1.1. El camí cap un desenvolupament sostenible: de la Cimera de … · 2019-02-06 · AJUNTAMENT...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .

AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Acció Territorial i Medi Ambient

1. Introducció

1.1. El camí cap un desenvolupament sostenible: de la Cimera de Rio fins a la conferència de Hannover El 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro la Cimera per la Terra, anomenada també Conferència de les Nacions Unides pel Medi Ambient i el Desenvolupament. De la Cimera per la Terra en va sorgir l’Agenda 21, que incideix en les polítiques i estratègies que els països han d’emprendre en l’àmbit mundial cap el desenvolupament sostenible, “ ...un desenvolupament que satisfaci les necessitats del present sense comprometre la possibilitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats...”. L’Agenda 21 de la Conferència de Rio reconeix que difícilment podran dur-se a terme les transformacions necessàries per a la sostenibilitat del desenvolupament als seus distints nivells, sense l’assumpció de tals objectius per part dels poders locals. L’any 1994 es va celebrar a Aalborg (Dinamarca) la Primera Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, on es va redactar la Carta d’Aalborg, que instava els municipis a iniciar, seguint la filosofia de l’Agenda 21 de la Cimera de la Terra, el procés de les Agendes 21 Locals per al desenvolupament sostenible d’aquests municipis. Actualment hi ha prop de 700 municipis (inclou també entitats supramunicipals) d’Europa que han signat la Carta d’Aalborg, entre ells el municipi de Vilanova i la Geltrú. L’any 1996 tingué lloc a Lisboa (Portugal) la Segona Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, on donant continuïtat a la Carta d’Aalborg, es va generar el document “De la Carta a l’acció” orientat a aprofundir el procés cap a l’elaboració de l’Agenda 21 Local. L’any 1997 es va constituir a Manresa, la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona. Tots els municipis catalans que l’integren, Vilanova i la Geltrú entre ells, han adquirit el compromís de treballar i iniciar l’acció cap a sostenibilitat. El febrer de l’any 2000 tingué lloc a Hannover (Alemanya) la Tercera Conferència de Ciutats i Pobles Sostenibles on, a partir de l’avaluació dels progressos en el camp de la sostenibilitat en molts municipis, es declara el compromís de seguir treballant en el camí del desenvolupament sostenible.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


1.2. El Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú 1.2.1. L’auditoria ambiental municipal L’any 1999 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va elaborar una auditoria ambiental del municipi de Vilanova i la Geltrú1. L’auditoria ambiental de Vilanova i la Geltrú s’ajusta a la metodologia establerta en el Programa d’Auditories Municipals de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. L’auditoria ambiental municipal consta d’una anàlisi i diagnosi ambiental detallat del municipi, i d’un Pla d’acció ambiental. El Pla d’acció ambiental es concep com un document que defineix les estratègies i les polítiques ambientals del municipi, concretades en programes i accions definides.

1.2.2. El Fòrum ambiental del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú Una vegada finalitzats els treballs de l’auditoria ambiental municipal l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú disposava d’una proposta de Pla d’acció ambiental. Amb la voluntat que el Pla d’acció ambiental sigui un document àmpliament consensuat pels agents socials i econòmics de la població, l’Ajuntament, de manera prèvia a la seva aprovació, ha iniciat un procés de participació pública que ha anomenat “Fòrum ambiental del pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú” La finalitat d’aquest Fòrum ambiental ha estat establir un marc d’intercanvi d’informació, diàleg i consens del Pla d’acció ambiental amb els principals agents locals de Vilanova. A partir del debat generat en aquest procés de participació pública s’ha revisat i redactat el present Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú2.

1 L’Auditoria ambiental municipal de Vilanova i la Geltrú ha estat realitzada per l’empresa TALLER D’ENGINYERIES, SA, seleccionada en el concurs públic de la Diputació, de data gener de 1999. 2 En l’annex d’aquest document es descriu el procés de Fòrum ambiental

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2. Pla d’acció ambiental 2.1. Objectius i metodologia del Pla d’acció ambiental El Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú és el document estratègic que haurà de regir la política ambiental de Vilanova i la Geltrú i es constitueix com l’eina bàsica per a l’elaboració de l’Agenda 21 Local. El Pla d’acció ambiental es concep com un projecte integral, global i participatiu:

• Integral, perquè afecta directament a l’Ajuntament, però també a les entitats, institucions i sectors amb més capacitat de decisió en el municipi, amb una clar sentit de cooperació entre el sector públic i privat.

• Global, perquè planteja de manera transversal un conjunt d’estratègies i actuacions que han de fer caminar el municipi cap un desenvolupament sostenible.

• Participatiu, perquè la participació ciutadana es considera un element clau en el

procés per obtenir el consens social i per assolir els objectius plantejats. El Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú s’estructura jeràrquicament en línies estratègiques, programes d’actuació i accions:

• Línies estratègiques: Definició de les línies estratègiques d’actuació que han de definir la política ambiental del municipi amb criteris de sostenibilitat.

• Programes d’actuació: camps concrets d’actuació dins de cada línia estratègica. • Accions: Concreta els projectes, treballs i accions concretes que es proposa portar a

terme. Les accions es defineixen mitjançant unes fitxes estandarditzades. Cadascuna de les fitxes detalla la línia estratègica i el programa d’actuació on s’emmarca l’acció, es fa una descripció detallada de l’acció, i finalment es fa una valoració, bàsicament qualitativa, sobre diversos aspectes relacionats amb l’aplicació de l’acció (terminis d’execució, prioritat, cost, fonts de finançament, competència en l’execució, indicadors associats).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Els aspectes considerats en aquesta valoració són:

• Termini d’execució/implantació : es valora l’horitzó temporal de realització de l’acció (en cas d’accions puntuals) o d’implantació (en cas de tractar-se d’accions continues o periòdiques).

Es diferencies tres terminis d’execució/implantació: Curt (Termini recomanat de 0-2 anys), mitjà (de 3 a 5 anys) o llarg (de 6 a 10 anys).

• Prioritat: Indica l’ordre que cal realitzar les accions dins d’un mateix termini de temps. Es valora en màxima (1), mitjana (2) i baixa (3).

• Cost: Valora el grau d’inversió necessari per a portar a terme l’acció. El grau d’inversió

s’estima sempre que sigui possible. Les accions que no tenen valoració econòmica pot ser perquè no s’ha pogut estimar (s’indica amb sense cost assignat) o perquè es tracta de tasques organitzatives o tècniques que pot fer el mateix ajuntament (s’indica amb cost organitzatiu i/o tècnic).

• Competència: Valora el grau de competència municipal per a portar a terme l’acció.

En algunes accions l’Ajuntament pot fer poc més que de mediador o d’impulsor, mentre que en d’altres n’és el principal responsable.

• Fonts de finançament: Valora la possibilitat de trobar subvencions o ajuts per a

l’aplicació de la mesura, indicant les institucions i organismes que poden ajudar a finançar l’acció. El codi d’identificació d’organismes i institucions és el següent:

AAVV Associacions de Veïns ACA Agència Catalana de l’Aigua ADF Associació de Defensa Forestal AJUViG Ajuntament de Vilanova i la Geltrú AMPAS Associació de mares i pares ATLL Aigües Ter – Llobregat CCG Consell Comarcal del Garraf CIPN Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta DARP Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca DiBa Diputació de Barcelona DMA Departament de Medi Ambient DGPiT Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya DGQA Direcció General de Qualitat Ambiental DICT Departament d’Indústria, Comerç i Turisme DPTOP Departament de Política Territorial i Obres Públiques EUEViG Escola Universitària d’Enginyers de Vilanova i la Geltrú FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional GENCAT Generalitat de Catalunya ICAEN Institut Català de l’Energia ICLEI Consell Internacional d’Iniciatives Mediambientals Locals JUNRES Junta de Residus MGP Mancomunitat Garraf – Penedès XCPS Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Indicadors associats: conjunt d’indicadors extrets del Programa d’indicadors

ambientals de Vilanova i la Geltrú3, relacionats de manera directa o indirecta amb la realització d’aquesta acció.

3 L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està treballant en el disseny i l’aplicació d’un programa d’indicadors de sostenbilitat (La finalització d’aquest projecte es preveu per al gener del 2001).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2. Definició de les línies estratègiques i els programes d’actuació El Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú s’estructura en 8 línies estratègiques, que desenvolupen diferents programes d’actuació, concretats en accions i projectes. De manera sintètica les línies estratègiques són les següents: Línia Estratègica 1: AFAVORIR LA INFORMACIÓ, L’EDUCACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS D’AGENDA 21 DE VILANOVA I LA GELTRÚ Aquesta línia estratègica consta de 3 programes d’actuació i 9 accions Línia Estratègica 2: MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE VILANOVA Aquesta línia estratègica consta de 2 programes d’actuació i 14 accions Línia Estratègica 3: IMPULSAR LA MINIMITZACIÓ I VALORITZACIÓ DELS RESIDUS I MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Aquesta línia estratègica consta de 6 programes d’actuació i 20 accions Línia Estratègica 4: CONTINUAR MILLORANT L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Aquesta línia estratègica consta de 3 programes d’actuació i 14 accions Línia Estratègica 5: INCORPORAR CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC Aquesta línia estratègica consta de 1 programa d’actuació i 10 accions Línia Estratègica 6: FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I MILLORAR LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Aquesta línia estratègica consta de 2 programes d’actuació i 14 accions Línia Estratègica 7: PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Aquesta línia estratègica consta de 6 programes d’actuació i 19 accions Línia Estratègica 8: PROTECCIÓ I MILLORA DE L’ENTORN NATURAL I RURAL DEL MUNICIPI Aquesta línia estratègica consta de 3 programes d’actuació i 8 accions

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 1. AFAVORIR LA INFORMACIÓ, L’EDUCACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS D’AGENDA 21 DE VILANOVA I LA GELTRÚ “Seran elements clau del procés cap a la sostenibilitat la cooperació entre tots els agents socials de la ciutat en la presa de decisió, la garantia de l’accés a la informació de tota la ciutadania i l’educació ambiental i sensibilització del públic en general i dels responsables polítics i tècnics de l’administració local” Extret de la Carta d’Aalborg (Carta de pobles i ciutats europees cap a la sostenibilitat), que té l’adhesió de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol basar la seva acció de govern en el diàleg permanent amb tots els sectors de la ciutat, aprofundint en el principi de la democràcia participativa. Amb aquesta finalitat l’Ajuntament ha aprovat recentment un Reglament de Participació Ciutadana amb la voluntat de coordinar i regular els mecanismes participatius, i cercar espais de reflexió i debat sobre el present i el futur del municipi. El moviment associatiu s’entén com un indicador de la intensitat de democratització i de cohesió social de la ciutat. Actualment a Vilanova i la Geltrú hi ha prop de 250 entitats diverses. A nivell ambiental, l’any 1999 es va fer l’auditoria ambiental municipal que va comptar amb un procés d’informació i participació pública. Aquest procés participatiu ha continuat durant l’any 2000 amb la realització d’un Fòrum ambiental per tal deliberar i consensuar el Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació a la participació ciutadana, el Pla d’Acció Ambiental proposa tres grans programes d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

1. AFAVORIR LA INFORMACIÓ, L’EDUCACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS D’AGENDA 21 DE VILANOVA I LA GELTRÚ

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

1.1. Reglamentar i impulsar un òrgan de participació pública per a deliberar les estratègies i actuacions ambientals de Vilanova i la Geltrú.

1.2. Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans. 1.3. Promoure l’educació i la sensibilització ambiental dels ciutadans

ACCIONS

1.1.1. Constituir un Fòrum Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat 1.1.2. Crear una Oficina Agenda 21 Local.

1.2.1. Incorporar la informació ambiental en els diferents mitjans de comunicació municipal 1.2.2. Elaboració d’una enquesta de qualitat ambiental a la població 1.2.3. Crear un servei d’atenció al ciutadà 1.2.4. Implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat 1.2.5. Millorar els mecanismes d’informació pública en els projectes i actuacions urbanístiques municipals

1.3.1. Elaborar un programa d’educació ambiental escolar 1.3.2. Realitzar plans de formació específics adreçats als responsables de les associacions

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.1.1

�� Constitució d’un Fòrum Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

Línia 1 AFAVORIR LA INFORMACIÓ, L’EDUCACIÓ I LA PARTICIPACIÓ

CIUTADANA EN EL PROCÉS D’AGENDA 21 DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Programa 1.1 Reglamentar i impulsar un òrgan de participació pública per a deliberar

les estratègies i actuacions ambientals de Vilanova i la Geltrú Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat un Reglament de

Participació Ciutadana. Amb aquest Reglament l’Ajuntament pretén regular i impulsar les formes, els mitjans i els procediments d’informació i participació ciutadana. El Reglament de Participació Ciutadana contempla la constitució de Consells municipals de participació. Aquests consells municipals poden tenir un àmbit d’actuació territorial o sectorial. Actualment pel que fa a consells sectorials en funcionament a Vilanova i la Geltrú hi el Consell Municipal d’Associacions de Veïns; de Comerç i Consum; de Cooperació; de la Gent Gran. Pel que fa als aspectes de temàtica ambiental es proposa crear el “”Fòrum Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat”. Per la seva constitució cal, a través d’un Reglament, regular les competències, les funcions i l’àmbit d’actuació d’aquest Fòrum. El Fòrum de Medi Ambient serà de caràcter permanent, i esdevindrà l’òrgan consultiu en totes les actuacions relatives al medi ambient. Específicament treballarà en el seguiment i la implantació del Pla d’Acció Ambiental de Vilanova i la Geltrú. Els principals àmbits d’actuació seran: 4 Ser un canal d’informació entre l’ajuntament i els ciutadans 4 Recollir i debatre les diferents actuacions ambientals del municipi presents i futures 4 Realitzar un seguiment i valoració del Pla d’acció ambiental. Proposar noves aportacions i propostes a les actuacions municipals 4 Proposar i consensuar la línia ambiental que ha de seguir la ciutat en els propers anys El Fòrum de Medi Ambient s’organitzarà en una Comissió permanent, complementada amb Fòrums públics, taules sectorials i d’altres mecanismes que semblin convenients per tal de promoure la màxima participació ciutadana. Alhora, el propi funcionament del Fòrum de Medi Ambient i Sostenibilitat ha de permetre i fomentar la interrelació amb la resta Consells sectorials i d’altres òrgans de participació existents.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.1.1

�� Constitució d’un Fòrum Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

Termini d’execució / implantació Curt (acció continua) Prioritat 1 Cost 1,5 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.1.2

�� Creació d’una oficina AGENDA 21 LOCAL



Programa 1.1 Reglamentar i impulsar un òrgan de participació pública per a deliberar

les estratègies i actuacions ambientals de Vilanova i la Geltrú Descripció Per tal de poder desenvolupar el Pla d’acció ambiental i continuar

treballant en la construcció d’un desenvolupament sostenible, cal que l’Ajuntament disposi de l’estructura tècnica que aquest procés requereix. Per això es proposa crear una Oficina d’Agenda 21 Local, entesa a nivell estructural com un equipament municipal que té per objectiu continuar impulsant, a través de múltiples serveis i tasques, la construcció d’un desenvolupament sostenible. Els objectius generals i tasques de l’Oficina Agenda 21 són: 4 Treballar de manera específica i prioritària els temes energètics. Constituir-se a nivell pràctic com una Agència Local de l’Energia. 4 Impulsar la implantació i execució del Pla d’Acció Ambiental. 4 Fer l’aplicació i difusió del sistema d’indicadors ambientals municipals 4 Dinamitzar l’Agenda 21 Local (Redacció del Pla d’Acció Local, incorporant aspectes de sostenibilitat social i econòmica al Pla d’Acció Ambiental). 4 Coordinar a nivell intern la gestió municipal en el procés d’Agenda 21 Local. Impulsar la transversalitat entre els diferents departaments i àrees de l’Ajuntament per tal d’incorporar els criteris de sostenibilitat en tota la gestió municipal. 4 Promoure i catalitzar els processos participatius de l’Agenda 21 Local. L’Oficina ha de realitzar tasques de dinamització i coordinació del Fòrum de Medi Ambient i Sostenibilitat, així com la participació puntual en la resta de Consells municipals. 4 Impulsar la informació i l’educació ciutadana cap a la sostenibilitat. L’Oficina ha d’esdevenir un centre d’atenció al ciutadà en els diferents aspectes ambientals. Per aquest motiu l’oficina ha de disposar d’un fons documental, on es posi a l’abast del ciutadà (particulars, estudiants, etc.) publicacions, catàlegs (llums de baix consum, captadors solars, cisternes WC de baix amb estalvi d’aigua, etc.) i d’altres documents que difonguin les millors pràctiques existents en els diferents àmbits de la sostenibilitat. 4 També ha d’impulsar i coordinar les diferents campanyes informatives i d’educació ambiental que es facin a Vilanova i la Geltrú. De manera prèvia a la creació de l’Oficina Agenda 21 Local és proposa elaborar un Pla director que defineixi en detall les característiques i les funcions (temes, serveis, organització, difusió, locals, cost econòmic, etc.) que ha de tenir la futura Oficina Agenda 21 Local.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.1.2

�� Creació d’una oficina AGENDA 21 LOCAL

Termini d’execució / implantació Mig (acció continua) Prioritat 2 Cost 1,2 MPTA redacció del Pla Director.

Les despeses de l’Oficina es definiran en l’estudi econòmic del Pla Director, però poden oscil·lar entre els 10-20 MPTA / any.

Fonts de finançament AJUViG, DiBa Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.2.1

�� Incorporar la informació ambiental en els diferents mitjans de comunicació



Programa 1.2 Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans Descripció Actualment Vilanova i la Geltrú disposa de diferents canals d’informació

que permeten assegurar el dret a la informació individual i col·lectiva de tots els ciutadans (TV local, radio municipal, Butlletí municipal, Butlletí de les associacions de veïns, Web de l’Ajuntament, etc.). Es proposa incrementar i millorar la informació ambiental en aquests mitjans de comunicació, potenciant les noves tecnologies en aquest traspàs d’informació, per exemple incrementant la informació ambiental de la web de l’ajuntament. Com a nous instruments de comunicació ambiental és proposa elaborar un butlletí ambiental de periodicitat semestral (també amb format informàtic a través de la web) per tal de donar a conèixer totes les actuacions i temes de temàtica ambiental que s’impulsin al municipi (recollida selectiva de deixalles, estalvi d’aigua i energia, foment de l’ús de la bicicleta, etc.). Aquest butlletí també hauria de difondre els indicadors de sostenibilitat, amb les dades ambientals del municipi i la seva evolució, com a mesura de seguiment del Pla d’acció ambiental El butlletí ambiental es podria elaborar des de l’oficina AGENDA 21 Local.

Termini d’execució / implantació Curt (acció continua) Prioritat 2 Cost 2 MPTA / any (inclou l’elaboració i l’edició butlletí) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.2.2

�� Elaboració d’una enquesta de qualitat ambiental a la població



Programa 1.2 Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans Descripció Per tal de fomentar un traspàs transitiu entre l’Ajuntament i els

ciutadans, es proposa elaborar anualment una enquesta per a valorar la percepció ciutadana de la qualitat ambiental del municipi. Es proposa que l’Ajuntament, per exemple des de l’Oficina d’Agenda 21 Local, faci el disseny d’una enquesta i la seva realització a una mostra representativa de la població. L’enquesta ha de permetre copsar l’opinió ciutadana en relació a la qualitat ambiental del municipi, així com conèixer l’opinió ciutadana respecte als serveis i la gestió ambiental de l’Ajuntament. Aquesta enquesta ha de permetre disposar d’una valoració objectiva, que juntament amb d’altres instruments de seguiment proposats (programa d’indicadors de sostenibilitat, Fòrum de Medi Ambient i Sostenibilitat) ha de servir per fer un seguiment de l’evolució ambiental del municipi. Aquest sondeig d’opinió a partir d’enquestes a la població, es podrà completar amb la creació d’un espai a la web municipal que funcioni com a Taulell obert o bústia de suggeriments.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 0,9 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.2.3

�� Crear un servei d’atenció al ciutadà



Programa 1.2 Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans Descripció El nou Reglament de Participació Ciutadana de Vilanova i la Geltrú

contempla la creació d’Un Servei d’atenció al Ciutadà que centralitzi la informació i la tramitació de l’Ajuntament. Com a acció concreta es proposa crear un servei telefònic d’atenció al ciutadà (es podria anomenar “El Telèfon verd”), que permeti canalitzar tota la informació relativa a la gestió ambiental i serveis viaris (gestió residus, neteja viària, mobilitat, etc.) El servei d’atenció al ciutadà és un servei gratuït, que pot servir per recollir les queixes, problemàtiques,... dels veïns del municipi. Per iniciar aquest servei cal, de manera prèvia, definir el sistema operatiu i de funcionament (horari de consultes, temps màxim de resposta, dedicació del tècnic municipal, etc.). Aquesta acció es podria impulsar des de l’Oficina Agenda 21 Local.

Termini d’execució / implantació Curt (acció continua) Prioritat 2 Cost 0,9 MPTA / any (en concepte d’hores de tècnic municipal) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.2.4

�� Implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat



Programa 1.2 Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans Descripció Per el seguiment del Pla d’acció ambiental es proposa implantar un

sistema d’indicadors de sostenibilitat ambiental que permeti avaluar l’eficàcia, i en certa manera el grau d’èxit, de les actuacions municipals encaminades a millorar la qualitat ambiental. Fins el moment l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha participat, juntament amb d’altres 10 municipis, en una experiència pilot de la Diputació de Barcelona per a fer l’aplicació de 30 indicadors de sostenibilitat. Per d’altra banda també forma part dels municipis pilot on provar el sistema de 10 indicadors de sostenibilitat comuns europeus impulsats per la Comissió europea de medi ambient. Tant pel compromís que ha adquirit l’Ajuntament de Vilanova en la implantació d’un sistema d’indicadors, com per la necessitat de disposar d’una eina per a fer el seguiment de les actuacions i les polítiques ambientals municipals es proposa implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat de Vilanova i la Geltrú. Aquest sistema d’indicadors ha d’incorporar tots els indicadors possibles proposats des de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i des de l’Agència Europea de Medi Ambient, així com disposar d’altres indicadors propis i adequats al municipi per tal de poder fer un seguiment de la qualitat ambiental. Els objectius específics del sistema d’indicadors de sostenibilitat són: 4 Disposar d’un sistema de seguiment continuat que permeti avaluar el grau d’implantació del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú. 4 Sintetitzar la informació ambiental del municipi en uns pocs paràmetres o indicadors que, a partir d’un seguiment continuat, permeti conèixer l’evolució del municipi en temes de sostenibilitat, i que sigui útil per a la presa de decisions de la política municipal. 4 Disposar d’una monitorització que permeti un seguiment àgil i informatitzat. 4 Disposar d’un sistema d’informació ambiental que pugui fer-se públic a tota la ciutadania. 4 Participar en la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i també en el Centre d’Informació Ambiental que està impulsant l’Agència Europea de Medi Ambient (a través de la implantació de 10 indicadors comuns europeus).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.2.4

�� Implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 1 MPTA Fonts de finançament AJUViG, DiBa, ICLEI Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.2.5

�� Millorar els mecanismes d’informació pública

en els projectes i actuacions urbanístiques municipals



Programa 1.2 Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans Descripció A nivell normatiu qualsevol projecte o actuació urbanística municipal ha

de passar per un període d’exposició pública. No obstant això, es proposa, a banda dels requeriments legals, establir mecanismes informatius que permetin arribar a la major part de la població. Així es proposa realitzar presentacions dels projectes urbanístics a les entitats, les associacions de veïns i als sectors de població més interessats en cadascun del projectes concrets. Aquestes presentacions es poden canalitzar a partir dels diferents Consells municipals de participació. A més, en els casos que es consideri oportú, i de mutu acord entre l’ajuntament, l’empresa guanyadora del projecte i els veïns es pot engegar una comissió de seguiment del projecte, en la qual es podran fer les correccions i esmenes oportunes abans de finalitzar la seva execució.

Termini d’execució / implantació Curt (acció continua) Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG Competència AJUVIG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.3.1

�� Elaborar un programa d’educació ambiental escolar



Programa 1.3 Promoure l’educació i la sensibilització ambiental als ciutadans Descripció Actualment la majoria de centres escolars de Vilanova i la Geltrú

realitzen directament o indirecta activitats relacionades amb l’educació ambiental. Tot i valorar de manera molt positiva el treball fet per les escoles, es proposa en el marc del PAE elaborar un Programa integral d’educació ambiental (PIDEA de Vilanova i la Geltrú) que reculli i temporalitzi totes les activitats d’educació ambiental que es poden treballar a Vilanova i la Geltrú. Aquest programa haurà de incloure totes les activitats d’educació ambiental que ja s’estan portant a terme actualment, ampliar el programa amb noves activitats de manera coordinada i programada. El PIDEA podria constituir-se com el programa d’educació ambiental del Programa d’Acció Educativa (PAE). A nivell temàtic es proposa contemplar els diferents aspectes de l’ecologia urbana que es consideren claus per a la sostenibilitat del municipi, com per exemple: 4 La mobilitat (ús de la bicicleta, transport urbà, etc.) 4 Els residus (recollida selectiva, la deixalleria municipal, neteja viària, etc.) 4 L’estalvi d’aigua i energia 4 El consum (consum sostenible, productes locals, etc.) 4 Els espais naturals i rurals del municipi (itineraris de descoberta de l’entorn) *El Departament de Medi Ambient disposa de la Campanya “Escoles verdes” que ofereix assessorament i recursos tècnics per a treballar l’educació ambiental als centres d’ensenyament.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 2 MPTA (Elaboració del Programa Integral d’Educació Ambiental

de Vilanova i la Geltrú) Fonts de finançament AJUViG, DMA Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 1.3.2

�� Realitzar plans de formació específics adreçats als responsables de les associacions



Programa 1.3 Promoure l’educació i la sensibilització ambiental als ciutadans Descripció Per tal d’implantar unes bones pràctiques ambientals a les diferents

associacions del municipi, es proposa realitzar jornades de formació als responsables de les entitats. Aquestes sessions de formació s’han de centrar en promoure les bones pràctiques ambientals dins el marc associatiu, tant pel que fa a l’organització de les activitats que desenvolupen com pel paper de transmissores d’informació que poden tenir en el conjunt de la població. Per tal de difondre una millor gestió ambiental en les associacions del municipi, es proposa elaborar un manual de bones pràctiques ambientals.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 0,5 MPTA (Elaboració del Manual de bones pràctiques ambientals) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 2. MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE VILANOVA L’Ajuntament ha de promoure el desenvolupament d’un teixit productiu potent, fent compatible la revitalització econòmica amb la redistribució social i la millora del medi ambient i la qualitat ambiental del municipi.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Vilanova i la Geltrú disposa de prop de 3.500 activitats econòmiques, que fonamentalment corresponen al sector comerç, construcció i hostaleria. D’altra banda, la indústria del municipi es troba composada per unes 300 activitats, que principalment es concentren en els sis polígons industrials de Vilanova i la Geltrú. Des del punt de vista ambiental la indústria de Vilanova i la Geltrú no és massa problemàtica. Destaca però, la insuficient gestió que realitzen moltes activitats en l’àmbit dels residus (les empreses del municipi que realitzen la declaració de residus és inferior a 50). En l’àmbit de la contaminació atmosfèrica, la indústria cimentera i les pedreres són les que originen un major impacte ambiental. No obstant això, destaca la iniciativa de l’ajuntament engegant un Pla d’actuació per reduir i controlar les emissions a l’atmosfera de les indústries ubicades fonamentalment al polígon Masia d’en Barreres. En la formació i assessorament a empresaris i treballadors destaca l’aplicació del projecte europeu ADAPT – TREAT a Vilanova i la Geltrú. Aquest projecte s’ha aplicat durant 4 anys (1996-1999) i en l’actualitat cal emprendre noves iniciatives en la formació / informació / assessorament d’empresaris i treballadors. El port de Vilanova presenta un fort pes específic dins la vida vilanovina, tant en l’àmbit econòmic, com en l’àmbit turístic i d’oci. Per això és important que el Pla Estratègic del Port de Vilanova i la Geltrú, actualment en fase de redacció, neixi a partir del consens entre les diferents administracions, i que alhora en els seus continguts incorpori diferents aspectes ambientals.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació a la qualitat ambiental de l’activitat econòmica de Vilanova i la Geltrú, el Pla d’Acció Ambiental proposa dos programes d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

2. MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE VILANOVA


2.1. Participació municipal en el desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Vilanova 2.2. Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú

ACCIONS

2.1.1. Potenciar les funcions del Consell municipal del Port de Vilanova i la Geltrú 2.1.2. Elaborar un Pla de desenvolupament turístic del port de Vilanova i la Geltrú 2.1.3. Elaboració d’una auditoria ambiental del Port de Vilanova i la Geltrú 2.1.4. Redacció del Pla d'Emergència del Port de Vilanova i la Geltrú 2.2.1. Actualització del cens d’activitats industrials incorporant una avaluació dels riscos ambientals de cada activitat 2.2.2. Elaboració d’un Pla d’actuació per reduir i controlar les emissions a l’atmosfera de les activitats potencialment contaminadores de l’aire 2.2.3. Estudiar la reubicació i la millora ambiental de les activitats industrials ubicades en sòl agrícola i/o de protecció 2.2.4. Abastament d’aigua potable de xarxa en les noves zones industrials del municipi 2.2.5. Fomentar la declaració dels residus industrials a totes les indústries de Vilanova i la Geltrú 2.2.6. Agilitar les adequacions de les activitats segons la nova Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental 2.2.7. Reestructuració i ampliació dels recursos tècnics de l’Ajuntament per permetre l’aplicació de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental 2.2.8. Promoure la implantació de Sistemes de Gestió Ambiental a les empreses 2.2.9. Creació d’un servei d’assessorament ambiental continuat a les empreses i comerços 2.2.10. Impulsar la publicitat positiva per les activitats que realitzen una gestió ambiental correcta

Acció 2.1.1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


� Potenciar les funcions del Consell municipal del Port de Vilanova i la Geltrú

Línia 2 MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT

ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.1 Participació municipal en el desenvolupament del Pla Estratègic del

Port de Vilanova

Descripció La Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya ha elaborat el Pla Estratègic del Port de Vilanova i la Geltrú. Aquest Pla pendent de presentació i aprovació definitiva, hauria d’establir l’orientació i les perspectives de creixement futures del Port. És evident que el Port pot jugar un paper destacat en la dinamització social i econòmica del municipi. No obstant això, cal que l’Ajuntament avaluï les expectatives de creixement que s’obren amb aquest Pla, tant d’un punt de vista econòmic com ambiental, per les conseqüències directes i indirectes que poden esdevenir al municipi: millora dels serveis actuals, impuls i potenciació de certs mercats, efecte en el sector industrial, desenvolupament del sector turístic, captació de mercats nàutics i turístics, etc. Per tal de participar en la definició i seguiment del Pla estratègic, s’ha creat el Consell Municipal del Port de Vilanova i la Geltrú, òrgan creat des de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. També seria important que el Consell pogués participar en l’elaboració de l’auditoria ambiental i el Pla d’Emergència del Port de Vilanova. Aquest òrgan pretén consolidar-se com a l’òrgan municipal que vetlli per la situació econòmica – social – ambiental del port de Vilanova. Els principals aspectes ambientals que hauria de vetllar aquest consell són: 4 Intervenir en la connectivitat i accessibilitat terrestre del port, i l’avaluació

dels impactes que se'n deriven (soroll, contaminació atmosfèrica, trànsit de mercaderies, mercaderies perilloses, etc.).

4 Supervisar la recollida i gestió dels residus del port. La recollida i gestió dels residus del port és competència de Ports de la Generalitat, que a més té un deute important amb la companyia concessionària. Els residus del port haurien d’anar a l’abocador ja que contenen diferents residus especials i perillosos, fet que en dificulta el seu tractament en la planta de triatge de Vilanova.

4 Realitzar tasques de manteniment del calat del port amb la mínima afecció per a la dinàmica litoral i gestió correcta de les sorres extretes

4 Control de la qualitat de l’aigua marina, la fauna i la flora associades, tant en el transcurs de les obres com durant l’explotació. Control dels abocaments de sorres residuals.

4 Control i prevenció dels riscos associats al port (especialment del maneig, transport i embarcament de mercaderies perilloses).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament DGPiT (Ports de la Generalitat) Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.1.2

� Elaborar un Pla de desenvolupament turístic del port de Vilanova i la Geltrú



Port de Vilanova Descripció L’esborrany del Pla Estratègic del Port de Vilanova i la Geltrú, analitza

les potencialitats turístiques del municipi. El document parla de dues grans potencialitats turístiques: les inherents al municipi en sí mateix, pel conjunt de recursos aquàtics, port, platges, passeig marítim; i l’acompanyament en grans recursos històric – artístics, gastronòmics i culturals com a centre geogràfic de la Catalunya turística (Barcelona, Tarragona, Port Aventura, Sitges). Cal que aquestes potencialitats es desenvolupin considerant també de forma acurada les possibles incidències ambientals que se'n puguin derivar. Per això, es proposa elaborar un Pla de desenvolupament turístic del Port de Vilanova i la Geltrú. La redacció d’aquest document haurà d'estar promogut pel Consell Municipal del Port (acció 2.1.1) i liderat pel propi Ajuntament, tot i que es compti amb la col·laboració de la DGPiT, i haurà de contemplar la impossibilitat de carregar o descarregar mercaderies perilloses. Aquesta proposta es considera prioritària donat que tindrà repercussions importants i decisives per al futur del sector turístic a Vilanova, així com per al futur del Port.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament DGPiT (Ports de la Generalitat) Competència AJUViG, DGPiT (Ports de la Generalitat) Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.1.3

� Elaboració d’una auditoria ambiental del Port de Vilanova i la Geltrú



Port de Vilanova Descripció Com a actuació concreta del Pla estratègic del Port de Vilanova i la

Geltrú es contempla l’elaboració d’una auditoria ambiental de l’activitat portuària. L’auditoria ambiental del Port la realitza directament Ports de la Generalitat, i en aquests moments es troba en fase de redacció (sense la participació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú). L’auditoria ambiental del port ha de descriure la situació actual en matèria ambiental i definir les principals línies d’actuació futures respecte a: 4 Avaluar els principals aspectes d’incidència ambiental del port 4 Definir l’estratègia ambiental del port i concretar les mesures

correctores a aplicar per tal de reduir els possibles riscos ambientals

Per tal que l’auditoria ambiental sigui un document d’utilitat és necessari recollir les aportacions de l’Ajuntament de Vilanova i els principals sectors implicats, i constituir una comissió de seguiment del desenvolupament de l’auditoria ambiental.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament DGPiT (Ports de la Generalitat) competència DGPiT (Ports de la Generalitat) Indicadors assignats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.1.4

� Redacció del Pla d'Emergència del Port de Vilanova i la Geltrú



Port de Vilanova Descripció Una de les actuacions prioritàries que ha de sortir de l’Auditoria

ambiental del Port de Vilanova ha d’ésser la redacció d’un Pla d’emergència del Port. Actualment Ports de la Generalitat ha elaborat un Pla d’emergència interior del Port (agost 1997), que està pendent d’aprovació per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El Pla d’emergència del Port hauria d’integrar el Pla d’emergència interior i ampliar-lo amb la resta d’aspectes i impactes que tenen una relació directa o indirecta amb l’activitat portuària. Els objectius bàsics d’aquest pla d’emergència són: • Analitzar els riscos potencials derivats de l’activitat portuària • Crear un catàleg de recursos i mitjans per fer front a qualsevol

situació d’emergència • Regular el transport i la gestió de les mercaderies perilloses, en el

curt període de temps que encara es realitzin. • Establir la organització i coordinació entre entitats per a cada tipus

de sinistre

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament DGPiT (Ports de la Generalitat) Competència DGPiT (Ports de la Generalitat) Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.1

� Actualització del cens d’activitats industrials

incorporant una avaluació dels riscos ambientals de cada activitat


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú disposa d’un cens informatitzat de

les activitats industrials que s’actualitza de manera permanent. Per altra banda, disposa d’un estudi de l’impacte ambiental de les activitats industrials (any 1995) que abasta bàsicament les activitats industrials implantades als diferents polígons industrials del municipi. Amb l’objectiu de millorar el control de les activitats industrials del municipi i dels riscos ambientals associats, es proposa revisar i ampliar l’actual cens d’activitats incorporant com a mínim: 4 El grau de compliment de la normativa vigent de l’activitat 4 La producció i gestió dels residus industrials 4 El tipus d’abastament i consum d’aigua 4 La producció i gestió d’aigües residuals 4 Avaluació dels problemes de soroll relacionat amb les activitats 4 Els sistemes de control i prevenció d’incendis 4 Historial d’impactes ambientals i els riscos associats de l’activitat 4 Les denúncies i/o queixes del veïns 4 Mesures correctores Mitjançant aquest control ha de permetre disposar d’una major informació de la localització i el grau d’incidència ambiental de les indústries del municipi, de cara a poder prioritzar les actuacions d’inspecció i els programes d’actuació per tal de reduir la incidència ambiental de les indústries.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 5 MPTA Fonts de finançament AJUViG, DMA Competència AJUViG, DMA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.2

� Elaboració d’un Pla d’actuació per reduir i

controlar les emissions a l’atmosfera de les activitats potencialment contaminadores de

l’aire


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció Actualment 6 empreses del polígon Masia d’en Barreres i una altra

empresa de ciments han signat amb l’administració el anomenats Plans graduals de reducció d’emissions a l’atmosfera que estableixen les mesures i els terminis d’implantació per tal d’assolir una reducció de les emissions a l’atmosfera. A més d’aquests Plans de descontaminació gradual (PDG), l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha sol·licitat la declaració de zona de protecció especial de l’atmosfera. Aquesta declaració, que actualment s’està sent estudiada per part de la Direcció General de Qualitat Ambient, afectaria a diferents polígons industrials (Masia d’en Barreras I i II, Masia d’en Frederic i les dues pedreres del costat de l’A-16) i a diferents barris de la ciutat (barri del Tacó, Llimonet). En cas de declarar-se zona de protecció especial de l’atmosfera, seria necessari executar un Pla d’actuació per a controlar i reduir les emissions a l’atmosfera. Aquest Pla haurà d’incloure els sistemes de mesurament de les emissions, així com les mesures correctores a realitzar per tal de millorar la qualitat de l’aire.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament DGQA Competència DGQA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.3

� Estudiar la reubicació i la millora ambiental de

les activitats industrials ubicades en sòl agrícola i/o de protecció


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció Actualment a Vilanova i la Geltrú hi ha diferents ferrovellers (que es

dediquen a la recollida i venta de ferralla), empreses de desballestament d’automòbils, i d’altres activitats industrials ubicades en sòl agrícola i/o de protecció i que no disposen de les infrastructures industrials necessàries per a desenvolupar l’activitat. Aquesta situació comporta, en primer lloc, una il·legalitat en matèria de compatibilitat urbanística, i la seva gestió pot generar un impacte ambiental significatiu sobre l’entorn. Amb l’objectiu d’afavorir la legalització d’aquestes activitats i reduir el seu impacte ambiental, l’Ajuntament estudiarà la viabilitat de reubicar aquestes activitats en polígons industrials.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.4

� Abastament d’aigua potable de xarxa en les

noves zones industrials del municipi


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció Actualment hi ha algunes activitats industrials que són grans

consumidores d’aigua i que capten bona part de l’aigua de consum a partir de pous propis. La sobreexplotació dels aqüífers de Vilanova i la Geltrú és la causa de la intrusió de la falca marina i com a conseqüència de la salinització de les aigües subterrànies. Per reduir els problemes de salinització de les aigües subterrànies totes les noves zones industrials de Vilanova i la Geltrú disposaran de xarxa d’abastament d’aigua, i l’Ajuntament promourà que totes les indústries que consumeixen grans quantitats d’aigua es proveeixin d’aigua de xarxa.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, Iniciativa privada Competència ACA, AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.5

� Fomentar la declaració dels residus industrials a totes les indústries de Vilanova i la Geltrú


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció La normativa vigent obliga a totes les activitats industrials a fer una

declaració de residus que s’ha de tramitar anualment a la Junta de Residus. En aquesta declaració les empreses han de declarar el tipus i el volum de residus que generen i la seva gestió. La Junta de Residus estableix, com a criteri general, l’obligació de fer la declaració de residus a totes les activitats industrials (els tallers d’automoció, les estacions de servei i els centres comercials només s’han de donar d’alta com a productors de residus).Tot i que la gestió dels residus industrials és una responsabilitat dels propis productors i atorga a la Junta de Residus la capacitat d’establir les formes de gestió més idònies, és important que l’administració local vetlli i potenciï que totes les indústries del municipi compleixin la normativa vigent en matèria de gestió de residus. Per aquest motiu es proposa que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú informi periòdicament de totes les responsabilitats que en matèria ambiental han de complir les indústries, i fomenti, a través de xerrades informatives, que totes les indústries gestionin els residus de manera correcta. Aquesta acció proposa encetar un cicle de xerrades i sessions informatives, adreçades fonamentalment a empresaris de la petita i mitjana empresa, que tractin sobre: 4 Requisits legals en matèria ambiental 4 Informació sobre la Borsa de Subproductes 4 Informació sobre els sistemes de gestió (valorització de residus, gestors i

transportistes autoritzats, etc.).

