4t d’ESO Ciències Socials Història

0. Una mirada als 5 grans blocs del curs

Aquest curs estudiarem elMón modern (segles XV a

XVIII) i el Món contemporani

(segles XIX i XX). Ho farem en 5 grans temes, el guió

dels quals recollim en aquest full.

1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIMDurant els segles XV, XVI i XVII,Europa tenia una economia de

subsistència, una societatestamental i una monarquia

absoluta

L’època dels Reis Catòlics, a Castella i Aragó, fou l’època dels grans descobriments

El Renaixement fou el gran moviment artístic europeu dels segles XV I XVI, i la Reforma protestant va acabar amb la unitat cristiana

Catalunya formava part de la Monarquia hispànica, conservant el seu autogovern

El Barroc fou el gran moviment artístic del segle XVII

2. L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS

Entre els segles XVIII i XIX,Europa va viure importants

transformacions quemodernitzaren la demografia,

l’agricultura, el comerç, iniciarenla indústria i acabaren amb

l’absolutisme polític

El pensament il·lustrat del segle XVIII fou la base de les transformacions El liberalisme, basat en la llibertat individual, i el nacionalisme, en defensa de la nació, foren les dues primeres ideologies contemporànies Durant el s. XIX, la industrialització va transformar profundament l’economia i les societats europees Espanya i Catalunya visqueren la crisi de l’Antic Règim i l’arribada del liberalisme Catalunya, fou una de les primeres zones d’Europa en industrialitzar-se, fou la fàbrica d’Espanya

3. L’ÈPOCA DE LES GRANSTENSIONS INTERNACIONALS

L’expansió d’Europa va originarl’imperialisme, que va provocarfortes rivalitats que conduïren ala 1ª Guerra mundial, a la crisi

econòmica i social dels anys 30,i, més tard, a la 2ª G.M.

A l’època de l’imperialisme, Europa dominava el món, mitjançant l’explotació colonial. La 1ª Guerra mundial va acabar amb tot això, convertint els EUA en 1ª potència mundial Durant el període d’entre- guerres (1919-1939) es produïren la Revolució russa, l’aparició del feixisme, i la gran crisi econòmica dels anys 30 A Catalunya i a Espanya, el primer terç del s. XX fou l’època de crisi de la monarquia, de l’intent modernitzador de la II República i de la traumàtica Guerra civil, provocada per un cop militar.

4. D’UN MÓN BIPOLAR A LADESAPARICIÓ DELS BLOCSLa 2ª Guerra mundial va tenir

greus conseqüències: foul’època de la Guerra freda.

Amb la caiguda delscomunismes, el món esglobalitza sota el domini

capitalista dels Estats Units

La 2ª Guerra mundial fou superada gràcies a l’esforç europeu i al Pla Marshall. El món quedava dividit en 2 blocs: el capitalista i el comunista (era la Guerra Freda). La descolonització va afavorir l’aparició del Tercer Món Els Estats Units lideraren el món capitalista, mentre Europa entrava en els daurats 60, el Japó es convertia en potència econòmica i l’URSS dominava l’Europa de l’Est A finals del s. XX, la desaparició del comunisme ha convertit els EEUU en única superpotència. La Unió Europea intenta construir la nova Europa. El neoliberalisme (neocons) intenta controlar la globalització.

5. FRANQUISME I DEMOCRÀCIAA ESPANYA I CATALUNYA

La violenta dictadura franquistadividia els espanyols en bons i

dolents i dificultava lamodernització d’Espanya.La democràcia ha generatriquesa i el respecte a la

diversitat ideològica i culturaldels espanyols

El franquisme va tenir dues etapes: la primera, de post- guerra, amb repressió, misèria i autarquia, i la segona de desen- volupament econòmic, però, com la primera, sense llibertats democràtiques A partir de 1975, la democràcia reconegué el dret de les regions i nacionalitats a l’autonomia en la Constitució de 1978. A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de 1979 va reconèixer a la societat catalana el dret a la seva llengua, a la seva cultura i a l’autogovern

1. L´ÈPOCA DELS REIS CATÒLICS I ELS GRANS DESCOBRIMENTS

A EUROPA1. Economia

i societat Creix la població i l’economia (noves rutes marítimes, comerç, moneda) Continua la societat estamental i creix el poder dels burgesos. Alguns són capitalistes, com els Mèdici o els Fugger.

2. Els grans descobriments

geogràfics

Les causes dels descobriments estaven lligades a les necessitats comercials, a la nova mentalitat i als nous descobriments científics i tècnics, com la brúixola, o la caravel·la. Els portuguesos van ser els primers en els descobriments per l´Atlàntic: les illes Madeira, les Açores i Cap Verd. Per la ruta a l´Índia: Bartolomé Días arribà al sud d’Àfrica i Vasco de Gama arriba a l´Índia (1498). Així van controlar la ruta de la seda i de les espècies Les Canàries van passar definitivament a la Corona de Castella pel Tractat d’Alcaçovas, (1480)

A AMÈRICA3. Els pobles precolombins

Amèrica era un continent desconegut pels europeus. Els pobles amerindis van desenvolupar alguns grans imperis, que vivien de l´agricultura i la ramaderia Entre les civilitzacions precolombines destacaren: els guerrers asteques a Mèxic, els maies de Centre-Amèrica , i els inques dels altiplans andins de Perú (Machu-Pichu)

A la PENÍNSULA1. La monarquia dels Reis Catòlics

Al s. XV: Les monarquies europees s’imposen a la noblesa, són monarquies autoritàries La unió de Castella i Aragó - A Castella: Isabel és reina després d´una guerra civil - A Aragó: Ferran II és rei de la Corona formada per tres Estats associats (Aragó, Catalunya, València) - El matrimoni d’Isabel i Ferran va donar lloc a la Monarquia Hispánica, formada per la Corona de Castella (unitària) i la C. d´Aragó (plural). Cada Corona va mantenir les institucions polítiques, les fronteres, la moneda... L’articulació de la nova monarquia - Isabel i Ferran posen les bases de la monarquia autoritària moderna: - A Castella: aseguren la pau i la seguretat (Santa Hermandad), creen la Reial Audiència, els Con- sells Reials, un exèrcit de mercenaris, i milloren la Hisenda - A Aragó: Ferran va fer reformes, però va mantenir el sistema pactista (pacte rei-privilegiats). Un nou càrrec fou el de virrei

2. La política d´expansió territorial L´expansió peninsular - 1492: Conquesta de Granada - Incorporació del regne de Navarra (1515) - Enllaços matrimonials amb Portugal - La uniformitat religiosa -> objectiu prioritariLa uniformitat religiosa - El Tribunal de la Inquisició vetllava per la fe

- Els jueus no convertits al catolicisme foren expulsats el 1492 i els musulmans obligats a convertir-se (moriscos) La política internacional - Els RRCC practicaren una política agressiva - Ferran vol construir una potencia política i militar a la Mediterrània - El primer objectiu fou el regne de Nàpols - El 1497 van incorporar MelillaL’herència dels Reis Catòlics - A la mort d’Isabel, 1504, i de Ferran, 1516, el seu net Carles va reunir una doble herència: > la hispánica, dels avis materns (Ferran i Isabel) i > la austriaca, dels avis paterns

3. L´organització económica i social El redreçament de l’economia catalana - A la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), Ferran II va suprimir la servitud dels remences - Va dictar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures (Redreç de la Mercaduria)

- El comerç atlàntic va donar a Castella la suprema- cia económica a l´Edat moderna

Castella, una economia ramadera - A l´economia castellana predominava la ramaderia. Llana de qualitat s´exportava a Flandes i Anglaterra - Grans ramats, propietat de la noblesa castellana. Moltes lleis beneficiaren la noblesa (Mesta) - La noblesa, a canvi, ajudà financerament la coronaEls grups socials - El 90% de la població eren pagesos. La majoria eren jornalers (sense terra) - Noblesa i clergat, propietaris de les terres No

4. Castella troba un nou mónEl projecte de Colom - Era arribar a Àsia navegant cap a l’Atlàntic. Els RR CC aceptaren el seu projecte (Capitulacions de Sta. Fe) Els viatges de Colom - 1er) Sortia de Palos, amb una nau (la Sta.Maria) i dues carave·les (la Pinta i la Niña). Arribava el 12 d’octubre de 1492 a l´illa de Guanahaní (El Salva- dor) - 2n) Al 1493: Arriba a Haití (avui Sto. Domingo) - Altres viatges. El 3r. a l´illa Trinitat i el riu Orinoco, el 4rt. A l´Amèrica Central - Colom va morir a Valladolid (1506) convençut que havia arribat a Àsia El repartiment del món entre Portugal i Castella - RRCC demanaren al Papa la sobirania (poder polític total) sobre les terres descobertes

pagaven impostos i monopolitzaven els càrrecs - A les ciutats, la burguesía treballava en activitats comercials i artesanes

- Pel Tractat de Tordesillas (1494), Portugal i Espanya i Portugal es repartien les terres (Brasil per a Portugal)

2. RENAIXEMENT I REFORMA RELIGIOSA

1. L´HumanismeL´Humanisme - Fou un moviment que va afavorir una nova concepció del món, basada en la cultura clàssica. Va néixer a Itàlia. La seva principal característica era l’antropocentrisme (l’home, centre de l’univers). Un gran humanista fou Erasme de RotterdamEls principals mitjans d´expansió van ser les Acadèmies, els mecenes, la impremta i les universitatsHumanisme espanyol - Destacaren -> Lluís Vives i Antonio de Nebrija (1ªGramàtica castellana), a la cort del Reis Catòlics

2. La Reformaprotestant

Les crítiques a l’Església - L’abandó de les funcions espirituals va desprestigiar l’Església. Els humanistes defensaven una religió més personal, basada en la Bíblia. La Reforma del frare alemany Martí Luter va originar el luteranisme, que negava l´autoritat del Papa i es va estendre pel nord d´Europa. El protestantisme - La reforma es va estendre per Suïssa (Calvinisme), part de França (hugonots) i per Anglaterra (anglicanisme)

3. Contrareformacatòlica

Lluita contra el protestantisme - Coneguda com Contrareforma, la lluita contra la reforma protestant de l’Església es va centrar en els ordes religiosos, amb reformadors com Sta. Teresa o St. Ignasi de Loiola, en la Inquisició, i el concili de Trento Guerres de religió - Durant uns 150 anys, Europa va viure la violència entre protestants i catòlics. Carles Vè, rei d´Espanya i emperador d´Alemanya, va fracassar en l’intent d’acabar militarment amb els protestants.Concili de Trento (Itàlia) - Fou una reunió de bisbes de tota Europa amb el Papa, que van confirmar la doctrina catòlica sobre la fe, els sagraments, i va imposar el celibat als sacerdots.

4. El Renaixement.El Quattrocento

De l´Humanisme al Renaixement - L’Humanisme fou la base del Renaixement, moviment cultural i artístic, que

buscava l’harmonia entre l’individu i la natura. L’art del Renaixement cercava un ideal humà de bellesaItàlia, bressol del Renaixement (Florència) - A la ciutat de Florència va néixer el primer Renaixement, el Quattrocento (s. XV). Els arquitectes busquen el domini de l’espai, utilitzant elements de l’arquitectura clàssica. Destaca Brunelleschi (Cúpula catedral de Florència) - Els escultors cerquen la proporció harmònica del cos humà. Destaca el florentí Donatello (el David) - Els pintors busquen representar la 3ª dimensió a través de la perspectiva. Destacaren: Masaccio, Piero della Francesca, Boticelli i Leonardo da Vinci

5. Expansió delRenaixement.

El Cinquecento

El Cinquecento (s. XVI). Roma, Centre artístic - El segon Renaixement es coneix com Cinquecento (cinc cents, s.XVI): Roma és la nova capital de l’art, sota el mecenatge dels Papes. - En l’arquitectura, sobresurten Bramante, autor de Sant Pere del Vaticà, i Miquel Àngel, autor de la gran cúpula central de St. Pere - En l’escultura destaca Miquel Ángel, autor de La Pietat i el David - Entre els pintors, cal recordar Miquel Ángel (frescos de la Capella Sixtina) Leonardo da Vinci (La Gioconda, L’últim sopar) i Rafael (Estances del Vaticà, Madonnes). A Venecia, Giorgione i TiciàLa difusió del Renaixement - Destaca l’alemany Durer com a gravador - A Castella: la Universitat de Salamanca, el Palau de Carles V, a Granada, i el monestir de l’Escorial - A Catalunya: la façana del Palau de la Generalitat i el pati del Col·legi de S. Lluís de Tortosa. En escultura, Damià Forment

3. Catalunya dins la monarquia hispànica (segles XVI a XVIII) 1. L’imperi universal de Carles ICarles, emperador

- Carles va rebre una doble herència: > dels Reis Catòlics (Castella, Aragó, Navarra) i de > Maximilià d’Àustria (Països Baixos, Luxemburg i el

Franc Comtat) - El 1519 fou elegit emperador d’AlemanyaEls problemes interns - El jove Carles va arribar envoltat d’estrangers

- Moltes ciutats de Castella protestaren pels diners inver- tits a la campanya imperial (Guerra de les Comunitats) 1521: els comuners eren vençuts a la batalla de Villalar.

