EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAPROJECTE FÒRUMCULTURA CLÀSSICA

ILLES BALEARS

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Fonaments teòrics

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Competències bàsiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Orientacions metodològiques

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE FÒRUM: Objectius

CULTURA CLÀSSICA. Competències Bàsiques de l’Educació Secundària Obligatòria

PROJECTE FÒRUM: Cultura clàssica. Desenvolupament de les Competències Bàsiques.

CULTURA CLÀSSICA. Objectius de l’Educació Secundària Obligatòria

CULTURA CLÀSSICA. Continguts

PROJECTE FÒRUM: Cultura clàssica. Seqüenciació de Continguts

CULTURA CLÀSSICA. Criteris d’Avaluació

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIABASES LEGISLATIVES

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Competències bàsiques.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d’avaluació.

FINALITAT:Assegurar una formació integral dels alumnes que els permeti: – Adquirir els elements bàsics de la cultura en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i

tecnològic.– Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i de treball. – Preparar-los per a la incorporació en estudis posteriors i per a la inserció laboral.– Formar-los per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES: – L’adquisició de les competències bàsiques permet:

• La realització personal. • L’exercici de la ciutadania activa.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• El desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

– A cada àrea es descriu la manera en que contribueix el desenvolupament de les competències bàsiques.

– Els centres garantiran la incorporació d’una estona diària de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT– Mecanismes que asseguren una atenció adequada a les característiques individuals de l’alumnat:

• Adaptació i diversificació curricular depenent de les capacitats de l’alumnat.• Agrupaments flexibles de l’alumnat i ajudes individualitzades.• Integració de matèries per reduir el nombre de professors d’un grup.

– Escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana o amb mancances en la llengua del centre, depenent de les seves circumstàncies personals.

– Flexibilització de la durada de les etapes educatives en alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:– L’avaluació serà continua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l’alumne en els diferents elements del currículum.• L’assoliment dels objectius marcats per a cada una de les matèries del currículum.• L’adquisició de les competències bàsiques.• La necessitat d’establir mesures de reforç educatiu.

AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC: – Es durà a terme al final del Segon Curs de l’Educació Secundària Obligatòria.– Te caràcter formatiu i orientador.– Servirà per analitzar els processos d’aprenentatge de cada alumne i d’ensenyament de cada

centre.

2

– Disposarà de programes de reforç perquè l’alumnat adquiresqui les competències bàsiques.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1631/2006.

2. Currículum Comunitats Autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% a les restants.

3. Projecte Curricular de Centre-Programació Curricular de l’Aula– Adaptació als alumnes i a la seva diversitat.– Autonomia pedagògica i organització dels Centres.– Treball en l’equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ORGANITZACIÓ DE LES MATÈRIES:Les matèries dels cursos primer a tercer de l’Educació Secundària Obligatòria seran:

A tots els cursos:– Ciències de la natura.– Ciències socials, geografia i història.– Educació física.– Llengua castellana i literatura.– Llengua catalana i literatura.– Llengua estrangera.– Matemàtiques.

En diferents cursos, segons s’establesqui en la distribució horària de les matèries de l’Educació Secundària Obligatòria:– Educació plàstica i visual.– Música.– Tecnologies.– Educació per a la ciutadania i els drets humans, amb especial atenció a la igualtat entre homes i

dones. (En un dels tres primers cursos de l’Educació Secundària Obligatòria.)

Tots els alumnes hauran de cursar, en el quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria, les matèries següents:– Ciències socials, geografia i història.– Educació eticocívica.– Educació física.– Llengua castellana i literatura.– Llengua catalana i literatura.– Matemàtiques.– Llengua estrangera.

Així mateix, hauran de cursar tres matèries, que triaran entre les següents:– Biologia i geologia.– Educació plàstica i visual.– Física i química.– Informàtica.– Llatí.– Música.

3

– Segona llengua estrangera.– Tecnologia.

Rebran especial atenció les àrees que tenguin caràcter instrumental per l’adquisició d’altres coneixements. En totes les àrees es treballarà:

• La comprensió lectora.

• L’expressió oral i escrita.

• La comunicació audiovisual.

• Les tecnologies de la informació i la comunicació.

• L’educació en valors.

