ens mostra com aquesta dona no es deixa anulmiddotlar per la Llei no es resigna a viure segons el que li dicta la llei jueva no es resigna a viure sense famiacutelia ni marginada del poble ni menys encara privada de Deacuteu

La dona havia sentit parlar de Jesuacutes i en el seu interior sap que ell la pot curar sap que lrsquoalternativa de vida comenccedila amb Jesuacutes laquoNomeacutes que li pugui tocar la roba seragrave salvadaraquo La dona moguda pel seu sofriment i alhora pel seu convenciment pren la iniciativa de laquotocarraquo Jesuacutes perograve sap que eacutes Ell qui teacute la forccedila guaridora la salvacioacute li vindragrave per Jesucrist Ell en seragrave lrsquoautor per aixograve pensa laquosereacute salvadaraquo El miracle de Jesuacutes en aquest relat consisteix a deixar-se tocar per la dona oferint-li un contacte purificador

42 Tocar

La dona ha sentit parlar de Jesuacutes la fama de les seves guaricions miraculoses srsquoha escampat Soacuten molts els marginats que se li acosten entre la multitud a la recerca de guaricioacute Tot i els esforccedilos esmerccedilats fins ara la malalta del relat que estudiem no ha trobat cap mena de millora ans al contrari La dona veu en Jesuacutes un nou horitzoacute vol tocar-lo perquegrave creu que en Ell hi trobaragrave la guaricioacute del mal que la turmenta

Diferentment al que passa en altres circumstagravencies en quegrave el malalt marginat srsquoacosta a Jesuacutes i li demana la guaricioacute davant de la gent mdashcom el leproacutes en 140 com els acompanyants del sord-mut en 732 com els acompanyants del cec en 822mdash la dona no demana la guaricioacute a Jesuacutes obertament davant de la multitud ni de paraula

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 33: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

31

Tampoc eacutes Jesuacutes qui srsquoacosta a la dona i la toca o li imposa les mans per guarir-la mdashcom feacuteu amb el leproacutes en 141 amb el sord-mut en 733 amb el cec en 82325mdash davant de la multitud o prenent-la tota sola a banda de la gent En aquest relat Marc emfatitza el protagonisme de la dona eacutes ella qui laquopensa en el seu interiorraquo qui srsquoacosta a Jesuacutes per darrere qui fa el gest de tocar-lo

La dona per la seva malaltia estagrave en estat drsquoimpuresa Segons el que estableix la Llei de Moisegraves tot allograve que ella toqui quedaragrave igualment en estat drsquoimpuresa La dona Jesuacutes el lector i tots els presents en lrsquoescena coneixedors de la Llei de Moisegraves ho saben Perograve ella amb tota la intencioacute fa el gest de laquotocarraquo Jesuacutes i Ell es deixa tocar per la dona DrsquoEll en surt una forccedila guaridora que comunica vida i aquest laquotocarraquo pren un sentit totalment diferent La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte per-sonal Aquell gest de la dona malalta que segons la Llei havia de deixar Jesuacutes en estat drsquoimpuresa esdeveacute un gest salviacutefic Jesuacutes la guareix i ella pot conviure novament amb la famiacutelia i entre el poble meacutes encara Jesuacutes santifica la dona la fa capaccedil novament drsquoestar en comunioacute amb Deacuteu La salvacioacute srsquoexpressa en lrsquoagravembit del contacte personal la dona toca el mantell de Jesuacutes i se sap immediatament guarida alhora que Jesuacutes sent la forccedila guaridora que emana del seu interior i que srsquoha comunicat a traveacutes del seu vestit Jesuacutes i la dona laquoconeixen dins el seu cosraquo laquoen la seva intimitatraquo lrsquoaccioacute salviacutefica

Nomeacutes aquell qui eacutes capaccedil de laquotocarraquo intencionadament Jesuacutes seragrave capaccedil de per-cebre i beneficiar-se de la laquoforccedilaraquo que emana del seu interior seragrave capaccedil de conegraveixer iacutentimament Jesuacutes drsquoentrar en el misteri de Jesuacutes de conegraveixer laquoqui eacutes Jesuacutesraquo

43 El deixeble

laquoQui eacutes el deixebleraquo Aquesta eacutes la pregunta que el lector de Marc es fa a mida que avanccedila en la lectura de lrsquoevangeli junt amb la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo I aquesta eacutes la pregunta que nosaltres tambeacute ens podem fer en llegir lrsquoepisodi de la dona que patia pegraverdues de sang Drsquoentrada els protagonistes de la histograveria sembla ser que soacuten la dona i Jesuacutes Perograve tot i que no sersquols doacutena un paper destacat els deixebles tambeacute hi soacuten presents i Marc els fa intervenir Amb quina intencioacute ho fa Lrsquoevangelista en 434 ens ha explicat que Jesuacutes laquoen privat ho explicava tot als seus deixeblesraquo perograve malgrat aixograve laquosoacuten covards encara no tenen feraquo laquono saben qui eacutes Jesuacutes ni amb quin poder actuaraquo (Cf 440-41) Ara els deixebles soacuten amb Jesuacutes entre la gentada i quan ell pregunta laquoQui mrsquoha tocatraquo li responen amb to de reprovacioacute laquoiquestVeus que la gent trsquoempeny pertot arreu i encara preguntes qui trsquoha tocatraquo La resposta dels deixebles revela que encara no coneixen veritablement laquoqui eacutes Jesuacutesraquo no han copsat encara la diferegravencia entre laquoempegravenyerraquo mdashaccioacute involuntagraveria i anogravenima provocada per la multitud que ro-deja Jesuacutesmdash i laquotocarraquo mdashaccioacute buscada voluntagraveria motivada per la conviccioacute que de Jesuacutes nrsquoemana una forccedila guaridora que salva que doacutena vida Com ens diu Leacutegasse als

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 34: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

32

deixebles sersquols ha escapat el veritable sentit de la pregunta de Jesuacutes soacuten incapaccedilos en-cara de penetrar en el misteri del Mestre no han compregraves que en la pregunta de Jesuacutes srsquohi amagava lrsquoexercici drsquoun poder drsquoorigen diviacute144 Perograve Jesuacutes no els respon i segueix laquomirant al seu voltant per veureraquo qui lrsquoha tocat Lrsquoevangelista ha volgut que el lector sagravepiga que els deixebles hi soacuten presents que no han compregraves encara qui eacutes Jesuacutes que soacuten testimonis junt amb la gentada de lrsquoaccioacute salviacutefica del poder de Jesuacutes sobre la dona que senten com la dona prosternada als peus de Jesuacutes explica tota la veritat i que senten les paraules de Jesuacutes quan li diu laquoFilla la teva fe trsquoha salvat Veacutes-tersquon en pau i queda guarida del mal que et turmentavaraquo Lrsquoevangelista ens ha volgut deixar clar que els deixebles hi eren

La dona moguda pel seu convenciment en la forccedila guaridora de Jesuacutes esdeveacute pro-totipus del deixeble Per quegrave Doncs perquegrave el deixeble eacutes aquell qui confia en la forccedila guaridora de Jesuacutes i vencent totes les dificultats fa un gest intencionat per entrar-hi en contacte El deixeble eacutes aquell qui en la seva intimitat se sap salvat per Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui com la dona amb un gest de submissioacute es prosterna al peus de Jesuacutes i li mostra la seva disponibilitat El deixeble eacutes aquell qui es deixa interpelmiddotlar per Jesuacutes i entra en diagraveleg confiat amb ell El deixeble eacutes aquell qui confessa i reconeix davant de tothom la superioritat de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui es mou mogut per la fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes El deixeble eacutes aquell qui doacutena testimoni de la veritat de la salvacioacute

44 La fe

La dona als peus de Jesuacutes li explica laquotota la veritatraquo la veritat del mal que la tur-mentava i la veritat de la seva guaricioacute de la seva salvacioacute Eacutes Jesuacutes qui ha interpelmiddotlat la dona i ha volgut que tothom sagravepiga laquola veritatraquo I davant la sorpresa del lector que coneix la malaltia que turmentava la dona i el que prescriu la Llei davant la sorpresa dels qui soacuten presents en lrsquoescena i senten la confessioacute de la dona i segurament davant la sorpresa de la mateixa dona que desconeixia quina podia ser la reaccioacute de Jesuacutes en lloc de reprovar lrsquoaccioacute de la dona en lloc de deixar-la en evidegravencia com a dona impura i pecadora Jesuacutes lloa la seva fe

Lrsquoevangelista deixa ben clar que la guaricioacute de la dona no eacutes pas el resultat drsquouna accioacute de tipus magravegic la forccedila guaridora ve determinada per la feLa fe eacutes la condicioacute essencial perquegrave sigui operada la guaricioacute que alhora porta la salvacioacute La dona confia plenament en el poder guaridor de Jesuacutes creu en Jesuacutes teacute la certesa que per Jesuacutes seragrave salvada I eacutes per la fe que srsquoesdeveacute el miracle Segons Leacutegasse la guaricioacute

144 Cf leacutegassE Marco 287-288

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 35: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