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 1 MPTA Fonts de finançament JUNRES, AJUViG Competència JUNRES Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.6

� Agilitar les adequacions de les activitats

segons la nova Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció Amb l’entrada en vigor de la Llei d’Intervenció Integral de

l’Administració Ambiental (Llei 3/98), s’estableix el sistema d’intervenció administrativa de les activitats que poden afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones en l’àmbit territorial de Catalunya. Aquesta Llei substitueix l’antic Reglament d’Activitats Classificades i regula el grau d’intervenció administrativa en funció de la incidència ambiental de l’activitat. Les activitats que no disposen de Llicència d’Activitats a partir de l’entrada en vigor de la Llei (abril de 1999) tenen fins el juny del 2001 per a fer els tràmits de legalització. Per altra banda les activitats que disposen de permís d’activitat, hauran de fer l’adequació a la nova Llei dins els terminis que fixa la pròpia Llei. Davant d’aquest nou marc legal és important que l’Ajuntament informi a tots els industrials dels requeriments legals a que es troba sotmesa l’activitat industrial.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, DMA Competència DMA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.7

� Reestructuració i ampliació dels recursos

tècnics de l’Ajuntament per permetre l’aplicació de la Llei d’Intervenció Integral de

l’Administració Ambiental


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció Per tal de fer front als requeriments que estableix la nova Llei

d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental és necessari reestructurar l’organització de l’Ajuntament per tal de crear un equip tècnic que faci la intervenció ambiental que li pertoca segons la nova Llei 3/98. La normativa vigent d’intervenció ambiental de l’administració agrupa les activitats econòmiques en diferents categories en funció de la seva incidència ambiental (Annex I, Annex II.1, Annex II.2 i annex III). L’Ajuntament pot actuar com administració actuant en les activitats de l’annex II.2 i III. És important que els recursos tècnics de l’Ajuntament permetin la màxima agilització de les tramitacions i que tractin de manera completa tots els aspectes ambientals que contempla el Reglament que desenvolupa la Llei 3/98.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 5 MPTA/any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.8

� Promoure la implantació de Sistemes de Gestió Ambiental a les empreses


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció La implantació de sistemes de gestió ambiental (ISO 14001, EMAS) a

les empreses és va generalitzant cada dia. Els Sistemes de Gestió Ambiental (de manera similar a les ISO 9000 pels temes de qualitat) proporcionen un marc en el que l’empresa assegura una gestió ambiental correcta de la seva activitat (implantació de tecnologies netes, gestió correcta dels residus, eficiència en l’ús de recursos, compliment de la normativa ambiental, etc.). Tot i que els Sistemes de Gestió ambiental (SGA) són de caràcter voluntari per les empreses, l’Ajuntament ha de promoure la seva implantació a través de: 4 campanyes informatives i divulgatives 4 incentius fiscals (bonificacions en taxes o impostos) per a les empreses

que implantin un SGA.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 0,5 MPTA Fonts de finançament AJUViG, DGQA, DMA, Iniciativa Privada Competència Iniciativa privada Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.9

� Creació d’un servei d’assessorament ambiental continuat a les empreses i comerços


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, mitjançant el Centre de Recursos

Ambientals (CRM) ubicat a La Paperera, ha aplicat el projecte ADAPT-TREAT, amb l’objectiu de fomentar la cooperació entre l’administració i el sector econòmic mitjançant la formació i informació contínua de diferents temes, entre els quals la gestió ambiental al sector industrial. Malgrat que el projecte ADAPT-TREAT ha finalitzat, és important donar continuïtat a les tasques d’assessorament i formació continuada al sector empresarial i comercial en temes ambientals (gestió de residus, eficiència energètica, estalvi d’aigua, tecnologies netes, millora del l’entorn, etc.). Dins les activitats i funcions de la futura Oficina Agenda 21 Local es proposa crear un servei d’assessorament continuat per a les empreses i comerços. Aquest servei podria tenir unes funcions similars a les del Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta de la Generalitat de Catalunya, però d’àmbit local, i fonamentalment consistirà en: 4 Assessorar a les empreses que s’adrecin al servei, en temes de gestió i

millora ambiental de l’activitat i minimització de recursos en origen. 4 Oferir el servei de realitzar projectes de millora ambiental i minimització en

origen. Aquests projectes no seran de detall però serviran per conèixer l’estat inicial de l’empresa en una aspecte concret i s’avaluarà la seva viabilitat econòmica.

De manera paral·lela amb l’Oficina Agenda 21 Local, cal potenciar el nou Centre Tecnològic (vinculat a l’UPC) que pot tenir un paper significatiu pel que fa a la promoció i formació ambiental del sector empresarial de Vilanova i la Geltrú.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.9

� Creació d’un servei d’assessorament ambiental continuat a les empreses i comerços

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, UPC, CIPN, Iniciativa Privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 2.2.10

� Impulsar la publicitat positiva per les activitats que realitzen una gestió ambiental correcta


ECONÒMICA DE VILANOVA Programa 2.2 Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú Descripció A Vilanova i la Geltrú cada vegada hi ha més activitats que esmercen

esforços per millorar la seva política ambiental. Aquesta tendència s’ha de valorar com a positiva i des de l’ajuntament cal estimular-la i difondre. Per això, es proposa aprofitar el butlletí ambiental (amb una periodicitat semestral) per tal de donar a conèixer les millores ambientals realitzades per les empreses del municipi. Paral·lelament i amb la col·laboració de les associacions d’empresaris i comerciants del municipi, l’ajuntament pot crear un premi anual que s’atorgui a l’activitat que durant aquell any hagi realitzat una millora ambiental més destacable.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost 0,2 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, Associacions d’empresaris i comerciants Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 3. IMPULSAR LA MINIMITZACIÓ I VALORITZACIÓ DELS RESIDUS I MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ

Cal implantar polítiques i actuacions que assegurin una gestió ambientalment neta dels residus tant pel que fa a la protecció del medi ambient com per a la utilització eficient dels recursos naturals. Això significa promoure una gestió dels residus basada en la estratègia de les 3R: Reduir, Reciclar i Reutilitzar.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Actualment a Vilanova i la Geltrú es produeixen anualment prop de 25.000 tones de residus municipals, que significa que cada ciutadà fa 1,3 kg de deixalles al dia. L’Ajuntament de Vilanova, com a municipi integrant de la Mancomunitat Garraf – Penedès, està implantant el projecte Residu Mínim. Aquest pla contempla la separació de la fracció orgànica i inorgànica en origen i la recollida selectiva dels materials tradicionalment valoritzables (vidre, paper). Per aquest sistema de gestió dels residus la Mancomunitat compta amb una planta de compostatge i una planta de triatge. Si bé la recollida selectiva de vidre i paper funciona des de fa uns anys, recentment s’ha iniciat la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica a diferents barris de la ciutat. Per altra banda, des de l’any 1994 Vilanova disposa d’una deixalleria o “punt net”. Es tracta d’una instal·lació municipal de recepció de residus municipals especials, voluminosos i d’altres residus valoritzables. Aquesta deixalleria tracta anualment unes 3.650 tones de residus. L’activitat industrial de Vilanova també produeix una gran quantitat de residus industrials. La quantitat de residus industrials declarats l’any 1999 supera les 16.000 tones. Aquesta dada és significativa si tenim en compte que són poques les indústries que declaren els residus industrials generats.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació a la producció i gestió de residus, el Pla d’Acció Ambiental proposa sis grans programes d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

3. IMPULSAR LA MINIMITZACIÓ I VALORITZACIÓ DELS RESIDUS I MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ


3.1. Promoure la minimització dels residus 3.2. Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals 3.3. Promoure la recollida selectiva als grans generadors 3.4. Millorar la neteja viària i dels espais periurbans 3.5. Promoure la deixalleria municipal. 3.6. Millorar la restauració de l’antic abocador

ACCIONS

3.1.1. Implantar un programa de minimització d’envasos a nivell domèstic 3.1.2. Incentivar el reciclatge dels residus de la construcció i els enderrocs 3.1.3. Continuar fent la recollida selectiva de residus a les dependències municipals.

3.2.1. Implantació progressiva del Pla de gestió de residus municipals. 3.2.2. Implantar un programa d’educació ambiental per tal de reduir la producció de residus i fomentar la recollida selectiva 3.2.3. Impulsar la recollida selectiva dels residus verds de jardineria. 3.2.4. Implantar un servei de recollida selectiva dels residus sanitaris 3.2.5. Revisió de la concessió del servei de recollida de deixalles i neteja viària

3.3.1. Continuar millorant la gestió dels residus als mercats 3.3.2.Promoure la recollida selectiva d’embalatges de paper, cartró i vidre a comerços i grans generadors.

3.4.1. Reduir la quantitat d’andròmines o voluminosos que es troben als carrers del municipi i impulsar la seva valorització. 3.4.2. Eliminar progressivament els contenidors de residus municipals dels polígons industrials 3.4.3. Millorar la neteja viària de la ciutat, les platges i línia de costa i dels torrents 3.4.4. Intensificar el control municipal dels abocaments incontrolats de runes i andròmines 3.4.5. Aprovar una ordenança municipal reguladora dels residus de la construcció i els enderrocs 3.4.6. Crear llocs de treball mitjançant la recuperació de trastos vells 3.4.7. Empresa de recuperació dels trastos vells

3.5.1. Aprovar un nou reglament regulador d’ús de la deixalleria municipal 3.5.2. Creació d’una deixalleria mòbil

3.6.1. Elaborar un estudi que valori l’estat actual de l’antic abocador municipal i estableixi un Pla de Restauració

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.1.1

� Implantar un programa de minimització d’envasos a nivell domèstic

Línia 3 IMPULSAR LA MINIMITZACIÓ I VALORITZACIÓ DELS RESIDUS I

MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.1 Promoure la minimització de residus Descripció Actualment la Mancomunitat Penedès – Garraf està implantant, a nivell

de prova pilot, un programa de minimització d’envasos a Vilafranca del Penedès. Aquesta acció proposa l’aplicació d’un programa per a la minimització d’envasos a nivell domèstic a Vilanova i la Geltrú, coordinat conjuntament entre la Mancomunitat i l’Oficina A21 Local (vegeu l’acció 1.1.2.). Aquest programa ha de fer una especial incidència en els següents àmbits: � Elaboració i difusió d’un tríptic informatiu adreçat a tots els consumidors, entitats, etc. Aquest tríptic hauria de recollir consells i recomanacions per a minimitzar residus, difondre els comerços on es pot adquirir determinats productes ecològics, etc. � Establir un acord amb els diferents centres comercials, per promoure un consum i una compra més sostenible (fomentar la compra amb cabàs, regalar bosses de compra de roba, etc.), amb una especial incidència en el mercat municipal . � Crear un distintiu de qualitat ecològica per als comerços que realitzen una correcta gestió ambiental (dels residus, l’estalvi energètic, etc.). És important que l’Ajuntament difongui al ciutadà, mitjançant els diferents canals d’informació municipals, els diferents establiments que hagin aconseguit aquest distintiu de qualitat ecològica. � Establir convenis de col·laboració entre l’ajuntament i diferents sectors comercials per aplicar mesures de reducció de residus, fonamentalment promoció dels envasos reutilitzables en bars i restaurants, etc. Aquests acords s’haurien d’estendre als distribuïdors per garantir l’oferta de productes reutilitzables. Els diferents establiments que s’hi adhereixin podran obtenir noves bonificacions en les taxes municipals (actualment ja disposen de bonificacions sobre les deixalles i la promoció d’energies renovables)

Termini d’execució / implantació Mig

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.1.1

� Implantar un programa de minimització d’envasos a nivell domèstic

Prioritat 2 Cost Inclòs en l’Oficina A21 Local (acció 1.1.2.) Fonts de finançament AJUViG, Cambra de comerç Competència AJUViG, DMA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.1.2

� Incentivar el reciclatge dels residus de la construcció i els enderrocs


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.1 Promoure la minimització de residus Descripció A Vilanova l’activitat constructora és força important. Els residus que

genera, principalment runes, és dipositen en la majoria de les ocasions en un abocador autoritzat per la Junta de Residus (pedrera Roca). Per a millorar la gestió de les runes cal fomentar el reciclatge d’aquestes runes mitjançant una tria i posterior trituració per aplicar-les com a sub-base de carreteres, o per la restauració de pedreres (A Vilanova i la Geltrú hi ha diferents pedreres que es podrien restaurar).

Termini d’execució / implantació Curt – mig Prioritat 3 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament JUNRES Competència JUNRES Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.1.3

� Continuar fent la recollida selectiva de residus a les dependències municipals


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.1 Promoure la minimització de residus Descripció Com a mesura de promoció de l’hàbit de la recollida selectiva de les

deixalles i esdevenir un model exemplificador per als ciutadans es proposa implantar la minimització dels residus i la recollida selectiva a totes les dependències i equipaments municipals. Es proposa elaborar un manual de bones pràctiques en l’ús del paper1 que s’aprovarà i difondrà a través de sessions informatives a tots els treballadors de l’Ajuntament. Aquest manual ha de proposar hàbits i procediments per a la minimització de residus (ús de paper a doble cara, reduir el nombre de fotocòpies i impressions, major utilització del correu electrònic etc.). També és important continuar obligant la presentació amb fulls impresos a dues cares dels projectes tècnics per sol·licitar llicències. 1 El Departament de Medi Ambient disposa d’un manual de bones pràctiques en l’ús del paper a les dependències municipals, que pot ser útil per elaborar aquesta acció)

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.1

� Implantació progressiva del Pla de gestió de residus municipals


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.2 Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals Descripció La Mancomunitat Penedès – Garraf ha elaborat un Pla de gestió dels

residus municipals, anomenat “Projecte residu mínim” que defineix el model de gestió dels residus municipals que s’ha d’implantar a tots els municipis de la mancomunitat, entre els quals hi ha Vilanova i la Geltrú. Aquest model es basa amb un doble contenidor en àrees de vorera per a la recollida dels residus orgànics i la resta de deixalles. De manera complementària en àrees d’aportació es fa la recollida selectiva de vidre i paper mitjançant contenidors tipus iglú. Els residus orgànics recollits es tracten a la planta de compostatge (ubicada a St. Pere de Ribes) i la resta de deixalles a la planta de triatge (ubicada a Vilafranca del Penedès). D’altra banda el paper i el vidre que es recullen a través dels contenidors iglú també es valoritzen mitjançant un gestor autoritzat. Per a la bona implantació del Pla de gestió de residus municipals cal que: � l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú aporti els recursos tècnics i econòmics necessaris per tal d’implantar amb la màxima celeritat possible aquest nou model de recollida selectiva de deixalles. � Es completin les diferents infrastructures d’àmbit supramunicipal que es requereixen per a la implantació del pla. Prèviament o simultàniament a la implantació del pla en la població, cal que les instal·lacions més importants estiguin construïdes i funcionin correctament. Des del juliol de l’any 2000 ja funciona la planta de compostatge ubicada entre Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes. � Es solucionin les funcions de gestió i pressupostàries que tenen a veure amb la recollida d’envasos i l’ús de bosses compostables per a la matèria orgànica. Per assegurar l’èxit del nou pla de gestió de residus municipals és necessari realitzar una campanya de sensibilització potent i continuada a la població (vegeu l’acció 3.2.2.), doncs els hàbits de la població marquen, en bona part, l’èxit del nou model de gestió de residus.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.1

� Implantació progressiva del Pla de gestió de residus municipals

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 30 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, MGP, JUNRES Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.2

� Implantar un programa d’educació ambiental

per tal de reduir la producció de residus i fomentar la recollida selectiva


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.2 Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals Descripció La implantació del nou model de gestió de deixalles i la reducció en la

producció de residus s’ha de complementar amb un programa d’educació i sensibilització ambiental i d’implicació de la ciutadania. Aquest programa ha de desenvolupar actuacions de sensibilització específiques en els següents àmbits: � Promoció i sensibilització de la recollida selectiva de vidre i paper � Recollida fracció orgànica � Recollida de voluminosos � Utilització de la deixalleria � Minimització dels residus � etc. Les diferents actuacions cal adreçar-les als diferents grups de la població en funció de l’objectiu que es persegueixi: � A la població en general. Es poden utilitzar els canals habituals d’informació, és a dir tríptics, articles als mitjans de comunicació locals i comarcals, butlletins de les associacions, etc. Paral·lelament es proposa crear un telèfon d’informació al ciutadà1 el qual pot servir d’informació en temes relacionats amb la gestió dels residus municipals (horari d’obertura de la deixalleria, recollida de trastos vells, visites a la planta de compostatge, etc.), aspectes relacionats amb la neteja viària (papereres, neteja viària, deixalles, netedat de les zones verdes, etc.) o bé per recollir les queixes o suggeriments dels ciutadans. � Als escolars. Mitjançant treballs en grups de diferents temes (composició de les escombraries, compostatge de la fracció orgànica, envasos i embalatges,...) visites didàctiques de les escoles a la planta de triatge i compostatge, a la deixalleria, etc. � Als comerços i petits tallers. A partir del material informatiu i específic (cartes, visites personalitzades, etc.). Al sector comerç cal incidir de manera especial, ja que la utilització dels contenidors de recollida selectiva i de residus municipals per part dels comerços pot saturar la capacitat dels contenidors i generar problemes a la via pública. D’altra banda, i sobretot en els barris on s’implantin proves pilot, cal donar continuïtat a la tasca dels informadors ambientals, com per exemple en el servei iniciat en la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica. 1Vegeu acció 1.2.3

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.2

� Implantar un programa d’educació ambiental

per tal de reduir la producció de residus i fomentar la recollida selectiva

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1

Cost 2 MPTA / any (programa d’educació a les escoles) 3 MPTA (Campanya de comunicació a la població)

Fonts de finançament AJUViG, JUNRES Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.3

� Impulsar la recollida selectiva dels residus verds de jardineria


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.2 Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals Descripció En els darrers anys a Vilanova i la Geltrú s’ha incrementat

considerablement la superfície municipal de zones verdes i arbrat viari. Els parcs, places i arbrat viari de la ciutat genera anualment grans quantitats de residus verds (restes d’esporga, gespa, etc.). Per altra banda, a nivell particular, els habitatges amb jardí, en conjunt també poden generar volums importants de residus verds. Els residus de la jardineria són fàcilment valoritzables a través del compostatge. Per a fomentar el compostatge l’Ajuntament promourà la recollida de residus verds a través de la deixalleria, pel seu posterior transport a la planta de compostatge. En les zones de Vilanova on hi ha més habitatges amb jardí (zones residencials) es proposa estudiar la viabilitat de col·locar, durant l’època d’esporga, contenidors al carrer per a la recollida dels residus verds del jardí. Quant als residus de la jardineria municipal es proposa continuar amb el model que ja s’ha implantat (esporga i trituració “in situ” i posterior trasllat a la deixalleria municipal).

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, MGP Competència AJUViG, particulars Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.4

� Implantar un servei de recollida selectiva dels residus sanitaris


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.2 Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals Descripció Els residus sanitaris es classifiquen segons la seva perillositat en 4

grups: � Grup I: Residus assimilables a municipals que es poden recollir amb la resta de residus domèstics. � Grup II: Residus sanitaris no específics, que s’han de recollir selectivament però que es poden gestionar com un residu municipal. � Grup III: Residus sanitaris específics o de risc que s’ha de gestionar a través d’empreses especialitzades. � Grup IV: Residus singulars (citostàtics, etc.) que per la seva perillositat s’han de gestionar de manera específica. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol impulsar un servei de recollida dels residus sanitaris no específics (Grup II) que es generen a centres productors del municipi (centres sanitaris, clíniques dentistes, clíniques veterinàries, etc.). Abans d’implantar aquest servei de recollida de residus sanitaris és necessari realitzar un estudi econòmic per avaluar el cost del servei i determinar-ne la taxa d’escombraries.

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 3 Cost 0,4 MPTA (Elaboració del projecte del servei i estudi econòmic) Fonts de finançament Productors de residus sanitaris Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.2.5

� Revisió de la concessió del servei de recollida de deixalles i neteja viària


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.2 Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals Descripció Per tal de garantir que el nou model de recollida selectiva de deixalles

disposi d’un servei adient, es proposa revisar l’actual concessió del servei, incorporant l’ampliació o millora d’algun dels serveis existents. Pel que fa a la recollida de residus es proposa: � Ampliar la recollida selectiva dels contenidors de matèria orgànica � Ampliar la dotació de contenidors de recollida selectiva de valoritzables i la freqüència del servei. � Engegar campanyes de sensibilització ciutadana. La nova concessió del servei de neteja viària contempla que l’1% del pressupost del servei s’ha de destinar a campanyes de sensibilització ciutadana. � Millorar el servei de neteja viària a Vilanova, establint una zonificació de la ciutat segons la freqüència i nivell de neteja.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost Organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.3.1

� Continuar millorant la gestió dels residus als mercats


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.3 Promoure la recollida selectiva als grans generadors Descripció Es proposa actuar de manera específica als mercats per tal de millorar

la gestió dels residus que aquests generen. Actualment l’Ajuntament ja ha iniciat la recollida selectiva en el mercat municipal i es proposa ampliar la recollida selectiva en els altres dos mercats del municipi. Per aconseguir-ho cal: � Instal·lar contenidors (vidre, paper, matèria orgànica i inorgànica) als mercats en un nombre adequat al volum de residus que s’hi generen. � Engegar una campanya informativa per fomentar les bones pràctiques dels paradistes pel que fa tant a la gestió dels residus com a la seva minimització. � Continuar oferint bonificacions fiscals com a mesura per a incentivar la recollida selectiva.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 0,5 MPTA Fonts de finançament AJUViG, JUNRES Competència AJUViG, JUNRES, MPG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.3.2

� Promoure la recollida selectiva d’embalatges

de paper, cartró i vidre a comerços i grans generadors


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.3 Promoure la recollida selectiva als grans generadors Descripció Sovint els grans generadors de vidre, paper i cartró (bars, restaurants,

centres comercials, entitats bancàries, empreses de serveis, etc.) no utilitzen els contenidors degut a la distància en què es troba el contenidor o bé perquè el volum generat pot col·lapsar els contenidors de carrer. En aquest tipus d’establiments es proposa implantar un servei especial de recollida selectiva de paper, cartró i vidre. Es tracta d’un servei de recollida “porta a porta”, que es realitzarà de manera i periodicitat que es fixi en cada establiment, i que té per objectiu d’una banda incrementar la recollida selectiva d’aquests materials i de l’altra reduir la quantitat de residus que s’acumulen diàriament al carrer. El cost del servei de recollida selectiva de paper – cartó i el del vidre anirà a càrrec del propi sector comercial.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 5 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, Associacions de Comerciants Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.4.1

� Reduir la quantitat d’andròmines o

voluminosos que es troben als carrers del municipi i impulsar la seva valorització


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.4 Millorar la neteja viària i dels espais periurbans Descripció Actualment l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú disposa d’un servei de

recollida de residus voluminosos (andròmines, trastos vells, etc.) que funciona 6 dies a la setmana. Aquest servei, prèvia trucada a l’Ajuntament va a buscar les andròmines a domicili i les porta a una planta de transferència que hi ha al costat de la deixalleria municipal. Els residus recollits, prèvia selecció dels residus especials (electrodomèstics, etc.) es disposen a l’abocador. Aquesta acció proposa continuar amb aquest servei i difondre’l a la població per evitar la presència d’andròmines i voluminosos als carrers del municipi.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.4.2

� Eliminar progressivament els contenidors de residus municipals dels polígons industrials


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.4 Millorar la neteja viària i dels espais periurbans Descripció A les zones industrials del municipi els contenidors de deixalles

existents sovint s’omplen de residus industrials que no poden gestionar-se com la resta de deixalles municipals. Per evitar aquest problema i partint que la gestió dels residus industrials és una responsabilitat dels propis productors, es proposen les següents actuacions: � Informar als industrials de la gestió correcta dels residus que genera l’activitat. Aquesta tasca informativa i assessora pot realitzar-se des de l’Ajuntament, i fonamentalment ha de consistir en informar als industrials del sistema de gestió a seguir (gestió pròpia a través d’un gestor autoritzat) � Iniciar jornades formatives dirigides als industrials. Al proper octubre es preveu l’organització d’una jornada dirigida als industrials sobre la gestió ambiental a la indústria � Eliminar tots els contenidors de deixalles dels polígons, excepte en els residus industrials assimilables a domèstics (residus d’oficina, de menjadors, etc.). En aquest darrer tipus de residus l’Ajuntament pot promoure una recollida conjunta a través de contenidors propis de cada indústria, i al marge de la recollida de deixalles municipal. � Després d’un període d’adequació és important que l’Ajuntament inspeccioni i penalitzi a les empreses que no facin una gestió correcta dels seus residus. Al marge d’aquestes actuacions, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i la Cambra de Comerç, pot promoure la borsa de subproductes, amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi de subproductes i reduir la generació de residus industrials.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.4.3

� Millorar la neteja viària de la ciutat i les platges


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.4 Millorar la neteja viària i dels espais periurbans Descripció L’actual servei de neteja viària disposa d’una dotació d’equips i d’un

servei correctament dimensionat a les característiques de la ciutat. No obstant això, la brutícia dels carrers és un problema que caldria millorar, sobretot a través d’augmentar el nivell de sensibilització ciutadana i revisant la concessió del servei actual de neteja viària. En aquest sentit es proposen les següents actuacions: � En relació als excrements dels gossos a la via pública, i donat que l’Ajuntament disposa d’una ordenança municipal, cal emprendre les mesures informatives i, si és necessari, sancionadores per evitar els excrements al carrer. � Tal i com proposa es proposa en la nova concessió, cal prioritzar les intensitats de neteja viària segons el tipus i característiques dels carrers (carrers comercials i d’elevada freqüentació, zones industrials, zones residencials, etc.). � Incrementar la neteja dels trams de carrer més conflictius (tallers mecànics, restaurants i bars, etc.). � Millorar la neteja de zones verdes. � Continuar la neteja de les platges i costes, fent un especial èmfasi en la neteja i evitar la proliferació de les algues a les platges. � Incrementar la neteja dels abocaments incontrolats de torrents i rieres. Moltes de les actuacions plantejades ja s’han incorporat en la nova concessió del servei de recollida de deixalles i neteja viària.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.4.4

� Intensificar el control municipal dels abocaments incontrolats de runes i

andròmines


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.4 Millorar la neteja viària i dels espais periurbans Descripció L’existència d’abocaments incontrolats de residus al municipi és un

aspecte que cal controlar de manera urgent, sobretot tenint en compte que l’Ajuntament disposa d’una deixalleria municipal on s’hi poden portar aquests tipus de residus en petites quantitats. Es proposa inventariar i restaurar tots els abocaments incontrolats existents al municipi i impulsar una major promoció de la deixalleria municipal per tal d’evitar els abocaments de runes i andròmines. El cas dels abocaments incontrolats de les urbanitzacions marginals del municipi (que es donen principalment a les lleres dels torrents), és més complexa, però que també és proposa abordar de manera immediata. Per evitar aquesta problemàtica ja es realitza la recollida de deixalles en diferents punts d’aquestes urbanitzacions. Cal donar continuïtat a aquest servei de recollida de deixalles a les urbanitzacions marginals i continuar promocionant la deixalleria municipal.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost 0,6 MPTA (Inventari d’abocaments incontrolats i pla de neteja) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.4.5

� Aprovar una ordenança municipal reguladora dels residus de la construcció i els enderrocs


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.4 Millorar la neteja viària i dels espais periurbans Descripció El Decret 201/1994 sobre runes i enderrocs a Catalunya regula els

sistemes de gestió i control de les runes. Per tal de desenvolupar aquest decret en l’àmbit local és necessari l’elaboració d’una ordenança municipal reguladora de les runes i altres residus i altres residus de la construcció. Per millorar el control de la gestió dels residus de la construcció i dels enderrocs es proposa que l’Ajuntament redacti i aprovi una ordenança de gestió de runes i residus de la construcció. Per millorar el control de les runes l’ordenança fixarà un import de fiança en el moment d’atorgar les llicències d’obres i determinar les condicions per les quals serà retornada. Per recuperar l’import de la fiança caldrà presentar les fulles de recepció de l’abocador de runes per tal de validar una gestió correcta dels residus. D’altra banda, la mateixa ordenança hauria de fixar els criteris bàsics en la desconstrucció dels edificis. La desconstrucció implica un desmuntatge gradual i selectiu dels edificis per tal d’aconseguir la màxima valorització dels materials que es pretenen enderrocar.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost Cost organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament AJUViG, Constructors Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.4.6

� Crear llocs de treball mitjançant la recuperació de trastos vells


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.4 Millorar la neteja viària i dels espais periurbans Descripció Tot i que el, servei actual de recollida de voluminosos es considera

òptim (pel que fa a la freqüència del servei i els equips utilitzats), encara hi ha bona part de residus voluminosos que s’abandonen, de manera incorrecta, al costat dels contenidors de deixalles o en d’altres punts de la ciutat. En primer lloc cal continuar mantenint aquest servei de recollida de voluminosos, fomentant un major ús per part dels ciutadans a través de campanyes informatives. També es proposa que, dins el servei que ofereix la deixalleria, es realitzi una selecció més acurada de les andròmines que es recullen amb l’objectiu de fomentar-ne la reutilització (per exemple a través d’una borsa – mercat de mobles de segona mà) i valorització (separació per materials: fustes, ferralla, etc.). En aquesta mateixa línia es proposa avaluar la viabilitat econòmica de crear una empresa de recuperació de mobles i trastos vells. Aquest tipus d’empresa podria estar lligada amb serveis socials, i donar llocs de treball a persones amb dificultats per la reinserció social i laboral.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, Departament de treball (GENCAT) Competència JUNRES i Departament de treball (GENCAT) Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.5.1

� Aprovar un nou reglament regulador d’ús de la deixalleria municipal


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.5 Promoure la deixalleria municipal Descripció La deixalleria municipal o “Punt Net” és una instal·lació municipal per a

la recollida dels residus especials, residus voluminosos en petites quantitats (runes, andròmines, etc.) i altres residus valoritzables generats bàsicament a nivell domèstic (i també petit comerç). Es proposa que aquesta revisió del reglament regulador de la deixalleria inclogui i incideixi més en els següents aspectes: � Una regulació dels materials admesos per la deixalleria. � Revisar el sistema de bonificacions de la taxa municipal d’escombraries per fer-lo més progressiu i proporcional. � Continuar promocionant i difonent l’ús de la deixalleria. � Potenciar les actuacions de reutilització dels materials de la deixalleria, és a dir promocionar la deixalleria com a un espai on els ciutadans puguin anar a buscar-hi alguns productes d’utilitat (vegeu l’acció 3.4.6.) � Per als residus procedents de petites activitats industrials (tallers, petites indústries, centres comercials, etc..), cal establir els criteris d’acceptació i fixar l’aplicació de tarifes de recepció de materials.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost Cost organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.5.2

� Creació d’una deixalleria mòbil


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.5 Promoure la deixalleria municipal Descripció Per tal de millorar el servei de la deixalleria municipal i oferir un millor

servei als ciutadans es proposa crear un servei de deixalleria mòbil. Es tracta d’un vehicle convenientment equipat amb diferents compartiments o contenidors per a recollir selectivament els diferents residus especials o altres residus que no es poden llençar en els contenidors convencionals de deixalles (fluorescents, esprais, medicaments, pintures, olis minerals, etc.). Aquest servei serà itinerant per als diferents barris de la ciutat sota un calendari previst que es donarà a conèixer a tots els ciutadans. L’objectiu d’aquesta acció és incrementar el nivell recollida selectiva tot augmentant el servei a tots els ciutadans que no tenen possibilitat de desplaçar-se.

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 2 Cost 5 MPTA / any Fonts de finançament DMA, MPG, AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 3.6.1

� Elaborar un estudi que valori l’estat actual de l’antic abocador municipal i estableixi un Pla

de Restauració


MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ Programa 3.6 Millorar la restauració de l’antic abocador Descripció L’antic abocador municipal, tot i que clausurat, no es troba

correctament restaurat. Per exemple encara hi ha problemes de combustió, que ha derivat en problemes d’estabilització i resistència dels talussos. Cal realitzar una restauració d’aquest abocador que, a més dels aspectes anteriors, també millori la revegetació i l’adequació paisatgística de l’indret (potenciar una major plantació d’espècies autòctones).

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, JUNRES Competència AJUViG, JUNRES Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 4. CONTINUAR MILLORANT L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES

L’actual model energètic es basa en el consum de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural). Aquests, a més de ser recursos no renovables, ocasionen una gran quantitat d’emissions atmosfèriques, dels que se’n deriven diferents efectes contaminants (la pluja àcida o l’efecte hivernacle). Per reconduir l’actual model energètic, cal impulsar polítiques que fomentin la reducció del consum energètic per habitant, la utilització d’energies renovables i l’increment en l’eficiència energètica.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ A Vilanova i la Geltrú es consumeix cada any 78,6 KTep, que representa un consum diari per habitant de prop de 48.000 W. El transport consumeix el 41 % de l’energia a Vilanova, essent aquest un consum superior al del sector industrial (39 %) i domèstic – serveis (20 %). Segons les fonts energètiques, el 43 % de l’energia consumida a Vilanova prové de combustibles líquids, mentre que l’electricitat, el gas natural i el carbó representen el 26, 16 i 12 %, respectivament, de l’energia consumida. La utilització d’energies renovables a Vilanova es troba en una fase encara molt incipient. No obstant això, cal destacar diferents iniciatives públiques i privades d’aprofitament d’energies renovables (solar tèrmica i fotovoltàica). A nivell de dependències i equips municipals, l’enllumenat públic, els centres esportius i els edificis municipals són els principals consumidors d’energia elèctrica de l’ajuntament. .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR

En relació al foment d’energies renovables i a l’estalvi i eficiència energètica del municipi, el Pla d’Acció Ambiental proposa tres programes d’actuació, estructurats de la següent manera: LÍNIA ESTRATÈGICA

4. CONTINUAR MILLORANT L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES


4.1. Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables 4.2. Fomentar l’estalvi energètic i millorar l’eficiència energètica de les dependències i equipaments municipals 4.3. Programa de formació i sensibilització per a millorar l’eficiència energètica i fomentar les energies renovables

ACCIONS

4.1.1. Implantar un Pla energètic municipal d’energies renovables 4.1.2. Fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables al sector turístic i comercial 4.1.3. Aprovar una ordenança municipal per a la introducció d’energies renovables i incorporació de criteris de sostenibilitat en l’edificació 4.1.4. Incorporar les energies renovables en els equipaments municipals. 4.1.5. Aprovar una ordenança per a la reducció de la contaminació lumínica. 4.1.6. Establir un conveni amb l’Escola Universitària d’Enginyers de Vilanova i la Geltrú per a la realització de projectes d’estalvi energètic i introducció d’energies renovables 4.2.1. Realitzar un Pla de millora energètica de les dependències municipals 4.2.2. Promoure combustibles no contaminants en el transport públic i els equips municipals 4.2.3. Valorització energètica del biogàs procedent dels llots de la depuradora municipal 4.2.4. Instal·lar sistemes d’enllumenat públic eficients energèticament en les zones de nova construcció i impulsar un programa de renovació de l’enllumenat vell amb criteris d’eficiència energètica

4.3.1. Realització de campanyes de sensibilització per a fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables 4.3.2. Continuar amb el programa de subvencions i bonificacions fiscals per al foment de l’estalvi energètic 4.3.3. Promoure la formació en temes energètics al sector de la construcció (arquitectes i aparelladors, constructors i instal·ladors) 4.3.4. Incorporar l’estalvi energètic i les energies renovables com a eix central d’alguna de les fires de la ciutat

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.1.1

ZZZZ Implantar un Pla energètic municipal d’energies renovables

Línia 4 CONTINUAR MILLORANT L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL

MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.1 Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables Descripció Per planificar la política energètica municipal es proposa elaborar un

Pla energètic municipal que inclogui les actuacions a realitzar a mig - llarg termini (horitzó 2010). Aquest pla serà el pas previ a la creació de l’Agència Municipal de l’Energia de Vilanova i la Geltrú. Aquest òrgan que pot integrar-se dins de les funcions i organigrama de l’Oficina A21 (vegeu l’acció 1.1.2.) El Pla Energètic Municipal es centrarà en augmentar les fonts energètiques pròpies (cogeneració energètica) i l’ús d’energies renovables (energia solar, biomassa), alhora que establirà mesures per minimitzar el consum total d’energia. La creació de l’Agència Municipal de l’Energia pot ser l’eina per a planificar, impulsar i executar aquest pla energètic municipal. A més, aquest Pla ha de fixar objectius finalistes com per exemple: � Incrementar la producció d’energia solar fotovoltàica de gran escala. � Impulsar projectes viables de centrals de cogeneració o distribució de calor. � Determinar les mesures d’estalvi i millora del rendiment energètic en les infrastructures actuals. � Fixar el percentatge d’energia consumida al municipi procedent de recursos renovables, i definir les accions i recursos per tal d’assolir-los, així com la seva temporalització.

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 1 Cost 5 MPTA (Elaboració del Pla) Fonts de finançament AJUViG, ICAEN, FEDERC Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.1.2

ZZZZ Fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables al sector turístic i comercial


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.1 Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú promourà la instal·lació d’energia

solar per a la producció d’aigua calenta sanitària (ACS) al sector turístic (hotels, càmpings, etc.). Actualment ja existeixen alguns establiments que han instal·lat energia solar per l’ACS, i caldria buscar mecanismes per tal d’impulsar aquesta iniciativa a la resta d’establiments turístics de Vilanova. D’altra banda s’impulsaran mesures d’estalvi energètic mitjançant projectes concrets, per exemple: � Impulsant un programa de recuperació de la calor perduda pels aparells d’aire condicionat en les principals instal·lacions consumidores (hotels, hostals, grans superfícies, etc.) per fer ACS. � Promovent un programa d’estalvi energètic al sector comercial amb la regulació del flux lumínic dels aparadors de diferents establiments comercials. � Amb subvencions per a l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE) i l’Impost de Bens i Immobles (IBI)

Termini d’execució / implantació Curt (acció contínua) Prioritat 2 Cost 2 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG i iniciativa privada Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.1.3

ZZZZ Aprovar una ordenança municipal per a la

introducció d’energies renovables i incorporació de criteris de sostenibilitat en

l’edificació


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.1 Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables Descripció La utilització d’energies renovables, de materials adequats en la

construcció permet aconseguir un important estalvi de recursos i d’energia. Per això, cal que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú elabori i aprovi una ordenança municipal que incorpori criteris de sostenibilitat en l’edificació (es pot prendre com a referència l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà, Ajuntament de Barcelona). Abans d’aprovar aquesta ordenança municipal cal explicar-la i consensuar-la amb diferents sectors de la població (promotors, empreses immobiliàries, etc.). L’ordenança també ha de regular la ubicació i les dimensions de les plaques solars en els edificis.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 1 MPTA Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.1.4

ZZZZ Incorporar les energies renovables en els equipaments municipals


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.1 Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables Descripció En els darrers anys l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha incorporat

progressivament les energies renovables en els equipaments municipals. Aquesta tendència s’accentuarà en el futur, ja que l’ajuntament ha aprovat una moció per a incorporar fonts energètiques renovables. En aquesta moció l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú es compromet (abans del 2010) a incorporar aspectes d’estalvi energètic en el 50% dels equipaments municipals, especialment en aquelles instal·lacions amb un major consum d’aigua calenta sanitària, i que per tant més viable és la instal·lació de les plaques solars tèrmiques. Aquest any 2000 l’ajuntament ha sol·licitat al FEDER una ajuda de 5 MPTA per a la redacció d’un Pla municipal d’energies renovables

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 1 Cost 10 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, FEDER, ICAEN Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.1.5

ZZZZ Aprovar una ordenança per a la reducció de la contaminació lumínica


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.1 Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables Descripció Segons les característiques de l’enllumenat públic (tipus de lluminàries,

làmpades, alçada i angle de projecció de la llum) es pot aconseguir una il·luminació de l’espai públic correcta i minimitzar la contaminació lumínica. Per això, es proposa aprovar una ordenança municipal que contempli com a mínim els següents aspectes1: � Inclinació òptima de les pantalles lumíniques � Tancament de les lluminàries � Distribució del flux. Cal implantar lluminàries al màxim d’eficients � Regular la il·luminació sumptuària (monuments,...). � Bombetes. Substituir les bombetes de baix consum (canvi de mercuri a sodi) � Horaris. Reducció de la intensitat lumínica a determinades hores de la nit (regulació nocturna de la il·luminació, ús de fanals d’enfoc baix,...) � Regular la il·luminació privada � Seguiment i compliment � Organitzar una diada sense llum (en relació a la Declaració al Dret al cel fosc de l’UNESCO) A partir del que es fixa en l’ordenança cal prioritzar les accions que se’n deriven. L’aplicació d’algunes d’aquestes accions és imminent (canvi de tarifes) i d’altres s’han de realitzar progressivament (canvi a bombetes de baix consum, reducció del flux de llum, implantació de rellotges astronòmics, etc.). 1Com a mínim ha d’incorporar els aspectes inclosos en la futura normativa (encara no aprovada) sobre la contaminació lumínica està elaborant el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Cost organitzatiu i/o tècnic Fonts de finançament DMA, AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.1.6

ZZZZ Establir un conveni amb l’Escola Universitària

d’Enginyers de Vilanova i la Geltrú per a la realització de projectes d’estalvi energètic i

introducció d’energies renovables


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.1 Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables Descripció L‘Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, juntament amb l’escola

Universitària d’Enginyers de Vilanova, establirà un conveni de col·laboració per treballar una línia d’investigació i projectes entorn de l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables a escala local.

Termini d’execució / implantació Curt (Establir conveni de col·laboració) Prioritat 2 Cost 2 MPTA Fonts de finançament AJUViG, EUEViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.2.1

ZZZZ Realitzar un Pla de millora energètica de les dependències municipals


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.2 Fomentar l’estalvi energètic i millorar de l’eficiència energètica de les

dependències i equips municipals Descripció Per tal d’aconseguir una gestió més sostenible de l’energia, es proposa

que a les diferents dependències i instal·lacions municipals s’implanti un Pla de millora de l’eficiència energètica. Com a pas previ a aquest pla, cal inventariar les instal·lacions municipals, realitzar-ne un balanç energètic i informatitzar-ne les dades. Aquesta fase fonamentalment consistirà en informatitzar i actualitzar l’auditoria energètica sobre l’enllumenat públic i les dependències municipals que actualment disposa l’Ajuntament (realitzada l’any 1999). La implantació d’un SIG a l’Ajuntament pot ser una eina de suport per a la monitorització de les dades energètiques municipals. A partir de l’auditoria energètica de les dependències municipals es definirà i prioritzarà les actuacions d’estalvi energètic i la utilització d’energies renovables. Algunes d’aquestes accions poden ser: � Reducció del consum. Els nous aparells que s’adquireixin sempre han de ser més eficients que l’element substituït. Ús racional de la calefacció – aire condicionat � Introduir criteris bioclimàtics en el disseny o remodel·lació dels edificis (dobles portes a les entrades, il·luminació natural o ventilació creuada, línies elèctriques per sectors, etc.). � Implantació d’un sistema informàtic de comptabilitat energètica municipal per tal de controlar la despesa municipal i prioritzar les actuacions de manteniment que optimitzin els energètics municipals.