- A València i Mallorca també es produïren revoltesEls problemes exteriors - Guerres contra França: la rivalitat hispano-francesa va ser constant (6 guerres). El fill de Carles, Felip II, va vèncer Francesc I a la batalla de Sant Quintí - El problema protestant: el protestantisme va trencar la unitat religiosa de l’imperi i va enfrontar Carles amb els prínceps protestants, vençuts a la batalla de Mülberg. La Pau d’Augsburg (1547) va donar els mateixos drets a ca- tòlics i protestants - La lluita contra els turcs: l’amenaça turca va arribar a

l’assetjament de Viena. Carles va ocupar TunísiaL’abdicació - Carles deixa els territoris imperials al seu germà Ferran i

els territoris hispànics al seu fill Felip II

2. L’imperi hispànic de Felip IIFelip II

- va establir la capital a Madrid- va incorporar Portugal

Defensa del catolicisme - Felip II fou el gran defensor de l’ortodoxia catòlica (les normes)

- La Inquisició va perseguir els sospitosos de no seguir les normes catòliques

- Es va prohibir la importació de llibres i estudiar a l’estranger

Guerres a Europa- L’objectiu era mantenir l’hegemonia política i religiosa de l’imperi

- Una aliança amb el Papat i Venècia va derrotar els turcs a la batalla de Lepant - La guerra contra Anglaterra fou provocada pel suport que donava als protestants: la “Gran Armada” fou des- trossada per una gran tempesta - La rebel·lió dels Països Baixos, encapçalada per Gui- llem d’Orange, conduí a la independència d’Holanda, mentre el sud (futura Bèlgica) restava catòlic - Les guerres arruïnaren la monarquia espanyola

3. El govern dels HabsburgLes institucions de poder a CatalunyaCatalunya disposava de dos tipus d’institucions polítiques: Les institucions de la monarquia: - El Consell d’Aragó: Creat per Ferran el Catòlic, assesso- rava el rei en temes de govern - El virrei: Era el representant del rei a Catalunya (sovint un noble castellà). Dirigia l’administració reial amb l’ajut de 2 governadors Les institucions catalanes: - Les Corts: nobles, clergues i burgesos, redactaven lleis i aprovaven impostos, juntament amb el rei - La Generalitat: era la representació permanent de les Corts i tenia un gran poder econòmic i polític - El Consell de Cent: govern municipal de Barcelona, amb gran influència per tot Catalunya

4. La conquesta d’Amèrica

- La notable superioritat militar dels espanyols (armes de foc, cavalls, armadures de metall, etc.) va facilitar el domini sobre els indis

- Els conqueridors eren homes amb afany d’aventures i ri- quesa

- La colonització va tenir greus conseqüències demogràfi- ques: la manca de defenses contra les malalties portades pels espanyols i les dures condicions de treball que imposa- ren als indígenes provocaren una gran mortalitat. Així, la població de les Antilles fou pràcticament aniquilada

5. L’organització de l’imperi americàL’explotació econòmica i els drets dels indis Les importants mines d’or i argent van ser una important font d’ingressos per a la Corona. Les terres eren reparti- des entre els colonitzadors (encomiendas) i treballades per indis en condicions de semiesclavatge. Les Lleis d’Índies van prohibir l’esclavització dels indígenes. Fou fra Barto- lomé de Las Casas qui defensà aferrissadament els drets dels indis

La societat colonial Els indis, de diverses ètnies, eren la majoria de la pobla- ció. En algunes zones, hi havia esclaus negres portats d’Àfrica. Eren nombrosos els mestissos, fills d’indígenes i d’espanyols. El poder estava a mans dels criolls, descen- dents dels colonitzadors espanyols.

6. L’economia: entre l’expansió i la crisiL’economia castellana - L’expansió del s. XVI:: La població va créixer, la llana de Castella s’exportava a Europa i l’or i la plata america- nes enriquien una part de la societat - La crisi del s. XVII: La fam, la guerra i les epidèmies van provocar la crisi. L’augment dels impostos, i la com- pra de productes estrangers van agreujar i allargar la crisiRecuperació de l’economia catalana - A Catalunya els ss. XVI i XVII foren de clara recuperació econòmica, i des de finals del s. XVII de reactivació de l’agricultura i el comerçEl bandolerisme a Catalunya - El bandolerisme fou el més greu problema social a Cata- lunya. La pobresa fou la seva causa principal. N’hi va haver dos tipus: senyorial i popular

7. L’esfondrament de l’imperi hispànicEls reis i els seus validos (ministres)

- Felip III va deixar el poder a mans del duc de Lerma. El 1609 decidiren l’expulsió dels moriscos

- Felip IV va confiar el poder al comte-duc d’Olivares, qui per salvar la monarquia va proposar una Unió ‘Armes que acabaria enfrontant la monarquia amb Catalunya i Portugal

La fi de l’hegemonia espanyola- La Pau de Westfàlia donava fi a la Guerra dels Trenta

8. La revolta catalana de 1640 (Guerra dels Segadors)Les causes: la misèria dels pagesos, d’una banda, i l’oposi- sició de les classes benestants al centralisme d’Olivares, d’una altra, afavorien l’enfrontament a la monarquiaLa revolta pagesa: a Sta.Coloma de Farners, els pagesos ini- ciaren la revolta contra les tropes reials allotjades violenta- ment a les seves terres. El 7 de juny (Corpus de Sang), a Barcelona, els segadors assassinaven el virrei La Guerrra dels Segadors, 1640-1652: la guerra va acabar

Anys (1648), reconeixent la independència d’Holanda i la fi del domini espanyol a Europa, en favor de França

amb el retorn de Catalunya a la monarquia hispànica. El 1659, per la Pau dels Pirineus, amb França, Catalunya perdia el Rosselló i part de la Cerdanya

4. EL SEGLE DEL BARROC

1.Transformacionseconòmiques

i socials

La demografia al s. XVII va viure una alta mortalitat a causa de guerres, d’epidèmies i fam. La societat estamental que dividia la població en privilegiats i no privilegiats continuava caracteritzant l’Antic Règim Les manufactures estatals van ser creades a la França de Lluís XIV pel ministre Colbert. El comerç internacional va augmentar gràcies a 3 noves rutes, la dels metalls, la de les espècies i la dels esclaus, per a la construcció de nous ports atlàntics i per la formació de Grans Companyies comercials.

2. L´Europa del´absolutisme

En acabar la Guerra dels 30 Anys amb la Pau de Westfàlia, França es va convertir en la 1ª potència europea, i Espanya va reconèixer la independència d’Holanda Lluís XIV de França fou el millor exemple de monarca absolut (Rei Sol), al seu palau de Versalles La monarquia absoluta considerava que la seva autoritat li venia de Déu. El rei encarnava l´Estat (L´Estat sóc jo)

3. El Barroc,un nou

movimentcultural

Representava un nou ideal de bellesa (nova estètica), al s.XVII, en el qual predominen el moviment, el color i la llum i el realisme. Art, Religió i Poder es conjuguen a l’Europa catòlica. És el que es coneix com la Contrareforma L’Europa protestant i burgesa fa un art intimista i quotidià Amb Galileu Galilei (heliocentrisme) i i amb Descartes, la Ciència i la Filosofia arriben a la seva maduresa.

4. Arquitecturai escultura

barroca europea

L’arquitectura cerca el moviment, Roma és la gran capital barroca. Destacaren * Bernini: Columnata de la plaça de St. Pere i * Borromini: St. Carlo alle Quattro Fontane L’escultura té com objectiu el moviment, com l’Èxtasi de Sta. Teresa, de Bernini

5. La pinturabarrocaeuropea

Les seves característiques eren predomini del color, preocupació per la llum i el moviment, per aconseguir un gran realisme A l’escola italiana destaca Caravaggio (La Crucifixió de Sant Pere) A la pintura flamenca destacà Rubens, amb El davallament de la Creu i a l’holandesa Rembrant, amb Ronda de nit, i, Vermeer, El taller del pintor

6. El segle d´Orde la pintura espanyola

Les seves principals característiques són el realisme i la religiositat Entre els pintors destaquen A la 1ª meitat s. XVII: * Josep RIBERA, valencià, tenebrista, autor del Martiri de S. Felip, * Francisco de ZURBARÁN, extremeny, realisme i detallisme, pintor de monjos A la 2ª meitat -> Bartolomé Esteban MURILLO, sevillà, pinta temes religiosos, Verges amb infants Diego VELÁZQUEZ: Nascut a Sevilla, on comença, treballa a Madrid, a la Cort de Felip IV, cultiva tots els gèneres: retrats com Las Meninas, mitologia, com La farga de Vulcà, paisatges, com La rendició de Breda. Les característiques de la seva pintura són: el domini de la llum i de la perspectiva aèria la pinzellada solta i colors clars i lluminosos

7. Arquitecturai escultura

barroca espanyoles

L’arquitectura espanyola destaca per l’exuberància decorativa. Destaquen José de Churriguera i Pedro Ribera. Es concentra a les Places majors. Pel que fa a l’ Escultura cal recordar la imatgeria de Gregorio Fernández, de Martínez Montañés i de Francisco Salzillo (passos de processons)

8. El Barroc a Catalunya

Fins a mitjan s. XVII, encara predomina el gòtic En arquitectura cal destacar l’hospital de la Sta. Creu i església de Betlem a Barcelona, i les façanes de les catedrals de Girona i Tortosa En escultura: el retaule de l´església d´Arenys de Mar En pintura sobre surt el pintor Antoni Viladomat

5. El segle XVIII

1. L’Europadel s. XVIII

Transformacions econòmiques i demogràfiques La població europea va créixer de 100 a 200 milions d’habitants, per la disminució de les epidèmies i per les millores en l’agricultura (supressió del guaret a G. Bretanya). El comerç colonial va augmentar espectacularment Pervivència i crisi de la societat estamental L’absolutisme, el poder dels privilegiats, i l’ecomomia agrària pervivien, a pesar dels canvis Econòmics. L’Antic Règim es mantenia, però la burgesia, gràcies als beneficis obtinguts amb el capital (diners, producció de béns, comerç, etc) començava a controlar l’economia

2. El pensamentil·lustrat

L’esperit de la Il·lustració La Il·lustració fou un important moviment cultural que va qüestionar els principis fonamen- tals de la societat de l’Antic Règim. Es basava en la raó, el progrés i la tolerància. Els seus orígens van estar la crítica a l’absolutisme de John Locke, i en l’establiment del mètode científic, basat en la raó, d’Isaac Newton. Els filòsofs de les llums (o Il·lustrats) - Van ser pensadors, principalment francesos, que defensaven els principis de llibertat i d’igualtat per a tots els humans - Diderot i D’Alembert dirigiren la Enciclopèdia, primera obra que recollia tot s els coneixements de l’època - Els teòrics del liberalisme econòmic defensaren la propietat privada, i la llibertat de comerç i d’indústria - El liberalisme polític es basava en les idees de Montesquieu (divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial) i de Rousseau sobre la sobirania nacional (voluntat del poble)