33

eacutes el punt drsquoarribada drsquoun camiacute de fe que eacutes fe en Deacuteu present i actiu en la persona de Jesuacutes No eacutes pas que aquesta fe sigui la causa de la guaricioacute perquegrave eacutes Deacuteu qui guareix i salva a traveacutes de Jesuacutes perograve ha calgut que aquesta fe es manifesteacutes en el gest acomplert per la dona en la magrave de la dona que toca el mantell de Jesuacutes perquegrave lrsquoenergia compas-siva de Deacuteu energia de la qual Jesuacutes eacutes dipositari pugui actuar145

Jesuacutes reconeix la dona subjecte pacient de la guaricioacute i testimoni del miracle i li retorna la paraula la fa sortir de lrsquoanonimat la fa visible davant de la multitud li fa recuperar la dignitat li permet que pugui superar obertament les pors interiors i lrsquoopressioacute externa a quegrave la Llei la tenia sotmesa Un cop la dona ha proclamat davant de tothom la seva experiegravencia salviacutefica meacutes iacutentima Jesuacutes valida la fe drsquoella com a mitjagrave de salvacioacute La dona ha estat salvada per la seva fe i Jesuacutes amb la seva afirmacioacute ho ratifica Fe i salvacioacute soacuten dues cares drsquouna uacutenica moneda el Deacuteu que salva i doacutena vida en Crist

La dona malalta i marginada ha estat salvada moguda per la fe la dona anogravenima ha esdevingut laquofillaraquo i srsquoha convertit en exemple en model de fe i de deixeble per als oients presents en lrsquoescena i per a tots els lectors de Marc Segons Powell aquesta dona lrsquouacutenica laquoa qui Jesuacutes se li adreccedila directament dient-li ldquoFillardquoraquo146 per a Marc es-deveacute model de fe ja que eacutes capaccedil de superar tots els obstacles eacutes exemple drsquoalguacute que srsquoapropia del poder a traveacutes de la fe i que com Jesuacutes ha sofert perograve ha sobreviscut

Tal com hem dit anteriorment el motiu teologravegic de Marc en el relat que estudiem es roba centrat en la fe de la dona i en la validacioacute de la seva fe com a mitjagrave de salvacioacute que en fa Jesuacutes Meacutes encara Jesuacutes la reconeix com a laquofillaraquo i en aquest reconeixement de Jesuacutes hi ressonen les paraules de Pau en Ga 323-26 i Ga 44-5

Ara la comunitat de Marc ja pot respondre tambeacute la pregunta de laquoqui eacutes Jesuacutesraquo per-quegrave Jesuacutes ratificant la significacioacute de la fe com a mitjagrave per obtenir la salvacioacute que Ell ofereix i reconeixent la dona com a laquofillaraquo manifesta obertament davant de tots que Ell eacutes el Fill de Deacuteu el servent sofrent que es fa seu el patiment dels qui sofreixen que es deixa tocar pels qui estan turmentats i marginats lrsquoenviat per rescatar els qui viuen sota la Llei per retornar-los la vida que els ha estat negada i retornar-los la dignitat que els atorga la condicioacute rebuda de fills de Deacuteu

Bibliografia

alEgrE Xavier laquoMarc o la correccioacute drsquouna ideologia triomfalista Pautes de lectura drsquoun evangeli belmiddotligerant i compromegravesraquo en Quatre comunitats davant Jesuacutes (Horit-zons 13) Barcelona Claret 1985

145 leacutegassE Marco 289146 PowEll laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesusraquo 74

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 36: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

34

La Biacuteblia Biacuteblia catalana traduccioacute interconfessional Barcelona Associacioacute Biacuteblica de Catalunya Editorial Claret i Societats Biacutebliques Unides 2008

BElano Alessandro Il Vangelo secondo Marco Traduzione e anagravelisi filologravegica (A10 361) Roma Aracne 2010

dElormE Jean El evangelio seguacuten Marcos (Cuadernos Biacuteblicos 15-16) Estella Verbo Divino 1981

dEwEy Joanna laquoWomen in the Gospel of Markraquo WW 26 (2006) 22-29

EsteacutevEz loacutePEz Elisa El poder de una mujer creyente Cuerpo identidad y discipulado en Mc 524b-34 Un estudio desde las ciegravencies sociales (Asociacioacuten Biacuteblica Espantildeola 40) Estella Verbo Divino 2003

gaisEr Frederick J laquoIn Touch with Jesus Healing in Mark 521-43raquo WW 30 (2010) 5-15

gnilka Joachim El evangelio seguacuten Marcos Mc 1-826 (= Das evangelium nach Markus Mk 18-26 1978) vol I (Biblioteca de Estudios Biacuteblicos 55) Salamanca Siacutegueme 1986

leacutegassE Simon Marco (Commenti Biblici) Roma Borla 2000 (= LrsquoEacutevangile de Marc Eacuteditions du Cerf 1997)

matEos Juan ndash CamaCho Fernando El Evangelio de Marcos Anaacutelisis linguumliacutestico y comentario exegeacutetico vol I Coacuterdoba Almendro 1993

navarro PuErto Mercedes Marcos (Guiacuteas de lectura del Nuevo Testamento 1) Es-tella Verbo Divino 2006

Pikaza Xabier Evangelio de Marcos La Buena Noticia de Jesuacutes (Comentarios al Nuevo Testamento) Estella Verbo Divino 2012

PowEll Charles E laquoThe ldquoPassivityrdquo of Jesus in Mark 525-34raquo Bibliotheca Sacra 162 (2005) 66-75

sElvidgE Marla J Woman cult and Miracle Recital A redactional critical investigation on Mk 5 24-34 Lewisburg Bucknell University Press 1990

taroCChi Stefano laquoldquoLa tua fede ti ha salvatordquo (Mc 534 e parr 1052 e parr Lc 1719 750) guarigione come salvezza nei sinotticiraquo Vivens Homo 10 (1999) 5-25

thEissEn Gerd ndash mErz Annette El Jesuacutes histoacuterico Salamanca Siacutegueme 2000

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 37: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

35

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

per Damiagrave Roure

No sempre comprenem els profetes de la Biacuteblia qui van ser Sovint la seva vida personal ens passa desapercebuda Ja eacutes molt si arribem a copsar el seu missatge el missatge comunicat per Deacuteu perograve quasi sempre la persona mateixa del profeta queda en un segon terme En un primer terme hi queda la paraula de Deacuteu En aquest cas el profeta eacutes un home sense biografia que mor amb la seva missioacute

Perograve si aixograve es verifica en alguns profetes posem per cas en el primer Isaiumles aquest no eacutes pas el cas del profeta Jeremies perquegrave tenim la sort que tant ell com el seu se-cretari Baruc ens han contat molts episodis de la seva vida episodis que trobem avui recollits dins el mateix llibre biacuteblic de Jeremies

La vida personal de Jeremies ens apareix meacutes consistent que la de la majoria dels altres profetes de manera que no tan sols ens fem cagraverrec del missatge que anuncia de part de Deacuteu sinoacute que tambeacute podem copsar el missatge de la seva vida el missatge de lrsquoexperiegravencia que ell personalment feacuteu de la paraula de Deacuteu una experiegravencia meacutes forta que la de tots els conflictes que va viure

Enmig de dificultats Jeremies va haver de lluitar no tan sols per la seva vida plena drsquoobstacles sinoacute tambeacute per la seva fe Lrsquoactitud religiosa del profeta tan humana i tan plena de coratge ens diu moltes coses encara avui a nosaltres

Situacioacute histograverica

Per acostar-nos a aquest gran mestre de vida haurem de situar histogravericament la seva vida Jeremies visqueacute el temps que va precedir les dues conquestes de Jerusalem la del 598 abans de Crist i la del 586 en la qual Nabucodonosor rei de Babilogravenia va

Articles

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 38: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

36

destruir el temple (586 aC) dues conquestes que van acabar amb dues grans depor-tacions en les quals tambeacute el profeta va seguir la sort del seu poble Meacutes de vint anys abans Jeremies havia anunciat aquest desastre un desastre que per a ell era en primer lloc religioacutes drsquoaquiacute les seves nombroses exhortacions mdashsense gaire bons resultatsmdash que urgien a la fidelitat al Deacuteu dels seus pares

Jeremies va aguantar ferm en aquests temps difiacutecils durant una quarantena drsquoanys Nascut vers el 650 aC en el si drsquouna famiacutelia sacerdotal a Anatot un poble que distava cosa drsquouna hora de Jerusalem deuria tenir una vintena drsquoanys quan fou cridat per Deacuteu al ministeri de profeta lrsquoany tretzegrave del regnat de Josies a Judagrave (Jr 12) pels volts del 626

Els grans periacuteodes de la seva vida van transcoacuterrer al llarg del regnat de Josies (640-609) Aquest rei va ser lrsquoimpulsor de la reforma deuteronomista una reforma que representa tot un corrent espiritual i que el profeta lloa dient que aquest rei laquotenia en compte el dret i la justiacutecia judicava a favor dels humils i dels pobres i per aixograve conei-xia Deacuteuraquo Ens diu doncs que la pragravectica de la justiacutecia i la compassioacute envers lrsquoaltre eacutes una forma de conegraveixer Deacuteu

