AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

1

1 SEGLE XIX A VILANOVA I LA GELTRÚ

1.1 CONTEXT HISTÒRIC, ECONÒMIC I SOCIAL

« Vilanova i la Geltrú és la capital de la Comarca del Garraf, situada a mig camí de les principals àrees metropolitanes (40 km de Barcelona i 45 de Tarragona). És una ciutat amb una llarga i densa història, que va obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I l'any 1274.

La ciutat polaritzadora d’un entorn territorial més ampli, sempre ha tingut un gran dinamisme econòmic, basat primer en l'agricultura i el comerç marítim de vi (segles XVIII i XIX), després, en la industrialització del sector tèxtil (segle XIX) i, per últim, en una diversificació industrial fonamentada en les grans fàbriques del metall, tèxtil i químic (primera meitat del segle XX). Actualment la ciutat manté una certa activitat agrícola, una flota pesquera de les més importants de Catalunya i al sector industrial un ràpid desenvolupament del sector terciari i de serveis. » 1

Latitud 41º 12' 3" N (41.13 N) Longitud 1º 43' 7" E ( 1.43 E)

« En el segle XVIII les comarques del vi tenen un creixement més notori que la mitjana catalana; al Garraf i al Penedès s’augmenten els terrenys dedicats a la vinya, mitjançant el desbrossament de boscos i la formació de bancals a les muntanyes.

Vilanova exporta vins a Amèrica, inclús abans de l’obertura oficial del mercat el 1778; també ven a Canàries, Rússia, Holanda, nord de França i Itàlia. Hi ha un transvasament de pescadors, que exerceixen l’ofici prop de les costes, a mariners, que recorren grans distàncies, arribant a superar en número als pagesos, cap a meitat de segle ; també augmenten en número els boters, però ambdues professions estan més condicionades a les fluctuacions del comerç exterior i per tant son més inestables que la dels pagesos. » 2

Així, les primeres indústries que s’instal·len a la ciutat van ser les derivades de l’agricultura i, lligades a l’exportació del vi i l’aiguardent, les de boteria, que es van instal·lar a la platja, junt amb els magatzems i altres relacionades amb l’exportació. Amb les cabanyes dels pescadors, van ser l’origen del barri de Mar. Paral·lelament s’estableix la industria de fabricació de vaixells, de poc calat donat que encara no hi havia el port. Els beneficis que anaven arribant d’Amèrica, del negoci del vi, es van invertir en les primeres indústries tèxtils: de cotó, de lli i de cànem. Fent menció a les matèries primeres, es van anomenar “d’indianes” i feien teles estampades.

Tota aquesta bonança econòmica, va donar pas a una classe acomodada, que comença amb els propietaris de les vinyes que inverteixen en la indústria i son alhora, productors, fabricants i comerciants. Ells van construir les masies més importants de la comarca.

1 Portal Patrimoni del Garraf. http://www.patrimonidelgarraf.cat/ 2 Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer, Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu

Balaguer (1983-85)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

2

El segle XIX fou el gran segle de la història de Vilanova i la Geltrú 3, que entra en la dinàmica de la indústria, del tèxtil i la foneria, com totes les ciutats punteres de Catalunya, amb l’avantatge del comerç per mar.

Es dona una època de prosperitat, malgrat els inconvenients: guerres civils i revoltes, les tres guerres carlines, les epidèmies i les plagues. A les guerres de Cuba, el Marroc i Filipines, hi van anar molts joves vilanovins. El 1838 s’inaugura la fàbrica Gumà, Ferrer i Cia, continuadora de la firma Roquer, Gumà i Cia, (de sis anys abans). Era de filats i teixits de cotó i fou la segona fàbrica e l’estat moguda amb vapor. L’any 1862, la Guerra de Secessió americana, impedeix l’arribada del cotó a la ciutat i provoca una crisi al sector, que es restaurarà el 1875 amb la tornada de la monarquia. La fil·loxera a França, afavoreix les exportacions catalanes. En aquest context, sorgeixen els anomenats “indianos”, poderoses fortunes fetes amb el comerç i l’anada a les Amèriques, que tindran una importància cabdal en el desenvolupament de la ciutat, pagant obres públiques que no s’haurien pogut fer amb les arques buides dels ajuntaments i en les que tampoc va intervenir l’estat, construint edificis públics i privats, planificant el creixement i impulsant l’arribada del ferrocarril, de Barcelona a Vilanova i a Valls, de la ma de Francesc Gumà i Ferran. La vida relativament plàcida i tranquil·la d’aquesta època, propicia el desenvolupament de les arts dramàtiques i de les festes populars, com ara el popular carnaval, amb les comparses, que encara es conserva. El 1880, s'inaugura "El Centro Teórico y Práctico de Artes y Oficios", la primera escola industrial de l'estat. 4 El 1887, es crea a Vilanova una de les set escoles oficials d’Arts i Oficis de l’estat, molt important per a la formació tècnica dels obrers. En aquest fet es veu l’empremta de Victor Balaguer i Cirera, aleshores ministre d’Ultramar. 5 El 1890 la fil·loxera fa malbé les vinyes de la comarca i la indústria del tèxtil està en crisi. Al començament del segle XX, les noves fàbriques ja no son del ram del tèxtil, que han anat quedant pel camí, víctimes de les diverses crisis. Ara són fàbriques industrials: paper, coles, ciment, cables, electricitat, aigües, gas. El 1912, es crea la fàbrica que més importància ha tingut per a la zona: Pirelli, S.A. 6

3 Armesto i Miró, Josep Mª (1981) Apunts històrics de Vilanova i la Geltrú. Societat

Cultural i Recreativa Gran Penya de Vng. 4 En la seva evolució esdevé Escola Industrial, Centre de Formació Professional i Escola

de Pèrits Industrials; el 1972, s’incorporarà a la UPC, juntament amb la de Barcelona,

la de Terrassa i la de Manresa. El 2003, passa a ser “l’Escola Politècnica Superior

d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú”. 5 L’Escola Oficial d’Arts i Oficis, encara existeix com a tal a la vila. 6 El 2005, passa a ser controlada per The Goldman Sachs Group Inc., que firma un acord

per a la compra de les activitats de Cables Pirelli & C.S.p.A. i crea la fundació

Prysmian Cables & Systems. Avui és líder en el ram dels cables i els sistemes d’alta

tecnologia d’energia i telecomunicacions, amb filials a 36 països, 54 plantes en 21

països, 7 Centres d’Investigació i Desenvolupament i més de 12.000 treballadors.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

3

Es construeixen els tallers de la RENFE. S’inaugura la Calibradora Mecànica i durant la guerra civil, es construeix el mercat del centre, d’estil racionalista. El 1936, durant la guerra, es crema el Registre de la Propietat i s’intenta fer-ho amb el Registre Civil, que a la fi es pot salvar. Es destrueixen i saquegen les esglésies parroquials. S’inicia un procés d’incautació, socialització o municipalització dels serveis públics, de les grans empreses i de productes bàsics com el pa.

1.2 EVOLUCIÓ I LA TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT. PLANS I EIXAMPLES

Enderrocades les muralles que envoltaven La Geltrú, la vila va créixer notablement durant els segles XVII i XVIII, sobretot cap a mar i, amb menor importància, per llevant i ponent. Amb la intensificació de la càrrega i la descàrrega de mercaderies durant els segles XVII i XVIII el barri tingué una gran prosperitat i així, al llarg d'aquest darrer segle i del següent, l'eixample de Vilanova es dirigí vers aquest sector, a través de les rambles.

En el segle XIX, neixen les zones industrials a extramurs de la vila, on abans hi havia hortes i camps. Es millora la circulació rodada per carretera, en direcció a Barcelona, Sant Pere de Ribes, Tarragona, Vilafranca i l’Arboç.

1.1 Panoràmica de Vng segle XVI

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

4

1.2.1 Nucli antic

El composen: La Geltrú, (segle XI); el Palmerar, (segle XIII); i la Vilanova Antiga, abans anomenada Vilanova de Cubelles, (segles XIV – XV). Daten de l’època medieval i quedaven dins la muralles defensives dels castells de La Geltrú i de Cubelles. 7

Les muralles i el Torrent de la Pastera, delimiten La Geltrú, Vilanova Vella i el Palmerar. Els elements arquitectònics més significatius de l’època eren el Castell de La Geltrú i algunes masies; tots ells han sofert diverses modificacions. A finals del segle XV, en aquest nucli, només es van produir petits eixamples urbans.

