105051 LENG VAL 10 33.qxp:Plantilla.CULTURA · nacional. El teatre de la Scalahavia decidit tancar...

10 Unitat 1

Unitat1

CONTINGUTSEDUCACIÓ LITERÀRIA

LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORALa paret blanca

LITERATURASituació històrica, lingüística i cultural del segle XIX i principi del segle XX. Els gèneres literaris del segle XIX i principi del segle XX

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

GRAMÀTICAL’oració

LÈXIC I SEMÀNTICAPolisèmia i homonímia; la precisió lèxica

ORTOGRAFIALes abreviacions

COMUNICACIÓEXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUALL’argumentació

En finalitzar la unitat hauràs millorat la capacitat de:

Artística i cultural

• Llegir textos literaris valorant-ne les aportacionsdels diferents moviments literaris del període.

Comunicació lingüística i audiovisual

• Usar correctament els components morfosintàc-tics de l’oració en les produccions escrites i orals.

Social i ciutadana

• Manifestar opinions personals de manera argumen-tada en situacions de discussió, de debat, etc.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

105051 LENG VAL 10_33.qxp:Plantilla.CULTURA.3ESO 7/3/12 10:10 Página 10

L’amor, que és possiblement un dels temes centralsen les diferents disciplines de l’art (literatura, pintura, música…), és un dels sentiments que mou el món.

— Esmenta algun quadre, escultura, llibre, peçamusical… la temàtica del qual siga l’amor.

— Defineix amb les teues paraules aquest sentimentanomenat «amor».

— Saps què és aquest edifici? Creus que a les seuesportes es produeixen escenes amoroses?

11Lectura. Competència lectora

Jesús Ernest Martínez Ferrando (1891-1965) és un dels millors con-tistes valencians del seu temps. L’acurada prosa que empra en els seusrelats, juntament amb la descripció de situacions anímiques plenesde màgia, han fet que els seus contes, molt acostats a la poesia, esde-vinguen plens de vigència i actualitat per als lectors actuals.

A l’horabaixa tres veïnes enraonaven al celobert abocada cadas-cuna a una finestra de pisos diferents. Era una conversa lenta,mandrosa, acompanyada de badalls i de silencis. Parlaven lesdones sense ganes de parlar, perquè al pis ja no quedava llumdel dia, i també per no encendre la llàntia de gas i fer un estalvi[…]. En aquest instant es va sentir un soroll de vidres i van poder-hi veure a l’entresòl un braç, una mà femenina amb mitenes1

que deixava amb precaució, damunt l’ampit, un vas amb unabella rosa.

—Heu vist quina romàntica2? Sembla la delicada de Gandia—observà una d’elles.

—Romàntica i orgullosa —afegí una altra—. La trobes per l’es-cala i no et saluda.

—Sí que saluda, però ho fa amb la veu tan baixeta que nola senten.

—L’efecte és el mateix. Vol fer-se la gran senyora i duu un ves-tit ben pobret, tot ple de cositons.

—La gana3 que deu passar!

—No ho sabeu? La senyora Otília en la seua joventut va sercantant d’òpera.

—D’òpera?

—Sí, d’òpera italiana, d’eixes òperes que a voltes represen-ten al Teatre Principal […]. Després va perdre la veu i es dedicàa donar lliçons de piano. Ara es guanya la vida tocant en no séquin café.

— A mi m’havien dit que era casada.

—Sí, i que el marit hagué d’abandonar-la perquè ella s’en-tenia amb un artista.

***

5

10

15

20

25

La paret blanca

1 mitena: guant de punt sense dits, que cobreix la mà fins a la meitat del polzei el començament dels altres dits.

2 romàntic: fàcil a l'exaltació del sentiment, de la fantasia, de la passió.3 gana: ganes de menjar, fam.


Aquella mateixa vesprada, Otília havia estat llargueshores, com de costum, asseguda en un balancí, vorael balconet del seu entresòl. Llegia el diari i, de tant entant, es treia les ulleres per eixugar els vidres amb unmocador blanc; després tornava a llegir atentament. […]Però vet ací que aquesta vesprada, només passar lamirada pel paper imprés, Otília llançà un xicotet crit, idesprés de tornar a llegir i rellegir la notícia que tant l’ha-via impressionada, deixà caure el diari i es portà lesmans sobre el cor, per tal com l’amarga notícia que haviallegit, la feia batre igual que un ocell.

Rafael havia mort en un hotel de Milà sobtadament, d’unaangina de pit. Pobre Rafael! La música —deia el diari—perdia amb ell un gran artista, un cantant de fama inter-nacional. El teatre de la Scala havia decidit tancar lesportes el dia del sepeli4 en senyal de dol, i trametre unagran corona de flors a l’hotel en nom de l’empresa.

Al cap d’una estona de plor silenciós […] a la seua memò-ria es féu present el dia, dolorós dia, en què es va sepa-rar de Rafael, llavors encara en plena joventut. L’escenade comiat tingué lloc a la Glorieta, una vesprada queplovisquejava una mica i el jardí es trobava solitari. […]L’enamorada parella passejà per la font de Tritó, que ambel caragol a la boca llançava a l’aire un raig d’aigua remo-rosa; de tant en tant, s’aturaven per fer-se juraments d’a-fecte inextingible, s’agafaven les mans empesos perl’angúnia de la separació imminent. En aquella vespradaimpossible d’oblidar, ben sovint es van repetir la frase:«L’Art els havia unit, i ara l’Art els separava». Moltes vega-des es tornaren a dir aquesta emfàtica frase, per tal comla trobaven oportuna i adient en aquella hora solemne.Otília i Rafael, tots dos, estaven intensament pàl·lids; ell,amb dits nerviosos, es castigava el bigot i la barbetacurta i acurada, a la moda d’aleshores; també ella feiaús sovint del seu mocador blanc, per eixugar-se llàgri-mes i ofegar sospirs.

[…] Finalment, Rafael es va traure de la butxaca del jupetíun gros rellotge d’or, ofrena que li féu l’empresa del TeatrePrincipal, la seratta5 del seu benefici, en què cantà admi-rablement el Rigoletto de Verdi. Com que ja marcaval’hora de l’eixida del vapor que l’havia de traslladar aGènova, exclamà amb la veu enrogallada per l’emo-ció: «Otília, valor, ha arribat l’hora de separar-nos».Aleshores ella, els ulls plorosos, assenyalant el cel grisamb el seu ditet emmitonat, tot i fent un suprem esforçper dominar-se, va dir amb to solemne però ensems ado-rable: «Respectem els designis inescrutables del’Altíssim». I ací acabà el trist comiat.

Otília, però, es va traslladar tota soleta, com sempre,al Grau per presenciar-hi l’eixida del vapor; no li agra-dava assistir-hi en companyia dels amics de Rafael; desit-java evitar testimonis del seu trasbals sentimental enaquells moments, i àdhuc l’esguard irònic d’alguna enve-josa condeixebla del Conservatori de música. La seuafigura solitària, desolada, sobre el moll, en el capvespreplujós, passà desapercebuda dels altres, per tal com ellaprocurà romandre oculta entre munts de caixes de taron-ges i altres mercaderies preparades per embarcar. Peròvet ací que en el moment que va veure Rafael que pujavaper la passarel·la, ja a punt d’endinsar-se en el granpaquebot6 , no es pogué contenir: sortí del seu amaga-tall, avançà fins al mateix caire del moll i li llençà unarosa, tot cridant amb feble veu:

—Adéu, Rafael!

—Adéu, Otília!

L’artista s’aturà un brevíssim moment al bell mig de lapassarel·la, per esguardar per darrera vegada la seuasensitiva amiga i també la rosa caiguda en l’aigua oliosadel port, bruta d’infectes detritus de tota mena: semblavaun funest7 presagi.

Jesús Ernest Martínez Ferrando,«La paret blanca» dins Contes. Edicions del Bullent

12 Unitat 1

EDUCACIÓ LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

35

40

50

55

60

45

30

65

70

75

80

85

90

95

4 sepeli: acció d'inhumar un cadàver, especialment amb la cerimònia adient.

5 seratta: nit.

6 paquebot: vaixell de vela semblant al bergantí, però de formes menysfines, utilitzat com a correu i per a transport de passatgers.

7 funest: que porta la mort o una gran desgràcia.


13Lectura. Competència lectora

EDUCACIÓ LITERÀRIA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

Després de llegirLlig el text i resol les activitats.

1. Tot i que en el text no apareixen referències a l’època històrica en què es desenvolupa la història, hi podem veure alguns detallsque es tracta d’un temps llunyà. Busca les referències que ho confirmen.

• Il·luminació de les cases • Aspecte físic de l’època • Mitjans de transport

2. Aquesta lectura comença amb una descripció del moment del dia en què ocorren els fets i la reproducció de la conversa quetenen unes veïnes en el celobert d’un edifici.

— De qui parlen les veïnes? Què en diuen?

— Busca en el text quins altres personatges tenen una actitud semblant envers la protagonista i assenyala-ho.

3. En el primer fragment del text apareix un element que tornem a trobar al final. És un símbol amb una importància cabdal.

