1€¦ · Web viewLa memòria es presentarà en tres formats: paper, electrònic editable (Word o...

GUIA PER A LA REDACCIÓ, PRESENTACIÓ I DEFENSA DELS

PFC DE L’EUSS

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL ELECTRÒNICA – ELECTRICITAT- MECÀNICADEPARTAMENT PROJECTESSETEMBRE 2006

Contingut i organització de la documentació d’un projecte final de carrera

Contingut

1. Introducció.............................................................................................................................1

2. Contingut i organització de la documentació d’un projecte final de carrera..........................3

2.1. Resum i paraules clau.....................................................................................................4

2.2. Introducció a la temàtica del projecte, antecedents........................................................4

2.3. Objectius, abast del projecte, emplaçament, normativa aplicable..................................5

2.4. Nucli de la memòria estructurat en capítols i apartats...................................................6

2.5. Temporització i recursos..............................................................................................24

2.6. Conclusions i perspectives...........................................................................................24

2.7. Pressupost.....................................................................................................................25

2.8. Referències i bibliografia.............................................................................................25

3. La redacció...........................................................................................................................29

3.1. Les frases......................................................................................................................29

3.2. Signes de puntuació......................................................................................................30

4. La presentació......................................................................................................................33

5. La defensa............................................................................................................................37

5.1. Parts de l’exposició oral...............................................................................................37

5.2. Preparació de la presentació oral..................................................................................38

5.3. El discurs......................................................................................................................38

EUSS: PFC 2006-2007 3

1. Introducció

Una de les parts més importants del projecte final de carrera (PFC) és l’elaboració de la seva

documentació. Aquesta ha de ser un reflex fidel del treball realitzat en el projecte. Cal ser

conscient de què el tribunal valorarà, en bona part, el teu treball d’acord amb el contingut i

aspecte de la documentació. Caldrà tenir cura del contingut i d’aspectes com l’organització, la

redacció i la presentació de la informació relativa al projecte sobre paper. Un treball

tècnicament bo potser no sigui prou apreciat sinó s’han tingut en compte tots aquests aspectes.

En l’exercici professional sovint et trobaràs en situacions d’haver d’escriure altres documents

tècnics. Probablement ja ho has hagut de fer al llarg dels teus estudis i ara et disposes a redactar

la memòria del teu projecte final de carrera. En la teva carrera professional, els informes, les

memòries o els articles que elaboris podran ser interpretats com la teva carta de presentació i

com un indicador de la teva competència professional.

Aquesta guia pretén ser un ajut per la redacció del teu projecte final de carrera. En el capítol dos

trobaràs una proposta d’organització general de la documentació. També trobaràs, segons la

temàtica del teu projecte, els apartats que ha de tenir la part més tècnica del document o cos de

la memòria. En el capítol tres es donen una sèrie de consells a tenir en compte alhora d’escriure

el text del teu treball final de carrera. El capítol quatre et servirà per donar un aspecte de llibre a

la teva documentació. Per acabar, en el capítol cinc tractarem la presentació oral per la defensa

del projecte davant el tribunal.

EUSS: PFC 2006-2007 1

Contingut i organització de la documentació d’un PFC

2. Contingut i organització de la documentació d’un projecte final de carrera

La documentació dels projectes final de carrera de l’EUSS la dividim en dues parts, memòria i

annexos. A continuació es detallen els seus continguts així com el format en que s’han de

presentar.

La memòria es presentarà en tres formats: paper, electrònic editable (Word o OpenOffice) i no

editable (pdf). Les versions electròniques aniran totes en un únic CD.

Constarà de:

portada segons model

acta d’avaluació (només pels dos exemplars de versió enquadernada)

breu descripció del PFC:

o resum (màxim 50 línies)

o paraules clau (màxim 10)

article tècnic de 2 planes format 2 columnes

sumari, segons el cas, amb la descripció dels annexos

taula de continguts de la memòria

o introducció a la temàtica del PFC, antecedents, estat del art

o objectius, abast del projecte i emplaçament, normativa aplicable, amb el

contingut de cada capítol del cos de la memòria

o nucli de la memòria, estructurat en capítols i apartats

o temporització i planificació

o conclusions i perspectives

o pressupost

o referències i bibliografia utilitzada en format normalitzat

EUSS: PFC 2006-2007 3

plànols de tot tipus (segons la seva extensió s’hauran de trobar com annex)

La part d’annexos, citats en el sumari, inclouran material secundari o important massa extens,

per exemple:

derivacions matemàtiques, resultats d’experiments repetitius, material estadístic, taules i

diagrames (paper i .pdf)

descripció de les normes específiques utilitzades en el PFC (paper i .pdf)

catàlegs, si s’escau, (només .pdf)

llistats de programa (editable i .pdf)

manuals d’usuari i d’instal·lació, en el cas de programes informàtics mostres de

l’execució

plànols de tot tipus (paper i .pdf d’acord amb l’extensió)

plec de condicions tècniques (paper i .pdf)

pressupost (paper i .pdf d’acord amb l’extensió)

material audiovisual com fotografies, vídeos del prototipus, maqueta, instal·lació en cas

que no s’hagin inclòs en el propi cos de la memòria (.jpg)

prototips o maquetes desenvolupades

2.1. Resum i paraules clau

En aquest apartat tractarem de sintetitzar, en unes 50 línies, tot el projecte fent una descripció

concisa de tot el que en ell es tracta, solució o mètode, els seus resultats i conclusions. S’ha de

procurar que el resum sigui autocontingut, és a dir, no requereixi de la lectura del treball

complet per a saber tot el que en ell s’exposa. Per a poder catalogar la documentació a la

biblioteca i facilitar la seva recerca bibliogràfica farem una llista de paraules clau.

2.2. Introducció a la temàtica del projecte, antecedents

La persona que llegeix el projecte no cal que sigui un expert en la matèria del projecte i

necessita d’una fase de presa de contacte en el tema del PFC per poder entendre, jutjar i emetre

una valoració del treball que has realitzat. La introducció ha de tenir un caràcter divulgador i

alhora ha d’intentar captar l’atenció del lector en la fase inicial per, gradualment, anar entrant en

matèria.

EUSS: PFC 2006-2007 4


L’objectiu de l’apartat d’antecedents és donar resposta a qüestions com: per què és necessari el

projecte?, quins problemes hi ha actualment?, i, quins d’aquests soluciona el vostre projecte?, o,

què hi ha actualment?, en quin estat es troba la tecnologia actual?, què aporta de nou aquest

projecte?, quins avantatges aportarà respecte el què hi ha ara?, etc.

2.3. Objectius, abast del projecte, emplaçament, normativa aplicable

Els objectius del projecte han de respondre a preguntes com: què es farà, què es vol obtenir,

fins on es vol arribar, què es demostrarà, es dissenyarà o es muntarà en el projecte en qüestió.

Cal que aquests es corresponguin amb l’apartat de conclusions, on s’explicarà si s’han

aconseguit els objectius. Com més ben especificats i clars siguin els objectius, millor es podran

justificar els resultats del projecte. Per descriure els objectius cal utilitzar el verb en infinitiu

(per exemple: l’objectiu del projecte és dissenyar...). Per donar formalitat al text, utilitzeu

sempre la forma impersonal (s'ha fet, s'ha muntat, s'ha dissenyat...) i no les primeres persones

del singular o del plural (he o hem fet, he o hem muntat, he o hem dissenyat...).

És important indicar l’abast del projecte, o sigui: si es farà una maqueta, si és una instal·lació o

màquina que s’arriba a implementar o a fabricar, si es pensa dissenyar el software i el hardware;

si consisteix en el disseny i execució d’una instal·lació de BT, de climatització, luminotècnica,

si s’han utilitzat eines informàtiques pels càlculs; si el PFC forma part d’un projecte més gran, si

alguna part de les anomenades la fan altres persones i en quin grau de percentatge, si s’ha

previst arribar a comercialitzar, si hi haurà alguna part que la fan altres persones, o és part d’un

sistema, etc.

Pel que fa a l’emplaçament, caldrà especificar on es desenvolupa, dissenya, munta, o s’instal·la

el projecte en qüestió. En el cas de projectes d’energies renovables, situació geogràfica així com

les característiques energètiques i meteorològiques del lloc. Si es fa en una enginyeria caldrà

explicar breument quines són les activitats d’aquesta empresa, i si el projecte s’instal·la en una

empresa client, serà útil també explicar les seves característiques, perquè el lector es pugui fer

una idea de les dimensions: número de treballadors, superfície, facturació si se sap, etc.