1.2.2 De l’Eixample Central a l’Eixample Nord

Cap a començaments del segle XVIII, hi ha nous eixamples urbans, dels quals el considerat més important és el de l’Eixample Central, perquè inicia l’apropament cap al Barri de Mar. L’any 1768, es canvia el nom de Vilanova de Cubelles per l’actual de Vilanova i la Geltrú. El 1778 es consolida el barri marítim com a nucli poblacional, mitjançant l’atorgament de llibertat de comerç amb les Amèriques, que el converteix en el centre comercial exportador. Les construccions d’aquesta època son bàsicament les esglésies, les casernes i les torres militars de defensa. Dins d’un període barroc, però seguint models classicistes austers. Josep Salvany i Juncosa, és el mestre d’obres municipal del vuitcentisme a Vilanova i la Geltrú, entre el 1858 i el 1880. Aquest segle a Vilanova, que disposa de l’economia necessària, (encara que en mans privades) es configura l’urbanisme de la ciutat, cosa que es comú arreu en aquesta època. En paraules de Bruno Zevi:

« La verdadera redención del siglo XIX se realiza en los espacios externos, es decir, en el urbanismo. Afrontando los grandes fenómenos que siguen a la revolución industrial, principalmente el fenómeno migratorio hacia las ciudades y el advenimiento de los nuevos medios de locomoción, el siglo XIX se enfrenta con los problemas del espacio ciudadano, irrumpe más allá de las murallas antiguas, crea nuevos barrios periféricos, formula los temas sociales del urbanismo en el sentido moderno de la palabra, construye las ciudades -jardín. La grandeza de esta aportación es tan decisiva que, si nosotros hubiésemos intentado esbozar aquel "saber ver el urbanismo" que el público necesita tanto, este despreciado siglo XIX, contra el cual se encarnizan historiadores y críticos, constituiría quizás el mayor capítulo en la historia de las edades sucesivas de los espacios externos. »

8

El nou urbanisme, inclou l’enderroc de les muralles medievals, com en d’altres ciutats, i el traçat i posterior perllongació de la Rambla Principal, fins arribar al barri de Mar. Mentre a Barcelona es discuteix el Pla Cerdà, a Vilanova i la Geltrú, Gumà i Ferran traça el pla d’eixample del 1876, unint definitivament el nucli antic amb el barri de Mar i incloent la construcció del port.

7 Al Pla General, Zona del Casc antic, (clau 1), nucli fundacional de la ciutat actual. 8 Zevi, Bruno (reimpreso 1981) Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación

espacial de la arquitectura. Barcelona: Poseidón, cop. 1976.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

5

Els trets generals d’aquest pla son: la creació de la quadrícula d’edificació, amb la visió del futur creixement de la ciutat. No incloïa, en canvi, el pas del ferrocarril, ni les amplies instal·lacions relacionades: tallers, tinglados i vies, ni tampoc la ubicació de la gran fàbrica Pirelli, la qual cosa va demanar fer-hi adaptacions al projecte, que malgrat tot es va complir en les directrius bàsiques.

En l’època noucentista, l’arquitecte municipal és Josep Mª Miró i Guibernau. Entre els anys 20 i 30 es va omplir la trama urbana de les principals rambles de la ciutat i al voltant dels nuclis vells. El tipus més habitual d’edificació eren els habitatges entre mitgeres de planta baixa i planta baixa i pis.

També es van construir: el ferrocarril i l’estació¸ l’escorxador, la Biblioteca-Museu Victor Balaguer, la Paperera, el Pòsit Vell de la Confraria de pescadors, els jardins i el parc de Gumà i Ferran; la ciutat-jardí de Ribes Roges i del Turó de Sant Gervasi, a la façana marítima.

El 1881 s’inaugura la conducció d’aigües des de Santa Oliva i s’instal·la l’enllumenat públic, primer a gas i després elèctric. S’extenen les edificacions de ciment i ferro.

Ja en el segle XX, es produeix el desenvolupament urbanístic de la zona marítima, els barris perifèrics i la ronda, ordenats per diferents plans:

« La platja de Vilanova començà a urbanitzar-se pels anys vint, amb la construcció de les urbanitzacions de Ribes Roges (1910-19) i de Sant Cristòfol (1920); també en aquesta època s'obrí el primer pas directe a la platja (1924), i es construïren algunes cases al passeig del Carme i l'edifici del Pòsit de Pescadors.

El canvi de fesomia que experimentà la vila a partir de la dècada del 1950 és tipificat urbanísticament per la prolongació de la Rambla fins a la mar, l'embelliment del Passeig Marítim, el pas de la carretera per la Rambla Transversal i la formació del barri de Sant Joan, seguint l'eix de l'avinguda que avui s'anomena de Francesc Macià, que va des de la plaça de la Vila fins a l'antic Camí Molinant. Finalment, el barri del Tacó és situat a septentrió del nucli antic de Vilanova, vora la carretera de Vilafranca. Actualment, la part ed ificada del nucli urbà de Vilanova i la Geltrú s'estén, per la banda de la costa on hi ha el Passeig Marítim, des de Sant Cristòfol fins a les roques de Sant Gervasi, en una longitud d'uns 2 km, mentre que per la part septentrional és urbanitzat des de Sant Joan fins a la Creu del Xirivia tot seguint la ronda Ibèrica. »

9

El 1981 es redacta el primer Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). El vigent Pla General d'Ordenació de Vilanova i la Geltrú, fou aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya en sessió de 20 de maig. El 1987 es redacta el Pla Especial i Catàleg del PGOU. Un pla innovador, si tenim en compta que fins el 1993 no es va fer la Llei del Patrimoni de Catalunya. Inclou un extens estudi de la història de la vila i estableix els elements d’importància patrimonial: edificis, jardins, conjunts urbanístics, masies i torres de defensa. El 1995 el Pla Parcial (PP) del Llimonet. Per la banda oest del Tacó preveu la urbanització dels sectors del Llimonet que, un cop acabats, facilitaran les connexions amb el centre de la ciutat. Aquesta urbanització, a més a més, implica un nou tractament de l’avinguda de Vilafranca del Penedès, que enllaçant amb la carretera que porta a aquesta ciutat, fins ara quedava desplaçada del nucli urbà.

9 Enciclopèdia Catalana. http://www.enciclopedia.cat/

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

6

El 2001 es fa la Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU). La vila te 54.230 habitants i 20.154 habitatges. El pas a ciutat de més de 50.000 habitants li dona nous drets a subvencions especials del govern de la Generalitat. El 2002 es redacta el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Pirelli Mar. l'Eixample de Mar, sector residencial resultant de la transformació urbana que s’ha de produir en el sol que ocupa la fàbrica Pirelli Cables y Sistemas, S.A. per tal de deslliurar a la ciutat de la barrera que suposen aquestes edificacions, situades a la zona més privilegiada del punt de vista comercial i turístic. La fàbrica es trasllada a la zona industrial de la Masia d’en Notari, després de llargues negociacions, sense aturar la productivitat de l'empresa. El 2003 el Pla Parcial (PP) Sector Polígon Sant Jordi. Preparació de sol per a la construcció d’edificis d'habitatges i altres usos previstos, en una àrea molt cèntrica. Les diferents etapes de creixement de la ciutat han tingut lloc en altres àrees. En aquest indret ens trobem que el límit del nucli de La Geltrú és quasi bé el mateix que a l’època medieval. Es per això que el Sector Sant Jordi, obrirà cap a l’exterior aquesta zona i permetrà millorar la seva comunicació, així com accedir a les àrees verdes i de lleure projectades al Pla Parcial. La ocupació d’aquesta zona, així com la de l’Eixample de Mar, s’ha vist frenada per la crisi actual, quedant encara edificis sense acabar. El 2006 el Projecte Integral del Nucli Antic (PINA). Els projectes d'intervenció tenen l'objectiu de millorar barris i àrees urbanes que, per les seves característiques, requereixen una atenció especial, des del punt de vista urbanístic, social, econòmic i ambiental. Incorpora el Fons de foment “Llei de Barris” que es crea com un instrument financer de la Generalitat destinat a la rehabilitació i la promoció específica d’aquests barris i àrees urbanes. Inclou els Projectes Eixos, que reestructuren els carrers d’aquest centre històric. En aquesta zona es troba el conjunt catalogat Casa Mir. El 2007 l’Eixample Nord, amb una superfície de 105 hectàrees, recollia en el Pla General de 1981; ara s’inicien els tràmits per al seu desenvolupament. Essent una part important del municipi s’estimà convenient la realització d’un concurs d’idees. El 2008 el Pla de Millora Urbana del Nucli Antic (PMU NA). Promogut per l’Ajuntament, afronta la problemàtica urbanística existent i orienta el procés de renovació urbana que s’impulsa com a part del programa municipal. L’àmbit és sensiblement diferent respecte del Projecte Integral del Nucli Antic (PINA), que no inclou la Geltrú i, en canvi, s’amplia notablement per la banda de ponent fins arribar al carrer Pare Garí. Aquest pla també afecta al conjunt catalogat Casa Mir. El mateix any, es fan els Estudis preliminars per a la redacció del Pla de Millora Urbana del Barri de Mar, amb la futura remodelació d'una part de la façana marítima. Contempla plantejar la continuació de la urbanització del passeig marítim tenint en compte el Pla Especial del Port, amb la nova plaça del port, les propostes derivades del concurs d’idees del Front Marítim, amb l’avantprojecte i projectes corresponents i el tractament que cal donar a la platja del Far, al turó de Sant Cristòfol En els darrers deu anys, s’ha produït un esclat de població, (nouvinguts de la gran ciutat i també immigrants de diferents països) paral·lel al seu creixement urbanístic i a les millores en la comunicació amb Barcelona, per carretera i per ferrocarril Així, el 2009, la vila ja te 65.890 habitants i 33,99 km² d’extensió. És el municipi i capital de la comarca del Garraf. Té el tercer port en importància de Catalunya i una estació nàutica. Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com Autopista Pau Casals, o pels barcelonins, l’autopista del Garraf, i la connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders - Maçanet de la Selva). Està agermanada amb: Vila-real (País Valencià), Matanzas