Sota el regnat del seu successor Joiaquim (609-598) el profeta Jeremies va co-menccedilar el seu calvari Diversos incidents estigueren a punt de costar-li la vida i en aquests temps difiacutecils el profeta no deixagrave de queixar-se de la seva dura missioacute Aques-tes queixes constitueixen un conjunt de textos que soacuten anomenats les laquoconfessionsraquo de Jeremies

El profeta Jeremies Julius Schnorr von Carolsfeld (s XIX)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 39: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

37

Joiaquim en el context de la poliacutetica internacional es va decantar a favor dels egip-cis (en contra del parer de Jeremies que era conscient de la forccedila que anava prenent Babilogravenia) i en lrsquoagravembit intern Joiaquim va deixar aturada la reforma religiosa co-menccedilada pel seu pare Josies El va succeir el seu germagrave Sedecies que va ser posat al tron pel rei de Babilogravenia un cop ja havia estat deportada una part de la poblacioacute el 596 Sedecies no tingueacute ni meacutes coratge ni meacutes encert que Joiaquim Durant tot aquest temps el nostre profeta va continuar essent perseguit i empresonat acusat sovint de derrotista

El periacuteode del rei Sedecies (597-587) fou un temps dur i agitat que acabagrave amb el setge de Jerusalem (589-88) Els capiacutetols 27-29 reflecteixen aquesta dura etapa cau-sada per lrsquoafany del rei de Babilogravenia que acabaria amb la submissioacute de tot el paiacutes va destruir del temple de Jerusalem lrsquoany 587 i se nrsquoendugueacute els seus tresors En aquest periacuteode Jeremies no va ser deportat i va poder quedar-se un temps curt a la seva terra Poc despreacutes el representant de Babilogravenia Godolies va ser assassinat Llavors un grup drsquooficials temerosos de represagravelies srsquoendugueren amb ells Jeremies a Egipte mdashjunt amb altra gent Un cop deportat a Egipte perdem tot rastre del profeta

Enmig drsquoaquest temps tan agitat Jeremies no deixava drsquooferir oracles drsquoesperanccedila amb els quals reflectia una part de la seva experiegravencia religiosa En aquestes breus pagravegi-nes voldria seguir lrsquoitinerari del nostre profeta i destacar alguns aspectes sobresortints de la seva experiegravencia religiosa

La vocacioacute de Jeremies

Podem prendre com a punt de partida la vocacioacute de Jeremies una experiegravencia que justament encapccedilala el llibre en el seu capiacutetol primer Una vocacioacute que marca la vida del profeta drsquouna manera inesperada com una realitat que gairebeacute li cau al damunt El profeta no lrsquoha pas buscada perograve eacutes una experiegravencia meacutes forta que ell mateix laquoMrsquohas seduiumlt Senyor has estat el meacutes fortraquo (Jr 207) I aixograve ho diu en un moment de prova quan experimenta la riota de tothom

Cal dir que quan se sent cridat no para de posar objeccions a la missioacute que Deacuteu li confia laquoAh Senyor Deacuteu meu soacutec massa jove Com sabreacute parlarraquo (16) Perograve el Senyor no accepta lrsquoobjeccioacute i lrsquoenvia a dir el que Ell li faci sentir amb una promesa que tindragrave el seu ajut laquoVeacutes on jo trsquoenviareacute digues el que jo trsquoordenareacute No tinguis por de ninguacute Jo sereacute al teu costatraquo (17-8)

laquoJo estic amb turaquo diu el Senyor a Jeremies En moments difiacutecils el profeta recor-daragrave aquesta promesa i la faragrave valdre davant el Senyor tot fent-li notar que per la seva part ha mirat de ser-li fidel laquoSenyor tu em coneixes i em veus i has comprovat que el meu cor estagrave amb turaquo (123)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 40: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

38

Aquest diagraveleg constant del profeta amb Deacuteu i de Deacuteu amb el profeta aniragrave conti-nuant tot al llarg de la vida de Jeremies De vegades i forccedila sovint seragrave per exposar una queixa Aixiacute quan el profeta es veu perseguit en el seu mateix poble i constata que contiacutenuament estan maquinant paranys per fer-lo caure no sap estar-se drsquoexposar una queixa al qui lrsquoha cridat (1118-23) Vol debatre amb el Senyor allograve que li sembla una quumlestioacute de justiacutecia Comenccedila donant la raoacute al seu Deacuteu laquoSeacute que ets just Senyor jo no puc discutir amb turaquo(121) perograve vol debatre amb ell allograve que creu que eacutes un punt de justiacutecia vol exposar les seves raons sobre una quumlestioacute que lrsquoinquieta laquoPer quegrave prosperen els malvats Per quegrave tots els traiumldors viuen tranquilsraquo (121)

La pregunta formulada la trobem en boca drsquoaltres autors biacuteblics (Job 21 Salms 49 i 73) perograve la resposta que Deacuteu doacutena en aquest cas al profeta no eacutes una resposta gens abstracta sinoacute que eacutes ben concreta i que deixa intacte el misteri Una resposta que demana a Jeremies una donacioacute absoluta laquoSi ja et canses de coacuterrer amb els soldats drsquoinfanteria com podragraves competir amb la cavalleriaraquo (125)

El Senyor no srsquoestagrave doncs drsquoanunciar al seu profeta etapes difiacutecils temps en els quals Jeremies hauragrave de donar proves drsquouna confianccedila absoluta i de fet eacutes el que faragrave una vegada i una altra comenccedila i torna a comenccedilar amb una fidelitat de vegades adolorida perograve sempre sincera i perseverant

De maneres diferents Jeremies eacutes fidel el primer temps amb alegria quan li ar-ribava la paraula ell la devorava i era el seu goig i lrsquoalegria del seu cor (1716) meacutes endavant quan la paraula rebuda actuava en la seva vida en percebia la forccedila enorme que contenia Aixiacute ens diu que la paraula del Senyor laquoeacutes com el foc com un mall que esmicola la rocaraquo (2329)

I com meacutes gran eacutes la receptivitat de Jeremies meacutes dolorosament constata que la conducta del seu poble srsquoallunya de la fidelitat que se li podria demanar laquocap nacioacute no canvia els seus deacuteus I tanmateix no en soacuten de deacuteus Perograve el meu poble mrsquoha canviat a mi que soacutec la seva glograveria per deacuteus que no valen per a resraquo (211)

Per aixograve el Senyor li diu laquoel meu poble mrsquoha abandonat a mi font drsquoaigua viva i srsquoha excavat cisternes que no retenen lrsquoaiguaraquo (213) Per Jeremies aquesta eacutes la causa del desastre laquosrsquohan caragiratraquo (523) laquomrsquohan arribat a trairraquo (511) laquocadascuacute vol fer el que li dicta el seu cor obstinat i perversraquo (1812) Drsquoaquesta manera laquoels qui srsquoaparten de tu Senyor seran inscrits en el paiacutes dels morts perquegrave han abandonat el Senyor la font drsquoaigua vivaraquo (1713)

Prou que el profeta busca indicis drsquoun canvi en lrsquoactitud vital dels seus conciuta-dans perograve no pot deixar de constatar com el poble persisteix en el seu refuacutes laquoiquestPot un etiacuteop canviar la pell o un lleopard les seves clapes I vosaltres avesats a fer el mal se-riacuteeu capaccedilos de fer el beacuteraquo (1323)

De vegades Jeremies retreu al seu poble lrsquoapostasia en quegrave ha caigut perograve drsquoaltres vegades es dol del formalisme religioacutes que conviu amb tota mena drsquoinjustiacutecies Eacutes el

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 41: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

39

que podem constatar en un dels conflictes meacutes greus entre Jeremies i els sacerdots i profetes de la cort reial un episodi que ens eacutes contat dues vegades al capiacutetol 9 i al capiacutetol 26 i que srsquoesdeveacute a lrsquoinici del regnat de Joaquim vers lrsquoany 608 Diu el profeta laquoSi de veritat seguiu el bon camiacute i milloreu la conducta si feu justiacutecia entre un home i un altre home si no oprimiu els immigrants els orfes i les viudes si en aquest lloc no vesseu sang innocent i no adoreu altres deacuteus que serien la vostra perdicioacute jo us fareacute habitar en aquest lloc a la terra que vaig donar als vostres pares des de sempre i per sempreraquo (74-7)

Les laquopregagraveriesraquo dels injustos soacuten falses tal com ho veiem en el curs de la narracioacute drsquouna banda soacuten falses perquegrave no respecten el dret de la gent a qui enganyen i drsquoaltra banda ho soacuten perquegrave quan entren al temple ja creuen que estan salvats Per tot aixograve conclou Jeremies aquest temple seragrave com el de Siloacute eacutes a dir seragrave destruiumlt