PROMOCIÓ D’ALUMNES:– Al final de cadascun dels cursos. – Una vegada superats els objectius de les matèries cursades, quan es tengui avaluació negativa en

dues matèries o, excepcionalment, amb tres matèries per decisió del claustre.– Es destinaran els suports necessaris per recuperar els aprenentatges no assolits. – Un alumne podrà repetir el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins la

mateixa etapa.

ENSENYAMENT DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria per als centres.– Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o els de

la resta de confessions religioses amb les quals l’Estat hagi subscrit acords.– No computarà per optar a beques.– El centre establirà les formes més adequades de proporcionar l’atenció educativa adequada als

alumnes que optin per no cursar ensenyaments de religió.

4

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAFONAMENTS TEÒRICS

El Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES- per a l’Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 73/2008 de la Conselleria d’Educació i Cultura de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de 27 de juny, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Secundària Obligatòria per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels al·lots i les al·lotes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permetin integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avenços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els al·lots i les al·lotes: a) facin possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construesquin un projecte de vida satisfactori; c) adquiresquin un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat, i d) accedesquin a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i fer servir els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals del Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES-: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguin ser aplicades i transferides a situacions i contexts diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguin a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fóssim capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

5

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, el Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca els aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així, l’aprenentatge de les competències bàsiques, tot i que va lligat a les diferents matèries de l’Educació Secundària Obligatòria, és global i s’adquirirà a partir de la seva contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè pugui integrar diferents aprenentatges, tant els formals com els informals i els no formals, i fer-los servir de manera efectiva quan li resultin necessaris en diferents situacions i contexts.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials del nostre Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES- per a l’Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l’alumnat.

L’aplicació i el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l’ús de suports informàtics i l’anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l’adaptació de l’alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics i laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interès per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES- per a l’Educació Secundària Obligatòria.

6

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIACOMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques

Les competències bàsiques són els aprenentatges conceptuals i procedimentals que ha d’haver desenvolupat l’alumne quan acaba l’ensenyament obligatori per assolir la seva realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

En el marc de la proposta de la Unió Europea, s’estableixen vuit competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística

Aquesta competència fa referència a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

2. Competència matemàtica

Consisteix en l’habilitat per utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, tant per produir i interpretar diferents tipus d’informació, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana i amb el món laboral.

3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

És l’habilitat per interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que es possibilita la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta d’éssers vius.

4. Tractament de la informació i competència digital

Consisteix a disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l’accés a la informació fins a la transmissió d’aquesta informació en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.

5. Competència social i ciutadana

Fa possible comprendre la realitat social en què vivim, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, com també comprometre’s a contribuir a millorar-la. Integra coneixements diversos i habilitats complexes que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades.

6. Competència cultural i artística

Suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de plaer i considerar-les part del patrimoni dels pobles.

7. Competència per aprendre a aprendre

Consisteix a disposar d’habilitats per iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els objectius i necessitats propis.

8. Autonomia i iniciativa personal

Aquesta competència fa referència a l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement d’un mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat de triar, de calcular riscs i d’afrontar els problemes, com també la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d’aprendre dels errors i d’assumir riscs.

7

El desenvolupament de les competències bàsiques

El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:

– L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.– L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats. – L’acció tutorial permanent.– La planificació de les activitats complementàries i extraescolars.

L’avaluació de les competències bàsiques

L’avaluació de les competències es durà a terme a través dels punts següents: – El desenvolupament de la matèria. – El reconeixement de la pròpia competència bàsica. – El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les vuit competències:

• El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contexts Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de manera oral i escrita.

• L’ús espontani de raonaments matemàtics Conèixer i fer servir els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduesquin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació i a la presa de decisions.

• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturalsSer conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, com també uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informacióUtilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.

• La participació social i la valoració de la democràciaExercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.

• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-hoDesenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per dur a terme creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.

• El control de les capacitats d’aprenentatge pròpiesSer conscient del que se sap i del que s’ha d’aprendre; conèixer les potencialitats i les mancances pròpies, aprofitant les primeres i cercant motivació i voluntat per superar les segones.

• La capacitat d’escollir i de tirar endavant projectes individuals i col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.

8

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

En el marc del seu Projecte Curricular, els centres han de precisar, a cada curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals la feina en equip ha de ser una constant.