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

7

(Cuba) i Mérignac (França). Aquests mateix any, l'edifici de calderes de l'antiga fàbrica Pirelli s'adequa per a la seva futura utilització. Aquest és el darrer testimoni existent de l'antiga Fàbrica Pirelli. Actualment ha quedat integrat en el nou parc de Baix-a-Mar, un espai que va des de la rambla de Lluís Companys fins a la rambla de la Pau. El 18 de febrer de 2010, s’inaugura l’exposició “L’Eixample Nord” al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona, i es fan parlaments entre els membres representants del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, els de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i els del mateix Col·legi.

Una dies abans s’havia resolt el Concurs d’Idees, punt de partida del desenvolupament urbanístic de l’eixample més important de la ciutat que, per la seva dimensió, ambició i potencial urbà, es considera que està cridat a tenir, durant el segle XXI, un paper homologable al que va suposar l’Eixample Gumà a finals del segle XIX. Hi va haver una taula rodona, moderada per Carles Llop, director del Departament d’Urbanisme i Ordenació de Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la intervenció dels set equips d’arquitectura que es van presentat al concurs.

Plans urbanístics que afecten al conjunt Casa Mir

1.2 Panoràmica de Vng 2004

Casa Mir

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

8

Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-artístic Natural de Vng, octubre 1987 (al subcapítol 1.2.3 següent)

Pla General d’Ordenació (PGO), maig 1981. Revisió, maig 2001. Modificacions, març 2005

Pla Integral Nucli Antic (PINA), octubre 2006

Pla de Millora Urbana del Nucli Antic (PMU NA), desembre 2008

Pla general d’ordenació urbana (PGO) 10

Normativa d’aplicació PGO

Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme (DOGC núm. 4436, de 28-07-2005, pp. 23360-23398)

Normes Urbanístiques - Ordenança de tipologia i composició arquitectònica - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú - Desembre 2008

Classificació i qualificació del sòl

1.3 Del plànol D. Programa d’actuació

La zona del Pla Especial del Casc Antic, hi te previstes actuacions en vialitat (A1) i en sòl urbà (F1.9). És tracta de sòl urbà consolidat.

Pla integral nucli antic (PINA) 11

La proposta del Projecte d’Intervenció Integral Nucli Antic de Vilanova, presentat amb data d’octubre de 2006 per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al denominat “Programa de Barris” de la Generalitat de Catalunya inclou un document de síntesi i un pressupost de les intervencions.

10 http://www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/ 11 http://www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

9

De la zona del Conjunt Casa Mir Eix 4

1.4

Estat inicial carrer de Sant Josep

1.5 1.6

Projecte finalitzat Rambla de Sant Josep (2011)

1.7 1.8 1.9 1.10

Cita de Francesc Macià davant de l’espai Plataforma de Serveis Equipament Apol·lo que va ocupar la casa natal, 2011 (a l’espai que va ocupar el teatre) 2011

1.11 1.12 1.13

Teatre Apol·lo (1901-2005) desaparegut en un incendi

Casa Mir

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

10

Pla de millora urbana del nucli antic (PMU) 12

Se segueixen els criteris establerts en el document d’Avanç de maig de 2007, d’acord amb les determinacions del planejament general vigent (PGO), especialment per a la zona de Nucli Antic (clau 1), regulada pels articles 110 a 115 de les normes urbanístiques. L’abast dels treballs a realitzar ve donat per:

a) La necessitat de donar resposta a les determinacions del Pla General de 2001, tenint en compte els canvis físics i modificacions que s’han produït des de la seva aprovació, i la de l’Avanç del Pla especial elaborat l’any 1999.

b) La compatibilitat de les propostes d’ordenació amb l’estructura viària i les xarxes de serveis existents o previstos i, en el seu cas, les alternatives per a nova implantació.

c) La actualització de la informació urbanística existent. d) La voluntat municipal d’iniciar un procés de renovació i dinamització urbana en l’àmbit del

Nucli Antic de la vila. e) La coordinació d’aquest procés amb la execució en curs del Projecte d’Intervenció Integral

del Nucli Antic aprovat per la Generalitat de Catalunya.

Marc legal del PMU

La redacció del PMU respon al marc legal constituït per la Llei d’urbanisme de Catalunya (LU), el seu Reglament (RLU) i demés legislació urbanística d’aplicació:

a) Legislació urbanística catalana

b) Legislació urbanística estatal

c) Legislació i normativa sectorial

- Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i refosa per Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (LU).

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme (RLU).

- Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’urbanisme.

- Decret 166/2002, d’11 de juny, pel qual s’aprova la taula de vigència de les disposicions afectades per la llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

- Llei 18/2005, de 27 de desembre d’equipaments comercials (LEC) Decret 146/1984, de Mesures d’adequació a l’ordenament urbanístic de Catalunya, que no contradigui la LU.

- Decret 303/1997, de mesures per facilitat l’execució urbanística, que no contradigui la LU.

- Decret 308/1982, de protecció de la legalitat urbanística, en allò que no contradigui la LU.

12 http://www.vilanova.cat/html/tema/urbanisme_i_habitatge/

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

11

1.14 Situació Casa Mir al PMU

De la zona del Conjunt Casa Mir Itinerari 3

1.15 Proposta Rambla de Sant Josep (carrers de Sant Josep, Hospital, Ametller i Joaquim Mir)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

12

1.2.3 Pla i Catàleg de Vilanova i la Geltrú

Introducció

Des d’octubre de 1931 que es va escriure la Carta d’Atenes sobre la conservació dels monuments d’art i història, s’han escrit nombrosos manifestos i cartes per potenciar i conscienciar la humanitat de la necessitat de conservar el nostre patrimoni històric, social i cultural.

« 1. Que todos los Estados, o bien las instituciones creadas en ellos y reconocidas como competentes para tal fin, publiquen un inventario de los monumentos históricos nacionales, acompañado por fotografías y notas.

2. Que cada Estado cree un archivo donde se conserven los documentos relativos a los propios monumentos.» 13

És una ideologia que comença al segle XX, amb les noves maneres de veure i valorar les coses, (antigament no s’havia donat mai aquesta importància al patrimoni) i neix de la preocupació pel deteriorament, la destrucció i, en definitiva, la pèrdua final dels elements valuosos per un motiu o per un altre. La Llei del Patrimoni Cultural Català, l’aprovà el Ple del Parlament, el 17 de setembre de 1993.

« L’empremta del passat abraça un nucli històric ampli que arrenca bàsicament del desenvolupament urbanístic de final del segle XVIII, coincidint amb l’impuls del comerç a Catalunya, i es consolida plenament a mitjan segle XIX. L’essència i, per tant, la ide ntitat del centre històric es fonamenta en les tipologies constructives, decoratives i urbanístiques d’aquest període extens i en els elements que les configuren (edificis, monuments, capelles, fonts, fanals, etc). A mitjans del segle XIX un seguit de processos històrics (desamortitzacions, arribada del capital portat pels indians, desenvolupament industrial) va afavorir a Vilanova el desenvolupament d’un tramat urbà que seguia el model de les grans ciutats, ordenant -se a partir d’uns llenguatges urbanístics nous i cercant l’expansió en direcció al mar i a la futura estació de ferrocarril. »

14

El 3 de novembre de 2009, en la primera jornada del cicle Gestió i Intervenció en el patrimoni arquitectònic municipal, de la Diputació de Barcelona, es va fer la reflexió: Els inventaris i catàlegs en la gestió del patrimoni arquitectònic municipal. El perquè dels inventaris de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental com a documents de diagnosi previs al plantejament municipal, a càrrec de Raquel Lacuesta Contreras, Cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió.