• De quin element estem parlant? • Per què té una importància cabdal en el text?

4. De quina manera s’assabenta Otília de «l’amarga notícia»? Quina és aquesta notícia? On han ocorregut els fets?

5. La línia 46 del text comença amb un flashback. Rellig aquest fragment i senyala què és un flashback i per a què serveix aquestrecurs:

❑ Es tracta d’un salt arrere temporal i serveix per a oferir-nos fets del passat dels protagonistes.

❑ Es tracta d’un salt avant temporal i serveix per a explicar-nos fets que succeiran als protagonistes en el futur.

6. Martínez Ferrando usa a partir de la línia 46 tot un seguit de substantius acompanyats d’adjectius. Busca els adjectius i esmenta quintipus de significat aporten als substantius que acompanyen i justifica si són o no adients per al tipus de situació descrita.

• plor • afecte • dits • ulls

• dia • separació • veu • cel

7. Explica, tenint en compte el sentit global del text, què signifiquen les oracions «L’Art els havia unit, i ara l’Art els separava» i «semblavaun funest presagi».

8. Pensa en un episodi trist de la teua vida i redacta’l. A continuació, conta’l en veu alta a la resta de la classe.

9. L’escenari on es desenvolupa aquest text és València. Busca en la lectura i assenyala quins són els diferents indrets i elements ques’hi esmenten. Una vegada els hages trobat, utilitza el cercador d’imatges de Google i fes una breu descripció de cadascun.

10. En grups de dos penseu si el comportament de les veïnes és censurable o no. Una volta tingueu els vostres arguments, feu undebat amb la resta de la classe i debateu si aquest comportament és habitual en la societat i què cal fer per a lluitar-hi en contra.

@

�

�


14 Unitat 1

Situació històrica, lingüística i culturaldel segle XIX i principi del XXIntroducció als segles XIX i XXEl segle XIX suposà, per a Europa i més tard per a casa nostra, una profunda trans-formació cultural, política, social i econòmica.

— En l’àmbit cultural, del qual parlarem posteriorment, va ser el segle delRomanticisme, moviment que va influir en la Renaixença.

— En el vessant polític, la centúria es va veure marcada per la inestabilitat jaque a la Guerra del Francés (1808-1812), provocada per la invasió napoleò-nica, hi van seguir les guerres carlines. Aquest període d’inestabilitat noacabarà fins a la Restauració borbònica l’any 1874.

— Des del punt de vista social, la Revolució Industrial i la consegüent indus-trialització comportaran la consolidació de la burgesia i el naixement del pro-letariat. Aquesta nova classe social provenia del camp i va esdevindre la massatreballadora.

— Econòmicament, fou un període de gran creixement. L’augment de la pobla-ció, juntament amb l’ús de les noves tècniques de conreu, va comportaruna acumulació de beneficis o capital. Molts d’aquests diners es van inver-tir en les fàbriques.

A València, les repercussions de la Industrialització foren menors que a Catalunya,ja que la nostra economia continuava sent eminentment de base agrària.

Seguidament veurem de quina manera van influir les diferents situacions eco-nòmiques en el triomf de la Renaixença.

EDUCACIÓ LITERÀRIA: LITERATURA

j La Revolució Industrial originà un conjunt de trans-formacions econòmiques i socials molt importants.

• 1808 Començament de la Guerradel Francés.

• 1812 Proclamació a Cadis de laConstitució espanyola.

• 1833 Regència de Maria Cristina iinici de les guerres Carlines.

• 1873 Alçaments cantonalistesd’Ala-cant, Alcoi, València iCastelló.

• 1898 Pèrdua de les colònies deCuba, Puerto Rico i Filipines.

• 1909 Setmana Tràgica de Barcelonaprovocada per l’allistamentde soldats per a la guerra delMarroc.

• 1914-1918 Primera Guerra Mun -dial.

• 1923 Inici de la Dictadura de Primode Ribera que significarà larepressió de la nostra cultura.

Cronologia del fetshistòrics més importants

REVOLUCIÓ

INDUSTRIAL

A Catalunya, el triomf de la Revolució Industrial i la consolidació dela burgesia com a classe social hegemònica suposaria el triomf dela Renaixença a nivell polític i literari. La Renaixença pretenia la recu-peració de la consciència nacional i de la llengua i la cultura prò-pies.

FEBLE

INDUSTRIALITZACIÓ

A València, en canvi, els esforços de la burgesia agrària es redui-ran només a la recuperació de l’ús culte i literari per part d’una elit intel·lectual.

La Renaixença i la recuperació de la llenguaDurant la primera meitat del segle XIX el castellà, poc conegut i emprat per lapoblació, era la llengua; predominant en l’àmbit literari. Aquesta situació can-viarà amb la Renaixença, moviment que intentarà retornar a la llengua el pres-tigi social i literari que havia tingut durant l’Edat Mitjana, mitjançant la reconstrucciód’una literatura culta en la nostra llengua.

A València, la Renaixença quedarà reduïda només als esforços per restituir elsusos cultes i literaris de la llengua; a Catalunya, en canvi, esdevindrà un movi-ment de reivindicació nacional que transformarà profundament la societat i lacultura catalana del s. XIX.


11. Llig la lectura inicial de la unitat i explica en què va consistir el conflicte del s. XIX que s’hi esmenta.

12. Entra en la següent adreça d’Internet, http://ca.wikipedia.org/wiki/Jocs_Florals, i fes un resum amb la informació que hitrobaràs.

13. Llig el text següent extret de Les normes de Castelló de 1932 i respon aquestes preguntes.

— Explica les diferents idees que s’hi expressen.

— Relaciona-les amb els fets històrics estudiats.

15Literatura

ACTIVITATSPerò arribar a un consens sobre la classe de llengua que s’havia d’emprar enles manifestacions literàries era una tasca difícil de dur a terme ja que van sor-gir diferents opinions i postures arreu del domini lingüístic. A València es vanmanifestar les postures següents.

El 1878, Constantí Llombart i Teodor Llorente van crear la societat cultural Lo RatPenat amb la intenció d’aglutinar aquests dos vessants. A Catalunya, la nor-mativització definitiva es produí amb la publicació de les Normes ortogràfiques(1913), la Gramàtica Catalana (1918) i El Diccionari de la Llengua Catalana (1932)de Pompeu Fabra. A València, la publicació el 1933 de Les Normes de Castellósuposà la unificació ortogràfica definitiva del valencià seguint les propostes dePompeu Fabra.

Els moviments literarisDes de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX a Europa apareixen movi-ments culturals que reflecteixen les inquietuds culturals del moment. A granstrets, aquestes són les principals característiques de cadascun.


POPULISTES CULTISTES

Autodidactes i desconeguts fora deValència, eren partidaris de l’ús d’un valen-cià espontani, del valencià parlat al carrer.Els seus dirigents forenE. Escalante i C.Llombart.

Universitaris i amb contactes culturalsamb Barcelona, eren partidaris d’empraruna llengua culta i arcaïtzant. Els màximsrepresentants d’aquesta postura forenT. Llorente i V. W. Querol.

• 1833 Publicació de l’oda La pàtriade B. C. Aribau, que suposa l’i-nici del moviment.

• 1840 Inici de la Renaixença aValència amb l’aparició delsprimers poemes romàntics.

• 1859 Restauració dels Jocs Floralsa València i a Barcelona.

• 1890 L’arribada del Modernismesuposa l’acabament de laRenaixença a Catalunya. AValència durarà fins a benentrat el segle XX.

Cronologia de la Renaixença

És un fet acceptat hui, per casi bé tots, que la llengua pròpia és la més alta manifestació de la personalitat d’un poble i queaquells pobles que han recobrat la seua consciència com a tals no sols s’entreguen a l’ús del seu propi parlar, sinó que aspi-ren a la seua màxima depuració com a fenomen cultural i com a prova de que volen tornar a ser ells mateixos. Moltes causes,no totes literàries i cap d’elles desconegudes, han produït a l’hora d’ara una curiositat viva i desperta envers totes les mani-festacions espirituals del País Valencià i singularment envers el seu parlar. És a dir que el nostre poble comença a sentir ladignitat de la llengua pròpia.

ROMANTICISME

Predominen el sen -timent i la imagina-ció per damunt de laraó. Exalta el passatmedieval i els mitesi llegendes populars.

NOUCENTISME

El desig és modernit-zar la societat peròdesapareix l’en fronta-ment entre l’ar tista ila societat propi delModernisme.

MODERNISME

L’objectiu d’aquestmoviment artístic ésla modernització dela societat a través del’acció cultural delsartistes.

AVANTGUARDISME

Trenca amb les tradi-cions anteriors remar-cant la importànciade la imaginació i dela llibertat artísticasense normes.

REALISME

El realisme tracta d’in-corporar com a matè-ria literària la realitatsocial contemporàniade l’autor per mitjà del’objectivitat.


16 Unitat 1

Els gèneres literaris del segle XIX i principi del XXA continuació veurem com es van manifestar els gèneres literaris en els diferentsmoviments culturals del segle XIX i principi del XX.