Així, el desenvolupament del Projecte Curricular de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seva millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tan perquè cada alumne pugui desenvolupar al màxim les seves potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, al mateix temps, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seva avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seva identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. Però, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinin aprenentatges específics que resultin rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de cercar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguin aplicar, en diferents contexts, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contexts i situacions que representin reptes per als alumnes, que els convidin a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguin a ampliar la perspectiva i a contrastar les seves opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavoresquin el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre hi estiguin presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives faran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques a cada nivell educatiu.

9

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIADESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Fòrum -Vicens Vives- per a l’Educació Secundària Obligatòria de la matèria Cultura clàssica comprèn els materials següents:

1. Llibre de l’alumne

El llibre de l’alumne consta de 7 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts per a l’Educació Secundària Obligatòria de la matèria Cultura clàssica.

2. Guia de recursos didàcticsLa guia de recursos didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels temes:

Un apartat general en el qual s’exposen per a cada tema:• Les competències bàsiques.• Els objectius didàctics.• Els continguts.• Els criteris d’avaluació.

La doble pàgina inicial de cada tema, que conté:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les propostes per a l’avaluació inicial i final del tema.• L’apartat Educam en valors, que suggereix idees per treballar els valors a l’aula.• Les solucions de les activitats.

Les dobles pàgines restants del tema inclouen:• Les imatges reduïdes del llibre.• Les orientacions didàctiques.• Les competències bàsiques que es treballen a les activitats.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d’Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.• Les solucions de les activitats.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de reforç i d’ampliació, amb les solucions corresponents.• La prova de l’alumnat, també amb les solucions.• La taula d’activitats per als criteris d’avaluació.

10

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES- s’ha tengut en compte el tractament de la diversitat de l’alumnat pel que fa als diferents ritmes d’aprenentatge que desenvolupa cada alumne a l’aula.

S’ha partit de la concepció global que cada docent ha d’orientar la seva intervenció depenent de la diversitat de formes d’aprenentatge que hi pugui haver entre els alumnes.

En els materials del Projecte Curricular Fòrum -VICENS VIVES- s’inclou un conjunt d’activitats de reforç i d’ampliació per tal d’oferir, precisament, els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d’ensenyament i facilitar així que tots els alumnes puguin arribar al desenvolupament màxim de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

11

CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg per tal d’afermar els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici d’una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com una condició necessària per a la realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà per al desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre dones i homes.

d) Reforçar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements i trametre’ls als altres de manera organitzada i intel·ligible.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en distintes disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència, per resoldre’ls i per prendre decisions.

g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada, desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit crític, d’iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les seves literatures.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió.

k) Desenvolupar habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per assolir nous coneixements, amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

l) Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de respecte envers la seva llengua, tradicions i costums.

m) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història, el patrimoni artístic i cultural, especialment els corresponents a les Illes Balears i els dels altres territoris de parla catalana, reforçant així el sentiment de pertinença a l’àmbit cultural i lingüístic català, i entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

n) Valorar, gaudir i respectar la creació artística; identificar i analitzar críticament els missatges explícits i implícits que inclou el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques.

o) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals, i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

p) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

12

PROJECTE FÒRUMOBJECTIUS

1. Conèixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i les ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

2. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l’aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b, g)

3. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c, a)

4. Conèixer-se cada vegada més a si mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (d, g)

5. Aprendre a gestionar la informació (cerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica; i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (e)

6. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d’hipòtesi. (f)

7. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber; utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades, la presentació de treballs i informes. (f, e)

8. Comprendre i produir missatges orals i escrits correctament en llengües catalana i castellana. (h)

9. Iniciar-se en l’anàlisi i interpretació de textos literaris relacionant-los amb els seus corresponents corrent i gènere literaris. (h)

10. Adquirir una destresa comunicativa funcional en una o dues llengües estrangeres. (i)

11. Utilitzar i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús dels diferents tipus de llenguatge (verbal, matemàtic, gràfic, plàstic, musical, informàtic). (j)

12. Analitzar de forma crítica els valors que transmeten diferents missatges als mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (k)

13. Valorar positivament la diversitat lingüística i cultural com quelcom enriquidor. (l)

14. Conèixer les particularitats del patrimoni natural, històric i artístic de les Illes Balears i valorar la necessitat de participar de forma activa en la seva protecció i conservació per a assegurar la seva sostenibilitat i el seu traspàs a les generacions futures. (m)

15. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de forma precisa, creativa i comunicativa. (n)

16. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada i una alimentació equilibrada, etc.). (o)

17. Desenvolupar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels objectius.

13

CULTURA CLÀSSICACOMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Aquesta matèria contribueix directament a les competències bàsiques en comunicació lingüística, cultural i artística, a aprendre a aprendre, en el tractament de la informació, la competència digital, l’autonomia i la iniciativa personal.