Els diferents apartats o blocs en què s’estructura el contingut de les fitxes individualitzades d’inventaris i catàlegs són els següents:

Bloc 1. Dades biogràfiques de l’element Bloc 2. Dades urbanístiques Bloc 3. Dades jurídiques Bloc 4. Dades d’identificació i característiques actuals Bloc 5. Valoració i propostes Bloc 6. Dades històriques Bloc 7. Bibliografia i documentació

13

De la Carta d’Atenes, 1931 14 Del Manifest per a la conservació del patrimoni cultural de Vng. UNESCO Garraf, 2007

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

13

Del Pla i Catàleg de Vilanova i la Geltrú 15

El primer Pla Especial i Catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, actualment vigent, Pla Especial dins del Pla General d’Ordenació Urbana que es va aprovar per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, el 25 de març de 1987. Al conjunt catalogat d’aquest projecte, li afecten els següents apartats:

PART 1. Apartat 5. Els béns catalogats i els elements d’inventari

Obres d’arquitectura (clau A). Edificis qualificats pel PGOU Conjunts urbanístics (clau C). Eixample Central. Subzona “Area Central” (clau 3a)

Estableix normativa especial respecte a les zones clau 1, 2 i 3:

Valor arquitectònic Valors històrics Valors ambientals Altres valors

La documentació d’aquest Pla es composa de:

DOCUMENT 1. Memòria descriptiva i justificativa DOCUMENT 2. Estudis complementaris DOCUMENT 3. Normes urbanístiques DOCUMENT 4. Catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vng. base

informativa, valoració i protecció DOCUMENT 5. Estudi econòmic-financer i programa d’actuació DOCUMENT 6. Plànols guia DOCUMENT 7. Annexes

Del DOCUMENT 1. Memòria descriptiva i justificativa

La normativa vigent sobre protecció del Patrimoni quan es va signar el Pla, era la Llei 13/85 de 25 de juny sobre Patrimoni Històric Espanyol que substituí la Llei de 13 de maig de 1933. També un conjunt de disposicions de la legislatura urbanística, articles 17.1, 18, 19, 21 i 25 de la Llei del Sol i 78 i 86 del Reglament de Planejament. La Llei 13/85, en l’article 14.2, defineix com a integrants del Patrimoni Històric Espanyol, diferents elements, dels quals, l’objecte d’aquest treball és dins del grup c) Conjunt històric, integrat per dos edificis i un jardí. Apunta els segles XVIII i XIX, com la base socioeconòmica del creixement vilanoví i el segle XIX, de la formació urbana de la ciutat, comentant el que ja s’ha dit a l’apartat anterior De l’Eixample Central a l’Eixample Nord. Respecte dels arquitectes de la ciutat construïda, fa esment que, a partir de la segona meitat del segle XIX la construcció de la ciutat comença a tenir un veritable control municipal, al menys pel que fa a les formes exteriors i la majoria de les obres aniran acompanyades del projecte de la façana signat per un mestre d’obres o, posteriorment, per un arquitecte. D’aquesta manera van aconseguir unificar la fesomia de la ciutat, reformant les façanes per incorporar-les a l’estil classicista imperant i esdevingut popular.

15

Normativa urbanística Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: Pla Especial i Catàleg, 1987

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

14

Del DOCUMENT 2. Estudis complementaris

Els capítols que el composen:

CAPÍTOL I. Disposicions generals CAPÍTOL II. Disposicions comunes dels béns del catàleg CAPÍTOL III. Disposicions particulars de les obres d’arquitectura CAPÍTOL IV. Disposicions particulars dels monuments i mobles urbans CAPÍTOL V. Disposicions particulars dels espais verds CAPÍTOL VI. Disposicions particulars dels conjunts urbanístics CAPÍTOL VII. Disposicions per als elements de l’inventari CAPÍTOL VIII. Disposicions addicionals CAPÍTOL IX. Disposicions transitòries

Ens parla de les competències, els instruments, de les activitats de l’Ajuntament quan a les iniciatives dels particulars, del procediment per a la inclusió en el Catàleg, de la creació de la Comissió de Patrimoni i la seva actuació, i defineix les àrees de protecció. Art. 13 Activitats de l’Ajuntament quant a les iniciatives dels particulars

Els particulars, propietaris o usuaris legítims dels béns del Catàleg podran instar raonadament a l’Ajuntament els següents ajuts i col·laboracions:

- Auxilis econòmics per a la conservació del patrimoni quan a les despeses a fer amb aquesta finalitat excedeixen de les que estaria obligat en virtut del deure general de conservació que correspon a la propietat, d’acord amb l’article 181 de la Llei del Sol.

- La col·laboració en l’execució d’obres d’embelliment o millora dels bens de Catàleg, que siguin degudament justificades, i en la mesura i ordre que permetin els plans municipals d’inversions en aquest sector.

- La prestació d’assessorament tècnic i artístic per a l’elaboració i execució de projectes d’obres i urbanització tendents a la protecció i millora dels béns del Catàleg.

- El reconeixement d’excepcions i desgravacions tributàries pels immobles catalogats, dins els límits que permeti la legislació, i sempre que es donin les c condicions previstes en aquesta normativa, adoptant, en el seu cas, les corresponents Ordenances Municipals.

- Eximir del pagament de Taxes derivades de la sol·licitud de llicència d’obres, sempre que aquesta contingui com a mínim les actuacions preceptives previstes en aquesta normativa, d’acord amb la legislació vigent, adoptant, en el seu cas, l’Ordenança corresponent.

- La instal·lació de mesures especials de seguretat o serveis de protecció per garantir la protecció de béns del Catàleg.

- La prestació de serveis auxiliars com la vigilància, neteja, enllumenat i d’altres serveis públics, sempre que es tracti de béns del Catàleg oberts al públic.

- L’esfera de drets dels particulars quedarà afectada per les limitacions establertes en la Llei 13/85 de 25 de juny sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Art. 32 Definició de les categories de Protecció

- Categoria de Manteniment (M):

Un element de les parts de l'àrea de protecció s'inclourà en la categoria de Manteniment, quan per a aquest es prescrigui que resti en el mateix estat actual, sense que s'alteri, malmeti, destrueixi o es perdi, admetent-se sobre ell exclusivament aquelles accions constructives definides com Consolidació, Reparació, Restitució, Enderroc, Instal·lació i Desbrossament.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

15

- Categoria de Respecte (R):

Un element de les parts de l'àrea de protecció s'inclourà en la categoria de Respecte quan per a aquest es prescrigui la contemplació de les lleis compositives, estructurals, formals o tipològiques en el desenvolupament de les accions constructives definides com Consolidació, Reparació, Restitució, Enderroc, Instal·lació, Reforma, Ampliació i Desbrossament.

- Categoria de Substitució (S):

Un element de les parts de l’àrea de protecció s'inclourà en la categoria de Substitució quan per à aquest es prescrigui la possibilitat de ser reformat o substituït, sempre i quan no es malmeti la resta d'elements de la mateixa àrea de protecció que estiguin inclosos en les categories de Manteniment o de Respecte, admetent-se totes les accions constructives de finides. Art. 33 Accions constructives

- Restitució:

S'entén per Restitució tota acció constructiva destinada a retornar a l'estat i/o forma que abans tenien els elements de que es composa cada una de les parts de l'àrea de protecció que han desaparegut, sense que l'acció signifiqui cap alteració dels seus valors actuals i dins el respecte a la seva pròpia evolució al llarg de la història.

Art. 35 Accions funcionals

- Adaptació:

S'entén per Adaptació tota acció funcional encaminada a fer possible que l'àrea de protecció pugui continuar desenvolupant correctament la seva actual activitat, d'acord amb les característiques i les necessitats que impliqui la pròpia evolució dels usos. Per a aquesta acció funcional poden ser necessàries accions constructives diverses, les quals en cap cas podran malmetre els valors reconeguts de l'àrea de protecció. En tot cas, s'entén que aquesta acció funcional comporta el manteniment de l'ús actual.

- Reutilització:

S'entén per Reutilització tota acció funcional encaminada a fer possible que una àrea de protecció desenvolupi accions compatibles amb la seva estructura física, encara que aquestes no siguin les actuals o les que històricament havia desenvolupat l'àrea de protecció. Per a aquesta acció funcional poden ser necessàries accions constructives diverses, les quals en cap cas podran malmetre els valors reconeguts de l'àrea de protecció.

Art. 37 Formes d'actuació

- Restauració:

S'entén per Restauració aquella forma d'actuació encaminada a retornar l'àrea de protecció al seu estat original, sense perjudici de considerar la seva evolució al llarg de la història. Aquesta forma d'actuació comporta que l'actitud de l'arquitecte davant l'àrea de protecció sigui de neutralitat, en l'enteniment que les arquitectures a restaurar tenen per elles mateixes una lògica sobre la que no s'hi ha de superposar cap discurs diferent, i que les operacions a realitzar tindran sempre més valors tècnics que no creatius. La forma d'actuació definida com a Restauració comporta la preservació de la memòria arquitectònica de l'àrea de protecció, no considerant-se dins aquest concepte les actuacions que no siguin recolzades per l'anàlisi dels testimonis gràfics i/o documentals de les parts o els elements a restaurar.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

16

Aquesta forma d'actuació pot comportar totes o algunes de les accions constructives definides com Consolidació, Reparació, Restitució, Enderroc, Instal·lació i Desbrossament, així com alguna de les accions funcionals definides com Adaptació o Reutilització.