Despreacutes drsquoaquesta escaramussa Jeremies va ser arrestat i judicat i si beacute el van dei-xar lliure gragravecies a la intervencioacute dels funcionaris del rei anterior no deixagrave de sofrir un rebuig i una persecucioacute encoberta tal com ho podem llegir en Jr 1118-23 Un temps meacutes tard un dia que es trobava a lrsquoatri del temple i va profetitzar que caurien sobre la ciutat desgragravecies perquegrave no havien fet cas de les paraules del Senyor el sacerdot Paix-hur que srsquoencarregava de la vigilagravencia del temple laquova fer apallissar el profeta i el va lligar al cep que hi havia a la porta superior de Benjamiacute fins lrsquoendemagraveraquo (201-2) Quan el va deixar lliure Jeremies va tornar a profetitzar que segons diu el Senyor laquoposareacute tota la gent de Judagrave en mans del rei de Babilogravenia en mataragrave alguns amb lrsquoespasa i en deportaragrave drsquoaltres a Babilograveniaraquo (205)

Jeremies i el temple

Com a consequumlegravencia drsquoaquestes profecies i conflictes li eacutes prohibida a Jeremies lrsquoentrada a lrsquoatri del temple (365) i des drsquoaquest moment pels volts de lrsquoany 604 el profeta sentiacute aquella paraula que li deia laquoPren un rotlle i escriu-hi totes les paraules que trsquohe comunicat sobre Israel sobre Judagrave i sobre totes les nacions des del dia que et vaig cridar en temps de Josies fins al dia drsquoavui Qui sap si la gent de Judagrave quan sentin les desgragravecies que penso enviar-los abandonaran cadascuacute el mal camiacute i els po-dreacute perdonar les culpes i pecats Jeremies va cridar Baruc fill de Neriagrave i li anagrave dictant totes les paraules que el Senyor li havia comunicat Baruc les va escriure en un rotlleraquo (362-4)

La narracioacute del capiacutetol 36 ens descriu tambeacute la reaccioacute drsquoindiferegravencia del rei Joa-quim quan els funcionaris del temple arrabassaren el volum dictat pel profeta a Baruc laquoJehudiacute el va llegir en presegravencia del rei i de tots els prohoms que estaven drets envol-tant-lo Era el mes novegrave el rei srsquoestava a la residegravencia drsquohivern i tenia el braser encegraves al seu davant Cada vegada que Jehudiacute acabava de llegir tres o quatre columnes del

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 42: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

40

rotlle el rei amb el ganivet del canceller tallava el bociacute ja llegit i el tirava al foc del braser drsquoaquesta manera tot el rotlle va quedar consumit pel foc Tot seguit el rei va manar que detinguessin el secretari Baruc i el profeta Jeremies perograve el Senyor els va mantenir amagatsraquo (3621-26)

Aquest volum cremat devia contenir el nucli meacutes antic dels oracles de Jeremies Perograve els oracles no es van perdre perquegrave el mateix text ens diu que laquoJeremies va pren-dre un altre rotlle el va donar al secretari Baruc fill de Neriagrave i li tornagrave a dictar totes les profecies que hi havia en el volum que Joiaquim rei de Judagrave havia tirat al foc I encara nrsquohi va afegir moltes de semblantsraquo (3632)

Els incidents descrits ens deixen veure un dels episodis meacutes dolorosos de la vida del profeta Malgrat tot amb constagravencia inamovible continuava difonent el missatge de Deacuteu a tothom un missatge per evitar el mal del seu poble que topava amb la resistegraven-cia i lrsquoobstinacioacute dels sacerdots i de bona part dels seus contemporanis

La sinceritat de Jeremies no li estalviava sofriments meacutes aviat topava amb la indi-feregravencia i lrsquoobstinacioacute dels destinataris que buscaven drsquoaiumlllar-lo i atenuar la propagacioacute del seu missatge Enmig de lrsquoisolament que vivia en comptes de capitular buscava drsquoestablir una nova relacioacute de diagraveleg amb el Senyor esperant que Deacuteu li oferiacutes una nova sortida

En certs moments Jeremies es troba tan confuacutes que no veu clara la seva vocacioacute laquoAi de mi mare meva Per quegrave em vas infantar Soacutec un home de plets i de querelles arreu del paiacutesraquo (1510) I sentint-se perseguit demana ajut al seu Deacuteu laquoSenyor tu ho saps recordarsquot de mi i protegeix-me fes-me justiacutecia contra els qui em persegueixen No retinguis el teu enuig sagravepigues que per tu suporto ultratgesraquo (1515)

En plena crisi recorda el temps en quegrave les paraules de Deacuteu el nodrien laquoQuan mrsquoarribava la teva paraula jo la devorava ella ha estat el goig i lrsquoalegria del meu corraquo (1516) Se sent portador del nom del Senyor i no pot evitar de confrontar amb ell la seva situacioacute laquoNo mrsquohe reunit mai amb les colles que es diverteixen fent festes Mrsquohas obligat a quedar-me tot sol ple del teu enuig fins dalt de tot Per quegrave el meu dolor es fa etern i no sersquom vol tancar la ferida enverinada Has estat per a mi una font enganyo-sa drsquoaiguumles incertesraquo (1517-18)

El profeta que tenia al Senyor com una font drsquoaigua viva ara es troba constret a dir que el seu Senyor eacutes per a ell com un torrent sense aigua Un cop ha expressat el seu dolor amb aquesta vehemegravencia el Senyor li fa una proposta inesperada que li obre un nou camiacute laquoSi tornes et deixo tornar continuaragraves al meu servei I si destries allograve que val del que no teacute valor jo parlareacute per la teva boca ells acabaran tornant a tu i no pas tu a ellsraquo (1519) Novament li ofereix una certesa laquoenfront drsquoaquest poble jo fareacute de tu una muralla de bronze inexpugnable lluitaran contra tu perograve no et venceran Jo sereacute al teu costat per salvar-te i per alliberar-te Trsquoho dic jo el Senyorraquo (1520)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 43: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

41

Entre el desastre i lrsquoesperanccedila

La vida de Jeremies transcorre doncs entre el desastre i lrsquoesperanccedila Desastroacutes li resulta lrsquoenduriment del poble la invasioacute que srsquoacosta la impressioacute de fracagraves que ex-perimenta Perograve teacute una confianccedila prou forta en el Senyor com per dialogar amb ell i pregar-lo fins que veu obrir-se una porta a lrsquoesperanccedila Jeremies accepta novament drsquoendinsar-se en el camiacute de lrsquoesperanccedila tot continuant la seva missioacute enmig drsquouna nit constant

Jeremies ha estat caracteritzat com un laquovenccedilut victorioacutesraquo (P Bonnard) I el que diu de Jesucrist la carta als Hebreus que laquoel Fill aprengueacute en els sofriments quegrave eacutes obeirraquo (He 58) tambeacute podriacuteem aplicar-ho a Jeremies el qual perquegrave ha sofert ha esdevingut un expert en esperanccedila

Aixiacute com Jeremies urgeix a la conversioacute mdashamb tots els mitjans de quegrave disposava i enfrontant-se amb els profetes de falses esperances (614 i capiacutetols 27-28)mdash arriba un moment quan tot estagrave pragravecticament perdut i srsquoacosta la invasioacute temuda que el Senyor de forma unilateral torna a prendre a la seva ma el futur de la vida del seu po-ble Prou que el profeta viu amb anguacutenia i espant aquesta etapa laquoAi entranyes meves

El profeta Jeremies Miquel Agravengel Capella Sixtina de

Roma

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 44: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

42

entranyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar res-sonen dintre meu els tocs de corn la cridograveria del combathellip raquo(419-21) Perograve enmig de la duresa del moment no deixa de percebre que Deacuteu prepara nous horitzons per al seu poble Jeremies expressa aixograve que sent de manera sovint plagravestica explicant visions simbograveliques que ajuden a prendre actituds obertes al futur Entre aquestes visions destaca la dels dos cistells de figues

laquoEl Senyor em va dir mdashQuegrave veus Jeremies Vaig respondre mdashFigues les bones soacuten molt bones perograve les dolentes ho soacuten tant que no es poden

menjar de tan dolentes Llavors el Senyor em va comunicar la seva paraulamdashAixograve diu el Senyor Deacuteu drsquoIsrael Aixiacute com doacutena gust de mirar aquestes figues

bones jo tambeacute mirareacute amb benvolenccedila els deportats de Judagrave al paiacutes dels caldeus que jo mateix he expulsat drsquoaquesta ciutat Posareacute sobre ells la meva mirada benvolent i els fareacute tornar en aquesta terra els reconstruireacute per no enderrocar-los meacutes i els plantareacute per no arrencar-los meacutes Els obrireacute el cor perquegrave em coneguin sabran que jo soacutec el Senyor Ells seran el meu poble i jo sereacute el seu Deacuteu es convertiran a mi de tot corraquo (242-7)

Aquest text comunica una nova esperanccedila Quan lrsquoexegravercit del rei de Babilogravenia as-setjava la ciutat en el setge definitiu i Jeremies es trobava reclograves en el pati de la guagraverdia del rei drsquoIsrael justament llavors un cosiacute seu el va a trobar amb la proposta seguumlent laquoComprarsquom el camp que tinc a Anatot en territori de Benjamiacute per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo comprarsquol doncsraquo (328)