La seva contribució a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística radica en el fet que des de tots els seus continguts es contribueix a la lectura comprensiva de textos diversos i a l’expressió oral i escrita com a mitjans indispensables per a qualsevol aprenentatge de qualitat. El coneixement de l’estructura bàsica de la llengua llatina fa possible una comprensió profunda de la gramàtica funcional de les llengües europees d’origen romànic i d’altres que comparteixen amb el llatí el caràcter flexiu o han rebut una aportació léxica important de la llengua llatina. El coneixement dels procediments per a la formació de les paraules i els fenòmens d’evolució fonètica col·labora eficaçment en l’ampliació del vocabulari bàsic i potencia l’habilitat per utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació. El coneixement de les etimologies grecollatines proporciona la comprensió i incorporació d’un vocabulari culte i explica el vocabulari específic de termes científics i tècnics.

A partir del coneixement de la història i evolució de la llengua llatina es fomenta el ser conscient de la variabilitat de les llengües a través del temps i dels diferents àmbits geogràfics i socials, així com de la comunicació intercultural que el contacte entre aquestes suposa. Aquest coneixement fomenta igualment l’interès i el respecte per totes les llengües, incloses les antigues i les minoritàries, així com el rebuig dels estereotips basats en diferències culturals i lingüístiques.

En aquesta matèria s’aprenen arrels, sufixos i prefixos d’origen grecollatí que afavoreixen l’adquisició d’un vocabulari més ampli. Gràcies a això l’alumnat pot millorar la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.

Aquesta matèria incideix directament en la competència cultural i artística, ja que gràcies a aquesta l’alumnat podrà comprendre, apreciar, valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques d’arrel grecollatina i divertir-s’hi. Podrà, així mateix, realitzar les seves pròpies creacions prenent com a model grecs i romans. Li propiciarà, a més, un interès per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat, com d’altres comunitats.

El coneixement de l’important patrimoni arqueològic i artístic romà a ca nostra i a tot Europa potencia l’estima i gaudi de l’art com a producte de la creació humana i com a testimoni de la història. Al mateix temps fomenta l’interès per la conservació d’aquest patrimoni. Així mateix, proporciona referències per tal de fer una valoració crítica de creacions artístiques posteriors inspirades en la cultura i la mitologia grecollatines o dels missatges difosos pels mitjans de comunicació que sovint prenen la seva base icònica del repertori clàssic.

També, amb el coneixement del món clàssic i la seva pervivència, s’afavoreix la interpretació de la literatura posterior, on perduren temes, arquetips, mites i tòpics i alhora es desenvolupa l’interès per la lectura, la valoració del carácter estètic dels textos i l’amor per la literatura.

La contribució a la competència social i ciutadana s’estableix des del coneixement de les institucions i del mode de vida de grecs i romans com a referent històric d’organització social, participació dels ciutadans en la vida pública i delimitació dels drets i deures dels individus i de les col·lectivitats, en l’àmbit i l’entorn d’una Europa diversa, unida en el passat per la llengua llatina.

Paral·lelament, el coneixement de les desigualtats existents en aquella societat afavoreix una reacció crítica contra la discriminació per la pertinença a un grup social o ètnic determinat o per la diferència de sexes. Es fomenta així en l’alumnat una actitud de valoració positiva de la participació ciutadana, la negociació i l’aplicació de normes iguals per a tots com a instruments vàlids en la resolució de conflictes.

El fet que l’alumnat vagi adquirint capacitat per aprendre de forma autònoma i eficaç fa que aquesta matèria contribueixi a la competència per aprendre a aprendre, ja que propicia la disposició i l’habilitat per organitzar l’aprenentatge, afavoreix les destreses d’autonomia, disciplina i reflexió, exercita la recuperació de dades mitjançant la memorització i situa el procés formatiu en un context de rigor lògic.

14

Així mateix, en la mesura que l’alumnat ha de cercar, obtenir, procesar informació i comunicar-la en diferents suports transformada en coneixement, aquesta matèria contribueix directament a la competència de tractament de la informació i competència digital.