- Intervenció Projectual:

S'entén per Intervenció Projectual aquella forma d'actuació encaminada a recuperar formalment i funcionalment l'àrea de protecció amb els valors que se li han reconegut, mitjançant els procediments adequats i sense renunciar ni a la lectura crítica de les arquitectures a intervenir, que permetrà el diàleg de la intervenció amb les preexistències, ni a la utilització d'un llenguatge propi dins la unitat del projecte. Aquesta forma d'actuació pot comportar totes o algunes de les accions constructives definides com Consolidació, Reparació, Restitució, Enderroc, Instal·lació, Reforma, Ampliació i Desbrossament, així com alguna de les accions funcionals definides com Adaptació o Reutilització. Art. 42 Definició de les parts de l'àrea de protecció

Es defineixen com parts de l'àrea de protecció les següents:

a) Edifici principal, que és la construcció més important de l’àrea i l’origen de les mesures de protecció.

b) Edificis complementaris o addicions, que són aquelles construccions menors que incideixen positivament o negativament sobre l'edifici principal.

c) Espai lliure, que és l’àmbit relacionat i/o depenent de l’edifici principal, exent generalment de construccions.

d) Entorn, que és l’espai al voltant de l’edifici principal on qualsevol acció repercuteix sobre aquest.

Art. 43 Definició dels elements de les parts de l’àrea de protecció

Els elements de les parts de l'àrea de protecció són els que segueixen:

a) Edifici principal:

- Volumetria: S'entén per volumetria l'espai que té com a límits les superfícies exteriors de l’edifici.

- Coberta: S'entén per coberta la superfície de cobriment superior de l’edifici, incloent:

la forma com a aparença externa el material com a naturalesa física de les matèries utilitzades el color com a qualitat visual dels materials que no és la forma

- Façanes: S'entén per façanes els paraments que limiten el volum exterior de l’edifici,

incloent:

la composició com a combinació dels diferents elements dins d'una geometria (eixos, alineacions de dintells i/o ampits, degradació d'obertures, proporció buit - ple, seriació, etc.)

els oficis com a parts realitzades expressament per artesans com el fuster, el ferrer, el pintor, el picapedrer, el ceramista, etc.

el material corn a naturalesa física dels matèries utilitzades

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

17

la textura corn a qualitat referida als acabats superficials resultants dels materials utilitzats

el color com a qualitat visual dels materials que no és ni la forma ni la textura

- Estructura portant: S'entén per estructura portant el conjunt dels elements constructius que són necessaris per garantir l'estabilitat de l’edifici.

- Estructuració funcional: S'entén per estructuració funcional tot el que fa referència a la

composició arquitectònica en planta i en secció de l’edifici.

- Espais interiors: S'entén per espai interior els àmbits o successió d'ambients continguts dins de l’edifici i limitats pels paraments exteriors.

- Tractament dels espais interiors. S’entén per tractament dels espais interiors, la manera

d’intervenir en l’espai quant a:

els elements de composició com a conformadors de l’espai els oficis com a parts realitzades expressament per artesans com el fuster, el ferrer, el

pintor, el picapedrer, el ceramista, etc el material com a naturalesa física de les matèries utilitzades la textura com a qualitat referida als acabats superficials resultants dels materials

utilitzats el color com a qualitat visual dels materials, que no és ni la forma ni la textura b) Edificis complementaris o addicions:

Els mateixos punts que a) excepte el punt Tractament dels espais interiors.

c) Espai lliure (exclusivament per a les obres d’arquitectura situades dins la trama urbana):

Relació: S’entén per relació la connexió existent entre l’espai lliure i l’edifici principal. Organització: S’entén per organització la forma o composició amb la qual està distribuït

l’espai lliure. Elements: S’entén per elements tots els possibles complements de l’espai lliure situats

segons l’organització d’aquest (fonts, vegetació singular, glorietes, pèrgoles, etc.).

Art. 44 Normes per als entorns

4. Els entorns dels bens catalogats no inclosos en els apartats 1, 2 i 3 d'aquest article s'adaptaran en general a les prescripcions que el Pla General precisa per a cada una de les zones o sistemes en que s'emplacen i especialment a les prescripcions especifiques detallades en la Fitxa nº 7.

En tot cas les edificacions situades en aquests entorns adoptaran criteris compositius, materials i colors que no malmetin els valors del be catalogat.

Art. 50 Definició dels elements de les parts de l’àrea de protecció

Els elements de les parts de l’Àrea de protecció poden ser els que segueixen, sense cap perjudici d'incorporar elements específics de cada espai urbà.

a) Volumetria. b) Trams de façanes:

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

18

- Composició: S’entén per composició la combinació dels diferents elements dins d'una geometria (eixos, alineacions de dintells i/o ampits, degradació d’obertures, proporció buit-ple, seriació, etc.).

- Oficis: S'entén per oficis aquelles parts realitzades expressament per artesans com el fuster, el ferrer, el pintor, el picapedrer, el ceramista, etc.

- Material: S'entén per material la naturalesa física de les matèries utilitzades. - Textura: S’entén per textura la qualitat referida als acabats superficials resultants dels

materials utilitzats. - Color: S’entén per color la qualitat visual dels materials, que no és ni forma ni textura.

c) Espai públic:

- Ordenació: S’entén per ordenació de l'espai públic la,disposició que aquest adopta tant en planta corn en secció.

- Mobiliari: S’entén per mobiliari el conjunt d'elements m45bils que puguin estar presents en l'espai urbà corn faroles, bancs, papereres, etc.

- Vegetació: S’entén per vegetació el conjunt d'elements vegetals -arbres, plantes, etc.- que

puguin estar presents en l'espai urbà. - Pavimentació: S’entén per pavimentaci6 el revestiment de pedra, rajoles, formigó, asfalt o

d'altre material que cobreix el sol de l'espai urbà catalogat.

Art. 51 Condicions específiques d’intervenció

1. Qualsevol intervenció en la textura i el color de les façanes incloses en l’àrea de protecció de l'espai urbà denominat "Plaça de la Vila" serà unitària, no admetent-se intervencions en la textura i el color que incideixin exclusivament en parts de les façanes protegides.

2. No s'admet cap rètol que es situï en els paraments de façana N. i S. denominats en el present Pla Especial "tram de façana A i B”.

3. Qualsevol intervenció en la textura i el color de les façanes incloses en l’àrea de protecció de qualsevol espai urbà s’adaptarà a les preexistències, prenent corn a model la tex tura i el color de les obres d'arquitectura en ell emplaçades.

Art. 54 Delimitacions

1. Es delimita corn a conjunt urbanístic "Eixample Central" la part de la ciutat que el Pla General defineix corn a "Subzona Area Central" (Clau 3a), incorporant al conjunt urbanístic els equipaments i espais públics situats a l'interior del perímetre que la zonificació determina i/o en el límit d'aquest perímetre.

Art. 55 Condicions complementàries

Amb la finalitat d'aconseguir els objectius que el Pla General defineix per a la zona de Conservació (Clau 3), s'estableixen condicions complementàries d'ordenació i d'edificació per als conjunts urbanístics definits. Aquestes condicions fan referència especialment a la composició i tractament de les façanes de les edificacions i al disseny, tractament i materials dels elements d'urbanització i senyalització dels carrers i espais urbans. En tots aquells aspectes no tractats en aquesta normativa seran d'aplicació els criteris i prescripcions que defineix el Pla General d'Ordenació Municipal.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

19

Art 60 Condicions complementàries d'ordenació i d'edificació per al conjunt urbanístic “Eixample Central”

1. No s'admeten en cap cas reculades o retrocés de l'edificació respecta a l’alineació de vial o a les parets mitgeres.

2. Quan a conseqüència de diferents alçades, profunditats edificables o d'altres causes puguin aparèixer mitgeres al descobert, aquestes s'hauran d'acabar corn una façana més de l'edifici, anant corn a mínim arrebossades i pintades, evitant els paraments de fibrociment.

3. En la composició de la façana de les edificacions a substituir o reformar, es tindran en compte

les següents prescripcions: a) Les obertures es composaran segons eixos verticals. b) La proporció de les obertures de les plantes pis serà proporcional i decreixent. c) La longitud de les obertures de la planta baixa no superarà en cap cas el 60 % de la

longitud total de la façana. d) La longitud de les obertures de les plantes pis no superarà en cada planta el 50 % de

la longitud total de la façana. e) El vol de la cornisa estarà compres entre 0,20 m. i 0,40 m. f) La façana serà plana, predominant el balcó con a únic cos sortint admès. g) La façana tindrà un tractament unitari, no admetent-se variacions a la planta baixa per

distingir diferents usos o activitats que distorsionin la lectura global de la façana.