3. La fi del’absolutisme

El parlamentarisme anglès - Anglaterra i Holanda foren els primers països en posar límits a la monarquia absoluta. En 1679, els diputats anglesos va votar l’Habeas Corpus (norma que protegia els ciutadans de detencions arbitràries i garantia la seva llibertat de defensa) - Anglaterra es convertí en una monarquia parlamentària quan Guillem d’Orange va jurar la Declaració de Drets, per la qual el parlament limitava el poder reial El despotisme il.lustrat fou l’intent d’algunes monarquies de modernitzar l’economia sense limitar el seu poder. El seu lema fou “tot per al poble, però sense el poble”. Acabà fracassant

4. La revolucióamericana

Els Estats Units d’Amèrica - Les tretze colònies britàniques de la costa Est de l’Amèrica del Nord es van enfrontar a la metròpoli a causa dels impostos (especialment sobre el te) i del monopoli comercial dels britànics - El 4 de juliol de 1776, el representants de les colònies van redactar la Declaració d’Indepen- dència dels Estats Units, amb un pròleg de Thomas Jefferson La Constitució dels Estats Units - George Washington va vèncer els britànics, i el 1787, es publicava la Constitució dels EEUU, la primera escrita de la història. Establia una estructura federal i un règim presidencia- lista. S’afegia una àmplia Declaració de Drets

5. Catalunya iEspanyaal s. XVIII

La guerra de Successió En morir Carles II, va esclatar a Europa la Guerra de Successió espanyola. Gran Bretanya, Portugal, Holanda i Àustria defensaren el candidat Carles d’Àustria, mentre França i Espanya defensaven Felip d’Ajou, Catalunya, que havia acceptat Felip, lluità per Carles, ja que sem- blava inclinar-se per mantenir el sistema polític català. El conflicte internacional acabà amb la Pau d’Utrech (1713) L’onze de setembre La resistència catalana –comandada per Rafael Casanova i Antoni de Villarroel- continuava. Barcelona, assetjada durant 14 mesos, va ser ocupada per les tropes de Felip Vè l’onze de setembre de 1714 El Decret de Nova Planta Felip V va publicar el Decret de Nova Planta que abolia el sistema polític català: desaparei- xien les Corts, la Generalitat, i el Consell de Cent. El català deixava de ser la llengua oficial. El centralisme borbònic La dinastia borbònica, introduïda per Felip V, va implantar el model absolutista francès: havia nascut l’Espanya unitària

6. El reformismeborbònic

La Il.lustració a Espanya L’absència de burgesia, el conservadurisme dels intel·lectuals i la influència de l’Església no van permetre la difusió de les idees il·lustrades El reformisme de Carles III Carles III va promoure un programa de reformes: a l’ensenyament, als oficis, liberalitzant el comerç, etc. Les reformes van fracassar en no aconseguir modernitzar el país El creixement econòmic català del s. XVIII El s. XVIII fou un gran segle d’expansió econòmica per a Catalunya: - La població es va duplicar (d’uns 400.000 a més de 800.000 habitants) - L’agricultura es va modernitzar, passant de ser una a. de subsistència a una a. de mercat (1) Va augmentar la quantitat i la varietat de productes.

- Les manufactures tèxtils van créixer amb la fabricació d’indianes (teixits de cotó estampats. - El comerç es va desenvolupar amb l’exportació de vins, aiguardents i indianes

- Felip V va imposar el cadastre (registre de les propietats immobiliàries i impost sobre les mateixes), que va ser beneficiós per a l’economia catalana

(1) Vocabulari: Agricultura de subsistència: agricultura tradicional orientada al consum familiar. Agricultura de mercat: agricultura que, a partir del s. XVIII, s’orienta a produir el que demana el mercat

6. LIBERALISME I NACIONALISME

1. La Revoluciófrancesa

(1789-1792)

Causes inicials a) La noblesa no volia pagar impostos, ni perdre privilegis b) La crisi econòmica i social s’accentuà el 1789. El final de l’Antic Règim Reunió a Versalles dels Estats Generals (parlament): la burgesia vol el vot individual (un home, un vot). El rei i la noblesa s’hi neguen. Els burgesos formen l’Assemblea nacional i redacten una Constitució. El 14 juliol 1789: El poble de París assalta la Bastilla: és l’esclat de la revolució i el 4 d´agost es fa la Declaració de Drets de l’ Home i el Ciutadà La Revolució burgesa La Constitució de 1791 recollia els ideals del liberalisme polític: sobirania nacional, separació de poders, igualtat legal i sufragi censatari

2. La Revolució francesa

(1792-1799)

La caiguda de la monarquia Lluís XVI intenta fugir i les classes populars (sans culottes) assalten el palau Reial, empresonen el rei i proclamen la República La revolució democràtica (jacobins) 1792-94 Fan una nova Constitució republicana i un govern i un exèrcit revolucionaris. Lluís XVI i Mª Antonieta, són jutjats i guillotinats. Al final, la reacció contra Robespierre i els jacobins acaba amb l’intent democràtic. La República burgesa (1794-1799) La burgesia busca l’ajut de l’exèrcit per controlar la revolució i assegurar l’ordre Napoleó concentra el poder amb el suport de la burgesia

3. L’imperi napoleònic

Les conquestes napoleòniques Napoleó consolida les conquestes de la revolució burgesa amb la reforma de l’administració, un nou Codi civil i la reforma de la Hisenda i l’Ensenyament. Es fa coronar emperador i domina Europa, excepte G. Bretanya Europa i la Revolució francesa Les conquestes napoleòniques van difondre les idees revolucionàries i el domini i de la burgesia francesa. Els ideals de llibertat, però, van servir per lluitar contra els mateixos francesos. El 1815: Napoleó és derrotat a Watterloo pels exèrcits absolutistes

4. L’Europa de la Restauració

El retorn a l’Antic Règim Al Congrés de Viena (1815) els vencedors de Napoleó restauren l’Antic Règim absolutista (Restauració). 4 potències dominen Europa: Rússia, Prússia, i Àustria, i els mars sota control

de Gran Bretanya. Formen una aliança militar, la Santa Aliança, contra les revolucions L’oposició del liberalisme i el nacionalisme A partir de 1815, el liberalisme (societats secretes) i el nacionalisme són les forces contràries al sistema L’acció de la Santa Aliança Ajuda a restablir l´Antic Règim a Espanya (Ferran VII) i a Rússia,

5. Liberalismei nacionalisme

Liberalisme: ideologia que defensa la llibertat de l’individu per damunt de tot EL LIBERALISME POLÍTIC: s’expressa en una CONSTITUCIÓ: llei bàsica que 1. Limita els poders de l’Estat 2. Garanteix les llibertats individuals i 3. Es basa en: la sobirania de la nació, la divisió de poders la igualtat EL LIBERALISME ECONÒMIC, s´expressa en la llibertat de MERCAT amb: 1. Preus, producció i comerç lliures i 2. Es basa en la llei de l’oferta i la demanda Moviments nacionals - Les guerres napoleòniques van desvetllar la consciència d’identitat de cada nació - 2 definicions de nació:

A) És la voluntat dels ciutadans (Rev. Francesa = nacionalisme democràtic) B) Es fonamenta en la llengua, la història, la sang... i està per damunt de la voluntat dels ciutadans (Il·lustració alemanya) = nacionalisme no democràtic)

- El nacionalisme està contra la Restauració, perquè no reconeixia els drets nacionals.

6. L’expansió del

liberalisme i del

nacionalisme

3 onades revolucionàries van acabar amb la Restauració: 1) Les revolucions de 1820 Va triomfar a Grècia i a les colònies espanyoles que es van independitzar 2) Les revolucions de 1830 Es van produir a l’Europa central i occidental. Van tenir suport popular, però van donar el poder a la burgesia. Bèlgica que es va independitzar d´Holanda 3) La “primavera dels pobles” (revolució de 1848) Així es coneix la revolució de 1848. A l’Europa occidental van aparèixer nous ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social. A l’Europa oriental van atacar l’absolutisme i la dominació de l’imperi austríac

7. Cap a unaEuropa de nacions

La burgesia va dirigir els nous Estats, pactant, però, amb els nobles Les unificacions d’Itàlia i Alemanya > Itàlia

Dividida en 6 Estats, va tenir 2 iniciatives per a la unificació: a) Al Nord, Cavour proposa una monarquia b) Al Sud, Garibaldi, proposa una república Finalment, arriben a un acord i Víctor Manuel es convertí en primer rei d’Itàlia > Alemanya

Dividida en 36 Estats. A Prússia el canceller Von Bismarck, després de vèncer Dinamarca,

Àustria i França va unir tots els Estats sota la monarquia del kàiser Guillem I de Prússia

7. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LES SOCIETATS EUROPEES (s. XIX)

1. Augmentdemogràfic i

expansióagrícola

Revolució industrial fou el conjunt de canvis econòmics i tecnològics que transformaren profundament el sistema productiu i la societat europea. La Gran Bretanya fou capdavantera, pel creixement sostingut de la seva població La revolució demogràfica

- Entre 1750 i 1850, Europa va doblar la població (de 200 a 400 milions), a causa del descens de la mortalitat, l’alta natalitat (per millor alimentació, progrés de la higiene i de la medicina)

- L’emigració de pagesos a les ciutats va provocar una forta urbanització amb noves necessitats L’augment de la producció agrícola - Va conduir a 2 grans transformacions: 1. La privatització de la propietat de les terres, abans senyorials o comunals, i 2. Millores en l’explotació dels camps, suprimint el guaret, introduint plantes farratgeres, introduint nous cultius (patates, blat de moro). També millorà la ramaderia - Resultat: L’agricultura de subsistència es transforma en agricultura de mercat

2. El naixement

de la indústria moderna

Màquines, vapor i fàbriques - Les innovacions tecnològiques i la introducció de les màquines transformaren el treball artesà, augmentant la productivitat i reduint els costos i els preus - Amb la màquina de vapor de James Watt, el carbó es convertí en la principal energia industrial - Màquines i obrers es concentraven en grans instal·lacions industrials: les fàbriques Cotó i ferro: Els dos sectors capdavanters en la industrialització foren: 1. El textil: Al s. XVIII, el comerç de teixits de cotó (indianes), va estimular la producció a la Gran Bretanya. La invenció del teler mecànic va significar la definitiva industrialització del tèxtil

2. El metal·lúrgic: L’ús de carbó de coc permetia treballar grans quantitats de ferro, matèria primera fonamental per a la indústria i el ferrocarril

3. La revolució dels

transports

La màquina de vapor fou la base de d’aquesta revolució El ferrocarril i el vaixell de vapor Stephenson va inventar la locomotora El primer ferrocarril de passatgers va unir Liverpool i Manchester el 1830.La construcció de les xarxes ferroviàries a Europa van desenvolupar la indústria metal·lúrgica. El ferrocarril era més ràpid, amb més capacitat de transport, i més segur Els nous vaixells de vapor van substituir els de vela, reduint la travessia atlàntica a 15 dies. L’increment del comerç Els nous sistemes de transport van permetre un extraordinari augment del comerç i van obrir un mercat més ampli i homogeni. Per això, es parla d’una economia de mercat.

4. Capitalismei societatburgesa

Liberalisme i capitalisme El capitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privada, en la llibertat del mercat i la llei de l’oferta i la demanda. Adam Smith va establir els principis del liberalisme econòmic o capitalisme. El capitalisme viu crisis de sobreproducció: l’oferta creix per damunt de la demanda, moltes empreses tanquen i provoquen atur entre els treballadors. Bancs i finances Les necessitats de capital van posar en marxa les societats anònimes. El capital és fraccionat en accions que es compren i es venen en un mercat especialitzat: la Borsa. Els bancs es convertiren en accionistes, en invertir capital en importants empreses La societat burgesa La industrialització va desenvolupar 2 grans grups socials: la burgesia, propietària dels mitjans de producció (màquines, fàbriques i capital), i el proletariat, mà d’obra assalariada.

5. Elmoviment

obrer

Els obrers Les condicions de treball eren injustes: llargues jornades de treball, salaris insuficients i més baixos per a dones i nens. Condicions de vida: Habitatges insalubres i pobra alimentació Les primeres associacions obreres La primera reacció obrera va ser contra les màquines (ludisme). Els obrers van organitzar les mutualitats: pagant una quota tenien dret a ajudes en cas de malaltia o atur. El sindicalisme

Ells primers sindicats van ser les Trade Unions, a Gran Bretanya (1834). A Espanya, el primer fou l’Associació de Teixidors de Barcelona (1840)

6. Elmoviment

obrer (cont.)