D’altra banda, les activitats relatives a la recollida, selecció i anàlisi de la informació, l’aplicació de tècniques de síntesi, la identificació de paraules clau i la distinció entre idees principals i secundàries aporten instruments bàsics per a l’adquisició d’aquesta competència. A més, en la mesura que s’usin les tecnologies de la informació i la comunicació com un instrument que universalitza la informació i com una eina per a la comunicació del coneixement adquirit, es col·laborarà en l’adquisició de la competència digital.

Finalment, la cultura clàssica contribueix a la competència en autonomia i iniciativa personal en la mesura que aquest alumnat ha de planificar i avaluar diferents possibilitats i prendre decisions. El treball en grup i la posada en comú dels resultats implica valorar les aportacions d’altres companys, acceptar posibles errades, comprendre la forma de corregir-les i no rendir-se davant d’un resultat inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta l’afany de superació.

15

PROJECTE FÒRUM: CULTURA CLÀSSICA

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència social i ciutadana– Reflexionar de forma crítica sobre els fets i els problemes socials i històrics de Grècia i Roma.– Conèixer les principals institucions de Grècia i Roma valorant-ne la influència en la nostra

societat.– Analitzar críticament les desigualtats socials a Grècia i Roma: l’esclavitud i la discriminació de

la dona.– Entendre els comportaments i les formes de vida en contextos històrics diferents del propi.– Establir l’origen grec de la democràcia explicant-ne l’aplicació a la polis.– Reconèixer els costums i els usos de les societats grega i romana que encara perviuen en la

nostra cultura.

2. Competència cultural i artística– Desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents expressions del patrimoni artístic i

cultural.– Valorar la importància del patrimoni per accedir al coneixement de les societats del passat.– Interessar-se per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic.– Aproximar-se al patrimoni literari grecollatí i als seus temes recurrents.– Comprendre la importància de la literatura com a reflex d’un context històric o social.– Conèixer els autors, obres i estils literaris més importants de la literatura grecollatina.– Valorar el llegat cultural grec i romà ressenyant la seva influència en la civilització occidental.

3. Competència en comunicació lingüística– Familiaritzar-se amb les característiques i estructures bàsiques del grec clàssic i el llatí.– Identificar ètims grecollatins i cultismes presents en la llengua catalana.– Ampliar el vocabulari a partir del coneixement de prefixos i sufixos grecollatins.– Valorar l’origen llatí de les llengües romàniques a partir de l’anàlisi etimològica de paraules

patrimonials.– Saber expressar les pròpies idees i opinions fent servir la terminologia més adequada en cada cas.– Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació. – Elaborar definicions dels conceptes estudiats utilitzant la terminologia més adequada en cada cas.

4. Tractament de la informació i competència digital– Desenvolupar coneixements i destreses per a la cerca d’informació rellevant.– Obtenir informació a través de fonts de diferent naturalesa: cartogràfiques, iconogràfiques,

textuals, etc. – Usar els cercadors per localitzar informació a Internet, seguint un criteri específic.– Relacionar, analitzar, comparar i sintetitzar les informacions procedents de les diferents fonts

treballades.– Analitzar mostres de la cultura grecollatina transmeses a través del cinema, el còmic o altres

mitjans de comunicació.

5. Competència per aprendre a aprendre– Desenvolupar el gust per l’aprenentatge continu i l’actualització permanent.– Cercar explicacions multicausals per comprendre fenòmens històrics i avaluar-ne les

conseqüències.

16

– Comprendre les activitat plantejades i planificar l’estratègia més adequada per resoldre-les.– Comprendre i compondre textos com a mitjà per optimitzar l’aprenentatge lingüístic.

6. Autonomia i iniciativa personal– Planificar la seqüència de tasques per realitzar un treball d’investigació o de cerca d’informació.– Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i els fenòmens

estudiats.– Prendre decisions i saber escollir la manera més adequada per recuperar i presentar la

informació.– Fer un seguiment dels aprenentatges realitzats per prendre consciència d’allò que s’ha après i

del que falta per aprendre.

17

CULTURA CLÀSSICAOBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

1. Introduir-se al món clàssic a partir dels referents actuals.

2. Millorar la formació bàsica a l’àrea lingüística, a fi que es pugui manejar la llengua culta, oral i escrita.

3. Millorar la comprensió i expressió de missatges orals i escrits en català, castellà i d’altres llengües que conegui l’alumnat, tot a partir de la reflexió i del coneixement dels aspectes lingüístics de les llengües clàssiques.