S'estableixen corn a models compositius per a les substitucions i reformes d'edificis inclosos dins el conjunt urbanístic les façanes dels edificis que aquest Pla Especial i Catàleg ha inclòs com a "Obres d'arquitectura" o com a "Elements d'Inventari". 4. Es recomana el manteniment dels arcs de mig punt o rebaixats de pedra i dels balcons

construïts amb entramat de ferro i sota-llosana de ceràmica, així corn de tots aquells elements singulars de valor històric i ambiental, com són les capelles, les plaques commemoratives, els guarda-rodes o d'altres. En tot cas, de no produir-se aquest manteniment, s’adjuntarà a la sol·licitud de llicència un reportatge fotogràfic de l'edifici a substituir i dels seus elements més significatius de valor histèric (dades, escuts i d'altres).

5. Els materials i els elements d'ús constructius que s’utilitzin a l’exterior dels edificis s’adaptaran a l’entorn on aquests s’emplacin, de forma que en cap cas resultin discordants respecte a les preexistències.

Els materials i elements obligats són els següents:

Ús obligat - Pedra natural a brancals, arcades, ampits, dintells i sòcols. - Acabats de façana de color clar en la gama terrosa. - Baranes i reixes de ferro forjat o fos paral·leles a la façana, de disseny senzill. - Fusteria de fusta pintada. - Cobertes de teula àrab de color tradicional. - Persianes de llibret i enrotllables de corda. - Cornises. - Llosanes de balcó acabades amb motllura decreixent en la seva part inferior.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

20

De les fitxes del Catàleg. Conjunt Casa Mir

1.32 Fitxa A-55 Casa Mir

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

21

De la zona del Conjunt Casa Mir

1.16 Ortofoto del plànol de la ciutat

1.17 Del plànol d’emplaçament d’aquest projecte

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

22

Les grans construccions dels segles XVII i XVIII que cita el Pla i Catàleg, son totes molt properes al conjunt Casa Mir i dins de la zona Eixample Central:

El Campanar de Sant Antoni Abat L’Esglèsia de l’Hospital de Sant Antoni Abat (els Josepets) Les Casernes

Al seu entorn més immediat hi trobem (fig. 1.17): Bens catalogats (A) Són obres d’arquitectura amb protecció específica. Elements d’Inventari (I) Són aquells elements on no s’aplica cap tipus de protecció física, ja sigui perquè mantenen uns valors secundaris, ja perquè son de difícil actuació, o per altres causes, però que des d’un punt de vista cultural i un treball d’aquestes característiques fa necessària la seva menció.

1.18 A-115 Torre de la Inmortalitat 1.19 A- 47 Casa del Capellà

1.20 A- 45 Església dels Dolors (Josepets) 1.21 A- 46 Hospital Comarcal Sant Antoni Abat

1.22 Conjunt Josepets

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

23

1.23 Masia Can Rosich 1.24 A-20 Casa Joaquim Sadurní (edifici singular no catalogat) (Cal Samfaina)

1.25 A- 55 Conjunt Casa Mir

1.26 I-31 Centre d’art contemporani La Sala 1.27 A-24 Casa Samà

1.28 Façana Can Papiol 1.29 Tanca jardí Can Papiol

A-17 Museu Romàntic Can Papiol

(actualment en obres de rehabilitació estructural i restauració)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

24

Revisió del Pla i Catàleg de Vilanova i la Geltrú

El passat 2009 l’equip format per Manel Claver, Raquel Lacuesta, Jaume Marsé, Josep Mª Pujol i Imma Vilamala, inicià la redacció de l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Vilanova i la Geltrú, a instàncies de la Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i l’ Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb vistes a renovar el Pla i Catàleg vigent de 1987. A hores d’ara es pot donar per acabat i s’ha passat a la redacció del nou Pla.

També s’ha iniciat l’estudi de la Carta de colors de la vila, que servirà per establir els colors que li donen la personalitat i afegir-la a la normativa que afectarà al patrimoni, tant als edificis com als conjunts urbanístics. El Conjunt Casa Mir a l’Inventari de 2009-2010 16

El conjunt d’aquest treball, queda inventariat amb el número de referència I. ARUr / UM / IP / A-55 / 454 i plànol 50, denominació Casa Mir o Casa Brunet o Cal Rei, situació carrer de Sant Josep, nº 5, carrer de Joaquim Mir.

Data de construcció: 1869

1929: tanca del jardí amb arcades, direcció obres Josep Maria Miró i Guibernau, arquitecte

1933: (obertura) portal sota les arcades

1993-2003: (remodelació-adequació) sindicat UGT. (Francesc Rica)

Definició: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) / Interès paisatgístic (IP), Situada en un sector de la ciutat d’eixample vuitcentista. Molt propera a l’Església dels Josepets i l’Hospital. Règim urbanístic: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001. Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-55. Titularitat: Unió General de Treballadors (UGT) Evolució d’usos: Original: Vivenda unifamiliar Actual: Seu de la UGT

Estat de conservació: Regular Valoració: Edifici amb reformes relativament recents. Jardí empobrit. Propostes: BCIL. Nivells de protecció 3 i 4. Rehabilitació o millora. No es permet la modificació. Recuperació del jardí. Conservació

1.30 De la fitxa A-55 Casa Mir

16 De l’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Vng

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

25

1.3 L’ARQUITECTURA DEL XIX A VILANOVA I LA GELTRÚ

1.3.1 Corrents artístiques de finals del s. XVIII a finals del s. XIX L’arquitectura que es basteix a Vilanova des de finals del segle XVIII fins a finals del XIX es pot diferenciar clarament en tres moments arquitectònics. El primer, i que ocupa les darreres dècades del XVIII i les primeres del XIX, és el que es pot anomenar neoclassicisme que te en els grans casals de finals del XVIII, tan dins la ciutat com al camp, uns exemples molt representatius. En segon lloc, durant les dècades centrals del segle XIX ens trobem amb tot un seguit d’edificacions, bona part de les quals són palauets i habitatges benestants dins l’eixample de la ciutat, que tenen una clara referència clàssica però des d’un plantejament més obert a les influències romàntiques i a les demandes de la ciutat contemporània donant lloc a una arquitectura que es pot arribar a definir com classicisme romàntic, que en el context espanyol s’esmenta com arquitectura isabelina. Per últim, ja dins la segona part del XIX també trobem exemples d’edificis, moltes vegades de caire singular, de referències històriques molt diverses i als quals ens hi referirem com a historicistes. A partir d’aquí explicaré breument cada un d’aquests moments arquitectònics alhora que esmentaré alguns dels exemples més reeixits. D’altra banda, més enllà del marc cronològic del XIX aportaré el context arquitectònic del noucentisme ja que és el moment en que Joaquim Mir s’instal·la a la casa, crea el jardí i hi construeix el seu taller.

Arquitectura del 1771-1850. Neoclassicisme

« Al neoclassicisme, es prenien, de les formes romanes i gregues, aquelles que semblaven més simples, més pures i més arcaiques, com els capitells jònic i toscà (en lloc del corinti que havien prodigat els barrocs), i els fusts de les columnes sense estries. Els arquitectes i mestres de cases progressistes aspiraven a la puresa neoclàssica. E ls jardins públics són una novetat de l’època. Una de les obres més interessants del neoclassicisme són els jardins del Laberint d'Horta, encara tenyits de l'esperit de l’època de Lluis XVI. » 17

« És un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. Apareix per primer cop a Roma estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia i a Herculà.

L'arquitectura neoclàssica rebutja l'ornamentació del rococó i s'inspira en els arts grec, etrusc, romà i fins i tot egipci. Desapareix progressivament l'arquitectura religiosa i es construeixen edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, museus, pòrtics, etc.

Els arquitectes neoclàssics saben que un nou ordre social exigeix un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes s'inscriuen en un pla de reforma urbanística. L'arquitecte haurà de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional. Es construeixen esglésies a manera de temples clàssics, però també escoles, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places.» 18

El millor exemple vilanoví és la Masia d’en Cabanyes, per la seva concepció unitària, fusió de masia i vil·la italiana del Renaixement. El seu caràcter singular la descontextualitza de l’arquitectura vilanovina, on el neoclassicisme no te un valor tan conceptual.

17 Alexandre Cirici Pellicer. L’Arquitectura catalana(1955)

18 http://ca.wikipedia.org/wiki/Neoclassicisme

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

26

1.31 1.32 1.33

Masia d’en Cabanyes (1798)

1.34 Alçats i plantes del projecte original de la Masia d’en Cabanyes (1798)

Aquestes formes arquitectòniques també són presents a l’expansió de l’Eixample Central i el creixement de La Geltrú i la Vilanova Vella, aconseguint uniformitat compositiva. De vegades s’adapten les façanes existents i de vegades son de nova planta. En els interiors s’adopten les formes i les al·legories classicistes.