En l’apartat de normativa aplicable, s’especificarà la reglamentació i normativa que s’aplica en

el contingut i abast del projecte. Per exemple, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

(REBT), fent constància de les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) aplicables al

projecte, en el cas d’un projecte d’instal·lació elèctrica.

Arribat aquest punt, també resulta útil fer un petit resum de quin tema es tracta en cada capítol

de la memòria tècnica. D’aquesta manera podem establir una correspondència entre objectius i

el seu desenvolupament en el text de la memòria.

EUSS: PFC 2006-2007 5

Guia per a la redacció, presentació i defensa dels PFC de l’EUSS

2.4. Nucli de la memòria estructurat en capítols i apartats

El nucli de la memòria haurà de contenir la part més tècnica del projecte. Per a explicar el

projecte de forma gradual i estructurada s’ha de començar a redactar el projecte de forma global

per acabar explicant els detalls. Un aspecte a tenir present és que la memòria s'escriu un cop el

PFC s'ha acabat i no abans. Per aquest motiu és necessari tenir ben documentat tot el treball

realitzat al llarg del PFC. Us pot resultar útil tenir un diari per apuntar tot allò que heu anat fent

al llarg del PFC.

Per altra banda, els continguts dels capítols i apartats de la part central de la memòria depenen

de la temàtica del PFC. Per aquest motiu hem cregut convenient fer una classificació oberta de

temàtiques de PFC i establir per cadascuna d’elles el seu contingut. Tant la classificació següent

com el seu contingut ha estat elaborada pels diferents departaments de l’escola.

Classificació:

projecte d’electrònica analògica

projecte d’electrònica digital

desenvolupament aplicació amb microprocessador

desenvolupament o estudi d’un programa informàtic o software

projecte d’instal·lació elèctrica baixa tensió

projecte d’instal·lació luminotècnica

projecte d’instal·lació d’energies renovables

projecte d’automatització industrial

projecte d’estructures

projecte de màquines

projecte de viabilitat

2.4.1. Projecte d’electrònica analògica

La memòria d’un projecte d’electrònica analògica ha de tenir la següent estructura:

1. Descripció de la solució proposada

Cal començar per descriure el circuit o els circuits que vosaltres heu dissenyat. Normalment el

circuit que haureu implementat serà força complex. Per tant, el més usual és que l'hagueu

dissenyat de forma modular, dividit en una sèrie de blocs o subcircuits, cadascun d'ells amb una

funció predefinida (per exemple, font d'alimentació, etapa d'amplificació del senyal...) amb una

6


estructura jeràrquica determinada. Per tant, el que primer hauríeu de descriure és la llista de tots

els subcircuits dissenyats i la seva relació jeràrquica. Un cop el lector té clar els diferents

circuits implementats, hauríeu de descriure cadascun dels subcircuits. Les parts que han de tenir

la descripció de cadascun dels circuits són les que a continuació s'assenyalen.

Funció del subcircuit

Aquí heu de descriure quina és la funció o tasca que ha de realitzar el subcircuit en qüestió,

explicant-ne quines són les seves especificacions a assolir.

Entrades

Aquí heu de descriure les característiques dels senyals d'entrada del circuit..

Sortides

De forma semblant a l'apartat anterior, heu de descriure les característiques dels senyals de

sortida del circuit.

Esquema del circuit

En aquest apartat donareu l'esquema elèctric del circuit proposat.

Breu descripció

Cal explicar en poques línies el principi de funcionament del disseny que heu donat a l'apartat

anterior. Atenció amb la nomenclatura. Cal mantenir-la al llarg de l'informe. El nom de les

entrades, sortides, senyals, components... ha de ser el mateix en tot el document.

Càlculs

La part més extensa i important. A l'esquema anterior heu de justificar l'elecció de tots els

components i les seves especificacions. Això ho heu de fer mitjançant una sèrie de càlculs que

heu de donar i justificar. També haureu de justificar totes les suposicions fetes, els criteris

utilitzats i les decisions preses a l'hora de calcular, ja que és possible que un disseny tingui més

d'una solució.

2. Simulació

Dissenyat el circuit en paper, abans de muntar-lo és convenient assegurar-se que pot funcionar.

Per això s'utilitzarà un simulador. Tota la part referent a la simulació es donarà en aquest

apartat. Caldrà dir quin simulador heu utilitzat, els paràmetres emprats per simular i els resultats

obtinguts, justificant-ne la seva concordança amb els valors desitjats.

3. Implementació

EUSS: PFC 2006-2007 7


Dissenyat el circuit en paper i validat amb la simulació, entrem en la fase muntatge. Cal

descriure’l amb un nivell de detall suficient que permeti a una altra persona poder-lo repetir

sense ambigüitats. Aquí heu de descriure la llista dels components que heu fet servir per muntar

el circuit, i els instruments equips i materials utilitzats per muntar-lo. Si heu dissenyat el circuit

imprès (PCB), també heu de donar aquí tota la informació al respecte.

4. Resultats i discussió

Aquest apartat és summament important, i tot i això, sol ésser oblidat. Un cop heu muntat el

vostre disseny, heu de demostrar que funciona correctament. Això vol dir que compleix les

especificacions demanades. Això us ha portat a fer unes mesures determinades, que heu de

donar i comentar en aquest apartat. Per tant, aquí haureu de dir:

quines mesures heu fet, i com les heu fet

resultats obtinguts (per exemple, posareu les captures de l'oscil·loscopi)

discussió dels resultats. Cal comentar i justificar la coherència entre l'obtingut i el

desitjat

2.4.2. Projecte d’electrònica digital

1. Descripció de la solució proposada

Normalment el circuit digital que haureu implementat serà força complex. Per tant, el més usual

és que l’hagueu dissenyat de forma modular, dividit en una sèrie de blocs i subcircuits, amb una

estructura jeràrquica determinada. Per tant, el que primer hauríeu de descriure és la relació de

tots els blocs dissenyats, i la seva relació jeràrquica.

Un cop el lector té clar els diferents circuits implementats, hauríeu de descriure cadascun dels

blocs, seguint un ordre down-top, és a dir, començant pels circuits més simples i acabant pels

circuits d'ordre jeràrquic superior.

Les parts que han de tenir la descripció de cadascun dels blocs són les que a continuació

s'assenyalen:

Entrades

Aquí heu de descriure el nombre d'entrades que té el vostre disseny, de quants bits és cada

entrada, el significat de cada entrada i el seu funcionament (per exemple, si l'entrada val 1

quin significat té).

Sortides

8


De manera semblant a l'apartat anterior, aquí heu de descriure el nombre de sortides que té el

vostre disseny, de quants bits és cada sortida i el seu significat.

Taula de la veritat (en el cas d'un sistema combinacional) o Diagrama d'Estats (en el cas de

que el sistema sigui seqüencial).

Breu descripció

Cal explicar amb poques línies el principi de funcionament del disseny que heu pensat.

Funció algebraica

Aquí heu de donar les expressions algebraiques corresponents al circuit que voleu

implementar, justificant-les convenientment amb taules, mapes de karnaugh, etc.

Esquema del circuit

En aquest apartat donareu el disseny amb portes o en blocs que implementareu en el vostre

disseny, i que ha de concordar amb les funcions algebraiques donades en l'apartat anterior.

2. Implementació

Dissenyat el circuit en paper, ara cal muntar-lo . Tot allò corresponent al muntatge s’ha de

descriure en aquest apartat, amb un nivell de detall suficient que permeti a una altra persona

poder repetir el muntatge sense ambigüitats. Aquest apartat té les parts que a continuació

s'assenyalen:

3. Hardware

Aquí heu de descriure els components que heu fet servir per muntar la pràctica. Pot ser

l'entrenador lògic EDIKIT o bé un circuit imprès dissenyat per vosaltres, amb el dispositiu de

lògica programable pertinent (que heu d'indicar), i amb una configuració de pins determinat

(heu d'explicar per quins pins traieu cadascuna de les entrades i sortides del vostre disseny.)