4. Valorar les diferents llengües de l’Estat espanyol i d’Europa com a manifestacions d’una pluralitat cultural i lingüística enriquidora, entenent-la com un dret dels pobles i dels individus i identificant els seus orígens en el món clàssic.

5. Identificar l’herència grecollatina en el camp científic, valorant especialment el coneixement del grec i del llatí com una ajuda per a l’adient maneig de la terminologia.

6. Utilitzar amb facilitat la terminologia cientificotècnica d’origen grecollatí.

7. Adquirir criteris d’orientació que permetin la comprensió dels fenòmens culturals, literaris, artístics, polítics, filosòfics, científics, etc. d’arrel grecollatina.

8. Conèixer els elements bàsics de la civilització clàssica analitzant i valorant la seva influència en la configuració de les opcions politicosocials, ideològiques, culturals i d’habituds privades de l’actualitat.

9. Desenvolupar la capacitat de raonament i de crítica mitjançant el coneixement de la nostra tradició cultural illenca i la comprensió de la incidència directa del món clàssic sobre aquesta.

10. Utilitzar adequadament les fonts de les quals es poden extreure informacions valuoses sobre la nostra tradició clàssica.

11. Reconèixer en les manifestacions artístiques i culturals de tota mena elements heretats del món clàssic, valorant-los com una clau més per a la comprensió i la creació artística.

12. Entendre l’aspecte pràctic dels coneixements adquirits sobre la cultura clàssica i aplicar les possibilitats que aquesta ofereix per produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, utilitzant, entre altres mitjans, la tecnologia i constatar la vitalitat de les llengües clàssiques per crear noves terminologies.

13. Conèixer el món de la mitologia, les creences, les actituds i els valors bàsics que la nostra tradició cultural ha heretat del món clàssic, especialment la relació del món grecoromà amb les Illes Balears, percebre’ls com a element d’identitat de la nostra comunitat i valorar-los críticament per al desenvolupament integral de l’alumnat com a persones.

14. Conèixer i comprendre la importància que el món clàssic donava a la cura del cos, la salut, la higiene, l’alimentació, l’exercici físic i l’esport, valorant els beneficis que suposen aquests hàbits per a una millora de la qualitat de vida.

15. Descobrir des de la cultura clàssica els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la nostra societat, en especial els relatius als drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, rebutjant discriminacions degudes a raça, sexe, classe social, creença i altres característiques individuals i socials, i elaborar judicis i criteris personals per actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

18

CULTURA CLÀSSICACONTINGUTS

Continguts generals

- Comprensió de textos traduïts d’autors grecs i llatins i utilització d’aquests com a font d’informació sobre la seva cultura i realitat.

- Obtenció d’informació a partir de distints tipus de fonts: documents visuals i escrits, restes arqueològiques, imatges i obres d’art.

- Elaboració de fitxes informatives i quadres cronològics.

- Interpretació i elaboració de mapes i gràfics.

- Reconeixement de descobridors, llocs i dades arqueològiques.

- Diferenciació dels diferents tipus d’escriptura. L’alfabet grec i llatí.

- Reconeixement de les arrels gregues i llatines en el vocabulari científicotècnic del català i del castellà.

- Reconeixement dels trets distintius dels gèneres literaris en l’antiguitat clàssica.

- Reconeixement de les formes teatrals gregues com a origen de les manifestacions posteriors d’aquest art i com a font de pensament i d’educació a l’antiguitat.

- Reconeixement de mites i personatges mitològics en les manifestacions artístiques i literàries posteriors al món clàssic, especialment en l’art i la literatura de les Illes Balears.

- Diferenciació i classificació dels distints tipus de personatge mític (déu, deessa, heroi, heroïna…).

- Anàlisi i estudis antropologicoculturals, mitjançant la utilització de textos, notícies, documents, observació directa, etc., que relacionen aspectes de la vida quotidiana referits a la família, la producció, el dret privat, l’organització de la jornada, les festes, l’educació, etc., en les societats antigues i en les actuals.

- Realització de petits treballs d’investigació que impliquin l’establiment de relacions i comparacions entre aspectes de la vida quotidiana grega i romana i l’actual. Observació i contrast de l’arquitectura i l’urbanisme clàssic amb l’actual i la seva influència artística.