Cost 2 MPTA (Elaboració de l’auditoria energètica a les dependències municipals)

Fonts de finançament AJUViG, ICAEN Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.2.2

ZZZZ Promoure combustibles no contaminants en el transport públic i els equips municipals



dependències i equips municipals Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha signat un conveni amb l’ICAEN

(Institut Català d’Energia) per tal de fomentar l’eficiència energètica i les energies renovables. Actualment està estudiant la implantació de biocombustibles en el transport públic urbà. A més d’aquesta mesura és interessant continuar incorporant de manera progressiva el transport sostenible a l’ajuntament (cotxes i/o motos elèctriques, bicicletes, etc.)1. La implantació d’aquestes mesures per part de l’ajuntament, són importants pel paper exemplificador que ha tenir l’administració local en temes de sostenibilitat. 1Actualment l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja disposa de 4 vehicles elèctrics (motocicletes)


Cost 3 MPTA/any (d’increment respecte als cost dels vehicles que utilitzen combustibles líquids)

Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.2.3

ZZZZ Valorització energètica del biogàs procedent dels llots de la depuradora municipal



dependències i equips municipals Descripció El tractament dels llots de la depuradora municipal genera un biogàs

que té valor energètic. Actualment només s’aprofita un percentatge petit d’aquest gas (al voltant d’un 15%) per la pròpia EDAR, i la resta es crema sense valoritzar. Amb l’objectiu d’aprofitar el poder energètic dels fangs residuals de la depuradora, seria convenient que l’ajuntament iniciés negociacions amb la Generalitat de Catalunya, responsable final de la depuradora, per tal d’accelerar la instal·lació d’una planta de cogeneració per l’aprofitament energètic del biogàs.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament ACA Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.2.4

ZZZZ Instal·lar sistemes d’enllumenat públic

eficients energèticament en les zones de nova construcció i impulsar un programa de

renovació de l’enllumenat vell amb criteris d’eficiència energètica


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.3 Millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i dependències

municipals Descripció L’enllumenat públic de les noves zones d’urbanització es projectarà i

instal·larà seguint criteris de màxima eficiència energètica. L’ajuntament buscarà mecanismes per tal d’incorporar en els nous projectes urbanístics (tant de promoció pública com privada) materials i elements d’enllumenat que garanteixin la màxima eficiència energètica: � Estabilitzadors – reductors de flux a la capçalera de les línies elèctriques. � Instal·lació de lluminàries de vapor de sodi d’alta pressió o d’altres làmpades de baix consum i poc contaminants (actualment es comercialitzen unes bombetes lliures de mercuri amb bons rendiments energètics) � Instal·lació de sistemes que redueixin la contaminació lumínica. � Introduir mesures d’estalvi energètic en l’enllumenat ornamental, evitant la utilització de bombetes d’incandescència A la resta de la ciutat (i a partir dels resultats de l’auditoria energètica) es continuarà realitzant un Pla de manteniment que prioritzi els aspectes d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica: � Substitució progressiva dels globus sense refractors i d’altres tipus de llums indirectes. � Substitució de bombetes de vapor de mercuri per altres lluminàries (bombetes de vapor de sodi d’alta pressió) de baix consum energètic. � Instal·lar reductors de flux i altres mesures per tal d’optimitzar el consum energètic. � Neteja dels punts de llum � Neteja de les cèl·lules fotoelèctriques

Termini d’execució / implantació Mig-Llarg Prioritat 1 Cost 50 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.3.1

ZZZZ Realització de campanyes de sensibilització

per a fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables


MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES Programa 4.4 Programa de formació i sensibilització per a millorar l’eficiència

energètica i fomentar les energies renovables Descripció Per incrementar el nivell de sensibilització de la població del municipi

respecta a l’estalvi energètic i promoció d’energies renovables, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú realitzarà: � Campanyes i programes formatius i d’assessorament pels ciutadans. Aquests programes podran adreçar-se a tota la població o bé a sectors concrets (sector comercial, etc.). Un exemple específic podria ser una campanya d’il·luminació eficient adreçada als comerços. � Promoure l’energia renovable i l’estalvi energètic, mitjançant la subvenció de projectes concrets. � Promoure la producció d’energia a escala local, mitjançant un programa de subvencions a projectes concrets. En un futur les diferents campanyes de sensibilització es realitzaran i coordinaran des de l’Oficina Agenda 21 Local (o l’Agència Municipal de l’Energia).

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 2 MPTA (Campanya informativa) Fonts de finançament ICAEN Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.3.2

ZZZZ Continuar amb el programa de subvencions i

bonificacions fiscals per al foment de l’estalvi energètic



energètica i fomentar les energies renovables Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha establert un conjunt

d’excepcions fiscals per a les instal·lacions, obres i altres inversions per fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies alternatives. És important continuar impulsant aquest programa i donar-li una major difusió a tota la població per tal de millorar l’eficiència energètica de les llars i les activitats de la ciutat. En aquest sentit es poden aprofitar els mitjans de comunicació locals per continuar difonent el programa de subvencions, així com incorporar la llista de bonificacions en els impresos, rebuts i comunicacions municipals que l’ajuntament envia als ciutadans. D’altra banda, es proposa realitzar un major control de les normatives d’edificació per tal de penalitzar aquells projectes de nova construcció en els quals no s’incorporin mesures d’estalvi energètic (ventilació, aprofitament de la llum solar, aïllament, etc.) Aquesta acció caldrà revisar-la quan entri en funcionament l’ordenança municipal per a la introducció d’energies renovables i incorporació de criteris de sostenibilitat en l’edificació (acció 4.1.3.). Aleshores, les edificacions de nova construcció no podran accedir a aquest programa de subvencions i bonificacions, mentre que les velles si.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 2 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.3.3

ZZZZ Promoure la formació en temes energètics al

sector de la construcció (arquitectes i aparelladors, constructors i instal·ladors)



energètica i fomentar les energies renovables Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú realitzarà diferents jornades

dirigides al sector de la construcció per tal de anar-los implicant en la construcció sostenible1. És molt important potenciar i difondre el potencial actual de l’ús d’energies renovables als agents implicats en la seva aplicació, principalment: � Promotors immobiliaris, API, empreses de serves, indústries i administradors de comunitats de veïns � Arquitectes, aparelladors, constructors, instal·ladors i tècnics municipals D’altra banda, i en un altre nivell, és també important realitzar xerrades de difusió i conscienciació sobre l’ús racional de l’energia, eficiència energètica i l’ús d’energies renovables a associacions de veïns, entitats, comunitats de propietaris, etc. 1. L’Ajuntament va fer unes jornades sobre edificació sostenible l’abril del 2000

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 2 MPTA Fonts de finançament AJUViG, ICAEN Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 4.3.4

ZZZZ Incorporar l’estalvi energètic i les energies

renovables com a eix central d’alguna de les fires de la ciutat



energètica i fomentar les energies renovables Descripció Vilanova és una ciutat que disposa d’un nombre important de fires (fira

del vehicles d’ocasió, fira del circ, fira dels invents, fira de novembre i fira de Nadal i reis), no obstant això, no compta amb cap fira dedicada al medi ambient o algun tema específic relacionat. Per la seva ubicació geogràfica (prop de la conurbació de Barcelona) i la seva climatologia pot ser adequat pensar en la realització d’una fira anual (o bé s’incorporés en alguna de les fires existents) sobre l’estalvi energètic i la promoció de les energies renovables. En aquesta fira, caldria que els assistents poguessin disposar d’informació sobre: � Els tipus d’energies renovables � Equips i sistemes d’energia solar que actualment hi ha al mercat � Característiques dels aparells electrodomèstics amb menors consums energètics � Principals empreses i comerços que ofereixes serveis i equips � Etc.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost 1 MPTA (Estudi de viabilitat) Fonts de finançament ICAEN, Cambra de Comerç Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 5. INCORPORAR CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC El sòl és un bé escàs a Vilanova i la Geltrú i cal ordenar el creixement urbà de manera equilibrada i racional, potenciant la qualitat de l’espai urbà i la cohesió social (fent una ciutat accessible i sense barreres arquitectòniques, recuperant i renovant espais públics i urbans, etc.) i assegurant la conservació i millora del paisatge agrícola i natural del municipi.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Vilanova i la Geltrú té una extensió d’uns 34 km2, dels quals aproximadament 1 terç és sòl urbà i la resta espais agrícoles i/o naturals. Actualment l’Ajuntament de Vilanova està en la fase final d’aprovació de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística (RPGOU). Aquesta revisió s’ha fixat com a objectius generals vetllar perquè el municipi de Vilanova i la Geltrú tingui un creixement ordenant, de qualitat i sostenible. Així la RPGOU preveu un creixement racional i compacte de la ciutat, potenciant l’equilibri entre barris i la millora dels serveis i l’espai públic, i revitalitzant i millorant espais com la façana marítima i el nucli antic d’entre d’altres. El nou planejament urbanístic del municipi ha incorporat criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l’ordenació del sòl no urbanitzable, com per la relació entre la ciutat i el seu entorn. En aquest sentit la revisió del PGOU ha incorporat diferents propostes de millora ambiental proposades des de l’Auditoria ambiental municipal.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació al planejament urbanístic, el Pla d’Acció Ambiental proposa un sol programa d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

5. INCORPORAR CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC


5.1. Incorporar criteris de sostenibilitat en la revisió del Pla general d’ordenació urbanístic

ACCIONS

5.1.1. Assegurar un creixement equilibrat de la ciutat 5.1.2. Incorporar criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic de Vilanova i la Geltrú 5.1.3. Millorar la transició entre la ciutat i el seu entorn pròxim 5.1.4. Resoldre el problema de les urbanitzacions marginals 5.1.5. Creació de nous eixos verds entre els parcs i places urbanes i l’entorn 5.1.6. Potenciar la revitalització del centre de la ciutat i reduir la quantitat d’habitatge buit 5.1.7. Creació de nous polígons industrials de qualitat ambiental 5.1.8. Elaborar un Pla d’ús públic de la Platja Llarga 5.1.9. Promoure una ordenació sostenible del territori en l’àmbit supramunicipal 5.1.10. Incrementar la permeabilitat respecte a les principals infrastructures viàries

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.1

� Assegurar un creixement equilibrat de la ciutat

Línia 5 INCORPORAR CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL

PLANEJAMENT URBANÍSTIC Programa 5.1 Incorporar criteris de sostenibilitat en la revisió del Pla general

d’ordenació urbanística Descripció Aprofitant l’actual revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística és

important assegurar un creixement equilibrat de la ciutat, seguint el model de ciutat compacte, més eficient en l’ús del sòl que el model de ciutat difusa. El nou creixement de la ciutat ha de garantir un ús racional del sòl, amb una velocitat de creixement que tingui en compte les necessitats socials i econòmiques de Vilanova i la Geltrú. Cal que en aquells punts de creixement de la ciutat (que ja disposen de plans parcials) es potenciï la diversitat d’usos i s’integrin el sector terciari amb el residencial. És important mantenir una intensitat d’ocupació urbana que permeti mantenir un bon equilibri amb el sòl rural i forestal del municipi, prioritzant la consolidació de la ciutat a partir del buits urbans existents per tal de fer un creixement urbà en forma de “taca d’oli” i evitar una major fragmentació paisatgística del territori.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, GENCAT Competència AJUViG, GENCAT Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.2

� Incorporar criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic de Vilanova i la Geltrú



d’ordenació urbanística Descripció Aprofitant la revisió del Pla general d’ordenació urbanística, i

l’elaboració de l’auditoria municipal de Vilanova i la Geltrú, l’ajuntament pretén introduir criteris de sostenibilitat urbana en el planejament urbanístic de la ciutat. Algunes de les actuacions que cal incloure en el nou planejament fan referència a la millor gestió de l’aigua (xarxa separativa d’aigües pluvials i residuals) i l’energia (enllumenat públic de baix consum energètic), a la correcta gestió dels residus (recollida selectiva, contenidorització dels carrers, etc.), als espais verds i parcs urbans o a aconseguir una millor mobilitat urbana (afavoriment dels vianants, regulació del trànsit rodat i dels aparcaments, etc.) i a una millor dotació dels serveis bàsics (de tipus cultural, social, comercial, etc.). També és important que el planejament tingui en compte l’afavoriment de la diversitat d’usos (integrant habitatges, comerços i d’altres activitats econòmiques compatibles amb l’habitatge) i la compacitat urbana. Aquests criteris de sostenibilitat s’han d’anar desenvolupant i implantant a mesura que es realitzin els nous plans parcials i els nous projectes urbanístics de la ciutat. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ja ha començat a treballar en aquesta línia, i des de fa un temps, tots els nous projectes urbanístics s’informen des del punt de vista ambiental i de manteniment. Així doncs, cal donar més importància a aquests criteris de planejament que ja s’estan iniciant des de l’ajuntament.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, GENCAT Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.3

� Millorar la transició entre la ciutat i el seu entorn pròxim



d’ordenació urbanística Descripció Els límits entre la ciutat i el seu entorn (espai rural i periurbà) són

sempre punts de transició del paisatge que cal tractar de manera adequada per tal d’aconseguir una bona integració paisatgística del territori. En els principals punts on cal incidir en aquesta transició són en les zones pròximes a la façana marítima, zones de transició medi urbà – medi rural i en les urbanitzacions marginals que en un futur s’han de consolidar. En aquestes zones cal realitzar un tractament urbanístic que eviti els canvis bruscos, tot potenciant els elements vertebradors que afavoreixin aquesta interrelació (parcs urbans, torrents i rieres, maresmes, etc.) de la ciutat amb el seu entorn. En els diferents cursos fluvials (torrents i rieres) que travessen el municipi, cal aplicar (sempre que sigui possible) tractaments “tous”, conservant al màxim les seves característiques naturals i potenciant la vegetació de ribera en els seus marges. Tal com es proposa en l’acció 5.1.5 aquests sistemes fluvials tenen un gran interès pel que fa a la creació dels nous eixos verds de la ciutat.

Termini d’execució / implantació Curt (acció contínua) Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

Acció 5.1.4

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


� Resoldre el problema de les urbanitzacions marginals



d’ordenació urbanística Descripció El municipi de Vilanova i la Geltrú ha heretat un conjunt

d’urbanitzacions marginals, il·legals, que cal resoldre al millor ritme possible però de manera clara i contundent. En aquest sentit, l’actual revisió del PGO proposa el desenvolupament de plans per a millorar i consolidar algunes d’aquestes urbanitzacions (i en aquest cas dotar-la de serveis i equipaments), així com també preveu la desaparició d’altres urbanitzacions. A les urbanitzacions que acabaran consolidant-se com a zona urbana, s’hi desenvoluparà una actuació urbanística que les dotarà de millors serveis i equipaments urbans, per tal d’assegurar el compliment de la legislació vigent i millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen. No obstant això, també s’establirà el control suficient per evitar que esdevinguin nous focus de creixement indesitjats per la ciutat.

Termini d’execució / implantació Mig (acció contínua) Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència Iniciativa privada, AJUViG i GENCAT Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.5

� Creació de nous eixos verds entre els parcs i places urbanes i l’entorn



d’ordenació urbanística Descripció Adequació i tractaments dels torrents, rieres i rambles com a eixos

verds per als vianants que connectin els diferents espais verds entre si, i alhora permetin la connexió del verd urbà amb l’entorn periurbà (vegeu l’acció 5.1.3.). Es important aprofitar aquests corredors fluvials per convertir-los en uns eixos verds que connectin els diferents parcs urbans i afavoreixin la mobilitat urbana. També es proposa valorar els buits urbans i illes verdes, tant públiques com privades, existents dins la ciutat consolidada com a elements que poden conformar una xarxa de verd urbà des del centre de la ciutat fins els espais periurbans. Com actuació concreta que permetria millorar l’accessibilitat es proposa eliminar les tanques perimetrals al parc de la quadra de l’Enveja.

Termini d’execució / implantació Mig (segons desenvolupament del PGO) Prioritat 2 Cost 50 MPTA Fonts de finançament AJUViG, iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.6

� Potenciar la revitalització del centre de la ciutat i reduir la quantitat d’habitatge buit



d’ordenació urbanística Descripció Actualment l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú disposa d’un avanç del

Pla especial del cas antic, que té com a principal objectiu recuperar i conservar l’ús residencial i des serveis del casc antic. És important que l’estratègia de creixement de la ciutat valoritzi la revitalització del centre de la ciutat (tant el cas antic com el seu entorn més pròxim), realitzant accions que afavoreixin la millora del centre de la ciutat com per exemple: � Continuar incentivant la rehabilitació de façanes. En aquest sentit cal un programa d’ajuts i excempcions fiscals per a la rehabilitació de les façanes del centre de la ciutat. � Incentivar la inversió privada en el centre ciutat. Per a fomentar-ho cal pensar amb propostes que obliguin als constructors a invertir en aquesta zona del municipi (per exemple (per exemple obligant a destinar un percentatge del pressupost de les obres de nova construcció per a la rehabilitació del casc antic) � Potenciar la integració d’usos residencials i comercials. Per aconseguir aquest objectiu cal una política urbanística que ho permeti, però també cal un consens en aspectes com la pacificació del trànsit rodat (prioritat invertida, zones per a vianants, etc.) � Valorant els aspectes socials. Cal evitar situacions de concentra important de persones en habitatges en molt mal estat (sovint ocupats per població immigrant). D’altra banda cal, un pla per incrementar l’ocupació dels habitatges d’aquesta zona mitjançant l’impuls de mesures estimuladores, com per exemple: � Penalitzar (mitjançant l’Impost de Bens i Immobles) les persones amb els habitatges buits. � En aquells edificis més degradats, finançar part de la rehabilitació de l’habitatge a canvi de que el propietari el llogui a un preu baix, durant un període de temps estipulat. � Engegar plans d’habitatges amb ajudes per a la rehabilitació dels habitatges

Termini d’execució / implantació Mig

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.6

� Potenciar la revitalització del centre de la ciutat i reduir la quantitat d’habitatge buit

Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada, AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.7

� Creació de nous polígons industrials de qualitat ambiental



d’ordenació urbanística Descripció La creació de nou sòl industrial és una prioritat dins el

desenvolupament del municipi de Vilanova i la Geltrú, per tal de crear una xarxa productiva local (indústries i serveis) que afavoreixi una major autoocupació i trenqui la dinàmica de ciutat – dormitori de la ciutat. És important que les noves zones industrials incorporin criteris de qualitat ambiental i que afavoreixin la implantació d’un tipus d’indústries “netes”. Entre d’altres coses cal tenir en compte aquests aspectes: � La gestió correcta de l’aigua: potenciar la reutilització de l’aigua, millorar la depuració de les aigües residuals, etc. � La gestió dels residus: implantar la recollida selectiva i la valorització dels residus en origen (reutilització i reciclatge dels residus en el propi parc industrial), etc. � La mobilitat: afavorint els desplaçaments col·lectius a les indústries, construint carrils bicicleta que connectin el nucli urbà amb les zones industrials, regulant el trànsit dels vehicles pesants i les mercaderies perilloses, etc. � La qualitat atmosfèrica: regular les emissions de gasos contaminants, evitar la implantació d’indústries contaminants, etc. � Millorar la qualitat paisatgística dels polígons: aconseguir una millor qualitat paisatgística dels polígons industrials (carrers arbrats, etc.).

Termini d’execució / implantació Mig (Acció continua) Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència AJUViG i GENCAT Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.8

� Elaborar un Pla d’ús públic de la Platja Llarga



d’ordenació urbanística Descripció Segons el planejament urbanístic actual l’espai de la Platja Llarga es

considera sòl urbà. En aquest espai es planteja una intervenció urbanística que potenciarà l’espai públic, amb la creació d’un gran parc urbà. Donat que aquesta zona havien estat un sorrals i uns petits aiguamolls, es proposa dissenyar el parc urbà potenciant els criteris de renaturalització d’aquest espai (recuperació de dunes i sorrals i d’una zona humida, amb vegetació autòctona d’aquests ecosistemes). També és convenient elaborar un Pla d’usos d’aquest espai que reguli: � la freqüentació � l’ús públic d’aquest espai, per tal que la pressió potencial que rebi no posi en perill la seva conservació. � zones de major freqüentació � zones d’especial protecció � itineraris, el mobiliari urbà, etc.

Termini d’execució / implantació Mig (projecte urbanístic) Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.9

� Promoure una ordenació sostenible del territori en l’àmbit supramunicipal



d’ordenació urbanística Descripció Hi ha diferents aspectes de planificació del territori, que tot i que són

competència del municipi, necessiten d’una coordinació supramunicipal. És el cas de la gestió del sòl no urbanitzable, les infrastructures viàries, l’establiment de sòl industrial i terciari o bé evitar la creació d’un continu urbà en la façana litoral pròxima a la conurbació de Barcelona. Per poder defensar els interessos locals en les actuacions de caràcter territorial i promoure un desenvolupament equilibrat i sostenible del territori, es proposa que, a través de les Taules de cooperació entre Vilanova i la Geltrú i els municipis veïns, s’impulsin mesures i polítiques urbanístiques conjuntes per tal d’ordenar el territori de manera equilibrada.

Termini d’execució / implantació Curt (acció contínua) Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG, resta de municipis veïns Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 5.1.10

� Incrementar la permeabilitat respecte a les principals infrastructures viàries



d’ordenació urbanística Descripció A Vilanova existeixen diverses infrastructures que representen una

barrera per a la mobilitat urbana, fonamentalment per aquella que es realitza a peu o en bicicleta. En aquest sentit, potser les dues infrastructures més representatives són la línia de ferrocarril, i la crta. C-246. Aquesta acció proposa que l’Ajuntament de Vilanova continuï realitzant gestions per aconseguir la integració del ferrocarril en la trama urbana de la ciutat, mitjançant el soterrament d’un tram d’aquesta línia. D’altra banda, tot i la construcció de la variant, la crta. C-246 encara presenta unes intensitats de trànsit molt elevades. Es proposa la transformació d’aquesta carretera en vial urbà, en el qual s’incorporin elements urbanístics (eixamplament de les voreres, reducció de la velocitat en diferents punts, etc.) i de mobiliari que permetin una major pacificació del trànsit rodat i n’augmentin la permeabilitat per als vianants i bicicletes.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 250 MPTA (no inclou la integració del ferrocarril) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 6. FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I MILLORAR LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Cal impulsar un model de desenvolupament eficient en l’ús de l’aigua, impulsant polítiques que fomentin l’estalvi i un major aprofitament dels recursos propis (amb l’objectiu final de fer un ús més eficient dels recursos naturals i no superar la capacitat de càrrega del territori). També cal millorar la gestió i el sanejament de les aigües residuals, tant domèstiques com industrials, per tal de reduir la contaminació i l’impacte sobre el medi ambient.’

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Des de l’any 1998, la major part de l’aigua d’abastament que es consumeix prové del riu Llobregat (planta potabilitzadora d’Abrera). El consum actual d’aigua d’abastament es situa entorn dels 5,5 milions de m3 per any, que representa un consum per persona de 295 litres/dia. Aquest fet ha representat una disminució en l’extracció d’aigua dels aqüífers de dins del municipi. Bona part d’aquests aqüífers ja presentaven problemes de sobreexplotació i de salinitat en les seves aigües. En l’actualitat la recuperació de les aigües subterrànies s’apunta com una de les principals elements en la gestió de l’aigua d’abastament. D’altra banda, es calcula que el més de ¾ parts de les llars de Vilanova i la Geltrú reben l’aigua d’abastament mitjançant el sistema d’aforaments. Aquest sistema dificulta d’una banda el control exacte del consum real d’aigua i de l’altra provoca un important malgastament d’aigua. Per això és important substituir el sistema d’aforaments per la instal·lació de comptadors. Una altra estratègia important per a l’estalvi d’aigua d’abastament, cal centrar-la en l’aigua d’ús agrícola procedent de l’embassament del Foix. Es calcula que durant l’operació d’extracció i canalització d’aquesta aigua es produeixen un nivell de pèrdues proper als 500.000 m3 a l’any. Pel què fa al sistema de clavegueram, en els darrers 10 anys s’han realitzat diferents actuacions de millora de la xarxa de clavegueram i s’ha començant a instal·lar xarxes separatives en alguns punts de la ciutat, acció que s’apunta com una de les més importants en els pròxims anys. Respecte al sanejament de les aigües residuals, Vilanova i la Geltrú disposa, des de 1996, d’una Estació depuradora d’aigües residuals que presenta problemes d’ubicació i dimensionament. Aquest fet, provoca que la qualitat de l’efluent de sortida no sigui suficientment bona.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació a la participació ciutadana, el Pla d’Acció Ambiental proposa tres grans programes d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

6. FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I MILLORAR LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS


6.1. Promoure un ús racional del consum d’aigua i millorar l’eficiència del servei d’abastament. 6.2. Millorar la gestió de les aigües residuals

ACCIONS

6.1.1. Crear un Entitat Local de l’Aigua a nivell de Mancomunitat Garraf – Penedès 6.1.2. Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a tot el sòl urbà 6.1.3. Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània 6.1.4. Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua del Foix, i també la seva qualitat 6.1.5. Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi d’aigua 6.1.6. Pla de substitució dels aforaments existents 6.1.7. Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació en activitats com camps de golf en SNU 6.1.8. Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar l’estalvi

6.2.1. Actualització del Pla de Clavegueram municipal 6.2.2. Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots els punts de la ciutat 6.2.3. Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa 6.2.4. Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de desguàs de l’emissari submarí 6.2.5. Elaborar un estudi de les possibilitats de reutilització de l’aigua residual depurada 6.2.6. Transvasament de les aigües pluvials de la conca alta de la Pastera cap a la conca de Sta. Magdalena

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.1

� Crear una Entitat Local de l’Aigua a nivell de Mancomunitat Garraf - Penedès

Línia 6 FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I MILLORAR LA

DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.1 Promoure un ús racional del consum d’aigua i millorar l’eficiència del

servei d’abastament Descripció D’acord amb la Llei 6/1999, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua,

l’Agència Catalana de l’Aigua pot transferir les competències relacionades amb la gestió de l’aigua (sanejament de les aigües residuals, i abastament i subministrament d’aigua potable) a un conjunt de municipis si aquests constitueixen una Entitat local de l’aigua (ELA). Es proposa que la Mancomunitat Garraf–Penedès estudiï la possibilitat de constituir-se com una ELA, per tal fer una gestió integrada de l’aigua en tot el seu àmbit territorial.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 3 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, MGP, ACA Competència AJUViG, MGP, ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.2

� Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a tot el sòl urbà



servei d’abastament Descripció En l’actualitat la major part de sòl urbà disposa d’aigua d’abastament

procedent de la xarxa de subministrament. No obstant això, encara existeixen algunes llars i activitats econòmiques que utilitzen aigua de pous propis. Sovint aquesta aigua presenta una baixa qualitat i generalment no s’hi realitza cap mena de control (és el cas d’alguns pous ubicats als polígons industrials de Masia d’en Barreres i La Pastera). Aquesta acció té com a objectiu completar aquesta xarxa municipal per tal d’evitar la sobreexplotació i salinització dels aqüífers (vegeu l’acció 6.1.3.) i garantir la qualitat de l’aigua d’abastament a tots els usuaris.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.3

� Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània



servei d’abastament Descripció Comparativament amb d’altres municipis, Vilanova i la Geltrú disposa

d’un subsòl ric en aigües subterrànies. No obstant això, en els darrers anys s’ha produït una sobreexplotació dels aqüífers, provocant un descens en la seva qualitat de l’aigua degut fonamentalment a problemes de salinitat. Per aquest motiu és important disposar de la màxima informació sobre l’estat, qualitat i evolució dels aqüífers de la zona, amb la finalitat de recuperar la qualitat dels aqüífers i utilitzar-la per a ús domèstic. L’organisme responsable de realitzar el control de qualitat dels aqüífers és l’Agència Catalana de l’Aigua. Paral·lelament l’Ajuntament pot completar aquest control mitjançant diferents analítiques de les aigües subterrànies1. 1 L’Ajuntament està estudiant realitzar un conveni de col·laboració amb l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera i el Centre Tecnològic de la UPC de Vilanova i la Geltrú per a realitzar un telecontrol monitoritzat de diferents pous estratègics del municipi, estudiant en continu el seu nivell de contaminació.

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG i ACA Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.4

� Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua del Foix, i també la seva qualitat



servei d’abastament Descripció La xarxa de distribució de l’aigua del Foix és competència d’una

comunitat de regants de l’àmbit de Vilanova i la Geltrú i Cubellas. En aquesta xarxa de distribució s’hi detecten pèrdues d’aigua molt elevades (al voltant del 50%), degut fonamentalment a l’estat de la xarxa i a la baixa eficiència en les instal·lacions i sistemes de reg. Aquesta situació genera un important malgastament d’aigua (més de 500.000 m3/any), però també al tractar-se d’aigua d’elevada salinitat, les pèrdues en la distribució poden incidir també en la salinització de l’aqüífer. Cal que l’Ajuntament plantegi davant de les autoritats competents (ACA) un pla de millora de la xarxa de distribució de l’aigua del Foix, que inclogui: 4 Millores a la xarxa d’abastament per tal de minimitzar les pèrdues d’aigua 4 Controlar sistemàticament la qualitat de l’aigua de l’embassament 4 Realitzar un estudi de cabals del riu, i determinar quin és el cabal ecològic

o de manteniment del riu, aigües avall de la presa.

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 3 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament ACA Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.5

� Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi d’aigua



servei d’abastament Descripció L’aigua és un recurs escàs i cal fer-ne un ús racional, i més en un

municipi de l’àrea mediterrània com Vilanova i la Geltrú on és un bé extremadament preuat i es detecten uns consums domèstics força elevats. Per tal de fomentar la cultura de l’estalvi d’aigua a la població es proposa realitzar campanyes de sensibilització adreçades a: 4 Tota la població. Cal promoure l’estalvi d’aigua a tota la població,

mitjançant campanyes informatives i de sensibilització, les quals es poden coordinar des de l’OFICINA 21. En aquestes campanyes cal informar al ciutadà quines són les pràctiques ambientals correctes, així com els utensilis per instal·lar a les llars i que permeten reduir el consum d’aigua (afegint objectes a la cisterna, difusors eficients en les aixetes, etc.).

4 Realitzar activitats de formació dirigides als grans consumidors d’aigua

per fomentar l’estalvi d’aigua a les seves activitats. 4 Impulsar un programa de reducció del consum d’aigua a les

dependències municipals (escoles públiques, casa consistorial, i d’altres equipaments públics) instal·lant reguladors (difusors, temporitzadors) de cabal a les aixetes.

Termini d’execució / implantació Curt / mig (acció contínua) Prioritat 1 Cost 1 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, ICAEN (sector industrial), CIPN Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.6

� Pla de substitució dels aforaments existents



servei d’abastament Descripció Al municipi de Vilanova i la Geltrú, tant sols el 20% de les llars disposen

de comptadors individuals, la resta reben l’aigua potable a través d’aforaments comunitaris (amb o sense boies reguladores de cabal). Aquesta situació dificulta el coneixement dels consums reals d’aigua, i en alguns casos provoca un important malgastament d’aigua, la qual és abocada al clavegueram sense haver estat utilitzada. Des del gener de l’any 1999 totes les noves altes al servei de subministrament d'aigua potable es fa amb comptadors. Alhora cal engegar un pla municipal per a la millora de l’abastament d’aigua a les llars. Aquest pla ha d’incloure: 4 L’obligatorietat d’instal·lar comptadors d’aigua en les noves altes al servei 4 Una campanya informativa (carta i tríptic) a totes les llars que inclogui

informació no específica (recursos hídrics del municipi, procedència, preu, importància de l’estalvi), els avantatges i requeriments mínims de les instal·lacions per tal d’instal·lar comptadors a les llars, així com informant els tràmits que cal fer per a la seva instal·lació.

4 Un programa d’ajuts, per tots aquells decideixin instal·lar comptadors. Aquest programa ha de fer una especial incidència en els consumidors ocasionals o amb consums baixos (p.e. segones residències, comerços i diferents serveis) els quals amb la instal·lació del comptador s’aconseguirà un major estalvi en el consum.

Termini d’execució / implantació Curt / mig (acció continua) Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada (usuaris) Competència AJUViG, MGP Indicadors associats

Acció 6.1.7

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


� Establir un control específic d’usos permesos i

serveis mínims de dotació en activitats com camps de golf ubicades en Sòl No Urbanitzable

(SNU)



servei d’abastament Descripció En les activitats que poden considerar-se com a grans consumidores

d’aigua (principalment camps de golf) ubicades en SNU es proposa establir un control de l’ús de l’aigua regulant l'abastament d’aigua, abocament i tractament de les aigües residuals generades, amb l’objectiu de minimitzar la seva afecció als espais naturals propers, sia zones agrícoles o zones forestals.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 3 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament ACA Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.1.8

� Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar l’estalvi



servei d’abastament Descripció Actualment la major part de l’aigua potable consumida a Vilanova prové

de la planta potabilitzadora d’Abrera. El preu d’aquesta es calcula mitjançant la fórmula següent:

3,98*Qcontractat + 26,83*Qconsumit Tot i que l’actual sistema de tarifes estructurada per blocs i tipus d’ús penalitza els grans consums d’aigua, es proposa estudiar la revisió d’aquestes tarifes i replantejar l’escalat de preus seguint com a criteri principal el consum d’aigua per habitant. Alhora, aquesta revisió de preus ha de fer una especial incidència en el sector industrial 1. 1 Degut a l’esperat creixement industrial del municipi i al fet que hi ha diferents indústries que s’abasteixen amb aigua de pou.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, ATLL Competència AJUViG, ATLL Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.2.1

� Actualització del Pla de Clavegueram municipal


DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.2 Millorar la gestió de les aigües residuals Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú disposa d’un Pla de clavegueram

elaborat l’any 1988. Durant aquest 12 anys de vigència s’han fet diferents obres, algunes previstes en el pla i d’altres no. Caldria revisar el Pla de clavegueram i adaptar-lo a les necessitats actuals, per tal que les obres de millora planificades s’adeqüin a les expectatives de creixement previstes en la Revisió del Pla General. També seria convenient disposar de xarxa de clavegueram informatitzada en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per tal de poder avaluar el seu funcionament. La revisió del Pla de clavegueram ha d’incorporar com a criteris principals: • Impulsar el transvasament del torrent de La Pastera • Implantació la implantació de xarxes separatives a tota la ciutat • Connectar a col·lector les zones on actualment s’aboca directament

al medi marí (zona del port) • Desconnexió d’abocaments d’aigües residuals amb uns nivells molt

elevats de salinitat

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost 5 MPTA (Redacció del Pla) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.2.2

� Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots els punts de la ciutat


DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.2 Millorar la gestió de les aigües residuals Descripció Des de fa un cert temps, en una part dels projectes de nova

urbanització que es realitzen a la ciutat, ja es contempla la xarxa separativa de les aigües residuals, és a dir on es separin les aigües pluvials (que es poden abocar al medi) i les aigües residuals (que han de rebre tractament de depuració). Per aconseguir que en mig-llarg termini tota la xarxa de clavegueram de Vilanova disposi d’un sistema separatiu cal: 4 Completar la xarxa de clavegueram als polígons industrials (Masia d’En

Barreres, La Pastera, la Bòvila, Roquetes i Marquès) per tal d’evitar els abocaments d’aigües residuals directament i sense previ tractament als torrents del municipi. Es proposa que la construcció d’aquesta xarxa de clavegueram sigui separativa, per tal de separar les aigües pluvials (que es poden abocar al medi) i les aigües residuals (que han de rebre tractament de depuració).

4 Incorporar els sistema de xarxa separativa en el clavegueram en tots els punts de nova construcció de la ciutat (tant en zones d’habitatges com en els polígons industrials)

4 Continuar amb la substitució progressiva del clavegueram actual cap a una xarxa separativa. Es pot prioritzar aquesta substitució en tots aquells trams en els quals es realitzin obres.

Termini d’execució / implantació Llarg Prioritat 1 Cost 50 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.2.3

� Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa


DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.2 Millorar la gestió de les aigües residuals Descripció Es proposa instal·lar un sistema de telecontrol per a la gestió de la

xarxa separativa, de manera que es pugui desconnectar el col·lector de pluvials de la xarxa de clavegueram després de la primera estona de pluja i permetre que s’aboquin les aigües al torrent, directament, per evitar el col·lapse de l’EDAR. El sistema hauria de funcionar per telecontrol, activant i desactivant les comportes en funció de la intensitat de pluja.

Termini d’execució / implantació Mig – llarg Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, ACA Competència AJUViG, ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.2.4

� Impulsar l’ampliació de la depuradora

municipal i millorar la capacitat de desguàs de l’emissari submarí


DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.2 Millorar la gestió de les aigües residuals Descripció L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Vilanova i la

Geltrú es va inaugurar a l’any 1996. Aquesta estació saneja les aigües de Vilanova i la Geltrú i St. Pere de Ribes. No obstant això, aquesta EDAR ha presentat un funcionament incorrecte des del seu l’inici, ja que fonamentalment presenta problemes d’infradimensionament. Per això, tot i que es tracta d’una infrastructura de responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua, es proposa accelerar l’ampliació i millora de l’EDAR, per tal d’incrementar la seva capacitat de tractament i assolir uns nivells de depuració òptims (es proposa l’ampliació de tractament terciari i desinfecció de les aigües depurades) Paral·lelament la capacitat actual de desguàs actual de l’emissari submarí és insuficient. Per aquest motiu, també es proposa accelerar la construcció i posada en funcionament d’aquest emissari per tal d’ampliar la seva capacitat de desguàs.

Termini d’execució / implantació Mig – llarg Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament ACA Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.2.5

� Elaborar un estudi de les possibilitats de reutilització de l’aigua residual depurada


DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.2 Millorar la gestió de les aigües residuals Descripció Reutilitzar l’aigua depurada per a usos municipals que consumeixin

aigua (regs d’espais verds, neteja de carrers, etc.) o simplement per a la recàrrega de l’aqüífer i/o dels cursos fluvials és una acció que es considera positiva. Actualment els nivells de qualitat de l’aigua depurada no fan viable la seva reutilització per a cap tipus d’ús (principalment per problemes de salinitat de l’aigua depurada). No obstant això, una vegada feta l’ampliació de l’EDAR i la millora del seu rendiment, la possibilitat de reutilitzar les aigües depurades serà una acció molt desitjable.

Termini d’execució / implantació Mig-Llarg (una vegada realitzada l’acció anterior) Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament ACA Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 6.2.6

� Transvasament de les aigües pluvials de la

conca alta de la Pastera cap a la conca de Sta. Magdalena


DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS Programa 6.2 Millorar la gestió de les aigües residuals Descripció En situacions de fortes pluges, el torrent de la Pastera difícilment pot

canalitzar tota l’aigua. Aquest torrent passa per dins del nucli urbà de Vilanova, seguint el traçat del carrer de la Unió. Per evitar aquests problemes es proposa els transvasament d’aigua des de la conca alta de la Pastera cap a la conca de Santa Magdalena. En aquest sentit ja existeix un projecte que contempla aquesta acció i que té com a objectiu principal reduir el risc d’avingudes, doncs el tram cobert de la Pastera no pot assumir l'avinguda de període de retorn de 500 anys. Alhora aquest transvasament també permetrà avançar la xarxa separativa en una part del centre urbà consolidat i millorar el sanejament de l’aigua residual. El projecte de transvasament ha d’incloure un estudi d’impacte ambiental.

Termini d’execució / implantació Curt-Mig Prioritat 1 Cost 1.000 M PTA Fonts de finançament Fons de cohesió (50 %), ACA (50%) Competència ACA Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 7. PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE És important impulsar un nou model de mobilitat urbana basat en una reducció del trànsit motoritzat, potenciant el transport públic i afavorint els desplaçaments a peu i en bicicleta. Cal, sobretot, pacificar i moderar el trànsit rodat per tal de fer una ciutat més agradable i segura per als vianants, i afavorir la funció social de l’espai urbà.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ L’ús del vehicle privat, tant en els desplaçaments externs com els urbans, a Vilanova i la Geltrú ha augmentat molt en els darrers anys seguint la mateixa tendència que la resta de ciutats de la regió metropolitana. Actualment el parc mòbil de Vilanova supera els 25.000 vehicles i l’ús del cotxe en els desplaçaments urbans provoca importants problemes per a la qualitat ambiental de la ciutat. L’ajuntament disposa d’un estudi de mobilitat (1997) que classifica els carrers en funció de la seva intensitat de trànsit. Així, els vials amb una major intensitat de trànsit són la variant C-246, la Ronda Ibèrica, la Ronda Europa, l’Avda. Eduard Toldrà i el tram entre el carrer Coroleu i la Rambla Josep Antoni Vidal. També hi ha d’altres vials (Ctra. de l’Arboç, Rambla Salvador Samà, passeig del Carme, carrer de l’Havana) que tenen intensitats de trànsit força elevades. L’ajuntament disposa de transport públic urbà, amb dos línies regulars, amb uns nivells d’utilització d’uns 400.000 usuaris/any. Per millorar el transport públic l’ajuntament realitzarà una enquesta per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris i detectar les principals mancances o necessitats del transport urbà, i posteriorment elaborarà un Pla per a la millora del transport públic urbà. Des de fa un temps l’ajuntament ha començat a fomentar l’ús de la bicicleta, amb la construcció de diferents carrils bici. No obstant això, els carrils bicicleta presenten una colla de problemes funcionals i de manteniment que l’ajuntament vol millorar (amb una nova estratègia de foment de la bicicleta a la ciutat). Per altra banda hi ha una colla de carrers total o parcialment peatonalitzats que conformen uns importants eixos per a vianants (Rambla de la Pau, C/ Comerç, Caputxins i Sant Sebastià , i diferents carrers del centre urbà). Actualment l’Ajuntament està treballant per a definir un nou marc de mobilitat urbana orientat en la reducció del trànsit motoritzat i l’afavoriment del transport col·lectiu i els desplaçaments a peu o en bicicleta. La nova ordenança sobre circulació, la propera constitució d’un Fòrum de mobilitat, l’estudi sobre el transport urbà, la celebració del dia europeu “A la ciutat

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


sense el meu cotxe”, etc. són accions que van en la línia d’una mobilitat sostenible.

PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació al model de mobilitat urbana, el Pla d’Acció Ambiental proposa sis programes d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

7. PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENBILE


7.1. Impulsar un model de mobilitat urbana 7.2. Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta 7.3. Potenciar el transport públic urbà 7.4. Regular els aparcaments 7.5. Implantar un pla de reducció del soroll urbà 7.6. Fomentar l’educació viària a la població

ACCIONS

7.1.1. Elaborar un Pla de mobilitat orientat en la reducció del trànsit rodat 7.1.2. Aprovar una ordenança sobre circulació 7.2.1. Impulsar un Pla d’itineraris a peu i en bicicleta 7.2.2. Elaborar un Pla d’itineraris en bicicleta comarcal 7.2.3. Incloure els carrils bici en els nous projectes urbanístics de la ciutat 7.2.4. Millorar la xarxa d’aparcaments per a bicicletes 7.2.5. Crear un servei de lloguer de bicicletes 7.3.1. Millorar el servei de transport públic urbà 7.3.2. Incrementar el servei del bus urbà per accedir a les escoles 7.3.3. Impulsar una campanya de promoció del transport públic urbà 7.4.1. Elaborar un Pla d’aparcaments 7.4.2. Incrementar el control dels estacionaments il·legals 7.4.3. Augmentar la dotació d’aparcament soterrats col·lectius 7.5.1. Aprovar i aplicar una ordenança municipal reguladora de soroll i vibracions 7.5.2. Executar mesures per a la reducció del soroll viari 7.5.3. Incrementar el control municipal de la contaminació acústica 7.6.1. Promoure l’educació viària a la població 7.6.2. Programa escolar per a una mobilitat sostenible 7.6.3. Donar continuïtat al dia europeu sense cotxes

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.1.1

�� Elaborar un Pla de mobilitat orientat en la reducció del trànsit

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.1 Impulsar un model de mobilitat urbana Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú elaborarà i impulsarà un Pla de

mobilitat urbana orientat en la pacificació dels carrers i la reducció del trànsit rodat de la ciutat. Com a criteris generals el Pla de mobilitat haurà d’establir una jerarquització funcional del viari, definint i concretant aspectes tal com: 4 Xarxa de carrers per on es canalitza el trànsit rodat i la seva direccionalitat 4 Àrees de pacificació del trànsit rodat (zones 30, àrees de prioritat invertida,

àrees escolars, àrees de vianants, etc.) El Pla de mobilitat ha de potenciar la creació d’eixos per a vianants que permetin connectar el centre urbà amb els diferents parcs urbans i també amb els espais de l’entorn. El Pla de mobilitat urbana de Vilanova i la Geltrú ha de fixar uns objectius concrets i quantificables de reducció del trànsit que s’hauran d’assolir de manera progressiva i programada.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 16 M PTA Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.1.2

�� Aprovar una ordenança sobre circulació

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.1 Impulsar un model de mobilitat urbana Descripció L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha aprovat recentment una nova

ordenança municipal sobre circulació. Aquesta ordenança municipal té com aspectes prioritaris la seguretat viària, fent especial èmfasis en la protecció dels infants i la gent gran. És important desenvolupar i aplicar tots els aspectes que contempla l’actual ordenança de circulació per tal de millorar la seguretat dels vianants.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Cost organitzatiu Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.2.1

�� Impulsar un Pla d’itineraris a peu i en bicicleta

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.2 Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta Descripció Des de fa uns anys l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va crear una

xarxa de carrils bicicleta, tot i que encara no existeix una xarxa de carrils bicicleta que connecti els diferents barris amb el centre i els equipaments més importants de la ciutat (RENFE, Universitat, etc.). Per altra banda la xarxa actual de carrils bici presenta diferents deficiències funcionals i de manteniment (cotxes aparcats als carrils, manca de connexions, etc.) que posen en perill als ciclistes i limiten l’ús dels carrils. Es proposa elaborar un Pla de carrils bicicleta a la ciutat. El disseny d’aquest Pla ha de contemplar diferents tipus d’infrastructures en funció de les característiques i la intensitat de trànsit dels diferents carrers. Es proposa la segregació de carrils bici en carrers de forta intensitat de trànsit (Ronda Ibèrica, Ronda Europa, etc.) i la moderació del trànsit rodat en la resta de vials per afavorir els vianants i la bicicleta. El Pla també ha de donar solucions als punts de la ciutat més conflictius o perillosos per als ciclistes (Els passos per sota la via, les rondes) i preveure la senyalització i el manteniment dels vials per als ciclistes. Un altre aspecte que ha de contemplar el Pla és promoure la bicicleta per a la mobilitat obligada de la població (raons de treball o estudis). En aquest sentit cal establir una xarxa de connexió de carrils bicicleta en els polígons industrials, centres d’ensenyament, etc.) La definició del Pla s’haurà de consensuar amb el Fòrum de mobilitat que l’ajuntament crearà de manera immediata.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 1 MPTA (Estudi inicial) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.2.2

�� Elaborar un Pla d’itineraris en bicicleta comarcal

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.2 Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta Descripció Es proposa dissenyar i crear una xarxa d’itineraris en bicicleta. Aquest

projecte impulsat per l’Ajuntament s’ha de promoure des del Consell Comarcal amb l’objectiu de definir una estratègia de promoció de la bicicleta a nivell territorial que afavoreixi els desplaçaments amb bicicleta entre Vilanova i la Geltrú i els municipis veïns (Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, etc.). Aquest Pla podria combinar els desplaçaments funcionals i de mobilitat obligada (carrils bicicleta paral·lels a la xarxa viària) amb itineraris lúdics i esportius de descoberta de l’entorn.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 1 MPTA (Estudi inicial) Fonts de finançament CCG, AJUViG Competència CCG, AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.2.3

�� Incloure els carrils bici en els nous projectes urbanístics de la ciutat

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.2 Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta Descripció En els nous projectes urbanístics que es desenvolupin a la ciutat cal

integrar els nous criteris de mobilitat urbana que afavoreixin els vianants i als ciclistes. En la fase de projecte de les diferents actuacions urbanístiques es definirà els diferents tipus d’infrastructures (característiques dels vials, senyalització, etc.) per als ciclistes.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.2.4

�� Millorar la xarxa d’aparcaments per a bicicletes

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.2 Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta Descripció Es proposa ampliar la xarxa d’aparcaments de bicicletes, instal·lant

tipus d’aparcaments que assegurin la seva seguretat contra els robatoris (actualment al mercat hi ha diferents models que asseguren una bona subjecció de la bicicleta). Per tal de millorar la qualitat de paisatge urbà es proposa que els aparcaments de bicicletes s’integrin, sempre que sigui possible, en d’altres elements del mobiliari urbà (bancs, etc.). Els aparcaments per a bicicletes s’han d’instal·lar de manera preferent en equipaments municipals, centres escolars, mercats, supermercats, RENFE, ETC.). També es proposa que els aparcaments públics existents al municipi permeti l’aparcament de bicicletes a un preu barat.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 0,5 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.2.5

�� Crear un servei de lloguer de bicicletes

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.2 Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta Descripció Per tal de fomentar l’ús de la bicicleta a la ciutat es proposa crear un

servei de lloguer de bicicletes. Aquest servei podria estar impulsat pel propi Ajuntament i disposar d’una flota de bicicletes en règim de lloguer i diferents punts (equipaments municipals) de recepció/retorn. A més de l’ús del servei que en poden fer els propis ciutadans, aquest servei també pot ser utilitzat per els visitants i turistes que freqüenten la ciutat. Una vegada s’impulsi aquest servei cal editar uns fulletons informatius per a la seva difusió.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 3 Cost Fonts de finançament AJUViG, iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.3.1

�� Millorar el servei de transport públic urbà

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.3 Potenciar el transport públic urbà Descripció L’Ajuntament ha de continuar millorant el transport públic urbà, amb

l’objectiu de reduir el nombre de desplaçaments urbans amb cotxe privat. Com a primer pas l’Ajuntament realitzarà una enquesta a la població (realització d’unes 700 enquestes) per tal de conèixer el grau d’utilització del transport públic i les principals mancances detectades per part dels usuaris. Posteriorment l’Ajuntament elaborarà un estudi per a la millora i el foment del transport públic urbà, que definirà les millores en el servei a executar de manera progressiva i programada. Alguns dels aspectes a millorar: 4 Ampliació dels itineraris i la freqüència de pas del servei 4 Millorar la coordinació d’horaris entre el ferrocarril, el bus interurbà i el bus

urbà. 4 Ubicació de noves parades de bus tenint en compte la proximitat als

centres d’atracció (serveis i equipaments municipals, centres comercials, etc.)

4 Ampliar els itineraris del bus urbà als barris perifèrics de nova construcció (Dotar d’un bon servei de transport públic als barris perifèrics pot reduir significativament l’ús del vehicle privat al centre de la ciutat).

4 Impulsar un servei de taxi nocturn per tal d’ampliar el servei de transport col·lectiu.

4 Potenciar la integració tarifària metropolitana amb unes condicions òptimes per al municipi de Vilanova i la Geltrú (l’actual proposta d’integració tarifària no ofereix unes bones condicions per als ciutadans de Vilanova i la Geltrú)

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 25-30 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.3.2

�� Incrementar el servei del bus urbà per accedir a les escoles

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.3 Potenciar el transport públic urbà Descripció Els desplaçaments urbans per anar a l’escola són uns dels que

generen més volum de trànsit a les hores punta. Cal continuar invertint recursos per ampliar el servei de transport públic urbà per garantir l’accés a les escoles. Per altra banda, L’Ajuntament ha d’establir contactes amb els diferents Consells escolars per tal de potenciar el transport escolar col·lectiu.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, AMPAS Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.3.3

�� Impulsar una campanya de promoció del transport públic urbà

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.3 Potenciar el transport públic urbà Descripció Es proposa endegar una campanya informativa per a la promoció del

transport públic urbà. Es proposa editar un fulletó informatiu per a la promoció del transport públic urbà. Aquest fulletó a més d’informar dels itineraris, horaris i parades, pot informar de les avantatges ambientals i econòmiques del transport públic urbà.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 0,5 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.4.1

�� Elaborar un Pla d’aparcaments

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.4 Regular els aparcaments Descripció Per tal de conèixer les necessitats reals d’aparcament als diferents

barris de la ciutat l’ajuntament realitzarà un estudi que analitzi de manera detallada la demanda d’aparcament (tant l’aparcament dels propis residents com de la població visitant) i l’oferta actual. A partir de les conclusions d’aquest estudi es podrà planificar amb més criteri l’aparcament. El Pla d’aparcaments també ha d’estar amb sintonia amb les polítiques de pacificació del centre urbà que l’Ajuntament vol impulsar (increment d’àrees de prioritat invertida, zones 30, etc.) i amb un major ús del transport públic urbà. En aquest sentit es proposa estudiar en profunditat els següents punts: 4 Regular els aparcaments lliures al centre urbà (passar-los a rotació). 4 Crear una xarxa d’aparcaments perifèrics (vigilats però amb tarifes molt baixes) connectats amb el centre urbà amb un bon servei de transport públic. 4 Regular les zones de càrrega i descàrrega a tota la ciutat, i especialment al centre urbà (Elaborar un Pla de distribució de mercaderies)

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 6 MPTA Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.4.2

�� Incrementar el control dels estacionaments il·legals

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.4 Regular els aparcaments Descripció Per tal de reduir el problema d’ocupació de la via pública que

actualment comporta els aparcaments es proposa realitzar un major control dels estacionaments il·legals per part de la policia local, Es considera prioritari incrementar el control d’aquelles infraccions que repercuteixen d’una manera més directa als vianants i als ciclistes: aparcaments il·legals a les voreres, estacionaments a zones peatonals, obstaculització dels carrils bici, etc.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.4.3

�� Augmentar la dotació d’aparcaments soterrats col·lectius

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.4 Regular els aparcaments Descripció Actualment a Vilanova i la Geltrú té un parc mòbil amb més de 20.000

automòbils. L’estacionament d’aquest parc mòbil fa que s’ocupi de manera permanent bona part de la via pública. Com a mesura per a reduir la demanda d’aparcaments a la via pública es proposa potenciar els aparcaments soterrats col·lectius en els nous projectes de construcció i/o rehabilitació d’edificis.

Termini d’execució / implantació Curt-Mig (acció contínua) Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.5.1

�� Aprovar i aplicar una ordenança municipal reguladora de soroll i vibracions

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.5 Implantar un Pla de reducció del soroll urbà Descripció

Elaboració i aplicació d’una ordenança municipal que reguli el soroll i les vibracions. Aquesta ordenança ha d’incorporar el cadastre o mapa sònic que es va elaborar a Vilanova l’any 1999. A partir del mapa sònic de Vilanova, l’ordenança ha de regular els diferents nivells de sensibilitat sonora , i les mesures correctores i/o pal·liatives a aplicar en les diferents activitats i zones de la ciutat. Per tal de fer un seguiment del compliment de l’ordenança sobre soroll, l’ajuntament ha de realitzar un programa continuat de control dels nivells acústics de la ciutat.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost Cost tècnic i/o organitzatiu Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.5.2

�� Executar mesures per a la reducció del soroll viari

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.5 Implantar un Pla de reducció del soroll urbà Descripció Es proposa implantar diferents mesures correctores en el viari que

absorbeixi una major intensitat de trànsit (pantalles acústiques, pavimentació amb materials absorbents del soroll, paviments porosos, etc.) per tal de reduir els problemes de soroll que ocasiona el trànsit rodat (per exemple al C/ Coroleu, C/ de l’Aigua i C/ Zamenhof).

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 25 MPTA / any Fonts de finançament Iniciativa privada (en la nova construcció) i AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.5.3

�� Incrementar el control municipal de la contaminació acústica

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.5 Implantar un Pla de reducció del soroll urbà Descripció La contaminació acústica és un dels problemes ambientals que tenen

una incidència més directa en la qualitat de vida de les persones. Es proposa continuar incrementant el control per part de la Policia Local del soroll de cotxes i motocicletes (fent especial èmfasi amb el soroll dels ciclomotors). Per altra banda també es proposa donar continuïtat al servei municipal de disciplina viària que vetlla, entre d’altres aspectes, per al compliment de la normativa sobre soroll.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.6.1

�� Promoure l’educació viària a la població

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.6 Fomentar l’educació viària Descripció Per a impulsar un nou model de mobilitat urbana sostenible (reducció

del trànsit rodat, promoció del transport públic i dels desplaçaments a peu i en bicicleta, etc. ) cal un canvi d’hàbits i comportaments del conjunt de la població. Es proposa impulsar una campanya d’educació viària adreçada a tota la població amb l’objectiu de millorar el civisme i fomentar una mobilitat més sostenible. Alguns dels aspectes a tractar en aquesta campanya són: 4 Promoció de la bicicleta (tríptic informatiu dels carrils bici, consells, etc.) 4 Promoció del transport públic (tríptic amb els itineraris del bus,

abonaments, etc. ) 4 Fomentar el civisme i l’educació viària en temes com el soroll,

l’aparcament, etc. Una part d’aquests aspectes de promoció de l’educació viària a la població poden incloure’s dins de l’Oficina A21.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.6.2

�� Programa escolar per a una mobilitat sostenible

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.6 Fomentar l’educació viària Descripció Es proposa donar continuïtat al programa d’educació viària que

actualment s’imparteix als centres escolars amb un nou enfoc que fomenti una mobilitat sostenible. Es proposa l’elaboració de material educatiu (per exemple en forma d’un crèdit variable) com a recurs didàctic per a treballar a tots els centres d’ensenyament de Vilanova i la Geltrú.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 1 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 7.6.3

�� Donar continuïtat al Dia Europeu Sense Cotxes

Línia 7 PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE Programa 7.6 Fomentar l’educació viària Descripció L’any 2000 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha estat un dels

municipis signataris de la Carta Europea “A la ciutat sense el meu cotxe”, organitzant una jornada el 22 de setembre de 2000. L’objectiu de la jornada es proporcionar als ciutadans l’oportunitat de practicar altres formes de mobilitat alternatives al vehicle privat i oferir-los la possibilitat de redescobrir una ciutat amb menys cotxes i més per les persones. A Vilanova i la Geltrú, per a la jornada del 22 de setembre de 2000, s’ha organitzat un seguit d’activitats (restricció de l’accés motoritzat al centre de la ciutat, reforç del servei de bus urbà, activitats als centres escolars, etc.). Es proposa donar continuïtat a la jornada en properes edicions per tal de continuar amb la tasca de promoure una mobilitat urbana més sostenible.

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 1 Cost 1,5 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG, GENCAT, Estat espanyol i Unió Europea Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Línia estratègica 8. PROTECCIÓ I MILLORA DE L’ENTORN NATURAL I RURAL DEL MUNICIPI Tot i la proximitat del municipi a la conurbació de Barcelona, Vilanova presenta una important superfície forestal i agrícola inclosa dins del sòl no urbanitzable. Aquesta línia estratègica es centra en conservació i millora dels boscos i espais agrícoles, així com dels torrents, rieres i el medi marí inclòs dins del municipi.

L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ Tot i la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística, durant els pròxims anys Vilanova i la Geltrú mantindrà més del 60% de la seva superfície com a sòl no urbanitzable. Actualment el municipi de Vilanova conserva diferents elements d’especial interès natural. Així dins dels sistemes terrestres, destaquen les 682 ha incloses dins del PEIN del Garraf, formades fonamentalment per pinedes de pi blanc, garrigues i brolles calcícoles. També destaca una important extensió de sòls agrícoles, on es combina l’activitat agrícola tradicional amb el seu interès natural i paisatgístic. Vilanova, també disposa de cinc torrents, de curs intermitent, orientats tots ells de nord a sud. En un futur, aquests poden esdevenir elements claus en la connexió biològica entre la ciutat i el seu entorn. Pel què fa al medi marí, tot i la bona qualitat de l’aigua i la netedat de la sorra de les platges (Platges de Ribes Roges, Sant Gervasi, Ibersol i Far de St. Cristòfol) els sistemes litorals naturals pràcticament han desaparegut.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


PROGRAMES I ACCIONS DE FUTUR En relació a la protecció i millora de l’entorn natural i rural del municipi, el Pla d’Acció Ambiental proposa tres programes d’actuació, i s’estructura de la següent forma: LÍNIA ESTRATÈGICA

8. PROTECCIÓ I MILLORA DE L’ENTRON NATURAL I RURAL DEL MUNICIPI


8.1. Incorporar criteris conservacionistes en el planejament del sòl no urbanitzable 8.2. Conservar i regular la xarxa de camins rurals i forestals 8.3. Preservar i potenciar el patrimoni forestal i rural del municipi

ACCIONS

8.1.1. Incorporar criteris de conservació i protecció del patrimoni agrícola i natural en la revisió del PGOU 8.1.2. Impulsar l’ordenació coordinada del territori a nivell supramunicipal 8.2.1. Regular l’accés motoritzat als espais naturals del municipi 8.2.2. Establir una xarxa de camins rurals i forestals 8.2.3. Creació d’itineraris pedestres de descoberta de l’entorn natural 8.3.1. Millora de la gestió forestal 8.3.2. Impulsar la neteja de les restes vegetals dels boscos a les franges de protecció 8.3.3. Incrementar la vigilància forestal

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.1.1

�� Incorporar criteris de conservació i protecció

del patrimoni agrícola i natural en la revisió del PGOU

Línia 8 PROTECCIÓ I MILLORA DE L’ENTORN NATURAL I RURAL DEL

MUNICIPI Programa 8.1 Incorporar criteris conservacionistes en el planejament del sòl no

urbanitzable Descripció Aprofitant l’actual revisió de Pla General d’Ordenació Urbanística

(PGOU) de Vilanova i la Geltrú, i donat que aquest nou PGOU regularà l’ordenació territorial i el planejament de Vilanova i la Geltrú en els propers anys s’ha considerat d’interès incloure en el Pla d’acció ambiental totes aquelles propostes conservacionistes i de protecció de la biodiversitat que s’han incorporat en la revisió del PGOU. El PGOU distingeix diferents categories de sòl no urbanitzable entre les que destaquem: Zones de protecció natural i paisatgística; protecció d’àrees reforestables ; Sòl de valor agrícola i amb valor paisatgístic; zones de protecció i servituds. La PGOU ha incorporat un conjunt de propostes incloses en un informe tècnic d’avaluació ambiental de la revisió del PGOU (elaborat en la fase d’auditoria ambiental municipal). Com a aspectes més rellevants destaca: 4 Una major regulació i control dels usos, activitats i edificacions permeses en les zones de protecció natural i paisatgística 4 Increment de la superfície de sòl agrícola de valor paisatgístic 4 Restricció dels usos i l’edificabilitat permesa en les zones de sòl reforestable 4 Valorar el sistema de torrents com a connectors biològics

Termini d’execució / implantació Curt (acció contínua) Prioritat 1 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, Iniciativa privada Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.1.2

�� Impulsar l’ordenació coordinada del territori a nivell supramunicipal


MUNICIPI Programa 8.1 Incorporar criteris conservacionistes en el planejament del sòl no

urbanitzable Descripció Tot i que la revisió del PGOU de Vilanova i la Geltrú incorpora criteris

de sostenibilitat en la gestió del sòl no urbanitzable, la gestió dels espais naturals sovint superen l’àmbit municipal i depenen de la gestió que es faci en els municipis veïns. Per tal de promoure un desenvolupament equilibrat i sostenible del territori és necessari que s’impulsin mesures i polítiques urbanístiques conjuntes i coordinades. Es proposa que l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú (a través de l’Àrea d’Acció Territorial del Consell Comarcal del Garraf o a través de la relació de bon veïnatge entre municipis) impulsi una ordenació coordinada del territori en l’àmbit supramunicipal.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG, municipis veïns, CCG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.2.1

�� Regular l’accés motoritzat als espais naturals del municipi


MUNICIPI Programa 8.2 Conservar i regular la xarxa de camins rurals i forestals Descripció Es proposa regular l’accés motoritzat dels espais naturals i forestals del

terme municipal (zones 19 i 23 a del PGOU) per tal de limitar la freqüentació de 4x4 i motos i reduir els riscos associats (risc d’incendi, erosió, etc.). A partir de l’aplicació de la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural (DOGC 2082 02.08.1995) i del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural (DOGC 2680 14.07.1998) els propietaris de finques forestals poden sol·licitar la regulació de l’accés motoritzat pels camins. L’Ajuntament ha d’establir contactes amb els propietaris titulars de les diferents finques forestals i promoure l’aprovació d’un Pla d’accessibilitat al medi forestal (amb criteris de limitació de l’accés motoritzat) i la posterior senyalització de les diferents pistes i camins.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost Sense cost assignat Fonts de finançament AJUViG, Iniciativa privada Competència AJUViG, Direcció General de Medi Natural (GENCAT) Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.2.2

�� Establir una xarxa de camins rurals i forestals


MUNICIPI Programa 8.2 Conservar i regular la xarxa de camins rurals i forestals Descripció És important definir i articular una xarxa de camins rurals i forestals del

municipi. Actualment a nivell comarcal existeix un Pla de millora dels camins rurals que bàsicament contempla l’accessibilitat dels bombers en la extinció d’incendis forestals (sovint comporta l’ampliació i pavimentació de molts camins forestals existents). Es proposa revisar el pla comarcal de millora de camins rurals, definint una xarxa de camins amb diferents característiques funcionals (extinció d’incendis, camí ral, etc.). Com a aspectes a tenir en compte, a més de la seva funció per l’extinció d’incendis, es planteja la conservació i manteniment dels murs de pedra seca, i la connexió d’aquests camins amb el nucli urbà (trobant solucions a l’efecte barrera de l’A-16). La millora dels camins rurals ha de seguir el criteri d’asfaltar només en aquells trams del camí que per pendent i possibilitat d’erosió del terreny ho requereixi. El Pla de millora de camins rurals i forestals també ha de contemplar la seva senyalització.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 10 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, CCG Competència AJUViG, CCG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.2.3

�� Creació d’itineraris pedestres de descoberta de l’entorn natural


MUNICIPI Programa 8.2 Conservar i regular la xarxa de camins rurals i forestals Descripció Es proposa dissenyar i crear itineraris i senders pedestres (i eqüestres)

per tal de donar a conèixer els valors naturals i rurals del municipi. Aquesta iniciativa complementarà l’actuació realitzada pel Consell Comarcal del Garraf amb la creació de la “ruta romàntica”, així com d’altres itineraris com els que proposa el Grup Excursionista La Talaia. La creació d’itineraris a l’entorn de Vilanova ha d’estar relacionat amb l’estratègia de promoció del turisme rural que l’ajuntament contempla com una estratègia de dinamització econòmica del municipi. En aquest sentit la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística ja preveu la regulació i control del usos i les activitats en el sòl no urbanitzable, així com la rehabilitació d’antigues masies com a residències rurals.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost 0,5 MPTA / any (senyalització i recuperació) Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.3.1

�� Millora de la gestió forestal


MUNICIPI Programa 8.3 Preservar i potenciar el patrimoni forestal i rural del municipi Descripció La superfície forestal de Vilanova i la Geltrú és relativament important,

amb més de 200 Ha de boscos, la majoria de titularitat privada. Per tal de conservar i millorar els espais forestals del municipi es proposa potenciar l’execució i el desenvolupament de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF). Aquesta plans estan impulsats i aprovats pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) i estant subjectes a subvencions i ajudes per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. La finalitat d’aquesta acció és aconseguir una gestió més activa de la massa forestal, especialment en les zones amb risc d’incendi més elevat (Mas de l’Artís, Corral d’En Roc, Corral d’En Mila, Mas Ricart), i tenint en compte el valor ecològic i social que aquests espais tenen per a Vilanova. L’Ajuntament pot ser l’impulsor d’aquesta iniciativa, establint contactes amb els diferents propietaris forestals i ajudant econòmicament en la redacció del PTGMF.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 2 Cost 0,8 MPTA (redacció PTGMF) Fonts de finançament DMA Competència Iniciativa privada Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.3.2

�� Impulsar la neteja de les restes vegetals dels boscos a les franges de protecció


MUNICIPI Programa 8.3 Preservar i potenciar el patrimoni forestal i rural del municipi Descripció L’acumulació de biomassa en el sotabosc i les restes vegetals de les

estassades determinen un elevat grau d’inflamabilitat dels boscos del municipi. Es proposa catalogar els espais forestals de Vilanova en funció del risc potencial d’incendis, i a partir d’aquesta classificació discernir les zones forestals on cal fer-hi una neteja periòdica del sotabosc i les que, pel seu interès ecològic, s’han de deixar sense estassar. La neteja del sotabosc s’ha d’assegurar en les franges de protecció (25 metres a banda i banda de la xarxa bàsica de camins forestals, i al costat d’urbanitzacions i camins d’accés) Tot i que la gestió dels boscos és una responsabilitat dels propis propietaris forestals, l’Ajuntament pot promoure la neteja dels boscos a través de plans d’ocupació i potenciant el suport a l’ADF.

Termini d’execució / implantació Mig Prioritat 1 Cost 10 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG, ADF, DIBA, DARP (DMA) Competència Propietaris forestals Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Acció 8.3.3

�� Incrementar la vigilància forestal


MUNICIPI Programa 8.3 Preservar i potenciar el patrimoni forestal i rural del municipi Descripció Per tal de reduir el risc d’incendis forestals és necessari incrementar la

vigilància dels boscos, principalment durant els mesos de major risc. Amb aquesta finalitat l’Ajuntament, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona han creat un servei de guaites forestals durant els mesos d’estiu. De manera complementària l’Ajuntament pot incrementar la vigilància forestal a partir de la creació d’una patrulla de policies forestals (quan s’executi el Pla Especial de protecció de la Platja Llarga també caldrà un servei de vigilància d’aquests espais).

Termini d’execució / implantació Curt Prioritat 2 Cost 2,5 MPTA / any Fonts de finançament AJUViG Competència AJUViG, DIBA (parc del Garraf) Indicadors associats

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


3. Resum econòmic del Pla d’Acció Ambiental de Vilanova i la Geltú

Nota: El cost de les accions continues o periòdiques es comptabilitza de la següent manera

- Es valora l’acció al darrer any del termini previst - A partir de la seva implantació es valora el cost anual de continuïtat

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


RESUM ECONÒMIC DEL PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL (ptes) Curt (0-2 anys) Mig (3-5 anys) Llarg (6-10 anys)

Programa 1.1 1.500.000 5.700.000 7.500.000 Programa 1.2 3.900.000 11.400.000 19.000.000 Programa 1.3 0 2.500.000 0

LÍNIA 1 5.400.000 19.600.000 26.500.000 Programa 2.1 Sense cost assignat Programa 2.2 6.500.000 5.200.000 1.000.000

LÍNIA 2 6.500.000 5.200.000 1.000.000 Programa 3.1 Cost organitzatiu o sense cost assignat Programa 3.2 30.000.000 95.000.000 162.000.000 Programa 3.3 500.000 5.000.000 25.000.000 Programa 3.4 0 600.000 0 Programa 3.5 0 0 5.000.000 Programa 3.6 Sense cost o cost organitzatiu

LÍNIA 3 30.500.000 100.600.000 192.000.000 Programa 4.1 5.000.000 6.000.000 65.000.000 Programa 4.2 0 5.000.000 173.000.000 Programa 4.3 6.000.000 7.000.000 10.000.000

LÍNIA 4 11.000.000 18.000.000 248.000.000 Programa 5.1 250.000.000 50.000.000 0

LÍNIA 5 250.000.000 50.000.000 0 Programa 6.1 1.000.000 3.000.000 5.000.000 Programa 6.2 1.000.000.000 5.000.000 50.000.000

LÍNIA 6 1.001.000.000 8.000.000 55.000.000 Programa 7.1 16.000.000 0 0 Programa 7.2 1.500.000 2.500.000 2.500.000 Programa 7.3 30.500.000 91.500.000 152.500.000 Programa 7.4 6.000.000 0 0 Programa 7.5 25.500.000 76.500.000 127.500.000 Programa 7.6 2.000.000 7.000.000 15.000.000

LÍNIA 7 81.500.000 177.500.000 297.500.000 Programa 8.1 Sense cost o cost organitzatiu Programa 8.2 0 10.500.000 52.500.000 Programa 8.3 2.500.000 10.800.000 50.000.000

LÍNIA 8 2.500.000 21.300.000 102.500.000 TOTAL 1.388.400.000 400.200.000 922.500.000 COST/ANY 694.200.0001 133.400.000 184.500.000

1 cost any seria de 185,7 milions si no es té en compte l’acció 6.2.6

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 1: AFAVORIR LA INFORMACIÓ, L’EDUCACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS D’AGENDA 21 DE VILANOVA I LA GELTRÚ Nota: L’import amb color gris fa referència a accions continues o periòdiques (i per

tant que es tracta d’un cost anual que cal incloure a partir de la seva implantació)

L’import amb color negre fa referència a accions puntuals

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 1.1. Reglamentar i impulsar un òrgan de participació pública per a deliberar les estratègies i actuacions ambientals de Vilanova i la Geltrú

1.1.1. Constituir un Fòrum Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat 1.500.000 Curt 1

1.1.2. Crear una Oficina Agenda 21 Local. 1.200.000 Mig 2

Programa 1.2. Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans. 1.2.1. Incorporar la informació ambiental en els diferents mitjans de comunicació municipal 2.000.000 Curt 2

1.2.2. Elaboració d’una enquesta de qualitat ambiental a la població 900.000 Mig 2

1.2.3. Crear un servei d’atenció al ciutadà 900.000 Curt 2

1.2.4. Implantar un sistema d’indicadors de sostenibilitat 1.000.000 Curt 1

1.2.5. Millorar els mecanismes d’informació pública en els projectes i actuacions urbanístiques municipals

Sense cost Curt 2

Programa 1.3. Promoure l’educació i la sensibilització ambiental dels ciutadans 1.3.1. Elaborar un programa d’educació ambiental escolar 2.000.000 Mig 2

1.3.2. Realitzar plans de formació específics adreçats als responsables de les associacions 500.000 Mig 2

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 2: . MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE VILANOVA

Nom Acció Cost Termini Prioritat 2.1. Participació municipal en el desenvolupament del Pla Estratègic del Port de Vilanova

2.1.1. Potenciar les funcions del Consell municipal del Port de Vilanova i la Geltrú Sense cost Curt 1

2.1.2. Elaborar un Pla de desenvolupament turístic del port de Vilanova i la Geltrú Sense cost Curt 2

2.1.3. Elaboració d’una auditoria ambiental del Port de Vilanova i la Geltrú Sense cost Curt 1

2.1.4. Redacció del Pla d'Emergència del Port de Vilanova i la Geltrú Sense cost Mig 1

2.2. Millorar la qualitat ambiental de les activitats de Vilanova i la Geltrú

2.2.1. Actualització del cens d’activitats industrials incorporant una avaluació dels riscos ambientals de cada activitat

5.000.000 Mig 2

2.2.2. Elaboració d’un Pla d’actuació per reduir i controlar les emissions a l’atmosfera de les activitats potencialment contaminadores de l’aire

Sense cost Curt 1

2.2.3. Estudiar la reubicació i la millora ambiental de les activitats industrials ubicades en sòl agrícola i/o de protecció

Mitjans propis Mig 2

2.2.4. Abastament d’aigua potable de xarxa en les noves zones industrials del municipi Sense Cost Mig 2

2.2.5. Fomentar la declaració dels residus industrials a totes les indústries de Vilanova i la Geltrú

1.000.000 Curt 2

2.2.6. Agilitar les adequacions de les activitats segons la nova Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

Sense cost Curt 1

2.2.7. Reestructuració i ampliació dels recursos tècnics de l’Ajuntament per permetre l’aplicació de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

5.000.000 Curt 1

2.2.8. Promoure la implantació de Sistemes de Gestió Ambiental a les empreses 500.000 Curt 2

2.2.9. Creació d’un servei d’assessorament ambiental continuat a les empreses i comerços Sense cost Mig 1

2.2.10. Impulsar la publicitat positiva per les activitats que realitzen una gestió ambiental correcta

200.000 Mig 1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 3: IMPULSAR LA MINIMITZACIÓ I VALORITZACIÓ DELS RESIDUS I MILLORAR-NE LA SEVA GESTIÓ

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 3.1. Promoure la minimització dels residus

3.1.1. Implantar un programa de minimització d’envasos a nivell domèstic

Inclòs acció 1.1.2 Mig 2

3.1.2. Incentivar el reciclatge dels residus de la construcció i els enderrocs Sense cost Curt - mig 3

3.1.3. Continuar fent la recollida selectiva de residus a les dependències municipals Organitzatiu Curt 2

Programa 3.2. Implantació del nou model de recollida selectiva dels residus municipals 3.2.1. Implantació progressiva del Pla de gestió de residus municipals. 30.000.000 Curt 1

3.2.2. Implantar un programa d’educació ambiental per tal de reduir la producció de residus i fomentar la recollida selectiva

3.000.000 i 2.000.000 Mig 1

3.2.3. Impulsar la recollida selectiva dels residus verds de jardineria. Sense cost Mig 2

3.2.4. Implantar un servei de recollida selectiva dels residus sanitaris 400.000 Llarg 3

3.2.5. Revisió de la concessió del servei de recollida de deixalles i neteja viària Organitzatiu Curt 2

Programa 3.3. Promoure la recollida selectiva als grans generadors 3.3.1. Continuar millorant la gestió dels residus als mercats 500.000 Curt 2

3.3.2.Promoure la recollida selectiva d’embalatges de paper, cartró i vidre a comerços i grans generadors.

5.000.000 Mig 2

Programa 3.4. Millorar la neteja viària i dels espais periurbans 3.4.1. Reduir la quantitat d’andròmines o voluminosos que es troben als carrers del municipi i impulsar la seva valorització.

Sense cost Curt 1

3.4.2. Eliminar progressivament els contenidors de residus municipals dels polígons industrials Sense cost Curt 2

3.4.3. Millorar la neteja viària de la ciutat, les platges i línia de costa i dels torrents Sense cost Curt 1

3.4.4. Intensificar el control municipal dels abocaments incontrolats de runes i andròmines 600.000 Mig 1

3.4.5. Aprovar una ordenança municipal reguladora dels residus de la construcció i els enderrocs

Organitzatiu i/o tècnic Curt 2

3.4.6. Crear llocs de treball mitjançant la recuperació de trastos vells Sense cost Mig 2

Programa 3. 5. Millorar el traspàs d’informació ambiental als ciutadans. 3.5.1. Aprovar un nou reglament regulador d’ús de la deixalleria municipal

Organitzatiu i/o tècnic Curt 2

3.5.2. Creació d’una deixalleria mòbil 5.000.000 Llarg 2

Programa 3.6. Millorar la restauració de l’antic abocador 3.6.1. Elaborar un estudi que valori l’estat actual de l’antic abocador municipal i estableixi un Pla de Restauració

Sense cost Mig 1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 4. CONTINUAR MILLORANT L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 4.1. Fomentar l’estalvi energètic i promoure l’ús d’energies renovables

4.1.1. Implantar un Pla energètic municipal d’energies renovables 5.000.000 Llarg 1

4.1.2. Fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables al sector turístic i comercial

2.000.000 Curt 2

4.1.3. Aprovar una ordenança municipal per a la introducció d’energies renovables i incorporació de criteris de sostenibilitat en l’edificació

1.000.000 Curt 1

4.1.4. Incorporar les energies renovables en els equipaments municipals 10.000.000 Llarg 1

4.1.5. Aprovar una ordenança per a la reducció de la contaminació lumínica.

Organitzatiu i/o tècnic Mig 2

4.1.6. Establir un conveni amb l’Escola Universitària d’Enginyers de Vilanova i la Geltrú per a la realització de projectes d’estalvi energètic i introducció d’energies renovables

2.000.000 Curt 2

Programa 4.2. Fomentar l’estalvi energètic i millorar l’eficiència energètica de les dependències i equipaments municipals

4.2.1. Realitzar un Pla de millora energètica de les dependències municipals 2.000.000 Mig 1

4.2.2. Promoure combustibles no contaminants en el transport públic i els equips municipals 3.000.000 Mig 3

4.2.3. Valorització energètica del biogàs procedent dels llots de la depuradora municipal Sense cost Mig 2

4.2.4. Instal·lar sistemes d’enllumenat públic eficients energèticament en les zones de nova construcció i impulsar un programa de renovació de l’enllumenat vell amb criteris d’eficiència energètica

50.000.000 Mig-llarg 1

Programa 4.3. Programa de formació i sensibilització per a millorar l’eficiència energètica i fomentar les energies renovables

4.3.1. Realització de campanyes de sensibilització per a fomentar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables

2.000.000 Curt 1

4.3.2. Continuar amb el programa de subvencions i bonificacions fiscals per al foment de l’estalvi energètic

2.000.000 Curt 1

4.3.3. Promoure la formació en temes energètics al sector de la construcció (arquitectes i aparelladors, constructors i instal·ladors)

2.000.000 Curt 2

4.3.4. Incorporar l’estalvi energètic i les energies renovables com a eix central d’alguna de les fires de la ciutat

1.000.000 Mig 1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 5. INCORPORAR CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 5.1. Incorporar criteris de sostenibilitat en la revisió del Pla general d’ordenació urbanístic

5.1.1. Assegurar un creixement equilibrat de la ciutat Sense cost Curt 1

5.1.2. Incorporar criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic de Vilanova i la Geltrú Sense cost Curt 1

5.1.3. Millorar la transició entre la ciutat i el seu entorn pròxim Sense cost Curt 1

5.1.4. Resoldre el problema de les urbanitzacions marginals Sense cost Mig 1

5.1.5. Creació de nous eixos verds entre els parcs i places urbanes i l’entorn 50.000.000 Mig 2

5.1.6. Potenciar la revitalització del centre de la ciutat i reduir la quantitat d’habitatge buit Sense cost Mig 1

5.1.7. Creació de nous polígons industrials de qualitat ambiental Sense cost Mig 1

5.1.8. Elaborar un Pla d’ús públic de la Platja Llarga Sense cost Mig 2

5.1.9. Promoure una ordenació sostenible del territori en l’àmbit supramunicipal Sense cost Curt 2

5.1.10. Incrementar la permeabilitat respecte a les principals infrastructures viàries 250.000.000 Curt 1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 6. FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I MILLORAR LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 6.1. Promoure un ús racional del consum d’aigua i millorar l’eficiència del servei d’abastament.