4. Software

Heu d'indicar quin programa heu fet servir per dissenyar i implementar el vostre circuit (el

Max+Plus II, per exemple), i el nom i la localització dels fitxers que heu generat.

5. Resultats i discussió

Aquest apartat és summament important, i tot i això, sol ésser oblidat. Un cop muntat el vostre

disseny, heu de demostrar que funciona correctament. Això vol dir que compleix les

especificacions demanades. Això us ha portat a fer unes mesures determinades, que heu de

donar i comentar en aquest apartat. Per tant, aquí haureu de dir:

quines mesures o simulacions heu fet, i com les heu fet

EUSS: PFC 2006-2007 9


resultats obtinguts (per exemple, posareu la simulació obtinguda)

discussió dels resultats. Cal comentar i justificar la coherència entre l'obtingut i el

desitjat

2.4.3. Desenvolupament aplicació amb microprocessador

El cos de la memòria d'un projecte de microprocessadors ha de tenir els següents apartats:

1. Requeriments funcionals

Descripció breu, enumerada i al detall de totes les funcionalitats que ha de realitzar el sistema.

2. Requeriments tècnics

Descripció breu, enumerada i al detall de la resta de requeriments.

3. Entorn de desenvolupament

4. Descripció general del maquinari

Descripció de mòduls i interrelació entre ells.

5. Descripció detallada dels mòduls de maquinari que s'escaiguin.

6. Descripció general del programari

Descripció de mòduls i interrelació entre ells.

7. Descripció detallada dels mòduls de programari que s'escaiguin.

8. Estructura de dades emprada en el programari.

9. Bateria de proves plantejades per verificar el funcionament tant del maquinari com del

programari. Resultats obtinguts amb l'execució d'aquestes proves.

2.4.4. Programa informàtic o software

Cas de desenvolupament d’un programa informàtic:

1. Requeriment funcionals

Llista de requeriments als quals el programa ha de donar solució. Ha de ser una llista detallada

de tot el que es vol que el programa faci.

2. Requeriment tècnics i de hardware

Llista de requeriments tècnics imposats al PFC. Sistemes sobre el qual ha de funcionar, temps

de resposta, indicar si complementa un sistema existent, etc.

3. Justificació de les eines de desenvolupament utilitzades

10


Una breu descripció de les eines, on trobar-les, quines s’han desestimat.

4. Descripció de les estructures de dades fonamentals del programa i les bases de dades i/o

fitxers utilitzats.

5. Descripció del mòduls de programes i les seves interrelacions

Indicar per cada mòdul les funcionalitats que resol i fer un diagrama de relacions entre els

mòduls. Cada mòdul s’ha d’indicar en quin o quins fitxers de codi font es troben.

6. Descripció detallada dels mòduls més significatius del projecte, amb els algoritmes,

diagrames d’estat, diagrames UML, etc. que més adient es consideri.

7. Bateria de proves i resultats

Descripció de les proves realitzades, de les dades utilitzades i anàlisi dels resultats obtinguts.

Generació de fitxers i bases de dades amb càrrega suficient.

En el cas d’un estudi de software:

1. Recerca d’alternatives

Mètode utilitzat i resultats obtinguts.

2. Criteris

Definició dels criteris de comparació, i dels indicadors per mesurar el compliment del criteris.

Ponderació dels indicadors. Justificació.

3. Bateria de proves

Definició de les proves. Condicions. Execució de les proves i resultats obtinguts.

4. Anàlisi crític dels resultats. Classificació de les diferents alternatives.

2.4.5. Projecte d’instal·lació elèctrica baixa tensió

Els projectes d’instal·lació elèctrica en BT es faran seguint la següent estructura:

1. Full d’identificació

Caracteritza les dades del projecte i del lloc on es fa. S’indica per exemple:

el títol del projecte

ubicació amb l’adreça del lloc on es fa

raó social del client: nom de l’empresa

NIF

EUSS: PFC 2006-2007 11


Tel. / Fax / Correu electrònic

i les dades que es vulguin posar sobre l’autor del projecte, i de la promotora si existeix

2. Descripció de la instal·lació

2.1. Aspectes generals

Es classifica la instal·lació i es justifica (segons Instrucció 7/2003 de 9 de setembre de

la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya).

Es descriu detalladament aspectes constructius, és a dir els locals diversos que conté, la

seva funció a que és destina, si n’hi ha de característiques especials, la superfície

construïda de cada un. Exemple en un edifici: número d’habitatges, locals comercials,

oficines, serveis comuns, garatges. I per cada tipus d’habitatge la seva distribució

d’habitacions.

Descripció i justificació de ventilació natural / forçada (si fa falta).

Previsió de càrrega de l’edifici (habitatges, oficines, locals comercials, garatge, serveis

comuns). Es descriu, si es coneixen, les càrregues de cada local (maquinària,

enllumenat, endolls de força). Si no més endavant s’haurà de determinar una previsió de

càrregues amb els seus factors. I definir la potència total concertada pel promotor, la

potència prevista i a autoritzar.

Grau d’electrificació dels habitatges.

2.2. Subministrament

S’anomena la companyia elèctrica que subministra l’energia, amb les seves característiques:

tensió, potència contractada, si necessita subministrament complementari, etc.

2.3. Descripció de la instal·lació elèctrica d’enllaç i interior d’indústries

Caixa General de Protecció: s’indica la seva ubicació, tipus, característiques (tensió,

intensitat, poder de tall).

Línia General d’Alimentació: es descriu les canalitzacions utilitzades, descripció de

cables conductors, la caiguda de tensió màxima.

Descripció de la instal·lació de comptadors.

Derivacions individuals (per a edificis): es descriu les canalitzacions utilitzades,

descripció de cables conductors, la caiguda de tensió màxima.

Quadre General de Distribució i Subquadres (per a indústries): ubicació, tipus i

característiques. Descripció de les línies individuals o circuits amb les canalitzacions

12


utilitzades, cables conductors i caiguda de tensió màxima. Aparellatge elèctric utilitzat

amb l’índex de protecció.

Correcció del factor de potència (quan procedeixi).

Instal·lació general de posada a terra, amb el valor previst de resistència de posada a

terra.

Protecció contra sobretensions i xoc elèctric (si s’escau).

Contactes directes i indirectes.

Proteccions contra sobreintensitats.

2.4. Instal·lacions interiors de serveis comuns

En cas de que estigui inclòs els serveis comuns cal completar la memòria del projecte amb els

següents punts:

Descripció de la instal·lació del comptador.

Quadre i subquadres de distribució.

Dispositius de comandament, control i protecció magnetotèrmics.

Interruptor General d’Alimentació.

Interruptors Diferencials.

Descripció de les instal·lacions interiors: aparells receptors, canalitzacions utilitzades,

descripció dels cables conductors, caiguda de tensió màxima.

Descripció de l’aparellatge elèctric en cas instal·lació en locals o zones de

característiques especials.

2.5. Instal·lacions interiors d’habitatges

Quadre i subquadres de distribució.

Dispositius de comandament, control i protecció magnetotèrmics.

Interruptor General d’Alimentació.

Interruptors Diferencials.

Descripció de les instal·lacions interiors: aparells receptors, canalitzacions utilitzades,

descripció dels cables conductors, caiguda de tensió màxima.

Descripció de l’aparellatge elèctric en cas instal·lació en locals o zones de

característiques especials.

EUSS: PFC 2006-2007 13


3. Anàlisi de solucions

En aquest capítol de la memòria s’indiquen diverses alternatives estudiades, si s’escau. I quin

camí s’ha seguit per arribar a elles, avantatges i inconvenients de cadascuna i quina és finalment

la solució escollida i la seva justificació.

4. Càlculs

Es descriu i justifica els càlculs elèctrics emprats per dimensionar la instal·lació, exemple:

càlcul de conductors pel criteri de caigudes de tensió i criteri de densitat de corrent

S’han de justificar indicant els criteris i fòrmules utilitzades. Es presentarà els resultats de cada

circuit, contenint les dades de càlcul i opcions escollides. Exemple:

intensitat de consum o potència del circuit

longitud

secció

intensitat admissible màxima

caiguda de tensió (en V i %)

canalització

protecció magnetotèrmica

protecció diferencial

5. Especificacions i plec de condicions

Aquí cal detallar les especificacions que es requereix per portar a bon terme el muntatge de la

instal·lació que es dissenya. I el plec de condicions sobre els requisits que han de complir els

materials i equips que composen la instal·lació. Només cal explicar-los breument o mostrar

exemples a la memòria, ja que la resta s’adjuntarà en l’annex.