PoesiaLa poesia és el gènere més conreat perquè és el vehicle més adient per a expres-sar els sentiments (Romanticisme i Modernisme), treballar el llenguatge d’unamanera acurada (Noucentisme) i fer una ruptura amb les convencions formalsi estètiques dels segles anteriors (Avantguardisme).

RomanticismeL’assimilació de les idees d’aquest moviment que naix a Alemanya farà que elsnostres escriptors adopten la nostra llengua com a vehicle d’expressió literària,ja que el Romanticisme preconitzava la valoració de la llengua autòctona comuna de les expressions més genuïnes d’un poble.

La Renaixença té el seu origen en autors de la Il·lustració però és el Romanticismeel moviment que més influeix en el seu desenvolupament.


Els principals temes de la poesia romàntica de la Renaixença van ser:

— L’exaltació nacional, que provoca la recuperació i la idealització del nostrepassat històric.

— La reivindicació de la llengua, símbol patriòtic més destacat.

— El paisatge, que esdevé una projecció del propis sentiments i la mitificaciódel camp, que és el dipositari de la tradició i la llibertat.

— La poesia popular de tradició oral i de l’època medieval, que fins i tot influ-irà en la nostra poesia culta.

Els poetes més importants són Jacint Verdaguer i Teodor Llorente.

ModernismeEl Modernisme és el moviment artístic que predomina a Europa des de la fi delsegle XIX fins al començament del segle XX. Apareix immediatament desprésde la Renaixença però en refusa els plantejaments i l’estètica.

L’objectiu del Modernisme serà la creació d’un art total, síntesi de la resta deles altres arts (arquitectura, escultura, pintura…) i al capdavant del qual hi haun artista, que vol viure del seu art, i s’enfronta i entra en conflicte amb la socie-tat, a la qual considera endarrerida i materialista.

j C. D. Friedrich, Viatger vora una mar de boira. Estracta d’una de les obres mestres de la pintura romàn-tica.

ROMANTICISME RENAIXENÇA

• Exaltació nacional i del passat històric.

• Valoració del patrimoni popular i folklòric.

• Preocupacions filosòfiques: la mort, el destí…

• Exaltació de la història medieval.

• Interés per la literatura popular i pel folklore.

• Presència d’elements nostàlgics.

j El poeta anglés George Gordon Noel Byron és con-siderat un dels poetes romàntics més importants.


17Literatura

La solució al conflicte entre artista i societat donarà lloc a dues tendències:

— El regeneracionisme: l’art és un mitjà per a transformar la societat.

— L’esteticisme: com que l’art no pot transformar la societat, es refugien enell com a mitjà d’evasió.

El Modernisme literari no quallà a València, tot i que en trobem mostres nom-broses en arquitectura, pintura… Joan Maragall és el poeta més important.

NoucentismeAquest moviment iniciat l’any 1906 i finit el 1923 té la voluntat d’educar i moder-nitzar la societat fent desaparéixer l’enfrontament entre l’artista i la societat.Els poetes noucentistes més destacats seran Josep Carner i Carles Riba, i els prin-cipals trets i temes són:

— Arbitrarisme: rebuig de l’atzar i l’espontaneïtat en el procés creador, per laqual cosa hi ha una voluntat d’objectivitat i precisió en els textos.

— Classicisme: retorn i recuperació de l’estètica i els valors del món clàssic, tanten els aspectes formals (ús de formes mètriques rígides) com de contingut(retrats de figures femenines, descripcions de llocs) i ús de la ironia per aridiculitzar el Modernisme.

— Civilitat, és a dir, la ciutat és l’ens que garanteix l’ordre i afavoreix la classe bur-gesa juntament amb el mediterranisme i l’imperialisme.

AvantguardismeEngloba una sèrie de moviments artístics (cubisme, futurisme, surrealisme…)que, amb una actitud de revolta, aniran en contra de les normes i la institucio-nalització de l’art per mitjà de noves formes d’expressió.

Les principals temàtiques són el maquinisme (exaltació de les màquines i la velo-citat), els nous esports que estan apareixent (tenis, futbol…), el bel·licisme (l’he-roipoeta) i el subconscient (el món del somnis).

Un dels trets més innovadors de l’Avantguardisme és la utilització de les novestècniques d’expressió literària, com ara el collage, el cal·ligrama, el salt de falla…Els principals poetes són Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Carles Salvador i elspoetes de la generació de 1930.


La influència de T. Llorente sobre elspoetes valencians es va fer palesa finsa l’arribada de la generació de 1909.Els temes i l’estil d’aquest grup reflec-teixen l’enfrontament de l’artista ambla societat burgesa, el decadentisme,el misticisme o els ambients exòticso marginals. L’esperit modernista delsautors d’aquesta generació (MiquelDuran de València, Daniel MartínezFerrando, Josep Maria Bayarri i JacintMustieles) s’anirà transformant, final-ment, en paisatgisme renaixentista.

La generació de 1909

Els poetes d’aquesta generació sónels que duran a terme la normativit-zació ortogràfica i l’actualització poè-tica. Hi trobem dos vessants: elspoetes de la revolta, amb CarlesSalvador al capdavant, que fan unarenovació de recursos poètics i l’am-pliació temàtica a la vida urbana iindustrial, els esports i les màqui-nes…, i els poetes de la maduresades de la tradició (Bernat Artola iFrancesc Almela i Vives), que van a larecerca de la línia poètica dels clàs-sics medievals.

La generació de 1930

14. Llig aquests fragments de poemes i respon les qüestionsque hi ha a continuació.

— Explica la temàtica de cada fragment.

— A partir de la temàtica, relaciona cada fragment ambel moviment artístic a què pertany i justifica-ho.

ACTIVITATS

Front a les multituds del fang nascudes,clamoroses com aigües bullidores;front a la massa que la guia l’erro,

mon esperit… a soles.

Daniel Martínez Ferrando

Jo cante sense notes les gestes de la terra,costums, estils i faules del poble valencià,i escric en esta parla, que hui tothom desterra…

Josep Bodria i Roig

Bella ciutat de marbre del món exterior,esdevinguda aurífica dins un esguard d’amor!

Guerau de Liost

Un poc al lluny hi ha els cridaners tramvies,els òmnibus que tremolen la terra.

Carles Salvador


15. Llig el text següent extret de L’Escanyapobres de Narcís Oller i busca el significat dels mots destacats.

ACTI

VITA

TS

18 Unitat 1

NarrativaEls principals subgèneres narratius durant l’últim terç del segle XIX i principidel XX són, d’una banda, la novel·la realista-naturalista, i de l’altra, la novel·lamodernista.

La novel·la realista-naturalistaEl Romanticisme produeix en la nostra literatura dues classes de narrativa: lanovel·la històrica i la narrativa costumista. Aquestes seran subtituïdes per lanovel·la de tendència realista, que amb la modernització de la narrativa perl’assimilació del realisme i el naturalisme donarà com a resultat la novel·larealista-naturalista.

Aquesta tendència literària es proposa reproduir amb el màxim d’objectivitat la reali-tat social contemporània. Entre les principals característiques cal destacar:

— L’observació freda i imparcial de la societat; l’autor no pot interferir en elrelat amb les pròpies opinions i comentaris. La seua veu la cedeix a un nar-rador omniscient (que ho sap tot) en tercera persona, impersonal i objectiu.

— Reflecteix els problemes i les aspiracions de la burgesia que, alhora, és laprotagonista principal. La ciutat és l’escenari principal de la història.

El principal autor d’aquest corrent literari: és Narcís Oller.

La novel·la modernistaTot i que es conreen diferents tipus de novel·la dins d’aquest moviment, caldestacar dos subgèneres literaris: per una banda, el drama rural, i per l’altra,la novel·la simbòlica.

— El drama rural és la narració ambientada en el medi rural, amb personat-ges marginats i degradats i on els fets narrats són tràgics.

— La novel·la simbòlica és aquella que partint de la realitat concreta volrepresentar un visió simbòlica de la realitat d’acord amb la concepció del móni de l’individu que tenen els modernistes.

Els principals autors són Raimon Casellas, Víctor Català, Prudenci Bertrana i JosepPous i Pagès.


j Escena costumista representada en el quadrePescadores valencianes del pintor valencià JoaquimSorolla i Bastida.

El novel·lista rus Lleó Tolstoi és con-siderat un dels mestres del Realisme.Per a saber-ne més, consulteu-lo enla pàgina IV de l’Annex.

Literatura universal

— Fes un resum del que explica el text.

— Busca els trets atribuïbles al caràcter de l’Esca nyapobresi justifica si el narrador en fa una caracterització positivao negativa.

— Per què aquest fragment pertany al Naturalisme?

❑ Es descriu el protagonista sense sentimentalismes, ambobjectivitat total.

❑ Expressa els sentiments de manera subjectiva.