La situacioacute semblava desesperada i ben aviat els babilonis destruirien la ciutat i en aquest moment el profeta acompanya la compra del camp amb aquestes parau-les laquoAixograve diu el Senyor de lrsquounivers Deacuteu drsquoIsrael Encara es compraran cases camps i vinyes en aquest paiacutesraquo (3215) Lrsquoaccioacute eacutes portadora drsquouna promesa de futur per part del Senyor i seragrave quan el poble escollit deixaragrave de girar-se drsquoesquena al seu Deacuteu

Una nova alianccedila

El profeta veu acostar-se el temps en quegrave tindragrave lloc aquesta promesa de futur que comenccedila dient laquoLrsquoalianccedila que jo pactareacute amb el casal drsquoIsrael despreacutes drsquoaquells dies seragrave aquesta Posareacute la meva llei en el seu interior lrsquoescriureacute en el seu cor Llavors jo sereacute el seu Deacuteu i ells seran el meu poble Ho dic jo el Senyorraquo (3133)

Al llarg drsquoaquest capiacutetol Jeremies destaca tres punts essencials 1) el perdoacute de Deacuteu eacutes capaccedil de renovar el cor i drsquoestablir una nova relacioacute 2) Cal abandonar les forma-litats externes que no provenen del cor profund de la persona Llavors la llei seragrave interioritzada es tornaragrave cordial i entranyable i seragrave fet a cada persona el do drsquoun cor capaccedil de conversioacute 3) Srsquoestabliragrave una relacioacute personal plenament viscuda amb Deacuteu

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 45: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

43

laquoja no caldragrave que srsquoinstrueixin lrsquoun a lrsquoaltre dient lsquoConeixeu qui eacutes el Senyorrsquo perquegrave des del meacutes petit fins al meacutes gran tots em coneixeranraquo (3134)

Sorgiragrave doncs una nova esperanccedila que teacute molt a dir-nos avui als qui vivim sota el mestratge de Jesucrist Jeremies no margina les emocions laquoAi entranyes meves entra-nyes meves Quin mal a les parets del cor El cor em palpita no puc callar Fins quan haureacute de veure estendards i sentir el toc de guerraraquo (419-28) Tampoc no es guarda per a ell mateix allograve que el fa patir ni tan sols pateix per ell mateix sinoacute pel desastre de la filla del seu poble laquoEl plany del meu poble se sent des de terres llunyanes lsquoEl Senyor ja no eacutes a Sioacutersquoraquo (818-23)

Amb les seves confessions Jeremies prega i lluita amb el Senyor fins que misteri-osament arriba a descobrir la voluntat de Deacuteu i srsquoesforccedila a compartir-la amb la gent del seu poble En aquest sentit eacutes com un autor contemporani o millor eacutes actual i de tots els temps Eacutes actual perquegrave no tan sols la seva experiegravencia espiritual ens pot ajudar a nosaltres sinoacute que tambeacute ens ajuden les seves paraules i la seva crida

Concretament Jeremies ens diu com nrsquoeacutes drsquoimportant que tornem al nostre Deacuteu laquoIsrael si vols tornar torna cap a mi Trsquoho dic jo el Senyorraquo (41) De tal manera que potser cadascun de nosaltres podria fer-se seva aquesta pregagraveria posada en boca drsquoEfraiumlm laquoHe sentit com Efraiumlm es lamentava dient ldquoMrsquohas castigat com un vedell indogravemit i he apregraves la lliccediloacute Perograve fes-me tornar a tu i tornareacute perquegrave tu ets el Senyor el meu Deacuteuraquo (3118)

Enmig del desastre Jeremies patint ell mateix una dificultat darrere lrsquoaltra va endinsar-se per un camiacute drsquoesperanccedila Lrsquoesperanccedila que el nostre Deacuteu continua fidel el poble a qui Jeremies parla eacutes un poble a qui Deacuteu estima Per aixograve podem recordar una vegada meacutes aquesta promesa del Senyor laquoEn el desert ja em vaig complaure en el poble escapat de lrsquoespasa (hellip) El Senyor se mrsquoaparegueacute de lluny i em digueacute Trsquoestimo amb un amor etern per aixograve trsquohe atret i et soacutec fidelraquo (Jr 313)

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 46: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

44

Informacions

Cursos biacuteblics drsquoestiu

A la ciutat de Tarragona del dilluns 6 al divendres 10 de juliol srsquoha realitzat la 42 edicioacute dels cursos biacuteblics drsquoestiu organitzats per lrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoInstitut Superior de Ciegravencies Religioses Sant Fructuoacutes

Estimar descobrir i per damunt de tot entendre la paraula de Deacuteu eacutes molt impor-tant per a tots els cristians I com a resposta tenim aquests cursos que soacuten un merave-lloacutes regal o do que ens doacutena el Senyor

Aquest any ens hem endinsats i descobert el magniacutefic llibre dels Salms (150 ma-neres diferents perograve molt boniques de parlar amb el nostre Pare i tambeacute soacuten 150 maneres de poder demostrar tot lrsquoamor que tenim cap a Ell i alhora soacuten 150 formes drsquoun amor meacutes gran del Pare cap a nosaltres) de la magrave drsquoen Joan Ferrer i drsquoen Joaquim Maleacute als matins

A les tardes i de la magrave del professor Josep Lluiacutes Ariacuten ens va fer descobrir les cartes de Pau mdashprimera i segona carta als Tessalonicencs primera i segona carta als Corintis

Una instantagravenia dels cursos biacuteblics drsquoaquest estiu

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 47: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

45

i carta als Gagravelates Perograve a la vegada que ens feia trobar i identificar les coses meacutes im-portant en cada carta ens va oferir una visioacute diferent de lrsquoapogravestol Pau

Al migdia hem realitzat activitats culturals molt riques i diverses que complemen-ten els cursos una visita guiada per lrsquoAndreu Muntildeoz pel Museu Biacuteblic Tarraconense una altra visita a la meravellosa Catedral de Tarragona acompanyats per lrsquoEsperanccedila Amill Totes aquestes activitats complementagraveries soacuten molt necessagraveries ja que coneixem llocs importants i que si no fos per aquests cursos no els podriacuteem veure drsquoaquesta manera

Els cursos soacuten importants per acumular saber i conegraveixer millor la Paraula del nostre Pare Perograve el meacutes important eacutes compartir les classes les eucaristies diagraveries les activi-tats culturals els agravepats les estonetes per descansar i parlar els passeigs nocturns els gelatshellip

Per finalitzat cal dir que el que eacutes veritablement valuoacutes drsquoaquests cursos soacuten les me-ravelloses persones que pots conegraveixer des dels professors (amb els seus coneixements) que ens ajuden ha entendre poc a poc la Biacuteblia fins als companys i companyes que tens al teu costat que parlant amb ells et donen el regal meacutes bonic la seva experiegravencia la seva visioacute i la seva magrave per a quan la necessitem

Amb aquets cursos pots notar tot lrsquoAmor (heacutessed) que Deacuteu teacute envers nosaltres i la gran sort que tenim de tenir-lo en la nostra vida

Mireia Rubio

En Joaquim Maleacute tot fent classe

Informacions

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 48: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

46

Dos darrers volums de Scripta Biblica

LrsquoAssociacioacute Biacuteblica de Catalunya i el Departament de Biacuteblia de la Facultat de Teologia de Catalunya han volgut sumar-se a la celebracioacute del cinquantegrave aniversari de lrsquoaparicioacute de la Constitucioacute dogmagravetica Dei Verbum (1965) del Concili Vaticagrave II

Eacutes per aixograve que srsquohan dedicat els nuacutemeros 14 i 15 de la colmiddotleccioacute Scripta Biblica a aquesta temagravetica Els treballs publicats presenten una aproximacioacute substantiva al document del Vaticagrave II i lrsquoilmiddotlustren amb un parell drsquoexemples metodologravegicament sig-nificatius

Scripta Biblica 14 conteacute un primer escrit que vol ser lrsquoarticle de capccedilalera dels dos volums publicats on es fa un recorregut pel riquiacutessim progreacutes que la constitucioacute ha suposat en lrsquoestudi teologravegic dels nostres temps Lrsquoarticle eacutes obra de tres autors de casa nostra mdashCortegraves Puig i Tuntildeiacutemdash que han viscut de primera magrave lrsquoaplicacioacute de la Dei Verbum en els estudis exegegravetics Lrsquoestudi srsquoarticula en quatre temes fonamentals la nocioacute de revelacioacute la relacioacute entre Tradicioacute i Escriptura la inspiracioacute i la interpretacioacute del text biacuteblic mdashen el cas dels dos darrers amb lrsquoajuda del magisteri papal anterior des de Lleoacute XIII (Providentissimus Deus 1893) a Pius XII (Divino Afflante Spiritu 1943) Aquests temes van quedar despreacutes explicitats des del punt de vista exegegravetic en

el rellevant document de la Pontifiacutecia Comissioacute Biacuteblica La interpretacioacute de la Biacuteblia en lrsquoEsgleacutesia (1993)