6.1.1. Crear un Entitat Local de l’Aigua a nivell de Mancomunitat Garraf – Penedès Sense cost Mig 3

6.1.2. Completar la xarxa municipal de subministrament d’aigua a tot el sòl urbà Sense cost Mig 1

6.1.3. Elaboració d’un Pla de Gestió de l’Aigua Subterrània Sense cost Llarg 1

6.1.4. Revisar i millorar la xarxa de distribució de l’aigua del Foix, i també la seva qualitat Sense cost Llarg 3

6.1.5. Impulsar campanyes de conscienciació a la població per fomentar l’estalvi d’aigua 1.000.000 Curt – mig 1

6.1.6. Pla de substitució dels aforaments existents Sense cost Curt – mig 1

6.1.7. Establir un control específic d’usos permesos i serveis mínims de dotació en activitats com camps de golf en SNU

Sense cost Mig 3

6.1.8. Revisar la tarifa de subministrament d’aigua potable per a fomentar l’estalvi

Sense cost Mig 2

Programa 6.2. Millorar la gestió de les aigües residuals

6.2.1. Actualització del Pla de Clavegueram municipal

5.000.000 Mig 1

6.2.2. Completar la xarxa de clavegueram separativa en tots els punts de la ciutat 50.000.000 Llarg 1

6.2.3. Telecontrol de la xarxa de clavegueram separativa Sense cost Mig – llarg 2

6.2.4. Impulsar l’ampliació de la depuradora municipal i millorar la capacitat de desguàs de l’emissari submarí

Sense cost Mig – llarg 1

6.2.5. Elaborar un estudi de les possibilitats de reutilització de l’aigua residual depurada Sense cost Mig – llarg 2

6.2.6. Transvasament de les aigües pluvials de la conca alta de la Pastera cap a la conca de Sta. Magdalena

1.000.000.000 Curt – mig 1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 7. PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA SOSTENBILE

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 7.1. Impulsar un pla de mobilitat urbana

7.1.1. Elaborar un Pla de mobilitat orientat en la reducció del trànsit rodat 16.000.000 Curt 1

7.1.2. Aprovar una ordenança sobre circulació Organitzatiu Curt 1

Programa 7.2. Promoure l’ús de la bicicleta a la ciutat

7.2.1. Impulsar un Pla de carrils bici a la ciutat 1.000.000 Curt 1

7.2.2. Elaborar un Pla de carrils bicicleta supramunicipal 1.000.000 Mig 2

7.2.3. Incloure els carrils bici en els nous projectes urbanístics de la ciutat

Sense cost Curt 2

7.2.4. Millorar la xarxa d’aparcaments per a bicicletes

500.000 Curt 2

7.2.5. Crear un servei de lloguer de bicicletes - Mig 3

Programa 7.3. Potenciar el transport públic urbà

7.3.1. Millorar el servei de transport públic urbà 25-30.000.000 Curt 1

7.3.2. Incrementar el servei del bus urbà per accedir a les escoles Sense cost Mig 1

7.3.3. Impulsar una campanya de promoció del transport públic urbà 500.000 Curt 2

Programa 7.4. Regular els aparcaments

7.4.1. Elaborar un Pla d’aparcaments 6.000.000 Curt 1

7.4.2. Incrementar el control dels estacionaments il·legals Sense cost Curt 1

7.4.3. Augmentar la dotació d’aparcament soterrats col·lectius Sense cost Curt – mig 1

Programa 7.5. Implantar un pla de reducció del soroll urbà 7.5.1. Aprovar i aplicar una ordenança municipal reguladora de soroll i vibracions

Tècnic i/o organitzatiu Curt 1

7.5.2. Executar mesures per a la reducció del soroll viari 25.000.000 Curt 1

7.5.3. Incrementar el control municipal de la contaminació acústica 500.000 Curt 1

Programa 7.6. Fomentar l’educació viària a la població

7.6.1. Promoure l’educació viària a la població 500.000 Curt 1

7.6.2. Programa escolar per a una mobilitat sostenible 1.000.000 Mig 2

7.6.3. Donar continuïtat al dia europeu sense cotxes 1.500.000 Curt 1

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


LÍNIA ESTRATÈGICA 8. PROTECCIÓ I MILLORA DE L’ENTRON NATURAL I RURAL DEL MUNICIPI

Nom Acció Cost Termini Prioritat Programa 8.1. Incorporar criteris conservacionistes en el planejament del sòl no urbanitzable

8.1.1. Incorporar criteris de conservació i protecció del patrimoni agrícola i natural en la revisió del PGOU

Sense cost Curt 1

8.1.2. Impulsar l’ordenació coordinada del territori a nivell supramunicipal Sense cost Mig 2

Programa 8.2. Conservar i regular la xarxa de camins rurals i forestals 8.2.1. Regular l’accés motoritzat als espais naturals del municipi Sense cost Mig 2

8.2.2. Establir una xarxa de camins rurals i forestals 10.000.000 Mig 2

8.2.3. Creació d’itineraris pedestres de descoberta de l’entorn natural 500.000 Mig 1

Programa 8.3. Preservar i potenciar el patrimoni forestal i rural del municipi 8.3.1. Millora de la gestió forestal 800.000 Mig 2

8.3.2. Impulsar la neteja de les restes vegetals dels boscos a les franges de protecció

10.000.000 Mig 1

8.3.3. Incrementar la vigilància forestal 2.500.000 Curt 2

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Annex 1. Documents de referència

1.1. El desenvolupament sostenible i la Cimera de Río

Durant la dècada dels anys 80 es va començar a fer palès a tot el món que, al ritme d'utilització creixent que han tingut durant el present segle, els recursos no renovables del planeta estan destinats a esgotar-se en un termini breu. Això es pot predicar dels recursos no vius (minerals, energètics, etc.), però sobretot dels recursos vius. Calia trobar la manera de mantenir el nivell de vida actual, o fins i tot millorar-lo, sense posar en perill la continuïtat d'aquest nivell de vida en el futur. Calia trobar la fórmula per seguir creixent de manera sostenible. El concepte de desenvolupament sostenible apareix formulat per primera vegada en un document oficial en "El nostre futur comú", elaborat el 1987 per la que fou Primera Ministre de Noruega Gro Harlem Brundtland per encàrrec de les Nacions Unides. El document, que també es coneix amb el nom d'"Informe Brundtland", defineix el desenvolupament sostenible com:

"aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats"

Els principis de l’Informe Brundtland foren acceptats de forma unànime per la comunitat internacional i aviat varen incorporar-se als grans instruments de planificació. El desenvolupament sostenible pren una extraordinària difusió el 1992 amb la "Cimera de la Terra" (Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament; Rio de Janeiro, Brasil, 3-14 juny 1992). La Conferència de Rio ha suposat el reconeixement internacional de la gravetat dels problemes ambientals globals produïts pels actuals patrons del desenvolupament, i la necessitat d’introduir canvis significatius en ells. La Conferència planteja que la sostenibilitat del desenvolupament requereix establir a nivell mundial una nova relació de compatibilitat integral i a llarg termini entre els factors ambientals, socials i econòmics. A més d’importants Convenis sobre el Canvi Climàtic i la Biodiversitat Biològica, la Conferència va establir un Pla d’Acció –l’Agenda 21-, subscrit per 182 governs, que recull una sèrie de criteris i accions per assolir els objectius de la Conferència. Des de la Cimera de Rio, els seus principals criteris i objectius han tingut una àmplia difusió i s’han realitzat noves trobades relacionades amb moltes de les seves consideracions: • Cimera del Caire sobre Població (1994) • Cimera de Berlín sobre el Canvi Climàtic (1995)

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Cimera de Pequín sobre la Dona (1995) • Conferència d’Istambul Hàbitat-II (1996) En tot cas, la difusió dels acords de Rio i el seu Programa 21 han afavorit una interpretació globalitzadora de la problemàtica ambiental al voltant del concepte de sostenibilitat, concepte que comprèn i interrelaciona de forma positiva els aspectes ambientals, socials i econòmics, a nivell local i global, en el curt i en el llarg termini.

1.2. La Carta d’Aalborg (tal com fou aprovada pels participants a la Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles a Aalborg, Dinamarca, el 27 de maig de 1994) Part 1 Declaració de consens: Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat 1.1 El paper de les ciutats i viles europees Nosaltres, ciutats i viles europees, signants d’aquesta carta, declarem que en el decurs de la història, les nostres ciutats han existit dins d’imperis, estats nació, i règims diversos i els han sobreviscut com a centres de vida social, sustentadores de les nostres economies, i guardianes de la cultura, el patrimoni i la tradició. Juntament amb les famílies i els barris, les ciutats han estat els elements bàsics de les nostres societats i estats. Les ciutats han estat els centres de la indústria, les arts, el comerç, l’educació i el govern. Entenem que el nostre actual estil de vida urbà, en particular els nostres models de divisió del treball i de les funcions, l’ús de la terra, el transport, la producció industrial, l’agricultura, el consum i les activitats de lleure i, per tant, el nostre nivell de vida, ens fan essencialment responsables de molts problemes ambientals als quals s’enfronta la humanitat. Això és particularment rellevant si tenim en compte que el 80 % de la població d’Europa viu en àrees urbanes. Hem après que els nivells actuals de consum de recursos als països industrialitzats no es poden aconseguir per a tota la població que hi viu actualment, i encara menys per a les generacions futures, sense destruir els béns naturals. Estem convençuts que la vida humana sostenible en aquest planeta no es pot aconseguir sense comunitats locals sostenibles. El govern local és proper al lloc on es perceben els problemes ambientals i el més proper als ciutadans i comparteix responsabilitats amb els governs a tots els nivells per al benestar de la humanitat i la natura. Per tant, les ciutats i viles són peces clau en el procés de canviar els estils de vida, de producció, de consum i de models espacials. 1.2 La noció i els principis de la sostenibilitat Nosaltres, ciutats i viles, comprenem que la idea de desenvolupament sostenible ens ajuda a fonamentar el nostre nivell de vida sobre la

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


capacitat de sosteniment de la natura. Busquem aconseguir justícia social, economies sostenibles i sostenibilitat ambiental. La justícia social necessàriament haurà de basar-se en la igualtat i la sostenibilitat econòmica, que requereix sostenibilitat ambiental. La sostenibilitat ambiental significa el manteniment dels béns naturals. Ens exigeix que el ritme amb què consumim matèries renovables, aigua i recursos energètics no superi el ritme amb què els sistemes naturals les poden recuperar, i que el ritme amb què consumim recursos no renovables no excedeixi el ritme amb què els recursos renovables sostenibles els substitueixen. La sostenibilitat ambiental també significa que el ritme d’emissió de contaminants no excedeixi la capacitat de l’aire, l’aigua i el sòl per absorbir-los i processar-los. Encara més, la sostenibilitat ambiental comporta el manteniment de la biodiversitat; la salut humana; així com la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl a uns estàndards suficients per mantenir en tot moment la vida humana i el benestar, així com la vida animal i vegetal. 1.3 Estratègies locals cap a la sostenibilitat Estem convençuts que la ciutat o vila és la unitat més gran capaç de dirigir inicialment els molts desequilibris urbans arquitectònics, socials, econòmics, polítics, de recursos naturals i ambientals que fan malbé el nostre món modern i alhora l’escala més petita en la qual es poden resoldre significativament els problemes d’una forma integrada, holística i sostenible. Com que cada ciutat és diferent, hem de trobar els nostres camins particulars cap a la sostenibilitat. Integrarem els principis de la sostenibilitat en totes les nostres polítiques i farem de les respectives forces de les nostres ciutats i viles la base d’estratègies localment adequades. 1.4 La sostenibilitat com a procés creatiu, local i de recerca d’equilibri Nosaltres, ciutats i viles, reconeixem que la sostenibilitat no és ni una imatge ni un estat inalterable, sinó un procés creatiu, local i de recerca d’equilibri, que s’estén a totes les àrees de presa de decisions locals. Proporciona una retroalimentació contínua en la gestió de la ciutat o vila indicant les activitats que estan conduint l’ecosistema urbà cap a l’equilibri i les que ho fan cap al desequilibri. Establint la gestió d’una ciutat al voltant de la informació recollida durant aquest procés, s’entén que la ciutat funcioni com un tot orgànic i que es facin evidents els efectes de totes les activitats significatives. Mitjançant aquest procés la ciutat i els seus ciutadans poden prendre decisions informades. Mitjançant un procés de gestió basat en la sostenibilitat, es poden prendre decisions que no només representin els interessos dels actuals grups socials sinó també els de les generacions futures.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


1.5 Resolució de problemes mitjançant negociació expansiva Nosaltres, ciutats i viles, reconeixem que una ciutat o vila no es pot permetre exportar els problemes cap al medi ambient veí o cap al futur. Per tant, cal que qualsevol problema o desequilibri que es produeixi a la ciutat s’adreci dins del seu propi nivell o bé que sigui absorbit per alguna entitat més gran a nivell regional o nacional. Aquest és el principi de la resolució de problemes mitjançant la negociació expansiva. La implementació d’aquest principi donarà una gran llibertat a cada ciutat o vila per definir la naturalesa de les seves activitats. 1.6 Economia urbana cap a la sostenibilitat Nosaltres, ciutats i viles, comprenem que el factor limitador del desenvolupament econòmic de les nostres ciutats i viles ha esdevingut els béns naturals, tal com l’atmosfera, el sòl, l’aigua i els boscos. Per tant, hem d’invertir en aquests béns. En ordre de prioritat això requereix:

1. invertir en la conservació dels béns naturals que encara existeixen, com ara aigües subterrànies, sòl, hàbitats per a espècies rares;

2. encoratjar el creixement dels béns naturals mitjançant la reducció del nostre nivell actual d’explotació, com ara els d’energies no renovables;

3. invertir per alleugerir la pressió sobre els béns naturals mitjançant l’expansió de béns naturals cultivats, com ara parcs per a l’esbarjo dins la ciutat per alleugerir la pressió sobre els boscos naturals;

4. incrementar l’eficiència de la utilització final dels productes, com ara edificis energèticament eficients o transport urbà no perjudicial per al medi ambient.

1.7 Igualtat social per a la sostenibilitat urbana Nosaltres, ciutats i viles, som conscients que els pobres són afectats més negativament pels problemes ambientals (com ara soroll i contaminació atmosfèrica del trànsit, manca de comoditats, habitatges insalubres, falta d’espais oberts) i són menys capaços de resoldre’ls. Una distribució desigual de la salut provoca un comportament insostenible i el fa més difícil de canviar. Intentem integrar les necessitats bàsiques de la gent, així com els programes sanitaris, d’ocupació i d’habitatge dins la protecció ambiental. Desitgem aprendre d’experiències inicials d’estils de vida sostenibles, de manera que puguem treballar cap a una millora de la qualitat dels estils de vida dels ciutadans més que no pas simplement maximitzar el consum. Intentarem crear llocs de treball que contribueixin a la sostenibilitat de la comunitat i redueixin, així, l’atur. A l’hora de mirar d’atraure o crear llocs de treball, valorarem els efectes de qualsevol oportunitat de treball en termes de sostenibilitat per tal d’encoratjar la creació de llocs de treball de llarg termini i productes de llarga vida d’acord amb els principis de la sostenibilitat. 1.8 Models sostenibles d’utilització de la terra

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Nosaltres, ciutats i viles, reconeixem la importància de la utilització efectiva de la terra i del desenvolupament de polítiques de planificació per part de les nostres autoritats locals que englobin la valoració ambiental estratègica de tots els plans. Hauríem d’aprofitar-nos de l’abast per oferir un transport públic i una energia tan eficients i efectius com fos possible, tot mantenint l’escala humana de desenvolupament. Tant a l’hora de dur a terme programes de renovació urbana en els centres urbans com de planificar nous suburbis, busquem una barreja de funcions per tal de reduir la necessitat de mobilitat. Les nocions d’interdependència regional igualitària ens haurien de permetre equilibrar els fluxos entre la ciutat i el camp i impedir que les ciutats actuessin com a simples explotadors dels recursos de les àrees veïnes. 1.9 Models sostenibles de mobilitat urbana Nosaltres, ciutats i viles, ens esforçarem a millorar l’accessibilitat i donarem suport a l’assistència social i als sistemes de vida urbans amb menys transport. Sabem que és imperatiu per a una ciutat sostenible reduir la mobilitat forçada i aturar la promoció i el suport de l’ús innecessari de vehicles motoritzats. Donarem prioritat als mitjans de transport ecològicament raonables (especialment caminar, anar amb bicicleta, transport públic) i fer de la combinació d’aquests mitjans el centre dels nostres esforços de planificació. Els mitjans de transport urbà individuals motoritzats haurien de tenir la funció subsidiària de facilitar l’accés als serveis locals i de mantenir l’activitat econòmica de la ciutat. 1.10 Responsabilitat sobre el clima global Nosaltres, ciutats i viles, comprenem que els riscos plantejats als ambients naturals i artificials i a les generacions humanes futures per l’escalfament global requereixen una resposta suficient per estabilitzar i posteriorment reduir al més aviat possible les emissions a l’atmosfera de gasos causants de l’efecte hivernacle. És igualment important protegir els recursos globals de la biomassa, com ara els boscos i el fitoplàncton, que tenen un paper essencial en el cicle del carbó terrestre. La disminució de les emissions de combustibles fòssils requerirà polítiques i iniciatives basades en una comprensió detallada de les alternatives i del medi ambient urbà com a sistema energètic. Les úniques alternatives sostenibles són les fonts d’energia renovable. 1.11 Prevenció de l’emmetzinament dels ecosistemes Nosaltres, ciutats i viles, som conscients que cada vegada més i més substàncies tòxiques i perjudicials són alliberades a l’aire, a l’aigua, al terra, als aliments i, per tant, estan esdevenint una amenaça creixent per a la salut humana i els ecosistemes. Farem tots els esforços perassegurar que la contaminació addicional sigui aturada i previnguda en el seu origen.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


1.12 Autogovern local com a precondició Nosaltres, ciutats i viles, confiem que tenim la força, el coneixement i el potencial creatiu per desenvolupar estils de vida sostenibles i per dissenyar i gestionar les nostres ciutats cap a la sostenibilitat. Com a representants de les nostres comunitats elegits democràticament, estem preparats per prendre la responsabilitat de la tasca de reorganització de les nostres ciutats i viles per a la sostenibilitat. El grau fins al qual ciutats i viles són capaces de posar-se a l’alçada d’aquest repte depèn dels drets concedits a l’autogovern local, d’acord amb el principi de subsidiarietat. És essencial que es deixin prou poders a nivell local i que les autoritats locals disposin d’una base financera sòlida. 1.13 Els ciutadans com a actors clau i el compromís de la comunitat Nosaltres, ciutats i viles, prometem complir el mandat que es dóna a l’Agenda 21, el document clau aprovat a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, per treballar amb tots els sectors de la nostra comunitat –ciutadans, empreses, grups d’interès- a l’hora de desenvolupar els nostres plans de l’Agenda 21 Local. Reconeixem la crida a la responsabilitat per compartir amb tots els sectors de la comunitat la implementació del programa, realitzada en el Cinquè Programa de la Unió Europea sobre política i acció en relació al medi ambient i al desenvolupament sostenible, "Cap a la Sostenibilitat". Per tant, basarem el nostre treball en la cooperació entre tots els grups involucrats. Assegurarem que tots els ciutadans i grups interessats tinguin accés a la informació i puguin participar en els processos locals de presa de decisions. Buscarem oportunitats per a l’educació i formació en la sostenibilitat, no només per a la població en general, sinó per als representants elegits i també per als directius dels governs locals. 1.14 Instruments i eines per a la gestió urbana cap a la sostenibilitat Nosaltres, ciutats i viles, prometem utilitzar els instruments i eines polítics i tècnics per a un enfocament ecosistèmic de la gestió urbana. Traurem profit d’un ampli ventall d’instruments, incloent-hi aquells per a la recollida i el processament de dades ambientals; planificació ambiental; instruments de regulació, econòmics i de comunicació, com ara directrius, impostos i quotes; i mecanismes per augmentar el coneixement incloent-hi la participació pública. Intentarem establir nous sistemes d’elaboració de pressupostos ambientals que permetin una gestió dels nostres recursos naturals tan econòmica com els nostres recursos artificials, "diner". Sabem que hem de basar els nostres esforços per elaborar i controlar polítiques, en particular els nostres sistemes de seguiment, auditoria, avaluació d’impacte, comptabilitat, equilibri i informació ambiental sobre diferents tipus d’indicadors, incloent-hi els de qualitat ambiental urbana,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


fluxos urbans, models urbans i, en especial, indicadors de sostenibilitat d’un sistema urbà. Nosaltres, ciutats i viles, reconeixem que a diverses ciutats d’arreu d’Europa ja s’han aplicat amb èxit un complet ventall de polítiques i activitats que duen a conseqüències ecològiques positives. No obstant això, malgrat que aquests instruments són eines valuoses per reduir el ritme i la pressió de la insostenibilitat, per ells mateixos no inverteixen la direcció insostenible de la societat. Encara més, amb aquesta forta base ecològica ja existent, les ciutats estan en una posició excel·lent per donar el pas definitiu d’integrar aquestes polítiques i activitats dins del procés de govern per gestionar les economies urbanes locals mitjançant un procés extensiu de sostenibilitat. En aquest procés estem cridats a desenvolupar les nostres pròpies estratègies, comprovar-les a la pràctica i compartir les nostres experiències.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Part 2 La Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles Nosaltres, ciutats i viles europees, signants d’aquesta carta, avançarem conjuntament cap a la sostenibilitat en un procés d’aprenentatge de les experiències i dels exemples locals d’èxit. Encoratjarem els altres a establir plans d’acció local a llarg termini (Agendes 21 Locals), enfortint així la cooperació entre autoritats, i relacionant aquest procés amb les accions de la Unió Europea dins del camp del medi ambient urbà. Nosaltres, mitjançant aquest document, iniciem La Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles per encoratjar i donar suport a les ciutats i viles en el treball cap a la sostenibilitat. La fase inicial d’aquesta Campanya tindrà un període de dos anys, després dels quals es valoraran els avenços en una Segona Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, que tindrà lloc el 1996. Invitem totes les autoritats locals, ja sigui ciutat, vila o districte, i qualsevol xarxa europea d’autoritats locals a unir-se a la Campanya tot adoptant i signant aquesta Carta. Demanem a totes les xarxes més importants d’autoritats locals d’Europa que es comprometin a dur a terme la coordinació d’aquesta Campanya. S’establirà un Comitè de Coordinació de representants d’aquestes xarxes. Es prendran acords especials pel que fa a les autoritats locals que no pertanyin a cap xarxa. Preveiem que les principals activitats de la Campanya siguin:

• facilitar el suport mutu entre ciutats i viles europees en el disseny, desenvolupament i implementació de polítiques cap a la sostenibilitat; • recollir i difondre informació sobre bons exemples a nivell local; • promocionar el principi de sostenibilitat en altres autoritats locals; • aconseguir més signataris de la Carta; • organitzar un "Premi Ciutat Sostenible" anual; • formular recomanacions polítiques a la Comissió Europea; • proporcionar aportacions per als informes de Ciutats Sostenibles del Grup d’Experts de Medi Ambient Urbà; • donar suport als polítics locals en la implementació de recomanacions adequades i de legislació de la Unió Europea; • editar un butlletí informatiu de la Campanya.

Aquestes activitats requeriran establir una Coordinació de la Campanya. Invitarem altres organismes a donar suport actiu a la Campanya.

Part 3 Dedicació als Processos Agenda 21 Local: Plans d’Acció Local cap a la Sostenibilitat Nosaltres, ciutats i viles europees, signants d’aquesta Carta, prometem, en signar aquesta Carta i en unir-nos a la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles, que intentarem aconseguir un consens dins de la nostra comunitat sobre una Agenda 21 Local cap a la fi de 1996. Aquest consens

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


complirà el mandat establert pel Capítol 28 de l’Agenda 21 tal com fou acordat a la Cimera de la Terra a Rio al juny de 1992. Mitjançant els nostres plans d’acció locals contribuirem a la implementació del Cinquè Programa d’Acció Ambiental "Cap a la Sostenibilitat" de la Unió Europea. Els processos Agenda 21 Local es desenvoluparan d’acord amb la Part I d’aquesta Carta. Proposem que el procés de preparació d’un pla d’acció local inclogui les següents etapes:

• reconeixement dels marcs de finançament i de planificació existents, així com altres plans i programes; • identificació sistemàtica de problemes i les seves causes, mitjançant àmplies consultes públiques; • priorització de tasques per dirigir-se cap als problemes identificats; • creació d’una imatge per a una comunitat sostenible mitjançant un procés participatiu que involucri tots els sectors de la comunitat; • consideració i valoració d’opcions estratègiques alternatives; • establiment de plans d’acció locals cap a la sostenibilitat a llarg termini, que incloguin objectius mesurables; • programació de la implementació del pla, incloent-hi la preparació d’una temporització i la declaració d’assignació de responsabilitats entre els participants; • establiment de sistemes i procediments per controlar i informar sobre la implementació del pla.

Caldrà revisar si els acords interns de les nostres autoritats locals són adequats i eficients per permetre el desenvolupament dels processos Agenda 21 Local, que inclouen plans d’acció locals cap a la sostenibilitat a llarg termini. Caldran esforços per millorar la capacitat de l’organització que inclourà la revisió dels acords polítics, procediments administratius, treball corporatiu i interdisciplinari, recursos humans disponibles i cooperació entre autoritats incloent-hi associacions i xarxes. Signat a Aalborg, Dinamarca, 27 de maig de 1994

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


1.3. La Carta de Lisboa (subscrita pels participants a la Segona Conferència Europea de Viles i Ciutats Sostenibles)

0. Introducció Un miler de representants d’autoritats locals i regionals d’arreu d’Europa es van reunir a la Segona Conferència Europea sobre Ciutats i Viles Sostenibles, a Lisboa, Portugal, del 6 al 8 d’octubre de 1996. Van conèixer l’estat del procés Agenda 21 Local a 35 països d’Europa i van valorar el progrés realitzat des que tingué lloc la Primera Conferència a Aalborg, Dinamarca, al maig de 1994. Van intercanviar idees i experiències de pràctica local i van explorar les oportunitats de col·laborar amb altres comunitats europees en projectes comuns. Van identificar les necessitats de les autoritats locals abordades en els processos Agenda Local i van ajudar a donar forma a la següent fase de la Campanya. A la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles, iniciada a la Conferència d’Aalborg per 80 municipalitats europees que signaren la Carta de Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d’Aalborg), s’hi han unit, durant aquest temps, 250 autoritats locals i regionals. En signar la Carta es comprometien a endegar el procés de desenvolupament i assoliment d’un consens entre les comunitats locals sobre un pla d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat (Agenda 21 Local). La fase inicial de dos anys de la Campanya estava orientada principalment a “fer córrer la veu” sobre la sostenibilitat local promocionant la Carta d’Aalborg, induint a més les autoritats locals a signar-la i a unir-se a la Campanya, i donant orientació sobre el procés Agenda 21 Local. La següent fase presentada a la Conferència de Lisboa estarà enfocada a la implementació dels principis establerts en la Carta, iniciant i portant a terme un procés Agenda 21 Local, i implementant el pla local de sostenibilitat. Abordant aquesta fase, les autoritats locals europees no només contribuiran a la implementació de l’Agenda 21 (Rio, 1992), sinó també a la de l’Agenda Habitat (Istanbul, 1996). Per tant, els participants a la Conferència de Lisboa de 1996 van aprovar el següent document titulat “Del Paper a la Pràctica”. Es basa en les experiències locals comunicades i discutides als 26 tallers de la Conferència, i pren en consideració els principis i recomanacions establerts a la Carta d’Aalborg, la “Guia Pas a Pas” de la Junta de Gestió del Govern Local del Regne Unit,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


l’Informe sobre Ciutats Sostenibles del Grup d’Experts de la Comissió Europea sobre Medi Ambient Urbà, i la Guia de Planificació de l’Agenda 21 Local del Consell Internacional per a Iniciatives Locals Mediambientals. Abordant la següent fase de la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles, els participants en aquesta primera conferència europea de governs locals d’acord amb la Conferència Habitat II de les Nacions Unides (Istanbul, juny 1996) desitgen contribuir a la implementació de l’Agenda Habitat. 1. Preparant els governs locals per al procés Agenda 21 Local

Creiem que l’adopció de la Carta de Ciutats i Viles Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d’Aalborg) és un dels millors punts de partida per a un procés Agenda 21 Local.

Ens cal la voluntat política definitiva per posar en marxa un procés Agenda 21 Local.

Identificarem un grup de persones motivades per conduir la iniciativa. Utilitzarem idees, conceptes i mandats tal com l’Agenda 21, el Cinquè Programa d’Acció Ambiental de la Unió Europea, la Carta d’Aalborg o la Conferència Habitat II de les Nacions Unides com a referència. Establirem un programa de treball i una temporització per al procés, tot definint fases amb objectius clars. Mitjançant la signatura de la Carta d’Aalborg, ens unirem a la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles i considerarem la possibilitat d’unir-nos a qualsevol xarxa d’autoritats locals que pensem que millor poden donar consells i suport pràctic sobre gestió i sostenibilitat ambiental.

Creiem que l’autoritat local hauria de ser el principal impulsor del procés Agenda 21 Local. La nostra autoritat local hauria d’abandonar la seva actitud sobirana i adoptar el paper d’impulsora, proporcionar l’empenta necessària mentre no hagi estat desenvolupada per altres instàncies, dedicar recursos de personal i proporcionar un pressupost, contractar un impulsor i mediador professional, i manifestar el seu lideratge però sense dominar el procés. Creiem que el procés Agenda 21 Local requereix la implicació de totes les autoritats locals, ja sigui una comunitat urbana o una de rural. És important una xarxa interna per tal d’involucrar el municipi i l’administració, els directius i els funcionaris elegits, tots els departaments i tots els nivells de responsabilitat. És essencial el suport del responsable municipal, així com la formació dels representants i els funcionaris elegits sobre conceptes de sostenibilitat. És indispensable un enfocament intersectorial, ja que la sostenibilitat local està formada per sostenibiliat social, econòmica i ambiental.

2.Establint estratègies per involucrar la comunitat

Iniciarem consultes i col·laboracions amb els diversos sectors de la nostra

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


comunitat per tal de crear sinergia mitjançant la cooperació.

La consecució d’un consens sobre l’Agenda 21 Local entre tots els sectors i actors de la comunitat no és només un requisit de l’Agenda 21 (Rio, 1992), sinó que dóna al pla d’acció a llarg termini la força necessària per tenir l’oportunitat de ser implementat. Recomanem crear un fòrum de grups d’interès (Fòrum de l’Agenda 21 Local). Establirem col·laboracions per a projectes concrets amb objectius clars, i formarem grups de treball dels projectes, grups especials, grups de consulta o taules rodones. Esbossarem el procés i cercarem l’acord sobre el procediment, les etapes del procés i els objectius. Orientarem els participants amb tacte, però amb resolució al llarg del procés. Definirem els interessos particulars de cada partit explícitament i mantindrem el diàleg amb ells per tal d’establir una confiança mitjançant l’obertura i la transparència.

3. Enfocament i planificació de l’Agenda 21 Local

Intentarem posar ordre en els nostres propis assumptes mitjançant del principi de negociació expansiva.

La nostra comunitat no hauria d’exportar els seus problemes al medi ambient o cap al futur. L’ètica del desenvolupament sostenible requereix que seguim el principi de negociació expansiva, que es dirigeix cap a la necessitat d’aconseguir un equilibri entre la demanda local i el subministrament a la nostra ciutat, i en la mesura que això no sigui possible, entrar en negociacions amb la nostra regió, país i continent veïns sobre el repartiment d’oportunitats, càrregues i responsabilitats. Identificarem totes les opcions perquè la comunitat aturi o redueixi l’exportació de problemes i comprovarem si les condicions per utilitzar el medi ambient i el futur són equitatives. Ens comprometem a dur a terme auditories socials, econòmiques i ecològiques de la nostra municipalitat per tal d’investigar el seu impacte sobre el medi ambient i les generacions futures, i informarem dels resultats.

Durem a terme una planificació d’accions sistemàtica per passar de l’anàlisi a la pràctica. L’Agenda 21 Local és un procés participatiu, que requereix un procediment sistemàtic pas a pas. En primer lloc, el Fòrum de l’Agenda 21 Local discutirà i acordarà una filosofia i una visió, que el municipi adoptarà després de consultar-ho amb el públic, Identificarem problemes, causes i efectes; sol·licitarem al municipi que adopti els objectius; prioritzarem els problemes fent servir la metodolgia de valoració d’impacte; identificarem alternatives per a l’acció i establirem objectius; crearem programes per estudiar els objectius i formalitzarem programes dins d’un pla d’acció; implementarem el pla i controlarem l’avanç; avaluarem els resultats i proporcionarem una retroalimentació al procés.

4. Eines de gestió de sostenibilitat

Integrarem el desenvolupament ambiental dins el desenvolupament social i econòmic per tal de millorar la salut i la qualitat de vida dels nostres ciutadans. L’estabilitat i la igualtat social s’han de basar en una economia sostenible, on l’economia es basa en la capacitat de la natura, és a dir la sostenibilitat ambiental. La planificació del desenvolupament sostenible necessita integrar els aspectes ambientals en els aspectes socials i econòmics i, per tant, requereix enfocaments intersectorials per a la planificació i la

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


implementació. Coordinarem el sector ambiental amb els altres, en particular l’elaboració de plans socials i econòmics; introduirem un procediment de valoració de l’impacte de la sostenibilitat dins dels procediments de negociació per a l’autorització de noves empreses i fàbriques; i encoratjarem l’aplicació del sistema comunitari d’ecogestió i ecoauditoria (EMAS) per part de les empreses locals. Utilitzarem eines avançades per a la gestió de la sostenibilitat.

Adreçarem la nostra autoritat local cap a la sostenibilitat aplicant una gran varietat de mètodes i eines per a la gestió ambiental, econòmica, social i sanitària. Traurem profit dels indicadors de sostenibilitat per descriure l’estat present i mesurar els avenços; introduirem l’EMAS i l’adopció de pressupostos ambientals i altres mètodes de comptabilitat ecològica, utilitzarem els mètodes d’avaluació de l’impacte ambiental i d’avaluació estratègica ambiental, i els estendrem per valorar també impactes socials, sanitaris i econòmics.

5. Conscienciació i educació

Establirem programes de conscienciació sobre aspectes de desenvolupament sostenible entre els nostres ciutadans, grups d’interès, així com entre els polítics i els responsables del govern local.

La conscienciació i l’educació són essencials per aconseguir una comprensió detallada de la interrelació entre els aspectes socials, econòmics i ambientals. Cal una formació professional perquè els nostres directius puguin aprendre sobre alternatives per a l’acció, bona pràctica, i mètodes i eines de gestió. Durem a terme activitats de conscienciació adreçades a tots els grups de la comunitat local, i establirem programes d’educació i formació a les guarderies, escoles, universitats i institucions de formació d’adults i vocacionals.

6. Col·laboració i cooperació entre autoritats

Aconseguirem més força mitjançant aliances entre diverses autoritats: associacions, xarxes i campanyes.

Crearem associacions amb les municipalitats veïnes per resoldre desequilibris d’acord amb el principi de negociació expansiva. Involucrarem els nivells governamentals o administratius superior i inferior en totes les iniciatives i programes. Traurem profit de l’impuls que haurem guanyat i de l’encoratjament que haurem rebut unint-nos a les xarxes municipals i a les campanyes de l’Agenda 21 Local.

Establirem aliances Nord-Sud i Est-Oest per al desenvolupament sostenible. Com que les ciutats i viles no són illes, la sostenibilitat local no es pot aconseguir sense tenir cura dels impactes globals de la nostra utilització local de recursos, les nostres emissions i la nostra exportació d’impactes. Hem d’assumir la responsabilitat dels impactes negatius de les nostres accions sobre el medi ambient global i cooperar amb les autoritats locals en els països en vies de desenvolupament. Considerarem la col·laboració per al desenvolupament sostenible o acords similars de cooperació municipal internacional, establirem esquemes d’assistència bilateral, i explorarem les possibilitats d’una implementació conjunta de mesures de protecció del

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


clima, l’aigua, el sòl i la biodiversitat.

Avançarem d’acord amb la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles.

Amb la Conferència de Lisboa, l’octubre de 1996, la Campanya Europea de Ciutats i Viles Sostenibles ha entrat en la seva segona fase, "Del Paper a la Pràctica". Continuarem conduint els nostres processos Agenda 21 Local d’acord amb altres autoritats locals europees.

Demanarem a les associacions i xarxes d’autoritats locals que continuïn donant suport pràctic, orientació i formació.

Lisboa, Portugal, 8 d’octubre de 1996

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


1.4. Declaració de Manresa Municipis cap a la Sostenibilitat

En els anys transcorreguts des de la recuperació de la democràcia, el món

local ha estat protagonista en el procés de transformació dels nostres pobles i ciutats. En aquest període s’ha aconseguit superar dèficits històrics que fan ben diferent la realitat actual de la de fa 20 anys: creació i consolidació d’infraestructures bàsiques, dignificació i potenciació de l’espai urbà, extensió i generalització de serveis personals, increment de l’eficàcia dels ajuntaments i generació de noves oportunitats econòmiques a partir del desenvolupament de les capacitats locals, ... Per tant, les condicions són favorables per fixar nous objectius de desenvolupament que incorporin els reptes de qualitat i eficiència que la societat actual té plantejats, entre els quals destaquen una utilització diferent dels recursos naturals de tota mena (l’aigua, l’energia, el sòl, la biodiversitat, ...) i l’assoliment d’un alt nivell de qualitat ambiental i de vida, distribuït de forma equitativa i solidària. És a dir, obrir una etapa que ens permeti avançar cap a models de major sostenibilitat. Moltes comunitats locals d’arreu del món, i molt especialment a la regió europea, estan comprometent-se en processos similars. El balanç del quinquenni transcorregut d’ençà de la Cimera de Rio de Janeiro (1992) presenta clarobscurs evidents, però en tot cas permet constatar que la millor resposta l’han ofert fins ara els municipis. A Europa, l’adhesió massiva de les autoritats locals a les Cartes d’Aalborg (1994) i Lisboa (1996), i a l’Agenda Hàbitat d’Istanbul, l’inici de processos d’elaboració i implementació d’Agendes 21 Locals, la posada en marxa d’instruments de concertació entre diferents agents i administracions per a la millora territorial i urbana, permeten pensar que és precisament a les ciutats i als pobles on pot generar-se l’impuls que fins ara sembla mancar en altres instàncies d’àmbit superior. Tanmateix, el camí emprès no està lliure d’obstacles, derivats de múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficiència dels recursos locals disponibles per abordar les reformes que es requereixen, la complexitat d’introduir canvis que impliquen noves formes de comportament i la migradesa dels instruments amb què comptem per sumar els esforços individuals i integrar la nostra acció en escales territorials d’abast més ampli. Cal, per tant, crear un entorn més favorable que permeti accelerar la progressió cap a escenaris municipals de major sostenibilitat i permeti alhora potenciar les capacitats econòmiques específiques dels nostres municipis. Aquests dos són els objectius principals que ens proposem. Per assolir-los, els municipis que constituïm avui a Manresa la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat adquirim un compromís que resumim en els següents punts: ç

1. Potenciar el desenvolupament sostenible de les nostres ciutats i pobles,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


mitjançant l'aplicació d'Agendes 21 Locals.

2. Facilitar en les nostres actuacions, en les nostres polítiques i en els processos de presa de decisions la interrelació dels aspectes ambientals amb els socials, econòmics i culturals.

3. Intercanviar experiències i establir contactes sistemàtics entre els tècnics i polítics dels nostres municipis i els d’altres xarxes i organitzacions (governamentals i no governamentals) que treballin en objectius similars.

4. Fomentar la participació i la implicació dels sectors econòmics i socials en els nostres municipis en relació al desenvolupament sostenible.

5. Promoure la recerca conjunta d’oportunitats de finançament i cooperació per desenvolupar projectes concrets relacionats amb l’aplicació de les Agendes 21 Locals.

6. Impulsar estratègies i accions que incrementin el pes relatiu de les ciutats, especialment de les mitjanes i petites, en el marc autonòmic, estatal i europeu, com a garantia de reequilibri i sostenibilitat territorials.

Aquest compromís és també una proposta que llancem a altres municipis i entitats supralocals. Una proposta oberta, que, per ser plenament viable i operativa, demana iniciatives similars a favor del desenvolupament sostenible en cada nivell de responsabilitat territorial. Demana, per tant, en primer lloc, un marc de referència que abasti el conjunt de Catalunya.

És per això que, en el moment de constituir la Xarxa, demanem a les institucions nacionals de Catalunya, Parlament i Govern de la Generalitat, que s’inicii l’elaboració i aplicació amb la màxima participació possible de la societat civil catalana, de l’Agenda 21 de Catalunya, instrument bàsic per progressar cap al desenvolupament sostenible del país. Des de la Xarxa ens oferim a implicar-nos en aquest procés i a donar-li el nostre suport actiu.

Manresa, 16 de juliol de 1997

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


1.5. Declaració de Hannover dels principals representants municipals d'Europa per al segle XXI

A. Preámbul Nosaltres, 250 representants municipals de trenta-sis països europeus i regions veïnes, ens hem reunit a la Conferència de Hannover 2000 (la Tercera Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles) celebrada del 9 al 12 de febrer de 2000 per avaluar els avenços que hem realitzat perquè les nostres ciutats i viles siguin sostenibles i per posar-nos d’acord sobre la direcció que volem prendre per al segle XXI. En signar la Carta de les ciutats i pobles europeus cap a la sostenibilitat (Carta d’Aalborg), ens hem compromès com a autoritats locals, amb l’Agenda 21 Local i amb altres processos de planificació de desenvolupament sostenible i ens hem incorporat a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, que fins ara ha estat coordinada pel Consell dels Municipis i Regions d’Europa (CMRE), Eurocities, la Xarxa de Ciutats Saludables de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Consell Internacional d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (ICLEI) i l’Organització de Ciutats Unides (UTO) en cooperació amb la Comissió Europea i el seu Grup d’Experts sobre Medi Ambient Urbà. Sis centes cinquanta autoritats locals i regionals de trenta-dos països de tota Europa s’han compromès amb la sostenibilitat local i amb la Campanya tot signant la Carta d’Aalborg. La població representada per tots els participants de la Campanya supera els cent trenta milions de ciutadans i ciutadanes d’Europa. Ens hem inspirat en el Pla d’acció de Lisboa i ja vam expressar la necessitat d’acció en les declaracions de Turku, Sofia, Sevilla i l’Haia. El progrés aconseguit des de l’inici de la campanya és considerable i ha portat molts canvis positius a les nostres ciutats i viles. Els resultats aconseguits fins ara ens encoratgen a emprendre noves accions per superar els nombrosos reptes a què ens enfrontem.

B. Principis i valors per a l'acció local cap a la sostenibilitat B.1 Ens uneix la responsabilitat de garantir el benestar de les generacions actuals i futures. Per això, treballem per aconseguir més justícia i igualtat social, contra la pobresa i contra l’exclusió social, així com per aconseguir un entorn habitable i saludable. Valorem i respectem les diferències entre cultures, entre homes i dones, entre religions, races i edats, i reconeixem que contribueixen a la riquesa social de les nostres ciutats.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


B.2 Estem convençuts que l’economia –entesa com el conjunt d'activitats que transformen els recursos naturals per convertir-los en béns i serveis que satisfan les necessitats socials i personals- ha de ser justa des del punt de vista social i eficient des del punt de vista ecològic, tot evitant el consum innecessari de recursos no renovables. B.3 Acceptem la responsabilitat compartida d'assolir un desenvolupament sostenible. Volem que els ciutadans s’impliquin i treballin en col·laboració amb tots els nivells de govern i amb totes les persones involucrades en l'àmbit local, incloses les ONGs, per assolir la nostra visió global de manera integrada i holística. B.4 Ens uneix la creença comuna que un món en pau és un requisit previ per a qualsevol societat sostenible.