Marxisme, anarquisme i internacionalisme Alguns pensadors denunciaren les desigualtats socials, proposant suprimir la propietat privada L’objectiu del moviment obrer era una societat igualitària Marxisme i socialisme El primer socialisme volia solucionar els problemes socials a partir de l’entesa entre obrers i patrons. Karl Marx i Friedrich Engels van qualificar aquell socialisme d’utòpic, i van elaborar una teoria sobre els problemes socials que deduïa que: 1. El passat humà era fruit de la lluita de classes 2. El present mostrava l’explotació dels obrers per la burgesia, i 3. En el futur s’havien de crear partits polítics socialistes per fer la revolució. L’anarquisme Tres principis bàsics: llibertat individual, propietat col·lectiva, antiautoritatarisme (contra l’Estat). S’oposen a tota activitat política (partits, eleccions, etc.) Les Internacionals obreres Amb la col·laboració de Marx, s’organitzà la 1ª Associació Internacional de Treballadors (AIT), que va fracassar per les diferències entre socialistes i anarquistes La IIª Internacional, només socialista, va crear l’himne de la Internacional, i la festa del 1r de Maig

7. El triomf A l’últim terç del s. XIX, la 2ª Revol. Industrial, es caracteritzava per

de la gran indústria

L’ús de noves fonts d’energia: Electricitat (aplicada als transports, l’oci, l’enllumenat de les ciutats), i petroli (per als automòbils, vaixells, i aviació -germans Wrigth-) Nous sectors industrials: metal·lúrgia de l’acer i l’alumini, indústria de l’automòbil, la química... Nova organització industrial (treball en cadena, taylorisme, a la Ford) i concentració industrial

8. ESPANYA I CATALUNYA AL S. XIX1. La crisi de l’Antic Règim (1808-1814)

La Guerra del Francès o de la Independència - Napoleó va envair Espanya amb l’excusa d’atacar Por- tugal,aliada dels seus enemics britànics. - El 2 de maig de 1808, el poble de Madrid va iniciar la guerra contra els francesos

- Una Junta Central coordinava les Juntes locals en la resistència contra l’invasor - A més de l’exèrcit, va ser el poble, organitzat en gue- rrilles, qui va dur la resistència contra les tropes napo- leòniques

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 - La Junta Central va convocar una reunió de Corts, a la ciutat de Cadis - Les Corts van redactar la Constitució de 1812 sota els principis del liberalisme - Aquest va ser el primer intent de revolució liberal

2. La restauració de l’absolutisme (1814-1833) El retorn de Ferran VIIè - En acabar la guerra, Ferran VIIè tornà a Espanya, va supri mir la Constitució i va implantar l’absolutisme - Els liberals van ser detinguts o es van exiliar

El Trienni Liberal - Amb un cop d´Estat, el coronel Riego va obligar el rei a jurrar la Constitució de 1812 - La Santa Aliança, amb els Cent mil fills de Sant Lluís, va restaurar l’absolutisme

La fallida de l’absolutisme - Ferran VII va ser incapaç de solucionar els greus pro- blemes econòmics del país - Les colònies americanes s’independitzaren privant l’Estat d’importants ingressos - La crisi econòmica i social va dur a la fi de l’absolutisme

3. La independència de les colònies americanes Les causes - La difusió de les idees il·lustrades i els principis de llibertat i d’igualtat - La independència dels EEUU - El descontentament de la burgesia criolla (descendents d’espanyols) sotmesa a la metròpoli

La fi de l’imperi - La invasió napoleònica d´Espanya va provocar la forma- ció de Juntes, independents de les autoritats espanyoles - Simón Bolívar, a Veneçuela, i San Martín, al virregnat de la Plata (Argentina) encapçalaren la rebel·lió - A partir de 1824, només Cuba va restà sota domini es- panyol

4 i 5. La revolució liberal (1833 – 1868) Les guerres carlines

- Al morir, Ferran VIIè va deixar la seva filla Isabel, de 3 anys, com a hereva - El seu germà Carles i els seus seguidors absolutistes iniciaren una guerra contra els isabelins, partidaris del liberalisme - Pel Conveni de Bergara, els carlins acceptaren la pau El govern de moderats i progressistes - Els moderats, van governar mes anys, amb el suport d’Isabel II. Van signar un acord amb l’Església (Con- cordat de 1851) que imposava el catolicisme i una sub- venció anual. Construïren un Estat centralitzat i crea- ren la Guàrdia Civil - Els progressistes, van fer la desamortització de les terres de l’Església i dels municipis (venda i privatització de la propietat) i van construir la xarxa ferroviària.

6. El Sexenni democràtic (1868 –1874)

La Revolució de 1868 - El desgast polític de la monarquia i una crisi econò- mica van conduir la revolució de 1868 - Un govern provisional va reconèixer els drets de1868 fonamentals, i el sufragi universal - Unes noves Corts aprovaren la Constitució democrà- tica de 1869

La Monarquia Democràtica - Amadeu I de Savoia fou escollit rei. La monarquia de- mocràtica va tenir la forta oposició dels carlins, l’Esglé- sia, els republicans i la noblesa borbònica - La guerra carlina i la guerra de Cuba van enfonsar la monarquia i el rei va dimitir

La Primera República - Al marxar el rei es va proclamar la República - S’intentà organitzar un Estat descentralitzat i realitzar reformes socials - La divisió entre els republicans, les guerres carlistes i La guerra de Cuba van conduir a un cop d’Estat i a una república conservadora i centralista

7. La Restauració monàrquica (1874-1898) El sistema canovista - El 1874, un cop militar proclamava rei Alfons XII, fill d’Isabel II - El sistema polític de la Restauració, dissenyat per Anto- nio Cánovas, era parlamentari però no democràtic, ja que * Només dos partits, que representaven la noblesa i l’alta burgesia, el conservador de Cànovas, i el liberal de Sagasta, es repartien el poder, falsi- ficant les eleccions * La majoria de la població, pagesos i obrers, eren marginats de la política

La Constitució de 1876 - Imposava un Estat centralitzat conservador que no respectava les llengües i cultures de Catalunya, el País Basc i Galícia

La crisi de 1898 - La negativa d’Espanya a concedir autonomia a Cuba, i l’interès dels Estats Units per comerciar amb l’illa van conduir a una guerra entre Espanya i els EEUU, i la in- dependència de la colònia

8. El naixement del catalanisme Durant el s. XIX, va aparèixer a Catalunya un moviment cul- tural que reivindicava el dret a la seva identitat diferent. Es transformaria en un moviment polític (nacionalisme català), que des dels orígens va ser un moviment plural. Les fases d’evolució foren

1. La Renaixença, que reivindicà la llengua i la cultura cata- lanes (de 1833 a 1868)

8. (cont.) 3. Amb Valentí Almirall, fundador del Centre Català, que va presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, de- nunciant el centralisme sobre Catalunya, neixia el cata- lanisme polític 4. El catalanisme conservador redactà les Bases de Man- resa (primer projecte autonòmic per a Catalunya, 1892) 5. El 1901, es fundà la Lliga Regionalista, partit de la bur-

2. El republicanisme federal de Pi i Margall, que va afavo- rir un catalanisme progressista

gesia, dirigit per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, que dominaria la política catalana els primers vint anys del segle XX

9. Catalunya, la fàbrica d’Espanya

1. La població espanyola i catalana al s. XIX El creixement demogràfic - Va ser important a Espanya - A Catalunya va créixer més, per la disminució de la morta- litat (sobretot infantil) a causa de > l’augment de la producció agrària > la millora de la dieta alimentària > millors condicions higièniques i mèdiques - La natalitat es va mantenir alta

Els moviments migratoris - Molt pagesos van emigrar als nuclis urbans i, a finals del s. XX, cap a Amèrica - A Catalunya les migracions interiors van ser més inten- ses, dirigides vers el Barcelonès, el Vallès occidental, el Bages i el Baix Llobregat

El creixement de les ciutats - A començament del s.XX, la majoria dels espanyols con- tinuava vivint i treballant al camp - A Catalunya la població urbana era del 43% (Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa), mentre les co- marques de l´interior es van anar despoblant

2. Les transformacions de l’agricultura La desamortització - Els liberals van introduir formes de propietat i de pro- ducció capitalistes - Va abolir el règim senyorial - L’Estat va expropiar i va vendre les terres de l’Església i dels ajuntaments

El desenvolupament agrari a Catalunya - La distribució de la propietat de la terra era més equili- brada - A partir del s. XVIII, l´agricultura es va especialitzar en la viticultura (vins i aiguardents ) i es va orientar al mer- cat Problemes de l’agricultura - Els agricultors sense terra (jornalers) no van accedir a la propietat i van malviure o emigrar - Els rendiments es van mantenir baixos - Les desigualtats de riquesa eren greus a Extremadura i Andalusia, a causa de les grans propietats (latifundis) i a Galícia a causa de les petites propietats (minifundis)

3. L’inici del procés d’industrialització Els inicis de la indústria tèxtil

- Catalunya s. XVIII: les manufactures d’indianes preparen la indústria moderna - 1833: Primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata de Barcelona

- Per manca de carbó, a partir de 1860, moltes indústries aprofitaren l’energia hidroelèctrica

Obstacles per a la industrialització: - Manca de fonts d’energia - Manca de matèries primes - Escassa capacitat de compra del mercat espanyol - Necessitat de protecció aranzelària

4. Carbó, siderúrgia i ferrocarril La mineria - Cal destacar el carbó (energia) i el ferro (matèria prime- ra) -> mines de Biscaia. Espanya, 1r. exportador europeu

La siderúrgia (indústria del ferro) - A finals del s. XIX, Biscaia desenvolupà una indústria si- derúrgica potent - Exportava ferro a Anglaterra a canvi de carbó de Gal·les - També va aparèixer la indústria naval i mecànica, i un important sector bancari

La construcció del ferrocarril- La Llei General de Ferrocarrils de 1855 va dissenyar

una xarxa radial del ferrocarril finançada amb capital públic i privat i amb via d´amplada superior a l’europea

5. Noves energies i noves indústries Electricitat i petroli - A finals s. XIX: noves fonts d’energia-> l’electricitat i el pe- troli - L’electricitat s’aplicà a l’enllumenat, i més tard, a la indús- tria Nous sectors industrials - La indústria metal·lúrgica es desenvolupà al País Basc i Galícia - La indústria del automòbil ( motor d’explosió) a Barcelona - La indústria química (adobs, pintures, medicaments, etc)

5. (cont.)