La seva naturalesa era de l’arrel o del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seua força; no eixir maia fora, ni ésser assenyalat amb el dit, ni ésser l’enveja ni el sac dels cops de ningú. El crit de «Escanyapobres!» era un critde venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit pre-nia ja un to provocador. Es sentí acorralat, i en el seu semblant es llegí tota la sobtada desesperació de la bèstia sorpresaen el cau, la ira salvatge d’aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys menà dintre la foscor del seu magat-zem, l’havia fet tornar esglaiadís com una rata. Del coratjós traginer no en servava sinó la primera envestida i la con-fiança absoluta en tota la naturalesa, exceptuant-ne l’home, que tenia per la pitjor de les feres. Tota la seva vida havia ditde la humanitat que era una «colla de lladres».


16. Llig el text següent extret de Bufar en caldo gelat, d’Eduard Escalante.

ACTIVITATS

VAORO: En lloc de dar-me un abraç hau fet de mi tant de cas com del nano de la falla. Tan mal pago no devia…DOLORETES: (A part.) No puc més. Ni yo ocultar-te que sols desitjos tenia de vore’t i parlar-te.VAORO: Què és lo que dius? Parla fort.DOLORETES: Els millors anys de la vida, Salvadoret, qui els olvida?VAORO: Divino Jesús de l’Hort! Però i eixe paixarell?DOLORETES: Mon pare me’l recomana, mes, a on estàs tu!…VAORO: Gitana! Ton pare no té cervell.DOLORETES: Ple de fum en esta casa el tenen tots. Si saberes contra el meu gust lo que passa!

19Literatura

El teatreDurant aquest període el gènere teatral assoleix un gran èxit de públic, per la qualcosa proliferen els subgèneres teatrals i la publicació de moltes obres.

RomanticismeEl teatre de la Renaixença presenta des del seus orígens dues tendències: d’unabanda el teatre culte o romàntic i, de l’altra, el teatre popular.


TEATRE CULTE O ROMÀNTIC TEATRE POPULAR

L’amor és concebut com una passió absoluta,com un sentiment que no obeeix cap llei;és el tema més important. L’heroi viu per aassolir un fet impossible, i el seu destí sem-pre és tràgic: la mort. Es recrea en ambientshistòrics i s’expressa per mitjà d’una llenguaculta i arcaica. Els principals autors són ÀngelGuimerà i Frederic Soler.

Al marge del drama romàntic naix el sainet,subgènere teatral que es caracteritza per repro-duir la vida quotidiana mitjançant intrigues amo-roses i actuacions còmiques d’uns personatgesi uns costums populars. El llenguatge empratés col·loquial i ple de vulgarismes. Els autors mésimportants són Josep Bernat i Baldoví i EduardEscalante.

ModernismeEl teatre del Modernisme viurà una profunda renovació gràcies a la introduc-ció dels corrents teatrals dominants a Europa. En el teatre modernista podemdistingir dues tendències: el regeneracionisme i el simbolisme.

— Teatre regeneracionista o d’idees: el teatre ha de ser el camí per a conscien-ciar el públic dels problemes socials i així poder transformar la societat. Elsautors més destacats són Joan Puig i Ferreter i Ignasi Iglesias.

— Teatre simbolista o poètic: presenta realitats simbòliques en les quals esfa present el concepte d’art i artista que propugna el Modernisme. Els autorsmés importants d’aquest vessant són Santiago Rusiñol i Adrià Gual.

— Explica l’argument del text.

— Busca i digues els recursos emprats per Eduard Escalanteper tal de provocar l’humor.

— Emprant exemples extrets del text, digues a quin subgè-nere teatral pertany.

— Reescriu el text utilitzant un valencià normatiu.


20 Unitat 1

L’oracióL’oració s’estructura, generalment, en dues parts: un sintagma nominal (SN)que fa la funció de subjecte i un sintagma verbal (SV) que fa la funció de pre-dicat; el subjecte és la persona, animal, objecte... del qual es diu alguna cosa;el predicat és allò que es diu del subjecte.

La papallona és un animal molt bonic.SN Subjecte SV Predicat

Oració

Analitzem-los més detingudament.

El SN subjecteTé com a nucli generalment un nom, que és el constituent imprescindible del SN.

La papallonaNom

SN

Hi ha, però, altres elements que poden funcionar com a nuclis del SN:

— Pronom personal: Elles ixen a passejar.

— Adjectiu substantivat: El roig és un color càlid.

— Infinitiu substantivat: Caminar beneficia la salut corporal.

El nom pot anar acompanyat per determinants, quantificadors i mots que com-plementen el nom.

Determinants (D) i quantificadors (Q)— Els determinants: acompanyen el nom i en precisen el significat; hi concor-

den en gènere i en nombre. Són determinants: els articles (el veí, la ciutat,els amics, les gavines...), els demostratius (aquest carrer, aquesta xica, aquellpoble...) i els possessius (el meu germà, la teua faena, els seus pantalons...).

— Els quantificadors (indefinits, numerals i quantitatius): també especifiquenel nom, en aquest cas delimitant-ne la quantitat: algunpolicia, ambdós juga-dors, quatre barques, molta gent...

Paraules que complementen el nom (CN)Amplien la informació referida al nom. Poden fer aquesta funció:

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

j Una papallona!; Meravellosa!; Oh! Aquests són tres exemples de frases. Els mots frasei oració no són del tot equivalents: la frase és unmot o grup de mots amb sentit complet. Per exem-ple, si diem Una papallona és un animal molt bonictindrem una oració a més d’una frase.

SINTAGMA ADJECTIVAL Format per un adjectiu, diversosadjectius o un adverbi i un adjectiu.

El cotxe granLa finestra més estreta

SINTAGMA

PREPOSICIONAL

Un SN precedit d’una preposició. El gat d’Anna

SINTAGMA NOMINAL

EN APOSICIÓ

És un SN que va al costat del nuclidel SN subjecte, sense cap nexe d’unió i entre comes.

Picasso, pintor universal,va nàixer a Màlaga.

PROPOSICIÓ

SUBORDINADA

ADJECTIVA

És una proposició subordinada quefa la funció d’adjectiu.

El gos que udola és undàlmata.


21Gramàtica


El SV predicatEl predicat sempre està constituït per un sintagma verbal (SV) el nucli delqual és un verb.

Existeixen dos tipus de predicats segons el tipus de verb que tenen com anucli: predicat nominal i predicat verbal.

Predicat nominalEl forma un verb copulatiu (ser, estar, paréixer, semblar) i un atribut, és a dir,un sintagma que expressa una qualitat del subjecte.

Iago és professor.

Verb copulatiu Atribut

Predicat nominal

Predicat verbalEstà format per un verb predicatiu (tots els verbs excepte els copulatius), quepot anar acompanyat de complements verbals (CV).

El director va explicar la nova estratègia als treballadors.

Verb predicatiu CV CV

Predicat verbal

Els complements verbals amplien o aclareixen el significat del verb. Podenser: complement directe, indirecte, predicatiu, circumstancial o de règim. Enles unitats següents els estudiarem i en treballarem la substitució pronominal.

Modalitats oracionalsSegons quina és l’actitud del parlant, classifiquem les oracions en:

— Entre el nucli del SN subjecte i elnucli del SV predicat hi ha una con-cordança de persona i de nombre.Hi ha oracions en què costa reco-néixer el subjecte i la concor-dança ens ajudarà a identificar-lomés fàcilment.

M’agrada la pel·lícula.Subjecte

M’agraden aquests cotxes.Subjecte

— Quan s’ha produït l’omissió delsubjecte, tot i que hi és implícit,s’anomena el·líptic i es dedueixobservant el verb: Tinc calor. (jo)

— Són oracions impersonals osense subjecte:

• Oracions amb verbs que indi-quen fenòmens meteoro-lògics: Nevarà. Ha plogut poc.

• Oracions amb verbs, normal-ment en 3a persona del plural,que sovint són de comunica-ció (dir, comunicar...): Diuen queés rus. Criden.

• Oracions amb els verbs haver-hi, fer i ser conjugats en tercerapersona del singular: Hi hamassa públic. Fa mesos que noen sé res. És massa tard.

• Oracions amb el pronom hom,usat només en el llenguatgeformal: Hom pensa que serà lacandidata a la presidència.

Algunes observacions

• Enunciatives: exposen una idea o unainformació. Poden ser afirmatives o negatives.

La meua cosina canta molt bé.(Afirmativa)

Martí no ha vingut. (Negativa)

• Exclamatives: expressen els sentiments del parlant (admiració, sorpresa, alegria...).S’escriuen amb un signe d’admiració al final.

Diumenge anirem a la platja!

• Interrogatives: expressen una pregunta,que es pot formular de manera directa (amb signe d’interrogació al final) o indirecta.

Has vist el meu mòbil?

Pregunta-li si vindrà al cine.

• Exhortatives: expressen una ordre. Es poden escriure amb signe d’admiració al final.

No parleu.

Tanca la porta!

• Dubitatives: expressen dubtes sobre un fet. Potser ha sigut ella qui t’ha cridat.

• Desideratives: expressen un desig. Tant de bo pugueu acompanyar-nos.


17. Identifica el SN subjecte i el SV predicat d’aquestes oracions;després, digues de quin tipus és el nucli del SN subjecte.

• Vosaltres portareu la beguda.

Pronom personal.