6. Plànols

Els plànols han de contenir clarament la identificació dels circuits, amb una llegenda de la

simbologia utilitzada i un caixetí que inclogui:

el títol del projecte

autor del PFC

tipus de plànol (exemple: planta 0, planta 1, unifilar...)

escala de dibuix (unifilars no cal)

14


millor codificar cada plànol

S’ha de presentar a la memòria un índex dels plànols realitzats. Com a mínim:

plànols d’emplaçament

plànols de planta diversos

plànols unifilars

Si hi ha un número considerable, a la memòria s’inclouran alguns de la col·lecció indicant a

l’índex quin són, i la resta anirà a l’annex.

7. Annexes

Exemples:

càlcul de la previsió de potència

càlcul dels circuits de la instal·lació i taules de resultats

càlculs d’altres instal·lacions (luminotècnics, clima...) (opcional)

pressupost desglossat

plànols

recull d’ITC i normativa aplicable (si es considera necessari per poder justificar)

2.4.6. Projecte d’instal·lació luminotècnica

S’entén que els continguts aquí proposats són pròpiament de la part luminotècnica, i que

s’hauran d’afegir a aquells continguts corresponents a les altres instal·lacions que s’hagin

establert en els objectius del projecte, en particular a la instal·lació de BT: previsió de potència,

seccions, proteccions... que dependran en part dels resultats del projecte luminotècnic.

Per a instal·lacions d’enllumenat interior:

1. Requeriments de disseny

Especificació dels requeriments de disseny segons la norma UNE-EN 12464-1, o normativa

posterior que la substitueixi, o bé altres requeriments propis més restrictius, en funció de

l’activitat del local:

classificació de les activitats que tenen lloc als diferents espais

calors de l’E mitjana mantinguda per a cada espai

coeficients UGR per a cada espai

índex de reproducció cromàtica de la llum utilitzada per a cada espai

EUSS: PFC 2006-2007 15


altres possibles recomanacions o observacions normatives

2. Característiques del local

Distingint les mesurades de les que s’han de suposar perquè és impossible la seva mesura, i en

aquest cas justificant el per què de la suposició:

dimensions i coeficients de reflexió de les diferents superfícies dels espais

valor del factor de manteniment que s’utilitza en els càlculs, relacionat amb el tipus

d’activitat, de manteniment, de lluminàries i làmpades... (seguir recomanacions de la

CIE o dels fabricants, recomanacions que s’han de detallar)

si és el cas: dimensions i orientació de les superfícies per les que pot entrar llum natural

exterior

3. Plantejament de la solució luminotècnica

Plantejament de la solució luminotècnica proposada, justificant cada decisió per raons

normatives, funcionals, estètiques i d’integració a l’entorn, econòmiques, etc.:

tipus de làmpades

tipus de lluminàries i d’enllumenat (directe, indirecte, general, individual...)

existència o no de sistemes de regulació i control, i abast dels mateixos

4. Desenvolupament detallat de la solució luminotècnica proposada

Llista completa amb referència, disposició i enfoc de les lluminàries utilitzades per a

cada espai del projecte. Si la mida ho permet, esquemes dels Lay Out de les lluminàries

integrats a la memòria.

Resultats luminotècnics obtinguts, citant el programa de càlcul emprat i detallant els

resultats d’E mitjana mantinguda, uniformitat i UGR dels diferents espais del projecte.

Comprovació de l’adequació als requeriments normatius i a les recomanacions.

Resultats econòmics i de rendiment: cost dels aparells (independent del pressupost

general), resultats de W / m2 i de W / (m2 · 100 lux) dels diferents espais del projecte.

5. Desenvolupament detallat de la solució proposada per al sistema de control

Si s’utilitza un sistema de control:

Prestacions: aprofitament de la llum natural, control de presència, control d’escenes,

integració en un sistema global...

Sistema utilitzat: fabricant, referència dels equips, configuració...

16


Resultats econòmics: cost del sistema i, si pot ser, càlcul de l’estalvi energètic que

suposa i de la seva amortització.

6. Pla de manteniment detallat

Determinació de l’opció triada entre manteniment programat i programat amb

actuacions puntuals aleatòries, fet que condiciona el valor del factor de manteniment.

Planificació del temps entre actuacions de manteniment de lluminàries, preferiblement

en temps real i no en hores de funcionament.

Planificació del temps entre substitucions de làmpades, coordinat amb el manteniment

de lluminàries.

Determinació de la vida útil dels aparells de les diferents parts de la instal·lació, per

quan està prevista la seva reposició.

Per a instal·lacions d’enllumenat vial:

1. Característiques del vial

Amplada, nombre de carrils, sentits de circulació i llargada del tram o trams a

considerar.

Zones singulars: cruïlles, semàfors, passos de vianants...

Nombre de vehicles i de vianants. Si es tenen dades, variacions horàries que justifiquen

regulacions del flux.

Tipus d’asfalt.

Zona de protecció respecte a la contaminació lluminosa on es localitza el vial.

Valor del factor de manteniment que s’utilitza en els càlculs, relacionat amb el tipus

d’activitat, de manteniment, de lluminàries i làmpades... (seguir recomanacions de la

CIE o dels fabricants, recomanacions que s’han de detallar).

2. Requeriments de disseny

Especificació dels requeriments de disseny, segons les recomanacions CIE nº 115 – 1995 i

Ministeri de Foment (o posteriors) en funció del tipus del vial:

classe d’enllumenat, sense oblidar les possibles zones destinades a vianants

valor de la lluminància mitjana de la calçada mantinguda

valors de les uniformitats global i longitudinal

valors admissibles d’enlluernament pertorbador

EUSS: PFC 2006-2007 17


3. Requeriments i limitacions de disseny

Segons la legislació referida a contaminació lluminosa (decret Generalitat de Catalunya 82/2005

i Llei 6/2001):

classe i color de les làmpades

FHS, inclinació i enlluernament admissible de les lluminàries

4. Desenvolupament detallat de la solució luminotècnica proposada

Detall dels aparells utilitzats i certificació de la seva adequació a les limitacions

degudes a la contaminació lluminosa en funció de la zona.

Llista completa amb referència, disposició i enfoc de les lluminàries utilitzades per a

cada espai del projecte. Si la mida ho permet, plànol d’instal·lació de les lluminàries

sobre un plànol a escala del vial integrat a la memòria.

Resultats luminotècnics obtinguts, citant el programa de càlcul emprat i detallant els

resultats de lluminància de la calçada mitjana mantinguda, uniformitats i enlluernament

en els diferents espais del projecte. Comprovació de l’adequació als requeriments

normatius i a les recomanacions.

Resultats econòmics i de rendiment: cost dels aparells (independent del pressupost

general), resultats en W / km de vial per als diferents espais del projecte.

5. Desenvolupament detallat del sistema d’alimentació proposat

Càlcul de les seccions dels cables que subministren la potència a les làmpades, segons

el criteri de la caiguda de tensió màxima fixada pel REBT.

Si la mida ho permet, plànol del traçat dels cables d’alimentació sobre un plànol a

escala del vial integrat a la memòria.

Elements utilitzats per al control automàtic d’encesa i apagat dels aparells: referència

dels equips emprats, fabricants, configuracions, integració en un sistema de control

integrat...

Elements utilitzats per a la reducció del flux, si s’escau: referència dels equips emprats,

fabricants, configuracions, integració en un sistema de control integrat...

Si és el cas, resultats econòmics del sistema de regulació de flux: cost i, si pot ser,

càlcul de l’estalvi energètic que suposa i de la seva amortització.

6. Pla de manteniment detallat

18


Planificació del temps entre actuacions de manteniment de lluminàries, preferiblement

en temps real i no en hores de funcionament.

Planificació del temps entre substitucions de làmpades, coordinat amb el manteniment

de lluminàries.

Determinació de la vida útil dels aparells, per quan està prevista la seva reposició.