Difusió de la indústria i desequilibris regionals - Etapes d’industrialització: 1) 1ª meitat del s. XIX Catalunya 2) 2ª meitat, País Basc 3) Finals del s. XIX, Madrid

- El 1930 la indústria i la riquesa es concentraven, prin- cipalment, a Catalunya, País Basc i Madrid, on residia 1/5 part de la població

6. La societat espanyola i catalana La societat de classes - La feblesa del liberalisme industrial i el predomini agrari van ser la causa del poder de la noblesa, de l’escàs desenvolu- pament de la burgesia, de la influència de l’Església i de pervivència de la mentalitat aristocràtica

- Només a Catalunya, la burgesia industrial i el proletariat van tenir força

Les noves classes dirigents - La noblesa va conservar la propietat de les terres - L’alta burgesia, propietària d’indústries, bancs i terres, i la mitjana burgesia de petits empresaris i comerciants, eren les noves classes dirigents

Les classes populars - El proletariat (obrers) era escàs i es concentrava a les ciu- tats de Catalunya, el País Basc i Astúries. Les seves condi- cions de vida i treball eren precàries

- Els pagesos eren la majoria de la població. Molts eren jor-

7. Desenvolupament del moviment obrer Inicis de l’obrerisme - Les primeres protestes anaren contra les màquines (lu- disme) a Alcoi i a Camprodon, i el 1835 cremaren la fà- brica Bonaplata de Barcelona - El 1r sindicat, l’Associació de Teixidors de Barcelona - El 1855, primera vaga general a Espanya - Durant el Sexenni revolucionari arri ba a Espanya la Iª Internacional (marxisme i anarquisme)

Anarquisme - Es va difondre àmpliament entre els obrers de Catalunya i els pagesos d’Andalusia. Havia 2 corrents: * violenta, que provocà atemptats terroristes * anarcosindicalista (CNT) Marxisme

- Fou important a Madrid, País Basc i Astúries- 1879, Pablo Iglesias fundà el PSOE i el 1888, es fundà el sindicat UGT, a Barcelona

nalers sense terra. A Catalunya vivien millor

10. L’època de l’imperialisme

1 i 2. Elcolonialisme

Definim el colonialisme com el domini i l’explotació de terres i poblacions no europees per potències europees, entre 1870 i la segona meitat del s. XX Causes L’expansió europea s’explica per les necessitats creades per la 2ª Revolució Industrial: nous mercats, matèries primeres, mà d’obra barata... També en l’excés de població dels països industrials, la competència político-militar, l’orgull nacional... Principals metròpolis Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia i també EEUU i Japó Justificació

Entre les raons que es donaven per ocupar i explotar colònies estaven la missió civilitzadora d’Europa (Kipling: la càrrega de l’home blanc) i la “superioritat” de l’home blanc, base del racisme

Conquesta fàcil per la superioritat militar europea Tipus de colònies 1. D’explotació econòmica, que eren la majoria 2. De poblament: on emigraven colons blancs (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica) i 3. Protectorats: on oficialment mantenien les autoritats indígenes (Marroc, Egipte)

3. Els gransimperis

colonials

L’imperi Britànic A final del s. XIX, durant el regnat de la reina Victòria, Gran Bretanya posseïa el més gran imperi del món. L’Índia era la “joia de la corona”, un gran mercat per als produc- tes britànics i gran proveïdora de matèries primeres barates El repartiment d’Àfrica A partir de 1870, França i Gran Bretanya intenten crear imperis continus: de nord a sud a sud, els britànics, d’oest a est, els francesos. A la Conferència de Berlín (1885) les principals potències europees van fer un vergonyós “repartiment d’Àfrica” Els EUA i el Japó Després d’industrialitzar-se, els EUA i el Japó iniciaren la seva expansió colonial. Els EUA van vèncer Espanya a la guerra de Cuba, ocupant Puerto Rico i les illes Filipines, i el Japó va ocupar Manxúria, a la Xina

4. La I Guerra Mundial.

Les causes

El colonialisme va conduir a rivalitats i enfrontaments entre potències El nacionalisme afavoria l’exaltació dels sentiments patriòtics, i enfrontava nacions europees, especialment França i Alemanya Als Balcans, Rússia i Àustria volien aprofitar la crisi de l’imperi turc i controlar la zona Les aliances militars (Triple Aliança entre Alemanya, Àustria i Itàlia, i Triple Entesa, entre França, Rússia i G. Bretanya) havien preparat les potències per a la guerra L’assassinat del príncep Francesc Ferran d’Àustria, a Sarajevo (capital de Bòsnia), fou la causa immediata de l’esclat de la guerra

5. La I Guerra Mundial.

Les etapes

Cronologia: 1914-1918. Etapes:

1. Guerra de moviments Alemanya, violant la neutralitat de Bèlgica, va atacar França, que va aconseguir frenar els alemanys a la batalla del Marne

2. Guerra de trinxeres Una llarga línia de trinxeres (del Mar del Nord a Suïssa), en principi provisionals, es fixaren i es convertiren en la tomba de milers de soldats. A la batalla de Verdun moriren 1 milió de soldats alemanys i francesos

3. La crisi de 1917 La revolució russa conduí a la retirada de Rússia (Pau de Brest Litovsk). El mateix any, els EUA entraren a la guerra

4. El final de la guerra El 1918, acabava la guerra i Alemanya es convertia en una República, com Àustria i Rússia Les dones: van substituir els homes al treball, aconseguint més independència

6. La I GuerraMundial.

Els tractatsde pau

El Tractat de Versalles Va imposar a Alemanya dures condicions, reduint al mínim el seu exèrcit, controlant les seves colònies, exigint fortes indemnitzacions econòmiques i tornant a França els territo- ris d’Alsàcia i Lorena Un nou mapa d’Europa La desaparició dels imperis rus, austríac i turc, va permetre l’aparició de nous Estats Es fundà la Societat de Nacions (SDN) amb la finalitat de evitar qualsevol altra guerra

7. Elsavençostècnics

Durant els segles IX i principis del XX els avenços tècnics desenvoluparen els mitjans de comunicació. Així, aparegueren el telègraf (Morse, 1838), el telèfon (1880) i la ràdio (Marconi, 1906) El cinema (Germans Lumière, 1895) es convertí en l’art del s. XX. Entre els primers directors, destacaren l’americà Griffith i el rus Eisenstein

8. L’art enel canvide segle

L’arquitectura: nous materials permeteren una arquitectura funcional. La torre Eiffel (1889), n’és un bon exemple La pintura iniciava el camí de l’abstracció (Kandinsky), el fauvisme (Matisse), i el cubisme (Picasso, Braque, Gris, entre d’altres)

11. EL PERIODE D’ENTREGUERRES (1919-1939)1. La Revolució Russa (lliçons 1 i 2)

La Rússia tsarista (abans de 1917) - Era un imperi molt gran (5 vegades la península Ibèrica) i pobre - Nicolau II era el tsar absolut - La majoria dels russos eren pagesos sotmesos als senyors (nobles i eclesiàstics) - L’Exèrcit no estava preparat per a la guerra - A l’oposició estaven els burgesos i els marxistes

moderats (menxevics) i radicals (bolxevics)

La Revolució de 1917 - La revolució burguesa de febrer El tsar abdica, però el govern provisional no es reti- retira de la guerra. Els consells d’obrers i soldats (sòviets) no volen la guerra - La revolució bolxevic d’octubre Lenin i els bolxevics ocupen el poder El nou govern: - reparteix les terres als pagesos - dóna la direcció de les fàbriques als obrers - signa la pau de Brest Litovsk

1. La revolució russa (cont.)

La formació de l’URSS (1922-1924)- Esclata una guerra civil de 3 anys. L’Exèrcit Roig (bolxe-

vic) venç i controla Rússia - 1922. es crea l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes So- viètiques) - El nou Estat era una dictadura dirigida pel Partit Comunista

L’estalinisme - El 1924 moria Lenin - Stalin, imposant-se a Trotski, fou el nou dictador - S’implanta una economia col·lectivitzada i planificada - L’URSS es transforma en una gran potència industrial, a costa, però, de grans sacrificis dels treballadors

- La dictadura de terror stalinista elimina els opositors, assassinats o enviats a camps de treball a Sibèria

2. Els EUA: dels feliços 20 al crac del 29 (lliçons 3/4) Els “feliços anys 20” 1. El negoci de la guerra - La 1ªGM va enriquir els EUA. - La seva producció industrial era el 44,8% del món - Els EUA acumulaven el 50% de l’or mundial 2. L’estil de vida americà - Anys 20: prosperitat i consumisme - L"American way of life " es mostrava als films de Hol·lywood - Molts compraven accions a la Borsa Comença la crisi - En acabar la guerra, Europa deixa de comprar als EUA - Els EUA, però, continuaren produint

- Els preus baixaren - L’octubre de 1929 les accions van baixa de cop i la Borsa de Nova York es va enfonsar

2. Els EUA (cont.)

El crac del 29 i la gran depressió - Més de 5.000 bancs van fer fallida i van deixar de pagar - Moltes fàbriques van tancar - El 1932 hi havia 13 milions d’aturats: era la Gran Depre- ssió

El New Deal contra la crisi - 1932: el nou president demòcrata F.D. Roosevelt proposava en seu programa un Nou repartiment (New Deal) - L’Estat intervenia, potenciant: > obres públiques > L’ajuda als pagesos i aturats > El control dels banc > La II Guerra mundial rellançaria l’economia dels EUA

3. Feixisme i nazisme El feixisme italià - Itàlia va tenir més de 700.000 morts a la I Guerra Mundial - La postguerra va ser molt dura per als pagesos i els obrers, que ocuparen les fàbriques i les terres - Benito Mussolini, amb el suport de capitalistes, te- rratinents, l’Església i l’Exèrcit, va fundar el Moviment feixista (1919) La dictadura feixista de Mussolini - 1922: En no guanyar les eleccions, Mussolini orga- nitza la Marxa sobre Roma, exigint al rei la presi- dència del govern - 1925: eliminà la democràcia i establí una dictadura feixista, que: > Concentrava el poder a mans de Mussolini > Suprimia els partits polítics > Acabava amb les llibertats (l’Estat feixista estava per sobre dels drets dels ciutadans) Alemanya: La república de Weimar i el partit nazi - En acabar la guerra, Alemanya es convertí en una república democràtica - Els primers governs socialdemòcrates signaren la Pau de Versalles - El 1919, en crisi de postguerra, es fundava el partit nazi i aviat Hitler en fou el cap - Al llibre La meva lluita (Mein kampf) exposava l’odi a la democràcia, el socialisme i els jueus i defensava la superioritat germànica

3. Feixisme i nazisme (Cont.) La crisi econòmica i l’arribada de Hitler al poder - La crisi de 1929 provoca més de 6 milions d’aturats a Alemanya - La burgesia va témer una revolució comunista i va do- nar suport econòmic i electoral als nazis - Els nazis guanyen les eleccions de 1932. Hitler al poder comença la persecució dels sindicats i partits d’esquerra. - S’acaba la democràcia de Weimar

El III Reich (imperi) alemany - Hitler proclama el II Reich i vol que Alemanya sigui: > Ein volk (un poble) unit representant d’una raça superior > Ein Reich (un imperi) que havia d’ocupar el seu espai vital > Ein Führer (un guia) indiscutible: Hitler

De la dictadura a la II Guerra mundial - El nazisme es basava en el terror: la Gestapo (policia) perseguia tots els opositors - A partir de 1933, enviaren al camps de concentració els jueus i opositors: Molts artistes i intel·lectuals s’exilia- ren (Einstein) - Feren una política agressiva i militarista - 1935: Tropes nazis ocuparen Txecoslovàquia i la capi- tal, Praga - 1 de setembre de 1939: l’exèrcit nazi envaïa Polònia: co- mençava la II G.M.