• Fumar és perjudicial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• L’avió aterrarà a l’hora prevista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• El blau és un color fred. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Les balenes blaves solquen els oceans. . . . . . . . . . . . . . . .

• Els alts seuen a la fila del darrere. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Ballar és divertidíssim. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• El tren de les sis ha arribat puntual. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18. Busca un SN subjecte per a cadascun d’aquests SV pre dicat.

• ………………………… han caigut a terra.

• …………………………… explica els seus millors plats.

• …………………………… vam anar de viatge al Tibet.

• …………………………… combinen amb eixos calce-tins.

• …………………………… va córrer ràpidament.

• ………………………….… baixaven de la muntanya al’hivern.

19. Analitza els mots destacats que complementen el nucli delSN subjecte. Fixa’t en l’exemple.

El cosí de ma mare viu a Holanda.

SPrep

• L’ocell que canta és una cadernera.

• El defensa més alt s’emportava totes les pilotes.

• El cotxe llarg i negre és d’un artista.

• Sorolla, pintor impressionista, era de València.

• Les tortugues de les Galápagos són gegantines.

• El funcionari que m’ha atés és molt amable.

20. Identifica els determinants i els quantificadors dels SN sub-jecte de les oracions següents i digues de quin tipus són.

Aquesta ciutat té 50.000 habitants.

Determinant demostratiu

• Els falcons són ocells de presa.

• Cinc policies vigilaven l’edifici.

• Mon pare treballa de comptable.

• Molta gent feia cua a l’entrada de l’estadi.

ACTI

VITA

TS

22 Unitat 1

Els verbs predicatiusTenint en compte la relació amb els complements verbals, els verbs predica-tius es classifiquen en:

— Transitius: exigeixen un CD.

Xavier recull les ferramentes.

— Intransitius: no admeten un CD.

La directora ha arribat.

— Reflexius: expressen una acció que el subjecte realitza i, alhora, rep.

Gemma es pentina.

— Recíprocs: denoten una acció donada i rebuda alhora per cadascun delsqui la realitzen.

Ricard i Empar s’escriuen.

— Pronominals: molts d’ells denoten una activitat interna del subjecte (cansar-se, queixar-se...) i es conjuguen adjuntant-hi un pronom feble de la mateixapersona que el subjecte.

Es cansen molt quan van amb bicicleta.


j Es cansen molt quan van amb bicicleta.

Verb pronominal


21. Les oracions següents tenen un subjecte el·líptic o un sub-jecte difícil de reconéixer. Digues quin és.

• Passa l’estiu a Calp.

• Quedem a les dues per a dinar?

• Ha vingut Pere.

• No m’agraden gens els calcetins de quadres, m’agradenllisos o ratllats.

• Estava molt cansada, Carme.

• Ahir es van avorrir molt amb aquell programa i van dir queno el tornarien a veure més.

• M’ha agradat molt aquesta pel·lícula.

— Com has sabut quin era el subjecte? Hi té a veure algunacosa la concordança? Justifica la resposta.

22. Llig el text amb atenció, subratlla-hi els verbs que deno-ten oracions impersonals i digues per què ho són.

23. Llig les oracions següents i digues quines tenen un predi-cat nominal (PN) i quines un predicat verbal (PV). Justificala resposta.

• Aquesta casa sembla molt antiga.

• El tècnic va reparar la impressora.

• Mireia havia tornat de l’escola una miqueta tard.

• Ha enviat un paquet als seus pares.

• Pere està malalt?

• S’ha oblidat de fer el sopar.

24. Assenyala quines d’aquestes oracions tenen verbs transi-tius i quines intransitius.

• Va viure a Kenya molts anys.

• Demà compraré la bicicleta.

• Porta el cotxe al taller.

• Ha mort a les sis del matí.

• Alça els peus, que estan agranant.

25. Identifica els verbs de les oracions següents i digues sisón pronominals, reflexius o recíprocs.

• Aquell estiu ens vam perdre per la muntanya.

• La meua iaia es cansa molt.

• Jordi i la seua germana s’ajuden sempre.

• Els conductors es molesten prement el clàxon.

• Cada matí em prepare l’esmorzar.

• Ell s’ha adonat del que passava.

• Ha caigut i s’ha fet mal.

• S’enrabia massa sovint.

• Berta i Clara s’abraçaven.

26. Digues quina és la modalitat de cadascuna de les oracionssegüents.

• Aquest pintor m’agrada moltíssim!

• No fumeu.

• Potser eixirem demà a primera hora.

• Tant de bo no hi haguera més guerres.

• Pregunten si poden entrar debades al concert.

27. Resol aquests mots encreuats.

1. Acompanya el nom i en precisa el significat.

2. Verb que denota una acció donada i rebuda alhora percadascun dels qui la realitzen.

3. Amb un verb copulatiu forma el PN.

4. Subjecte que no apareix en l’oració però hi és implícit.

5. Habitualment, nucli del sintagma nominal.

Potser hui ho aconseguirem. Hi ha massa gent a la cua.Ja fa dies que ho intentem, però al cap de tres horesens en cansem i tornem cap a casa amb la cua entrecames. Expliquen que ell és el millor del món, però noens ho creurem fins que no ho vegem. S’ha fet tard,i un altre dia ens hem quedat sense entrades. Ja veu-ràs, demà a classe diran: «Però, encara no l’heu vist?»Fa una ràbia! Demà hi tornarem, diuen que plourà ipotser no hi haurà tanta gent a la cua.

23Gramàtica

ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA


24 Unitat 1

Polisèmia i homonímia; la precisió lèxicaA l’hora de millorar el nostre domini de la llengua, ens cal tindre en compte lesrelacions per la forma i pel significat que es produeixen entre algunes parau-les. També és important que siguem precisos en l’ús del lèxic.

La polisèmiaAnomenem polisèmia la propietat semàntica per la qual un mot té més d’unsignificat; els diversos significats d’un mot els coneixem gràcies al context enquè s’utilitzen. Observa’n un exemple amb la paraula peu.

Observant aquest exemple ens adonem que els diversos significats de peu estanrelacionats entre si per una semblança entre les realitats que designen: el peud’una persona i el peu d’una copa o d’un arbre...

Els diversos significats d’una paraula s’anomenen accepcions; en els dicciona-ris, apareixen separades mitjançant una barra simple (I) o doble (II), amb unnúmero d’ordre o fins i tot amb un punt i a part.

L’homonímiaEs tracta de paraules que, casualment, s’escriuen i es pronuncien igual peròtenen significats diferents. En el diccionari, les paraules homònimes tenen entra-des diferents; comprova-ho amb coure.

Les paraules homònimes es caracteritzen perquè:

1) Entre els seus significats no hi ha relació de semblança.

2) En molts casos tenen una etimologia o origen diferent, però han coincidit final-ment en la forma: dit (cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les ex -tremitats; del llatí DIGITUS, nom) / dit (participi del verb dir; del llatí DIRE, verb).

3) Poden pertànyer a categories gramaticals diferents: nom / verb...

Homòfons i homògrafsCal anotar que hi ha paraules parcialment homònimes, ja que es pronuncienigual però s’escriuen diferent (homòfones) o bé s’escriuen igual però es pro-nuncien diferent (homògrafes). Mireu alguns exemples:

— Homòfons: massa (quantitatiu) / maça (arma antiga).

— Homògrafs: sou (salari), amb «o» oberta / sou (verb ésser), amb «o» tancada.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

j La molsa està al peu de l’arbre. Peu és un mot queté més d’un significat, és una paraula polisèmica.

peu

• Final de l’extremitat inferior humana: Els dits del peu.

• Base; cosa que serveix de suport a una altra: Una copade vidre amb el peu metàl·lic.

• Part baixa d’una cosa: La molsa està al peu de l’arbre.

coureNom: metall noble, de sím-bol Cu, de nombre atòmic 29i de pes atòmic 63,54.

coureVerb: preparar un ali-ment mitjançant unprocés tèrmic.


28. Col·loca en cada oració la paraula polisèmica corresponent.Si cal, canvia’n el nombre.

• Volen traslladar a Bulgària part de la producció de la ……d’ací.

• M’agrada el soroll que fan les …… seques quan les trepitge.

• Vam arribar-hi quan la …… dels sol·licitants ja era llarga.

• Quan està content, el meu gos mou la ……

• Ha publicat un llibre sobre les …… del Montnegre.

• Abans tenien un gat i així no els molestaven els ……

• Podem dir que a aquest premi hi concorren les millors…… del país.

• En el Neolític, les …… de les ferramentes són més bentallades.

• Hauríem de canviar el …… de l’ordinador i comprar-neun sense cable.

• No em va fer molt bona espina trobar-me aquelles ……de gavina tan lluny de la platja.

29. Busca en el diccionari els diferents significats d’aquestesparaules polisèmiques referides a les parts del cos i fesuna oració amb cada paraula en què el significat no siga l’a-natòmic. Fixa’t en l’exemple.

L’excursió s’acabava amb una magnífica visió de la llenguade la glacera.