« Vilanova i la Geltrú és, sens dubte, la població on la presència dels “americanos” hi és més palesa. Entre 1803 i 1817, el 24% dels catalans arribats a Cuba provenien de Vilanova i la Geltrú. »

19

19 Comarques de Catalunya. Consell Comarcal del Garraf, 1990

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

27

1.35 Alçat Casa Ventosa i Puig 1.36 Casa Ventosa i Puig

1.37 Casa Cabanyes (1790-1801) 1.38 Interior Can Cabanyes

1.39 Can Papiol 1.40 Interior Can Papiol

(1790-1801)

Aquestes corrents estètiques es van escampar amb rapidesa a l’arquitectura, fins i tot a la més popular, després de l’aparició, el 1817, de la classe d’Arquitectura a l’Escola Pública de Disseny de Barcelona, (posteriorment Escola Llotja) tutelada per l’Acadèmia de San Fernando de Madrid i deslligada dels gremis i els artesans, on es van formar els arquitectes de l’època, amb el professor Antoni Celles i Azcona.

També sorgeix una valoració de l’espai públic, es cuiden les façanes, s’incorporen elements neoclàssics, es composen els buits sobre els eixos verticals, es busca la simetria, es jerarquitzen les plantes.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

28

Arquitectura a les dècades centrals del segle XIX. Classicisme romàntic

Una bona part de l’Eixample Central de Vilanova i la Geltrú està bastida amb edificis que es poden encabir en aquest corrent. Es tracta d’edificis d’habitatges, molts d’ells singulars, per a famílies benestants, concebuts dins de la lògica de la ciutat contemporània. Els recursos formals emprats són els acadèmics que proporcionen una gran homogeneïtat al conjunt. L’ indret més representatiu d’aquesta arquitectura és la plaça de la Vila. Una plaça que s’aixeca allà on hi havia hagut el convent dels Caputxins, desamortitzat el 1836 amb la Llei de Mendizábal. Josep Tomàs i Ventosa va comprar, per enderrocar-lo, el convent dels Caputxins, terrenys que donaran pas a l’actual plaça de la Vila i on es construirà l’actual edifici de l’Ajuntament. El carrer que acaba a la plaça de la Vila porta el nom de l'ordre religiosa que ocupà el convent. Sota terra hi ha passadissos que comunicaven els diferents convents de la ciutat. Aquest no és un episodi aïllat, arreu d’Espanya s’enderrocaren convents i esglésies, per donar pas a nous carrers i places. A Barcelona sorgeix així la plaça Reial i l’exemple és seguit a tota Catalunya.

1.41 Carrer dels Caputxins 1.42 Passadissos 1.43 Passadissos

El projecte de la plaça de la Vila, de Francesc de Paula del Villar i Lozano, tot i que pot semblar inspirat en la plaça Reial de Barcelona, (fig. 184) segueix més aviat el model de l’edifici dels Porxos d’en Xifrè, (fig. 179, 180 i 181) construït a Barcelona abans que la plaça Reial. Els dos edificis tenen en comú, una composició semblant: un cos central destacat i ornamentació de pilastres als extrems, unificant el conjunt.

1.44 Plaça de la Vila (de mitjans segle XIX)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

29

Com podem veure en aquests conjunts les arcades son habituals. També l’ús de la terracota pels ornaments de façana amb motius clàssics. Als interiors s’usen tapissos i frescs a les parets, amb motius paisatgístics o referències medievals.

1.45 Casa Ignasi Font (1855) 1.46 Casa Olivella (1868)

1.47 Casa Mir (façana 1869) 1.48 Casa Freixedes (1872)

Arquitectura del 1851-1888. Historicisme

L’historicisme és un corrent arquitectònic que defineix bona part de l’arquitectura del segle XIX. Relaciona les obres amb els referents històrics. Podem destacar varies corrents com la neobizantina, neoàrab, neobarroca; tot i que la més arrelada, tant per qüestions ètiques constructives com des de plantejaments del racionalisme estructural, va ser la neogòtica. A Catalunya es pren de referència el medievalisme, com a moment important de la seva història.

Es tractava d’imitar estils arquitectònics d’altres èpoques incorporant algunes característiques culturals del moment; en contraposició, l’arquitectura eclèctica es dedicava a barrejar estils per donar forma a alguna cosa nova.

« Hi ha inventariades gairebé 140 construccions arquitectòniques i urbanístiques, repartides entre Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, del llegat dels “americanos”, més de la meitat realitzades entre 1850 i 1889; majoritàriament cases, però també teatres, cellers, fonts, colònies agrícoles, estacions de ferrocarril, ajuntaments, esglésies, parcs i fins i tot panteons funeraris. La majoria son a Vilanova i la Geltrú. » 20

La preocupació romàntica per la recerca de models propers a la tradició, fa que hi hagi un creixent interès per l’art medieval, gòtic i romànic. Coincideix amb l’expansió de l’Eixample Central, també dit Eixample vuitcentista, on el carrer de Caputxins n’és l’eix. « Josep Salvany projectà la Casa Miró i Pascual que anomenà Casa Gòtica, (1860): »

21

20 Comarques de Catalunya. Consell Comarcal del Garraf, 1990 21

Del Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-artístic i Natural de Vng, 1987

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

30

1.49 Alçat Casa Miró i Pascual (1860) 1.50 Casa Miró i Pascual

També és un moment en que es projecten grans edificis públics com: la Peixateria Vella, l’edifici de l’estació del ferrocarril, l’edifici de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, (primer edifici català construït expressament per ser museu) i l’Escorxador; també es fa la remodelació del Cementiri.

1.51 Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (1884) 1.52 Biblioteca-Museu (2010)

1.53 La Peixateria Vella (1858)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

31

Arquitectura a partir del 1900. Noucentisme

Ja en el segle XX, però també un moment representatiu de la vila, conviu amb el Modernisme que a Vilanova i la Geltrú no hi te gaire representació. Dona lloc a un estil que usa models populars i defuig de l’ornament clàssic i ostentós.

A la Rambla Principal, l’eix de l’Eixample Gumà, també dit l’Eixample noucentista, figures de l’arquitectura del moment hi van projectar edificis, com ara: Josep Domènech i Estapà, August Font, Camil Oliveres i Josep Mª Miró i Guibernau. L’estil es deixa sentir a la ciutat fins després de la guerra civil.

1.54 Rambla Principal ( foto 2009)

L’arquitecte municipal Josep Mª Miró i Guibernau és el constructor de la majoria dels habitatges unifamiliars, com ara el conjunt d’habitatges el Palau de l’Obrer.

1.55 Façanes de l’ Escola Pompeu Fabra (1932-1934)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

32

1.56 Alçat cases unifamiliars al c/ Francesc Macià

Josep Francesc Ràfols i Fontanals, poc prolífic, vinculat a Itàlia, on va anar a estudiar, va deixar exemples del renaixement florentí, per exemple: els esgrafiats de la Casa Galceran, del 1921, i els de la Caixa d’Estalvis de Vilanova, del 1919. Josep Font i Gumà, al xalet del Nin (1913) hi aportà influències renaixentistes. A la urbanització del turó de Sant Cristòfol, (1920) aprop de l’ermita del Far, vol expressar l’esperit mediterrani d’Eugeni d’Ors.

1.57 Xalet del Nin (1913) 1.58 Cases de Sant Cristòfol (1920)

1.3.2 Els jardins de Vilanova i la Geltrú

« A finals del segle XIX, els jardins eren un element molt important de les cases benestants. Els propietaris s'enorgullien de mostrar-hi espècies vegetals exòtiques. D'aquí l'origen de plantar espècies tan poc habituals a la ciutat.

El Jardí d’en Pau Soler, va anar desapareixent de mica en mica. Va quedar reduït, primer per la línia fèrria i desprès per la Rambla de la Pau. La ubicació de la fàbrica Pirelli va acabar amb l’antic jardí. »

22

22 Jaume Marsè, biòleg. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental.

Diputació de Barcelona, Servei de Patrimoni arquitectònic local. Ajuntament de Vng

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

33

Els jardins que es conserven a la vila:

Parc de Gumà i Ferran. Autor: Ramon Oliva. Obra del 1881 promoguda per Francesc Gumà i Ferran per evitar que el Col·legi Samà quedés tancat per nous edificis al seu voltant. Un històric amb vocació de ser públic des de la seva creació. Dins el parc, damunt la cascada, hi ha l'escultura del Geni procedent de l'antiga Font del Geni, de la plaça de les Neus:

1.59 Parc de Gumà i Ferran (1881) 1.60 Parc de Gumà i Ferran (Escola Samà)

Jardins privats que han anat convertint-se en públics:

1.61 Jardí de Can Papiol (1790-1801) 1.62 Jardí de Can Papiol

1.63 Jardí de Can Pahissa 1.64 Font del jardí 1.65 Jardí de Can Pahissa (1916/21)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

34

Jardins històrics privats:

El jardí de la Casa Panxo Ferrer, s’hauria de recuperar. Dona nom al carrer del Jardí.