4. L‘art del període d’entreguerres La guerra i la psicoanàlisi van afavorir nous corrents pictòrics, com el dadaisme, el surrealisme, amb Salvador Dalí i Marc Chagall, i l’abstracció, amb Kandisky, Joan Miró i Picasso (el Guernika), entre d’altres

4. (cont)A l’escultura, recordem Juli González i Pau GargalloA l’arquitectura, Le Corbusier, Mies Van der Rohe i Frank Lloyd Wright

12. CATALUNYA I ESPANYA ENTRE 1902 i 19391. La crisi de la Restauració (lliçons1 i 2)

Un sistema no democràtic - Entre els segles XIX i XX, el sistema polític dominant a Espanya fou la Restauració. - Era un sistema constitucional, però no democràtic - 2 partits es tornaven en el poder, falsificant les eleccions - Nobles i burgesos controlaven el poder, marginant pagesos i obrers

La Setmana Tràgica - A Catalunya les forces d’oposició creixien (la Lliga de Catalunya de Prat de la Riba, els republicans, i, sobretot, els anarquistes) - L’intent del govern d’enviar soldats reservistes, fills de treballadors, a la guerra del Marroc, va provocar una sublevació popular a Barcelona: fou la Setmana Tràgica de 1909 que acabà amb l’afusellament del pe- dagog Ferrer i Guàrdia

1. La crisi de la Restauració (cont.) La Mancomunitat de Catalunya El 1914, el govern autoritzà el funcionament conjunt de les 4 diputacions catalanes: això va ser la Mancomunitat, governada per Prat de la Riba, que millorà l’agricultura, l’ensenyament i les carreteres de Catalunya

La crisi de 1917 - L’any de la Revolució russa i de l’entrada dels EUA a la guerra mun- dial, Espanya va viure una triple crisi: 1) Militar: grups d’oficials protestaven per la política d’ascensos 2) Política: parlamentaris de l’oposició volien canviar el sistema, però tingueren por d’una revolució 3) Social: els sindicats UGT i CNT convocaren una vaga general, que va ser durament reprimida, afavorint nous enfrontaments entre tre- balladors i empresaris amb violència armada (anys de pistolerisme)

2. La Dictadura de Primo de Rivera

Davant la crisi social i la guerra del Marroc, el general Primo de Rivera, amb l’acord del rei Alfons XIII, implantava una dictadura que prohibí els partits i retallà les llibertats A Catalunya: - La burgesia catalana va aplaudir l’arribada de la dictadura - La llengua i els símbols catalans foren prohibits - El 1929 es celebrà a Barcelona l’Exposició Internacional a la muntan- ya de Montjuic

3. La II República. 1931-1936

Les eleccions municipals de 1931 donaren el triomf als republicans. Alfons XIII s’exilià i el 14 d’abril es proclamà la II República

La Constitució de 1931 - Instaurava una “república democràtica de treballadors” - Reconeixia els drets i llibertats dels ciutadans - Ampliava el sufragi universal, per 1r cop, a les dones - Separava l’Església i l‘Estat - Permetia les autonomies

4. La II República. 1931-1936 (cont.)

El Bienni reformista. 1931-1933 - El govern republicanosocialista va iniciar importants reformes >> R. militar: reduía el nombre d’oficials i sotmetia l’exèrcit al poder civil >> R. educativa: s’ implantava l’escola pública, construint més esco- les que la monarquia en 30 anys i traient la religió de les aules >> R. agrària: Una llei moderada que permetia repartir terres entre els jornalers d’Andalusia i Extremadura fou desaforadament criticada pels terratinents >> R. territorial: el 1932 s’aprovava l’Estatut de Catalunya i Francesc Macià fou el 1r. president de la Generalitat - Les reformes foren durament atacades per les classes riques, l’Esglé- sia i part de l’exèrcit. El 1932, el general Sanjurjo intentà un cop d’Estat per acabar amb la república - Els sindicats UGT i CNT, sobretot, reclamaven la revolució

4. La II República. 1931-1936 (cont.) El bienni Negre o de dretes. 1933-1936 - Les eleccions de 1933 donaren el triomf a la coalició de dretes (CEDA) El govern es dedicà a desmuntar les reformes de l’etapa anterior - Revolució de 1934: Revoltes contra el govern es produïren a Astú- ries i Catalunya - A Astúries, socialistes, comunistes i anarquistes van enfrontar-se al govern que envià l’exèrcit, comandat pel general Franco, i provocà mi- lers de víctimes - A Catalunya, el president Companys encapçalà la revolta. El govern va ordenar la detenció del govern català i va suspendre l’Estatut

El Front Popular - Les eleccions de febrer de 1936 va ser guanyades per els partits d’es- querra aliats en el Front Popular - S’acceleraren les reformes del primer bienni i es reinstaura la Genera- litat de Catalunya - Les forces conservadores decidiren acabar amb la República antide- mocràticament, preparant un cop d’Estat

5. La guerra civil (1936-1939) Inicis de la guerra - El 18 de juliol de 1936, un part de l’exèrcit, encapçalada pel general Mola, amb el suport de part de la burgesia, de l’Església, de tradicio- nalistes i falangistes. - El cop va fracassar a Catalunya i a mitja Espanya, ja que bona part de l’exèrcit i de les forces de seguretat van restar fidels a la República - Obrers i pagesos, mobilitzats pels sindicats, s’enfrontaren, pràctica- ment sense armes, als feixistes - En no controlar totalment la situació, la República es va trobar immersa en una guerra civil

Internacionalització del conflicte - Europa vivia una forta tensió política entre demòcrates, feixistes i comunistes, amb freqüents actes violents a les ciutats: la guerra espanyola fou considerada part d’aquest conflicte - Els governs democràtics va decidir la “no intervenció” en el conflicte. La República fou abandonada injustament a la seva sort. - Els governs feixistes d’Itàlia i Alemanya van enviar important ajuda militar a Franco: noves armes a preu de cost i amb facilitats de pagament - La República fou obligada a comprar armes al mercat negre, sovint de 2ª mà, i més cares. Milers de voluntaris estrangers, reclutats pels partits comunistes (Brigades Internacionals) ajudaren la República

5. La guerra civil (1936-1939) continuació El bàndol republicà: guerra o revolució? - Partits i sindicats d’esquerra dirigien l’esforç bèl·lic i la vida a la rera- guarda: ocuparen fàbriques i terres i les col·lectivitzaren - Els anarquistes i el POUM volien fer la revolució, mentre que la resta volien concentrar els esforços en guanyar la guerra - Aristòcrates, burgesos i capellans eren perseguits i assassinats, contra la voluntat de les autoritats republicanes - A Catalunya totes les forces polítiques col·laboraren, però, el maig de 1937, esclatà el conflicte entre els partidaris de la revolució, anarquistes I POUM que foren apartats del govern, i els partidaris de concentrar tots els esforços en guanyar la guerra, la resta de partits republicans Les etapes de la guerra - L’avanç cap a Madrid: Franco ocupa Extremadura Toledo, però fraca- ssa en intentar ocupar Madrid. La primavera de 1937 Franco canvià d’estratègia - La batalla del Nord: el 1937 Gernika fou víctima del primer bombar- deig sistemàtic de la història. Després els franquistes ocuparen Cantà- bria i Astúries - La duríssima batalla de l’Ebre (1938) donà la victòria a Franco i afavorí la caiguda de Catalunya (1939)

La població fou sotmesa a la por dels bombardejos, a la fam per la falta d’aliments i a una violenta repressió. Mig milió de persones s’exiliaren

13. LA II GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES (1939 - 1945)1. Les causes de la II Guerra mundial

C. Llunyanes

2. Les etapes de la guerra 1) Les victòries alemanyes (1939-41) Amb la “guerra llampec” els nazis van ocupar ràpi-

- El Tractat de Versalles havia provocat humiliació i ressentiment entre els alemanys

C. Pròximes- La crisi econòmica de 1929 que, en disparar l’atur, va afavorir l’expansió dels feixismes

- La política agressiva de Hitler , Mussolini el Japó - La cursa d’armaments - La feblesa de les democràcies

- La Guerra civil espanyola (1936-39) que fou un assaig per a la II Guerra mundial- L’Eix Roma-Berlin, aliança militar entre Alemanya i Itàlia

dament Gran part del nord d’Europa. El 1940, després d’ocupar Holanda i Bèlgica, arribaren a París. A l’estiu va tenir lloc la “batalla d’Anglaterra” 2) L’equilibri de forces (1941-43) A la campanya de Rússia, destacà la batalla d’Sta- lingrad (1ª derrota de l’exèrcit nazi.). El 1941, els japonesos, en atacar Pearl Harbor, provocaren l’entrada dels EUA a la guerra. Les ofensives aliades al Pacífic, al nord d’Àfrica i el desembarcament al sud d’Itàlia, canviaren el panorama 3) L’esfondrament del feixismes (1943-45) Els bombardejos massius sobre ciutats alemanyes, la intensificació de la resistència i, finalment, el des- embarcament aliat a Normandia, conduïren a la vic- tòria aliada

3. Les conseqüències Demogràfiques

- Uns 50 milions de morts (més de 20 a l’URSS)- Desplaçaments forçosos de milions de persones per les modificacions de fronteres

Econòmiques- Endeutament i empobriment dels contendents

- Importants destruccions materials (gran part de les indústries, les carreteres, els camps de cultiu i vies fèrries van ser destruïdes Morals: Fort impacte sobre la generació de la guerra

4. La pau

Els representants dels 4 grans aliats mantingueren 3 conferències a Teheran (Pèrsia) Ialta (URSS) i Post- dam (Alemanya) on decidiren dividir Alemanya en 4 zones d’ocupació, processar els dirigents nazis i can- viar les fronteres de Polònia

A la Conferència de San Francisco (EUA) es va orga- nitzar l’ONU (1945)

5. La formació dels blocs

Les dues zones europees d’influència militar entre l’URSS i EUA, acordades a Ialta, es mantingueren

després de la guerra El 1949, els aliats americans crearen l’OTAN, orga- nisme de defensa militar que provocà que l’URSS organitzés un organisme semblant: el Pacte de Var- sòvia (1955) Europa va quedar dividida en 2 blocs: - L’ Europa occidental, sota influència dels EUA, amb governs democràtics, i L’Europa oriental, sota influència de l’URSS, amb dictadures comunistes

6. Els inicis de la Guerra freda i el Pla Marshall El 1947, el president dels EUA, Truman, va proposar la intervenció nord-americana allà on es donés una amenaça comunista (doctrina Truman) L’empobriment de l’Europa de postguerra podia afa- vorir l’expansió comunista. Calia, doncs, accelerar la seva recuperació. Aquest fou l’objectiu del Pla Mar- shall que va afavorir una ràpida recuperació d’Euro- pa, lligada a l’economia dels EUA Alemanya estava dividida en 4 zones d’ocupació El 1948 els aliats decidiren unir-les i formar la Repú- blica Federal Alemanya. L’URSS s’hi negà i, entre 1948 i 1949, Stalin ordenà el bloqueig de Berlín, només trencat pel 1r pont aeri de la història entre la capital i occident

7. La Guerra freda i la coexistència pacífica

DEFINICIÓ: sistema de relacions internacionals que es basavaen una tensió permanent entre dos blocs, liderats per l’URSS i els EUA, la qual cosa va afavorir una cursa d’armaments i un seguit de conflictes perifè- rics

Els principals conflictes entre comunistes i capitalis- tes es van donar a Corea, Vietnam i a Cuba. En el cas de Vietnam, les tropes americanes intervingueren, entre 1954 i 1975, experimentant amb noves armes i delmant la població civil. La protesta de forts movi- ments pacifistes acceleraren la retirada americana

Després de la mort d’Stalin (1953), l’actitud més tole- rant dels nous dirigents, Khruixov (URSS) i Kennedy (EUA) va afavorir una nova etapa de coexistència pacífica que conduí a un acord de frenada de la cur- sa d’armaments

8. La fi del colonialisme i el naixement del 3r Món LES CAUSES - El desig d’independència de les colònies i l’aparició de moviments nacionalistes, amb líders com Gan- dhi a l’Índia - La Declaració Universal dels Drets Humans, 1948 defensant el dret dels pobles a governar-se - El suport de les grans potències (URSS i EUA) al procés descolonitzador ETAPES DE LA DESCOLONITZACIÓ - 1ª) Va començar a Àsia, amb la independència de l’Índia (1947) - 2ª) Al nord d’Àfrica, Líbia, Marroc i Tunísia arribaren a la independència, però Algèria va haver de lliurar una guerra d’alliberament contra França, fins el 1962 - 3ª) Es va produir a l’Àfrica subsahariana EL CONFLICTE PALESTINA-ISRAEL El 1947, l’ONU va decidir la creació de l’Estat d’Israel, partint Palestina en dos Estats, un de jueu i un altre de palestí. Això fou causa de guerres que continuen

9. El Tercer món El Tercer Món Després de la independència, els nous països van ha- ver d’enfrontar greus problemes econòmics, polítics i socials. El 1955, es va reunir la Conferència de Ban- dung: 29 nous països d’Àfrica i Àsia condemnaren el colonialisme i proclamaren la sobirania i la igualtat de totes les nacions. També es declararen neutrals entre els 2 blocs: Moviment dels no alineats

9. (cont.) El neocolonialisme Als nous països, la independència política no va anar acompanyada d’independència econòmica. El 3r Món es caracteritza per la dependència econòmica i cultural, l’intercanvi desigual (comerç injust), i la de- pendència financera i tecnològica La violència, la repressió i la corrupció dominen molts països del 3r Món, amb la complicitat dels països rics

14. UN MÓN BIPOLAR (2ª meitat del s. XX)1. Els EUA, líder del món capitalista

La potencia nord-americana El predomini dels Estats Units, acabada la guerra, es

2. El model europeu

La postguerra i la CEE

basa en 3 pilars: superioritat tecnológica i econòmi- ca, prestigi polític i potencia militar Té dos grans objectius: mantenir-se com a 1ª potèn- cia, i frenar el comunisme Amb el Pla Marshall es va facilitar la reconstrucció d’Europa i per frenar l’avenç del comunisme es va fer una aliança militar: l’OTAN

Els dos grans partits El Partit Republicà, conservador i anticomunista, i el P. Demócrata, partidari d’un cert intervencionisme de l’Estat i de lleis socials, es relleven al poder. Des de 1960, Els EUA van tenir una forta competèn- cia d’Europa i el Japó El 1963, el president John F. Kennedy va ser assassinat

“L’american way life” Els nord-americans creguts de la superioritat de la seva manera de viure, fonamentada en la confiança en ells mateixos i un fort conservadurisme social, han difonen pel món un model de vida basat en la pros- peritat, l’abundància i el consum

Gràcies al Pla Marshall, Europa es va recuperar rà- pidament de la guerra. El 1957, es va firmar el Tractat de Roma pel que 6 països iniciaven la formació d’un mercat comú (CEE, Comunitat Econòmica Europea)

El creixement econòmic Entre 1950 i 1973, Europa va tenir un important crei- xement econòmic que va permetre pujar els salaris, i reduir l’atur al mínim.