30. Escriu una oració per a cadascuna de les accepcions delssegüents mots polisèmics. Fixa’t en l’exemple.

copa esports: És la tercera final de copa que l’equip jugaen pocs anys.

vaixella: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

jocs de cartes: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

taula mobles: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

matemàtiques: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

geografia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

pilota esports: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

gastronomia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

front anatomia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

meteorologia: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

31. Escriu en cada oració el mot que corresponga d’aquestsparells d’homòfons o d’homògrafs.

• Em llegiràs un …… ?

• Per favor, em porta el …… amb els cafés?

• El treball de la …… en aquella escola de música no es…… fins que comencen el solfeig.

• Menja i ……, que no vull fer més parades en tot el tra-jecte.

• Si té prou diners, li …… la teua part del pis.

• …… a veure l’exposició amb mi?

32. El context ens ajuda a saber quan hem d’utilitzar paraulesque ofereixen matisos diferents, tot i paréixer sinònimestotals. És a dir, ens ajuda a ser precisos amb el lèxic.

— Llig aquestes definicions i completa cada oració ambel verb adient.

assaborir: gustar lentament un menjar o una begudaper a sentir-ne bé el sabor.

tastar: prendre una xicoteta quantitat d’un menjar o unabeguda per a apreciar-ne el gust.

• …… la salsa, a veure si m’ha eixit bona.

• Cal que …… el que menges.

véns / vens

beu / veu

conte / compte

llengua • boca • coll • cor • pell • cara

planta • fulla • ratolí • cua • ploma

25Lèxic i semàntica

ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

La precisió lèxicaEn tots els contextos, però especialment en els formals, hem d’expressar-nos ambprecisió i, per tant, cal evitar l’ús de paraules massa genèriques que no con-creten allò que volem dir: fer, cosa... Fixa’t:

Els actors han fet l’obra amb gran èxit.

Els actors han representat l’obra amb gran èxit.

El context ens ajuda a saber quan hem d’utilitzar mots que ofereixen matisosdiferents, tot i semblar sinònims totals.


26 Unitat 1

Les abreviatures dels ordinals s’es-criuen sense punt final.

1r primer 1a primera

2n segon 2a segona

3r tercer 3a tercera

4t quart 4a quarta

5é cinqué 5a cinquena

6é sisé 6a sisena

7é seté 7a setena

8é huité 8a huitena

9é nové 9a novena

10é desé 10a desena

Els plurals incloen sempre les duesdarreres lletres: 1rs (primers), 1es (pri-meres), 2ns (segons), 2es (segones),3rs (tercers), 4ts (quarts), 5ns (cin-quens), 6ns (sisens)...

FIXA’T

Les abreviacionsUna abreviació és la representació abreujada o reduïda d’una paraula utilit-zant només alguna o algunes de les seues lletres. Les abreviacions es classifiquenen abreviatures, sigles, acrònims i símbols.

AbreviaturesSón la representació d’un o més mots amb algunes de les seues lletres, laprimera de les quals cal que siga la inicial. N’hi ha de dos tipus:

— Simples. Representen una sola paraula: c/ (carrer) o Dr. (doctor).

— Compostes. Representen més d’un mot: s/n (sense número).

Al final de cada abreviatura s’escriu un punt o una barra, tret de casos com elsordinals.

SiglesSón abreviacions, generalment d’entitats, empreses, partits polítics..., que es for-men amb la primera lletra de cada mot. Ací no cal posar cap punt.

AcrònimsEstan formats per lletres o síl·labes de les paraules que componen una deno-minació per tal de fer pronunciable l’abreviació com un mot. Així, aquesttipus d’abreviacions esdevenen substantius. Observa els exemples:

Alguns acrònims han sigut incorporats al diccionari com a noms comuns, en lle-tra minúscula: ovni (objecte volador no identificat), làser (light amplification bystimulated emission of radiation), radar (radio detecting and ranging).

SímbolsSón signes que s’han pres internacionalment com a representacions d’unaparaula: € (euro), p (número pi)... Observa’n alguns exemples més.

Els símbols s’escriuen sense punt, no duen accent i no tenen plural.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

abr. abrildta. dretaed. editorial

h. habitantsnúm. númerop. ex. per exemple

s. segletel. telèfonvol. volum

PIB Producte Interior Brut

OMS Organització Mundial de laSalut

ONU Organització de les NacionsUnides

IRPF Impost sobre la Renda de lesPersones Físiques

SIDA: síndrome d’immunodeficiència adquirida.

cm centímetrekg quilogramkm quilòmetre

l litrem2 metre quadratmm mil·límetre

N nordNO nord-oestSE sud-est


34. Relaciona cada abreviatura amb el seu significat.

aprox. avinguda

dg. pàgina

pl. etcètera

av. passeig

pàg. aproximadament

etc. plaça

pg. diumenge

35. Escriu les sigles que formen les paraules següents.

• Universitat de València . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Acadèmia Valenciana de la Llengua . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . .

• Societat Anònima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Societat General d’Autors i Editors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Organització de Consumidors i Usuaris . . . . . . . . . . . . . . .

36. Troba quatre acrònims en aquesta sopa de lletres i escriu-ne el significat.

37. Escriu al costat de cada símbol el que representa.

& ……… € ……… @ ……… ha ………

SE ……… © ……… cm3 ……… l ………

38. Escriu en la columna adient les següents abreviatures, siglesi símbols i escriu al costat què signifiquen.

val. = 5a 13es dl

PC p. m. h. d. d. C. @IVAM $ CEP EMT Ø

27Ortografia

ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

Recordem que el punt indica una pausa llarga en el text.

Hi ha tres tipus de punts segons la funció que tenen: punt i seguit (separa ora-cions que expressen, en un mateix paràgraf, diversos aspectes d’una mateixa idea);punt i a part (separa paràgrafs, cadascun dels quals expressa una idea), i puntfinal (serveix per a indicar l’acabament total d’un text).

El punt també s’utilitza per a:

— Separar les hores dels minuts i els minuts dels segons: Obert de 8.30 a 14.15 h,de dilluns a divendres.

— Escriure abreujadament les dates: Va nàixer el 22.6.1985.— Escriure números que expressen quantitats: Van enviar-hi 20.000 soldats.

Practica-ho

33. Puntua correctament aquestes oracions.

• La botiga obri de 10 15 a 13 30 h al matí.

• Consta que va començar a treballar el6 10 1997.

• Han repartit 35 000 paperetes de vot.

• Víctor Claver va nàixer el 30 8 1988.

• Els 45 000 soldats van iniciar la retirada.

SIGNES DE PUNTUACIÓ

�

El punt .

X S I D A W T P

B U Y U R H P R

S I N C A S O L

O L J I A P G S

X T G B C A Z I

O Z C O H E V N

E A N F F C F E

M A D O V N I C

Abreviatures Sigles Símbols

……… ……… ………

DICTAT��

39. Prepara aquest dictat. Tot seguit, abreuja les pa -raules subratllades i digues si són abreviatures osímbols.

Si tot el gel que està atrapat en el gèlid pol sudde Mart es fonguera, la superfície del planetaquedaria coberta per una capa d’aigua d’apro-ximadament 11 metres de profunditat. I d’unaaigua, a més a més, bastant pura.

[...] El dipòsit, que té una extensió comparablea la d’Espanya, és superficialment molt mésmenut que el de l’hemisferi nord, però la seuagrossària és espectacular: ni més ni menys que3,7 quilòmetres a les zones amb més gel, encaraque el més habitual oscil·la entre un i tres.

El Periódico


28 Unitat 1

— Plantejament: s’hi exposa la tesi, que és la idea que volem defensar o reba-tre amb els arguments. En aquest text és el desacord amb la urbanització delsterrenys de l’entorn d’una platja.

— Desenvolupament: conté els arguments que defensen o rebaten la tesi. Hand’estar expressats amb claredat i ordenats, si cal, per mitjà de xifres o de puntsben marcats. En el text s’exposen quatre arguments encapçalats per una icona.Per aquesta raó diem que és una argumentació múltiple.

— Conclusió: sol expressar, de forma genèrica, el motiu o motius fonamentalsde l’argumentació per a refermar la tesi. En aquest cas, la conclusió ocupa lestres últimes línies i insta les administracions públiques competents a para-litzar les obres i convocar un referèndum sobre la qüestió.

L’argumentacióLes situacions de la vida quotidiana que admeten opinions a favor o en con-tra són molt habituals: intervencions en un debat, una carta al director d’un diari,un full de reclamacions, un manifest...

És en aquestes circumstàncies quan s’usen els arguments o raons per a convén-cer el qui ens escolta o el qui ens llig. Per això aquests tipus de textos s’anome-nen argumentatius.

L’estructura del text argumentatiuUn text argumentatiu consta de plantejament, desenvolupament dels argumentsi conclusió. Observa-ho en aquest manifest veïnal.

COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

En defensa de la platja de la GravaAlertats pels recents i intensos moviments de maquinària i mate-rials de construcció als terrenys que envolten la platja de la Grava,els veïns de Batet de la Ribera ens manifestem novament en con-tra de les obres d’urbanització que hi està previst fer.

• La platja de la Grava és l’única dins el nostre municipi, i de lespoques de la comarca, que encara resta lliure d’edificacions alseu entorn.