- Utilització de diccionaris i enciclopèdies per al reconeixement dels personatges i tòpics mítics que apareixen en els textos grecs i llatins.

- Anàlisi crítica de textos relatius a les Illes Balears i el món clàssic, tant d’autors clàssics com d’historiadors i investigadors moderns.

- Reconeixement i valoració del tresor lingüístic heretat i dels seus mecanismes com a eines de treball en els diversos nivells de la comunicació lingüística.

Bloc 1. Del món clàssic al món actual

- La transmissió de la cultura clàssica fins als nostres dies. Panorama general.

- Pervivència d’elements lingüístics i de temes literaris en les llengües de la comunitat autònoma balear i la literatura occidental contemporània.

- L’empremta clàssica en l’arquitectura i en l’art presents a les Illes Balears.

- Presència de la civilització clàssica en l’organització social i política. Comparació amb els paradigmes actuals.

- La ciència jurídica i la medicina des del món clàssic al món actual.

- Explicació mítica i explicació racional. Els grans cicles mítics de l’antiguitat grecollatina. La religió i els mites clàssics en la literatura i en les arts modernes. El concepte d’heroi en el pensament occidental.

- Les Illes Balears i el món mític clàssic. Mites significatius: el jardí de les Hespèrides.

Bloc 2. Grècia

19

- La Grècia clàssica en els seus marcs històric i geogràfic.

- La societat grega: vida quotidiana i formes de govern. La polis.

- La llengua grega. Els orígens de l’escriptura. L’alfabet grec. Evolució de la llengua grega. La toponímia balear d’arrels gregues.

- El lèxic de les llengües europees. Evolució. Hel·lenismes.

- Derivació i composició sobre bases gregues. Prefixos i sufixos més productius.

- El naixement de la poesia a Grècia. La poesia èpica. Homer. La poesia lírica.

- El teatre grec: la tragèdia i la comèdia.

- La prosa grega: la historiografia i l’oratòria.

- El pensament grec.

- Els grecs i els seus déus.

- Mites i herois. Relació dels mites grecs amb la rondallística popular de les illes.

- Els grecs i l’art. Pervivència dels clàssics en tots els tipus de manifestacions artístiques de les Illes Balears.

Bloc 3. Roma

- Els orígens de Roma. Del mite a la història.

- Roma i l’Imperi romà en els seus marcs històric i geogràfic.

- El llatí des dels seus inicis fins a les llengües romàniques. El pas del llatí al català i al castellà.

- El tronc de llengües indoeuropees. Característiques generals.

- Tipus d’escriptura. L’alfabet llatí. Difusió.

- El llatí com a llengua flexiva. La flexió nominal llatina: casos i declinacions. La flexió verbal. L’ordre de les paraules en llatí. Concordança. Estructures oracionals bàsiques.

- El lèxic de les llengües europees. Evolució. Paraules patrimonials, cultismes i semicultismes.

- Derivació i composició sobre bases llatines. Prefixos i sufixos més productius.

- La prosa llatina. La historiografia. L’oratòria. Ciceró.

- La poesia a Roma.

- L’epopeia romana. Virgili.

- El teatre a Roma. La comèdia romana.

- La societat romana de la república a l’imperi: vida quotidiana i institucions.

- Obres públiques i urbanisme romà i les seves restes arqueològiques a les Illes Balears.

- L’exèrcit romà.

- La religiositat romana. L’expansió del cristianisme. L’antiguitat tardana a les Balears: el cas de les basíliques paleocristianes.

- La Hispània romana. La conquesta i romanització de les Illes Balears. L’aculturació dels pobles talaiòtics i púnics amb els romans. Estudi de les restes arqueològiques.

