Espipellades de cultura

gastronòmica

Tastaplats

viulallengua

AlemanyaSabors familiars

Alemanya

Berlín

Selva Negra

Àustria Suïssa

Itàlia

Luxemburg

França

Bèlgica

Més de 90 milions de persones parlen alemany arreu del món. La majoria es troben a Alemanya, però aquesta també és la llengua pròpia d’Àustria, d’una part de Suïssa, de Liechtenstein, de Luxemburg, de les regions franceses d’Alsàcia i Lorena, d’un petit bocí de Bèlgica, d’alguns redols al nord d’Itàlia i d’algunes petites parts de Dinamarca i Polònia.

Tanmateix, els dominis de l’alemany s’estenen encara més lluny dels territoris esmentats. Hi ha comunitats germanoparlants que es remunten a l’època medieval a Hongria, la República Txeca i a Romania. Així mateix, les migracions actuals han fet que l’alemany sigui una llengua habitual en zones on mai abans no s’havia parlat, com és el cas de les Illes Balears.

Font: Linguamón – Casa de les Llengües

Europa

L’alemany, una llengua que s’escampa

Disseny, maquetació i fotografia: ocreativa.comCoordinació i redacció: Antoni MateuImpremta: Ingrama S.A.

© Ajuntament de Palma. Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística (2010)© d’aquesta edició: Govern de les Illes Balears (2010)Producció i distribució d’aquesta edició: Grup SerraDL: PM-1491-2010

Més varietat que en una selva

L’alemany és la llengua amb un major nombre de parlants nadius a Europa. Al nostre continent, hi ha més persones que tenen l’alemany com a llengua materna que no les que hi tenen l’anglès, el francès o l’espanyol. Hi ha infants nascuts a les Illes Balears, igual que a la resta de territoris de parla catalana, que l’alemany també és la primera llengua que aprenen. Dels anys vuitanta i noranta ençà, moltes persones procedents d’Alemanya s’han establert a casa nostra per motius econòmics o residencials.

A més del turisme de masses, però, les Balears tenen un altre vincle amb Alemanya. I és que a la Universitat de Friburg d’aquest estat hi existeix des del 1957 un dels centres de més anomenada dedicats a l’estudi de la vida i l’obra de Ramon Llull, el mallorquí més universal.

Igual que el català, l’alemany també té nombroses variants dialectals. El que succeeix, això no obstant, és que les modalitats germàniques són molt més diferenciades que les catalanes. L’alemannisch és, per exemple, el dialecte de la Selva Negra, una regió del sud d’Alemanya propera a Suïssa, d’on és Lexa, la nostra cuinera ocasional.

Tastaplats

De Mallorca, una de les coses que més sorprengué Lexa és la manera de treballar. Tot i que la seva vida laboral s’inicià aquí, és conscient que la mentalitat dels mallorquins, en qüestions de feina, és prou diferent de la dels alemanys. De tota manera, ella assegura que a cada banda hi ha coses bones i d’altres que no ho són tant.

“Fent feina aquí —comenta Lexa— he après dues coses: que demà no sempre vol dir demà i que un no, amb una mitja rialla, pot tornar un sí. A simple vista, això pot semblar negatiu. Jo, però, crec que no ho és tant. A Alemanya, quan a la feina et diuen no, és que no. I això no és negociable. Cada actitud té els seus inconvenients i els seus avantatges”.

Malgrat les bones combinacions de vols que hi ha amb Alemanya, Lexa no hi va gaire sovint. Quan ho fa, cada quatre mesos o mig any, vola als aeroports de Basilea o Zuric, a Suïssa, que són dues ciutats molt properes a la Selva Negra.

“Els meus amics alemanys solen venir a veure’m sempre seguit. És ben normal. Els alemanys hi tenen molta de tirada, a Mallorca, i aprofiten qualsevol ocasió per venir-hi”, diu Lexa.

Al seu pis de la barriada de la Calatrava de Palma, Alexandra Wilms —o Lexa, com ella s’estima més fer-se dir— no en té cap, de capell amb borles com els que duien les dones pageses de la regió alemanya d’on procedeix. Allò que sí que va dur del seu poble, però, és el picarol d’una vaca, que de tan gros que és, quan el fan repicar, el senten d’enfora.

“Tot i que a la Selva Negra de cada vegada n’hi ha menys, de vaques, em va fer il·lusió portar aquest kuhglocke (que és com en alemany es diu picarol). Igual que a Mallorca, allà la ramaderia està en crisi i les poques persones que s’hi dediquen ho fan a temps parcial i per gust”, explica aquesta jove de 30 anys que en fa cinc que viu a Palma.

Des que Lexa va arribar a Mallorca, sempre ha treballat en diferents departaments del Govern, gràcies als seus coneixements d’idiomes. A més d’alemany, català i castellà, també sap parlar anglès i francès. Abans d’arribar, primer va estar una temporada a Andalusia.

“Al primer sopar que vaig anar, on la gent parlava en català, vaig pensar ‘en quina llengua parlen aquests?’. Per socialitzar-me, a més de per qüestions laborals, vaig decidir aprendre’n”, explica aquesta jove.