2.4.7. Projecte d’instal·lació d’energies renovables

En els projectes d’energies renovables l’estructura a seguir és la següent:

1. Definició de la demanda energètica

Estudi i definició de l’energia demanda o de les quantitats i qualitats dels requeriments que es

volen assolir en el sistema renovable que es proposa.

2. Previsió de l’aportació d’energia renovable respecte la demanda

Estudi de previsió del que es vol obtenir amb el sistema renovable que es pretén dur a terme.

3. Disseny de la instal·lació

Aspectes tècnics del sistema renovable amb justificació de càlculs, justificació de les decisions

preses durant el disseny, càlcul explícit del dimensionat, plànols i esquemes clars del sistema, la

ubicació, etc.

4. Muntatge de la instal·lació o muntatge experimental

En cas que es pretengui dur a terme el projecte, en aquest apartat es defineix tot allò que fa

referència al muntatge, material, temporalització, normatives, imatges del desenvolupament de

l’obra, simulacions, etc. Si hi han dades de producció real, es pot afegir un apartat de resultats

experimentals.

5. Estudi econòmic i pressupost

En aquest tipus de PFC cal aportar, a més del pressupost general del cost de la instal·lació o

sistema renovable, un estudi econòmic en el què s’inclogui: estudi del VAN, estudi del TIR i del

temps d’amortització del capital, tot plegat justificant viabilitat prevista del projecte dut a terme.

2.4.8. Projecte d’automatització industrial

Per explicar el projecte de forma estructurada s’ha de començar a redactar el projecte de forma

GLOBAL per acabar explicant els DETALLS. I es farà amb la següent estructura :

1. Funcionament del sistema actual

EUSS: PFC 2006-2007 19


Si el sistema ha de millorar una instal·lació existent, aquí cal explicar el funcionament actual,

distribucions de màquines, operacions que es realitzen, etc.

2. Recull d’especificacions

Aquí cal detallar les especificacions que normalment lliura el client (per exemple esquemes,

condicions de funcionament, temperatures, requisits funcionals, etc.). Si el recull

d’especificacions és molt extens, poseu aquest apartat com annex.

3. Descripció general de la solució proposada

En aquest capítol cal explicar la globalitat del projecte de forma resumida, o sigui, explicar totes

les parts que intervenen en el sistema i com es connecten o relacionen entre elles. Cal explicar-

ho de forma gràfica (esquemàtica), de manera que es vegi bé quin software i quin hardware hi

ha en el sistema, i com els diferents elements es comuniquen entre si. Un dibuix és molt millor

que moltes línies d’explicació. Cal afegir alguna fotografia del sistema o prototipus acabat, de

manera que es puguin identificar tots els elements que composen el sistema.

4. Fonament teòric

En aquest apartat cal explicar de forma breu els principis teòrics en què es fonamenta la solució

aportada. No cal fer un tractat sobre la teoria del sistema dissenyat, sinó introduir els principis

teòrics bàsics per facin falta per ajudar al lector a comprendre el funcionament del sistema i per

justificar (en apartats posteriors) les decisions de disseny preses.

5. Components de Hardware

Especificats tots els elements que composen el sistema, cal començar a detallar i justificar com

s’ha estructurat el hardware. Cal fer un dibuix esquemàtic que expliqui quines parts composen

el hardware: el PLC, la perifèria que controla, la comunicació amb el PC, variadors de velocitat,

etc.

Una vegada situat el lector amb aquest resum sobre el hardware, caldrà agafar cadascuna de les

parts que hem identificat i anar-les detallant en els subapartats que venen a continuació.

5.1. Descripció del mecanisme

Quins moviments realitza, quins motors actuen, cilindres que fan el moviment, descripció del

cicle de treball.

5.2. Armari elèctric

Ubicació de l’armari, distribució dels elements.

5.3. Alimentació i circuits de potència

20


Quin tipus d’alimentació tenim a l’entrada, com es filtra, quines proteccions s’han posat,

càlculs, consums, etc.

elèctrics : dimensionat de contactors, proteccions, cables...

pneumàtics : dimensionat de vàlvules, ràcords, tubs...

hidràulics : dimensionat de vàlvules, ràcords, tubs...

5.4. PLC

Tipus d’autòmat escollit, justificació de perquè s’ha escollit aquest model, mòduls d’expansió

afegits, característiques més importants del PLC (alimentació, memòria, E/S, comunicacions,

etc.)

5.5. Interfície amb l’usuari

Descripció de botoneres, emergències, pannells d’operador, etc.

6. Components de Software

Una vegada tot el hardware està explicat, cal fer un dibuix esquemàtic o ordinograma que

expliqui quines parts composen el software. En un programa del PLC, identificar els diferents

blocs utilitzats, diagrames Gemma, Grafcets, inicialització, etc. En un programa SCADA,

identificar el driver utilitzat, com funciona la comunicació amb el programa SCADA, i les parts

de programa que el configuren.

Cal que quedi ben clar, quins components de software ja estaven desenvolupats (perquè s’han

comprat o perquè l’empresa ja els tenia fets) i quins són propis. A partir d’aquí, caldrà agafar

cadascuna de les parts que hem identificat i anar-les detallant en subapartats.

6.1. Driver de comunicació

Tipus, comunicació, fabricant, característiques, etc.

6.2. Programa del PLC / SCADA / VB ...

Llenguatge de programació utilitzat, estructura del software i detall de cadascuna de les

llibreries utilitzades, components, funcions pròpies, etc.

De cada funció important, caldrà indicar quins paràmetres d’entrada necessita (nom, tipus,

descripció), quins valors retorna i explicar quina tasca realitza. Si la funció és complicada, cal

indicar el seu funcionament amb un diagrama de flux o un grafcet. Si s’ha programat orientat a

objectes, caldrà especificar cada objecte creat, amb les seves propietats, mètodes i events. El

codi font i tots els components utilitzats anirà com a annex.

7. Base de dades

EUSS: PFC 2006-2007 21


Si en el programa s’utilitza una base de dades, caldrà explicar-ne les característiques. Tipus,

característiques importants, taules utilitzades, camps i els índex. També caldrà explicar les

relacions entre taules.

8. Sistema de comunicacions

Si s’ha desenvolupat o s’ha utilitzat un protocol per enllaçar el hardware amb el software, o

comunicar diferents programes entre si, s’especificarà en aquest apartat. Cal indicar la velocitat,

tipus de cables, distàncies, trames de comunicació, control d’errors, etc.

9. Resultats i discussió.

En aquest apartat cal incloure totes les mesures i proves fetes per tal de demostrar que el vostre

sistema funciona correctament, d’acord amb les especificacions imposades. No només cal donar

les dades corresponents als resultats de les mesures, sinó que a més, cal descriure com heu

realitzat les mesures, amb un grau de detall suficient que permeti al lector reproduir les proves

sense cap ambigüitat. Un cop presentats els resultats de les proves, cal procedir a la seva

discussió comentant-ne els aspectes més rellevants o significatius que es poden extreure dels

mateixos.

10. Plànols

Els plànols han de contenir clarament la identificació dels circuits, amb una llegenda de la

simbologia utilitzada i un caixetí que inclogui:

el títol del projecte,

autor del PFC,

tipus de plànol: alimentacions, potència, maniobra, PLC (cpu, entrades, sortides),

borners, sinòptics d’armari interior i exterior. Tot amb numeració de borns i referències

encreuades.

S’ha de presentar a la memòria un índex dels plànols realitzats. Si hi ha un número considerable

de plànols, a la memòria s’inclouran els necessaris per l’explicació i la resta anirà a l’annex.