C. Lideratge municipal C.1 Nosaltres, representants municipals, estem obligats a actuar a escala local tenint ben present la nostra responsabilitat global. Volem ser líders amb visió de futur, valents a l’hora d’enfrontar-nos als reptes i responsables de les nostres accions. Aquesta és l’única manera en què podrem gestionar els canvis que s’esdevindran a un ritme sense precedents. En referència a les oportunitats, els obstacles i els reptes que hem identificat a l’annex d’aquesta Declaració, hem acordat els compromisos següents. C.2 Donem suport a la integració europea per assolir la cohesió social i econòmica tot mantenint els estàndards socials i ambientals reconeguts. Aquesta és una condició prèvia per aconseguir una comunitat sostenible i una societat pacífica. Per tant, donem la benvinguda als països candidats a adherir-se a la Unió Europea i donem suport a la política de cooperació euromediterrània. C.3 Ens enfrontem a diversos reptes: pobresa i atur, condicions de treball i d’habitatge inadequades, contaminació atmosfèrica, soroll i congestió viària, degradació del sòl i dels hàbitats, i esgotament dels recursos hídrics. Reconeixem el doble repte al qual han de fer front les ciutats de l’Europa central i oriental, que a més han de superar enormes problemes heretats del passat. Cal evitar l’adopció cega de models atractius però insostenibles. L’accés desigual als recursos i al poder durant el període de transició ha augmentat les diferències socials. C.4 Al mateix temps, ens sentim responsables de tot allò que els passi als nostres homòlegs del Sud. Volem reforçar la cooperació descentralitzada amb ciutats de països en vies de desenvolupament i, en particular, amb les de la regió mediterrània.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


C.5 Volem tirar endavant les polítiques locals que redueixin la petjada ecològica de la nostra comunitat. No volem que el nostre nivell de vida depengui de l’explotació d’éssers humans i de la natura en altres regions del planeta. Hem de reaccionar davant de qualsevol acció dels governs locals que vagi en contra del nostre objectiu d’evitar possibles danys a les generacions futures. C.6 Les àrees clau de la gestió urbana que hem identificat per dirigir-nos cap a la sostenibilitat local són les següents: la planificació urbana integrada, el desenvolupament urbà compacte, la rehabilitació d’àrees urbanes i industrials deprimides, un menor consum de sòl i altres recursos naturals i una major eficiència en els seus usos, la gestió de l’energia i dels transport a escala local i la lluita contra l’exclusió social, l’atur i la pobresa. C.7 Tenim esperances sobre les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies i els conceptes innovadors per als serveis perquè les nostres ciutats siguin ecològicament més eficients. Hem de ser conscients del poder que tenim sobre el mercat gràcies a la nostra capacitat adquisitiva i l'hem d'utilitzar per a orientar el desenvolupament cap a escenaris de major sostenibilitat des del punt de vista social i ambiental. C.8 Ens comprometem a introduir indicadors de sostenibilitat local i, segons aquests indicadors, a establir objectius, a fer un seguiment del progrés i a redactar informes sobre les fites assolides. Un conjunt d’indicadors comuns per a tota Europa, establerts de manera voluntària, podria facilitar la comparació dels canvis produïts a Europa i el progrés cap a la sostenibilitat C.9 Ens comprometem a l’establiment i al desenvolupament posterior de xarxes regionals per a la promoció del desenvolupament sostenible. C.10 Hem d’intentar ajudar les ciutats i els pobles que es trobin en circumstàncies excepcionals, com poden ser els desastres naturals i els efectes causats per les guerres. C.11 Nosaltres, els representants municipals, estem disposats a enfrontar-nos als reptes que presenta el desenvolupament sostenible i considerem que el municipi és l’entitat més adequada per abordar els problemes de manera integrada. Per tant, cal que es reforci el govern local en molts països i se li haurien de donar les responsabilitats i els poders apropiats, així com les fonts adequades de finançament. El govern local, a canvi, ha d’adoptar nous esquemes de govern, ha de treballar de manera democràtica, participativa i transparent i ha de lluitar contra qualsevol forma de corrupció. D. La nostra crida D.1 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida a la comunitat internacional:

perquè es doni més suport a la implementació de l’Agenda 21(document clau de la

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Cimera de la Terra de Rio, de 1992) i de l’Agenda Hàbitat (document clau de la Segona Conferència de les Nacions Unides sobre Assentaments Humans, celebrada a Istanbul el 1997) en països que encara no s’han compromès amb el desenvolupament sostenible;

perquè es deixi de fer dúmping laboral i ambiental mitjançant la incorporació d’estàndards socials i ambientals en els acords multilaterals de comerç internacionals, contribuint així a l’alleujament de la pobresa;

perquè s’eradiqui el deute mitjançant programes de condonació;

perquè es fomenti i no s'obstaculitzi l'autonomia del govern local i es doni suport al desenvolupament de polítiques locals de medi ambient mitjançant acords multilaterals;

perquè es proporcioni el finançament adequat a les institucions financeres internacionals per al desenvolupament sostenible; i, sobretot, perquè s’estableixi un fons de desenvolupament sostenible urbà dins de la iniciativa financera Global Environment Facility.

D.2 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida a les institucions europees i, en particular, al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió:

perquè es doni més prioritat al desenvolupament sostenible a escala local, com a base per a una societat europea sostenible, i perquè s'assignin responsabilitats per als afers relacionats amb el desenvolupament sostenible urbà dins de l’estructura de la Comissió;

perquè es doni prioritat a l’adopció del marc de cooperació per al suport a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, perquè es proporcioni un marc financer més generós del que proposa la Comissió i perquè s’estengui la seva aplicabilitat a més països de regions veïnes;

perquè s’incorporin consideracions socials i ambientals en les polítiques de mercat intern, en la legislació rellevant i en els programes i sistemes de finançament;

perquè es fomenti i es garanteixi l’autogovern local a tots els països europeus i es respecti el principi de subsidiarietat en totes les accions de la Comunitat Europea;

perquè es desenvolupi, juntament amb les xarxes i associacions de govern local, una cultura de col·laboració entre la Comissió Europea, d’una banda, i les autoritats locals i les seves associacions, de l’altra, amb la qual cosa quedaria reflectit el principi de subsidiarietat;

perquè es concedeixin subsidis i ajudes, especialment en el marc dels Fons Estructurals, a les autoritats locals i regionals amb la condició que compleixin els criteris de sostenibilitat.

perquè es doni un suport més efectiu als esforços per adaptar-se a la legislació de la Unió Europea que estan fent les autoritats locals dels països de l’Europa central i oriental i dels països del mediterrani que no pertanyen a la Unió; haurien de ser recompensades per les bones iniciatives, la creativitat, la innovació i el progrés substancial cap al compliment de la legislació europea;

perquè es cooperi amb els governs locals, provincials i nacionals pel què fa a l’establiment d’un marc coherent per a la sostenibilitat del medi ambient en tots els aspectes;

perquè es doni suport i es col·labori amb la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, que està coordinada per associacions i xarxes d’autoritats locals en cooperació amb la Comissió Europea i el seu Grup d’Experts sobre Medi Ambient Urbà;

perquè es creï una taxa sobre l’energia - i s’eliminin els subsidis al transport aeri- com a instrument clau per internalitzar els costos socials i ambientals de l’ús

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


d’energia i per crear un incentiu per a l’ús sostenible i eficaç de l’energia;

perquè es doni suport a la cooperació regional i municipal a escala internacional dirigida cap a la sostenibilitat i l’intercanvi de bones pràctiques;

perquè es doni suport a una campanya publicitària sobre la sostenibilitat de gran difusió en cooperació amb tots els actors implicats;

perquè es doni suport al món local en els seus esforços per acomplir i aplicar la legislació de la Unió Europea que té un impacte sobre el desenvolupament sostenible de les ciutats i pobles.

D.3 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida als governs nacionals:

perquè es creïn marcs polítics que donin suport al desenvolupament sostenible a escala local i, en particular, perquè es doni suport a l’Agenda 21 i l’Agenda Hàbitat en països que encara no s’han compromès amb el desenvolupament sostenible;

perquè es doni suport a les campanyes nacionals pel desenvolupament sostenible i l’Agenda 21 local;

perquè es concedeixin subsidis i ajudes a les autoritats regionals i locals, sobretot en els àmbits de renovació i el desenvolupament urbà i de transport, sempre amb la condició que es compleixin els criteris de sostenibilitat;

perquè es doni el vistiplau a una taxa d’energia per a tota Europa, que exclogui, però, les energies renovables i l’energia produïda en processos de cogeneració;

perquè es reconeguin les ciutats i les regions com a col·laboradors vàlids per a projectes de desenvolupament internacional dirigits cap a la sostenibilitat.

D.4 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida a altres representants locals de les nostres regions:

perquè signin la Carta de les ciutats i pobles europeus cap a la sostenibilitat (la Carta d’Aalborg) i perquè s’adhereixin a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles;

perquè es comprometin amb el desenvolupament i la implementació de plans d’acció per a la salut i de plans de desenvolupament sostenible (Agenda 21 local) que es guiïn, entre d’altres, pel Pla d’acció de Lisboa;

perquè donin suport a aquesta Declaració de Hannover dels principals representants municipals d’Europa per al segle XXI;

perquè s’assumeixi la responsabilitat per l’ús de recursos naturals i per la qualitat ambiental de manera local i perquè s’introdueixin sistemes de gestió per a la sostenibilitat local i per a la millora ambiental com ara la comptabilitat ambiental (Environmental Budgeting) i el Sistema europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria (EMAS); perquè tinguin "casa seva" en ordre tot introduint polítiques de compra de productes i serveis ecològics.

D.5 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida als interessats en el procés de l’Agenda 21 local:

perquè donin suport a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles i a les associacions i xarxes que la coordinen;

perquè es comprometin amb les activitats de sostenibilitat local i amb la Campanya;

perquè facin que el seu poble, ciutat o comarca participi en la Campanya si encara

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


no ha signat la Carta d’Aalborg;

perquè, com a institucions educatives o de recerca, proporcionin la informació i els mètodes necessaris a tots els actors del procés de l’Agenda 21 local.

D.6 Nosaltres, representants municipals d’Europa i de les regions veïnes, reunits a Hannover, fem una crida als líders i a les persones que tenen capacitat de decisió en els sectors dels negocis i les finances:

perquè entenguin que les perspectives d’augmentar beneficis i el valor de les accions poden estar en un gran perill si no es garanteix el desenvolupament sostenible de les ciutats i el benestar dels ciutadans com a consumidors;

perquè participin activament als processos de l’Agenda 21 local i contribueixin, d'aquesta manera, a la construcció de comunitats sostenibles;

perquè introdueixin consideracions ambientals, sanitàries, de seguretat i de risc en les seves estratègies corporatives;

perquè participin en el creixent mercat de productes i serveis sostenibles i es puguin beneficiar de les oportunitats que aquests mercats oferiran als primers agents que hi actuïn.

Hannover, 11 de febrer de 2000

ANNEX: LES NOSTRES CONSIDERACIONS 1. OPORTUNITATS

La integració europea i, en particular, l’ampliació de la Unió Europea amb els països d’Europa central i oriental i la política euromediterrània representen unes oportunitats excel·lents per a les ciutats europees. En redefinir el seu paper en una Europa més àmplia, en avançar cap al compliment de la legislació de la Unió Europea i en conèixer la multiculturalitat, les ciutats milloraran la seva competitivitat i esdevindran llocs més sostenibles i atractius.

A escala europea i nacional, la integració dels temes ambientals en totes les àrees de la política és una fita important, com es reconeix a les conclusions dels consells europeus de Cardiff (1998) i d’Hèlsinki (1999). Hauríem d’aprofitar aquesta oportunitat i assegurar-nos que això es faci realitat, també a escala local.

La proposta de la Comissió Europea en relació a un marc comunitari per a la cooperació que promogui el desenvolupament urbà sostenible (COM [[1999]557 final) és una bona base per al suport continu de la Comissió a la Campanya europea de ciutats i pobles sostenibles, que hauria de continuar sent coordinada per associacions i xarxes d’autoritats locals amb la col·laboració de la Comissió.

En una economia dual, amb les seves tendències de globalització i localització, les ciutats necessitaran maximitzar la seva influència sobre la microeconomia local per orientar-la cap al desenvolupament sostenible. Hauran de reflectir amb més força l’impacte global de les accions locals.

La quantitat de coneixements sense precedents, la capacitat d’innovació i les

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


noves tecnologies poden ser una oportunitat per a les ciutats de cara a convertir-se en centres d’innovació i de generació de solucions.

L’escassetat de recursos financers, malgrat els seus efectes negatius, pot ser vista com una oportunitat per redefinir les prioritats i augmentar l’eficiència.

2. OBSTACLES

Estem disposats a enfrontar-nos als reptes tot aprofitant les oportunitats. Tanmateix, reconeixem que hi ha certes condicions estructurals poc favorables que es presenten com a obstacles. En alguns països europeus, el govern local és feble i no té prou poder. Al govern local, se li han donat responsabilitats sense concedir-li els recursos econòmics adequats.

El mercat intern es va crear sense establir uns preus que reflectissin els veritables costos, incloent-hi els costos socials i ambientals. Els subsidis erronis continuen proporcionant falsos incentius.

El progrés i l’èxit continuen mesurant-se en termes de creixement econòmic, en lloc de fer-se en termes de sostenibilitat.

Els mercats financers, que governen el flux de capital i la inversió, no estan controlats democràticament.

3. REPTES

Els ciutadans esperen que el municipi els proporcioni les condicions i els serveis clau, com ara un entorn habitable, qualitat de l’aire, subministrament d’aigua, recollida i tractament de residus i d’aigües residuals, transport públic, habitatge, serveis sanitaris i educació.

Nosaltres, responsables municipals d’Europa i de les regions veïnes, reconeixem que malgrat tots els esforços que fem per millorar el medi ambient, la majoria de les tendències ambientals globals i europees produeixen una gran preocupació: mentre el canvi climàtic, la desertització, la pèrdua de recursos hídrics i de biodiversitat tenen i continuaran tenint un impacte global, moltes de les causes d’aquesta situació de deteriorament tenen el seu origen en la contaminació atmosfèrica, en el soroll i en les congestions de trànsit, causades pels habitants de les ciutats i els pobles que, al mateix temps, en són els principals afectats en la seva vida quotidiana.

De la mateixa manera, tenim la sensació que les tendències econòmiques presenten reptes importants per a les nostres ciutats: la globalització de l’economia (amb un poder financer que comença a passar per sobre del poder polític) disminueix la influència que els ciutadans poden exercir en les seves condicions de vida per mitjà de la política local, nacional i dels parlaments de la Unió Europea.

Les tendències socials com a conseqüència dels canvis econòmics i tecnològics creen greus problemes. L’envelliment de la societat, la pobresa crònica i el creixement de l'atur contrasten amb una societat que cada cop es mou més per consumisme. Aquestes circumstàncies poden provocar l'augment de les disparitats entre «els que en tenen» i «els que no en tenen» i evitar que això passi serà un repte enorme per a les ciutats i viles que lluiten per la sostenibilitat.

El ritme sense precedents del desenvolupament tecnològic i els ràpids canvis per la innovació de les tecnologies de la informació canviaran considerablement la vida dels ciutadans, el comportament de la ciutat i les pautes d'identificació dels ciutadans amb la seva ciutat.

No podem passar per alt que el nivell de vida europeu s'ha assolit, en part, a través de l'explotació dels més desafavorits. Les ciutats i viles europees han de donar la importància que es mereix a l’explotació de la mà d’obra barata i de la natura dels països en vies de desenvolupament i han de voler reduir la seva "petjada ecològica" (per exemple, la seva demanda de recursos d’altres parts del planeta).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


La distorsió econòmica, la degradació de la terra, la persecució política, la guerra i els conflictes civils causen migracions cap a les ciutats europees, que han de proporcionar serveis, infraestructures i integració social a les seves poblacions creixents.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.Fòrums de participació ciutadana del Pla d’Acció Ambiental de Vilanova i la Geltrú 2.1. Calendari

SESSIÓ MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE

PRESENTACIÓ INICIAL DEL FÒRUM

12

PLANEJAMENT URBANÍSTIC 1

PARTICIPACIÓ CIUTADANA 15

ENERGIA 29

RESIDUS 13

MOBILITAT I SOROLL (1) 20

QUALITAT AMBIENTAL A LES EMPRESES

14

AIGUA 28

ESPAIS NATURALS I RURALS

19

MOBILITAT I SOROLL (2) 2

Totes les sessions s’han realitzat a l’edifici de la Paperera (C/ Unió 81-87) a les 19 hores.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2. Fòrums de participació ciutadana 2.2.1. Fòrum de presentació Abans d’iniciar les sessions de debat del fòrum ambiental, es va realitzar una presentació inicial del fòrum ambiental. En aquesta sessió, en la que hi varen assistir més de 30 persones, es va explicar als assistents la metodologia de treball, l’àmbit dels fòrums i el seu calendari.

1. Albert Bas Vilda 18. Josep Anton Herrera

2. Alex Delmás Camacho 19. Josep - Francesc Perogil Rodri

3. Alexandre Font Bonastre 20. Josep Antonio Vivanco

4. Anton Navarro Espinosa 21. Josep Ibars Mestre

5. Antoni Ruiz Montero 22. Josep Lluís Porcar Suesta

6. Clara Racionero Cots 23. Josep Masalles Román

7. Enric Garriga Elies 24. Mª Josè Sánchez Gamarra

8. Hortènsia Bernado González 25. Maria Àngels Vinyals

9. J. M. Carbonell Bonell 26. Maria Comellas

10. Jaume Marsé i Ferrer 27. Maria Pau Munuera Pérez

11. Jaume Valls i Cortado 28. Núria Servet Fossas

12. Joan Benet 29. Ramon Enfedaque

13. Joan Giribet 30. Robert Albiñana

14. Joan Martí 31. Rosa Mª Borràs Gómez

15. Jordi Borrell i Sala 32. Rosa Mª Soler Díaz

16. Jordi Coll Grifoll 33. Salvador Llosa Llosa

17. Jordi Valls 34. Xavier Mallofre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.2. Fòrum 1: INCORPORAR CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC El passat dia 1 de juny es va fer la primera sessió de treball del Fòrum ambiental de Vilanova i la Geltrú, per a tractar la línia estratègica del Pla d’acció ambiental “Incorporar criteris de sostenibilitat en el planejament urbanístic”. Unes cinquanta persones han assistit a la sessió de treball. Distribuïts en dos grups de treball han discutit les actuacions i els projectes de futur que caldria desenvolupar o prioritzar per tal de millorar la qualitat ambiental de la ciutat. A continuació es mostra un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a planejament del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú. 1. Albert Bas Vilda 27. Josep Lluís Porcar Suesta

2. Alex Delmás Camacho 28. Josep Mª Poveda López

3. Alexandre Font Bonastre 29. Josep Masalles Román

4. Anna Gil Perdices 30. Mª Dolors Garcia Jorge

5 . Anton Navarro Espinosa 31. Maria Alias i Echevarria

6. Antoni Amorós Olia 32. Maria Àngels Vinyals

7. Antoni Ruiz Montero 33. Marta Bonilla Ibern

8. Camil Queraltó 34. Maria Comellas

9. Carles Babot Nel·lo 35. Mercè Álvarez Rodríguez

10. Carles Santos Ballesteros 36. Miquel Orriols

11. Eloi Montcada Elías 37. Narcís Muela Almendrol

12. Eva Escardó Torres 38. Núria Servet Fossas

13. Fernando Galbán Testa 39. Oscar Valverde Molins

14. Hèctor Galvany Abad 40. Pedro Bricio

15. Ivan Domingo Medina 41. Pere Marsé Ferrer

16. Jaume Marsé i Ferrer 42. Pilar Bertran Albet

17. Jaume Valls i Cortado 43. Rafael Florenciano

18. Joan Giribet 44. Ramon Camacho Parejo

19. Jordi Arnal Roura 45. Robert Albiñana

20. Jordi Borrell i Sala 46. Rosa Mª Borràs Gómez


22. Jordi Valls 48. Sebastià Jodar

23. Josep - Francesc Perogil Rodri 49. Sylvain Juillé

24. Josep Antonio Vivanco 50. Vicenç López Muntanya

25. Josep. Anton. Herrera 51. Xavier Mallofre

26. Josep Ibars Mestre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Un creixement equilibrat de la ciutat

És important assegurar un desenvolupament equilibrat de la ciutat, per tal de fer compatible el creixement de ciutat amb els valors rurals i naturals de Vilanova i la Geltrú.

La ciutat ha de créixer de manera equilibrada considerant les necessitats socials, econòmiques i ambientals. Cal evitar un creixement desmesurat que fomenti el model de

ciutat – dormitori, tot potenciant la diversitat d’usos i integrant el sector terciari i el residencial en les noves zones de creixement urbà.

Cal potenciar un màxim aprofitament del parc d’habitatges existent, impulsant actuacions per al foment de l’ocupació dels habitatges buits (rehabilitació del cas antic, etc.). L’aprofitament del parc d’habitatges existent pot ser una mesura que reguli, en part, el creixement de noves edificacions a la perifèria de la ciutat consolidada. Superant l’àmbit estrictament municipal cal treballar en un planejament supramunicipal que eviti la creació d’un continu urbà a tota la façana litoral. Es proposa emprendre actuacions per evitar que s’arribi a consolidar un continu urbà amb les poblacions veïnes de Cubelles i Sitges.

Els nous sectors de creixement urbà han de disposar d’una correcta dotació de serveis bàsics (espais verds, serveis culturals i socials, comerços, etc.) i una planificació de la mobilitat pensant en una major moderació del trànsit rodat.

En aquests barris de nova construcció és molt important millorar la qualitat de l’edificació, actuant tant en el planejament (distribució i orientació dels habitatges, disseny dels carrers i

del verd urbà, etc.), com a nivell constructiu (millorant la qualitat dels habitatges).

4 Millorar l’oferta d’equipaments municipals Cal continuar potenciant l’oferta d’equipaments i serveis municipals (serveix culturals, esportius, de lleure, etc.). Es proposa impulsar un Pla d’equipaments per tal de millorar la distribució i l’optimització dels equipaments i serveis municipals actuals i futurs. És important continuar millorant la dotació d’equipaments en determinats barris de la ciutat. També es proposa agilitar la urbanització dels solars buits que hi ha dins la ciutat i que, segons el planejament urbanístic, s’hi ha d’ubicar algun equipament municipal. La distribució dels equipaments municipals en els diferents barris pot ser un eina que ajudi a equilibrar i a dinamitzar els diferents barris de la ciutat. La ubicació dels diferents serveis i equipaments municipals ha de tenir en compte l’accessibilitat i proximitat per part dels ciutadans, evitant la dependència de l’ús del vehicle privat. També es considera que un millor repartiment dels equipaments a la ciutat (evitant una excessiva concentració d’equipaments al centre de la ciutat) pot ser una mesura per reduir el trànsit al centre de la ciutat. Es tracta, doncs, de fomentar la creació de nous “centres de ciutat”, de manera que es diversifiquin els pols d’atracció de la ciutat, i s’afavoreixi un desenvolupament més sostenible de la ciutat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


També és important fomentar la integració d’usos en el conjunt de la ciutat. Per exemple la integració d’usos residencials i comercials té unes avantatges ambientals (evita l’ús del cotxe per anar a comprar) però també fomenta la cohesió social i millora les relacions entre els ciutadans. 4 Millorar el verd urbà És important continuar millorant la dotació de verd urbà i la seva distribució en el conjunt de la ciutat, per tal de millorar la proximitat a la major part de la població. Tot i que el planejament preveu una dotació òptima d’espais verds urbans es proposa estudiar en detall la localització d’aquests espais verds. Cal dissenyar eixos verds amb vocació per als vianants que connectin els diferents espais verds urbans entre sí, i alhora permetin una connexió del verd urbà amb l’entorn periurbà. També es comenta l’interès de conservar espais rurals o seminaturals que quedin confinats dins el creixement de la ciutat. Cal fomentar els espais públic (rambles, places, parcs i jardins) també com a lloc de relació social i element estructural de la qualitat de vida dels ciutadans. 4 Reduir l’efecte barrera del ferrocarril i la C-246 Es considera que el ferrocarril i la C-246 segueixen sent dues infrastructures que suposen un efecte barrera per a la mobilitat urbana. Quant al ferrocarril, tot i tractar-se d’un projecte de responsabilitat supramunicipal, és important que l’Ajuntament continuï fent les gestions necessàries per tal d’aconseguir fer realitat el projecte d’integració del ferrocarril en el tram urbà de la ciutat. En aquest sentit, actualment l’Ajuntament està impulsant un estudi de viabilitat del projecte de soterrament de la via del tren. Es comenta que, a l’espera d’aconseguir el soterrament de la via del tren, l’Ajuntament pot estudiar mesures correctores (passos per a vianants, etc.) per tal de reduir el seu efecte barrera. Pel que fa a la C-246, tot i que la construcció de la variant ha permès una reducció important del trànsit rodat, encara presenta unes intensitats de trànsit elevades. Cal prioritzar la transformació de la C-256 en vial urbà, implantant els elements urbanístics (amplada de voreres, etc.) i de mobiliari que permetin una major pacificació del trànsit rodat. 4 Resoldre el conflicte de les urbanitzacions marginals Resoldre el tema de les urbanitzacions marginals és complexa i de difícil solució. No obstant això, l’actual revisió del Pla General d’Ordenació (RPGO) planteja diferents solucions per tal d’anar adequant de manera progressiva aquesta disfunció urbanística. En alguns casos la solució passa per la consolidació de la urbanització (en aquest cas cal dotar-la de serveis i equipaments) i en d’altres per la seva desaparició. Es considera prioritari donar una solució a aquestes urbanitzacions il·legals i accelerar, tant com sigui possible, la seva adequació o eliminació. Cal, però, establir les regulacions

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


oportunes per tal d’evitar que les urbanitzacions marginals incorporades dins el sòl urbanitzable esdevinguin punts de fort creixement de la ciutat. Es tracta doncs de consolidar la urbanització i millorar-ne els serveis i equipaments (asfaltat de carrers, enllumenat públic, etc.), però evitant futurs creixements d’aquests nuclis urbans. Quan es realitzi la urbanització d’aquestes urbanitzacions marginals es proposa pensar fórmules “toves” d’urbanització, donat que sovint es tracta de nuclis envoltats de sòl agrícola, i per tant que cal prioritzar la integració d’aquestes urbanitzacions amb l’entorn agrícola que les envolta. En aquest sentit pot tenir interès la conservació i millora d’algunes hortes familiars existents. Finalment, és conclou amb la necessitat de prendre les mesures oportunes, tant en el planejament com en el control urbanístic posterior, per evitar noves implantacions marginals. 4 Revitalitzar el centre de la Ciutat Potenciar la revitalització del centre de la ciutat és una de les principals prioritats de la ciutat. És important implantar amb la major brevetat possible el Pla especial del centre ciutat, evitant el buidat dels habitatges i millorant la qualitat de l’espai urbà. Algunes de les mesures que es consideren prioritàries per a revitalitzar el centre de la ciutat són: - Rehabilitació del parc d’habitatges. - Rehabilitació de façanes, per tal de millorar la qualitat urbanística. En aquest sentit és

comenta la necessitat que l’Ajuntament continuï promocionant (a través d’ajuts i excepcions fiscals) la rehabilitació de façanes del centre.

- Continuar fent una promoció municipal del casc antic i incentivar la promoció privada. Es

proposa incentivar que els promotors privats “inverteixin” en el centre de la ciutat (algunes idees en aquest sentit són l’establiment d’ajuts als constructors per a rehabilitar edificis del casc antic, o establir l’obligació de rehabilitar un habitatge del casc antic per a cada x edificis de nova construcció)

- Millorar la qualitat dels carrers, prioritzant la pacificació del trànsit rodat. Es considera

necessari incorporar mesures dirigides a potenciar els desplaçaments a peu i restringir el trànsit rodat. Ampliar el nombre de carrers amb mesures de moderació del trànsit rodat (carrers de prioritat invertida, zones per a vianants, etc.).

- Potenciar la integració d’usos residencials i comercials. - Disposar de més places i espais verds - Donar una solució al problema dels aparcaments. Tot i que en alguns casos és de difícil

solució, es considera important que els habitatges disposin d’aparcaments per tal d’evitar al màxim l’aparcament residencial en superfície.

Finalment, és considera que la revitalització real del centre històric supera l’àmbit estrictament urbanístic i cal incorporar estratègies socials (abordant el problema que suposa una concentració de la immigració en habitatges del casc antic, sovint en condicions totalment deficients d’habitabilitat).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Totes aquestes mesures de revitalització proposades específicament pel centre de la ciutat, també caldria estendre-les a la resta de la ciutat consolidada. 4 Millorar la qualitat ambiental en la nova edificació Cal anar impulsant uns criteris d’edificació sostenible, aprofitant les cinèrgies de les experiències pilot que l’Ajuntament ha iniciat (Programa europeu Urbe). Cal implantar mesures constructives relacionades amb la qualitat ambiental en els edificis de nova construcció. Algunes d’aquestes mesures es relacionen directament amb la construcció (aprofitament d’aigües grises, ubicació idònia de la construcció, aprofitament de la llum natural, etc.) i d’altres més relacionades amb criteris urbanístics (millora de la mobilitat urbana, resoldre el problema dels aparcaments, etc.) Cal incorporar criteris d’arquitectura bioclimàtica i de sostenibilitat a la ciutat consolidada. En aquest sentit es proposa fomentar la rehabilitació d’edificis i, sempre que sigui possible i econòmicament viable, aprofitar aquesta rehabilitació per introduir mesures de construcció sostenible. No obstant aquesta voluntat, es comenta que actualment hi ha construccions de nova construcció que presenten mancances relacionades amb l’aïllament acústic, tèrmic, etc. Cal endegar accions municipals, tant de foment com de control, per tal d’afavorir l’aplicació d’aquestes mesures en els habitatges de nova construcció. Es considera força viable la instal·lació de pannells solars per a l’aigua calenta sanitària i l’aprofitament de l’aigua de pluja en tots els edificis de nova construcció. Finalment es comenta la necessitat que el disseny dels nous habitatges tingui en compte els nous reptes de sostenibilitat urbana (espai de l’edifici per a la recollida selectiva, espai per deixar-hi bicicletes, espai a la cuina pensat per a la recollida selectiva del rebuig i la fracció orgànica, etc.) 4 Millorar la façana marítima Respecte al projecte d’urbanització de la Platja Llarga, a hores d’ara pendent d’urbanitzar, es proposa la necessitat de preservar i millorar els elements naturals d’aquest espai (sorrals marítims i aiguamolls), i crear les figures de protecció d’aquests elements naturals que es preveu construir. Respecte a la millora del Passeig marítim es comenta la necessitat de regular i limitar els aparcaments, i fomentar els desplaçaments a peu i el transport públic. No obstant això, es considera un tema per aprofundir quan es treballi la línia estratègica de mobilitat (sessió de treball del 20 de juliol).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.3. Fòrum 2: PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL PROCÉS D’AGENDA 21 DE VILANOVA I LA GELTRÚ El passat dia 15 de juny es va fer la segona sessió de treball del Fòrum ambiental de Vilanova i la Geltrú, destinat a tractar la línia estratègica del Pla d’acció ambiental “Promoure la participació ciutadana en el procés d’Agenda 21 de Vilanova i la Geltrú”. Prop de 40 persones han assistit a la sessió de treball. Distribuïts en dos grups de treball han discutit les actuacions i els projectes de futur que cal desenvolupar o prioritzar per tal de potenciar la participació ciutadana en les actuacions i estratègies ambientals del municipi. A continuació es mostra un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a participació ciutadana del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú. 1. Albert Bas Vilda 21. Josep Masalles Román

2. Alexandre Font Bonastre 22. Josep Sampietro Solano

3. Anna Rosich i Pla 23. Josep Vegas Fradejas

4. Anton Navarro Espinosa 24. Mª Josè Sánchez Gamarra

5. Antonio Folch Alegre 25. Manuel Garcia Diaz

6. Carles Santos Ballesteros 26. Maria Àngels Vinyals

7. Carmela Quílez Sisamon 27. Maria Comellas

8. Clara Racionero Cots 28. Maria Pau Munuera Pérez

9. Dora López López 29. Narcís Muela Almendrol

10. Enric Garriga Elies 30. Noemi Colomer Puig

11. Fernando Galbán Testa 31. Núria Servet Fossas

12. Georgina Bonilla Sanuy 32. Pere Cano Montaña

13. Hèctor Galvany Abad 33. Pilar Bertran Albet

14. Jaume Marsé i Ferrer 34. Ramon Camacho Parejo

15. Jaume Valls i Cortado 35. Raquel Somavilla López


17. Jordi Porras 37. Rosa Mª Soler Diaz

18. Jordi Valls 38. Salvador Llosa Llosa

19. Josep Antonio Vivanco 39. Sebastià Jodar

20. Josep Anton Herrera

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Millora del traspàs d’informació ambiental entre l’Ajuntament i la ciutadania

Es considera que un primer pas en el procés d’Agenda 21 ha de ser millorar el traspàs d’informació entre l’ajuntament i els ciutadans. • Aprofitar i potenciar els canals d’informació existents En primer lloc cal aprofitar els canals d’informació existents, com per exemple els butlletins de les diferents associacions de veïns, butlletins municipals, etc. També es proposa disposar d’espais als mitjans de comunicació locals (TV local, radio municipal, diari) que tractin aspectes concrets de la gestió ambiental del municipi. D’entre aquests canals es considera que el canal blau (TV Local) pot ser un element especialment important per difondre la informació ambiental del municipi (per l’abast i repercussió del propi mitjà). Un altra canal de difusió ambiental que cal potenciar és la web de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, apostant cada vegada més per la participació telemàtica com una fórmula d’interrelació entre els ciutadans i l’administració. Finalment, es comenta la necessitat d’intensificar les campanyes ambientals sobre els diferents aspectes de la gestió ambiental municipal (aigua, residus, energia, etc.). Es tracta de donar a conèixer més la gestió municipal –sovint els ciutadans no saben les millores ambientals que s’estan impulsant des de l’Ajuntament- i sensibilitzar als ciutadans sobre unes millors pràctiques ambientals. També és important elaborar enquestes sobre temàtiques ambientals que afecten al municipi, per tal de conèixer quina és la percepció del ciutadà sobre els diferents aspectes mediamentals. En general cal que tota la informació ambiental arribi al ciutadà en un format atractiu i entenedor. • L’escola: una via molt important en la sensibilització ambiental L’educació ambiental i per a la sostenibilitat ha de ser un objectiu prioritari dels centres d’ensenyament de Vilanova. L’escola pot jugar un paper important en la sensibilització de les noves generacions, i per aquest motiu cal incorporar l’educació ambiental en els diferents programes formatius, amb activitats pràctiques encaminades a la descoberta del medi de Vilanova. Tot i l’important paper de l’escola en la difusió de l’educació ambiental, també es constata la responsabilitat que hi té l’entorn familiar (en aquest sentit cal implicar les escoles, però també les associacions de mares i pares) • Aproximar la informació ambiental als barris de la ciutat Cal un major esforç municipal, tant a nivell polític com tècnic, per a traspassar la informació als ciutadans d’una manera més pròxima (reunions a associacions de veïns, xerrades a comerços del barri, etc.), sobretot en aquelles actuacions que requereixen un canvi de

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


comportament dels ciutadans (recollida selectiva de deixalles, regulació del trànsit i els aparcaments, etc.). En aquest sentit es valora de manera molt positiva el sistema d’informació que s’ha utilitzat en la implantació del nou model de recollida selectiva que s’està fent en alguns barris de la ciutat. Una altre aspecte que es proposa millorar fa referència a les presentacions públiques de projectes i actuacions urbanístiques que afectin directament als ciutadans. Es proposa que a més dels tràmits d’exposició pública que estan sotmesos molts d’aquests projectes, cal buscar noves fórmules per tal d’informar als ciutadans. Es proposa fer presentacions informatives dels diferents projectes i actuacions urbanístiques d’interès en els diferents barris, i sobretot que la informació transmesa sigui entenedora per als ciutadans. L’objectiu d’aquestes informacions ha de ser: 1) explicar al ciutadà quina actuació es vol realitzar, 2) conèixer la seva opinió al respecte i 3) realitzar les modificacions oportunes per tal d’aconseguir un ampli consens i millorar el resultat final. • Crear un servei d’atenció al ciutadà Es considera molt important establir un mecanisme àgil i accessible per rebre les queixes dels ciutadans respecte a temes ambientals que afecten al municipi. Aquest servei d’atenció es pot incloure dins les tasques del futur Servei d’Atenció Ciutadà (que es troba en vies de creació). També es podria aprofitar el teixit associatiu, a través dels diferents Consells d’entitats, per canalitzar les queixes i les demandes dels ciutadans. També es proposa crear un telèfon d’atenció al ciutadà, on els ciutadans puguin demanar informació, formalitzar queixes o proposar suggeriments pel que fa a temes ambientals que afecten al municipi. En aquesta mateixa línia i d’una manera més global la proposta de Pla d’acció ambiental planteja la creació d’un Oficina municipal d’Agenda 21, entesa com un servei municipal d’atenció al ciutadà en temes ambientals. A més d’aquesta funció l’Oficina d’Agenda 21 també farà tasques de coordinació i dinamització del Fòrum 21 de participació ciutadana, la coordinació dels diferents consells de participació ciutadana pel que fa als desenvolupament de l’Agenda 21 local, la coordinació de campanyes de sensibilització ambiental, etc. Es considera que una oficina municipal d’Agenda 21 com la que es planteja s’ha d’ubicar en un indret de fàcil accessibilitat (es proposa que sigui mòbil i es vagi desplaçant periòdicament als diferents punts del municipi). També es proposa que la pròpia Oficina sigui exemplar en l’àmbit ambiental, i per exemple utilitzi energies renovables, incorpori una part important dels mecanismes d’estalvi energètic, d’aigua, etc. Juntament amb les qüestions que ja recull l’acció en la proposta de pla d’acció ambiental, caldria que l’oficina AGENDA 21 tingués una forta interrelació amb la població escolar. Per exemple, el tècnic responsable de l’oficina podria coordinar i dinamitzar un programa global d’educació ambiental a tots els centres d’ensenyament de Vilanova i la Geltrú. • Les entitats com a difusores de les idees ambientals Per millorar la sensibilització ambiental de les pròpies entitats i alhora fomentar el seu paper de transmissors de les estratègies ambientals, es proposa establir un protocol de bones pràctiques ambientals que permeti incentivar i bonificar les entitats que incorporin criteris de sostenibilitat en les activitats que desenvolupen.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


També es considera necessari millorar la formació ambiental dels responsables de les diferents entitats. 4 Promoure la sensibilització i l’educació ambiental a tota la població • Impulsar campanyes de sensibilització ciutadana Per assolir l’èxit de bona part de les polítiques ambientals que es desenvolupen al municipi cal que les persones assumeixin un canvi d’actituds i comportaments, que permetin unes activitats col·lectives i individuals ecològicament sostenibles (canvi d’hàbits en la recollida selectiva de deixalles, en els desplaçaments urbans, en l’estalvi d’aigua, etc.). Per assolir els objectius de sostenibilitat esperats cal que l’ajuntament inverteixi esforços en campanyes i programes de sensibilització ambiental (aspectes de sensibilització ambiental que també han d’estar més destacats i concretitzats en el propi Pla d’acció ambiental). • Fomentar la participació dels joves en els temes ambientals i de sostenibilitat Cal un major esforç per tal d’implicar els joves en el procés de participació ciutadana, tant pel que fa a la seva implicació i participació en el procés de Fòrum 21, com per la creació d’espais joves que treballin temes ambientals i de sostenibilitat. En aquesta línia es proposa impulsar (a través del Consell escolar, de les AMPAS, del col·lectiu de professors), activitats i programes educatius que treballin la sostenibilitat de l’entorn municipal. • El paper de la policia municipal en el foment del civisme Cal que la policia municipal intervingui cada vegada més en aspectes de civisme ciutadà, tant pel que fa a tasques de control com d’informació. La brutícia dels carrers (poc ús de les papereres, excrements de gossos, etc.), la conservació del mobiliari urbà, són alguns dels temes que requereixen una major intervenció per part de la policia municipal. • Potenciar el voluntariat en temes ambientals Una acció del Pla d’acció ambiental proposa reforçar i potenciar el voluntariat pel que fa a les tasques de vigilància ambiental i educació ambiental. El Fòrum considera adient aquesta acció, tot i que s’apunta que el voluntariat no estigui excessivament institucionalitzat, sinó que pugui actuar, amb la coordinació de l’Ajuntament, de forma força autònoma i independent.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Impulsar un procés participatiu en el desenvolupament de l’Agenda 21 local El principal objectiu d’aquest Fòrum ambiental és discutir i consensuar, amb la major participació possible, el Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú. Així, es tracta d’un Fòrum temporal que finalitzarà amb l’aprovació del Pla d’acció ambiental. Com a continuació d’aquest Fòrum es proposa constituir un Fòrum 21, de caràcter permanent, que treballi per la implantació i el seguiment del Pla d’acció ambiental, i es consolidi com un òrgan consultiu de totes les actuacions relatives a la gestió ambiental municipal. El Fòrum 21 tindrà la funció de recollir i debatre les diferents actuacions ambientals que es porten o es volen portar a terme al municipi, esdevenir un canal d’informació entre l’Ajuntament i els ciutadans, fer noves propostes i fer un seguiment o valoració de les que s’estiguin implantant, etc. Es proposa que aquest Fòrum 21 estigui reglamentat, per tal de garantir una composició el màxim de representativa de Vilanova i la Geltrú. Cal assegurar un nucli de participació on hi siguin tots els agents socials i econòmics representatius de la ciutat. No obstant això, es considera que el Fòrum ha de restar obert a tots els ciutadans que, en representació d’algun col·lectiu o a títol individual, tinguin interès en participar en aquest procés. A nivell més global es valora de manera positiva el reglament de participació ciutadana que l’ajuntament està elaborant, i que ha definir el marc de participació ciutadana de la ciutat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.4. Fòrum 3: CONTINUAR MILLORANT L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DEL MUNICIPI I FOMENTAR LES ENERGIES RENOVABLES El passat dia 29 de juny es va fer la tercera sessió de treball del Fòrum ambiental de Vilanova i la Geltrú, destinat a tractar la línia estratègica del Pla d’acció ambiental “Continuar millorant l’eficiència energètica del municipi i fomentar les energies renovables”. Un total de 38 persones van assistir a la sessió de treball. Distribuïts en dos grups de treball han discutit les actuacions i els projectes de futur en l’àmbit de l’estalvi energètic i de les energies renovables. A continuació es mostra un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a energia del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú. 1. Albert Bas Vilda 20. Josep Anton Herrera

2. Alex Delmás Camacho 21. Josep Vegas Fradejas

3. Antoni Mansilla 22. Llorenç Guim

4. Antonio Folch Alegre 23. Maria Pau Munuera Pérez

5. Carles Santos Ballesteros 24. Maria Comellas

6. Carsten B. Andersen Andersen 25. Mercè Álvarez Rodríguez

7. Enric Garriga Elies 26. Miguel Prieto Cuevas

8. Eva Escardó Torres 27. Montserrat Arnabat Oliva

9. Fernando Galbán Testa 28. Narcís Muela Almendrol

10. Francesc Pujadas Altero 29. Noemi Colomer Puig

11. Georgina Bonilla Sanuy 30. Núria Servet Fossas

12. Ignasi Prat Sopeña 31. Pilar Ferrer Ferrando

13. Jaume Marsé i Ferrer 32. Ramon Sanromà Aragonés


15. Joan Martí 34. Salvador Llosa Llosa

16. Joan Mateu Domingo 35. Sebastià Jodar

17. Jordi Borrell i Sala 36. Vicenç López Muntanya

18. Jordi Valls 37. Xavier Mallofre

19. Josep Antonio Vivanco 38. Xavier Roset Juan

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Promoure l’ús d’energia solar En general totes les aportacions realitzades en els grups de treball destaquen la importància de promoure un major ús de l’energia solar, com a font energètica renovable i neta. En aquest sentit cal aprofitar i rendabilitzar l’elevada radiació solar dels municipis mediterranis per apostar d’una manera decidida en l’ús de l’energia solar. • Es proposa elaborar un Pla Energètic Municipal que contempli la producció d’energia

solar fotovoltàica a escala municipal. Aquest Pla s’hauria d’impulsar des de la futura Agència Municipal d’Energia. Es valora la necessitat d’estudiar sistemes de producció d’energia solar fotovoltàica de gran escala, que permetin una important autoproducció d’energia i la seva connexió posterior a la xarxa elèctrica.