Per continuar el treball es van es-collir dos exemples que visualitzessin el progreacutes teologravegic suscitat per la Dei Verbum i que permetessin una lectura exegegravetica transversal a partir drsquoun text significatiu de lrsquoAntic Testament repregraves pel Nou Testament i per la patriacutestica El primer exemple va ser Isaiumles 51-7 el cant o cagraventic de la vinya i el segon fou Nom-bres 214-9 lrsquoepisodi de la serp drsquoaram Els vam dedicar les Jornades de Biblistes Catalans celebrades a Vic i corresponents als anys 2012 i 2013

Aixiacute el primer volum es proposa lrsquoanagrave-lisi del cant o cagraventic de la vinya (Is 51-7) Se nrsquoestudien el text masoregravetic acompa-

Informacions

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 49: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

47

nyat del Targum i el text hebreu tal com es troba en el primer rotlle drsquoIsaiumles de la primera cova de Qumran Segueixen tres estudis sobre les quatre versions de la paragravebola dels vinya-ters (Mc Mt Lc Tom) que arriben a resultats no sempre concordants En qualsevol cas la pregunta de fons en tots els treballs eacutes el grau drsquoincidegravencia drsquoIsaiumles 5 i del Salm 118 en ca-dascuna de les versions Els comentaris drsquoIsaiuml-es 5 fets pels pares dels segles iv-v tanquen un segment ric i variat

El segon volum en canvi focalitza lrsquoaten-cioacute sobre el segon text (Nm 214-9) que srsquoanalitza en relacioacute amb Joan 314-15 (11-21) Els autors coincideixen en el pes simbograve-lic de la serp del desert la imatge de la qual eacutes considerada font de guaricioacute salvacioacute Srsquohi analitzen els significats en el marc del text masoregravetic de la traduccioacute greca dels Setanta o del targum Finalment srsquoestudia lrsquoapropiacioacute que en fa el Quart Evangeli on la serp enlairada es desplaccedila cap a Jesuacutes exaltat crucificat i glorioacutes font de vida Els pares dels segles ii i iii (Carta de Bernabeacute Justiacute Ireneu Tertulmiddotliagrave i Oriacutegenes) avanccedilaran en aquests camins Filoacute seragrave una veu isolada amb una proposta drsquointerpretacioacute almiddotlegograverica de Nombres 21 que concorda amb les seves habituals preocupacions hermenegraveutiques

Aquests dos darrers volums de Scripta Biblica ens mostren que la pluralitat drsquointer-pretacions pertany al moll de lrsquoos de la tradicioacute biacuteblica que eacutes una deu riquiacutessima de vida espiritual i drsquoestudi

Begonya Palau

Imatges inoblidables de Terra SantaDel dia 14 al 23 de juliol un grup de persones diferents en molts aspectes perograve

amb un afany comuacute formagraverem part de la peregrinacioacute a Terra Santa guiada per Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren i M de lrsquoEsperanccedila Amill Estic segur que per a tots nosaltres aquesta experiegravencia marcaragrave per sempre les nostres vides

Informacions

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 50: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

48

Molts sentiments han aflorat al llarg drsquoaquest viatge Alguns cops drsquoalegria altres drsquoemocioacute i admiracioacute i en altres ocasions tambeacute de nostagravelgia per una terra que srsquoenyo-ra nomeacutes de pensar que despreacutes srsquoha de tornar a deixar

Els llocs pels quals ha transcorregut el nostre pelegrinatge han estat molts Llocs sants que han presenciat els fets meacutes transcendents de la histograveria de la humanitat indrets de pedres milmiddotlenagraveries banyades per la sang drsquoun passat de guerres i foscor perograve tambeacute plens de glograveria i majestuositat ciutats que no srsquohan resignat a cedir al pas del temps paisatges idiacutelmiddotlics que et transporten als temps biacuteblics Tambeacute ciutats modernes que amb la seva gent ens recorden que Terra Santa eacutes una terra de conflictes perograve tambeacute una terra viva que teacute dret a lrsquoesperanccedila

Soacuten tantes les imatges i els moments especials que hem viscut que no tindriacuteem prou pagravegines per a descriure-ho Conformem-nos evocant la meva visioacute com a pelegriacute tot recuperant aquelles imatges que guardo com a meacutes entranyables

I comenccedilo evocant el segon dia de viatge tornant de Canagrave de Galilea Lrsquoautobuacutes davallava per la carretera i despreacutes drsquouna estona de trajecte com si un teloacute srsquoaixequeacutes de sobte en girar un revolt aparegueacute davant nostre el mar de Galilea Lrsquoaigua era dau-rada per lrsquoefecte del sol de la tarda i les muntanyes verdes del seu voltant baixaven amb suavitat fins a la vora del llac Em vaig trobar davant de tantes escenes de lrsquoEvangeli Tot drsquouna pensava que aquell era lrsquoescenari de les vides trobades dels germans Andreu i Pere amb Jesuacutes En aquell espai idiacutelmiddotlic el Senyor va cridar aquells humils pescadors a convertir-se en pescadors drsquohomes Tiberiacuteades eacutes una mena de gran temple natural on la comunioacute amb Deacuteu es fa meacutes fagravecil I quegrave dir dels sants llocs com Tabga Cafarnauumlm

Vora el llac de Galilea

Informacions

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 51: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

49

Coraziacuten Soacuten tota una evocacioacute a les consoladores benaurances i de lrsquoaccioacute miraculosa i misericordiosa del Senyor Aquell paratge ple de pau eacutes una barreja de natura histograve-ria espiritualitat i fecundes tradicions

Una terra perograve no teacute sentit sense la seva gent i el nostre pelegrinatge va servir tambeacute per a establir llaccedilos de comunioacute amb els nostres germans cristians i per a com-prendre la diversitat humana i religiosa que existeix a Terra Santa jueus cristians i musulmans La pau eacutes un preuat tresor a Terra Santa no sempre fagravecil drsquoaconseguir Quina contradiccioacute oi Una terra beneiumlda per les promeses de Deacuteu i a la vegada tan marcada per les guerres i els odis Fills tots drsquoun mateix Deacuteu Recordo de manera espe-cial la trobada amb els nostres germans cristians de la comunitat de Taybeh lrsquoEfraiumlm evangegravelica que em va ajudar a entendre des del present lrsquoestil de vida de les primeres comunitats cristianes a quegrave sant Pau dirigia les seves cartes

En la mateixa liacutenia fou emocionant veure com els franciscans malgrat les adver-sitats que han drsquoafrontar cada dia continuen custodiant com a autegraventics laquosoldats de Cristraquo els llocs sants que a traveacutes dels segles han anat visitant els pelegrins Cal agrair la gran tasca drsquoaquesta congregacioacute a Terra Santa ja que sense el seu carisma la seva fe i la seva persistegravencia molt possiblement molts dels llocs sants serien ara nomeacutes un antic record

No puc deixar drsquoesmentar els escenaris de Betlem i Jerusalem lligats iacutentimament al projecte de la Histograveria de la Salvacioacute Les basiacuteliques de la Nativitat i del Sant Sepulcre guarden el record del Naixement i de la Resurreccioacute de Jesuacutes que omplen de sentit la nostra vida Soacuten espais carregats drsquohistograveria i de tradicions i els vam voler viure en

Lrsquohort del Getsemaniacute

Informacions

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 52: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

50

profunditat La pau i lrsquoemotivitat de Getsemaniacute la magravegica atraccioacute drsquoespais arqueo-logravegics com Bet-Xean Cesarea mariacutetima les fortificacions de lrsquoHerodegraveon i Masada el misticisme del Mont Moriagrave on srsquoerigiacute el Temple de Jerusalem o la bellesa dels paisatges com el desert de Judagrave el riu Jordagrave o el llac de Galilea Totes aquestes imatges comple-menten les infinites vivegravencies drsquouna experiegravencia uacutenica per a un jove com jo

Haig drsquoagrair a Mn Antoni Peacuterez de Mendiguren les seves magniacutefiques explica-cions les atencions i la tasca organitzadora de lrsquoEsperanccedila Amill i lrsquoamistat del grup de pelegrins que sempre acompanyaran els meus records No vull deixar drsquoesmentar tambeacute lrsquoemocioacute drsquohaver estat acompanyat per Maria Josepa Argilaga i per Mn Joan Magiacute de qui tant he apregraves Ell i els meus pares han estat els responsables de la meva atraccioacute per Terra Santa Va ser ell qui fa vint anys em batejagrave amb aigua del riu Jordagrave

Dono gragravecies a Deacuteu perquegrave mrsquoha concedit el favor de visitar Terra Santa i espero poder tornar a gaudir-la de la mateixa manera que ho he fet aquesta vegada

Andreu Muntildeoz Virgili

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Fra Jordi Cervera i Valls va dedicar la seva tesi doctoral a lrsquoestudi drsquoun tema espe-cialment complex de la Carta als Hebreus (Esauacute el rebutjat de la comunitat Barcelona 1999) i a partir drsquoaleshores ha continuat publicant estudis sobre diversos aspectes drsquoHebreus obra misteriosa i fascinant