2.4.9. Projecte d’estructures

1. Ubicació

2. Estudi del terreny

3. Distribució en planta layout

4. Descripció general de l’edifici

5. Càlcul de l’estructura

22


Hipòtesis de càlcul i de treball

Càlcul de forces i moments

Dimensionat de l’estructura

6. Definició i càlcul de les unions

7. Fonaments

8. Mesures de protecció contra incendis

9. Annexes

A.1. Plànols

A.2. Càlculs (explícits, a la memòria només es presenten els resultats)

A.3. Estudi geotècnic (explícit, a la memòria es presenten els resultats més rellevants)

A.3. Normativa

A.4. Documentació i catàlegs

2.4.10. Projecte de màquines

1. Descripció de la màquina

requeriments (què pot fer la màquina, la normativa que li afecta, qui l’ha d’usar, etc.)

idees inicials (les diferents possibilitats que hi ha, explicar els motius per descartar les

que no interessen, i justificar la teva elecció)

2. Disseny i càlcul de la màquina

disseny preliminar (mides, forma, materials, tipus d’unions, etc.)

càlculs preliminars

disseny final (explicar les diferencies amb el preliminar i justificar-les)

càlculs definitius

Annexes:

A.1. Plànols

A.2. Càlculs (explícits, a la memòria només es presenten els resultats)

A.3. Normativa


EUSS: PFC 2006-2007 23


2.4.11. Projecte de viabilitat

1. Estat actual

descripció

carències

2. Pla de millora

solucions a les carències

actuacions

implementació del pla de millora

Annexes:

A.1. Plànols

A.2. Normativa


2.5. Temporització i recursos

Explicar en resum, les diferents etapes (fase d’estudi i anàlisi, desenvolupament, instal·lació,

etc.) que heu seguit per realitzar el vostre projecte, els recursos (persones, espai, materials, etc.)

assignats a cada fase, i la seva distribució temporal (és a dir, quan temps heu dedicat a cada

fase, si heu fet varies fases en paral·lel, etc.). En funció de les dimensions del projecte, és

recomanable en aquest apartat utilitzar taules d’assignació de tasques, diagrames de

dependències i de Gantt. Veure el document Control de qualitat en soldadures de bombetes.

2.6. Conclusions i perspectives

Un cop finalitzada el projecte, cal indicar en aquest apartat si heu assolit tots els objectius

plantejats. Quins dels objectius inicialment plantejats s’han assolit, i en quin grau, i quins no

han estat possible d’assolir, explicant les raons. També podeu indicar possibles aspectes a

millorar en el futur, en propers projectes.

2.7. Pressupost

Detall de tots els materials utilitzats en el PFC agrupats per conceptes (material i ma d’obra),

amb la quantitat i la seva valoració. Cal indicar el total global, el total per partides o conceptes i

els preus unitaris. Segons el tipus de projecte, caldrà reflectir el cost de les eines i equips de

24


desenvolupament, el cost del sistema d’explotació i les hores de formació dels usuaris. Si el

pressupost ocupa moltes pàgines, es presentarà a la memòria un resum d’una o dues pàgines i la

resta com annex.

2.8. Referències i bibliografia

L'elaboració i la presentació de referències i de citacions bibliogràfiques és també una part

important de la documentació del PFC. Serveix per donar informació sobre les publicacions

disponibles, consultades o que cal consultar. Les dades que hi consten dependran del tipus de

document de què es tracti i del nivell de precisió que es vulgui donar, però s'han d'escriure

sempre en el mateix ordre i de la mateixa manera, seguint criteris de claredat, d'homogeneïtat i

d'internacionalitat.

llibres

COGNOM/S, Nom. Títol: subtítol. Núm. edició. Lloc: Editorial, any. Núm. pàg. o vol.

(Col.lecció; núm.)

ISBN núm.

exemple:

BRAGÓS BARDIA, Ramon ... [et al.]. Circuitos y dispositivos electrónicos: fundamentos de

electrónica. 4ª ed. Barcelona: Edicions UPC, 1994. 463 p. (Politext; 35).

ISBN 84-8301-215-4

Parts d’una monografia (capítol, paràgraf, ...)

COGNOM/S, Nom. “Títol de la part de la monografia”. A: Dades bibliogràfiques de l’obra

completa. Pàg.

ISBN núm.

exemple:

ALCAIDE, C. “L’euro, la moneda del segle XXI”. A: L’impacte de l’euro als mercats

financers. Barcelona: La Caixa, 1998. 276 p. (Estudis i informes, 14). P. 13-37.

Quan l’autoria d’una part d’una monografia coincideix amb la de l’obra general se cita al final

de la referència bibliogràfica de l’obra completa, abans del número normalitzat, en una nova

línia.

exemple

EUSS: PFC 2006-2007 25


BRAGÓS BARDIA, R. ... [et al.]. Circuitos y dispositivos electrónicos: fundamentos de

electrónica. 4ª ed. Barcelona: Edicions UPC, 1994. 463 p. (Politext; 35).

Capítol 3. Circuitos lineales: p. 35-57.

ISBN 84-8301-215-4

Normes

Se citen pel nom de l’entitat responsable de la norma, seguit del títol i del codi de la norma, si

aquest no forma part del títol. A continuació s’indica l’edició i les dades de publicació: lloc,

editorial i any.

exemple:

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE NORMALIZACIÓN Y CERTIFICACIÓN. Términos

generales y sus definiciones relativos a la normalización y actividades relacionadas . UNE 0-

007-91. Madrid: AENOR, 1991.

catàlegs comercials

Tot i que cal mirar de tractar-los com a monografies, sovint no tenen autor, títol o peu editorial

visibles. Aleshores es poden citar pel nom de l’empresa o organització, amb les dades de lloc i

data del dipòsit legal, si n’hi ha.

exemple:

ARISTON. Catálogo general núm. 8. [S.l.]: Ariston, [1999]

RS. Catálogo: 1999-2000. Madrid; Barcelona: RS, 1999.

publicacions es sèrie (diaris, revistes, ...)

Publicacions periòdiques

Títol: subtítol. [Lloc de publicació]. Vol. (any), núm. de l’exemplar.

ISSN número

exemple:

Electronic design: technology applications, products, solutions. [Cleveland]. Vol. 47 (1999),

26. ISSN 0013-4872.

exemple:

Electrónica práctica actual. [Madrid]. Año 2, núm. 5. ISSN 1139-3432.

Articles de revista

26


COGNOM/S, Nom. “Títol de l’article”. Títol de la revista. Vol. (any), núm. de l’exemplar, pàg.

Cal indicar la primera i la darrera pàgina de l’article, separades amb un guió.

exemple:

KENNARD, L. “Novell certificate server 2.0: is your network certifiably secure?”. Netware

connection. Vol. 11 (2000), núm. 1, p. 6-20.

ISSN 1076-3422.

És opcional indicar el número d’ISSN.

Articles de diari

COGNOM/S, Nom/inicials del nom (si hi consten). “Títol de l’article”. Nom del diari [Lloc

d’edició] (dia mes any), núm., pàg.

Cal fer constar el lloc d’edició del diari entre claudàtors si no forma part del nom del diari. La

data es dóna completa, en la llengua del document.

exemple:

CAPDEVILA, J. “Els llibreters abandonen la Fira del Llibre de Barcelona”. Avui [Barcelona]

(10 de febrer del 2000), núm. 8.026, p. 33.

Publicacions oficials

Representació: Títol (dia mes any), núm. de l’exemplar.

Cal transcriure la data en la llengua del document. La citació dels textos que apareixen a les

publicacions oficials segueix la representació anterior precedida pel títol del text entre cometes i

un punt, i les pàgines inicial i última al final.

exemple:

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (4 desembre 1996), núm. 2289.

exemple:

“Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal”. Boletín Oficial del Estado (24

noviembre 1995), núm. 281, p. 33987-34058.

pàgines web

Autor (organisme o autor personal en el cas d’una pàgina personal) Data (dia, mes i any de la

consulta per part de l’usuari). Títol de la pàgina, [tipus de suport]. Adreça URL: (citar l’adreça

URL de la font).

EUSS: PFC 2006-2007 27


exemple:

SIEMENS (Pàgina consultada l’11 de febrer de 2000). SIEMENS. Productos y soluciones, [En

línia]. Adreça URL: http://www.siemens.es/html/prodsolu/prodserv.html

Equip Mediterrani (Pàgina consultada l’11 de febrer de 2000). Proyecto Despertaferro, [En

línia]. Adreça URL: http://www.racingservices.net/cochesolar/

28

3. La redacció

Les passes a seguir en tot procés de redacció són la selecció de la informació, l’organització

d’aquesta, el redactat i la revisió del text. Transmetre la informació de forma que sigui

entenedora pels altres no és una feina fàcil. Buscar idees, estructurar-les i agrupar-les en frases

que donin lloc a paràgrafs requereix fer esborranys i no donar per bo el primer que s’escriu.