• La platja, i la riera que hi desemboca, conformen un paratge natu-ral de gran valor ecològic, atés que els experts hi han catalogatdiverses espècies de flora i fauna ja molt escasses en aquestsector del litoral.

• Considerem que l’expansió urbanística cap a les platges delsud del municipi, engegada fa set anys, és suficient per tal d’as-solir els objectius de desenvolupament turístic i econòmic plan-tejats per l’Ajuntament.

• La urbanització de la platja de la Grava respon únicament als inte-ressos d’uns pocs propietaris, i en cap cas als interessos comunsdels veïns de Batet.

Per tot això, demanem una volta més que es paren les obres ies revise la requalificació dels terrenys de la zona. I, en tot cas,reclamem la convocatòria d’un referèndum d’àmbit munici-pal sobre la qüestió.

Encara ens trobem a temps de salvar la platja de la Grava!

Plan

teja

men

tD

esen

volu

pam

ent

dels

arg

umen

tsCo

nclu

sió

Atés que el text argumentatiu estàrelacionat amb la controvèrsia, eldesacord o la polèmica, una de lessituacions comunicatives en què méss’empra és en el debat, on, amb lasupervisió d’un conductor, no noméss’expressen unes idees o opinions sinóque, a més, s’utilitzen tots els re -cursos lingüístics possibles per tal d’intentar convéncer l’interlocutor.

El debat

j En defensa de la platja de la Grava.


40. Llig aquesta carta d’un lector al diari i assenyala-hi les partsdel text argumentatiu; justifica-ho. Identifica-hi també elsrecursos lingüístics més destacats.

41. Escriu una argumentació múltiple a favor i una altra en con-tra d’una de les idees següents.— La vida a la ciutat és millor que la vida al camp.— L’energia del futur és la nuclear.— Internet fa minvar la venda de diaris.

42. Connecta’t a alguna xarxa social i fes el següent:

— Extrau tots els textos argumentatius, d’argumentaciósenzilla, que hages rebut o enviat en els últims dies.

— Dels textos que hages extret, indica on hi ha connectorsd’ordre, enllaços i verbs que expressen idea d’opinió.

43. Imagina’t que treballes en una agència de publicitat: fes l’es-lògan per a les ofertes del pont de la Constitució d’una agèn-cia de viatges; ha d’aparéixer publicat en un diari imprés.

44. Prepareu entre tots els de la classe un debat; el tema serà Elcanvi climàtic.— Dividiu-vos en dos grups. No us agrupeu per afinitats;

l’objectiu és que pugueu defensar qualsevol de lesopcions.• El primer grup defensarà la tesi que el canvi climàtic

és una amenaça real i que cal prendre mesures per aparar-lo.

• El segon grup defensarà que el canvi climàtic és tran-sitori i que la Terra n’ha viscut d’altres i no ha passatres. L’important, així, és el progrés industrial de tots elspaïsos.

— Elaboreu per escrit una llista dels principals argumentsa favor de la vostra tesi i decidiu qui els expressarà públi-cament en el debat.

— En acabar, mireu de posar-vos d’acord sobre quin grupha defensat millor la seua tesi.

El trànsit i la Marató de Berlín

Les queixes dels automobilistes pel tancament deltrànsit a causa de l’última Marató de Berlín no hansigut molt nombroses, però algunes, molt radicals,s’han publicat en els diaris.

Responent els seus arguments, cal dir en primer llocque la informació apareguda en els mitjans sobre elrecorregut de la carrera va ser exhaustiva: es reco-manava agafar el metro en comptes del cotxe per evi-tar incomoditats. A més, haguera sigut perillóspermetre la circulació, perquè al llarg del matí hi vahaver milers de corredors que intentaven acabar lacarrera.

Aquest circuit no s’ha de modificar, ja que passa pelsllocs més emblemàtics de Berlín, i opine que és unade les raons per les quals l’increment de participantsha sigut espectacular.

Un diari ha fet una enquesta als seus lectors pregun-tant-los si veuen amb bons ulls que la Marató passepel centre de Berlín, i la resposta ha sigut aclapara-dora: el 71% han respost que sí.

Posats a ser radicals, hauríem de dir que el millor seriaque alguns diumenges —no tan sols una vegada al’any— la ciutat estiguera parcialment tancada a la cir-culació. Això és, que Berlín fóra per als vianants, i noper als automobilistes.

Kurt Glab

29Expressió escrita, oral i audiovisual

ACTIVITATSCal parlar també de l’argumentació senzilla, molt emprada en la propagandainstitucional i política i en la publicitat: usa un sol argument, format per una frasebreu i contundent (eslògan), que permet ser captat amb més facilitat per la gent:Jo preferisc la salut, per això no fume.

Recursos lingüísticsEn les argumentacions són habituals els recursos següents:

— Connectors d’ordre, que assenyalen les parts del text: per començar, en pri-mer lloc, en segon lloc, d’una banda, per acabar, en resum...

— Enllaços que indiquen causa (perquè, ja que...), conseqüència (per això, pertant...), oposició (en canvi, no obstant això, tanmateix...).

— Verbs que expressen idea d’opinió: em pareix, preferisc, opine, considere...

COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

@

— Argument causa-conseqüència:es basa a presentar una relaciólògica entre els fets.

— Argument d’autoritat: es fona-menta en la citació d’una autori-tat acceptada per l’interlocutor.

— Argument del benefici: justificala tesi per les conseqüències posi-tives que se’n deriven.

— Argument construït a partir de l’exem ple: es basa a fer una gene-ralització a partir d’un aspecteconcret.

— Argument construït a partir de lacomparació i la metàfora.

— Argument ad hominem, adreçatexpressament a les idees o interes-sos d’aquells a qui es dirigeix el text.

Tipus d’arguments

L’argumentació és la presentació d’arguments o raons en un text oral o escrit pertal de convéncer algú d’alguna cosa o idea. Pot ser senzilla o múltiple i està redac-tada amb connectors d’ordre (en primer lloc…), enllaços (perquè…) i verbs que expres-sen opinió (considere...).

�


30 Unitat 1

REFORÇ

1. Identifica el subjecte i el predicat d’aquestes oracions.Després, subratlla-hi els nuclis dels SN i els SV.

• Fumar perjudica la salut.

• Marc ha telefonat Marta.

• Nosaltres arribarem amb el tren de les huit.

• El linx ibèric està amenaçat d’extinció.

2. Completa les oracions amb els tipus de CN que s’indiquenentre parèntesis.

• El quadre …… (SPrep) es va subhastar.

• La carpeta …… (SA) és meua.

• El polític …… (Proposició subordinada) és el meu veí.

• Plató, ……, (SN en aposició) va viure en els segles V i ıv a. C.

3. Digues quines de les oracions següents són de predicatnominal i quines són de predicat verbal.

• Aquesta moneda pareix d’or.

• Els meus iaios són extremenys.

• Aquell gos està molt esverat.

• Necessitem informació sobre el temps.

Gramàtica

5. Relaciona aquestes definicions amb els tipus d’oracionssegons l’actitud del parlant.

• Expressa dubtes sobre un fet.• Expressa els sentiments del parlant.• Expressa un desig.• Exposa una idea o una informació.• Expressa una ordre.• Expressa una pregunta.

Enunciativa • Exclamativa • InterrogativaDubitativa • Exhortativa • Desiderativa

Les oracions s’estructuren en subjecte i predicat, els qualsestan constituïts per un sintagma nominal (SN) i un sintagmaverbal (SV), respectivament.

Les abreviacions es classifiquen en: abreviatures, sigles, acrò-nims i símbols.

6. Substitueix aquestes paraules amb les abreviacionsadients.després de Crist nordquilòmetre sud-estplaça metre quadratUniversitat de València avinguda

7. Escriu les abreviatures d’aquests numerals ordinals. desé ……………… setantena ………………segona ……………… seixanta-setens ………………cinqué ……………… quaranta-tresé ………………

Ortografia

Poden fer la funció de complement del nom (CN) un sintagmaadjectival, un sintagma preposicional, un sintagma nominalen aposició i una proposició subordinada que actua com unadjectiu.

Els verbs predicatius es classifiquen en: transitius, intransi-tius, reflexius, recíprocs i pronominals.

Segons quina és l’actitud del parlant, classifiquem les ora-cions en: enunciatives, exclamatives, interrogatives, exhor-tatives, dubitatives i desideratives.

Hi ha dos tipus de predicat segons el verb que faça de nucli:predicat nominal i predicat verbal.

4. Completa les oracions amb els verbs adients del requa-dre tenint en compte el que es demana en cada cas.

• La professora ……… el tema. (Verb transitiu)• Marta i Rosa ……… (Verb recíproc)• Els bombers hi ……… (Verb intransitiu)• El gat ……… (Verb reflexiu)

es renta • explica • han anat • s’ajuden


AMPLIACIÓ

8. Busca en el diccionari electrònic de la Generalitat Valenciana(http://www.trobat.com/servicis/dvo.php) les paraules delrequadre. Tenen diverses entrades marcades amb un número.Això vol dir que són paraules homònimes.