20

PROJECTE FÒRUM: CULTURA CLÀSSICA

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

TEMA 1. GRÈCIA I ROMA. EL MARC GEOGRÀFIC I HISTÒRIC

1. EL TERRITORI DE LA GRÈCIA ANTIGA

2. PERÍODES HISTÒRICS DE LA GRÈCIA ANTIGA

3. ORIGEN DE ROMA I MARC GEOGRÀFIC

4. PERÍODES HISTÒRICS DE LA ROMA ANTIGA

5. LA CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA. LA ROMANITZACIÓ

6. L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

M’AGRADA INFORMAR-ME...EMPÚRIES I TÀRRACO

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

TEMA 2. EL GREC I EL LLATÍ

1. DE L’INDOEUROPEU AL GREC

2. L’ALFABET GREC

3. EL LLATÍ I LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

4. L’ALFABET LLATÍ

5. L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

M’AGRADA INFORMAR-ME...ELS SUPORTS .DE L’ESCRIPTURA. EL PANTEÓ D’AGRIPA

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

TEMA 3. LA SOCIETAT GREGA I LA SOCIETAT ROMANA

1. FORMES DE GOVERN A LA POLIS GREGA

2. ÒRGANS DE GOVERN A ROMA

3. L’ESTRUCTURA SOCIAL A GRÈCIA I A ROMA

4. LA FAMÍLIA A GRÈCIA I A ROMA

5. L’EDUCACIÓ A GRÈCIA I A ROMA

6. EL DRET

M’AGRADA INFORMAR-ME...LA DONA A GRÈCIA I A ROMA. ELS JOCS PANHELÈNICS

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

TEMA 4. LA VIDA QUOTIDIANA A GRÈCIA I A ROMA

1. ETAPES DE LA VIDA: DEL NAIXEMENT A LA MORT

2. LA JORNADA D’UN CIUTADÀ

3. EL VESTIT, EL CALÇAT I EL PENTINAT

4. ELS ÀPATS I LA VAIXELLA

5. LA CASA I EL MOBILIARI

6. L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

M’AGRADA INFORMAR-ME...POMPEIA, LA CIUTAT SEPULTADA

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

21

TEMA 5. RELIGIÓ I MITE

1. LA RELIGIÓ GREGA

2. ELS MITES GRECS (I): ELS DÉUS DE L’OLIMP

3. ELS MITES GRECS (II): UNS ALTRES DÉUS

4. ELS MITES GRECS (III): ELS HEROIS

5. LA RELIGIÓ ROMANA

6. LA MITOLOGIA, FONT D’INSPIRACIÓ ARTÍSTICA

M’AGRADA INFORMAR-ME...ELS ORACLES. LES ILLES AFORTUNADES

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

TEMA 6. LITERATURA I CIÈNCIA

1. LA LITERATURA GREGA

2. GÈNERES LITERARIS EN PROSA

3. LA LITERATURA LLATINA

4. GÈNERES LITERARIS EN PROSA

5. LA CIÈNCIA A GRÈCIA

6. LA TÈCNICA A GRÈCIA I A ROMA

7. L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

M’AGRADA INFORMAR-ME...EL TEATRE CLÀSSIC: EPIDAURE I MÈRIDA

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

TEMA 7. L’ART GREC I L’ART ROMÀ

1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART GRECOROMÀ

2. L’URBANISME GRECOROMÀ

3. OBRES PÚBLIQUES

4. LES ARTS PLÀSTIQUES (I)

5. LES ARTS PLÀSTIQUES (II)

6. VESTIGIS ARQUEOLÒGICS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

7. L’HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA

M’AGRADA INFORMAR-ME....EL COLOSSEU. EL CIRC DE TÀRRACO

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES

22

CULTURA CLÀSSICACRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Comprendre l’existència de diversos tipus d’escriptura i la seva funció. Conèixer els alfabets grec i llatí i ser capaç de llegir paraules en les dues llengües.

2. Saber situar en un mapa els principals indrets i accidents geogràfics del món clàssic.

3. Identificar l’origen grecollatí de paraules d’ús comú i del lèxic científic i tècnic, com també dels topònims balears.

4. Definir els gèneres literaris grecollatins i les seves conseqüències en la literatura d’avui.

5. Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen les civilitzacions grega i romana, identificant-ne els elements originals i valorant aspectes significatius de la seva aportació a la civilització occidental, especialment la seva aportació a les llengües d’Europa.

6. Conèixer els elements essencials del desenvolupament de la vida quotidiana a Grècia i Roma i de les seves institucions polítiques, confrontant-los amb els corresponents actuals.

7. Comparar les característiques de la religiositat antiga amb la del món actual. Establir semblances i divergències entre els mites i herois antics i els actuals. Saber trobar comparances entre mites i rondalles.

8. Valorar el coneixement científic i tècnic del món grecollatí i la seva influència en l’actualitat.

9. Utilitzar diverses fonts per tal de localitzar, obtenir i seleccionar informació pertinent d’acord amb una finalitat prèviament establerta.

23