Ara acaba de sortir Jesuacutes en la Carta als Hebreus Una cristologia de matriu jueva (Colmiddotlectagravenia Sant Paciagrave 110) Barcelona Facultat de Teologia de Catalunya 2015 250 pagravegines amb un prograveleg de Mn Gaspar Mora i Bartregraves el primer gran estudioacutes catalagrave de la Carta als Hebreus

Lrsquoestudi de Jordi Cervera eacutes realment interessant i innovador Es presenta dividit en tres parts i un epiacuteleg Al final conteacute la densa relacioacute dels volums en quegrave es fonamenta lrsquoestudi i es clou amb un iacutendex drsquoautors i un altre de citacions

En la primera part lrsquoautor presenta una descripcioacute dels destinataris drsquoaquest escrit mdashlaquoels hebreusraquomdash en el context drsquouna agravemplia panoragravemica histograverica que portagrave a la constatacioacute de laquola marginacioacute progressiva dels cristians de matriu juevaraquo

En la segona part Jordi Cervera entra de ple en la tesi de la seva monografia laquoldquoAls hebreusrdquo una autoria i uns destinataris de matriu juevaraquo Lrsquoautor despreacutes de mostrar de manera detallada aspectes insogravelits o contradictoris de lrsquoobra afirma

Informacions

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 53: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

51

laquoEl discurs drsquoHebreus ens pot semblar de vegades confuacutes contradictori i tambeacute am-bigu Lrsquoautor se serveix de la progravepia tradicioacute jueva per fer comprensiva la grandesa de la figura de Crist a creients de matriu jueva perograve la primera redaccioacute de lrsquoescrit resul-taria massa judaiumltzada per a un colmiddotlectiu de destinataris meacutes ampli que lrsquooriginari i al qual es vol fer arribar el discurs Eacutes aleshores en aquest segon moment quan srsquointrodueixen afirmacions meacutes categograveri-ques aquesta retocs apologegravetics sobretot en el tema de lrsquoexpiacioacute dels pecats per proclamar decididament que tan sols la sang de Crist eacutes vagravelida per a expiar-los Garuti va meacutes enllagrave de la nostra propos-ta i hi distingeix tres moments redacci-onals mdashno pas dosmdash el Mestre lrsquoobra redaccional i lrsquoescola que fa lrsquoedicioacute epistolarraquo (pagraveg 78)

A partir drsquoaquiacute formula la seva comprensioacute de la cristologia de la Carta als HebreuslaquoLrsquoautor drsquoHebreus teacute assumida la teologia de la creu de la primitiva comunitat

cristiana que llegeix la mort de Jesuacutes com una mort redemptora que expia el pecat Aixograve en la tradicioacute jueva srsquoexpressava cultualment i teologravegicament en lrsquoactivitat sa-crificial sobretot en la lituacutergia del dia de lrsquoExpiacioacute la gran diada del perdoacute quan el gran sacerdot teacute un paper insubstituiumlble Lrsquoautor drsquoHebreus escenifica la mateixa cerimogravenia al cel oficiada pel gran sacerdot Jesuacutes que ofereix una sang expiatograveria que eacutes la progravepia Aquesta eacutes la peculiaritat uacutenica en tot el Segon Testament drsquoassociar el sacrifici expiatori del gran sacerdot amb Jesucrist mort i ressuscitat convertit en Hebreus en viacutectima i gran sacerdot celestial Aquesta lectura cultual de Jesuacutes neix de la necessitat drsquoelaborar una teologia i una praxi sobre lrsquoexpiacioacute i el perdoacute dels pecats que respongui a les vicissituds que plantegen les comunitats del segon terccedil del segle i de la nostra eraraquo (pagravegina 111)

A fi drsquoexemplificar aquesta peculiar cristologia Jordi Cervera en els capiacutetols 6-9 del seu estudi ens ofereix una traduccioacute nova de caragravecter literal i un digniacutessim co-mentari teologravegic drsquoun gran ventall de textos drsquoHebreus que despleguen aquesta laquoma-triu juevaraquo del pensament de lrsquoescrit que subratlla el caragravecter sacrificial de la mort de Crist com a donacioacute personal que realitza lrsquoexpiacioacute dels pecats del moacuten El misteri de Jesucrist clavat en creu eacutes llegit per Hebreus des de la perspectiva cultual jueva

Informacions

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 54: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

52

perograve renovellada de manera absoluta Ell eacutes el veritable gran sacerdot que srsquoofereix a si mateix com a sacrifici salvador

Jesuacutes en la Carta als Hebreus eacutes un llibre virtuoacutes en quegrave lrsquoautor demostra la seva periacutecia en lrsquoart subtil de navegar dins drsquoaquest llibre tan singular difiacutecil i atractiu de la literatura cristiana dels oriacutegens Expressem la nostra felicitacioacute a fra Jordi Cervera per aquest estudi i alhora gosem suggerir-li que ens ofereixi un comentari seguit drsquoaquest llibre que ell coneix possiblement millor que ninguacute a Catalunya

Joan Ferrer

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Enric Cortegraves eacutes un professor miacutetic fa gairebeacute quaranta anys em va ensenyar hebreu i arameu i mai no lirsquon deixareacute drsquoestar agraiumlt Les seves obres triguen anys a veure la llum passen per lrsquoalambiacute del seu pensament durant molt de temps fins que afloren com un fruit saboroacutes drsquoaltiacutessima graduacioacute intelmiddotlectual

Els Testaments dels Dotze Patriarques (Barcelona Facultat de Teologia de Catalu-nya ndash Associacioacute Biacuteblica de Catalunya ndash Fundacioacute Biacuteblica Catalana [Institut Camboacute] 2014 316 pagravegines) eacutes la darrera obra drsquoEnric Cortegraves Conteacute un valuoacutes estudi intro-

ductori drsquoaquesta obra transmesa per copistes cristians des del segle ii dC i considerada com laquola joia de la coronaraquo del moacuten de la literatura intertestamentagraveria que possiblement valdria meacutes anomenar literatura religiosa judeohel-leniacutestica Els Testaments presenten mdashen les pre-cises i belles paraules de Cortegravesmdash una laquorecep-cioacute delicada i ensems profunda i entranyable de lrsquoamor al proiumlsme que reberen de lrsquoEvangeli Tanmateix el material jueu procedent drsquouna digestioacute multisecular dels relats de lrsquoAntic Tes-tament hi eacutes tan abundant que fa pensar a la majoria de gent encara avui que els seus autors eren jueus iquestUn autor cristiagrave judeocristiagrave iquestUn autor jueu Eacutes lrsquoenigma del llibre que es mou en

Informacions

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 55: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

53

lrsquoagradable ficcioacute literagraveria de lrsquoescena solemne de comiat de tots i cada un dels dotze fills de Jacob que moribunds criden els seus fills (els espirituals sobretot) per exhor-tar-los i per anunciar-los que al final sorgiragrave de LeviacuteJudagrave el SacerdotRei Salvador de tot Israel i de tots els gentils un home-Deacuteu ldquoque menjaragrave i beuragrave amb els homesrdquo Sigui com sigui la lectura de lrsquoobra porta a un millor coneixement del judaisme aixiacute com drsquoaquest fascinant cristianisme dels primers tempsraquo

Lrsquoobra segueix un esquema preciacutes cadascun dels dotze testaments conteacute una intro-duccioacute tot seguit ve la traduccioacute catalana del text grec acompanyada drsquoun aparat de notes impressionant que precisa el sentit del text nrsquoindica els paralmiddotlels i dialoga amb la bibliografia criacutetica internacional Alguns testaments contenen apegravendixs textuals de gran interegraves el Testament de Leviacute inclou lrsquoafegitoacute del manuscrit e a TestLev 23 i Cor-tegraves ha traduiumlt tambeacute el testament de Neftaliacute hebreu El volum es clou amb tres iacutendexs importants de mategraveries drsquoautors i lrsquoimpressionant iacutendex de citacions que mostren la magnitud imponent del treball criacutetic que ha fet lrsquoautor en lrsquoaparat de notes

Llegint el llibre hi aprenem que laquoles coses que heu escoltat del vostre pare trans-meteu-les als vostres fills perquegrave el Salvador dels pobles us aculli perquegrave Ell eacutes veritat i paciegravencia benegravevol i humilraquo (TestDan 69) No podem fer altra cosa que agrair al nostre mestre el savi Enric Cortegraves que hagi publicat aquest llibre formidable que lrsquohonora i que eacutes un motiu drsquoorgull per a la cultura biacuteblica catalana