— De cada mot, tria dues entrades, i de cada entrada, unaaccepció, per tal de fer dues oracions amb cada moten què es veja ben clara la diferència de significat.

present • corredor • broma • cor • franc • nou

9. Escriu el significat d’aquestes abreviacions.

coord. il·l. m/s cop.min W ed. ampl. dicc.

— Podeu consultar la pàgina web http://www.ub.edu/cri-teris-cub/abreviacions.php.

Lèxic i semàntica

Ortografia

31Reforç, ampliació i síntesi

@

SÍNTESISituació històrica, lingüística i cultural delsegle XIX i principi del XX• El segle XIX suposà una profunda transformació cultural, polí-

tica, social i econòmica.

• La Renaixença intentarà reconstruir una literatura culta enla nostra llengua.

• Els moviments culturals d’aquesta època (Romanticisme,Realisme, Modernisme, Noucentisme i Avantguardisme)influenciaran tant en la poesia com en la narrativa i el teatre.

• Amb la publicació, el 1932, de Les Normes de Castelló, quesegue ixen les propostes de Pompeu Fabra, la nostra llenguaaconsegueix una plena normativització.

L’oracióS’estructura en subjecte i predicat:

• El SN subjecte és la persona, animal, objecte... del qual es diu algunacosa. Està constituït per un sintagma nominal el nucli del qual és unnom. Hi ha subjectes el·líptics i oracions sense subjecte.

• El SV predicat és allò que es diu del subjecte. Està constituït per unsintagma verbal el nucli del qual és un verb. Hi ha dos tipus depredicats: el nominal (verb copulatiu + atribut) i el verbal (verbpredicatiu + complements verbals). Els verbs predicatius poden sertransitius, intransitius, reflexius, recíprocs i pronominals.

Polisèmia i homonímia• Polisèmia: propietat semàntica per la qual una paraula té més d’un

significat.• Homonímia: es tracta de paraules que, casualment, s’escriuen i es

pronuncien igual però tenen significats diferents.

Les abreviacions• Abreviatures: són la representació d’un o més mots amb algunes de

les seues lletres, la primera de les quals cal que siga la inicial (c/…).• Sigles: són abreviacions, generalment d’entitats, institucions..., que

es formen amb la primera lletra de cada mot (OMS, …).• Acrònims: estan formats per lletres o síl·labes d’uns mots per tal

de fer pronunciable la seua abreviació (ovni, …).• Símbols: són signes que s’han pres internacionalment com a repre-

sentacions d’un mot (%, …).

L’argumentacióÉs la presentació d’arguments o raons en un text per tal de convén-cer algú d’alguna cosa o idea. S’estructura en:• Plantejament: s’hi exposa la tesi que es vol defensar.• Desenvolupament: conté els arguments que defensen la tesi.• Conclusió: resumeix de forma genèrica l’argumentació per a refer-

mar la tesi.

AFIRMEM que els sportmen estan més a prop del’esperit de Grècia que els intel·lectuals.

AFEGIREM que un sportman verge de nocions artís-tiques i de tota erudició és més apte pera sentir l’art d’ara que no els intel·lectu-als, miops i carregats d’una preparaciónegativa.

ANOTEM que el teatre ha deixat d’existir per a unsquants i quasi per a tots.

PER CONTRA nous fets d’intensa alegria i jovialitat recla-men l’atenció dels joves.

HI HA el cinema.

HI HA l’estadi, la boxa, el rugby, el tennis i elsmil esports.

10. Llegiu aquesta adaptació del MANIFEST GROC i comen-teu-la a classe. Què s’hi argumenta? Amb quin movimentartístic s’ha de relacionar?

Literatura


1. Llig aquest text que forma part d’una enciclopèdia literària.Què pretén l’autor?

2. Tenint en compte el que exposa l’autor, a quina tipologia per-tany el text? Justifica-ho.

❑ Text literari. ❑ Text persuasiu. ❑ Text argumentatiu.

3. Busca els diferents exemples que Martí de Riquer exposaper tal d’argumentar l’existència d’un «Modernisme» a València.

4. Amb la informació que trobaràs en un dels quadres del margede la pàgina 17 i a partir del que has llegit en el text de Martíde Riquer, redacta un text sobre el Modernisme valencià.

5. Busca en el text un pronom personal i assenyala’l. Després,digues a quins noms propis que apareixen en el text substi-tueix aquest pronom.

6. Busca en internet informació sobre Martí de Riquer i escriuun text de 100 paraules amb el seu perfil biogràfic.

ACTI

VITA

TS

32 Unitat 1

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESEnciclopèdia literària

Poetes modernistes valencians

[…]

La primera manifestació de ruptura amb la tra-dició poètica renaixentista es produí, justament,el 1909, amb motiu de la «coronació» de Llorente.L’ocasió fou aprofitada per Daniel MartínezFerrando i Miquel Duran i Tortajada (que utilit-zaria posteriorment el pseudònim «Miquel Durande València») per representar un programa poè-tic alternatiu. El primer havia publicat la sevaconferència Renaixement. Moment actual de lapoesia valenciana (1909), en la qual proposavamés o menys confusament els corrents demodernitat, prenent la sinceritat com a punt departida. Se li afegí, dins mateix dels actes de coro-nació, Miquel Duran, en una conferència donadaals locals del Rat Penat. Era la presentació de laque ha estat anomenada «generació de 1909»,que és la que recollirà alguns aspectes delModernisme. Al costat dels dos esmentats, hitrobem Jacint M. Mustieles i Josep M. Bayarri.

Miquel Duran i Tortajada (València, 1883-1947)és, d’entre ells, el qui pren unes posicions ideo-lògiques més clares. De fet, des del 1907 col·labo-rava amb poemes i articles a «El Poble Català»i hi va mostrar una clara assumpció del programaideològic de Gabriel Alomar, tal com ho demos-tra a De literatura valenciana […].

Martí de Riquer, Història de la literatura catalana. Ed. Ariel


AVALUACIÓ

33Avaluació

Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.V F

• La Revolució Industrial suposa la consoli-dació de la burgesia i el naixement del pro-letariat.

• La Renaixença és, a València, un movimentde reivindicació nacional.

• Les postures que es manifesten entorn dela llengua literària que s’ha d’emprar aValència són les dels romàntics i les delsmodernistes.

• La publicació de les Normes de Castelló el1932 suposa la fi del conflicte lingüístic.

Esmenta els principals moviments literaris des de mit-jan segle XIX fins al principi del segle XX.

En què va consistir la Renaixença?

Què és el sainet?

Subratlla el complement del nom dels subjectes d’aquestes oracions i digues quin tipus de CN és.• La música que més m’agrada és la pop.• El gat gris es diu Mix.• La caixa roja té bombons.• Picasso, pintor famosíssim, era andalús.

Llig aquestes oracions i digues quines són de predicatnominal i quines són de predicat verbal.• L’atleta etíop està cansat.• Pareixen les mestres.• La medalla és de plata.• Els gossos van bordar durant tota la nit.• Ferran es llava la cara.• Portaran els xiquets demà.

Observa les oracions anteriors i identifica-hi els ele-ments sintàctics que s’indiquen en la taula.

Subratlla les paraules polisèmiques que trobes enles oracions següents.• La Ford té la planta més important a Almussafes.• La boca del túnel era molt fosca.• L’albereda és el cor de la ciutat.• Ha trencat la fulla d’afaitar.• El ratolí del meu ordinador funciona sense fils.• Han previst un front càlid per al mes vinent.

— Explica breument dos dels significats de cadascuna.

Classifica les abreviacions en la taula.

FGV a. d. C. CD kgOMS núm. sonar m2

O IRPF etc. sida

Llig aquest text argumentatiu i respon les preguntesque hi ha a continuació.

— Identifica-hi l’estructura del text argumentatiu.

— Es tracta d’una argumentació senzilla o múltiple?Per què?

— Inventa’t un altre títol per a aquesta argumenta-ció que s’adiga amb el tema que tracta.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

Verb reflexiu ………………………

Verb transitiu ………………………

Verb intransitiu ………………………

Verbs copulatius ………………………

SA amb funció de CN ………………………

Abreviatures ………………………

Sigles ………………………

Acrònims ………………………

Símbols ………………………

La democràcia, el millor sistema polític

La democràcia és el millor sistema polític perquè és elmés just i el que té més futur.

És el més just perquè permet accedir al govern a lespersones que la majoria del poble designa mitjançanteleccions lliures. I és el que té més futur perquè pos-sibilita l’alternança en el poder tenint en compte elsencerts i els errors comesos pels governants, d’acordamb la voluntat popular.

Malgrat els defectes que puga tindre el sistema demo-cràtic, l’experiència viscuda en diferents països endemostra la viabilitat.

❑ ❑

❑ ❑

❑ ❑

❑ ❑


105051 LENG VAL 10 33.qxp:Plantilla.CULTURA · nacional. El teatre de la Scalahavia decidit tancar...

Documents

Transcript of 105051 LENG VAL 10 33.qxp:Plantilla.CULTURA · nacional. El teatre de la Scalahavia decidit tancar...