Resulta útil llegir el text en veu alta, donar a llegir el text a altres persones, o deixar el text

reposar uns dies i tornar-lo a revisar. En aquest apartat de la guia donarem una sèrie de

recomanacions per a construir les frases i farem un repàs dels signes de puntuació amb

l’objectiu de produir un text més entenedor i eficaç.

3.1. Les frases

Cal tenir en compte la concordança de temps verbals.

Seguir l’ordre natural de la frase: subjecte + verb + predicat.

La bomba del grup hidràulic s’acciona amb un motor de 3 CV. X

Un motor trifàsic de 3 CV acciona la bomba del grup hidràulic. V

Evitar les paraules supèrflues que no aporten res a la comunicació.

El flux estatòric del motor ve determinat per mitjà del valor del corrent d’excitació del

propi motor. X

El flux estatòric ve determinat pel corrent d’excitació. V

Per no dificultar la lectura, es recomana que els textos tècnics estiguin redactats amb frases no

gaire llargues.

Un motor trifàsic de 3 CV acciona la bomba del grup hidràulic format per: la bomba, el

dipòsit, un filtre, una vàlvula limitadora de pressió i un manòmetre. X

Un motor trifàsic de 3 CV acciona la bomba del grup hidràulic. El grup està format

per: la bomba, el dipòsit, un filtre, una vàlvula limitadora de pressió i un manòmetre. V

Millor utilitzar el verb en activa.

El flux estatòric ve determinat pel corrent d’excitació. X

EUSS: PFC 2006-2007 29

El corrent d’excitació determina el flux estatòric. V

3.2. Signes de puntuació

3.2.1. El punt

El punt marca una pausa clara en el discurs. Amb el punt separem elements amb un cert

significat individual, les frases, i també els blocs lògics de contingut, els paràgrafs. Convé que la

mida dels paràgrafs sigui de 4 a 8 línies.

Altres usos del punt són:

després de les xifres que defineixen apartats però sense afegir guionets 2.3.1. El punt

després d’abreviatures Segons l’art. 27 del Reglament...

en les quantitats de més de tres xifres 3.600,25 € en concepte de ma d’obra

No s’ha d’usar punt:

al final d’un títol o rètol 2.3.1. El punt

al final d’un peu de figura (si es molt llarg i conté altres punts, es pot acabar en punt)

al posar la data al final del text Barcelona, 24 de maig del 2006

a les sigles, després de símbols l’art. 27 del REBT 25 kWh16% d’IVA

3.2.2. La coma

La coma estableix una pausa breu en el discurs. S’escriu enganxada a la paraula que la

precedeix i seguida d’un espai.

La coma s’utilitza normalment per:

enumerar

Els objectius del treball són analitzar, dissenyar i assajar diferents mètodes de...

Cal analitzar, dissenyar, experimentar, tec

Cal analitzar, dissenyar, experimentar...

marcar fragments explicatius

Els assaigs de l’estructura, que ha estat dissenyada íntegrament pels alumnes de

l’EUSS, han estat supervisats per l’enginyer en cap.

separar fragments que expressen el temps, el lloc, la manera o altres circumstàncies

EUSS: PFC 2006-2007 30

La redacció

Malgrat els resultats positius obtinguts en les simulacions, els extrets en el laboratori no

compleixen amb les especificacions.

després d’expressions com ara: a més a més, així doncs, conseqüentment, finalment,

malauradament, malgrat això...

Els resultats dels assaigs s’ajusten a les especificacions prèvies, així doncs, es dóna per

vàlid el disseny...

Conseqüentment, cal afegir un condensador que compensi...

Pel que fa al controlador, l’estratègia amb major resposta dinàmica és...

En primer lloc, es procedeix a l’anàlisi de l’estructura...

Finalment, els resultats obtinguts permeten...

A diferència del control PWM, el d’histèresi treballa a freqüència variable...

3.2.3. El punt i coma

El punt i coma és un signe de puntuació intermedi entre la coma i el punt; ens indica una pausa

inferior al punt però superior a la coma i s’utilitza normalment:

en enumeracions que ja tenen comes:

Els materials necessaris són: un PLC CPU314C, pel control; una pantalla tàctil CX300SX,

per la interfície ,i un PC amb tot el software necessari instal·lat, per la programació.

per separar frases que estan molt relacionades i que una explica o resumeix el que ha dit

l’altra:

El punt i coma és un signe de puntuació intermedi entre la coma i el punt; ens indica una

pausa inferior al punt però superior a la coma.

Q1 es controla de forma complementària respecte Q2; quan un està en conducció l’altre

està en bloqueig.

3.2.4. Els dos punts

Es fan servir per:

indicar que l’explicació, definició, exemple, causa o conseqüència del que diem ve a

continuació:

Interruptor automàtic: dispositiu de tall capaç de ...

introduir una enumeració

EUSS: PFC 2006-2007 31


Les especificacions són: tensió d’alimentació 12 V c.c, tensió de sortida 1,3 V, corrent de

sortida màxim 40 A...

3.2.5. Els punts suspensius

Els punts suspensius s’utilitzen per deixar una frase inacabada o deixar oberta una enumeració i

es recomana no fer-los servir. És millor utilitzar la paraula etcètera abreujada (etc.). No poden

anar mai precedits d'una coma i fan la funció de punt al final d’una frase.

3.2.6. Els parèntesis ( )

Els parèntesis s'utilitzen per introduir informació addicional en una frase o un text.

...tipus de lluminàries i d’enllumenat (directe, indirecte, general i individual)...

3.2.7. Els claudàtors [ ]

Els claudàtors s'utilitzen per incloure en una frase o en un text una informació que pròpiament

no en forma part. Per exemple en referències bibliogràfiques:

La connexió en paral·lel de convertidors es caracteritza per: un augment de la fiabilitat i

modularitat del sistema i un repartiment de la carrega i les pèrdues associades a la conversió

[1].

Podeu trobar més informació a:

Llibre d’Estil del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Llengua i estil. 2a

Edició. Barcelona Abril del 2001

Universitat Autònoma de Barcelona (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). Gabinet de

Llengua Catalana. Assesorament, [En línia]. Adreça URL: http://www.blues.uab.es/gab-

llengua-catalana/signes/

Universitat Oberta de Catalunya (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). Servei

Lingüístic de la UOC, [En línia]. Adreça URL:

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/home/index.html

Universitat de Girona (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). UdG: Recursos

lingüístics, [En línia]. Adreça URL: http://www.udg.es/llengues/portal/professorat.htm

32

http://www.udg.es/llengues/portal/professorat.htm

http://www.uoc.edu/serveilinguistic/home/index.html

http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/signes/

http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/signes/

4. La presentació

En aquest apartat de la guia definirem aspectes gràfics com el tipus de lletra, el seu cos, la

configuració de la pàgina , la portada, etc. Detalls d’aquest tipus són molt importants per tal de

facilitar la lectura del PFC i donar un aspecte de llibre a la documentació.

Cal que tinguem en compte el següent:

Font de lletra el més clar possible, utilitzeu dos fonts de lletra:

o font Arial per als títols de capítol, apartat i subapartat així com peus de figura,

o font Times New Roman pel text en general, encapçalaments, peus de pàgina i

equacions.

El cos de la lletra, així com el tipus i estil serà segons la taula següent:

Nivell Font Cos Estil Exemple

Títol del PFC Arial 24 Negreta Títol del PFC

Capítol Arial 14 Negreta 1. Capítol

Apartat Arial 12 Negreta 1.1. Apartat

Subapartat Arial 11 Negreta 1.1.1. Subapartat

Text principal Times New Roman 11 Normal Text principal

Equacions Times New Roman 11 Cursiva

Numeració equacions Times New Roman 11 Normal (3-31)

capítol 3 equació 31

Contingut Índex Times New Roman 11 Normal 1.1 Introducció 3

Peu de taula o figura Arial 9 Negreta Taula 9.1: Text de taula

EUSS: PFC 2006-2007 33

capítol 9 taula 1

Figura 10.1: Text de figura

Nota a peu de pàgina Times New Roman 8 Normal Nota a peu de pàgina

Text dins encapçalament/peu de pàgina Times New Roman 9 Normal VRM amb control d’histèresi

Número de pàgina Times New Roman 9 Normal 31

L’interliniat del text principal serà de 1,5 línies, amb un espai de 6 punts abans i després de

paràgraf i justificació completa.

