11. La Segona república (1931-36)

11.1. La proclamació de la República i el període constituent

La Repúblicaarriba

-victòria de candidatures del Pacte de S. Sebastià a les grans ciutats, per bé que

són derrotats en el conjunt del país (12-IV: municipals)

-renúncia Alfons XIII i abandó país-govern provisional i proclamació oficial de

la Segona RE

el 14-IV-1931degut

-catalanisme conservador: Lliga Regionalista

-catalanisme progressista: P. Catalanista Republicà, Acció

Catalana, Acció Republicana, ERC, P. Republicà Català, Estat Català

-partits d’esquerra: Unió Socialista, P. Ccomunista Català, Bloc Obrer i

Camperol-sindicalistes: CNT, UGT

-caire feixista: JONS (1931) unides a Falange (1933)

-monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal Demócrata, Acción Española, CEDA

(Gil Robles, 1933)-autonomistes: PNB

-republicans: Izquierda Republicana (Azaña, Domingo, 1934), ORGA

-revolucionaris: PSOE, PCE-sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI)

presenta

opcions polítiques diverses

són

neixun marc internacional

complicatdonat

-crisi econòmica dels anys 30-consolidació del feixisme italià, pujada al poder del nazisme i totalitarismes a molts

països europeus-admiració pel comunisme en els ambients

obrers revolucionaris

portapolarització

política i social

adoptaprimeres mesures:

-amnistia general per a presos polítics, llibertats pols. i sindicals, protecció

pagesos expulsats-eleccions a Corts constituents

aprovanova Constitució (XII-1931):

-sobirania popular-Estat integral amb autonomies

-poder legislatiu: Corts (unicameral)-poder judicial: jutges independents

-ampli reconeixement de drets individuals, polítics i socials: igualtat davant la llei,

educció i treball i no discriminació, vot als 23 anys, sufragi dones, possibilitat

d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci

11. La Segona república (1931-36)

11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista

L’acció del govern

se centra en

-separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura (prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i escoles

religioses)-Llei de congregacions: límit als béns de comunitats

-dissolució i expulsió jesuïtes

primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores, obligació de posar en conreu les terres aptes

reforma agrària:-Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les

propietats agràries incultes, i creació del IRA-problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933)

-reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals

d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa-creació Guàrdia d’Assalt

-reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió

-millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca

nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936)

política social:- Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats

mixtos (arbitratge)-creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment

salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda)-no es planteja la reforma fiscal

topa

-conflictivitat laboral anarquista (considera la república una ocasió idònia per fer la revolució):

vagues generals, comunes llibertàries-radicalització organitzacions camperoles (CNT,

UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres-1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127

Terres expropiables

Segons el tipus de terra:-ofertes voluntàriament

-comprades amb fins especulatius-les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal

-les incultes o mal conreades-les que sempre estan subjectes a arrendament

-les que superin un determinat nombre d’h.

Segons la propietat:-senyories

-Grans d’Espanya

- restants

IRA

comunitats de pagesos

les lliura a

expropiació feta per

sense

amb

indemnització

LA REFORMA AGRÀRIA:

troba

-depressió econòmica mundial: perjudica el comerç exterior i l’emigració

-problemes derivats de la pol. econòmica: més salaris però no productivitat, enfonsament inversió

privada, disminució despesa pública

11. La Segona república (1931-36)

10.3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932

La República espanyola

permet

implantació Generalitat

aprovació Estatut

d’autonomia (1932)

superat

el cop de força de Macià: proclamació de la República catalana, disposicions

per organitzar els ajuntaments, nomenaments (gov. civil, alcalde de B)

Núria:-estat autònom dintre la República

espanyola-dret d’autodeterminació dins de la

República Federal espanyola-sobirania catalana i oficialitat del català

-possibilitat d’agregar territoris-definició de competències

redactat

discutit

Corts (9-IX-1932):-eliminació del preàmbul

-regió autònoma-castellà com a cooficial

-competències en règim local, obres públiques, ordre públic, serveis socials i

justícia-Tribunal de Cassació

-no permet federar territoris

un cop aprovada la Constitució (9-XII-1931) i després d’un intent de cop

d’estat (Sanjurjo (VIII-1932)

l’autonomia de Catalunya

mitjançant

actuaorganització:

-Estatut interior de Catalunya (força soberanista): determina el contingut de les institucions de govern

-normes sobre règim local i llengua catalana

-acció social: cooperatives agràries, mutualitats, sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de

protecció del medi ambient-suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF,

Consell de Treball-modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre

dona, ...-reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de

conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs

d’inconstitucionalitat)

economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres

d’experimentació agrària

ensenyament::-fundació centres de tots nivells (Institut-Escola)

-millores laborals i salarials als mestres-coeducació, laïcítat, colònies d’estiu

-catalanització escolar i social

divisió territorial: model comarcalista (38 com.)

11. La Segona república (1931-36)

11.5. El bienni conservador (1933-35)

El bienni conservador

és

el període de govern dels partits de centredreta després d’haver guanyat les

eleccions de XI-1933 (P. Radical [Lerroux], CEDA [Gil Robles])

comporta

fre als canvis legislatius

com són

-reforma agrària: es tornen les props. incautades als nobles i s’anul·la la cessió

de propietats mal conreades però s’assenten més pagesos que en el bienni

anterior, llibertat de contractació-dotació d’un pressupost de culte i clergat

i intent de signatura d’un Concordat-es manté la reforma militar i s’amnistien

els sublevats del 1932-respecte als canvis educatius

-paràlisi discussió de l’Estatut Basc

proliferació de vagues i conflictes contra el nou govern propiciades pel sector radical del PSOE i els anarquistes

provoca

portarevolució

d’octubre 1934

-una vintena d’insurreccions, una altra de vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa

del poder local o provincial) a Espanya-Astúries: revolució socialista impulsada per la

UHP (5-X)-Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X)

acaba

-intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet)-uns 1500 morts i milers de detinguts-suspensió de l’Estatut (no abolició)

acabaderrotat electoralment

el II-1936

degut a

-repressió dels moviments populars-paràlisi de les reformes (que mobilitza electoralment els sectors de la CNT)

-constants crisis de govern-mala imatge del govern (casos de

corrupció: estraperlo)

consisteix

11. La Segona república (1931-36)

11.6. El triomf del Front Popular

El Front Popular

és

una coalició de partits republicans d’esquerra, socialistes i comunistes,

recolzats pels sindicats

planteja

programa mínim:-amnistia per als represaliats de 1934

-restitució dels càrrecs-recuperació de la legislació del primer

període republicà

s’enfronta a

Bloque Nacional (Espanya)Front Català d’Ordre

obtémolts més diputats però pocs vots més (1,5%), 5,4% els centristes, degut al sistema electoral

que prima les opcions majoritàries

governaAzaña, pres. República

Casares Quiroga, pres. govern

troben

una situació de tensió social desbordant:-oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària

(>500.000 H afectades entre III/VII-36)-oposició de l’Església

-intensa mobilització popular anarquista, comunista i socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que

en la democràcia): vagues, ocupació de terres, ...-milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que

realitzen accions violentes

obre

camí a la conspiració militar