Les democràcies europees i l’Estat del Benestar Als països democràtics de l’Europa occidental, go- vernats per partits socialdemòcrates o demòcrata- cristians, es van elaborar plans de desenvolupa- ment i lleis laborals favorables als treballadors (vacances pagades, medicina pública, escola públi- ca, pensions d’atur i de jubilació). És el que s’ha ano- mena Estat del Benestar

3. El Japó La democràcia Acabada la guerra, el Japó va ser ocupat per tropes americanes, es va aprovar una Constitució demo- cràtica i l’emperador va perdre el seu caràcter diví

El miracle econòmic En menys de 20 anys, el Japó es convertí en la se- gona potència econòmica mundial. Les causes eren l’ajuda americana, el no tenir exèrcit, la coexistència de grans grups industrials i petites indústries, l’abun- dància de mà d’obra, les inversions, la nova tecnolo- gia...

El model japonès El Japó es caracteritza per:

- Densitats de població urbana més altes del món- Treball disciplinat i assegurat tota la vida

- Menys protecció social que a Europa - Degració del medioambient

4. La crisi industrial de 1973 La crisi del petroli de 1973 El 1973, els països de l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) van quadruplicar el preu del cru de petroli. Això va provocar un important inflació (alça de preus), un gran augment de l’atur i de l’eco- mia submergida La reacció a la crisi Es neoliberals (Margaret Thatcher a Gran Bretanya i Reagan als EUA) es van presentar com la solució a la crisi. Van reduir la despesa pública, van privatitzar les empreses estatals i abaixaren els impostos. Com a conseqüència els salaris van baixar, l’atur va conti- nuar augmentant i es van reduir les prestacions so- cials. La crisi als EUA El 1973 els americans van retirar-se de Vietnam on va fracassar la seva política militar. El president Ronald Reagan va aplicar una política neoliberal i d’interven- ció militar a favor de les dictadures, ajudant les gue- rrilles antirevolucionàries

5. i 6. La Unió Soviètica i l’Europa de l’Est El model soviètic Amb gran esforç la U.S. va recuperar-se de la II Guer- ra mundial. Va fomentar la incorporació de les do- nes al treball, el desenvolupament de la indústria pe- pesant, d’armament i de les comunicacions. Es van donar serveis socials a tots els ciutadans. El model, però, va resultar desequilibrat per la importàn- cia donada a la indústria pesant en contra de la indús- tria lleugera La desestalinització A la mort del dictador Stalin, el seu successor Nikita Khruixov va tirar endavant un programa de reformes que afavorien la llibertat d’expressió i la tolerància. El Partit Comunista va frenar les reformes el 1964 La formació dels governs de “front nacional” Acabada la guerra, l’Europa oriental va quedar sota control comunista. Es van construir democràcies populars, sota el control soviètic El model comunista soviètic es va imposar en aquests països, que formaren el Pacte de Varsòvia (1955), aliança militar anticapitalista Les protestes en el bloc comunista es van viure es- pecialment a Hongria, el 1956, i a Txecoslovàquia, el 1968 (Primavera de Praga), però van ser durament reprimides per l’exèrcit soviètic

7. i 8. La revolució xinesa i la cubana La Xina tradicional Xina era un immens país agrari, sotmès a freqüents crisis de subsistència que provocaven fam i mortali- tat. El 1911, es va proclamar la República nacionalista La Revolució maoista Durant la II Guerra mundial, el Partit Comunista va lluitar durament contra els invasors japonesos. Des- prés va esclatar una guerra civil, entre nacionalistes i comunistes, dirigits per Mao Zedong. El 1949 va triomfar la revolució maoista que proclamà la Repú- blica Popular de la Xina La Xina comunista Al principi es va seguir el model soviètic. A partir de 1956 es va intentar un model propi (Gran Salt En- davant) amb comunes populars. Finalment, el 1965, Mao impulsà una revolució cultural, terriblement vio- lenta Xina després de Mao A la mort de Mao, el 1976, Den Xiaoping va iniciar un socialisme de mercat, que introdueix elements capi- talistes en l’economia sota una dictadura política. Una important protesta a la Plaça de Tiananmen, el 1989 (Primavera de Pequín) fou durament reprimida Fidel Castro, amb l’ajuda del guerriller Ernesto “Che” Guevara va aconseguir el triomf de la Revolució cu- bana (1959)

15. EL MÓN ACTUAL1. La fi del comunisme 2. El nou ordre internacional

Les reformes de Gorbatxov Davant d’una profunda crisi econòmica i social, el president Mikhaïl Gorbatxov va iniciar reformes eco- nòmiques (prestroika) i politiques (glásnost). El 1990 les primeres eleccions lliures van donar la presidència a Boris Ieltsin

L’esfondrament del comunisme La caiguda del mur de Berlín, el 1989, va obrir pas a la reunificació d’Alemanya i va accelerar la caiguda del comunisme a Polònia, on el sindicat Solidaritat presidit per Lech Walesa guanyà les eleccions, a Hongria, Txecoslovàquia, que després es va dividir en 2 (Txèquia i Eslovaquia), a Bulgària i a Romania

La dissolució de l’URSS Sectors conservadors del PCUS (partit comunista) van organitzar un cop d’Estat que va fracassar. Ieltsin de- cretà la dissolució del règim comunista. Es va reco- nèixer la independència de Estònia, Letònia i Lituà- nia. L’URSS va donar lloc a la Federació Russa, amb 15 repúbliques independents. Els enfrontaments ètnics (guerra de Txetxènia)

Estats Units, única superpotència mundial Amb la desaparició de l’URSS, els EUA s’han convertit en la gran potència que actua com un gendarme mun dial, intervenint militarment quan ho creu convenient, per exemple a Irak, el 1991 i el 2003 L’opinió pública mundial va prenent consciència de la necessitat de convertir l’ONU en un organisme de diàleg entre els Estats del món

Les intervencions militars dels Estats Units El 1990, el dictador Sadam Hussein d’Irak va envaïr Kuwait, petit Estat ric en petroli i aliat dels EUA. El Consell de Seguretat de l’ONU va condemnar la inva- sió i va autoritzar la intervenció, castigant Irak amb l’embargament del petroli i l’obligació de destruir les armes de destrucció massiva L’11 de setembre del 2001, un atemptat, reivindicat per l’organització terrorista islamista Al-Qaida de Ben Laden, va destruir, al cor de les finances a Nova York, les torres bessones (World Trade Center) El març de 2003, el president dels EUA, George Bush, amb l’excusa que Sadam Hussein tenia armes de destrucció massiva i col·laborava amb els terroristes va ordenar la invasió d’Irak, sense el suport de l’ONU

3. Conflictes i tensions al món actual Conflictes nacionalistes a l’Est d’Europa Els enfrontaments ètnics a Iugoslàvia van provocar violentes guerres que conduïren a la independència de Croàcia i Eslovènia (1991), i, més tard, de Bòs- nia on els serbis van practicar una “neteja ètnica” contra la població musulmana fins la Pau de Dayton (1995). A Rússia, l’exèrcit continua la guerra contra Txetxènia, sense respectar els drets humans

Conflictes ètnics a l’Àfrica A l’Àfrica subsahariana és la violència es manifesta de manera terrible. La misèria, les dictadures militars i les rivalitats ètniques han conduït a persecucions i massacres sobre la població, provocant milers de re- fugiats, ignorats pels països rics

El fonamentalisme islamista El creixement dels moviments islamistes radicals s’ha convertit en un focus de tensió internacional. No admeten la separació entre religió i Estat, i s’oposen a la globalització controlada pels Estats Units Els islamistes van ocupar el poder a Iran i a Afganis- tan. També estan creixent a Israel i els Estats Units

4. La Unió Europea

Creació de la Unió Europea El Tractat de Roma va fundar la Comunitat Econòmi- ca Europea (CEE), el 1957. Espanya i Portugal hi van ingressar el 1985. El 1991, el Tractat de Maas- trich va convertir la Unió econòmica (CEE) en la Unió Europea amb voluntat d’arribar a la unió políti- ca. El 2002 va entrar en circulació la moneda única, l’euro, controlada pel Banc Central Europeu

Les institucions europees Les més importants són: El PARLAMENT EUROPEU, que elabora les lleis comunitàries. LA COMISSIÓ EUROPEA, que gover- na la Unió. El CONSELL DE MINISTRES, que nego- cia sobre la política de la Unió. EL CONSELL D’EU- ROPA, format pels caps d’Estat o de govern i EL TRI- BUNAL DE JUSTÍCIA

5. Societat, i ciència al món Una població en creixement constant La població del món ha passat de 2.000 milions, en començar el s. XX, a 6.000 a principis del s. XXI. Aquesta explosió demogràfica, resultat de la davalla- da de la mortalitat i d’una alta natalitat al Tercer Món, no ha anat acompanyada de desenvolupament eco- nòmic i vida digna per a bona part de la població, que viu problemes de desnutrició, guerres i mortalitat, i no té més sortida que l’emigració Dos models socials i familiars Als països rics industrialitzats d’Occident predomina la vida urbana, amb famílies reduïdes, baixa natalitat, alta esperança de vida, i valors presidits per l’èxit i pels diners Als països pobres, menys desenvolupats, predomi- nen formes de vida rural, amb famílies àmplies, alta natalitat i població jove abundant La ciència i la tècnica En els últims 20 anys s’han fet més descobriments que en tota la història de la humanitat. La microbiolo- gia, la física nuclear, l’electrònica i la informàtica estan transformant profundament les societats

6. Els grans reptes del món actual Un món global La caiguda dels comunismes ha imposat el sistema mundial capitalista. Mercaderies, capital i informació circulen per la geografia planetària: és la globalitza- ció o mundialització. Les economies nacionals de- penen de xarxes econòmiques mundials que con- trolen els països rics. Un dels grans reptes actuals és el de crear un ordre social més just al món

L’impacte de la ciència i la tècnica Els descobriments científics i les noves tècniques han generat nous problemes: contaminació ambiental, canvia climàtic, perill nuclear, problemes ètics, etc.

Informació i uniformització Les tècniques informatives estan transformant les relacions socials i el llenguatge. L’excés i la ma- nipulació de la informació, convertida en espectacle, afecta especialment els infants i adolescents, limitant la seva personalitat i uniformitzant les societats, se- gons el model nordamericà

16. EL FRANQUISME1. Una violenta dictadura. 1939-1975 2. Postguerra de repressió, misèria i autarquia.

1939-59

En guanyar la guerra (1939) el general Franco va imposar una dictadura fortament conservadora i vio- lenta. Tots els partits estaven prohibits menys Falan- ge espanyola.

Les llibertats ciutadanes foren suprimides i l’oposi- ció democràtica assassinada, empresonada i margi- nada. El franquisme va tenir el suport social, econò- mic i polític de la gran burgesia, de l’Exèrcit, de l’Església i d’una part de la població.

Acabada la II Guerra mundial (1945) el franquisme va viure una etapa de fort aïllament internacional, que es va suavitzar a partir dels acords amb els EUA i el Vaticà, el 1953.