• L’Ajuntament, a través de l’Agència Municipal d’Energia, ha d’apostar per la implantació de noves tecnologies en cèl·lules fotovoltàiques, que permetin millorar molt el rendiment energètic.

• Es proposa implantar de manera generalitzada l’energia solar tèrmica per escalfar l’aigua

calenta sanitària (ACS). Actualment el mercat ofereix sistemes d’energia solar tèrmica viables tècnicament i econòmica.

• L’Ajuntament ha de implantar un major ús de l’energia solar en les dependències i

equipaments municipals. Aquestes mesures poden tenir, més enllà de la seva rendibilitat econòmica, un clar paper exemplificador de cara a la ciutadania. Així, si bé l’ús d’energia solar tèrmica (per exemple per escalfar aigua calenta) es pot promoure a tots els habitatges, l’energia solar fotovoltàica s’ha d’iniciar, de manera experimental, des de l’administració.

• Amb l’objectiu de fomentar l’ús de l’energia solar es proposen les següents accions: - L’Ajuntament ha d’incorporar l’ús d’energies renovables en els diferents

equipaments municipals. - Cal donar a conèixer a tota la població les experiències que l’Ajuntament porta a

terme en aquest àmbit, així com les actuacions futures.

- Cal fomentar l’ús d’energia solar tèrmica a nivell domèstic i dels serveis. • Es proposa que la normativa urbanística permeti, i fins hi tot afavoreixi, la instal·lació de

pannells solars en els edificis. • En general es detecta una manca d’informació del ciutadà entorn de les energies

renovables. Es proposa realitzar una promoció de les energies renovables a través de l’Agència Municipal d’Energia. Algunes de les funcions de l’agència són:

- Programes formatius i d’assessorament pels ciutadans - Promoure l’energia renovable i d’estalvi energètic, mitjançant projectes concrets - Promoure la producció d’energia a escala local.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Es valora com a positiu el programa de bonificacions fiscals que l’Ajuntament ha impulsat

per a la promoció d’energies renovables i l’estalvi energètic. Es proposa que l’Ajuntament continuï impulsant aquestes mesures a partir de bonificacions, i per altra banda penalitzi les noves construccions que es considerin poc eficients energèticament.

4 Promoció de l’estalvi energètic En general es proposa que el Pla d’acció ambiental ha de donar més èmfasi a les mesures encaminades a fomentar l’estalvi energètic. • Com a actuació prioritària, fins hi tot més important que l’impuls d’energies renovables,

es considera el foment de l’estalvi d’energia.

És necessari divulgar a tota la població consells pràctics i recomanacions encaminats a l’estalvi energètic (temps suficients per ventilar una casa, regulació dels cremadors de les calderes, termòstats als radiadors, temperatura fixada en els aparells d’aire condicionat dels comerços i serveis, etc.).

• Cal assegurar el compliment de les normatives de l’edificació que asseguri unes

condicions constructives òptimes. Fomentar la introducció de mesures d’estalvi en la nova construcció, per exemple contemplant la ventilació, l’aprofitament de la llum solar, aïllaments, etc. La incorporació d’aquests criteris en els habitatges pot significar un important estalvi energètic sense que això signifiqui un increment en el cost.

• Fomentar la introducció de sistemes de recuperació la calor perduda pels aparells d’aire

condicionat per fer aigua calenta sanitària. Aquesta mesura es podria prioritzar en les principals instal·lacions (hotels, hostals, equipaments de grans superfícies, etc.).

• Cal un al grau de compliment de la normativa vigent, pel que fa a evitar que els aparells

d’aire condicionat expulsin l’aire calent directament al carrer. 4 Potenciar la informació i l’educació ambiental • Cal prioritzar les bones pràctiques tant en l’àmbit de l’administració com en la resta de la

població. Cal que l’Ajuntament continuï realitzant campanyes informatives i de foment de l’estalvi energètic i de l’ús d’energies renovables.

• Com a instruments d’informació es proposa un major aprofitament dels mitjans de

comunicació existents (web, revista, etc.) per tal de difondre:

- informació sobre les energies renovables - informar dels equips i sistemes d’energia solar que actualment hi ha al mercat - Informar de les característiques dels aparells electrodomèstics que tenen un

menor consum energètic. - Relació d’empreses que ofereixen serveis i equips - Aprofitar algunes de les fires que es realitzen a Vilanova per promoure les

energies renovables. - Donar a conèixer les bonificacions fiscals que l’Ajuntament ofereix per a fomentar

l’estalvi energètic i les energies renovables en l’edificació.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Es valora de manera molt positiva el programa d’ajuda que ofereix l’ajuntament per a la

introducció de mesures destinades a l’estalvi d’energia i les energies renovables. Per tal d’augmentar la seva promoció es proposa que es detallin aquestes bonificacions en els impresos, rebuts i informes municipals que l’ajuntament envia als ciutadans.

• També es proposa, com a mesura dissuassòria, que l’Ajuntament penalitzi les noves

construccions que siguin poc eficients energèticament. En aquest sentit, es proposa aprovar una ordenança municipal (semblant a la que disposa l’Ajuntament de Barcelona) que reguli la instal·lació de plaques solars per a l’aigua calenta sanitària en les noves construccions.

• Es proposa que l’Ajuntament promogui la formació en temes energètics a tots els sectors

implicats (arquitectes, constructors, promotors, instal·ladors, etc.). • Aprofitant l’existència de l’Escola Universitària d’Enginyers de Vilanova i la Geltrú, es

proposa ampliar la formació en el camp de la docència i de la investigació dels temes relacionats amb les energies renovables.

4 Millorar l’eficiència en la gestió municipal • Es considera important el paper exemplificador de l’administració en la implantació de les

energies renovables i millora de l’eficiència en el consum. • En l’enllumenat públic, es considera que cal continuar aplicant mesures encaminades a

l’estalvi energètic. Com a actuacions concretes es proposa:

- Reducció de flux lumínic en molts carrers. En relació aquesta actuació l’Ajuntament informa que està instal·lant de manera progressiva reductors de flux lumínic i millorant el sistema de control (control per ràdio).

- Disposar d’un Pla de manteniment de l’enllumenat públic, que inclogui la neteja dels punts de llum, la neteja de les cèl·lules que fotoelèctriques, la millora continua dels equips i làmpades existents, etc.

- Regular el flux lumínic dels aparadors de diferents establiments comercials - Introduir mesures d’estalvi energètic en l’enllumenat ornamental (p.e. el de

Nadal), com per exemple no utilitzar bombetes d’incandescència. • Aprovar un reglament per evitar la contaminació lumínica, aplicable a tots els projectes

d’il·luminació del municipi. Aplicació de mesures que, mantenint un bon nivell d’il·luminació dels carrers, permeten millorar l’eficiència energètica i una disminució important de la contaminació lumínica. Bàsicament es tracta de substituir les lluminàries que emeten llum cap el cel (globus sense reflectors, etc.) per d’altres tipus de lluminàries més adequades. (Per més informació sobre el tema http://www.astrogea.org/celfosc)

4 Actuar sobre la mobilitat com a mesura principal mesura d’estalvi energètic Davant la importància que té el transport en el balanç energètic municipal (s’estima que el 41% del consum total d’energia del municipi el consumeix el transport), es proposa impulsar actuacions dirigides a reduir l’ús del vehicle privat i a fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Tot i que la mobilitat es discutirà de manera monogràfica en la sessió del Fòrum que es farà el proper 20 de juliol, es considera oportú incloure aquest aspecte en les actuacions per a reduir els consums energètics. Algunes de les accions relacionades amb la mobilitat són: • Millorar la coordinació d’horaris entre els diferents modes de transport col·lectiu (tren i

bus). • Millorar el transport públic urbà (ampliant itineraris del bus urbà i la freqüència de pas). • Potenciar el transport escolar col·lectiu • Regular el trànsit rodat, aplicant mesures dissuassòries per a reduir l’ús del vehicle privat

en els desplaçaments urbans. • Potenciar els desplaçaments a peu i la prioritat per als vianants al centre de la ciutat. • Millorar i potenciar la xarxa de carrils bicicleta de la ciutat • Des d’un punt de vista principalment exemplificador es proposa un major ús de la

bicicleta per part del propi Ajuntament. Com a mesura concreta es proposa que la policia local utilitzi la bicicleta per els seus desplaçaments urbans.

2.2.5. Fòrum 4: MILLORAR LA GESTIÓ DELS RESIDUS I FOMENTAR LA SEVA VALORITZACIÓ

La sessió núm. 4 del Fòrum ambiental del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú,

realitzada el passat 13 de juliol va comptar amb l’assistència de 45 persones distribuïts en 2 grups de treball.

A continuació es mostra un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


ambiental, per a la redacció de les accions relatives a la gestió dels residus del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú. 1. Albert Bas Vilda 24. Josep Vegas Fradejas

2. Anton Navarro Espinosa 25. Mª Dolors Garcia Jorge

3. Antoni Dalmau Llagostera 26. Mª Josè Sánchez Gamarra

4. Antoni Mansilla 27. Manel Vidal Laborda

5. Antoni Ruiz Montero 28. Marc Robert i Jané

6. Antonio Folch Alegre 29. Maria Àngels Vinyals

7. Carles Santos Ballesteros 30. Maria Comellas

8. Carsten B. Andersen Andersen 31. Maria Pau Munuera Pérez

9. Elia Bernat Muñoz 32. Montserrat Arnabat Oliva

10. Eloi Montcada Elías 33. Montserrat Gibert

11. Eva Blanes Meléndez 34. Narcís Muela Almendrol

12. Eva Escardó Torres 35. Núria Servet Fossas

13. Fernando Galbán Testa 36. Pau Bernal Gallegos

14. Georgina Bonilla Sanuy 37. Ramon Camacho Parejo

15. Ignasi Puig Ventosa 38. Ramon Sanromà Aragonés

16. Jaume Marsé i Ferrer 39. Robert Albiñana

17. Joan Benet 40. Salvador Martí

18. Joan Giribet 41. Sonia Gomà Burillo

19. Joan Papiol 42. Vicenç López Muntanya

20. Jordi Marina Leivo 43. Xavier Moreno Villanueva

21. Jordi Valls 44. Xavier Roset Juan

22. Josep Antonio Vivanco 45. Xavier Serra Medina

23. Josep Anton Herrera

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Fomentar la minimització dels residus Es destaca la manca de línies i programes del Pla d’acció ambiental destinats a fomentar minimització de residus. A nivell formal es proposa que la paraula “minimització” s’inclogui en el títol de la línia estratègica. A nivell d’actuacions s’acorda, desenvolupar un programa d’actuació amb accions encaminades a promoure la minimització dels residus. Tot i que s’apunta que bona part de les accions de minimització de residus tenen un àmbit global, durant el debat sorgeixen diferents propostes: • Implantar el programa de reducció d’envasos a nivell domèstic que realitza la

Mancomunitat Penedès–Garraf. Actualment la Mancomunitat està implantant (a nivell de prova pilot) un programa de minimització d’envasos a Vilafranca del Penedès. Es proposa implantar aquest programa a Vilanova i la Geltrú, fent una especial incidència en el sector domèstic i comercial (minimitzar el consum de plàstics, utilitzar bosses de pa i cistells, etc.).

• Impulsar, per exemple a través de la federació de municipis, una revisió de la Llei

d’envasos i residus dels envasos. Establir negociacions amb la Generalitat de Catalunya per tal de revisar en la mesura que sigui possible la llei d’envasos i embalatges. Tot i que es tracta d’un aspecte que supera les competències municipals, es proposa fer força per a impulsar un model de gestió dels envasos i embalatges que fomenti la minimització de residus, aplicant el model de “Sistema obligatori de dipòsit, devolució i retorn” (SDDR) on la responsabilitat de la gestió dels envasos i residus del envasos recau totalment en el fabricant.

• Explorar les responsabilitats legals i fiscals que té l’Ajuntament per a fomentar la

minimització. És a dir, estudiar fins a quin punt l’Ajuntament té competències per prendre mesures i obligar a comerços i d’altres sectors a emprendre accions per minimitzar la producció de residus.

• Impulsar mesures per primar o penalitzar als grans productors de cartró en funció de la seva gestió

• Promocionar els comerços que disposen d’una major quantitat de productes amb

envasos retornables. Es proposa fer un distintiu de qualitat per als comerços que realitzen una correcta gestió dels residus, i publicitar (per exemple amb un adhesiu, a través dels mitjans de comunicació, etc.) la relació d’aquests comerços.

4 Millorar la gestió dels residus municipals (De manera prèvia hi ha una intervenció en dels grups de treball que demana informació sobre l’estat de les planta de compostatge comarcal. Aquesta qüestió es resposta àmpliament pels responsables i tècnics de la Mancomunitat Penedès–Garraf presents a la sessió. També s’ha demanat informació a l’Ajuntament respecte al nivell d’implantació de recollida selectiva de la matèria orgànica en els 4 barris de Vilanova on es realitza la prova pilot. Tècnics municipal presents han comentat que la recollida selectiva de la fracció orgànica ja

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


abasta a 23.000 persones de Vilanova, i es preveu arribar a tota la població a finals de l’any vinent). Les qüestions sorgides en els diferents grups de treball respecte a la gestió dels residus municipals es poden sintetitzar de la manera següent: • Suggeriments o aportacions fetes que no s’han arribat a consensuar pel grup de treball:

- Es proposa incrementar la dotació de contenidors a la ciutat. Es valora, sense arribar a una conclusió de consens, estudiar la possibilitat d’instal·lar un major nombre de contenidors de menys capacitat per tal d’augmentar la proximitat dels contenidors al ciutadà. Per contra també s’observa que la ubicació dels contenidors al carrer es complicada, donat que els ciutadans no volen els contenidors davant de casa seva.

- Es proposa que els contenidors es moguin després d’un cert temps (3 o 5 anys),

per evitar que sempre els mateixos veïns siguin els afectats. - Es proposa millorar el manteniment i la neteja dels contenidors, i en especial dels

contenidors de brossa orgànica (olors, presència de formigues a l’estiu, etc.).

- Es fa palesa la queixa respecte la gran quantitat de deixalles que s’apilen al costat d’alguns contenidors, fonamentalment en aquells que es troben molt pròxims a bars i restaurants. En aquest sentit es proposa emprendre mesures (que es podrien incloure en el fòrum d’activitat econòmica de Vilanova) per reduir aquest problemes.

D’altra banda han sorgit diferents propostes d’actuació que han rebut el consens del grup de treball: • Cal emprendre accions per millora la gestió de la fracció inorgànica de les deixalles. En

aquest sentit es considera bàsic, completar les infrastructures de la planta de triatge de Vilafranca del Penedès.

• Crear un servei d’inspectors o observadors de brossa orgànica. Aquesta mesura

proposa la creació d’un grup de persones que en primer lloc puguin educar, però després d’un cert temps potser sancionar a les persones que no realitzen la selecció de deixalles correctament. També es proposa la utilització de bosses transparents per a la recollida de la brossa orgànica, fet que evita que algunes persones evoquin erròniament/intencionadament les escombraries al contenidor inadequat.

• Promocionar un cubell adequat al model de recollida selectiva “Residu Mínim”, és

a dir amb diferents compartiments. De manera generalitzada, es considera que són difícils de trobar en els comerços. També s’ha proposat que l’Ajuntament de Vilanova organitzi un concurs per elegir un cubell.

• Continuar realitzant el servei de recollida de trastos vells per part de l’ajuntament.

Actualment el servei funciona 6 dies a la setmana, fet que es considera òptim. Per tal de millorar el servei es proposa millorar la promoció i la informació del servei a tota la població.

• Promoure una borsa de subproductes, per exemple a través de la web municipal, on es

fomenti l’intercanvi de material de segona mà.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Fomentar la rehabilitació dels trastos vells que es recullen. Amb aquesta idea es

proposen diferents accions:

- Crear una empresa, relaciona amb programes d’inserció social i/o laboral, dedicada a la rehabilitació i comercialització de trastos vells.

- Fer una "mercat" d’andròmines i trastos vells. Aquest material es podria

emmagatzemar en un magatzem municipal i subastar-se de manera periòdica.

4 Fomentar la sensibilització ambiental sobre els residus

Un dels aspectes àmpliament tractats és el de la sensibilització ambiental per al foment d’una bona gestió dels residus. En aquest sentit cal continuar impulsant programes de sensibilització per fomentar la recollida selectiva i la minimització dels residus municipals. Es proposa, més que actuacions puntuals, impulsar un Programa d’Educació Ambiental que abasti d’una manera integral la gestió dels residus municipals. Com accions concretes es proposa: • Fer campanyes per al foment de la reducció dels residus municipals. • Es proposa elaborar un programa integral d’educació ambiental que englobi les diferents

campanyes i actuacions de sensibilització ambiental. Es considera positiu realitzar campanyes concretes i amb objectius clars sobre temes específics relacionats amb la gestió dels residus municipals (deixalleria, recollida de trastos vells, recollida matèria orgànica, recollida específica de comerços, etc.).

• Crear un telèfon d’informació al ciutadà, com a canal directa d’informació entre els

ciutadans i l’ajuntament. Aquest servei podria informar als ciutadans sobre diferents temes relacionats amb la gestió dels residus municipals (horaris d’obertura de la deixalleria, recollida de trastos vells, etc.), recollir queixes dels ciutadans, etc.

• Es proposa que aquest telèfon d’informació s’ampliï a tots els aspectes relacionats amb els serveis viaris (deixalles, neteja viària, etc.).

• Donar continuïtat a la tasca dels informadors ambientals, com a servei iniciat en la implantació de la recollida selectiva de la fracció orgànica. En general es considera positiu la feina realitzada per aquests informadors.

4 Promoure la deixalleria municipal “Punt Net”. • Actualment l’ajuntament està revisant el reglament regulador de la deixalleria municipal.

Es proposa que el reglament d’ús de la deixalleria reguli, entre d’altres aspectes, els tipus de materials admesos. És important informar d’aquest reglament a tota la ciutadania.

• Es proposa que el reglament regulador de la deixalleria contempli la revisió del sistema

de bonificacions de la taxa municipal d’escombraries per fer-lo més progressiu (per exemple, que a partir de 5 visites a la deixalleria hi hagi una bonificació de la taxa

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


d’escombraries, i que a mesura que s’incrementa el nombre de visites també ho faci el descompte).

• Es proposa millorar la difusió de la deixalleria a tota la població (mitjans de comunicació,

carta als ciutadans,...). es proposa aprofitar els canals d’informació municipals, com per exemple la web de l’Ajuntament o la revista 08800, per a informar sobre la deixalleria (horaris d’obertura, residus admesos, etc.).

• Es proposa que la deixalleria, tot i que la seva principal funció és la recepció i posterior

gestió de residus municipals, també permeti l’intercanvi de productes que encara són útils. És a dir que la deixalleria tingui un espai on els ciutadans puguin anar a buscar-hi alguns productes d’utilitat (electrodomèstics, mobles, etc.).

• Finalment es considera positiu que l’Ajuntament creï un servei de deixalleria mòbil.

Aquesta deixalleria mòbil, itinerant als diferents barris de la ciutat, donaria servei a ciutadans que no tenen possibilitat de desplaçar-se a la deixalleria municipal i permetria augmentar els nivells de recollida selectiva dels residus.

4 Millorar la gestió dels residus en el sector comercial i en grans productors de cartó • Es proposa potenciar la deixalleria municipal com a instal·lació per a la recepció dels

residus dels comerços. L’ús massiu de la deixalleria per part dels comerciants permetria millorar els problemes que els envasos i embalatges provoquen al carrer.

• L’establiment de bonificacions fiscals o la reducció de la taxa d’escombraries es consideren bones mesures per a fomentar l’ús del punt net per part dels comerciants.

• Es proposa impulsar una sistema de recollida específic dels envasos i embalatges del

sector comercial. El cost d’aquest servei, que es podria fer des de la gestió municipal, l’hauria d’assumir el propi sector comercial.

• Es considera positiva la proposta de la Mancomunitat Garraf-Penedès d’iniciar un servei

de recollida porta a porta del vidre als grans productors (bars i restaurants). Aquest servei es planteja a través d’un empres de treball social.

• Ampliar el model de recollida selectiva de les deixalles a tots els mercats municipals. • Actualment a Vilanova hi ha algun centre comercial que ha impulsat mesures per a

reduir el consum de bosses de plàstic. Es proposa que l’Ajuntament fomenti aquestes bones pràctiques dins els sector comercial.

• També es comenta estudiar la implantació del model de recollida selectiva que es fa a

alguns barris de Barcelona, on s’obliga a totes les activitats comercials a disposar d’un espai interior per a emmagatzemar els seus propis residus.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Revisió de la taxa municipal d’escombraries

• Es proposa establir un sistema de tarifes de la taxa d’escombraries que fomenti la

recollida selectiva i la minimització de residus. Per exemple la taxa d’escombraries es pot estructurar per blocs de manera que, amb l’idea de “qui contamina paga”, l’import s’estableixi en relació al volum de residus produïts.

• També es proposa que en el mateix rebut d’escombraries s’incorpori informació d’interès

per als ciutadans: 1) import de la gestió de les deixalles, 2) import de la part pagada directament pel ciutadà i 3) informi sobre el sistema de bonificacions esmentat

• Respecta a la taxa d’escombraries, l’Ajuntament informa que la taxa actual és baixa i no

permet cobrir la despesa del nou model de gestió dels residus municipals. 4 Millorar la gestió de les runes i voluminosos • A Vilanova existeix una gran activitat constructora (les runes que es produeixen van a un

dipòsit controlat). D’altra banda també existeix una activitat important d’extracció d’àrids. En aquest sentit es proposa una actuació que fomenti el reciclatge de les runes produïdes en la construcció per a la construcció de bases per carreteres. No obstant això, s’apunta que el baix cost de l’extracció d’àrids i la disposició controlada de residus a l’abocador fan que actualment encara sigui força inviable aquesta acció de reciclatge.

4 Millorar la neteja dels abocaments incontrolats • Es proposa crear un servei periòdic de neteja dels abocaments incontrolats existents a

l’entorn de la ciutat.

• Creació d’una brigada de neteja d’abocaments incontrolats. Aquestes brigades es podrien impulsar de del voluntariat social.

• Millorar el servei de recollida de deixalles de les urbanitzacions marginals, on sovint s’hi

localitzen abocaments incontrolats. En aquest sentit la gestió municipal, que actualment hi fa la recollida de trastos vells una vegada al mes, ha millorat força la proliferació d’abocaments incontrolats.

4 Finalitzar la restauració de l’antic abocador • Aquest tema, pràcticament no s’ha abordat. Tot i això ha sorgit la següent proposta:

crear un corredor, un tram del qual passaria per a l’actual zona de l’antic abocador. Aquest corredor hauria d’estar revegetat amb espècies arbòries autòctones.

4 Millorar el servei de neteja viària Actualment l’Ajuntament treballa en una nova concessió del servei de neteja viària. Aquesta nova concessió incorpora una millora en els equips i de la periodicitat de neteja que ha de repercutir en una millora de la neteja viària. La nova concessió també contempla que l’1% del pressupost del servei es destini a campanyes de sensibilització ciutadana. Com accions concretes es proposa:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Fer campanyes de sensibilització ciutadana per tal d’augmentar la consciència cívica

respecte a la neteja de la ciutat. • Continuar regulant els excrements de gossos a la via pública. En aquest sentit

l’Ajuntament ja disposa d’una ordenança que regula el tema dels excrements de gossos. Tot i que darrerament es detecta una millora en els hàbits dels propietaris de gossos, es considera un aspecte prioritari que cal treballar de manera continuada.

• Incrementar la neteja dels trams de carrer propers als tallers mecànics. Es comenta que

al costat dels tallers mecànics sempre hi ha taques d’oli al carrer, aspecte que cal intentar millorar a partir d’establir negociacions amb el propi sector.

• També es considera important millorar la neteja de les platges, fent un especial èmfasi a

la neteja de les algues. 4 Millorar la gestió dels residus industrials • Eliminar de manera progressiva tots els contenidors de deixalles que hi ha en els

polígons industrials.

• Informar als industrials de la gestió correcta dels residus industrials. Tot i que la gestió dels residus industrials és una responsabilitat dels propis productors, l’Ajuntament pot informar i assessorar als industrials de la gestió correcta dels residus.

• També s’hauria d’incidir de manera específica al sector serveis. • En aquesta línia s’informa que a l’octubre s’organitzarà una jornada dirigida als

industrials sobre gestió ambiental a la indústria. • Promoure la borsa de subproductes als industrials del municipi. La borsa de

subproductes és un servei impulsat del Departament de Medi Ambient i la Cambra de Comerç amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi de subproductes i reduir la generació de residus industrials.

4 Altres qüestions • S’ha demanat informació sobre l’actual servei de recollida dels residus sanitaris, i s’ha

considerat important engegar un servei de recollida de residus sanitaris, tal com es proposa a l’acció 3.1.4. de l’esborrany del Pla d’Acció Ambiental.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.6. Fòrum 5: PROMOURE UN MODEL DE MOBILITAT URBANA

SOSTENIBLE

2.2.6.1. Primer fòrum de mobilitat

La sessió núm. 5 del Fòrum ambiental del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú, realitzada el passat 20 de juliol va comptar amb l’assistència d’unes 56 persones distribuïdes

en 2 grups de treball. 1. Albert Bas Vilda 29. Josep Anton Herrera

2. Alex Delmás Camacho 30. Josep Ibars Mestre

3. Alexandre Font Bonastre 31. Josep Lluís Porcar Suesta

4. Anna Gil Perdices 32. Josep Mª Poveda López

5. Anton Navarro Espinosa 33. Josep Masalles Román

6. Antoni Amorós Olia 34. Julian Sagarra Aparicio

7. Antoni Mansilla 35. Mª Dolors Garcia Jorge

8. Antoni Ruiz Montero 36. Maria Alias i Echevarria

9. Carles Babot Nel·lo 37. Maria Àngels Vinyals

10.Carles Santos Ballesteros 38. Maria Comellas

11. Cristina Serrano Giménez 39. Marta Bonilla Ibern

12. Eloi Montcada Elías 40. Mercè Álvarez Rodríguez

13. Eva Escardó Torres 41. Miguel Artigas

14. Fernando Galbán Testa 42. Narcís Muela Almendrol

15. Hèctor Galvany Abad 43. Núria Servet Fossas

16. Ivan Domingo Medina 44. Oscar Valverde Molins

17. Jaume Marsé i Ferrer 45. Pedro Bricio

18. Jaume Valls i Cortado 46. Pere Marsé Ferrer

19. Joan Giribet 47. Pilar Bertran Albet

20. Joan Orriols Ferret 48. Rafael Florenciano

21. Joan Papiol 49. Ramon Camacho Parejo

22. Jordi Arnal Roura 50. Robert Albiñana

23. Jordi Borrell i Sala 51. Rosa Mª Borràs Gómez


25. Jordi Valls 53. Sebastià Jodar

26. Josep - Francesc Perogil Rodri 54. Sylvain Juillé

27. Josep Antonio Vivanco 55. Vicenç López Muntanya

28. Josep F. Anguera 56. Xavier Mallofre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Informació prèvia sobre les actuacions municipals en matèria de mobilitat Abans d’iniciar la discussió del Pla d’acció ambiental el regidor de serveis viaris, senyor Joan Benet, va fer una presentació de les actuacions que l’Ajuntament estava impulsant o tenia previst impulsar en temes de mobilitat. De manera sintètica aquestes actuacions són: • L’Ajuntament ha aprovat una nova ordenança sobre circulació, que contempla com a

prioritari la seguretat per als vianants, principalment dels infants i de les persones grans. • Constitució d’un Fòrum o Consell de la mobilitat. De manera coordinada amb el Fòrum

ambiental, l’Ajuntament vol constituir una comissió permanent, amb la funció de fer el seguiment de totes les actuacions municipals sobre mobilitat.

• Establir un acord marc sobre mobilitat urbana a Vilanova i la Geltrú. L’Ajuntament

proposa definir uns principis bàsics de mobilitat orientats en la reducció del trànsit rodat a la ciutat.

• Implantar mesures per pacificar la ciutat. Definició de les àrees per a vianants i les zones

amb limitació del trànsit rodat. • Impulsar un Pla de mobilitat urbana, que es fixi uns objectius concrets i quantificades de

reducció del trànsit. Es tracta de fixar uns percentatges de reducció del trànsit rodat a la ciutat, que aniran augmentant de manera progressiva.

• Properament l’Ajuntament realitzarà un estudi del transport urbà. De manera preliminar

es realitzaran unes 700 enquestes, que serviran per a conèixer amb més precisió les mancances i prioritats del transport urbà. A partir d’aquest sondeig a la població és realitzarà un Pla per al foment del transport públic.

• En relació al transport públic, el regidor informa que a nivell de l’àrea metropolitana s’ha

aprovat la integració tarifària del transport públic metropolità. Es tracta d’una mesura molt important per al foment del transport públic, i significa que una persona podrà desplaçar-se amb transport públic per a l’àrea metropolitana amb el mateix bitllet.

• Pel que fa al problema dels aparcaments, properament l’Ajuntament convocarà un

concurs per a estudiar les necessitats (oferta-demanda) de l’aparcament a Vilanova. A partir d’aquest estudi es disposarà de dades reals que serviran per a planificar l’estratègia d’aparcaments públics. No obstant això, de manera immediata l’Ajuntament iniciarà les obres de construcció d’un aparcament soterrat a la plaça de Charlie Rivel.

Presentació de la diada “A la ciutat sense el meu cotxe”

L’Ajuntament informa de l’adhesió a la campanya per a participar en l’edició del Dia Europeu A la ciutat sense el meu cotxe que tindrà lloc el proper 22 de setembre de 2000.

L’Ajuntament lliura als assistents una proposta de les accions que es volen realitzar durant la diada A la ciutat sense el meu cotxe a Vilanova i la Geltrú, per tal que es pugui discutir en els grups de treball del Fòrum.

A nivell de resum les propostes són les següents:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Fomentar els desplaçaments a peu o amb autobús per anar a l’escola (possibilitat de

tallar l’accés rodat a les escoles) • Restringir l’accés al centre de la ciutat. Limitar la càrrega i descàrrega i organitzar

activitats lúdiques. • Realitzar accions puntuals als diferents barris a partir de les propostes de les

associacions de veïns. • Reforçar el servei de bus urbà. • Finalment es proposa restringir l’accés de vehicles a un tram del passeig Marítim i

realitzar-hi activitats lúdiques. En general les opinions mostrades a la proposta de l’Ajuntament del dia sense cotxes són positives, tot i destacar que es tracta d’una actuació simbòlica que aportarà poques millores reals a la mobilitat de la ciutat. En aquest sentit s’opina que la jornada de sensibilització ha de servir per impulsar actuacions pràctiques i concretes per a la pacificació del trànsit a la ciutat. Es valora el seguiment de la jornada sense cotxes de l’any passat, i es comenta que va ser poc seguida i amb alguns problemes, donat que moltes persones van utilitzar el vehicle privat per anar al centre de la ciutat. Per aquest motiu s’ha considerat important millorar la informació prèvia de la diada, i informar molt bé dels carrers o zones que restaran tancats al trànsit. D’altra banda es proposa realitzar un pacte amb els comerciants i d’altres sectors per acordar unes hores de càrrega / descàrrega durant aquesta jornada. Malgrat tractar-se d’una diada a nivell europeu, es considera que la data és poc adequada per a treballar la diada a nivell escolar escoles (ja que aquest any les escoles comencen el curs al 18 de setembre). La tasca de sensibilització en aquesta jornada s’ha de centrar fonamentalment en aquells sectors de la població que menys “consicienciats” (que utilitzen el vehicle privat en aquells desplaçaments que per distància no caldria, fan un mal ús del vehicle privat, no es planegen gairebé mai utilitzar el transport públic urbà ni l’interurbà, etc.). En els dies previs d’aquesta jornada també pot ser interessant incidir en aspectes de sensibilització sobre l’ús actual que es fa del vehicle privat (per a evitar aparcaments sobre la vorera, o bé en zones de vianants o en carrils bicicleta, etc.) Una de les vessants a potenciar del dia sense cotxes és la sanitària. En algunes ciutats europees les limitacions de l’ús del vehicle privat tenen un motiu més sanitari que no pas mediambiental. També és proposa no acotar aquesta mesura a un sol dia a l’any. Es pot seguir l’exemple de diferents ciutats europees (per exemple a Itàlia) que realitzen al dia sense cotxes amb una major periodicitat (una vegada al mes o a la setmana). En aquesta direcció ha sorgit una proposta: cada dissabte es podrien tallar alguns carrers del municipi i que tant sols fossin per a vianants. Durant aquesta jornada serà molt important incrementar la dotació i millorar al màxim el servei del transport públic urbà. Aquesta actuació és considera molt important per evitar una excessiva saturació del transport públic. Altres valoracions de la diada, van dirigides en fer una jornada amb un clar caràcter reivindicatiu. Hi ha una proposta de restringir el trànsit a tota la ciutat, o si més no a un espai ampli del centre de la ciutat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Finalment l’Ajuntament informe que el proper 26 d’octubre de 2000 es convocarà a tots els assistents al fòrum i a d’altres persones interessades per tal de fer una valoració dels resultats de la jornada.

Conclusions dels grups de treball A continuació es mostra un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a mobilitat del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú.

4 Impulsar mesures per a pacificar la ciutat i reduir el trànsit de vehicles En general es planteja impulsar una estratègia política basada en fomentar la reducció del trànsit rodat a la ciutat. Com a accions concretes es proposa: • Regular el trànsit rodat, aplicant mesures dissuassòries per a reduir l’ús del vehicle privat

en els desplaçaments urbans. Aquestes mesures podrien centrar-se en: 1) la millora del transport públic i 2) les dimensions del municipi de Vilanova i la Geltrú no són excessivament grans, per tant caldria evitar l’ús del vehicle privat per a desplaçaments interns de pocs metres. Aquest darrer punt no es pot aconseguir sense una tasca de sensibilització i per l’altra amb mesures que prioritzin el vianant i la bicicleta en front del vehicle privat.

• Augmentar de manera progressiva les àrees per a vianants de la ciutat. Creació de

zones amb l’accés restringit al vehicle privat (accés per als residents, càrrega i descàrrega, serveis municipals, etc.).

• Regular de manera específica el trànsit de motocicletes en les àrees de vianants (Aquest

aspecte està regulat en l’ordenança de circulació). • Creació d’uns eixos viaris amb una clara vocació per als vianants. És important

dissenyar una xarxa d’eixos viaris el màxim d’atractiva (verd urbà, bancs, etc.) • Potenciar els desplaçaments a peu i la prioritat per als vianants al centre de la ciutat. • Potenciar un model d’escola de barri, per tal d’evitar els desplaçaments escolars de

llarga distància. Els desplaçaments a l’escola de barri es poden realitzar principalment a peu.

• En general es considera important el paper de la policia local per tal de millorar la

pacificació dels carrers de la ciutat. Alguns dels aspectes que caldria millorar:

� Major control de l’estacionament � Control de les velocitats en alguns vials � Circulació de motocicletes per les voreres.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Alhora es considera que la policia local ha d’actuar amb una especial rapidesa en aquelles infraccions que repercuteixen sobre els mitjans de transport més sostenibles (desplaçament a peu i en bicicleta), com per exemple:

� Aparcaments a la vorera � Obstaculitzar els carrils bicicleta � Estacionar en zones de vianants, etc.

4 Promoure l’ús de bicicleta a la ciutat Es valora de manera crítica la implantació de carrils bicicleta que s’ha fet a la ciutat. Els principals inconvenients que presenta són la poca funcionalitat de la xarxa de carrils i el baix nivell de conservació. L’ocupació dels carrils per part de cotxes, contenidors, etc. i la poca seguretat per part dels usuaris són problemes que cal resoldre. Com a accions o propostes concretes per a fomentar i millorar els desplaçaments en bicicleta: • Impulsar una xarxa de carrils bicicleta pensada com a mitjà de transport per als

desplaçaments obligats (treball, estudis) i per a les compres. Això significa consolidar una xarxa de carrils que connecti els principals centres d’atracció de la ciutat (àrees industrials, estació de ferrocarril, equipaments públics, etc.).

• Potenciar els carrils bicicleta entre Vilanova i els municipis veïns. En aquest sentit és

molt important la creació de carrils bicicleta que permetin la connexió entre Vilanova i la Geltrú i el municipis veïns (Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, etc.).

Es planteja estudiar en detall la definició de la xarxa de carrils bicicleta. En aquest sentit hi ha opinions que proposen impulsar mesures per a pacificar el trànsit rodat per tal de fer compatible el vehicle privat i la bicicleta, i crear xarxa de bicicletes segregada en les zones de major intensitat de trànsit.

• Definir carrils bicicleta a totes les zones urbanes de nova construcció. • Millorar la xarxa d’aparcaments bicicleta. Es comenta que la manca d’aparcaments

sovint és un limitant per l’ús de la bicicleta (disposar d’una bona xarxa d’aparcaments fomenta un major ús de la bicicleta).

Cal estudiar el tipus d’aparcaments, doncs es comenta que n’hi ha que estan bé (els que hi ha a la plaça de la Vila) i d’altres que són poc funcionals.

Es proposa estudiar la construcció d’aparcaments controlats per tal de reduir el risc de robatoris de bicicletes.

• Millorar el ferm (asfaltat) dels carrils bicicleta • Crear un servei municipal de lloguer de bicicletes. Es proposa crear un servei de

bicicletes que fomentin el seu ús i permetin les connexions als principals centres d’atracció de la ciutat. Aquest lloguer de bicicletes podria funcionar de manera gratuïta o amb tarifes semblants a les transport públic urbà.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Instal·lar taquilles en els principals equipaments públics i centres comercials per tal que

les persones que es desplacen amb bicicleta puguin deixar-hi paquets. • Des d’un punt de vista principalment exemplificador es proposa un major ús de la

bicicleta per part del propi Ajuntament. Com a mesura concreta es proposa que la policia local utilitzi la bicicleta per els seus desplaçaments urbans.

D’altra banda alguns dels assistents han demanat si pot circular en bicicleta a la zona de vianants de la Rambla. Un dels membres de la policia local de Vilanova i la Geltrú ha aclarit que a la Rambla no hi poden circular, però a la resta de les zones de vianants si (tot i que han de circular a la velocitat dels vianants).

4 Potenciar el transport públic En general es fa un conjunt de propostes dirigides a potenciar de manera decidida el transport públic. Els estudis sobre el transport públic que s’iniciaran properament seran una eina bàsica per tal de poder millorar el transport públic urbà. • Incrementar les inversions de l’administració en transport públic. Es considera que

l’administració inverteix més diners en el transport públic que en el privat. Es creu que moltes persones utilitzen el vehicle privat desconeixent que el transport públic és més barat. S’ha considerat que les inversions públiques s’haurien de centrar-se en el transport públic i que el preu d’aquest tipus de transport hauria de ser clarament inferior al que tindria en vehicle privat.

• Millorar la coordinació d’horaris entre el ferrocarril i el bus urbà (aquesta acció es planteja

de manera immediata). • Millorar el transport públic urbà (ampliant itineraris del bus urbà i la freqüència de pas).

Especialment es proposa estudiar la localització de les parades de bus, tenint en compte la proximitat als principals centres d’atracció (per exemple que les parades siguin properes a equipaments municipals, llars de jubilats, etc.).

• Ampliar la xarxa de transport públic a les zones perifèriques de nova construcció. El

creixement de la ciutat pot comportar una major mobilitat interna cap el centre de la ciutat que cal resoldre amb un millor servei de transport públic.

• Millorar el servei de taxis, creant un servei de taxis nocturn per tal d’ampliar els horaris

de servei col·lectiu. • Potenciar el transport escolar col·lectiu • Augmentar la sensibilització ciutadana per al foment d’una mobilitat sostenible. A grans

trets s’apunta com a elements prioritaris en aquesta conscienciació les accions de formació i informació continuada. La formació hauria de centrar-se primer en la població més jove (a nivell de les escoles), i posteriorment aplicar-la a d’altres sectors de la societat (població adulta, usuaris habituals del vehicle, etc.). Tota aquesta tasca formativa s’ha d’acompanyar amb mesures de pressió des de l’administració. D’altres sectors més puntuals en els que caldria incidir és en el transport a l’escola, tant pel què fa als pares que porten els seus fills a l’escola com per l’elevat ús de la motocicleta dels alumnes majors a 14 anys.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Regular els aparcaments a la ciutat • Realitzar un pla d’aparcaments fomentat amb la construcció d’una xarxa d’aparcaments

perifèrics combinat amb un bon servei de transport urbà que permeti connectar, de manera ràpida, aquests aparcaments amb el centre de la ciutat.

• Regular les zones de càrrega i descàrrega de tota la ciutat i especialment del centre de

la ciutat. • Impulsar mesures per regular els aparcaments lliures i reduir els aparcaments de llarga

durada. Augmentar la rotació dels aparcaments a la ciutat. • Des del planejament urbanístic continuar potenciant els aparcaments soterrats

col·lectius, per tal d’eliminar espai d’aparcament a la via pública. • Augmentar el control municipal per reduir els aparcaments il·legals (aparcaments en

passos per a vianants, en vorera, etc.). • En el debat sorgeixen certes discrepàncies respecte a l’increment i a la localització dels

nous aparcaments públics. Hi ha diferents visions sobre si ha de créixer el parc d’aparcaments de la ciutat. D’altra banda es considera que en el supòsit de construcció de nous aparcaments, aquests s’haurien de construir en zones molt properes als vials preferencials, per tal d’evitar els aparcaments al centre de la ciutat.