1.66 Jardí Casa Maristany 1.67 Jardí Casa Maristany

1.68 Enderroc del Jardí Casa Panxo Ferrer 1.69 Escultura

1.70 Jardí de la Casa Mir 1.71 1.72 Safareig

1.3.3 Referents del conjunt Casa Mir

L’autor o autors de la casa principal, (dues cases construïdes entre el 1848 i el 1850 i unides el 1869) no es coneixen per manca de la documentació corresponent, que probablement es va perdre quan es va cremar l’arxiu del Registre el 1936, durant la guerra civil. Tot i això, es poden establir alguns vincles de la casa amb dos arquitectes de l’època: Josep Buxareu i Daniel Molina, que ens podrien arribar a hipotetitzar la seva autoria.

Les obres de Josep Buxareu i Gallart, tenen un gran ressò a Barcelona i, a més, és molt important l’obra que va fer a Vilanova i la Geltrú, d’estil neoclàssic proper al de l’edifici principal d’aquest estudi.

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

35

Francesc Daniel Molina i Casamajor, segons l’opinió de l’expert en restauració Salvador Garcia, és autor d’obres amb semblances importants amb l’edifici objecte d’aquest estudi, malgrat que va morir el 1867 i la data al capcer és el 1869, quan es va remodelar la façana, a més no te enregistrada cap obra a la vila.

Ambdós van ser deixebles d’Antoni Celles i Azcona, professor de la primera classe d’Arquitectura a Barcelona, on, al començament, bàsicament es feien dibuixos de façanes.

Posteriorment, els arquitectes vinculats directament al conjunt son: Josep Francesc Ràfols i Josep Mª Miró i Guibernau. Van projectar, el primer, l’edifici complementari del conjunt, el taller, (1927) i el segon, la tanca del jardí, (1929).

Per tal de mostrar la vinculació entre l’obra d’aquests arquitectes i la Casa Mir ens disposem a referenciar-la breument. Josep Buxareu i Gallart L’any 1835 va projectar, seguint els cànons arquitectònics de l’època i a la italiana, una obra significativa a Vilanova i la Geltrú: el Teatre Principal. És l’equipament, per a les arts escèniques de la ciutat, més rellevant, construït després de La Sala. La documentació de l’època narra els orígens i finalitat de l’edifici: els administradors de l’Hospital de Sant Antoni Abad, que gestionen el teatre Apol·lo, (cessió del seu propietari Pere Gumà) proposen a l’Ajuntament de la ciutat la construcció d’un teatre més important que els permeti augmentar els ingressos de l’Hospital.

1.73 Teatre Principal (1835) 1.74 Teatre Principal (1835)

1.75 Teatre Principal (2010)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

36

1.76 Plantes i alçats Teatre Principal

Del 1850 al 1869, al Pla i Catàleg hi ha relacionades 17 obres més d’aquest arquitecte, totes a Barcelona, moltes son cases amb el nom del promotor, entre elles la façana de la casa d’Antoni Tarrés, ceramista (1852-1853 i 1858) al carrer Tallers 45; hi ha peces del seu taller a la Casa Mir.

1.77 1.78

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

37

A Barcelona, les obres més significatives que va projectar son: els Porxos d’en Xifré, (1835) i el Mercat de Santa Caterina, (1847) en col·laboració amb l’arquitecte Josep Mas i Vila.

El promotor dels Porxos, va ser l'indià Josep Xifré i Casas, amb un bagatge semblant, però amb molta més fortuna, al del promotor de la Casa Almirall, (actualment Casa Mir) Cristòfor Almirall. Comento els detalls de la construcció, per les semblances amb la Casa Mir: Porxada amb voltes bufades de maó de pla. L’estructura, encara de fusta, condiciona les llums del edifici, però canvia el mòdul tradicional de la façana de la casa de família, de 6 m d’ampla, (llargada de les bigues de fusta, que es recolzen a les mitgeres) tot girant l’estructura, posant les bigues perpendiculars a la façana, recolzades en murs de càrrega paral·lels a aquesta. A la planta baixa, s’estintolen els murs de càrrega amb pilars de fosa, per aconseguir grans locals diàfans. A la façana principal hi destaquen les pilastres jòniques estriades d'ordre gegant i un capcer a mode de frontó, amb un rellotge envoltat de figures en relleu que representen el Temps. A les cantonades hi ha diversos relleus de terra cuita dissenyats per Damià Campeny i executats per Ramon Padró i Domènec Talarn entre 1837 i 1840, al·lusius al Comerç, la Indústria, la Marina, Mercuri, Neptú i Amèrica.

1.79 Planta i façana principal dels Porxos d’en Xifré (1835)

1.80 Detall arc 1.81 Detall façana

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

38

El projecte original del mercat de Santa Caterina, era una proposta ambiciosa no reeixida a causa de la falta de terrenys.

1.82 Vista general (1847)

De l'antiga construcció només es conserven els porxos de la façana original ja que la part central es va enderrocar durant la remodelació d'acord amb el projecte d'Enric Miralles. La troballa de les restes arqueològiques de l'antic convent van endarrerir la data d'obertura del 2001 al 2005.

Francesc Daniel Molina i Casamajor

Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola Llotja de Barcelona i l'any 1843 es va titular a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1850 fou elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El seu projecte més important va ser el de la Plaça Reial de Barcelona els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaça major espanyola, amb tota la planta baixa porticada i amb façanes de model isabelí. Del mateix estil va ser la façana del Teatre Principal, a la rehabilitació que hi va fer després de l'incendi que va sofrir l'any 1845 i el Passatge Bacardi de 1860. Va succeir al càrrec d'arquitecte municipal l'any 1855 a Josep Mas i Vila, projectant l'escut del timpà superior de la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat, així com el Saló de la Regna Regenta acabat l'any 1860.

1.83 Plaça Reial (Barcelona 1848/59)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

39

1.84 Teatre Principal de Barcelona 1.85 Bust de Maria Malibran (reformat el 1847) terracota de Bartomeu Ferrari

façana del Teatre Principal de Barcelona

1.86 Casa de la Ciutat 1.87 Coronament façana 1.88 Passatge Bacardi (Barcelona 1855) Casa de la Ciutat (Barcelona) (Barcelona 1860) Terracota de la fàbrica Tarrés

Josep Francesc Ràfols i Fontanals Arquitecte de 1916, tractadista d’art, dibuixant i pintor, professor i catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, estudiós, col·laborador de diaris i revistes d‟art (Themis), crític d‟exposicions i arquitecte municipal de Banyoles. Autor de la Casa Castany (1921), la Casa de Joan Garí (1923), Escola Montessori (1932), Casa Méndiz (1924), direcció de la restauració del Foment Vilanoví i la Casa Galceran (esgrafiats, 1920) a més de diverses ampliacions i reformes, com la façana de la Caixa de Vilanova, (1919). Anomenat “l’arquitecte de la tendresa‟. Va fer la primera biografia de Gaudí en català, (1928) dos anys després de la seva mort, i el seu llibre El Modernisme i els modernistes (1949) es considera, avui encara, un clàssic de la matèria.

1.89 Casa Galceran (1920) 1.90 Caixa de Vilanova (1865)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

40

1.91 Casa Joan Garí (1923)

Josep Mª Miró i Guibernau Arquitecte municipal de Vilanova i la Geltrú i de Cubelles i cap de servei d’arquitectura del Departament de Cultura de la Generalitat. Estudià a Barcelona el 1913. A Vilanova i la Geltrú també va fer: la Casa Renard, (1915), Can Pahissa, (1916), projecte d’urbanització de Ribes Roges, (1920), projecte de 16 habitatges per a la Cooperativa Palau de l’Obrer, (1927), projecte de l’Escola Politècnica Superior, que es va encarregar al constructor Anton Nicolau, Escola Pompeu Fabra i Casa Salomé Oliver, (1932), Mercat del Centre, (1935) reforma de l'interior de l‟Hospital de Sant Antoni Abat, del segle XV, (1970) i diverses reformes.

1.92 Casa Renard (1915) 1.93 Can Pahissa (1916-1921

1.94 Projecte d’urbanització de Ribes Roges (1920)

AIXECAMENT ARQUITECTÒNIC, ESTUDI FÍSIC–CONSTRUCTIU I ESTUDI HISTÒRIC DEL CONJUNT CATALOGAT “CASA MIR” A VILANOVA I LA GELTRÚ (EL GARRAF)

41

1.95 Projecte de 16 habitatges per a la Cooperativa Palau de l’Obrer (1927)

1.96 Escola Politècnica Superior (1932) 1.97 Escola Pompeu Fabra (1932-1934)

1.98 Casa Salomé Oliver (1932) 1.99 Mercat del Centre (1935-1941)