La guerra va provocar una davallada demogràfica (1/2 milió de morts). L’alta mortalitat era deguda a la fam, les epidèmies i la repressió (50.000 executats entre 1939 i 1949). També la natalitat es va reduir molt.

Les pèrdues econòmiques foren enormes. La man- ca d’aliments i la misèria afectaven la població. Els treballadors patiren una contínua davallada salarial.

L’Estat intervenia en totes les activitats econòmi- ques en la idea que el país disposava dels recursos suficients per autoabastir-se sense necessitat de l’exterior (autarquia). Per fomentar la indústria es va crear l’INI (Instituto Nacional de Industria). L’economia espanyola va viure un fort estancament que la va distanciar molt dels països occidentals. Els treballadors foren castigats amb salaris baixos.

3. El desenvolupament econòmic. 1959-75

El fracàs total de l’economia autàrquica, no adaptada al funcionament l’economia capitalista occidental, obligà Franco a organitzar un govern de tecnòcra- tes, format per membres de l’Opus Dei (organització catòlica conservadora).

Els tecnòcrates van posar en marxa l’anomenat Pla d’Estabilització (1959) amb l’objectiu d’obrir l’econo- mia al mercat internacional. Es va devaluar la pesse- ta i es va afavorir la inversió estrangera. Seguida- ment es van fer uns Plans de desenvolupament (1964-1975) per estimular el creixement industrial. Aquestes mesures, juntament amb l’augment del turisme, afavoriren el creixement econòmic.

4. Poblacióp i economia als anys 60 Importants canvis demogràfics, a causa de la millora en les condicions de vida, van ser l’augment de la natalitat i la reducció de la mortalitat, provocant un fort augment demogràfic (Espanya: 26,1 milions d’habitants el 1940 -34 milions el 1970, Catalunya: 3,2 milions el 1950 – 5,6 milions el 1975) Es va viure un important fenomen migratori: Catalunya va rebre 1,5 milions d’immigrants. L’èxode rural va moure a Espanya més de 4 milions de per- sones (2 van emigrar a l’estranger) La indústria es va estendre per tot el territori, con- vertint Espanya en un país industrial i de serveis, gràcies al turisme. Finalment, l’agricultura fou moder- nitzada, gràcies a la mecanització i l’especialització de cultius

4. La societat dels 60 La millora de les condicions de vida va afavorir el desenvolupament de les classes mitjanes i la socie- tat de consum La Llei General d’Educació (1970) va marcar la gratuïtat de l’ensenyament obligatori, però va deixar sense escolaritzar molts nens Les noves generacions es mostraven més crítiques vers la dictadura i augmentaven les demandes de de- mocratització El 1959 es creà ETA, organització terrorista basca Estudiants, sindicats i grups de cristians crítics van ser els principals moviments d’oposició al fran- quisme.

5. Catalunya sota el franquisme Els primers anys de postguerra van ser de dura re- pressió. El 1940 el president Companys fou afusellat al castell de Montjuïc. La llengua catalana deixà de ser oficial i quedà marginada a l’àmbit familiar. La resistència armada als franquisme (maquis) va ser abandonada de la II Guerra mundial (1945). El Partit Comunista (PCE) es convertí en la principal força d’oposició. Als anys 50 van començar les pro- testes socials (vaga de tramvies a Barcelona, 1951). Als anys 60 va néixer el sindicat Comissions Obre- res (CCOO) i els moviments estudiantils van agafar força. El 1971, l’Assemblea de Catalunya va aple- gar totes les forces d’oposició democràtiques catala- nes.

4. La fi del franquisme La crisi econòmica dels anys 70 fou general a Euro- pa, a causa de l’alça dels preus del petroli (crisi del petroli de 1973). La inflació i l’atur pujaren fortament a Espanya El 1973, Carrero Blanco, cap de govern nomenat per Franco, fou assassinat per ETA. El 20 de novem- bre de 1975 moria el dictador Semblava que el rei Joan Carles I, designat per Franco, continuaria la dictadura, però amb el nome- nament del president Adolfo Suárez (1976) s’inicia- ren contactes amb les forces de l’oposició i es legalit- zaren tots els partits polítics, inclòs el PCE. El 15 de juny de 1977 es celebraren les primeres eleccions democràtiques, guanyades pel partit UCD (Unión de Centro Democrático) El 1977 fou restaurada la Generalitat de Catalunya, amb el retorn del president Josep Tarradellas

5. Art i cultura L’esforç cultural que havia realitzat la II República fou enfonsat per la dictadura franquista. Molts cientí- fics i humanistes van haver d’exiliar-se a l’estranger A partir dels anys 60, es produí una recuperació cul- tural.a Catalunya, aparegueren les primeres revistes en català (Serra d’Or) i les primeres edicions (Enci- clopèdia Catalana, Edicions 62). El moviment de la Nova Cançó (Els Setze jutges, J.M. Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet...) va impulsar la cançó popular en llengua catalana En llengua castellana també aparegué una generació d’escriptors importants (Delibes, Celaya, Buero Va- llejo, Cela...) La renovació afectà l’arquitectura (Moragas, Bohi- gas, Coderh) i la pintura (Cuixart, Tàpies, Saura, Canogar, Millares)

17. DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA1. Els governs de la UCD. 1977-1982 2. Restabliment de l’autonomia catalana

Reivindicacions autonomistes

Les primeres eleccions democràtiques -- Van tenir lloc el 15 de juny de 1977. Les va guanyar la UCD (Unión de Centro Democrático) que va formar el 1r Govern democràtic, presidit per Adolfo Suárez -- Després de la UCD, el partit més votat va ser el PSOE (Partido Socialista Obrero Español), seguit, a més distàn- cia pel PCE (Partido Comunista de Espanya) d’AP (Alian- ça Popular), i dels partits nacionalistes

El clima polític dels primers anys va ser de consens i de compromisos. L’esquerra va cedir, però, més que la dreta.

La Constitució de 1978 Les Corts van redactar una Constitució que, a diferència de les anteriors És resultat d’un pacte entre els diversos partits polítics Reconeix el dret de les nacionalitats i regions a l’autono- mia, posant fi a l’Estat centralista

Catalunya, el País Basc i Galícia consideraven que la democràcia havia d’anar acompanyada d’autonomia. Així es va començar a pensar en la conveniència de crear un Estat autonòmic Els primers Estatuts El president Adolfo Suárez va pactar amb el president de la Generalitat a l’exili, Sr. Tarradellas, el restabliment d’aques- ta institució (1977). Al País Basc, el terrorisme d’ETA era el principal problema. El govern va legalitzar la ikurriña (ban- dera) i va concedir 3 amnisties que van alliberar de la pre- só tots els etarres. El 1978, es va formar la 1ª Xunta de Galícia provisional. Aprovada la Constitució, els Estatuts de Catalunya i el Basc s’aprovaren el 1979, i el de Galícia, el 1980 Consolidació del mapa autonòmic El reconeixement de les nacionalitats i regions en la Constitució va donar lloc a l’Estat de les Autonomies amb 17 comunitats. El 1995 s’aprovaren els Estatuts de Ceuta i Melilla

3. L’etapa socialista Victòria electoral El PSOE, encapçalat per Felipe González, va guanyar les eleccions de 1982. La UCD va entrar en crisi i el Partit Po- pular es va convertir en la primera força de la oposició. El PCE va perdre suport electoral i es va convertir en IU (Iz- quierda Unida) Els governs socialistes (1982-1996) Durant 14 anys els socialistes es proposaren modernitzar el país, resoldre la crisi econòmica, i prepara l’ingrés a la Comunitat Europea. Van disminuir la inflació i van mo- dernitzar l’estructura econòmica. Gran importància van tenir les obres públiques (xarxa d’autovies, AVE, EXPO de Sevilla, Jocs Olímpìcs de Barcelona 92) Van democra- titzar l’exèrcit, van autoritzar les TV privades, i van despe- nalitzalitzar l’avortament. Cal destacar que van posar les bases de l’Estat del Benestar: Medicina pública, ensen- yament general –finançament de la privada- i pensions de jubilació i atur per a tots els ciutadans. En política exterior, F. González va firmar el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CEE (1985) i en un referèndum s’aprovà que Espanya formés part de l’OTAN La crisi Alguns escàndols de corrupció econòmica i política, explotats per una dura oposició del PP, conduïren a elec- cions anticipades que donaren la majoria relativa al PP

4. De la crisi econòmica a l’euro La lluita contra la crisi El govern de la UCD va convocar les forces polítiques, la patronal i el sindicats per acordar mesures contra la crisi. Amb els Pactes de la Moncloa es posaren les bases per modernitzar l’economia de mercat i l’Estat del Benestar (Sanitat, Pensions de jubilació i atur, ensenyament...) Els sindicats acceptaren limitacions salarials i una reduc- ció de la conflictivitat social (vagues)

Integració a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) L’entrada en la CEE va exigir importants transformacions: durant els anys 80 es va fer una reconversió industrial per adaptar la indústria a les demandes de la CEE. Això també va comportar un augment de l’atur. Amb el sacrifici dels treballadors, s’aconseguí reduir la inflació i el dèficit públic

L’euro El Tractat de Maastrich (1991) va acordar la creació d’una

moneda única, l’euro, que va començar a circular el gener del 2002, substituint la pesseta

5. Catalunya autònoma (1980-2004) Els governs de CiU El darrer quart del segle XX va ser el més llarg període d’autonomia política catalana, des del s. XVIII. Els princi- pals partits eren CiU, PSC-PSOE, ERC, ICV (abans PSUC) i PP (abans AP). La coalició CiU ha guanyat les eleccions autonòmiques, i Jordi Pujol ha presidit la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2004. Els governs nacionalistes moderats de Pujol van consolidar les institucions catalanes, van construir un model educatiu i sanitari propi, privatitzat en part, i impulsar la llengua catalana (Lleis de normalitza- ció lingüística). Va ser important la creació de TV3, de 41 comarques i dels Mossos d’Esquadra. No van resoldre el finançament autonòmic ni van fer una llei electoral Els canvis socials i econòmics La incorporació de la dona al món laboral i el creixement econòmic van provocar canvis en les famílies: descens de la natalitat (del 21 al 9 per mil), augment de famílies mono- parentals, de parelles de fet, retard de l’edat de matrimoni i de la reprodució... Catalunya va deixar de rebre immi- grants d’altres llocs d’Espanya i els rep ara d’Àfrica, de Sud-Amèrica i de l’Est d’EuropaÀL’economia catalana, molt afectada per la crisi dels anys 1975-85, es beneficià de la integració a la Unió Europea, rebent inversió estrangera i desenvolupant els serveis i la producció industrial. L’any 2000, Catalunya era la 6ª gran regió industrial entre les 211 de la UE

6. Els governs del Partido Popular 1996-2000. Govern en minoria Amb Jose Mª Aznar, el PP guanya les eleccions de 1996, però necessità el suport dels nacionalistes per governar Durant aquesta 1ª legislatura, el PP va practicar una certa continuïtat, dialogant amb els sindicats i amb els naciona- listes. La qüestió basca es va agreujar. Es va suprimir el servei militar obligatori i es va preparar l’economia per a la integració monetària (euro) Una situació econòmica favorable La bona situació de l’economia europea va facilitar l’inici, a finals dels 80, d’una etapa d’expansió. El creixement anual superava el 3%. Es va reduïr l’atur, però van augmentar els contractes temporals i el treball submergit. Moltes empreses públiques van ser privatitzades 2000-2004. Govern amb majoria absoluta La victòria per majoria absoluta va facilitar al PP la realitza- ció d’una política molt conservadora en l’educació, el tre- ball i la immigració. Les relacions amb el PNB van arribar a situacions molt tenses. L’enfonsament del petrolier Presti- ge a les costes de Galícia va ser una catàstrofe ecològica. En política exterior, J.M. Aznar va donar total suport a la política agressiva del president Bush (invasió d’Irak, març 2003). Després d’un terrible atemptat del terrorisme isla- mista, l’ 11 de març del 2004, a Madrid, que el govern va imputar a ETA, les eleccions del dia 14 donaren la victòria a Rodríguez Zapatero del PSOE