4 Millora de l’accessibilitat per als vianants i supressió de barreres arquitectòniques L’Ajuntament informa que tots els edificis i equipaments públics s’han adaptat per a la supressió de les barreres arquitectòniques. • Es proposa impulsar de manera progressiva la supressió de barreres arquitectòniques a

tota la ciutat (adequació de guals a les voreres, etc.). • Establir mecanismes, per exemple en les normes urbanístiques, per tal de potenciar la

supressió de barreres arquitectòniques en els locals comercials i habitatges col·lectius. • Regular de manera específica, a través d’un major control de disciplina viària, els

problemes d’accessibilitat que comporten les obres que es fan a la ciutat. • Potenciar les àrees de vianants. Es proposa que tot i que no existeixi una dotació

econòmica per incrementar ràpidament les àrees de vianants es poden habilitar àrees de vianants temporals a diferents punts de la ciutat. Com a proposta concreta, alguns carrers de la ciutat poden passar a ser de vianants durant un o dos dies per setmana.

4 Reduir el soroll de la ciutat • Impulsar mesures correctores per a reduir la contaminació acústica. Es proposa fer un

manteniment continuat de la pavimentació dels carrers. Estudiar la pavimentació amb materials drenants esmorteïdors del soroll.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Augmentar el control del soroll ambiental. En aquest sentit l’Ajuntament informa que des

de fa uns mesos l’Ajuntament disposa de 2 tècnics de disciplina viària que vetllen, entre d’altres coses, per el compliment de la normativa relativa a soroll.

• Augmentar el control del soroll per part de la policia local. Com a mesura concreta es

proposa que la policia disposi de sonòmetres portàtils, per tal de fer controls de soroll continuats. Aquesta actuació hauria de permetre reduir el soroll de motocicletes.

• Incloure en els plecs de condicions tècniques de les noves concessions de serveis viaris

(recollida d’escombraries, neteja viària, etc.) equips de baix soroll. • Regular el soroll dels vehicles pesants al carrer. S’han reproduït diverses queixes sobre

el soroll dels camions al carrer, degut sobretot a que els diumenges al matí molts camioners engeguen els seus camions (aparcats als carrers) per fer la posta a punt dels vehicles.

4 Fomentar l’educació viària dels ciutadans • Cal realitzar campanyes per millorar el civisme i l’educació viària a tota la població.

Fomentar una reducció de l’ús del cotxe a la ciutat (en aquest sentit la jornada A la ciutat sense el meu cotxe, pot ser un element de sensibilització interessant)

• Canviar l’actual model d’educació viària a les escoles. En l’actualitat l’educació viària que

es realitzar a les escoles no fomenta la mobilitat sostenible, sinó que al contrari, es parla del vehicle privat, motocicletes, i d’altres accions de seguretat viària però des d’un punt de vista de la utilització del vehicle privat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.6.2. Segon fòrum de mobilitat Degut la manca de temps per desenvolupar el fòrum del 20 de juliol, es va acordar realitzar un nou fòrum sobre la mobilitat. Aquest fòrum es va realitzar el passat 2 de novembre i va

comptar amb l’assistència de 25 persones distribuïdes en un sol grup de treball. 1. Carles Santos Ballesteros 14. Josep Masalles Román

2. Carsten B. Andersen Andersen 15. Lidia Piñol i Torres

3. Dionisio Ginés Parrilla 16. Llorenç Llucch Millan

4. Jaume Marsé i Ferrer 17. Manel Vidal Laborda

5. Joan Giribet 18. Maria Comellas

6. Joan Orriols Ferret 19. Meritxell Granell

7. Jordi Borrell i Sala 20. Montserrat Arnabat Oliva

8. Jordi Valls 21. Narcis Muela Almendrol

9. José Manuel Sanchez Gea 22. Pere Cano Montaña

10. Josep Antonio Vivanco 23. Pere Jordi Planas i Cendra

11. Josep Anton Herrera 24. Robert Albiñana

12. Josep Mª Solé Poch 25. Sergi Valles Cobacho

13. Josep Maria Oller

Consideracions prèvies del regidor de serveis viaris

Vilanova i la Geltrú presenta una tendència a incrementar el nombre de cotxes que hi ha, i també a augmentar el nombre de desplaçaments diaris per vehicle.

Actualment el 55% dels desplaçaments de Vilanova es realitzen a peu, el 8-9% en transport urbà, un 1% en bicicleta, i el 35% en vehicle privat.

Des de l’ajuntament es considera que la ciutat es troba en un procés de transformació pel què fa a la concepció de la mobilitat:

Pas d’una ciutat pensada quasi exclusivament pel desplaçament en vehicle

privat, cap a una ciutat que contempla diferents models de mobilitat (a peu, en bicicleta, motocicleta, vehicle privat, transport públic, etc.).

Per aconseguir implantar aquest nou model de mobilitat cal arribar a un pacte de

convivència dels diferents modes de desplaçaments. Així cal determinar en quines vies té prioritat el vianant sobre la resta de mitjans de transports i en quines no.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball

4 Valoració del dia sense cotxes La realització del dia sense cotxes es valora positivament però amb alguns aspectes de millora. D’una banda va disminuir el trànsit en un 8% i el soroll en un 6%, i alhora es va incrementar la utilització del transport urbà en un 16%. També es va tancar el centre de la ciutat fins a les 18h de la tarda. D’altra banda també existeix l’opinió sobre la necessitat de realitzar aquest tipus de jornades. Alguns dels assistents consideren més important dedicar els esforços d’aquesta diada a fomentar mesures més perdurables relacionades en fomentar els desplaçaments a peu i potenciar el transport públic. Per contra es considera que el dia escollit per a la celebració de la jornada no era l’adequat. També es considera que de cara a la jornada de l’any vinent cal un treball previ amb molta més antelació, sobretot en els diferents centres escolars. L’opinió majoritària es que aquest treball escolar s’ha de realitzar de forma contínua (no puntual) en forma de crèdits variables. 4 Servei de Taxis Es proposa regular el servei de taxis, per tal de poder trobar taxis a un major nombre d’hores (per exemple a les 12h de la nit, o bé en punts de la ciutat on actualment no hi són massa presents, com per exemple al costat de l’estació de ferrocarril). En aquest sentit, des de l’Ajuntament es comenta que s’estan establint contactes amb el gremi, per tal d’establir un sol tarifatge i una millor distribució dels taxis en la ciutat. 4 Transport urbà Properament finalitzarà l’estudi / enquesta sobre les necessitats de transport urbà dels habitants de Vilanova i la Geltrú. Segurament aquest estudi definirà que el municipi necessita una major dotació d’efectius en el transport urbà, però segurament també reflectirà una important demanda de transport interurbà. Es comenta, que introduint millores substancials en el transport urbà es pot disminuir el trànsit de la ciutat en un 8%. L’ajuntament considera el transport urbà és el principal mode de transport per tal de reduir l’ús del vehicle privat. No obstant això la millora del servei és molt costosa (per exemple passar d’una freqüència de 30’ a 20’ en una sola línia representa un increment de 60 milions de pessetes a l’any) i la seva realització resulta impossible si no es disposa de recursos econòmics procedents de l’estat o el govern autonòmic. 4 Zones de vianants L’actual ordenança de circulació prioritza fixa la velocitat màxima de 50 km/h en les principals vies de la ciutat, i en 30 km/h a la resta de vials. Alhora prioritza la mobilitat segons la següent jerarquia (de major a menor): vianants febles - vianants – bicicleta – transport públic – vehicles privat. L’opinió majoritària del fòrum és que cal peatonalitzar el centre de la ciutat, per les seves característiques (trama de carrers estrets) però també per potenciar el comerç i evitar la proliferació de situacions de marginalitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Aparcaments Respecte als aparcaments, l’ajuntament vol realitzar un estudi que tracti i avaluï els següents aspectes: 1. Els llocs de la ciutat amb necessitat d’aparcaments pels residents. 2. Aparcaments de rotació, per tal de donar sortida del centre a la perifèria i a la inversa 3. Incrementar la rotació (zona blava) 4. Fomentar el transport públic. Prioritzar el transport públic per davant del vehicle privat.

Cal que existeixin zones en les quals l’autobús hi pugui accedir mentre que en vehicles privat no.

L’ajuntament contempla la construcció de diferents pàrkings soterrats. Aquesta opció estaria adreçada pels estacionaments de llarga durada. No obstant això, existeix l’opinió que no cal incrementar la dotació d’aparcaments al centre urbà. Es considera que incrementant aquesta dotació d’aparcaments, es facilita i potencia la utilització del vehicle privat en els desplaçaments interns. Alhora també sorgeix la queixa del vehicles estacionats il·legalment (sobre les voreres, passos de peatons, etc.). En aquest sentit es considera que no és suficient amb la prohibició, sinó que alhora cal impedir físicament que els cotxes hi entrin. 4 Debat sobre la mobilitat de Vilanova dels pròxims anys Per evitar que es concentrin una part molt important dels vehicles al centre urbà de Vilanova, cal descentralitzar la mobilitat per territoris, és a dir, crear varis pols atractors de mobilitat. Per aconseguir aquest canvi de model de mobilitat cal impulsar una descentralització a nivell de serveis i d’equipaments. Un element clau per evitar un increment en la utilització del vehicle privat, és el model urbanístic de la ciutat. Així la construcció de nous eixos viaris pensats en la utilització del vehicle privat fomentarà una major utilització d’aquest mode de transport en detriment dels desplaçaments a peu o en bicicleta. L’opinió majoritària és que en un futur la major part de les vies de ferrocarril que transitin per l’interior de ciutats estaran soterrades. El soterrament de la via de tren permet, en una ciutat com Vilanova, diferents millores relacionades amb la permeabilitat urbana, la reducció del soroll, el risc d’avingudes i també per aconseguir una revitalització de la façana marítima i aconseguir que sigui una zona de passeig. No obstant això, es valora aquesta acció com excessivament costosa, i que amb una dotació econòmica molt inferior aconseguir una millora de la mobilitat semblant. 4 Bicicletes Es crea un debat sobre si cal o no anar cap a un model de mobilitat segregat. D’una banda, des de l’ajuntament existeix la opinió que en els vials on la velocitat màxima és de 30 km/h,

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


no cal segregar els vehicle privat de les bicicletes, però si que cal crear diferents itineraris per cada tipus de mode de transport. Així es considera que el vianant ha de poder accedir a tots els punts de la ciutat; la bicicleta ha de disposar d’itineraris molt propers al destí final; respecte al transport col·lectiu (autobús) es considera que ha de permetre l’accessibilitat a una gran quantitat de punts de la ciutat; mentre que els itineraris del vehicles privat cal canalitzar-los en grans eixos viaris fonamentalment perifèrics. D’altra banda existeix l’opinió que cal segregar els diferents modes de mobilitat, degut a la incompatibilitat entre bicicleta i automòbil. Aquesta incompatibilitat es deu a l’elevat nombre de turismes respecte a les bicis, i a la velocitat i perillositat del vehicle privat. Per això es considera que cal aprofitar les obres en els vials per anar incorporant carrils bicicleta (C/ Unió, rondes, etc.). En qualsevol cas es considera que si s’opta per un model no segregat, cal utilitzar estratègies per evitar que els vehicles adquireixin massa velocitat (passos de vianants elevats, tipus de paviment, etc.). Respecta a la dotació d’aparcaments per a bicicletes, Vilanova i la Geltrú compta amb 600 aparcaments. L’opinió majoritària és que en calen més. Juntament amb aquesta mesura es proposa que en els edificis de nova construcció es contempli l’aparcament de bicicletes en un lloc molt accessible de l’edifici (de la mateixa manera que es contemplen els aparcaments dels turismes o altres elements).

4 Altres opinions Es considera que hi ha una gran quantitat de serveis municipals (jardineria, brigada municipal) que es realitzen en hores de grans concentracions de trànsit. Es considera que caldria escalonar aquests serveis per tal d’evitar un major embús de trànsit. Es proposa potenciar els carrers d’una sola direcció per augmentar la fluïdesa del trànsit. Cal realitzar una publicitat negativa del vehicle privat. Per exemple el cost que representa el vehicle privat per a les persones és molt elevat (un cotxe de 1,5 M ptes cada dia costa 2.500 ptes al seu propietari).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.7. Fòrum 6: MILLORAR LA QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA DE VILANOVA i LA GELTRÚ

La sessió núm. 6 del Fòrum ambiental del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú,

realitzada el passat 14 de setembre, tenia per objectiu discutir les accions que desenvolupen la línia estratègica sobre la qualitat ambiental de l’activitat econòmica del municipi. La

sessió va comptar amb l’assistència de més de 25 persones. A continuació es presenta un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a la QUALITAT AMBIENTAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú.

Com a aspecte preliminar, des del fòrum es va suggerir que les accions proposades en aquesta línia estratègica contemplin en conjunt d’activitats econòmiques del municipi. Això significa, a més de contemplar el sector industrial, considerar la millora ambiental en el sector comercial i serveis. 1. Alexandre Font Bonastre 14. Manel Artigas

2. Carles Santos Ballesteros 15. Manuel Cano

3. Clara Racionero Cots 16. Manuel Garcia Diaz

4. J. M. Carbonell Bonell 17. Maria Comellas

5. Jaume Marsé i Ferrer 18. Mercedes López Francos Sanz

6. Joan Martí 19. Núria Servet Fossas

7. Jordi Valls 20. Pere Cano Montaña

8. José Manuel Sánchez Gea 21. Pilar Bertran Albet

9. Josefa Bernús Serres 22. Robert Albiñana

10. Josep Mª Solé Poch 23. Rosa Mª Borràs Gómez

11. Josep Vegas Fradejas 24 Salvador Llosa Llosa

12. Josep Anton Herrera 25. Victor Hermigan

13. M. Carlota Wind 26. Xavier Roset Juan

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Manca de diàleg de la Generalitat vers l’Ajuntament en el tema del Port de Vilanova El port de Vilanova i la Geltrú és una competència (com tots els ports de Catalunya) de la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya. Actualment l’administració autonòmica està elaborant diferents documents de vital importància pel present i futur del port de Vilanova, com són: • el Pla Estratègic del Port de Vilanova. Fins el moment la Generalitat ha elaborat

diferents esborranys d’aquest pla estratègic. Segons el propi Ajuntament es tracta d’un pla que es considera deficient i que difícilment comptarà amb l’aprovació del consistori municipal. En aquest sentit, cal agilitar les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per tal d’impulsar un Pla adequat a les necessitats actuals i futures de Vilanova.

• La constitució d’un Consell municipal del Port. Creació d’un Consell municipal del Port que participi en la definició i el seguiment del Pla estratègic del Port. Donat l’estancament en que es troba actualment el Pla estratègic del Port l’Ajuntament, per iniciativa pròpia, va constituir el passat mes de juny un Consell Municipal del Port. Aquest òrgan s’ha impulsat des de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i pretén consolidar-se com l’òrgan municipal que vetlli per la situació econòmica – social – ambiental del port de Vilanova.

• L’auditoria ambiental del Port de Vilanova. La realització d’una auditoria ambiental del port és una de les actuacions que cal realitzar de manera prioritària. L’Ajuntament informa que la realització de l’auditoria ambiental del port és una responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, i que, actualment, l’ajuntament desconeix en quina fase d’execució es troba. Aquesta situació també reflexa una manca de comunicació i diàleg de la Direcció General de Ports i Transports vers l’Ajuntament.

• El Pla d’Emergència del Port de Vilanova. De manera semblant a la realització de

l’auditoria ambiental, el Port també ha de disposar d’un Pla d’emergència i seguretat. 4 Altres actuacions relacionades amb el port o el sector pesquer. Tot i que es recorda que les competències en temes pesquers són responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, es denuncia la captura i venda de peixos petis en els mercats i peixateries de Vilanova. En aquest sentit es proposa un major control, educació i sensibilització per part de l’administració cap als comerciants i al sector pesquer. També es denuncia la deficient actuació pel que fa a les captures de tortugues marines en les xarxes de pesca. En tot cas es proposa que totes les tortugues capturades es portin al Centre de recuperació d’animals marins.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Millorar el grau de coneixement i control de l’actual activitat econòmica de

Vilanova Es considera necessari disposar d’un cens fiable i actualitzat de totes les activitats econòmiques del municipi. Amb l’entrada en vigor de la nova llei d’intervenció ambiental de l’administració ambiental (Llei 3/1998) aquest control ambiental serà possible per imposició legal. Actualment l’Ajuntament ja està revisant els censos de les indústries, inventariant i avaluant la seva situació legal i el compliment de la normativa ambiental vigent. Es considera important continuar i millorar aquestes tasques de control municipal de les activitats econòmiques de Vilanova. 4 Les activitats econòmiques i el compliment de la legislació ambiental Es considera que la petita i mitjana empresa sovint té un desconeixement de la legislació ambiental que els afecta. Es tracta d’empreses amb pocs recursos tècnics i humans, a diferència de les grans empreses que poden destinar més recursos propis per a la gestió ambiental de l’activitat. Es considera que cal fomentar la coordinació i el diàleg entre l’administració i l’empresa (Ajuntament, Cambra de comerç, empresaris, etc.) per vetllar pel compliment de la normativa ambiental a les empreses. En aquest sentit cal promoure programes d’assessorament i formació continuada a les empreses, principalment a les petites i mitjanes empreses, per tal de millorar l’educació ambiental i assegurar el compliment de la normativa ambiental. És important impulsar Sistemes de Gestió Ambiental (ISO 14000) a les empreses del municipi. No obstant això, es qüestiona la validesa d’aquestes certificacions en empreses que utilitzen aquesta acreditació únicament per el marketing, malgrat que a la realitat es troben molt lluny d’assolir una bona qualitat ambiental. També es suggereix que l’Ajuntament exerceixi una major pressió i control a les activitats que no compleixen la legislació ambiental vigent. Es considera que hi ha un cert relaxament de les administracions pel que fa el control ambiental de les activitats econòmiques. També es suggereix, com a mesura de pressió, publicar i informar sobre les empreses que realitzen una gestió ambiental correcta (o en cas contrari de les empreses que no la realitzen). Així es considera convenient crear una publicitat positiva informant sobre aquelles empreses que realitzen una gestió ambiental correcta. Així, el paper de l’administració hauria de combinar el paper de tutor i educador d’una banda (potenciant la formació i l’assessorament a les empreses) i el sancionador per l’altra. Amb la imminent aplicació de la llei 3/1998 de la intervenció integral a l’administració ambiental, aquestes situacions “d’alegal·litat” s’hauran d’acabar. Aquesta llei contempla la inspecció i el control de les activitats mitjançant organismes privats independents anomenats entitats col·laboradores de l’administració (ECA), tant en el moment d’iniciar l’activitat com a partir de revisions periòdiques de l’activitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Es valora com a positiva l’experiència duta a terme en el Pla de Reducció d’Emissions a les indústries cimenteres (P.I. Masia d’en Barreres, P.I. Pastera) per aconseguir una reducció en les emissions atmosfèriques sobretot de Partícules Sòlides Totals (PST). L’Ajuntament exposa l’èxit aconseguit amb aquest pla (aproximadament el 90% de les empreses s’hi ha implicat) i fins al moment s’ha aconseguit aturar l’increment en les emissions de contaminants atmosfèrics. Tanmateix si aquest pla no té èxit l’Ajuntament es veurà obligat a declarar aquesta part del municipi com a Zona de Protecció (amb totes les mesures i restriccions que això comporta). 4 Promoure una major transparència d’informació a les activitats econòmiques Cal un major nivell d’informació i transparència de les dades ambientals de les indústries del municipi. En aquest sentit es comenta la manca d’informació i transparència d’algunes practiques o processos industrials amb una clara incidència ambiental (és el cas dels processos tèrmics i de tractament de PVC de la Pirelli) Per aquest motiu s’exigeix una major transparència cap a la població en les dades de les indústries de major incidència ambiental del municipi. 4 Fomentar la minimització en origen A banda de la reducció de contaminants i el compliment de la normativa ambiental vigent per part de les activitats econòmiques del municipi, cal potenciar la minimització en origen (d’aigua, residus, energia, etc.). En aquest sentit es considera important la línia que ha escollit el Centre d’Iniciatives per a la Producció Neta (CIPN), entitat que depèn del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i que subvenciona i promociona aquest tipus de projectes. A part de col·laborar amb el CIPN, es proposa crear a nivell local un organisme o un servei semblant, en el qual les empreses hi podrien trobar: • L’assessorament i informació necessària per a realitzar els seus projectes de millora

ambiental i minimització en origen. • L’elaboració d’un pla de viabilitat per implantar iniciatives de producció neta dins de

l’empresa (s’estudia l’empresa, es confecciona el pla, s’avaluen els costos i finalment potser s’estableix una ajuda directa o indirecta a l’empresa).

4 Altres idees plantejades en el Fòrum • Es proposa que els guanys de la recollida selectiva es reverteixin en els barris o en la

proximitat dels comerços on s’ha produït (mitjançant diferents mesures com enjardinament, millora de l’estat dels carrers, etc.). Es considera que aquesta mesura estimularia el reciclatge i recuperació dels residus per part de la població i els comerciants

• Es proposa publicar les dades ambientals de les empreses als mitjans de comunicació,

amb l’objectiu d’incrementar la difusió de la informació ambiental a la població. • Es proposa que l’Ajuntament sigui més estricte en el control de les obres i els enderrocs

(p.e. al Barri de la Caserna) per tal de reduir els problemes de pols que causen als veïns

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


(per exemple obligar a la instal·lació de xarxes en les obres de dins del casc urbà xarxes, regar els enderrocs, etc.)

• Es proposa que els diners recollits en les multes i sancions a les diferents activitats

econòmiques (degut a incompliment de la llei, infraccions, etc.) es destinin a enfortir els mecanismes de control a les empreses i fomentar projectes de millora ambiental a les pròpies empreses.

• S’ha apuntat la contaminació acústica dins del casc urbà com a un problema important.

Es comenta que existeixen moltes activitats (bars, pàrkings, i altres locals), que comporten problemes de contaminació acústica. En aquests casos es qüestiona el compliment de la normativa vigent pel que fa al soroll, i es proposa un major control municipal pel que fa al control dels sorolls (principalment en les activitats de nova obertura).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.8. Fòrum 7: FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I

MILLORAR LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS

La sessió núm. 7 del Fòrum ambiental del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú, realitzada el passat 28 de setembre, tenia per objectiu discutir les accions que desenvolupen

la línia estratègica sobre l’ús més sostenible de l’aigua d’abastament i la millorar de la depuració de les aigües residuals. La sessió va comptar amb l’assistència d’unes 40

persones. 1. Carles Santos Ballesteros 20. Josep Anton Herrera

2. Eva Blanes Meléndez 21. Lídia Piñol i Torres

3. Eva Escardó Torres 22. Manel Vidal Laborda

4. Francisco José Mateos Gálvez 23. Manuel Cano

5. Gemma Castaño Viñals 24. Manuel Garcia Diaz

6. Georgina Bonilla Sanuy 25. Maria Àngels Vinyals

7. Jaume Marsé i Ferrer 26. Maria Pau Munuera Pérez

8. Jaume Valls i Cortado 27. Maria Comellas

9. Joan Martí 28. Montserrat Arnabat Oliva

10. Joan Orriols Ferret 29. Narcís Muela Almendrol

11. Jordi Menago Ortega 30. Núria Servet Fossas

12. Jordi Valls 31. Pere Cano Montaña

13. José Manuel Sánchez Gea 32. Ramon Camacho Parejo

14. Josep Antonio Vivanco 33. Robert Albiñana

15. Josep Lluís Porcar Suesta 34. Salvador Butí i Papiol

16. Josep Mª Casas Huguet 35. Salvador Llosa Llosa

17. Josep Mª Solé Poch 36. Sergi Valles Cobacho

18. Josep Masalles Román 37. Tomàs Eroles Gaussachs

19. Josep Vegas Fradejas 38. Vicenç Carbonell Virella A continuació es presenta un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a FOMENTAR UN ÚS RACIONAL DE L’AIGUA I MILLORAR LA DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Minimitzar les pèrdues de l’aigua d’abastament • Instal·lació de comptadors d’aigua a les llars Durant aquest fòrum de debat s’ha considerat com a un dels aspectes més importants reduir les pèrdues en l’aigua d’abastament al sector domèstic. A Vilanova, una gran part de les llars l’aigua d’abastament arriba per aforament. Aquest sistema de recepció de l’aigua a les llars provoca que una part important de l’aigua d’abastament es pugui malversar sense ser utilitzada. Des del fòrum s’ha considerat com a prioritari la necessitat d’instal·lar comptadors a totes les llars del municipi. Amb aquesta actuació s’optimitzarien les pèrdues d’aigua i s’aconseguiria un major control del consum real de la població (segurament força inferior a l’actual). Actualment a Vilanova i la Geltrú només hi ha un 20% de les llars que disposen de comptadors. Tot i que l’Ajuntament obliga a instal·lar comptadors a les noves construccions, cal establir un pla per substituir els aforaments comunitaris existents. Així es proposa establir un Pla municipal per a la millora de l’abastament d’aigua que, amb un calendari definit i unes inversions assignades, permeti un canvi progressiu dels aforaments a comptadors. De manera específica es considera important que els consumidors ocasionals o amb consums baixos (per exemple segones residències o bé els comerços) siguin els primers a instal·lar comptadors, doncs en aquests edificis la possibilitat de malversament d’aigua és més evident. Per minimitzar aquestes pèrdues d’aigua, s’ha considerat prioritari que l’Ajuntament, conjuntament amb la companyia municipal d’aigües, engegui una veritable campanya de conscienciació, que hauria d’incloure d’una banda informació “general” (procedència de l’aigua que es consumeix a Vilanova, l’escassetat d’aquest recurs, el seu cost, consum per habitant, etc.) i d’altra banda tractar aquells aspectes que causen temor en la població respecte a la instal·lació de comptadors (disposar de prou aigua, possibilitat de fuites, talls en el subministrament, etc.). En aquest sentit des de la companyia d’aigües de Vilanova s’ha comentat que tot habitatge o edifici que disposi del butlletí de l’instal·lador no ha de témer per possibles problemes per a la instal·lació d’un comptador. Finalment també s’ha parlat sobre qui ha de pagar la instal·lació de boies o comptadors a les llars. Tot i que el cost ha d’anar a càrrec del consumidor, es considera necessari que l’ajuntament engegui un programa d’ajuts i subvencions per tal d’impulsar la instal·lació de comptadors. • Millorar el control de l’aigua d’abastament en les urbanitzacions marginals La major part de les 34 urbanitzacions marginals que hi ha dins del municipi compten amb pous il·legals que capten l’aigua per a consum humà. En molts casos aquesta aigua no presenta les condicions mínimes de qualitat per al seu ús. En casos concrets es constata que els pous es troben ubicats pròxims a fosses sèptiques dels propis

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


habitatges, fet que propicia la seva contaminació. En aquest sentit es demana un major control municipal de les aigües d’aquest pous, així com realitzar una tasca d’informació als habitants de les urbanitzacions marginals que es troben en aquesta situació. • Millorar l’abastament del Foix En general l’agricultura és el sector que té un major consum d’aigua, sovint amb instal·lacions i sistemes de reg molt poc eficients. A Vilanova hi ha unes 114 Ha d’hortes i regadius que s’abasteixen de l’aigua del pantà del Foix. En l’abastament, distribució i ús de l’aigua del Foix per a usos agrícoles hi ha unes pèrdues d’aigua molt elevades. És important realitzar un estudi dels cabals del riu Foix (per garantir un cabal ecològic o de manteniment riu avall) i impulsar un programa de millores de l’abastament d’aigua a la zona d’hortes del Foix. • Millorar la xarxa municipal d’aigua Actualment el percentatge de pèrdues de la xarxa de distribució d’aigua és del 20%. S’entén per pèrdues, el percentatge d’aigua que entre a la xarxa i que no es registre com a consum final (pot incloure pèrdues reals i també errors de comptatge). Tot i que el percentatge de pèrdues de Vilanova és inferior a la mitjana de Catalunya (27%), es considera necessari continuar millorant la xarxa de distribució per tal de reduir les pèrdues, com a mínim fins el 15%. Actualment l’Ajuntament en totes les obres municipals que fa aprofita per millorar la xarxes soterrades (aigua, gas natural i electricitat). • Revisar la tarifa d’aigua per afavorir l’estalvi Tot i que moltes opinions del fòrum critiquen l’elevat preu de l’aigua a Vilanova en comparació d’altres municipis, és cert que el fet de portar aigua externa (aigua del riu Llobregat) encareix el preu de l’aigua. Sense entrar en més detalls sobre el preu de l’aigua, es planteja l’aprovació d’un sistema tarifari que afavoreixi l’estalvi d’aigua, i que gravi els grans consumidors d’aigua (indústria i agricultura). • Realitzar campanyes de sensibilització per al foment d’un ús racional de l’aigua Cal fer campanyes informatives i de sensibilització ciutadana per a fomentar l’estalvi de l’aigua (com a bé escàs i preuat que és). Dins aquestes campanyes informatives es proposa que l’Ajuntament informi als ciutadans de totes les mesures d’estalvi que poden tenir a l’abast a nivell domèstic.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


• Millorar la qualitat de l’aigua d’abastament Actualment la pràctica totalitat de l’aigua d’abastament municipal (aigua de xarxa) prové de fora el municipi, principalment del riu Llobregat (planta de tractament d’Abrera). Un dels aspectes tractats al fòrum és la baixa qualitat de l’aigua d’abastament per a ús de boca. En aquest sentit, tècnics municipals informen que a partir de l’any 1998 es va aturar les captacions de pous municipals i des de llavors la qualitat de l’aigua d’abastament ha millorat molt. Tot i que l’aigua d’abastament compleix tots els requeriments de potabilitat que exigeix la normativa vigent, la olor i el sabor d’aquesta aigua fa que la majoria de la població no l’utilitzi com a aigua de boca. Alguna de les opinions del fòrum mostren l’interès per a millorar la qualitat de l’aigua per tal que es pugui utilitzar com a aigua de beguda (i d’aquesta manera es pugui reduir l’elevat consum d’aigua envasada). Per a millorar l’olor i el sabor de l’aigua d’abastament cal millorar el tractament de la planta potabilitzadora d'Abrera. També surt la idea, que caldrà estudiar la seva viabilitat tècnica, de fer una xarxa de fonts públiques, on la qualitat (i també el sabor) d’aquesta aigua sigui òptima. • Avaluar la potencialitat dels aqüífers de Vilanova i fomentar la seva recuperació Vilanova i la Geltrú presenta un important potencial d’aqüífers. Actualment l’aigua d’alguns d’aquests aqüífers pateix una sobreexplotació i en la gran majoria presenta una baixa qualitat (salinitat, etc.). En aquest sentit es proposa una actuació ferma per recuperar aquests aqüífers, fonamentalment centrada en:

• Estudiar la qualitat actual de l’aigua dels aqüífers de Vilanova • Evitar situacions de sobreexplotació dels aqüífers • Establir un pla de recuperació d’aquest aqüífers, controlant l’evolució de la

seva qualitat • Determinar el nivell d’utilització d’aquests recursos

4 Millorar la gestió de les aigües residuals • Disposar d’una xarxa separativa de les aigües residuals El fòrum de debat considerava molt important que tot Vilanova i la Geltrú disposi d’una xarxa separativa de les aigües residuals. Es comenta que en algunes zones de creixement de la ciutat (per tant de nova construcció) no disposen d’una xarxa de clavegueram separativa. Per tant, caldria recollir en una acció que tots els nous projectes d’urbanització (sigui en zona industrial, sigui en zona d’habitatges o serveis) la construcció dels clavegueram ja es realitzés contemplant la separació de les aigües residuals i les aigües de pluja. El fet de disposar d’una xarxa separativa implicaria haver de depurar un volum inferior d’aigües residuals, i per tant reduir el problema de dimensionament que actualment té la depuradora municipal.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


En el fòrum s’han donat algunes opinions sobre la viabilitat d’implantar sistemes de telecontrol de les aigües de pluja. Aquests sistemes de telecontrol han de permetre controlar el destí de les aigües de pluja recollides en la xarxa separativa, bé canalitzades amb les residuals bé abocades al medi. Es considera que la implantació d’un sistema de telecontrol a Vilanova (com a qualsevol altra ciutat) presenta una elevada complexitat, sobretot en algunes zones de la ciutat (com per exemple en el torrent de la Pastera). • Major control dels abocaments industrials d’aigües residuals Respecte al control dels abocaments d’aigües residuals s’informa que l’Ajuntament té competències en els abocaments fets a la xarxa de clavegueram. Els abocaments a la llera pública són una competència de la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de l’Aigua. Tot i que els abocaments il·legals de residus industrials a la xarxa de clavegueram són mínims (segons informen tècnics municipals), es considera important continuar millorant el control d’abocaments. • Millorar la depuració de les aigües residuals La depuradora municipal presenta alguns problemes d’infradimensionament que no permeten assolir uns nivells de depuració òptims. Tot i ser una competència de l’Agència Catalana de l’Aigua es planteja accelerar l’ampliació i millora de la depuradora, així com del emissari submarí que llença les aigües depurades al mar. Una millor gestió de les aigües depurades (xarxa separativa de clavegueram, ampliació de la depuradora municipal, etc.) hauria d’evitar el sobreeiximent d’aigües residuals cap al medi que actualment, en períodes de pluges, es dona. També es proposa accelerar la construcció i el funcionament del col·lector del port per tal d’evitar l’abocament d’aigües residuals al port. Amb una millora de la qualitat de l’aigua depurada podria ésser viable la reutilització d’aquesta aigua per alguns usos, i d’aquesta manera reduir el consum global d’aigua del municipi.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


2.2.9. Fòrum 8: PROTECCIÓ I MILLORA DE L’ENTORN NATURAL I

RURAL DEL MUNICIPI

La sessió núm. 8 del Fòrum ambiental del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú, realitzada el passat 19 d’octubre, tenia per objectiu discutir les accions que desenvolupen la línia estratègica sobre la conservació i preservació dels espais naturals i rurals del municipi.

La sessió va comptar amb l’assistència d’unes 30 persones. 1. Antonio Folch Alegre 15. Maria Comellas

2. Carsten B. Andersen Andersen 16. Maria Pau Munuera Pérez

3. Eloi Montcada Elías 17. Mario Arenas López

4. Eva Escardó Torres 18. Mònica Coll Besa

5. Fernando Galbán Testa 19. Montserrat Arnabat Oliva

6. Georgina Bonilla Sanuy 20. Narcís Muela Almendrol

7. Joan Giribet 21. Noemi Colomer Puig

8. Jordi Valls 22. Núria Servet Fossas

9. José Manuel Sanchez Gea 23. Pere Cano Montaña

10. Josep Anton Herrera 24. Ramon Camacho Parejo

11. Josep Maria Oller 25. Salvador Llosa Llosa

12. Josep Mª Solé Poch 26. Sonia Gomà Burillo

13. Josep Vegas Fradejas 27. Toni Mansilla

14. Lídia Piñol i Torres 28. Vicenç Carbonell Virella A continuació es presenta un resum de les diferents aportacions i temes tractats en aquesta sessió de treball, que serviran de base, juntament amb el document realitzat en l’auditoria ambiental, per a la redacció de les accions relatives a la línia estratègica “PROTECCIÓ I MILLORA L’ENTORN NATURAL I RURAL DEL MUNICIPI” del Pla d’acció ambiental de Vilanova i la Geltrú.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


Conclusions dels grups de treball 4 Promoure un planejament territorial d’àmbit supramunicipal És important que l’Ajuntament de Vilanova plantegi la ordenació del sòl no urbanitzable amb criteris conservacionistes i de sostenibilitat. No obstant això, aquest planejament territorial sovint supera el propi àmbit municipal. Per això es proposa que l’Ajuntament, a través de l’Àrea d’Acció Territorial del Consell Comarcal del Garraf o d’altres organismes supramunicipals, impulsi aquests criteris d’ordenació a nivell supramunicipal. 4 Regular l’accés motoritzat en els espais naturals del municipi L’aplicació del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, en el terme municipal de Vilanova i la Geltrú seria un instrument per tal de regular i restringir l’accés motoritzar en els espais naturals del municipi. Donada la propietat privada dels espais naturals del municipi, l’Ajuntament pot instar als propietaris forestals a regular l’accés motoritzat, principalment per reduir els riscos d’incendis forestals o d’altres riscos significatius. Per altra banda una vegada aprovada l’ampliació del Parc Natural del Garraf, amb 682 hectàrees de Vilanova i al Geltrú, la Diputació de Barcelona establirà un Pla d’ordenació d’usos que regularà l’accés motoritzat en tot l’àmbit del Parc.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Impulsar la neteja de restes vegetals en els boscos L’acumulació de restes vegetals de les estassades i aprofitaments forestals dels boscos presenta un risc potencial d’incendis forestals. Es important fer una catalogació dels espais forestals de Vilanova en funció del risc potencial d’incendis. Aquesta catalogació hauria de permetre discernir entre les zones forestals on cal fer-hi la neteja del sotabosc i les que, pel seu interès ecològic, s’haurien de deixar sense estassar. Quan a la neteja i estassada del sotabosc queda clar que es tracta d’una responsabilitat dels propis propietaris forestals. És important que en tots els aprofitaments forestals que es facin al municipi es prioritzi la neteja i retirada de les restes vegetals per tal de reduir el risc d’incendis forestals. També es proposa potenciar l’ADF per tal que assumeixi aquestes tasques silvícoles per a la prevenció dels incendis forestals. Com a opció a tenir en compte es planteja estudiar la viabilitat per crear una cooperativa de treball que realitzi treballs de neteja i millora dels boscos. Per tal de reduir el risc d’incendis forestals, la conservació i bon ús dels boscos i dels espais forestals, també es proposa incrementar la vigilància a través d’un servei d’agents forestals o de policia forestal. En aquesta línia l’ajuntament amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona ja han creat un servei de guaites forestals per la detecció d’incendis forestals. En general s’opina que per reduir el risc d’incendis forestals és important potenciar les actuacions preventives. 4 Minimitzar els abocaments incontrolats i les deixalles als espais rurals i forestals

del municipi La proliferació de petits abocaments incontrolats i de deixalles a les zones rurals, forestals i costaneres del municipi és un problema ambiental. Per reduir els abocaments incontrolats de runes i altres residus voluminosos cal continuar impulsant el servei de recollida domiciliada de voluminosos i la deixalleria municipal, inclús amb un servei de deixalleria mòbil que es desplaci pels barris. De manera complementària es proposa que, a partir de la creació dels policies rurals i de medi ambient (o d’altres serveis semblants), s’incrementi el control dels abocaments i es realitzin les sancions oportunes. 4 Conservar i millorar la xarxa de camins rurals i forestals del municipi És important definir i articular una xarxa de camins rurals i forestals del municipi. Actualment existeix un Pla comarcal de millora dels camins rurals que bàsicament contempla l’accessibilitat dels bombers en la extinció d’incendis forestals. Així el Pla planteja l’ampliació i formigonat dels trams més difícils de molts camins forestals existents. En aquest sentit es considera que, si bé l’accessibilitat dels bombers per a l’extinció d’incendis forestals és un tema prioritari, també cal contemplar la conservació dels camins

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


actuals (alguns tenen murs de pedra seca d’interès paisatgístic) sense plantejar tals ampliacions o formigonats d’alguns trams. Amb aquesta línia l’Ajuntament, amb l’actual revisió del pla General d’Ordenació Urbanística, regula la conservació de tots els marges i murs de pedra seca que hi hagi al terme municipal. 4 Dinamitzar el turisme rural i els itineraris de descoberta del medi Es considera important crear un seguit d’itineraris i senders pedestres per tal de donar a conèixer els valors del medi natural i rural del municipi. Aquesta actuació, que es considera important, ha d’estar relacionada amb el Pla de promoció del turisme rural que l’ajuntament contempla com una estratègia de dinamització econòmica del municipi. En aquest sentit la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística ja preveu la regulació i control del usos i les activitats en el sòl no urbanitzable, així com la rehabilitació d’antigues masies com a residències rurals. 4 Millorar la conservació dels sòls agrícoles del municipi Es considera prioritari potenciar la conservació dels espais agrícoles del municipi, tant pel seu valor paisatgístic com pel seu paper en l’augment de la biodiversitat. Per altra banda la conservació dels sòls agrícoles també té un paper destacat en l’alimentació, recuperació i conservació dels aqüífers del municipi. 4 Millorar la neteja de les platges i dels torrents del municipi Des de fa un temps l’Ajuntament disposa d’un servei de neteja de deixalles de les platges, que darrerament s’ha ampliat també amb la neteja de les lleres dels torrents i a certs trams de la costes. Es considera important donar continuïtat a aquest servei de neteja i, si es possible, ampliar la periodicitat de neteja dels marges de torrents i costes. 4 Potenciar els torrents com eixos verds de connexió entre la ciutat i l’entorn Es planteja la restauració de la riera de Sant Joan, en el tram urbà, per tal de convertir-la en un eix verd que connecti la ciutat amb l’entorn natural. L’Ajuntament ha elaborat un projecte de criteris de la restauració de la riera que s’ha presentat i discutit amb l’Associació de veïns. Actualment l’Ajuntament està treballant en el projecte urbanístic, i es preveu executar el projecte durant l’any 2001. Com a criteri general es planteja la revegetació de tots els torrents i rieres amb vegetació autòctona pròpia dels boscos de ribera i en galeria, per tal de renaturalitzar aquests ecosistemes fluvials. En aquest àmbit hi ha alguna intervenció que fa referència a un tram de la riera de St. Joan que una determinada activitat va endegar amb un tram de la llera formigonada, criteri totalment contrari al de la renaturalització del propi torrent.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . … . . . . . . . . . . . .


4 Altres aportacions realitzades A més de les aportacions fetes durant la sessió del Fòrum, es van recollir dues aportacions escrites que també es tindran en compte en la redacció del pla d’Acció Ambiental. Concretament una aportació fa referència als problemes derivats de l’activitat cinegètica i de la pesca en el terme municipal (presència de caça il·legal, pesca clandestina d’angules a la desembocadura del Foix, problemàtica del plom dels cartutxos, la brutícia de la costa per la pesca amb canya, etc.), així com també d’altres incidències negatives sobre la fauna (manca de control en espècies autòctones com la tortuga mediterrània o en la introducció d’espècies foranies, efectes negatius de l’espeleologia, etc.). Una altra aportació escrita fa èmfasis en un conjunt d’aspectes concrets que poden tenir un efecte negatiu sobre el medi ambient del municipi (impacte de les pedreres, amenaça de les praderies de posidonia per l’activitat marítima i portuària, importància de conservació dels aiguamolls de la platja llarga, etc.).

1.1. El camí cap un desenvolupament sostenible: de la Cimera de … · 2019-02-06 · AJUNTAMENT...

Documents

Transcript of 1.1. El camí cap un desenvolupament sostenible: de la Cimera de … · 2019-02-06 · AJUNTAMENT...