Començareu cada capítol en pàgina senar i amb un espai de 12 punts abans i de 78

punts després. Cada capítol serà una nova secció de document.

Els apartats aniran amb un espaiat de 12 punts abans i després, els subapartats amb un

espaiat de 12 abans i 3 després.

Utilitzareu paper mida DIN A4 vertical (210 x 297 mm).

Els marges per a un DIN A4 són els següents:

o superior: 30 mm

o inferior: 25 mm

o esquerre: 35 mm

o dret: 25 mm

o marge enquadernació: 0 mm

o interior (quan és a doble cara): 35 mm

o exterior (quan és a doble cara): 25 mm

L’encapçalat i peu de pàgina aniran a una distància de 15 mm respecte els límits del

paper.

Per no tenir problemes amb l’enquadernació establim redacció a dues cares per

documents de 100 o més i a una cara per menys de 100 pàgines.

Teniu disponible el model de portada segons la vostra especialitat en els arxius

PortadaPFC*.ptt. Aquest document utilitza les indicacions anteriors, el podeu fer servir

com a model.

EUSS: PFC 2006-2007 34

5. La defensa

La defensa del PFC és l’últim pas cap a la consecució de la titulació i no per això s’ha de veure

com un pur tràmit. Un bon PFC pot convertir-se en un PFC mediocre si la defensa no és clara i

convincent. La defensa consisteix en exposar oralment el treball de fi de carrera davant un

tribunal avaluador, format per tres professors de l’escola, en un temps d’uns 20 minuts, i en un

torn de preguntes per part del tribunal. Acabada l’exposició i les preguntes, el tribunal es

reuneix per decidir la qualificació del PFC, on també es té en compte la defensa feta del treball.

En aquest capítol de la guia et donarem una sèrie de recomanacions per tal de que puguis

preparar una defensa clara i convincent.

5.1. Parts de l’exposició oral

Típicament l'exposició ha de tenir quatre parts: introducció a l'exposició, introducció a la

temàtica del projecte, part principal o nucli de la presentació i conclusions.

Introducció a l'exposició

Aquesta part consta de només dues transparències. En la primera transparència s'ha de posar el

títol del projecte, el nom de l’autor i del tutor, la data, el nom de l’escola i el del departament.

En la segona transparència s'ha d'enumerar en forma d'índex els punts que es tractaran al llarg

de l'exposició.

Introducció a la temàtica del projecte

En aquesta part s’introduirà a l’audiència en el tema tractat en el projecte, es plantejarà el

problema, s'explicarà l'estat de l'art, s'assenyalarà quina és la solució proposada i quins són els

objectius del treball.

Nucli de la presentació

Per ser aquesta la part més important de l'exposició és necessari que li dediquis entre un 60 i un

70% del nombre total de transparències. En aquesta part, s'han d’anar desenvolupant en ordre

els apartats assenyalats en la presentació del guió. Hauràs d’explicar amb cert nivell de detall el

teu projecte, com has arribat a la solució proposada i els resultats obtinguts. És molt important

transmetre aquesta part de la millor manera possible als assistents. Pensa que l’objectiu de la

presentació és fer arribar a l’audiència tot el treball fet i el teu grau de coneixement del projecte.

EUSS: PFC 2006-2007 35

Conclusions

Finalment, en aquest apartat caldrà repetir a l'audiència de manera resumida quina ha estat la

principal aportació d'aquest treball i si s’han complert els objectius i en quin grau. En aquesta

repetició s'assegura que el públic rebi la idea principal que s'ha desitjat transmetre en la

presentació. Addicionalment, es poden esmentar també les línies de futur del treball.

5.2. Preparació de la presentació oral

Previ a preparar les transparències, seguint l’estructura de l’apartat anterior, hauràs de tenir en

compte: el contingut a transmetre, a qui va dirigit i el seu nivell de coneixement sobre la

temàtica del PFC i la limitació de temps.

Pel contingut caldrà pensar un guió dels temes a tractar i el seu ordre de presentació.

Probablement el projecte engloba molts temes, hauràs de seleccionar els que són especialment

rellevants per a la presentació. En quant al públic, els membres del tribunal no tenen per què ser

uns experts en la matèria del teu projecte, i per tant, t’hauràs d’esforçar perquè entenguin la

feina que has fet i la puguin valorar de forma que obtinguis una bona qualificació. Respecte al

número de transparències a presentar, no ha de ser ni molt gran ni molt petit, t’has d’ajustar al

temps establert. Una bona estimació és dedicar de 1 a 2 minuts de la exposició per

transparència.

Abans de fer les transparències convé definir el seu disseny gràfic i aplicar-lo per igual en totes

elles. Ens referim a qüestions com: el color del fons, el color, mida i font de lletra dels quadres

text per les explicacions i títols, així com la seva posició en la transparència; o a detalls força

útils com el número de transparència actual, títol de la presentació o treball, contingut, etc. en el

peu, encapçalament o lateral de la transparència. Cal assegurar contrast entre el fons i el text i

llegibilitat. El disseny ha de ser el mateix en totes les transparències. No es recomanable fer

servir diferents tipus de lletra o colors en les transparències. La homogeneïtat en el disseny

ajuda a que el públic no es distregui. En el disseny hem de buscar la claredat i la senzillesa. Les

transparències són només un suport al discurs, han de recollir les idees principals de forma clara

i concisa. La informació ha d’estar ben organitzada. No cal abusar d’efectes d’animació ni de so

per a evitar distraccions. Revisa amb cura les transparències per a evitar errors i faltes

d’ortografia.

5.3. El discurs

Per a assajar la presentació dóna molt bon resultat escriure el discurs de cada transparència en

paper i després llegir-lo en veu alta. Així podrem depurar i resumir el discurs, evitar repeticions

EUSS: PFC 2006-2007 36

La defensa

de paraules i veure la durada de la presentació. Un altre aspecte important és comprovar si el

temps dedicat a cada transparència és homogeni i està entre 1 i 2 minuts. Caldrà memoritzar les

paraules i frases que donen peu al discurs de cada transparència i lliguen la presentació. No

utilitzis termes vulgars. Emfatitza aquelles parts del discurs que es considerin més importants

tant de viva veu com de forma gràfica en les transparències.

Es recomanable practicar especialment el principi i el final de la presentació. Pensa que

l’audiència realitza la primera i més important valoració al principi, que és quan té lloc la presa

de contacte amb el públic. Cap al final mostrem els resultats i les conclusions del treball. Per

captar l’atenció del públic hauràs de treballar els apartats d’introducció a l’exposició i temàtica

del projecte de l’apartat 5.1. Per un bon tancament, recorda breument el més important i no

t’oblidis d’agrair l’atenció als assistents i convidar-los a fer alguna pregunta.

Mira sempre al públic mentre parlis, mantenir sempre la mirada sobre les transparències o

llegir-les directament provoca desconfiança i falta d’atenció en els assistents. Ves en compte

amb el moviment de mans, peus i gesticulacions, denoten falta de confiança i nerviosisme. No

hi ha res millor per combatre això últim que portar la presentació ben assajada. En aquest sentit,

també va bé preparar possibles qüestions amb les seves respostes.

Fes un assaig in situ uns dies abans davant companys. Comprova que l’aula té tot el que

necessites per fer la presentació: l’ordinador té els programes carregats, el CD amb la

presentació funciona, la resolució és l’adequada pel projector, el contingut de les transparències

es veu bé, etc. El dia de la presentació, cuida la presència física, ves ben arreglat, i ben aviat.

Pots obtenir més informació a :

L’assignatura: “Tècniques i habilitats comunicatives i socials”.

El seminari: “Aproximació al màrqueting industrial. El paper del tècnic comercial”.

Universitat Autònoma de Barcelona (Pàgina consultada el 14 de setembre de 2006). Gabinet de

Llengua Catalana. La presentació, [En línia]. Adreça URL: http://www.blues.uab.es/gab-

llengua-catalana/cat/assessorament/public/ypres.htm

EUSS: PFC 2006-2007 37

http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/cat/assessorament/public/ypres.htm

http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/cat/assessorament/public/ypres.htm

1€¦ · Web viewLa memòria es presentarà en tres formats: paper, electrònic editable (Word o...

Documents

Transcript of 1€¦ · Web viewLa memòria es presentarà en tres formats: paper, electrònic editable (Word o...