Joan Ferrer

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea

Aquesta seria la pregunta a quegrave correspondria a tall de resposta el tiacutetol drsquoun llibre que acaba de sortir del forn Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia (fitxes drsquoestudi) Es tracta drsquoun treball realitzat per Marc Bouzas Ariadna Comas i Marc Soler (tots tres graduats en Histograveria i estudiants del magravester en Humanitats de la UdG) amb revisioacute cientiacutefica del Dr Joan Ferrer i que ha estat editat per la Universitat de Girona El llibre eacutes fruit de lrsquoexperiegravencia drsquoun seminari de Llenguumles del Moacuten de la Biacuteblia realitzat en el marc dels estudis de postgrau drsquoaquesta universitat i eacutes una mena drsquoassaig de resposta a una necessitat pedagogravegica imperant quan hom srsquoatansa a una llengua tan feixuga com lrsquohebreu biacuteblic aprendre legravexic i poder-se posar a llegir el text com meacutes aviat millor

Informacions

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 56: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

54

En aquest sentit Mil paraules hebrees per a llegir la Biacuteblia conteacute mil fitxes prepara-des per a ser impreses a dues cares de tal manera que cada pagravegina (el llibre teacute unes 125 pagravegines) consta de vuit fitxes amb un mot hebreu al davant (amb informacioacute molt uacutetil per a lrsquoestudi com ara variants ortogragravefiques gegravenere del mot estat constructe etc) i la traduccioacute catalana meacutes usual al darrera (amb el nombre de vegades que trobem aquella paraula en la Biacuteblia) Lrsquoordre srsquoha dut a terme seguint criteris de frequumlegravencia Aixograve significa que per exemple la paraula hebrea ben lsquofillrsquo apareix entre les primeres (perquegrave teacute 4941 ocurregravencies en la Biacuteblia Hebrea) mentre que per a trobar naʿal lsquosan-dagraveliarsquo caldria buscar-la cap al final de tot (amb nomeacutes 22 ocurregravencies en el text biacuteblic)

La metodologia inherent en aquestes fitxes eacutes progravepiament mnemotegravecnica eacutes a dir que lrsquoestudiant ha de memoritzar (primer pas abans drsquoaprendre i assimilar) el signifi-cat de cada mot hebreu i anar passant fitxes fins que els sagravepiga tots fins que tingui tots els cromos de la colmiddotleccioacute Cal dir que la colmiddotleccioacute no eacutes sencera ja que no srsquohi inclouen molts noms propis ni paraules amb nombres drsquoocurregravencies molt baixos (la paraula amb la frequumlegravencia meacutes baixa teacute 16 ocurregravencies) ni tampoc com eacutes logravegic hagravepax (mots que apareixen un sol cop)

El megravetode de fitxes drsquoestudi per a lrsquoadquisicioacute de vocabulari de llenguumles antigues teacute paralmiddotlels en la literatura pedagogravegica anglosaxona i ara mercegraves a aquesta obra fruit de laquola imaginacioacute i lrsquoentusiasmeraquo tambeacute eacutes present en el moacuten de lrsquoensenyament en catalagrave Aquest eacutes un elogi que no podem deixar de fer ategraves que eacutes una baula meacutes (i totes compten) en la rica tradicioacute cultural catalana

Cal donar les gragravecies als autors de les fitxes en Marc Bouzas lrsquoAriadna Comas i en Marc Soler per la gran tasca que han fet al servei de totes aquelles persones que com

ells en el seu moment volen dedicar part de la seva vida a aprendre una de les llenguumles amb quegrave el poble drsquoIsrael ha vehiculat la Pa-raula de Deacuteu Penso sincerament que lrsquoeina pedagogravegica que ens lliuren eacutes de primer nivell i que per tant eacutes gairebeacute indispensable per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en el moacuten de lrsquohebreu biacuteblic

I aquest no eacutes un agraiumlment gratuiumlt perquegrave enfrontar-se a una tasca com aquesta en un moment en quegrave el moacuten de les Humanitats estagrave malferit eacutes un acte de valentia que honora els seus protagonistes Felicitats Ariadna i Marcs

Arribats a aquest punt eacutes just i necessari do-nar les gragravecies al Dr Joan Ferrer savi i infatiga-ble membre de la nostra ABCat no nomeacutes per

Informacions

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 57: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

55

la tasca de revisioacute cientiacutefica que ha dut a terme en aquest projecte sinoacute molt espe-cialment per haver tingut la idea de realitzar aquest seminari de Llenguumles del Moacuten Antic a la UdG (que cal dir-ho ha fet soli Deo gloria al marge de cap pecuacutenia o reconeixement de cregravedits) i haver contribuiumlt a quegrave cada vegada meacutes persones puguin accedir a la Paraula de Deacuteu amb comprensioacute i seriositat tal com pretenem fer tots els qui formem part de la nostra ABCat Vet aquiacute doncs una veritable tasca acadegravemica i pastoral ensems

Joaquim Maleacute i Ribera

Informacions

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 58: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

56

Antonio Pintildeero Guiacutea para entender a Pablo de Tarso Una interpretacioacuten del pensamiento paulino Madrid Editorial Trotta 2015 575 pagravegines

Pau de Tars mdashsant Paumdash eacutes un per-sonatge fascinant de la histograveria del moacuten En lrsquoespai de trenta anys mdashprobable-ment entre el 33 dC i el 64 en quegrave moriacute a Roma durant el regnat de Neroacutemdash va deixar escrites set cartes laquoautegraventiquesraquo (1Tessalonicencs entre lrsquoany 50 i el 52 Gagravelates Filipencs Filegravemon i 1Corintis entre els anys 54 i el 58 i lrsquoany 57 2Co-rintis [potser Gagravelates] i Romans) que han marcat la histograveria de la fe cristiana de ma-nera definitiva

En els darrers anys una segraverie drsquoobres serioses es formulen tot un seguit de quumlestions intrigants va ser Pau exclusi-vament jueu tot i que va neacuteixer en un moacuten grec va abandonar la llei jueva o beacute es va comportar sempre com un jueu practicant pensava que el Messies drsquoIs-rael era un mer eacutesser humagrave que despreacutes de la resurreccioacute va ser exaltat per Deacuteu a un rang diviacute

El professor Antonio Pintildeero en aquest llibre dens i francament interessant es planteja una aproximacioacute al complex moacuten de Pau de Tars La Guiacutea consta de les parts seguumlents la primera eacutes una aproximacioacute breu al personatge i al seu moacuten la segona mdashque constitueix el nu-cli del llibremdash conteacute una traduccioacute de lrsquoautor mdashque eacutes un conspicu catedragravetic de filologia gregamdash amb un comentari

Notiacutecies bibliogragravefiques

ben formulat de les set cartes indiscuti-des de Pau la darrera seccioacute eacutes un breu assaig de resposta a les quumlestions sobre el pensament de Pau formulades per la bi-bliografia recent

Trobo que aquesta Guiacutea para enten-der a Pablo de Tarso eacutes un llibre serioacutes i ben informat que compleix lrsquoobjectiu que es proposa presentar Pau i el seu pensament a un puacuteblic culte Eacutes una guia que desbrossa el camiacute per a reflexions meacutes profundes que necessagraveriament han de tenir una perspectiva meacutes teologravegica

Joan Ferrer

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 59: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

BUTLLETIacute DE LrsquoASSOCIACIOacute BIacuteBLICA DE CATALUNYA Nuacutem 121 Setembre del 2015Direccioacute Joan Ferrer Gutenberg 15 - 08397 Pineda de Mar esperanccedila amill Sant Antoni 89 ndash 43800 Valls Adreccedila electrogravenica butlletiabcatcat Secretaria secretariabcatcat Administracioacute Pla de Palau 2 ndash 43003 Tarragona Disseny de la coberta Narciacutes Comadira Composicioacute Imatge-9 SL (Valls) Impressioacute Gragravefiques Moncunill SL (Valls) DL B-23633-1978 ISSN 2013-9381

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex
Page 60: 121. setembre 2015 · 2015-11-25 · 121. setembre 2015 Butlletí de l’ A ... juny de 2015 a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona. El treball

PORTAL

La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacuteJan J Stefanoacutew

Pagraveg 1

ARTICLES

laquoFilla la teva fe trsquoha salvatraquo estudi de Mc 524b-34M de lrsquoEsperanccedila Amill

Pagraveg 5

El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedilaDamiagrave Roure

Pagraveg 35

INFORMACIONS

Cursos biacuteblics drsquoestiu

Dos darrers volums de Scripta Biblica

Imatges inoblidables de Terra Santa

Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus

Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves

Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia HebreaPagraveg 44

NOTIacuteCIES BIBLIOGRAgraveFIQUES

Joan FerrerPagraveg 56

  • Portada
  • Portal
    • La Sagrada Escriptura font drsquoevangelitzacioacute
      • Articles
        • Filla la teva fe trsquoha salvat Estudi de Mc 524b-34
        • El profeta Jeremies entre el desastre i lrsquoesperanccedila
          • Informacions
            • Cursos biacuteblics drsquoestiu
            • Dos darrers volums de Scripta Biblica
            • Imatges inoblidables de Terra Santa
            • Fra Jordi Cervera i la Carta als Hebreus
            • Els Testaments dels Dotze Patriarques drsquoEnric Cortegraves
            • Quantes paraules cal saber per a poder llegir la Biacuteblia Hebrea
              • Notiacutecies bibliogragravefiques
              • Iacutendex