Lexa, treballadora poliglota

Lexa

Haurem de menester:Arengades en conserva, fàcils de trobar en botigues especialitzades en productes alemanys1 tassó de iogurt natural1 tassó de crema de formatge fresc1 poma1 cebaSal i pebre bo

Preparació:Tallarem les arengades en bocins petits. De la poma, en farem làmines finetes, sense necessitat de pelar-la. També tallarem la ceba ben petita. Si volem que no ens revéngui, la podem deixar una estona en remull en aigua calenta i, després, escolar-la bé.

Llavors, posarem tots aquests ingredients dins un recipient i els salpebrarem.

Després, mesclarem el iogurt amb la crema de formatge fresc. Segons Lexa, basta posar-hi la crema. Si s’hi afegeix el iogurt, però, la mescla és més lleugera.

A continuació tirarem això per damunt la resta d’ingredients i el plat ja estarà a punt per menjar.

Matjessalat(Ensalada d’arengades) 1

Schwarzwaldtorte(Pastís de la Selva Negra) 2Haurem de menester:Una base de coca de pasta de xocolataAiguardent de cireresUn pot de cireres en almívarDues cullerades grosses de sucreBurballes de xocolata1 iogurt natural1 tassó de crema de formatge fresc

Preparació:Aquesta és una variant més fàcil del pastís tradicional de la Selva Negra. Primer de tot, tallarem a daus la base de coca de xocolata i els posarem dins un bol. Tot seguit hi tirarem unes gotetes d’aiguardent de cireres (kirch wasser). La quantitat de licor va a gust de cadascú.

Mesclarem el iogurt amb la crema de formatge i hi afegirem les dues cullerades de sucre. Tirarem la meitat d’aquesta mescla per damunt els daus de pasta de coca. Llavors, hi posarem les cireres quan les haguem escolades bé de l’almívar. Taparem tot això amb la resta de iogurt i la crema de formatge que ens ha quedat. La darrera passa és escampar les burballes de xocolata per sobre. Convé deixar refredar el pastís una estona dins la gelera abans de menjar-lo.

Aquells que han passejat, a mitjan horabaixa, per alguna de les zones turístiques de les Balears saben que, als turistes alemanys, els agrada prendre una tassa de cafè o de te amb llet acompanyada d’un bon tros de pastís. En la majoria dels casos es tracta d’un tros de tortada de maduixes o, com el que ens ha fet Lexa, de pastís de la Selva Negra.

“Tot i que aquest pastís —explica aquesta alemanya resident a Palma— és típic de la zona d’on jo som originària, ara ja és conegut arreu de tot Alemanya i a altres països. Alguns ingredients, com l’aiguardent de cireres, es fan a la Selva Negra i s’exporten per tot el món. Pel que fa a les cireres, jo m’estim més comprar-les en almívar, que són igual de bones i ja no els has de llevar el pinyol, cosa que du una feinada”.

Allò cert és que la gastronomia germànica és molt diversa i ha rebut influències de les seves veïnes, les cuines francesa i italiana. Tanmateix, hi ha algun producte que es considera ben alemany, com les salsitxes bratwurst o el xucrut (en alemany sauerkraut, que vol dir colagra), que també és habitual a Polònia.

Una cuina amb moltes influències

“Allò que es consumeix poc a Alemanya són els menjars frescos com el trempó que feis aquí, perquè allà no hi fa tanta de calor. Aquesta ensalada amb arengades que us he preparat, però, és un bon plat per a un dia d’estiu. L’arengada és un peix que s’utilitza molt en les cuines de les regions del nord d’Alemanya”, explica Lexa.

Hi ha un plat d’origen germànic, o almanco nascut a Berlín, que des de fa uns anys s’ha estès molt a totes les terres de parla catalana. Qualsevol poble un poc gran de les Illes Balears ja té, com a mínim, un establiment que en ven. Es tracta del dóner kebab.

Contràriament a allò que molts pensen, el kebab va néixer a Berlín. A principi dels anys setanta, la nombrosa comunitat d’immigrants turcs decidí posar les seves tradicionals burballes de carn rostida, de vedella o pollastre, dins un panet i comercialitzar aquest producte en paradetes de menjar ràpid. De fet, döner kebap, en turc, vol dir carn en una rostidora.

Per aquest motiu, Alemanya concentra avui dia la major part dels productors industrials de pilots de carn que, ficats en un pal, fan voltes en rostidores de tot Europa, també a casa nostra.

Tastaplats

català alemany anglès francès castellà

Ensalada o amanida Salat salad salade ensalada

arengada Matjes herring hareng arenque

poma Apfel apple pomme manzana

xocolata Schokolade chocolate chocolat chocolate

cirera Kirsche cherry cerise cereza

almívar Sirup sirup sirop almíbar

sucre Zucker sugar sucre azúcar

iogurt Joghurt yoghurt yogourt yogur

“Tothom coneix el pastís de la Selva Negra”

Lexa

Tastar els menjars que fan els nous residents de les Illes Balears és gustós; més enriquidor és, però, conèixer-ne els cuiners amb les seves cultures i llengües arribades d’arreu del món.

Alemanya

“Es camí que du a ca teva és es mateix que du a ca meva. Estam igual de lluny, igual de lluny, igual de prop”**Fragment d’Aire, del disc Musicogastronomia (2008), de Tiu.